Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96255 | Forn de calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-8 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XX | Està parcialment enrunat. Part dels murs de pedra que conformen l’espadat i la porta i la seva volta encara estan de peu | <p>Forn de calç actualment en desús. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. D'una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. De l'altra, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, <span>ja sigui excavant totalment l'olla o</span> de forma parcial. En aquest cas, es tracta d'una olla parcialment excavada. De la mateixa manera, els murs de l'espadat on hi ha l'obertura ens indiquen que es va aixecar almenys un pany de paret.<br /> <br /> Es tracta d'un forn amb una olla de dimensions considerables del que només s'aprecia una sola boca encarada al nord-est.</p> | 08091-3 | Carretera BV-2425, PK 7. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4401500,1.8828600 | 406674 | 4588222 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662260283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662269577.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662283574.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662295307.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96256 | Font del Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-noguer | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</span><span>. Efadós Editorial.</span></p> | XVIII-XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font. Una part de la cornisa de sobre el sortidor està trencada. | <p>La Font del Noguer està adossada a un dipòsit d'aigua. És feta d'obra i arrebossada amb ciment. Es tracta d'una construcció senzilla de <span>caire</span> popular. És una font de polsador on l'aigua que pugui escolar-se va a parar a una basseta propera que també es proveeix d'un altre petit torrent.<br /> <br /> Hi trobem adossada a la paret del dipòsit un senyal advertint que l'aigua de la font no té garantia sanitària. També s'hi pot observar un gravat a la paret on <span>hi</span> posa 17-10-98, segurament fruit d'alguna obra de millora o d'adequació.<br /> <br /> A l'esquerra de la font hi trobem una porta metàl·lica tancada que segurament dóna accés al registre de servei.<br /> <br /> </p> | 08091-4 | Partida de Planaclarià. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció. Antigament, la bassa que acumulava l’aigua era oberta i l’aigua hi rajava per un broc, sense el polsador actual.</span></span></span></p> | 41.4168300,1.8640000 | 405064 | 4585653 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213170814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213180663.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213195128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213206651.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | La Font del Noguer també rep el nom de Déu de les Comes. Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96257 | Cal Ventura (casa Bonaventura Coma) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ventura-casa-bonaventura-coma | <p><span>BERTRAN, Marga (2018). Dones, les descobrim?. Programa de Festa Major 2018, pp. 79 - 82.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GARCIA, Joan (2004). La façana de cal Ventura. Programa de Festa Major 2004, pp. 46- 47.</span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></span></p> | XIX | <p>Es tracta d'un edifici de planta baixa ocupant una característica parcel·la gairebé triangular a la bifurcació del carrer Barceloneta amb el carrer Colom. L'edifici és de planta baixa i 3 pisos, dels quals la major part de les obertures del primer i segon s'acompanyen de balcons d'ampit amb barana de forja. El tercer pis, el qual es caracteritza per un fris de finestres cegues, no disposa de balcons.<br /> <br /> L'edifici es remata amb una cornisa esgraonada. La façana del carrer Colom s'adapta al desnivell del terreny, quedant el nivell inferior parcialment com a subterrani. Aquesta façana incorpora dues galeries i finestres sense balcons. També es decora amb algunes finestres cegues.<br /> <br /> Arquitectònicament, l'element més destacat és la façana estreta frontal, <span>en què</span> hi figuren dos balcons al primer i segon pis, i una finestra al superior. A la planta baixa hi ha una porta d'accés que hauria pogut correspondre a algun tipus de local comercial. La porta principal la trobem al carrer Barcelona.</p> | 08091-5 | Carrer Barceloneta, 13-15. | <p>Edifici construït a finals del segle XIX, possiblement entorn de l'any 1870. Està ubicat al davant de la Casa de la Vila, en un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresòl i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on <span>hi</span> criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes.<br /> <br /> D'altra banda, al carrer Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta.<br /> <br /> La casa també és coneguda com a Bonaventura Coma o Cal Ventura, la qual havia albergat una cansaladeria (s'arribaven a matar 4 porcs a la setmana a mitjan segle XX) i una fonda. Una figura interessant filla de Cal Ventura fou Mercè Coma Clavé (BERTRAN, 2018), la qual va destacar com a excepcional cantant amb una veu prodigiosa dins de l'Orfeó Gelida, una agrupació coral fundada el 1928 que va arribar a tenir més de 100 membres. Sota la batuta de Joaquim Julià Llopis, Coma va formar part del destacat grup de solistes de l'Orfeó, interpretant obres com 'La Mort de l'escolà', corals de Bach i la sardana 'Marinada', entre altres. No obstant això, la trajectòria artística de l'Orfeó Gelida va finalitzar abruptament al voltant de 1935 a causa de problemes polítics.</p> | 41.4410486,1.8630037 | 405016 | 4588343 | Ca. 1870 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96258 | Barraca 11120 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11120 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX | Hi ha un enderrocament parcial a la part de la coberta per on es pot filtrar aigua. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular de falsa cúpula. És de dimensions reduïdes i té la llinda plana i els muntants inclinats. Un d’aquests muntants aprofita una gran roca per estalviar-se unes quantes filades de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com la majoria de barraques del terme, és coberta de terra per reforçar l’estructura amb l’ajuda de l’arrelament vegetal.</span></span></span></p> | 08091-6 | A tocar del poble | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4434200,1.8731300 | 405866 | 4588596 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164243.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba al vessant de la muntanya i a l’entorn hi trobem diversos murs de pedra per anivellar el terreny. Molt possiblement, per context i dimensions, es tractaven de feixes de vinyes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96261 | Barraca 22955 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22955 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | L’estat de conservació és bo malgrat que l’erosió de la cobertura de terra fa que quedi més desprotegida. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d’una barraca de vinya. La coberta ha patit certa erosió i ja no hi queda cobertura vegetal perquè la capa de terra que hi queda és molt prima. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa d’això des de l’interior es pot apreciar la filtració de llum a la coberta. </span></span></span></p> | 08091-9 | Can Ginebreda | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4208800,1.8631400 | 404998 | 4586104 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210850476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210834312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210877152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210909429.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de les finques de vinya properes a la masia de can Ginebreda i dins de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96263 | Ca la Sara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-sara-0 | <p><span><span>(1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>CENTRE D'INTERPRETACIÓ DEL CASTELL (2005). 'Ruta modernista de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 86.</span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></span></p> <p><span><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida. Programa de Festa Major 2013, pp. 63-70.</span></p> <p><span>ROVIRA, Montserrat (2019). Una festa major diferent. Ca la Sara. Programa Festa Major 2019, pp. 38-41.</span></p> <p><span><span>SOLER, Glòria (1995). </span>L’estiueig a Catalunya 1900-1950. <span>Edicions 62.</span></span></p> | XX | <p>Torre d'estiueig d'estil modernista de planta baixa, subterrani, pati i jardí. La façana principal, orientada al carrer Sant Lluís, presenta un coronament amb línies ondulades i sanefes florals de grans volums i fins i tot exuberants, a més de baranes de forja també decorades amb flors. Aquesta façana consta d'una porta central i dues finestres, totes elles amb uns ampits decorats amb motius florals. La porta està protegida per una reixa de forja, igual que les finestres. A la part superior, una gran corona floral emmarca la data de construcció, 1909. Les cantoneres també estan decorades amb una sanefa vertical floral i rematades amb boles i motius vegetals col·locades sobre la cornisa.</p> <p>A banda i banda, trobem diferents patis tancats amb pilars i reixa de forja. A l'interior, segons descriu l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, l'espai està distribuït amb un passadís central acabat amb una galeria i habitacions a banda i banda. Tot i que no s'ha conservat, se sap que disposava de mobiliari modernista d'època.</p> <p>També compta amb una glorieta amb columnes dòriques orientada al jardí. A més, disposa d'un garatge separat a l'altre extrem del jardí, construït mantenint les línies estilístiques arrodonides que perfilen tot l'edifici.</p> | 08091-11 | Carrer Sant Lluís, 9-11. | <p>Torre d'estiueig modernista (1909) construïda pel mestre d'obres Pere Ros i Tort (1848-1922) en l'espai que havia estat l'antiga era de Cal Bon Joan. Pere Ros Tort (ROSSELLÓ 2013) va tancar, possiblement, amb Ca la Sara la seva etapa de mestre d'obres a Gelida. Ca la Sara, una residència d'estiu dissenyada el 1909 per a Josep Montserrat i situada al carrer Sant Lluís núm. 9-11, mostra un compromís clar amb l'estil modernista. Actualment, aquesta edificació és considerada un punt destacat dins del circuit modernista de Gelida. Malauradament, no sempre ha estat així, i a la part posterior, on hi havia un gran jardí-pineda, va ser destruït durant els anys setanta per edificar-hi un taller tèxtil de manera bastant barroera.<br /> <br /> El jardí constava d'una bona pineda, un petit pavelló i escales, esdevenint un petit pulmó verd al centre del poble, tot i que era d'accés privat. Va ser salvat de l'enderrocament i convertit en guarderia als anys setanta, gràcies a la campanya de salvació d'edificis d'interès que va dur a terme l'Assemblea Democràtica de Gelida i altres persones sensibilitzades pel patrimoni cultural del poble. Posteriorment, fou el 'parvulari' de Gelida, tal com recorda Rovira en el seu article de l'any 2019 al programa de Festa Major.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís es va projectar urbanísticament a finals del segle XIX amb l'arribada del ferrocarril (1865) i articula un camí cap a l'estació, on trobem un dels primers nuclis d'estiueig al poble. Aquest carrer és un dels principals eixos del primer urbanisme d'estiueig a Gelida, que es va desenvolupar al tombant del segle XX. Durant aquesta època emblemàtica, entre els anys 1880 i 1920, van sorgir les primeres grans torres amb jardí, marcant un període de creixement i transformació significatiu per a la localitat. El seu recorregut ofereix una visió clara de l'evolució de l'arquitectura de Gelida.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís, anteriorment conegut com a carrer Salou, es va consolidar com un dels carrers preferits pels constructors i arquitectes de Gelida per al desenvolupament de les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de la fi del segle XIX i principis del XX. Un exemple paradigmàtic d'aquesta arquitectura és la Torre modernista de Can Jové, que va ser reformada l'any 1913 per l'arquitecte Arnau Calvet. O la paradigmàtica Can Valls, que actualment és pública i amb el jardí reconvertit en parc urbà i que permet observar de prop un d'aquests conjunts més genuïns.<br /> <br /> També són interessants les reixes de forja conservades (CARAFÍ 2002), la majoria dels quals van ser obra de <span>Ceferino</span> <span>Raventós</span> i <span>Masana</span>, nascut a Sant Pau d'Ordal el 1890. L'aprenentatge de ferrer i manyà el feu a cal Ferrer Nou i a cal Pep Manyà, de Sant Sadurní. <span>Raventós</span> fou un excel·lent forjador tal com ho demostra la seva obra, present encara en reixes, balcons o baranes de moltes construccions noucentistes i ampliacions modernistes.</p> | 41.4413390,1.8621263 | 404944 | 4588377 | 1909 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-1702457475794.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-1702457475695.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-pxl20231127113654880.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-pxl20231127113702863.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Pere Ros i Tort (mestre d'obres) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96264 | Rellotge de sol de Cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-felix | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span>Programa Festa Major 2004,<span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.</span></p> | XVIII-XIX-XX | Repintat entre els anys 2010 i 2020 | <p>Es tracta d'un rellotge de sol esgrafiat a la façana principal de Cal Fèlix, el número 84 del carrer del Pi. Ubicat a una alçada bastant important per les característiques del carrer, es troba gairebé sota la crugia de la teulada, en un segon pis. El rellotge és quadrangular amb les línies horàries de 6 del matí a les 5 de la tarda pintades amb color negre/marró sobre fons cru però sense cap numeració de les hores. També té assenyalades amb línies més curtes 2/4 de 7, 2/4 de 9, 2/4 de 4 i 2/4 de 5.</p> <p>El pol és una semicircumferència d'on surt el gnòmon que és una vareta metàl·lica. El perfil del quadrat està marcat també amb pintura negre/marró.</p> <p>Segons una fotografia de l'any 2006 de la web de la Societat Catalana de Gnomònica, abans de la restauració de la façana actual, s'observa un rellotge completament desdibuixat en una paret de fons blanc, en el que s'aprecien les línies amb dificultat i sense gnòmon.</p> | 08091-12 | Carrer del Pi, 86. | <p><span><span><span>El rellotge probablement està associat a la construcció de can Fèlix, amb una cronologia de l’habitatge que les característiques arquitectòniques ens situa clarament a un edifici anterior al segle XX. A més a més, podem observar una placa ceràmica del <em>'partido de S. Felio de Llobregat'</em> característica de la segona meitat de segle XIX, malgrat que l’edifici pugui probablement anterior. Cal tenir present que el carrer és dels més antics del poble, sent cal Fèlix una de les cases més grosses del carrer, i possiblement també de les més antigues. </span></span></span></p> <p>L'eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l'artèria principal del poble de Gelida, el qual s'havia bastit sobre l'antic camí de Sant Llorenç d'Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d'estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l'estil de residència d'estiueig que es va promoure a la vila.</p> <p>El carrer del pi al tombant del segle XX encara era un carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer.</p> | 41.4425937,1.8576443 | 404571 | 4588520 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96264-1702457473588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96264-1702457473655.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96337 | Rellotge de sol de can Migrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-migrat | XIX | S’ha pintat la paret de blanc i no s’ha respectat el rellotge. El gnòmon està mal encarat | <p><span><span><span>Rellotge de sol circular de tipus vertical esgrafiat sobre la façana. El gnòmon és una vareta metàl·lica simple i està ubicat a la façana sud de la casa.</span></span></span></p> | 08091-15 | A can Migrat, al camí de la Font Freda. | <p><span><span><span>El rellotge és a la masia de Can Migrat, una masia agrícola típica de la comarca. Aquesta es devia reformar en algun moment del segle XX, afectant al rellotge, que en aquell moment segurament va perdre la numeració.</span></span></span></p> | 41.4254000,1.8700500 | 405582 | 4586598 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217210489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217174847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217195269.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-10-11 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96435 | Rellotge de sol de can Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-farigola | XIX | Tot i tenir una petita esquerda a la part superior, el rellotge es troba en bon estat i marca bé les hores. La pintura està lleugerament erosionada | <p><span><span><span>Rellotge de sol circular de tipus vertical dibuixat en color vermell maó, sobre una base en baix relleu de ciment i de forma quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Té les línies que marquen les hores i els números entre les 9 del matí i les 7 de la tarda. També hi ha la inscripció “Any 1814” a banda i banda del gnòmon. Tot això a l’interior d’un cercle dibuixat amb la mateixa pintura i ornamentat amb una sanefa. Hi ha una altra línia resseguint el ressaltat del quadrat de ciment, també amb la mateixa pintura i l’espai entre el quadrat i el cercle està omplert amb puntets pintats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El gnòmon és metàl·lic i està ubicat a la façana sud i principal de la casa.</span></span></span></p> | 08091-16 | A can Farigola, a uns 600 m de la font Freda camí de can Rossell. | <p><span><span><span>El rellotge és a la masia de can Farigola, una masia agrícola que primerament es coneixia com la Barraqueta d’en Farigola. Amb els anys es va anar ampliant amb magatzems annexos per guardar vehicles i eines fins a configurar l’aspecte que té actualment.</span></span></span></p> | 41.4285000,1.8653800 | 405197 | 4586948 | 1814 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96435-pic1709722431749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96435-pic1709722415666.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96437 | Forn de calç de Planaclarià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-planaclaria | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament i ha omplert l’interior de la cambra tal i com es pot veure des de la porta, que conserva tota la volta de maó. La vegetació és molt abundant. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d’un forn d’una sola cambra i parcialment excavat. L’espadat era reforçat amb filades de maons. La porta és de volta de canó feta amb el mateix tipus de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estat de conservació no permet deduir-ne la mida.</span></span></span></p> | 08091-17 | Partida de Planaclarià. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4168500,1.8633700 | 405012 | 4585656 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213385057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213408318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213426657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213441037.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96439 | Forn de calç del Fondo del Garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-del-garro | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | Es troba completament conquerit per la vegetació, a la vegada que ha estat utilitzat d’abocador il·legal. Al seu interior hi ha tota mena de deixalles. El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn amb dues olles completament excavades, amb els muntants de les portes reforçats amb pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos forns de grans dimensions, tant de diàmetre com d’alçada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els dos forns hi observem un voluminós amuntegament de pedres que possiblement formaven part de la vora dels forns.</span></span></span></p> | 08091-18 | Al camí nou d’Ordal, uns 250 m després de deixar el camí de can Ginebreda. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4204200,1.8544900 | 404275 | 4586062 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206534640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206560183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206656614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206666182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206681044.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96440 | Forns de baix de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-baix-de-can-ginebreda | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | Es troben completament conquerits per la vegetació. El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment en vies d'enrunament. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn amb dues olles parcialment excavades. Els murs frontals són fets de pedra i les dues portes són de grans dimensions per tractar-se de forns de calç, amb muntants de pedra i volta de canó feta de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la construcció de la paret aixecada del canó es van utilitzar grans blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos forns de grans dimensions, tant de diàmetre com d’alçada. No queda rastre de la vora, ja que ha caigut completament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedrera per abastir els forns es troba just al darrere d’aquests.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat als forns i en construcció contínua, hi trobem dues petites estances, una possiblement era utilitzada de magatzem i l’altra, que té una petita llar de foc i una finestra, segurament s’havia utilitzat com a aixopluc, o habitatge temporal.</span></span></span></p> | 08091-19 | Al camí de can Ginebreda, uns 1300 m després de deixar la carretera C-243b. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4214400,1.8593200 | 404680 | 4586170 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208698961.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208706651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208721236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208749362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208792977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208825373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208858182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208880674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208895347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208946969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707209120503.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96441 | Barraca 11119 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11119 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | <p><span><span><span>La barraca, de pedra seca, és de planta circular amb una falsa cúpula i dimensions moderades. Com moltes de les barraques de la zona, està coberta de terra per reforçar l'estructura amb l'ajuda de la vegetació que creix a sobre. Té un diàmetre interior de 160 cm i augmenta fins als 240 cm al mig de l'estructura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca la porta, que mesura 60 cm d'ample i 120 cm d'alt. A més, la barraca està envoltada per murs de pedra d'uns 70 cm d'alçada.</span></span></span></p> | 08091-20 | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4423100,1.8738300 | 405923 | 4588472 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740837086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740850746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740881264.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | La barraca de pedra seca es troba en un costat de la rasa de la carretera de BV-2425 quan travessa el pla que hi havia pròxim a la Creu de la Roca Sagna quedant aquesta totalment descoberta després dels treballs necessaris per a netejar els vorals de la carretera. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96443 | Forn de calç de can Torrents de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-torrents-de-les-oliveres | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. Està desbrossat per poder ser visitable. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. La porta és de volta i feta amb grans blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn amb un diàmetre força gran en comparació a la poca alçada del canó. Possiblement, una bona part d’aquest es troba ensorrat, com també ho està l’olla o cendrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre de l’interior del forn hi ha un amuntegament de pedres que possiblement formaven part de la vora.</span></span></span></p> | 08091-21 | Bosc de can Torrents, proper a l’àrea recreativa de can Torrents. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4316600,1.8646200 | 405138 | 4587299 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724856374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724906945.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724938813.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724950498.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724966729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724978121.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Segons l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic, es coneix també amb el nom de forn de calç de Vallbardina. Es troba dins de l'Espai d'Interès Natural Muntanyes d'Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96445 | Barraca 21728 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21728 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | Segles XVIII-XIX-XX | Està en molt bon estat. | <p><span><span><span>Cabana de pedra seca de planta circular de falsa cúpula. La barraca és aèria i aïllada i de dimensions reduïdes. Cal destacar la porta de llinda plana i que la falsa cúpula està tancada amb una llosa plana. Aquesta llosa es troba envoltada de matolls per consolidar la capa de terra que cobreix la resta de la coberta. </span></span></span></p> | 08091-22 | Al sender del fons del Racó cap a la creu de Rocasagna. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4386400,1.8754800 | 406055 | 4588062 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742837973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742853069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742889146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742900982.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742918031.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | L'accés és complicat per tractar-se d'un element situat enmig del bosc sense una referència específica. S'hi pot accedir seguint un corriol. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96446 | Forn de calç del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-raco | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat, així com una part de la paret de l’espadat i de la volta de la porta. La resta del conjunt sembla en perill d’enrunament imminent. La vegetació hi és molt abundant, tant en el seu interior com en l’entorn. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. La porta és de volta i feta amb grans blocs de pedra i el mur de l’espadat té un gruix considerable, d’uns 2 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn d’una sola olla de grans dimensions i amb les parets interiors perfectament allisades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Just darrera del forn, a la banda oposada a la porta, hi trobem la veta de calç.</span></span></span></p> | 08091-23 | Seguint el camí que surt de la masia el Racó, paral·lel al Torrent de Sant Miquel, a uns 400 m. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> <p>Bona part del muntant esquerra es va enfonsar a finals d'abril de 2020.</p> | 41.4365700,1.8749300 | 406006 | 4587833 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743307172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743325780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743334516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743518540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743523974.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743537584.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96451 | Barraca 21751 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21751 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | Una de les cantonades està parcialment enderrocada. | <p><span><span><span>Cabana de pedra seca que ha sofert un enderroc parcial en una de les cantonades. La planta, que és irregular, podria considerar-se el·líptica i està orientada al sud, amb la porta d'accés feta amb una llinda plana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'interior està cobert amb una falsa cúpula i és pràcticament circular.</span></span></span></p> | 08091-24 | <p>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d'empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s'havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc.</p> <p>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d'eines com d'aixopluc i algunes, fins i tot, s'havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</p> | 41.4397500,1.8746300 | 405986 | 4588186 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742331007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742347134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742380766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742413039.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Malgrat l'entorn boscós, hi ha un corriol que hi permet accedir sense massa dificultat des de la pista forestal. L'accés a la pista està tancat i només s'hi pot arribar a peu. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96452 | Barraca 26814 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-26814 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII-XIX-XX | Ha patit un petit enderroc. Es troba engolida pel bosc i està farcida de deixalles. | <p>Cabana de pedra seca situada a peu de pista. Té una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula. Es tracta d'un tipus de construcció adossada al marge, de petites dimensions. Tot i que està deteriorada, es manté estructuralment en peu, tot i que pateix un petit enderroc.</p> <p>Cal destacar-ne la porta amb una llinda plana.</p> | 08091-25 | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4408400,1.8742300 | 405954 | 4588308 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96452-pic1709741740849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96452-pic1709741760707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96452-pic1709741832655.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Requereix una neteja de deixalles de l'interior i el voltant. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96462 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-16 | <p>ROSSELLÓ i Romeu, Joan (1994). 'L'evolució en els usos de les plantes baixes de Gelida alguns exemples del carrer Major' a <em>Programa de Festa Major 1994</em>, pp. 25-29.</p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2007) 'Laureano Arroyo y Velasco, arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887'. Programa Festa Major 2007, pp. 88 - 93.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2012). 'Història, arquitectura i oficis antics al cementiri de Gelida'. Programa Festa Major 2012, pp. 83-89.</span></p> | XIX | <p>Edifici historicista adaptat a una de les cantonades de la plaça de l'església. Sense coberta perquè disposa de terrat, disposa d'una distribució de planta baixa i pis. La seva façana es caracteritza per les portes i finestres amb arc de mig punt i un fi guardapols que les emmarca, així com reixes i baranes de forja. La planta, orientada a la plaça és irregular i es genera un petit espai propi a la vorera per l'enfonsament la línia del carrer cap a dins la parcel·la a la zona de la porta principal d'entrada.</p> <p>Rosselló al programa de Festa Major de l'any 2007 descriu les intencions arquitectòniques de Velasco amb la creació d'aquesta planta irregular. L'edifici presenta un desenvolupament en planta reduït i una alçada limitada, elements que constituïen condicionants predefinits del programa arquitectònic. La solució adoptada consisteix en la ruptura del pla de façana en tres paraments. Aquesta disposició emfatitza el coronament de les cornises i accentua la composició simètrica basada en eixos verticals.</p> <p>Aquestes decisions arquitectòniques reflecteixen una voluntat inequívoca de conferir a l'edifici, més enllà de la seva funció representativa, un rol crucial en l'estructuració urbana de la plaça de l'Església.</p> | 08091-29 | Plaça de l'Església, 10. | <p>L'edifici va ser inaugurat l'any 1891, havent-se edificat segons un projecte concebut l'any 1881. La construcció es va realitzar respectant gairebé íntegrament el disseny original, amb l'única modificació dels balustres d'obra inicialment projectats per als balcons, que van ser substituïts per baranes de ferro fos. En aquell període, la parròquia de Sant Pere era regida pel rector Josep Parera. Històricament, l'edifici ha servit com a residència del rector de la parròquia, a excepció dels anys de la Guerra Civil (1936-1939), quan les instal·lacions van acollir les oficines de la Confederació Nacional del Treball (CNT).</p> <p>L'arquitecte responsable de l'obra va ser Laureano Arroyo i Velasco, qui va exercir com a arquitecte municipal de Gelida durant el període de 1878 a 1887. Arroyo y Velasco, originari de Barcelona, va rebre la seva formació a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid, centre en el qual tots els arquitectes catalans havien de formar-se entre 1850 i 1872. Dins de l'obra d'Arroyo y Velasco, la simetria representa un element distintiu, característica comuna en els treballs dels mestres d'obra contemporanis a ell.</p> <p>El cas de la rectoria és particularment notori, atès que es caracteritza per una façana que trenca el pla convencional en tres paraments. Arroyo y Velasco va actuar també com a arquitecte a la ciutat des de l'any 1888 fins al 1910.</p> | 41.4399074,1.8647790 | 405163 | 4588215 | 1881 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96462-img20240306124145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96462-img20240306124203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96462-img20240306124227.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Laureano Arroyo i Velasco (arquitecte) | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96464 | Casa Terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-terra | <p><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></p> <p><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2002). Orígens de la capella de Sant Miquel i de la vila de Gelida. Programa Festa Major 2002, pp. 63 - 64.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida. Programa de Festa Major 2013, pp. 63 - 70.</span></p> | XIX | <p>L'edifici, situat al començament del carrer Major i flanquejat per mitgeres, consta d'una planta baixa, dos pisos i golfes. La façana simètrica està estructurada en tres portals amb petits arcs rebaixats a peu de carrer, tres balcons al primer pis, tres balcons d'ampit al segon pis i tres finestrons rectangulars a les golfes. Aquesta es reorienta lleugerament cap a la dreta, adaptant-se al perfil del carrer, i presenta un segon parament que manté la mateixa tipologia i distribució d'obertures en cada planta.</p> <p>Com a element distintiu, sota el balcó principal s'inscriu la data de construcció, 1887, i es destaquen els balcons de forja.</p> | 08091-30 | Carrer Major, 5-7. | <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p> <p>L'edifici fou obra del mestre d'obres Josep Llopart (ROSSELLÓ,2013). Josep Llopart Batlle, un mestre d'obres originari de Vilafranca, va obtenir el seu títol l'any 1872. Es té constància que va desenvolupar la major part de la seva activitat professional a Vilafranca del Penedès entre 1877 i 1906. A Gelida, durant l'any 1879, Llopart Batlle va exercir com a agrimensor per a l'Ajuntament, realitzant tasques d'amidament dels edificis públics, carrers i camins. A més, va elaborar diversos projectes de menor envergadura i, l'any 1881, va dissenyar un projecte per a una casa de renda, que va resultar particularment interessant.</p> <p>Aquesta edificació, coneguda com la casa Casanovas o casa Terra, ubicada al carrer Major núm. 5 i 7, no va ser completada fins a l'any 1887.</p> | 41.4400384,1.8646637 | 405153 | 4588230 | 1887 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96464-img20240306115800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96464-img20240306115814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96464-img20240306124650.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Llopart i Batlle (mestre d'obres) | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96465 | Cal Terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-terra | <p><span>CARAFÍ, Enric (2007). 'Gelida, mil nou-cents sis'. Programa Festa Major 2007, pp. 78-80</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996, pp. 16-22</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004, pp. 22-27</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004, pp. 22-28.</span></p> | XVI - XX | <p>Cal Terra és un gran casal que té el seu origen a partir d'una masia, similar a les que es troben arreu del terme municipal. No obstant això, ara ha quedat integrada al cor del poble, en el nucli original de Gelida al voltant de l'església de Sant Miquel, existent ja des del segle XIII. La casa que està ubicada al costat de l'església de Sant Pere, tallada per diversos carrers hauria tingut un terreny molt més gran, i, per exemple, se sap que l'era original de la masia arribava fins a l'actual rectoria. L'edifici és de planta rectangular amb tres nivells: planta baixa, primer pis i golfes. Disposa d'un petit pati entre l'entrada i la separació amb l'església, que està emmarcat per un portal d'entrada (ja existent a principis de segle XX) amb una reixa. La façana principal està orientada cap a la plaça de l'església, destacant el gran arc dovellat de la porta. També són notables les finestres amb llinda i brancals de pedra polida. La llinda de la finestra central està gravada amb la data 1633. La façana ha estat restaurada i arrebossada, mantenint els blocs de pedra cantoners de la casa visibles. Encara conserva el pou a l'interior del pati.<br /> <br /> Al primer pis, també es pot observar un rellotge de sol fet amb plafó ceràmic (contemporani), on un sol il·lustrat marca el centre del gnòmon. A la part superior, s'hi troba la llegenda 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE / ELS DOS NO SOM RES'. A la part inferior, les dates 1633 i 1989 flanquegen el nom de la casa 'Can Terra'. El plafó ceràmic també està il·lustrat amb raïm i una portadora buida.<br /> <br /> La coberta a doble vessant està acompanyada d'un ràfec a tres nivells a tot el voltant. L'edifici ha patit algunes reformes, i s'han obert un conjunt de finestres rectangulars a la façana que dona al carrer (quatre per pis) al carrer Mossèn Martí <span>Mariné</span>, que no són d'interès.</p> | 08091-31 | Carrer Major, 2-6. | <p>Cal Terra també s'havia conegut com a casa Bovers, casa Alegre i casa Romegosa. Aquesta informació prové de l'acurat estudi, iniciat l'any 1991 per Ramon Rovira i <span>Tobella</span>, i que es pot consultar a la web Gelida.org, en el que s'explica extensament la història d'algunes de les masies més singulars del terme, s'inclou un resum històric de Cal Terra i un molt interessant arbre genealògic de les famílies dels masos, entre altres continguts del municipi.<br /> <br /> La història familiar de la masia es pot resseguir des de l'any 1578, moment en què s'ha pogut constatar que ja existia una casa al nucli de Sant Miquel, que possiblement correspon a cal Terra, que era la residència del sastre Pere Bover. Els documents històrics revelen referències a la ubicació de la casa a Gelida i als propietaris que hi vivien en els segles següents. Els Bovers, una família de sastres d'origen francès, ja eren presents a Gelida abans de 1565, i van jugar un paper important en la comunitat local. Magdalena Bovers i Llopard del mas Osset es va casar amb Joan Terme de la Parra el 1642, mentre que una altra germana, Paula, es va casar amb Joan Alegre de Castellví de Rosanes el 1650. Les famílies Alegre i Casanoves també van estar implicades en disputar la possessió de diverses propietats, incloent-hi cal Terra, durant els segles XVI i XVIII.</p> | 41.4401442,1.8647964 | 405165 | 4588240 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104447500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104459268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104532445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104539628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-img20240516085438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-img20240516085542.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | El pati de cal Terra, històricament, havia estat el lloc on es preparava l'escudella de Santa Llúcia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96466 | Ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix-3 | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span><em>. </em><span>Miscel·lània Penedesenca, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (1993) Les primeres generacions de “Els Mas”, nissaga de paletes constructors i arquitectes de Gelida. Programa Festa Major 1993, pp. 61- 66.</p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) Els paletes a Gelida a finals del segle XIX. </span>Programa Festa Major 2022,<span> pp. 66 - 71.</span></span></p> | XX | <p>Edifici ubicat a la plaça de l'església i la continuació amb el carrer Marquès de Gelida. Consta de planta baixa, i dos pisos amb coberta de doble vessant. Es tracta més d'un gran casal ubicat a la plaça que un edifici entre mitgeres tradicional. La façana principal, de les dues orientades a carrer és la que dona a la plaça. Es caracteritza per una porta principal flanquejada per dues finestres, que actualment dona accés a un centre veterinari. Al primer pis hi trobem tres balcons d'ampit, amb el central una mica més gran. Tots tres amb barana de forja igual que a les finestres del segon pis. Aquestes finestres són un dels trets més característics de l'edifici. Es tracta de tres conjunts de finestres geminades amb arquivolta. La façana es completa amb un ràfec prominent.</p> <p>A la façana del carrer Marquès de Gelida, també hi trobem, mantenint l'estil, dues obertures amb balcó al primer pis i dos conjunts de finestres geminades.</p> <p>Finalment, cal destacar la torratxa amb terrat ubicat al costat de la façana principal. Com a detall de la façana, esmentar que hi ha pintat al segon pis, sobre la finestra central, la inscripció 'VILLA SEBASTIAN' dins d'una mena de garlanda blava.</p> | 08091-32 | Plaça de l'església, 2. | <p>Edifici més antic, que el mestre pràctic o mestre constructor Lluís Mas i Civil en va fer el projecte de reforma l'any 1903.</p> <p><span><span><span>El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romañà, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El creixement de Gelida a finals del segle XIX, impulsat per l'expansió de la vinya i les fàbriques papereres, així com l'arribada del ferrocarril, va beneficiar l'expansió urbana i la construcció d'habitatges al poble. Francisco Mas va millorar notablement la seva posició econòmica i social, construint moltes cases, especialment les projectades pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. El 1899, Lluís Mas va signar com a mestre constructor el seu primer projecte, redactat per Manuel Sabater, i a partir d'aquest moment, tant Mariano Mas com Lluís Mas van signar projectes. L'activitat dels Mas com a projectistes va tenir una importància cabdal en la història de l'arquitectura local, ja que va significar la introducció del modernisme a Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest estil va penetrar a través dels Mas i es va manifestar com un autèntic fenomen popular, principalment en tipologies de cases entre mitgeres. Lluís Mas va ser qui primer va assajar tímidament les fórmules modernistes el 1901 a la casa Francisco Rosell (cal Quico Fuster). Després de la seva mort prematura, el seu germà gran, Mariano, va assumir el seu llegat.</span></span></span></p> | 41.4399300,1.8652276 | 405201 | 4588217 | 1903 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110444072_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110502356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110540635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110611497.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Lluís Mas i Civil | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96468 | Font de can Voltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-volta | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font, que no té aigua. Disposava d’un banc d’obra que es troba molt deteriorat i d’una taula rodona de pedra massissa que ha caigut i s’ha escantellat. | <p><span><span><span>La de can Voltà o font del Roure rep el nom o bé pel gran roure que la presideix o per la masia que hi ha ben a prop. Es tracta d’una font amb un entorn condicionat com a àrea de descans, amb un banc fet d’obra i una taula de pedra que, combinat amb l’ombra de l’arbre i de l’entorn boscós, satisfeia les necessitats de vilatans i viatgers. El brollador queda just al peu del roure, davall del cartell de fusta que indica font del Roure o de can Voltà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es troba molt descuidada i seca.</span></span></span></p> | 08091-33 | A l’altra banda del camí d’entrada a can Voltà. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció. A pocs metres de distància s’observa una petita bassa engolida per la vegetació que devia acumular l’aigua de la font.</span></span></span></p> | 41.4236800,1.8716700 | 405715 | 4586406 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218463248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218401733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218420509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218428507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218483594.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | El nom que rep a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic és font de Can Voltà, però es coneix també amb el nom de font del Roure. Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96469 | Font de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-ginebreda | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font i el sender per arribar-hi. | <p><span><span><span>La Font de Can Ginebreda consta dos elements, la mateixa font i, a un nivell més baix, la bassa adjacent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la font s’hi accedeix a través d’uns esglaons estrets fets de material d’obra i arrebossats. El brollador queda envoltat pels mateixos esglaons i dues parets fetes amb el mateix material. El broc queda molt baix, gairebé a nivell de terra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua arriba a la bassa d’acumulació escolant-se superficialment des de la font. És una bassa de dimensions considerables i rectangular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat estar en unes dates de sequera important i que la majoria de les fonts del terme són seques, l’aigua que raja de la font i que s’acumula a la bassa és abundant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el conjunt es troba bastant embrossat de vegetació.</span></span></span></p> | 08091-34 | Al camí de can Ginebreda, molt a prop de la capella de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció, tot i que els materials utilitzats per l’arranjament de la font i de la bassa són contemporanis i fa pensar en un arranjament de la segona meitat del segle XX.</span></span></span></p> | 41.4199200,1.8635000 | 405027 | 4585997 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210241707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210217019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210287765.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96470 | Forn de calç de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-rossell | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut de dos dels tres forns. El que queda encara cobert manté la porta, tot i que l’esllavissament de l’espadat del forn del costat l’ha deixat pràcticament colgada. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn de tres olles parcialment excavades. Dues cambres estan completament enrunades i només se’n pot deduir l’existència per la forma circular que ha quedat en el desnivell. A l’olla que queda en peu s’hi accedia a través d’una de les que s’han enrunat. Es pot observar com la porta està molt colgada, segurament fruit del procés d’enrunament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn amb tres olles de grans dimensions, sobretot les dues olles més deteriorades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba a tocar de l’alzina de can Rossell, un arbre vell de grans dimensions.</span></span></span></p> | 08091-35 | Al camí que mena de can Ginebreda a can Voltà, a uns 500 m de can Ginebreda i uns 600 m de can Voltà. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4239500,1.8674600 | 405364 | 4586440 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215858180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215867907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215874724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215888690.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96471 | Forn de calç 492 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-492 | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament, així com l’espadat, que es troba completament enrunat. La vegetació és abundant i a l’interior del con hi ha brossa. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d'un forn parcialment excavat. No queda gairebé ni rastre de l'espadat, ni de la vora ni de la porta. Les parets interiors del forn encara conserven la mascara de quan s'utilitzava. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un forn petit de cambra única.</span></span></span></p> | 08091-36 | Al camí de can Ginebreda, uns 500 m després de deixar la carretera C-243b. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4240000,1.8558100 | 404390 | 4586458 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707205990751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206029040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206055915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206092672.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96472 | Edificis Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-rius | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General d'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (2016). 'Los Castillejos'. </span>Programa Festa Major<span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> | XX | <p>És un conjunt d'edificis construïts a finals dels anys 1940, en el qual el municipi intenta recuperar la tradició de la construcció de torres d'estiueig.</p> <p>En aquest cas, les quatre cases busquen una estètica pròpia de les cases pairals amb coberta a doble vessant, de planta baixa i pis i pati. Aquestes cases inclouen alguns elements característics com detalls de pedra a les llindes i finestres, així com portalades adovellades amb grans arcs que intenten evocar l'herència de les masies d'època moderna.</p> | 08091-37 | Carrer Anoia | <p>El conjunt d'edificis, conegut com els edificis Rius del carrer Anoia, correspon a l'última etapa de la tradició de construcció de torres d'estiueig existent al municipi des de finals del segle XIX. Perpendicular al carrer Anoia trobem el carrer Sant Antoni, on va viure el constructor gelidenc Jaume Rius i Nolla, qui urbanitzà la plaça del Pi i el mateix carrer Anoia a finals dels anys 1940. En aquest últim, va construir els edificis Rius com a exemples representatius i estratègia comercial de venda.</p> <p>Les cases van ser projectades per l'arquitecte Francisco Portillo amb un llenguatge pairal propi del neopopulisme de l'època (ROSSELLÓ, 2011). Jaume Rius Nolla, fill de Josep Rius i Antònia Nolla, era descendent de ca l'Agustinet del carrer Major de Gelida, però va néixer al carrer de l'Església de l'Hospitalet de Llobregat on s'havien establert els seus progenitors. Professionalment, Jaume Rius va ser propietari de Construccions Rius va ser un promotor immobiliari amb activitat ja als anys 1930.</p> <p>Després de la guerra Jaume Rius va invertir en diferents promocions a Gelida. La masia Rius, ara propietat de Juvé i Camps, les torres, i les obres de la plaça del Pi, la casa familiar del carrer Sant Antoni i les d'estil pagesívol del carrer Anoia. En tots ells, la participació de l'Arquitecte Francisco Portillo Quintana.</p> | 41.4407318,1.8600905 | 404772 | 4588311 | 1948 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20231212094738.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20240306142307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20231212095402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20240306142351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-1710932045058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20231212094823.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Francisco Portillo Quintana (arquitecte) | Aquest conjunt d'edificis és interessant pel context en el qual foren construïts i la tradició històrica del poble associat a la última etapa de torres d'estiueig, motiu pel qual és interessant que figurin en el mapa. Tot i això, creiem que els detalls arquitectònics dels edificis no justifiquen necessàriament la seva inclusió en la descripció. | 116|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96473 | Forn de calç de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-ginebreda | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament. La vegetació és força abundant, fins i tot hi ha un pi de grans dimensions a l’interior d’una de les cambres. | <p>Forn de calç en procés d'enrunament. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial.</p> <p>En aquest cas es tracta d'un forn de dues cambres excavat completament, aprofitant la presència d'una gran roca per formar l'espadat i la llinda de la porta. Una d'aquestes portes conserva un muntant de pedra i fang.</p> <p>Les parets interiors del forn s'aprecia que estaven molt ben allisades i en algun punt encara conserven la mascara de quan s'utilitzava.</p> | 08091-38 | Al camí de can Ginebreda, a 25 m de l’ermita de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4204400,1.8638900 | 405060 | 4586054 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211079757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211097190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211179390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211217704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211288536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211304236.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96475 | Forn de la torre Lloselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-torre-lloselles | <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><span>Gelida. Retrats d’un temps. </span><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2005).'La pedrera de la Guixera: un malson que les conviccions i la tenacitat han esvaït'. Programa de Festa Major 2005, pp. 47-49.</span></p> | XX | La torre es troba pràcticament descalçada del terreny, que presenta una erosió important per davall de la base de la mateixa torre. La coberta de la torre es troba en runes i les bigues de formigó de la plataforma superior pengen dels ferros de l’armament de manera perillosa. Carena amunt es veu construccions en estat ruïnós que devien formar part del complex industrial del forn. | <p><span><span><span>També conegut com Les Guixeres o forn de les Guixeres, es tracta d'un forn industrial de grans dimensions. Consta de diverses construccions, de les quals, la més rellevant de totes és la torre circular, amb la plataforma superior enrunada i que feia la funció de forn. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la base disposa de dues grans obertures hauria de servir per introduir o retirar el material cuit. Està feta de pedra amb filades de maó. Just a la vora hi ha unes grandioses sitges de ferro en bon estat, comparativament amb l'estat en el qual es troba la resta de les instal·lacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Passat aquest conjunt i seguint el caminet que passa pel costat de la torre hi trobem el que queda de la plataforma d'una màquina matxucadora que ha estat desballestada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un forn de calç hidràulica que, a diferència de la més habitual, es coïa amb carbó de pedra en lloc de coure's amb llenya. D'aquests tipus de forns també se'n deia guixeres.</span></span></span></p> | 08091-39 | Gairebé al km 7 de la carretera C-243b direcció a Gelida, agafar un camí a mà esquerra. Es veu des de la carretera. | <p>La cronologia d'activitat del forn és difícil de precisar. Si bé per la tipologia d'instal·lacions el podríem ubicar al primer terç del segle XX. Segons la cartografia històrica del municipi, l'any 1926 encara no s'havia instal·lat, i ja era una realitat l'any 1946 segons les ortofotos fetes a partir d'aquell any, tot i que no eren les construccions que avui en dia podem observar.</p> <p>L'any 1990 l'Ajuntament de Gelida va autoritzar una llicència d'explotació de la guixera i és quan es van aixecar les construccions descrites. La llicència es va derogar el 1992, arran d'un canvi de govern municipal i abans que l'activitat extractiva comencés.</p> <p>Després d'un periple llarg de processos judicials, finalment el 2005 l'Ajuntament de Gelida va ser exonerat de qualsevol responsabilitat patrimonial vers l'empresa impulsora del projecte.</p> | 41.4458200,1.8803200 | 406470 | 4588854 | 1990 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707233830780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707233866706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707234241366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707234297426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707234356176.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96476 | Barraca del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-raco | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX - XX | La barraca està en un estat de conservació regular, però l’abundant vegetació, sobretot un arbre davant mateix de la porta, que ha cobert completament la porta i impossibilita l’accés. | <p>Barraca de pedra seca de planta quadrangular i de falsa cúpula.</p> <p>És una barraca molt petita, amb la llinda plana i els muntants verticals. Les seves dimensions suggereixen que podria ser un simple magatzem per guardar-hi les eines de l'hort si ens atenim a la zona de parcel·les i basses d'horta de l'àrea, o de vinya tal com es pot deduir de l'esglaonat de la muntanya.</p> | 08091-40 | Seguint el camí de fons de vall des del forn de calç del Racó. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4379200,1.8753700 | 406045 | 4587982 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96476-pic1709743895233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96476-pic1709743877954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96476-pic1709743918605.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96478 | Forn de calç de la font de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-font-de-can-ginebreda | <p>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</p> | XVIII - XX | El forn es troba pràcticament desaparegut del tot. Tan sols s’interpreta que existia gràcies a la forma cònica i allisada que ha quedat al desnivell, i a un parell de filades de pedres que amb tota probabilitat eren l’arrancada de la vora o cobriment. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. Se’n conserva ben poqueta cosa, només un pany de paret de la cambra completament allisada i amb marques de calç i dues filades de pedra i argamassa que eren l’arrancada de la vora. A terra i per l’entorn més immediat s’observen restes de pedra i argamassa que formaven part del forn.</span></span></span></p> | 08091-41 | Al camí de can Ginebreda a la font del Noguer, a 100 m de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4194100,1.8634400 | 405021 | 4585941 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212881223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212900273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212906476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212925546.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panades. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96479 | Forn de calç de ca l'Agustinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-ca-lagustinet | <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><span>Gelida. Retrats d’un temps. </span><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XIX - XX | Els forns estan enrunats, tot i que conserven bona part de la paret de l’espadat i la porta, l’enrunament de la vora o coberta n’ha sepultat les cambres. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el cas d'aquests dos forns són parcialment excavats, amb els espadats fets de pedra i argamassa i integrats en uns marges de pedra seca fets per anivellar el terreny. Els forns estan construïts un molt a prop de l'altre però en terrasses de diferents nivells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El forn de dalt presenta una porta que va ser reforçada amb maons, rajola i ciment en una època recent, en què es dedueix que ja no funcionava el forn. L'interior de la cambra està ple de roques de grans dimensions, possiblement les que formaven la vora.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El forn de baix conserva la porta tal com era en origen. Aquesta, però, es troba mig sepultada per runa i terra que ha caigut tant al seu interior com a l'exterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No es pot apreciar l'interior de cap de les dues cambres. </span></span></span><span><span><span>El més antic dels dos forns ja no s'utilitzava als anys 30 del segle XX.</span></span></span></p> | 08091-42 | Al punt quilomètric 8 de la carretera BV-2425, al vessant sud, uns 30 m bosc endins. De difícil localització. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4424300,1.8749100 | 406013 | 4588484 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744847714.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744638755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744664063.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744864062.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96483 | Casal Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-maria | <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca, pp. 493-512.</span></p> | XX | <p>Casal noucentista ubicat al carrer Anoia actualment encaixat entre edificis contemporanis que el deixen gairebé sense espai. Planta rectangular amb coberta holandesa.</p> <p>L'edifici de planta baixa, pis i golfes, té una característica façana principal amb un portal central flanquejat per dos grans finestrals rectangulars. Les tres obertures estan decorades amb uns discrets motius florals. El pis (a finals del s.XX s'hi afegí un nou pis i unes golfes, seguint l'estil de l'antiga casa) consta de quatre finestrals rectangulars paral·leles amb una petita barana de forja. I es completa la façana amb tres finestres quadrangulars per les golfes. Les finestres principals disposen de porticons de fusta.</p> <p>Com a element complementari, la façana disposa d'una rajola ubicada, al centre de vernís blanc-i-blau on es llegeix 'CASAL MARIA / ANY 1929' i està flanquejat amb dos plafons de dues rajoles amb motius florals a les cantoneres.</p> <p>La casa consta d'un ràfec de fusta a tot el vol.</p> | 08091-43 | Carrer Anoia, 32. | <p>Edifici construït per encàrrec de l'estiuejant José Solé Recasens i projectada per l'arquitecte Carlos Martínez, projectista d'altres edificis com la torre Pàmies (1928), la casa Cardús (1928) i la torre Solé i Recasens del mateix any 1929, com el casal Maria. Correspon a la tradició de torres d'estiueig gelidenques del primer terç de segle XX, el moment àlgid del moviment.</p> <p>La casa es troba al final del carrer Anoia, on mitjançant la plaça Triangular s'inicia el passeig Circumval·lació, una de les obres vials estratègiques per desenvolupar urbanísticament la població ja a mitjans dels anys 1930 i que no és fins després de la guerra (1946) que se n'obre el primer tram.</p> | 41.4405327,1.8608952 | 404840 | 4588288 | 1929 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96483-img20231212095446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96483-img20231212095439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96483-img20231212095503.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Carlos Martínez (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96528 | Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-4 | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | Tant el sender que hi mena, com la mateixa font i el seu entorn es troben en perfectes condicions de manteniment. | <p>La font Freda és un brollador d'aigua que sorgeix d'una roca sense polsador ni canella. A la roca, per sobre d'on surt el broc metàl·lic d'on raja l'aigua, hi trobem la inscripció amb el nom de la font i una data escrita, aparentment el 20 de juliol de 1934, que se suposa que fou l'any del condicionament de la font.</p> <p>Tot l'entorn està condicionat com a àrea de descans, amb el terra enllosat de pedra i uns bancs de roca a banda i banda de la font. En un d'ells s'hi pot llegir la inscripció 'Per els Enamorats'. Es troba a tocar del Torrent de Vallbardina i a tocar de la zona de descans hi ha un pontet de fusta per a vianants per travessar-lo. Tot el conjunt es troba en una zona ombrívola que satisfà les necessitats de refresc de vilatans i viatgers.</p> <p>A la font s'hi arriba a través d'un sender amb barana que continua més enllà de la font i el pont de fusta.</p> <p>Malgrat trobar-nos dins d'un període de sequera extrema i que la majoria de les fonts que s'han documentat en aquest mapa es troben seques, la font Freda manté un rajolí d'aigua constant.</p> | 08091-44 | A l'encreuament del camí de la font Freda amb el camí de can Farigola. | <p>La inscripció que podem llegir a la pedra suggereix que la font està condicionada, almenys, des de l'any 1934.</p> | 41.4277200,1.8708400 | 405652 | 4586855 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723123223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723160194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723138795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709722876074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723181183.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96530 | Font del Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-senyor | <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. Programa Festa Major 2021, p. 43.</span></span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). POUM de Gelida. Gelida.</span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2021). Arqueologia a Gelida. Programa Festa Major 2021, pp. 16- 19.</span></p> | XIV | L'estat de conservació de la font és bo. L'únic element que requereix atenció és la porta de ferro que tanca la mina d'aigua, que està despenjada. | <p>La font del Senyor és una mina d'aigua artificial excavada a la roca. La porta d'entrada a la mina és d'arc apuntat d'estil gòtic fet de pedra i amb una porta de ferro forjat que actualment està despenjada de les seves frontisses.</p> <p>A la mina s'hi accedeix a través d'una galeria molt estreta i baixant uns esglaons molt drets i alts. A l'interior una doble galeria, una més alta transitable, i una segona més baixa, ambdues fetes amb pedra. També hi ha la pedra picada a partir de la qual s'encaixava el primer tram de tub ceràmic que portava l'aigua de la font fins al castell de Gelida. La conducció exterior de l'aigua, de poc més d'un quilòmetre estava feta de tubs ceràmics, com el que es pot veure al Centre d'Interpretació del castell.</p> <p>Hi ha alguns elements de l'estructura de la canalització que completaven la mina que són parcialment visibles. A tocar del castell, al peu del camí es veuen restes del petit aqüeducte que portava l'aigua cap a l'interior de la fortificació. A l'interior del castell també s'observen restes del negatiu de la canalització ceràmica excavada a la roca. Segons l'estudi de Mauri, quan l'aigua entrava al castell, un repartidor enviava una part d'aigua a la cisterna de la plaça del Pedró, i la segona, canalitzada, a la part central i baixa del castell. El distribuïdor era una pica reaprofitada rectangular feta amb pedra de gres roig.</p> | 08091-45 | Es troba al camí de ca n'Oller des del castell de Gelida. A les faldes del turó de ca n'Oller. | <p>Es tracta d'una mina d'aigua construïda al segle XIV pel gran reformador del castell Berenguer Bertran. Forma part del conjunt del Castell de Gelida, ja que una llarga canalització de més d'un quilòmetre feta de tubs ceràmics vidrats d'uns nou centímetres de diàmetre de la que encara es conserva algun tram, portava l'aigua de la mina fins al castell. L'aigua s'emmagatzemava mitjançant diverses cisternes connectades per una xarxa de canonades ceràmiques encara conservades parcialment. El topònim segurament faria referència al responsable de construcció de la font i tota l'estructura associada de canalització per portar aigua fins al castell, Berenguer Bertran.</p> <p>L'any 2021, segons notes d'Enric Carafí, l'Ajuntament va dur a terme operacions de neteja a la font del Senyor, localitzada al camí de ca n'Oller de la Muntanya. Aquesta acció va incloure l'eliminació de vegetació excessiva que comprometia l'estructura històrica de la font. També es va restaurar la reixa d'accés a la mina. Encara pendent, resta l'eliminació de brutícia i fang de la bassa que recull l'aigua, vital per al regadiu dels horts tradicionals.</p> <p>La importància històrica i arquitectònica de la font ha estat destacada en estudis anteriors, incloent-hi el d'Alfred Mauri del 1984, que detalla la seva construcció en el segle XIV per Berenguer Bertran, així com el seu traçat fins a la plaça del Pedró, on proveïa d'aigua al castell.</p> | 41.4282100,1.8760200 | 406085 | 4586904 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-pic1709726473300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-pic1709726451887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-pic1709726485776.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-1712911684620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-1712911684511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-croquis-font-del-senyor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-1712911682696.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic es coneix també amb el nom de font del Pau Moreno. | 93|85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96550 | Font de can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-torrents | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GARCIA, Daniel (2018). 'Les fonts de Gelida: ara i abans'. Programa de Festa Major 2018, pp. 56-57.</span></p> | XIX-XX | Es troba en bones condicions de conservació. L'únic desperfecte que s'hi observa és que s'ha despenjat la rajoleta amb la placa on hi figura el nom de la font. | <p>Es tracta d'una font molt senzilla on s'aprecien intervencions de conservació en diferents èpoques. S'hi combina la part més original feta amb pedra, amb la més moderna, feta amb ciment. Es troba a tocar de l'àrea recreativa de can Torrents, cosa que fa que sigui freqüentada.<br /> <br /> La font en si són dos brolladors, un al costat de l'altre. Possiblement, el de baix, que és de goma, sigui més modern i hagi substituït el de dalt, que és metàl·lic. Actualment de cap dels dos en surt aigua.<br /> <br /> A una banda del brollador hi trobem una construcció petita, feta amb maons i arrebossada amb ciment, i que està tancada amb una porta metàl·lica que segurament tanca el registre de la font. A l'altra banda hi ha un banc de pedra que aprofita el pendent de la paret de la muntanya per fer-hi el <span>recolzament</span>, també de pedra.</p> | 08091-46 | A la carretera C-243b punt quilomètric 9,5. | <p>Les inicials PT de la porta metàl·lica que tanca el registre són les de Pere Torrents, propietari de la font als anys 1950. L'esplanada pavimentada del davant de la font havia estat una bassa.</p> | 41.4329400,1.8654600 | 405210 | 4587440 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204418474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204440103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204452507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204428545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204474174.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96573 | Font de la Barbuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-barbuda | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | L'estat de conservació general de la font i el seu entorn és bo. El banc de pedra ha patit vandalisme i ha estat pintat amb pintura en esprai. | <p>La font de la Barbuda es troba al final d'unes llargues escales amb barana central. El brollador de la font és ornamentat, fet de pedra esculpida amb la forma d'una cara humana. La molsa ha anat cobrint el que representava una barba espessa. Damunt el cap s'hi poden llegir les inicials 'PT'. La surgència d'aigua seria per la boca. Aquesta es troba a la paret cimentada del pendent de la muntanya on, una mica més amunt del brollador, hi ha escrit '1922' i les inicials 'SS'.</p> <p>El conjunt es completa amb un banc allargat fet d'obra i amb forma ondulada per satisfer les necessitats de repòs. Dos grans arbres plataners asseguren una bona ombra a tota l'àrea de descans. El terra és enllosat amb pedra i hi ha una barana de seguretat a tot el perímetre per evitar la caiguda sobre el torrent de Cantillepa, que queda uns metres més avall en fort pendent.</p> | 08091-47 | Baixant les escales que surten de la plaça del final de l'avinguda d'Europa. | <p>La data de la inscripció 1922 correspon a la reforma que van fer Pere Taulé (PT) juntament amb Salvador del Pollastre (SS). Hi ha fotografies de gelidencs i gelidenques gaudint de la font de finals del segle XIX.</p> | 41.4397500,1.8604700 | 404803 | 4588202 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103349.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-11-28 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96600 | Font de can Penyella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-penyella | XXI | Es troba en bon estat de conservació | <p>La font de can Penyella ha vist modificada completament la seva forma original a conseqüència d'obres viàries més recents.</p> <p>Actualment, és un broc metàl·lic sense canella ni polsador que surt d'un pany de paret fet de pedra enllosada. A banda i banda, blocs de formigó de la mateixa alçada tanquen tot l'espai fins a una altura aproximada de 80 cm. Per sobre hi ha una paret feta amb grans blocs de pedra. El terra és un enllosat modern de pedra.</p> <p>Es troba en un pas de vianants subterrani de la carretera BV-2249.</p> | 08091-48 | Al passatge de les Parets. En l'inici de la carretera BV-2249 que va direcció Sant Llorenç d'Hortons, allí hi ha un pas de vianants que en creuar-lo ens deixa davant d'un camí que en seguir-lo durant uns 100 m es troba la font, al costat d'un pas subterrani que travessa la carretera esmentada. | <p>Es desconeix l'any de la remodelació de tot l'espai, però es tracta d'una obra contemporània, possiblement feta després de l'any 2000 amb alguna adequació de la carretera.</p> | 41.4464500,1.8637400 | 405086 | 4588942 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712702152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712715352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712742052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712757194.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96602 | Font de la Matxitxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-matxitxa | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | La font es troba pràcticament desapareguda sota la vegetació. S'intueix la seva localització gràcies al cartell de fusta. Per arribar-hi s'ha de seguir un corriol bastant poc concorregut. | <p>Es tracta d'una font que està molt determinada pel seu entorn el qual es troba en mala conservació i conseqüentment determinarà l'estat de l'element. A simple vista no es pot determinar ni el broc ni la surgència d'on vessa principalment el recurs hídric ni tampoc per on desemboca, ja que es troba en una zona molt frondosa i nemorosa. Ara bé, es pot saber que l'aigua que brolla d'aquesta font amb l'ajuda d'una bona xarxa de rec tota l'aigua no aprofitada per la font és conduïda cap al mateix torrent que podem trobar-hi pròximament a l'element, el torrent de Vallbardina.</p> <p>El que sí es pot observar amb claredat, és el cartell indicatiu de la respectiva font el qual conté els diferents topònims que s'hi poden atribuir a la font com: 'Font de la Matxitxa o de l'Hort Nou'.</p> | 08091-50 | Des del camí de Gelida a la font Freda, agafar un petit sender que surt a mà dreta a uns 400 m de la font Freda. Seguir el sender durant uns 300 m. | <p>Es tracta d'una font sense infraestructura, una surgència natural.</p> | 41.4302800,1.8657600 | 405231 | 4587145 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96602-pic1709724048881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96602-pic1709724059425.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Tant el cartell de fusta com l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic l'anomenen amb els dos noms: Font de la Matxitxa i Font de l'Hort Nou. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96608 | Font de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rossell-0 | XX | L'estat de conservació de la font és correcte, tot i que les obres de manteniment que s'hi han fet al cap dels anys no han respectat l'estètica original. | <p>La font és bastant senzilla i es troba simplement en una paret d'una caseta de la masia de can Rossell.</p> <p>De la mateixa paret sobresurt un mur de pedra on es troba el broc metàl·lic de la font i d'on vessa l'aigua. El broc metàl·lic disposa d'una maneta per regular el funcionament. Sota del broc, a terra, hi ha un forat per on es filtra i reutilitza l'aigua.</p> <p>A pocs metres de distància hi trobem una bassa circular feta d'obra i arrebossada de ciment de notables dimensions que segurament s'omple de la mateixa aigua de la font.</p> | 08091-51 | Al camí de can Rossell a can Ginebreda agafar un desviament a mà esquerra a 100 m de la masia de can Rossell de la Muntanya. | <p>La font segurament és antiga, però el conjunt on es troba actualment és recent.</p> | 41.4247800,1.8657800 | 405225 | 4586534 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721627173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721634521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721644226.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96609 | Font de les Anteles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-anteles | XIX - XX | Del que era la font només es pot trobar un registre modern. Les construccions que devien formar part de la font, on s'intueix una bassa, ara mateix es troba en estat ruïnós i molt emboscat. | <p>Del que era la font de les Anteles en queden les restes d'una construcció quadrangular d'obra que segurament era una bassa. Actualment es troba en runes i molt emboscada.</p> <p>A uns metres d'aquesta s'hi troba una construcció més moderna en forma de cub i feta d'obra, tancada amb una petita porta metàl·lica. Possiblement tanca el registre de l'antiga font, que deu haver estat desviada de l'aflorament original mitjançant alguna conducció subterrània.</p> | 08091-52 | Des de l'encreuament de la Mare de Déu de la Salut, agafar la pista que puja amunt en direcció cap a l'est. Quan el camí giri cap a l'esquerra, agafar un sender que segueix recte durant uns 60 m. | <p>No es té coneixement de la datació de la construcció de la font ni tampoc de l'abandonament d'aquesta, però s'intueix que fa força anys que no s'utilitza la infraestructura original.</p> | 41.4193200,1.8667800 | 405300 | 4585927 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211898586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211782749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211957525.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96614 | Font del Xim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xim | <p><span>1964 (1964). 'Obras realizadas durante los XXV años de paz'. Programa de Festa Major 1964, pp. 27-29.</span></p> | XIX - XX | Les diverses parts que formen part de la font presenten algun tipus de desgast. L'abundant vegetació impedeix contemplar l'element completament. | <p>La font del Xim està formada per diversos elements. El més modern i que ens trobem en primera instància és una caseta de registre feta d'obra i arrebossada i amb coberta prefabricada. A la porta metàl·lica que el tanca hi ha escrit 'Deu del Xim'.</p> <p>El broc es troba dins d'un cubicle fet de maons i descobert. Al fons s'hi pot observar el broc, segurament metàl·lic, amb una canella esfèrica. Just al costat hi trobem una petita obertura a la paret del marge feta amb maons i tancada amb una reixa de ferro que possiblement era una antiga canalització.</p> <p>A tocar d'aquestes tres estructures i a un nivell inferior hi trobem un gran dipòsit d'aigua amb coberta tot fet de formigó.</p> | 08091-53 | A la carretera C-243b de Gelida en direcció a Martivell, agafar un camí que baixa a mà dreta a l'alçada de can Parenostres. Seguir aquest camí durant uns 150 m fins a la font. | <p>S'ignora dades històriques de la font. Les reformes són contemporànies. Possiblement de la segona meitat del segle XX. L'aigua de la font és conduïda fins al Puig, on omple els dipòsits que reparteixen l'aigua a tot el barri.</p> | 41.4318800,1.8594600 | 404707 | 4587329 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96614-pic1707205172412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96614-pic1707205206037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96614-pic1707205291186.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96614-pic1707205322438.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya s'anomena déu de la Xim. A la porta metàl·lica del registre el nom que hi figura és 'Déu del Xim'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96615 | Font del Migjorn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-migjorn | XIX - XX | L'estat de conservació de l'espai és bo, tot i que la font sembla tapada. | <p>Un cop baixades les escales que separen la font a l'esquerra hi ha un cartell informatiu el qual indica al públic que l'aigua que proporciona la font en qüestió té cap garantia sanitària.</p> <p>Sota d'aquest cartell hi sobresurt un banc fet d'obra i arrebossat. A la dreta també hi ha un altre banc amb les mateixes característiques i al seu costat es pot trobar la font. En aquest cas no hi ha broc i l'aigua vessa directament d'un forat de la paret i cau en una pica de pedra que és per on desembocarà les restes d'aigua.</p> <p>Just al costat d'aquesta pica hi trobem un petit cubicle d'obra i arrebossat amb ciment tancat amb una porta metàl·lica.</p> | 08091-54 | Just davant del número 24 del carrer Cabernet, de la urbanització Safari. | <p>Una inscripció en una pedra suggereix que l'any de la darrera adequació de l'espai va ser el 1950.</p> | 41.4219400,1.8869900 | 406993 | 4586196 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729562899.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729576321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729591553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729615529.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96617 | Barraca 15978 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15978 | <p>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</p> | XX | Està en perfecte estat, ja que ha estat restaurada | <p>Barraca de pedra seca de planta circular i amb una falsa cúpula. Té una dimensió mitjana.</p> <p>Com la majoria de les barraques del terme, és coberta de terra per reforçar l'estructura amb l'ajuda de l'arrelament vegetal. És un tipus de construcció aèria aïllada, amb un tipus de porta de llinda plana i els muntats verticals. S'hi pot accedir sense dificultat i es troba en un entorn de pi blanc.</p> | 08091-56 | Partida can Voltà. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4264000,1.8693600 | 405526 | 4586710 | XIX | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217543786.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217555033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217574166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217595435.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Les seves dimensions suggereixen que podria ser un simple magatzem per guardar-hi les eines de l'explotació agrícola, segurament de vinya tal com es pot deduir de l'esglaonat de la muntanya. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96619 | Casa del Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-senyor-0 | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. Programa Festa Major 2005, pp. 83-85.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>MAURI, Alfred i ROVIRA, Ramon (1990). </span>Guia del castell de Gelida.<span> Associació d’Amics del Castell.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XVI - XX | En estat d'abandonament. | <p>La casa del Senyor és un gran casal fortificat de planta quadrada, que disposava, originalment, d'una coberta a quatre vessants. L'edifici està distribuït amb soterrani, planta baixa, primer pis i golfes amb pati interior a partir de dos cossos annexos i tres cases entre mitgeres. Segons alguns estudis com els de Ramon <span>Rovira</span>, a finals del s. XVI hi ha constància que hi havia una capella. L'element més característic de l'edifici, sense dubte són les dues torratxes de guaita de base octogonal amb espitlleres. La visibilitat d'aquestes torres permetia el control sobre el camí del castell. Les façanes de la casa no mostren gaires elements més rellevants. Destaquen els grans carreus de pedra cantoners que es mantenen vistos de l'arrebossat general de la façana i que li donen un aire més imponent. Menció a part cal fer de la porta principal d'entrada, ubicada al centre de la façana del camí vell de l'estació. L'arc de mig punt de la porta està fet amb grans dovelles i sobre la clau de l'arc encara es veu bé l'escut nobiliari que pertanyia a les armes de Francesc de Tort i d'Oluja, cònjuge de la Senyora de Gelida (1618-1646), Àngela <span>Despalau</span>.<br /> <br /> L'edifici ha viscut moltes transformacions, i consta que al subsòl de la casa hi havia hagut sitges de gra que podrien datar amb anterioritat a la construcció de l'edifici. <span><span><span><span>Existeix un passadís que va des de la casa a la plaça de l’església. No en tenim constància, només sabem que hi havia unes argolles a la paret. Podríem dir que era un amagatall o lloc de presó.</span></span></span></span> Un dels elements interiors interessants són uns esgrafiats ubicats a la primera planta que mostren alguns vaixells de vela. Actualment, es troba en un estat de conservació deficient i requereix una intervenció de consolidació important.</p> | 08091-58 | Carrer Àngel Guimerà, 11. | <p>La casa del Senyor va ser molt ben estudiada i referenciada per l'historiador i genealogista gelidenc Ramon Rovira <span>Tobella</span>. L'origen de l'edifici es creu que va ser a principis del segle XVI, moment en què, tal com es coneixia el mateix castell, sembla que hauria rebut el mateix nom, castell de Gelida o Castell de baix.</p> <p>Aquest gran casal fortificat va ser edificat a prop de l'església de Sant Miquel, que actualment ja no existeix, perquè es va construir en el mateix emplaçament la nova església parroquial de Sant Pere. L'antiga església romànica de Sant Miquel formava part d'un conjunt que també incloïa altres cases que possiblement va tenir com a nucli més embrionari les construccions del mas Papiol (documentat al segle XIV) situades a vora la capella, i que contemporàniament van conformar can Rius. La Casa del Senyor estava ubicada en un coll anomenat de Sant Miquel, en la confluència de camins que connectaven la vila de Martorell amb el Castell de Gelida, i d'un camí del poble fins al molí fariner a ribes del riu Anoia.</p> <p>La primera referència documental de la casa del Senyor és del segle XVI, quan s'inclou en un inventari dels béns de Paula <span>Despalau</span>, germana de la senyora de Gelida, Marquesa <span>Despalau</span> i d'Erill. Durant el segle XVII, la casa estava en estat d'abandó, com es desprèn de dos inventaris de l'època. En aquest període, els senyors de Gelida feien ús de la masia de can <span>Santfí</span>, a causa del mal estat del castell. En diverses èpoques, la casa del Senyor va ser compartida per altres estadants, com es pot comprovar a través de les llibretes del compliment pasqual dels segles XVII i XVIII. Al llarg del temps, la casa va tenir diverses funcions, incloent-hi la de residència temporal dels senyors, botiga, presó i barber 'cirurgià'.<br /> <br /> L'any 1783, la casa del Senyor, també coneguda com 'el Castell de Baix', va ser venuda a Josep Rossell, un pagès anomenat 'el Maco'. Posteriorment, una part de la casa va ser venuda a Jaume Barceló, 'mestre de cases', que probablement la va reconstruir i ampliar.</p> <p>Una part de la casa va ser la seu de l'Associació dels amics del Castell durant molts anys, fins que va ser abandonada pel seu mal estat. En resum, la casa del Senyor ha estat una part important del patrimoni històric de Gelida, amb una història que es remunta al segle XVI. Ha passat per diversos períodes de prosperitat i abandonament, amb múltiples propietaris i funcions al llarg dels segles. Des del seu ús com a centre de poder local fins a ser habitat temporal dels senyors de Gelida, la casa també va albergar una botiga del poble, una presó i, fins i tot, va servir com a consultori mèdic al segle XVIII.</p> | 41.4400800,1.8658400 | 405252 | 4588233 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110734728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110905749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110745708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110826603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-pxl20231127110847451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96619-img20240306122848.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Històricament, s'ha vist la casa del Senyor des de l'entitat Associació d'Amics del Castell com el lloc idoni per la col·locació del Museu de Gelida. Fins i tot, es va fer un breu intent els primers anys de vida de l'entitat, que l'estat precari de l'edifici va obligar a abandonar. Malgrat tot, la insistència i el focus s'ha mantingut a la recuperació de l'edifici perquè tingui un ús social.Enric Carafí se'n feia ressò altra volta l'any 2005 reiterant que la casa del Senyor, un dels pocs edificis a Gelida que es manté conservat amb valor històric i arquitectònic.L'Associació d'Amics del Castell va accedir a l'edifici l'any 1979 amb l'objectiu de preservar-lo, establir-hi la seva seu, i desenvolupar el museu de la població, aspecte que no s'ha pogut realitzar.L'edifici ha estat dividit en diferents habitatges contemporàniament. | 95|98|119|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96620 | Casa Miquel Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-valls | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022). 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. </span>Programa Festa Major 2022, <span>pp. 66 - 71.</span></span></p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant.</p> <p>La façana, que manté la simetria d'obertures a la planta baixa i al pis, consta d'un gran balcó corregut que ocupa l'amplada del pis. La porta principal està ubicada al centre, a la que s'accedeix amb una graonada per vèncer el desnivell del carrer. Disposa de dues finestres amb balcó d'ampit i reixa de forja.</p> <p>L'element més destacat és el frontó superior ondulat, en el que destaca amb un gran '1924' al centre d'un medalló. La casa disposa d'un annex al qual s'entra per un nivell mig pis inferior a la porta d'entrada, a causa del desnivell en el qual destaquen enmig d'ornaments vegetals, dues grans lletres 'MV' que correspondrien a la propietat, Miquel Valls. Al segon pis, hi trobem una altra aplicació de motius decoratius florals a la façana.</p> | 08091-59 | Carrer Marquès de Gelida, 16. | <p>El carrer del Marquès de Gelida, on s'erigeix la casa Miquel Valls, era una important artèria comercial que s'estenia des de la cruïlla de cal <span>Feló</span> del carrer del Sol fins a l'encreuament actual del carrer Major amb el de Sant Jordi, com es pot apreciar en algunes imatges d'inicis del segle XX. La casa Miquel Valls, un bon exemple de modernisme gelidenc, es va construir l'any 1924, tal com ho indica la inscripció al coronament de la seva façana.</p> <p>Pel que fa a l'arquitecte de l'obra hi ha dubtes de l'autoria. Algunes fonts l'atribueixen a l'arquitecte municipal de Gelida entre el 1912 i el 1951 Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - 1951) i d'altres a Josep Masdéu i Puigdemasa (1852-1930), arquitecte barceloní responsable d'edificis singulars com can Sala a Barcelona o can Comamala a Sant Vicenç dels Horts. L'estil modernista de la casa Miquel Valls perdura com una manifestació de la riquesa i la diversitat arquitectònica de Gelida.</p> <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p> | 41.4398800,1.8658900 | 405256 | 4588210 | 1924 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-img20231212121117_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-img20231212121129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-pxl20231127111034626.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-pxl20231127111236361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-pxl20231127111254612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-img20231212121156_0.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Hi ha dubtes sobre l'autoria. Atribuïda a Josep Ros i Ros o a Josep Masdéu i Puigdemasa. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96621 | Cal Rius (del Campanar) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rius-del-campanar | <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). </span>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. <span>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2006). El nucli medieval de Gelida. Programa Festa Major 2006, pp. 102 - 105.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XVIII - XX | Ha estat molt modificada contemporàniament | <p>Es tracta d'un conglomerat d'edificis, el més antic dels quals seria una masia del segle XIV. Si bé la transformació és tan global, que pràcticament no s'observen volums que es puguin considerar ni originals ni moderns.</p> <p>La gran transformació de l'edifici és del segle XX en què s'uneixen diferents cases. Malgrat tot, s'observen alguns elements antics, dels quals el més interessant l'arc de la porta principal d'entrada a la cada, actualment no visible des del carrer, pel tancament del pati, just davant de la casa del Senyor i en el que a la clau de l'arc hi ha inscrita la data 1755 segons els treballs de Ramon Rovira i Tobella.</p> <p>Un element interessant visible des de l'exterior de la casa és un plafó ceràmic, possiblement de la segona meitat del segle XX que cega una porta feta amb brancals i llinda irregular de pedra, que podria ser original de la casa, tot i que moguda de lloc. Al patí també s'hi observa una premsa de raïm restaurada.</p> | 08091-60 | Passeig Josep Rossell Massana, 10. | <p><span>Cal</span> Rius de Gelida, en la seva configuració actual, emergeix com un mosaic de diverses propietats que han evolucionat al llarg del temps. En el seu origen, es troba una masia i un grup de cases, remuntant-se la més antiga al segle XIV. Al llarg dels segles successius, aquest conjunt ha experimentat reformes i ampliacions, amb unes darreres intervencions durant el segle XX que van transformar tant l'entorn com la mateixa estructura de la casa. Tot i això, alguns elements antics han estat preservats.<br /> <br /> Anteriorment coneguda com a mas Papiol (MAURI, 2006) la propietat actual de cal Rius s'ha convertit en un conglomerat de diferents propietats al llarg dels segles. Ja al segle XVI, es fa referència a diverses cases amb peces de terra adjuntes, ubicades prop de la plaça i l'església de Sant Miquel. Amb gran probabilitat, c<span>al</span> Rius és la continuïtat de la vila de Sant Miquel, que inclou l'antiga església avui desapareguda, documentada ja des de l'any 1061, fins a arribar al mas Papiol del segle XIV. </p> <p>Resulta complex determinar quina de les cases d'aquest conglomerat és la més antiga, donada la successió de reformes i renovacions al llarg dels anys. No obstant això, sembla que la casa que millor reflecteix la continuïtat de la vila de Sant Miquel dels segles XI al XIII és el mas Papiol, situat a la plaça de Sant Miquel al segle XIV. Els registres històrics detallen els noms dels diversos propietaris al llarg dels segles. Des de Guillem Papiol al segle XIV fins a personatges com Pere Llobet al segle XVI i Eloi Llopard al segle XVII. Els Rius van emergir com a figures rellevants en la història de cal Rius a partir del segle XVII, inicialment com a sastres, i posteriorment van expandir les seves possessions adquirint propietats contigües, consolidant així el seu patrimoni. El conjunt de masos que ara conformen c<span>al</span> Rius, no només va ser un centre de residència, sinó també un nucli d'activitat econòmica, amb diverses professions representades com teixidors, fusters, sastres i pagesos al llarg dels segles XV al XVIII.</p> <p>La gran transformació del grup de cases es produeix a la segona meitat del segle XX. En algunes imatges de principis i mitjans de segle XX encara es pot veure la distribució primigènia de l'espai i els masos.</p> | 41.4403200,1.8653700 | 405213 | 4588260 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96621-img20240306133407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96621-img20240306133659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96621-img20240306133556.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96622 | Unió del Casal Gelidenc (Societat Coral d'Artesans) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/unio-del-casal-gelidenc-societat-coral-dartesans | <p><span><span>(1962). '</span>Consideracions sobre la Societat 'Union del Casal Gelidense''<span>. </span>Programa Festa Major<span> 1962.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1998). </span>Societat Coral Artesans. Agrupació Coral Intimitat 1897-1997: cent anys de música i cultura a Gelida. <span>Gelida.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XX | <p>Edifici d'estil noucentista de l'arquitecte Josep Ros i Ros.</p> <p>De l'edifici original només es preserva la façana principal de l'any 1917, en la qual destaquen les tres grans obertures inferiors. Es tracta d'una façana amb una decoració molt lineal, vertical i simètrica, només trencada per les garlandes fetes amb motius florals, que flanquegen els plafons reservats pels escuts. El central, en el qual veiem l'any 1917 de construcció de l'edifici. A sobre una banda de la qual penja la garlanda, mostra molt despintada el lema 'UNIÓ DEL CASAL GELIDENC'. El text s'acompanya d'unes petites il·lustracions de les quals se'n distingeix només un parell, unes anelles olímpiques i una torre. Els dos plafons amb garlanda dels laterals, també pintat amb un color rogenc, s'hi entreveu una lira flanquejada amb unes branques vegetals, possiblement llorer, i a l'altre costat, dues màscares de teatre envoltades per una cinta. El terreny amb molt desnivell del carrer, requereix una graonada per pujar al nivell de la planta baixa. A l'interior hi podem trobar, com a espai principal, el teatre. <span><span><span><span><span>El taló de l’escenari és una obra anònima de l’any 1925 i va ser restaurat als anys 1990 per l'artista i restaurador gelidenc, Emili Julià Tetas. </span></span></span></span></span>La resta d'instal·lacions estan situades al voltant de la pista jardí, on antigament hi havia la seu social del Casal Gelidenc.<br /> <br /> Aquest edifici, d'unes dimensions molt notables, disposa d'una façana posterior, pel passeig Josep Rossell i Massana. Aquesta façana, també d'estil noucentista, però més simple de formes, disposa d'una porta principal d'entrada al centre flanquejada per dues finestres. Al frontal de l'edifici hi podem veure les dates 1925, any a què correspon el projecte de la sala d'espectacles feta per Josep Ros i Ros s'acompanyava d'una tanca de forja i un afegit lateral. La porta actual no és la projectada l'any 1925. Sobre aquesta hi ha, al centre de la façana, un balcó d'ampit i a sobre, un òcul cec en què figura el nom de l'entitat.</p> <p>Finalment, cal esmentar que també hi podem llegir la data 1899 fent referència als anys fundacionals de l'entitat.</p> | 08091-61 | Carrer Major, 14. | <p>La Unió del Casal Gelidenc es va fundar l'any 1950 arran de la fusió del Casal Gelidenc, fundat el 1933, i la històrica Societat Coral d'Artesans, l'any 1897.</p> <p>La Societat Coral d'Artesans de Gelida té una història fascinant que es remunta al seu origen al segle XIX. Fundada el 1897, segueix els principis establerts pel mestre pioner de les Societats Corals, Josep Anselm Clavé i Camps. En aquella època, els habitants de Gelida treballaven durament als camps i a les fàbriques papereres, amb poques distraccions. Això va fer que la participació en aquesta entitat fos una font d'il·lusió i un descans dels problemes diaris.</p> <p>El local de la Societat Coral d'Artesans va néixer en un dels tres cafès que abans dominaven la vida social del poble. Aquest cafè, conegut popularment com a '<span>Coru</span>', es va establir el 1880 al carrer Major, a la cantonada amb el carrer de la Barceloneta. Aquí va néixer la Societat Coral d'Artesans el 1897, marcant l'inici d'una important trajectòria cultural a Gelida.</p> <p>El casal original de la Societat Coral d'Artesans va ser construït el 1917, seguint el disseny de l'arquitecte Josep Ros i Ros. Aquest edifici, ubicat al carrer Major, va servir com a centre de reunions i activitats culturals per a la comunitat gelidenca. Tot i els obstacles financers, el projecte es va completar, encara que lentament, i va esdevenir un punt de trobada crucial per a la vida social del poble. L'edifici original ha experimentat canvis al llarg del temps, adaptant-se a les necessitats de la comunitat. Malgrat les reformes interiors, la façana ha mantingut el seu encant noucentista, testimoniatge de la seva rica història. Aquesta façana, ornamentada amb detalls noucentistes, continua sent un símbol de la identitat cultural de Gelida.</p> <p>A més de la seva funció com a seu de la Societat Coral d'Artesans, l'edifici ha tingut altres usos al llarg del temps. Al subsòl, es van descobrir restes de l'antic cementiri de Sant Miquel, recordant la riquesa històrica del lloc.</p> <p>L'arquitecte de l'edifici de la Societat Coral fou Josep Ros i Ros, que va néixer a Martorell el 1885, on també va morir l'any 1951. Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. Actualment, l'entitat consta de cinc seccions: Agrupació Coral Intimitat, Nous Bastoners, Club Esportiu Gelida, Esbart <span>Rocasagna</span> i Grup Artístic Gelada. (CARAFÍ, 1998).<span><span><span> </span></span></span></p> | 41.4402000,1.8643700 | 405129 | 4588248 | 1917 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104314921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-img20231127122045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104227331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104241532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104251353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104302406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104325135.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Ros i Ros (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96624 | Casa Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rafols | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ i Morera, Enríc i CIVIL i Vallès, Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972,<span> pp. 16.</span></span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ali (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XX | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant.</p> <p>La planta baixa està lleugerament elevada sobre el nivell del terra. Disposa a la planta baixa d'un gran finestral amb una obertura gairebé circular del mur que es decora per la part inferior amb una reixa de forja amb motius vegetals. A la planta pis hi trobem dues finestres enfonsades respecte al mur amb ampits decorats amb plafons ceràmics d'escaquer blanc-i-blau.</p> <p>L'element més singular és el frontal amb esgrafiats amb motius vegetals i dos pilarets als extrems. Al centre ressalta un plafó ceràmic de la Mare de Déu de Montserrat. La porta principal, a peu de carrer està rematada amb un arc rebaixat. El mur consta d'una sanefa ceràmica a mitjana altura de la porta, que separa un sòcol de pedra, del revestiment de la paret que ha estat treballat simulant carreus.</p> | 08091-63 | Carrer Major, 18 | <p>L'edifici construït l'any 1921 era de Manuel Ràfols Xatart i fou edificat pel mestre d'obres Josep Graner i Prat, nascut a Casserres (Berguedà) el 1844 i mort a Barcelona l'any 1928. Graner va rebre el títol de mestre d'obres l'any 1872 i va tenir una prolífica vida professional amb més de 230 obres identificades.</p> <p><span><span><span>El carrer Major és una de les artèries principals de Gelida, el qual havia estat un dels camins de descens del castell. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida.</span></span></span></p> | 41.4402500,1.8641100 | 405108 | 4588253 | 1921 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104007086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104021502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104033333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104053209.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Graner Prat (mestre d'obres) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96625 | Casa Pascual Boatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pascual-boatell | <p><span><span>(1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972, <span>p. 16.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</span></p> <p><span><span>SOLER, Glòria (1995). </span>L’estiueig a Catalunya 1900-1950. <span>Edicions 62.</span></span></p> | XIX | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres amb soterrani, planta baixa, pis i golfes. A la part posterior disposa de terrat, galeries i jardí.</p> <p>L'edifici amb un marcat estil neoclàssic es caracteritza pel gran balcó corregut que ocupa tota la façana del primer pis, rematat amb una barana ornamentada de forja. A la planta baixa hi trobem la porta principal central, amb un arc rebaixat, així com un gran finestral amb reixa de forja, i una porta d'entrada menor que possiblement donava al despatx comercial de la propietat. Inicialment, va sorgir com un habitatge unifamiliar, però les reformes que es van produir posteriorment van acabar de transformar un dels finestrals en una porta que servia d'accés al pis superior.</p> <p>El frontó superior de la façana està molt ornamentat amb una gran cornisa recta amb mènsules decorades amb motius geomètrics i florals i l'any de construcció, 1892, presidint el centre.</p> <p>A tall de curiositat, és interessant el fanal emplomat amb vitralls que trobem sobre la graonada d'entrada.</p> | 08091-64 | Carrer Major, 41. | <p>La casa Pascual Boatell, també coneguda com a casa Comelles, va ser construïda l'any 1892, pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle (1841-1925). Va ser la seva residència familiar juntament amb Joana Boatell i Mullerat (1852-1925).</p> <p>Aquesta va ser una de les primeres cases a disposar d'aigua corrent i banys al poble. L'arquitecte va ser responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i Raventós, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. Pascual i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble. Dins del grup de cases entre mitgeres, hi podem ubicar les cases de senyors, a les quals pertany la casa Pascual Boatell.</p> <p>Aquests edificis són possibles gràcies a la unió de dues parcel·les. A la part posterior, generalment s'hi deixa espai per un jardí. La distribució interna en tres crugies deixava la central per les estances de serveis i escales, i la posterior i davantera, amb millor il·luminació per habitacions i estances. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra aboixardada a la façana.</p> <p>La casa està situada al carrer Major, una de les artèries principals del poble de Gelida, el qual havia estat un dels camins de descens del castell. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida.</p> | 41.4402900,1.8633100 | 405041 | 4588259 | 1892 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103618023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103626054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103639537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103710835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103558104.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | La casa també es coneix com a Casa Comelles - Casa Pepeta Albet - Casa Campanyà, però ha estat definida per la Comissió de Patrimoni de Gelida com a casa Pascual Boatell, com a nom més idoni i representatiu de l'edifici. | 99|102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/