Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53062 | Imatges de Monistrol i de Montserrat al Fons Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-de-monistrol-i-de-montserrat-al-fons-salvany | XX | Col·lecció de 17 fotografies de Montserrat i 163 de Montserrat (una part de les quals han estat realitzades al terme de Monistrol de Montserrat). Es tracta d'imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, en format 6x13 cm. | 08127-38 | Biblioteca de Catalunya | El fons Salvany està format per aproximadament 10.000 imatges, que es conserven en les seves capses originals a la Biblioteca de Catalunya. | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 1911-26 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53062-foto-08127-38-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53095 | Fons de la Biblioteca de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-biblioteca-de-montserrat | <p>Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | V-XXI | <p>Entre el fons bibliogràfic de la biblioteca de Montserrat, destaquen les seccions de filosofia, teologia, ciències bíbliques, patrologia, litúrgia, música i història de l'art. També té apartats d'història general universal, en particular medieval i d'Europa, d'història de Catalunya i la Corona d'Aragó, amb un fons d'històries locals i de la guerra civil espanyola. El fons actual està format per 330.000 monografies, 6.000 publicacions periòdiques, 1.500 manuscrits, 400 incunables, 3.700 obres del segle XVI, 18.000 gravats i 500 mapes antics. Entre el fons hi ha les col·leccions especials, que es troben en procés de digitalització: - Catàleg de manuscrits: conté les referències bibliogràfiques de les obres manuscrites del fons de la biblioteca des del segel VII fins al segle XX. - Catàleg d'incunables: conté les referències bibliogràfiques de les obres impreses del fons de la biblioteca des de l'aparició de la impremta fins al 1500. - Catàleg d'obres del segle XVI: conté les referències bibliogràfiques de les obres del fons de la biblioteca impreses al segle XVI. - Catàleg de gravats: conté les referències bibliogràfiques del Gabinet de Gravats de la biblioteca, amb una gran varietat d'estils i èpooques. - Catàleg de la cartoteca: conté les referències bibliogràfiques de la col·lecció de mapes de la bilioteca, amb plànols i mapes d'èpoques diverses i d'un abast geogràfic local i universal.</p> | 08127-71 | Biblioteca del Monestir de Montserrat. | <p>L'existència d'obres manuscrites consta des del moment de la fundació del monestir, el segle XI. Des del segle XII, Montserrat va tenir el seu propi scriptorium. L'any 1499, l'abat Cisneros va promoure la inauguració d'un taller tipogràfic, fet que va afavorir la difusió cultural del monestir. Durant els segles XVII i XVIII, la biblioteca va créixer i va diversificar els seus fons fins a arribar a reunir, segons consta, milers d'obres en les seves prestatgeries. El moment més tràgic de la seva història va ocórrer durant les guerres napoleòniques, quan en 1811 el monestir va ser destruït i es va perdre la major part del seu tresor bibliogràfic. L'actual biblioteca té el seu inici a finals del segle XIX i va créixer durant l'abadia del P. Antoni M. Marcet, entre 1913 i 1946. El fons de la biblioteca va passar de quinze mil volums a aproximadament cent cinquanta mil. Posteriorment, amb motiu de les guerres civil espanyola i mundial, les adquisicions es van veure dificultades. Darrerament ha estat possible duplicar el seu fons. L'antiga biblioteca de Montserrat era notabilíssima pel nombre de volums i la qualitat de les obres impreses i manuscrites que contenia. Era considerada la primera de Catalunya després de la de Santa Caterina de Barcelona. Hi abundaven els llibres de ciències eclesiàstiques: teologia, Sagrada Escriptura, patrística, etc. No s'ha conservat cap catàleg especificat d'aquesta antiga llibreria, però el lot considerable que hom salvà de la destrucció, les llistes facilitades per Cisneros en distribuir a la quaresma els llibres als seus monjos, els índexs de còdexs conservats a l'Acadèmia d'Història de Madrid, els petits catàlegs de manuscrits i d'incunables redactats del P. Benet Ribes, les al·lusions d'alguns erudits que visitaren aquesta biblioteca abans de l'incendi de 1811 i, sobretot, el nombre prodigiós d'autors citats en les obres dels pares Llobet i Capellades, del G. Castell, etc, ens assebenden de la quantitat i la qualitat de l'antic fons. Després de l'incendi de 1811, els monjos salvaren quelcom entre els munts de paper fumejant, i l'actual biblioteca conserva encara algun volum de fulls mig cremats.</p> | 41.5934100,1.8373000 | 403097 | 4605287 | 450-2008 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53095-foto-08127-71-1.jpg | Física | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 85|94|98 | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53096 | Fons del Museu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-montserrat | <p>Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Les obres del Museu de Montserrat es troben dividides en sis col·leccions diferenciades. Les peces exposades són més de 1.300, que abracen un període cronològic ampli (des del segle XXII a.C. fins el XXI). Les col·leccions són les següents: - Arqueologia de l'Orient Bíblic: peces de les cultures de Mesopotàmia, Egipte, Grècia, Terra Santa i Xipre. - Iconografia sobre la Mare de Déu de Montserrat: obres que testimonien l'evolució en la representació de la Mare de Déu al llarg del temps. - Iconografia bizantina: mostra d'icones bizantines i eslaves. - Orfebreria: objectes litúrgics dels segles XV al XX. - Pintura del segle XIII al XVIII: amb obres d'artistes com Berruguete, el Greco, Caravaggio, Luca Giordano, Tiépolo, etc. - Pintura dels segles XIX i XX: col·lecció d'obres representatives de la pintura catalana (d'artistes com Fortuny, Casas, Rusiñol, Nonell, Mir, etc), de l'impressionisme francès (d'artistes com Monet, Sisley, Degas, etc), i una mostra gràfica d'artistes com Chagall, Braque, le Corbussier, Miró, Dalí, Picasso, Tàpies, etc. Les peces s'exposen a l'edifici projectat per Josep Puig i Cadafalch, l'any 1929, dins el projecte de reforma de les places del monestir.</p> | 08127-72 | Monestir de Montserrat | <p>Montserrat va perdre gairebé tot el seu patrimoni durant la Guerra Napoleònica, però des de la restauració del monestir, l'any 1844, el Museu ha aplegat un conjunt valuós d'objectes artístics molt diversos, la majoria són donacions de particulars (amb el desig que les peces siguin accessibles als visitants de Montserrat). L'arribada de les col·leccions italianes i de l'Orient Bíblic van ser possibles gràcies a la intervenció del P. Bonaventura Ubach.</p> | 41.5927700,1.8363900 | 403020 | 4605217 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53096-foto-08127-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53096-foto-08127-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53096-foto-08127-72-3.jpg | Física | Prehistòric|Antic|Grec|Medieval|Bizantí|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Realisme|Impressionisme|Modernisme|Noucentisme|Avantguardes|Cubisme|Surrealisme|Abstracció|Expressionisme | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 76|80|82|85|86|93|94|95|96|98|99|103|104|105|106|107|108|109|111|2138 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53106 | Llibre vermell de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-vermell-de-montserrat | <p>Altés i Aguiló, Francesc (1989). 'Llibre vermell de Montserrat. Edició facsímil parcial del manuscrit núm. 1 de la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat'.</p> | XIV | La part conservada està en bon estat, però al llibre li manquen les pàgines inicials. | <p>Primer volum del fons de la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat, que rep el seu nom pel color de les cobertes. El seu contingut és una miscel·lània de textos teològics i devocionals, escrits per als monjos i preveres encarregats de la cura pastoral dels pelegrins que es dirigien a Montserrat. Al costat de textos pròpiament montserratins (miracles, privilegis, indulgències, etc) n'hi ha d'altres que són pràctiques devocionals, descripcions i lloances, etc. El recull constitueix un llibre singular perquè representa el testimoni d'una època i el reflex de la cultura montserratina. El còdex és format per diverses parts relligades entre elles per una unitat externa. Les seves dimensions són 432 x 313 mm.</p> | 08127-82 | Biblioteca de l'Abadia de Montserrat | 41.5934100,1.8373000 | 403097 | 4605287 | 1399 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53106-foto-08127-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53106-foto-08127-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53106-foto-08127-82-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-04-09 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|85 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53116 | Fons documental a l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-del-bages | XVI-XX | Durant molts anys no s'ha conservat en les millors condicions, i això ha provocat el deteriorament d'alguns documents. | Fons format per documents administratius i històrics produïts per l'Ajuntament de la vila, integrat per diferents seccions: 1. Administració general (1544/1990) 2. Hisenda municipal (1800/1992) 3. Proveïments (1844/1990) 4. Beneficència i assistència social (1863/1986) 5. Sanitat (1852/1988) 6. Obres i urbanisme (1845/1988) 7. Seguretat pública (1841/1982) 8. Servei militar (1841/1982) 9. Població (1947/1992) 10. Eleccions (1891/1991) 11. Instrucció pública (1858/1986) 12. Cultura (1953/1988) 13. Serveis agropecuaris (1937/1986) | 08127-92 | Arxiu Comarcal del Bages. Via de Sant Ignasi, 40. Manresa | L'any 2005 va signar-se un acord de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de dipositar el fons en un lloc adequat per a la seva conservació. | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Regular | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53030 | Sant Pere de Vilamarics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vilamarics | 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | X | En runes, i amb la coberta esfondrada. | Església romànica bastida en un indret on anteriorment hi hauria un petit temple pre-romànic. L'edifici consta d'una sola nau capçada per un absis semicircular, dirigit a llevant, al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt monolític. La nau havia estat coberta amb una volta de pedra (que ara està esfondrada), que arrencaria d'una cornisa que segueix tot l'edifici, estenent-se també a l'absis, que encara conserva la coberta, resolta amb un quart d'esfera. Inicialment s'entrava al temple per una porta situada al capdavall del mur de migdia, rematada amb un arc de mig punt fet amb dovelles de grans dimensions, emmarcades per una motllura. El mur de ponent és coronat per un petit campanar d'espadanya. L'edifici va ser refet l'any 1834, i durant aquestes obres els paraments interiors van ser enguixats i s'obrí una altra porta, de la qual només resta l'obertura. Possiblement també sigui d'aquesta època el contrafort que apuntala un dels murs laterals de la nau. Els murs exteriors pràcticament no estan decorats, només hi ha una cornisa al voltant de l'absis, sota el ràfec de la teulada. L'aparell és fet de blocs de pedra disposats en filades paral·leles. Segons Xavier Sitjes, encara conserva elements pre-romànics, tot i que a Catalunya Romànica els consideren dubtosos. Aquests vestigis consistirien en un tros de paret del costat sud i un fragment de l'arc triomfal, que era de ferradura. | 08127-6 | Vilamarics. Entre els municipis de Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet. | Petita església que va dependre del monestir de Santa Maria de Montserrat per donació comtal de Manresa. El 925, el bisbe Jordi de Vic va fer donació al monestir de Ripoll, entre altres coses, dels delmes de l'alou de 'Vila Milech', que ja havia donat el comte Sunyer al monestir. Aquest 'Vila Milech' correspondria a l'enclavament de Monistrol de Montserrat, situat entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet, Marganell i Castellbell i el Vilar, anomenat Vilamarics. Encara que en aquests documents l'església de Sant Pere no és esmentada de forma explícita, podria estar construïda en aquells moments. Quan s'organitzà un priorat a l'església de Santa Maria de Montserrat, aquesta església i el seu alou passaren a formar part del seu patrimoni. L'edifici no degué sofrir grans reformes fins al 1834, quan es van dur a terme diverses obres, durant les quals es van trobar unes tombes antigues als voltants. | 41.6535700,1.8180800 | 401586 | 4611988 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 91|92|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53037 | Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-1 | Cumplido, Jordi (2007). 'El centre cultural de Monistrol quedarà enllestit el setembre'. Article de Regió 7, 30/04/07 Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVIII | Edifici entre mitgeres, de tres plantes d'alçada, amb dues portes adovellades. La façana sud presenta un fort desnivell; en aquesta mateixa banda s'hi obren grans galeries amb terrasses obertes a la zona del torrent. En aquesta zona s'hi troben antigues construccions de pedra que allotjaven els molins d'oli i de gra. Els murs són de maçoneria i les cobertes de teula. Com a elements destacables hi ha la volta que hi ha al mig del carrer, edificada amb materials de desguàs que provenien de l'antic Palau Prioral, com el finestral gòtic. | 08127-13 | Nucli urbà. Carrer de Sant Joan. | L'actual casa de can Gibert data de finals del segle XVIII, però està edificat sobre una altra construcció que té els seus orígens al segle XV. Després d'un deteriorament considerable, fou rehabilitat amb l'objectiu de reconvertir-lo en centre cultural; aquest centre va obrir les seves portes durant l'any 2007. | 41.6102000,1.8443600 | 403710 | 4607144 | 1783 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53037-foto-08127-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53037-foto-08127-13-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53038 | Casa Cal Tupinamba. Carrer de Sant Joan, 17. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cal-tupinamba-carrer-de-sant-joan-17 | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XIV | La coberta no està en bon estat de conservació, i hi ha humitats a l'interior. | Casa entre mitgeres de tres pisos d'alçada, amb les parets de carreus i una coberta de teulada. La seva amplada és reduïda, i està situada parcialment sobre el carrer. A la part inferior destaquen un seguit d'arcs d'accés, que podrien ser recuperats d'altres edificis. Entre els elements de desguàs també destaquen dos escuts amb galls que representen l'escut de l'abadia de Ripoll i que provenen del Palau Prioral. | 08127-14 | Nucli urbà | 41.6101600,1.8438400 | 403667 | 4607140 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53038-foto-08127-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53038-foto-08127-14-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53039 | Casa del doctor Juncà - cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-doctor-junca-cal-roig | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XX | Casa entre mitgeres de dues plantes i soterrani i coberta de teula. La façana té una composició simètrica, i hi destaca una balconada que en sobresurt. Hi ha presència de motllures decoratives en les obertures. | 08127-15 | Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs. | Forma part d eles cases bastides al carrer Julià Fuchs, d'època modernista. | 41.6126400,1.8429000 | 403592 | 4607416 | 1920 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53039-foto-08127-15-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53040 | Casa del carrer Julià Fuchs, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-julia-fuchs-29 | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Casa entre mitgeres, amb murs i cobertes de maçoneria, i tres pisos. Exteriorment s'observen balcons a banda i banda d'una gran portalada central, feta amb carreus de pedra. La composició és simètrica, al voltant de la porta adovellada. | 08127-16 | Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs, 29 | 41.6127900,1.8430400 | 403604 | 4607433 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53040-foto-08127-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53040-foto-08127-16-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53041 | Casa al carrer de Sant Pere, 4 / carrer de Montserrat, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-sant-pere-4-carrer-de-montserrat-22 | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVI | L'estat de la coberta és dolent, igual que els forjats. També presenta humitats. | Habitatge entre mitgeres, amb quatre alçades i planta golfa, construïda amb galeria d'arcs rebaixats a la façana principal. A la planta baixa destaca una gran porta adovellada (acabada en arc de mig punt), on s'hi pot llegir la data 1567. La resta d'obertures són balcons, i a la façana que dóna al carrer Montserrat destaca un ràfec de teules i rajoles. | 08127-17 | Nucli urbà, entre els carrers de Sant Pere i de Montserrat. | La inscripció que fa referència a l'any 1567 podria correspondre a una etapa de reforma. | 41.6104200,1.8438400 | 403667 | 4607169 | 1567 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53041-foto-08127-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53041-foto-08127-17-2.jpg | Inexistent | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|93 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53045 | Antiga casa de la vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-la-vila | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVII | Casa entre mitgeres, de planta irregular, formant xamfrà entre dos carrers. Presenta poques obertures, entre les quals destaca el balcó de la tercera planta amb una llosa barroca i una gran llinda, amb la data 1659, que també és la representació de l'escut de Monistrol. La façana és de maçoneria, amb carreus ben treballats, i està coronada per un ràfec de teula i ceràmica. Presenta moltes transformacions. | 08127-21 | Nucli urbà. Cantonada dels carrers de Sant Pere i Manresa | L'any 1636 van iniciar-se les gestions per adquirir una casa i un trull. La compra de la casa (que havia de ser la Casa de la Vila) no es va materialitzar fins l'any següent, quan es compra una casa a Arcís Dobtra per 120 lliures i 10 sous. Les obres van començar quatre dies després, el 1638 ja es va celebrar el primer consell, però no va ser fins 1659 que no es donen per acabades. | 41.6106700,1.8443000 | 403706 | 4607196 | 1659 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53045-foto-08127-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53045-foto-08127-21-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Actualment la casa està annexa a l'església parroquial. | 96|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53047 | Cases del carrer dels Espilons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-dels-espilons | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes REDÓ I MARTÍ, Salvador (1988). Monistrol de Montserrat a 'Història del Bages - II'. Manresa: Parcir, edicions selectes. | A l'entrada del carrer (pel carrer del Puig) hi ha una façana força llarga amb uns arcs, per sota dels quals s'entra al carrer dels Espilons, a través d'unes escales. A l'inici del carrer, en aquesta casa, destaca una finestra gòtica. Les parets són de pedra i tàpia arrebossada, i la teulada de teula. El carrer presenta un fort desnivell, i és estret i tortuós, salvant amb escales els trams superior i inferior. | 08127-23 | Nucli urbà. Carrer dels Espilons. | En l'època medieval, i fins entrat el segle XVII, el nucli urbà era format pels carrers de Sant Pere, del Pont, de Sant Joan, les places d ela Font Gran, del Pont (amb el Palau Prioral), la plaça del Bo-Bo, i més de l'indret d'Es Pilons. Ja durant el segle XVII s'afegirien el raval del Camp, la Concepció, el carrer de Manresa i el del Puig. La resta de carrerons intercalats s'anirien formant a les eixides d'uns i altres. | 41.6101300,1.8433500 | 403626 | 4607137 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53051 | Plaça de la Font Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-font-gran | Galobart i Soler, Josep (1994). 'La Font Gran de Monistrol de Montserrat'. Argentona: l'Aixernador edicions. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XV-XX | Conjunt d'edificis al voltant d'una plaça de grans dimensions, a la part est del poble.Entre aquests edificis hi ha l'Ajuntament de la població, i també s'hi troba la Font Gran, que li dóna nom. Una part de la plaça està enjardinada i s'utilitza com a parc. | 08127-27 | Nucli urbà. Plaça de la Font Gran. | Els orígens de la plaça cal cercar-los en la configuració primigència del nucli urbà. Una placa a la plaça indica que 'va aixoplugar els establiments de l'antic i poderós gremi dels paraires que utilitzaven l'aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana'. | 41.6096000,1.8424600 | 403551 | 4607079 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53051-foto-08127-27-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53055 | Enterraments a Sant Pere de Vilamarics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterraments-a-sant-pere-de-vilamarics | <p>IPAC. 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic', núm. 11215.</p> | X | Les úniques notícies d'aquesta necròpolis són bibliogràfiques, i fan referència a la data de reconstrucció del temple, al segle XIX. | <p>Restes d'una necròpolis al voltant de l'església de Sant Pere de Vilamarics. Una de les úniques referències que hi ha és la trobem en un text de 1982, i s'indica que l'any 1834 fou reconstruït Sant Pere de de Vilamarics i que al voltant es van trobar sepultures força antigues als voltants.</p> | 08127-31 | A l'entorn de Sant Pere de Vilamarics | 41.6535700,1.8180800 | 401586 | 4611988 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-12 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53056 | Tram del camí ral: camí dels tres quarts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-ral-cami-dels-tres-quarts | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Durant molt de temps va estar abandonat, i en alguns trams la vegetació dificulta el camí. La pluja i els incendis també han provocat esfondraments d'alguns trams. | La vegetació que envolta el camí, que va des de Montserrat al nucli de Monistrol de Montserrat, és formada per marfulls, garrics, matabous, arboços, galzerans i arítjols, a més d'alguna alzina, que envaeixen el camí en algun tram. En altres trams, la vegetació són bàsicament plantes aromàtiques. El camí travessa una tartera de blocs de conglomerats, i baixa per zones humides, amb molsa. El tram final és una zona d'esglaons de conglomerat, i arribant al poble, està flanquejat per un mur de pedra seca. | 08127-32 | Parc Natural de Montserrat | 41.6036600,1.8415600 | 403467 | 4606421 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53056-foto-08127-32-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53059 | Aeri de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aeri-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Mitjà de transport característic, format per dues cistelles grogues que pugen i baixen des del peu de la muntanya fins el mestir, penjades per un cable d'acer. El seu recorregut és de 1350 metres, salva un desnivell de 556 (en alguns moments, el desnivell arriba al 45 %), i la seva velocitat mitjana és de 5 m/s. Cada una de les cabines por portar fins a 35 passatgers i la seva forma, arrodonida, permet gaudir d'una vista panoràmica de la muntanya i les rodalies. | 08127-35 | Entre el riu (a l'alçada de la Colònia Gomis) i el monestir, sobre la vall del torrent de Sta. Maria | L'any 1922 va arribar a Monistrol la línia de ferrocarril que unia Barcelona amb Manresa. Arran d'aquest fet, un grup d'empresaris es va plantejar la possibilitat de crear un nou accés a Montserrat; aquest grup va ser encapçalat per Josep Marsans i Claramunt, i finalment s'optà pel cable. L'objectiu inicial era escurçar la distància entre Barcelona i el monestir de Montserrat. El projecte es va encarregar a l'enginyer Ricard López i l'empresa Adolf Bleichert i Cia, de Leipzig (Alemanya). L'any 1928, el rei Alfons XIII va atorgar la concessió per a construir i esplotar el telefèric a Marsans Claramunt. Les obres van acabar el 1929, data en la qual es constituí la companyia Funicular Aeri de Montserrat, SA (que actualment encara explota el servei). La inauguració va tenir lloc el 17 de maig de 1930. | 41.5929100,1.8384800 | 403194 | 4605231 | 1930 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53059-foto-08127-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53059-foto-08127-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53060 | Monument a Julià Fuchs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-julia-fuchs | Gurgui, Miquel (1982). 'El cremallera de Montserrat. 1892-1957'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política General i Obres públiques. Direcció general de transports. | XX | Bust de bronze amb la representació de la imatge figurativa de l'enginyer Julià Fuchs. Està situat damunt una columna de base quadrada, i una inscripció sobre marbre recorda el motiu del monument 'La vila de Monistrol a l'iniciador de la porta d'aigües. 1925-1928'. El monument està situat en una petita plaça amb un jardí. | 08127-36 | Al nucli urbà. Cantonada entre els carrers del Puig i de Manresa. | Julian Fuchs i Leigme va ser cap d'explotació de la línia de Montserrat entre 1897 i 1925. El 20 de novembre signava contracte a Lausana amb la Societat de Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents amb el títol de director d'explotació del Ferrocarril de Monistrol de Montserrat. L'elecció de M. Fuchs es produí a causa de la seva relació amb el president de la societat, M. Masson, de Lausane, banquer de la 'Union des Banques Suisses' i també per influència de l'enginyer J. Champuis de Nidau, el qual havia intervingut en altres línies ferroviàries de muntanya. Ocupà oficialment el seu càrrec el dia primer de gener de 1898, un cop que hagué fet un període de pràctiques al seu país. Tingué la seva habitança a l'estació de Montserrat-Vila i el seu que li fou assignat era de 400 pessetes el primer any, 450 pessetes el segon any del tercer en endavant, 500 pessetes el mes. Durant els anys que romangué en el càrrec, el Cremallera va ser un model en tots es aspectes. Al llarg dels anys que estigué en el seu càrrec se succeïren les èpoques de prosperitat i en Fuchs disposà de l'absoluta confiança del Consell, de manera que podia dur sempre a la pràctica, sense entrebancs de l'altri, les seves idees i projectes. D'aquests projectes, els més importants van ser la prolongació de la línia fins a l'estació dels F.C. del Nord, la instal·lació elèctrica als tallers, la col·laboració en els plantejaments de l'estació d'enllaç amb els FFCC, l'adquisició de tres locomotores i diversos cotes i, encara, la idea que compartí amb en Macaya referent al projecte de prolongació de Montserrat, si bé aquests dos darrers no arribaren a dur-se a terme. Va guanyar-se l'admiració i respecte de tots els qui treballaven al Cremellera i dels veïns de la vila de Monistrol, on també va promoure el desvetllament material i cívic. L'any 1909 contribuí a la fundació del Col·legi de Santa Anna, de Monistrol. Potser l'obra més rellevant de les que va fer per a la vila de Monistrol fou la xarxa de distribució domiciliària d'aigua. L'execució es dugué a terme segons el seu projecte i amb el préstec de 100.000 pessetes, que concertaren l'Ajuntament i la Caixa de Pensions, a amortitzar en un termini de cinc anys. La terminació d'aquesta obra s'esdevingué el 1927, dos anys després de la seva mort. També va fer alguns projectes d'ornamentació de diversos carrers. El poble, conscient i agraït, el nomenà fill adoptiu. | 41.6119000,1.8434100 | 403633 | 4607333 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53060-foto-08127-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53060-foto-08127-36-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 103|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53064 | Festa de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia | BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Dossier de premsa de la Festa Major d'hivern 2008. | XVI | La Festa Major d'hivern se celebra el 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, patró del poble, amb motiu del compliment d'un vot de poble fet el segle XVI. A la vigília, es canten els goigs del sant i se celebra l'ofici de Completes (a l'església parroquial), amb l'assistència dels administradors, junta i autoritats locals. El dia de la festa es fa una passada pels carrers, amb acompanyament musical, per anar a buscar els balladors, la senyera de Sant Sebastià i les autoritats. Tot seguit, hi ha una missa a l'església parroquial, on es venera la relíquia del sant i es canten els goigs. Després hi ha el pregó a la plaça del Bo-Bo, audició de sardanes i vermut popular. El mateix dia, a la tarda, es torna a passar pels carrers per a anar a buscar els balladors i les autoritats, després es fa una processó amb la imatge del patró i a l'església es canten els goigs. Cap al vespre, hi ha un refresc i el ball del Bo-Bo. | 08127-40 | Nucli urbà | 41.6105300,1.8443200 | 403707 | 4607180 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53065 | Processó de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-corpus | BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. | El diumenge posterior a la diada de Corpus se celebra aquesta festivitat pels carrers del poble. En diferents carrers es fan catifes de flors, al terra, i es situen diversos altars. | 08127-41 | Nucli urbà | Les festes de Corpus se celebren des de temps immemorials. Antigament durant l'octava de Corpus tots els carrers de la Vila celebraven la seva festa un dia diferent de la setmana després del dijous de Corpus. Els veïns del carrer Viserta feien uns gegants per aquesta celebració, i realitzaven diferents ballades. | 41.6105600,1.8439600 | 403677 | 4607184 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53065-foto-08127-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53065-foto-08127-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53065-foto-08127-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98|94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53066 | Carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval-0 | BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. | Celebració de diferents actes coincidint amb carnaval: rua infantil i desfilada de disfresses per diferents carrers de la població, on les comparses van acompanyades per grups d'animació, o els grallers de Viserta, una xocolatada i un ball de nit posterior. | 08127-42 | Nucli urbà | 41.6096000,1.8424600 | 403551 | 4607079 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53066-foto-08127-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53067 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-5 | BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. | El programa, que dura quatre o cinc dies, segons s'escau, ofereix actes culturals: exposició d'artistes monistrolencs, trobada de Gegants (des de 1990), balls (a l'envelat o al pavelló poliesportiu), concerts, espectacles infantils, actuació de l'Esbart Monistrol Dansaire, balls, sardanes, elecció de la Pubilla, les Dames d'Honor i l'Hereu, focs artificials, Correfoc a càrrec del grup de diables Els Tronats, i actes esportius (concurs de pesca, tir al plat, tennis taula, futbol). El Club Muntanyenc Monistrolenc organitza una caminada nocturna. | 08127-43 | Nucli urbà | 41.6096000,1.8424600 | 403551 | 4607079 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53067-foto-08127-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53068 | Fira de la coca i del mató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-coca-i-del-mato | XX | Fira que se celebra a finals del mes d'octubre, i que durant l'any 2007 va arribar a la seva catorzena edició. El seu objectiu és promocionar els productes típics de l'entorn de Montserrat, especialment la coca i el mató, tot i que també es presenten productes (preferentment artesanals) d'altres zones. Durant tot un cap de setmana se celebren diferents activitats: degustacions de productes, balls tradicionals, cercaviles, exposicions, i celebració i entrega de premis del concurs de pintura ràpida. | 08127-44 | Nucli urbà | Des de la seva primera edició, la Fira de la Coca i el Mató s'ha especialitzat en productes gastronòmics que són signe d'identitat del territori. Amb els anys ha anat evolucionant, i cada vegada s'ofereixen més activitats complementàries, com exposicions... | 41.6096000,1.8424600 | 403551 | 4607079 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53069 | Fonedors de campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonedors-de-campanes | Muset i Pons, Assumpta (2006). 'Oficis tradicionals de Montserrat i el seu entorn'. Manresa: Zenobita edicions. | XX | Actualment la foneria està tancada | Els primers fonedors de campanes eren artesans que anaven pels pobles fent campanes en instal·lacions efímeres. A Monistrol de Montserrat es va instal·lar un taller a partir de 1971, el del mestre Jaume Casals i Guixà, forjador que s'introduí en aquest ofici quan, l'any 1957, va ajudar uns tècnis alemanys a modificar les campanes que s'estaven instal·lant a Montserrat. Va aprendre el seu ofici a Alemanya, i va tornar per instal·lar el seu taller a Monistrol. En aquesta foneria s'hi van fabricar campanes per a les esglésies de Martorell, Granollers, la Seu de Manresa, etc, i catedrals com la de Lleida i Barcelona, entre d'altres. | 08127-45 | Nucli urbà | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53069-foto-08127-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53070 | La ma morta dels Espilons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ma-morta-dels-espilons | Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | S'explica que als Espilons hi ha enterrada la mà d'un gegant que havia aterrit als monistrolencs en el passat. Aquest gegant engrapava amb les seves mans els nois i noies de la vila que passaven els límits del poble. En una nit de lluna plena, una colla de joves de Monistrol, aprofitant la claror que oferia la lluna i que les altes parets de la muntanya de Montserrat reflecteixen sobre la vall de Monistrol, van sortir a prendre el gegant. L'enorme cos dormia al ras, sota una gran alzina, en unes feixes properes al mur del poble, en la zona que es coneix com del Camp. Sense fer soroll, que és com es fan aquestes coses, es van acostar al gegant aterridor que feia uns bufets ben poc tranquil·litzadors i, armats més de por que de res més, el van lligar. Primer els peus a l'alçada dels turmells. Aprofitant que tenia les cames arronsades li van passar la grossa corda de cànem per sota, i després de donar dues voltes van estrènyer, tibant tots des de l'altre cap. Tibant, però amb cura de no estrènyer més del compte per no despertar tanta ingent massa de carn. Després van fer una cosa semblant amb les mans. Això ja va costar més, perquè les tenia sobre la panxa. La sort els va ajudar ja que en un moviment brusc del gegant, provocat sens dubte per un somni, les va deixar a l'abast de la colla de vailets que, si abans suaven, ara estaven ja completament xops. Finalment, van poder passar una tercera corda per sota el coll. Aquí sort en van tenir del més petit de tots, un vailet de set anys menut i escardalenc. Gràcies a la seva petita complexió, va poder passar amb la corda per sota del petit espai que hi havia entre el coll i el terra. Van repetir l'operació feta amb els peus i van lligar els dos extrems a l'alzina que donava aixopluc al gegant. Amb la feina acabada, els joves monistrolencs van anar a la recerca de la resta de la gent que, un cop assabentats del fet, van fer cap a l'indret de l'alzina armats amb mànecs i eines del camp. Era tant l'enrenou que el gegant es va despertar i en veure's en aquella situació tan poc galdosa, ple de ràbia i amb els ulls inflats d'ira, s'aixecà amb tota la força que els seus músculs, entumits encara pel son i la humitat de la nit, li podien donar. Va ser tanta la força, que arrencà l'alzina de socarrel. Però l'arbre, com si s'hagués volgut rabenjar per haver estat separat de la terra, va fer balança i desequilibrà el gegant fent-lo saltar per sobre el mur i fent-lo rodolar pendís avall fins al carrer del Puig, que aleshores només tenia unes cases aquí i unes allà, i del carrer del Puig als Es Pilons, on caigué mort en estavellar-se contra una roca que sobresortia. La gent de Monistrol cuità a enterrar el cos del gegant lluny del terme i d'ells. Un cop asserenats els ànims, el consell de la gent gran de Monistrol va debatre l'afer i va ser aleshores quan l'ancià més respectat de tots es va alçar i, amb veu serena però preoucpada, va dir: - Ara sense la por al gegant, els nois i les noies ronden vagarosos fora de les muralles, s'enfilen als arbres fruiters i salten i corren entre els conreus. Això no pot ser i cal prendre mesures. Els presents van assentir tots a una. Però, quina mesura es podia prendre per evitar les maltempsades de la jovenalla?. Va ser aleshores quan l'ancià va proposar: - Crearem un conte per fer por. Un conte en què intervingui el gegant. Així va ser com després de rumiar-hi molts dies, l'ancià va relatar la seva història: - A Es Pilons, sota la pedra on es va estavellar el cap del gegant, hi ha enterrada la seva mà, una mà morta que només reviu quan passa per aquell indret un noi o una noia. Aleshores la mà surt, l'engrapa pels peus i se l'endú a la foscor on ella resideix per sempre més. | 08127-46 | Nucli urbà. Carrer dels Espilons. | 41.6101300,1.8433500 | 403626 | 4607137 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53071 | El Cavall Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cavall-bernat | Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | La llegenda explica que, temps enrere, hi havia un boscater a la zona de Montserrat. Un dia, al capvespre, se li va aparèixer un cavaller que s'oferí a traginar-li la llenya, i el boscater acceptà l'ajuda; entre tots dos van carregar el cavall, i el cavaller li donà una ordre al cavall: 'Cavall Bernat, porta aquesta llenya a baix el Llobregat'. El cavall sortí corrent i al cap de poc temps tornà descarregat de llenya. El cavaller li va oferir la possibilitat de ser l'amo del cavall, amb una única condició: al cap de deu anys passaria a recollir-ne un de semblant i, si no en trobava cap, el boscater hauria d'anar a viure amb ell. El llenyataire va acceptar l'oferta, i amb els anys el cavall li va proporcionar molts guanys, omplint la seva vida de benestar, però no va trobar el moment de comprar un cavall igual. El dia que es complien els deu anys, es va presentar de nou el cavaller, que era el diable. Li va preguntar si havia trobat un altre cavall com el Cavall Bernat, i el boscater va contestar que no n'hi havia cap de semblant al món. El diable es va treure la màscara i li va recordar el pacte: el bosquerol havia d'anar a viure amb ell. Quan va comprendre-ho va demanar clemència, però el diable es mostrà insensible. La dona del boscater va defensar el seu marit i es va posar a pregar a la Mare de Déu de Montserrat. Va ser aleshores que el cavall va llençar un renill i s'encabrità, fugint muntanya amunt, on va quedar convertit en una roca dreta i eriçada. En veure-ho, el llenyataire li va dir al diable que es podia cobrar el deute amb qualsevol de les roques que s'assemblés al seu cavall. També s'explica que el diable va llançar una amenaça: ningú podria escalar la roca que havia estat el seu cavall, i el que ho fes, si és homes es tornarà dona i si és dona es tornarà home, motiu pel qual els que l'escalen un cop repeteixen l'escalada. | 08127-47 | Parc Natural de Montserrat | 41.6003200,1.8232900 | 401939 | 4606070 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53072 | Troballa de la imatge de la Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-imatge-de-la-moreneta | Molas i Rifà, Jordi (2001). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | La llegenda diu que cap a l'any 880 uns nens pastors del mas Riusec van veure davallar del cel una gran llum, acompanyada d'una melodia, que es posava a mitja muntanya. El dissabte següent hi anaren amb els seus pares i la visió es va repetir; els següents dissabtes els acompanyà el rector del poble d'Olesa, que també va tenir la visió. Posteriorment el bisbe de Manresa organitzà una visita, durant la qual van trobar la imatge de Santa Maria en una cova. Van intentar traslladar la imatge a la ciutat de Manresa, però no va ser possible, i van entendre que la voluntat divina era que la imatge fos venerada a la muntanya de Montserrat. | 08127-48 | Parc Natural de Montserrat | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | La Santa Cova està situada al terme municipal de Collbató. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53073 | Fer esquellots als vidus que es casaven | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fer-esquellots-als-vidus-que-es-casaven | AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat | Ja no es conserva aquesta tradició | Hi havia el costum de 'fer esquellots' als vidus quan aquests es casaven de nou. Aquesta tradició consistia en anar a visitar-los fent soroll, amb esquellots, fins que aquests feien una convidada. Generalment aquesta convidada es feia ben aviat, però hi va haver un cas en què els esquellots van durar aproximadament un mes; també es recorda una ocasió en que van arribar a assistir-hi trabucaires, per tal de fer més soroll. Al Costumari Català, Joan Amades indica que la confraria de Sant Sebastià estava regida per tres majorals, els dos primers casats, i el darrer, fadrí. Per tal d'arbitrar recursos tenien el dret d'aplicar un tribut a llur gust als vidus que es tornaven a casar. Si es negaven a satisfer-lo, els feien tres dies d'esquellots. Si això no els reduïen, els feien altres dies de fums, que consistien a cremar sabatots vells o d'altres substàncies intensament asfixiants en ésser cremades. Si així tampoc no pagaven, els majorals tenien dret d'entrar a casa dels nuvis, emportar-se'n els objectes que volguessin i vendre'ls a la plaça en subhasta pública. | 08127-49 | A casa dels vidus | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53075 | El dit gros (El cavall Bernat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dit-gros-el-cavall-bernat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. | El 'Dit gros', nom amb el qual es coneix el Cavall Bernat a Monistrol de Montserrat, és potser l'agulla més característica de Montserrat i una de les més preuades pels escaladors. Va ser escalat per primera vegada l'any 1935. Al seu cim hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. | 08127-51 | Parc Natural de Montserrat, en el límit amb el terme municipal de Marganell | 41.6003200,1.8232900 | 401939 | 4606070 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53075-foto-08127-51-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 53076 | La Mentirosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mentirosa | Galobart i Soler, Josep (1994). 'La font gran de Monistrol de Montserrat'. Argentona: l'Aixernador. Masachs i Alavedra, Valentí (dir.) (1981). 'Itineraris geològics. Bages, Berguedà, Anoia, Solsonès'. Centre d'Estudis Geològics 'Valentí Masachs'. (2006). 'Montserrat. Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Mapa i guia excursionista'. Alpina - GeoEstel. | La Mentirosa és un sobreeixidor de la Font Gran. Rep aquest nom perquè són eixutes durant llargues temporades, fins i tot anys. En comptades ocasions, després de pluges molt intenses (especialment a la zona de Collbató), de la Mentirosa brolla un gran dabal d'aigua, originant un torrent. El cabal màxim que pot sortir de la Font Gran de Monistrol és de 60 litres per segon; en cas que hi arribi més aigua, s'acumula i surt per les Mentiroses, que tenen uns cabals de desguás superiors. La Mentirosa és una font intermitent, amb una boca de secció gairebé circular, d'un diàmetre d'uns dos metres, i practicable en una llargària d'uns quaranta metres. Al seu extrem hi ha aigua. | 08127-52 | A peu de la carretera que puja al monestir de Montserrat. | 41.6090600,1.8427800 | 403577 | 4607019 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53078 | Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-iscle-i-santa-victoria-0 | Barral i Altet, Xavier (1984). 'Catalunya Romànica. 11'. Barcelona: Digec Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pladevall, Antoni (dir.) (2002). 'El Bages. Catalunya romànica. Guies comarcals'. Barcelona: Pòrtic | X | Edifici d'una nau amb coberta de volta de mig punt; ampliada a la banda de llevant amb un absis semicircular llis, on s'obre una finestra de doble esqueixada. L'absis va cobert amb volta de quart d'esfera i s'uneix a la nau mitjançant un ressalt que fa la degradació entre els dos elements arquitectònics. A banda de migjorn hi ha un petit cos d'edifici adossat, que hauria fet les funcions de sagristia i que fou afegit a la capella posteriorment. La façana de ponent també està molt modificada; és el lloc on s'obre la porta i sobre la qual hi ha tres obertures esglaonades (la única que dóna llum al temple és la central; les laterals es disposen a manera de capelletes). Tant la porta com les obertures són rematades amb arcs de mig punt. Hi ha un petit campanar d'espadanya coronant la façana. El parament exterior és recobert amb argamassa, però hi ha llocs on és visible i es poden observar blocs de pedra de mides voluminoses, disposats en fileres. A l'interior el parament ha estat enguixat. | 08127-54 | Al jardí del monestir de Montserrat | L'església es troba documentada el 933, quan el comte Sunyer de Barcelona va donar-la al monestir de Santa Maria de Ripoll, junt amb altres esglésies montserratines (Santa Maria, Sant Martí i Sant Pere). Les dades posteriors són molt reduïdes, es constata la seva existència durant el segle XIII (llegat testamentari que el 1294 es feia a Sant Iscle de Montserrat) i les notícies continuen donant-la com a existent el segle XIV. Durant els segles XV i XVI s'utilitzà com a hospital pels pelegrins que pujaven a la muntanya de Montserrat, i posteriorment s'utilitzà com a capella del cementiri que hi havia al costat. Durant la Guerra del Francès el monestir fou utilitzat com a polvorí i la capella quedà afectada. El 1858 fou restaurada. L'extensió del culte a sant Iscle en època visigòtica ens fa pensar que possiblement el teme actual pugui tenir antecedents d'aquesta època. | 41.5959500,1.8386100 | 403210 | 4605568 | 933 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53078-foto-08127-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53078-foto-08127-54-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53079 | L'abat Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labat-oliba | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Escultura de bronze dedicada a l'abat Oliba, que hi apareix assegut en una seu al respatller de la qual hi ha una representació dels campanars dels monestirs de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. La mà esquerra sosté uns plànols, que representen l'antiga església de Montserrat, i amb la dreta fa un gest de benvinguda. | 08127-55 | Al voltant del monestir de Montserrat (plaça de l'Abat Oliba) | Des de 1931 es considera l'abat Oliba com a fundador de Montserrat. | 41.5920600,1.8350400 | 402906 | 4605140 | 1992 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Manuel Cusachs | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53081 | Portal romànic de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-romanic-de-montserrat | Barral i Altet, Xavier (1984). 'Catalunya Romànica. 11'. Barcelona: Digec Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XII | El seu material constructiu i els anys en què ha estat a la intempèrie han afavorit el seu deteriorament. | La forma d'aquest portal recorda el de Ripoll, però simplificat. Consta de cinc arquivoltes de mig punt en degradació, dues d'elles recolzades sobre columnes amb capitells i les altres sobre una imposta amb un fris molt treballat. La segona i quarta arquivolta estan decorades amb una simple motllura, mentre la primera, tercera i cinquena tenen una ornamentació més rica. El primer capitell de la dreta (que ha estat més resguardat de les inclemències meteorològiques) conté representacions de la creació de l'home i el pecat original. Els altres capitells presenten motius decoratius vegetals amb bèsties fantàstiques, fruit de la fantasia de l'artista. | 08127-57 | A l'entrada del recinte de la basílica, per la plaça de Santa Maria | El portal és un afegit a l'antiga església preromànica de Montserrat, afegit després de la seva construcció. Aquest portal, que va ser traslladat del seu lloc original, és la única part de l'església original que es conserva. L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5930800,1.8372700 | 403094 | 4605251 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53081-foto-08127-57-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 92 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53082 | Marededéu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-montserrat | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Llaràs i Uson, C (1998). 'El Bages. Catalunya romànica'. Barcelona: Digec | XII | Talla de fusta daurada i policromada, de 95 x 34,5 x 38 cm, de gran qualitat artística. La Mare de Déu està asseguda en posició frontal de la imatge i el seu gest són característics de les representacions romàniques de la Mare de Déu. Les proporcions també són romàniques: el cap és prominent, el nas rectilini i el cos prim. La seva actitud és hieràtica. | 08127-58 | Dins la basílica de Montserrat | Tant la figura de l'Infant com les dues mans de la Mare de Déu van ser fetes de nou durant la primera meitat del segle XIX. La restauració portada a terme l'any 2001 per part del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, va donar com a resultat que la talla de la Mare de Déu de Montserrat havia estat blanca en un principi, però havent estat pintada la cara amb un fons de blanc de plom, aquest s'havia anat enfosquint. L'enfosquiment de la fusta pel fum de les llànties i espelmes s'havia sumat al químic, però l'últim responsable del color negre de la talla va ser un restaurador de finals del segle XVIII o principis del XIX. | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53082-foto-08127-58-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El 27 d'abril de 1947, la imatge va ser col·locada en un tro de plata, dissenyat per Folguera i realitzat en plata de Sunyer. El tro està pensat com un tríptic, les fulles laterals del qual fan al·lusió a dues festes montserratines: el Naixement de Santa Maria (8 de setembre) i la lectura de l'Evangeli a la Visitació (el 27 d'abril). | 92 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53083 | Escala de l'Enteniment (Ramon Llull) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-de-lenteniment-ramon-llull | AAVV (2007). 'Subirachs a Montserrat'. Barcelona: ed. Mediterrània Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Construcció formada per vuit blocs rectangulars de pedra que s'enfilen de forma helicoidal i que acaben en un cub. Cada bloc representa un èsser cognoscible, seguint una jerarquia que va des del més material fins al més espiritual: pedra, flama, planta, bèstia, home, cel, àngel, déu. L'alçada total del monument és de 870 cm, i representa l'Escala de l'Enteniment de Ramon Llull, en la qual tot gira entorn de la formulació òptima d'una eina racional, capaç de 'demostrar' la Veritat, és a dir, el Déu de la Trinitat i l'Encarnació, que salva l'ésser humà i dóna raó del món. | 08127-59 | Zona urbana a l'entorn del monestir de Montserrat (plaça dels Apòstols) | Entre alguns dels temes que apareixen al llarg de la trajectòria de Subirachs hi ha l'evocació a l'escriptor Ramon Llull. L'any 1976 va fer el seu primer homenatge a Ramon Llull, amb la realització d'aquest monument escultòric, encarregat per la Diputació Provincial de Barcelona. A partir d'aleshores, l'escala, com a forma concreta però també com a signe enigmàtic, ha estat una de les imatges que l'escultor ha incorporat amb més freqüència en el seu habitual món de símbols. | 41.5943700,1.8411300 | 403417 | 4605390 | 1976-77 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53083-foto-08127-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53083-foto-08127-59-2.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Josep M. Subirachs | 108|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53084 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-6 | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | Casa entre mitgeres de grans dimensions. Els murs són de maçoneria i consta de quatre pisos en alçada, i una planta golfa. La coberta és de teula. Destaca la presència d'obertures, disposades de forma regular. D'aquestes obertures en destaquen dues, a la planta baixa, amb llindes amb dues dates gravades: 1567 i 1569, que correspondrien a les d'una antiga capella dedicada a Sant Roc. | 08127-60 | Plaça de la Font Gran | Al llarg del temps, l'Ajuntament de Monistrol de Montserrat (o Consell de la Vila, antigament), ha tingut més d'una seu. Al segle XVII es va comparar una casa amb l'objectiu que fos la Casa de la Vila. L'edifici actual és posterior, i acull pràcticament tots els serveis municipals. | 41.6098500,1.8427100 | 403572 | 4607107 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53084-foto-08127-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53084-foto-08127-60-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53085 | Restes del claustre gòtic del monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-claustre-gotic-del-monestir-de-montserrat | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV | Només es conserven les restes del que hauria estat un claustre gòtic. | Obra del final del gòtic català, que manté la delicadesa i sobrietat del període anterior. Les columnes són fines, i els capitells porten decoració floral i també éssers fantàstics (caps d'homes i dones amb cossos d'animals fantàstics), caps de frares amb caputxa amb cos de bèstia i ales de ratpenat. Destaca un capitell que representa una mena de ball format per homes i dones despullats, mentre un músic toca el sac de gemecs. Unes mènsules ostenten els emblemes de Montserrat i el del mecenes sostinguts per àngels. En un segon nivell del mateix claustre els capitells són més senzills, amb arcades rebaixades formant arcs carpanells. | 08127-61 | Al conjunt del monestir | El claustre és la construcció més luxosa que es va fer a Montserrat durant aquesta època i que ha perdurat, en part, fins els nostres dies. La seva obra respon a la necessitat de dotar als monjos d'un marc arquitectònic adequat per a resguardar la seva intimitat. Durant la guerra del francès va quedar malmès, i al segle XIX el seu estat podia considerar-se ruinós. No obstant això, van guardar-se moltes peces, fet que va permetre la seva reconstrucció l'any 1955, amb l'assessorament de Camil Pallàs. | 41.5933100,1.8367200 | 403048 | 4605277 | 1476 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53085-foto-08127-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53085-foto-08127-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53085-foto-08127-61-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Jaume Alfonso | L'autor era un mestre de cases que l'any 1480 va treballar a Santa Maria del Pi, a Barcelona, i que també va treballar al convent dels Jerònims de la Vall d'Hebron, entre d'altres obres destacades. També va participar de forma activa en el bàndol del condestable Pere de Portugal en la guerra civil catalana. | 93|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 53087 | Sepulcre de don Joan d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-don-joan-darago | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVI | Malgrat la restauració a la qual va ser sotmès, no es conserven íntegrament totes les parts del sepulcre. | Sepulcre de marbre, amb forma d'edicle, amb una volta acassetonada sostinguda per dues columnes i pilastres amb basament i entaulament. A dalt s'observa l'escena de l'Adoració dels Reis, amb figures estilitzades.El comte està retratat com un jove (tot i que va morir amb setanta-un anys), amb vestit militar i en actitud de genuflexió, mirant la Mare de Déu. Dues figures agenollades sotenen l'escut d'armes del difunt. | 08127-63 | Porxada del Monestir de Santa Maria de Montserrat | El sepulcre va ser encarregat per Joan d'Aragó (nebot del rei Ferran el Catòlic), quan era virrei a Nàpols; va voler ser retratat jove i en actitut orant mirant la Mare de Déu de Montserrat. El va fer instal·lar a Montserrat, i l'ocupà l'any 1528, quan morí. Durant la guerra del Francès, la sepultura va ser profanada i les escultures mutilades. El monument va ser restaurat l'any 1956. | 41.5931900,1.8372600 | 403093 | 4605263 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53087-foto-08127-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53087-foto-08127-63-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53088 | Sepulcre de Bernat de Vilamarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-bernat-de-vilamari | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVI | El sepulcre actual és una recomposició de l'original. | Sepulcre de marbre, amb forma d'arc triomfal, amb la part central ocupada pel sarcòfag amb la imatge jacent de l'almirall, representant com si estigués dormint, inclinat cap a l'espectador i amb el cap reposant sobre l'elm. La caixa porta decoració de trofeus i dofins i una inscripció 'Vixit ut semper viveret' (visqué per viure sempre). També formen part del conjunt la representació de les tres virtuts teologals (fe, esperança i caritat) i les quatre cardinals (justícia, fortalesa, temperança i prudència). | 08127-64 | Porxada del Monestir de Santa Maria de Montserrat | Bernat de Vilamarí va ser nomenat almirall de Nàpols el 1502, i va morir el 1512. Era fill de Bernat de Vilamarí, que havia estat capità general de l'armada i governador del Roselló. Intervingué en diverses accions a la costa italiana en servei d'Alfons IV. Feta la pau amb Gènova, passà del servei de Ferran I de Nàpols al de Joan II de Catalunya - Aragó. El seu sepulcre és d'estil renaixentista, i va ser malmès per les tropes napoleòniques. | 41.5931600,1.8372300 | 403090 | 4605260 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53088-foto-08127-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53088-foto-08127-64-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53089 | Places del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/places-del-monestir | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XX | A la part exterior del monestir es distribueixen diverses places que serveixen per a ordenar el conjunt d'edificis en l'orografia escarpada de la muntanya. La plaça de Santa Maria n'és la principal i la que dóna accés al monestir. Les places presenten diferents nivells d'alçades, que se salven amb rampes i graons. Al voltant d'aquestes places hi ha l'edifici de l'Escolania, l'hotel Abat Cisneros, el claustre gòtic, el monestir, el Museu de Montserrat i edificis de serveis. El tancament de la plaça de Santa Maria és obra de l'arquitecte Francesc Folguera, i es fa a través d'unes arcades que van alternant una sèrie de nínxols amb escultures col·locades a dins, dedicades als sants fundadors dels instituts religiosos que s'han relacionat amb Montserrat: Sant Joan Baptista de la Salle, Santa Teresa, Josep de Calassanç, Sant Enric d'Ossó i Sant Vicenç de Paul. | 08127-65 | A l'entorn del monestir de Santa Maria de Montserrat | L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5930900,1.8367200 | 403048 | 4605252 | 1929 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53089-foto-08127-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53089-foto-08127-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53089-foto-08127-65-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Puig i Cadafalch | 106|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53090 | Camí dels Degotalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-degotalls | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 'Montserrat. Mapa i guia excursionista'. Ed. Alpina. | XX | El Camí dels Degotalls s'inicia al revolt dels Apòstols, a la banda de dalt de la carretera. Circula enlairat i paral·lel a la carretera d'accés al monestir, però que malgrat la proximitat està perfectament aïllat dels sorolls. En alguns trams està protegit per baranes de fusta, i flanquejat per l'alzinar natural, integrat per alzines, marfulls i matabous, a més de xiprers (plantats) en algun punt i alguna mata de boix. Al començament hi una una escultura de bronze que representa a Jacint Verdaguer i una placa de bronze commemorativa del 125è aniversari del Virolai. El primer tram és anomenat 'dels Artistes', i s'hi poden trobar recordatoris a diversos artistes catalans. A continuació hi ha el 'camí del Magnificat', que és guarnit amb majòliques que representen els santuaris marians de Catalunya. Si agafem el camí a la zona del monestir, acaba a la zona coneguda com 'Els Degotalls', formacions de roca conglomerada amb degotalls d'aigua que baixen de la muntanya (i que a l'hivern poden arribar a glaçar-se), que dónen nom a l'indret. | 08127-66 | Entorn del monestir de Montserrat | 41.5959700,1.8386500 | 403213 | 4605570 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53090-foto-08127-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53090-foto-08127-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53091 | Sant Dimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-dimes | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Gavín, Josep M (1979). 'Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5'. Barcelona: Artestudi. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Només hi ha les restes. | En una balma, dalt d'uns penya-segats, hi ha les restes d'una ermita edificada sobre les runes d'un antic castell que també va ser refugi de bandolers. És de reduïdes dimensions, amb una única nau i una capçalera amb absis. La coberta és de teula, a dues aigües i les pedres que formen les parets són de mides irregulars. La façana presenta dues obertures: la porta i una finestra de forma circular. A banda i banda de la porta, dues columnes fan funcions decoratives. Coronant la façana hi ha una decoració amb arcuacions cegues. | 08127-67 | Regió de Sant Salvador o de la Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta va ser construïda en l'època de l'abat Pere de Burgos, va ser anomenada 'Ermita del Castell' en recordatori del que havia existit en aquest indret, que Joan II va fer enderrocar el 1474. S'explica que en aquesta ermita va confessar-s'hi Ignasi de Loiola. Durant la guerra del Francès, els francesos s'hi van refugiar i posteriorment la van destruir. | 41.5950300,1.8375500 | 403120 | 4605467 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53091-foto-08127-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53091-foto-08127-67-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53092 | Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-0 | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIII | En estat de ruïnes | Restes d'una antiga ermita, de la qual només es conserva una part, sota la balma que formen l'Elefant i la bassa de l'ermita. La paret és feta amb pedres de tamany irregular, amorterades, amb l'obertura d'una porta i una finestra que permet l'entrada de llum. Al voltant de l'ermita es troben elements dels antics murs. La capella s'excavà a la roca de forma quasi circular, i és d'uns disset pams de diàmetre. | 08127-68 | Regió de Sant Salvador o de la Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta és una de les més antigues del conjunt d'ermites de Montserrat. L'existència de l'ermita, dita també de la Transfiguració, figura documentada des dels primers anys del segle XIII. De primer s'aprofità una balma per a alberg de l'ermità, balma anomenada de les cabres que, en constrituir l'ermita d'obra, fou transformada en un oratori dedicat a la Nativitat. | 41.5954500,1.8299000 | 402483 | 4605522 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53092-foto-08127-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53092-foto-08127-68-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53093 | Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-benet | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Dalt dels penya-segats i prop d'una balma, es localitza l'ermita de reduïdes dimensions, amb coberta a dues aigües de teula, acabada amb un absis, i amb un campanar d'espadanya (sense campana) coronant la façana. La façana presenta una senzilla ornamentació, amb arquacions cegues i lesenes, i una finestra en l'eix central. A les parets laterals presenta petites obertures. | 08127-69 | Al Parc Natural de Montserrat, a la zona de la Tebaida. | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta és la més moderna de la zona, i va ser restaurada pels monjos benedictins per tal d'homenatjar el seu patró. Actualment fa de refugi. La seva proximitat al monestir i la seva posició topogràfica la feien especialment indicada per a habitació dels ermitans més vells o malalts. Per bé que el titular era Sant Benet, la festa d'aquesta ermita era celebrada el dia de Santa Escolàstica, ja que monjos i ermitans solemnitzaven plegats en el monestir la festivitat de llur fundador. L'original fou destruïda durant la Guerra del Francès i abandonada el 1822. | 41.5933700,1.8310300 | 402574 | 4605290 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53093-foto-08127-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53094 | Cel·les | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celles | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIII-XX | Les cel·les actuals són una evolució de les antigues, en les quals es van allotjar, durant segles, els pelegrins que anaven a Montserrat. L'edifici actual, contemporani, és un edifici de planta baixa i set pisos, amb la façana principal arrebossada, i amb diferents fileres de finestres. A la planta baixa, que s'obre amb diferents arcades, hi ha diferents serveis pels visitants. Les actuals cel·les són apartaments totalment equipats. | 08127-70 | En la zona urbanitzada a l'entorn del monestir, a la plaça de l'Abat Oliba | Es pot considerar qaue al segle XIV Montserrat ja feia molts anys que havia entrat en els cercles dels grans santuaris i dels centres de pelegrinatge més famosos del món cristià occidental. A més de la gent del país, hi pujaven romeus provinents d'una gran part de la Península i de les regions properes de l'altre vessant dels Pirineus. S'havia convertit també en lloc gairebé obligat de visita per als pelegrins de Sant Jaume de Galícia procedents d'Itàlia, per als qui feien els camins del Llenguadoc i per als qui, procedents de les Illes o d'altres contrades de la Mediterrània, començaven el pelegrinatge al port de Barcedlona. Els camins de Montserrat anaven plens de pelegrins. Per facilitar-los l'accés, els priors de Montserrat havien fet construjir el majestuós pont de pedra sobre el riu Llobregat, a l'alçada de Monistrol. El rei Pere III de Catalunya i Aragó, per la seva part, havia fet manat adobar els camins de la muntanya de Montserrat i erigir en el camí de Collbató a Montserrat set creus de pedra coronades amb relleus de l'escultor Pere Moragues que representaven els set goigs i els set dolors terrenals de la Mere de Déu per acompanyar de manera pietosa i evocadora els qui feien la costa de Montserrat. L'autoritat reial vetllava també pels pelegrins, i en controlava la procedència política i l'ordre públic per mitjà de guiatges i salvaguardes personals i col·lectives, concedides i renovades per tots els monarques des de Jaume I. L'afluència taumatúrgica de Montserrat atreia també un bon nombre de pelegrins, sovint xacrosos. L'afluència continuada dels romeus i les aglomeracions en ocasió de pelegrinatges col·lectius o de les principals festes anyals comportaven, en un indret tan singular i aïllat, uns serveis d'acolliment material que durant tot el segle XIV hom anà adequant a les noves necessitats, d'acord amb les possibilitats, els mitjans i l'estil propis del santuari. Al costat de l'avituallament gratuït als romeus, hi havia plantejat el problema de l'hostalatge, agreujat per l'especial clima de Montserrat. | 41.5922100,1.8351100 | 402912 | 4605157 | 1200-195 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53094-foto-08127-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53094-foto-08127-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53097 | Gegants de Viserta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-viserta | <p>REDÓ, Salvador; SOLDEVILA, Llorenç (1986). 'Monistrol de Montserrat. Cent anys d'història gràfica. 1882-1985.' Barcelona: l'Aixernador</p> | XX | <p>Conjunt de quatre figures. Les més antigues són les representacions de Ramir i Constança, estrenades l'any 1914. Als anys cinquanta es va afegir un nou gegant, la Diana, i als noranta el darrer, el Quim. Aquest últim és un homenatge a un veí molt estimat pels veïns del barri, el sr. Joaquim Espinosa.</p> | 08127-73 | Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs, 31 | <p>Es tracta dels gegants d'un dels carrers del poble: el carrer Viserta. Els més antics han estat restaurat diverses vegades. Els caps van ser confeccionats per 'El Ingenio', i van costar 250 pessetes, recaptades els diumenges amb aportacions dels veïns. Els cossos van ser fets de vímet a cal Cisteller, i els primers vestits confeccionats a cal Sucre. Durant els primers temps van sortir sense mans, perquè no hi havia prou diners per a fer-les, i eren substituïdes per guants. Surten el segon diumenge de juliol, data en la qual se celebren les festes del carrer. La seva sortida consisteix en fer una passada per diferents carrers fins arribar a l'església, i en realitzar una trobada i una ballada amb altres gegants a l'era. Els gegants de Viserta tenen el seu origen en les festes de Corpus. A la sortida de l'Ofici es tornava al carrer en cercavila i a l'Era es feia una ballada amb els gegants, antigament, els gegants anaven fins l'antic cremallera a fi de què l'arribada d'un tren portes espectadors que contempléssin la ballada dels gegants i dongués algun que altre diner per la realització de les festes de l'any següent. Per la tarda es feien jocs de Cucanya i Xocolatada i seguidament es feia una cercavila (en la qual era típic que la gent hi anés disfressada amb disfresses al·lusives de les feines del carrer) per anar al rosari, aquesta cercavila era feta a mode de processó, i la gent hi anava amb ciris encesos, acabada la processó la gent tornava a l'Era on els gegants feien la seva darrera ballada i per la nit es feia un ball que obrien els quatrers i que es realitzava a l'Era de Viserta o a la Cabanya.</p> | 41.6127400,1.8429500 | 403596 | 4607427 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53097-foto-08127-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53097-foto-08127-73-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 103|98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53098 | Aplec de l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-l11-de-setembre | XXX | Celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Durant el matí es fa una ofrena floral a la plaça de l'11 de setembre (les Pubilles i els Hereus del municipi són els encarregats de realitzar l'ofrena), seguida d'una missa a l'ermita de Sant Antolí que acaba amb un esmorzar popular. A la tarda, continuen els actes amb una cantada d'havaneres a la plaça de la Font Gran. Com a cloenda, l'Ajuntament s'encarrega de repartit 'coca de la diada' als assistents a l'acte. | 08127-74 | Als afores del nucli urbà, damunt la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat. | 41.6186100,1.8576400 | 404829 | 4608063 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53098-foto-08127-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53099 | Plàtan de la plaça Carles Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-placa-carles-amat | Ginesta i Batllori, Salvador (1987). 'La comarca del Bages'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX | Plataner (platanus hispanica) centenari de grans dimensions. Segurament va ser plantat durant el segle XIX, i formaria part d'una filera de plataners plantats per a guarnir el camí que vorejava Monistrol per la riba dreta del riu Llobregat. | 08127-75 | Nucli urbà. Plaça de Carles Amat. | 41.6104200,1.8458900 | 403838 | 4607166 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | L'arbre està situat en la plaça de Joan Carles i Amat, que va ser metge de Monistrol el segle XVII (morí el 1642). Va escriure 'Guitarra Española' i '400 aforismes catalans', que fou llibre de text a les escoles fins ben entrat el segle XIX | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 53101 | Masia de la Graella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-graella | Els afegits han desfigurat la seva fesomia original, amb volums i materials diferents. Actualment presenta humitats i l'estat de conservació no és bo. | Antiga casa rural, avui pràcticament integrada en el nucli urbà. De planta irregular, originalment seria rectangular, però se li han anat afegint diferents cossos als laterals, que la desfiguren. La coberta de la part central és de teula, a dues aigües; els afegits també estan coberts amb teula. A la façana s'observen un seguit d'obertures, de forma rectangular en els dos pisos inferiors, i acabades en arc en la planta superior. Els laterals també tenien finestres, però estan parcialment tapades. | 08127-77 | Nucli urbà. Carrer de les Escoles. | 41.6093500,1.8409900 | 403428 | 4607053 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53101-foto-08127-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53101-foto-08127-77-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53102 | Font de les Guilleumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-guilleumes | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Difícil accés per poder ser netejada | Aflorament d'aigua que sorgeix del torrent de les Guilleumes. L'aigua brolla durant tot l'any, en un entorn privilegiat, que actualment no es pot visitar perquè l'accés és a través de la via del cremallera i no es pot caminar per aquest espai. El Club Muntanyenc Monistrolenc va col·locar una majòlica l'any 1995. | 08127-78 | Torrent de les Guilleumes | 41.6063900,1.8292600 | 402446 | 4606738 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53102-foto-08127-78-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc