API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
96255	Forn de calç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-8	<p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p>	XVIII - XX	Està parcialment enrunat. Part dels murs de pedra que conformen l’espadat i la porta i la seva volta encara estan de peu	<p>Forn de calç actualment en desús. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. D'una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. De l'altra, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, <span>ja sigui excavant totalment l'olla o</span> de forma parcial. En aquest cas, es tracta d'una olla parcialment excavada. De la mateixa manera, els murs de l'espadat on hi ha l'obertura ens indiquen que es va aixecar almenys un pany de paret.<br /> <br /> Es tracta d'un forn amb una olla de dimensions considerables del que només s'aprecia una sola boca encarada al nord-est.</p>	08091-3	Carretera BV-2425, PK 7.	<p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p>	41.4401500,1.8828600	406674	4588222		08091	Gelida	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662260283.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662269577.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662283574.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662295307.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-07-10 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda	98\|119\|94	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96257	Cal Ventura (casa Bonaventura Coma)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ventura-casa-bonaventura-coma	<p><span>BERTRAN, Marga (2018). Dones, les descobrim?. Programa de Festa Major 2018, pp. 79 - 82.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GARCIA, Joan (2004). La façana de cal Ventura. Programa de Festa Major 2004, pp. 46- 47.</span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></span></p>	XIX		<p>Es tracta d'un edifici de planta baixa ocupant una característica parcel·la gairebé triangular a la bifurcació del carrer Barceloneta amb el carrer Colom. L'edifici és de planta baixa i 3 pisos, dels quals la major part de les obertures del primer i segon s'acompanyen de balcons d'ampit amb barana de forja. El tercer pis, el qual es caracteritza per un fris de finestres cegues, no disposa de balcons.<br /> <br /> L'edifici es remata amb una cornisa esgraonada. La façana del carrer Colom s'adapta al desnivell del terreny, quedant el nivell inferior parcialment com a subterrani. Aquesta façana incorpora dues galeries i finestres sense balcons. També es decora amb algunes finestres cegues.<br /> <br /> Arquitectònicament, l'element més destacat és la façana estreta frontal, <span>en què</span> hi figuren dos balcons al primer i segon pis, i una finestra al superior. A la planta baixa hi ha una porta d'accés que hauria pogut correspondre a algun tipus de local comercial. La porta principal la trobem al carrer Barcelona.</p>	08091-5	Carrer Barceloneta, 13-15.	<p>Edifici construït a finals del segle XIX, possiblement entorn de l'any 1870. Està ubicat al davant de la Casa de la Vila, en un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresòl i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on <span>hi</span> criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes.<br /> <br /> D'altra banda, al carrer Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta.<br /> <br /> La casa també és coneguda com a Bonaventura Coma o Cal Ventura, la qual havia albergat una cansaladeria (s'arribaven a matar 4 porcs a la setmana a mitjan segle XX) i una fonda. Una figura interessant filla de Cal Ventura fou Mercè Coma Clavé (BERTRAN, 2018), la qual va destacar com a excepcional cantant amb una veu prodigiosa dins de l'Orfeó Gelida, una agrupació coral fundada el 1928 que va arribar a tenir més de 100 membres. Sota la batuta de Joaquim Julià Llopis, Coma va formar part del destacat grup de solistes de l'Orfeó, interpretant obres com 'La Mort de l'escolà', corals de Bach i la sardana 'Marinada', entre altres. No obstant això, la trajectòria artística de l'Orfeó Gelida va finalitzar abruptament al voltant de 1935 a causa de problemes polítics.</p>	41.4410486,1.8630037	405016	4588343	Ca. 1870	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-3.jpg	Legal	Eclecticisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-10-02 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL		102\|119\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96262	Placa homenatge Ramon Pallejà i Camaló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-homenatge-ramon-palleja-i-camalo	<p><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una freda i una de calenta'. Programa Festa Major 2005, pp. 83-85.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MASSANA, Josep Mª; CARAFÍ, Enric (1975). 'Ramon Pallejà i Camaló, una vida forjada en la poesia, la música i l'art'. Programa Festa Major 1975, pp. 54-56.</span></p>	XX		<p><span><span><span>Es tracta d’un plafó ceràmic policromat compost de 6 peces de dimensions i perfils irregulars que conformen una placa rectangular. A la placa s’hi pot llegir el text “Al poeta i a l’amic Ramon Pallejà i Camaló”. 1903 – 1973. De tots els veïns de la Barceloneta. 31 d’agost 1975. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els motius que decoren i il·lustren la placa són 3 orenetes en un lateral i un cep amb 4 fulles i una rapa de raïm. Al centre el text està envoltat amb una esfera representant el sol, i a la base apareixen uns camps de conreu. </span></span></span></p>	08091-10	Carrer Barceloneta, 39-41.	<p>Aquesta placa és un homenatge veïnal ubicat al mur de la façana de la casa d'estiueig del poeta local Ramon Pallejà i Camaló. Aquesta placa, col·locada el 31 d'agost de l'any 1975, amb la dictadura franquista encara vigent, està escrita en català, possiblement també en homenatge a l'autor de tradició catalanista.</p> <p>La temàtica, clarament orientada a temes estiuencs i al món rural es podia associar a la tradició vitivinícola del municipi i al fet que és l'època en què les cases d'estiueig agrupaven les figures singulars del poble, com el cas de Ramon Pallejà. A més a més, cal tenir present que durant els mesos de juny a setembre la 'colònia estiuenca' organitzava diferents certàmens literaris i festes al poble. Així doncs, als anys 1908 i 1916, en el marc de cal Pallejà, s'organitzaren uns humorístics Jocs Florals. CARAFÍ, Mercè (1998). En qualsevol cas, Cal Pallejà fou un escenari de les festes modernistes a Gelida, on es reunia la burgesia barcelonina amb alguns membres destacats de la societat gelidenca.</p> <p>El dia 31 d'agost de 1975 els veïns del carrer de la Barceloneta van organitzar un homenatge un en memòria del <em>poeta i amic</em> Ramon Pallejà. L'esdeveniment va tenir lloc al mateix carrer i va començar a les 12:30 amb la presentació de l'acte. Durant l'homenatge, es va procedir al descobriment d'una placa commemorativa per part de l'alcalde. A continuació, es va realitzar una lectura de poemes originals de l'homenatjat. L'Agrupació Coral Intimitat va actuar en record i homenatge, interpretant cançons que havien estat ofertes a Pallejà en vida. Paral·lelament, es va inaugurar una exposició de dibuixos originals de Ramon Pallejà a la Galeria d'Art Sol Solet, que també va voler sumar-se a l'homenatge. Els fets van quedar recollits al programa de Festa Major de l'any 1975.</p> <p>En aquell Programa de Festa Major de l'any 1975 Josep M. Massana i Enric Carafí en van glossar la figura. En àmbit local, Ramon Pallejà fou un habitual col·laborador en els Programes de Festa Major. Ramon Pallejà va néixer el 1903 a Barcelona, immers en un entorn cultural ric gràcies a la seva família, amb un pare pintor i una mare amant de la poesia. Des de jove, va desenvolupar un profund interès per la pintura i la poesia, influenciat per figures destacades com Dalí, Picasso, Miró i Nonell. Casa seva es va convertir en un lloc de trobada per a músics i artistes, enriquint la seva formació en les arts. Malgrat les dificultats físiques, Pallejà va emergir com un destacat pensador i poeta, la seva obra va guanyar reconeixement i premis en diversos certàmens. Va publicar el seu primer llibre 'Poemes' el 1960, seguit per 'Joies del dolor' el 1971, reflexionant sobre la seva vida marcada per la dificultat i la tristesa. Pallejà va morir el 1973, deixant un llegat durador en poesia i art.</p>	41.4420900,1.8638700	405090	4588458	1975	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96262-1701772728553.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96262-1701772728489.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96262-1701772728521.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Simbòlic			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	O. Kurz	119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96263	Ca la Sara	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-sara-0	<p><span><span>(1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>CENTRE D'INTERPRETACIÓ DEL CASTELL (2005). 'Ruta modernista de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 86.</span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></span></p> <p><span><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida. Programa de Festa Major 2013, pp. 63-70.</span></p> <p><span>ROVIRA, Montserrat (2019). Una festa major diferent. Ca la Sara. Programa Festa Major 2019, pp. 38-41.</span></p> <p><span><span>SOLER, Glòria (1995). </span>L’estiueig a Catalunya 1900-1950. <span>Edicions 62.</span></span></p>	XX		<p>Torre d'estiueig d'estil modernista de planta baixa, subterrani, pati i jardí. La façana principal, orientada al carrer Sant Lluís, presenta un coronament amb línies ondulades i sanefes florals de grans volums i fins i tot exuberants, a més de baranes de forja també decorades amb flors. Aquesta façana consta d'una porta central i dues finestres, totes elles amb uns ampits decorats amb motius florals. La porta està protegida per una reixa de forja, igual que les finestres. A la part superior, una gran corona floral emmarca la data de construcció, 1909. Les cantoneres també estan decorades amb una sanefa vertical floral i rematades amb boles i motius vegetals col·locades sobre la cornisa.</p> <p>A banda i banda, trobem diferents patis tancats amb pilars i reixa de forja. A l'interior, segons descriu l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, l'espai està distribuït amb un passadís central acabat amb una galeria i habitacions a banda i banda. Tot i que no s'ha conservat, se sap que disposava de mobiliari modernista d'època.</p> <p>També compta amb una glorieta amb columnes dòriques orientada al jardí. A més, disposa d'un garatge separat a l'altre extrem del jardí, construït mantenint les línies estilístiques arrodonides que perfilen tot l'edifici.</p>	08091-11	Carrer Sant Lluís, 9-11.	<p>Torre d'estiueig modernista (1909) construïda pel mestre d'obres Pere Ros i Tort (1848-1922) en l'espai que havia estat l'antiga era de Cal Bon Joan. Pere Ros Tort (ROSSELLÓ 2013) va tancar, possiblement, amb Ca la Sara la seva etapa de mestre d'obres a Gelida. Ca la Sara, una residència d'estiu dissenyada el 1909 per a Josep Montserrat i situada al carrer Sant Lluís núm. 9-11, mostra un compromís clar amb l'estil modernista. Actualment, aquesta edificació és considerada un punt destacat dins del circuit modernista de Gelida. Malauradament, no sempre ha estat així, i a la part posterior, on hi havia un gran jardí-pineda, va ser destruït durant els anys setanta per edificar-hi un taller tèxtil de manera bastant barroera.<br /> <br /> El jardí constava d'una bona pineda, un petit pavelló i escales, esdevenint un petit pulmó verd al centre del poble, tot i que era d'accés privat. Va ser salvat de l'enderrocament i convertit en guarderia als anys setanta, gràcies a la campanya de salvació d'edificis d'interès que va dur a terme l'Assemblea Democràtica de Gelida i altres persones sensibilitzades pel patrimoni cultural del poble. Posteriorment, fou el 'parvulari' de Gelida, tal com recorda Rovira en el seu article de l'any 2019 al programa de Festa Major.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís es va projectar urbanísticament a finals del segle XIX amb l'arribada del ferrocarril (1865) i articula un camí cap a l'estació, on trobem un dels primers nuclis d'estiueig al poble. Aquest carrer és un dels principals eixos del primer urbanisme d'estiueig a Gelida, que es va desenvolupar al tombant del segle XX. Durant aquesta època emblemàtica, entre els anys 1880 i 1920, van sorgir les primeres grans torres amb jardí, marcant un període de creixement i transformació significatiu per a la localitat. El seu recorregut ofereix una visió clara de l'evolució de l'arquitectura de Gelida.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís, anteriorment conegut com a carrer Salou, es va consolidar com un dels carrers preferits pels constructors i arquitectes de Gelida per al desenvolupament de les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de la fi del segle XIX i principis del XX. Un exemple paradigmàtic d'aquesta arquitectura és la Torre modernista de Can Jové, que va ser reformada l'any 1913 per l'arquitecte Arnau Calvet. O la paradigmàtica Can Valls, que actualment és pública i amb el jardí reconvertit en parc urbà i que permet observar de prop un d'aquests conjunts més genuïns.<br /> <br /> També són interessants les reixes de forja conservades (CARAFÍ 2002), la majoria dels quals van ser obra de <span>Ceferino</span> <span>Raventós</span> i <span>Masana</span>, nascut a Sant Pau d'Ordal el 1890. L'aprenentatge de ferrer i manyà el feu a cal Ferrer Nou i a cal Pep Manyà, de Sant Sadurní. <span>Raventós</span> fou un excel·lent forjador tal com ho demostra la seva obra, present encara en reixes, balcons o baranes de moltes construccions noucentistes i ampliacions modernistes.</p>	41.4413390,1.8621263	404944	4588377	1909	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-1702457475794.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-1702457475695.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-pxl20231127113654880.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-pxl20231127113702863.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-10-31 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Pere Ros i Tort (mestre d'obres)	105\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96264	Rellotge de sol de Cal Fèlix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-felix	<p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span>Programa Festa Major 2004,<span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.</span></p>	XVIII-XIX-XX	Repintat entre els anys 2010 i 2020	<p>Es tracta d'un rellotge de sol esgrafiat a la façana principal de Cal Fèlix, el número 84 del carrer del Pi. Ubicat a una alçada bastant important per les característiques del carrer, es troba gairebé sota la crugia de la teulada, en un segon pis. El rellotge és quadrangular amb les línies horàries de 6 del matí a les 5 de la tarda pintades amb color negre/marró sobre fons cru però sense cap numeració de les hores. També té assenyalades amb línies més curtes 2/4 de 7, 2/4 de 9, 2/4 de 4 i 2/4 de 5.</p> <p>El pol és una semicircumferència d'on surt el gnòmon que és una vareta metàl·lica. El perfil del quadrat està marcat també amb pintura negre/marró.</p> <p>Segons una fotografia de l'any 2006 de la web de la Societat Catalana de Gnomònica, abans de la restauració de la façana actual, s'observa un rellotge completament desdibuixat en una paret de fons blanc, en el que s'aprecien les línies amb dificultat i sense gnòmon.</p>	08091-12	Carrer del Pi, 86.	<p><span><span><span>El rellotge probablement està associat a la construcció de can Fèlix, amb una cronologia de l’habitatge que les característiques arquitectòniques ens situa clarament a un edifici anterior al segle XX. A més a més, podem observar una placa ceràmica del <em>'partido de S. Felio de Llobregat'</em> característica de la segona meitat de segle XIX, malgrat que l’edifici pugui probablement anterior. Cal tenir present que el carrer és dels més antics del poble, sent cal Fèlix una de les cases més grosses del carrer, i possiblement també de les més antigues. </span></span></span></p> <p>L'eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l'artèria principal del poble de Gelida, el qual s'havia bastit sobre l'antic camí de Sant Llorenç d'Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d'estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l'estil de residència d'estiueig que es va promoure a la vila.</p> <p>El carrer del pi al tombant del segle XX encara era un carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer.</p>	41.4425937,1.8576443	404571	4588520		08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96264-1702457473588.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96264-1702457473655.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Desconeguda	98\|119\|94	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96266	Monument als Bastoners de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-bastoners-de-catalunya	<p><span>BANCHS, Narcís (2009). </span><em>El ball de bastons de Gelida: 175 anys</em><span>. Autoedició.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2003). 'El 50è aniversari dels Nous Bastoners de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major </em><span>2003, pp. 13-15.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p>	XX		<p><span><span><span>El monument urbà que decora el parc enjardinat supera i uneix, a través d'unes escales, el desnivell entre el carrer de la Barceloneta i el carrer Sant Lluís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fet de pedra, el monument consta d'una base de roca plana, amb els laterals desbastats sense polir com a decoració. Damunt, una base polida serveix de suport per a una estructura també de pedra, de forma piramidal. La base de la piràmide és buida a l'interior, convertint-se en un suport de tres peus on hi ha inscrites diferents inscripcions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la cara sud trobem 'Bastoners de Catalunya' i el símbol de la senyera representat per quatre barres. A la cara nord, 'VI Trobada Gelida'. A la cara oest hi ha l'escut de Gelida i a la cara est, la data 'maig 1981' i dues figures que simbolitzen el ball de bastons.</span></span></span></p>	08091-13	Carrer Sant Lluís, s/n.	<p>Aquest monument commemora la VI trobada nacional de Bastoners de Catalunya que es va celebrar a Gelida l'any 1981.</p> <p>Aquesta trobada, que se celebra des de l'any 1975, es trasllada de ciutat a ciutat organitzada per la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la colla local de la població d'acollida. Aquesta trobada s'ha mantingut com la principal jornada bastonera del país, i punt de trobada i germanor entre les principals colles i aparador dels seus balls, música, vestits i elements complementaris.</p> <p>Així doncs, l'acollida de la festa a Gelida en les seves primeres edicions no va ser casualitat, ja que la tradició bastonera al poble sembla que es remunta per tradició popular al s. XVIII o abans (CARAFÍ, Mercè, 1998). A mitjan segle XX al poble van arribar a coincidir fins a tres <span>colles bastoneres</span>. La, més antiga, La Colla Vella. La Colla Nova, impulsada a finals dels anys 1940 i la tercera l'any 1953, els Nous Bastoners de Gelida totes elles amb una secció infantil. L'aparició de les colles noves, també va significar un enriquiment en la diversitat de balls i músiques al poble.</p>	41.4414637,1.8633145	405043	4588389	1981	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96266-1701771990774.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96266-1701771990843.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96266-1701771990924.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL		119\|98	51	2.1	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96271	Arc de can Sàbat de la Pujada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-can-sabat-de-la-pujada	<p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004, <span>p. 86.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005, <span>p. 83-85.</span></span></p>	XVI-XVII-XXI	L’arc es troba en bones condicions, si bé ha estat manllevat de la seva posició original.	<p>Es tracta d'un arc de pedra de mig punt de l'antic portal de la casa. L'arc del portal està inclòs dins d'un pany de paret llisa amb un acabat de monocapa que manté l'estructura, col·locat dins d'un cercle ampli de pedra que serveix com a petit monument urbà i un banc mirador de fusta. El portal en si consta de tres brancals de pedra a cada banda i un total de 10 dovelles, incloent-hi la clau, de les mateixes dimensions, a més de dues impostes sense decoració.</p> <p>L'arc està situat com un marc que, des del banc del mirador, enquadra la muntanya de Montserrat a l'horitzó. La cara de l'arc orientada a Montserrat possiblement era l'exterior del mas, ja que sembla més degradada pels efectes meteorològics.</p> <p>Col·locada a la paret hi podem veure una placa commemorativa de l'element.</p>	08091-14	Mirador Adolf Galès, s/n.	<p>Segons la placa commemorativa, es tracta de l'arc del portal de Cal Sàbat de la Pujada, amb una cronologia aproximada del segle XVI. També s'indica que va ser una donació de J. A. Segura Montalban a l'Ajuntament de Gelida a la tardor del 2004.<br /> <br /> La masia de Can Sàbat de la Pujada, que <span>dóna</span> nom al barri de Can Sàbat, ha sofert diverses reformes, especialment al segle XIX, quan es va realitzar una important ampliació de l'antic mas documentat del segle XVI, al qual correspon el trull d'oli. Can Sàbat de la Pujada està documentada, segons els estudis de Ramon Rovira i <span>Tobella</span>, des del segle XIII, quan era coneguda com a Can Pasqual. El cognom Sàbat es documenta l'any 1346. La masia original de Can Sàbat, a la qual es va construir un edifici nou l'any 1863 al costat de l'original, va desaparèixer definitivament a finals del segle XX.</p> <p>Abans de la seva desaparició, alguns elements es van incorporar a la façana actual de la casa, mentre que d'altres es van traslladar a diferents punts del poble, com l'arc o el trull de la plaça Triangular. Enric Carafí explica al programa de Festa Major de l'any 2004 que durant anys, les pedres de l'arc estaven guardades en un magatzem municipal dubtant sobre la localització definitiva.</p> <p>Finalment, foren traslladades a la ubicació actual, arran de la intervenció de la Regidoria de Serveis.</p>	41.4441599,1.8715274	405733	4588679	2004	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470848.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470747.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470946.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470816.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL		98\|119\|94	51	2.1	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96337	Rellotge de sol de can Migrat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-migrat		XIX	S’ha pintat la paret de blanc i no s’ha respectat el rellotge. El gnòmon està mal encarat	<p><span><span><span>Rellotge de sol circular de tipus vertical esgrafiat sobre la façana. El gnòmon és una vareta metàl·lica simple i està ubicat a la façana sud de la casa.</span></span></span></p>	08091-15	A can Migrat, al camí de la Font Freda.	<p><span><span><span>El rellotge és a la masia de Can Migrat, una masia agrícola típica de la comarca. Aquesta es devia reformar en algun moment del segle XX, afectant al rellotge, que en aquell moment segurament va perdre la numeració.</span></span></span></p>	41.4254000,1.8700500	405582	4586598		08091	Gelida	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217210489.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217174847.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217195269.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Científic	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BCIL\|Àrea especial de protecció	2024-10-11 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda	119\|98	47	1.3	1761\|1786	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96435	Rellotge de sol de can Farigola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-farigola		XIX	Tot i tenir una petita esquerda a la part superior, el rellotge es troba en bon estat i marca bé les hores. La pintura està lleugerament erosionada	<p><span><span><span>Rellotge de sol circular de tipus vertical dibuixat en color vermell maó, sobre una base en baix relleu de ciment i de forma quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Té les línies que marquen les hores i els números entre les 9 del matí i les 7 de la tarda. També hi ha la inscripció “Any 1814” a banda i banda del gnòmon. Tot això a l’interior d’un cercle dibuixat amb la mateixa pintura i ornamentat amb una sanefa. Hi ha una altra línia resseguint el ressaltat del quadrat de ciment, també amb la mateixa pintura i l’espai entre el quadrat i el cercle està omplert amb puntets pintats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El gnòmon és metàl·lic i està ubicat a la façana sud i principal de la casa.</span></span></span></p>	08091-16	A can Farigola, a uns 600 m de la font Freda camí de can Rossell.	<p><span><span><span>El rellotge és a la masia de can Farigola, una masia agrícola que primerament es coneixia com la Barraqueta d’en Farigola. Amb els anys es va anar ampliant amb magatzems annexos per guardar vehicles i eines fins a configurar l’aspecte que té actualment.</span></span></span></p>	41.4285000,1.8653800	405197	4586948	1814	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96435-pic1709722431749.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96435-pic1709722415666.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BCIL\|Àrea especial de protecció	2024-07-10 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda	119\|98	47	1.3	1761\|1786	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96439	Forn de calç del Fondo del Garró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-del-garro	<p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p>	XVIII - XX	Es troba completament conquerit per la vegetació, a la vegada que ha estat utilitzat d’abocador il·legal. Al seu interior hi ha tota mena de deixalles. El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat.	<p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn amb dues olles completament excavades, amb els muntants de les portes reforçats amb pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos forns de grans dimensions, tant de diàmetre com d’alçada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els dos forns hi observem un voluminós amuntegament de pedres que possiblement formaven part de la vora dels forns.</span></span></span></p>	08091-18	Al camí nou d’Ordal, uns 250 m després de deixar el camí de can Ginebreda.	<p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p>	41.4204200,1.8544900	404275	4586062		08091	Gelida	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206534640.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206560183.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206656614.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206666182.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206681044.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda	98\|119\|94	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96440	Forns de baix de can Ginebreda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-baix-de-can-ginebreda	<p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p>	XVIII - XX	Es troben completament conquerits per la vegetació. El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat.	<p><span><span><span>Forn de calç actualment en vies d'enrunament. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn amb dues olles parcialment excavades. Els murs frontals són fets de pedra i les dues portes són de grans dimensions per tractar-se de forns de calç, amb muntants de pedra i volta de canó feta de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la construcció de la paret aixecada del canó es van utilitzar grans blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos forns de grans dimensions, tant de diàmetre com d’alçada. No queda rastre de la vora, ja que ha caigut completament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedrera per abastir els forns es troba just al darrere d’aquests.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat als forns i en construcció contínua, hi trobem dues petites estances, una possiblement era utilitzada de magatzem i l’altra, que té una petita llar de foc i una finestra, segurament s’havia utilitzat com a aixopluc, o habitatge temporal.</span></span></span></p>	08091-19	Al camí de can Ginebreda, uns 1300 m després de deixar la carretera C-243b.	<p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p>	41.4214400,1.8593200	404680	4586170		08091	Gelida	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208698961.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208706651.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208721236.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208749362.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208792977.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208825373.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208858182.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208880674.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208895347.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208946969.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707209120503.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2024-10-31 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda	98\|119\|94	47	1.3	1786	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96446	Forn de calç del Racó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-raco	<p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p>	XVIII - XX	El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat, així com una part de la paret de l’espadat i de la volta de la porta. La resta del conjunt sembla en perill d’enrunament imminent. La vegetació hi és molt abundant, tant en el seu interior com en l’entorn.	<p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. La porta és de volta i feta amb grans blocs de pedra i el mur de l’espadat té un gruix considerable, d’uns 2 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn d’una sola olla de grans dimensions i amb les parets interiors perfectament allisades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Just darrera del forn, a la banda oposada a la porta, hi trobem la veta de calç.</span></span></span></p>	08091-23	Seguint el camí que surt de la masia el Racó, paral·lel al Torrent de Sant Miquel, a uns 400 m.	<p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> <p>Bona part del muntant esquerra es va enfonsar a finals d'abril de 2020.</p>	41.4365700,1.8749300	406006	4587833		08091	Gelida	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743307172.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743325780.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743334516.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743518540.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743523974.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743537584.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIL	2024-07-10 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda	98\|119\|94	46	1.2	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96453	Campana Miquela	https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-miquela	<p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997,</em> p. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988,</em> p. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p>	XX	En bon estat, si bé, està embrutida, especialment pels excrements de coloms i altres aus.	<p><span><span><span>Campana de la parròquia de Sant Pere amb un diàmetre de 101 cm i un pes de 614 kg. En aquest cas, té un jou de ferro que va ser substituït l'any 2004 per un de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>S’hi pot observar inscripcions epigràfiques en relleu que diuen: <em>Construïda essent rector mossèn Francesc Xavier Raventós. Obrers Pere Rossell, Anton Pascual i Josep Rosell, batlle de Gelida. Padrins D. Joaquim Jover i Costas, marquès de Gelida.</em> A més a més també ostenta elements decoratius interessants com: Àngels; custòdia; calze; tiara papal; encensers; bàculs; raïms; cintes; orla de fruits i fulles de roure; creu. </span></span></span></p>	08091-26	Carrer Major, 1.	<p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el campanar de l’església parroquial de Sant Pere podem trobar-hi dues campanes: la Roser i la Miquela. En aquest cas la Miquela fou fosa l’any 1906 per part del fonedor: Moisés Díez de Palència. </span></span></span></p>	41.4402600,1.8651300	405193	4588253	1906	08091	Gelida	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96453-img20240306122509.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96453-imatge-de-whatsapp-2024-04-11-a-les-175248225657a9.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Religiós/Cultural			Inexistent	2024-11-25 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Moisés Díez	98	52	2.2	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96454	Campana Roser	https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-roser	<p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997,</em> p. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988,</em> p. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p>	XIX	En bon estat, si bé, està embrutida, especialment pels excrements de coloms i altres aus.	<p><span><span><span>Campana de la parròquia de Sant Pere amb un diàmetre de 83 cm i amb un pes de 331 kg i amb un jou de fusta que no correspon a l’original de ferro que fou substituït l’any 2004. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es poden </span></span></span><span><span><span>observar inscripcions epigràfiques en relleu: <em>Bonabra.e Ysidro Pallès me feren en Barcelona Me feren essent rector al R.D. Jaume Planas, Obrer Franco. Bargalló y padrins Franco. Y Maria Font Fontanals.</em> A més a més la campana també té decoracions com: Calze; imatge de la Mare de Déu del Roser; imatge possiblement de Sant Pere; orla amb motius vegetals i raïms; dues campanes. </span></span></span></p>	08091-27	Carrer Major, 1.	<p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el campanar de l’església parroquial de Sant Pere podem trobar-hi dues campanes: La Roser i la Miquela. En aquest cas la Roser fou fosa l’any 1849 i fou fruit de la col·lecció del fonedor Bonaventura i Isidre Pallès, Barcelona. </span></span></span></p>	41.4402600,1.8651300	405193	4588253	1849	08091	Gelida	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96454-imatge-de-whatsapp-2024-04-11-a-les-17524894a5b2c3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96454-img20240306122309.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96454-img20240306122334.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Religiós/Cultural			Inexistent	2024-11-25 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Bonaventura i Isidre Pallès	98	52	2.2	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96460	Premsa del mur de casa Santfí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-del-mur-de-casa-santfi	<p><span><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'El per què d'un conservador del patrimoni'. </span>Programa Festa Major <span>1991, pp. 49-50.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005,<span> pp. 83-85.</span></span></p> <p><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017). </span>Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa<span>. Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></p>			<p>Conjunt de peces de pedra d'origen divers que s'han aglutinat al peu del mur de can Sanftí com a element urbà decoratiu amb un contingut arqueològic local. El conjunt està format per diversos elements.</p> <p>En primer lloc, un plat de la premsa que és un gran bloc de pedra tallada plana quadrangular al que s'ha fet un canal circular per on es recollia el líquid premsat .</p> <p>En segon lloc, complementàriament al plat, també hi ha el contrapès de la premsa, que segons la monografia dels germans <span>Corominas</span> (COROMINES: 2017, pg.33) podria tractar-se d'un model de pes de premsa mòbil de tipus B o D en el qual les entalles laterals i els costats lleugerament convergents, estarien destinats a encastar-hi les falques per subjectar les peces frontals que consoliden el coixinet de retenció del caragol.</p> <p>El tercer element, possiblement es tractaria d'un pes cilíndric de premsa, també de pedra. I, finalment, al costat del conjunt, hi ha figura una fita de l'Hostal de les Cases Noves, en la que figura les inicials JS (Josep Sàbat).</p>	08091-28	Creuament del carrer Sant Miquel i el carrer d'Anselm Clavé.	<p>Aquestes peces provenen del solar que pertanyia a la Unió del Casal Gelidenc, ubicat al seu costat, i on es troba actualment el Casal d'Avis de Gelida. Segons la fitxa del POUM a finals de l'any 1983, es va fer una excavació al solar, en el qual van aparèixer restes humanes, que els estudiosos gelidencs E. Carafí i A. Mauri van atribuir a l'antic fossar de l'església de Sant Miquel. En el transcurs de les excavacions, van aparèixer les restes de la premsa, que en el seu moment es van atribuir a una premsa d'oli.</p> <p>A part de la premsa, en el seu moment es va descriure també altres elements com un corró (o possible pes vertical) i la fita de l'Hostal de les Cases Noves que formen un petit “indret arqueològic”, sota el mur de can Santfí, ran de la font de Sant Miquel segons notes d'Enric Carafí al programa de Festa Major de l'any 2005 i que foren donades a l'Entitat dels Amics del Castell i aquest l'entregaren a la ciutat per embellir aquest espai. La base de premsa prové dels Masets.</p>	41.4392958,1.8680524	405435	4588144		08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134832.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134811.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134817.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306124738.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134845.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134932.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134942.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental			Inexistent	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Desconeguda	119\|94	51	2.1	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96462	La Rectoria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-16	<p>ROSSELLÓ i Romeu, Joan (1994). 'L'evolució en els usos de les plantes baixes de Gelida alguns exemples del carrer Major' a <em>Programa de Festa Major 1994</em>, pp. 25-29.</p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2007) 'Laureano Arroyo y Velasco, arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887'. Programa Festa Major 2007, pp. 88 - 93.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2012). 'Història, arquitectura i oficis antics al cementiri de Gelida'. Programa Festa Major 2012, pp. 83-89.</span></p>	XIX		<p>Edifici historicista adaptat a una de les cantonades de la plaça de l'església. Sense coberta perquè disposa de terrat, disposa d'una distribució de planta baixa i pis. La seva façana es caracteritza per les portes i finestres amb arc de mig punt i un fi guardapols que les emmarca, així com reixes i baranes de forja. La planta, orientada a la plaça és irregular i es genera un petit espai propi a la vorera per l'enfonsament la línia del carrer cap a dins la parcel·la a la zona de la porta principal d'entrada.</p> <p>Rosselló al programa de Festa Major de l'any 2007 descriu les intencions arquitectòniques de Velasco amb la creació d'aquesta planta irregular. L'edifici presenta un desenvolupament en planta reduït i una alçada limitada, elements que constituïen condicionants predefinits del programa arquitectònic. La solució adoptada consisteix en la ruptura del pla de façana en tres paraments. Aquesta disposició emfatitza el coronament de les cornises i accentua la composició simètrica basada en eixos verticals.</p> <p>Aquestes decisions arquitectòniques reflecteixen una voluntat inequívoca de conferir a l'edifici, més enllà de la seva funció representativa, un rol crucial en l'estructuració urbana de la plaça de l'Església.</p>	08091-29	Plaça de l'Església, 10.	<p>L'edifici va ser inaugurat l'any 1891, havent-se edificat segons un projecte concebut l'any 1881. La construcció es va realitzar respectant gairebé íntegrament el disseny original, amb l'única modificació dels balustres d'obra inicialment projectats per als balcons, que van ser substituïts per baranes de ferro fos. En aquell període, la parròquia de Sant Pere era regida pel rector Josep Parera. Històricament, l'edifici ha servit com a residència del rector de la parròquia, a excepció dels anys de la Guerra Civil (1936-1939), quan les instal·lacions van acollir les oficines de la Confederació Nacional del Treball (CNT).</p> <p>L'arquitecte responsable de l'obra va ser Laureano Arroyo i Velasco, qui va exercir com a arquitecte municipal de Gelida durant el període de 1878 a 1887. Arroyo y Velasco, originari de Barcelona, va rebre la seva formació a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid, centre en el qual tots els arquitectes catalans havien de formar-se entre 1850 i 1872. Dins de l'obra d'Arroyo y Velasco, la simetria representa un element distintiu, característica comuna en els treballs dels mestres d'obra contemporanis a ell.</p> <p>El cas de la rectoria és particularment notori, atès que es caracteritza per una façana que trenca el pla convencional en tres paraments. Arroyo y Velasco va actuar també com a arquitecte a la ciutat des de l'any 1888 fins al 1910.</p>	41.4399074,1.8647790	405163	4588215	1881	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96462-img20240306124145.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96462-img20240306124203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96462-img20240306124227.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Laureano Arroyo i Velasco (arquitecte)	116\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96464	Casa Terra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-terra	<p><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></p> <p><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2002). Orígens de la capella de Sant Miquel i de la vila de Gelida. Programa Festa Major 2002, pp. 63 - 64.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida. Programa de Festa Major 2013, pp. 63 - 70.</span></p>	XIX		<p>L'edifici, situat al començament del carrer Major i flanquejat per mitgeres, consta d'una planta baixa, dos pisos i golfes. La façana simètrica està estructurada en tres portals amb petits arcs rebaixats a peu de carrer, tres balcons al primer pis, tres balcons d'ampit al segon pis i tres finestrons rectangulars a les golfes. Aquesta es reorienta lleugerament cap a la dreta, adaptant-se al perfil del carrer, i presenta un segon parament que manté la mateixa tipologia i distribució d'obertures en cada planta.</p> <p>Com a element distintiu, sota el balcó principal s'inscriu la data de construcció, 1887, i es destaquen els balcons de forja.</p>	08091-30	Carrer Major, 5-7.	<p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p> <p>L'edifici fou obra del mestre d'obres Josep Llopart (ROSSELLÓ,2013). Josep Llopart Batlle, un mestre d'obres originari de Vilafranca, va obtenir el seu títol l'any 1872. Es té constància que va desenvolupar la major part de la seva activitat professional a Vilafranca del Penedès entre 1877 i 1906. A Gelida, durant l'any 1879, Llopart Batlle va exercir com a agrimensor per a l'Ajuntament, realitzant tasques d'amidament dels edificis públics, carrers i camins. A més, va elaborar diversos projectes de menor envergadura i, l'any 1881, va dissenyar un projecte per a una casa de renda, que va resultar particularment interessant.</p> <p>Aquesta edificació, coneguda com la casa Casanovas o casa Terra, ubicada al carrer Major núm. 5 i 7, no va ser completada fins a l'any 1887.</p>	41.4400384,1.8646637	405153	4588230	1887	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96464-img20240306115800.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96464-img20240306115814.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96464-img20240306124650.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Josep Llopart i Batlle (mestre d'obres)	98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96466	Ca l'Aleix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix-3	<p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span><em>. </em><span>Miscel·lània Penedesenca, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (1993) Les primeres generacions de “Els Mas”, nissaga de paletes constructors i arquitectes de Gelida. Programa Festa Major 1993, pp. 61- 66.</p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) Els paletes a Gelida a finals del segle XIX. </span>Programa Festa Major 2022,<span> pp. 66 - 71.</span></span></p>	XX		<p>Edifici ubicat a la plaça de l'església i la continuació amb el carrer Marquès de Gelida. Consta de planta baixa, i dos pisos amb coberta de doble vessant. Es tracta més d'un gran casal ubicat a la plaça que un edifici entre mitgeres tradicional. La façana principal, de les dues orientades a carrer és la que dona a la plaça. Es caracteritza per una porta principal flanquejada per dues finestres, que actualment dona accés a un centre veterinari. Al primer pis hi trobem tres balcons d'ampit, amb el central una mica més gran. Tots tres amb barana de forja igual que a les finestres del segon pis. Aquestes finestres són un dels trets més característics de l'edifici. Es tracta de tres conjunts de finestres geminades amb arquivolta. La façana es completa amb un ràfec prominent.</p> <p>A la façana del carrer Marquès de Gelida, també hi trobem, mantenint l'estil, dues obertures amb balcó al primer pis i dos conjunts de finestres geminades.</p> <p>Finalment, cal destacar la torratxa amb terrat ubicat al costat de la façana principal. Com a detall de la façana, esmentar que hi ha pintat al segon pis, sobre la finestra central, la inscripció 'VILLA SEBASTIAN' dins d'una mena de garlanda blava.</p>	08091-32	Plaça de l'església, 2.	<p>Edifici més antic, que el mestre pràctic o mestre constructor Lluís Mas i Civil en va fer el projecte de reforma l'any 1903.</p> <p><span><span><span>El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romañà, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El creixement de Gelida a finals del segle XIX, impulsat per l'expansió de la vinya i les fàbriques papereres, així com l'arribada del ferrocarril, va beneficiar l'expansió urbana i la construcció d'habitatges al poble. Francisco Mas va millorar notablement la seva posició econòmica i social, construint moltes cases, especialment les projectades pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. El 1899, Lluís Mas va signar com a mestre constructor el seu primer projecte, redactat per Manuel Sabater, i a partir d'aquest moment, tant Mariano Mas com Lluís Mas van signar projectes. L'activitat dels Mas com a projectistes va tenir una importància cabdal en la història de l'arquitectura local, ja que va significar la introducció del modernisme a Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest estil va penetrar a través dels Mas i es va manifestar com un autèntic fenomen popular, principalment en tipologies de cases entre mitgeres. Lluís Mas va ser qui primer va assajar tímidament les fórmules modernistes el 1901 a la casa Francisco Rosell (cal Quico Fuster). Després de la seva mort prematura, el seu germà gran, Mariano, va assumir el seu llegat.</span></span></span></p>	41.4399300,1.8652276	405201	4588217	1903	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110444072_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110502356.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110540635.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110611497.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Lluís Mas i Civil	102\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96470	Forn de calç de can Rossell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-rossell	<p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p>	XVIII - XX	El cobriment o vora ha caigut de dos dels tres forns. El que queda encara cobert manté la porta, tot i que l’esllavissament de l’espadat del forn del costat l’ha deixat pràcticament colgada.	<p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn de tres olles parcialment excavades. Dues cambres estan completament enrunades i només se’n pot deduir l’existència per la forma circular que ha quedat en el desnivell. A l’olla que queda en peu s’hi accedia a través d’una de les que s’han enrunat. Es pot observar com la porta està molt colgada, segurament fruit del procés d’enrunament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn amb tres olles de grans dimensions, sobretot les dues olles més deteriorades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba a tocar de l’alzina de can Rossell, un arbre vell de grans dimensions.</span></span></span></p>	08091-35	Al camí que mena de can Ginebreda a can Voltà, a uns 500 m de can Ginebreda i uns 600 m de can Voltà.	<p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p>	41.4239500,1.8674600	405364	4586440		08091	Gelida	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215858180.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215867907.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215874724.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215888690.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2024-07-10 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda	98\|119\|94	47	1.3	1786	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96471	Forn de calç 492	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-492	<p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p>	XVIII - XX	El cobriment o vora del forn ha caigut completament, així com l’espadat, que es troba completament enrunat. La vegetació és abundant i a l’interior del con hi ha brossa.	<p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d'un forn parcialment excavat. No queda gairebé ni rastre de l'espadat, ni de la vora ni de la porta. Les parets interiors del forn encara conserven la mascara de quan s'utilitzava. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un forn petit de cambra única.</span></span></span></p>	08091-36	Al camí de can Ginebreda, uns 500 m després de deixar la carretera C-243b.	<p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p>	41.4240000,1.8558100	404390	4586458		08091	Gelida	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707205990751.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206029040.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206055915.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206092672.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda	98\|119\|94	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96473	Forn de calç de can Ginebreda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-ginebreda	<p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p>	XVIII - XX	El cobriment o vora del forn ha caigut completament. La vegetació és força abundant, fins i tot hi ha un pi de grans dimensions a l’interior d’una de les cambres.	<p>Forn de calç en procés d'enrunament. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial.</p> <p>En aquest cas es tracta d'un forn de dues cambres excavat completament, aprofitant la presència d'una gran roca per formar l'espadat i la llinda de la porta. Una d'aquestes portes conserva un muntant de pedra i fang.</p> <p>Les parets interiors del forn s'aprecia que estaven molt ben allisades i en algun punt encara conserven la mascara de quan s'utilitzava.</p>	08091-38	Al camí de can Ginebreda, a 25 m de l’ermita de la Mare de Déu de la Salut.	<p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p>	41.4204400,1.8638900	405060	4586054		08091	Gelida	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211079757.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211097190.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211179390.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211217704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211288536.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211304236.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2024-10-31 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda	98\|119\|94	47	1.3	1786	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96475	Forn de la torre Lloselles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-torre-lloselles	<p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><span>Gelida. Retrats d’un temps. </span><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2005).'La pedrera de la Guixera: un malson que les conviccions i la tenacitat han esvaït'. Programa de Festa Major 2005, pp. 47-49.</span></p>	XX	La torre es troba pràcticament descalçada del terreny, que presenta una erosió important per davall de la base de la mateixa torre. La coberta de la torre es troba en runes i les bigues de formigó de la plataforma superior pengen dels ferros de l’armament de manera perillosa. Carena amunt es veu construccions en estat ruïnós que devien formar part del complex industrial del forn.	<p><span><span><span>També conegut com Les Guixeres o forn de les Guixeres, es tracta d'un forn industrial de grans dimensions. Consta de diverses construccions, de les quals, la més rellevant de totes és la torre circular, amb la plataforma superior enrunada i que feia la funció de forn. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la base disposa de dues grans obertures hauria de servir per introduir o retirar el material cuit. Està feta de pedra amb filades de maó. Just a la vora hi ha unes grandioses sitges de ferro en bon estat, comparativament amb l'estat en el qual es troba la resta de les instal·lacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Passat aquest conjunt i seguint el caminet que passa pel costat de la torre hi trobem el que queda de la plataforma d'una màquina matxucadora que ha estat desballestada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un forn de calç hidràulica que, a diferència de la més habitual, es coïa amb carbó de pedra en lloc de coure's amb llenya. D'aquests tipus de forns també se'n deia guixeres.</span></span></span></p>	08091-39	Gairebé al km 7 de la carretera C-243b direcció a Gelida, agafar un camí a mà esquerra. Es veu des de la carretera.	<p>La cronologia d'activitat del forn és difícil de precisar. Si bé per la tipologia d'instal·lacions el podríem ubicar al primer terç del segle XX. Segons la cartografia històrica del municipi, l'any 1926 encara no s'havia instal·lat, i ja era una realitat l'any 1946 segons les ortofotos fetes a partir d'aquell any, tot i que no eren les construccions que avui en dia podem observar.</p> <p>L'any 1990 l'Ajuntament de Gelida va autoritzar una llicència d'explotació de la guixera i és quan es van aixecar les construccions descrites. La llicència es va derogar el 1992, arran d'un canvi de govern municipal i abans que l'activitat extractiva comencés.</p> <p>Després d'un periple llarg de processos judicials, finalment el 2005 l'Ajuntament de Gelida va ser exonerat de qualsevol responsabilitat patrimonial vers l'empresa impulsora del projecte.</p>	41.4458200,1.8803200	406470	4588854	1990	08091	Gelida	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707233830780.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707233866706.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707234241366.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707234297426.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707234356176.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-07-10 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda	98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96476	Barraca del Racó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-raco	<p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p>	XIX - XX	La barraca està en un estat de conservació regular, però l’abundant vegetació, sobretot un arbre davant mateix de la porta, que ha cobert completament la porta i impossibilita l’accés.	<p>Barraca de pedra seca de planta quadrangular i de falsa cúpula.</p> <p>És una barraca molt petita, amb la llinda plana i els muntants verticals. Les seves dimensions suggereixen que podria ser un simple magatzem per guardar-hi les eines de l'hort si ens atenim a la zona de parcel·les i basses d'horta de l'àrea, o de vinya tal com es pot deduir de l'esglaonat de la muntanya.</p>	08091-40	Seguint el camí de fons de vall des del forn de calç del Racó.	<p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p>	41.4379200,1.8753700	406045	4587982		08091	Gelida	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96476-pic1709743895233.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96476-pic1709743877954.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96476-pic1709743918605.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-07-10 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda	119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96478	Forn de calç de la font de can Ginebreda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-font-de-can-ginebreda	<p>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</p>	XVIII - XX	El forn es troba pràcticament desaparegut del tot. Tan sols s’interpreta que existia gràcies a la forma cònica i allisada que ha quedat al desnivell, i a un parell de filades de pedres que amb tota probabilitat eren l’arrancada de la vora o cobriment.	<p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. Se’n conserva ben poqueta cosa, només un pany de paret de la cambra completament allisada i amb marques de calç i dues filades de pedra i argamassa que eren l’arrancada de la vora. A terra i per l’entorn més immediat s’observen restes de pedra i argamassa que formaven part del forn.</span></span></span></p>	08091-41	Al camí de can Ginebreda a la font del Noguer, a 100 m de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut.	<p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p>	41.4194100,1.8634400	405021	4585941		08091	Gelida	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212881223.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212900273.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212906476.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212925546.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2024-07-10 00:00:00	Gerard Panades. INSITU SL	Desconeguda	98\|119\|94	47	1.3	1786	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96479	Forn de calç de ca l'Agustinet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-ca-lagustinet	<p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><span>Gelida. Retrats d’un temps. </span><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p>	XIX - XX	Els forns estan enrunats, tot i que conserven bona part de la paret de l’espadat i la porta, l’enrunament de la vora o coberta n’ha sepultat les cambres.	<p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el cas d'aquests dos forns són parcialment excavats, amb els espadats fets de pedra i argamassa i integrats en uns marges de pedra seca fets per anivellar el terreny. Els forns estan construïts un molt a prop de l'altre però en terrasses de diferents nivells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El forn de dalt presenta una porta que va ser reforçada amb maons, rajola i ciment en una època recent, en què es dedueix que ja no funcionava el forn. L'interior de la cambra està ple de roques de grans dimensions, possiblement les que formaven la vora.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El forn de baix conserva la porta tal com era en origen. Aquesta, però, es troba mig sepultada per runa i terra que ha caigut tant al seu interior com a l'exterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No es pot apreciar l'interior de cap de les dues cambres. </span></span></span><span><span><span>El més antic dels dos forns ja no s'utilitzava als anys 30 del segle XX.</span></span></span></p>	08091-42	Al punt quilomètric 8 de la carretera BV-2425, al vessant sud, uns 30 m bosc endins. De difícil localització.	<p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p>	41.4424300,1.8749100	406013	4588484		08091	Gelida	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744847714.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744638755.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744664063.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744864062.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-07-10 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda	98\|119\|94	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96483	Casal Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-maria	<p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca, pp. 493-512.</span></p>	XX		<p>Casal noucentista ubicat al carrer Anoia actualment encaixat entre edificis contemporanis que el deixen gairebé sense espai. Planta rectangular amb coberta holandesa.</p> <p>L'edifici de planta baixa, pis i golfes, té una característica façana principal amb un portal central flanquejat per dos grans finestrals rectangulars. Les tres obertures estan decorades amb uns discrets motius florals. El pis (a finals del s.XX s'hi afegí un nou pis i unes golfes, seguint l'estil de l'antiga casa) consta de quatre finestrals rectangulars paral·leles amb una petita barana de forja. I es completa la façana amb tres finestres quadrangulars per les golfes. Les finestres principals disposen de porticons de fusta.</p> <p>Com a element complementari, la façana disposa d'una rajola ubicada, al centre de vernís blanc-i-blau on es llegeix 'CASAL MARIA / ANY 1929' i està flanquejat amb dos plafons de dues rajoles amb motius florals a les cantoneres.</p> <p>La casa consta d'un ràfec de fusta a tot el vol.</p>	08091-43	Carrer Anoia, 32.	<p>Edifici construït per encàrrec de l'estiuejant José Solé Recasens i projectada per l'arquitecte Carlos Martínez, projectista d'altres edificis com la torre Pàmies (1928), la casa Cardús (1928) i la torre Solé i Recasens del mateix any 1929, com el casal Maria. Correspon a la tradició de torres d'estiueig gelidenques del primer terç de segle XX, el moment àlgid del moviment.</p> <p>La casa es troba al final del carrer Anoia, on mitjançant la plaça Triangular s'inicia el passeig Circumval·lació, una de les obres vials estratègiques per desenvolupar urbanísticament la població ja a mitjans dels anys 1930 i que no és fins després de la guerra (1946) que se n'obre el primer tram.</p>	41.4405327,1.8608952	404840	4588288	1929	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96483-img20231212095446.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96483-img20231212095439.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96483-img20231212095503.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2024-10-04 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Carlos Martínez (arquitecte)	106\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96528	Font Freda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-4	<p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p>	XVIII - XX	Tant el sender que hi mena, com la mateixa font i el seu entorn es troben en perfectes condicions de manteniment.	<p>La font Freda és un brollador d'aigua que sorgeix d'una roca sense polsador ni canella. A la roca, per sobre d'on surt el broc metàl·lic d'on raja l'aigua, hi trobem la inscripció amb el nom de la font i una data escrita, aparentment el 20 de juliol de 1934, que se suposa que fou l'any del condicionament de la font.</p> <p>Tot l'entorn està condicionat com a àrea de descans, amb el terra enllosat de pedra i uns bancs de roca a banda i banda de la font. En un d'ells s'hi pot llegir la inscripció 'Per els Enamorats'. Es troba a tocar del Torrent de Vallbardina i a tocar de la zona de descans hi ha un pontet de fusta per a vianants per travessar-lo. Tot el conjunt es troba en una zona ombrívola que satisfà les necessitats de refresc de vilatans i viatgers.</p> <p>A la font s'hi arriba a través d'un sender amb barana que continua més enllà de la font i el pont de fusta.</p> <p>Malgrat trobar-nos dins d'un període de sequera extrema i que la majoria de les fonts que s'han documentat en aquest mapa es troben seques, la font Freda manté un rajolí d'aigua constant.</p>	08091-44	A l'encreuament del camí de la font Freda amb el camí de can Farigola.	<p>La inscripció que podem llegir a la pedra suggereix que la font està condicionada, almenys, des de l'any 1934.</p>	41.4277200,1.8708400	405652	4586855		08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723123223.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723160194.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723138795.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709722876074.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723181183.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2024-10-31 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda	98\|119\|94	47	1.3	1786	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96550	Font de can Torrents	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-torrents	<p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GARCIA, Daniel (2018). 'Les fonts de Gelida: ara i abans'. Programa de Festa Major 2018, pp. 56-57.</span></p>	XIX-XX	Es troba en bones condicions de conservació. L'únic desperfecte que s'hi observa és que s'ha despenjat la rajoleta amb la placa on hi figura el nom de la font.	<p>Es tracta d'una font molt senzilla on s'aprecien intervencions de conservació en diferents èpoques. S'hi combina la part més original feta amb pedra, amb la més moderna, feta amb ciment. Es troba a tocar de l'àrea recreativa de can Torrents, cosa que fa que sigui freqüentada.<br /> <br /> La font en si són dos brolladors, un al costat de l'altre. Possiblement, el de baix, que és de goma, sigui més modern i hagi substituït el de dalt, que és metàl·lic. Actualment de cap dels dos en surt aigua.<br /> <br /> A una banda del brollador hi trobem una construcció petita, feta amb maons i arrebossada amb ciment, i que està tancada amb una porta metàl·lica que segurament tanca el registre de la font. A l'altra banda hi ha un banc de pedra que aprofita el pendent de la paret de la muntanya per fer-hi el <span>recolzament</span>, també de pedra.</p>	08091-46	A la carretera C-243b punt quilomètric 9,5.	<p>Les inicials PT de la porta metàl·lica que tanca el registre són les de Pere Torrents, propietari de la font als anys 1950. L'esplanada pavimentada del davant de la font havia estat una bassa.</p>	41.4329400,1.8654600	405210	4587440		08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204418474.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204440103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204452507.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204428545.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204474174.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-07-10 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda	119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96573	Font de la Barbuda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-barbuda	<p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p>	XVIII - XX	L'estat de conservació general de la font i el seu entorn és bo. El banc de pedra ha patit vandalisme i ha estat pintat amb pintura en esprai.	<p>La font de la Barbuda es troba al final d'unes llargues escales amb barana central. El brollador de la font és ornamentat, fet de pedra esculpida amb la forma d'una cara humana. La molsa ha anat cobrint el que representava una barba espessa. Damunt el cap s'hi poden llegir les inicials 'PT'. La surgència d'aigua seria per la boca. Aquesta es troba a la paret cimentada del pendent de la muntanya on, una mica més amunt del brollador, hi ha escrit '1922' i les inicials 'SS'.</p> <p>El conjunt es completa amb un banc allargat fet d'obra i amb forma ondulada per satisfer les necessitats de repòs. Dos grans arbres plataners asseguren una bona ombra a tota l'àrea de descans. El terra és enllosat amb pedra i hi ha una barana de seguretat a tot el perímetre per evitar la caiguda sobre el torrent de Cantillepa, que queda uns metres més avall en fort pendent.</p>	08091-47	Baixant les escales que surten de la plaça del final de l'avinguda d'Europa.	<p>La data de la inscripció 1922 correspon a la reforma que van fer Pere Taulé (PT) juntament amb Salvador del Pollastre (SS). Hi ha fotografies de gelidencs i gelidenques gaudint de la font de finals del segle XIX.</p>	41.4397500,1.8604700	404803	4588202		08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103232.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103238.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103254.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103309.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103349.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social			Inexistent	2024-11-28 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda	98\|119\|94	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96600	Font de can Penyella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-penyella		XXI	Es troba en bon estat de conservació	<p>La font de can Penyella ha vist modificada completament la seva forma original a conseqüència d'obres viàries més recents.</p> <p>Actualment, és un broc metàl·lic sense canella ni polsador que surt d'un pany de paret fet de pedra enllosada. A banda i banda, blocs de formigó de la mateixa alçada tanquen tot l'espai fins a una altura aproximada de 80 cm. Per sobre hi ha una paret feta amb grans blocs de pedra. El terra és un enllosat modern de pedra.</p> <p>Es troba en un pas de vianants subterrani de la carretera BV-2249.</p>	08091-48	Al passatge de les Parets. En l'inici de la carretera BV-2249 que va direcció Sant Llorenç d'Hortons, allí hi ha un pas de vianants que en creuar-lo ens deixa davant d'un camí que en seguir-lo durant uns 100 m es troba la font, al costat d'un pas subterrani que travessa la carretera esmentada.	<p>Es desconeix l'any de la remodelació de tot l'espai, però es tracta d'una obra contemporània, possiblement feta després de l'any 2000 amb alguna adequació de la carretera.</p>	41.4464500,1.8637400	405086	4588942		08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712702152.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712715352.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712742052.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712757194.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Desconeguda	119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96608	Font de can Rossell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rossell-0		XX	L'estat de conservació de la font és correcte, tot i que les obres de manteniment que s'hi han fet al cap dels anys no han respectat l'estètica original.	<p>La font és bastant senzilla i es troba simplement en una paret d'una caseta de la masia de can Rossell.</p> <p>De la mateixa paret sobresurt un mur de pedra on es troba el broc metàl·lic de la font i d'on vessa l'aigua. El broc metàl·lic disposa d'una maneta per regular el funcionament. Sota del broc, a terra, hi ha un forat per on es filtra i reutilitza l'aigua.</p> <p>A pocs metres de distància hi trobem una bassa circular feta d'obra i arrebossada de ciment de notables dimensions que segurament s'omple de la mateixa aigua de la font.</p>	08091-51	Al camí de can Rossell a can Ginebreda agafar un desviament a mà esquerra a 100 m de la masia de can Rossell de la Muntanya.	<p>La font segurament és antiga, però el conjunt on es troba actualment és recent.</p>	41.4247800,1.8657800	405225	4586534		08091	Gelida	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721627173.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721634521.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721644226.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2024-10-31 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Desconeguda	119\|98	47	1.3	1786	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96609	Font de les Anteles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-anteles		XIX - XX	Del que era la font només es pot trobar un registre modern. Les construccions que devien formar part de la font, on s'intueix una bassa, ara mateix es troba en estat ruïnós i molt emboscat.	<p>Del que era la font de les Anteles en queden les restes d'una construcció quadrangular d'obra que segurament era una bassa. Actualment es troba en runes i molt emboscada.</p> <p>A uns metres d'aquesta s'hi troba una construcció més moderna en forma de cub i feta d'obra, tancada amb una petita porta metàl·lica. Possiblement tanca el registre de l'antiga font, que deu haver estat desviada de l'aflorament original mitjançant alguna conducció subterrània.</p>	08091-52	Des de l'encreuament de la Mare de Déu de la Salut, agafar la pista que puja amunt en direcció cap a l'est. Quan el camí giri cap a l'esquerra, agafar un sender que segueix recte durant uns 60 m.	<p>No es té coneixement de la datació de la construcció de la font ni tampoc de l'abandonament d'aquesta, però s'intueix que fa força anys que no s'utilitza la infraestructura original.</p>	41.4193200,1.8667800	405300	4585927		08091	Gelida	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211898586.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211782749.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211957525.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2024-10-31 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda	119\|98	47	1.3	1786	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96615	Font del Migjorn	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-migjorn		XIX - XX	L'estat de conservació de l'espai és bo, tot i que la font sembla tapada.	<p>Un cop baixades les escales que separen la font a l'esquerra hi ha un cartell informatiu el qual indica al públic que l'aigua que proporciona la font en qüestió té cap garantia sanitària.</p> <p>Sota d'aquest cartell hi sobresurt un banc fet d'obra i arrebossat. A la dreta també hi ha un altre banc amb les mateixes característiques i al seu costat es pot trobar la font. En aquest cas no hi ha broc i l'aigua vessa directament d'un forat de la paret i cau en una pica de pedra que és per on desembocarà les restes d'aigua.</p> <p>Just al costat d'aquesta pica hi trobem un petit cubicle d'obra i arrebossat amb ciment tancat amb una porta metàl·lica.</p>	08091-54	Just davant del número 24 del carrer Cabernet, de la urbanització Safari.	<p>Una inscripció en una pedra suggereix que l'any de la darrera adequació de l'espai va ser el 1950.</p>	41.4219400,1.8869900	406993	4586196		08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729562899.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729576321.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729591553.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729615529.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Desconeguda	119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96620	Casa Miquel Valls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-valls	<p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022). 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. </span>Programa Festa Major 2022, <span>pp. 66 - 71.</span></span></p>	XX		<p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant.</p> <p>La façana, que manté la simetria d'obertures a la planta baixa i al pis, consta d'un gran balcó corregut que ocupa l'amplada del pis. La porta principal està ubicada al centre, a la que s'accedeix amb una graonada per vèncer el desnivell del carrer. Disposa de dues finestres amb balcó d'ampit i reixa de forja.</p> <p>L'element més destacat és el frontó superior ondulat, en el que destaca amb un gran '1924' al centre d'un medalló. La casa disposa d'un annex al qual s'entra per un nivell mig pis inferior a la porta d'entrada, a causa del desnivell en el qual destaquen enmig d'ornaments vegetals, dues grans lletres 'MV' que correspondrien a la propietat, Miquel Valls. Al segon pis, hi trobem una altra aplicació de motius decoratius florals a la façana.</p>	08091-59	Carrer Marquès de Gelida, 16.	<p>El carrer del Marquès de Gelida, on s'erigeix la casa Miquel Valls, era una important artèria comercial que s'estenia des de la cruïlla de cal <span>Feló</span> del carrer del Sol fins a l'encreuament actual del carrer Major amb el de Sant Jordi, com es pot apreciar en algunes imatges d'inicis del segle XX. La casa Miquel Valls, un bon exemple de modernisme gelidenc, es va construir l'any 1924, tal com ho indica la inscripció al coronament de la seva façana.</p> <p>Pel que fa a l'arquitecte de l'obra hi ha dubtes de l'autoria. Algunes fonts l'atribueixen a l'arquitecte municipal de Gelida entre el 1912 i el 1951 Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - 1951) i d'altres a Josep Masdéu i Puigdemasa (1852-1930), arquitecte barceloní responsable d'edificis singulars com can Sala a Barcelona o can Comamala a Sant Vicenç dels Horts. L'estil modernista de la casa Miquel Valls perdura com una manifestació de la riquesa i la diversitat arquitectònica de Gelida.</p> <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p>	41.4398800,1.8658900	405256	4588210	1924	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-img20231212121117_2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-img20231212121129.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-pxl20231127111034626.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-pxl20231127111236361.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-pxl20231127111254612.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-img20231212121156_0.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-10-04 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Hi ha dubtes sobre l'autoria. Atribuïda a Josep Ros i Ros o a Josep Masdéu i Puigdemasa.	105\|106\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96621	Cal Rius (del Campanar)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rius-del-campanar	<p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). </span>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. <span>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2006). El nucli medieval de Gelida. Programa Festa Major 2006, pp. 102 - 105.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p>	XVIII - XX	Ha estat molt modificada contemporàniament	<p>Es tracta d'un conglomerat d'edificis, el més antic dels quals seria una masia del segle XIV. Si bé la transformació és tan global, que pràcticament no s'observen volums que es puguin considerar ni originals ni moderns.</p> <p>La gran transformació de l'edifici és del segle XX en què s'uneixen diferents cases. Malgrat tot, s'observen alguns elements antics, dels quals el més interessant l'arc de la porta principal d'entrada a la cada, actualment no visible des del carrer, pel tancament del pati, just davant de la casa del Senyor i en el que a la clau de l'arc hi ha inscrita la data 1755 segons els treballs de Ramon Rovira i Tobella.</p> <p>Un element interessant visible des de l'exterior de la casa és un plafó ceràmic, possiblement de la segona meitat del segle XX que cega una porta feta amb brancals i llinda irregular de pedra, que podria ser original de la casa, tot i que moguda de lloc. Al patí també s'hi observa una premsa de raïm restaurada.</p>	08091-60	Passeig Josep Rossell Massana, 10.	<p><span>Cal</span> Rius de Gelida, en la seva configuració actual, emergeix com un mosaic de diverses propietats que han evolucionat al llarg del temps. En el seu origen, es troba una masia i un grup de cases, remuntant-se la més antiga al segle XIV. Al llarg dels segles successius, aquest conjunt ha experimentat reformes i ampliacions, amb unes darreres intervencions durant el segle XX que van transformar tant l'entorn com la mateixa estructura de la casa. Tot i això, alguns elements antics han estat preservats.<br /> <br /> Anteriorment coneguda com a mas Papiol (MAURI, 2006) la propietat actual de cal Rius s'ha convertit en un conglomerat de diferents propietats al llarg dels segles. Ja al segle XVI, es fa referència a diverses cases amb peces de terra adjuntes, ubicades prop de la plaça i l'església de Sant Miquel. Amb gran probabilitat, c<span>al</span> Rius és la continuïtat de la vila de Sant Miquel, que inclou l'antiga església avui desapareguda, documentada ja des de l'any 1061, fins a arribar al mas Papiol del segle XIV. </p> <p>Resulta complex determinar quina de les cases d'aquest conglomerat és la més antiga, donada la successió de reformes i renovacions al llarg dels anys. No obstant això, sembla que la casa que millor reflecteix la continuïtat de la vila de Sant Miquel dels segles XI al XIII és el mas Papiol, situat a la plaça de Sant Miquel al segle XIV. Els registres històrics detallen els noms dels diversos propietaris al llarg dels segles. Des de Guillem Papiol al segle XIV fins a personatges com Pere Llobet al segle XVI i Eloi Llopard al segle XVII. Els Rius van emergir com a figures rellevants en la història de cal Rius a partir del segle XVII, inicialment com a sastres, i posteriorment van expandir les seves possessions adquirint propietats contigües, consolidant així el seu patrimoni. El conjunt de masos que ara conformen c<span>al</span> Rius, no només va ser un centre de residència, sinó també un nucli d'activitat econòmica, amb diverses professions representades com teixidors, fusters, sastres i pagesos al llarg dels segles XV al XVIII.</p> <p>La gran transformació del grup de cases es produeix a la segona meitat del segle XX. En algunes imatges de principis i mitjans de segle XX encara es pot veure la distribució primigènia de l'espai i els masos.</p>	41.4403200,1.8653700	405213	4588260		08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96621-img20240306133407.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96621-img20240306133659.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96621-img20240306133556.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-11-04 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Desconeguda	98\|119\|94	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96622	Unió del Casal Gelidenc (Societat Coral d'Artesans)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/unio-del-casal-gelidenc-societat-coral-dartesans	<p><span><span>(1962). '</span>Consideracions sobre la Societat 'Union del Casal Gelidense''<span>. </span>Programa Festa Major<span> 1962.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1998). </span>Societat Coral Artesans. Agrupació Coral Intimitat 1897-1997: cent anys de música i cultura a Gelida. <span>Gelida.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p>	XX		<p>Edifici d'estil noucentista de l'arquitecte Josep Ros i Ros.</p> <p>De l'edifici original només es preserva la façana principal de l'any 1917, en la qual destaquen les tres grans obertures inferiors. Es tracta d'una façana amb una decoració molt lineal, vertical i simètrica, només trencada per les garlandes fetes amb motius florals, que flanquegen els plafons reservats pels escuts. El central, en el qual veiem l'any 1917 de construcció de l'edifici. A sobre una banda de la qual penja la garlanda, mostra molt despintada el lema 'UNIÓ DEL CASAL GELIDENC'. El text s'acompanya d'unes petites il·lustracions de les quals se'n distingeix només un parell, unes anelles olímpiques i una torre. Els dos plafons amb garlanda dels laterals, també pintat amb un color rogenc, s'hi entreveu una lira flanquejada amb unes branques vegetals, possiblement llorer, i a l'altre costat, dues màscares de teatre envoltades per una cinta. El terreny amb molt desnivell del carrer, requereix una graonada per pujar al nivell de la planta baixa. A l'interior hi podem trobar, com a espai principal, el teatre. <span><span><span><span><span>El taló de l’escenari és una obra anònima de l’any 1925 i va ser restaurat als anys 1990 per l'artista i restaurador gelidenc, Emili Julià Tetas. </span></span></span></span></span>La resta d'instal·lacions estan situades al voltant de la pista jardí, on antigament hi havia la seu social del Casal Gelidenc.<br /> <br /> Aquest edifici, d'unes dimensions molt notables, disposa d'una façana posterior, pel passeig Josep Rossell i Massana. Aquesta façana, també d'estil noucentista, però més simple de formes, disposa d'una porta principal d'entrada al centre flanquejada per dues finestres. Al frontal de l'edifici hi podem veure les dates 1925, any a què correspon el projecte de la sala d'espectacles feta per Josep Ros i Ros s'acompanyava d'una tanca de forja i un afegit lateral. La porta actual no és la projectada l'any 1925. Sobre aquesta hi ha, al centre de la façana, un balcó d'ampit i a sobre, un òcul cec en què figura el nom de l'entitat.</p> <p>Finalment, cal esmentar que també hi podem llegir la data 1899 fent referència als anys fundacionals de l'entitat.</p>	08091-61	Carrer Major, 14.	<p>La Unió del Casal Gelidenc es va fundar l'any 1950 arran de la fusió del Casal Gelidenc, fundat el 1933, i la històrica Societat Coral d'Artesans, l'any 1897.</p> <p>La Societat Coral d'Artesans de Gelida té una història fascinant que es remunta al seu origen al segle XIX. Fundada el 1897, segueix els principis establerts pel mestre pioner de les Societats Corals, Josep Anselm Clavé i Camps. En aquella època, els habitants de Gelida treballaven durament als camps i a les fàbriques papereres, amb poques distraccions. Això va fer que la participació en aquesta entitat fos una font d'il·lusió i un descans dels problemes diaris.</p> <p>El local de la Societat Coral d'Artesans va néixer en un dels tres cafès que abans dominaven la vida social del poble. Aquest cafè, conegut popularment com a '<span>Coru</span>', es va establir el 1880 al carrer Major, a la cantonada amb el carrer de la Barceloneta. Aquí va néixer la Societat Coral d'Artesans el 1897, marcant l'inici d'una important trajectòria cultural a Gelida.</p> <p>El casal original de la Societat Coral d'Artesans va ser construït el 1917, seguint el disseny de l'arquitecte Josep Ros i Ros. Aquest edifici, ubicat al carrer Major, va servir com a centre de reunions i activitats culturals per a la comunitat gelidenca. Tot i els obstacles financers, el projecte es va completar, encara que lentament, i va esdevenir un punt de trobada crucial per a la vida social del poble. L'edifici original ha experimentat canvis al llarg del temps, adaptant-se a les necessitats de la comunitat. Malgrat les reformes interiors, la façana ha mantingut el seu encant noucentista, testimoniatge de la seva rica història. Aquesta façana, ornamentada amb detalls noucentistes, continua sent un símbol de la identitat cultural de Gelida.</p> <p>A més de la seva funció com a seu de la Societat Coral d'Artesans, l'edifici ha tingut altres usos al llarg del temps. Al subsòl, es van descobrir restes de l'antic cementiri de Sant Miquel, recordant la riquesa històrica del lloc.</p> <p>L'arquitecte de l'edifici de la Societat Coral fou Josep Ros i Ros, que va néixer a Martorell el 1885, on també va morir l'any 1951. Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. Actualment, l'entitat consta de cinc seccions: Agrupació Coral Intimitat, Nous Bastoners, Club Esportiu Gelida, Esbart <span>Rocasagna</span> i Grup Artístic Gelada. (CARAFÍ, 1998).<span><span><span> </span></span></span></p>	41.4402000,1.8643700	405129	4588248	1917	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104314921.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-img20231127122045.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104227331.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104241532.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104251353.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104302406.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104325135.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Lúdic/Cultural			BCIL	2024-10-02 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Josep Ros i Ros (arquitecte)	106\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96624	Casa Ràfols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rafols	<p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ i Morera, Enríc i CIVIL i Vallès, Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972,<span> pp. 16.</span></span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ali (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p>	XX		<p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant.</p> <p>La planta baixa està lleugerament elevada sobre el nivell del terra. Disposa a la planta baixa d'un gran finestral amb una obertura gairebé circular del mur que es decora per la part inferior amb una reixa de forja amb motius vegetals. A la planta pis hi trobem dues finestres enfonsades respecte al mur amb ampits decorats amb plafons ceràmics d'escaquer blanc-i-blau.</p> <p>L'element més singular és el frontal amb esgrafiats amb motius vegetals i dos pilarets als extrems. Al centre ressalta un plafó ceràmic de la Mare de Déu de Montserrat. La porta principal, a peu de carrer està rematada amb un arc rebaixat. El mur consta d'una sanefa ceràmica a mitjana altura de la porta, que separa un sòcol de pedra, del revestiment de la paret que ha estat treballat simulant carreus.</p>	08091-63	Carrer Major, 18	<p>L'edifici construït l'any 1921 era de Manuel Ràfols Xatart i fou edificat pel mestre d'obres Josep Graner i Prat, nascut a Casserres (Berguedà) el 1844 i mort a Barcelona l'any 1928. Graner va rebre el títol de mestre d'obres l'any 1872 i va tenir una prolífica vida professional amb més de 230 obres identificades.</p> <p><span><span><span>El carrer Major és una de les artèries principals de Gelida, el qual havia estat un dels camins de descens del castell. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida.</span></span></span></p>	41.4402500,1.8641100	405108	4588253	1921	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104007086.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104021502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104033333.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104053209.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Josep Graner Prat (mestre d'obres)	106\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96629	Font de Santa Llúcia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-llucia-1	<p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005<span>. pp. 83-85.</span></span></p>	XX	L'element es troba en bon estat de conservació així com el seu entorn. Tot i que es poden veure alguns signes superficials de desgast pel pas del temps i la intempèrie, està en bon estat en general.	<p>La font de Santa Llúcia es troba al capdamunt d'una escala de pedra del carrer Santa Llúcia.</p> <p>En aquest cas el pes principal de l'estructura està suportat per dos petits murs de maó que sobresurten del terra. Sobre d'aquests reposa la pica, que té una forma rectangular i està feta de pedra picada, a diferència de la resta de l'estructura que és de maó vermell. Sobre la pica que recull l'aigua hi trobem el broc metàl·lic amb polsador.</p> <p>Presidint l'element, hi ha un plafó ceràmic de Santa Llúcia, santa patrona dels cecs i dels malalts de vista i festa tradicional de Gelida, el 13 de desembre. La imatge de Santa Llúcia està identificada amb el seu nom a la part inferior del plafó ceràmic i ella apareix representada amb els seus símbols propis, la palma que ostenta en una de les mans, així com la safata que porta a l'altra mà on hi ha representats els dos ulls que li van arrancar durant el seu martiri.</p> <p>Dalt de tot de l'estructura, hi ha una gran llinda de pedra amb la l'any 1984 esculpit. La resta de l'estructura de la font es converteix en una mena de parterre enjardinat que va resseguint el desnivell de l'escala.</p>	08091-68	Carrer Santa Llúcia, 13.	<p>A la part superior hi ha la data, 1984, data d'instal·lació de la font tenint en compte les característiques de construcció contemporànies que mostra. El plafó ceràmic, també de l'any 1984, va ser obra d'un ceramista valencià. Cal fer menció també, que la pica aigüera situada a la font de Santa Llúcia, fou donada per ca l’Andreu de Sant Joan Samora a l'entitat dels Amics del Castell de Gelida, que la van entregar a la població per completar la font.</p>	41.4395900,1.8657700	405245	4588178	1984	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96629-img20240306133851.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96629-img20240306133906.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96629-img20240306133842.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96629-img20240306133939.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Productiu			Inexistent	2024-10-04 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Desconeguda	119\|98	47	1.3	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96633	Torre Riba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-riba	<p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p>	XX		<p>Edifici de planta baixa i golfes, i també consta que amb soterrani segons. La teulada és a doble vessant amb el ràfec de fusta i teula. Originalment, la casa es va projectar com un edifici isolat al centre d'un jardí a l'estil d'algunes torres d'estiueig del poble. De la tanca perimetral encara en queda una part del mur original, fet de maons i forja. Els elements més destacats són a la façana principal, en la qual, ubicat sobre les tres finestres principals trobem uns plafons ceràmics o de terracota que les decoren. S'acompanya cada plafó amb una parella d'ocells flanquejant els costats amb actitud d'aturar el vol sobre els guardapols de les finestres. La part de les golfes consta només d'una finestra amb arc de mig punt situada al centre.</p> <p>A la part posterior hi trobem la galeria i una porxada.</p>	08091-69	Carrer Mossèn Jaume Via, 3.	<p>L'expedient de construcció de la casa a l'arxiu municipal de Gelida data de l'any 1925. El seu arquitecte fou Josep Ros i Ros (Martorell, 1885-1951). Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. L'edifici considerat d'estil noucentista es va construir seguint la línia de les cases d'estiueig que es duien a terme a Gelida el primer terç del segle XX. Constava també d'un jardí, si bé ara és de menor dimensió del projectat, tenint en compte que es va adossar una ampliació de la casa.</p> <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s’havia iniciat al 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p>	41.4396000,1.8646900	405155	4588181	1925	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96633-img20231127114856.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96633-img20231127114910.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-10-04 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Josep Ros i Ros (arquitecte)	106\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96945	Fons documental de l'Arxiu Biblioteca Jaume Vila i Pascual	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-biblioteca-jaume-vila-i-pascual		XX	La Biblioteca es troba en un estat de conservació molt bo així com el seu arxiu i fons documental, ja que es tracta d'una biblioteca inaugurada el 1988. Malgrat tot, hi ha problemes d'espai, pel fet que les sales de consultes han quedat petites després de més de trenta anys d'activitat.	<p>La biblioteca es troba en el mateix carrer Major, en un estat de conservació excel·lent. L’edifici és una part del centre cultural històric del municipi i conté diversos espais per a oferir els serveis corresponents. L'espai es divideix en dues zones diferenciades: la secció per a adults, situada a la planta baixa, i la secció per a infants, ubicada a la segona planta. A més, hi ha espais lúdics per a joves lectors i per als seus acompanyants.</p> <p>A la planta inferior, es pot trobar l’arxiu de la biblioteca, situat en una sala amb un armari amb portes. L'arxiu es focalitza en la col·lecció local Jaume Vila i inclou diversos fons arxivístics. Entre aquests fons, destaquen els següents:</p> <ol> <li> <p>El fons de col·lecció local, que conté capçaleres locals, com ara 'Cantillepa', que daten de 1971, així com butlletins de l’ajuntament, com 'El Balcó', i el calendari de l’Esbart (1989-1996). Aquest fons també conté altres materials d’àmbit local.</p> </li> <li> <p>El fons de Santa Llúcia, que inclou diferents elements i arxius d’exposició i digitalització generats per la comissió de Santa Llúcia, com ara plats, cartells i documents.</p> </li> <li> <p>El fons Jaume Vila, que es va incorporar a l'arxiu l'any 2005 i se centra principalment en l'autor local, el poeta Jaume Vila i <span>Pascual</span> (1890-1965). Aquest fons inclou escrits i obres originals, així com altres materials manuscrits de l'autor. En concret consta de 20 caixes d'arxiu, està dividit en 5 caixes que contenen obra poètica, teatral i documentació personal i diversa de l'autor, i 15 caixes de llibres i publicacions. Un dels compromisos amb la família en el moment de cessió fou que seria custodiat per la biblioteca i romandria accessible als estudiosos. Paral·lelament, el municipi s'ocupa de fer-ne la seva edició i difusió.</p> </li> <li> <p>El fons Amics del Castell, que conté programes d’activitats i jornades organitzades per l'Associació d’Amics del Castell. Aquest fons està actualment en procés de digitalització.</p> </li> </ol>	08091-72	Carrer Major, 51.	<p>La Biblioteca Jaume Vila va ser inaugurada el 1988 i forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Els seus serveis inclouen la consulta i préstec de documents, la connexió gratuïta a internet i el préstec interbibliotecari. La biblioteca també compta amb un valuós fons de col·lecció local que inclou llibres i documentació sobre el municipi. A més, s'encarrega de l'edició de llibres de temàtica local, com la col·lecció Raima, i organitza nombroses activitats, com ara hores del conte, tallers, clubs de lectura, xerrades, exposicions, certàmens i presentacions de llibres.</p> <p>Des de la seva inauguració, la biblioteca ha recopilat fons propis de totes les activitats desenvolupades al municipi. També ha reunit exemplars de les diferents publicacions bibliogràfiques d'àmbit local, que són accessibles al fons bibliogràfic local. Actualment, la biblioteca és objecte d'una campanya ciutadana que busca obtenir una nova ubicació amb més espai disponible, ja que el local actual ha esdevingut insuficient.</p> <p>La biblioteca porta el nom del poeta gelidenc Jaume Vila i Pascual (1890 - 1965). Els fons de l'autor foren donats per la seva filla, Teresa Vila, l'any 2005. Jaume Vila va publicar el seu únic recull de poemes l'any 1931, anomenat 'Hores rurals'.</p> <p>En aquest període, influït per la seva amistat amb Octavi Saltor, l'autor va obtenir nombrosos premis als Jocs Florals, incloent-hi el premi 'La Clavellina d'Argent' pel seu poemari 'Les quatre clarors de la vida' (1928) a Perpinyà. Després de la guerra, va desenvolupar una intensa activitat cultural als Lluïsos, on escrivia les lletres de les cançons musicades per Mercè Coma, i també va participar activament al Centre Recreatiu i Cultural. Com a autor teatral prolífic, una de les seves obres més conegudes és 'Esparvers de camí ral', que va ser representada amb gran èxit per l'Elenc Artístic Montserrat als anys 50. Els seus poemes són reconeguts per capturar paisatges i indrets entranyables del poble.</p>	41.4403618,1.8629028	405007	4588267	1988	08091	Gelida	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162042_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162107.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162114.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162959.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162948.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons bibliogràfic	Pública	Científic/Lúdic/Cultural			Inexistent	2024-10-11 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL		98	57	3.3	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96946	Casa Raimon Mas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-raimon-mas	<p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></span></p>	XX		<p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres de pisos de lloguer.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, disposa de soterrani, planta baixa, un pis i sota coberta a doble vessant de teula àrab. A cada pis hi ha dos habitatges. L'edifici es caracteritza per una simetria a la façana amb una porta principal al centre flanquejada per quatre finestres, dues per banda, amb reixa de forja. Al pis es pot veure dos balcons petits amb reixa de forja i dues finestres més. Una parella per cada pis.</p> <p>L'element més característic del conjunt és la decoració amb plafons ceràmics vitrificats de color negre, amb motius florals. El ràfec, esgraonat a tres nivells incorpora un últim nivell amb maons disposats en dent de serra i canalera ceràmica amb els baixants exteriors fins al pis. Atès el desnivell del carrer les lluernes van creixent.</p>	08091-73	Carrer Jaume Via, 47-49.	<p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. </span></span></span></p> <p>La casa, datada entre 1920 i 1930, és coneguda com la casa Raimon Mas. Els estudis arquitectònics publicats fins ara no concreten si, malgrat el nom amb el qual es coneix la casa, Raimon Mas té alguna relació familiar amb la nissaga de constructors Mas de Gelida.</p>	41.4400381,1.8626373	404984	4588232	1920-30	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96946-img20231212100058.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96946-img20231212100112.jpg	Legal	Noucentisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-10-04 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL		106\|119\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96947	Cal Cardús	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cardus	<p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs: més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major 2022. pp. 84-91.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'Les monges: 100 anys a Gelida'. Programa Festa Major 1988, pp. 44-61.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512</span></span>.</p>	Segle XIX		<p>Edifici cantoner que ocupa l'extrem d'illes que afronten amb el carrer Sant Jordi i carrer Jaume via pel lateral.</p> <p>La planta és particular, gairebé amb forma d'ela i disposa d'un jardí que obre al carrer Jaume Via amb una atractiva tanca ondulada feta de maó. La distribució segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab i terrat amb torratxa. La casa, cantonera amb els dos carrers disposa acabats diferents a cada façana. Pel carrer Jaume Via podem veure una distribució de 2 balcons senzills amb barana de forja per pis amb una finestra central. Per aquest costat només hi ha la gran reixa de la porta rematada amb arc rebaixat de maons i dues boles decoratives, però no hi ha porta a l'edifici.</p> <p>La façana del carrer Sant Jordi mostra una porta senzilla amb 4 finestres, una de les quals ha estat tapiada. Al primer pis s'observen sis finestres i al pis superior, només tres. Totes elles tenen la particularitat que s'ha simulat brancals de pedra rematada amb arc rebaixat. L'estil arquitectònic de la casa s'assimila més a un historicisme senzill.</p> <p>L'altre element destacat, a part del tancament del jardí, és el gran plafó ceràmic de Sant Jordi ubicat a la cantonada de la casa.</p>	08091-74	Carrer Sant Jordi, 1-3. Cantonada amb el carrer Mossèn Jaume Via.	<p><span><span><span><span>La casa és construïda al 1886 per Jaume Cardús, contractista i propietari. Més tard, durant la dècada dels anys 20 va ser ampliada amb un jardí noucentista i es col·locà un plafó ceràmic de Sant Jordi a la cantonada. A l’interior també es col·locaren arrambadors ceràmics.</span></span></span></span></p> <p>La casa Cardús, o ca l'Esparter com es coneixia a finals del segle XIX, va jugar un paper important al poble, ja que foren les primeres instal·lacions que van utilitzar les Monges Franciscanes al poble com a escola, fins que van tenir a la seva disposició el nou edifici (CARAFÍ 1988). Les instal·lacions de ca l'Esparter, que prèviament havien estat preparades per la Sra. Dolors <span>Colomer</span> de Can <span>Santfí</span>, juntament amb altres dames, foren visitades per la delegació de les Monges desplaçada al poble de la mà del rector Plàcid <span>Vilarubias</span>. La residència la trobaren completament equipada amb tot el parament necessari i pocs dies després, es van iniciar les classes amb un total de 30 alumnes. Van residir en aquesta ubicació durant aproximadament set anys. Cap als dos anys, el senyor Joan Colomer va donar el terreny necessari per a la construcció de l'actual col·legi i capella de les Monges. La Mare Brígida Gili va ser, doncs, la mare superiora que va fundar el convent escola de Gelida inicialment el 1888, malgrat que fou a ca l'Esparter.<span><span><span><span> Van residir en aquesta ubicació mentre es construïa el nou edifici escola.</span></span></span></span><span><span><span> <span>També va ser la seu de les Escoles Nacionals de nenes fins a la construcció de l’actual escola Montcau</span></span></span></span>.</p>	41.4401547,1.8625809	404980	4588244	Datada a la façana 1886 i reformada als anys 1920	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127113826.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127113841.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127114004.jpg	Legal	Eclecticisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-10-04 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL		102\|116\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96957	Cal Jové	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jove	<p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004<span>. p. 86.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan, i MORERA, Lluís. (1988). L'arquitectura paperera al Penedès: Un patrimoni oblidat. Miscel·lània Penedesenca, 12.</p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p>	XIX-XX		<p>Es tracta d'un edifici a quatre vents i terrat que segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consta de tres plantes i un alçat.</p> <p>La planta noble disposa d'un vestíbul general i grans salons en el que destaquen els materials ceràmics en plafons adossats a les parets, pintures i mobles, així com la gran làmpada del menjador. A l'exterior, la façana i el mur de tancament del jardí destaquen per les seves aplicacions ceràmiques i notables reixes de forja. Cal fer menció de la decoració dels pilarets del mur fets amb trencadís. La façana d'accés a la casa la trobem orientada al carrer Sant Lluís, la qual és una façana força simple, que mostra ja alguns detalls decoratius discrets. Consta d'una porta senzilla acabada amb arc de mig punt i un trencadís ceràmic decoratiu. A la planta baixa hi trobem també tres grans finestrals, protegits amb grans reixes de forja. Sobre la porta d'entrada una finestra rectangular dividida, dos balcons d'ampit amb barana de forja i una última finestra. <span>Totes les obertures inclouen discretes aplicacions ceràmiques vitrificades a la part superior</span>. Finalment, una gran cornisa tanca la coberta plana de l'edifici.</p> <p>La façana principal, orientada al sud, és la que dona al jardí. En aquest cas, la simetria li dona més coherència. Al centre amb un <span>altell</span> elevat amb un gran finestral dividit en tres parts que formen una gran obertura amb arc apuntat en conjunt. La coberta del cos central de l'edifici és a doble vessant, i hi podem veure dos finestrals més amb arc de mig punt i dos balcons al segon pis. <span>Finestrals rectangulars decorats amb aplicacions ceràmiques flanquegen cada ala de la casa</span>. El terrat de la casa, ubicat a la cantonada entre el carrer Sant Lluís i el carrer de Montserrat està rematat amb una barana balustrada.</p> <p>L'edifici és de planta rectangular, i la façana orientada a l'est direcció el carrer de Sant Lluís és la més atractiva arquitectònicament. Disposa d'un balcó que té funcions de porxo, però sobretot, es caracteritza per la ubicació d'un arc apuntat al centre del qual hi trobem la porta del balcó. Un plafó ceràmic esgraonat acaba per embellir l'arc cec.</p>	08091-79	Carrer Sant Lluís, 13, 15 i 19.	<p>La torre d'estiueig de cal Jové és un edifici a cavall entre el noucentisme de l'edifici original (1886) bastit pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle (1841-1906) i la reforma que va dur a terme l'arquitecte barceloní Arnald Calvet i Peyronill l'any 1913. El gran jardí que acompanyava la finca ha quedat notablement reduït de la seva dimensió inicial.</p> <p><span><span><span>El carrer Sant Lluís, on es troba la torre, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Una de les més paradigmàtiques és cal Jové, reformada l'any 1913 per Arnau Calvet. Però la història de la casa és un bon resum de bona part dels personatges singulars de la història i l'arquitectura de Gelida contemporània.</span></span></span></p> <p>L'any 1886, amb projecte de Joan Pascual i Batlle <span><span><span>(1841-1925), </span></span></span>els germans Mariano i Lluís Mas Civil van construir la casa de Lluís Mas. <span><span><span>Joan Pascual i Batlle, que era fill de Gelida, va ser un mestre d’obres de la població, responsable d’alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d’aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i Raventós, es va especialitzar amb dues tipologies d’edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. La tipologia denominada casa 'aïllada', segons Rosselló i Raventós, és clau per entendre l'evolució urbana de Gelida a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest estil d'edifici 'casa-torre' serà l'avantguarda de les torres d'estiueig de Gelida en la que es basa el potencial transformador de la població a principis del segle XX i que n'explica molts dels canvis socials i econòmics. Així doncs, Pascual i Batlle va ser un dels precursors del moviment amb moltes de les seves obres en la fase inicial dels últims vint anys del segle XIX. En aquestes cases aïllades, Batlle aprofundirà en els seus elements decoratius experimentats ja a les cases de senyors. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra aboixardada a la façana. Bona part de les noves construccions 'aïllades' s'ubicaran al carrer Sant Lluís.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També a partir dels estudis de Rosselló, es pot saber que la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s’ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de Mariano Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació, Mariano Mas i Civil (1861-1942) i Lluís Mas i Civil (1863-1906), va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. El 1886, els dos germans ja havien construït la seva primera casa al carrer de Salou, anticipant el futur de la construcció a Gelida, la casa Jové.</span></span></span></p> <p>Posteriorment, l'any 1913, el nou propietari de la finca, Josep Mª Jové Arnabat era un comerciant de vins amb seu a Barcelona i a Gelida, reforma la casa unificant-ne dos edificis, amb el projecte amb alguns elements d'estil modernista de l'arquitecte Arnau Calvet i Peyronill (1874-1956). Els estudis de Gemma Alonso, també indiquen algunes reformes posteriors a la casa l'any 1916 feta al garatge, i el 1923 i 1935 a la mateixa casa. Enric Carafí, al programa de Festa Major de l'any 2004 desglossa més la figura de Josep Mª Jové Arnabat, i ho acompanya d'un aclariment important: la casa mai pertànyer al Marquès de Gelida. Els Jové, que eren magatzemistes de vins, disposaven de cellers i magatzems a Barcelona i gaudien d'una destacada posició social. A més de la seva residència a Barcelona, posseïen una torre amb una platja privada a la costa. A Gelida, produïen extracte de vermut, el qual era portat a través del portalet de la baixada del carrer Montserrat.</p> <p> </p>	41.4414124,1.8624579	404971	4588384	1886-1913	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-1702457475963.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-1702457475860.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-1702457475995.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-1702457476027.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-1702457476230.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-pxl20231127113748172.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-pxl20231127113916287.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Joan Pascual i Batlle / Mariano i Lluís Mas Civil / Arnald Calvet i Peyronill	105\|106\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96965	Casa Kessler (Les sedes)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-kessler-les-sedes	<p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GUIU, Andreu (2006). República, guerra i postguerra a Gelida (Col·lecció local de Gelida, núm. 2). Editorial Raima, Ajuntament de Gelida, 3 de vuit i Biblioteca de Gelida.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. Programa Festa Major 2016, pp. 86-90.</span></p> <p><span>ROVIRA, Montserrat. (2017). Els joves del 36: República, guerra civil i postguerra a Gelida (CAT). Edicions i Propostes Culturals Andana, SL.</span></p>	XX		<p><span><span><span>Es tracta d'un edifici ubicat en una cantonada entre els carrers Sant Lluís i Colom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'element més característic de l'edifici és a la façana del carrer Sant Lluís, en el que podem veure una tribuna i la part frontal de la torratxa, amb uns pilars que la capcen. A la mateixa façana trobem una tribuna amb mènsules i els cantoners lleugerament decorats amb perfils clàssics. Per sota la tribuna una porta rectangular i dues finestres quadrades flanquejant-la completen la planta baixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici sense decoració a la façana, amb la cantonada arrodonida. La façana del carrer colom disposa de 3 finestres a la planta baixa i quatre al pis, sense simetria. La casa no té coberta, ja que la cobreix un gran terrat envoltat amb barana de forja i pilarets. Sense elements decoratius, comparteix algunes línies estructurals amb la casa Aragall.</span></span></span></p>	08091-80	Carrer Sant Lluís, 20.	<p>L'edifici <span>Kessler</span> és una fàbrica que va ser construïda l'any 1924 pels constructors Josep Xandri i el Colomer. Originalment, l'emplaçament havia estat un solar on es muntava un envelat durant la Festa Major. La propietat va pertànyer inicialment a la família Ventura fins a l'any 1940, moment en què la família <span>Kessler</span>, que prèviament llogava l'edifici per a la seva fàbrica de teixits de punt, va adquirir-la definitivament.<br /> <br /> Coneguda com 'Les Sedes', la fàbrica oferia una alternativa laboral a moltes noies del poble, comparada amb les fàbriques de paper. Ja el 1925, tenia 25 treballadores i els respectius capatassos, dedicant-se a la producció de bufandes, xals, mantons de Manila i altres peces. Cap als anys 1960, l'assortiment va expandir-se per incloure cortinatges, caçadores i altres articles de punt.<br /> <br /> La planta baixa allotjava les màquines ordidores, mentre que els despatxos i el magatzem, on s'empaquetava el producte final, es trobaven al pis superior. Originalment, la façana de 1925 era lleugerament diferent, sense tribuna i amb dos petits balcons, balustrats sobre les finestres al costat de l'entrada. Durant els anys 1960, l'empresa va créixer fins a gairebé 60 empleats.<br /> <br /> Durant la Guerra Civil, la família <span>Kessler</span> va marxar a Alemanya, el seu país d'origen. La gestió de l'empresa va ser assumida per l'alcalde d'ERC de l'època, Àngel <span>Ollé</span>, un sastre del poble. La producció no va cessar durant aquest període, fabricant caçadores per a l'exèrcit republicà. Acabada la guerra, la família <span>Kessler</span> va retornar i va recuperar el control de la fàbrica sense incidències.</p> <p>Es pot llegir una extensa entrevista sobre la història del segle XX de la família Kessler al llibre de Montserrat Rovira.</p>	41.4413611,1.8628612	405005	4588378	1924	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96965-img20240306140659.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96965-img20240306140736.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-07-11 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Josep Xandri i el Colomer	98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96971	Can Valls, o Les escoles velles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-o-les-escoles-velles	<p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric, CIVIL, Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004<span>. p. 86.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p>	XIX-XX	Edifici completament restaurat per usos públics. Escola de música. La finca disposa de dues fitxes d'inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.	<p>Aquest edifici projectat per Joan Pascual Batlle correspondria al tipus torre d'estiueig aïllada habitual a finals del segle XIX a Gelida. L'edifici, tot i estar dins del nucli urbà de Gelida, està envoltat per un pati amb jardí i presenta una planta gairebé quadrada. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya l'estructura inclou una planta semisoterrada, ajustada al desnivell del terreny, a més d'una planta baixa i un primer pis.</p> <p>La coberta, de tipus pla, està equipada amb un terrat balustrat intercalat per pilastres i un passamà motllurat. Destaca un badalot de quatre plantes que sobresurt de la coberta, coronat per una cornisa i merlets. La distribució de la façana segueix tres eixos de composició vertical. Les obertures, majoritàriament de forma rectangular excepte una de forma ovalada, es reparteixen simètricament en les façanes i presenten marcs motllurats als dos últims pisos. Els diferents nivells de l'edifici són delineats per línies d'imposta motllurades. El revestiment exterior està acabat amb estuc, destacant les bandes horitzontals a la planta baixa que es fan més tènues en el pis superior, i cadenes cantoneres que delimiten els angles de l'estructura. La façana nord està dotada d'una escalinata doble amb balustres, que dona accés a un porxo. Aquest porxo suporta una balconada de balustres que s'estén al llarg de tot el pis superior. Per la seva part, la façana sud presenta una tribuna d'estil modernista de planta poligonal, amb cinc obertures i una barana de ferro de disseny curvilini, funcionant com a balcó per al pis superior. Aquesta tribuna és accessible mitjançant una escala doble. Un fris decoratiu amb motius florals esgrafiat recorre la part superior de la façana, interromput per petites obertures rectangulars.</p> <p>Durant la República dels anys 1930, l'immoble va ser transformat en una escola nacional, ocasió durant la qual es va modificar substancialment la distribució interior original. És important ressaltar les restes del jardí que encara envolta l'edifici, inclosa l'antiga zona del garatge, ara reconvertida en l'habitatge del masover. Es tracta només d'una part de l'ampli jardí amb reminiscències romàntiques que havia envoltat la torre i que segons l'article d'Enric Carafí i Joan Civil, la Gelida Modernista publicat l'any 1972 al Programa de Festa Major, constava de plantes exòtiques de gran bellesa ornamental. També una cova de creació fantàstica que actualment està tapiada.</p>	08091-81	Carrer Sant Lluís, 21.	<p>L'any 1891, Joan Valls i Bogatell, prestigiós advocat barceloní, va encarregar construir la torre de Can Valls com a segona residència, coneguda amb el seu nom, però que popularment també es coneix com Les Escoles Velles, perquè durant molt temps, va ser l'escola de primària de Gelida.</p> <p>El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Una de les més paradigmàtiques és la Can Valls projectada pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle (1841-1925), fill de Gelida. Batlle va ser responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i Raventós, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. Pascual i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble.</p> <p>La tipologia denominada casa 'aïllada' per Joan Rosselló i Raventós és clau per entendre l'evolució urbana de Gelida a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest estil d'edifici 'casa-torre' serà l'avantguarda de les torres d'estiueig de Gelida en la que es basa el potencial transformador de la població a principis del segle XX i que n'explica molts dels canvis socials i econòmics. Així doncs, Pascual i Batlle va ser un dels precursors del moviment amb moltes de les seves obres en la fase inicial dels últims vint anys del segle XIX. En aquestes cases aïllades, Batlle aprofundirà en els seus elements decoratius experimentats ja a les cases de senyors. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra aboixardada a la façana. Bona part de les noves construccions 'aïllades' s'ubicaran al carrer Sant Lluís. La casa de Can Valls viurà en aquesta primera etapa un seguit de reformes l'any 1912, al garatge, i el 1919, 1926 i 1928 (Alonso, 2012).</p> <p>La casa va ser construïda pel mestre d'obres Lluís Mas Civil, de la nissaga de constructors i arquitectes gelidencs Mas. El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l'activitat, fins al punt d'implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s'ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de Mariano Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. El 1886, els dos germans van construir la seva primera casa al carrer de Salou, anticipant el futur de la construcció a Gelida. A partir del 1900, l'activitat dels germans Mas es va caracteritzar per avançar cap al domini ple del sector de la construcció local i per la seva creativitat. El 1899, Lluís Mas va signar com a mestre constructor el seu primer projecte, redactat per Manuel Sabater, i a partir d'aquest moment, tant Mariano Mas com Lluís Mas van signar projectes.</p> <p>La pervivència de can Valls com a casa d'estiueig familiar es va mantenir al llarg dels anys 1920, durant l'època daurada de l'estiueig burgès al poble. El primer canvi important es va donar l'any 1932, l'ajuntament republicà de l'època va arrendar l'edifici amb l'objectiu de convertir-lo en escola, però no va començar a funcionar com a escola nacional fins als anys 1940. Aquesta funció educativa va continuar fins a l'any 1976, moment en què es va inaugurar l'Escola Montcau. El moment més delicat de la supervivència de l'edifici fou a finals dels anys 1970, quan va ser salvat de ser enderrocat per construir-hi pisos, gràcies a una campanya per a la conservació d'edificis i espais verds liderada per l'Assemblea Democràtica de Gelida i altres col·lectius democràtics conscients de la importància del patrimoni de la població i de necessitat de preservació i protecció.</p> <p>La recerca d'utilitats per l'edifici que en mantingués viva la flama, fa un pas més, a principis dels anys 1990, quan l'edifici va allotjar provisionalment l'institut de secundària, fins que l'Institut Gelida va ser inaugurat l'any 2004. Finalment, el gran salt qualitatiu en el bon estat actual de l'edifici es va donar el 15 d'octubre de 2013, quan l'Ajuntament va aprovar en sessió plenària un expedient per a la contractació de les obres de rehabilitació de l'edifici, destinat a acollir l'Escola de Música Municipal, inaugurada l'any 2014 i vigent fins a l'actualitat. Actualment, el tros que queda del jardí de la torre de can Valls és l'anomenat parc públic de Gelida de Les Escoles Velles. El jardí es va transformar en parc públic l'any 2007.</p> <p>L'escola de Can Valls molts anys va tenir un espai insuficient per encabir tota la canalla, i per això es va continuant fent classe a altres classes d'escola existents: els nens a l'Ajuntament i les nenes a Ca l'Esparter del carrer Sant Jordi. A Can Valls els nens estaven a la primera planta, i separats de les nenes que eren a la segona. Durant la guerra es va distribuir espais de l'hort de la casa, perquè en parelles, els nens i nenes se'n fessin càrrec. L'any 1937, l'edifici es va deshabilitar com escola, i va acollir les instal·lacions de l'aviació Republicana.</p>	41.4418799,1.8630597	405022	4588436	1891	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457474957.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-17024574744570.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457475023.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457474728.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457474892.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457475128.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457475260.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457475294.jpg	Legal	Neoclàssic\|Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres)	99\|105\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96972	Jardí de can Valls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-can-valls	<p><span>CARAFÍ, Enric, CIVIL, Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. Programa Festa Major 1972. p. 16.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè: “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, p.90.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p>	XIX-XX	La part que en queda del jardí de la casa, correspon al parc municipal de les escoles velles. En general, està en bon estat, si bé, el tram de tanca del jardí original de la torre de can Valls, que toca al tram del carrer de Sant Lluís, té força punts malmesos de la reixa de forja. Alguns han estat restaurats i d'altres s'han trencat recentment, essent fins i tot perillós.	<p>Aquest edifici projectat per Joan Pascual i Batlle correspondria al tipus torre d'estiueig aïllada habitual a finals del segle XIX a Gelida. L'edifici, tot i estar dins del nucli urbà de Gelida, està envoltat per un pati amb jardí i presenta una planta gairebé quadrada. És important ressaltar les restes del jardí que encara envolta l'edifici, inclosa l'antiga zona del garatge, ara reconvertida en l'habitatge del masover. Es tracta només d'una part de l'ampli jardí amb reminiscències romàntiques que havia envoltat la torre i que segons l'article d'Enric Carafí i Joan Civil, la Gelida Modernista publicat l'any 1972 al Programa de Festa Major, constava de plantes exòtiques de gran bellesa ornamental. També una cova de creació fantàstica que actualment està tapiada.<br /> <br /> Lluís Rius i Mercè Compte en el seu estudi d'alguns dels jardins més singulars de Gelida fan una explicació de les principals característiques que havia tingut el jardí de can Valls en origen i que es podria definir com un jardí burgès. La residència es va projectar com un palauet clàssic entorn del qual s'hi havia disposat un jardí magnífic en el qual les vistes a la muntanya de Montserrat gairebé formaven part de pati com si es tractés d'un quadre en una habitació.</p> <p>El de can Valls, en ser una de les primeres torres d'estiueig, també va ser un dels primers jardins privats a Gelida, abans que aquesta localitat es consolidés com un centre d'estiueig, fet que li atorgà també un valor afegit pel valor de ser una de les obres primerenques de Pascual i Batlle. Un altre dels elements interessants que cal destacar, és el fet que el jardí es va dissenyar per oferir una certa intimitat respecte al carrer Sant Lluís, tenint en compte que ja es podia considerar gairebé dins de la trama urbana a l'època. Disposava d'una tanca de forja i pilarets de maó, encara visible al tram de l'entrada original al carrer Sant Lluís.</p> <p>El jardí contemplava diferents ambients, i un dels més interessants inclou un espai de fantasia amb un rocam artificiós i una cova, així com una zona productiva configurada com un hort petit a la part posterior. Des del carrer Sant Lluís, la vista del jardí era dominada per una arbreda, probablement d'acàcies (Robínies), que flanquejaven el camí central cap a l'entrada principal de la casa. Els parterres, formats per pedres calcàries col·locades de manera molt irregular i tosca, tenien la doble funció de protegir les plantes florals i compensar els desnivells entre el jardí i la residència, així com els desnivells dins del mateix jardí. El jardí va ser concebut amb la finalitat estètica de l'espai, però també contemplant una esfera funcional com a lloc de descans i privacitat familiar durant l'estiu, i sense menystenir una part productiva també molt interessant a l'època, amb l'hortet destinat al subministrament de verdures fresques per a la família.</p> <p>La senyora Maria Teresa Valls rememora amb nostàlgia la varietat d'arbres fruiters que incloïa pomeres, pruneres, pereres, cirerers, així com ametllers, noguers i un pi pinyer. També hi havia xiprers i rosers, i la glicina que s'usava per emparrar a balustrades i pèrgoles.</p>	08091-82	Parc de les Escoles Velles, s/n.	<p>L'any 1891, Joan Valls i Bogatell, prestigiós procurador barceloní i autor del llibre 'Gelida: Notes per a sa història' publicat l'any 1906. Valls va encarregar construir la torre de can Valls com a segona residència, coneguda amb el seu nom, però que popularment també es coneix com les Escoles Velles, perquè durant molt temps, va ser l'escola de primària de Gelida. El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Una de les més paradigmàtiques és la Casa Jové, reformada l'any 1913 per Arnau Calvet.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Una de les més paradigmàtiques és la can Valls projectada pel mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> i Batlle (1841-1925), fill de Gelida. Batlle va ser responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i <span>Raventós</span>, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada.</p> <p><span>Pascual</span> i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble. Can Valls, doncs, no va ser una excepció i es va dotar d'un jardí de notables dimensions amb un aire romàntic.<br /> <br /> Actualment, el tros que queda del jardí de la torre de can Valls és l'anomenat parc públic de Gelida de les Escoles Velles. El jardí es va transformar en parc públic l'any 2007.</p>	41.4418085,1.8626775	404990	4588428	1891	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457474092.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457474125.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457474423.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457474558.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457474593.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457474664.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457475195.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457475260.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96972-1702457475294.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Ornamental			Inexistent	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres)	98	2153	5.1	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96975	Plataner de la font del Claro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-font-del-claro		XX		<p>Exemplar de Plataner Comú <em>(Platanus hispanica). </em><span>Aquest arbre caducifoli és notablement resistent i requereix poques cures, però és aconsellable plantar-lo en una zona àmplia per facilitar el seu desenvolupament òptim, i en aquest cas, queda confirmat. </span></p> <p><span>T</span><span>é un tronc </span>de 4,20 m de circumferència, 1,30 m de diàmetre, a la base, i més de 30 m d’alçada.</p>	08091-85	Al peu del riu Anoia, en el punt més pròxim entre el pont del ferrocarril, l'AP7 i la BV-2249, poc abans d'arribar a la deixalleria.	<p><span>Segons les dades recollides per Ramon Soler, </span>va ser plantat pel vell de cal Banyes i l’Antoni Llopart (el Magdaló) l’any 1931.</p>	41.4439388,1.8514323	404054	4588677	1931	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96975-pic1712668840065.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96975-pic1712668814591.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96975-pic1712668830435.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96975-pic1712668855297.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96975-pic1712668930116.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96975-pic1712668960614.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Ornamental			Inexistent	2024-11-11 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Antoni Llopart (el Magdaló)	119\|98	2151	5.2	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96992	Casa Sanromà, o Bell Esguard	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sanroma-o-bell-esguard	<p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè: “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, p. 90.</span></p>	XX	En molt bon estat	<p>La casa és un edifici de tipus torre d'estiueig, d'estil palauet francès, amb una planta principalment quadrada. D'aquesta destaca especialment la mansarda de la teulada, que té dues finestres a cada parament. L'edifici disposa de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>Hi destaca la galeria d'arcades amb columnes, que ha estat reconvertida en una terrassa al pis orientada a la cantonada entre el carrer Molí Nou i el carrer Lluís <span>Guarro</span>. Les diferents baranes de forja dels balcons i les obertures de portes i finestres s'han embellit amb una petita cornisa llisa. A la façana que dona al jardí, al pis, podem veure-hi un gran finestral acabat amb un arc de mig punt i una reixa de forja amb motius sinuosos. La façana més interessant, orientada al nord i amb vistes a Montserrat, disposa d'una tribuna amb terrassa a la part superior.</p> <p>Tota la casa està envoltada per un jardí que conserva les mateixes dimensions de l'original. El pati de la parcel·la està envoltat per una tanca que combina pedra, maó roig i reixa de forja. En una de les dues portalades d'entrada al jardí, es pot llegir 'Bell - Esguard' a la reixa. El jardí combina plantes i arbres autòctons amb algunes composicions més pròpies dels jardins francesos, amb arbustos retallats a l'estil romàntic, on destaca un espai tipus mirador amb vistes a Montserrat, tal com explica Lluís Rius al seu article sobre els primers jardins de Gelida, publicat al programa de festa major de l'any 2018.</p>	08091-86	Carrer del Molí Nou, 1.	<p><span>Lluís Rius (2018) atribueix l'autoria de la torre a l'arquitecte barceloní Mariano Rius, encara que no n'està del tot segur. Per la seva part, Gemma Alonso (2012) situa la construcció de la torre en l'any 1931, quan Joan Sanromà i Soler va fer-se construir la casa seguint els criteris estètics dels palauets francesos dels segles XVIII i XIX. La casa va rebre el nom de Torre Bell Esguard, tal com es pot llegir a la reixa, en homenatge a l'esposa de Joan Sanromà, Mercè Romagosa. Sanromà va obtenir els fons necessaris després de vendre al diari La Vanguardia una patent que havia adquirit a Alemanya, on havia estat aprenent sobre l'ús de la calcografia tant per a gravats i dibuixos com per a la incipient fotografia.</span></p> <p><span><span><span>El 1924 es va inaugurar el funicular, i ben aviat, es va esdevenir un element potenciador de l’estiueig. L'establiment del carrer Lluís Guarro i els seus carrers perpendiculars va ser un projecte pensat com una operació en favor de la captació de l’estiueig local mitjançant un eixample urbà que va coincidir cronològicament amb la creació de l'emblemàtica Avinguda Colomer. Aquests carrers, situats en els terrenys de la casa Altimires, van començar a ser desenvolupats a partir de 1924, configurant un eixample menor que, entre 1925 i 1927, va veure l'emergència de diverses torres d'estiueig, totes elles d'estil noucentista.</span></span></span></p>	41.4422928,1.8612304	404870	4588483	1931	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96992-1702457472736.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96992-1702457472571.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96992-1702457472604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96992-1702457472702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96992-1702457472770.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96992-1702457472806.jpg	Inexistent	Romàntic\|Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2024-10-15 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Mariano Romaní i Rius (atribució)	101\|105\|98	45	1.1	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96993	Jardí de la casa Sanromà, o Bell Esguard	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-casa-sanroma-o-bell-esguard	<p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè (2018). “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, p. 90.</span></p>	XX		<p>Lluís Rius i Mercè Compte, el 2018, van descriure detalladament les característiques romàntiques d'un jardí de tipus burgès com el de Casa Sanromà i que reflecteix tres ànimes diferenciades: una estètica, una productiva i una funcional, similar al jardí de can Valls. L'ànima productiva s'identifica clarament en zones com el safareig i l'horta, on les oliveres originals no només són elements estètics sinó que també continuen produint fruit, a més de proporcionar llenya del bosc de pins. Aquestes àrees són complementades per altres espècies autòctones com figueres, ametllers, avellaners, pins pinyoners, i una glicina que recorre tota la longitud del mur de la propietat a la carretera Antoni Gaudí, ascendent per la barana.<br /> <br /> L'ànima estètica del jardí es manifesta en la glicina, que és clarament ornamental, i continua al llarg del camí d'entrada, que estava flanquejat per baladres, lilàs i mimoses. A més, la façana del jardí posterior presenta una simetria particular amb una gelosia i marges de <span>truana</span>, curosament retallats, que inclouen parterres amb plantes aromàtiques, roses i galzeran. Aquestes són combinades amb arbres fruiters com ametllers i perers, creant una bellesa conjunta que complementa l'estètica general del jardí.<br /> <br /> Finalment, l'ànima funcional es troba en una secció del jardí disposada com a mirador, aprofitant la ubicació estratègica de la casa sobre el paisatge del Penedès. La paret final del camí està lleugerament bombada per facilitar la contemplació de la plana. La presència d'arbres exòtics com la paulònia i la <span>catalpa</span>, probablement proveïts per un cosí de la família, veí del Vendrell i que era importador de plantes tropicals, el qual afegiria un toc distintiu. Aquesta ànima funcional també ofereix un espai de repòs contemplatiu i discret, assimilable a l'espai descrit al Jardí de Can Valls.</p>	08091-87	Carrer del Molí Nou, 1.	<p><span>Lluís Rius i Mercè Compte (2018) atribueix l'autoria de la torre a l'arquitecte barceloní Mariano Rius, encara que no n'està del tot segur. Per la seva part, Gemma Alonso (2012) situa la construcció de la torre en l'any 1931, quan Joan Sanromà i Soler va fer-se construir la casa seguint els criteris estètics dels palauets francesos dels segles XVIII i XIX. </span></p> <p><span>La casa va rebre el nom de Torre Bell Esguard, tal com es pot llegir a la reixa, en homenatge a l'esposa de Joan Sanromà, Mercè Romagosa. Sanromà va obtenir els fons necessaris després de vendre al diari La Vanguardia una patent que havia adquirit a Alemanya, on havia estat aprenent sobre l'ús de la calcografia tant per a gravats i dibuixos com per a la incipient fotografia.</span></p>	41.4423926,1.8609890	404850	4588494	1931	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96993-1702457472571.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96993-1702457472604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96993-1702457472636.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96993-1702457472806.jpg	Inexistent	Romàntic\|Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Ornamental			Inexistent	2024-10-15 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL		101\|98	2153	5.1	2484	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96994	Torre Monturiol, o Can Barba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-monturiol-o-can-barba	<p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p>	XIX-XX		<p>La torre Monturiol és un gran casal tipus torre d'estiueig dels que es van construir a finals del segle XIX a Gelida. En aquest cas, la proposta estètica que es va triar és clarament d'influència francesa a l'estil dels palauets existents al segle XVIII i XIX, en el que sobretot és característica la mansarda de la teulada.</p> <p>Destaca la galeria d'arcades, així com la terrassa que disposa de columnes i una coberta de bigues. També es pot observar una peculiar torreta, afegida en una fase posterior de la construcció. La façana, de color crema, que contrasta amb detalls arquitectònics la coberta, possiblement hauria estat pintada amb un altre color originalment, possiblement blanc. També inclou finestres arquejades amb tancaments de color verd.</p> <p>La coberta és de teula vermella i inclou finestres de mansarda. Les finestres de la façana est i oest són tres amb la central com a principal i totes coronades amb una petita agulla i al nord i sud, només una del model petit. Clarament, aquestes obertures donen un toc de distinció decorativa a la teulada. Una torratxa o mirador ressalta a la part superior de l'estructura, probablement oferint vistes panoràmiques. L'edifici també disposa d'una terrassa amb columnes que suporten una coberta de bigues, proporcionant un espai exterior funcional i estètic.</p> <p>El perímetre de la parcel·la està tancat per un mur de pedra i maó amb reixes de forja. Menció especial per la porta de l'entrada en què hi podem veure la data de construcció, '1888', i les inicials '<span>JR'</span>.</p>	08091-88	Carrer Sant Lluís, 37.	<p>La torre Monturiol va ser construïda l'any 1888 pel mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> i <span>Batlle</span> (1841-1906). L'edifici està ubicat en la primera posició del carrer Sant Lluís si el contemplem en òptica de finals del segle XIX a partir del camí d'ascens des de l'estació de ferrocarril. El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Forma part de les torres d'estiueig amb els grans jardins romàntics que es delimitaven amb una tanca que trobem al llarg del carrer, com la torre Llobet (1886).<br /> <br /> En el cas de la torre Monturiol el mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> era fill de Gelida i va ser un mestre d'obres de la població, responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i <span>Raventós</span>, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. <span>Pascual</span> i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble.<br /> <br /> La tipologia denominada casa 'aïllada' per Joan Rosselló i <span>Raventós</span> és clau per entendre l'evolució urbana de Gelida a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest estil d'edifici 'casa-torre' serà l'avantguarda de les torres d'estiueig de Gelida en la que es basa el potencial transformador de la població a principis del segle XX i que n'explica molts dels canvis socials i econòmics. Així doncs, <span>Pascual</span> i Batlle va ser un dels precursors del moviment amb moltes de les seves obres en la fase inicial dels últims vint anys del segle XIX. En aquestes cases aïllades, <span>Batlle</span> aprofundirà en els seus elements decoratius experimentats ja a les cases de senyors. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra <span>aboixardada</span> a la façana. Bona part de les noves construccions 'aïllades' s'ubicaran al carrer Sant Lluís.<br /> <br /> La torre es coneix també com a can Barba a raó del barceloní Francesc Barba qui la feu construir. Actualment, es coneix popularment com a torre Monturiol a partir de l'ampliació feta l'any 1917 segons projecte de Modest Tauler. Joan Monturiol, propietari en aquells anys, era descendent de l'inventor del submarí <span>Ictineu</span>, Narcís Monturiol.</p>	41.4424107,1.8637517	405081	4588494	1888-1917	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96994-1701772728168.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96994-1701772727856.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96994-1701772727825.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96994-1702457473721.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96994-1701772727794.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-10-15 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Joan Pascual i Batlle / Modest Tauler	105\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús