Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97324 | Alzina de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-rossell | <p>L'alzina de can Rossell és un arbre majestuós de grans dimensions. Per les dimensions gairebé es pot afirmar que és un arbre centenari.</p> <p>Es troba a tocar dels forns de calç de can Rossell, completament enrunats. Les alzines (<em>Quercus ilex)</em> són arbres de fulla perenne, petita i dentada. La seva escorça és clivellada i el fruit que donen és l'aglà.</p> | 08091-243 | Al camí que mena de can Ginebreda a can Voltà, a uns 500 m de can Ginebreda i uns 600 m de Can Voltà. | 41.4239400,1.8672700 | 405348 | 4586439 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660669224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660685084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660706413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660721845.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | No està protegida pel registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 97248 | Antic col·legi El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-collegi-el-puig | <p><span><span><span>CARAFÍ, Francesc (2016) <em>Trobada d’antics alumnes del Col·legi el Puig</em>. Programa de Festa Major. 2016. p. 43.</span></span></span></p> | XX | <p>L'antic col·legi El Puig presenta l'estructura tipus de les escoles modulars construïdes a mitjans dels anys 1960. El model tipus d'aquests edificis era una nau rectangular amb coberta a una sola vessant, inclinada a la part posterior aguantada per un mur amb petites finestres rectangulars, i la part frontal pilars de suport de l'embigat de la coberta.</p> <p>La façana principal disposava d'un porxo d'accés a la zona de la porta que simplement retirava una mica els envans interiors de tancament de la caixa de l'edifici. A continuació, l'espai entre pilars era obert amb grans finestrals verticals per donar llum a l'interior, i la porta d'accés a la façana lateral.</p> <p>El conjunt de les estructures mostren un acabat de les superfícies realitzat amb un revestiment pintat, del qual sobresurten els pilars sobretot amb maó vist. Aquest mòdul permetia annexar-ne més de manera que segons la necessitat d'aulari es podien col·locar dos o tres mòduls de costat. En aquest cas, l'escola del Puig només consta d'un bloc.</p> | 08091-205 | Carrer del Puig, 30 | <p>L'escola del Puig es va construir l'any 1960 fins al curs escolar de l'any 1976. El curs 1977 fou l'any d'obertura de l'escola Montcau i tots els alumnes del Puig i la Valenciana es van desplaçar a la principal de Gelida. L'escola, que era mixta d'inici, fou un requisit del 'Consejo Local de Enseñanza' de Gelida que l'any 1959 va reclamar la necessitat d'una escola al Barri. L'Ajuntament va comprar els terrenys de 1000 m² el 24 d'octubre de 1961. Alguns dels alumnes no només van ser dels dos barris, sinó d'altres punts del municipi.<br /> </p> <p>Actualment, és el local social del barri del Puig.</p> | 41.4362639,1.8462932 | 403613 | 4587830 | 1961 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97248-1712676200012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97248-1712676200055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97248-1712676200094.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-07-17 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96271 | Arc de can Sàbat de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-can-sabat-de-la-pujada | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004, <span>p. 86.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005, <span>p. 83-85.</span></span></p> | XVI-XVII-XXI | L’arc es troba en bones condicions, si bé ha estat manllevat de la seva posició original. | <p>Es tracta d'un arc de pedra de mig punt de l'antic portal de la casa. L'arc del portal està inclòs dins d'un pany de paret llisa amb un acabat de monocapa que manté l'estructura, col·locat dins d'un cercle ampli de pedra que serveix com a petit monument urbà i un banc mirador de fusta. El portal en si consta de tres brancals de pedra a cada banda i un total de 10 dovelles, incloent-hi la clau, de les mateixes dimensions, a més de dues impostes sense decoració.</p> <p>L'arc està situat com un marc que, des del banc del mirador, enquadra la muntanya de Montserrat a l'horitzó. La cara de l'arc orientada a Montserrat possiblement era l'exterior del mas, ja que sembla més degradada pels efectes meteorològics.</p> <p>Col·locada a la paret hi podem veure una placa commemorativa de l'element.</p> | 08091-14 | Mirador Adolf Galès, s/n. | <p>Segons la placa commemorativa, es tracta de l'arc del portal de Cal Sàbat de la Pujada, amb una cronologia aproximada del segle XVI. També s'indica que va ser una donació de J. A. Segura Montalban a l'Ajuntament de Gelida a la tardor del 2004.<br /> <br /> La masia de Can Sàbat de la Pujada, que <span>dóna</span> nom al barri de Can Sàbat, ha sofert diverses reformes, especialment al segle XIX, quan es va realitzar una important ampliació de l'antic mas documentat del segle XVI, al qual correspon el trull d'oli. Can Sàbat de la Pujada està documentada, segons els estudis de Ramon Rovira i <span>Tobella</span>, des del segle XIII, quan era coneguda com a Can Pasqual. El cognom Sàbat es documenta l'any 1346. La masia original de Can Sàbat, a la qual es va construir un edifici nou l'any 1863 al costat de l'original, va desaparèixer definitivament a finals del segle XX.</p> <p>Abans de la seva desaparició, alguns elements es van incorporar a la façana actual de la casa, mentre que d'altres es van traslladar a diferents punts del poble, com l'arc o el trull de la plaça Triangular. Enric Carafí explica al programa de Festa Major de l'any 2004 que durant anys, les pedres de l'arc estaven guardades en un magatzem municipal dubtant sobre la localització definitiva.</p> <p>Finalment, foren traslladades a la ubicació actual, arran de la intervenció de la Regidoria de Serveis.</p> | 41.4441599,1.8715274 | 405733 | 4588679 | 2004 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470848.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470816.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97144 | Avinguda Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-colomer | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>PALOU, Xavier (2006). 'Avinguda Colomer, que n'ets de maca!'. </span>Programa Festa Major<span> 2006, p. 49.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1989). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, Vol. 13, pp. 421-437.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. pp. 493-512.</span></span></p> | XX | <p><span>L'avinguda Colomer es configura com un eix viari destacable per la seva amplitud superior a la mitjana del que existia fins al moment a Gelida, embellit amb una alineació d'arbres i flanquejat per torres residencials d'estiueig a banda i banda, situades en un terreny relativament pla, en contrast amb els desnivells característics del poble. Aquest sector va experimentar un desenvolupament significatiu durant el primer terç del segle XX, convertint-se, ara, en un dels carrers més emblemàtics per a l'observació de l'auge de l'estiueig en la localitat d'aquella època. Aquesta avinguda es caracteritza per una densa concentració de torres i cases de l'estil noucentista, les quals es distingeixen per les seves façanes elegants i jardins ben cuidats. No obstant això, la pèrdua de diverses d'aquestes edificacions ha esvaït parcialment l'encant original de l'avinguda. La casa Pomar o la torre Rourich són bons exemples de l'estil de l'avinguda.</span></p> <p>La primera onada de torres d'estiueig la podem ubicar a la zona del carrer de Sant Lluís i l'aproximació al poble pels vials inferiors. A continuació, amb l'avinguda Colomer, s'inicià un procés una mica diferent, ja que es va urbanitzar un espai nou que havien estat terrenys agrícoles, amb la voluntat expressa i planificació d'establir un nou espai on ubicar les torres d'estiueig. D'aquesta operació urbanística, amb un marcat estil noucentista, en va sorgir l'avinguda Colomer. Després de la guerra, es va produir una altra onada de construcció a la falda del castell, a la zona dels Tarongers. A més d'aquests dos grups, és important mencionar el gran nombre d'estiuejants que es van establir dins del poble.</p> <p><span>Escenari d'algunes pel·lícules d'època. </span>No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt. L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea.</p> <p>Malgrat aquests canvis, l'avinguda Colomer encara manté el seu caràcter residencial, amb un encant propi. Aquesta via, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.</p> | 08091-156 | Avinguda Colomer, s/n. | <p>El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida.</p> <p>El desenvolupament de l'avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de Can <span>Santfí</span>, del qual Joan Colomer i <span>Guitart</span> (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso.</p> <p>El 1917 Delfí Mas, de la nissaga de constructors i projectistes de Gelida construeix les dues primeres torres de l'avinguda Colomer, les cases Trabal i Pomar. El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980.</p> <p><span><span><span>Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La prematura mort de Lluís Mas el 1906 va obligar el seu fill, Delfí Mas i Valls a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època. </span></span></span></p> | 41.4404986,1.8682981 | 405458 | 4588277 | 1910 - 1935 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97144-img20231212125546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97144-img20231212123825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97144-281001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97144-img20231212125307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97144-img20231212121849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97144-img20231212122115.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | BCIL | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas | Josep Ros i Ros | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97231 | Ball de Bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-12 | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>BANCHS, Narcís (2009). </span><em>El ball de bastons de Gelida: 175 anys</em><span>. Autoedició.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2003). 'El 50è aniversari dels Nous Bastoners de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major </em><span>2003, pp. 13-15.</span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span>El ball de bastons és una dansa tradicional popular en els Països Catalans i altres regions d'Europa i la Mediterrània. Aquesta dansa utilitza bastons com a element central, que els ballarins fan xocar entre ells al compàs de la música. La dansa ha estat una part important de diverses festes i celebracions històriques, la qual cosa ha donat lloc a una varietat d'estils en indumentària, coreografies, músiques i acompanyaments musicals, mostrant una rica diversitat regional.</span></p> <p>El repertori de valls de la Colla Vella, es calcula en una quinzena: La Processó, el Ball Nou, Xotis de Cares, Xotis de Punts, Contradansa, Negrito, Bonanova, Pastoreta, Clavell, la Polca, l'Esmunyegada, l'Exercici, Pavana, Ball de St. Pau i la Dragona. La Colla nova va incorporar set valls nous com són La Polca Airosa, Vals Típic, Vals Jota, Petit Xotis, Polca Pasqua Florida, la Moreneta. Una de les evolucions importants del grup fou a partir dels anys 1980 amb la incorporació dels balls d'espases al repertori, si bé només es representen en escenari.</p> <p>L'acompanyament musical tradicional havia estat el flabiol, però a mitjans dels anys 1980 s'hi incorporaren un parell de tambors, i a vegades, dos flabiols més.</p> | 08091-192 | <p>Segons les referències de tradició oral recollides per Mercè Carafí (1998) no se'n coneix l'antiguitat, però és parlar que ja es ballava al segle XVIII o abans al poble. La celebració dels balls de bastons al poble ha sigut permanent des que se'n té record, si bé hi ha hagut alguna aturada, com consta amb la parada per culpa de la Guerra Civil de 1936-39. Malgrat tot, després de la guerra es va reunir de cop el grup de bastoners de Gelida, l'Agrupació de Bastoners, coneguda popularment com 'La Colla Vella'.<br /> <br /> Les dates de celebració de balls de bastons al poble eren assenyalades, coincidint amb les festes de Pasqua, Festa Major, i posteriorment s'ha incorporat la festa de la Vellesa, i excepcionalment, s'havia celebrat també 'el dia de la <span>Liberación</span>'.<br /> <br /> La història del grup de ball de bastons al poble va començar a canviar a partir de l'any 1947 quan dos membres de la Colla Vella, els germans Andreu i Joan Comajuncosa, s'escindeixen del grup i formen La Colla Nova. 'La Colla Nova' no tarda massa a ser reconeguda i obtindran alguns premis significatius pel món bastoner de Gelida (Albinyana 1950 - Balsareny 1952). Aquests èxits, però, aviat es van veure altre cop alterats, amb una nova escissió del grup, i es funda 'Grup de Danses Nous Bastoners de Gelida' de la mà, altra volta, dels germans Comajuncosa. La nova colla també va obtenir importants reconeixements com el 2n premi al Concurs Internacional de Cançons i Danses de Sant Sebastià l'any 1954. La nova entitat fins i tot va tenir una projecció exterior, visitant en diverses ocasions la Catalunya Nord i França.<br /> <br /> Pel que fa a les colles infantils, la incorporació de la primera fou l'any 1953, quan l'Andreu i en Joan <span>Comajuncosas</span>, van adaptar el ball de bastons gelidenc per a infants entre els set i els dotze anys.<br /> <br /> En 1981, per celebrar la VI Trobada de Bastoners de Catalunya a Gelida, per commemorar l'esdeveniment es va col·locar un monument al carrer de la Barceloneta. Durant la celebració, les diferents colles gelidenques van aconseguir un èxit notable.<br /> <br /> L'estudi del Ball de Bastons a Gelida, gaudeix d'una publicació de l'any 1944, 'El ball de bastons de Gelida' actualment exhaurida, que segons Carafí (2003) inclou un pròleg de Joan Roca i Miracle, destacat promotor i apassionat d'aquestes danses durant els seus estius a la Torre Monturiol de Gelida, de gran antiguitat. A més, l'obra conté contribucions de l'erudit investigador i folklorista Aureli Capmany i les partitures musicals del flabiolaire Antoni Orpí. L'edició original és extremadament rara, limitada a només 33 exemplars numerats i actualment és considerada introbable. Estava impresa sobre una donació de paper de la Casa <span>Guarro</span>, i cobertes de pell. Posteriorment, amb la col·laboració del mateix Enric Carafí, Marino <span>Gutierrez</span> i la família Roca se'n feu una segona edició l'any 1989, incorporant la història dels següents cinquanta anys de vida del ball a Gelida.<br /> <br /> L'any 2003 morí l'històric bastoner, representat i cap de colla gelidenc, Joan Comajuncosa.</p> | 41.4410193,1.8632233 | 405034 | 4588340 | 08091 | Gelida | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97231-bastoners-de-gelida.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 96441 | Barraca 11119 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11119 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | <p><span><span><span>La barraca, de pedra seca, és de planta circular amb una falsa cúpula i dimensions moderades. Com moltes de les barraques de la zona, està coberta de terra per reforçar l'estructura amb l'ajuda de la vegetació que creix a sobre. Té un diàmetre interior de 160 cm i augmenta fins als 240 cm al mig de l'estructura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca la porta, que mesura 60 cm d'ample i 120 cm d'alt. A més, la barraca està envoltada per murs de pedra d'uns 70 cm d'alçada.</span></span></span></p> | 08091-20 | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4423100,1.8738300 | 405923 | 4588472 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740837086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740850746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740881264.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | La barraca de pedra seca es troba en un costat de la rasa de la carretera de BV-2425 quan travessa el pla que hi havia pròxim a la Creu de la Roca Sagna quedant aquesta totalment descoberta després dels treballs necessaris per a netejar els vorals de la carretera. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96258 | Barraca 11120 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11120 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX | Hi ha un enderrocament parcial a la part de la coberta per on es pot filtrar aigua. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular de falsa cúpula. És de dimensions reduïdes i té la llinda plana i els muntants inclinats. Un d’aquests muntants aprofita una gran roca per estalviar-se unes quantes filades de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com la majoria de barraques del terme, és coberta de terra per reforçar l’estructura amb l’ajuda de l’arrelament vegetal.</span></span></span></p> | 08091-6 | A tocar del poble | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4434200,1.8731300 | 405866 | 4588596 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164243.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba al vessant de la muntanya i a l’entorn hi trobem diversos murs de pedra per anivellar el terreny. Molt possiblement, per context i dimensions, es tractaven de feixes de vinyes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96617 | Barraca 15978 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15978 | <p>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</p> | XX | Està en perfecte estat, ja que ha estat restaurada | <p>Barraca de pedra seca de planta circular i amb una falsa cúpula. Té una dimensió mitjana.</p> <p>Com la majoria de les barraques del terme, és coberta de terra per reforçar l'estructura amb l'ajuda de l'arrelament vegetal. És un tipus de construcció aèria aïllada, amb un tipus de porta de llinda plana i els muntats verticals. S'hi pot accedir sense dificultat i es troba en un entorn de pi blanc.</p> | 08091-56 | Partida can Voltà. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4264000,1.8693600 | 405526 | 4586710 | XIX | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217543786.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217555033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217574166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217595435.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Les seves dimensions suggereixen que podria ser un simple magatzem per guardar-hi les eines de l'explotació agrícola, segurament de vinya tal com es pot deduir de l'esglaonat de la muntanya. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97290 | Barraca 17152 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17152 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | La barraca es troba completament enrunada. | <p>Segurament era<span><span><span> una barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula, per les restes que en queden i per la tipologia de cabanes que hi trobem a prop.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'estat d'enrunament és sever i l'abundant vegetació en complica l'accés i l'observació.</span></span></span></p> | 08091-232 | Al camí de la plana de mas Granada, a 150 m del coll de Portell. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4091900,1.8813800 | 406506 | 4584786 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97290-pic1707223758823.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97290-pic1707223733509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97290-pic1707223768072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97290-pic1707223800065.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97282 | Barraca 18360 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18360 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | En línies generals la cabana es troba en força bon estat, però des de l'interior es pot veure com s'hi filtren importants rajos de llum i, segurament, també aigua. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta no té la típica capa de vegetació que hem vist en la majoria de les cabanes del terme per donar solidesa a l'estructura. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'accés és obert i des de dins es pot veure com penetren uns rajos de llum considerables, cosa que indica desperfectes en parets i coberta. Segurament també té filtracions d'aigua.</span></span></span></p> | 08091-228 | Al camí d'Ordal al mas Granada, resseguint un torrent muntanya amunt cap al bosc de Pedra, a uns 50 m del camí. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4069500,1.8713600 | 405665 | 4584549 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225684687.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225665787.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225705293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225721665.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97292 | Barraca 18395 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18395 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | L'accés és complicat degut a l'espessor del bosc i el matollar. La barraca té un enderrocament parcial de la coberta. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. Es tracta d’una barraca de vinya. </span></span></span>La part central de la coberta s'ha esfondrat cap a l'interior. <span><span><span>La vegetació de l'entorn és molt abundant i fa que sigui impossible de veure des del camí.</span></span></span></p> | 08091-234 | Des del camí de can Voltà a la urbanització Safari agafar un desviament a mà esquerra 300 m després de can Voltà. Al cap d'uns 250 m serem a l'alçada de la cabana, que queda amunt, a mà dreta entre el bosc i els matolls. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4217100,1.8744300 | 405943 | 4586184 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219552752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219603171.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219662760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219577827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219503648.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96445 | Barraca 21728 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21728 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | Segles XVIII-XIX-XX | Està en molt bon estat. | <p><span><span><span>Cabana de pedra seca de planta circular de falsa cúpula. La barraca és aèria i aïllada i de dimensions reduïdes. Cal destacar la porta de llinda plana i que la falsa cúpula està tancada amb una llosa plana. Aquesta llosa es troba envoltada de matolls per consolidar la capa de terra que cobreix la resta de la coberta. </span></span></span></p> | 08091-22 | Al sender del fons del Racó cap a la creu de Rocasagna. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4386400,1.8754800 | 406055 | 4588062 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742837973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742853069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742889146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742900982.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742918031.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | L'accés és complicat per tractar-se d'un element situat enmig del bosc sense una referència específica. S'hi pot accedir seguint un corriol. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96451 | Barraca 21751 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21751 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | Una de les cantonades està parcialment enderrocada. | <p><span><span><span>Cabana de pedra seca que ha sofert un enderroc parcial en una de les cantonades. La planta, que és irregular, podria considerar-se el·líptica i està orientada al sud, amb la porta d'accés feta amb una llinda plana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'interior està cobert amb una falsa cúpula i és pràcticament circular.</span></span></span></p> | 08091-24 | <p>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d'empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s'havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc.</p> <p>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d'eines com d'aixopluc i algunes, fins i tot, s'havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</p> | 41.4397500,1.8746300 | 405986 | 4588186 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742331007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742347134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742380766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742413039.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Malgrat l'entorn boscós, hi ha un corriol que hi permet accedir sense massa dificultat des de la pista forestal. L'accés a la pista està tancat i només s'hi pot arribar a peu. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97279 | Barraca 22700 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22700 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | Es troba dins d'una finca particular. | <p>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula.</p> <p>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta no té la típica capa de vegetació que hem vist en la majoria de les cabanes del terme per donar solidesa a l'estructura.</p> <p>L'accés és obert i des de dins es pot veure com penetren uns rajos de llum, cosa que indica petits desperfectes de la coberta.</p> | 08091-226 | Des de l'encreuament de la Mare de Déu de la Salut, agafar la pista que puja amunt en direcció cap a l'Est. Es troba al costat de la casa del final del camí. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4199900,1.8663900 | 405269 | 4586002 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97279-pic1707212471353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97279-pic1707212486578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97279-pic1707212503920.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96261 | Barraca 22955 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22955 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | L’estat de conservació és bo malgrat que l’erosió de la cobertura de terra fa que quedi més desprotegida. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d’una barraca de vinya. La coberta ha patit certa erosió i ja no hi queda cobertura vegetal perquè la capa de terra que hi queda és molt prima. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa d’això des de l’interior es pot apreciar la filtració de llum a la coberta. </span></span></span></p> | 08091-9 | Can Ginebreda | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4208800,1.8631400 | 404998 | 4586104 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210850476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210834312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210877152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210909429.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de les finques de vinya properes a la masia de can Ginebreda i dins de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96452 | Barraca 26814 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-26814 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII-XIX-XX | Ha patit un petit enderroc. Es troba engolida pel bosc i està farcida de deixalles. | <p>Cabana de pedra seca situada a peu de pista. Té una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula. Es tracta d'un tipus de construcció adossada al marge, de petites dimensions. Tot i que està deteriorada, es manté estructuralment en peu, tot i que pateix un petit enderroc.</p> <p>Cal destacar-ne la porta amb una llinda plana.</p> | 08091-25 | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4408400,1.8742300 | 405954 | 4588308 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96452-pic1709741740849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96452-pic1709741760707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96452-pic1709741832655.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Requereix una neteja de deixalles de l'interior i el voltant. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97291 | Barraca 28944 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-28944 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | La cabana ha sofert algun petit despreniment cap a l'interior des de la cúpula. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. És una barraca de vinya petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta no té la típica capa de vegetació que hem vist en la majoria de les cabanes del terme per donar solidesa a l'estructura. L'accés és obert i des de dins es pot veure com penetren uns rajos de llum considerables, cosa que indica desperfectes en parets i coberta i la quantitat de terra acumulada a dins ens indica que segurament també té filtracions d'aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu interior i mig soterrat hi trobem un menut espai obert a la paret del fons que podria haver servit per guardar-hi alguna eina petita. La vegetació de l'entorn és important i fa que sigui difícil de veure des del camí.</span></span></span></p> | 08091-233 | Al camí de can Voltà, a la urbanització Safari. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4188000,1.8748400 | 405973 | 4585860 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220464282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220444125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220485454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220509606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220412596.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panades. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97275 | Barraca 29007 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-29007 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | Només s'hi pot accedir a prop per un sender. Després s'ha d'abandonar i caminar entre els matolls. La barraca està enrunada. | <p>Barraca de pedra seca de planta irregular. El seu estat d'enrunament fa difícil saber com eren la coberta, la llinda o els muntants. Sí que es pot endevinar que era de petites dimensions.</p> <p>Actualment, està molt deteriorada, amb molta vegetació a l'accés, l'interior i l'exterior.</p> | 08091-223 | Al Bosc de ca n'Oller, en una forta pendent. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4310000,1.8799500 | 406418 | 4587209 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97275-pic1709727575954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97275-pic1709727615589.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97275-pic1709727630863.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97275-pic1709727647447.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 97278 | Barraca de les vinyes de can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-vinyes-de-can-marti | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta té una capa de vegetació ben arrelada que dona solidesa a l'estructura. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una porta metàl·lica tanca l'única obertura de la cabana, amb orientació sud.</span></span></span></p> | 08091-225 | A les vinyes de can Martí de Dalt, a tocar del fondo de can Julià. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4287600,1.8417700 | 403224 | 4587003 | 1901 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847550673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847561874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847571472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847595804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847618029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97278-pic1712847635969.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | La llinda té la inscripció de l'any de construcció de la cabana, '1901', una data força tardana per la tipologia de la construcció. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97284 | Barraca del Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cartro | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula.</p> <p>És una barraca gran, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta té una capa de vegetació ben arrelada que dona solidesa a l'estructura. L'accés és obert i des de dins es pot contemplar com no s'escola ni un raig de llum per les parets o coberta, cosa que ens indica el bon estat de l'estructura. Té una petita obertura a la part posterior a manera de finestra o de respirador.</p> <p>A dins hi trobem dos seients individuals fets amb tronc.</p> | 08091-230 | Al camí del fondo del mas Granada, a uns 500 m del coll de Portell. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4100200,1.8776900 | 406199 | 4584883 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224275646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224289541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224302983.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224316730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224326128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224341283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224354690.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-11-28 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96476 | Barraca del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-raco | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX - XX | La barraca està en un estat de conservació regular, però l’abundant vegetació, sobretot un arbre davant mateix de la porta, que ha cobert completament la porta i impossibilita l’accés. | <p>Barraca de pedra seca de planta quadrangular i de falsa cúpula.</p> <p>És una barraca molt petita, amb la llinda plana i els muntants verticals. Les seves dimensions suggereixen que podria ser un simple magatzem per guardar-hi les eines de l'hort si ens atenim a la zona de parcel·les i basses d'horta de l'àrea, o de vinya tal com es pot deduir de l'esglaonat de la muntanya.</p> | 08091-40 | Seguint el camí de fons de vall des del forn de calç del Racó. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4379200,1.8753700 | 406045 | 4587982 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96476-pic1709743895233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96476-pic1709743877954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96476-pic1709743918605.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97232 | Barraca del mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-granada | <p><span>PEREZ, Àlvar Mn. (2005), 'Boires rogenques. La persecució religiosa de 1936-1939 a Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 67-76.</span></p> | XX | La cabana presenta algunes esquerdes importants a les parets i també algun petit despreniment a la coberta. | <p><span><span><span>La barraca del mas Granada és de pedra arrebossada amb una argamassa de fang. La coberta és de teula àrab de doble vessant. L’única obertura és la porta i té els brancals i l’arc rebaixat fets de maó pla i està orientada al sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’arc hi veiem la inscripció <em>“MAS GRANADA” JULIOL 1949 AV'.</em> Es pot accedir a l’interior perquè la porta no té tancament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De dins les parets de pedra estan arrebossades de ciment. Les bigues de tronc de fusta aguanten el sota-teula d’encadellat ceràmic. En una cantonada hi trobem una llar de foc a terra amb la campana extractora feta de maó pla, igual que la xemeneia. El terra no està treballat.</span></span></span></p> | 08091-193 | Al camí d'Ordal a mas Granada, prop de la plana de mas Granada i de la font del mas Granada. | <p><span><span><span>Durant els primers dies de l’aixecament feixista de 1936, concretament entre el 20 i el 25 de juliol, el cap dels carlins, Agustí Estruch, i el mossèn de Gelida, Martí Mariner, van estar amagats pels voltants del mas Granada. La data de juliol de 1949 segurament correspon a unes obres d'arranjament de la cabana.</span></span></span></p> | 41.4090300,1.8751900 | 405988 | 4584775 | Primera meitat | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843791702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843803307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843817499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843832074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843844759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843853804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843862674.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins del PEIN Muntanyes d'Ordal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |
| 97277 | Barraca partida de can Miquel de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-partida-de-can-miquel-de-les-planes | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | La barraca ha perdut completament la coberta, però les parets han estat restaurades i mantingudes i no hi ha perill d'esfondrament. | <p>Es tracta d'una barraca aïllada de pedra seca de planta rectangular.</p> <p>La coberta, avui desapareguda, era d'un sol aiguavés. L'única obertura és la porta d'entrada sense tancament i és a la façana nord. Té els muntants verticals de pedra i un arc de volta rebaixada fet amb maons plans.</p> <p>El gruix de les parets és considerable i no tenen cap mena d'arrebossat.</p> | 08091-224 | A la partida de can Miquel de les Planes, agafant un trencall a mà esquerra abans d'arribar a les vies del TGV. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4404200,1.8339600 | 402589 | 4588306 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670991458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670928026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670939866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670953977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670962129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670970221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97277-pic1712670906638.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97283 | Barraca plana de mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-plana-de-mas-granada | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca gran, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d’una barraca de vinya. La coberta té una capa de vegetació ben arrelada que dóna solidesa a l'estructura. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'accés és obert i des de dins es pot contemplar com no s'escola ni un raig de llum per les parets o coberta, cosa que ens indica el bon estat de l'estructura.</span></span></span></p> | 08091-229 | Al camí del fondo del mas Granada, a uns 300 m del coll de Portell. Està indicada amb un cartell de fusta. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4097700,1.8797700 | 406372 | 4584852 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707223988102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224001565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224017803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224039331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224051461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224071335.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97254 | Bassa del torrent de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-torrent-de-sant-miquel | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XIX - XX | La bassa es troba en bastant bon estat, tot i que presenta alguna esquerda. | <p>Es tracta d'una petita bassa rectangular aixecada amb material d'obra, com ara maons i lloses de pedra, i arrebossada amb morter. Les lloses inclinades en alguns punts del mur fan pensar que també hauria tingut un possible ús com a safareig.</p> <p>L'aigua arriba a la bassa a través d'un broc en un dels murs de contenció que podria ser de l'encaminament d'una font natural d'alguna cota superior. A l'altre extrem de la bassa hi trobem un forat que actuaria de sobreeixidor. Segons fonts orals del veïnat, malgrat estar en un moment de sequera excepcional on bona part de les fonts del poble són seques, la bassa té aigua, i pel broc hi ha un degoteig constant.<br /> <br /> Seguint el camí torrent amunt hi trobem dues basses més, una de més nova i més gran feta de formigó i que manté una fina làmina d'aigua i una altra més antiga, feta de pedra parcialment arrebossada, que està enrunada i en desús.</p> | 08091-210 | Al camí del Racó, uns 100 m després de la masia Bargalló o Racó. | <p>No s'ha trobat referències escrites sobre les basses ni sobre la seva possible datació.</p> | 41.4377400,1.8726700 | 405819 | 4587965 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97254-pic1712823307182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97254-pic1712823318348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97254-pic1712823337998.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97254-pic1712823700096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97254-pic1712823737584.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97218 | Boscos de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-can-ginebreda | <p>Els boscos de can Ginebreda tenen una extensió de 124,12 ha i s'estenen des de les faldes del Montcau fins a can Ginebreda. Forma part del PEIN Muntanyes d'Ordal. La vegetació dominant és el pi blanc, però també hi podem trobar el roure i l'alzina, puntualment trencats per màquies, brolles i garrigues.</p> <p>A nivell de fauna cal destacar comunitats de vertebrats típiques de les serres litorals, amb espècies com el teixó o la xixella. Cal destacar també la riquesa de fauna invertebrada.</p> <p>Dins d'aquests boscos hi podem trobar algunes fonts, com la font de can Ginebreda, la font del Noguer o la font de les Anteles, alguns forns de calç com els de Baix de can Ginebreda i alguna barraca de vinya feta amb la tècnica de pedra seca.</p> | 08091-186 | És una zona forestal situada a l'est de Martivell. | 41.4215100,1.8582700 | 404592 | 4586179 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875217103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875327942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875466436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875478690.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875593648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875600869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875617671.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 96997 | Brollador de La Gelidense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brollador-de-la-gelidense | <p><span>CARAFÍ, Enric (1987). El Centre recreatiu i cultural 1877-1987: 110 anys d’història gelidenca. Ajuntament de Gelida.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005,<span> pp. 83-85.</span></span></p> <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè (2018). “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, p.90.</span></p> | XIX-XX | <p>El 2018, en el seu article sobre els jardins patrimonials de Gelida, Lluís Rius i Mercè Compte van descriure el parc de La Gelidense com un jardí de prestigi empresarial que simbolitzava seriositat i solvència econòmica. Un dels elements d'aquell jardí monumental és aquest brollador de marbre blanc, que actualment es troba al pati del Centre Cultural Municipal. El brollador està situat al centre d'una bassa octogonal feta de pedra i folrada interiorment amb plaques de marbre. La peanya central, també de base octogonal, es caracteritza pel relleu de quatre caps de lleó dels quals podria sortir aigua de la boca. La peanya està embellida amb decoració vegetal a la part superior i serveix de suport per a un gran plat còncau i rodó decorat amb ondulacions que guarda una làmina d'aigua i permet el vessament pels costats. El centre del brollador és protagonitzat per un sortidor decorat amb quatre peixos.</p> <p> </p> | 08091-90 | Carrer Major, 51. | <p>El parc del Molí Nou, o La <span>Gelidense</span> com també es coneix, fou concebut, tal com Rius i Comte l'identifiquen, com a jardí industrial i per transmetre un prestigi empresarial fora de l'abast dels capitals menors, com a marca distintiva de seriositat i solvència econòmica.</p> <p>Així doncs, a les característiques pròpies de la diversitat d'espècies presents al jardí, com les grans dimensions de l'espai, i la característica entrada amb l'avinguda de plataners, el Marquès de Gelida, Joaquim Jover i <span>Costas</span> va voler atorgar-li un nivell exclusiu. Joaquim Jover (Barcelona, 1854 - 1922) va ser un industrial i navilier que va fundar l'empresa de navegació Jover i Serra i va participar com a accionista en el Banc de Barcelona. El seu negoci principal se centrava en la indústria naviliera. Com a reconeixement al seu suport que fa oferir al Regne d'Espanya per prestar els seus vaixells de manera gratuïta durant la repatriació d'oficials i soldats malalts després del desastre de Cuba (1898), se li va concedir el Marquesat de Gelida. L'entrada de Jover a Gelida, però, fou a raó del fet que va heretar diversos negocis al poble del seu oncle, Joaquim Serra, incloent-hi la fàbrica paperera La <span>Gelidense</span>, també coneguda com el Molí Nou.<br /> <br /> El parc de La <span>Gelidense</span>, doncs, ha estat al llarg del segle XX un espai molt ben vist pels treballadors, i la població en general, fins al punt que moltes de les celebracions patronals, segons <span>Roselló</span>, a la tarda, la celebració es traslladava a les fàbriques, alternant-se, com hem dit. Al Molí Nou es gaudia de la festa dins un parc molt ben cuidat i enjardinat del que avui sols en resta una mínima part abandonada i del que formaven part la glorieta orientalitzant i el mateix brollador.</p> | 41.4401115,1.8627982 | 404998 | 4588239 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96997-1716583948832.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96997-img20240306164152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96997-1710932048744.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 101|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97663 | Bòbila de can Toniller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-toniller | <p><span><span>AAVV (2018). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> | XX | No s'ha pogut localitzar l'element. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, està en procés d'enrunament i cobert de vegetació. | <p><span><span><span>Segons l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic, l'estructura es compon de diverses parts, majoritàriament cobertes de vegetació. Destaquen, no obstant això, un mur de maons vistos, una porta de fusta i una reixa de ferro situada a la dreta de la porta, tots dos elements integrats en la roca. A més, es troba una estructura de morter amb una obertura de maó vist i un arc rebaixat, així com un element circular de maó amb una obertura a la part superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La bòbila de can Toniller disposava d’una mina des d'on s’extreia el material per ser processat en els forns adjacents.</span></span></span></p> | 08091-352 | Prop de can Toni Oller (segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, a l'alçada del Pk 6,1 de la carretera Bv-2425). | <p>Aquesta bòbila es troba pròxima al que antigament es denominava el mas de la Calma, i que avui es diu masia de can Toni Oller o també dit <span>Toniller</span>, ja que tal com indica Ramon Rovira <span>Tobella,</span> segons la tradició familiar, abans vivien en una altra casa propera just a la carena on parteixen els termes de Gelida i Castellví, sobre el revolt de la carretera.</p> <p>S'estima que és una estructura de principis o mitjans del XX.</p> | 41.4393484,1.8903673 | 407300 | 4588125 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97663-bobila-de-can-tonilleegipci-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97663-bobila-de-can-tonilleegipci-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97663-bobila-de-can-tonilleegipci-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96951 | Ca l'Adela Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-ladela-figueras | <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme.d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres d'una crugia que segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consta de soterrani, planta baixa, pis i sota coberta amb teula àrab.</p> <p>L'edifici és cantoner amb el carrer de la Font i s'acompanya d'un pati enjardinat. La façana principal, ubicada al carrer Mossèn Jaume Via és clarament modernista. Destaca la simetria de l'edifici i les línies sinuoses. La planta baixa consta d'un portal recte ubicat desplaçat de l'eix central de la façana. Al seu costat un finestral rectangular amb porticó de fusta i barana d'ampit feta de forja amb motius florals. El pis es caracteritza pel balcó corregut que ocupa tota l'amplada i les dues sortides del balcó. És de línies sinuoses i destaca juntament amb la barana de forja i motius florals. La decoració que emmarca les dues sortides es basa en motius vegetals molt a tall de garlanda. Disposa de dos respiralls també ornamentats amb motius florals. El tester amb línies sinuoses combina també les baranes de forja i una gran orla central en què no hi ha res escrit i segons el projecte hauria disposat l'any de construcció, 1912.</p> <p>És interessant l'ús del color que s'ha fet a la façana combinant els colors crema i vermellosos, que en destaquen molt la decoració.</p> <p>Hi ha altres elements interessants com la porta de fusta i l'agafador. També consta que els mosaics hidràulics interiors són atractius.</p> | 08091-78 | Carrer Mossèn Jaume Via, 71. | <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> <p>La casa fou construïda l'any 1912 pel constructor gelidenc Mariano Mas i Civil, de la nissaga de constructors gelidencs Mas. També es coneix com a Casa Figueras, nom derivat de l'antiga propietària Adela Figueras.</p> <p><span><span><span>El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s’ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de Mariano Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil (1861-1942), es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil (1863-1906) es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. El 1886, els dos germans van construir la seva primera casa al carrer de Salou, anticipant el futur de la construcció a Gelida. A partir del 1900, l'activitat dels germans Mas es va caracteritzar per avançar cap al domini ple del sector de la construcció local i per la seva creativitat. El 1899, Lluís Mas va signar com a mestre constructor el seu primer projecte, redactat per Manuel Sabater, i a partir d'aquest moment, tant Mariano Mas com Lluís Mas van signar projectes. L'activitat dels Mas com a projectistes va tenir una importància cabdal en la història de l'arquitectura local, ja que va significar la introducció del Modernisme a Gelida. Aquest estil va penetrar a través dels Mas i es va manifestar com un autèntic fenomen popular, principalment en tipologies de cases entre mitgeres. Lluís Mas va ser qui primer va assajar tímidament les fórmules modernistes el 1901 a la casa Francisco Rosell (cal Quico Fuster). Després de la seva mort prematura, el seu germà gran, Mariano, va assumir el seu llegat. A poc a poc, el fill de Mariano, Joaquim Mas i Palau, es va incorporar al negoci, tal com el fill de Lluís, Delfí Mas i Valls.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les reixes ornamentals que configuren tant l'entrada com baranes són de Cerferino Raventós (CARAFÍ 2002). Ceferino Raventós i Masana, nascut a Sant Pau d'Ordal el 1890. L'aprenentatge de ferrer i manyà el féu a cal Ferrer Nou i a cal Pep Manyà, de Sant Sadurní. Raventós fou un excel·lent forjador tal com ho demostra la seva obra, present encara en reixes, balcons o baranes de moltes construccions noucentistes i ampliacions modernistes.</span></span></span></p> | 41.4404312,1.8618500 | 404919 | 4588276 | 1912 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96951-img20231127113014_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96951-img20231127112900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96951-img20231127112929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96951-img20231127112954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96951-img20231127113036.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Mariano Mas i Civil (mestre d'obres) | La façana real és lleugerament diferent del projecte previst, tal com es pot veure a la placa interpretativa del recorregut de la ruta municipal de la Gelida Modernista. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96466 | Ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix-3 | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span><em>. </em><span>Miscel·lània Penedesenca, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (1993) Les primeres generacions de “Els Mas”, nissaga de paletes constructors i arquitectes de Gelida. Programa Festa Major 1993, pp. 61- 66.</p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) Els paletes a Gelida a finals del segle XIX. </span>Programa Festa Major 2022,<span> pp. 66 - 71.</span></span></p> | XX | <p>Edifici ubicat a la plaça de l'església i la continuació amb el carrer Marquès de Gelida. Consta de planta baixa, i dos pisos amb coberta de doble vessant. Es tracta més d'un gran casal ubicat a la plaça que un edifici entre mitgeres tradicional. La façana principal, de les dues orientades a carrer és la que dona a la plaça. Es caracteritza per una porta principal flanquejada per dues finestres, que actualment dona accés a un centre veterinari. Al primer pis hi trobem tres balcons d'ampit, amb el central una mica més gran. Tots tres amb barana de forja igual que a les finestres del segon pis. Aquestes finestres són un dels trets més característics de l'edifici. Es tracta de tres conjunts de finestres geminades amb arquivolta. La façana es completa amb un ràfec prominent.</p> <p>A la façana del carrer Marquès de Gelida, també hi trobem, mantenint l'estil, dues obertures amb balcó al primer pis i dos conjunts de finestres geminades.</p> <p>Finalment, cal destacar la torratxa amb terrat ubicat al costat de la façana principal. Com a detall de la façana, esmentar que hi ha pintat al segon pis, sobre la finestra central, la inscripció 'VILLA SEBASTIAN' dins d'una mena de garlanda blava.</p> | 08091-32 | Plaça de l'església, 2. | <p>Edifici més antic, que el mestre pràctic o mestre constructor Lluís Mas i Civil en va fer el projecte de reforma l'any 1903.</p> <p><span><span><span>El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romañà, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El creixement de Gelida a finals del segle XIX, impulsat per l'expansió de la vinya i les fàbriques papereres, així com l'arribada del ferrocarril, va beneficiar l'expansió urbana i la construcció d'habitatges al poble. Francisco Mas va millorar notablement la seva posició econòmica i social, construint moltes cases, especialment les projectades pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. El 1899, Lluís Mas va signar com a mestre constructor el seu primer projecte, redactat per Manuel Sabater, i a partir d'aquest moment, tant Mariano Mas com Lluís Mas van signar projectes. L'activitat dels Mas com a projectistes va tenir una importància cabdal en la història de l'arquitectura local, ja que va significar la introducció del modernisme a Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest estil va penetrar a través dels Mas i es va manifestar com un autèntic fenomen popular, principalment en tipologies de cases entre mitgeres. Lluís Mas va ser qui primer va assajar tímidament les fórmules modernistes el 1901 a la casa Francisco Rosell (cal Quico Fuster). Després de la seva mort prematura, el seu germà gran, Mariano, va assumir el seu llegat.</span></span></span></p> | 41.4399300,1.8652276 | 405201 | 4588217 | 1903 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110444072_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110502356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110540635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110611497.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Lluís Mas i Civil | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97026 | Ca l'Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laltimires | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span>Programa Festa Major 2004,<span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XVIII - XX | <p>La masia, que ha quedat inserida dins la trama urbana de Gelida, consta d'un edifici principal de planta rectangular i tres plantes, amb una coberta a doble vessant paral·lel al carrer.</p> <p>A principis del segle XX, la masia va ser transformada en torre d'estiueig, període durant el qual es van construir diversos coberts, porxos i terrasses al jardí que envolta la casa. Dels elements originals, destaca especialment la portalada, orientada cap al carrer del Pi i construïda amb maons. A la mateixa zona de l'edifici, destaca un gran terrat amb barana balustrada i dues grans finestres geminades, també de maó de gairell. L'edifici ha experimentat nombroses restauracions i transformacions, i com passa amb altres edificacions del poble, sovint resulta difícil diferenciar les estructures originals de les intervencions més modernes.</p> <p>Les finestres de la façana que dona a la ronda del president Macià, amb llinda i brancals de pedra, semblen ser originals. A la part posterior de la casa, hi ha el passatge Altimires, que originàriament servia com accés al gran jardí de la torre. Amb el temps, l'espai del jardí s'ha reduït a mesura que es facilitava l'accés a les cases del carrer del Pi des del carrer de Lluís Guarro. Encara es pot veure un portal d'entrada al passatge Altimires, caracteritzat per dos pilars de maó coronats amb grans boles a tall de pinacle i una reixa de forja de doble batent que porta la inscripció: 'Particular / Casa de Altimires'.</p> <p>La projecció del carrer de Lluís Guarro fou obra de Jaume Sanlley Molist, mestre d'obres, l'any 1924, moment, en el que possiblement s'establia aquest portal.</p> | 08091-106 | Carrer del Pi, 38. | <p>L'important nombre de masies situades en el terme de Gelida no fa res més que reflectir les arrels agrícoles dels més vells assentaments a la vila. La masia era inicialment una petita explotació agrícola, centrada en la producció de cultius locals i l'atenció del bestiar. Gelida ha estat, fins a la segona meitat del segle XVIII, un hàbitat dispers que presentava una explotació agrícola. El centre d'aquestes explotacions era l'entitat anomenada masia, conjunt d'habitacles i terres, mentre que la vila de Sant Miquel, embrió del poble de la Gelida actual, era un petit centre amb no més d'una dotzena d'edificis fins a la primera meitat del XVIII.</p> <p><span><span><span>La història de Ca l'Altimires és la crònica d'una masia que ha vist passar els segles a mans de diversos propietaris. Els orígens d'aquesta propietat noucentista es donen al segle XVIII, quan era coneguda més específicament amb el nom de: Mas Sàbat o d'Andreu Sàbat. L'edifici que es coneix avui dia com Ca l'Altimires va pertànyer de l'heretat de Can Sàbat al segle XVIII. Més tard, el 1800, va ser adquirit per Felip Leblond i Buller. Aquest va ser precisament qui va anar adquirint i ampliant les seves possessions a Gelida, incloent-hi el mateix castell gelidenc a través de diverses transaccions documentades i registrades. Més endavant va passar a mans de la família Altimires, d'aquí el seu nom actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el pas dels anys, Ca l'Altimires ha estat testimoni de diferents canvis en la seva propietat així com en la seva funció. Cal esmentar el fet que moltes de les cases que hi ha al voltant d'aquesta propietat pagaven censos als amos d'aquesta masia. Aquest fet no s'ha d'obviar, ja que demostra la seva importància com a propietat terratinent que conseqüentment va donar origen a altres habitatges de la localitat. Ja en el segle XX aquesta va passar a ser torre d'estiueig.</span></span></span></p> | 41.4421232,1.8596023 | 404734 | 4588466 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-1702457472538.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-img20231212093733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-1702457476760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97026-1702457476861.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97336 | Ca l'Emili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lemili | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</span></p> | XV - XVIII - XX | Ha estat restaurada a principis dels anys 2000 per adaptar-la com a casa de turisme rural. | <p>Edifici de planta rectangular amb coberta a dos vessants amb la façana principal orientada al sud.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic es tracta d'un volum simple de planta baixa i pis. Tot que ha estat reformada a principis dels anys 2000 es poden observar encara elements estructurals originals en el conjunt de les façanes.</p> <p>Destaca especialment el gran portal dovellat d'arc de mig punt amb pedra rogenca de la porta principal. Un dels elements característics que també mostra la façana de l'edifici és que bona part de l'estructura està feta amb tàpia, dels quals n'hi ha pocs exemples al municipi.</p> | 08091-250 | Ctra. Vilafranca - Gelida C-243c. | <p><span><span><span>L'historiador gelidenc Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En referència a Ca l'Emili o Cal Xim segons Rovira, es pot resseguir la traça almenys al segle XIV o XV, encara que la primera referència al fet que es refereix documentada data de 1513, quan era descrita com 'lo mas' i funcionava com un alou de Santa Maria de Montserrat sota la propietat dels Duran del Puig. El 1736, es documenta que anteriorment la propietat era coneguda com 'lo mas Mató', i contenia una petita construcció habitable. Rovira, però també esmenta la possibilitat, tal com diu la Catalunya Romànica, que les arrels siguin del segle XII (vol. XIX, pàg. 124), ara bé, creu que el mas és molt més tardà, amb una cronologia pròxima als segles XIV – XV.<br /> <br /> Durant el segle XVII, la masia va ser habitada pels Pelegrí, que van emparentar amb els Ginebreda; Jerònima Pelegrí es va casar el 1616 amb Joan Ginebreda. Cap a 1644, la família Coll va residir a la propietat. Posteriorment, la masia va ser coneguda com cal Xim, nom derivat de Joaquim Julià-Ferrer i Llopard de Baix, qui junt amb el seu germà va viure a la casa fins a la primera meitat del segle XIX. A principis del segle XX, el mas va ser venut al marquès de Gelida i a Eusebi Güell i de Sentmenat. A la dècada dels setanta, una part del terreny i la casa van ser adquirits per la propietat actual.</span></span></span></p> | 41.4314361,1.8579325 | 404578 | 4587282 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-pic1712652142559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-img-20240415-wa0042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-pic1712652124640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-pic1712652185149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-pic1712652402636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-pic1712652158152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-img-20240415-wa0054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97336-img-20240415-wa0045.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | També coneguda com a Cal Xim.Per indicació de la Comissió de Patrimoni de Gelida, la masia que Rovira anomena Cal Xim s'ha anomenat ca l'Emili, nom amb la qual se la coneix actualment. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97574 | Ca l'Esteve del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteve-del-puig | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> <p>ROVIRA, Ramon (1992). 'Un Mas Templer a Gelida: Fundació d'un Nucli?' 5nes. Jornades d'Estudis Penedesencs. pp. 229-244.</p> <p>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</p> <p><span><span>ROVIRA, Ramon (2017). 'La comanda templera de la joncosa de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major 2017</em><span>. pp. 75-76.</span></span></p> | XVI - XVIII - XX | Estructuralment l'edifici sembla sòlid. | <p>És un gran edifici de planta quadrada que disposa de planta baixa, pis i golfes. Per reformes contemporànies l'edifici ha estat molt transformat, com a mínim dels paraments exteriors, amb la regularització de portes i finestres. Actualment, dels elements originals del mas, destaquen les pedres cantoneres que s'han deixat a la vista. La coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest presenta un ràfec esgraonat a dos nivells. La façana principal hi ha un rellotge de sol adossat fet amb artificial.</p> | 08091-319 | Barri del Puig, a continuació de cal Duran del Puig. | <p>L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de principis de segle XVI. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc.</p> <p>Segons Rovira, el mas havia rebut altres noms com '<span>Lo</span> mas Sàbat del Puig de Sant Pere', o '<span>lo</span> mas Miquel'. En qualsevol cas, els primers hereus documentats per Rovira portaven el cognom Duran i, possiblement, procedien de can Duran del Puig, situat a prop del lloc mencionat. Aquesta vinculació es pot observar en el capbreu de 1513, que descriu que 'Joan Sàbat posseïa el mas al Puig de Sant Pere, heretat de Pere Duran, el seu avi matern'.</p> <p>Posteriorment, la propietat va passar als Sàbat, probablement originaris de can Sàbat de la Pujada, on es registren els antecedents més antics dels Sàbat. Encara que no es disposa de documentació que ho certifiqui de manera definitiva, aquesta transmissió és considerada probable. Documentació més precisa troba que els Miquel, procedents de can Rossell de la Llena, del mas de la Llena, van ser els següents propietaris.</p> <p>Al segle XVII, els Esteve, originaris de ca n'Esteve de la Riera de Sant Llorenç d'Hortons, van adquirir la propietat, la qual ha continuat en mans d'aquesta família fins a l'actualitat.</p> | 41.4361191,1.8474680 | 403711 | 4587813 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97574-pic1712654715274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97574-pic1712654731178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97574-pic1712654794732.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97574-pic1712654832736.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97183 | Ca la Cafetera, o casa Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-cafetera-o-casa-galceran | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. </span><em>Programa Festa Major</em><span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> | XX | <p>La casa Galceran és un habitatge de planta baixa més un pis, destacant per un pati jardí adossat al costat de l'habitatge. L'immoble ocupa una parcel·la amb l'amplada de dues crugies, típica en aquest sector del carrer del Sol, però només n'ocupa la meitat, deixant l'altra meitat lliure per al pati jardí.</p> <p>L'habitatge, de planta rectangular, consta d'una façana principal que segueix el patró habitual de porta més finestra a baix, i un balcó amb barana de forja i finestra a l'altura del pis.</p> <p>Un dels elements distintius de la casa és la conservació del pati, que està envoltat per un mur i una reixa de forja decorada amb aplicacions de ceràmica escacada blava, tant als pilars acabats amb punta com a la base de la reixa. Aquest mateix motiu decoratiu es repeteix en els plafons del sòcol de l'escala exterior adossada que permet accedir al pis des del pati.</p> | 08091-165 | Carrer del Sol, 29. | <p><span>La casa Galceran va ser construïda per Jaume Colomer, conegut com el <em>Paleta Nou</em>, l'any 1926. Pocs anys més tard, el 1931, Colomer es va traslladar a residir al carrer del Sol, al número 1 amb la seva família. Aquesta propietat és distintiva dins del seu carrer i destaca per les característiques de la seva tipologia amb pati. Tot i les diferències amb altres construccions, la casa Galceran es podria assimilar a l'estil de torres amb pati utilitzades com a segones residències o cases d'estiueig, encara que és molt més modesta que altres exemples a Gelida. La casa també es coneix com a Ca la Cafetera, ja que segons Mercè Carafí (1998) la mestressa per mirar de guanyar-se una mica millor la vida, portava cafè a domicili.</span></p> <p>Durant la primera meitat del segle XIX, l'eix principal format pels carrers Marquès de Gelida, Major i Pi va ser el primer punt de desenvolupament urbà. Paral·lelament, altres zones com el carrer del Sol van iniciar un procés d'urbanització similar, utilitzant com a referència el camí carreter de Martorell a Sant Sadurní d'Anoia.</p> <p>Abans del creixement urbà del poble, el carrer del Sol estava ocupat només en una meitat aproximada de l'ocupació actual, establint-se el límit a l'edifici actual número 23, on encara es pot veure la placa del Partit Judicial de Sant Feliu, Província de Barcelona. Aquest tipus de plaques també es poden trobar al carrer Vicenç Perelló i al final del carrer del Pi.</p> | 41.4397275,1.8672265 | 405367 | 4588192 | 1926 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97183-img20240306134632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97183-img20240306134602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97183-img20240306134611.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-06 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Jaume Colomer Bertran (constructor) | A la façana hi trobem un rellotge de sol de plafó ceràmic industrial de finals del segle XX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96263 | Ca la Sara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-sara-0 | <p><span><span>(1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>CENTRE D'INTERPRETACIÓ DEL CASTELL (2005). 'Ruta modernista de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 86.</span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></span></p> <p><span><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida. Programa de Festa Major 2013, pp. 63-70.</span></p> <p><span>ROVIRA, Montserrat (2019). Una festa major diferent. Ca la Sara. Programa Festa Major 2019, pp. 38-41.</span></p> <p><span><span>SOLER, Glòria (1995). </span>L’estiueig a Catalunya 1900-1950. <span>Edicions 62.</span></span></p> | XX | <p>Torre d'estiueig d'estil modernista de planta baixa, subterrani, pati i jardí. La façana principal, orientada al carrer Sant Lluís, presenta un coronament amb línies ondulades i sanefes florals de grans volums i fins i tot exuberants, a més de baranes de forja també decorades amb flors. Aquesta façana consta d'una porta central i dues finestres, totes elles amb uns ampits decorats amb motius florals. La porta està protegida per una reixa de forja, igual que les finestres. A la part superior, una gran corona floral emmarca la data de construcció, 1909. Les cantoneres també estan decorades amb una sanefa vertical floral i rematades amb boles i motius vegetals col·locades sobre la cornisa.</p> <p>A banda i banda, trobem diferents patis tancats amb pilars i reixa de forja. A l'interior, segons descriu l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, l'espai està distribuït amb un passadís central acabat amb una galeria i habitacions a banda i banda. Tot i que no s'ha conservat, se sap que disposava de mobiliari modernista d'època.</p> <p>També compta amb una glorieta amb columnes dòriques orientada al jardí. A més, disposa d'un garatge separat a l'altre extrem del jardí, construït mantenint les línies estilístiques arrodonides que perfilen tot l'edifici.</p> | 08091-11 | Carrer Sant Lluís, 9-11. | <p>Torre d'estiueig modernista (1909) construïda pel mestre d'obres Pere Ros i Tort (1848-1922) en l'espai que havia estat l'antiga era de Cal Bon Joan. Pere Ros Tort (ROSSELLÓ 2013) va tancar, possiblement, amb Ca la Sara la seva etapa de mestre d'obres a Gelida. Ca la Sara, una residència d'estiu dissenyada el 1909 per a Josep Montserrat i situada al carrer Sant Lluís núm. 9-11, mostra un compromís clar amb l'estil modernista. Actualment, aquesta edificació és considerada un punt destacat dins del circuit modernista de Gelida. Malauradament, no sempre ha estat així, i a la part posterior, on hi havia un gran jardí-pineda, va ser destruït durant els anys setanta per edificar-hi un taller tèxtil de manera bastant barroera.<br /> <br /> El jardí constava d'una bona pineda, un petit pavelló i escales, esdevenint un petit pulmó verd al centre del poble, tot i que era d'accés privat. Va ser salvat de l'enderrocament i convertit en guarderia als anys setanta, gràcies a la campanya de salvació d'edificis d'interès que va dur a terme l'Assemblea Democràtica de Gelida i altres persones sensibilitzades pel patrimoni cultural del poble. Posteriorment, fou el 'parvulari' de Gelida, tal com recorda Rovira en el seu article de l'any 2019 al programa de Festa Major.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís es va projectar urbanísticament a finals del segle XIX amb l'arribada del ferrocarril (1865) i articula un camí cap a l'estació, on trobem un dels primers nuclis d'estiueig al poble. Aquest carrer és un dels principals eixos del primer urbanisme d'estiueig a Gelida, que es va desenvolupar al tombant del segle XX. Durant aquesta època emblemàtica, entre els anys 1880 i 1920, van sorgir les primeres grans torres amb jardí, marcant un període de creixement i transformació significatiu per a la localitat. El seu recorregut ofereix una visió clara de l'evolució de l'arquitectura de Gelida.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís, anteriorment conegut com a carrer Salou, es va consolidar com un dels carrers preferits pels constructors i arquitectes de Gelida per al desenvolupament de les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de la fi del segle XIX i principis del XX. Un exemple paradigmàtic d'aquesta arquitectura és la Torre modernista de Can Jové, que va ser reformada l'any 1913 per l'arquitecte Arnau Calvet. O la paradigmàtica Can Valls, que actualment és pública i amb el jardí reconvertit en parc urbà i que permet observar de prop un d'aquests conjunts més genuïns.<br /> <br /> També són interessants les reixes de forja conservades (CARAFÍ 2002), la majoria dels quals van ser obra de <span>Ceferino</span> <span>Raventós</span> i <span>Masana</span>, nascut a Sant Pau d'Ordal el 1890. L'aprenentatge de ferrer i manyà el feu a cal Ferrer Nou i a cal Pep Manyà, de Sant Sadurní. <span>Raventós</span> fou un excel·lent forjador tal com ho demostra la seva obra, present encara en reixes, balcons o baranes de moltes construccions noucentistes i ampliacions modernistes.</p> | 41.4413390,1.8621263 | 404944 | 4588377 | 1909 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-1702457475794.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-1702457475695.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-pxl20231127113654880.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-pxl20231127113702863.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Pere Ros i Tort (mestre d'obres) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97492 | Ca n'Oller de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noller-de-la-muntanya | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XV -XVII - XIX - XX | Consta que el conjunt està en bon estat, malgrat no s'hi ha pogut accedir per fer-ne la visita. | <p><span><span><span>Segons el Catàleg de Masies i cases rurals de Gelida, el casal de Ca n'Oller de la Muntanya està format per dos cossos laterals de planta baixa més un pis, amb teulada a un vessant, i un cos central de planta baixa més dos pisos, amb teulada a dos vessants i carener paral·lel a la façana principal orientada al sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana oest hi ha adossada una capella de cos rectangular, amb coberta a dos vessants i espadanya. A través d'un pati a la façana est, s'accedeix als cellers situats al sud i a l'antiga masoveria, la qual presenta un rellotge de sol. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana est del celler es troba un porxo. Al sud del conjunt principal hi ha un altre antic celler amb una marquesina per a vehicles i un magatzem adossats. A l'est del conjunt es troba un magatzem de planta baixa amb coberta a dues aigües i una altra marquesina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les construccions modernes, s'inclou un edifici de planta baixa de forma octogonal, un gran cobert agrícola actualment destinat a pista esportiva i quadres, un cobert agrícola situat a l'entrada de la finca i l'habitatge del vigilant situat a l'exterior del recinte tancat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal hi ha esgrafiats amb el símbol de la creu, els noms de Jesús, Maria i Joseph, i una data incompleta de '179(?)'.</span></span></span></p> | 08091-283 | S'hi pot anar des del castell de Gelida pel camí de l'antic Ciment, muntanya amunt. També s'hi pot anar per la carretera de Gelida a Corbera, per la urbanització del Safari vers direcció al castell i Gelida. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de ca n'Oller de la Muntanya es pot seguir a partir d'altres noms documentats com e<span>l</span> Puig de Casanova. Al segle XV, el mas de la <span>Mollela</span> estava en possessió de Miquel Llobet, segons consta en un establiment de l'any 1483 realitzat per Violant, esposa de Francesc Bertran, senyor de Gelida. Posteriorment, l'any 1513, Pere Carafí del mas Viver, actualment conegut com a can Carafí de Sant Joan <span>Samora</span>, va capbrevar el mas de la <span>Mollela</span>.</p> <p>Actualment, els detalls sobre la transmissió de propietat de Llobet a Carafí i de Carafí a Mallol no estan clars. Més endavant, l'any 1621, Pere Mallol va fer testament en favor del seu fill Salvador i, en segon terme, a favor de la seva filla Magdalena, qui esdevindria la pubilla i que es va casar amb Bartomeu Oller i Domènec, fill de Bartomeu Oller i Castany, germà de l'hereu de can <span>Perejoanet</span>, i de Joana Domènec. Finalment Rovira, també anota sobre el seu estudi de la masia que la data que hi ha a la dovella de la capella de la Mercè porta l'any 1631 que segurament pertanyia d'un altre portal perquè l'oratori és del segle XX (1954).</p> <p><span>Els Oller</span> van mantenir la propietat fins al segle XX, quan la van vendre als Oms. L'any 1993 es va vendre a R. Andújar i, deu anys més tard, l'<span>any</span> 2004 a <span>Profitable</span> Investiment, S. L.</p> | 41.4281436,1.8815374 | 406546 | 4586890 | 08091 | Gelida | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97492-img2189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97492-img2187.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97492-pic1709729202631.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97084 | Ca n'Oller dels Tarongers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noller-dels-tarongers | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XIX | Edifici en bon estat. Ha estat bastant reformada l'estructura original. La fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic esmenta que l'edifici està en mal estat i que els Amics del Castell vetllaven perquè la propietat millorés l'estat de la casa. D'ençà que es va publicar aquest fet ha canviat completament veient l'estat general de l'edifici. | <p><br /> Ca n'Oller dels Tarongers és una masia històrica del municipi, situada originalment en un grup de 4-5 cases al peu del castell de Gelida i en el barri conegut com els Tarongers, presenta una estructura arquitectònica de planta rectangular amb una teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal està orientada a l'oest, amb el carener de la teulada perpendicular al carrer. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, l'edifici consta de planta baixa i dos pisos. L'interior està organitzat al voltant d'un vestíbul que dona accés als cellers o baixos i una escala que condueix al primer pis, on es troben les estances principals, com la cuina i el menjador. El segon pis es destina a habitacions, graners i altres dependències. La façana principal, simètrica en la distribució de les obertures, ha estat completament restaurada, mantenint una distribució similar a l'original però amb obertures regularitzades. Aquesta consta de dos balcons centrals, amb el superior acabat en arc de mig punt, flanquejats per una finestra a cada costat.</p> <p>Elements destacables de l'estructura original inclouen les cantoneres de pedra i dues portes de planta baixa amb arcs de mig punt. A la façana lateral, cap als coberts posteriors, es pot observar el parament de pedra original.</p> | 08091-135 | Carrer Plana de Ca n'Oller 2-10. | <p>L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva construcció a principis del segle XIX. <span>Josep Oller de la Muntanya i Canyameres va adquirir una parcel·la de terra a Francesc Pujol i Olivella, del cal Manó, per a la construcció d'un habitatge, a partir d'un cens de dues lliures i cinc sous, tal com es detalla en l'establiment i la confessió realitzada per Josep Oller. Anys després es va convertir en casa de segona residència per la família Oller de la Muntanya. A partir d'aquí els traspassos familiars i vendes s'han succeït fins arribar a la propietat actual. </span></p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, la casa es va construir a partir de la pedra provinent per la destrucció castell pel decret de Nova Planta de Felip V, i la destrucció de les fortificacions del Principat.</p> <p>Al peu del castell i de l'església es va formar una petita concentració de cases, coneguda com els Tarongers. A principis del segle XX, aquesta zona comptava amb poc més de cinc masies. L'edifici principal de l'àrea, ara desaparegut, era la rectoria vella, que incloïa una torre d'estil barroc i englobava la capella de Sant Antoni, utilitzada <span>quan</span> el mal temps impedia l'accés a Sant Pere del Castell. El rector hi va residir fins a la construcció de l'actual rectoria al centre del poble, l'any 1881. El barri estava format per masies com ca n'Oller, cal Nogués, cal Patró, cal <span>Reli</span>, cal <span>Manó</span>, cal <span>Vadó</span> o cal Petit.</p> | 41.4372934,1.8692261 | 405531 | 4587919 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97084-img202312121710170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97084-img202312121710360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97084-img202312121711250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97084-397952369.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | S'esmenta a la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya que els revoltons del sostre del primer pis, porten gravat el nom de l'enguixador del qual n'ignorem l'estat actual, així com la pila de pedres tallades procedents del Castell -mènsules, capitells, etc.La casa havia tingut un jardí a la façana principal, de finals del segle XIX ara desaparegut. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97024 | Cafè de la Pista de la Unió del Casal Gelidenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-de-la-pista-de-la-unio-del-casal-gelidenc | <p><span><span>(1962). '</span>Consideracions sobre la Societat 'Union del Casal Gelidense'<span>'. </span>Programa Festa Major<span> 1962.</span></span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). L'estiueig a Gelida 1880-1940</span><em>. </em><span>Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics</span><em>. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1998). </span>Societat Coral Artesans. Agrupació Coral Intimitat 1897-1997: cent anys de música i cultura a Gelida. <span>Gelida.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2014). 'Jaume Colomer Bertran, el paleta nou (1888-1962)'. </span>Programa Festa Major<span> 2016, pp. 51-59</span></span>.</p> | XX | <p>L'edifici presenta una estructura rectangular amb una coberta a dues aigües. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consta de dues plantes: la primera disposa de voltes fetes amb rajola, mentre que la segona té el sostre pla i inclou decoració de l'estil 'art déco'.</p> <p>Un aspecte destacat de l'edifici és l'interior lluminós gràcies als grans finestrals a banda i banda. A la part esquerra de la façana, hi ha un balcó longitudinal on la barana exhibeix l'escut de Catalunya, un detall que es repeteix també en dues de les finestres dels altells, tot i que en una d'aquestes l'escut ha desaparegut.</p> <p>La façana més interessant és la principal, on trobem la porta d'accés, que consta d'un gran portal central amb arc de mig punt i porta de vidre. La façana és llisa i només disposa d'una petita finestra sota el carener. El tester segueix el doble vessant de la coberta, i està embellit amb un acabat amb arc de mig punt a l'alçada del carener de la coberta. Per característiques arquitectòniques l'edifici s'assimila a una nau industrial dels anys 1930.</p> <p>L'element més destacat del conjunt és el pati o perímetre que acompanya el recinte. Actualment, encara conserva la gran pista de ball, lleugerament rebaixada del nivell del terreny. Està degudament pavimentada. La pista està envoltada per una zona de taules arbrada amb moreres. L'últim element singular és la tribuna, central a la pista, on s'ubicaven les orquestres, grups o cobles per als concerts i dies de ball. Aquesta tribuna, coberta amb una petita teulada, té pintat el nom de la Unió del Casal Gelidenc.</p> | 08091-104 | Carrer 11 de setembre, 10-20. | <p>El Casal Gelidenc, hereu del grup del Centre Recreatiu i Cultural va engegar a partir de 1930 una campanya per la construcció del nou Cafè de la Pista del Casal Gelidenc i així poder deixar el local particular del carrer Major. L'edifici es va acabar l'any 1933. Als anys 1930 era palesa la rivalitat entre les dues entitats del moment: el Casal Gelidenc i la Societat Coral Artesans. Ambdues rivalitzaven per veure qui feia els actes més lluïts, malgrat que s'acabarien fusionant anys després, i s'ha convertit en el local que popularment es coneix Pista jardí. Per tal de finançar les obres es va fer una sèrie de participacions populars. Estaven signades pel president d'aquell any, Jaume Julià, el secretari Josep Valls i el tresorer Leonci Guilera. En les notes de crèdit hi figurava el fet que l'entitat estava legalment constituïda segons Estatuts i Reglament Interior, aprovats pel governador Civil de la Província, el 3 de febrer de 1930. Enric Carafí (1998) va recuperar aquesta informació pel seu llibre sobre l'entitat Societat Coral Artesans Agrupació Coral Intimitat (1897-1997) cent anys de música i cultura a Gelida.<br /> <br /> L'obra de construcció del nou edifici va caure en mans de la nissaga de constructors Mas. Concretament, Joaquim Mas, qui l'any 1931 es va ocupar d'iniciar els treballs. En canvi l'arquitecte en aquest projecte va estar Josep Ros i Ros. El treball de Joan Rosselló i <span>Raventós</span> (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. L'herència constructiva de <span>Mariano</span> Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, <span>Mariano</span> Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. Després de la mort prematura de Lluís Mas, el seu germà gran, <span>Mariano</span>, va assumir el seu llegat. A poc a poc, el fill de <span>Mariano</span>, Joaquim Mas i Palau, es va incorporar al negoci, tal com el fill de Lluís, Delfí Mas i Valls. Així com la incorporació professional de Delfí Mas va ser molt ràpida, la llarga vida de <span>Mariano</span> Mas va determinar que durant molts anys les tasques d'aquest i les del seu fill se sobreposessin. El període d'influència de Joaquim Mas va ser entre 1925 i 1950, marcat pels seus inicis com a responsable més directe del negoci familiar. A partir de la construcció del funicular el 1924, el fenomen de l'estiueig va accelerar-se, i Joaquim Mas va continuar construint cases de renda, signades generalment per Ros i Ros. A partir del 1928, va iniciar els contactes amb l'arquitecte Carlos Martínez, col·laborant en el projecte del Casal Gelidenc el 1931.</p> | 41.4410234,1.8642721 | 405122 | 4588339 | 1933 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97024-img20231127122030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97024-img20231127122214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97024-img20231127122432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97024-img20231127122455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97024-img20231127122535.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2024-07-03 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Carlo Martínez (arquitecte) / Joaquim Mas (constructor) | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97720 | Cal Andreuet de les Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-andreuet-de-les-cases-noves | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2007) 'Laureano Arroyo y Velasco, arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887'. </span><em>Programa Festa Major 2007</em><span>. pp. 88 - 93.</span></span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XX | <p>Cal <span>Andreuet</span> de les Cases Noves és una casa d'estil modernista entre mitgeres.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos. Cal destacar-ne els detalls enrajolats de la façana i també la capçada feta amb maó pla i rajola. És aquí on trobem escrits els anys '1922', suposadament l'any de la construcció de la casa, i '1993', possiblement l'any de la reforma.</p> <p>Un altre element destacable és la barana de forja del balcó del primer pis.</p> | 08091-364 | Carrer de les Cases Noves, 42. | <p>Al barri de les Cases Noves hi conviuen masies antigues, com l'antic Hostal, cal Piula o bé la casa de Miquel Carafí, amb construccions més modernes i modestes, probablement de treballadors d'algun dels molins fariners o paperers propers.</p> <p>El plànol d'alineacions del carrer de les Cases noves, fet per Laureano Arroyo y Velasco, arquitecte municipal de 1878 a 1887, i sol·licitat pel propietari de cal Noi del Molí, Jaume Botifoll Carafí el 1886.</p> | 41.4461500,1.8541600 | 404285 | 4588919 | 1922 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97720-pic1715865444722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97720-pic1715865463133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97720-pic1715865476971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97720-pic1715865489334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97720-pic1712827641059.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97720-pic1712827575803.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97350 | Cal Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baldiri-2 | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. pp. 85-89.</span></p> | XVIII - XX | <p>Es tracta d'una masia de planta quadrangular amb coberta a dues aigües orientada al sud-oest. Està ubicada al barri del Puig, en la concentració principal de cases d'aquesta àrea. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic la casa consta de planta baixa, pis i golfes sota teulada. De la façana en ressalten la porta amb arc de mig punt feta amb dovelles de pedra situada al centre de la façana i el rellotge de sol, malgrat que està molt desdibuixat. La distribució d'obertures és clàssica amb dues finestres petites que flanquegen la porta principal i al pis, un balcó central amb barana de forja flanquejat dues finestres quadrangulars i ampit de pedra. El parament de la casa és de pedra i les altres façanes, tot i tenir petits finestrons rectangulars, no disposa de més elements a destacar.<br /> <br /> Disposa d'una bassa quadrangular d'aigua per servir de rec, alhora que hi ha disposades tres pedres amb funció de rentador.</p> | 08091-259 | Camí del Puig, 35. | <p><span><span><span>L'origen del barri del Puig el trobem amb la masia de la Masó i la capella de Santa Magdalena, ubicades al terme de Gelida establerts com una comanda agrícola lligada a l'orde del Temple. La primera referència documentada de la Masó es remunta a l'any 1309, segons consta en un registre que la identifica com a part de la comanda templera de la Joncosa. Posteriorment, l'any 1486, la propietat va passar a la família Duran. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la capella de Santa Magdalena, també propietat dels Duran, no es disposa de documentació que sigui anterior al segle XVI, tot i que és possible una existència anterior, possiblement coincidint amb la comanda templera. Segons testimonis orals, davant de la capella es troben tombes d'època medieval. Un destacat altar policromat del segle XVI, dedicat a Santa Magdalena i del qual només resta una fotografia de 1915, va ser destruït durant la Guerra Civil.</span></span></span></p> <p>No es disposen de dates sobre l'origen del mas, ara bé, per característiques arquitectòniques el podríem situar al segle XVIII o anterior.</p> | 41.4364127,1.8471166 | 403683 | 4587846 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655278758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655293556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655325264.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655343305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655352651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655383559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97350-pic1712655392110.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97740 | Cal Bitxo de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bitxo-de-sant-salvador | <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</span></p> | XVI - XX | L'edifici està en bon estat de conservació estructural, però la transformació ha estat molt important i pràcticament no es poden observar elements destacats de l'estructura original. | <p>Cal Bitxo és una antiga masia aïllada que, amb el creixement del barri de Salt Salvador de la Calçada, ha anat quedant integrada dins de la trama urbana.</p> <p>Es tracta d'un conjunt d'edificis que originalment devien ser la casa principal i construccions agrícoles. El material emprat per la seva construcció segurament és la tàpia reforçada amb algun morter, tal com es pot apreciar en una part de la casa que fa cantonada i que és de les poques que queden sense arrebossar. La coberta de l'habitatge original és a una sola vessant i inclinada cap dins del conjunt, feta amb teula àrab i un ràfec esglaonat i amb serra dentada. A la façana principal, de planta baixa, pis i golfes, hi destaquen tres balcons al primer pis i unes obertures de respiració a les golfes amb ornamentació ceràmica.</p> <p>Tot el conjunt té una estètica molt austera.</p> | 08091-373 | Carrer Mas Perelló, 23. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de principis de segle XVI. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc.</p> <p>Segons ell, Cal Bitxo seria un sobrenom que es devia aplicar a algun hereu durant el segle XIX, originalment es deia mas Perelló. Al segle XVI el trobem citat quan Francesc Bertran, senyor de Gelida, fa una carta precària a un Joan Oller. El cognom Oller es va mantenir en la línia de successió fins al segle XVIII, quan s'enllacen dues pubilles consecutives i passa a ser Torrents, cognom que arriba fins als nostres dies.</p> <p>De Sant Salvador de la Calçada només hi ha referències antigues a dues cases: can Perelló - Oller - Bitxo, per una banda, i la casa-capella de Sant Salvador, que ja apareix citada el 1286. La capella de Sant Salvador va desaparèixer passat el segle XIX i a cal Bitxo se'n conserva una fornícula barroca que data de 1856.</p> <p>Els Oller primer i Torrents després, eren els grans tenidors de les terres de Sant Salvador i durant el segle XIX les van anar venent en emfiteusi, naixent així el barri de Sant Salvador de la Calçada.</p> | 41.4523500,1.8684400 | 405487 | 4589592 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97740-pic1715863672312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97740-pic1715863697935.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97740-pic1715863639419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97740-pic1715863652748.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-09 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96949 | Cal Boada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boada | <p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> | XX | <p><span>L'edifici entre mitgeres, segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, disposa de soterrani, planta baixa i pati posterior, a més d'un terrat. </span></p> <p><span>La coberta és a doble vessant de teula. La façana que només és de la planta baixa és particularment interessant, amb un portal a un costat i una gran finestra rectangular amb reixa de forja acompanyant-la. Just sota la finestra es troba la lluerna. L'element més destacat de la façana és la testera geminada, finalitzada amb dos arcs de mig punt i tres pilarets amb mènsules que suporten dues baranes de forja amb motius florals. Al centre dels dos arcs es troben dos finestrons geminats. </span></p> <p><span>És una façana molt estètica d'estil modernista. </span></p> | 08091-76 | Carrer Mossèn Jaume Via, 63. | <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> <p><span>Cal Boada, va ser construïda l'any 1910. <span><span><span>La família Boada encara conserva la propietat de la casa.</span></span></span> El constructor fou Mariano Mas i Civil. </span></p> <p>El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980.</p> <p>Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s’ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de Mariano Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions. <span><span><span>L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. El 1886, els dos germans van construir la seva primera casa al carrer de Salou, anticipant el futur de la construcció a Gelida. A partir del 1900, l'activitat dels germans Mas es va caracteritzar per avançar cap al domini ple del sector de la construcció local i per la seva creativitat. El 1899, Lluís Mas va signar com a mestre constructor el seu primer projecte, redactat per Manuel Sabater, i a partir d'aquest moment, tant Mariano Mas com Lluís Mas van signar projectes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'activitat dels Mas com a projectistes va tenir una importància cabdal en la història de l'arquitectura local, ja que va significar la introducció del Modernisme a Gelida. Aquest estil va penetrar a través dels Mas i es va manifestar com un autèntic fenomen popular, principalment en tipologies de cases entre mitgeres. Lluís Mas va ser qui primer va assajar tímidament les fórmules modernistes el 1901 a la casa Francisco Rosell (cal Quico Fuster). Després de la seva mort prematura, el seu germà gran, Mariano, va assumir el seu llegat. A poc a poc, el fill de Mariano, Joaquim Mas i Palau, es va incorporar al negoci, tal com el fill de Lluís, Delfí Mas i Valls.</span></span></span></p> | 41.4402995,1.8620793 | 404938 | 4588261 | 1910 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96949-img20231127113554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96949-img20231127113601.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Mariano Mas i Civil (mestre d'obres) | S'ha denominat cal Boada per indicacions de la Comissió de Patrimoni de Gelida. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97565 | Cal Borreguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-borreguer | <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. Ajuntament de Gelida. 2024.</span></p> | XX | En procés de reconstrucció. | <p>Segons el Catàleg de masies i cases rurals de Gelida, constava de planta baixa més un pis amb coberta a dues aigües, el carener del qual era perpendicular a la façana principal que estava orientada cap al sud. S'acompanya d'un cobert agrícola de planta baixa i rectangular amb coberta de teula formant un pati amb la casa.</p> | 08091-315 | S'accedeix des del PQ 5+100 de la carretera BV-2249 a mà dreta en direcció Gelida des d'on s'agafa el camí de can Torres. Un cop passat can Torres, al peu del torrent del mateix nom. | <p>Edifici de poca entitat construïda a finals de segle XIX o principis del segle XX, possiblement com a masoveria d'algun mas de més de la vora. <span><span><span>Actualment, l'edifici està en ple procés de reconstrucció. <span>És l’única casa que resta d’un carrer. Existia Cal Martí Colet, pare del Dr. Melcior Colet Torrebadella.</span></span></span></span></p> | 41.4446204,1.8256241 | 401899 | 4588782 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97565-1717625003734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97565-1717625003822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97565-1717625003887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97565-1717625003935.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96947 | Cal Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cardus | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs: més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major 2022. pp. 84-91.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'Les monges: 100 anys a Gelida'. Programa Festa Major 1988, pp. 44-61.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512</span></span>.</p> | Segle XIX | <p>Edifici cantoner que ocupa l'extrem d'illes que afronten amb el carrer Sant Jordi i carrer Jaume via pel lateral.</p> <p>La planta és particular, gairebé amb forma d'ela i disposa d'un jardí que obre al carrer Jaume Via amb una atractiva tanca ondulada feta de maó. La distribució segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab i terrat amb torratxa. La casa, cantonera amb els dos carrers disposa acabats diferents a cada façana. Pel carrer Jaume Via podem veure una distribució de 2 balcons senzills amb barana de forja per pis amb una finestra central. Per aquest costat només hi ha la gran reixa de la porta rematada amb arc rebaixat de maons i dues boles decoratives, però no hi ha porta a l'edifici.</p> <p>La façana del carrer Sant Jordi mostra una porta senzilla amb 4 finestres, una de les quals ha estat tapiada. Al primer pis s'observen sis finestres i al pis superior, només tres. Totes elles tenen la particularitat que s'ha simulat brancals de pedra rematada amb arc rebaixat. L'estil arquitectònic de la casa s'assimila més a un historicisme senzill.</p> <p>L'altre element destacat, a part del tancament del jardí, és el gran plafó ceràmic de Sant Jordi ubicat a la cantonada de la casa.</p> | 08091-74 | Carrer Sant Jordi, 1-3. Cantonada amb el carrer Mossèn Jaume Via. | <p><span><span><span><span>La casa és construïda al 1886 per Jaume Cardús, contractista i propietari. Més tard, durant la dècada dels anys 20 va ser ampliada amb un jardí noucentista i es col·locà un plafó ceràmic de Sant Jordi a la cantonada. A l’interior també es col·locaren arrambadors ceràmics.</span></span></span></span></p> <p>La casa Cardús, o ca l'Esparter com es coneixia a finals del segle XIX, va jugar un paper important al poble, ja que foren les primeres instal·lacions que van utilitzar les Monges Franciscanes al poble com a escola, fins que van tenir a la seva disposició el nou edifici (CARAFÍ 1988). Les instal·lacions de ca l'Esparter, que prèviament havien estat preparades per la Sra. Dolors <span>Colomer</span> de Can <span>Santfí</span>, juntament amb altres dames, foren visitades per la delegació de les Monges desplaçada al poble de la mà del rector Plàcid <span>Vilarubias</span>. La residència la trobaren completament equipada amb tot el parament necessari i pocs dies després, es van iniciar les classes amb un total de 30 alumnes. Van residir en aquesta ubicació durant aproximadament set anys. Cap als dos anys, el senyor Joan Colomer va donar el terreny necessari per a la construcció de l'actual col·legi i capella de les Monges. La Mare Brígida Gili va ser, doncs, la mare superiora que va fundar el convent escola de Gelida inicialment el 1888, malgrat que fou a ca l'Esparter.<span><span><span><span> Van residir en aquesta ubicació mentre es construïa el nou edifici escola.</span></span></span></span><span><span><span> <span>També va ser la seu de les Escoles Nacionals de nenes fins a la construcció de l’actual escola Montcau</span></span></span></span>.</p> | 41.4401547,1.8625809 | 404980 | 4588244 | Datada a la façana 1886 i reformada als anys 1920 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127113826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127113841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127114004.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97000 | Cal Cisco Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisco-carreter | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> | XVIII - XX | <p>Es tracta d'una casa de comparet, entre mitgeres. Les cases de comparets són la tipologia de les més antigues, que es pot considerar 'urbana' ubicada a Gelida. La podem trobar en carrers principals de finals del segle XVIII o principis del XIX.</p> <p>Es caracteritzen per alineacions d'edificis de planta baixa i pis, generalment, que estan de costat i perpendiculars al carrer. Són plantes generalment allargades amb patis posteriors. A la planta baixa s'hi ubicava el cup i s'hi podia guardar el carro. Podia disposar de celler soterrat, i al pis hi havia les dependències de l'habitatge, cuina, etc. L'ús d'aquesta tipologia és d'un entorn agrícola, i també és present als nuclis i agrupacions de cases fora de Gelida.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, la casa està distribuïda amb celler, planta baixa, entresol i pis amb una coberta de teula àrab a doble vessant.</p> | 08091-92 | Carrer Barceloneta, 24. | <p>En una fotografia de l'any 1910 publicada al llibre '<em>l'Abans</em>' es pot observar la façana de la casa. Mercè Carafí cita l'activitat d'aquells anys de cal Cisco Carreter com a boter i fuster. La casa mostra la tradicional façana de comparet de segle XVIII i XIX del poble. També publicat al llibre <em>Abans</em>, Carafí esmenta el fet que s'anava a cal Cisco Carreter a buscar àrids per a les construccions de les cases, i que part de l'activitat dels carreters a la primera meitat del segle XX fou el transport de sorra o calç.</p> <p>Aquest carrer és un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer de la Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresol i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes.<br /> L'origen del carrer de la Barceloneta es remunta a finals del segle passat, quan l'arquitecte municipal Laureano Arroyo i Velasco va projectar aquest nou barri, que s'erigiria en el primer eixample de la vila. La història comercial del carrer de la Barceloneta també és notable. Una de les primeres farmàcies del poble es va establir en aquesta via a les últimes dècades del segle XIX, sota el nom de cal <span>Mallatines</span>, en honor al farmacèutic Ildefons Mallat. A més, altres establiments com la fàbrica d'alcohols la Fassina, el Casino Familiar <span>Gelidense</span> i diversos comerços locals van contribuir a la vitalitat i identitat d'aquest carrer al llarg del temps. A l'extrem del carrer, unes escales permeten salvar el desnivell fins al carrer de Sant Lluís.<br /> D'altra banda, al carrer de la Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta. Can Castells i la Casa Pallejà són dos dels exemples paradigmàtics del carrer. Especialment, la Casa Pallejà, domicili del poeta Ramon Pallejà i Camaló, el qual es va convertir en l'escenari de les festes modernistes a Gelida, on es reunia la burgesia barcelonina amb alguns membres destacats de la societat gelidenca.</p> | 41.4414456,1.8635304 | 405061 | 4588387 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97000-img20240516092944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97000-42492891-copia.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Aquest edifici és un bon exemple de les construccions tradicionals del poble més populars i original de Gelida anteriors a 1850 i el creixement urbà del poble. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97562 | Cal Contra I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-contra-i | <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular que disposa de planta baixa i un pis, amb coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal orientada cap al sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cobert a planta baixa finalitza en un terrat adjunt a la façana principal. Està adossada a una altra masia per la façana oest.</span></span></span></p> | 08091-313 | Sortida direcció a ca l'Emili. Carretera comarcal C-243 entre el Km 10-11, C-243, direcció Sant Sadurní d´Anoia. | <p>Edifici de poca entitat construïda a finals de segle XIX o abans, possiblement com a masoveria d'algun mas de més entitat de la zona de la Valenciana. <span><span><span>Actualment, l'edificació exerceix la funció de residència i casa de pagès per al turisme rural. </span></span></span></p> | 41.4310757,1.8558875 | 404407 | 4587244 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97562-img2177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97562-img2178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97562-img2179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97562-img2180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97562-img2181.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97562-img2182.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97563 | Cal Contra II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-contra-ii | <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, que està orientada cap al sud.</p> <p>Està adossada a una altra masia per la façana est, i a la façana oest té un magatzem adossat d'una sola planta. El parament del mur és de tàpia.</p> | 08091-314 | Sortida direcció a ca l'Emili. Carretera comarcal C-243 entre el km 10-11, C-243, direcció Sant Sadurní d'Anoia. | <p>Edifici de poca entitat construïda a finals de segle XIX o abans, possiblement com a masoveria d'algun mas de més entitat de la zona de la Valenciana. </p> <p><span><span><span>Actualment, l'edificació exerceix la funció de residència i casa de pagès per al turisme rural. </span></span></span></p> | 41.4310737,1.8557829 | 404398 | 4587243 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97563-img2183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97563-img2185.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97563-img2186.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97391 | Cal Dagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-daga | <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'</em><span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. </span><em>Programa Festa Major 2022</em><span>. pp. 66 - 71.</span></span></p> <p><span>ROVIRA, Montserrat (2018). 'Les botigues de la meva infància. El comerç és vida'. Programa Festa Major 2018. pp. 28-42.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002 pp. 33-45.</span></p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa en la qual hi hauria hagut un local comercial ha estat adaptada com a entrada d'habitatge malgrat que manté la distribució original de doble porta (una pel pis més petita, i una de més central pel local comercial).</p> <p>El primer pis presenta un balcó central decorat amb mènsules amb barana de forja i una única obertura. El segon pis presenta la mateixa distribució. Com a elements embellidors de la façana podem observar unes fines cornises que projecten les línies dels balcons del primer i segon pis. L'edifici es remata a la part superior per una cornisa més pronunciada amb mènsules geminades en cinc grups. L'element més característic de l'edifici és la notable barana de forja del primer pis, en la qual es pot llegir la data '1898'.</p> <p>Per característiques tipològiques es podria englobar en la tipologia de casa entre mitgeres del tipus casa-botiga, possiblement, el més nombrós dels que va projectar Joan Pascual i Batlle segons descriu Rosselló (1988). Aquest tipus corresponen a la demanda que hi havia per part de tota mena de comerciants i petits artesans. Són edificis senzills i sobris. Estil neoclàssic generalment, on destaca la simetria i proporcionalitat. La distribució és bàsica amb la planta baixa pel local comercial, i l'habitatge al primer o segon pis.</p> | 08091-271 | Carrer Major, 45. | <p>Francesc Mas <span>Romañà</span>, nascut a Gelida (1825-1903), pertanyia a la segona generació dels Mas, una destacada nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida. Fill de <span>Mariano</span> Mas Morros (Capellades 1799 - Gelida 1880) i de Vicenta <span>Romañà</span> Borràs (Piera 1806 - Gelida 1886). Francesc ves casa el 1850 amb Maria Civil Vendrell (Gelida, 1831-1900). El matrimoni es va establir al carrer Major 43, domicili que ha continuat sent la casa pairal dels Mas fins a l'actualitat. Francesc i Maria van tenir sis fills: Vicenta, Rosa, <span>Mariano</span>, Lluís, Joan i Teresa. <span>Mariano</span> i Lluís van ser els continuadors de l'activitat dels Mas com a constructors a Gelida.<br /> <br /> Professionalment, Francesc va aconseguir millorar significativament la posició econòmica i social de la família Mas. La seva carrera va marcar la consolidació de l'ofici familiar i va establir una presència influent en la construcció a Gelida. Va col·laborar sovint en les obres projectades pel mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> <span>Batlle</span>, encara que Francesc Mas no va arribar a l'hegemonia que els seus fills van aconseguir.<br /> <br /> Va construir de nombrosos edificis, majoritàriament dissenyats pel mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> <span>Batlle</span>. Entre aquests, destaquen les cases de menestrals can Coma (1884) i cal Dagà (1884), ubicades al carrer Major als números 33 i 45, respectivament.</p> <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les Papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la Vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila</span></span></span></p> | 41.4403307,1.8631670 | 405029 | 4588263 | 1898 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97391-1716583949356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97391-1716583949322.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | Can Dagà és un bon exemple el tipus casa-botiga projectats per Joan Pascual i Batlle. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97018 | Cal Damià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-damia-1 | XX | L'edifici sembla que gaudeix d'un bon estat estructural. Malgrat tot, la façana comença a acusar el pas dels temps i en un cas amb una càrrega decorativa com aquesta es nota que la intempèrie li passa factura. | <p>Aquest habitatge entre mitgeres consta de planta baixa, un primer pis i golfes sota una coberta de teula àrab a dues aigües, perpendicular al carrer. Situat al límit del nucli antic del poble, segueix l'estil de les torres d'estiueig típiques de carrers com Sant Lluís, i inclou jardins laterals i posteriors.</p> <p>La façana té un capçal esglaonat, amb pinacles als extrems i decoració de motius vegetals. El primer pis disposa d'una extensa balconada correguda amb barana de forja i sortides només als extrems. A la planta baixa, el portal d'entrada està alineat amb la sortida del balcó superior, i al costat oposat, hi ha una finestra rectangular amb barana de forja. Totes les obertures inclouen porticons de fusta de color verd.</p> <p>Com a elements decoratius, la façana destaca per una sanefera de plafó ceràmic amb garlandes policromades de motius vegetals i restes de pintura que simulaven carreus.</p> | 08091-100 | Carrer Vicenç Perelló, 18. | 41.4405016,1.8664634 | 405304 | 4588279 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97018-img20231212121429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97018-img20231212121443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97018-img20231212121452.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97086 | Cal Folch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-folch | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XV - XVIII -XX | L'edifici està en bon estat, però està completament transformat del que era la masia original, i només s'intueixen alguns pocs elements originals, com algun pany de paret i alguna finestra a la façana. | <p>Masia històrica de la zona dels Tarongers completament transformada a finals del segle XX del seu aspecte original. Les ampliacions n'han desdibuixat la forma original, i només s'observen alguns panys de paret de pedra i alguna finestra o porta amb llinda de pedra, que s'estima que és original.</p> <p>Part del material de construcció de la masia, hauria sortit de la pedra del castell, com moltes de les masies de la vora, com és constatat amb algunes cantoneres tallades de pedra roja com la del castell, existents i visibles en alguna paret del mas restaurat.</p> | 08091-136 | Camí del castell, 1. | <p>L'actual Cal <span>Folch</span>, havia estat propietat dels germans Santiago i Francesc Margarit i Simó bona part del segle XX. No obstant això, el mas, històricament ha estat conegut com a mas Barceló, <span>cal</span> Torrents de la Plaça, cal Petit de la Plaça, cal <span>Canyivell</span>. L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XV. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. En aquest context, l'any 1448 es coneix la referència de Francesc Barceló, sastre, del lloc de Gelida al segle XV. El mas passa per diverses successions familiars i compravendes, tal com documenta Rivera, així el 1736 ho capbreva Pau Petit, el 1826 ho capbreva Agustina Petit, muller de Joan Riber, mestre de cases, i el 1916 Jaume <span>Ribé</span> i Rosa Sabé venen part de la propietat a Josep Castellví i Lluís Martí la partida de <span>Cantillepa</span>. Fins a la compra de la propietat actual a finals del segle XX.</p> <p><span><span><span>Al peu del castell i l’església es va establir una petita concentració de cases, coneguda com els Tarongers, que a principis del segle XX, eren poc més de cinc masies. L’edifici principal de l’àrea, ara desaparegut, era la rectoria vella, la qual disposava d’una torre barroca i englobava la capella de Sant Antoni, per si era de menester en cas de mal temps i no es podia pujar a Sant Pere del Castell. El rector hi va residir, fins a la construcció de l’actual rectoria al centre del poble, l’any 1881. El barri el formaven masies com ca n’Oller, cal Nogués, cal Patró, cal Reli, cal Manó, cal Vadó o cal Petit (mas Barceló / actual cal Folch). </span></span></span></p> | 41.4370773,1.8687876 | 405494 | 4587896 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97086-1712676202352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97086-1712676202153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97086-img20231212172255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97086-pic1712648883442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97086-pic1712648943649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97086-pic1712649005735_0.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml