Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98814 | Tombes a La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-a-la-coma | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XI-XIV | Destruït. | <p>Les tombes de la Coma estan situades a la finca de la Coma i van ser descobertes en motiu de la construcció del Centre d'Interpretació de la Natura. S'hi van localitzar dues sepultures de lloses de pedra incompletes orientades a l'est. A la primera hi havia un individu adult, probablement femení, col·locat en decúbit supí. La segona es trobava molt més afectada i hi havia dues inhumacions, amb diverses restes òssies força malmeses i disperses. En cap de les dues tombes s'hi va localitzar aixovar ni material arqueològic, però per les seves característiques se li ha donat una cronologia medieval, dels segles XI a XIV.</p> | 08161-7 | La Coma. | <p>Va ser descobert l'any 2003 en realitzar el rebaix de terra per la futura construcció del Centre d'Interpretació de la Natura. S'hi va fer una actuació arqueològica d'urgència, sota la direcció de Josep Guàrdia.</p> | 41.5018900,1.7202600 | 393191 | 4595265 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 98815 | Jaciment de can Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-claramunt-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p>En el marge d'un camp de conreu prop de can Claramunt s'hi va localitzar una estructura semicircular de grans dimensions. Les parets interiors es troben recremades, pel que es creu que podria tractar-se d'un forn de calç d'època moderna.</p> | 08161-8 | En un camp a la zona de Can Claramunt. | <p>Va ser localitzat l'any 1999 per Roger Quadrada.</p> | 41.5112500,1.7428400 | 395091 | 4596276 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99853 | Col·lecció al Museu Paleontològic de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-al-museu-paleontologic-de-sabadell | <p><span><span><span>BATALLER, J.R. (1941). <em>Los yacimientos paleontológicos de Piera (Barcelona). </em>Separata de: Boletim Sociedade Geologica de Portugal. Vol. 1, fasc. 1.</span></span></span></p> | <p>L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont té una col·lecció de materials paleontològics localitzats en jaciments de tot Catalunya. La col·lecció de material procedent de Piera, del torrentet dels Traginers, s'identifica com a Hipparion, Acerhaterium, Dicerorhinus i Tragoceras. També s'hi van trobar micromamífers, que no han estat descrits en detall. Es tractaria doncs de fauna dominada per herbívors de gran talla propis d'ambients de bosc obert i de sabana típica del Turolià de la Península Ibèrica.</p> | 08161-164 | Carrer de l'Escola Industrial, 23. Sector Centre. 08201 Sabadell | <p>Les primeres troballes paleontològiques de Piera les va localitzar un equip amb Josep R. Bataller al capdavant a la zona del Gall Mullat, la Plana del Castell i la Teuleria de les Flandes. La bretxa ossífera del Torrentet dels Traginers fou descoberta per Salvador Claramunt, veí de Piera, l'any 1936. Claramunt n'informà a Isidro Macau, estiuejant del poble, qui va recol·lectar-hi diversos fòssils, entre els que destaca una mandíbula d'un giràfid, que l'any 1942 serien adquirits per Crusafont per al Museu de Sabadell. El lloc ha estat estudiat en diverses ocasions. L'any 1987 l'Institut de Paleontologia va realitzar una excavació a la zona del Gall Mullat, sota la direcció dels doctors Santafé i Moyà. S'hi va localitzar una bretxa amb abundants restes cranials i post cranials de cèrvids. Entre els anys 2014 i 2016 s'hi van realitzar tres campanyes més. </p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Física | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2025-07-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 125 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 99882 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Municipal de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-municipal-de-piera | XX-XXI | <p>A l'Arxiu Municipal de Piera s'hi conserven unes 18500 fotografies. de temàtica entorn diversos aspectes del poble. Són instantànies datades des de principi del segle XX fins l'actualitat, tot i que majoritàriament són en color i de la segona meitat del segle XX. La temàtica gira entorn de diversos aspectes del poble de Piera, des de festes i actes diversos, indrets, etc.</p> | 08161-173 | Ajuntament de Piera. C. de la Plaça, 16-18. | <p>La major part de les fotografies de la segona meitat del segle XX són de les comunicacions que es feien al butlletí municipal.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | El fons no es troba inventariat. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99923 | Jaciment davant la casa de Ca n'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-davant-la-casa-de-ca-norpi | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p>En motiu de la construcció del gasoducte de Vallbona d'Anoia a Piera, es va fer una prospecció arqueològica i a la zona propera a ca n'Orpí, més coneguda com a Mas Bonans, i s'hi va localitzar material i una estructura. A partir de la rasa oberta es van realitzar tres sondeigs, on s'hi va localitzar material constructiu de cronologia moderna i els rebuigs d'un forn. També s'hi va localitzar una estructura que no queda clar si es podria identificar com un forn. </p> | 08161-186 | Davant del Mas Bonans. | <p>La prospecció es va realitzar entre el febrer i el març de l'any 1999, sota la direcció de l'arqueòloga Jordina Sales. </p> | 41.5293900,1.7279200 | 393876 | 4598308 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99924 | Jaciment de les Flandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-flandes | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XVIII | <p>En el marge de la riera que passa per la zona de les Flandes, s'hi va localitzar una estructura que sembla correspondre's amb un forn d'època moderna. La troballa es va fer en motiu de la caiguda de part del marge. </p> | 08161-187 | Les Flandes. | <p>Va ser descobert pel Sr. Roger Quadrada.</p> | 41.5182200,1.7378900 | 394689 | 4597056 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99926 | Jaciment paleontològic de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-piera | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | <p>El jaciment paleontològic de Piera es localitza entre la plana del Castell, el camí dels Soldons, el torrent de Gall Mullat i la Finca Llopart. La troballa més significativa, recollida a la tesi doctoral de Crusafont, va ser una bretxa ossífera al torrentet dels Traginers, amb milers d'exemplars atribuïts al període Turolià inferior, entre els que destaca un giràfid fòssil. Els exemplars més abundants son el bòvid Tragoportax, seguit de l'èquid Cremohipparion i el giràfid sivaterí Birgerbohlinia.</p> | 08161-189 | Torrent dels Traginers. | <p>Les primeres troballes paleontològiques de Piera les va fer Josep R. Bataller l'any 1912. Les primeres restes recol·lectades les van fer uns a anys més tard P. Mir i Ràfols i el mossèn J. Farrés. A partir d'aquests descobriments, Màrius Guerín també hi van recol·lectar material. La bretxa ossífera del torrentet dels Traginers la va descobrir Salvador Claramunt, veí de Piera, que n'informà a Ididre Macau, que estiuejava a la localitat. Amb el material dipositat al Museu de Sabadell Crusafont i Villalta van reconèixer la importància del lloc i van iniciar una excavació al lloc l'any 1942. El jaciment ha estat prospectat en nombroses ocasions des d'aleshores. </p> | 41.5133000,1.7410900 | 394948 | 4596506 | 08161 | Piera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100008 | Espai Natural de les Valls de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-valls-de-lanoia | <p>L'espai natural Valls de l'Anoia és una zona ZEPA dins la Xarxa Natura 2000, que comprèn la capçalera del riu Anoia, des de Capellades i els Hostalets de Pierola fins a Vilafranca. Està definit per petites valls encaixades per turons i és una zona important per la nidificació i cacera de l'àguila cuabarrada. És una zona on hi ha un mosaic d'àrees boscoses de pi blanc i roure, matollar, alberedes i salzedes i camps de conreu. Dels municipis inclosos dins l'espai, on hi ha més superfície protegida és a Piera, amb 2214,08 ha., concentrades a la part sud i sud-oest del terme municipal.</p> | 08161-219 | 41.5036700,1.7066900 | 392062 | 4595479 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||||
| 100151 | Capella de visita domiciliària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-visita-domiciliaria-0 | XX | <p>Capella de visita domiciliària que circula per diverses cases del Barrii dels Gats. Es tracta d'una capelleta de fusta gravada amb motius gòtics i coronada amb una creu, a l'interior de la qual hi ha la imatge de la Sagrada Família. Sota la capella hi ha un petit calaix on es dipositen les aportacions. A la part de darrera hi ha enganxat un paper amb els noms de les cases on passa, seguit de 'TORNEM A COMENÇAR / GRÀCIES PER LA COMPANYIA DE NOMÉS DOS DIES'.</p> | 08161-292 | Barri dels Gats. | <p>Les capelletes de visita domiciliària circulen per les cases des d'antic. Entre els veïns, hi ha un celador o celadora que s'encarrega que al llarg del mes la capella canviï de casa periòdicament, seguint un circuit. Sota la capella hi ha un calaix on els veïns fan una aportació econòmica per la parròquia.</p> | 41.5168700,1.7413000 | 394972 | 4596902 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100165 | Llegenda del rei Jaume I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-rei-jaume-i | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> | XX | <p>Explica la llegenda que el rei Jaume I en tornar de la reconquesta de Mallorca l'any 1230 va voler anar al Castell de Fontanet que tenia a Piera. Hi volia anar per complir un vot que havia fet de pujar de genolls la pujada del castell per venerar al Sant Crist. </p> | 08161-306 | Castell de Piera. | 41.5158300,1.7415400 | 394990 | 4596786 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100166 | A Piera fam, caguera i gent mentidera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-piera-fam-caguera-i-gent-mentidera | <p><span><span><span>CAROL, R. “Ed.” (1978). <em>Frases fetes dels Països Catalans.</em></span></span></span></p> | <p>En la paremiologia tòpica local es diu 'Piera fam, caguera i gent mentidera'. Hi ha alguna variant com 'A Piera, fam, caguera i gent embustera' o 'A Piera fam i caguera, gent embustera i burros per la carretera'. </p> | 08161-307 | Piera | <p>Aquest tipus de dites es deien entre les poblacions veïnes.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100168 | Llegenda del Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-freixe | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PASCUAL, P. (2011). <em>Crèdit hipotecari i acumulació de capital immobiliari. L’exemple del farmacèutic i prestador Francesc de Paula Rosés.</em> Centre d’Estudis Antoni de Capmany i Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> | XIX | <p>El lloc del Freixe era un lloc molt freqüentat per trobar-se al peu del camí principal d'Igualada a Calaf. Segons la memòria popular, es van produir diverses desaparicions de viatgers que van portar a la investigació de les forces de l'ordre públic. Les pistes van portar a l'amo del Freixe, motiu pel qual la casa fou escorcollada amb la macabra troballa dels cadàvers dels vianants enterrats al celler. Per aquests fets, l'amo de l'hostal fou empresonat i executat a Vilafranca del Penedès.</p> | 08161-309 | Masia el Freixe. | <p>Es creu que aquesta llegenda es basa en fets reals i que podria ser Tomàs Ferrer i Margarit l'acusat, ja que la seva muller Teresa Saumell tenia un deute amb Josep Farré, masover de Can Selva per diversos deutes entre els que hi havia la multa i despeses d'una causa de la Reial Audiència contra ell.</p> | 41.4807500,1.7404700 | 394844 | 4592893 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100169 | Llegenda de la Tomasa de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-tomasa-de-les-planes | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Explica la llegenda que en un conflicte passat es va amagar totes les joies de Piera dins la finca de les Planes. Concretament, es van col·locar dins una campana de l'església dita 'Tomasa', que es va enterrar en una serralada del mas dita la serra de la Tomasa, tant pot ser per la campana o perquè ja s'ho deia. </p> | 08161-310 | Serra de la Tomasa. | 41.4807700,1.7485800 | 395521 | 4592885 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100170 | El Pigat i l'hostal de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pigat-i-lhostal-de-masquefa | XIX | <p>Explica la llegenda que a les muntanyes de Ca n'Aguilera s'hi amagaven lladres de diligències, que tenien com a cap un home pèl roig conegut com el Pigat. A causa dels saqueigs freqüents, el governador de Barcelona va oferir deu monedes d'or pel seu cap. En aquella època el Pigat festejava amb la minyona de l'hostal de Masquefa, fet que aprofità l'amo per delatar-lo i quedar-se la recompensa. Després de ser interrogat, en Pigat va confessar els amagatalls dels seus companys i tot seguit el governador va manar calar foc a la muntanya. Pocs dies més tard, el Pigat fou penjat a Barcelona.</p> | 08161-311 | Muntanya de Ca n'Aguilera. | 41.5590400,1.7349700 | 394512 | 4601591 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||
| 100183 | Fons documental de Ca n'Aguilera a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-ca-naguilera-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XVIII-XIX | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya disposa d'un fons documental relacionat amb Ca n'Aguilera de Piera. En concret, es tracta d'un llibre mestre amb una relació de documents del patrimoni Aguilera aplegats en 10 lligalls. Els documents són datats entre 1750 i 1850. </p> | 08161-323 | C. de Jaume I, s/n, 08195 Sant Cugat del Vallès. | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per Decret de la Generalitat de Catalunya l'any 1980, per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'arxiu va ser creat amb dos objectius, per una banda ser l'arxiu general de l'administració de la Generalitat i per altra, esdevenir un arxiu històric de Catalunya, acollint així fons privats.<br /> Inicialment l'arxiu estava situat en un edifici de l'Eixample de Barcelona fins l'any 1995, quan s'inaugurà la nova seu i actual, al municipi de Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.5543200,1.7446700 | 395313 | 4601056 | 08161 | Piera | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | El codi del fons és ANC1-1068. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 100184 | 'A Piera venen oli...' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-piera-venen-oli | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (1982). <em>Retalls del folklore penedesenc. </em>Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca.</span></span></span></p> | XX | <p>En la paremiologia tòpica local es diu 'A Piera venen oli, a Vallbona venen sal, a Capellades el vinagre i a la Pobla l'enciam'. </p> | 08161-324 | Piera. | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100185 | Remeis tradicionals de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remeis-tradicionals-de-piera | <p><span><span><span>BARTOLÍ, M. (1989). <em>La tradició remeiera a l’Anoia: infusions, ungüents, creences i tabús.</em> Igualada: Òmnium Cultural.</span></span></span></p> | Tot i que pràcticament ja no se'n fan, han quedat recollides en un llibre. | <p>Per a tractar els desllorigaments, a Piera s'hi posaven un raig d'oli a prop del foc, tot apropant la part afectada al fum. També i de forma conjunta amb els esquinçs s'elaborava una loció amb alcohol, romaní, espígol, herba de Sant Joan, flor d'àrnica, suc de llimona i pastanaga ratllada. </p> <p>Per les butllofes, s'untaven amb oli i farina.</p> <p>Per al restrenyiment, es bevien en dejú un got d'aigua calenta amb suc de taronja.</p> <p>Per l'èczema, feien bullir la pell de nous verdes i fulles de noguera. Tot seguit, aplicaven el líquid resultant sobre la pell amb un cotó.</p> | 08161-325 | Piera. | <p>Les tradicions remeieres eren les pràctiques que es feien ancestralment per tractar mals. Són uns coneixements que solien estar en mans de les dones, que passaven de generació en generació i que es basaven en les propietats medicinals de les plantes. Moltes d'elles van quedar recollides a la publicació 'La tradició remeiera a l'Anoia', fruit d'un estudi del fons tradicional a l'Anoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del col·legi Abat Oliva.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100188 | Llegenda de l'obaga del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lobaga-del-llop | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> | XX | <p>Segons la tradició oral, una família humil anava cada matí a collir avellanes i mentre ho feien deixaven el nadó embolcallat a la barraca del tros. Es diu que un vespre quan el van anar a buscar només van trobar els seus ossos escampats. Ho van atribuir a l'atac del llop. L'indret és conegut com l'obaga del Llop.</p> | 08161-328 | Muntanya de Ca n'Aguilera. | 41.5643500,1.7239000 | 393598 | 4602195 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100189 | La Cardapeçols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cardapecols | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> | XX | <p>Antigament, per fer creure la canalla se'ls explicaven relats que els espantessin. Sovint era en forma de personatges sàdics i monstruosos. En el cas de Piera, a les nenes que no es deixaven pentinar se'ls deia que vindria la Cardapeçols, una ogressa de mal geni que portava cards i aurons i pentinava de forma poc delicada, fins a arribar a arrencar el cabell i deixar-les calves.</p> | 08161-329 | Piera. | <p>És un espanta criatures que s'utilitzava a Piera, El Bruc i Esparreguera.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100194 | L'activitat terrissera de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lactivitat-terrissera-de-piera | <p><span><span><span>CORREDOR-MATEOS, J.; GUMÍ, J. (1978). <em>Ceràmica popular catalana. </em>Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></p> | XIX-XX | Ja no queden terrissers. | <p><span><span><span>La terrisseria va ser una activitat econòmica molt important a Piera, gràcies a l’existència d’argila a la proximitat de la vila. Hi trobem documentades quatre terrisseries a Cal Tasta, Can Jana, Ca l’Isidret, Cal Moreno i Cal Víctor, que tenien l’obrador i el forn davant la casa, a més de la Bòbila i el Forn del Pep. Aquest material s’extreia en carros de forma manual i es portaven fins als obradors, on es dipositava en una bassa per ablanir-la. Després de treure-li les impureses s’estenia per treure l’aigua i es tallava en blocs o pans i es deixava reposar un temps. Tot seguit es tornejaven i es deixaven reposar fins que ja es podien coure al forn. Tenien un pati on es col·locaven i s'assecaven les peces, previ a enfornar i coure. S’hi feien tot tipus d’atuells, com són plats, torretes, gibrelles, càntirs, etc, així com material per la construcció. La ceràmica tradicional va conviure un temps amb innovacions, essent la més important els plats i gerres de vi, les torretes i les menjadores. Els plats a Piera reben el nom “de murri”, “de garber”, “platillo”, “platero” i “plat de la mort”, aquest últim per als menjars dels funerals (CORREDOR-MATEOS, GUMÍ, 1978: 134). La darrera terrisseria en actiu va ser Cal Tasta, que va tancar fa uns anys.</span></span></span></p> | 08161-334 | Piera. | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100196 | Rellotge de sol del carrer Bonifaci, 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-bonifaci-47 | XX | <p><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat a la façana lateral d'una casa del carrer Bonifaci.</span></span></p> <p><span><span>És de forma quadrangular amb les cantonades arrodonides. Es troba esgrafiat de color carbassa sobre un fons cru. El gnòmon està fixat a l'alçada del nas d'un sol pintat, sota el qual hi ha la numeració aràbiga. Al centre hi diu 'B.P.J 1951'. </span></span></p> | 08161-336 | C. Bonifaci, 47. | 41.5203700,1.7475200 | 395496 | 4597283 | 1951 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100201 | Remei per guarir el cop d'aire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-guarir-el-cop-daire | <p>La senyora Maria Carme Costa practica un remei per guarir el cop d'aire. Per a fer-ho posa un plat amb aigua i resant unes oracions hi tira tres gotes d'oli amb un setrill. Si les gotes d'oli no es desfan vol dir que no tens un cop d'aire. Si es desfan vol dir que sí, i com més ràpid més fort el tens. Aleshores fa tres creus el plat, el buida i repeteix la operació, fins a un màxim de tres vegades. En cas que no hagi marxat, l'endemà ho repeteix. Una vegada ha acabat fa una altra pregària. Les oracions només les coneix ella, ja que quan les transmet a algú, ja no es pot fer més el remei. Hi ha unes quantes persones a Piera que acudeixen a ella perquè els hi guareixi els cops d'aire. </p> | 08161-341 | Piera. | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||||
| 100202 | Rondalla del sastre d'Esparreguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-sastre-desparreguera | <p><span><span><span>AMADES, J. (1999). <em>Folklore de Catalunya. Rondallística. </em>Barcelona: Editorial Selecta.</span></span></span></p> | XX | <p>Segons una rondalla, el sastre d'Esparreguera dit 'Sastre Bernat' va decidir anar a la festa del Sant Crist de Piera a fer befa de la imatge. Pel camí es va trobar un amic que li va dir on anava i va respondre que a tallar-li les ungles al Sant Crist. Quan li anava a ensenyar les grosses tisores, es va quedar immobilitzat. Aconsellat per la gent que hi havia, va demanar perdó al Sant Crist, que li tornà la mobilitat però no de forma completa perquè no oblidés el que havia fet.</p> | 08161-342 | Piera. | <p>La va recollir Joan Amades l'any 1931 a Emili Pasqual de Piera.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100290 | Festa Major de Sant Jaume Sesoliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-sesoliveres | XIX-XX | <p>La Festa Major del nucli de Sant Jaume Sesoliveres es celebra cada any el darrer cap de setmana de juliol, la d'estiu, i el més proper a Sant Nicasi, la d'hivern. L'acte central de la festa d'estiu és la missa solemne de diumenge al matí i al llarg del cap de setmana s'hi realitzen diverses activitats lúdiques i esportives, com són àpats populars, jocs familiars, cinema a la fresca, concert, etc. La festa major d'hivern té l'ofici solemne en honor al sant com a acte central. És tradició que els que han tingut fills el darrer any, treuen en processó la imatge del Sant pels carrers del poble. </p> | 08161-348 | Sant Jaume Sesoliveres. | <p>Segons creença popular, la festa es remunta a l'any 1889, quan el poble de Sant Jaume Sesoliveres va viure una gran mortalitat infantil. El poble es va ecomanar a Sant Nicasi sortint en processó i celebrant un ofici en honor seu, que van mantenir des d'aleshores per haver parat la mortalitat. L'any 1970 la festa es va traslladar al primer cap de setmana de febrer.</p> | 41.4714000,1.7502800 | 395648 | 4591843 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100000 | Campanes de Sant Jaume Sesoliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-jaume-sesoliveres | XVII-XIX | <p>Al campanar de l'església de Sant Jaume Sesoliveres s'hi conserven dues campanes antigues. Són de mitjanes dimensions i fetes de bronze. Entre les inscripcions, poc visibles a la seva part exterior, s'hi poden llegir els anys de construcció, '1685' i '1880'. Els jous on estan fixades són originals.</p> | 08161-211 | Església de Sant Jaume Sesoliveres. | 41.4718900,1.7506400 | 395679 | 4591897 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100000-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100000-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100000-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100000-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 100001 | Creu del Cementiri de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-piera | <p>Text del plafó indicatiu.</p> | XIX | <p>Creu situada al passadís central del cementiri de Piera.</p> <p>És una creu llatina de mitjanes dimensions, feta de ferro fos amb els extrems lobulats. La part interna és de reixa amb forats lobulats. A la base hi consta 'RECUERDO DE IGNACIO MARQUES Y (BOLET 1882). Es troba fixada sobre un pilar quadrangular de pedra.</p> | 08161-212 | Cementiri de Piera. | <p>La senyora Isabel Bolet i Vidiella va ser una de les principals promotores del temple de la Sagrada Família de Barcelona. L'any 1885 va contactar amb Antoni Gaudí per oferir de finançar la construcció de l'església que estava projectant, però no hi va haver entesa perquè ella volia que fos dedicada a Santa Isabel. A la seva mort, va deixar una gran fortuna a l'arquitecte, que es diu que va reformular el projecte gràcies a aquest capital. Aquest fet va quedar en l'anonimat fins que Julià Bretos va descobrir el mecentage d'Isabel Bolet gràcies al seu testament de l'any 1888. Isabel estava casada amb el pierenc Ignasi Marquès i Bolet i a la seva mort l'any 1885 li va fer el panteó i la creu al cementiri del seu poble natal, on més tard seria enterrada ella. </p> | 41.5134300,1.7387200 | 394751 | 4596523 | 1882 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100001-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100001-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 100002 | Panteó d'Isabel Bolet i Ignasi Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-disabel-bolet-i-ignasi-marques | <p>Text del plafó informatiu.</p> | XIX | <p>El panteó està situat a la part central del cementiri de Piera. </p> <p>Està format per un pilar quadrangular de dos nivells separats per una motllura amb decoració a cada costat. A cada costat hi ha una placa de marbre, a la frontal hi consta 'YSABEL BOLET I VIDIELLA DEDICA ESTA PANTEON A LA MEMORIA DE SU DIFUNTO ESPOSO IGNACIO MARQUÉS Y BOLET'. La part superior està coronada per una cornisa profusament decorada amb una estrella a cada cara. El panteó està envoltat amb una tanca de forja profusament decorada.</p> | 08161-213 | Cementiri de Piera. | <p><span><span><span>La senyora Isabel Bolet i Vidiella va ser una de les principals promotores del temple de la Sagrada Família de Barcelona. L'any 1885 va contactar amb Antoni Gaudí per oferir de finançar la construcció de l'església que estava projectant, però no hi va haver entesa perquè ella volia que fos dedicada a Santa Isabel. A la seva mort, va deixar una gran fortuna a l'arquitecte, que es diu que va reformular el projecte gràcies a aquest capital. Aquest fet va quedar en l'anonimat fins que Julià Bretos va identificar la mecenes amb la vilanovina Isabel Bolet i Vidiella, casada amb el pierenc Ignasi Marquès i Bolet. A la mort del seu espòs, Isabel va fer el panteó i la creu, on uns anys després també seria enterrada ella. </span></span></span></p> | 41.5134500,1.7387800 | 394756 | 4596525 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100002-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100003 | Ca l'Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenric-1 | <p><span><span><span>AAVV. (2023). <em>Els Ferrer del Coll: Terra i Arrels</em>. La Torre de Claramunt: Centre d’Estudis Pierencs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XII-XX | <p>Ca l'Enric és una masia del segle XII que es va consolidar al segle XVII i que va ser reformada fa uns anys. </p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular, situat a tocar del nucli de Bedorc. Està format per la casa principal i diversos volums annexes que s'hi adossen, el més proper dels quals és la masoveria. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat de notables dimensions, que es troba descentrat en el frontis. Als pisos superiors totes les finestres són amb llinda de fusta. A la façana lateral hi ha diverses obertures de factura moderna i una eixida. El ràfec està acabat amb cairons i rajoles pintades amb dents de llop.</p> <p>El tractament exterior dels murs és de restes d'arrebossat de morter de calç i el parament és de pedra lligada amb morter i alguns trams amb tàpia.</p> | 08161-214 | C. Parellada, 16. Bedorc | <p>L'origen del nucli de Bedorc es remunta al segle XII quan era un territori sotmès al comtat de Barcelona. El 1188 en Guerau i n'Arsendis de Bedoc van fer donació al monestir de Sant Cugat de la seva fortalesa i l'església de Sant Miquel. Poc després ja s'hi documenten les masies de Ca L'Enric, Can Parellada, Ca l'Olivé i Can Valls, a partir de les quals va anar-se formant el nucli actual. A mitjans del segle XVI, entre les afrontacions del mas Coll, hi consta el mas Enric de Gabriel Solà, que havia estat del difunt Pere Pasqual. L'any 1686, Pere Enric estableix un pacte de masoveria de la masia amb Miquel Almirall.</p> | 41.4981000,1.7192900 | 393104 | 4594845 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100003-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100003-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100003-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100003-4.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100004 | Ca l'Olivé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lolive-0 | <p><span><span><span>AAVV. (2023). <em>Els Ferrer del Coll: Terra i Arrels</em>. La Torre de Claramunt: Centre d’Estudis Pierencs.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Ca l'Olivé és una masia del segle XVI que ha estat força reformada durant el segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat integrat dins el nucli urbà. És de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures del frontis són d'arc pla arrebossat, com també les de la façana lateral. Aquí s'hi afegeix un cos amb dos pòrtics laterals d'arc rebaixat i una terrassa posterior. El ràfec està acabat amb una imbricació de teula ceràmica. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08161-215 | C. Major, 2. El Bedorc. | <p>L'origen del nucli de Bedorc es remunta al segle XII quan era un territori sotmès al comtat de Barcelona. El 1188 en Guerau i n'Arsendis de Bedoc van fer donació al monestir de Sant Cugat de la seva fortalesa i l'església de Sant Miquel. S'hi documenten les masies de Ca L'Enric, Can Parellada, Ca l'Olivé i Can Valls, a partir de les quals va anar-se formant el nucli actual. A mitjans del segle XVI, entre les afrontacions del mas Coll, hi consta el mas Olivé de Joan Cicart. L'any 1923 va ser alcalde de Piera Joan Torras Sabaté, fill de Ca l'Olivé. En terres de la casa s'hi va construir la sala de ball 'de dretes' l'any 1933.</p> | 41.4973600,1.7209000 | 393237 | 4594761 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100004-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100004-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100004-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100005 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-4 | <p><span><span><span>AAVV. (2023). <em>Els Ferrer del Coll: Terra i Arrels</em>. La Torre de Claramunt: Centre d’Estudis Pierencs.</span></span></span></p> | XII-XX | <p>Can Parellada és una masia d'origen medieval que ha estat molt reformada durant el segle XX. </p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular, al qual s'adossen diversos volums. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt arrebossat, integrat dins un cos amb obertures d'arc pla arrebossat, un balcó corregut i un pòrtic a la planta baixa. Les obertures de totes les façanes són d'arc pla arrebossat, la majoria de factura moderna. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08161-216 | C. Major, 13. El Bedorc. | <p><span><span><span>L'origen del nucli de Bedorc es remunta al segle XII quan era un territori sotmès al comtat de Barcelona. El 1188 en Guerau i n'Arsendis de Bedorc van fer donació al monestir de Sant Cugat de la seva fortalesa i l'església de Sant Miquel. Poc després ja s'hi documenten les masies de Ca L'Enric, Can Parellada, Ca l'Olivé i Can Valls, a partir de les quals va anar-se formant el nucli actual. Al segle XIII, Pere Parellada consta com a testimoni en la consagració de l'església de Piera. </span></span></span>A mitjans del segle XVI, entre les afrontacions del mas Coll, hi consta el mas Olivé de Joan Cicart. <span><span><span>Un fill de la casa, Ramon Parellada, va iniciar un dietari l'any 1788 i fins el 1834 que permet documentar diversos fets històrics de la zona, com els aiguats.</span></span></span></p> | 41.4969500,1.7216800 | 393302 | 4594714 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100005-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100005-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100005-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100005-4.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100006 | El Cafè de Bedorc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cafe-de-bedorc | XX | Es troba en estat ruïnós. | <p>El Cafè és un local social del nucli de Bedorc construït durant la dècada de 1930.</p> <p>És un edifici de planta rectangular format per una sola nau diàfana. Es troba cobert a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al centre del frontis hi ha un gran portal custodiat amb columnes que sostenen un frontó triangular. A banda i banda hi ha grans finestrals d'arc pla ceràmic. La façana està coronada amb una cornisa senzilla. El tractament exterior del mur és de maó vist, tot i que originalment tenia unes franges decoratives sota la cornisa i una motllura poligonal en relleu entre dues obertures.</p> | 08161-217 | C. Major, 2. El Bedorc. | <p>El casal social el Cafè es va construir l'any 1933 a la plana de Ca l'Olivé. Hi havia sala de ball i s'hi reunien els veïns propers a la dreta catalanista. Aviat, l'any 1935, se'n va construir un altre pels d'esquerres al carrer Munné Orpí. Va estar en funcionament fins que es va jubilar el darrer cafeter, en Joan Torras de Can Borràs. La nova sala es va inaugurar en un altre indret l'any 1987.</p> | 41.4972500,1.7214400 | 393282 | 4594748 | 1933 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100006-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100006-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100006-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 100007 | Riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia-4 | <p>El riu Anoia neix al municipi de Jorba i transcorre per diversos municipis de l'Anoia fins a desembocar al riu Llobregat, en terme de Martorell. El riu travessa el terme de Piera pel seu extrem de migdia, fent de partió amb el erme de Cabrera. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els àlbers, pollancres, bogues, oms, etc.</p> | 08161-218 | Sector de migdia del terme municipal. | 41.4605800,1.7631100 | 396702 | 4590626 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100007-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100007-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100009 | Ca l'Estevania | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestevania | XVII-XX | <p>Ca l'Estevenia és una masia del segle XVII construïda al costat de la rectoria de Sant Jaume Sesoliveres. Durant la segona meitat del segle XX es van modificar moltes de les obertures tot incorporant-hi la pedra i ampliant-la en alçada.</p> <p>És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc de mig punt i, com les finestres del pis, es troba emmarcat amb pedra afegida modernament. Les golfes s'obren amb tres pòrtics d'arc de mig punt que descansen sobre pilars de pedra amb capitells.</p> <p>El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior dels murs és arrebossat. Segons un testimoni gràfic, a l'interior hi ha dos portals destacats de tradició gòtica, que es desconeix si són originals de la casa i si encara hi són per no haver-hi pogut accedir. Davant la casa hi ha un pati tancat per un mur perimetral obert en un costat amb un portal d'arc de mig punt adovellat.</p> | 08161-220 | Pl. del Padró, 7. Sant Jaume Sesoliveres. | 41.4715800,1.7505400 | 395670 | 4591862 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100009-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100009-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100009-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 100011 | Pedró de Sant Jaume Sesoliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-jaume-sesoliveres | XX | <p>El pedró de Sant Jaume Sesoliveres es troba situat al centre de la plaça que hi ha davant l'església. </p> <p>És una creu llatina metàl·lica amb les terminacions lobulades, que es troba fixada sobre una base quadrangular de tres nivells en gradació. El de sota és fet de pedra lligada amb morter i els extrems ceràmics, el segon és revestit amb uns plafons motllurats i extrems ceràmics i el tercer és arrebossat. A la part frontal d'aquest darrer hi ha fixada una placa de marbre que diu 'SANT JAUME/ SESOLIVERES /DONA LA BENVINGUDA /AL SEGLE XX / 1 DE GENER DE 1901 / RESTAURADA EL 2001'.</p> | 08161-222 | C. de la Font. Sant Jaume Sesoliveres. | <p>Als pedrons situats davant l'església és on tradicionalment es beneïa el terme.</p> | 41.4711900,1.7520100 | 395792 | 4591817 | 1901 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100011-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100011-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100012 | Cal Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-feixes-0 | XIV-XX | <p>Casa d'origen medieval que va ser reformada al segle XX, quan se li va donar l'aspecte actual.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, de pedra carejada els dos portals de la planta baixa i d'arc pla arrebossat emmarcades amb una motllura als pisos, on tenen sortida a un balcó. Al nivell superior, entre les dues finestres hi ha un pòrtic d'arc de mig punt ceràmic. </p> <p>El ràfec està acabat amb una cornisa. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat, a la planta baixa amb els carreus de les cantonades vists. A l'entrada s'hi conserva un destacat paviment de mosaic de còdols amb una estrella i un cercle al centre.</p> | 08161-223 | C. de la Plaça, 3. | <p><span lang='CA'><span><span>És una de les cases del nucli antic del Mercadal, que es va construir al segle XII separat del castell de Piera. Es va consolidar al segle XIV i tenia la plaça del Mercadal, actual plaça de Joan Orpí, com a centre on s’hi traslladaria el mercat setmanal. La muralla que envoltava el nucli tenia una torre denominada del Cap i tres portals d’entrada, dels quals només se’n conserva el Portal d’en Romanyà. </span></span></span></p> | 41.5178400,1.7427800 | 395097 | 4597008 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100012-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100012-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100012-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 100013 | Can Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jeroni-2 | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XVIII-XIX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Can Jeroni era una masia del segle XVIII de la qual en queden restes. </p> <p>Era un edifici de planta rectangular format per dos volums, de dos nivells d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La casa es troba enderrocada en la seva totalitat, havent perdut la coberta i els forjats. En queden restes de murs, la majoria fets de tàpia, d'una alçada màxima fins al primer pis. L'entorn és ple de runa i es troba coberta de vegetació.</p> | 08161-224 | Camí de Can Jeroni. | <p>La trobem documentada des del segle XVIII. Era propietat dels germans Parera. Tenia dues estades, de les quals la dels masovers era coneguda com Cal Perico. Al llibre 'El terme municipal de Piera' d'Antoni Escudero hi surt una fotografia de la casa dempeus.</p> | 41.5107700,1.7582700 | 396378 | 4596204 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100013-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100013-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100013-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 100014 | Can Torras de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torras-de-la-mata | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XVI-XIX | Pràcticament no en queden vestigis. | <p>La masia de Can Torras de la Mata estava situada prop del camí que anava de Piera a Sant Jaume passant per Can Claramunt. En el lloc on estava construïda s'hi observen restes de runa entre la vegetació. A l'altre costat del camí s'hi conserven les restes del corral, una estructura de planta rectangular allargada d'un nivell d'alçat feta de tàpia. </p> | 08161-225 | Camí de Can Torras. | <p>Can Torras de la Mata era una masia documentada des del segle XVI. Al fogatge de Piera de 1553 hi consta Salvador Torra de la Mata. Era una masia important, de grans dimensions i de tipologia clàssica, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i galeria a les golfes. A la part posterior tenia els cups i l'era. Se'n conserva un testimoni gràfic al llibre d'Antoni Escudero 'El terme municipal de Piera'. A la dècada de 1980 es trobava en mal estat, motiu pel qual el propietari va decidir enderrocar-la. El portal es va col·locar a l'actual carrer Canigó de Piera, al costat del portal del Romanyà.</p> | 41.4938700,1.7436200 | 395128 | 4594346 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100014-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100014-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100014-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 100015 | Terrisseria de Ca l'Isidret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrisseria-de-ca-lisidret | <p><span><span><span>CORREDOR-MATEOS, J.; GUMÍ, J. (1978). <em>Ceràmica popular catalana. </em>Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Text del plafó informatiu.</span></span></span></p> | XX | Es conserva parcialment. | <p>Al costat de la masia de Ca l'Isidret s'hi conserva part de l'antiga terrisseria que es va habilitar al costat de la casa a mitjans del segle XX.</p> <p>Es tracta d'una construcció rectangular que es troba adossada al costat de llevant de la casa. Té de dos nivells d'alçat, amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana de migdia s'obre amb arcs ceràmics tapiats a la planta baixa i finestres d'arc pla arrebossat al pis. El parament és de tàpia. A l'interior hi ha el que havia estat l'obrador. A la part posterior hi havia els forns i d'altres construccions, dels quals en queden pocs vestigis.</p> | 08161-226 | Ca l'Isidret. C. Josep Vidal Munné. | <p>A la dècada de 1940 el propietari de Ca l'Isidret, Joan Fàbregas Sadurní, va associar-se amb Rafael Costa Monbert, terrissaire de Can Jana, per crear els forns a la seva casa. Es van dedicar especialment a produir material de construcció i de decoració, com teules, maons, balustres, pinyes, etc. </p> <p><span><span><span>La terrisseria va ser una activitat econòmica molt important a Piera, gràcies a l’existència d’argila a la proximitat de la vila. Hi trobem documentades quatre terrisseries a Cal Tasta, Can Jana, Ca l’Isidret, Cal Moreno i Cal Víctor, que tenien l’obrador i el forn davant la casa, a més de la Bòbila. Aquest material s’extreia en carros de forma manual i es portaven fins als obradors, on es dipositava en una bassa per ablanir-la. Després de treure-li les impureses s’estenia per treure l’aigua i es tallava en blocs o pans i es deixava reposar un temps. Tot seguit es tornejaven i es deixaven reposar fins que ja es podien coure al forn. Tenien un pati on s’assecaven i es col·locaven les peces, llestes per a la seva comercialització. S’hi feien tot tipus d’atuells, com són plats, torretes, gibrelles, càntirs, etc, així com material per la construcció. La ceràmica tradicional va conviure un temps amb innovacions, essent la més important els plats i gerres de vi, les torretes i les menjadores. Els plats a Piera reben el nom “de murri”, “de garber”, “platillo”, “platero” i “plat de la mort”, aquest últim per als menjars dels funerals (CORREDOR-MATEOS, GUMÍ, 1978: 134). La darrera terrisseria en actiu va ser Cal Tasta, que va tancar fa uns anys.</span></span></span></p> | 41.5195500,1.7450500 | 395289 | 4597195 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100015-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100015-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 100016 | Terrisseria de Cal Víctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrisseria-de-cal-victor | <p><span><span><span>CORREDOR-MATEOS, J.; GUMÍ, J. (1978). <em>Ceràmica popular catalana. </em>Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></p> | XX | <p>La terrisseria de Cal Víctor estava situada en una parcel·la del nucli de Piera, on encara s'hi conserva l'obrador. </p> <p>Es tracta d'una construcció rectangular aïllada. Té tres nivells d'alçat i la coberta plana. La façana principal s'orienta a ponent i té diverses obertures d'arc pla arrebossat. A la part de baix hi havia l'obrador i a dalt l'habitatge, al qual s'hi accedeix directament per una escala exterior adossada a la façana, seguida d'un balcó corregut. El coronament està acabat amb merlets. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat. A la part interior del que havia estat l'obrador s'hi conserva el paviment de rajol original. Els forns estaven situats en un costat del pati, en el lloc on més tard s'hi va fer un habitatge nou.</p> | 08161-227 | C. Folch i Torres, 3. | <p><span><span><span>La terrisseria va ser una activitat econòmica molt important a Piera, gràcies a l’existència d’argila a la proximitat de la vila. Hi trobem documentades quatre terrisseries a Cal Tasta, Can Jana, Ca l’Isidret, Cal Moreno i Cal Víctor, que tenien l’obrador i el forn davant la casa, a més de la Bòbila. Aquest material s’extreia en carros de forma manual i es portaven fins als obradors, on es dipositava en una bassa per ablanir-la. Després de treure-li les impureses s’estenia per treure l’aigua i es tallava en blocs o pans i es deixava reposar un temps. Tot seguit es tornejaven i es deixaven reposar fins que ja es podien coure al forn. Tenien un pati on s’assecaven i es col·locaven les peces, llestes per a la seva comercialització. S’hi feien tot tipus d’atuells, com són plats, torretes, gibrelles, càntirs, etc, així com material per la construcció. La ceràmica tradicional va conviure un temps amb innovacions, essent la més important els plats i gerres de vi, les torretes i les menjadores. Els plats a Piera reben el nom “de murri”, “de garber”, “platillo”, “platero” i “plat de la mort”, aquest últim per als menjars dels funerals (CORREDOR-MATEOS, GUMÍ, 1978: 134). La darrera terrisseria en actiu va ser Cal Tasta, que va tancar fa uns anys.</span></span></span></p> | 41.5209000,1.7473900 | 395486 | 4597342 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100016-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100016-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100016-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100016-5_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100016-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100017 | Terrisseria de Cal Moreno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrisseria-de-cal-moreno | <p><span><span><span>CORREDOR-MATEOS, J.; GUMÍ, J. (1978). <em>Ceràmica popular catalana. </em>Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p>La terrisseria de Cal Moreno està situada al pati del darrera de la casa. </p> <p>S'hi conserva tot l'espai de producció, amb l'edifici de l'obrador i el forn i el pati amb la bassa. L'edifici és una construcció rectangular de dos nivells d'alçat i la coberta a un vessant. La part frontal es troba oberta amb galeries amb pilars d'obra. A l'interior hi ha els dos forns situats en nivells diferents, així com l'obrador i l'assecador. Al pati hi ha la bassa, on es treien els terrossos i les pedres de l'argila que arribava amb els carros. </p> | 08161-228 | Carreró de Cal Moreno, 2. | <p><span><span><span>La terrisseria la va fundar Josep Mata a mitjans del segle XIX. Es dedicava a fer tot tipus d'atuells i material constructiu. El darrer en portar el negoci fou Josep Mata Balart, qui en jubilar-se va seguir anant de forma diària a la terrisseria tot fabricant plats i rajoles de disseny únic.</span></span></span></p> <p><span><span><span> La terrisseria va ser una activitat econòmica molt important a Piera, gràcies a l’existència d’argila a la proximitat de la vila. Hi trobem documentades quatre terrisseries a Cal Tasta, Can Jana, Ca l’Isidret, Cal Moreno i Cal Víctor, que tenien l’obrador i el forn davant la casa, a més de la Bòbila. Aquest material s’extreia en carros de forma manual i es portaven fins als obradors, on es dipositava en una bassa per ablanir-la. Després de treure-li les impureses s’estenia per treure l’aigua i es tallava en blocs o pans i es deixava reposar un temps. Tot seguit es tornejaven i es deixaven reposar fins que ja es podien coure al forn. Tenien un pati on s’assecaven i es col·locaven les peces, llestes per a la seva comercialització. S’hi feien tot tipus d’atuells, com són plats, torretes, gibrelles, càntirs, etc, així com material per la construcció. La ceràmica tradicional va conviure un temps amb innovacions, essent la més important els plats i gerres de vi, les torretes i les menjadores. Els plats a Piera reben el nom “de murri”, “de garber”, “platillo”, “platero” i “plat de la mort”, aquest últim per als menjars dels funerals (CORREDOR-MATEOS, GUMÍ, 1978: 134). La darrera terrisseria en actiu va ser Cal Tasta, que va tancar fa uns anys.</span></span></span></p> | 41.5176000,1.7418100 | 395015 | 4596982 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100017-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100017-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100017-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100017-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100017-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100017-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100017-8.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100019 | Terrisseria de Can Jana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrisseria-de-can-jana | <p><span><span><span>CORREDOR-MATEOS, J.; GUMÍ, J. (1978). <em>Ceràmica popular catalana. </em>Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></p> | XIX | <p>La terrisseria de Can Jana està situada al pati del darrera de la casa. </p> <p>S'hi conserva tot l'espai de producció, amb l'edifici de l'obrador, els forns i el pati amb la font en un costat. L'edifici és una construcció rectangular amb coberta a un vessant, oberta frontalment amb pilars d'obra vista. A l'interior hi ha els dos forns, un dels quals té la xemeneia que sobresurt per sobre la teulada. En un costat hi ha una rampa, per on tiraven els fogots. </p> | 08161-230 | C. Josep Vidal Munné. | <p><span><span><span>La terrisseria de Can Jana va començar per la iniciativa de la família Monbert. Treien l'argila del marge de la riera de la Guinovarda, al costat de la casa. Quan va morir l'hereu Joan Monbert Figueres l'any 1937, al tenir només dues filles, van ser els nebots Joan i Rafael Costa Monbert qui van seguir el negoci. Hi treballaven una dotzena de persones. Expliquen que quan encenien els forns, cremaven 3 dies i 3 nits i mentre esperaven que fos a punt feien música. Els plats denominats 'de murri' eren de mostra, per saber si l'obra era cuita. Poc després de la guerra, van acabar l'activitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La terrisseria va ser una activitat econòmica molt important a Piera, gràcies a l’existència d’argila a la proximitat de la vila. Hi trobem documentades quatre terrisseries a Cal Tasta, Can Jana, Ca l’Isidret, Cal Moreno i Cal Víctor, que tenien l’obrador i el forn davant la casa, a més de la Bòbila. Aquest material s’extreia en carros de forma manual i es portaven fins als obradors, on es dipositava en una bassa per ablanir-la. Després de treure-li les impureses s’estenia per treure l’aigua i es tallava en blocs o pans i es deixava reposar un temps. Tot seguit es tornejaven i es deixaven reposar fins que ja es podien coure al forn. Tenien un pati on s’assecaven i es col·locaven les peces, llestes per a la seva comercialització. S’hi feien tot tipus d’atuells, com són plats, torretes, gibrelles, càntirs, etc, així com material per la construcció. La ceràmica tradicional va conviure un temps amb innovacions, essent la més important els plats i gerres de vi, les torretes i les menjadores. Els plats a Piera reben el nom “de murri”, “de garber”, “platillo”, “platero” i “plat de la mort”, aquest últim per als menjars dels funerals (CORREDOR-MATEOS, GUMÍ, 1978: 134). La darrera terrisseria en actiu va ser Cal Tasta, que va tancar fa uns anys.</span></span></span></p> | 41.5199100,1.7441000 | 395210 | 4597236 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100019-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100019-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100019-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100019-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100019-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100019-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100019-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100019-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100019-10.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100020 | Jardins de Cal Víctor Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-cal-victor-riu | XX | <p>Al pati posterior de la casa senyorial de Can Víctor Riu s'hi obre un magnífic jardí. </p> <p>Es tracta d'un jardí de grans dimensions i de gust italianitzant, disposat en bancals esgraonats en sentit descendent i delimitats amb baranes de balustrada ceràmica. Hi trobem un contrast compositiu a cada bancal a través de plantes, flors, fonts; enllaçats a través de passadissos, pèrgoles, terrasses...; entre els que destaca el bancal central amb una font central envoltada per un laberint de boix. En destaca també un pavelló d'estiu on hi ha la font d'en Freixedes.</p> | 08161-231 | C. Sant Bonifaci, 16-18. | <p>A principi del segle XX la família Freixedas va habilitar aquesta casa per a l'estiueig i va fer un primer jardí aprofitant els bancals destinats a horts de la finca. L'empresari pierenc Víctor Riu i Ribera, dedicat a la producció de carburs i gasos metàl·lics, va comprar la finca l'any 1928. En va promoure una nova reforma, segons projecte de l'arquitecte Enric Catà i Catà, conegut autor junt amb Eugeni P. Cendoya del Palau Nacional de Montjuïc. En el moment de la construcció, a nivell popular es va denominar l'edifici com 'El Peligro', per la verticalitat que tenia. Acabada l'obra, Víctor Riu va encomanar a Ferran Serra i Serra d'esgrafiar la façana principal i la galeria posterior. A la dècada de 1980 va canviar de mans i el seu jardí va ser arranjat seguint una estètica italianitzant.</p> | 41.5192500,1.7473700 | 395482 | 4597159 | 08161 | Piera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100020-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100020-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100020-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100020-50.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100020-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 100021 | Rellotge de sol de Cal Víctor Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-victor-riu | XX | <p>Rellotge de sol situat en una paret de la part posterior de la casa senyorial de Cal Víctor Riu.</p> <p>És un rellotge esgrafiat a la part de dalt del mur que hi ha sobre la galeria i està encarat al pati. És blanc sobre un fons terrós. Està emmarcat als laterals i part superior amb una sanefa, amb dos rectangles a cada costat. A la part central hi ha dibuixat mig sol d'on surt el gnòmon i els raigs representen les línies horàries i a sota els números romans. A sota hi diu 'TEMPUS FUGIT'.</p> | 08161-232 | C. Sant Bonifaci, 16-18. | 41.5198600,1.7469900 | 395451 | 4597227 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100021-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100021-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 100085 | Trull de la rotonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-la-rotonda | XX | <p>Trull d'oli situat al centre de la rotonda de la carretera B-224, al costat de l'ambulatori.</p> <p>És una estructura formada per una mola horitzontal que serveix de base, al centre de la qual hi ha un forat on s'hi fixa un cargol. A cada costat hi ha una mola vertical fixada al cargol, on hi ha una remuja on s'abocaven les olives. Es de desconeix quin és el seu emplaçament original.</p> | 08161-233 | Rotonda de la B-224. | 41.5262000,1.7497300 | 395690 | 4597928 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100085-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100085-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 100086 | Alzines de la Font de Can Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-de-can-flaquer | La caiguda que tenen amenaça la seva supervivència. | <p>Alzines situades sobre en un costat de la Font de Can Flaquer. Es tracta de dos exemplars centenaris d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. Són arbres perennes que tot buscant la llum han pres una forma molt inclinada sobre el safareig. Tenen una capçada irregular.</p> | 08161-234 | Font de Can Flaquer. | 41.5227800,1.7733000 | 397651 | 4597520 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100086-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100086-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 100087 | Plàtan de la Font de Can Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-font-de-can-flaquer | <p>Plàtan situat al davant de la Font de Can Flaquer. Es tracta d'un exemplar centenari de plàtan (Platanus hispanica), espècie de la família de les platanàcees. El tronc té una amplada considerable i té una brancada molt voluminosa.</p> | 08161-235 | Font de Can Flequer. | 41.5228900,1.7735500 | 397672 | 4597532 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100087-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100087-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100087-4.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100088 | Barraca de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-pujades | XIX-XX | No conserva la coberta. | <p>Barraca situada enmig d'una vinya de la masia de Can Pujades.</p> <p>És una estructura rectangular feta amb pedra i maó lligada amb morter, revestida amb morter de calç. A la part frontal en queda un dels brancals de la porta d'entrada, feta de ceràmica. S'hi conserva alguna biga i lloses de la coberta original. A l'interior hi ha una menjadora i les restes d'un foc.</p> | 08161-236 | Can Pujades. | 41.5218500,1.7807700 | 398273 | 4597408 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100088-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100088-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100088-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 100089 | Encaix de premsa de Cal Gareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encaix-de-premsa-de-cal-gareny | XIX | <p>A sota el pontet que hi ha a la part posterior de Cal Gareny s'hi conserva l'encaix de la premsa de vi. </p> <p>Es troba encastat al mur que comunica amb el celler. A la part superior hi ha la biga horitzontal on hi ha l'any '1825' gravat, així com el forat del cargol a l'interior. No conserva la gàbia ni la base. Actualment s'hi ha obert una porta. </p> | 08161-237 | C. de la Plaça, 16. | 41.5179500,1.7435700 | 395163 | 4597019 | 1825 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100089-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100089-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 100090 | Monument a la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-11 | XX | <p>Monument situat al centre de la plaça del Sant Crist.</p> <p>És una estructura formada per una base quadrangular de pedra vista, de la part superior de la qual sobresurten sis braços que sostenen un cilindre. Aquest té unes figures de balladors de sardanes en relleu i té a sobre hi ha l'escut de Piera de pedra, amb una corona metàl·lica a sobre. En un costat de la base hi ha una rajola on hi diu 'MONUMENT PUJAT PER/ L'AGRUPACIÓ SARDANISTA DE PIERA/ DISSENY JOAN GARCIA I FERNÁNDEZ/ 28 D'ABRIL 1981'.</p> | 08161-238 | Pl. del Sant Crist. | <p>Va ser construït l'any 1981 per l'Agrupació Sardanista de Piera. </p> | 41.5169200,1.7411200 | 394957 | 4596908 | 1981 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100090-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100090-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100091 | Alzines i roure del torrent de can Sagristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-i-roure-del-torrent-de-can-sagrista | XIX | <p>Alzines situades sobre el torrent de can Sagristà, al costat del camí que va a la font de la Magnòlia.</p> <p>Es tracta de diversos exemplars centenaris d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. També hi ha un roure (Quercus robur) centenari. Tot buscant la llum han pres una forma molt inclinada cap al torrent.</p> | 08161-239 | Torrent de can Sagristà. | 41.5387800,1.7477800 | 395548 | 4599327 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100091-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100091-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.