API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
97352	Esquerda del torrent de Sant Miquel, o Forat del Vent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-del-torrent-de-sant-miquel-o-forat-del-vent				<p>Es tracta d'una cova de 19 m de fondària i de 57 m de recorregut. La litologia són roques calcàries.</p> <p>Està situada dins del Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN) Muntanyes d'Ordal. Té dues entrades horitzontals a peu del cingle. Està senyalitzat amb indicadors del <em>Forat del Vent</em>.</p>	08091-261	En un cingle entre el torrent de Sant Miquel i el de la Femosa.	<p>És una cova on no s'han trobat restes arqueològiques.</p>	41.4349500,1.8812800	406534	4587646		08091	Gelida	Difícil	Bo		Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2024-07-08 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL				2153	5.1		3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
97382	Cova de la Cabra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-cabra				<p>Es tracta d'una cova de 4 x 8 m d'entrada amb una galeria a peu pla de 12 m de longitud que es va estrenyent. La litologia són roques calcàries.</p> <p>Està situada dins del Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN) Muntanyes d'Ordal. Està senyalitzat amb indicadors del <em>Forat del Vent</em> que és a uns 60 m.</p>	08091-266	En un cingle entre el torrent de Sant Miquel i el de la Femosa.	<p>És una cova on no s'han trobat restes arqueològiques.</p>	41.4352300,1.8807900	406494	4587678		08091	Gelida	Difícil	Bo		Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic		2024-07-08 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL				2153	5.1		3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
97383	Cova de la Duna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-duna				<p>Es tracta d'una cova petita de 2 m de profunditat on hi ha un pou amb una caiguda de 3,7 m.</p> <p>La litologia és roques, dolomies. Està situada dins del Pla d'Espais d'Interès Nacional (PEIN) Muntanyes d'Ordal.</p>	08091-267	A mig camí entre el Collet de Montcau i el Montcau, al tram planer del camí, seguir la carena en direcció nord uns 400 m.	<p>És una cova on no s'han trobat restes arqueològiques.</p>	41.4152500,1.8717100	405706	4585470		08091	Gelida	Difícil	Bo		Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Científic		2024-07-08 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL				2153	5.1		3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
97635	Campana Paquita	https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-paquita	<p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. p.p 85-94.</span></span></span></span></span></p>	XX	No s'ha pogut visitar la capella de la Mercè, i no s'ha pogut veure la campana.	<p><span><span><span>La campana Paquita s'ubica a l'espadanya de la capella de la Mare de Déu de la Mercè.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser fosa el 1954, però se'n desconeix el fonedor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Té un diàmetre de 40 cm i un pes de 37 kg. Disposa d'un jou de fusta.</span></span></span></p>	08091-336	A la capella de la Mare de Déu de la Mercè de ca n'Oller de la Muntanya.	<p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella de la Mercè de ca n'Oller de la Muntanya està adossada a una antiga masia amb un portal d’accés que data del segle XVII. Propietat de Rafael Andújar. Una espadanya corona la façana, amb la campana Paquita. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi havia una altra campana més petita que va ser robada.</span></span></span></p>	41.4281100,1.8812600	406523	4586887	1954	08091	Gelida	Restringit	Regular		Inexistent		Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Religiós		2024-12-04 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda			52	2.2		3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
97637	Campana Montserrat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-montserrat-0	<p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PASCUAL, Anton (1986). 'Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco'. <em>Programa Festa Major 1986</em>. pp. 56-58.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988</em>. pp. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRUCH, Josep (1996). 'Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables'. <em>Programa Festa Major 2002</em>. pp. 105-108.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997</em>. pp. 85-94.</span></span></span></span></span></p>	XX	No s'ha pogut visitar la capella de la Mare de Déu de Montserrat, i no s'ha pogut veure la campana.	<p><span><span><span>La campana Montserrat s'ubica a l'espadanya de la capella de la Mare de Déu de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser fosa el 1954 per Barberí d'Olot. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té un diàmetre de 36 cm i un pes de 27 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Disposa d'un jou de ferro, i té com a decoració la Mare de Déu de Montserrat, les claus de Sant Pere, una tiara papal i les graelles de Sant Llorenç.</span></span></span></p>	08091-337	A la capella de la Mare de Déu de Montserrat de can Cartró.	<p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’espadanya de la capella de la Mare de Déu de Montserrat hi ha instal·lada la campana Montserrat, i actualment la propietat és de Juvé i Camps.</span></span></span></p>	41.4516200,1.8363600	402806	4589547	1954	08091	Gelida	Restringit	Regular		Inexistent		Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Religiós		2024-12-04 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Barberí d’Olot			52	2.2		3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
97791	Fons documental Radio Gelida	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-radio-gelida		XX - XXI	Arxiu del mitjà. No és accessible al públic.	<p><span><span><span>Ràdio Gelida és una entitat activa en la vida comunitària organitzant i col·laborant en diverses activitats locals. Entre aquestes, destaquen 'El patge de la ràdio' durant les festes de Nadal, diverses iniciatives de la festa major com la cursa 'Funimetrada', així com campanyes solidàries. L'emissora també es fa present en actes significatius del municipi, com els plens municipals, la missa del gall, i les cobertures d'eleccions. També fa alguns especials durant festivitats significatives com Santa Llúcia i la Festa Major.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons documental de l'entitat inclou una àmplia varietat de materials, entre els quals destaca la documentació administrativa i funcional associada als diversos programes i activitats que s'han desenvolupat des de la seva fundació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, posseeix un valuós fons sonor que compila registres des de l'any 1981, el qual es conserva meticulosament en l'arxiu del Centre d'Iniciatives Culturals (CIC) a l’edifici de Les Monges.</span></span></span></p>	08091-389	Carrer Mossèn Jaume Via, 17.	<p>La primera emissió de Ràdio Gelida va tenir lloc el 21 d'agost de 1981, coincidint amb la festa major de la localitat.</p> <p>Des d'aleshores, l'emissora ha continuat oferint programació, destacant-se especialment programes de temàtiques locals, com les notícies dels dissabtes.</p> <p>L'emissora opera en el dial 107.6 de l'FM i és gestionada pel Patronat Municipal de Ràdio Gelida. El consell redactor és l'encarregat de la gestió diària, incloent-hi la programació i la coordinació de les activitats en les quals la ràdio participa durant l'any.</p> <p>El funcionament és a partir de voluntaris. Des de la direcció, s'encoratja a tota la comunitat a participar activament per assegurar la continuïtat d'una ràdio pròpia per a Gelida en el futur.</p>	41.4398029,1.8640280	405100	4588204	1981	08091	Gelida	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Cultural		2024-07-09 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL				56	3.2		3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
97843	Pel·lícula 'Las largas vacaciones del 36'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-las-largas-vacaciones-del-36	<p><span>Morera, Albert (2012). “Pregó de Festa Major 2011” Programa Festa Major, 2012, pp. 8-11.</span></p>	XX		<p>Pel·lícula rodada l'any 1975-76 en el que el poble de Gelida va tenir un paper molt important com escenari i teló de fons. Principalment, l'avinguda Colomer com epicentre dels esdeveniments.</p> <p>La sinopsi de la pel·lícula centra el context de La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va sorprendre moltes persones que es trobaven en plenes vacances estivals. En un petit poble proper a Barcelona, diverses famílies amigues van decidir romandre en les seves residències d'estiu fins a la finalització del conflicte. Per als infants, aquestes van representar unes vacances llargues i inesperades. A mesura que el conflicte s'intensificava, l'actitud dels adults començava a canviar: alguns es desplaçaven diàriament a la ciutat per mantenir el seu treball; altres, en canvi, es veien obligats a romandre ocults a causa de la seva ideologia.</p> <p>La pel·lícula 'Las largas vacaciones del 1936' va ser dirigida per Jaime Camino, qui també exercia com a guionista juntament amb Manuel Gutiérrez Aragón. La banda sonora va ser composta per Xavier Montsalvatge. En l'àmbit de la fotografia, Fernando Arribas va ser un dels principals responsables que Gelida fos una de les localitzacions. Pel que fa al repartiment, va comptar amb la participació de diversos intèrprets destacats del cinema espanyol. Les principals actrius van ser Concha Velasco, Analía Gadé, Ángela Molina, Charo Soriano, Karin Pascual, María Luisa Fernández, Concha Bardem, María Tordera i Carme Molina. Pel que fa als principals actors van ser José Sacristán, Francisco Rabal, Ismael Merlo, Vicente Parra, José Vivó, Alejo Oller, Javier Pérez Sala, Jorge Pueyo, Jorge Pons, Juan Torres, Carlos Lucena i Alfredo Luchetti.</p>	08091-401		<p>'<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36' és una producció cinematogràfica espanyola de 1976, dirigida per Jaime Camino. Representa la primera incursió en el tema de la Guerra Civil Espanyola des d'una perspectiva no propagandística, àmbit en el qual la censura va intervenir de manera activa. Jaime Camino (Barcelona, 1936-2015), va ser un director de cinema que va dedicar fins a set pel·lícules a la Guerra Civil, les seves arrels i les seves conseqüències. A banda de '<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36', entre les seves obres més conegudes es troben '<span>Dragón</span> <span>Rapide</span>' així com els documentals 'La <span>vieja</span> <span>memoria</span>' i '<span>Los</span> <span>niños</span> de <span>Rusia</span>'.<br /> <br /> La pel·lícula es va rodar coincidint amb la mort del dictador Franco. Malgrat que es va estrenar el 1976 va tenir problemes importants de censura. El periodista Francisco <span>Ocaña</span> en va fer una ressenya en la qual explicava algunes particularitats de la pel·lícula amb relació a la censura. <span>Ocaña</span> va escriure que l'escena final, era protagonitzada per un batalló de les tropes mores que s'endinsava en un petit poble català (Gelida) i el saquejava. Aquesta és l'escena final de '<span>Las</span> <span>largas</span> <span>vacaciones</span> del 36', però molt pocs l'han vista. La censura, en un dels seus últims actes, la va mutilar l'any 1976. L'explicació oficial era que 'les tropes mores no van arribar a entrar a Barcelona'. Extraoficialment, però, les ferides de la Guerra Civil i del franquisme encara pesaven.</p> <p>La pel·lícula va ser una de les primeres aproximacions cinematogràfiques a la guerra des del bàndol dels vençuts, i la primera en què les seves intencions no eren propagandístiques. I això encara no es podia permetre. Inicialment seleccionada per estrenar-se al Festival de <span>Cannes</span> el maig de 1976, la pel·lícula, inspirada en els records infantils del mateix director, finalment no es va projectar a causa de la controvertida escena de les tropes mores (altres fonts apunten que ja havia estat seleccionada anteriorment pel Festival de Venècia). Mesos més tard, va succeir el mateix a Venècia, i va ser a Berlín on finalment va participar i va obtenir el premi de la Crítica Internacional. En un article de Diego <span>Galán</span> per la revista <span>Triunfo</span>, titulat 'No <span>hay</span> <span>vacaciones</span> para la censura', es detallava fins i tot que per primera vegada en un '<span>Telediario</span>' es va arribar a parlar de les restriccions del règim al món del cinema.<br /> </p>	41.4409751,1.8631482	405028	4588336	1976	08091	Gelida	Restringit	Bo		Inexistent		Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Lúdic/Cultural		2024-11-25 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Jaime Camino (director)			55	3.1		3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96619	Casa del Senyor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-senyor-0	<p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. Programa Festa Major 2005, pp. 83-85.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). </span>Guia del castell de Gelida.<span> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p>	XVI - XX	En estat d'abandonament.	<p>La casa del Senyor és un gran casal fortificat de planta quadrada, que disposava, originalment, d'una coberta a quatre vessants. L'edifici està distribuït amb soterrani, planta baixa, primer pis i golfes amb pati interior a partir de dos cossos annexos i tres cases entre mitgeres. Segons alguns estudis com els de Ramon <span>Rovira</span>, a finals del s. XVI hi ha constància que hi havia una capella. L'element més característic de l'edifici, sense dubte són les dues torratxes de guaita de base octogonal amb espitlleres. La visibilitat d'aquestes torres permetia el control sobre el camí del castell. Les façanes de la casa no mostren gaires elements més rellevants. Destaquen els grans carreus de pedra cantoners que es mantenen vistos de l'arrebossat general de la façana i que li donen un aire més imponent. Menció a part cal fer de la porta principal d'entrada, ubicada al centre de la façana del camí vell de l'estació. L'arc de mig punt de la porta està fet amb grans dovelles i sobre la clau de l'arc encara es veu bé l'escut nobiliari que pertanyia a les armes de Francesc de Tort i d'Oluja, cònjuge de la Senyora de Gelida (1618-1646), Àngela <span>Despalau</span>.<br /> <br /> L'edifici ha viscut moltes transformacions, i consta que al subsòl de la casa hi havia hagut sitges de gra que podrien datar amb anterioritat a la construcció de l'edifici. <span><span><span><span>Existeix un passadís que va des de la casa a la plaça de l’església. No en tenim constància, només sabem que hi havia unes argolles a la paret. Podríem dir que era un amagatall o lloc de presó.</span></span></span></span> Un dels elements interiors interessants són uns esgrafiats ubicats a la primera planta que mostren alguns vaixells de vela. Actualment, es troba en un estat de conservació deficient i requereix una intervenció de consolidació important.</p>	08091-58	Carrer Àngel Guimerà, 11.	<p>La casa del Senyor va ser molt ben estudiada i referenciada per l'historiador i genealogista gelidenc Ramon Rovira <span>Tobella</span>. L'origen de l'edifici es creu que va ser a principis del segle XVI, moment en què, tal com es coneixia el mateix castell, sembla que hauria rebut el mateix nom, castell de Gelida o Castell de baix.</p> <p>Aquest gran casal fortificat va ser edificat a prop de l'església de Sant Miquel, que actualment ja no existeix, perquè es va construir en el mateix emplaçament la nova església parroquial de Sant Pere. L'antiga església romànica de Sant Miquel formava part d'un conjunt que també incloïa altres cases que possiblement va tenir com a nucli més embrionari les construccions del mas Papiol (documentat al segle XIV) situades a vora la capella, i que contemporàniament van conformar can Rius. La Casa del Senyor estava ubicada en un coll anomenat de Sant Miquel, en la confluència de camins que connectaven la vila de Martorell amb el Castell de Gelida, i d'un camí del poble fins al molí fariner a ribes del riu Anoia.</p> <p>La primera referència documental de la casa del Senyor és del segle XVI, quan s'inclou en un inventari dels béns de Paula <span>Despalau</span>, germana de la senyora de Gelida, Marquesa <span>Despalau</span> i d'Erill. Durant el segle XVII, la casa estava en estat d'abandó, com es desprèn de dos inventaris de l'època. En aquest període, els senyors de Gelida feien ús de la masia de can <span>Santfí</span>, a causa del mal estat del castell. En diverses èpoques, la casa del Senyor va ser compartida per altres estadants, com es pot comprovar a través de les llibretes del compliment pasqual dels segles XVII i XVIII. Al llarg del temps, la casa va tenir diverses funcions, incloent-hi la de residència temporal dels senyors, botiga, presó i barber 'cirurgià'.<br /> <br /> L'any 1783, la casa del Senyor, també coneguda com 'el Castell de Baix', va ser venuda a Josep Rossell, un pagès anomenat 'el Maco'. Posteriorment, una part de la casa va ser venuda a Jaume Barceló, 'mestre de cases', que probablement la va reconstruir i ampliar.</p> <p>Una part de la casa va ser la seu de l'Associació dels amics del Castell durant molts anys, fins que va ser abandonada pel seu mal estat. En resum, la casa del Senyor ha estat una part important del patrimoni històric de Gelida, amb una història que es remunta al segle XVI. Ha passat per diversos períodes de prosperitat i abandonament, amb múltiples propietaris i funcions al llarg dels segles. Des del seu ús com a centre de poder local fins a ser habitat temporal dels senyors de Gelida, la casa també va albergar una botiga del poble, una presó i, fins i tot, va servir com a consultori mèdic al segle XVIII.</p>	41.4400800,1.8658400	405252	4588233		08091	Gelida	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110734728.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110905749.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110745708.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110826603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110847451.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-img20240306122848.jpg	Legal	Renaixement\|Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIN	2024-10-04 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Desconeguda	Històricament, s'ha vist la casa del Senyor des de l'entitat Associació d'Amics del Castell com el lloc idoni per la col·locació del Museu de Gelida. Fins i tot, es va fer un breu intent els primers anys de vida de l'entitat, que l'estat precari de l'edifici va obligar a abandonar. Malgrat tot, la insistència i el focus s'ha mantingut a la recuperació de l'edifici perquè tingui un ús social.Enric Carafí se'n feia ressò altra volta l'any 2005 reiterant que la casa del Senyor, un dels pocs edificis a Gelida que es manté conservat amb valor històric i arquitectònic.L'Associació d'Amics del Castell va accedir a l'edifici l'any 1979 amb l'objectiu de preservar-lo, establir-hi la seva seu, i desenvolupar el museu de la població, aspecte que no s'ha pogut realitzar.L'edifici ha estat dividit en diferents habitatges contemporàniament.	95\|98\|119\|94	45	1.1	1760	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
97201	El castell de Gelida	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-gelida	<p><span><span>AAVV (2018). <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>A<span>SSOCIACIÓ D’AMICS DEL CASTELL DE GELIDA<span><span><span> (2021) <span><span><span><em><span><span>Associació d’Amics del Castell de Gelida. </span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Programa de Festa Major 2021. p 151 - 153.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>BERGADÀ, Lleó (1932): “Gelida i el castell” a <em>III Aplec Excursionista i de germanor penedesenca</em>.</p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). <em>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. </em>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). <em>Guia del castell de Gelida.</em> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MACIAS, Josep M.; REMOLÀ, Josep Anton; MESTRE, Mireia (1994). «El castell de Gelida: L’excavació arqueològica de l’any 1991». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 18, pp. 167-188.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MENCHÓN, Joan (2001). «Excavacions arqueològiques al Castell de Gelida. Campanya de 1996». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 26, pp. 69-94.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). <em>Gelida. Retrats d’un temps. </em>Andana Edicions.</span></span></p>	X-XX	CastellACORD GOV/26/2018, de 26 de juny, pel qual es delimita l'entorn de protecció del castell de Gelida, a Gelida (Alt Penedès).DOGC Núm. 7652 - 28.06.2018 RESOLUCIÓ CLT/ 457/2017, de 27 de febrer, per la qual s'incoa expedient de delimitació de l'entorn de protecció del castell de Gelida, a Gelida (Alt Penedès), i s'obre un període d'informació pública.En aquesta mateixa resolució es deixa sense efecte la incoació de l'entorn que segueix: Castell i entorn incoat per Resolució 13/12/1979 i BOE 25/02/1980Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)Conjunt arqueològic del CastellDeclarat BCIN / Monument històric / 22/04/1949 / R-I-51-5486 / 339-MH-EN / Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949Castell de Gelida i entorn (Els Tarongers)	<p>Les principals característiques històriques del Castell com a monument han estat radiografiades per l'equip de l'Associació d'Amics del Castell:<br /> <br /> <strong>Primeres construccions:</strong><br /> El Castell de Gelida, situat sobre un esperó rocós amb un desnivell sud-est / nord-oest, té les seves primeres estructures en la meitat superior de l'esperó. Una muralla robusta tancava aquesta part superior, mentre una torre rectangular barrava l'accés pel costat inferior, al costat d'una església i un cementiri amb tombes antropomorfes. A la part més alta, una potent muralla definia el recinte sobirà, amb espais d'habitat entre aquesta i la torre inferior.<br /> <br /> <strong>L'església de Sant Pere:</strong><br /> Originalment de planta rectangular amb possible absis quadrangular, l'església de Sant Pere tenia una coberta de teula a doble vessant. Les parets eren de carreus petits, unides amb morter de calç. Aquesta estructura es veia complementada per una finestra geminada de l'època. Actualment, a l'interior hi ha una col·lecció important de peces de diferent tipologia. Està conformada com una col·lecció de peces provinents del Castell, de les excavacions i, alhora, com una mostra de part de la col·lecció recollida per l'Associació d'Amics del Castell des de mitjans dels anys 1960, quan es va constituir. Entitat que gestiona l'equipament històricament.<br /> <br /> La peça més destacada que hi trobem a l'interior és el sarcòfag gòtic de Berenguer <span>Bertrand</span>, i el seu fill, Nicolau <span>Bertrand</span>, senyors de la Baronia de Gelida i gran figura transformadora del castell. També és destacable l'altar barroc (1782) donat pel Dr. Melcior Colet l'any 1980. Finalment, fer una menció a la capella de Sant Roc, copatró del poble, en la que en destaca l'enteixinat del sostre.<br /> <br /> <strong>Desenvolupament del castell fins al segle XIV:</strong><br /> Les modificacions fins al segle XIV inclouen reforços a les torres existents sense ampliar el perímetre del castell. Es dobla la torre est i possiblement es construeix o amplia una torre de planta circular. L'accés al recinte superior es mantenia a través d'una passera sobre el torrent de <span>Cantillepa</span>.<br /> <br /> <strong>Transformacions en l'església de Sant Pere:</strong><br /> Durant aquest període, l'església s'amplia, es reconstrueix l'absis amb una probable planta semicircular i s'afegeixen arcs torals interns per suportar una nova volta de canó, augmentant l'alçada de l'edifici.<br /> <br /> <strong>Berenguer Bertran i les reformes del segle XIV:</strong><br /> El 1367, Berenguer Bertran adquireix el castell en estat ruïnós i inicia un ambiciós projecte de reconstrucció. Es restaura completament el mur caigut i es modifiquen els coronaments de les muralles. Es reconstrueix o amplia la torre i es densifiquen les edificacions i la zona del cementiri. A l'interior de l'església es conserva el sarcòfag nobiliari que esdevé una de les millors peces de la col·lecció que es poden veure al castell. El sarcòfag es presenta com una caixa suportada per dos lleons sobre mènsules de pedra. El sarcòfag està decorat amb l'escut heràldic esculpit emmarcat per quadrilòbuls a banda i banda. El frontal, altre cop dos escuts flanquegen una inscripció al centre: '<span>Asi</span> jauen <span>los</span> molt <span>onrats</span> <span>an</span> B.G.N. <span>é</span> <span>an</span> <span>Choalu</span> <span>Bertrand</span> fill seu, les <span>animas</span> dels quals <span>sian an</span> <span>Gloria</span>.' El sepulcre va ser profanat l'any 1936, resultant en la seva desaparició temporal fins a ser localitzat al Museu Marès i posteriorment retornat.<br /> <br /> <strong>Provisió d'aigua i ús residencial:</strong><br /> Es construeix una mina d'aigua per canalitzar aigua des de dalt del castell mitjançant canonades ceràmiques des de la Font del Senyor. Les reformes permeten un ús militar durant diversos conflictes, però al segle XVI, el castell ja no és residencial i es construeix la Casa del Senyor a baix al poble a tocar de la desapareguda església de Sant Miquel i al peu del camí.<br /> <br /> <strong>Declivi i final del castell:</strong><br /> Després de la guerra de Successió en 1714, el castell es destrueix definitivament per l'obligació del Decret de Nova Planta de Felip V, quedant en ruïnes. Els materials del castell s'utilitzen per a construccions properes i per a forns de calç. L'església de Sant Pere roman <span>dempeus</span>, incorporant el campanar construït amb pedres del castell. També moltes de les cases del voltant reaprofiten materials provinents de la 'pedrera' en la qual s'ha convertit el castell. Aquest és un element molt visible a les cases més antigues del barri dels Tarongers.<br /> <br /> <strong>Últimes edificacions i cementiri parroquial:</strong><br /> El recinte del castell acaba allotjant el cementiri parroquial fins a la construcció del nou cementiri a l'entrada del poble. Això marca la finalització del cicle de vida d'aquest espai històric, que ha vist múltiples fases d'ús des de la seva creació medieval.<br /> <br /> La síntesi d'intervencions arqueològiques realitzades al castell des de mitjan segle XX fins a la important actuació de l'1% Cultural dels anys 2000, recollides en l'Inventari de Patrimoni Arqueològic, ha revelat troballes que van des de ceràmica ibèrica fins a elements de la baixa edat mitjana, repartides en diversos recintes del castell. Al recinte superior, s'han descobert estructures com un possible absis semicircular i una torre amb restes d'<em>opus <span>spicatum</span></em>, juntament amb un sistema de distribució d'aigües que data de 1983. A més, s'han recuperat quantitats significatives de ceràmica medieval fins al segle XVIII durant les excavacions de la cisterna entre 1975 i 1980. Al recinte central es va descobrir un dipòsit d'aigua l'any 1972, i al recinte inferior, s'ha confirmat la presència d'una necròpoli de tombes antropomorfes del segle X. Durant la restauració de l'església, entre 1970 i 1979, es van descobrir finestres preromàniques i una ara de la mateixa època. Les intervencions dels anys 1990 van incloure una exploració el 1991 a la torre del recinte jussà, on es van documentar estructures romàniques i paviments de l'època baix medieval. Posteriorment, l'any 1996, es va investigar una zona al sud-est de la torre quadrangular, identificant estructures del segle XIV. L'any 1998 es van realitzar sondejos que van confirmar l'existència d'estructures importants i nivells arqueològics dels segles XVII i baix medieval. Finalment, entre 2001 i 2002, es va excavar l'àrea afectada per la construcció d'un centre de visitants, confirmant la riquesa arqueològica del lloc. Més recentment, a raó dels aiguats de l'any 2007 que van esfondrar part del mur del cementiri, el 2021 es va procedir a la reconstrucció del mur de tancament. Aquesta intervenció va permetre documentar estructures sota el cementiri que probablement daten dels segles X-XI. El 27 de novembre de 2022, es va concloure la intervenció al mur del cementiri i els treballs arqueològics en aquest espai. Els resultats han identificat que es tracta d'un espai funerari que havia estat actiu des dels segles IX-X fins al XIX, documentant-se un conjunt de tombes antropomorfes i evidenciant una activitat funerària continuada fins a finals del segle XIX, com ho mostren els nínxols i els aixovars funeraris trobats.</p>	08091-176	A la part alta del poble, sobre un esperó rocós al costat del barranc de la font de Cantillepa. S'hi accedeix a partir del barri dels Tarongers.	<p>El castell de Gelida, testimoni del passat medieval i modern de la regió, s'erigeix en un monument emblemàtic que reflecteix l'expansió de la colonització catalana més enllà del riu Llobregat. Enclavat en un entorn natural imponent, aquesta fortificació va ser el nucli original de població de Gelida fins que, durant el segle XVII, el creixement demogràfic i els esdeveniments de la guerra de Successió van motivar el trasllat de la població cap a la vall, configurant l'actual centre urbà.</p> <p>Aquesta transformació històrica converteix el castell de Gelida en una peça important de l'evolució urbana i social del terme al llarg del temps. El centre polític medieval era el castell (documentat el 945) i al costat, l'església de Sant Pere, el seu contrapoder (documentada el 998). Paral·lel a aquesta ocupació, també es documenta l'església de Sant Miquel (antic nucli de Gelida on ara hi ha l'església de Sant Pere), amb una cronologia molt pròxima (1080) i que ja estaria vinculada al mateix nucli poblacional del castell.</p> <p>En les etapes del castell i el poblament, segons Rosselló (2011) hi ha clarament dues etapes. Una primera d'enfortiment comtal clarament vinculada al territori de frontera, i una segona d'afebliment progressiu amb l'auge del món feudal en què el poblament es concentra més al voltant de l'església, pujant el pes de l'església de Sant Pere, i del nucli al voltant de Sant Miquel. L'estructura urbana del nou nucli s'estableix al peu del camí del Castell a Sant Llorenç d'Hortons cap al castell que amb els segles desenvoluparan l'eix dels carrers Marquès de Gelida – carrer Major – carrer del Pi. El castell ha experimentat diverses fases d'ocupació i reconstrucció, destacant-se com a primera les incursions musulmanes de 1108 que van devastar la regió del Penedès.</p> <p>El castell ha passat per mans de diversos propietaris, inclòs el notable Berenguer Bertran al segle XIV, qui hi va executar importants obres de restauració. El 1367, Berenguer Bertran, un ciutadà de Barcelona i banquer influent, va adquirir el castell i va executar importants obres de reparació. Aquestes renovacions van continuar fins al 1375, any en què Bertran va fer el seu testament, indicant la seva voluntat de ser enterrat al castell. El castell de Gelida no va tenir una sort diferent de la majoria dels castells de Catalunya: el 1714 va ser destruït, encara que fos simbòlicament, amb l'enrunament de la torre de l'homenatge. La construcció és en runes ja el 1780, quan el rector demana permís per agafar pedra per a la construcció del campanar de l'església (BERGADÀ, 1932). Serà la penúltima obra al castell; la darrera serà la instal·lació del cementiri, el 1856.</p> <p>Al castell s'hi han estat fent excavacions arqueològiques des del 1971 fins a l'actualitat, en tres àrees específiques: els voltants de la torre de forma rectangular, l'accés al castell juntament amb una porció del recinte funerari, i el sector conegut com a Pedró. Ja en un període més recent, s'han dut diverses campanyes d'excavació al castell. Especialment, entre el 1991 i 1998, quan es va intervenir en diferents sectors del castell, que van revelar estructures romàniques i baix-medievals, així com enderrocs datats al segle XVII. Finalment, cal esmentar les dutes a terme entre el 2001 i el 2002, en què es va continuar amb l'excavació en una àrea afectada per la construcció d'un centre d'acolliment de visitants. Els treballs d'excavació i investigació continuen proporcionant noves dades i interpretacions sobre la història i l'evolució del castell de Gelida. A més, el jaciment té un gran potencial per a futures investigacions arqueològiques que poden aprofundir en la comprensió de la vida quotidiana, l'arquitectura i la societat medieval a la regió del Penedès.</p> <p>Pel que fa a l'estudi i gestió del castell, una figura determinant a la segona meitat del segle XX ha estat el paper que ha jugat l'Associació d'Amics del Castell de Gelida des de la seva fundació el 1965. L'entitat ha estat clau tant en les diferents campanyes d'excavació en diferents èpoques, com en la fase més contemporània, encetada a partir del 2003 amb l'obertura del centre d'interpretació del castell assumint-ne la gestió de l'espai fins a l'actualitat.</p> <p>L'any 2021 el rector de la parròquia de Gelida, Jordi Tres, va cedir la titularitat de l'església i del cementiri del castell al municipi.</p>	41.4361070,1.8696070	405561	4587788		08091	Gelida	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684442.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911682522.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911683582.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684959.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911685347.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911685585.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911685934.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911686947.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911687128.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684620.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684657.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97201-1712911684812.jpg	Legal i física	Pre-romànic\|Romànic\|Gòtic\|Modern\|Barroc\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	BCIN	2024-11-28 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL			91\|92\|93\|94\|96\|85	46	1.2	1760	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
97202	Església de Sant Pere del castell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-del-castell	<p><span><span>AAVV (2018). <em>El sarcòfag de Berenguer i Nicolau Bertran al Castell de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 5. Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span><span>ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL CASTELL DE GELIDA<span><span><span> (2021) <span><span><span><em><span><span>Associació d’Amics del Castell de Gelida. </span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Programa de Festa Major 2021. p 151 - 153</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). <em>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. </em>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). <em>Gelida. Retrats d’un temps. </em>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). <em>Guia del castell de Gelida.</em> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MACIAS, Josep M.; REMOLÀ, Josep Anton; MESTRE, Mireia (1994). «El castell de Gelida: L’excavació arqueològica de l’any 1991». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 18, pp. 167-188.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MENCHÓN, Joan (2001). «Excavacions arqueològiques al Castell de Gelida. Campanya de 1996». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 26, pp. 69-94.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	X - XIV - XVIII	L'església està restaurada i presenta un bon estat general.	<p>El castell de Gelida, situat sobre un esperó rocós amb un desnivell sud-est / nord-oest, té les seves primeres estructures en la meitat superior de l'esperó. Una muralla robusta tancava aquesta part superior, mentre una torre rectangular barrava l'accés pel costat inferior, al costat de l'església de Sant Pere i un cementiri amb tombes antropomorfes.</p> <p>A la part més alta, una potent muralla definia el recinte sobirà al voltant del que es coneix com a plaça del Padró, amb espais d'habitat entre aquesta i la torre inferior. L'església de Sant Pere ocupa l'extrem nord-oest del castell i està ubicada al límit del penya-segat del barranc de <span>Cantillepa</span>, en un espai conegut com a Salt. La planta rectangular amb volta de canó i coberta de teula a doble vessant presenta capelles a banda i banda de la nau i l'absis recte. Les capelles laterals del costat sud són les més significatives. Actualment, la capella de Sant Roc, copatró de la vila, és l'única que preserva el sostre enteixinat policromat. La segona buida de decoració està dedicada al Sant Crist. Al costat nord de la nau hi trobem la capella dedicada a la Mare de Déu de la Salut, i és aproximadament de les mateixes dimensions, i una segona porta d'accés lateral a la nau, que cronològicament hauria pogut ser la porta original o, si més no, la ubicació. Als peus de l'església, on trobem la gran portalada d'accés, hi havia hagut un cor amb barana de guix decorat amb filigranes.<br /> <br /> El campanar actual del segle XVIII és de torre octogonal bastida amb pedra reaprofitada del castell mostrant al seu parament els diversos colors dels materials utilitzats, en substitució de l'antic campanar d'espadanya. Al peu de l'església de l'entrada nord de l'església, a la part baixa de la graonada d'accés construïda al segle XVII com la porta principal actual, s'hi observa encara restes de l'antic cementiri del poble. A part de les restes dels nínxols moderns, s'ha pogut excavar arqueològicament l'espai i s'han pogut documentar antigues tombes de banyera excavades a la roca.</p>	08091-177	A la part baixa del recinte emmurallat del castell de Gelida.	<p>L'església de Sant Pere fou, fins a finals del XIX, el centre parroquial del terme i de les esglésies de Sant Miquel, Sant Salvador de la Calçada i Santa Magdalena del Puig, moment en què es construeix la nova església de Sant Pere, al centre del poble, en substitució de la de Sant Miquel, i passa a ser aquesta l'església parroquial. La història de l'església de Sant Pere del castell i el propi el castell han anat lligats, des de les primeres notícies del s. X fins a la destrucció de la guerra de Successió de bona part de l'arquitectura militar i sobrevivint-ne només el temple de tot el conjunt del castell. La gran transformació del castell del segle XIV de la mà del banquer barceloní Berenguer Bertran, nou senyor del castell i que també es nota a l'església, en la qual es fan importants canvis.<br /> <br /> La capella de Sant Roc està dedicada al copatró de Gelida per haver salvat els veïns de la pesta al segle XVI, que va afectar la comarca. Està datada de l'any 1595, igual que la del seu costat, dedicada al Sant Crist. El cor, ubicat als peus fou construït el 1680. Al costat nord de la nau, hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de la Salut. La talla de fusta de la Verge, que es guardava en una fornícula encara visible, fou cremada durant la Guerra Civil, igual que el retaule monumental barroc de l'absis, encarregat l'any 1696 pel rector de Gelida a l'escultor barceloní Francesc Espill.<br /> <br /> Així doncs, l'església des del seu origen preromànic fins a l'aspecte barroc del segle XVIII va viure notables canvis. És el moment en què es retira el campanar d'espadanya (s. XVI) per construir el campanar de torre actual, amb pedra de l'enrunat castell. La posició de difícil accés del temple ja havia fet que, als peus del castell, al barri dels Tarongers, a l'edifici de la rectoria vella -ara desaparegut- existís una capella, dedicada a Sant Antoni, com a alternativa a l'església de Sant Pere en moments de molt mal temps i que fos complicat accedir al castell.</p>	41.4363403,1.8686977	405485	4587814		08091	Gelida	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911687090.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911684959.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911685347.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911685797.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911685619.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911685969.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911686141.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911686725.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911686908.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911687373.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97202-1712911687406.jpg	Legal	Pre-romànic\|Romànic\|Barroc\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Religiós/Cultural	BCIN	2024-07-04 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL		Actualment, a l'interior hi ha una col·lecció important de peces de diferent tipologia. Està conformada com una col·lecció de peces provinents del castell, de les excavacions i, alhora, com una mostra de part de la col·lecció recollida per l'Associació d'Amics del Castell des de mitjans dels anys 1960, quan es va constituir. Entitat que gestiona l'equipament històricament.La peça més destacada que hi trobem a l'interior és el sarcòfag gòtic de Berenguer Bertrand, i el seu fill, Nicolau Bertrand, senyors de la Baronia de Gelida i gran figura transformadora del castell. També és destacable l'altar barroc (1782) donat pel Dr. Melcior Colet l'any 1980. Finalment, fer una menció a la capella de Sant Roc, copatró del poble, en què en destaca l'enteixinat del sostre.El sarcòfag es presenta com una caixa suportada per dos lleons esculpits sobre mènsules de pedra. El sarcòfag està decorat amb l'escut heràldic esculpit emmarcat per quadrilòbuls a banda i banda. El frontal, altre cop dos escuts flanquegen una inscripció al centre: 'Asi jauen los molt onrats an B.G.N. é an Choalu Bertrand fill seu, les animas dels quals sian an Gloria.' El sepulcre va ser profanat l'any 1936, resultant en la seva desaparició temporal fins a ser localitzat al Museu Marès i posteriorment retornat.Per altra banda, malgrat la immatriculació per part del Bisbat de Sant Feliu de l'església de Sant Pere del castell com del cementiri vell com a titulars de la propietat, l'any 2021 es va signar un acord, a mesura que es retornava la titularitat a l'Ajuntament de Gelida d'ambdues propietats.	91\|92\|96\|85	45	1.1	1760	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
97289	Cementiri vell del castell de Gelida	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-vell-del-castell-de-gelida	<p><span><span><span>ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL CASTELL DE GELIDA<span><span><span> (2021). <span><span><span><em><span><span>Associació d’Amics del Castell de Gelida. </span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Programa de Festa Major 2021. pp. 151-153.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). <em>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. </em>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Macias i Solé, Josep M.; Remolà i Vallverdú, Josep Anton; Mestre, Mireia. (1994) «El castell de Gelida: L’excavació arqueològica de l’any 1991». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 18, pp. 167-188.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). <em>Guia del castell de Gelida.</em> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Menchon i Bes, Joan. (2001) «Excavacions arqueològiques al Castell de Gelida. Campanya de 1996». <em>Miscel·lània penedesenca</em>, Vol. 26, pp. 69-94.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). <em>Gelida. Retrats d’un temps. </em>Andana Edicions.</span></span></p>	IX -XIX	Ha estat excavat a principis dels anys 2000.	<p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arqueològic podem estructurar el castell en tres recintes consecutius que s'adapten a la topografia de l'estret promontori on se situa, amb una longitud d'uns 200 metres de punta a punta:</p> <ul> <li> <p>El recinte més alt està format per un clos amb altes muralles, reforçades al punt més elevat per una gran torre semi-el·líptica amb base atalussada que actua com a baluard defensiu per la part de la muntanya. Aquest sector inclou la Plaça del Pedró.</p> </li> <li> <p>El recinte central està protegit per muralles laterals i disposa d'una petita torre quadrada a la dreta i dues més a l'esquerra. En la part inferior, una gran torre de planta rectangular, amb restes d'<em>opus spicatum </em>dins dels murs, custodia l'accés al recinte inferior.</p> </li> <li> <p>El recinte inferior, ubicat al peu de l'església on es troba el cementiri, inclou un cos de guàrdia. Aquest espai ha estat significatiu, especialment després que les tempestes de l'any 2007 causessin l'esfondrament d'una part del mur del cementiri. En aquest lloc, s'han descobert tombes antropomorfes datades dels segles IX-X, evidenciant la seva antiga funció funerària. Espai que fins al segle XIX hi havia emplaçat el cementiri parroquial, i del qual en queden alguns testimonis fotogràfics com les fotografies del Centre Excursionista de Catalunya.</p> </li> </ul> <p>Ja al segle XI, l'estructura corresponent als dos recintes centrals existia amb una extensió idèntica a l'actual, incloent-hi els mateixos elements bàsics. Al segle XII, va ser afegit el primer clos o jussà, on actualment se situa l'església.</p> <p>Amb motiu de l'obertura de l'espai al públic l'any 2022 es va col·locar un poema de Jaume Vila i Pascual en homenatge i record als enterrats al fossar entre els anys 1856 i 1890.</p>	08091-231	Sector nord de l'interior del recinte del castell.	<p>La síntesi d'intervencions arqueològiques fetes al castell a partir de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic des de mitjan segle XX fins a la gran actuació pertanyent a l'1% de principis dels anys 2000 han revelat troballes des de ceràmica ibèrica fins a elements de la baixa edat mitjana, distribuïdes en diversos recintes del castell. Al recinte superior, s'han descobert estructures com un possible absis semicircular i una torre amb restes d'opus <span>spicatum</span>, així com un sistema de distribució d'aigües que data de 1983. A més, s'han recuperat quantitats significatives de ceràmica medieval fins al segle XVIII durant les excavacions de la cisterna entre 1975 i 1980. Al recinte central, es va trobar un dipòsit d'aigua l'any 1972, i al recinte inferior, s'ha confirmat la presència d'una necròpolis de tombes antropomorfes del segle X. A més, durant la restauració de l'església entre 1970 i 1979, es van descobrir finestres preromàniques i una ara de la mateixa època. Les intervencions dels anys 1990 van incloure una exploració del 1991 en la torre del recinte jussà, on es van documentar estructures romàniques i paviments de l'època baix medieval. Posteriorment, l'any 1996 es va investigar una zona al sud-est de la torre quadrangular, identificant estructures del segle XIV. L'any 1998, es van realitzar sondejos que van confirmar l'existència d'estructures importants i nivells arqueològics dels segles XVII i baix medieval. Finalment, entre 2001 i 2002, es va excavar l'àrea afectada per la construcció del centre de visitants, confirmant la riquesa arqueològica del lloc.</p> <p>Pel que fa a l'excavació del cementiri, aquesta representa l'última gran intervenció que s'ha realitzat al Castell. Arran dels aiguats de l'any 2007, que van esfondrar part del mur del cementiri, es va fer necessària una intervenció en aquest sector. No obstant això, no es va poder procedir fins a l'any 2021, quan es va realitzar la reconstrucció del mur de tancament. Aquesta obra va permetre documentar, sota els nivells del cementiri del segle XIX, estructures dels segles X-XI. Tot i els dubtes inicials sobre si les obres de consolidació del mur danyarien aquestes estructures més antigues, la intervenció al mur del cementiri va concloure satisfactòriament el 27 de novembre de 2022, havent-se conservat també les fases més antigues. Els resultats de la intervenció han confirmat que es tracta d'un espai funerari que ja era actiu entre els segles IX i X, com ho demostra la documentació de diverses tombes antropomorfes. A més, s'ha constatat una activitat funerària contínua fins a finals del segle XIX, evidenciada pels nínxols i els aixovars funeraris trobats.</p> <p>L'antic cementiri de Sant Miquel, situat a la part baixa del poble, va romandre en servei fins a la posada en funcionament del cementiri ubicat a peus de l'església de Sant Pere del Castell. Aquest va començar a construir-se a partir de l'any 1856 i va continuar actiu fins a la construcció del Cementiri Nou actual l'any 1882. <span><span><span><span>En el marc de l’estudi sobre el Cementiri Nou fet per Joan Rosselló (2012) en documenta la revisió històrica de l’evolució dels diferents fossars al poble. El cementiri de Gelida havia estat històricament, dels segles XI-XIX aproximadament, ubicat al costat de l'església de Sant Miquel, on actualment trobem l'església de Sant Pere. Aquest context canvia el 1850 a raó de la visita pastoral del Bisbe a Gelida, en la qual s'impulsa definitivament el procés de construcció de la nova Església Parroquial. Dos anys després, el bisbat va autoritzar la construcció i que, per tant, afectava el cementiri i n'obligava el trasllat. El nou emplaçament es va ubicar als peus de l'església de Sant Pere del Castell que en aquells moments encara era la parroquial del poble, recuperant un antic clos funerari. El trasllat es va fer el 1856, un any abans d'iniciar-se les obres de la nova Església Parroquial. Malgrat tot, el context de creixement local i demogràfic de la segona meitat del segle XX, va fer obvi que l'espai era obsolet per capacitat i s'estudia un nou emplaçament més planer i accessible, fins que es constitueix el Cementiri Nou actual en unes vinyes de Can Santfí als afores del poble tal com marcava la llei de salut pública vigent l'any 1882. El cop de gràcia del cementiri al castell fou un esfondrament del mur i nínxols un any abans. I amb poc més de dos anys el Rector Parera aconseguí els diners (amb aportacions de veïns) per comprar els terrenys i iniciar el nou cementiri. El 2 de novembre de 1882 fou beneït i l'endemà rebé la primera feligresa.</span></span></span></span></p> <p> </p>	41.4364770,1.8684120	405461	4587830		08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687580.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687614.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687647.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687714.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687747.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687781.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-1712911687814.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97289-anticcementiri-mdc.png	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic	BCIN	2024-07-05 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL		Per altra banda, malgrat la immatriculació per part del Bisbat de Sant Feliu de l'església de Sant Pere del Castell com del cementiri vell com a titulars de la propietat, l'any 2021 es va signar un acord, conforme es retornava la titularitat a l'Ajuntament de Gelida d'ambdues propietats.	94\|98\|85	1754	1.4	1760	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
97199	Coves del castell de Gelida (A, B, C)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-castell-de-gelida-a-b-c	<p><span><span><span><span><span><span>VILLAROYA, Erik (2019). Darreres aportacions al coneixement de la prehistòria de Gelida: El material prehistòric de les coves del Castell. Quarderns Gelidencs d'Història i Societat, 7. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></span></p>		És un entorn de balmes a la paret de roca sobre la qual es troba el castell, en el barranc que porta a la font de Cantillepa.	<p>La Cova A, en realitat, es tracta d'una escletxa que coincideix amb una diàclasi amb orientació est-oest. S'ubica a una altura de 280 m sobre el nivell del mar. Aquesta cavitat va ser l'única que va proporcionar materials arqueològics, tot i que no mostrava una sedimentació clara. Actualment, està blocada per un despreniment de roca i és inaccessible. Amb els dibuixos de planta de Josep de la Vega, es pot intuir que el recorregut intern està dividit en dos tubs amb una profunditat similar de 26 m. Entre els artefactes descoberts es troben indústria lítica en sílex, estris de poliment com una destral de basalt i una peça de collaret, així com artefactes de metall i ceràmica, incloent-hi un bol de ceràmica a torn amb decoració pintada.<br /> <br /> Les coves B i C, en canvi, es van revelar com a tubs d'emissió avortats del sistema càrstic i no van proporcionar cap material arqueològic significatiu. La B seria una cova petita, de 3 m d'amplada i 6 m de profunditat. La C és una mica més gran, de fins a 5 m d'amplada i 9 m de profunditat.<br /> <br /> A partir dels elements arqueològics més rellevants, es pot inferir que la Cova A va ser utilitzada durant períodes que abasten des de l'Eneolític-Bronze Antic fins a èpoques ibèriques i romanes, mentre que la 'Cova del G.R.<span>A</span>' es pot adscriure a èpoques ibèriques i romanes. Tot i això, cal destacar que, a causa de la manca de dades sistemàtiques, es planteja la hipòtesi que aquestes coves poguessin haver estat fetes servir com a llocs d'enterrament o per a pràctiques rituals i culturals, tot i que no s'han documentat restes humanes.<br /> <br /> Pel que fa als materials, en l'estudi publicat als Quaderns Gelidencs per Erik <span>Villaroya</span> l'any 2019 es fa un repàs de l'estat actual de les peces. L'estat apreciable en aquell moment era dolent - regular segons l'autor, tenint en compte que alguns dels fragments, especialment els ceràmics s'havien trencat en aquests darrers anys i presentaven problemes de conservació per la part interna. Els materials lítics, si bé conserven millor, opina que haurien sigut de major dimensió, especialment les fulles de sílex, i podria ser que també s'haguessin trencat.<br /> <br /> Els materials lítics provinents del jaciment més destacats són fragments de làmines de sílex de diferent amida de les quals tres podrien correspondre a làmines o ganivets. Un parell de puntes de fletxa, un raspador de pedra calcària, i un fragment de destral de pedra polida i una petita esfera o anella forada també de pedra. De produccions ceràmiques tres fragments amb decoració de cordons, i una vora amb restes de pintura amb motius concèntrics ibèrica. Les peces d'os només són un fragment de punxó i una agulla sencera i un botó piramidal quadrat foradat en V. Finalment, de material metàl·lic s'ha preservat una anella de bronze petita i un fragment d'anella més fina.</p>	08091-174	Al Castell de Gelida, al vessant sud de l'espadat del castell.	<p>El castell de Gelida, testimoni del passat medieval i modern de la regió, s'erigeix en un monument emblemàtic que reflecteix l'expansió de la colonització catalana més enllà del riu Llobregat. Enclavat en un entorn natural imponent, aquesta fortificació va ser el nucli original de població de Gelida fins que, durant el segle XVII, el creixement demogràfic i els esdeveniments de la Guerra de Successió van motivar el trasllat de la població cap a la vall, configurant l'actual centre urbà. Aquesta transformació històrica converteix el castell de Gelida en una fascinant mostra de l'evolució urbana i social de la regió al llarg del temps.</p> <p>Si bé les coves, possiblement ja eren conegudes d'antic, no és fins a mitjan segle XX que se'n reporta l'existència en etapa contemporània. Als voltants del castell, van ser identificades unes coves / balmes durant els mesos de juliol i setembre de 1963. L'exploració i descobriment d'aquestes coves / balmes va ser liderada per membres del Grup de Recerques Arqueològiques del Grup Excursionista de Gràcia. Entre les troballes, es va descobrir material arqueològic només en una de les coves, coneguda com la 'Cova del G.R.A', mentre que l'exploració d'una altra cova i una escletxa no va donar resultats conclusius. Els artefactes recuperats eren fragments de '<em>dolium</em>', un fragment de ceràmica ibèrica comuna, un altre fragment de ceràmica a mà indeterminat, dos fragments de ferro, i una petita destral de basalt. Malauradament, no es disposa de més informació sobre la seva ubicació precisa. Posteriorment, l'any 1977, J de la Vega, coneixent les troballes del 1963, va dur a terme tasques de documentació arqueològica. Durant aquesta investigació, es van identificar un total de tres cavitats, denominades A, B i C, i es va inventariar els materials arqueològics d'una col·lecció particular, els quals provenien d'excavacions clandestines realitzades en aquestes coves.<br /> <br /> Els estudis més recents i comparables de la zona, segons identifica <span>Villaroya</span> ens fan suposar que estaríem davant d'una utilització de la cova per context funerari, si tenim en compte les característiques orogràfiques del lloc, així com la tipologia d'artefactes i restes recuperats, propis d'un aixovar funerari en un període de Calcolític - Bronze antic.<br /> <br /> Ja en una fase contemporània s'ha instal·lat la col·lecció de peces al centre d'interpretació del Castell, que es pot veure al segon pis de l'edifici de recepció de visitants.</p>	41.4361794,1.8688452	405498	4587796		08091	Gelida	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683733.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683772.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683114.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683156.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683199.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683895.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911684084.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683237.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1716059259201.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic	BCIN\|EPA	2024-07-04 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL			79\|78	1754	1.4	1760\|1763	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96251	Escorxador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-11	<p><span>2012 (2012). 'Ha passat un any...' Equip d'informatius de Ràdio Gelida. Programa Festa Major 2012. pp. 152-162.</span></p> <p><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). <em>POUM de Gelida</em>. Gelida.</span></p>	XX	El seu estat de conservació és bo. Va ser reformat el 2011, canviant-ne la distribució interior per adaptar-lo al nou ús. La reforma la va dirigir l’arquitecte Narcís Tusell.	<p><span><span><span><span>El centre cívic de l’escorxador és un edifici de planta rectangular a quatre vents i coberta de dues vessants de teula àrab. La façana principal, orientada a l’est i de composició simètrica, està acabada amb un capcer ondulat fet amb totxo vist, recurs que també s'ha utilitzat en les cantoneres i els finestrals de les dues façanes laterals. A la mateixa façana principal hi ha una obertura en arc de mig punt amb cornisa a la part inferior dividida en tres parts. Està parcialment tapiada amb maons disposats en gelosia. Les gelosies representen una solució estètica i pràctica, que satisfà tant les necessitats ornamentals com les funcionals, permeten la ventilació interior a la vegada que embelleixen l’edificació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’edifici és d'estil noucentista i també d’estètica industrial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L'arquitecte de l'edifici va ser Josep Ros i Ros, que va néixer a Martorell el 1885, on també va morir l’any 1951. Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. Responsable del projecte sobre la plaça de la República, s’adapta al nou règim i es manté com a arquitecte municipal després de la Guerra. Fou autor del monument dels Màrtirs, ubicat a l’actual plaça de la vila, i que es va mantenir fins al 1979.</span></span></span></p>	08091-1	Plaça de l'Escorxador, s/n.	<p><span><span><span>Com el seu nom indica, abans de ser centre cívic havia estat l’escorxador municipal. En acabar l’activitat industrial va passar a ser un magatzem municipal fins que, després de la rehabilitació el 2011, va esdevenir el centre cívic actual.</span></span></span></p>	41.4417231,1.8577644	404579	4588424	1940	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96251-1702457468815.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96251-1702457468885.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96251-1702457468921.jpg	Legal	Contemporani\|Noucentisme	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	BCIL	2024-10-16 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Josep Ros i Ros (arquitecte)	L’edifici donava nom a la plaça on està ubicat, abans que canviés a plaça Josep Ros. Actualment fa les funcions de centre cívic.El Centre Cívic l’Escorxador (CCE) és un equipament comunitari polivalent que ofereix espais adequats per a activitats culturals, socials, cíviques i formatives de petit i mitjà format, organitzades tant per l'Ajuntament com per entitats, associacions i col·lectius del municipi. El centre compta amb una sala teatre equipada amb projector i capacitat per a 50 persones, així com un buc d'assaig musical. Els serveis i activitats disponibles inclouen el préstec de sales, formació per a joves i adults amb l'Aula de Llengües (català i anglès), cursos de costura amb màquina de cosir (nivells 1 i 2), tallers de memòria i alfabetització per a la gent gran, Terapeutic Dance per a la tercera edat, sessions de Pilates, Actijoves, i també és la seu de la Creu Roja a Gelida.	98\|106	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96254	Església de Sant Pere	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-1	<p><span><span><span>AAVV (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JOLIS, Pere (2005). Projecte de restauració i consolidació de l’església parroquial de Sant Pere de Gelida. Programa de Festa Major 2005. pp. 100-102.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). Campanes, campanars i campaners de Gelida. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joana (2021). La Capella del Santíssim de l'església de Sant Pere de Gelida. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 9. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2015). Espantabruixes i altres elements i ritus simbòlics en l’arquitectura de Gelida. Programa de Festa Major 2015. pp. 93-97.</span></span></span></p> <p><strong>Programes de Festa Major de Gelida</strong></p> <p><span>(1944).'Notas Históricas' </span>Programa Festa Major 1944<span>. p 10.</span></p> <p><span>(1963).'Obres a l'Església Parroquial'. </span>Programa Festa Major 1963<span>. p. 19.</span></p> <p><span>(1972). 'El que la premsa ha dit de: Cinc Esglésies Gelidenques'. </span>Programa Festa Major 1972<span>. p 28.</span></p> <p><span>Amics del Castell, Junta Associació (1979). 'Castell Actualitat'.</span> Programa Festa Major 1979<span>. p 27.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (1974). 'Un Colomar a l'Església del Castell'. </span>Programa Festa Major 1974<span>. p 21.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (1996). 'El patrimoni gelidenc, un futur ben incert'. </span>Programa de Festa Major 1996<span>. pp. 75-80.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. </span>Programa de Festa Major 1997<span>. pp. 86-94.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2012). 'Coses de Cultura'. </span>Programa de Festa Major 2012<span>. pp. 76-82.</span></p> <p><span>JOLIS, Pere (2005). 'Projecte de restauració i consolidació de l’església parroquial de Sant Pere de Gelida</span>'. Programa de Festa Major 2005<span>. pp. 100-102.</span></p> <p><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de campanes'. </span>Programa de Festa Major 1988<span>. pp. 71-72.</span></p> <p><span>ROCA, Miquel (2016). 'Campanars de les esglésies de l'Alt Penedès</span>'<span>. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 111-112.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1955) 'Curiositats'. </span>Programa Festa Major 1955<span>. p. 32.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1957) 'I Centenari Església Parroquial'. </span>Programa Festa Major 1957<span>. p. 33.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2015). 'Espantabruixes i altres elements i ritus simbòlics en l’arquitectura de Gelida</span>'. Programa de Festa Major 2015<span>. pp. 93-97.</span></p>	XIX - XX	A principis dels anys 2000 es va dur a terme un profund procés de restauració de tot l'edifici, després que la reconstrucció a causa de la destrucció de la Guerra Civil es donés per acabada als anys 60. En la darrera intervenció es va sanejar la coberta, les façanes, les humitats generals, el campanar i la capella del Santíssim.	<p>L'església és de planta regular amb una sola nau, amb capelles laterals entre contraforts exteriors; amb les dependències de la sagristia i el dipòsit situades a la dreta i a l'esquerra del presbiteri, i amb l'atri centrat sobre l'eix de la nau, comunicat directament amb aquesta, flanquejat a la dreta pel baptisteri i a l'esquerra per l'escala d'accés al cor, que ocupa tota l'amplada de la nau (Rosselló, Joan, 2021).<br /> <br /> A banda i banda de la nau, de manera simètrica, podem veure quatre finestres decorades amb vitralls, en un espai que ocupa una superfície aproximada de 203 m² en planta. La coberta és a dues aigües amb teula àrab, recolzada sobre una volta de canó amb arcs torals. Annexa hi ha la Capella del Santíssim (1916 – 1929), obra de l'arquitecte Isidre Puig i Boada, continuador de la Sagrada Família i deixeble d'Antoni Gaudí.<br /> <br /> L'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat destaca el retaule compost per una fornícula d'arc de mig punt central, amb la imatge de Sant Pere (de fusta policromada) vestit amb túnica i mantell i portant orla i els seus atributs, emmarcada per relleus de bronze de marcs quadrangulars, amb les representacions de les escenes de la vida del Sant (els miracles, l'estada a la presó, la fugida de la ciutat, etc.). També conserva pintures murals, policromes, figuratives, on es representen dues escenes de la vida de sant Pere, aquí està dedicada l'església. Una escena representa Pere pescant i Crist que el crida, en un primer pla, sobre un fons de paisatge marítim. L'altra, disposada en un interior arquitectònic, on Pere rep les funcions de Sant Pere, envoltat dels altres apòstols i deixebles. Ambdues escenes estan emmarcades amb una orla ornamentada de fulles estilitzades.<br /> <br /> El resultat final de l'església va ser un edifici amb un volum per sobre de les dimensions de la plaça, motiu pel qual queda descentrat respecte a la seva posició i al centre d'aquesta. La plaça es va reurbanitzar l'any 1881 amb la construcció de la nova rectoria, obra de l'arquitecte <span>Laureano</span> Arroyo <span>y</span> Velasco.<br /> <br /> El campanar s'ubica a la façana nord amb una alçada de 27,5 m, amb un primer cos quadrangular que després s'adapta a octogonal amb quatre finestrals i coronat per un pavelló octogonal cobert amb una teulada piramidal decorada amb teula vidriada. L'altra campana metàl·lica de la façana de l'església correspon al rellotge donat pel Marquès de Gelida l'any 1906.</p>	08091-2	Carrer Major, 1.	<p>L'actual església de Sant Pere es troba al mateix emplaçament de l'antiga església de Sant Miquel, documentada l'any 1061/1263. Aquesta església romànica, que va sobreviure fins a mitjan segle XIX, va ser enderrocada per edificar la nova església, juntament amb el vell cementiri i algunes edificacions annexes que hi havia al seu entorn per disposar de més espai. L'esplanada del terreny i els diversos enderrocs van permetre la creació de la plaça que hi ha al davant. Aquesta plaça ha esdevingut un dels centres neuràlgics del poble al llarg del segle XX i des d'on es concentrava i sortia, per exemple, el <em>Via Crucis</em> de Setmana Santa.<br /> <br /> La nova construcció, com va passar en altres pobles del país, va quedar petita i es va substituir per una de més gran i més moderna que pogués satisfer les noves necessitats de la població. El projecte del nou edifici va ser encarregat a Francesc Vallès <span>Cuchi</span> i la primera pedra es va col·locar l'any 1857, amb una durada total de deu anys fins a la seva finalització l'any 1867 (incloent-hi l'enfonsament d'una arcada de la nau l'any 1860). Es va completar amb el trasllat dels elements litúrgics definitivament l'any 1871, moment en què s'obrí al culte, malgrat que encara no disposava de campanar. El 25 de juny de 1871 fou traslladat el Sagrari amb el Santíssim i les imatges de l'església del castell a la nova Parròquia de Sant Pere.<br /> <br /> Durant la guerra civil de l'any 1936-1939, l'església va ser completament cremada, destruint-se gairebé totes les imatges, mobles i retaules de l'interior. A conseqüència d'aquella destrucció, alguns elements com la porta d'entrada van haver de ser refets canviant-ne la fisonomia original. La pèrdua més important va ser el retaule major de l'església, d'estil barroc, dedicat al mateix Sant Pere, que havia estat projectat per Antoni Viladomat i fet per Pere Costa a principis del segle XVIII. Aquest retaule, però, no era original de Gelida, sinó que fou traslladat del monestir de Jonqueres (actual de la Concepció) de Barcelona.<br /> <br /> El campanar de l'església, projectat pel mestre d'obres gelidenc Joan <span>Pascual</span> i Batlle, es va edificar a la dècada de 1880 i inaugurat l'any 1895. Amb la restauració del campanar de l'any 2000, es va recuperar la maquinària d'un rellotge, datat de 1864 i amb la inscripció '<span>Nuto</span> i Cia', instal·lada sota la coberta. El campanar més popular de l'església, però, és el que va donar Joaquim Jover i <span>Costas</span>, marquès de Gelida, l'any 1906, i que es pot veure en l'estructura de campanar metàl·lic que corona la façana principal de l'església.<br /> <br /> De principis del segle XX són també els projectes de la nova sagristia i de la capella del Santíssim, obra de l'arquitecte Isidre Puig i Boada, continuador de la Sagrada Família i deixeble d'Antoni Gaudí, que es va acabar construint a l'est de l'església. La primera pedra de la capella es va col·locar l'any 1916.<br /> <br /> Una altra peça important cremada l'any 1936 és la imatge de la Mare de Déu de la Font de la Salut, principal devoció del poble. Una segona imatge singular i contemporània de l'església és la Verge de Montserrat, còpia en dimensions de l'original del Santuari de Montserrat i adquirida per a l'església per part del grup de teatre Elenc Artístic Montserrat, a mitjan dècada de 1940.</p>	41.4401582,1.8650050	405182	4588242	1857	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96254-pxl20231127104822558.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96254-pxl20231127105239140.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96254-pxl20231127105244954.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96254-1716583949673.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96254-1716583949986.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96254-1716583950086.jpg	Legal	Neoclàssic\|Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada accessible	Religiós/Cultural	BCIL	2024-10-11 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Francesc Vallès Cuchi	La descripció i història de la capella del Santíssim es desenvolupa específicament a la seva fitxa corresponent.	99\|105\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96257	Cal Ventura (casa Bonaventura Coma)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ventura-casa-bonaventura-coma	<p><span>BERTRAN, Marga (2018). Dones, les descobrim?. Programa de Festa Major 2018, pp. 79 - 82.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GARCIA, Joan (2004). La façana de cal Ventura. Programa de Festa Major 2004, pp. 46- 47.</span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></span></p>	XIX		<p>Es tracta d'un edifici de planta baixa ocupant una característica parcel·la gairebé triangular a la bifurcació del carrer Barceloneta amb el carrer Colom. L'edifici és de planta baixa i 3 pisos, dels quals la major part de les obertures del primer i segon s'acompanyen de balcons d'ampit amb barana de forja. El tercer pis, el qual es caracteritza per un fris de finestres cegues, no disposa de balcons.<br /> <br /> L'edifici es remata amb una cornisa esgraonada. La façana del carrer Colom s'adapta al desnivell del terreny, quedant el nivell inferior parcialment com a subterrani. Aquesta façana incorpora dues galeries i finestres sense balcons. També es decora amb algunes finestres cegues.<br /> <br /> Arquitectònicament, l'element més destacat és la façana estreta frontal, <span>en què</span> hi figuren dos balcons al primer i segon pis, i una finestra al superior. A la planta baixa hi ha una porta d'accés que hauria pogut correspondre a algun tipus de local comercial. La porta principal la trobem al carrer Barcelona.</p>	08091-5	Carrer Barceloneta, 13-15.	<p>Edifici construït a finals del segle XIX, possiblement entorn de l'any 1870. Està ubicat al davant de la Casa de la Vila, en un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresòl i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on <span>hi</span> criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes.<br /> <br /> D'altra banda, al carrer Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta.<br /> <br /> La casa també és coneguda com a Bonaventura Coma o Cal Ventura, la qual havia albergat una cansaladeria (s'arribaven a matar 4 porcs a la setmana a mitjan segle XX) i una fonda. Una figura interessant filla de Cal Ventura fou Mercè Coma Clavé (BERTRAN, 2018), la qual va destacar com a excepcional cantant amb una veu prodigiosa dins de l'Orfeó Gelida, una agrupació coral fundada el 1928 que va arribar a tenir més de 100 membres. Sota la batuta de Joaquim Julià Llopis, Coma va formar part del destacat grup de solistes de l'Orfeó, interpretant obres com 'La Mort de l'escolà', corals de Bach i la sardana 'Marinada', entre altres. No obstant això, la trajectòria artística de l'Orfeó Gelida va finalitzar abruptament al voltant de 1935 a causa de problemes polítics.</p>	41.4410486,1.8630037	405016	4588343	Ca. 1870	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-3.jpg	Legal	Eclecticisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-10-02 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL			102\|119\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96260	Funicular de Gelida	https://patrimonicultural.diba.cat/element/funicular-de-gelida	<p>CARAFÍ, Enric (1982). Àlbum del Funicular de Gelida 1920-1982. <span><span><span>Generalitat de Catalunya. Departament de política territorial i obres públiques.</span></span></span></p> <p>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</p> <p>GALLARDO, Joan, & SANS, Joan (2000). El Funicular de Gelida. Els seus primers 75 anys (1924-1999). Ajuntament de Gelida. El Farell Edicions.</p> <p>RIUS, Jaume, et al. (2011). Gelida. Retrats d'un temps. Edicions i propostes culturals Andana.</p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></span></p>	XX	El Funicular de Gelida va ser traslladat al Centre d'Operacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Rubí l’abril del 2017 per poder dur a terme els treballs de reparació i reprendre el servei que es donava els caps de setmana. Les tasques que es van realitzar a Rubí van afectar les caixes dels cotxes que van ser restaurades en la seva totalitat. Pel que fa als bastidors dels dos vehicles es van restaurar a Suïssa.	<p><span><span><span>Es tracta d'una línia de funicular que connecta el poble de Gelida amb l'estació de ferrocarril situada a la part baixa del poble. La fitxa tècnica del funicular descriu que té una longitud de 860 m, amb una pendent màxima del 22% i un desnivell entre estacions de 103 m. El temps total del recorregut és de 8 minuts i la longitud del cable de tracció és de 935 m. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Originalment, per evitar accidents es va instal·lar un cable amb una capacitat de fer front a 46 tones d’esforç, quan en realitat n’aguantava 4. El cable té un diàmetre de 29 mm i llisca sobre un conjunt de 103 parells de politges. Disposa de dos cotxes rectangulars construïts de fusta i ferro que han estat automatitzats per fer-ne compatible la seguretat i l'ús actual, preservant-ne els valors patrimonials. Els cotxes estan inclinats per adaptar-se al desnivell del terreny, fet que genera una posició escalonada dels passatgers, que poden seure a banda i banda de bancs laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos laterals i els dos frontals disposen de grans finestrals de vidre i un llum/fanal central. La coberta és lleugerament corba. La línia del funicular és única, tot i que a la part central es bifurca per fer compatible el pas dels dos cotxes.</span></span></span></p>	08091-8	Estació del Passeig Josep Rossell.	<p><span><span><span>La societat Funicular de Gelida, S.A. va ser constituïda el 19 de setembre de 1920, i el funicular va ser inaugurat l'1 de novembre de 1924, després d'un període de construcció de divuit mesos. Els promotors de l’obra foren Mn. Jaume Via i Torres i l’alcalde d’aquell moment Josep Rossell i Massana a qui se’ls va col·locar una placa homenatge l’any 1950 per celebrar el 25 aniversari del Funicular. La finalitat inicial del Funicular era connectar l'estació de tren i la zona industrial amb el barri antic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'obra va ser dirigida per Santiago Rubió i Tudurí, enginyer del funicular del Tibidabo. Una part de la maquinària original procedia de la reforma realitzada al funicular del Tibidabo, la qual havia estat adquirida per la societat gelidenca. Els dos cotxes es van comprar nous a la casa Estrada de Barcelona. El constructor va ser Delfí Mas de la nissaga de cons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els primers anys, el Funicular va ser utilitzat principalment per a transportar passatgers, especialment treballadors dels molins paperers, usuaris del tren i residents del barri de Sant Salvador. A més de servir com a mitjà de transport, també es va convertir en un reclam refinat que aspirava a captar l'atenció de la burgesia barcelonina cap al poble, seguint el model de ciutat jardí que s'havia adoptat amb les torres d'estiueig de l'època. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins al 1972, l'explotació del funicular va ser relativament rendible, però amb l'arribada en massa de l'automòbil, va començar un declivi progressiu. L'any 1977, la societat Funicular de Gelida, S.A. va obrir un expedient econòmic que va portar la societat a gairebé la fallida. El 30 de març de 1978, es va establir un Consell d'Administració amb representació de l'Ajuntament per assumir part del dèficit de manera provisional. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1980, l'Ajuntament va prendre el control total del funicular, i el 3 d'abril de 1982, després d'una remodelació integral, es va inaugurar novament sota la titularitat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Entre els anys 2006 i març de 2007, els tècnics de l’empresa Ardanuy Enginyeria Ferroviària van redactar el Projecte per a la renovació del Funicular, el qual preveia la instal·lació de nova maquinària i cotxes, a més de diverses millores a les estacions i les vies. La restauració més recent dels vehicles i de la línia es va dur a terme el 2017. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al Centre d'Interpretació, els visitants podran descobrir l’origen del funicular, els detalls de la seva fundació, el servei que va oferir durant els primers anys i l’impacte en la millora de la mobilitat dels veïns de Gelida. </span></span></span></p>	41.4405750,1.8646060	405150	4588288	1924	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-1702457469233.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-1702457469197.jpg	Legal i física	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Lúdic/Cultural	BCIL	2024-11-28 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Santiago Rubió i Tudurí	Disposa de dues estacions. La inferior, de petites dimensions, i la superior, que també allotja el centre d’interpretació. Va ser incorporat al POUM de 2015 amb la codificació C1-07.	106\|98	49	1.5	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96263	Ca la Sara	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-sara-0	<p><span><span>(1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>CENTRE D'INTERPRETACIÓ DEL CASTELL (2005). 'Ruta modernista de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 86.</span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></span></p> <p><span><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida. Programa de Festa Major 2013, pp. 63-70.</span></p> <p><span>ROVIRA, Montserrat (2019). Una festa major diferent. Ca la Sara. Programa Festa Major 2019, pp. 38-41.</span></p> <p><span><span>SOLER, Glòria (1995). </span>L’estiueig a Catalunya 1900-1950. <span>Edicions 62.</span></span></p>	XX		<p>Torre d'estiueig d'estil modernista de planta baixa, subterrani, pati i jardí. La façana principal, orientada al carrer Sant Lluís, presenta un coronament amb línies ondulades i sanefes florals de grans volums i fins i tot exuberants, a més de baranes de forja també decorades amb flors. Aquesta façana consta d'una porta central i dues finestres, totes elles amb uns ampits decorats amb motius florals. La porta està protegida per una reixa de forja, igual que les finestres. A la part superior, una gran corona floral emmarca la data de construcció, 1909. Les cantoneres també estan decorades amb una sanefa vertical floral i rematades amb boles i motius vegetals col·locades sobre la cornisa.</p> <p>A banda i banda, trobem diferents patis tancats amb pilars i reixa de forja. A l'interior, segons descriu l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, l'espai està distribuït amb un passadís central acabat amb una galeria i habitacions a banda i banda. Tot i que no s'ha conservat, se sap que disposava de mobiliari modernista d'època.</p> <p>També compta amb una glorieta amb columnes dòriques orientada al jardí. A més, disposa d'un garatge separat a l'altre extrem del jardí, construït mantenint les línies estilístiques arrodonides que perfilen tot l'edifici.</p>	08091-11	Carrer Sant Lluís, 9-11.	<p>Torre d'estiueig modernista (1909) construïda pel mestre d'obres Pere Ros i Tort (1848-1922) en l'espai que havia estat l'antiga era de Cal Bon Joan. Pere Ros Tort (ROSSELLÓ 2013) va tancar, possiblement, amb Ca la Sara la seva etapa de mestre d'obres a Gelida. Ca la Sara, una residència d'estiu dissenyada el 1909 per a Josep Montserrat i situada al carrer Sant Lluís núm. 9-11, mostra un compromís clar amb l'estil modernista. Actualment, aquesta edificació és considerada un punt destacat dins del circuit modernista de Gelida. Malauradament, no sempre ha estat així, i a la part posterior, on hi havia un gran jardí-pineda, va ser destruït durant els anys setanta per edificar-hi un taller tèxtil de manera bastant barroera.<br /> <br /> El jardí constava d'una bona pineda, un petit pavelló i escales, esdevenint un petit pulmó verd al centre del poble, tot i que era d'accés privat. Va ser salvat de l'enderrocament i convertit en guarderia als anys setanta, gràcies a la campanya de salvació d'edificis d'interès que va dur a terme l'Assemblea Democràtica de Gelida i altres persones sensibilitzades pel patrimoni cultural del poble. Posteriorment, fou el 'parvulari' de Gelida, tal com recorda Rovira en el seu article de l'any 2019 al programa de Festa Major.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís es va projectar urbanísticament a finals del segle XIX amb l'arribada del ferrocarril (1865) i articula un camí cap a l'estació, on trobem un dels primers nuclis d'estiueig al poble. Aquest carrer és un dels principals eixos del primer urbanisme d'estiueig a Gelida, que es va desenvolupar al tombant del segle XX. Durant aquesta època emblemàtica, entre els anys 1880 i 1920, van sorgir les primeres grans torres amb jardí, marcant un període de creixement i transformació significatiu per a la localitat. El seu recorregut ofereix una visió clara de l'evolució de l'arquitectura de Gelida.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís, anteriorment conegut com a carrer Salou, es va consolidar com un dels carrers preferits pels constructors i arquitectes de Gelida per al desenvolupament de les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de la fi del segle XIX i principis del XX. Un exemple paradigmàtic d'aquesta arquitectura és la Torre modernista de Can Jové, que va ser reformada l'any 1913 per l'arquitecte Arnau Calvet. O la paradigmàtica Can Valls, que actualment és pública i amb el jardí reconvertit en parc urbà i que permet observar de prop un d'aquests conjunts més genuïns.<br /> <br /> També són interessants les reixes de forja conservades (CARAFÍ 2002), la majoria dels quals van ser obra de <span>Ceferino</span> <span>Raventós</span> i <span>Masana</span>, nascut a Sant Pau d'Ordal el 1890. L'aprenentatge de ferrer i manyà el feu a cal Ferrer Nou i a cal Pep Manyà, de Sant Sadurní. <span>Raventós</span> fou un excel·lent forjador tal com ho demostra la seva obra, present encara en reixes, balcons o baranes de moltes construccions noucentistes i ampliacions modernistes.</p>	41.4413390,1.8621263	404944	4588377	1909	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-1702457475794.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-1702457475695.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-pxl20231127113654880.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-pxl20231127113702863.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-10-31 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Pere Ros i Tort (mestre d'obres)		105\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96446	Forn de calç del Racó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-raco	<p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p>	XVIII - XX	El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat, així com una part de la paret de l’espadat i de la volta de la porta. La resta del conjunt sembla en perill d’enrunament imminent. La vegetació hi és molt abundant, tant en el seu interior com en l’entorn.	<p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. La porta és de volta i feta amb grans blocs de pedra i el mur de l’espadat té un gruix considerable, d’uns 2 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn d’una sola olla de grans dimensions i amb les parets interiors perfectament allisades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Just darrera del forn, a la banda oposada a la porta, hi trobem la veta de calç.</span></span></span></p>	08091-23	Seguint el camí que surt de la masia el Racó, paral·lel al Torrent de Sant Miquel, a uns 400 m.	<p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> <p>Bona part del muntant esquerra es va enfonsar a finals d'abril de 2020.</p>	41.4365700,1.8749300	406006	4587833		08091	Gelida	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743307172.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743325780.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743334516.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743518540.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743523974.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743537584.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús	BCIL	2024-07-10 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda		98\|119\|94	46	1.2	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96462	La Rectoria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-16	<p>ROSSELLÓ i Romeu, Joan (1994). 'L'evolució en els usos de les plantes baixes de Gelida alguns exemples del carrer Major' a <em>Programa de Festa Major 1994</em>, pp. 25-29.</p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2007) 'Laureano Arroyo y Velasco, arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887'. Programa Festa Major 2007, pp. 88 - 93.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2012). 'Història, arquitectura i oficis antics al cementiri de Gelida'. Programa Festa Major 2012, pp. 83-89.</span></p>	XIX		<p>Edifici historicista adaptat a una de les cantonades de la plaça de l'església. Sense coberta perquè disposa de terrat, disposa d'una distribució de planta baixa i pis. La seva façana es caracteritza per les portes i finestres amb arc de mig punt i un fi guardapols que les emmarca, així com reixes i baranes de forja. La planta, orientada a la plaça és irregular i es genera un petit espai propi a la vorera per l'enfonsament la línia del carrer cap a dins la parcel·la a la zona de la porta principal d'entrada.</p> <p>Rosselló al programa de Festa Major de l'any 2007 descriu les intencions arquitectòniques de Velasco amb la creació d'aquesta planta irregular. L'edifici presenta un desenvolupament en planta reduït i una alçada limitada, elements que constituïen condicionants predefinits del programa arquitectònic. La solució adoptada consisteix en la ruptura del pla de façana en tres paraments. Aquesta disposició emfatitza el coronament de les cornises i accentua la composició simètrica basada en eixos verticals.</p> <p>Aquestes decisions arquitectòniques reflecteixen una voluntat inequívoca de conferir a l'edifici, més enllà de la seva funció representativa, un rol crucial en l'estructuració urbana de la plaça de l'Església.</p>	08091-29	Plaça de l'Església, 10.	<p>L'edifici va ser inaugurat l'any 1891, havent-se edificat segons un projecte concebut l'any 1881. La construcció es va realitzar respectant gairebé íntegrament el disseny original, amb l'única modificació dels balustres d'obra inicialment projectats per als balcons, que van ser substituïts per baranes de ferro fos. En aquell període, la parròquia de Sant Pere era regida pel rector Josep Parera. Històricament, l'edifici ha servit com a residència del rector de la parròquia, a excepció dels anys de la Guerra Civil (1936-1939), quan les instal·lacions van acollir les oficines de la Confederació Nacional del Treball (CNT).</p> <p>L'arquitecte responsable de l'obra va ser Laureano Arroyo i Velasco, qui va exercir com a arquitecte municipal de Gelida durant el període de 1878 a 1887. Arroyo y Velasco, originari de Barcelona, va rebre la seva formació a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid, centre en el qual tots els arquitectes catalans havien de formar-se entre 1850 i 1872. Dins de l'obra d'Arroyo y Velasco, la simetria representa un element distintiu, característica comuna en els treballs dels mestres d'obra contemporanis a ell.</p> <p>El cas de la rectoria és particularment notori, atès que es caracteritza per una façana que trenca el pla convencional en tres paraments. Arroyo y Velasco va actuar també com a arquitecte a la ciutat des de l'any 1888 fins al 1910.</p>	41.4399074,1.8647790	405163	4588215	1881	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96462-img20240306124145.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96462-img20240306124203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96462-img20240306124227.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Laureano Arroyo i Velasco (arquitecte)		116\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96464	Casa Terra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-terra	<p><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></p> <p><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2002). Orígens de la capella de Sant Miquel i de la vila de Gelida. Programa Festa Major 2002, pp. 63 - 64.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida. Programa de Festa Major 2013, pp. 63 - 70.</span></p>	XIX		<p>L'edifici, situat al començament del carrer Major i flanquejat per mitgeres, consta d'una planta baixa, dos pisos i golfes. La façana simètrica està estructurada en tres portals amb petits arcs rebaixats a peu de carrer, tres balcons al primer pis, tres balcons d'ampit al segon pis i tres finestrons rectangulars a les golfes. Aquesta es reorienta lleugerament cap a la dreta, adaptant-se al perfil del carrer, i presenta un segon parament que manté la mateixa tipologia i distribució d'obertures en cada planta.</p> <p>Com a element distintiu, sota el balcó principal s'inscriu la data de construcció, 1887, i es destaquen els balcons de forja.</p>	08091-30	Carrer Major, 5-7.	<p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p> <p>L'edifici fou obra del mestre d'obres Josep Llopart (ROSSELLÓ,2013). Josep Llopart Batlle, un mestre d'obres originari de Vilafranca, va obtenir el seu títol l'any 1872. Es té constància que va desenvolupar la major part de la seva activitat professional a Vilafranca del Penedès entre 1877 i 1906. A Gelida, durant l'any 1879, Llopart Batlle va exercir com a agrimensor per a l'Ajuntament, realitzant tasques d'amidament dels edificis públics, carrers i camins. A més, va elaborar diversos projectes de menor envergadura i, l'any 1881, va dissenyar un projecte per a una casa de renda, que va resultar particularment interessant.</p> <p>Aquesta edificació, coneguda com la casa Casanovas o casa Terra, ubicada al carrer Major núm. 5 i 7, no va ser completada fins a l'any 1887.</p>	41.4400384,1.8646637	405153	4588230	1887	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96464-img20240306115800.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96464-img20240306115814.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96464-img20240306124650.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Josep Llopart i Batlle (mestre d'obres)		98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96465	Cal Terra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-terra	<p><span>CARAFÍ, Enric (2007). 'Gelida, mil nou-cents sis'. Programa Festa Major 2007, pp. 78-80</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996, pp. 16-22</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004, pp. 22-27</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004, pp. 22-28.</span></p>	XVI - XX		<p>Cal Terra és un gran casal que té el seu origen a partir d'una masia, similar a les que es troben arreu del terme municipal. No obstant això, ara ha quedat integrada al cor del poble, en el nucli original de Gelida al voltant de l'església de Sant Miquel, existent ja des del segle XIII. La casa que està ubicada al costat de l'església de Sant Pere, tallada per diversos carrers hauria tingut un terreny molt més gran, i, per exemple, se sap que l'era original de la masia arribava fins a l'actual rectoria. L'edifici és de planta rectangular amb tres nivells: planta baixa, primer pis i golfes. Disposa d'un petit pati entre l'entrada i la separació amb l'església, que està emmarcat per un portal d'entrada (ja existent a principis de segle XX) amb una reixa. La façana principal està orientada cap a la plaça de l'església, destacant el gran arc dovellat de la porta. També són notables les finestres amb llinda i brancals de pedra polida. La llinda de la finestra central està gravada amb la data 1633. La façana ha estat restaurada i arrebossada, mantenint els blocs de pedra cantoners de la casa visibles. Encara conserva el pou a l'interior del pati.<br /> <br /> Al primer pis, també es pot observar un rellotge de sol fet amb plafó ceràmic (contemporani), on un sol il·lustrat marca el centre del gnòmon. A la part superior, s'hi troba la llegenda 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE / ELS DOS NO SOM RES'. A la part inferior, les dates 1633 i 1989 flanquegen el nom de la casa 'Can Terra'. El plafó ceràmic també està il·lustrat amb raïm i una portadora buida.<br /> <br /> La coberta a doble vessant està acompanyada d'un ràfec a tres nivells a tot el voltant. L'edifici ha patit algunes reformes, i s'han obert un conjunt de finestres rectangulars a la façana que dona al carrer (quatre per pis) al carrer Mossèn Martí <span>Mariné</span>, que no són d'interès.</p>	08091-31	Carrer Major, 2-6.	<p>Cal Terra també s'havia conegut com a casa Bovers, casa Alegre i casa Romegosa. Aquesta informació prové de l'acurat estudi, iniciat l'any 1991 per Ramon Rovira i <span>Tobella</span>, i que es pot consultar a la web Gelida.org, en el que s'explica extensament la història d'algunes de les masies més singulars del terme, s'inclou un resum històric de Cal Terra i un molt interessant arbre genealògic de les famílies dels masos, entre altres continguts del municipi.<br /> <br /> La història familiar de la masia es pot resseguir des de l'any 1578, moment en què s'ha pogut constatar que ja existia una casa al nucli de Sant Miquel, que possiblement correspon a cal Terra, que era la residència del sastre Pere Bover. Els documents històrics revelen referències a la ubicació de la casa a Gelida i als propietaris que hi vivien en els segles següents. Els Bovers, una família de sastres d'origen francès, ja eren presents a Gelida abans de 1565, i van jugar un paper important en la comunitat local. Magdalena Bovers i Llopard del mas Osset es va casar amb Joan Terme de la Parra el 1642, mentre que una altra germana, Paula, es va casar amb Joan Alegre de Castellví de Rosanes el 1650. Les famílies Alegre i Casanoves també van estar implicades en disputar la possessió de diverses propietats, incloent-hi cal Terra, durant els segles XVI i XVIII.</p>	41.4401442,1.8647964	405165	4588240		08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104447500.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104459268.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104532445.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104539628.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-img20240516085438.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-img20240516085542.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Desconeguda	El pati de cal Terra, històricament, havia estat el lloc on es preparava l'escudella de Santa Llúcia.	98\|119\|94	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96466	Ca l'Aleix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix-3	<p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span><em>. </em><span>Miscel·lània Penedesenca, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (1993) Les primeres generacions de “Els Mas”, nissaga de paletes constructors i arquitectes de Gelida. Programa Festa Major 1993, pp. 61- 66.</p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) Els paletes a Gelida a finals del segle XIX. </span>Programa Festa Major 2022,<span> pp. 66 - 71.</span></span></p>	XX		<p>Edifici ubicat a la plaça de l'església i la continuació amb el carrer Marquès de Gelida. Consta de planta baixa, i dos pisos amb coberta de doble vessant. Es tracta més d'un gran casal ubicat a la plaça que un edifici entre mitgeres tradicional. La façana principal, de les dues orientades a carrer és la que dona a la plaça. Es caracteritza per una porta principal flanquejada per dues finestres, que actualment dona accés a un centre veterinari. Al primer pis hi trobem tres balcons d'ampit, amb el central una mica més gran. Tots tres amb barana de forja igual que a les finestres del segon pis. Aquestes finestres són un dels trets més característics de l'edifici. Es tracta de tres conjunts de finestres geminades amb arquivolta. La façana es completa amb un ràfec prominent.</p> <p>A la façana del carrer Marquès de Gelida, també hi trobem, mantenint l'estil, dues obertures amb balcó al primer pis i dos conjunts de finestres geminades.</p> <p>Finalment, cal destacar la torratxa amb terrat ubicat al costat de la façana principal. Com a detall de la façana, esmentar que hi ha pintat al segon pis, sobre la finestra central, la inscripció 'VILLA SEBASTIAN' dins d'una mena de garlanda blava.</p>	08091-32	Plaça de l'església, 2.	<p>Edifici més antic, que el mestre pràctic o mestre constructor Lluís Mas i Civil en va fer el projecte de reforma l'any 1903.</p> <p><span><span><span>El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romañà, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El creixement de Gelida a finals del segle XIX, impulsat per l'expansió de la vinya i les fàbriques papereres, així com l'arribada del ferrocarril, va beneficiar l'expansió urbana i la construcció d'habitatges al poble. Francisco Mas va millorar notablement la seva posició econòmica i social, construint moltes cases, especialment les projectades pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. El 1899, Lluís Mas va signar com a mestre constructor el seu primer projecte, redactat per Manuel Sabater, i a partir d'aquest moment, tant Mariano Mas com Lluís Mas van signar projectes. L'activitat dels Mas com a projectistes va tenir una importància cabdal en la història de l'arquitectura local, ja que va significar la introducció del modernisme a Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest estil va penetrar a través dels Mas i es va manifestar com un autèntic fenomen popular, principalment en tipologies de cases entre mitgeres. Lluís Mas va ser qui primer va assajar tímidament les fórmules modernistes el 1901 a la casa Francisco Rosell (cal Quico Fuster). Després de la seva mort prematura, el seu germà gran, Mariano, va assumir el seu llegat.</span></span></span></p>	41.4399300,1.8652276	405201	4588217	1903	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110444072_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110502356.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110540635.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110611497.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Lluís Mas i Civil		102\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96472	Edificis Rius	https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-rius	<p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General d'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (2016). 'Los Castillejos'. </span>Programa Festa Major<span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p>	XX		<p>És un conjunt d'edificis construïts a finals dels anys 1940, en el qual el municipi intenta recuperar la tradició de la construcció de torres d'estiueig.</p> <p>En aquest cas, les quatre cases busquen una estètica pròpia de les cases pairals amb coberta a doble vessant, de planta baixa i pis i pati. Aquestes cases inclouen alguns elements característics com detalls de pedra a les llindes i finestres, així com portalades adovellades amb grans arcs que intenten evocar l'herència de les masies d'època moderna.</p>	08091-37	Carrer Anoia	<p>El conjunt d'edificis, conegut com els edificis Rius del carrer Anoia, correspon a l'última etapa de la tradició de construcció de torres d'estiueig existent al municipi des de finals del segle XIX. Perpendicular al carrer Anoia trobem el carrer Sant Antoni, on va viure el constructor gelidenc Jaume Rius i Nolla, qui urbanitzà la plaça del Pi i el mateix carrer Anoia a finals dels anys 1940. En aquest últim, va construir els edificis Rius com a exemples representatius i estratègia comercial de venda.</p> <p>Les cases van ser projectades per l'arquitecte Francisco Portillo amb un llenguatge pairal propi del neopopulisme de l'època (ROSSELLÓ, 2011). Jaume Rius Nolla, fill de Josep Rius i Antònia Nolla, era descendent de ca l'Agustinet del carrer Major de Gelida, però va néixer al carrer de l'Església de l'Hospitalet de Llobregat on s'havien establert els seus progenitors. Professionalment, Jaume Rius va ser propietari de Construccions Rius va ser un promotor immobiliari amb activitat ja als anys 1930.</p> <p>Després de la guerra Jaume Rius va invertir en diferents promocions a Gelida. La masia Rius, ara propietat de Juvé i Camps, les torres, i les obres de la plaça del Pi, la casa familiar del carrer Sant Antoni i les d'estil pagesívol del carrer Anoia. En tots ells, la participació de l'Arquitecte Francisco Portillo Quintana.</p>	41.4407318,1.8600905	404772	4588311	1948	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20231212094738.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20240306142307.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20231212095402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20240306142351.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-1710932045058.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20231212094823.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BCIL	2024-10-31 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Francisco Portillo Quintana (arquitecte)	Aquest conjunt d'edificis és interessant pel context en el qual foren construïts i la tradició històrica del poble associat a la última etapa de torres d'estiueig, motiu pel qual és interessant que figurin en el mapa. Tot i això, creiem que els detalls arquitectònics dels edificis no justifiquen necessàriament la seva inclusió en la descripció.	116\|98	46	1.2	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96530	Font del Senyor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-senyor	<p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. Programa Festa Major 2021, p. 43.</span></span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). POUM de Gelida. Gelida.</span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2021). Arqueologia a Gelida. Programa Festa Major 2021, pp. 16- 19.</span></p>	XIV	L'estat de conservació de la font és bo. L'únic element que requereix atenció és la porta de ferro que tanca la mina d'aigua, que està despenjada.	<p>La font del Senyor és una mina d'aigua artificial excavada a la roca. La porta d'entrada a la mina és d'arc apuntat d'estil gòtic fet de pedra i amb una porta de ferro forjat que actualment està despenjada de les seves frontisses.</p> <p>A la mina s'hi accedeix a través d'una galeria molt estreta i baixant uns esglaons molt drets i alts. A l'interior una doble galeria, una més alta transitable, i una segona més baixa, ambdues fetes amb pedra. També hi ha la pedra picada a partir de la qual s'encaixava el primer tram de tub ceràmic que portava l'aigua de la font fins al castell de Gelida. La conducció exterior de l'aigua, de poc més d'un quilòmetre estava feta de tubs ceràmics, com el que es pot veure al Centre d'Interpretació del castell.</p> <p>Hi ha alguns elements de l'estructura de la canalització que completaven la mina que són parcialment visibles. A tocar del castell, al peu del camí es veuen restes del petit aqüeducte que portava l'aigua cap a l'interior de la fortificació. A l'interior del castell també s'observen restes del negatiu de la canalització ceràmica excavada a la roca. Segons l'estudi de Mauri, quan l'aigua entrava al castell, un repartidor enviava una part d'aigua a la cisterna de la plaça del Pedró, i la segona, canalitzada, a la part central i baixa del castell. El distribuïdor era una pica reaprofitada rectangular feta amb pedra de gres roig.</p>	08091-45	Es troba al camí de ca n'Oller des del castell de Gelida. A les faldes del turó de ca n'Oller.	<p>Es tracta d'una mina d'aigua construïda al segle XIV pel gran reformador del castell Berenguer Bertran. Forma part del conjunt del Castell de Gelida, ja que una llarga canalització de més d'un quilòmetre feta de tubs ceràmics vidrats d'uns nou centímetres de diàmetre de la que encara es conserva algun tram, portava l'aigua de la mina fins al castell. L'aigua s'emmagatzemava mitjançant diverses cisternes connectades per una xarxa de canonades ceràmiques encara conservades parcialment. El topònim segurament faria referència al responsable de construcció de la font i tota l'estructura associada de canalització per portar aigua fins al castell, Berenguer Bertran.</p> <p>L'any 2021, segons notes d'Enric Carafí, l'Ajuntament va dur a terme operacions de neteja a la font del Senyor, localitzada al camí de ca n'Oller de la Muntanya. Aquesta acció va incloure l'eliminació de vegetació excessiva que comprometia l'estructura històrica de la font. També es va restaurar la reixa d'accés a la mina. Encara pendent, resta l'eliminació de brutícia i fang de la bassa que recull l'aigua, vital per al regadiu dels horts tradicionals.</p> <p>La importància històrica i arquitectònica de la font ha estat destacada en estudis anteriors, incloent-hi el d'Alfred Mauri del 1984, que detalla la seva construcció en el segle XIV per Berenguer Bertran, així com el seu traçat fins a la plaça del Pedró, on proveïa d'aigua al castell.</p>	41.4282100,1.8760200	406085	4586904		08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-pic1709726473300.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-pic1709726451887.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-pic1709726485776.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-1712911684620.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-1712911684511.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-croquis-font-del-senyor.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-1712911682696.jpg	Legal	Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Social	BCIL	2024-10-31 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Desconeguda	A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic es coneix també amb el nom de font del Pau Moreno.	93\|85	1754	1.4	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96620	Casa Miquel Valls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-valls	<p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022). 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. </span>Programa Festa Major 2022, <span>pp. 66 - 71.</span></span></p>	XX		<p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant.</p> <p>La façana, que manté la simetria d'obertures a la planta baixa i al pis, consta d'un gran balcó corregut que ocupa l'amplada del pis. La porta principal està ubicada al centre, a la que s'accedeix amb una graonada per vèncer el desnivell del carrer. Disposa de dues finestres amb balcó d'ampit i reixa de forja.</p> <p>L'element més destacat és el frontó superior ondulat, en el que destaca amb un gran '1924' al centre d'un medalló. La casa disposa d'un annex al qual s'entra per un nivell mig pis inferior a la porta d'entrada, a causa del desnivell en el qual destaquen enmig d'ornaments vegetals, dues grans lletres 'MV' que correspondrien a la propietat, Miquel Valls. Al segon pis, hi trobem una altra aplicació de motius decoratius florals a la façana.</p>	08091-59	Carrer Marquès de Gelida, 16.	<p>El carrer del Marquès de Gelida, on s'erigeix la casa Miquel Valls, era una important artèria comercial que s'estenia des de la cruïlla de cal <span>Feló</span> del carrer del Sol fins a l'encreuament actual del carrer Major amb el de Sant Jordi, com es pot apreciar en algunes imatges d'inicis del segle XX. La casa Miquel Valls, un bon exemple de modernisme gelidenc, es va construir l'any 1924, tal com ho indica la inscripció al coronament de la seva façana.</p> <p>Pel que fa a l'arquitecte de l'obra hi ha dubtes de l'autoria. Algunes fonts l'atribueixen a l'arquitecte municipal de Gelida entre el 1912 i el 1951 Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - 1951) i d'altres a Josep Masdéu i Puigdemasa (1852-1930), arquitecte barceloní responsable d'edificis singulars com can Sala a Barcelona o can Comamala a Sant Vicenç dels Horts. L'estil modernista de la casa Miquel Valls perdura com una manifestació de la riquesa i la diversitat arquitectònica de Gelida.</p> <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p>	41.4398800,1.8658900	405256	4588210	1924	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-img20231212121117_2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-img20231212121129.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-pxl20231127111034626.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-pxl20231127111236361.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-pxl20231127111254612.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-img20231212121156_0.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-10-04 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Hi ha dubtes sobre l'autoria. Atribuïda a Josep Ros i Ros o a Josep Masdéu i Puigdemasa.		105\|106\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96621	Cal Rius (del Campanar)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rius-del-campanar	<p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). </span>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. <span>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2006). El nucli medieval de Gelida. Programa Festa Major 2006, pp. 102 - 105.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p>	XVIII - XX	Ha estat molt modificada contemporàniament	<p>Es tracta d'un conglomerat d'edificis, el més antic dels quals seria una masia del segle XIV. Si bé la transformació és tan global, que pràcticament no s'observen volums que es puguin considerar ni originals ni moderns.</p> <p>La gran transformació de l'edifici és del segle XX en què s'uneixen diferents cases. Malgrat tot, s'observen alguns elements antics, dels quals el més interessant l'arc de la porta principal d'entrada a la cada, actualment no visible des del carrer, pel tancament del pati, just davant de la casa del Senyor i en el que a la clau de l'arc hi ha inscrita la data 1755 segons els treballs de Ramon Rovira i Tobella.</p> <p>Un element interessant visible des de l'exterior de la casa és un plafó ceràmic, possiblement de la segona meitat del segle XX que cega una porta feta amb brancals i llinda irregular de pedra, que podria ser original de la casa, tot i que moguda de lloc. Al patí també s'hi observa una premsa de raïm restaurada.</p>	08091-60	Passeig Josep Rossell Massana, 10.	<p><span>Cal</span> Rius de Gelida, en la seva configuració actual, emergeix com un mosaic de diverses propietats que han evolucionat al llarg del temps. En el seu origen, es troba una masia i un grup de cases, remuntant-se la més antiga al segle XIV. Al llarg dels segles successius, aquest conjunt ha experimentat reformes i ampliacions, amb unes darreres intervencions durant el segle XX que van transformar tant l'entorn com la mateixa estructura de la casa. Tot i això, alguns elements antics han estat preservats.<br /> <br /> Anteriorment coneguda com a mas Papiol (MAURI, 2006) la propietat actual de cal Rius s'ha convertit en un conglomerat de diferents propietats al llarg dels segles. Ja al segle XVI, es fa referència a diverses cases amb peces de terra adjuntes, ubicades prop de la plaça i l'església de Sant Miquel. Amb gran probabilitat, c<span>al</span> Rius és la continuïtat de la vila de Sant Miquel, que inclou l'antiga església avui desapareguda, documentada ja des de l'any 1061, fins a arribar al mas Papiol del segle XIV. </p> <p>Resulta complex determinar quina de les cases d'aquest conglomerat és la més antiga, donada la successió de reformes i renovacions al llarg dels anys. No obstant això, sembla que la casa que millor reflecteix la continuïtat de la vila de Sant Miquel dels segles XI al XIII és el mas Papiol, situat a la plaça de Sant Miquel al segle XIV. Els registres històrics detallen els noms dels diversos propietaris al llarg dels segles. Des de Guillem Papiol al segle XIV fins a personatges com Pere Llobet al segle XVI i Eloi Llopard al segle XVII. Els Rius van emergir com a figures rellevants en la història de cal Rius a partir del segle XVII, inicialment com a sastres, i posteriorment van expandir les seves possessions adquirint propietats contigües, consolidant així el seu patrimoni. El conjunt de masos que ara conformen c<span>al</span> Rius, no només va ser un centre de residència, sinó també un nucli d'activitat econòmica, amb diverses professions representades com teixidors, fusters, sastres i pagesos al llarg dels segles XV al XVIII.</p> <p>La gran transformació del grup de cases es produeix a la segona meitat del segle XX. En algunes imatges de principis i mitjans de segle XX encara es pot veure la distribució primigènia de l'espai i els masos.</p>	41.4403200,1.8653700	405213	4588260		08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96621-img20240306133407.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96621-img20240306133659.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96621-img20240306133556.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-11-04 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Desconeguda		98\|119\|94	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96622	Unió del Casal Gelidenc (Societat Coral d'Artesans)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/unio-del-casal-gelidenc-societat-coral-dartesans	<p><span><span>(1962). '</span>Consideracions sobre la Societat 'Union del Casal Gelidense''<span>. </span>Programa Festa Major<span> 1962.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1998). </span>Societat Coral Artesans. Agrupació Coral Intimitat 1897-1997: cent anys de música i cultura a Gelida. <span>Gelida.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p>	XX		<p>Edifici d'estil noucentista de l'arquitecte Josep Ros i Ros.</p> <p>De l'edifici original només es preserva la façana principal de l'any 1917, en la qual destaquen les tres grans obertures inferiors. Es tracta d'una façana amb una decoració molt lineal, vertical i simètrica, només trencada per les garlandes fetes amb motius florals, que flanquegen els plafons reservats pels escuts. El central, en el qual veiem l'any 1917 de construcció de l'edifici. A sobre una banda de la qual penja la garlanda, mostra molt despintada el lema 'UNIÓ DEL CASAL GELIDENC'. El text s'acompanya d'unes petites il·lustracions de les quals se'n distingeix només un parell, unes anelles olímpiques i una torre. Els dos plafons amb garlanda dels laterals, també pintat amb un color rogenc, s'hi entreveu una lira flanquejada amb unes branques vegetals, possiblement llorer, i a l'altre costat, dues màscares de teatre envoltades per una cinta. El terreny amb molt desnivell del carrer, requereix una graonada per pujar al nivell de la planta baixa. A l'interior hi podem trobar, com a espai principal, el teatre. <span><span><span><span><span>El taló de l’escenari és una obra anònima de l’any 1925 i va ser restaurat als anys 1990 per l'artista i restaurador gelidenc, Emili Julià Tetas. </span></span></span></span></span>La resta d'instal·lacions estan situades al voltant de la pista jardí, on antigament hi havia la seu social del Casal Gelidenc.<br /> <br /> Aquest edifici, d'unes dimensions molt notables, disposa d'una façana posterior, pel passeig Josep Rossell i Massana. Aquesta façana, també d'estil noucentista, però més simple de formes, disposa d'una porta principal d'entrada al centre flanquejada per dues finestres. Al frontal de l'edifici hi podem veure les dates 1925, any a què correspon el projecte de la sala d'espectacles feta per Josep Ros i Ros s'acompanyava d'una tanca de forja i un afegit lateral. La porta actual no és la projectada l'any 1925. Sobre aquesta hi ha, al centre de la façana, un balcó d'ampit i a sobre, un òcul cec en què figura el nom de l'entitat.</p> <p>Finalment, cal esmentar que també hi podem llegir la data 1899 fent referència als anys fundacionals de l'entitat.</p>	08091-61	Carrer Major, 14.	<p>La Unió del Casal Gelidenc es va fundar l'any 1950 arran de la fusió del Casal Gelidenc, fundat el 1933, i la històrica Societat Coral d'Artesans, l'any 1897.</p> <p>La Societat Coral d'Artesans de Gelida té una història fascinant que es remunta al seu origen al segle XIX. Fundada el 1897, segueix els principis establerts pel mestre pioner de les Societats Corals, Josep Anselm Clavé i Camps. En aquella època, els habitants de Gelida treballaven durament als camps i a les fàbriques papereres, amb poques distraccions. Això va fer que la participació en aquesta entitat fos una font d'il·lusió i un descans dels problemes diaris.</p> <p>El local de la Societat Coral d'Artesans va néixer en un dels tres cafès que abans dominaven la vida social del poble. Aquest cafè, conegut popularment com a '<span>Coru</span>', es va establir el 1880 al carrer Major, a la cantonada amb el carrer de la Barceloneta. Aquí va néixer la Societat Coral d'Artesans el 1897, marcant l'inici d'una important trajectòria cultural a Gelida.</p> <p>El casal original de la Societat Coral d'Artesans va ser construït el 1917, seguint el disseny de l'arquitecte Josep Ros i Ros. Aquest edifici, ubicat al carrer Major, va servir com a centre de reunions i activitats culturals per a la comunitat gelidenca. Tot i els obstacles financers, el projecte es va completar, encara que lentament, i va esdevenir un punt de trobada crucial per a la vida social del poble. L'edifici original ha experimentat canvis al llarg del temps, adaptant-se a les necessitats de la comunitat. Malgrat les reformes interiors, la façana ha mantingut el seu encant noucentista, testimoniatge de la seva rica història. Aquesta façana, ornamentada amb detalls noucentistes, continua sent un símbol de la identitat cultural de Gelida.</p> <p>A més de la seva funció com a seu de la Societat Coral d'Artesans, l'edifici ha tingut altres usos al llarg del temps. Al subsòl, es van descobrir restes de l'antic cementiri de Sant Miquel, recordant la riquesa històrica del lloc.</p> <p>L'arquitecte de l'edifici de la Societat Coral fou Josep Ros i Ros, que va néixer a Martorell el 1885, on també va morir l'any 1951. Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. Actualment, l'entitat consta de cinc seccions: Agrupació Coral Intimitat, Nous Bastoners, Club Esportiu Gelida, Esbart <span>Rocasagna</span> i Grup Artístic Gelada. (CARAFÍ, 1998).<span><span><span> </span></span></span></p>	41.4402000,1.8643700	405129	4588248	1917	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104314921.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-img20231127122045.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104227331.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104241532.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104251353.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104302406.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104325135.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Lúdic/Cultural	BCIL	2024-10-02 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Josep Ros i Ros (arquitecte)		106\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96624	Casa Ràfols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rafols	<p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ i Morera, Enríc i CIVIL i Vallès, Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972,<span> pp. 16.</span></span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ali (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p>	XX		<p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant.</p> <p>La planta baixa està lleugerament elevada sobre el nivell del terra. Disposa a la planta baixa d'un gran finestral amb una obertura gairebé circular del mur que es decora per la part inferior amb una reixa de forja amb motius vegetals. A la planta pis hi trobem dues finestres enfonsades respecte al mur amb ampits decorats amb plafons ceràmics d'escaquer blanc-i-blau.</p> <p>L'element més singular és el frontal amb esgrafiats amb motius vegetals i dos pilarets als extrems. Al centre ressalta un plafó ceràmic de la Mare de Déu de Montserrat. La porta principal, a peu de carrer està rematada amb un arc rebaixat. El mur consta d'una sanefa ceràmica a mitjana altura de la porta, que separa un sòcol de pedra, del revestiment de la paret que ha estat treballat simulant carreus.</p>	08091-63	Carrer Major, 18	<p>L'edifici construït l'any 1921 era de Manuel Ràfols Xatart i fou edificat pel mestre d'obres Josep Graner i Prat, nascut a Casserres (Berguedà) el 1844 i mort a Barcelona l'any 1928. Graner va rebre el títol de mestre d'obres l'any 1872 i va tenir una prolífica vida professional amb més de 230 obres identificades.</p> <p><span><span><span>El carrer Major és una de les artèries principals de Gelida, el qual havia estat un dels camins de descens del castell. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida.</span></span></span></p>	41.4402500,1.8641100	405108	4588253	1921	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104007086.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104021502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104033333.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104053209.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Josep Graner Prat (mestre d'obres)		106\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96625	Casa Pascual Boatell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pascual-boatell	<p><span><span>(1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972, <span>p. 16.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</span></p> <p><span><span>SOLER, Glòria (1995). </span>L’estiueig a Catalunya 1900-1950. <span>Edicions 62.</span></span></p>	XIX		<p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres amb soterrani, planta baixa, pis i golfes. A la part posterior disposa de terrat, galeries i jardí.</p> <p>L'edifici amb un marcat estil neoclàssic es caracteritza pel gran balcó corregut que ocupa tota la façana del primer pis, rematat amb una barana ornamentada de forja. A la planta baixa hi trobem la porta principal central, amb un arc rebaixat, així com un gran finestral amb reixa de forja, i una porta d'entrada menor que possiblement donava al despatx comercial de la propietat. Inicialment, va sorgir com un habitatge unifamiliar, però les reformes que es van produir posteriorment van acabar de transformar un dels finestrals en una porta que servia d'accés al pis superior.</p> <p>El frontó superior de la façana està molt ornamentat amb una gran cornisa recta amb mènsules decorades amb motius geomètrics i florals i l'any de construcció, 1892, presidint el centre.</p> <p>A tall de curiositat, és interessant el fanal emplomat amb vitralls que trobem sobre la graonada d'entrada.</p>	08091-64	Carrer Major, 41.	<p>La casa Pascual Boatell, també coneguda com a casa Comelles, va ser construïda l'any 1892, pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle (1841-1925). Va ser la seva residència familiar juntament amb Joana Boatell i Mullerat (1852-1925).</p> <p>Aquesta va ser una de les primeres cases a disposar d'aigua corrent i banys al poble. L'arquitecte va ser responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i Raventós, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. Pascual i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble. Dins del grup de cases entre mitgeres, hi podem ubicar les cases de senyors, a les quals pertany la casa Pascual Boatell.</p> <p>Aquests edificis són possibles gràcies a la unió de dues parcel·les. A la part posterior, generalment s'hi deixa espai per un jardí. La distribució interna en tres crugies deixava la central per les estances de serveis i escales, i la posterior i davantera, amb millor il·luminació per habitacions i estances. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra aboixardada a la façana.</p> <p>La casa està situada al carrer Major, una de les artèries principals del poble de Gelida, el qual havia estat un dels camins de descens del castell. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida.</p>	41.4402900,1.8633100	405041	4588259	1892	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103618023.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103626054.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103639537.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103710835.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103558104.jpg	Legal	Neoclàssic\|Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres)	La casa també es coneix com a Casa Comelles - Casa Pepeta Albet - Casa Campanyà, però ha estat definida per la Comissió de Patrimoni de Gelida com a casa Pascual Boatell, com a nom més idoni i representatiu de l'edifici.	99\|102\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96626	Centre Cultural Recreatiu, Biblioteca Jaume Vila i Pascual	https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-recreatiu-biblioteca-jaume-vila-i-pascual	<p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1987). </span>El Centre recreatiu i cultural 1877-1987: 110 anys d’història gelidenca. <span>Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i LLORET, </span><span> </span><span>(1981). </span>Jaume Vila i Pascual, poeta de Gelida<span>. Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>HERNÀNDEZ, M., JULIÀ, M., LÓPEZ, R., & PUJOL, J. (2012). </span>Tríptic del 25è aniversari de la Biblioteca Jaume Vila i Pascual<span>. Ajuntament de Gelida i Biblioteca Jaume Vila i Pascual.</span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p>	XIX	Edifici completament reformat l'any 1987.	<p>Es tracta d'un gran casal entre mitgeres. La façana principal, orientada al carrer Major, és d'estil neoclàssic, amb una particularitat especial: la distribució dels elements principals no és simètrica, trencant l'eix vertical del vèrtex de la teulada.</p> <p>L'edifici constava d'un celler, que ara és la sala d'activitats i arxiu de la Secció Local de la Biblioteca, al qual s'accedeix pel carrer Mossèn Jaume Via. Al centre del pati s'hi pot veure un brollador de finals del segle XIX que pertanyia al parc de la Gelidense. La planta baixa, accessible des del carrer Major, presenta una gran portalada amb arc de mig punt, lleugerament desplaçada de l'eix vertical de l'edifici. La portalada està centrada entre dues finestres, també amb arc de mig punt, tot i que una és molt més estreta que l'altra. Aquest desplaçament de la porta i la finestra es manté al primer pis, on trobem un gran balcó central amb barana de forja. El balcó, però, només té dues sortides, ja que la tercera obertura és una finestra. A la mateixa sala, hi ha tres finestres quadrangulars i un òcul central sota el vèrtex de la teulada, que il·lumina el sostre mort. La façana, decorada amb detalls neoclàssics (pilastres i capitells a les portes i les finestres del balcó), està rematada amb una cornisa que culmina en un gran frontó triangular.</p> <p>A l'interior es conserven alguns elements interessants. L'antiga sala de ball, com expliquen les autores del tríptic editat pel 25è aniversari de la Biblioteca Josep Vila i Pascual, conserva encara alguns elements històrics, com les pilastres amb capitells i el mosaic hidràulic del terra, que data de 1914. El sostre presenta un celras decorat amb florons i motius florals d'estil modernista, originalment pintat pel pintor resident a Gelida Josep Irla Deulofeu, fill de Cervelló. Les pintures de la sala són una reproducció de l'original feta per Emili Julià i Tetas, l'any 1987 durant la restauració de l'edifici, i en una vitrina es poden veure alguns fragments de les pintures originals.</p>	08091-65	Carrer Major, 51.	<p>El Centre Recreatiu i Cultural, va ser creat el 1877 com a local d'esbarjo i trobada dels gelidencs, a l'actual número 51 del carrer Major. L'eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l'artèria principal del poble de Gelida, el qual s'havia bastit sobre l'antic camí de Sant Llorenç d'Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les Papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la Vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d'estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l'estil de residència d'estiueig que es va promoure a la vila.<br /> <br /> El fulletó de la Biblioteca Jaume Vila i Pascual recull un interessant repàs històric de l'edifici fet per Marga Hernàndez, Montse Julià, Rafa López i Judit Pujol. En el cas concret de l'edifici del Centre, l'immoble va ser construït l'any 1877, tal com indica la data de la reixa de forja de la façana. Segons l'escriptura d'original de l'edifici, era propietat de Francesc <span>Rosell</span> Rius, el qual treballava al Molí nou o g<span>elidense</span>, propietat de la família Jover. Altres propietaris de l'edifici van ser Pau <span>Suñol</span> i el seu fill, els quals van ocupar-se fins als anys 1930 del funcionament del cafè i, fins i tot, de l'ambient del local tocant el piano, en el cas del seu fill, el '<span>Pauet</span> del <span>Centru</span>'. A partir dels anys vint és conegut com a Centre Recreatiu i Cultural. S'hi feien nombres activitats culturals, concerts i balls de diumenge. També teatre i altres obres de <span>caire</span> popular. Es va establir una rivalitat 'cultural' amb els altres centres de la població que va beneficiar al poble per la gran diversitat d'actes que s'hi duien a terme, esperonats també, per la presència dels estiuejants. Amb la creació de la societat del Casal Gelidenc, l'any 1933, es va buidar d'activitat el Centre Cultural, que va allotjar les escoles fins a la Guerra Civil. A finals dels 1940, l'edifici l'adquireix la Delegació de Falange Española i posteriorment, passa a mans de la <span>Jefatura</span> Local del <span>Movimiento</span>. Finalment, l'any 1964, l'edifici és comprat per l'Ajuntament de Gelida. Ja en etapa democràtica es recupera l'edifici com a espai cultural, i <span>a l'any 1987</span>, es rehabilita amb un projecte de l'arquitecte Joan Rosselló. El 1987 va esdevenir la Biblioteca Jaume Vila <span>Pascual</span> dins del Centre Cultural Municipal.</p>	41.4403900,1.8628800	405005	4588270	1877	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-pxl20231127103057419.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-pxl20231127103156868.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-img20240306162705.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-pxl20231127103138706.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-pxl20231127103215556.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-img20240306162948.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-img20240306164152.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-img20240306162755.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-img20240306162824.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-img20240306162901.jpg	Legal	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Lúdic/Cultural	BCIL	2024-10-01 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Francesc Rosell Rius (promotor)	La Biblioteca Jaume Vila va ser inaugurada l’any 1988. Actualment, forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Els serveis que ofereix són: consulta i préstec de documents, connexió gratuïta a internet, i préstec interbibliotecari. També disposa d’un valuós fons de col·lecció local, amb llibres i documentació relativa al municipi, i procura l’edició de llibres de temàtica local, com la col·lecció Raima. A més, organitza nombroses activitats per a poder-hi participar, com ara les hores del conte, tallers, clubs de lectura, xerrades de tota mena, exposicions, certàmens i presentacions de llibres.	99\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96627	Torre Mir	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-mir	<p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> <p><span>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</span></p>	XIX	L'estat de conservació de l'edifici és bo.	<p>La torre Mir és una casa senyorial a quatre vents envoltada per un jardí tancat, ben bé al centre de Gelida. La tanca és feta de columnes de maons ornamentades amb capitells en arc i una reixa i porta de ferro.</p> <p>La planta de la casa és quadrangular i està formada per la planta baixa, una primera planta, les golfes i una torratxa. Les cobertes, tant de la teulada de la casa com de la torratxa, són de quatre vessants, teula d'encaix amb cresteria ornamental i un ràfec d'un metre aproximadament. Disposa també d'un porxo posterior.</p> <p>La barreja de diversos estils arquitectònics i l'època en què va ser construïda ens evoquen una estètica eclèctica.</p>	08091-66	Carrer Major, 74-84.	<p>Va ser construïda com a torre d'estiueig el 1885 pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle. Va ser la residència del pintor i gravador barceloní Manuel Mir Escudé (1877-1931) i més tard, va ser la torre estival del músic, pedagog i director del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, Pere Vallribera i Moliné (1903-1990).</p> <p>Torre Mir, segons Joan Rosselló i <span>Raventós</span> correspon a la tipologia de 'cases-torre' que el mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> van construir a Gelida durant la dècada dels vuitanta i primers anys dels noranta del segle XIX. Aquesta tipologia va servir de base dels primers casals d'estiueig al poble caracteritzats per un estil més expressionista, que després deixaria pas al modernisme del primer terç del segle XX. Torre Mir és una de les primeres 'cases-torre' i es va construir l'any 1885 juntament amb Can Castells. La torre va constituir un clar exemple de l'època d'edifici amb jardí al davant, que ha arribat pràcticament intacta fins avui.</p> <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p>	41.4408800,1.8620100	404933	4588326	1885	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-pxl20231127112552036.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-1702457472904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-1702457475593.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-1702457475626.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-1702457472838.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-10-01 00:00:00	Gerard Panadés. INSITU SL	Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres)	A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic hi ha una altra fitxa que es correspon a la mateixa casa. Es tracta del número de registre 2608 i el nom és casa Vallribera Mir. La descripció arquitectònica és força coincident i la informació sobre que era la residència estival del músic Pere Vallribera coincideix amb la informació de la placa informativa de la casa que va elaborar la Comissió de Patrimoni del municipi.	102\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96633	Torre Riba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-riba	<p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p>	XX		<p>Edifici de planta baixa i golfes, i també consta que amb soterrani segons. La teulada és a doble vessant amb el ràfec de fusta i teula. Originalment, la casa es va projectar com un edifici isolat al centre d'un jardí a l'estil d'algunes torres d'estiueig del poble. De la tanca perimetral encara en queda una part del mur original, fet de maons i forja. Els elements més destacats són a la façana principal, en la qual, ubicat sobre les tres finestres principals trobem uns plafons ceràmics o de terracota que les decoren. S'acompanya cada plafó amb una parella d'ocells flanquejant els costats amb actitud d'aturar el vol sobre els guardapols de les finestres. La part de les golfes consta només d'una finestra amb arc de mig punt situada al centre.</p> <p>A la part posterior hi trobem la galeria i una porxada.</p>	08091-69	Carrer Mossèn Jaume Via, 3.	<p>L'expedient de construcció de la casa a l'arxiu municipal de Gelida data de l'any 1925. El seu arquitecte fou Josep Ros i Ros (Martorell, 1885-1951). Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. L'edifici considerat d'estil noucentista es va construir seguint la línia de les cases d'estiueig que es duien a terme a Gelida el primer terç del segle XX. Constava també d'un jardí, si bé ara és de menor dimensió del projectat, tenint en compte que es va adossar una ampliació de la casa.</p> <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s’havia iniciat al 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p>	41.4396000,1.8646900	405155	4588181	1925	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96633-img20231127114856.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96633-img20231127114910.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-10-04 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Josep Ros i Ros (arquitecte)		106\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96634	Casa de Mossèn Jaume Via	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-mossen-jaume-via	<p><span><span>(1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p>	XX		<p>La casa de mossèn Jaume Via és un notable edifici modernista de façana elegant.</p> <p>L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes, i consta segons fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que disposa de celler i un interior notable, amb plafons ceràmics i mobiliari d'època molt interessants. La façana principal es caracteritza pel gran balcó transversal de la primera planta i el frontó esgraonat que ressegueix el doble vessant de la teulada amb respiralls i mènsules decorades amb temes florals. A banda i banda i trobem dos pilarets que rematen la façana, també decorats amb motius geomètrics. El balcó, amb una barana de forja engloba les tres sortides que estan decorades amb un guardapols lineal, que inspira el perfil propi de la casa. A la planta baixa, la porta principal, situada al centre està flanquejada per dos grans finestrals protegits amb reixa de forja.</p> <p>Malgrat el fort desnivell del carrer, l'edifici és equilibrat i amb una simetria harmònica en conjunt. L'edifici, que fa cantonada incloent el pati i el jardí, està envoltat amb un mur de maó i reixa de forja. Les façanes laterals, pràcticament només tenen una obertura per pis.</p>	08091-70	Carrer Mossèn Jaume Via, 11-15.	<p>Construïda l'any 1909, l'arquitecte fou Domènec Boada Piera (Barcelona, 1866 - 1947). Boada es titulà l'any 1893 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i bona part de la seva obra és d'estil modernista. Les seves principals obres, les podem trobar a Barcelona i Terrassa, de les quals en destaca casa de Francisco Cairó al carrer Enric Granados de Barcelona. Correspon a la tradició de torres d'estiueig gelidenques del primer terç de segle XX, el moment àlgid del moviment.</p> <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al número 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p>	41.4397900,1.8641600	405111	4588202	1909	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96634-img20231127114555.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96634-img20231127114535.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96634-img20231127114614.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96634-img20231127114619.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96634-img20231127114641.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Domènec Boada i Piera (arquitecte)	A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya també apareix com a casa Senyors Rossell.	105\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96913	Col·legi i convent de Nostra Senyora de Montserrat, o Col·legi de les Monges	https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-i-convent-de-nostra-senyora-de-montserrat-o-collegi-de-les-monges	<p><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'Les monges: 100 anys a Gelida'. Programa Festa Major 1988 pp. 44-61.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004<span>. p. 86.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2019). 'L'arxiu Gelidenc: un any més d'activitats i dinamisme que no para!'. </span>Programa Festa Major<span> 2019, pp. 29-37.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</span></p>	XIX	Ha estat restaurat recentment 2021-2023.	<p>Conegut popularment com el col·legi de les Monges o l'edifici de les Monges es tracta d'un gran casal de planta en forma d'U.</p> <p>Disposa de planta baixa, dos pisos, un <span>altell</span> o golfes i uns cellers amb volta de rajola. La distribució de la façana principal és de dues portes separades per dues finestres, protegides amb reixa de forja. Al primer pis, el principal, es disposen quatre finestres acabades amb un arc rebaixat i protegides amb un guardapols també en arc. Una gran cornisa separa el primer del segon, on trobem una distribució també de quatre finestres menors acabades amb arc i guardapols. A les golfes hi trobem una sèrie d'11 arquetes petites. Al primer i segon pis hi havia hagut tant les aules com les habitacions de les internes. A la façana del carrer de la baixada de les monges hi trobem una distribució de finestres i obertures similars.</p> <p>En línies generals és un edifici amb una presència imponent en el que la combinació de pedra i maó és elegant. A partir de la gran cornisa la resta de l'elevació de l'edifici és de maó. Aquesta diferència de parament, rau per tractar-se d'una ampliació feta a l'any 1909 de la mà del propi Pascual i Batlle, qui va continuar l'estil arquitectònic de l'edifici. Pascual va coronar la construcció amb unes arcades que il·luminen les golfes, i va completar l'estructura amb una gran teulada de dues vessants (CARAFÍ, 1988). A l'interior es conserven alguns detalls interessant com alguns trams del paviment hidràulic original, unes pintures murals, en les que se'ns presenta una figura vestida amb l'hàbit franciscà i alguns elements de mobiliari original. Entre ells un gran armari de la biblioteca en què actualment s'exposen algunes peces pròpies de l'edifici com la caixeta d'almoines, llibres i altres peces eclesiàstiques.</p> <p>Adossat a la façana principal hi trobem una senzilla capella amb un campanar d'espadanya i una gran rosassa central amb un vitrall emplomat i un fris de petites arcuacions que ressegueixen el perfil de la teulada a doble vessant. L'element actual més singular és el vitrall modernista que es conserva a la rosassa amb el lema de Maria.</p>	08091-71	Carrer Mossèn Jaume Via, 17.	<p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> <p>El 31 de desembre de 1887 van arribar les monges franciscanes a Gelida i el 1890 es van establir en aquest edifici per tal de donar 'instrucció' a les noies de Gelida. La Casa Cardús, o ca l'Esparter com es coneixia a finals del segle XIX va ser les primeres instal·lacions que van utilitzar les Monges Franciscanes al poble com a escola, fins que van tenir a la seva disposició el nou edifici (CARAFÍ 1988). Les instal·lacions de ca l'Esparter, que prèviament havien estat preparades per la Sra. Dolors <span>Colomer</span> de Can <span>Santfí</span>, juntament amb altres dames, foren visitades per la delegació de les Monges desplaçada al poble de la mà del rector Plàcid <span>Vilarubias</span>. La residència la trobaren completament equipada amb tot el parament necessari i pocs dies després, es van iniciar les classes amb un total de 30 alumnes. Set anys després s'inaugurava l'actual edifici del col·legi. Els terrenys, havien estat donats pel Sr. Joan Colomer 5 anys abans, sent espai suficient per a la construcció de l'actual col·legi i capella de les Monges. La Mare Brígida Gili va ser, doncs, la mare superiora que va fundar el convent escola de Gelida inicialment el 1888, malgrat que fou a ca l'Esparter. El col·legi i convent de Nostra Senyora de Montserrat era el nom oficial pel qual es va conèixer l'edifici, malgrat que popularment, ha prevalgut el nom d'edifici de 'Les Monges'. L'edifici, pagat amb la beneficència dels veïns és un projecte arquitectònic del mestre d'obres Joan Pascual i Batlle (1841-1906). El 1909, a conseqüència de l'incendi provocat durant la Setmana Tràgica, que va destruir el col·legi de les Franciscanes del Poble Sec a Barcelona, es va construir un nou pis i golfes que immediatament van allotjar les novícies d'aquesta ordre temporalment fins que van disposar del nou edifici reconstruït a Barcelona. L'obra va ser possible gràcies a <em>Doña </em>Joana, l'esposa de l'arquitecte Pascual. L'estada de les monges al poble es va allargar fins a la dècada de 1970. A partir de llavors s'hi van establir els 'pàrvuls' de les escoles Nacionals a una part de l'edifici. L'edifici ha estat recentment restaurat i inaugurat (2023) i ocupa dependències municipals i espai per entitats culturals, socials i esportives de Gelida, el Centre d'Iniciatives Culturals (CIC).</p> <p>Pel que fa a la capella, inaugurada l'any 1906, ha perdut bona part dels elements originals. L'altar neogòtic de l'interior i tota la imatgeria pertinent fou destruïda i cremada l'any 1936 i no en queda testimoni gràfic que se sàpiga, de moment. El principal element artístic conservat és el vitrall de la rosassa, d'estil modernista de principis de segle XX. L'1 de desembre de 2018 se'n va retirar la reixa que el tapava.</p>	41.4397938,1.8639904	405097	4588203	1890	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20231127114522.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20231127114439.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20231127114358.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20231127114415.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20240206195116.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20240206195154.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20240206195214.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20240206195341.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20240206195405.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-1716583948629.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-1716583948763.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural	BCIL	2024-10-16 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres)	S'ha denominat Col·legi de Les Monges per indicació de la Comissió de Patrimoni de Gelida.Actualment seu del Centre d'Iniciatives Culturals de Gelida. El CIC és un equipament polivalent que ofereix diversos serveis i activitats impulsats per diferents regidories. És la seu de Ràdio Gelida i acull un hotel d’entitats, on es troben grups com l’Esbart Rocasagna, Teixint Històries, el Grup de Teatre Escoles, l’Assemblea de Joves de Gelida, la Comissió de Festes de Santa Llúcia i Moixaines. A més, ofereix el préstec de sales per a reunions i activitats, compta amb un Espai Jove, 11 punts d’ordinadors amb accés a internet per a consulta, i el Club de Recerca de Feina. Entre les activitats formatives, s’ofereixen un curs d’orientació laboral per a persones aturades i cursos d’informàtica adreçats a la gent gran.	102\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96946	Casa Raimon Mas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-raimon-mas	<p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></span></p>	XX		<p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres de pisos de lloguer.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, disposa de soterrani, planta baixa, un pis i sota coberta a doble vessant de teula àrab. A cada pis hi ha dos habitatges. L'edifici es caracteritza per una simetria a la façana amb una porta principal al centre flanquejada per quatre finestres, dues per banda, amb reixa de forja. Al pis es pot veure dos balcons petits amb reixa de forja i dues finestres més. Una parella per cada pis.</p> <p>L'element més característic del conjunt és la decoració amb plafons ceràmics vitrificats de color negre, amb motius florals. El ràfec, esgraonat a tres nivells incorpora un últim nivell amb maons disposats en dent de serra i canalera ceràmica amb els baixants exteriors fins al pis. Atès el desnivell del carrer les lluernes van creixent.</p>	08091-73	Carrer Jaume Via, 47-49.	<p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. </span></span></span></p> <p>La casa, datada entre 1920 i 1930, és coneguda com la casa Raimon Mas. Els estudis arquitectònics publicats fins ara no concreten si, malgrat el nom amb el qual es coneix la casa, Raimon Mas té alguna relació familiar amb la nissaga de constructors Mas de Gelida.</p>	41.4400381,1.8626373	404984	4588232	1920-30	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96946-img20231212100058.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96946-img20231212100112.jpg	Legal	Noucentisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-10-04 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL			106\|119\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96947	Cal Cardús	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cardus	<p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs: més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major 2022. pp. 84-91.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'Les monges: 100 anys a Gelida'. Programa Festa Major 1988, pp. 44-61.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512</span></span>.</p>	Segle XIX		<p>Edifici cantoner que ocupa l'extrem d'illes que afronten amb el carrer Sant Jordi i carrer Jaume via pel lateral.</p> <p>La planta és particular, gairebé amb forma d'ela i disposa d'un jardí que obre al carrer Jaume Via amb una atractiva tanca ondulada feta de maó. La distribució segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab i terrat amb torratxa. La casa, cantonera amb els dos carrers disposa acabats diferents a cada façana. Pel carrer Jaume Via podem veure una distribució de 2 balcons senzills amb barana de forja per pis amb una finestra central. Per aquest costat només hi ha la gran reixa de la porta rematada amb arc rebaixat de maons i dues boles decoratives, però no hi ha porta a l'edifici.</p> <p>La façana del carrer Sant Jordi mostra una porta senzilla amb 4 finestres, una de les quals ha estat tapiada. Al primer pis s'observen sis finestres i al pis superior, només tres. Totes elles tenen la particularitat que s'ha simulat brancals de pedra rematada amb arc rebaixat. L'estil arquitectònic de la casa s'assimila més a un historicisme senzill.</p> <p>L'altre element destacat, a part del tancament del jardí, és el gran plafó ceràmic de Sant Jordi ubicat a la cantonada de la casa.</p>	08091-74	Carrer Sant Jordi, 1-3. Cantonada amb el carrer Mossèn Jaume Via.	<p><span><span><span><span>La casa és construïda al 1886 per Jaume Cardús, contractista i propietari. Més tard, durant la dècada dels anys 20 va ser ampliada amb un jardí noucentista i es col·locà un plafó ceràmic de Sant Jordi a la cantonada. A l’interior també es col·locaren arrambadors ceràmics.</span></span></span></span></p> <p>La casa Cardús, o ca l'Esparter com es coneixia a finals del segle XIX, va jugar un paper important al poble, ja que foren les primeres instal·lacions que van utilitzar les Monges Franciscanes al poble com a escola, fins que van tenir a la seva disposició el nou edifici (CARAFÍ 1988). Les instal·lacions de ca l'Esparter, que prèviament havien estat preparades per la Sra. Dolors <span>Colomer</span> de Can <span>Santfí</span>, juntament amb altres dames, foren visitades per la delegació de les Monges desplaçada al poble de la mà del rector Plàcid <span>Vilarubias</span>. La residència la trobaren completament equipada amb tot el parament necessari i pocs dies després, es van iniciar les classes amb un total de 30 alumnes. Van residir en aquesta ubicació durant aproximadament set anys. Cap als dos anys, el senyor Joan Colomer va donar el terreny necessari per a la construcció de l'actual col·legi i capella de les Monges. La Mare Brígida Gili va ser, doncs, la mare superiora que va fundar el convent escola de Gelida inicialment el 1888, malgrat que fou a ca l'Esparter.<span><span><span><span> Van residir en aquesta ubicació mentre es construïa el nou edifici escola.</span></span></span></span><span><span><span> <span>També va ser la seu de les Escoles Nacionals de nenes fins a la construcció de l’actual escola Montcau</span></span></span></span>.</p>	41.4401547,1.8625809	404980	4588244	Datada a la façana 1886 i reformada als anys 1920	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127113826.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127113841.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127114004.jpg	Legal	Eclecticisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-10-04 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL			102\|116\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96948	Casa Carme Montserrat Dexeus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carme-montserrat-dexeus	<p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè: “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, p.90.</span></p>	XX		<p><span>L'edifici entre mitgeres, segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, consta de soterrani, planta baixa i pis. </span></p> <p><span>La façana principal, orientada al carrer Jaume Via, és simètrica amb un portal central flanquejat per dues grans finestres rectangulars amb reixa de forja. Al pis hi trobem un balcó central amb barana de forja flanquejat per dues finestres rectangulars. La testera arrenca amb una gran cornisa amb quatre mènsules i tres respiralls intercalats. Sobre la cornisa, al centre hi trobem un plafó ceràmic que mostra un sagrat cor, que està coronat per una decoració de motius vegetals. </span></p> <p><span>Un altre element característic de la façana és l'emmarcament de la porta, que es complementa amb flors a les finestres i balcó del pis. La façana mostra alguns detalls estilístics diversos propers al noucentisme i el modernisme.</span></p>	08091-75	Carrer Mossèn Jaume Via, 59.	<p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al número 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> <p>La casa Carme Montserrat Dexeus és un edifici que ubicaríem al 1r terç del segle XX. Segons el cadastre estaríem parlant d'una construcció de l'any 1930, si bé creiem que és anterior per la tipologia arquitectònica de l'edifici. Carme Montserrat Dexeus era estiuejant a Gelida i germana del pintor Cristòfol Montserrat i Jorba (1866-1935) qui va ser un pintor català reconegut especialment pel seu treball en el gènere del retrat durant els segles XIX i XX. Nascut a Barcelona i resident també en aquesta ciutat fins a la seva mort, va deixar un llegat significatiu en el món artístic català. Una de les seves deixebles fou Elvira Malagarriga i <span>Ormart</span>, o <span>Armart</span>, va ser una pintora catalana nascuda a Barcelona el 1886 i morta el 1938. Es va destacar en la creació de retrats, paisatges i naturaleses mortes la qual va pintar en diferents ocasions el poble de Gelida, com en el cas del paisatge que va pintar de la casa Monturiol l'any 1910.</p>	41.4402070,1.8622335	404950	4588251	1900-1930	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96948-img20231127113647_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96948-img20231127113613.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-11-04 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL		La fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya l'anomena com a casa del Senyor Font. S'ha corregit el nom per indicació de la Comissió de Patrimoni de Gelida.	105\|106\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96949	Cal Boada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boada	<p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p>	XX		<p><span>L'edifici entre mitgeres, segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, disposa de soterrani, planta baixa i pati posterior, a més d'un terrat. </span></p> <p><span>La coberta és a doble vessant de teula. La façana que només és de la planta baixa és particularment interessant, amb un portal a un costat i una gran finestra rectangular amb reixa de forja acompanyant-la. Just sota la finestra es troba la lluerna. L'element més destacat de la façana és la testera geminada, finalitzada amb dos arcs de mig punt i tres pilarets amb mènsules que suporten dues baranes de forja amb motius florals. Al centre dels dos arcs es troben dos finestrons geminats. </span></p> <p><span>És una façana molt estètica d'estil modernista. </span></p>	08091-76	Carrer Mossèn Jaume Via, 63.	<p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> <p><span>Cal Boada, va ser construïda l'any 1910. <span><span><span>La família Boada encara conserva la propietat de la casa.</span></span></span> El constructor fou Mariano Mas i Civil. </span></p> <p>El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980.</p> <p>Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s’ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de Mariano Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions. <span><span><span>L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. El 1886, els dos germans van construir la seva primera casa al carrer de Salou, anticipant el futur de la construcció a Gelida. A partir del 1900, l'activitat dels germans Mas es va caracteritzar per avançar cap al domini ple del sector de la construcció local i per la seva creativitat. El 1899, Lluís Mas va signar com a mestre constructor el seu primer projecte, redactat per Manuel Sabater, i a partir d'aquest moment, tant Mariano Mas com Lluís Mas van signar projectes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'activitat dels Mas com a projectistes va tenir una importància cabdal en la història de l'arquitectura local, ja que va significar la introducció del Modernisme a Gelida. Aquest estil va penetrar a través dels Mas i es va manifestar com un autèntic fenomen popular, principalment en tipologies de cases entre mitgeres. Lluís Mas va ser qui primer va assajar tímidament les fórmules modernistes el 1901 a la casa Francisco Rosell (cal Quico Fuster). Després de la seva mort prematura, el seu germà gran, Mariano, va assumir el seu llegat. A poc a poc, el fill de Mariano, Joaquim Mas i Palau, es va incorporar al negoci, tal com el fill de Lluís, Delfí Mas i Valls.</span></span></span></p>	41.4402995,1.8620793	404938	4588261	1910	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96949-img20231127113554.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96949-img20231127113601.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-10-04 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Mariano Mas i Civil (mestre d'obres)	S'ha denominat cal Boada per indicacions de la Comissió de Patrimoni de Gelida.	105\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96950	Casa Maria Valls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-valls	<p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>RIUS, Lluís i LLANES, Anna(2014). Botànica constructiva i paisatge arbori Quan la natura era font d’inspiració. Programa Festa Major, 2014, pp. 90-95.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p>	XX		<p>Edifici construït entre mitgeres que segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consta de dos plantes i baixos que donen al passeig Circumval·lació.</p> <p>Aquest edifici és un dels més singulars que podem trobar entre mitgeres d'estil modernista a Gelida. La porta d'entrada es troba retirada a l'interior d'un porxo dividit per un gran pilar central. A banda i banda del pilar, es disposen dues grans obertures de pas tancades amb una gran reixa de forja que combina els barrots llisos verticals, amb unes figures geomètriques arrodonides a la part superior. El pilar suporta el pes d'un gran balcó de base rodona, que dona sortida a la tribuna de la façana. El balcó disposa d'una teulada que el cobreix completament. Sota la teuladeta podem llegir amb números romans 'MCMX', que s'identifica amb l'any de construcció. A banda i banda del balcó que sobresurt de l'eix de la façana, hi ha dos balcons més, paral·lels al carrer, amb barana de forja, i que deixen un espai lleugerament retirat en diagonal entre la façana i el carrer. La façana combina el maó vist de color vermellós amb l'arrebossat clar. La teuladeta del balcó rodó combina fusta, ferro i ceràmica amb motius florals per la part interior. El tester es caracteritza per les formes sinuoses amb un espiell central vertical sobre el qual veiem una decoració floral que el corona.</p> <p>Creiem oportú, de cara a aquesta descripció, incorporar una síntesi del treball de Lluís Riu i Anna Llanes sobre la decoració vegetal present a la casa. Entre els elements més característics d'aquesta edificació, destaquen les decoracions vegetals que incorporen una diversitat de materials com ferro i ceràmica. L'ús del ferro és evident en les baranes i la reixa del portal, que exhibeixen formes vegetals i flors elaborades que no només serveixen fins decoratius sinó també funcionals. El balcó arrodonit, suportat per una columna de maó, mostra una combinació de rajoles vidrades formant pàmpols i una barana ondulada que afegeix dinamisme a la façana. Aquests detalls són un reflex de l'objectiu dels artistes modernistes de fusionar elements naturals amb l'arquitectura urbana. A l'interior, els paviments hidràulics de la firma Mosaicos Hidraulicos Vda. E Hijos Juan Vila presenten motius florals i vegetals, ampliant la coherència temàtica a través de l'espai. La decoració de la porta de fusta de pi, que inclou motius de margarides, juntament amb un passamà de forja, completen l'harmonia entre funcionalitat i estètica visual, reafirmant l'intent del dissenyador de crear un entorn que emula un jardí imaginari. Aquests elements no només embelleixen l'estructura, sinó que també promouen una experiència visual i sensorial enriquidora, tant per als residents com per als passants.</p>	08091-77	Carrer Mossèn Jaume Via, 65.	<p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> <p>Edifici construït l'any 1910 per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver (1870-1952), qui fou deixeble d'Antoni Gaudí. La façana és plenament modernista i combina materials com el maó, ferro, fusta, vidre o paviment hidràulic. La propietària de la finca fou Maria Valls era la mare de Delfí Mas, membre de la nissaga de constructors i arquitectes Mas de Gelida.</p> <p><span><span><span>El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s’ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de Mariano Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La prematura mort de Lluís Mas el 1906 va obligar el seu fill, Delfí Mas i Valls (1887-1960) a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època. Malgrat que les obres públiques de l'Ajuntament semblaven dominades pels Mas Mariano i Joaquim, Delfí Mas també va intervenir en algunes construccions institucionals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les reixes ornamentals que configuren tant l'entrada com baranes són de Cerferino Raventós (CARAFÍ 2002). Ceferino Raventós i Masana, nascut a Sant Pau d'Ordal el 1890. L'aprenentatge de ferrer i manyà el féu a cal Ferrer Nou i a cal Pep Manyà, de Sant Sadurní. Raventós fou un excel·lent forjador tal com ho demostra la seva obra, present encara en reixes, balcons o baranes de moltes construccions noucentistes i ampliacions modernistes.</span></span></span></p>	41.4403427,1.8620110	404932	4588266	1910	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96950-img20231127113534_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96950-img20231127113443.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96950-img20231127113456.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96950-img20231127113517.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96950-img20231127113435_0.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Joan Rubió i Bellver (arquitecte)	La casa es coneix també com a casa Delgado. S'ha denominat casa Maria Valls per indicacions de la Comissió de Patrimoni de Gelida.	105\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96951	Ca l'Adela Figueras	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-ladela-figueras	<p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme.d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p>	XX		<p>Edifici entre mitgeres d'una crugia que segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consta de soterrani, planta baixa, pis i sota coberta amb teula àrab.</p> <p>L'edifici és cantoner amb el carrer de la Font i s'acompanya d'un pati enjardinat. La façana principal, ubicada al carrer Mossèn Jaume Via és clarament modernista. Destaca la simetria de l'edifici i les línies sinuoses. La planta baixa consta d'un portal recte ubicat desplaçat de l'eix central de la façana. Al seu costat un finestral rectangular amb porticó de fusta i barana d'ampit feta de forja amb motius florals. El pis es caracteritza pel balcó corregut que ocupa tota l'amplada i les dues sortides del balcó. És de línies sinuoses i destaca juntament amb la barana de forja i motius florals. La decoració que emmarca les dues sortides es basa en motius vegetals molt a tall de garlanda. Disposa de dos respiralls també ornamentats amb motius florals. El tester amb línies sinuoses combina també les baranes de forja i una gran orla central en què no hi ha res escrit i segons el projecte hauria disposat l'any de construcció, 1912.</p> <p>És interessant l'ús del color que s'ha fet a la façana combinant els colors crema i vermellosos, que en destaquen molt la decoració.</p> <p>Hi ha altres elements interessants com la porta de fusta i l'agafador. També consta que els mosaics hidràulics interiors són atractius.</p>	08091-78	Carrer Mossèn Jaume Via, 71.	<p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> <p>La casa fou construïda l'any 1912 pel constructor gelidenc Mariano Mas i Civil, de la nissaga de constructors gelidencs Mas. També es coneix com a Casa Figueras, nom derivat de l'antiga propietària Adela Figueras.</p> <p><span><span><span>El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s’ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de Mariano Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil (1861-1942), es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil (1863-1906) es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. El 1886, els dos germans van construir la seva primera casa al carrer de Salou, anticipant el futur de la construcció a Gelida. A partir del 1900, l'activitat dels germans Mas es va caracteritzar per avançar cap al domini ple del sector de la construcció local i per la seva creativitat. El 1899, Lluís Mas va signar com a mestre constructor el seu primer projecte, redactat per Manuel Sabater, i a partir d'aquest moment, tant Mariano Mas com Lluís Mas van signar projectes. L'activitat dels Mas com a projectistes va tenir una importància cabdal en la història de l'arquitectura local, ja que va significar la introducció del Modernisme a Gelida. Aquest estil va penetrar a través dels Mas i es va manifestar com un autèntic fenomen popular, principalment en tipologies de cases entre mitgeres. Lluís Mas va ser qui primer va assajar tímidament les fórmules modernistes el 1901 a la casa Francisco Rosell (cal Quico Fuster). Després de la seva mort prematura, el seu germà gran, Mariano, va assumir el seu llegat. A poc a poc, el fill de Mariano, Joaquim Mas i Palau, es va incorporar al negoci, tal com el fill de Lluís, Delfí Mas i Valls.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les reixes ornamentals que configuren tant l'entrada com baranes són de Cerferino Raventós (CARAFÍ 2002). Ceferino Raventós i Masana, nascut a Sant Pau d'Ordal el 1890. L'aprenentatge de ferrer i manyà el féu a cal Ferrer Nou i a cal Pep Manyà, de Sant Sadurní. Raventós fou un excel·lent forjador tal com ho demostra la seva obra, present encara en reixes, balcons o baranes de moltes construccions noucentistes i ampliacions modernistes.</span></span></span></p>	41.4404312,1.8618500	404919	4588276	1912	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96951-img20231127113014_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96951-img20231127112900.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96951-img20231127112929.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96951-img20231127112954.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96951-img20231127113036.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-10-02 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Mariano Mas i Civil (mestre d'obres)	La façana real és lleugerament diferent del projecte previst, tal com es pot veure a la placa interpretativa del recorregut de la ruta municipal de la Gelida Modernista.	105\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96957	Cal Jové	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jove	<p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004<span>. p. 86.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan, i MORERA, Lluís. (1988). L'arquitectura paperera al Penedès: Un patrimoni oblidat. Miscel·lània Penedesenca, 12.</p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p>	XIX-XX		<p>Es tracta d'un edifici a quatre vents i terrat que segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consta de tres plantes i un alçat.</p> <p>La planta noble disposa d'un vestíbul general i grans salons en el que destaquen els materials ceràmics en plafons adossats a les parets, pintures i mobles, així com la gran làmpada del menjador. A l'exterior, la façana i el mur de tancament del jardí destaquen per les seves aplicacions ceràmiques i notables reixes de forja. Cal fer menció de la decoració dels pilarets del mur fets amb trencadís. La façana d'accés a la casa la trobem orientada al carrer Sant Lluís, la qual és una façana força simple, que mostra ja alguns detalls decoratius discrets. Consta d'una porta senzilla acabada amb arc de mig punt i un trencadís ceràmic decoratiu. A la planta baixa hi trobem també tres grans finestrals, protegits amb grans reixes de forja. Sobre la porta d'entrada una finestra rectangular dividida, dos balcons d'ampit amb barana de forja i una última finestra. <span>Totes les obertures inclouen discretes aplicacions ceràmiques vitrificades a la part superior</span>. Finalment, una gran cornisa tanca la coberta plana de l'edifici.</p> <p>La façana principal, orientada al sud, és la que dona al jardí. En aquest cas, la simetria li dona més coherència. Al centre amb un <span>altell</span> elevat amb un gran finestral dividit en tres parts que formen una gran obertura amb arc apuntat en conjunt. La coberta del cos central de l'edifici és a doble vessant, i hi podem veure dos finestrals més amb arc de mig punt i dos balcons al segon pis. <span>Finestrals rectangulars decorats amb aplicacions ceràmiques flanquegen cada ala de la casa</span>. El terrat de la casa, ubicat a la cantonada entre el carrer Sant Lluís i el carrer de Montserrat està rematat amb una barana balustrada.</p> <p>L'edifici és de planta rectangular, i la façana orientada a l'est direcció el carrer de Sant Lluís és la més atractiva arquitectònicament. Disposa d'un balcó que té funcions de porxo, però sobretot, es caracteritza per la ubicació d'un arc apuntat al centre del qual hi trobem la porta del balcó. Un plafó ceràmic esgraonat acaba per embellir l'arc cec.</p>	08091-79	Carrer Sant Lluís, 13, 15 i 19.	<p>La torre d'estiueig de cal Jové és un edifici a cavall entre el noucentisme de l'edifici original (1886) bastit pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle (1841-1906) i la reforma que va dur a terme l'arquitecte barceloní Arnald Calvet i Peyronill l'any 1913. El gran jardí que acompanyava la finca ha quedat notablement reduït de la seva dimensió inicial.</p> <p><span><span><span>El carrer Sant Lluís, on es troba la torre, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Una de les més paradigmàtiques és cal Jové, reformada l'any 1913 per Arnau Calvet. Però la història de la casa és un bon resum de bona part dels personatges singulars de la història i l'arquitectura de Gelida contemporània.</span></span></span></p> <p>L'any 1886, amb projecte de Joan Pascual i Batlle <span><span><span>(1841-1925), </span></span></span>els germans Mariano i Lluís Mas Civil van construir la casa de Lluís Mas. <span><span><span>Joan Pascual i Batlle, que era fill de Gelida, va ser un mestre d’obres de la població, responsable d’alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d’aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i Raventós, es va especialitzar amb dues tipologies d’edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. La tipologia denominada casa 'aïllada', segons Rosselló i Raventós, és clau per entendre l'evolució urbana de Gelida a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest estil d'edifici 'casa-torre' serà l'avantguarda de les torres d'estiueig de Gelida en la que es basa el potencial transformador de la població a principis del segle XX i que n'explica molts dels canvis socials i econòmics. Així doncs, Pascual i Batlle va ser un dels precursors del moviment amb moltes de les seves obres en la fase inicial dels últims vint anys del segle XIX. En aquestes cases aïllades, Batlle aprofundirà en els seus elements decoratius experimentats ja a les cases de senyors. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra aboixardada a la façana. Bona part de les noves construccions 'aïllades' s'ubicaran al carrer Sant Lluís.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També a partir dels estudis de Rosselló, es pot saber que la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s’ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de Mariano Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació, Mariano Mas i Civil (1861-1942) i Lluís Mas i Civil (1863-1906), va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. El 1886, els dos germans ja havien construït la seva primera casa al carrer de Salou, anticipant el futur de la construcció a Gelida, la casa Jové.</span></span></span></p> <p>Posteriorment, l'any 1913, el nou propietari de la finca, Josep Mª Jové Arnabat era un comerciant de vins amb seu a Barcelona i a Gelida, reforma la casa unificant-ne dos edificis, amb el projecte amb alguns elements d'estil modernista de l'arquitecte Arnau Calvet i Peyronill (1874-1956). Els estudis de Gemma Alonso, també indiquen algunes reformes posteriors a la casa l'any 1916 feta al garatge, i el 1923 i 1935 a la mateixa casa. Enric Carafí, al programa de Festa Major de l'any 2004 desglossa més la figura de Josep Mª Jové Arnabat, i ho acompanya d'un aclariment important: la casa mai pertànyer al Marquès de Gelida. Els Jové, que eren magatzemistes de vins, disposaven de cellers i magatzems a Barcelona i gaudien d'una destacada posició social. A més de la seva residència a Barcelona, posseïen una torre amb una platja privada a la costa. A Gelida, produïen extracte de vermut, el qual era portat a través del portalet de la baixada del carrer Montserrat.</p> <p> </p>	41.4414124,1.8624579	404971	4588384	1886-1913	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-1702457475963.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-1702457475860.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-1702457475995.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-1702457476027.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-1702457476230.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-pxl20231127113748172.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96957-pxl20231127113916287.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Joan Pascual i Batlle / Mariano i Lluís Mas Civil / Arnald Calvet i Peyronill		105\|106\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96971	Can Valls, o Les escoles velles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-o-les-escoles-velles	<p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric, CIVIL, Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004<span>. p. 86.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p>	XIX-XX	Edifici completament restaurat per usos públics. Escola de música. La finca disposa de dues fitxes d'inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.	<p>Aquest edifici projectat per Joan Pascual Batlle correspondria al tipus torre d'estiueig aïllada habitual a finals del segle XIX a Gelida. L'edifici, tot i estar dins del nucli urbà de Gelida, està envoltat per un pati amb jardí i presenta una planta gairebé quadrada. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya l'estructura inclou una planta semisoterrada, ajustada al desnivell del terreny, a més d'una planta baixa i un primer pis.</p> <p>La coberta, de tipus pla, està equipada amb un terrat balustrat intercalat per pilastres i un passamà motllurat. Destaca un badalot de quatre plantes que sobresurt de la coberta, coronat per una cornisa i merlets. La distribució de la façana segueix tres eixos de composició vertical. Les obertures, majoritàriament de forma rectangular excepte una de forma ovalada, es reparteixen simètricament en les façanes i presenten marcs motllurats als dos últims pisos. Els diferents nivells de l'edifici són delineats per línies d'imposta motllurades. El revestiment exterior està acabat amb estuc, destacant les bandes horitzontals a la planta baixa que es fan més tènues en el pis superior, i cadenes cantoneres que delimiten els angles de l'estructura. La façana nord està dotada d'una escalinata doble amb balustres, que dona accés a un porxo. Aquest porxo suporta una balconada de balustres que s'estén al llarg de tot el pis superior. Per la seva part, la façana sud presenta una tribuna d'estil modernista de planta poligonal, amb cinc obertures i una barana de ferro de disseny curvilini, funcionant com a balcó per al pis superior. Aquesta tribuna és accessible mitjançant una escala doble. Un fris decoratiu amb motius florals esgrafiat recorre la part superior de la façana, interromput per petites obertures rectangulars.</p> <p>Durant la República dels anys 1930, l'immoble va ser transformat en una escola nacional, ocasió durant la qual es va modificar substancialment la distribució interior original. És important ressaltar les restes del jardí que encara envolta l'edifici, inclosa l'antiga zona del garatge, ara reconvertida en l'habitatge del masover. Es tracta només d'una part de l'ampli jardí amb reminiscències romàntiques que havia envoltat la torre i que segons l'article d'Enric Carafí i Joan Civil, la Gelida Modernista publicat l'any 1972 al Programa de Festa Major, constava de plantes exòtiques de gran bellesa ornamental. També una cova de creació fantàstica que actualment està tapiada.</p>	08091-81	Carrer Sant Lluís, 21.	<p>L'any 1891, Joan Valls i Bogatell, prestigiós advocat barceloní, va encarregar construir la torre de Can Valls com a segona residència, coneguda amb el seu nom, però que popularment també es coneix com Les Escoles Velles, perquè durant molt temps, va ser l'escola de primària de Gelida.</p> <p>El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Una de les més paradigmàtiques és la Can Valls projectada pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle (1841-1925), fill de Gelida. Batlle va ser responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i Raventós, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. Pascual i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble.</p> <p>La tipologia denominada casa 'aïllada' per Joan Rosselló i Raventós és clau per entendre l'evolució urbana de Gelida a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest estil d'edifici 'casa-torre' serà l'avantguarda de les torres d'estiueig de Gelida en la que es basa el potencial transformador de la població a principis del segle XX i que n'explica molts dels canvis socials i econòmics. Així doncs, Pascual i Batlle va ser un dels precursors del moviment amb moltes de les seves obres en la fase inicial dels últims vint anys del segle XIX. En aquestes cases aïllades, Batlle aprofundirà en els seus elements decoratius experimentats ja a les cases de senyors. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra aboixardada a la façana. Bona part de les noves construccions 'aïllades' s'ubicaran al carrer Sant Lluís. La casa de Can Valls viurà en aquesta primera etapa un seguit de reformes l'any 1912, al garatge, i el 1919, 1926 i 1928 (Alonso, 2012).</p> <p>La casa va ser construïda pel mestre d'obres Lluís Mas Civil, de la nissaga de constructors i arquitectes gelidencs Mas. El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l'activitat, fins al punt d'implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s'ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de Mariano Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. El 1886, els dos germans van construir la seva primera casa al carrer de Salou, anticipant el futur de la construcció a Gelida. A partir del 1900, l'activitat dels germans Mas es va caracteritzar per avançar cap al domini ple del sector de la construcció local i per la seva creativitat. El 1899, Lluís Mas va signar com a mestre constructor el seu primer projecte, redactat per Manuel Sabater, i a partir d'aquest moment, tant Mariano Mas com Lluís Mas van signar projectes.</p> <p>La pervivència de can Valls com a casa d'estiueig familiar es va mantenir al llarg dels anys 1920, durant l'època daurada de l'estiueig burgès al poble. El primer canvi important es va donar l'any 1932, l'ajuntament republicà de l'època va arrendar l'edifici amb l'objectiu de convertir-lo en escola, però no va començar a funcionar com a escola nacional fins als anys 1940. Aquesta funció educativa va continuar fins a l'any 1976, moment en què es va inaugurar l'Escola Montcau. El moment més delicat de la supervivència de l'edifici fou a finals dels anys 1970, quan va ser salvat de ser enderrocat per construir-hi pisos, gràcies a una campanya per a la conservació d'edificis i espais verds liderada per l'Assemblea Democràtica de Gelida i altres col·lectius democràtics conscients de la importància del patrimoni de la població i de necessitat de preservació i protecció.</p> <p>La recerca d'utilitats per l'edifici que en mantingués viva la flama, fa un pas més, a principis dels anys 1990, quan l'edifici va allotjar provisionalment l'institut de secundària, fins que l'Institut Gelida va ser inaugurat l'any 2004. Finalment, el gran salt qualitatiu en el bon estat actual de l'edifici es va donar el 15 d'octubre de 2013, quan l'Ajuntament va aprovar en sessió plenària un expedient per a la contractació de les obres de rehabilitació de l'edifici, destinat a acollir l'Escola de Música Municipal, inaugurada l'any 2014 i vigent fins a l'actualitat. Actualment, el tros que queda del jardí de la torre de can Valls és l'anomenat parc públic de Gelida de Les Escoles Velles. El jardí es va transformar en parc públic l'any 2007.</p> <p>L'escola de Can Valls molts anys va tenir un espai insuficient per encabir tota la canalla, i per això es va continuant fent classe a altres classes d'escola existents: els nens a l'Ajuntament i les nenes a Ca l'Esparter del carrer Sant Jordi. A Can Valls els nens estaven a la primera planta, i separats de les nenes que eren a la segona. Durant la guerra es va distribuir espais de l'hort de la casa, perquè en parelles, els nens i nenes se'n fessin càrrec. L'any 1937, l'edifici es va deshabilitar com escola, i va acollir les instal·lacions de l'aviació Republicana.</p>	41.4418799,1.8630597	405022	4588436	1891	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457474957.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-17024574744570.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457475023.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457474728.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457474892.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457475128.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457475260.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96971-1702457475294.jpg	Legal	Neoclàssic\|Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural	BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres)		99\|105\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96994	Torre Monturiol, o Can Barba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-monturiol-o-can-barba	<p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p>	XIX-XX		<p>La torre Monturiol és un gran casal tipus torre d'estiueig dels que es van construir a finals del segle XIX a Gelida. En aquest cas, la proposta estètica que es va triar és clarament d'influència francesa a l'estil dels palauets existents al segle XVIII i XIX, en el que sobretot és característica la mansarda de la teulada.</p> <p>Destaca la galeria d'arcades, així com la terrassa que disposa de columnes i una coberta de bigues. També es pot observar una peculiar torreta, afegida en una fase posterior de la construcció. La façana, de color crema, que contrasta amb detalls arquitectònics la coberta, possiblement hauria estat pintada amb un altre color originalment, possiblement blanc. També inclou finestres arquejades amb tancaments de color verd.</p> <p>La coberta és de teula vermella i inclou finestres de mansarda. Les finestres de la façana est i oest són tres amb la central com a principal i totes coronades amb una petita agulla i al nord i sud, només una del model petit. Clarament, aquestes obertures donen un toc de distinció decorativa a la teulada. Una torratxa o mirador ressalta a la part superior de l'estructura, probablement oferint vistes panoràmiques. L'edifici també disposa d'una terrassa amb columnes que suporten una coberta de bigues, proporcionant un espai exterior funcional i estètic.</p> <p>El perímetre de la parcel·la està tancat per un mur de pedra i maó amb reixes de forja. Menció especial per la porta de l'entrada en què hi podem veure la data de construcció, '1888', i les inicials '<span>JR'</span>.</p>	08091-88	Carrer Sant Lluís, 37.	<p>La torre Monturiol va ser construïda l'any 1888 pel mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> i <span>Batlle</span> (1841-1906). L'edifici està ubicat en la primera posició del carrer Sant Lluís si el contemplem en òptica de finals del segle XIX a partir del camí d'ascens des de l'estació de ferrocarril. El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Forma part de les torres d'estiueig amb els grans jardins romàntics que es delimitaven amb una tanca que trobem al llarg del carrer, com la torre Llobet (1886).<br /> <br /> En el cas de la torre Monturiol el mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> era fill de Gelida i va ser un mestre d'obres de la població, responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i <span>Raventós</span>, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. <span>Pascual</span> i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble.<br /> <br /> La tipologia denominada casa 'aïllada' per Joan Rosselló i <span>Raventós</span> és clau per entendre l'evolució urbana de Gelida a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest estil d'edifici 'casa-torre' serà l'avantguarda de les torres d'estiueig de Gelida en la que es basa el potencial transformador de la població a principis del segle XX i que n'explica molts dels canvis socials i econòmics. Així doncs, <span>Pascual</span> i Batlle va ser un dels precursors del moviment amb moltes de les seves obres en la fase inicial dels últims vint anys del segle XIX. En aquestes cases aïllades, <span>Batlle</span> aprofundirà en els seus elements decoratius experimentats ja a les cases de senyors. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra <span>aboixardada</span> a la façana. Bona part de les noves construccions 'aïllades' s'ubicaran al carrer Sant Lluís.<br /> <br /> La torre es coneix també com a can Barba a raó del barceloní Francesc Barba qui la feu construir. Actualment, es coneix popularment com a torre Monturiol a partir de l'ampliació feta l'any 1917 segons projecte de Modest Tauler. Joan Monturiol, propietari en aquells anys, era descendent de l'inventor del submarí <span>Ictineu</span>, Narcís Monturiol.</p>	41.4424107,1.8637517	405081	4588494	1888-1917	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96994-1701772728168.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96994-1701772727856.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96994-1701772727825.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96994-1702457473721.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96994-1701772727794.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-10-15 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Joan Pascual i Batlle / Modest Tauler		105\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
96995	Jardí de la torre Monturiol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-torre-monturiol	<p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span><em>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ I MORERA, Enric i CIVIL I VALLÈS Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 1972.</em><span> p. 16.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'</em><span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p>	XIX-XX		<p>La torre Monturiol és un gran casal tipus torre d'estiueig dels que es van construir a finals del segle XIX a Gelida. En aquest cas, la proposta estètica que es va triar és clarament d'influència francesa a l'estil dels palauets existents al segle XVIII i XIX. L'edifici es va concebre i complementar amb un gran jardí d'estil romàntic.</p> <p>Can Barba disposava d'un jardí que, des del punt de vista visual, era força vertical a causa del desnivell del terreny. Lluís Rius i Mercè Compte (2018) el descriuen com un espai integrat per un petit bosc amb fort desenvolupament arbori. Molt probablement, alguns d'aquests arbres ja existien i van ser incorporats al jardí com a elements autòctons, atès que el triangle que configura el jardí devia ser una zona humida.<span> </span></p>	08091-89	Carrer Sant Lluís, 37.	<p>Lluís Rius i Mercè Compte (2018) emmarquen les característiques històriques del jardí en el moviment d'estiueig Gelidenc al voltant del carrer Sant Lluís. Aquest espai de Gelida ràpidament es convertí en un dels primers nuclis arrenglerats de cases d'estiueig de finals del segle XIX, que junt amb el veïnatge d'altres edificacions preexistents, com can Llobet i can Jové, de l'any 1886, i la de can Valls l'any 1891, cercaven les vistes de la plana penedesenca i de la muntanya de Montserrat com a element visual simbòlic. El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX.<br /> <br /> L'estiueig es va establir com una pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat pels corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona. Aquest moviment buscava espais naturals, tant marítims com muntanyencs, que oferissin un ambient net i sec per ser considerats ideals per a la recuperació de la salut i el benestar. Aquests llocs, sovint caracteritzats per la presència de fonts, especialment aquelles de propietats medicinals, es van convertir en destinacions predilectes per a aquests grups socials. A mesura que els mitjans de transport es van desenvolupar i millorar, va ser possible consolidar diversos nuclis d'estiueig en localitats anteriorment inaccessibles i allunyades de les zones més afectades per la contaminació urbana. Això va facilitar l'establiment de centres on la burgesia podia evadir-se temporalment de l'ambient urbà contaminat, buscant refugi en entorns més purs i saludables. Aquesta pràctica no només reflectia una cerca de lloc per al descans sinó també una manifestació dels ideals de salut i higiene que predominaven en aquell període.</p> <p>L'any 1910, aquesta verticalitat va sorprendre la pintora Elvira Malagarriga, que immortalitzà l'antic jardí en una de les seves obres. Elvira Malagarriga va centrar-se en el paisatge, el retrat i els motius florals.<br /> <br /> La Torre Monturiol va ser construïda l'any 1888 pel mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> i <span>Batll</span>e (1841-1906). L'edifici està ubicat en la primera posició del carrer Sant Lluís si el contemplem en òptica de finals del segle XIX a partir del camí d'ascens des de l'estació de ferrocarril. El carrer Sant Lluís, antigament conegut com a carrer Salou, va esdevenir un dels carrers preferits dels constructors i arquitectes de Gelida a l'hora de projecte les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de finals del segle XIX i principis del XX. Forma part de les torres d'estiueig amb els grans jardins romàntics que es delimitaven amb una tanca que trobem al llarg del carrer, com la Torre Llobet (1886).</p>	41.4424230,1.8639039	405093	4588495	1888	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96995-1701772727825.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96995-1701772727856.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96995-1702457473721.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96995-1702457473758.jpg	Legal	Romàntic\|Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Ornamental	BCIL	2024-10-15 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL		Al jardí existeix un monument a Narcís Monturiol instal·lat l'any 1941 amb el seu bust i la llegenda 'Monturiol, 1819-1866'.	101\|98	2153	5.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
97000	Cal Cisco Carreter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisco-carreter	<p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p>	XVIII - XX		<p>Es tracta d'una casa de comparet, entre mitgeres. Les cases de comparets són la tipologia de les més antigues, que es pot considerar 'urbana' ubicada a Gelida. La podem trobar en carrers principals de finals del segle XVIII o principis del XIX.</p> <p>Es caracteritzen per alineacions d'edificis de planta baixa i pis, generalment, que estan de costat i perpendiculars al carrer. Són plantes generalment allargades amb patis posteriors. A la planta baixa s'hi ubicava el cup i s'hi podia guardar el carro. Podia disposar de celler soterrat, i al pis hi havia les dependències de l'habitatge, cuina, etc. L'ús d'aquesta tipologia és d'un entorn agrícola, i també és present als nuclis i agrupacions de cases fora de Gelida.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, la casa està distribuïda amb celler, planta baixa, entresol i pis amb una coberta de teula àrab a doble vessant.</p>	08091-92	Carrer Barceloneta, 24.	<p>En una fotografia de l'any 1910 publicada al llibre '<em>l'Abans</em>' es pot observar la façana de la casa. Mercè Carafí cita l'activitat d'aquells anys de cal Cisco Carreter com a boter i fuster. La casa mostra la tradicional façana de comparet de segle XVIII i XIX del poble. També publicat al llibre <em>Abans</em>, Carafí esmenta el fet que s'anava a cal Cisco Carreter a buscar àrids per a les construccions de les cases, i que part de l'activitat dels carreters a la primera meitat del segle XX fou el transport de sorra o calç.</p> <p>Aquest carrer és un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer de la Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresol i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes.<br /> L'origen del carrer de la Barceloneta es remunta a finals del segle passat, quan l'arquitecte municipal Laureano Arroyo i Velasco va projectar aquest nou barri, que s'erigiria en el primer eixample de la vila. La història comercial del carrer de la Barceloneta també és notable. Una de les primeres farmàcies del poble es va establir en aquesta via a les últimes dècades del segle XIX, sota el nom de cal <span>Mallatines</span>, en honor al farmacèutic Ildefons Mallat. A més, altres establiments com la fàbrica d'alcohols la Fassina, el Casino Familiar <span>Gelidense</span> i diversos comerços locals van contribuir a la vitalitat i identitat d'aquest carrer al llarg del temps. A l'extrem del carrer, unes escales permeten salvar el desnivell fins al carrer de Sant Lluís.<br /> D'altra banda, al carrer de la Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta. Can Castells i la Casa Pallejà són dos dels exemples paradigmàtics del carrer. Especialment, la Casa Pallejà, domicili del poeta Ramon Pallejà i Camaló, el qual es va convertir en l'escenari de les festes modernistes a Gelida, on es reunia la burgesia barcelonina amb alguns membres destacats de la societat gelidenca.</p>	41.4414456,1.8635304	405061	4588387		08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97000-img20240516092944.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97000-42492891-copia.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-07-12 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL		Aquest edifici és un bon exemple de les construccions tradicionals del poble més populars i original de Gelida anteriors a 1850 i el creixement urbà del poble.	119\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
97001	Cal Mallat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mallat	<p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p>	XIX		<p><span>L'edifici, encaixat entre mitgeres, disposa de planta baixa i dos pisos coberts amb teula àrab. </span></p> <p><span>Els detalls més notables de la façana inclouen un coronament decorat amb aplacats de ceràmica i ornamentació floral d'estil trencadís, així com els emmarcaments de les obertures dels primers i segons pisos. L'arquitectura de l'edifici és de caràcter eclèctic, destacant-se per la fusió de diversos elements estilístics i decoratius. La façana presenta una simetria destacada, amb el portal d'accés principal i el de la botiga situada a la planta baixa, ambdós culminats per arcs rebaixats. El primer pis compta amb un extens balcó corregut que s'estén al llarg de tot l'ample, donant accés als dos balcons individuals. Al segon pis, hi ha també dues sortides a dos balcons independents. Totes aquestes obertures estan protegides per baranes de forja i guardapols rectes que les emmarquen. El remat superior de la façana està decorat amb un arc i dos pilarets rematats per dues boles. </span></p> <p><span>En la restauració de la façana es van retirar les persianes de llibret originals.</span></p>	08091-93	Carrer Barceloneta, 17.	<p>La casa es troba a l'inici del carrer de la Barceloneta, davant de l'ajuntament. Aquest carrer és un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer de la Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresol i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes.</p> <p><span><span><span>D'altra banda, al carrer de la Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta.</span></span></span></p> <p>El projectista de l'obra fou Joan Pascual i Batlle (1841-1925), fill de Gelida, qui va ser un mestre d'obres de la població, responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i Raventós, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. Pascual i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble.</p> <p><span><span><span>En aquest grup hi podem identificar tres tipus funcionals: </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Les cases-botiga / cases-taller / cases-cafè: les més nombroses, corresponen a la demanda de tota classe de comerciants i petits artesans. Són edificis senzills i sobris. Estil neoclàssic generalment, on destaca la simetria i proporcionalitat. La distribució és bàsica amb la planta baixa pel local comercial, i l'habitatge al primer o segon pis. En aquest grup hem de col·locar la casa Mallat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Les cases de veïns: Són edificis destinats a pisos de lloguer, i en alguns casos, són fins i tot, diferents parcel·les d'amos diferents de les quals se'ls unifica la façana amb aparença d'un sol edifici. L'estil és neoclàssic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Les cases de senyors: Aquests edificis són possibles gràcies a la unió de dues parcel·les. A la part posterior, generalment s’hi deixa espai per un jardí. La distribució interna en tres crugies deixava la central per les estances de serveis i escales, i la posterior i davantera, amb millor il·luminació per habitacions i estances. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S’incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra aboixardada a la façana. </span></span></span></p>	41.4410646,1.8630597	405021	4588345	1881-1884	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97001-1701771991411.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97001-1701771991172.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97001-1701771991345.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97001-1701771991379.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres)		102\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
97007	Torre Pallejà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-palleja	<p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una freda i una de calenta'. Programa Festa Major 2005, pp. 83-85.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MASSANA, Josep Mª; CARAFÍ, Enric (1975). 'Ramon Pallejà i Camaló, una vida forjada en la poesia, la música i l'art'. Programa Festa Major 1975, pp. 54-56.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p>	XIX - XX		<p>La casa Pallejà pertany a la tipologia característica de Gelida, relacionada amb el model de torre d'estiueig que inclou casa i pati.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l'edifici es distribueix en celler, planta baixa i primer pis, complementada amb un ampli terrat-mirador. El jardí, de dimensions considerables, disposa d'una àrea destinada a hort. D'acord amb l'inventari, entre els elements interiors destacats, però no visibles, hi figuren un colomar adornat amb trencadís ceràmic i decoracions, dibuixos i pintures, de Ramon Pallejà i Camaló.</p> <p>A l'exterior, la façana alineada al carrer Barceloneta mostra bé el seu l'estil modernista malgrat que manté una simetria notable. La planta baixa, que inclou una petita porta secundària d'accés, està dotada de tres grans finestrals rectangulars protegits per reixes de forja. En el primer pis, es troben tres obertures en forma de balcons, dos d'ells més amples i un central més reduït, tots amb baranes de forja. Un element destacat és el coronament de l'edifici, on es poden observar tres respiradors i una cornisa caracteritzada per línies sinuoses.</p> <p>La façana nord, que s'orienta cap a Montserrat, acull els principals balcons i terrasses. Aquesta façana mostra decoracions similars que emmarquen portes i finestres.</p>	08091-94	Carrer Barceloneta, 41.	<p><span><span><span>La casa Pallejà es troba a l'extrem del carrer de la Barceloneta. Aquest carrer és un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer de la Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresol i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes. Segons l'estudi de Gemma Alonso (Alonso 2012) la casa original data de l'any 1884 quan era propietat de Climent Munner Valls. Després d'un possible canvi de mans a mitjans dels anys 1880 amb Francesc Font (que s'acaba traslladant al Casal Font) hauria quedat en mans de Ramon Pallejà Carnicer l'any 1903, moment en què se n'hauria fet la reforma de la casa tal com la veiem avui en dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D'altra banda, al carrer de la Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'estiueig es va establir com una pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat pels corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona. A mesura que els mitjans de transport es van desenvolupar i millorar, va ser possible consolidar diversos nuclis d'estiueig en localitats anteriorment inaccessibles i allunyades de les zones més afectades per la contaminació urbana. Això va facilitar l'establiment de centres on la burgesia podia evadir-se temporalment de l'ambient urbà contaminat, buscant refugi en entorns més purs i saludables. Aquesta pràctica no només reflectia una cerca de lloc per al descans sinó també una manifestació dels ideals de salut i higiene que predominaven en aquell període. A Gelida hi van trobar un context idoni.</span></span></span></p> <p>Cal Pallejà fou un escenari de les festes modernistes a Gelida, on es reunia la burgesia barcelonina amb alguns membres destacats de la societat gelidenca. Aquesta casa es rep el nom per ser la torre d'estiueig del poeta local Ramon Pallejà i Camaló, tal com recull la placa, col·locada al 31 d'agost de l'any 1975. A més a més, cal tenir present que durant els mesos de juny a setembre la 'colònia estiuenca' organitzava diferents certàmens literaris i festes al poble. Així doncs, als anys 1908 i 1916, en el marc de cal Pallejà, s'organitzaren uns humorístics Jocs Florals tal com recull Mercè Carafí. De fet, d<span>es de finals del segle XIX i principis del XX, la casa va servir com a residència del poeta Ramon Pallejà i Camaló i, paral·lelament, fou l'escenari de diverses activitats culturals a Gelida. La burgesia barcelonina que estiuejava a la localitat i alguns membres destacats de la societat gelidenca s'hi reunien per celebrar festes modernistes. En aquests esdeveniments, es realitzaven els esmentats jocs florals i representacions teatrals al teatre de la casa, així com actuacions de la Coral de Gelida.</span></p> <p>En el programa de Festa Major de l'any 1975 Josep Mª Massana i Enric Carafí en van glossar la seva figura. Ramon Pallejà va néixer el 1903 a Barcelona, immers en un entorn cultural ric gràcies a la seva família, amb un pare pintor i una mare amant de la poesia. Des de jove, va desenvolupar un profund interès per la pintura i la poesia, influenciat per figures destacades com Dalí, Picasso, Miró i Nonell. Casa seva es va convertir en un lloc de trobada per a músics i artistes, enriquint la seva formació en les arts. Malgrat les dificultats físiques, Pallejà va emergir com un destacat pensador i poeta, la seva obra va guanyar reconeixement i premis en diversos certàmens. Va publicar el seu primer llibre 'Poemes' el 1960, seguit per 'Joies del dolor' el 1971, reflexionant sobre la seva vida marcada per la dificultat i la tristesa. Pallejà va morir el 1973, deixant un llegat durador en poesia i art.</p>	41.4419784,1.8637571	405081	4588446	1884-1903	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97007-1701772728386.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97007-1701772727954.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97007-1701772728489.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97007-1701772728588.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97007-1701772728622.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97007-1701772728751.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL			105\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
97010	Can Castells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castells-2	<p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1989). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p>	XIX - XX		<p>La torre de can Castells pertany a la tipologia característica de Gelida, relacionada amb el model de torre d'estiueig que inclou casa i pati.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l'edifici es troba en enmig d'altres torres de la mateixa època i dins dels corrents modernistes i noucentistes, aquesta casa ocupa un ampli xamfrà a tres vents. L'edifici es caracteritza per tenir cossos esgraonats que conformen quatre plantes, àmplies terrasses i un jardí. Està coronat per una teulada a dos vessants i un mirador o torratxa-mirador, oferint una estètica de conjunt destacable.</p> <p>Algun element que la fan destacable són les baranes de forja del tancament del jardí i la barana, balustrada de la terrassa mirador. El gran cobert a doble vessant de fusta amb una barbacana important reforçada per unes mènsules allargades, es decora amb unes aplicacions de metall.</p> <p>La distribució en terrasses per adaptar-se al terreny fins al nivell del carrer de Sant Lluís també és un fet molt característic de la torre, especialment vista des del mateix carrer. Sembla que encara es conserva mobiliari d'època a l'interior.</p>	08091-95	Carrer Barceloneta, 27-31.	<p>Can Castells es troba al centre del carrer de la Barceloneta. Aquest carrer és un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer de la Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresol i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes. Segons l'estudi de Gemma Alonso (Alonso 2012) la casa es va bastir originalment l'any 1885 quan era propietat de Ramon Riba <span>Bayona</span>, pel mestre d'obra Joan <span>Pascual</span> i Batlle, amb conformitat de l'arquitecte municipal de Gelida, <span>Laureano</span> Arroyo Velasco. Joan <span>Pascual</span> i Batlle (1841-1925), fill de Gelida, va ser un mestre d'obres de la població, responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i <span>Raventós</span>, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. <span>Pascual</span> i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble.<br /> <br /> La tipologia denominada casa 'aïllada' per Joan Rosselló i <span>Raventós</span> és clau per entendre l'evolució urbana de Gelida a finals del segle XIX i principis del XX. Aquest estil d'edifici 'casa-torre' serà l'avantguarda de les torres d'estiueig de Gelida en la que es basa el potencial transformador de la població a principis del segle XX i que n'explica molts dels canvis socials i econòmics. Així doncs, <span>Pascual</span> i Batlle va ser un dels precursors del moviment amb moltes de les seves obres en la fase inicial dels últims vint anys del segle XIX. En aquestes cases aïllades, <span>Batlle</span> aprofundirà en els seus elements decoratius experimentats ja a les cases de senyors. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra <span>abuixardada</span> a la façana. Bona part de les noves construccions 'aïllades' s'ubicaran al carrer Sant Lluís.<br /> <br /> Als anys 1920, la propietat ja és en mans de Ramon Castells, tal com recull Alonso en el seu estudi. Moment en què de la mà d'<span>Amadeo</span> Llopart, es fa la gran reforma modernista de l'edifici. Una obra a càrrec de <span>Delfín</span> Mas, de la nissaga de mestres d'obra i arquitectes gelidencs. El treball de Joan Rosselló i <span>Raventós</span> (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980.<br /> <br /> Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l'activitat, fins al punt d'implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s'ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de <span>Mariano</span> Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions. L'herència constructiva de <span>Mariano</span> Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, <span>Mariano</span> Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. La prematura mort de Lluís Mas el 1906 va obligar el seu fill, Delfí Mas i Valls a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres, que en aquest cas fou l'arquitecte Amadeu Llopart, i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època. Malgrat que les obres públiques de l'Ajuntament semblaven dominades pels Mas <span>Mariano</span> i Joaquim, Delfí Mas també va intervenir en algunes construccions institucionals.</p>	41.4416044,1.8634701	405056	4588404		08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97010-1701771990739.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97010-1701771990603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97010-1701771990668.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97010-1701772727369.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Amadeu Llopart i Vilalta		105\|106\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
97012	Casa de la Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-18	<p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p>	XIX - XXI		<p>La Casa de la Vila, segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, consta de soterrani, planta baixa i dos pisos, tots coberts amb teula àrab. L'estructura ha experimentat diverses reformes que accentuen el seu estil eclèctic tot i que els elements més característics són neoclàssics.</p> <p>L'edifici presenta dues façanes distintives: l'original, que és l'única part que resta de l'estructura històrica, orientada cap al carrer de la Barceloneta, i una façana moderna que dona a la plaça de la Vila, reflectint la funcionalitat contemporània de l'ajuntament. L'edifici manté en la seva façana original elements neoclàssics característics de l'arquitectura pública de l'època, amb una composició simètrica i harmoniosa.</p> <p>La planta baixa ofereix tres grans portalades amb arcs de mig punt, mentre que el primer pis es destaca per un ample balcó que ocupa la longitud amb tres sortides, protegit per una barana de forja. Aquest balcó, element freqüent en aquest tipus d'edificis, està adornat amb frontons, sent triangular el del centre i circulars als extrems. El segon pis compta amb tres finestres rectangulars amb baranes d'ampit de forja. Els dos pisos estan separats per una cornisa recta. Un imponent frontó triangular corona el capçal de l'edifici. Les altres finestres, tant a aquesta façana com al carrer Colom, són rectangulars, alternant-se amb algunes que consten amb ampit i mènsula al primer pis i baranes de forja al segon.</p> <p>Arquitectònicament, l'edifici n'esbiaixa a la cantonada, ajustat per acomodar una finestra per pis, i a la planta baixa s'ha afegit recentment un rellotge de l'estació de ferrocarril i una font. La cornisa de la resta de l'estructura és completament llisa i recta. La façana que dona a la plaça de la Vila contrasta amb l'anterior, adoptant un estil contemporani que no intenta fusionar-se amb l'edifici antic, optant per maximitzar la lluminositat a les oficines municipals amb una funcionalitat plena.</p>	08091-96	Carrer Barceloneta, 12-18.	<p>L'edifici de l'Ajuntament de Gelida, dissenyat per l'arquitecte <span>Laureano</span> Arroyo, va començar a construir-se l'any 1879 en un terreny que era un antic oliverar propietat de Can Rius.</p> <p>De l'ambiciós projecte inicial dissenyat per l'arquitecte municipal Laureano Arroyo i Velasco (1848-1919) que havia planificat com Ajuntament i escola municipal, només es va completar el cos principal, inaugurat l'any 1880. L'estructura presenta una tipologia eclèctica amb elements classicistes, típics en l'arquitectura pública de l'època. Al llarg dels anys, l'edifici ha experimentat diverses intervencions: una reforma interior el 1924 a càrrec de l'arquitecte Josep Ros. Josep Ros i Ros (Martorell el 1885- 1951) va ser l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. En la reforma de l'any 1924 hi van participar la nissaga de constructors Mas, els quals a part de les construccions de torres d'estiueig, també van participar de l'execució d'obra pública, com en aquest cas. Una remodelació de la façana el 1951 que va mantenir la volumetria original, i una important rehabilitació l'any 2004. Aquesta última va integrar l'edifici a la nova plaça de la Vila, ubicació de l'actual entrada principal.<br /> L'any 2001, el concurs de l'Ajuntament per dur a terme la reforma de la Casa de la Vila, el re-disseny de la plaça de la Vila i la construcció d'un aparcament soterrat fou guanyat i executat pels arquitectes Pere Pons i Sílvia Julián l'any 2004. Aquesta intervenció va re-configurar el centre urbà, dotant l'antic edifici d'una moderna façana que ara actua com a entrada principal, tot mantenint les façanes originals del segle XIX.</p> <p>El renovat Ajuntament va ser inaugurat l'any 2004, marcant un punt d'inflexió en la centralitat urbana del lloc. Una actuació que repetiria Armando Mas, amb la reforma de la façana de la Casa de la Vila i l'ordenació de la placa altre cop l'any 1951.</p>	41.4409530,1.8631589	405029	4588332	1880 - 2004	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1701771992072.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1701771991697.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1701771991840.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1701771991941.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1701771992008.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1701771992139.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1710932045185.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1710932045148.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1710932045222.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1710932045378.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97012-1710932045338.jpg	Legal	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu	BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Laureano Arroyo i Velasco (arquitecte)	Cal fer menció també que a l'interior de l'edifici es pot trobar un conjunt de peces interessants i rellevants històricament del municipi. Les més singulars són tres bancs originals del Funicular de ferro i fusta que estan repartits a diferents nivells dels passadissos i punts d'espera de despatxos. Un segon element interessant, és el rellotge de paret que havia estat present a l'estació de tren des de la seva construcció al darrer terç del segle XX. Finalment, algunes obres pictòriques, auques i fotografies repartides per diferents espais, degudament emmarcades.	99\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42
97015	Torre Delfí Mas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-delfi-mas	<p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p>	XX		<p>La casa Delfí Mas es defineix per una tipologia característica de Gelida, associada al model de torre d'estiueig que incorpora casa i pati. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l'estructura es distribueix en celler, planta baixa, pis i golfes, i inclou un jardí.</p> <p>La planta de l'edifici, en forma de L, té una coberta a quatre vents amb teulada de pissarra acabada en estil holandès. L'interior, accessible des d'un porxo que suporta una galeria, se subdivideix mitjançant una escala central que aporta lluminositat i elegància a l'espai. L'interior destaca per una decoració noucentista diversa. El porxo, amb dos pilars quadrangulars llisos, presenta una barana, balustrada i està protegit per una reixa de forja.</p> <p>A la planta baixa, orientada cap al carrer Àngel Guimerà, es localitza una gran finestra amb arc rebaixat envoltat de motius vegetals. Aquesta finestra està flanquejada per un balcó amb reixa de forja, igualment ornamentat amb motius vegetals. La terrassa ampla que envolta el perímetre del porxo compta amb una barana d'obra i dos pilars de maó que aguanten un element decoratiu similars a dos aglans, a manera de capitells. Disposa de dues sortides.</p> <p>A la façana nord, dos elements sobresurten: les finestres amb ampits de semicercle i una tribuna amb barana balustrada. Addicionalment, el jardí, que està tancat amb una tanca d'obra i reixa de forja, es disposa paral·lel al carrer Àngel Guimerà, beneficiant-se de la posició elevada de la casa que ofereix vistes cap a la plana del Penedès i Montserrat. Recentment, ha perdut alguns elements originals com unes baranes i una pèrgola. Té una façana que està totalment alineada al carrer i al seu jardí lateral i posterior. A la façana orientada a nord destaca un balconet també així com una curiosa triple finestra que donaria llum a una escala interior per pujar al pis.</p>	08091-97	Carrer Àngel Guimerà, 3-5.	<p>La torre Delfí Mas rep el nom a raó que havia estat la residència del mateix Delfí Mas i Valls (1887-1960), membre de la nissaga de constructors i arquitectes Mas de Gelida. La prematura mort del seu pare, Lluís Mas i Civil el 1906 va obligar a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època al poble. Malgrat que les obres públiques de l'ajuntament semblaven dominades pels Mas, <span>Mariano</span> i Joaquim, Delfí Mas també va intervenir en algunes construccions institucionals. Així doncs, el 1925, també va construir la seva pròpia residència, actualment coneguda com la Torre del <span>Delfín</span>, malgrat que l'edifici original era de l'arquitecte Ramon <span>Raventós</span> i <span>Farraons</span> (Barcelona 1892-1976) qui l'any 1917 va rebre la seva titulació i va projectar-ne aquesta torre noucentista el 1926. En conjunt, un període intens d'activitat arquitectònica durant els anys 1920 que va incloure tant la nova construcció com la restauració de les torres d'estiueig de l'època.<br /> <br /> El treball de Joan Rosselló i <span>Raventós</span> (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. L'herència constructiva de <span>Mariano</span> Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, <span>Mariano</span> Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament.</p>	41.4406232,1.8651317	405193	4588293	1926	08091	Gelida	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97015-img20231127121706.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97015-img20231127121738.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97015-img20231127121751.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97015-img20231127121812.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97015-image020.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97015-1716583950054.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-07-10 00:00:00	Martí Picas. INSITU SL	Ramon Raventós i Farrarons		106\|98	45	1.1	1761	3	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:42

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús