Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
96707 Can Benet o ca l'Enric Benet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-o-ca-lenric-benet <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XVI-XXI <p>Ca l’Enric Benet és una casa entre mitgeres del segle XVI, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis.</p> <p>Destaca el portal de punt rodó dovellat, escapçat per una construcció moderna. A la planta pis, destaca el finestral d’arc conopial de tradició gòtica, que incorpora mascarons i impostes treballades de notable interès artístic. La llinda és esculpida amb decoracions florals i geomètriques. De l'arc surten quatre grups de nervis, i en cada un d'ells hi ha esculpit el cap d'un àngel o querubí. Els brancals acaben amb impostes decorades amb motius vegetals de fulles d'acant.</p> 08163-11 Carrer Major, núm. 1 <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa, i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral, canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> 41.6275001,2.6890855 474102 4608466 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1103.jpg Legal Renaixement|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-10-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Per fotografies antigues conservades a l'arxiu municipal podem saber que la casa del número 3 tenia un portal ample d'arc escarser a la planta baixa. A la planta pis, hi havia una altra finestra d'estil gòtic d'arc conopial. Tant una casa com l'altra pertanyien a la família Marquès i eren botigues. En la casa del número 1 s'hi venia pa i a la del número 3, queviures.La construcció del bloc de pisos actuals també va malmetre part del portal rodó del número 1, on s'hi ha fet una nova entrada d'accés a la planta pis. 95|94 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96724 Casa del carrer Major, núm. 32 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-32 <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XVIII <p>És en aquesta casa on s'inicia l'estrenyiment del carrer Major en el tram proper a la plaça Catalunya. Consta, si més no en el cos principal, de planta baixa i pis. La coberta és plana. Destaquen la porta i la finestra de la planta pis, per la seva factura setcentista.</p> <p>A la finestra, la llinda i l'ampit reprodueixen l'estil de moltes de les finestres de masies i cases de la zona. La porta, amb llinda gravada amb l'any 1774, és molt pròpia de l'època i contrasta amb els portals dovellats i rodons de moltes cases del mateix carrer.</p> <p>Originàriament era una torre de defensa.</p> 08163-18 Carrer Major, núm. 32 <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan l'any 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> 41.6273145,2.6879267 474005 4608445 1774 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1804.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-11-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es coneix popularment amb el nom de Torre del comte. 119|98 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96741 Can Basart https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basart-0 <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> XX <p>Torre d'estiueig, envoltada de jardí, de línies classicistes, formada per un cos principal de planta rectangular i un cos més elevat, a mode de torre. El cos principal consta de semi soterrani, planta baixa i golfes altes, fruit d'una inclinació de la coberta superior a la normal, que deixa espai per a una terrassa a la façana frontal i una altra a la posterior. La coberta és a quatre aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La torre, de secció quadrada consta de planta baixa i pis, amb coberta piramidal.</p> <p>Destaca el coronament ondulat de la façana de migdia i l'acabament en ràfec que separa la planta baixa de les golfes i, per tant, queda per sota la barana de la terrassa formada a les golfes. També destaca la tribuna que sobresurt de la planta baixa de la torre.</p> <p>L'accés a l'entrada es fa superant una escalinata. Destaca la decoració de la porta, de caire renaixentista, emmarcada per dos pilars estriats amb capitell jònic que sustenta un arquitrau coronat amb relleus florals.</p> 08163-35 Carrer del Consolat de Mar, núm. 5 41.6232559,2.6952000 474609 4607993 1915 - 1929 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3503_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3504_0.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-10-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart També és coneguda com La Torre d'en Krutter. 98 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96753 Turó de la Mare de Déu de Gràcia https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-mare-de-deu-de-gracia <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de la Mare de Déu de la Gràcia, està situat a llevant del municipi de Pineda de Mar. Orogràficament és el darrer dels turons que componen la carena o serra de la Guàrdia. Té una alçada de 76,6 m. per sobre el nivell del mar, amb la que hi ha una distància en línia recta de 990 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els límits administratius amb el municipi veí de Santa Susanna transcorren pel vessant de ponent del turó, entre la cota 55 i la 65 que comunica amb el sector més planer. A excepció de tres edificacions habitables (a Pineda de Mar) i una a Santa Susanna, la pressió urbanística pel vessant de Pineda de Mar d’aquest espai és molt gran i només queda delimitat pel carrer de Valldemaniu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un indret d’un gran valor paisatgístic que mostra l’evolució i l’adaptació del treball de la terra als nous temps. Al capdamunt del turó hi ha l’ermita o capella de la Mare de Déu de Gràcia de la qual ja se’n té constància l’any 1751, construïda per un grup de mariners, després destruïda i finalment reconstruïda gràcies als esforços de molta gent de Pineda de Mar. Malgrat pertànyer al municipi veí, aquest indret es considera un lloc de gran interès patrimonial i paisatgístic des d’on es divisa tota la plana costanera, fins el delta del riu Tordera. </span></span></span></span></span></p> 08163-47 Turó de la Mare de Déu de Gràcia 41.6340200,2.6970800 474770 4609187 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96753-p1630461.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96754 Turó de can Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-roig <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de can Roig és en realitat un tossal, una petita elevació de 32,86 m. per sobre del nivell del mar que sobresurt al bell mig del pla de can Roig, en el vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part més alta, hi ha el mas Roig o can Roig, deshabitada des de fa molts anys i construïda al damunt d’una vil·la romana datada entre els segles I aC. i VI dC. Des del punt més alt fins a l’església de Santa Maria en línia recta i en direcció a llevant hi ha 300 m., la mateixa distància que hi ha fins el camí de Pineda a Hortsavinyà, també en línia recta. En realitat, si extrapolem les construccions modernes i moviments de terres, veuríem per la cara nord, una vall que s’endinsa cap a la zona del Montnegre i el Corredor i per la cara sud, un control visual que va des de la desembocadura de la Tordera fins al turó de Capaspre, a Calella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està envoltat per hortes i parcel·les de conreu, a excepció de la franja de mar, que està urbanitzat i per on transcorre la carretera Nacional II. Està englobat dins de la vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric, ja que entre d’altres, és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics i masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. És a la falda, a la part inferior del turó de la Guàrdia on se situen les restes de l’aqüeducte de can Cua, per exemple.</span></span></span></span></span></p> 08163-48 Pla de can Roig, s/n 41.6283174,2.6863041 473869 4608558 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96754-p1640989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96754-p1640992.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquesta petita elevació no es pot tractar només des del punt de vista natural sinó des del punt de vista arqueològic i paisatgístic, per les hortes i el valor agrari que representen. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96755 Serralada de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralada-de-sant-jaume <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La serralada de Sant Jaume està situada orogràficament al nord–oest de la població de Pineda de Mar. Limita naturalment al nord amb el municipi de Tordera, un cop passat el pont del Diable, a llevant amb la riera de Pineda i a ponent amb el torrent de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb aquesta denominació, errònia, s’entén que es tracta en realitat de la carena situada al vessant hidrogràfic dret de la riera de Pineda, que de nord a sud comprèn, els tossals de ca l’Oliver de Sitjar (cota 60 m.), can Cànoves (cota 77 m.) i can Palau del Sot (cota 62,7m.). Aquestes tres finques situades a la part inferior del turó de Montpalau, queden de fet tallades al nord-oest per l’autopista del Maresme, i al sud pel camí del coll dels Altars i pel torrent de Montpalau, de can Martorell o de can Palau del Sot (torrent que pren el nom de les finques per on transcorre). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A continuació es troba el turó de Sant Jaume (88,4 m.) amb el mas Castellar i la torre de Sant Jaume, el molí del mas Castellar i la carena de ca n’Oliver del Turó (66,4 m) que va minvant en direcció sud fins arribar a l’inici de la carretera o camí de Sant Jaume, a l’alçada de les Creus. Destaca la font de Sant Jaume, situada entre el mas Castellar, el molí del mas Castellar i ca n’Oliver del Turó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vist a vol d’ocell, la carena de ca n’Oliver del Turó amb el turó de Sant Jaume fins a ca n’Oliver de Sitjar delimiten el vessant hidrogràfic dret de la vall de la riera de Pineda, mentre que la carena de la Guàrdia ho fa pel vessant hidrogràfic esquerra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric s’estén més de cinc quilòmetres cap a l’interior ja que entre d’altres és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor. En aquest indret hi situem també una plana fèrtil de gairebé un quilòmetre de llargària que va fins al mar. Hi neixen varis torrents, com el de can Palau de la Guitarra, el de can Cua o el del sot d’en Valeri i el de Sant Jaume. Aquest darrer transcorre per la banda de ponent de la carena. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics, i diferents masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. Al capdamunt del turó de Montpalau hi ha les restes del castell medieval amb nombrosos vestigis superficials tant d’època ibera com romana. Al turó de Sant Jaume i pels volts de la finca del mas Castellar hi ha nombrosa ceràmica ibera i romana que indiqui la presència d’alguna altre <em>oppida iber</em>. I el mateix succeeix amb els entorns de can Cànoves.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació que s’hi localitza sobretot en els vessants més exposats a soleia és la pineda de pi pinyoner barrejada amb algun pi blanc més present en els llocs més sorrencs o amb sauló. Substitueixen l’alzinar i les alzines sureres que sí que són presents a les zones d’obaga, prop de torrents i sots, amb algun exemplar destacable a l’entorn de la font de Sant Jaume. Destaca l’alzinar amb un exemplar monumental dins de la finca del mas Castellar a la qual se li ha dedicat una fitxa i els plataners com el que hi ha a tocar de la font. Hi ha presència de garric i figuera de moro barrejada amb ginesta, canya i bardissar a les zones baixes, sobretot en els indrets on l’activitat humana hi ha estat més present. En algun sector encara es preserven alguns garrofers, que ens lliguen amb el passat agrícola de la gent de Pineda de Mar. En les zones més assolellades també trobem romaní, fenals i estepes. S’han detectat espècies al·lòctones que creixen degut a la presència de jardins i l’activitat humana de la plana de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn d’aquest corredor hi ha tot un reguitzell de fauna, des del senglar a la guilla, el conill o el toixó i presència de rapinyaires, com l’estiuenca àguila marcenca, l’esparver o el xoriguer, que nidifica en aquesta vall. Ocells més petits són varis tipus de mallerengues, estornells, gafarrons i caderneres, tallarols, cotxes, picot verd, ballesters, tórtores, coloms i tudons, garses, merles i algun gavià que puja des de la costa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda hi ha nombrosos tipus de papallones com la blaveta de la farigola o la papallona reina, la safranera de l’alfals, cleòpatres, blanques de la col, brunes boscanes i marbrades comunes. També es fàcil veure la sargantana cuallarga i en menys proporció l’escurçó o alguna serp verda. </span></span></span></span></span></p> 08163-49 Turó de Sant Jaume – Carena de ca n’Oliver del turó. 41.6362700,2.6752800 472955 4609444 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96755-p1650956.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96756 Castell de Montpalau https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montpalau <p>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BENITO, Pere; BOLÓS, Jordi; MARTÍ, Cristina i JUHÉ, Enric (1992). El castell de Montpalau. Pineda de Mar. Dins Pladevall, Antoni Font (dir.) <em>Catalunya romànica vol. XX (Barcelonès, El Baix Llobregat, el Maresme).</em> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 508-509.</span></span></span></span></p> <p>CATALA i ROCA, Pere; BRASÓ i VAQUÉS, Miquel; i OLIVER, Joan Maria (1967). Castell de Montpalau. Dins <em>Els castells catalans.</em> Vol. I. Barcelona: Rafael Dalmau editor, pp. 689-702.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> <p>MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V. (1982). <em>Catàleg provisional dels poblats d'època ibèrica al Principat</em>. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Nacrem, núm. 2. Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍ, Cristina; JUHÉ, Enric i PLADEVALL, Antoni (1992). Sant Miquel del castell de Montpalau. Pineda de Mar. Dins Pladevall, Antoni Font (dir.) <em>Catalunya romànica vol. XX (Barcelonès, El Baix Llobregat, el Maresme).</em> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 509-510.</span></span></span></span></p> <p>MIQUEL VIVES, M.; SUBIRANES i FÀBREGAS, C. (1990). <em>Memòria del camp de treball del Castell de Montpalau (Pineda de Mar, Maresme)</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 455.</p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> <p>SERRA RÀFOLS, J. de C. (1932). 'Llocs d'habitació ibèrics de la costa de Llevant', dins <em>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalan</em>s, 1927-1931, VIII. Barcelona.</p> <p>SERRA RÀFOLS, J. C. 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana', dins <em>Ampurias</em> IV . Barcelona.</p> <p>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). 'Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar)', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</p> XI-XVIII S'han enrunat diferents murs, entre els quals es troba la torre del homenatge i una paret de les habitacions de l'angle nord del castell. <p>Els murs que corresponen al castell medieval defineixen un recinte de planta quadrada, d'uns 28 m. de costat. Són fets amb carreus irregulars disposats en filades horitzontals i lligats amb morter de calç. Els angles són de carreus ben escairats amb una pedra més groguenca que la resta. En el mur de la façana sud, es conserva en molt bon estat una finestra de doble esqueixada, amb arc de mig punt, a l'exterior, i llinda plana, a l'interior. La pedra de la finestra és del mateix material que els escaires de la façana.</p> <p>Dels murs que tancaven el recinte per la banda est i nord, només es conserva l'arrencada o els fonaments. Manca tot l'angle nord-est. Al centre del castell, sobre un massís de roca, s'alçava una torre cilíndrica, actualment enrunada. Tenia un diàmetre de 6,5 m. i el gruix de les parets era d'1,45 m. El mur de l'angle nord-est fa poc més de 13 m. Està inclinat 45º respecte els anteriors. Als extrems es veu l'arrencada de sengles murs, dels quals el que es troba a llevant, s'uneix amb el mur est del recinte del segle XV. En el punt on s'uneixen aquests murs i l'esmentat primerament, hi ha les restes de la capella. Aquesta es troba situada en un nivell inferior al del mur del segle XV, que sembla inutilitzar-la, mostrant que és posterior. </p> <p>Hi ha restes d'un segon recinte construït posteriorment, potser al segle XV. </p> 08163-50 Turó de Montpalau, s/n. <p>Documentat el 1082, quan Umbert Odó i la seva muller Sicardis, senyors del Montseny, juraven fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Montpalau (Mont Palaz) i Gironella. Castell termenat. A Umbert i Socardís els succeí en el senyoriu del castell , el seu fill Guillem Umbert. L'any 1088 estava casat amb Guillerma.</p> <p>Durant el segle XII, els vescomtes de Cabrera van anar adquirint el ple domini de la jurisdicció de Montpalau, possessió que van mantenir fins l'any 1574, quan es ven a Francesc de Montcada, marquès d'Aitona.</p> <p>Durant el segle XVII, la batllia de Montpalau comprenia els termes de Pineda, Sant Pere de Riu, Hortsavinyà, Sant Pol, Canet, Calella, Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta. Dels Montcada va passar, per via matrimonial, als ducs de Medinaceli (segle XVIII).</p> <p>Fou Bernat de Cabrera que reparà al segle XIV el castell. Se suposa que en aquesta època és quan el castell rebé l'estructura arquitectònica que actualment s'albira malgrat el seu enderroc. Dels Cabrera passà, per venda, als Montcada (1566), i d'aquests passà, per via matrimonial, a la casa ducal de Medinacelli (1756).</p> 41.6421791,2.6703590 472548 4610102 08163 Pineda de Mar Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5011.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Cultural BCIN 2024-11-18 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Fora del recinte murat hi ha les ruïnes de l'antiga capella del castell, dedicada a Sant Miquel, actualment coberta en la seva totalitat per la vegetació. 94|85 45 1.1 1760 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96757 Carena de la Guàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/carena-de-la-guardia <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de la Guàrdia i la carena o serra de la Guàrdia estan situades orogràficament al nord-est de la població de Pineda de Mar. Limita naturalment al nord- est amb el municipi de Santa Susanna i en menor grau, al nord-oest amb el de Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els límits administratius transcorren pels diferents cims de la serra, que de nord a sud-est són: 240,4 m. i 239,5 m. respectivament pel turó de la Guàrdia, i de 209,6 m., 213,7 m., 220,3 m., 191,6 m., i 107,9 m en direcció a la Vall de Maniu, i fins al sud, amb el turó de can Batlle de 90,6 m. i el turó de la Gràcia de 76,6 m., ambdós enclavats en el terme de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vist a vol d’ocell, la carena de la Guàrdia delimita el vessant hidrogràfic esquerra de la vall de la riera de Pineda, mentre que els turons de Montpalau, Sant Jaume i el turó i la carena de ca l’Oliver del Turó la delimiten pel vessant hidrogràfic dret. La vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric s’estén més de cinc quilòmetres cap a l’interior, ja que entre d’altres és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor. En aquest indret hi situem també una plana fèrtil de gairebé un quilòmetre de llargària que va fins al mar. Hi neixen varis torrents, com el de can Palau de la Guitarra, el de can Cua o el del Sot d’en Valeri</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics, i varis masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. És a la falda, a la part inferior del turó de la Guàrdia on se situen les restes de l’aqüeducte de can Cua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació que s’hi localitza, sobretot en els vessants més exposats a soleia és la pineda de pi pinyoner barrejada amb algun pi blanc més present en els llocs més sorrencs o amb sauló. Substitueixen l’alzinar i les alzines sureres que sí que són presents a les zones d’obaga, prop de torrents i sots, amb algun exemplar destacable com són les alzines sureres de can Palau de la Guitarra. Hi ha presència de garric i figuera de moro barrejada amb ginesta, canya i bardissar a les zones baixes, sobretot en els indrets on l’activitat humana hi ha estat més present. En algun sector encara es preserven alguns garrofers, que ens lliguen amb el passat agrícola de la gent de Pineda de Mar. En les zones més assolellades també trobem romaní, fenals i estepes. S’han detectat espècies al·lòctones com l’eucaliptus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn d’aquest corredor, hi ha tot un reguitzell de fauna, des del senglar a la guilla, el conill o el toixó i presència de rapinyaires, com l’estiuenca àguila marcenca, l’esparver o el xoriguer, que nidifica en aquesta vall. Ocells més petits són varis tipus de mallerengues, estornells, gafarrons i caderneres, tallarols, cotxes, picot verd, ballesters, tórtores, coloms i tudons, garses, merles i algun gavià que puja des de la costa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda hi ha nombrosos tipus de papallones com la blaveta de la farigola o la papallona reina, la safranera de l’alfals, cleòpatres, blanques de la col, brunes boscanes i marbrades comunes. També es fàcil veure la sargantana cuallarga i en menys proporció l’escurçó o alguna serp verda. </span></span></span></span></span></p> 08163-51 Al nord-est de la població, en el límit amb els municipis de Tordera i Santa Susanna. 41.6447200,2.6860000 473851 4610379 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-06.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96765 Monument a la indústria tèxtil https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-industria-textil XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Monument consistent en una màquina de teixir circular, de la marca <em>Bentley Wildt,</em> dels anys cinquanta del segle XX, amb número de bastidor 649226. Tenia controls electrònics que permetien una millor precisió en el procés de producció i alhora va permetre obrir noves possibilitats per al tipus de teixits que es podien produir. Està envoltada per una bonica plantació de cactàcies i pedra volcànica. Conserva la policromia original de fàbrica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’espai, circular, està perfilat amb una vora de làmina Corten. Amb el mateix material també s’hi observa, perfil d’una fàbrica tèxtil, i el nom de la zona industrial “Polígon Mas Roger”.</span></span></span></span></span></p> 08163-59 Cruïlla dels carrers de Benavent i de Mèxic, s/n 41.6237300,2.6727400 472738 4608052 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-06.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96779 Capella de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-2 <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> XIX <p>La capella o ermita de Sant Jaume està situada als peus del turó homònim, a l'entrada de la finca de Sant Jaume i al costat de les restes de la font homònima. És una petita ermita de planta rectangular, d'una única nau, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Està orientada a migdia i a la capçalera hi té un absis. El portal d'entrada és de llinda recta, amb pedra granítica, amb la data incisa de 1885. Els brancals també són de pedra. Al damunt hi ha un òcul i en el capcer un campanar de cadireta. El parament és de maçoneria a excepció de l'espadanya del campanar que està feta de maó vist.</p> <p>A l'interior presideix la imatge de Sant Jaume, amb la Mare de Déu del Carme a la seva esquerra i Sant Josep a la dreta. Aquestes imatges es col·locaren l'any 1941, i la campana l'any 1950.</p> 08163-64 Turó de Sant Jaume, s/n <p>Capella construïda el 1885. Pels seus voltants, s'han trobat restes de cases ibèriques del segle IV aC. Des de l'any 1926, amb interrupcions, s'hi ha anat celebrant un aplec de sardanes. Només s'obre un cop a l'any durant la celebració de l'aplec.</p> 41.6349103,2.6763584 473044 4609293 1885 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96779-6402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96779-6403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96779-6404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96779-6405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96779-6406.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós/Cultural Inexistent 2024-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A principis de juny s'hi celebra l'aplec de Sant Jaume que abans es feia el 25 de juliol, però degut a la calor que fa en aquesta època es va decidir avançar-lo. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96781 Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 17b https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-17b <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XVIII-XXI <p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Conserva els trets originaris de les cases d'aquest carrer, la major part construïdes entre els segles XVII-XVIII. Destaca el portal d'entrada, de llinda recta, i brancals també de pedra treballada. A la planta pis, també destaca una finestra amb l'ampit, els brancals i la llinda, recta, de pedra treballada.</p> <p>Hi ha dues finestres obertes en una segona fase: una a la planta baixa i l'altra a la planta pis.</p> 08163-66 Carrer de Sant Antoni, núm. 17b <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> 41.6283670,2.6912994 474286 4608562 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96781-6601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96781-6602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96781-6603.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic indica l'adreça 17a, erròniament. 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96798 Ermita de Sant Andreu de l'Arboceda https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-andreu-de-larboceda <p><span><span><span>AGRUPAMENT ESCOLTA MONTNEGRE (2012). <em>Disseny i reordenació de la plaça de Sant Andreu de l’Arboceda</em>. Calella, 2012, p. 21.</span></span></span></p> <p><span><span><span>NOGUERA i COFLENT, Aniol (2017). Sant Andreu de les sitges: in heremo silvestri eb antiquo constructa, El segle XV, temps de canvis i incerteses. Dins <em>Actes del 1r Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, In Maritima,</em> Vilassar de Dalt, pp. 205-230. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, JOSEP; GEA BULLICH, MIQUEL. (2015). Intervenció arqueològica. Sant Andreu de l'Arboceda. Núm. Mem. 12734.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2014). Informe arqueològic, històric i arquitectònic. Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2015). Memòria. Intervenció arqueològica i consolidació preventiva a Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Núm. Mem. 12895.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2020). Memòria. Intervenció arqueològica a Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, J.; DE CASTRO LÓPEZ, Oscar (2019). <em>Intervenció arqueològica a Sant Andreu de l’Arboceda. Pineda de Mar, el Maresme. Intervencions 2016-2018</em>. Memòria, Actium Patrimoni Cultural, SL, Generalitat de Catalunya, inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MALLORQUÍ GARCÍA, Elvis (2007). <em>Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV</em>, Tesi Doctoral, Universitat de Girona, p.256</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARXUACH I FLAQUER, Jaume (1932). Sant Andreu, columna 'Han passat vuit dies més. Dins <em>Recull</em>. Núm. 490. Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MONTSALVATGE I FOSSA, Francisco: 'Noticias históricas', 1910. I també Martí, Ramon: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona 817- 1100, Fundació Noguera, Col. Diplomataris, 13, Barcelona, 1997.</span></span></span></p> XI-XXI <p><span><span><span>La construcció és de planta rectangular, d'una sola nau. S'ha restaurat i s’ha fet la coberta de nou, ja que no es conservava. És a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Té un campanar de cadireta sobre la porta d'entrada. El pòrtic també s’ha refet, ja que només es conservaven dos pilars <span><span><span><span><span><span>de pedra. La coberta és de teules àrabs, també a dues aigües i suportada per bigues de fusta. Tres graons de pedra serveixen per accedir al nivell d’ús de l’ermita. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>Per la façana sud s'hi adossa un edifici que havia estat destinat a l’habitatge de l’ermità.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2015, i fins el 2019, es van dur a terme una sèrie d'actuacions de recerca a l’ermita amb motiu de la futura rehabilitació. Els resultats d'aquests treballs es poden consultar a les respectives memòries d'excavació que se citen a la bibliografia i que a continuació exposem una síntesi extreta de Josep Font (2020). </span></span></span></p> <p>L’any 2015 es realitza una primera actuació arqueològica que consistí en retirar la runa d’una part de la casa de l’ermità. Aquests treballs ja van permetre establir una millor interpretació de l’evolució de l’ermita i de la casa, incloent l’aparició d’indicis d’una ocupació romana. Posteriorment, es realitzaren diverses actuacions que van permetre excavar pràcticament al complet la casa de Sant Andreu i les restes de l’absis. Aquestes excavacions van permetre datar la casa aproximadament de la segona meitat del segle XVI o inicis del segle XVII, existint algunes restes lleugerament anteriors. Respecte l’absis, es va confirmar que les escasses restes conservades eren medievals, amb restes d’una reforma d’època moderna.</p> <p><span><span><span>L’any 2016 es va dur a terme un primera excavació a l’interior de l’església i l’any 2017 es va reprendre de nou les actuacions, fins el 2018. Aquestes continuïtat va permetre conèixer àmpliament l’evolució de l’ermita des de la seva fundació a l’alta Edat Mitjana fins el seu abandonament i espoli. Els resultats del conjunt dels treballs són consultables en la memòria corresponent (Font i De Castro, 2019; Font, 2020). En destaca la definició i la caracterització de les diverses reformes realitzades en el conjunt església-casa i la localització d’una necròpolis amb tombes que es daten des d’època alt-medieval fins el segle XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2019 es realitzaren dues noves actuacions en el sector sud-est, també arrel del projecte de rehabilitació de l’església i de la casa. Dels resultats de l’any 2019 en destaca en primer lloc, la localització d’una fossa anterior a la construcció de l’església medieval i que presumiblement ha de ser datada d’època romana. Amb aquesta fossa ja són dues les estructures d’un establiment d’època antiga en el lloc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En segon lloc, l’actuació ha permès confirmar la conservació de restes de l’absis original i de la cantonada sud-est de l’església coneguda ja documental en el segle XI. Aquestes restes confirmen que l’actual església té exactament les mateixes dimensions que l’original. De fet, l’església actual és un intent de rèplica del temple alt-medieval, reconstruït cap el tercer terç del segle XVI a causa de la mala conservació que devia tenir, com transmeten els documents de finals del segle XV (NOGUERA, Aniol; 2017), possiblement aleshores ja en part enrunat. D’aquesta reforma del segle XVI se n’ha localitzat els forats per encaixar les bastides de construcció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre finals del segle XVI i principis del segle XVII es realitza un primer rebaix del terreny, al sud de l’ermita, amb l’objectiu d’instal·lar-hi una sèrie d’estructures de les quals malauradament es té escassa informació. D’aquest moment s’ha detectat el recalçament de l’angle sud-est de l’església, que naturalment el rebaix de terres havia debilitat. En el lloc que ocupaven aquestes estructures, poc temps després, s’hi va edificar un primer habitatge per l’ermità. Cap al darrer quart del segle XVII, es reforma íntegrament aquesta casa, enderrocant-la en bona part, si és que no s’havia esfondrat per si mateixa. Simultàniament es reforma l’església, aixecant-ne l’alçada i rebaixant el sòl. La nova façana oriental de la casa quedarà ara unida uniformement a la façana de la nau, passant per sobre de l’antiga coberta de l’absis. Aquest, que ben probablement mostrava indicis d’inestabilitat, es reforça per un mur de contenció i per un talús empedrat, col·locat a manera de contrafort.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes reformes de les darreries del segle XVII suposen la formació d’una esplanada en aquest sector, fins aleshores encara aturonat i que probablement contenia inhumacions arran de l’absis. En aquest nou pla s'aixeca un mur de marge i, seguidament, cap a principis del segle XVIII, un nou mur de contenció, per subjectar altra vegada un absis que en aquell moment devia estar ben malmès. En un racó de la petita esplanada s’hi excava una fossa, potser per encaixar-hi un recipient destinat a activitats domèstiques o productives. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes noves estructures van tenir, però, una curta vida degut a que probablement abans de mitjan segle XVIII l’absis finalment es va esfondrar, i amb ell també part de les estructures que s’havien construït per sostenir-lo. Aproximadament cap a mitjan d’aquesta centúria l’espai de l’absis va ser segregat de l’església, tapiant l’arc triomfal i avançant l’altar al fons de la nau. A partir d’aleshores l’absis va quedar oblidat, i els esforços de dignificació d’aquella església amputada, probablement finançats per un benefactor, es van centrar en embellir la cara oposada de l’església, és a dir la façana, construint-hi un pòrtic, i també en millorar la nau, ara esdevinguda santuari amb la incorporació de l’altar, col·locant-hi un nou paviment. Serà la darrera fase de reformes a Sant Andreu. Un cop perdut l’absis i, per tant, també la funcionalitat de les estructures que s’hi havien construït, el sector sud-est va esdevenir un espai marginal utilitzat a partir d’ara com a abocador, on successivament s’hi llençava deixalles alhora que es permetia el progressiu enderroc del que romania dels murs de contenció. </span></span></span></p> 08163-78 Extrem occidental del terme de Pineda. S’ubica en una petita elevació, a 283 m. d'altitud, que domina pel nord el pas tradicional que constitueix el Collet de Sant Andreu, que separa les valls del Sot de Sant Andreu, a l'est, en direcció a Pineda de Mar, i de la riera de Sant Andreu, a l'oest, en direcció a Calella, per on transcorre a més, el camí històric des de la costa cap a Hortsavinyà i el Montnegre. <p><span><span><span>La primera referència documental coneguda de l'ermita de Sant Andreu és de l'any 1079. Es tracta de l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Pineda. En el document, l'ermita apareix com un dels límits occidentals de la parròquia de Santa Maria, que el text detalla que confronta en aquest sector amb la de Sant Cebrià, arribant fins a un torrent anomenat Camp, seguint el límit fins a l'<em>'ecclesiam Sancti Andree</em>'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Elvis Mallorquí (2007), en la seva tesi doctoral parla d’una visita pastoral l'any 1344. Vuit anys més tard, el 1352, es dona llicència al rector de l'església d'Hortsavinyà per traslladar l'ara i l'altar de la capella de Sant Andreu, que diu que està ubicada al coll de Sitges, cap a Hortasavinyà. La llicència es dona a instàncies de les súpliques dels parroquians, que consideren que l'església de Sant Andreu els queda molt lluny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dos documents de 1470 i 1473, respectivament, aporten nova informació de l'ermita. Es tracta de dues llicències per demanar caritat. Ambdós documents corresponen a autoritzacions per demanar finançament per la reparació de l'ermita. El primer correspon a l'autorització per sol·licitar almoina per ser dotada de panys, pal·lis, llibres, ornaments i altres necessitats. En el segon document s'autoritza a fer reparacions quasi de forma literal el mateix objectiu: caritat per reparar panys, pal·lis, vestimentes, ornaments i altres aparells de culte. De rellevància és que el document de 1473 diu que l'església és '<em>ab antiquo constructa</em>', és a dir construïda d'antic, i el de 1470 que '<em>indigeat valde reparatione</em>', que necessita grans reparacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1562 Eulàlia del Mas Vendrell de l'Arboceda ven unes terres al lloc anomenat Lo Parany d'en Vendrell 'per lo qual passa lo camí qui va a la capella de Sant Andreu'. Després trobem una venda de terres del 1592 entre Bernardí Nualart de Sant Miquel de Vallmanya i Joan Carreras d'una peça de terra situada al lloc dit Cavall Ferran, en el camí que duu a la capella de Sant Andreu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les referències al topònim de l'Arboceda segueixen al segle XVII a través d'aquestes nissagues de veïns, com ara en un establiment de terres de l'Arboceda datat de l'any 1601, entre Joan Carreres i el monestir de Sant Salvador de Breda, el document de 1609 on la filla de Joan Carreras, pagès de l'Arbosseda, defineix l'heretament als seus parents, o en l'establiment d'unes terres al lloc dit l'Arbosseda datat de l'any 1632, documents que permeten pensar que la continuïtat de les cases de l'Arboceda representa també la permanència de l'ermita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una llicència datada del 26 de febrer de 1733 concedida a Joaquim Ferrer, calabrès laic, per fer-hi d'estatger i guarda, que anomena a l'església com '<em>capella heremitica Sancti Andreo</em>', estableix que el citat Joaquim Ferrer es farà càrrec del manteniment de l'ermita. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XIX sembla que s'abandona definitivament. Així ho escriu Jaume Marxuach i Flaquer (1932): 'l'Ermita, fins a les darreres dècades del segle passat, va donar lloc a un dels més tradicionals i lluïts aplecs de Calella', i que van ser les 'pertorbacions' introduïdes durant la darrera guerra carlina (1876) 'van interrompre el vell costum de l'aplec' i poc després les transformacions de la vida quotidiana de Calella a causa de la industrialització les que van ocasionar l'abandonament definitiu de l'ermita. El bisbe de Girona ordenà aleshores la retirada de la imatge i de la campana”.</span></span></span></p> 41.6438427,2.6292863 469128 4610300 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7805.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Social Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Jordi Montlló Bolart S’hi pot accedir per Calella o per Pineda. Per Pineda, pujant pel Passeig d'Hortsavinyà (costat de la Riera de Pineda). Pista sense asfaltar des del Sot de Cal Capità i forta pujada al final, fins arribar al Collet de Sant Andreu. Per Calella, pujant per la carretera d'Hortsavinyà. Fins el quilòmetre 5 asfaltada i un tram sense asfaltar fins arribar al Collet de Sant Andreu.El topònim ja es documenta l'any 1296 a través de la figura de Maria Barona d'Arboceda, en una acta de confirmació de terres. L’any 1311 trobem un Berenguer de Serra d'Arboceda o l'any 1336 amb Pericó Carrera de s'Arboceda i així fins segles després, testimonis de la presència de diverses famílies que vivien en la zona i que participaven del culte en l'ermita de Sant Andreu. Aquesta documentació procedeix de l'arxiu del mas Carreres de Pineda, llinatge sempre unit al topònim Arboceda. L’associació Amics Escoltes del Montnegre i l’Ajuntament de Pineda signen un conveni l’1 de març de 2013, per recuperar l’ermita mitjançant les corresponents accions oportunes: estudis històrics, intervenció arqueològica i restauració. L’associació adquireix la finca on s’ubica l’ermita, d’una superfície aproximada de 0,8 hectàrees. Els Amics Escoltes del Montnegre aporten l’equip de voluntaris i presta suport i col·laboració en tot allò que sigui necessari per assolir els objectius fixats en el conveni. Per la seva part, l’Ajuntament de Pineda es va comprometre ha redactar la figura de planejament urbanístic necessària per al correcte desenvolupament dels objectius del conveni, entre d’altres tasques de suport tècnic i administratiu. 94|98|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96800 Església parroquial de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-3 <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> XV-XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’església parroquial de Pineda de Mar està dedicada a Santa Maria. És de planta rectangular amb absis poligonal i dues capelles adossades. La seva composició és força peculiar, tant per dimensions com per disposició. Es tracta de tres naus separades per pilars força amples, que sostenen una volta de creueria amb claus de volta; dues dedicades a la Mare de Déu. La que hi ha al mig del presbiteri representa la seva imatge amb la bola del món a la mà dreta i l'Infant Jesús, assegut a l’esquerra. Hi ha altres sis claus de volta que representen diversos personatges. L'aspecte de fortificació es deu a les reformes del segle XVI. Al segle XVIII s'hi afegeixen les dues naus laterals i el campanar vuitavat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana principal, orientada a ponent, presenta una distribució simètrica, de la que en destaca la porta d'entrada d'estil renaixentista, amb pilars laterals esculpits amb motius florals i querubins en els capitells. A la llinda es relata l'atac de Dragut amb una inscripció que diu: «</span></span></span><em><span lang='CA'>A 1 d’Agost de MDXLV a punta de alba XI galiotes de turchs posaren la gent en la plage, cremaren les portes de la Sglesia e moltes cases, e mataren e cativaren LXX animas; pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren enbarcar. Per reparo dels poblats s’és fortificada esta Sglesia de Pineda</span></em><span lang='CA'><span><span>». Damunt la llinda presideix la imatge de la Mare de Déu emmarcada per dos pilars estriats i amb una petxina entre elles. En aquest mateix eix trobem dues rossasses, la gran il·lumina la nau central. Al damunt n'hi ha una altra més petita. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la façana de migdia hi ha la porta de Sant Joan, construïda l'any 1718, de llinda recta, presidint la imatge del sant dins una fornícula sililar a la de la Mare de Déu de la porta principal.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana principal, la porta lateral de Sant Joan, l'Altar Major i la capella lateral estan recobertes amb esgrafiats, realitzats, l’any 1948, per Isidre Puig Boada. El fons dels esgrafiats són motius florals i geomètrics. Destaca a la façana principal quatre columnes que emmarquen la rosassa central i la porta. A la mateixa alçada, hi ha quatre columnes adornades amb motius florals i coronades amb un capitell d'estil corinti que suporten un entaulament rematat per una cornisa. El cercle de la rosassa central l'emmarquen onze caps d’àngels. L'ornamentació de la façana es composa per una xarxa geomètrica de rombes sobre la qual es dibuixa de forma repetitiva, plana i modular, positiva i negativa, el rombe corbat pels vèrtex cap enfora i pels costats cap a dintre en els positius, i cap enfora en els negatius.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A l'interior, e<span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ntrant a mà esquerra hi trobem una pietat, obra de l’escultor Frederic Marès (1957). A mà dreta hi ha el baptisteri. Seguint per l’esquerra en el sentit de les agulles del rellotge trobem, primer, el Sant Crist, escultura de 1943 feta per Jaume Martorell, fill de Pineda. A continuació la capella del Santíssim, on s’hi venera el sagrament de l’Eucaristia. El sagrari es troba integrat dins una pedra de molí, darrera l’altar. El mosaic de la cúpula és obra de Josep Perpinyà, artista gironí. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’altar de Sant Joan Baptista presideix el costat septentrional. Sant Joan és el patró de Pineda. L’escultura és de 1943, realitzada per Manuel Martí Cabrer.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al centre de la nau principal trobem l’altar major, que està dedicat a Santa Maria Assumpta, copatrona de Pineda. La imatge i la decoració de l’absis és obra de Jaume Busquets (1952). A la seva dreta hi trobem l’altar de la Mare de Déu dels Socors, donada per la família Costa. És de l’any 1952. Al costat, hi ha l’altar de la Immaculada, obra de J. Pou i Pont (1944). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La torre del campanar és de forma octogonal i fa 30 m. d’alçada. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La sagristia es troba a la dreta de l’altar major i és obra de Miguel de la Gaspi (1509).</span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-80 Carrer Reverend Antoni Doltra, s/n <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El primer temple es consagra l’any 1079, pel bisbe de Girona Berenguer Guifré. Tot i que en tenim poca informació, la parròquia de Santa Maria de Pineda – d’estil romànic – estava sota domini dels senyors de Mont-palau. Aleshores, l’ocupació del territori era dispersa, entre camps de conreu i masies.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El primitiu temple romànic se substitueix per un de gòtic. Al llarg dels segles ha soferts nombroses modificacions. Des de 1514 s’encarreguen diverses reformes a diferents mestres d’obres. La més destacada és fruit d’un dels episodis històrics més coneguts: l’atac pirata que va patir el poble l’1 d’agost de l’any 1545, per part del corsari turc Dragut. L’església fou atacada i els pirates robaren tot allò que era de valor. A partir d’aquell moment, el temple i altres indrets de Pineda es fortificaren. La llinda de la porta d’entrada ho recorda amb la següent inscripció: </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>«</span></span></span><em><span lang='CA'>A 1 d’Agost de MDXLV a punta de alba XI galiotes de turchs posaren la gent en la plage, cremaren les portes de la Sglesia e moltes cases, e mataren e cativaren LXX animas; pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren enbarcar. Per reparo dels poblats s’és fortificada esta Sglesia de Pineda</span></em><span lang='CA'><span><span>»</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’autorització per a fortificar l’església arriba el 27 de maig de 1562, i s’emmuralla el recinte al voltant de l’església. Les obres van a càrrec de Jean de Tours. Altres edificis van seguir el mateix exemple, i es fortifiquen cases com can Jalpí, mas Cànovas, o can Castellar, construint-hi torres de defensa.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>S’encarrega la construcció de la nova sagristia al mestre d’obres Miguel de La Gaspi. D’aquesta mateixa època és la capella de Sant Joan Baptista i el retaule major, pintat per Gabriel Bou, de Girona. La segona reforma important es produeix al segle XVIII, quan es van construir les dues naus laterals més i una altra porta d’estil barroc, a la façana de llevant, amb la llinda que té gravat l’any de construcció '1718', i el campanar, a més de la façana barroca.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Finalment al segle XX es basteix la Capella del Santíssim, construïda per Josep Perpinyà. Presenta tres rosasses amb vitralls emplomats i una imatge de la Pietat, esculpida per Frederic Marès.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’aspecte de l’església actual és el resultat de la intervenció que es va portar a terme l’any 1948, a causa dels desperfectes causats durant la Guerra Civil espanyola, quan l’arquitecte Isidre Puig Boada va decorar la façana exterior amb els esgrafiats que es poden veure actualment. Es va coronar el campanar vuitavat, i s’instal·là la campana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La darrera restauració de la façana data del 1988, quan es va trobar el sarcòfag que hi ha a l’interior, del segle XIV o XV.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6287620,2.6898320 474164 4608606 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96800-8001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96800-8002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96800-8003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96800-8004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96800-8005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96800-8006.jpg Inexistent Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós/Cultural Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquesta església depenia de la parròquia de Sant Pere de Riu, a Hortsavinyà, i actualment encara estan vinculades malgrat estiguin en dos municipis diferents (Pineda de Mar i Tordera).Els atacs pirates que va patir Pineda no van ser només de Dragut. A la documentació consta que l’any 1584 en va patir un altre, de mans de 19 vaixells turcs. 93|94|95|96|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96808 Búnquer de la platja de la Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-platja-de-la-riera <p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). <em>La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)</em>, pp. 334-335. Tesi doctoral.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii. (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. </p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, pp. 33-36.</p> XX <p>Fortí o búnquer de la Guerra Civil espanyola en forma de caseta. Es troba situat davant del passeig de la Marina i al costat esquerre del torrent del Correu. És de planta rectangular i amb una coberta a dues aigües. La seva morfologia el diferencia de la resta de fortins, no només de Pineda de Mar, sinó també dels existents a les poblacions veïnes. Tot i així, el gruix de les parets i la tipologia de les obertures laterals, adients per a millorar la vigilància cap a l’exterior i protecció del seu interior, reforça el fet de tractar-se d’un edifici d’ús defensiu. </p> <p>La data de construcció d’aquest fortí, és el 20 de setembre de 1937, segons Adrià Cabezas (2013), que també ens diu que: '<em>entre les posicions defensives es construirien dos nius de metralladores, un a la caseta de carrabiners, situada al quilòmetre 50,350 de la via del ferrocarril, a la platja dels pescadors i un altre niu de metralladores per dues màquines situat al quilòmetre 49 de la carretera</em>'.</p> <p>L’ús actual de l’edificació és el de magatzem municipal i de l’agrupació de petanca, que utilitza les instal·lacions de pràctica d’aquest esport existents a la part anterior de l’edifici.</p> 08163-88 Platja de la Riera - rierany del Correu. <p>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</p> <p>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el Menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</p> <p>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</p> 41.6176700,2.6785300 473218 4607378 1937 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8805.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2024-09-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els búnquers documentats físicament dins el terme municipal de Pineda de Mar són tres:- el de la Platja de la Riera - rierany del Correu,- el de la platja dels Pescadors (cobert per la sorra de la platja i que només és visible actualment la coberta, a excepció de quan hi ha temporals),- el de la platja dels Pins, que no es conserva. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96809 Búnquer de la platja dels Pescadors https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-platja-dels-pescadors <p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). <em>La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)</em>, pp. 334-335. Tesi doctoral.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii. (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. </p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, pp. 33-36.</p> XX Només és visible la coberta perquè està cobert per la sorra de la platja, a excepció d'èpoques de forts temporals. <p>Aquest fortí o búnquer es troba situat aproximadament davant del carrer Pintor Fortuny i la plaça Sara Llorens. Com que es troba situat en un indret on els temporals marítims de llevant l’afecten molt, només és visible quan un temporal enretira la sorra de platja que acostuma a cobrir-lo.</p> <p>És de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) no són visibles, però per fotografies antigues i per similitud amb molts d'altres sabem que la porta d'entrada és al darrera i que té dues espitlleres. La part externa de la coberta és lleugerament còncava. El material constructiu és el formigó armat i eventualment amb riells de ferro per a col·locar-hi el niu de metralladora.</p> <p>Per aquest fortí existeix una possible data de construcció. En un dels laterals es pot llegir la data «20 - 9 - 3...», la darrera xifra no queda definida essent el 7 (1937) una possibilitat factible tenint en compte la documentació consultada i informacions orals. L'estructura i materials de construcció d'aquest fortí són molt similars al que es troba en bon estat de conservació a la platja de les dunes de Santa Susanna.</p> 08163-89 Platja dels Pescadors, s/n <p>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</p> <p>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el Menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</p> <p>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</p> 41.6200400,2.6875200 473968 4607638 1937 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8905forti-15032020-5arxiu-municipal-pineda.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús Inexistent 2024-09-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els búnquers documentats físicament dins el terme municipal de Pineda de Mar són tres:- el de la Platja de la Riera - rierany del Correu,- el de la platja dels Pescadors (cobert per la sorra de la platja i que només és visible actualment la coberta, a excepció de quan hi ha temporals),- el de la platja dels Pins, que no es conserva. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96810 Jaciment arqueològic de cal Camps https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-cal-camps <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> VI-I aC. Parcialment destruït. Es desconeix l'abast real del jaciment. <p>Possible camp de sitges d'època ibèrica, documentat a partir de les informacions publicades per J.C. Serra Ràfols (1945), en què esmentava el descobriment de dues sitges retallades al sauló, amb material ceràmic d'època ibèrica (comuna a torn, a mà, de vernís negre, grisa a torn i pintada), així com fragments de ferro i bronze i restes de fauna. També es documentaren fragments de teula romana i dolia. Durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme de 1987, es trobaren en superfície un fragment de nansa d'àmfora ibèrica de boca plana i un fragment informe de dolia.</p> <p>A partir d'aquests materials documentats, cronològicament, abastaria tota l'època ibèrica fins als primers moments de l'ocupació romana. Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es documentaren restes de ceràmiques a mà, entre aquestes una possible fusaiola.</p> <p>Pel que fa a les sitges que esmentava Serra-Ràfols el 1945, o s'han destruït o resten il·localitzables.</p> 08163-90 Sot de Pascola <p>No s'ha realitzat mai cap intervenció arqueològica.</p> 41.6278337,2.6610786 471768 4608511 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96810-9001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96810-9002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96810-9003.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres Inexistent 2024-10-17 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La zona on es localitza el jaciment són uns camps de conreu a cal Camps (antic mas Roger), entre el torrent dels Frares i el del mas Roger, per sobre de les últimes fàbriques del polígon industrial de Pineda de Mar. 81|80 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96813 Jaciment arqueològic de can Cua https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-cua <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.VV (1995). Aqüeducte de Sant Pere de Riu. Dins <em>Autopistas i Arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19.</em> Autopistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 231- 235.</span></span></span></span></p> <p>CABAÑAS, Núria (2009). <em>Memòria. Intervenció arqueològica a Can Cua/Pont del Diable-Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera) Pineda de Mar, Maresme</em>. Núm. mem. 10324.</p> <p>CASTRO, Oscar de; MONTLLÓ, Jordi (2010). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada l'any 2010 a Can Cua / Pont del diable - Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera).</em> Núm. mem. 9768.</p> <p>CLARIANA I ROIG, Joan Francesc (1981). L'aqüeducte romà de Pineda de Mar (el Maresme). Dins <em>Laietania</em>, núm. 1.</p> <p>FERNÁNDEZ CASADO, C. (1972). <em>Acueductos romanos en España</em>. Madrid: Instituto Eduardo Torroja.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARRIGA, Joan, BUSQUETS, Francesc (2019). La Vall de la Riera de Pineda en època romana (Pineda de Mar. Alt Maresme). Dins <em>Laietania, núm. 20. Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i el Maresme</em>. Actes del 1er Simpòsium d’arqueologia laietana; pp. 159-169. Ajuntament de Mataró. Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural.</span></span></span></span></p> <p>LLEONARD, R. (1976). <em>Gestions per salvaguardar l'aqüeducte romà de Pineda de Mar</em>. Memòries SAM, núm. 8.</p> <p>NADAL, Esteve. (2009). <em>Intervenció arqueològica a Can Cua / Pont del Diable - Xarxa de sanjeament Alt Maresme Nord</em>.. Núm. mem. reg. 8844.</p> <p>PONS GURI, J.M. (1943). Hallazgos en las proximidades del acueducto romano de Pineda. Dins <em>Ampurias</em>, núm. V, pp. 252-255.</p> <p>PONS GURI, J.M. (1989). Recull d'estudis d'història jurídica catalana. Barcelona.</p> <p>PUIG I CADAFALCH, J. (1934). L'arquitectura romana a Catalunya. Barcelona.</p> <p>PRAT I PUIG, F. (1936). <em>L'aqüeducte romà de Pineda</em>. Barcelona: A.I.E.C.</p> <p>SERVEI D'EXCAVACIONS I ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1937). Inventari provisional d'estacions i monuments arqueològics del patrimoni històrico-artístic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER I CASELLAS, Albert (1980).Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) II / Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 10.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER I CASELLAS, Albert (1982). Troballes Romanes a Can Roig (Pineda de Mar) III / Quaderns d'Arqueologia i Història del Maresme núm.11-12.</span></span></span></span></p> 900 - 650 aC; II-XIX dC. <p>El principal atractiu del jaciment arqueològic de can Cua és l'aqüeducte que es descriu per primera vegada en un estudi de F. Prat i Puig publicat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1936, i que avui encara és la font principal de tots els estudis posteriors. En ell s'assenyala tot un seguit de restes que s'estenen uns 3.500 m., i descriu l'estat en que es troben en aquell moment. Aquesta obra d'enginyeria romana dels segles II-III dC., s'iniciava, segurament, al començament de la vall, situat uns 200 m. més amunt de la masia de can Bofill o Bofí, a una altura d'uns 65 m. Mesurava aproximadament 3.500 m. de longitud, amb un desnivell de 40 m. i un pendent d'uns 11'5 mm per metre. El canal tenia una amplada de 25 a 32 cm i una altura de 20 cm.</p> <p>Prat i Puig (1936) va identificar un total de 15 trams, dels quals els més importants eren els que contenien arcs (trams G [can Marquès, anomenat també de Sant Pere de Riu], N [can Palau de la Guitarra], R [can Roig] i M [can Cua]). D’aquests quatre trams, avui dia tan sols s’han conservat el primer i l’últim. La resta de trams bé s’han destruït, bé han caigut en l’oblit. Joan Garriga (2919) destaca la redescoberta de tres trams i un fragment caigut, documentats per Prat i Puig i que havien restat oblidats, ja que en cap publicació s’ha trobat res esmentat sobre aquestes parts. Cal esmentar que en un d’aquests trams encara es conserva part del revestiment interior de la canal. Aquests trossos d'aqüeducte es troben situats entre els trams de can Marquès i el de can Cua, i bé podrien ser els documentats per Prat i Puig amb les lletres I, J i K, tot i que els arbres i els arbustos no permeten distingir bé quants trams es poden diferenciar (tres o quatre). El tros caigut és fàcilment reconegut com un dels trossos despresos agrupats a la lletra L (PRAT i PUIG 1936: 11), ja que dins l’estudi de Prat i Puig el trobem fotografiat (PRAT i PUIG 1936: 19). </p> <p>Però, en aquesta zona, també es documenta un jaciment protohistòric en base a les troballes efectuades per J.M. Pons Guri, a inicis dels anys 40. Durant aquella excavació, segons l'autor, es documentà, a partir de la realització d'unes cales, d'un metre de profunditat, restes d'una cabana 'hallstàttica'. Tenia una amplada d'1,66 m., amb un estrat de terra cendrosa de 0,60 m. de gruix. La longitud fou impossible de determinar perquè era tallada per un marge. També es documentaren fragments de ceràmica a mà de color negre pulimentada a la cara externa, llisa i sense ornamentació, fragments de terra argilosa cuita en la seva superfície superior, interpretada com a restes del paviment, ossos d'animals corresponents a <em>Sus Scrofa</em> i <em>Capra Hispànica</em> i petits trossos de fusta d'alzina carbonitzats. Segons manifestacions d'operaris, construint una cisterna i altres edificacions, es destruïren altres restes idèntiques corresponents a dues cabanes més.</p> <p>Paral·lelament, en superfície, van aparèixer, al mateix lloc, fragments d'àmfores romanes tardanes, <em>tegulae </em>i una placa de bronze visigòtica de cinturó d'estil bizantinitzant i silueta liriforme (0,14 x 0,37 x 0,05 m.) datada al segle VII dC.</p> 08163-93 Riera de Pineda <p>Amb el temps, s'hi han dut a terme intervencions de caràcter heterogeni. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es varen documentar cap tipus de restes arqueològiques en superfície. Segurament, les estructures de que parla Pons Guri es tracten de sitges amortitzades com abocadors de deixalles. Durant anys interpretaren aquestes restes d'estructures domèstiques com a fons de cabanes, la majoria de vegades erròniament. D'altra part, les troballes superficials podrien suposar l'existència en aquest indret proper a l'aqüeducte d'un establiment de caire rural i cronologia tardoromana.</p> <p>L'any 1995 arran de la redacció del projecte de consolidació, restauració i condicionament de l'aqüeducte, es va efectuar una intervenció arqueològica per tal de delimitar i observar l'estat de conservació dels seus fonaments o basaments. Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes d'una estructura de cronologia i funcionalitat indeterminades, probablement relacionada amb l'aqüeducte, al talús enfront d'aquest seguint la mateixa orientació que l'aqüeducte.</p> <p>L'any 2009 es va prospectar l'àrea més propera a la carretera en motiu del Projecte de construcció de la Xarxa de Sanejament Alt Maresme Nord. Els resultats de la intervenció van ser negatius en superfície, tot i que s'apunta que la densa vegetació no permetia una bona visualització. El mateix any s'hi van realitzar un seguit de sondejos per valorar l'afectació que podia tenir l'obra sobre el jaciment. A la capa inferior a uns primers estrats de coberta vegetal i de sauló, corresponents a un re-ompliment contemporani, s'hi va localitzar un fragment de ceràmica (Bronze Final - Ferro Antic). S'apunta la possibilitat que es pugui relacionar amb les troballes de Pons Guri els anys 40, però la profunditat a què es troba (més de 2,50 metres) fa que les possibles restes d'aquesta cronologia no es vegin afectades.</p> <p>Posteriorment, l'any 2010, es van dur a terme dues intervencions arqueològiques arran del <em>Projecte de construcció de la Xarxa de Sanejament de l'Alt Maresme Nord</em>. Per una banda, entre els dies 25 de gener al 5 de febrer es va realitzar una actuació que va permetre documentar el tram d'aqüeducte situat a la banda nord de la carretera B- 5116, anomenat aqüeducte del Pont del Diable, a tocar del tram excavat al setembre de 2009, i una reparació posterior per tal de mantenir-ne el funcionament, que data entorn finals del segle XVII - inicis del segle XVIII amb una continuïtat fins a inicis del segle XIX, atenent el material ceràmic localitzat a l'estrat de rebliment. D'altra banda, d'abril a octubre del mateix any es va efectuar una intervenció consistent en la realització d'una prospecció arqueològica superficial, de sondejos informatius, l'excavació de diverses restes i el seguiment de tots els moviments de terres. Es van documentar tres murs de contenció d'entorn el segle XIX, es va garantir la conservació de les restes del Pont del Diable excavades els anys 2009 i 2010 i es va constatar que, a banda de les restes excavades, el subsòl per on transcorria la nova xarxa de serveis estava format per aportacions sedimentàries sense restes arqueològiques.</p> 41.6412811,2.6812381 473453 4609998 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96813-9301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96813-9302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96813-9303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96813-unitat-aeria-dels-agents-rurals2017.jpg Legal Antic|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic/Cultural BCIN 2024-09-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'aqüeducte es documenta a la riera de Pineda o vall de Riu, a la finca de can Cua, adossat a la casa i en terres de conreu, actualment ermes. 80|83|85|94|98|79 1754 1.4 1760 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96819 Jaciment arqueològic de Sant Andreu de l'Arboceda https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-andreu-de-larboceda <p>AGRUPAMENT ESCOLTA MONTNEGRE (2012). <em>Disseny i reordenació de la plaça de Sant Andreu de l’Arboceda</em>. Calella, 2012, p. 21.</p> <p>NOGUERA i COFLENT, Aniol (2017). Sant Andreu de les sitges: in heremo silvestri eb antiquo constructa, El segle XV, temps de canvis i incerteses. Dins <em>Actes del 1r Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, In Maritima,</em> Vilassar de Dalt, pp. 205-230. </p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP; GEA BULLICH, MIQUEL. (2015). Intervenció arqueològica. Sant Andreu de l'Arboceda. Núm. Mem. 12734.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2014). Informe arqueològic, històric i arquitectònic. Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdit.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2015). Memòria. Intervenció arqueològica i consolidació preventiva a Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Núm. Mem. 12895.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2020). Memòria. Intervenció arqueològica a Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdita.</p> <p>FONT PIQUERAS, J.; DE CASTRO LÓPEZ, Oscar (2019). <em>Intervenció arqueològica a Sant Andreu de l’Arboceda. Pineda de Mar, el Maresme. Intervencions 2016-2018</em>. Memòria, Actium Patrimoni Cultural, SL, Generalitat de Catalunya, inèdit. </p> <p>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</p> <p>MALLORQUÍ GARCÍA, Elvis (2007). <em>Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV</em>, Tesi Doctoral, Universitat de Girona, pp.256</p> <p>MARXUACH I FLAQUER, Jaume (1932). Sant Andreu, columna 'Han passat vuit dies més. Dins <em>Recull</em>. Núm. 490. Calella.</p> <p>MONTSALVATGE I FOSSA, Francisco: 'Noticias históricas', 1910. I també Martí, Ramon: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona 817- 1100, Fundació Noguera, Col. Diplomataris, 13, Barcelona, 1997.</p> III-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'ermita de Sant Andreu de l'Arboceda de Pineda de Mar està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (núm. 8422) i a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (núm. 22187), classificat com edifici religiós amb necròpolis o l</span></span></span>loc d'enterrament d'inhumació col·lectiu. També com a lloc d'habitació amb estructures. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En el transcurs de l’any 2015 es van dur a terme una sèrie d’intervencions arqueològi<span><span><span><span><span><span>ques. Els treballs es van centrar en l'excavació de l'interior de la casa de l'ermità, on es van excavar 58 m2, i de l'interior de l'absis, en el qual es van excavar 25 m2.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Fins l'any 2019, es duen a terme una sèrie d'actuacions de recerca a l’ermita en motiu de la futura rehabilitació. Els resultats d'aquests treballs es poden consultar a les respectives memòries d'excavació que se citen a la bibliografia i de les quals, a continuació n’exposem una síntesi extreta de Font (2020). </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2015 es va realitzar una primera actuació arqueològica que es centrà en retirar la runa d’una part de la casa de l’ermità. Els treballs van permetre establir una millor interpretació de l’evolució de l’ermita i de la casa, incloent l’aparició d’indicis d’una ocupació romana. Posteriorment, es realitzaren diverses actuacions que van permetre excavar pràcticament al complet la casa de Sant Andreu i el poc que romania de l’absis. Aquestes excavacions van possibilitar datar la casa aproximadament de la segona meitat del segle XVI o inicis del segle XVII, amb algunes restes lleugerament anteriors també documentades. Respecte l’absis, es va confirmar que les escasses restes conservades eren medievals, amb evidència d’una reforma d’època moderna. <span><span><span>Els resultats segons la memòria dels treballs (Font, 2015) són els següents:</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Troballa de dos fragments de teula romana, que tot i que podrien correspondre a materials d'època tardo antiga o alt medieval, són irrefutablement un indici de l'existència d'una ocupació antiga i anterior al segle XI, primera data que ofereixen els documents de Sant Andreu.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>S’ha documentat una fossa anterior al mur meridional de l'església, que confirma l'existència de restes anteriors a l'actual edifici. També és probable que l'estructura tingui continuïtat a l'interior de la nau de l'ermita, motiu pel que podria ser localitzada si s'excava l'edifici.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En tercer lloc, l'excavació parcial de l'habitació central de la casa de l'ermità permet interpretar que l'edifici és format com a mínim per dues fases constructives.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>D'altra banda l'antiga porta principal de l'habitatge fou substituïda per una nova porta situada més al sud, ara de pas entre habitacions, i s'obrà la nova porta principal de l'edifici en el nou cos, a la façana de migdia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>S'ha començat a localitzar també altres restes d'aquesta segona fase constructiva, que caldrà documentar en futures intervencions: un forn de pa, una llar de foc i el probable paviment enllosat de l'habitació central.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2016 es va dur a terme un primera excavació a l’interior de l’església i l’any 2017 es van reprendre de nou les actuacions, ja amb més continuïtat, fins el 2018. Això va permetre conèixer àmpliament l’evolució de l’ermita des de la seva fundació a l’alta Edat Mitjana i fins el seu abandonament i espoli. Els resultats del conjunt dels treballs són consultables en la memòria corresponent (Font i de Castro, 2019; Font, 2020). En destaca la definició i la caracterització de les diverses reformes realitzades en el conjunt església-casa i la localització d’una necròpolis amb tombes que daten des d’època alt-medieval fins el segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2019 es realitzaren dues noves actuacions en el sector sud-est, també arrel del projecte de rehabilitació de l’església i de la casa. Dels resultats de l’any 2019 en destaca en primer lloc la localització d’una fossa anterior a la construcció de l’església medieval, que presumiblement ha de ser datada d’època romana. Amb aquesta fossa ja són dues les estructures d’un establiment d’època antiga en el lloc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En segon lloc, l’actuació ha permès confirmar la conservació de restes de l’absis original i de la cantonada sud-est de l’església coneguda ja documentada en el segle XI. Aquestes restes confirmen que l’actual església té exactament les mateixes dimensions que l’original. De fet, l’església actual és un intent de rèplica del temple alt-medieval, reconstruït cap el tercer terç del segle XVI a causa de la mala conservació que devia tenir, com transmeten els documents de finals del segle XV (Noguera, 2017), possiblement aleshores ja en part enrunat. D’aquesta reforma del segle XVI se n’ha localitzat els forats per encaixar les bastides de construcció. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Entre finals del segle XVI o principis del segle XVII es realitza un primer rebaix del terreny, al sud de l’ermita, amb l’objectiu d’instal·lar-hi una sèrie d’estructures de les quals malauradament es té escassa informació. D’aquest moment s’ha detectat el recalçament de l’angle sud-est de l’església, que naturalment el rebaix de terres havia debilitat. En el lloc que ocupaven aquestes estructures, poc temps després, s’hi va edificar un primer habitatge per l’ermità. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Cap al darrer quart del segle XVII, es reforma íntegrament aquesta casa, enderrocant-la en bona part, si és que no s’havia esfondrat per ella mateixa. Simultàniament es reforma l’església, aixecant-ne l’alçada i rebaixant el sòl. La nova façana oriental de la casa quedarà ara unida uniformement a la façana de la nau, passant per sobre de l’antiga coberta de l’absis. Aquest, que ben probablement mostrava indicis d’inestabilitat, es reforça per un mur de contenció i per un talús empedrat, col·locat a manera de contrafort.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquestes reformes de les darreries del segle XVII suposen la formació d’una esplanada en aquest sector, fins aleshores encara aturonat i que probablement contenia inhumacions arran de l’absis. En aquest nou pla s'aixeca un mur de marge i, seguidament, cap a principis del segle XVIII, un nou mur de contenció, per subjectar altra vegada un absis que en aquell moment devia estar ben malmès. En un racó de la petita esplanada s’hi excava una fossa, potser per encaixar-hi un recipient destinat a activitats domèstiques o productives. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquestes noves estructures van tenir, però, una curta vida. I és que probablement abans de mitjan segle XVIII l’absis finalment es va esfondrar, i amb ell també part de les estructures que s’havien construït per sostenir-lo. Aproximadament cap a mitjan d’aquesta centúria l’espai de l’absis va ser segregat de l’església, tapiant l’arc triomfal i avançant l’altar al fons de la nau. A partir d’aleshores l’absis va quedar oblidat, i els esforços de dignificació d’aquella església amputada, probablement finançats per un benefactor, es van centrar en embellir la cara oposada de l’església, és a dir la façana, construint-hi un pòrtic, i també en millorar la nau, ara esdevinguda santuari amb la incorporació de l’altar, col·locant-hi un nou paviment. Serà la darrera fase de reformes a Sant Andreu. Un cop perdut l’absis i, per tant, també la funcionalitat de les estructures que s’hi havien construït, el sector sud-est va esdevenir un espai marginal utilitzat a partir d’ara com a abocador, on successivament s’hi llençava deixalles alhora que es permetia el progressiu enderroc del que romania dels murs de contenció. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-99 Sant Andreu de l'Arboceda. Accedint per Pineda, es puja pel Passeig d'Hortsavinyà (costat de la Riera de Pineda) per una pista sense asfaltar des del Sot de Cal Capità i forta pujada al final, fins arribar al Collet de Sant Andreu. Accedint per Calella, pujant per la carretera d'Hortsavinyà BV-5126. Fins el km 55 asfaltada i un tram sense asfaltar. <p>Durant l'any 2011 els Amics Escoltes del Montnegre van treballar en la reordenació de la cruïlla de camins de l'anomenat collet de Sant Andreu, acordats i supervisats per la direcció del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Per aquest projecte, l'any 2012, van rebre el 26è premi Jaume Ciurana 'en la millora de l'entorn natural', atorgat pel Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, per l'activitat 'Disseny i reordenació de la Plaça de Sant Andreu de l'Arboceda'.</p> <p>L'any 2014 es presenta un informe arqueològic, històric i arquitectònic (Font, 2014), amb l'objectiu de presentar una primera interpretació i valoració de les restes existents que permeti plantejar la restauració i rehabilitació de l'ermita d'acord amb la seva condició de patrimoni cultural i, per tant amb coherència, sensibilitat i atenció a l'evolució històrica de l'edifici i donant compliment a la legislació referent al patrimoni cultural.</p> 41.6438798,2.6293279 469131 4610304 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96819-dsc0806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96819-p1630639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96819-dsc0812.jpg Inexistent Medieval|Modern|Contemporani|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social Inexistent 2024-12-11 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L’associació Amics Escoltes del Montnegre i l’Ajuntament de Pineda de Mar signen un conveni l’1 de març de 2013, per recuperar l’ermita mitjançant les corresponents accions oportunes: estudis històrics, intervenció arqueològica i restauració. L’associació adquireix la finca on s’ubica l’ermita, d’una superfície aproximada de 0,8 hectàrees.Els Amics Escoltes del Montnegre aporten l’equip de voluntaris i presta suport i col·laboració en tot allò que sigui necessari per assolir els objectius fixats en el conveni. Per la seva part, l’Ajuntament de Pineda es va comprometre ha redactar la figura de planejament urbanístic necessària per al correcte desenvolupament dels objectius del conveni, entre d’altres tasques de suport tècnic i administratiu. 85|94|98|83 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96821 Jaciment de Sot de Menola https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sot-de-menola <p>AA.VV (1995). Sot de Menola. Dins <em>Autopistas i Arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19.</em> Autopistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 225- 229.</p> II - I aC. Parcialment destruït. <p>El jaciment del Sot de Menola es troba molt a prop de la torre de Santa Anna de Menola, en el vessant sud-oest. Es tracta d'un jaciment d'època ibèrica final, documentat a partir de les troballes realitzades al voltant de la Torre de Menola, durant una prospecció de l'any 1989. Les troballes consistiren en nombrosos fragments de ceràmica ibèrica a torn, ceràmica ibèrica a mà, àmfora cartaginesa i àmfora púnico-ebusitana.</p> <p>La prospecció de l'any 1992, amb motiu de les obres de construcció de l'Autopista C-32, fou negativa en els camps de conreu, només dues cales pròximes a la torre donaren un resultat positiu. En la cala 1 es localitzaren tres sitges. Els materials documentats, entre aquests un plat de ceràmica campaniana B de la forma Lamboglia 5-7, ceràmiques fetes a mà i ibèriques a torn, varen permetre datar l'amortització d'aquestes sitges entre els segles II i I aC.</p> <p>A la cala 2 es documentà un estrat fosc, amb una quantitat important de material ceràmic relacionat cronològicament amb l'amortització de les sitges. Entre els materials trobats destaquen: ceràmica comuna, ceràmica campaniana A i campaniana B, fragments de vora d'àmfora i un petit fragment d'una gerreta de bronze.</p> <p>Donades les característiques de les troballes, podem parlar de l'existència en aquest lloc d'un camp de sitges d'època ibèrica i romana datable entre els segles II - I aC. </p> 08163-101 Sot de Menola, s/n <p>Era un jaciment desconegut fins que es va fer una prospecció, l'any 1989, per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, a càrrec dels arqueòlegs J.M. Defaus i A. Martin.</p> <p>El 25 i 26 de maig de 1992 es van dur a terme prospeccions arqueològiques a l'àrea afectada per la construcció de la C-32, en els camps de conreu propers a la Torre de Santa Anna de Menola. En total van ser 78 cales de sondeig. Poc temps després s'excavaren les restes arqueològiques descrites.</p> <p>Durant el treball de camp per a l'elaboració d'aquesta fitxa es documentaren superficialment fragments de ceràmica ibèrica comuna.</p> 41.6316228,2.6687872 472412 4608930 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96821-p1650226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96821-p1650228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96821-p1650209.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La mala interpretació del topònim ha donat lloc a un seguit de noms erronis com Merola o Manola. Seguint la documentació d'època medieval, el topònim correcte és Menola. 81|80 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96831 Fons de l'Arxiu Municipal de Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-pineda-de-mar XIV-XXI <p><span><span><span>L'Arxiu Municipal de Pineda de Mar és el servei municipal que té per objectiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XV fins a l'actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, també s’hi conserven els fons documentals de procedència privada vinculats al municipi que hi han estat ingressats, com són els fons religiosos, fons d'associacions i entitats, fons patrimonials, fons personals i els fons comercials i d'empreses.</span></span></span></p> 08163-103 Carrer Ciutadans, núm. 4-6 <p><span><span><span>A partir de finals del segle XV, Pineda començà a autogestionar-se amb la creació de la Universitat, comportant també la conseqüent producció de documents administratius. És llavors quan es fa necessària l’existència d’un arxiu per a conservar els documents i els drets i obligacions que aquests comprenien.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Universitat consistia en una agrupació de veïns del poble, principalment els grans propietaris del moment, amb certa personalitat jurídica. Les seves actuacions es recollien, entre d’altres, a dos importants documents: el llibre de comptes i el llibre d’actes. En el cas de Pineda es conserven un llibre de comptes iniciat al 1499 i un llibre d’actes iniciat al 1650.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera notícia que tenim d’una certa custòdia de la documentació es remunta a l’any 1766 on es deixa constància que la documentació es guarda a l’anomenat «Armari de tres panys», que com el mateix nom indica, feien falta tres claus per a ésser obert. Aquestes claus eren guardades pel batlle, el regidor degà i l’escrivent, que feia les funcions de secretari de la corporació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIX, les referències que tenim de l’Arxiu Municipal responen a inventaris de la documentació existent realitzats en el moment de la presa de possessió de nous alcaldes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins a mitjan del segle XX, el 25 d’octubre de 1946, que l’Ajuntament va acordar la creació de l’Arxiu Històric Municipal a càrrec de Josep Font i Solsona. Les dependències de l’arxiu van ser, des de 1946 fins 1956 la Cambra del Rellotge. A partir de febrer de 1956 es va traslladar a l’antic edifici existent on també es situa actualment, el Carrer Ciutadans, números 4-6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Reformat l’edifici del carrer Ciutadans, l’Arxiu va romandre igualment a la segona planta fins que l’any 2012 es va traslladar a la seva ubicació actual, la planta baixa del mateix edifici, amb instal·lacions noves i adients a les necessitats actuals.</span></span></span></p> 41.6276823,2.6894295 474130 4608486 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10303pergami-1458-juliol-09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10304arxiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10305facanapineda.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola 94|98|85 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96832 Fons de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-pineda-de-mar XX-XXI <p>El volum més gran de documentació relacionada amb la parròquia de Santa Maria de Pineda es troba dipositada a l'Arxiu Diocesà de Girona.</p> <p>L'arxiu de la parròquia de Pineda de Mar se centra amb els llibres sagramentals de la segona meitat del segle XX i XXI i expedients matrimonials. Així com el resultat propi de l'activitat parroquial.</p> 08163-104 Carrer Reverend Antoni Doltra, s/n 41.6286948,2.6900290 474180 4608598 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96832-p1640006.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96833 Fons de l'arxiu diocesà de Girona referent a Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-girona-referent-a-pineda-de-mar XIX-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons documental que es preserva a l’arxiu diocesà de Girona està centrat no en la parròquia de Sant Joan Baptista, erigida el 1970, sinó de la parròquia de Santa Maria que segueix de la següent manera:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1. Llibres sagramentals (matrimonis, òbits, Comunions Primeres i Solemnes) : </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 3 1 M1 Libro de Matrimonios en el que constan los celebrados en esta parroquia de Santa Maria de Pineda (1918 - 1940)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 4 1 O1 Libro de Defunciones en el que constan las ocurridas en esta parroquia de Santa Maria de Pineda (1918 - 1939)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 5 1 Comun. 1 Llibro Registro de los Niños y Niñas que han hecho la Primera Comunión en esta parroquia de Pineda (1939 - 1963)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 5 1 Comun. 2 Llibro Registro de los Niños y Niñas que han hecho la Comunión Solemne en esta parroquia de Pineda (1939 - 1969)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>2. Entitats i associacions de caritat:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 9 3 8 Caritas Llibre de comptes de la Caritas parroquial de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1968 - 1985)</span></span></span></span></span></p> <p>3. <span><span><span><span><span>Altres registres parroquials. Visites Pastorals:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 3 2 30 Visites Past. Llibre de Santa Visita pastoral de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1955 - 1977)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>4. Pastoral. Catequesi d’infants, joves i adults:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 5 1 30 Catecisme i Comun. 1 Catecisme de les parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar i sufragània de Santa Susanna, amb Comunions (ca. 1933)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 5 1 30 Catecisme i Comun. 2 Catecisme de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar i sufragània de Santa Susanna, amb Comunions (ca. 1933)</span></span></span></span></span></p> <p>5. <span><span><span><span lang='CA'><span>Administració de Béns i rendes:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 3 8 Catino Anim., Comptes Libreta de Cuentas del Catino Animarum de Pineda (1880 - 1950)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 1 8 Obra, Comptes Llibre de comptes de l'Obra de la parròquia de Santa Maria de Pineda (1975 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 1 8 Obra, Comptes Libro de Cuentas de Culto y Obra. Pineda (1939 - 1954)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 2 8 Confr. Roser, Comptes Llibre de Comptes de la Administració del altar del Roser (1880 - 1950)</span></span></span></span></span></p> <p>6. <span><span><span><span><span>Confraries, congregacions, associacions:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 2 1 Confr. Roser, Confrares/ses Quadern dels confrares i confraresses de la Confraria del roser de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1939 - 1955)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 11 1 Filles de Maria, Congreg. Llibre de Registre de les associades a l'Associació de Filles de Maria de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (ca 1945)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 11 8 Filles de Maria, Comptes Llibre de Comptes de l'Associació de Filles de Maria de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1939 - 1972)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 12 1 Confr. Doctrina Crist., Div. Llibreta Registre de la Confraria de la Doctrina Cristiana de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1949 - 1954)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 19 8 Apost. Oració, Comptes Asociación del Apostolado de la Oración. Libro de Caja (1956 - 1971)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Assoc. Eixerits, Reglament Reglament de l'Associació 'Eixerits' i 'Eixerides' i membres constituents de la junta rectora i associats (1933 - 1935)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Círculo de Estudio,Actes Llibre d'Actes de la Junta del Círculo de Estudio de Pineda de Mar (1943 - 1946)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Exercicis parroq. Llibre d'actes de l'Obra dels Exercicis Parroquials de la Subdelegació de Pineda (1928 - 1930)</span></span></span></span></span></p> <p>7. <span><span><span><span lang='CA'><span>Organismes eclesials supraparroquials:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CAT ADG 3/226 16 1 10 <strong>Conferències</strong> Llibre de conferències Teológico-morals de Pineda (1952 - 1957)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>8. <span><span><span><span lang='CA'><span>Causes Pies i Fundacions:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 8 8 Fundació Hortal-Tarrés Llibre de comptes de la Fundació Hortal-Tarrés de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1949 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p>9. <span><span><span><span lang='CA'><span>Comunitat de Preveres:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 18 8 Comun. Prev., Comptes Comptes de la comunitat de preveres de l'església de Santa Maria de Pineda de Mar (1954 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 18 8 Comun. Prev., Comptes Libreta de cuentas de la Comunidad de [Presbíteros] de Pineda (1911 - 1953).</span></span></span></span></span></p> 08163-105 Pujada de Sant Martí, núm. 12 (17004 - Girona). <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els arxius parroquials de més de 100 anys es conserven en l’arxiu diocesà ja que les disposicions diocesanes del Bisbat de Girona, des de fa anys, ho han previst, seguint les orientacions de la Santa Seu i de la Conferència Episcopal espanyola. Així el decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De la documentació dels arxius parroquials, els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI, i també els llibres de testaments, tenen un gran interès per a les recerques genealògiques. Per això fa anys foren fotografiats i actualment es poden consultar a través del web de l’Arxiu Diocesà. Aquesta consulta es fa sempre a partir de les dades de més de 100 anys per assegurar-ne la seva privacitat d’acord amb les lleis vigents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També molts dels arxius parroquials dipositats a l’arxiu diocesà contenen documentació d’altres activitats o realitats de la parròquia. Aquesta documentació ha estat inventariada i es troba a disposició de la consulta dels investigadors que volen estudiar alguna parròquia.</span></span></span></span></span></p> 41.6287800,2.6899230 474171 4608608 1880 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquesta parròquia existeix des de l'any 1052. El seu temple fou consagrat l’any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré. L’església és dels anys 1509-1526, amb capelles laterals del 1553 i 1567. El temple ha estat saquejat en tres ocasions: l’agost de l’any 1545 pel corsari Dragut, el desembre de 1821 per l’exèrcit francès i el juliol de 1936 per la FAI. Dins el terme té un lloc de culte al barri de les Creus, i les capelles de Sant Jaume, construïda el 1477 i de Sant Antoni. Sense documentació antiga parroquial per pèrdua durant la Guerra Civil espanyola. 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96834 Fons de l'Arxiu Comarcal del Maresme referent a Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-maresme-referent-a-pineda-de-mar XIII-XXI <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme preserva varis fons documentals referents al municipi de Pineda de Mar, entre els quals destaquen:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>1. De l’Agrupació Comarcal de CDC (codi de fons 339), cartells dels anys 1980 i 1990 del segle XX. També hi ha propaganda electoral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>2. De l’Ajuntament de Santa Susanna (codi de fons 9), un registre de variacions del padró municipal amb les declaracions de baixes del padró de Pineda dels veïns que passen a fixar el seu domicili a Santa Susanna i una relació de veïns de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>3. Destaca el Fons de complement de l’Arxiu Comarcal del Maresme amb documentació sobre el fons de pergamins de can Borrell, Can Ribas i Can Camps de Palafolls que estan relacionats directament o indirectament amb Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>3a. Del fons pergamins de can Borrell (codi de fons 38), existeixen varis documents a partir del 5 de febrer de 1297 que es distribueixen de la següent manera: permutacions, esponsalicis, vendes, heretaments, apoques, capitulacions matrimonials, donació de dot, venda atorgada, establiments emfitèutics, testaments, definició de comptes de tutoria, definició de drets, donacions, àpoca de dot, definició de drets, debitoris, venda a carta de gràcia, donació de dot i heretament, lluïció de censal i finalment, censal mort. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3b. Del fons Can Ribas, destaca: ACM71-24-T2-84. Censal. 1747, octubre, 11.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Censal mort atorgat per Jaume i Josep Ribas, pare i fill, pagesos del veïnat del Castell a Palafolls i amb fermances per part de Joan Joany i Riesa i la seva esposa Margarida, a favor de Mn. </span></span></span><span><span><span>Josep Obrador i Comas, rector de la parròquia de St. Pere de Pineda o de Riu per un import total de 100 lliures. Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>3c. Del fons Can Camps. Destaca: ACM71-25-T2-85. Lluïció. 1586, juliol, 6.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lluïció de censal atorgada per Mn. Josep Obrador, rector de St. Pere de Riu a favor de Jaume i Josep Ribas per haver rescatat el principal d'aquell censal avaluat en 100 lliures. Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>4. Col·lecció de cartells històrics de Maulets (ACM70-191-T2-634). Cartell L’Alternativa nacional d’esquerres a Pineda de Mar “Vota Catalunya Lliure”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>5. Col·lecció de cartells i gravats de diversa (ACM70-202-T2-67. Cartell publicitari de Pineda de Mar. Mosaic. Disseny de Josep Perpinyà. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>6. Col·lecció de documents esparsos de diversa procedència: </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-196 Plet de 1749 entre Francesc Batlle, boticari de Pineda de Mar contra Joan Oller de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-182 Venda perpètua del 8 d’abril de 1763 d’una peça de terra d’horta situada a Pineda feta i firmada per Margaridda Orreu i Roure a favor de Miquel Oller.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-197 Capítols matrimonials del 20 de setembre de 1846 entre Jaume Ruscalleda vidu treballador de la vila de Lloret de Mar i Julita Oller Torrent soltera de la vila de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-218 Certificat de baptisme de 1851 de Narcís Josep Francesc d’Asís fill de Josep Oller i d’Antònia Viver de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>7. </span></span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal també disposa d’un important fons i col·leccions fotogràfiques i audiovisuals, on poden aparèixer fotografies de diferents èpoques del municipi com són les incorporades recentment de tipologia turística del Maresme de Xavier Nubiola i Castellarnau, entre 1950 i 2010 o la col·lecció d’impresos com els programes de Festa Major dels pobles del Maresme (segles XX-XXI), Col·lecció de retalls de premsa del Maresme (1981-2008).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>8. Col·lecció de document ferroviaris de Xavier Nubiola de Castellarnau. Contempla una col·lecció de més d’un centenar de reproduccions de fotografies per a targetes postals del segle XX, majoritàriament en color dels anys 1950 i 1960, amb barques de pescadors, estació del tren, embarcador...; </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>9. </span></span></span><span><span><span>Col·lecció de mapes i plànols de diversa procedència dels anys 1990 i 2007 referents a guies comercials i de serveis del municipi i amb informació turística (ACM70-261-T2-99 i ACM70-261-T2-50). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>10. Col·lecció de pergamins Centre d’Estudis Sant Cebrià sobre Pineda de Mar : ACM70-405-T2-1 Heretament de l’11 de febrer de 1431. ACM70-405-T2-3 Venda del 10 d’abril de 1534. Lloc de Pineda. ACM70-405-T2-2 Àpoca de l’11 d’agost de 1590. ACM70-405-T2-5 Tres àpoques de 1622</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>11. Col·lecció de 41 pergamins de Can Comas de Pineda de Mar compresos entre 1341 i 1637 respectivament: ACM70-291-T2-1 Venda de 12 de desembre de 1341. ACM70-291-T2-2 Violari del 26 d’octubre de 1364. ACM70-291-T2-3 Donació del 21 de setembre de 1376. ACM70-291-T2-4 Donació del 10 d’octubre de 1384. ACM70-291-T2-5 Venda d’un mas del 23 de febrer de 1398. ACM70-291-T2-7 Donació d’herència del 9 de novembre de 1404. ACM70-291-T2-8 Pagament de deute del 27 d’abril de 1419. ACM70-291-T2-9 Venda del 20 de desembre de 1424. ACM70-291-T2-10 Venda d’una peça de terra del 22 d’octubre de 1448. ACM70-291-T2-25 Venda del 17 de gener de 1468. ACM70-291-T2-11 Venda d’una peça de terra del 3 de maig de 1468. ACM70-291-T2-12 Pagament de dot del 6 de gener de 1474. ACM70-291-T2-13 Censal del 24 de gener de 1479. ACM70-291-T2-14 Venda del 17 de febrer de 1491. ACM70-291-T2-15 Venda del 05 de juny de 1498. ACM70-291-T2-16 Donació d’herència, del 8 de gener del 1500. ACM70-291-T2-17 Donació d’herència del 8 de gener de 1500. ACM70-291-T2-19 Sentència arbitral del 17 de gener de 1515. ACM70-291-T2-20 Testament del 22 de febrer de 1530. ACM70-291-T2-20 Deute o debitori del 10 de maig de 1534. ACM70-291-T2-21 Herència del 10 de maig de 1541. ACM70-291-T2-26 Donació per raó de matrimoni del 9 de maig de 1569. ACM70-291-T2-29 Reconeixement de deute del 3 d’agost de 1576. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>ACM70-291-T2-30 Venda d’un censal del 16 d’agost de 1576. ACM70-291-T2-33 Venda de rabassa morta del 16 de novembre de 1602. ACM70-291-T2-32 Establiment del 27 de desembre de 1602. ACM70-291-T2-34 Donació del 9 de novembre de 1608. ACM70-291-T2-35 Testament del 13 de setembre de 1611. ACM70-291-T2-38 Confirmació de possessió d’una peça de terra del 5 de juliol de 1621. ACM70-291-T2-41 Venda d’un hort del 25 d’abril de 1637.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>12. Col·lecció de pergamins de diversa procedència: ACM70-190-T2-37 Donació del 6 de març de 1518. ACM70-190-T2-28 Venda del 22 de maig de 1602. ACM70-244-T2-34 Procura del 28 d’abril de 1457.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>13. Col·lecció de pergamins de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena: (codi 244), una procura del 28 d’abril de 1457, feta per Eulàlia, muller de Bernat Cona, naturals de la parròquia de Sant Cugat del Vallès, habitants a la parròquia de Sant Pere de Pineda, a Pere Terré, sastre de la vila de Boada, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, del deute que aquest havia contret.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>14. Col·lecció postals del Maresme (codi de fons 310). Varies postals de l’any 1971 de varis municipis de la costa del Maresme, entre els quals, Pineda. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>15. Programes de Festa Major de Sant Joan Baptista de Pineda de 1951, 1986.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>16. Col·lecció Premis Terenci Thos i Codina amb varis premis com l’estudi de la riera de Pineda de Mar o la creació d’una ruta dedicada als molins de la riera de Pineda.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>17. Col·leccions d’impresos de diversa procedència com un opuscle editat en motiu del Segon Aplec de Joventut Sardanística de Pineda de Mar, o els 'Festejos en la ermita de Ntra. Sra. de la Gracia' del 13 de setembre de 1953.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>18. Coordinadora de Geganters del Maresme, amb varis cartells de les diferents trobades</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>19. Pergamins de la Família Viñas (Pineda de Mar-Mataró. Codi 199) datats d’entre el 18 d’abril de 1575 fins la segona meitat del segle XIX. Destaquen els lligalls amb diversos establiments, vendes perpètues, plecs d’escriptures, establiments de peces de terra, vendes de terres, vendes a carta de gràcia, apoques i censals, lluïcions de censals, reducció de trencadís fruiter, revenda d’una botiga i una casa, establiments a rabassa morta, testaments, còpia autèntica de l’original capbreu dels dominis i rendes, venda perpètua de l’ús de la fadiga d’una feixa de terra, establiment de les aigües vessants del mont de la Guàrdia, relació de medició i classificació de la propietat, certificats d’alcaldia, arrendament d’una casa i documents establerts pel jutge o pel secretari del Jutjat, títols de propietat, llibre de comptes, còpia d’escriptures, </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>20. Mas Ferrer de Tordera (codi de fons 356), un violari de mitjan del segle XVI, una donació de 1630 i una concòrdia del 1777. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>21. Original capbreu del benefici de Sant Nicolau y Santa Catherina de Montnegra. En poder del discret Josep Oliveres, notari de Pineda (codi fons 149) dels anys 1740 a 1771.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>22. Documentació del Parc de Bombers del municipi des dels anys 1984 fins l’any 2008.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>23. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>També hi ha la col·lecció d’hemeroteca de premsa clandestina, premsa comarcal, i les publicacions periòdiques d’institucions i entitats, que està digitalitzada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>24. A més dels fons, també cal tenir present la Biblioteca Auxiliar, que comprèn diverses monografies dels pobles del Maresme i també de temàtica general de la comarca del Maresme.</span></span></span></span></span></span></p> 08163-106 Carrer d'en Palau, núm. 32 (08301- Mataró) <p><span><span><span><span><span><span>L’arxiu comarcal del Maresme (ACM) forma part de la Xarxa d’arxius comarcals adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i està situat a l’edifici de Can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 31 de gener de l’any 1984 es signà un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró amb motiu de la seva creació. El 2 de maig de 1996 començava a funcionar com arxiu i s’inaugurà el 20 de desembre de 1997.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Custodia més de 3.510’83 m. lineals de documentació entre la qual destaquen varis pergamins, des del segle XII i altres fins a l’actualitat, produïda per diferents ens públics (notaries, judicial, administració local i autonòmica) així com de fons privats, la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862) i les cambres agràries o l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987) i l’Arxiu Municipal de Mataró (1410-2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Proporciona informació general i d’assessorament especialitzat sobre els fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics així com informació de referència sobre altres centres d’arxiu i fons documental.</span></span></span></span></span></span></p> 41.6275129,2.6894456 474132 4608467 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10601colleccio-de-pergamins-de-can-comas-de-pineda-de-maracm70-291-t2-1-vendapagina1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10605.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94|98|85 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96835 Festa de Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-pere XX-XXI <p><span><span><span><span><span><span><span>La revetlla de Sant Pere és el 29 de juny, festa del patró dels pescadors. Després de la revetlla de Sant Joan, ve la de Sant Pere, menor en repercussió i més encara quan a Pineda de Mar la de Sant Joan era la festa major petita. Però el caràcter pescador de la vila ha fet que es mantingués l'interès en celebra-la. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'actual revetlla de Sant Pere és l'evolució de la Festa de Sant Pere que se celebrava al Raval de Mar, el barri de pescadors. La festa de Sant Pere l'organitzaven els joves del Raval de Mar, i la costejaven sortejant una toia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Es comença amb les tradicionals havaneres i el rom cremat, un sopar popular i el ball.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La festa ha anat evolucionat en el temps, adaptant-se a gustos i modes.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-107 Pineda de Mar, s/n <p>Ens han arribat dades documentals de cóm se celebrava aquesta festa a principis del segle XX, gràcies a <em>La Costa de Llevant</em>, revista il·lustrada editada a Canet de Mar (Maresme) entre 1894 i 1922. Tot seguit, s'adjunten les cites:</p> <ul> <li>'Forsa animada ha sigut la celebrada pels mariners. Hi hagué ball tarde y nit per l'orquesta 'Modesta Harmónica' de Tordera. El carrer estava adornat ab rama, banderetes y paperets. La tradicional dansa fou forsa concoreguda. Segons rumors cada any se podria fer una festa del tot lluhida, pero á causa de la poca avinesa que regna entre l'element jove, es la causa que la festa resulta petita. Enguany l'organisar tant simpática festa se deu la major part, á n'En Domingo Itxart (a) Cua. El felicitem. Avans d'acabar tenim de fer constar que'ls joves mariners se han portat molt malament. Ens referim al fer pagar entrada als demés joves de la vila, puig que's recordin que'l dia de Sant Antoni els joves del carrer d'aquest nom no'ls hi feren pagar res' (La Costa de Llevant, 3 de juliol de 1904,pp. 13).</li> <li>'Els mariners si han lluhit festejant al seu patró. La barriada de mar estava tot adornat ab archs y ramatje y banderetas de tots colors' (La Costa de Llevant 1 de juliol de 1905, pp. 14).</li> <li>'Com els demés anys, á la vigilia s'encengueren algunas fogueras pels carrers. Els mariners feren la seva festa que resultá forsa animada. El carrer estava adornat d'infinitat de tiras de papers de colors, produhint bonhic aspecte. Se ballá tarde y nit ab lo novell 'Quintet de Calella' qui tocá uns bonhics y ayrosos balls. La concurrencia, com cada any, fou bastant nombrosa, puig convida anarhi per l'agradosa fresca que hi fa, principalment al vespre' (La Costa de llevant,7 de juliol de 1906).</li> <li>'Enguany aquesta tradicional festa que acostuman celebrar els mariners fou del tot animada. A la tarde hi hagué ball que sigué molt concorregut y al vespre, també fins molt avansada hora, se mantingué forsa animat. Una cosa hi faltava per siguer la festa més popular y al mateix temps més catalana, puig que tinguen la proporció per poguerho fer deixaren en oblit. Siguent l'orquesta de Tordera encarregada de tocar els balls creyém que seria més bonhic que á la tarde se toquessin sardanas y produhiria molt més bonhic efecte. Esperem que un altre any els joves mariners ho tindran en compte y procurarán fer tots els possibles pera fernos sentir y presenciar aquest hermós ball catalá que tant honra á nostra terra' (La Costa de Llevant, 6 de juliol de 1907).</li> <li>'Enguany la festa dels mariners anat una mica magre. Ha no haver sigut un trist manubri que tocava no s'hauria conegut la festa. Ab tot y aixó la gentada que acudí al arrabal de mar fou nombrosa, com també á la platja pera presenciar algunas barcas plenas de gent á fer una volta pel mar' (La Costa de Llevant, 1908 pp. 10 i 11).</li> </ul> 41.6227608,2.6925668 474390 4607939 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96835-festastpere2024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96835-festastpere1939.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96836 Fons d’imatges referents a Pineda de Mar, a la Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-pineda-de-mar-a-la-biblioteca-de-catalunya XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en placa estereoscòpica de vidre, en format 6 x 13 cm. D’aquesta col·lecció, cinc fan referència a Pineda de Mar: Fons Salvany SaP_166_01 (1914); Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_043_05 (1912)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>; Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_494_05</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span> (1919); Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_043_06</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span> (1912) i Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_494_06 (1919)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tres fotografies estan relacionades. L’autor, va voler fotografiar la creu gòtica, una amb un grup de gent, i l’altra, sense, arranada al pedrís del mur d’una casa. De manera que es pot veure la creu per ambdós costats. En la segona imatge s’observa la creu de gran bellesa amb l’església parroquial al darrera. La darrera de les imatges pertany a la d’una capella o ermita amb un campanar d’espadanya.</span></span></span></span></span></p> 08163-108 Carrer de l’Hospital, núm. 56 (08001-Barcelona) <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Salvany i Blanch (Martorell, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener de 1929), era metge i cirurgià. Cursà els estudis a la Universitat de Barcelona i es llicencià l’any 1891. Però també fou un gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic. Durant els anys 1918 i 1924 va col·laborar-hi intensament. Viatjà per una gran part del món, sempre amb la seva càmera de fotografia estereoscòpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’abast cronològic del fons se situa entre els anys 1911 i 1926. A més, amb les plaques s'hi afegeixen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites on anotava la informació de cadascun dels clixés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es preserva a la Biblioteca de Catalunya, que a partir de l'any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.<br /> L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet <em>Google Llibres</em> per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies i posar-los a l'abast del públic.<br /> Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents.</span></span></span></span></span></p> 41.6275049,2.6894823 474134 4608466 1912-1919 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany499full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany5368full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany5454full.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96837 Fons d’imatges referent a Pineda de Mar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-pineda-de-mar-a-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Fons d’imatges de l’ICGC referent al municipi de Pineda de Mar està format per un total de 60 imatges, de les quals, vàries fotografies aèries en color, ortofotomapes i quatre fotografies del fons “Família Cuyàs”, que es desglossen a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>7 fotografies aèries verticals – fotomosaics a escala 1:5000 (394-01-08; 394-02-09; 394-02-10; 394-02-01; 394-01-04; 394-02-05 i 394-02-06). Estan realitzades per <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A</em>. de Madrid, l’any 1967 per encàrrec de l’anomenada en aquells anys, <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em> </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>3 fotografies realitzades durant el vol del mes d’agost de 1986 que corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España</em> 1:50.000 de 80x60 cm, de la sèrie Ortofotomapa de Catalunya a escala 1:5000. La primera correspon a Pineda, núm. de full 394-8-3 (RM.82778); el segueix Turó de la Creu de Llevant, núm. de full 394-7-2 (RM. 23500); Finalment, la Mare de Déu de Gràcia, núm. de full 394-8-2 (RM. 29474). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>4 fotografies procedents del Fons Família Cuyàs: una d’elles és una imatge general de l’església parroquial de Santa Maria amb la creu de pedró o de camí al davant (RF.10987); una imatge de detall de la portalada de l’església parroquial de Santa Maria i part de l’esgrafiat de la façana (RF.10988); una fotografia dels gegants Guerau i Ermessenda realitzada l’any 1986 (RF.10990) i finalment, una imatge dels gegants del Poble Nou realitzada l’any 1985 (RF.10989). Ortofotomapa del vol del mes de juliol de 1986 a escala 1: 5.000 de 80 x 60 cm, corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España </em>1:50.000.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>46 fotografies aèries en blanc i negre procedents del SACE (<em>Servicios Aéreos Comerciales Españoles</em>) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant els vols del 15 d’abril de 1963 (17 fotografies); 2 de maig de 1963 (10 fotografies); 1 d’octubre de 1965 (9 fotografies); 16 de novembre de 1966 (sis fotografies); 8 de juliol de 1962 (3 fotografies) i una del 25 d’agost de 1963 (1 fotografia).</span></span></span></span></span></p> 08163-109 Passeig de Santa Madrona, núm. 45 (Parc de Montjuic; 08038 - Barcelona). <p>L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.<br /> Des de la seva creació, l'any 1982 i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.</p> <p>Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</p> 41.6276172,2.6894751 474134 4608479 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10902fsace13083fullsace1452419630825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10903fsace3893fullhotel-soribu-playa-1962-07-08rfsace1107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10904cuyas6873full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10905cuyas6875full1984rf10989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10906cuyas6876full1986rf10990.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96838 Fons de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona referent a Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona-referent-a-pineda-de-mar XIX-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva la documentació generada per la Diputació de Barcelona com a resultat de l’exercici de les seves activitats i funcions. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments, perquè puguin prestar els serveis locals adreçats a la ciutadania. Aquesta assistència i cooperació amb els ajuntaments queda reflectida en la documentació conservada a l’arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el cas del municipi de Pineda de Mar, es conserva la següent informació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l'any 1919, els plecs de condicions per optar a la subhasta per a la construcció de la biblioteca popular. De 1946, les anotacions sobre la reglamentació nacional del treball en les indústries de l’edificació. De 1941, el salconduit a favor d’Albert Comas, picapedrer que realitza treballs per al Servei en el taller de Florencio Daura, en el que hi consta que aquest s’ha de traslladar a Pineda a recollir unes pedres granítiques. Ho fa constar a efectes de circulació pel territori nacional, emès per Jeroni Martorell, cap del Servei. I de 1928, una anotació de l’acord de l’Ajuntament de Pineda de Mar de sol·licitar un préstec al <em>Banco de Crédito Local de España</em> pel valor de 60.000 amortitzable en 30 anys per asfaltar el carrer del Mar i construir la casa-quarter dels Mossos d’Esquadra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Servei de Patrimoni Arquitectònic (2024-085_Pineda de Mar), hi ha varies capses amb fotografies:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 236: imatges de la població, església de Santa maria, capella de Sant Antoni, Torre de defensa, Can Jalpí, casal de Santa Anna, pont de les Bruixes i instal·lacions esportives.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 571: dedicada a ferros i baranes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 624: dedicada a escultura – Altars de pedra del segles XIV-XV</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 658: Escultura – Imatges de Sants s. XVI,XVII-XVIII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 666: Escultura – Trones</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 669: Escultura – Piques beneiteres</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 681: Escultura – Creus de Terme</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 860: Art romà – Arquitectura – Ponts i Aqüeductes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 879: Art Paleocristià i Visigòtic – Diversos</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 901: Prehistòria – Diversos.</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Altres fotografies estan relacionades amb la biblioteca popular i amb la biblioteca Manuel Serra Moret, totes elles relacionades amb imatges de l’interior, adequació de les sales de consulta, lectura i obres de varies èpoques, incloses les de ampliació. També es localitzen imatges de l’Orfeó Monterverdi, de la Casa Consistorial i de la Inauguració de la plaça de la República amb Manuel Royes i Vila, president de la Diputació de Barcelona, parlant amb Josep Lluís Fillat i Claver, alcalde de Pineda de Mar, en presencia d’altres personalitats.</span></span></span></p> 08163-110 Carrer Mejía Lequerica, núm. 1 (08028 - Barcelona). <p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona està ubicat al recinte de la Maternitat de les Corts (Barcelona), construït al segle XIX per acollir infants abandonats i mares solteres. L’obra es deu a l’arquitecte Camil Oliveras. L’any 1890 s’inicià la construcció del Pavelló de Lactància, i el 1891 el de Desmamats. El 1893 l’espai dedicat a la bugaderia, actualment seu de l’Arxiu General fou rehabilitat per l’arquitecte Norman Cinnamon.</p> <p>L’Arxiu General conté bàsicament la documentació generada per la institució en relació amb els municipis catalans des de 1830 fins als anys seixanta del segle XX i la ingressada per entitats i persones privades. I també custòdia documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, cartogràfic i material sonor i gràfic que s’organitza segons el quadre de fons documental següent:</p> <ul> <li>Administració local (són els fons generats per entitats públiques que integren l’administració local, des de la Diputació de Barcelona [1822]-...; Diputació Provincial de Catalunya [1812 – 1822]; Junta Provisional de Catalunya [1820]; Junta Superior Governativa de Catalunya, [1835] i Mancomunitat de Catalunya [1914-1923/1925]).</li> <li>Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar [1922-2009]; Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Patronat de la Muntanya del Montseny; Consorci de Comunicació Local, etc...</li> <li>Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic (Casa de la maternitat [1853-1988]; Junta de Carreteres [1847-1874]; Junta d’Armament i Defensa [1836-1837]; Comissió de Carreteres [1834-1843]; Casa de la Moneda [1843-1847] o la Comissió Hospitals Militars [1823-1825], etc...</li> <li>Fons Generats per la Generalitat de Catalunya (Segona República [1931-1938].</li> <li>Fons Privats, generats per persones, famílies, empreses, etc. ( Lola Anglada i Sarriera, Família Junyer i Canals, Antoni Gallardo i Garriga, Emili Juncadella i Vidal, Josep Maria Soler i Coll, Día Gráfico, etc.</li> <li>Col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença.</li> </ul> 41.6276633,2.6894805 474134 4608484 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada per l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona. 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96839 Fons documental referent a Pineda de Mar de la Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-pineda-de-mar-de-la-biblioteca-de-catalunya XIII-XVII <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons documental que es preserva a la Biblioteca de Catalunya sobre Pineda de Mar està format per un total de 196 pergamins datats entre els anys 1296 i 1645, i tots ells pertanyen al fons Carreres. Predominin els establiments emfitèutics, les donacions esponsalícies i altes documents nupcials, les vendes de terres, les àpoques, les definicions de drets i els heretaments. Dels 196 documents, només dos estan escrits en català, mentre que els altres ho són en llatí. L'any 1994 es va fer la primera descripció del fons, que fou revisada i corregida l'any 2011. Al final del catàleg que disposa la Biblioteca Nacional de Catalunya hi ha un índex alfabètic de tots els noms i topònims de gran valor per a l'estudi del municipi de Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A continuació s'adjunten alguns dels documents, i a la bibliografia es podrà accedir amb l'enllaç corresponent a la Biblioteca de Catalunya on es poden descarregar la totalitat dels 196 documents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>1. 1296, octubre 28. Rus de Pineda i la seva esposa Sança confirmen una artiga situada al lloc dit la Vall de Roure i altres peces de terra a Maria Barona d'Arboceda, al seu fill Ferrer i la seva esposa Guillema. Signatura: Perg. 352 - R.13595</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>2. 1305, maig 16. Bartomeu de Vall i la seva esposa Guillema, de la parròquia de Pineda, donen en heretament al seu fill Pere, tot el mas de Vall. Signatura: Perg. 278 - R.13596</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>3. [1308], febrer 5. Jaspert, abat [del monestir de Sant Salvador de Breda] confirma la possessió d'un hort a Guillem Guerau, de la parròquia de Santa Maria de Pineda. Signatura: Perg. 278 - R.13597</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>4. 1311, abril 11. Berenguer Baró, àlias Berenguer de Serra d'Arboceda, i la seva esposa Ermesenda, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, venen a Guillem Guerau una roureda situada en la dita parròquia en el lloc dit l'Abeurador. Signatura: Perg. 352 - R. 13598</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>5. 1321, juliol 25. Berenguer de Coma i la seva esposa Avinent, de la parròquia de Santa Maria de Pineda fan establiment d'una artiga amb una roureda i un bosc a Bernat Gili i la seva esposa Elisenda, situada al lloc anomenat Ferreres de la dita parròquia. Signatura: Perg. 352 - R. 13599</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>6. 1336, maig 31. Bernat Bertran de Capaspre, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, signa rebut a Pericó Carrera de s'Arboceda, fill de Pere Carrera per la quantitat de 62 sous que li ha pagat en concepte d'aixovar d'Elisenda, tia del dit Pericó i esposa del dit Bertran. Signatura: Perg. 278 - R. 13600</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>7. 1339, juliol 3. Bernat Soppa de Palafolls, firma definició de certes obligacions contractuals a Pere de Carrera d'Arboceda i els seus fidejussors. Signatura: Perg. 287 - R. 13601</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>8. [1351], març 22. Guillem d'Amar, draper d'Hostalric, firma definició de deutes i obligacions a Pere Carrera de l'Arboceda. Signatura: Perg. 278 - R. 13602</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>9. 1354, octubre 4. Jaume Salvador de Capaspre, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, signa rebut a Arnau de Vall i al seu pare Pere de Vall, de la dita parròquia, pel pagament parcial d'un deute i pel pagament de certa quantitat per als funerals de Brunisenda, filla del dit Jaume Salvador i esposa de Guillem de Vall. Signatura: Perg. 287 - R.13603</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>10. 1366, abril 19, Pineda. Heretament fet per Pere Carrera i la seva esposa Romia, a favor de la seva filla Blanca a la qual concedeixen tot el mas Carrera. Signatura: Perg. 161 - R. 16247</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>11. 1366, abril 19. Pere Vendrell d'Arboceda, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, fa una permuta de diverses finques que es detallen amb Pere Carrera d'Arboceda. Signatura: Perg.350-R.13606</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>12. 1369, maig 1, Calella. Permuta de terres signada entre Bernat Gili i la seva filla Alamanda amb el seu marit Bernat Pons, d'una part, i Pere Carrera, la seva esposa Romia, la seva filla Blanca i el marit d'aquesta, Guillem Tió, de l'altra. Signatura: Perg. 350 - R.13605</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>13. 1370, febrer 23, Calella. Pere Vendrell, la seva filla Saura i el marit d'aquesta, Bernat Comella, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, venen unes terres situades al lloc dit Solana de Bruguer i al lloc dit Serres a Arnau de Vall d'Arboceda. Sig: perg. 350- R.13606</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>14. 1383, octubre 28, Calella. Bernardí de Mont-rodon, procurador de la seva esposa Constança, filla i hereva de Ramon de Menola, redueix a la prestació de la tasca l'agrari d'un quint que pagava una terra que posseeix Guillem Carrera d'Arboceda al lloc dit Morral. Signatura: Perg. 350 - R.13607</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>15. <span>1398,</span> <span>maig</span> <span>23,</span> <span>Pineda. Arnau</span> <span>de</span> <span>Vall</span> <span>d'Arboceda</span> <span>fa</span> <span>donació</span> <span>en</span> <span>h</span><span>eret</span><span>a</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> a <span>R</span><span>a</span><span>m</span><span>on</span> <span>de</span> <span>Pons,</span> <span>gendre</span> <span>s</span><span>e</span><span>u</span><span>,</span> <span>de</span> 7 <span>lliures</span> i <span>mitja</span> <span>que</span> <span>li</span> <span>c</span><span>o</span><span>rre</span><span>sponi</span><span>e</span><span>n</span> <span>com</span> a <span>espòs</span> <span>de</span> <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>c</span><span>ina</span><span>,</span> <span>filla</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>Arnau. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>352</span> - <span>R.</span> <span>13608</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>16. <span>1398,</span> <span>juny</span> <span>27, Pineda. </span><span>Esponsalici</span> <span>firmat</span> <span>entre</span> <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>ce</span><span>s</span><span>c,</span> <span>fill</span> <span>de</span> <span>Guillem</span> <span>Carrera</span> <span>d</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span> i <span>de</span> <span>B</span><span>lan</span><span>c</span><span>a</span><span>,</span> i <span>germ</span><span>à</span> <span>de</span> <span>Pere</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>,</span> <span>d'una</span> <span>part,</span> i <span>A</span><span>n</span><span>t</span><span>ònia</span><span>,</span> <span>filla</span> <span>de</span> <span>Ber</span><span>na</span><span>t</span> <span>Flaquer</span> i <span>de</span> <span>Sanxa,</span> <span>de</span> <span>l'altra. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>161</span> - <span>R.</span> <span>16248</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>17. <span>1398,</span> <span>agost</span> <span>16, Pineda. </span><span>H</span><span>eret</span><span>a</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> <span>fet</span> <span>per</span> <span>G</span><span>uill</span><span>em</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span> <span>la</span> <span>seva</span> <span>esposa</span> <span>Blanca,</span><span> de</span> <span>l</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> a <span>favor</span> <span>de</span> <span>Pere</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>,</span> <span>fill</span> i <span>hereu</span> <span>seu,</span> <span>de</span> <span>tot</span> <span>el</span> <span>'mas</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>'</span> <span>sota</span> <span>certes</span> <span>c</span><span>ondi</span><span>c</span><span>ions</span><span>,</span> <span>entre</span> <span>elles</span> <span>la</span> <span>d</span><span>'</span><span>o</span><span>c</span><span>upa</span><span>r</span><span>-s</span><span>e</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>c</span><span>ol</span><span lang='CA'><span>·</span></span><span lang='CA'>lo</span><span lang='CA'>c</span><span lang='CA'>a</span><span lang='CA'>c</span><span lang='CA'>ió</span> <span lang='CA'>d'Eulàlia</span> i <span>A</span><span>n</span><span>t</span><span>ònia</span><span>,</span> <span>filles</span> <span>dels</span> <span>a</span><span>t</span><span>o</span><span>rg</span><span>an</span><span>t</span><span>s. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>161</span> - <span>R.</span> <span>16249</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>1</span>8<span lang='CA'>. </span><span lang='CA'>1400,</span> <span lang='CA'>febrer</span><span lang='CA'> 25</span><span lang='CA'>, Calella. </span><span lang='CA'>Bernat</span> <span lang='CA'>Flaqu</span><span lang='CA'>er</span> <span lang='CA'>de</span> <span lang='CA'>Montpalau</span> <span lang='CA'>si</span><span lang='CA'>g</span><span lang='CA'>na</span> <span lang='CA'>re</span><span lang='CA'>bu</span><span lang='CA'>t</span> a <span>G</span><span>uill</span><span>em</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span> <span>d'Arboceda</span> <span>de</span> <span>les</span> <span>28</span> <span>lliu</span><span>re</span><span>s</span> <span>que</span> <span>li</span> <span>ha</span> <span>pagat</span> <span>en</span> <span>c</span><span>on</span><span>ce</span><span>p</span><span>te</span> <span>de</span> <span>dot</span> i <span>e</span><span>sponsali</span><span>c</span><span>i</span> <span>dels</span> <span>seus</span> <span>fills</span> <span>respectius,</span> <span>Antònia</span> i <span>Francesc</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a. Signatura:</span> <span>Perg.</span> <span>286</span> - <span>R.</span> <span>13609</span></span></span></p> <p><span><span><span>19. <span>1401,</span> <span>abril</span><span> 2</span><span>, Calella. </span><span>Cebrià</span> <span>Sal</span><span>v</span><span>ado</span><span>r,</span> <span>de</span> <span>Cal</span><span>e</span><span>lla</span><span>,</span> <span>pa</span><span>rr</span><span>òquia</span> <span>de</span> <span>Santa</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> <span>si</span><span>g</span><span>na</span> <span>rebut</span> a <span>Pere</span> <span>Carrera</span> <span>d</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>dita</span> <span>pa</span><span>rr</span><span>òquia</span><span>,</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>redempció</span> <span>d'un</span> <span>violari</span> <span>de</span> <span>30</span> <span>sous</span> <span>anuals</span> <span>que</span> <span>v</span><span>a</span><span>re</span><span>n</span> <span>crear</span> <span>Guillem</span> <span>Carrera</span> i <span>la</span> <span>seva</span> <span>esposa</span> <span>Blanca,</span> <span>pares</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>Pere</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>,</span> <span>en</span> <span>favor</span> <span>de</span> <span>Guillem</span> <span>Sal</span><span>v</span><span>ado</span><span>r</span><span>. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>286</span> - <span>R.</span> <span>13611</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>20. <span>1403,</span> <span>gener</span><span> 15</span><span>, Calella. </span><span>Pere</span> <span>Sab</span><span>et,</span> <span>de</span> <span>Manola,</span> <span>parròquia</span> <span>de</span> <span>Santa</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> i <span>la</span> <span>seva</span> <span>néta</span> <span>Angelina,</span> <span>signen</span> <span>àpoca</span> a <span>favor</span> <span>de</span> <span>Guillem</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span> <span>d'Arboceda,</span> <span>por</span> <span>la</span> <span>quan</span><span>t</span><span>i</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> <span>de</span> <span>55</span> <span>lliures</span> <span>que</span> <span>s</span><span>e'</span><span>ls</span> <span>varen</span> <span>p</span><span>r</span><span>o</span><span>metre </span><span>com</span> a <span>dona</span><span>c</span><span>ió</span><span> e</span><span>sponsalí</span><span>c</span><span>ia</span> <span>pel</span><span> m</span><span>a</span><span>tr</span><span>i</span><span>m</span><span>oni</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>dita</span><span> A</span><span>n</span><span>ge</span><span>lina</span> <span>amb</span> <span>Antoni,</span> <span>fill</span> <span>de</span> <span>G</span><span>uill</span><span>em </span><span>Ca</span><span>rrer</span><span>a. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>284</span> - <span>R.</span> <span>13612</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>31. <span>1415,</span> <span>maig 20</span><span>, Calella. </span><span>Bernat</span> <span>Vall,</span> <span>àlies</span> <span>Aragó,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>pa</span><span>rr</span><span>òquia</span> <span>de</span> <span>San</span><span>t</span><span>a</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> <span>senyor</span> <span>útil</span> i <span>p</span><span>r</span><span>opi</span><span>et</span><span>a</span><span>r</span><span>i</span> <span>del</span> <span>Mas</span><span> Vall </span><span>el</span><span> qual </span><span>té</span><span> per</span> <span>Cons</span><span>t</span><span>an</span><span>ç</span><span>a</span><span>,</span><span> senyora</span> <span>de</span><span> la</span> <span>c</span><span>asa</span> <span>de</span><span> Manola </span>i <span>e</span><span>sposa</span> <span>de</span> <span>Ber</span><span>na</span><span>t</span> <span>de</span> <span>M</span><span>on</span><span>t</span><span>-</span><span>r</span><span>odon</span><span>,</span> <span>assigna</span> <span>als</span> <span>dits</span> <span>s</span><span>e</span><span>n</span><span>y</span><span>o</span><span>r</span><span>s</span> <span>seus</span> <span>com</span> a <span>hereus</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>mas</span> i <span>els</span> <span>ret</span> <span>homenatge</span> i <span>jurament</span> <span>de</span> <span>fid</span><span>e</span><span>li</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> <span>com</span> a <span>home</span> <span>propi</span> <span>fins</span> <span>que</span> <span>la</span> <span>seva</span> <span>filla</span><span> R</span><span>afa</span><span>e</span><span>la</span> <span>faci</span> <span>13</span> <span>anys. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>350</span> - <span>R.</span> <span>14061</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>71. <span>1499,</span> <span>octubre 4</span><span>, Pineda. </span><span>Jaume</span> <span>Monet</span> <span>B</span><span>all</span><span>e</span><span>s</span><span>ter,</span> <span>fill</span> <span>de</span> <span>Jaume</span> <span>Monet</span> <span>B</span><span>all</span><span>e</span><span>s</span><span>ter,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>vall</span> <span>de</span> <span>Capasp</span><span>re,</span> <span>signa</span> <span>rebut</span> a <span>Andreu</span> <span>Vall,</span> <span>àlies</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span><span>,</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>quantitat</span> <span>de</span> <span>36</span> <span>lliures</span> <span>que</span> <span>el</span> <span>seu</span> <span>pare</span> <span>havia</span> <span>p</span><span>re</span><span>s</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> a <span>Joan</span> <span>Carreres,</span> <span>so</span><span>gre</span> <span>d'Andreu</span> <span>Vall. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>287</span> - <span>R.</span> <span>14094</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>72. <span>1500,</span> <span>febrer 3</span><span>, Pineda. </span><span>Joana,</span> <span>esposa</span> <span>de</span> <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>ce</span><span>s</span><span>c</span> <span>Amat,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>parròquia</span> <span>de</span> <span>Santa</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> <span>signa</span> <span>rebut</span> a <span>Andreu</span> <span>B</span><span>u</span><span>c</span><span>h</span><span>,</span> <span>àlias</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span><span>,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>vall</span> <span>de</span> <span>l</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>quan</span><span>t</span><span>i</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> <span>de</span> 6 <span>lliu</span><span>re</span><span>s</span> i <span>10</span> <span>sous. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>287</span> - <span>R.</span> <span>14095</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>100. <span>1525,</span> <span>setembre 10,</span><span> Pineda. </span><span>Martí</span> <span>Carreres,</span> <span>pagès</span> <span>de</span> <span>l</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> <span>signa</span> <span>definició</span> <span>d</span><span>'</span><span>h</span><span>eret</span><span>a</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> i <span>dels</span> <span>seus</span> <span>drets</span> <span>de</span> <span>llegítima</span> <span>als</span> <span>seus</span> <span>pares</span> <span>A</span><span>nd</span><span>re</span><span>u</span> <span>Buch,</span> <span>àlias</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span><span>,</span> i <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>c</span><span>ina</span> i <span>al</span> <span>seu</span> <span>germà</span> <span>Bartomeu. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>258</span> - <span>R.</span> <span>16258</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>173. 1600, agost 20, Calella. Felip de Roger, domiciliat a la vila de Calella, signa rebut a Joan Carreres, pagès de l'Arboceda, per la quantitat de 20 lliures rebudes en concepte de drets senyorials per les diferents transaccions que s'indiquen. Signatura: Perg. 290 - R. 14183</span></span></span></p> <p><span><span><span>196. <span>1645,</span> <span>abril 6,</span><span> Pineda. </span><span>Jacint </span><span>Co</span><span>r</span><span>o</span><span>m</span><span>in</span><span>e</span><span>s</span><span>,</span> <span>no</span><span>t</span><span>a</span><span>r</span><span>i</span> <span>de</span> <span>Montpalau,</span> <span>dóna</span> <span>fe</span> <span>d'un</span><span> ins</span><span>tr</span><span>u</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> <span>de</span> <span>la</span><span> seva</span> <span>notaria </span><span>s</span><span>eg</span><span>ons</span> <span>el</span> <span>qual</span> <span>Baudili</span> <span>Preses,</span> <span>bracer</span> <span>de</span> <span>Cal</span><span>e</span><span>lla</span><span>,</span> <span>que</span> <span>tenia</span><span> en</span> <span>e</span><span>s</span><span>t</span><span>abli</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> <span>una</span> <span>vinya</span> <span>pertanyent</span> <span>al</span> <span>Mas</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span> <span>de</span> <span>l'Arboceda</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>qual</span> <span>pagava</span> <span>una</span> <span>gallina</span> <span>de</span> <span>cens</span> <span>anual</span> <span>al</span> <span>m</span><span>on</span><span>e</span><span>s</span><span>t</span><span>i</span><span>r</span> <span>de</span> <span>Sant</span> <span>Sal</span><span>v</span><span>ado</span><span>r</span> <span>de</span> <span>Bre</span><span>da</span><span>,</span> <span>renuncia</span> a <span>la</span> <span>dita</span> <span>v</span><span>in</span><span>y</span><span>a</span> a <span>causa</span> <span>de</span> <span>certes</span> <span>qüestions</span> <span>que</span> <span>s'hi</span> <span>han</span> <span>suscitat,</span> a <span>favor</span> <span>de</span> <span>Maria</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span> i <span>P</span><span>assap</span><span>er</span><span>a</span><span>,</span> <span>esposa</span> <span>de</span> <span>Jaume</span> <span>P</span><span>assap</span><span>er</span><span>a</span> i <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span> i <span>senyora</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>mas. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>287</span> - <span>R.</span> <span>14203</span></span></span></span></p> 08163-111 Carrer de l’Hospital, núm. 56 (08001-Barcelona) <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>196</span></span></span><span lang='CA'><span> <span>pergamins</span> han estat en mans de la <span>família</span> fins el <span>moment</span> de <span>l’ingrés</span> a <span>la</span> <span>Biblioteca</span> de <span>Catalunya, quan Francisca Llorens i Carreras en feu donació el mes e juliol de 1957.</span> En el<span> transcurs del </span><span>segle </span>XX,<span> s’havien</span> <span>realitzat</span> <span>unes</span> <span>descripcions</span> <span>sumàries</span> de <span>cada</span> <span>pergamí</span> en <span>fitxes</span> de <span>paper, </span>que <span>seguien</span> la <span>numeració</span> <span>antiga</span> que <span>figura</span> al <span>dors</span> de <span>cada</span> un <span>d’ells.</span> <span>Un</span> cop a la <span>Biblioteca</span> de <span>Catalunya,</span> es <span>van</span> <span>catalogar</span> <span>com</span> a <span>fons</span> <span>diferenciat</span> <span>dels</span> <span>altres</span> <span>fons</span> de <span>pergamins.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>No</span></span></span><span lang='CA'><span> <span>existeixen</span> <span>estudis</span> <span>sobre</span> el mas <span>Carreres, </span>de <span>Pineda</span> de <span>Mar,</span> ni <span>sobre</span> <span>les</span> <span>famílies</span> que el<span> van</span> <span>ocupar</span> <span>des</span> <span>del</span> <span>segle</span> <span>XIII. Estava</span> <span>sota</span><span> la </span><span>senyoria</span> <span>del</span> <span>monestir</span> de <span>Sant</span> <span>Salvador</span> de <span>Breda. Si</span> bé <span>els</span> <span>habitants</span> <span>del</span> mas, en el<span> segle</span> <span>XIII,</span> <span>portaven</span> el <span>nom</span><span> d’Arboceda, referit</span> a un <span>topònim </span>i <span>concretament</span> a <span>una</span> <span>vall</span> de <span>la</span> <span>zona, </span>el<span> nom</span> de <span>Carrera</span> -<span> sovint</span> <span>unit </span>al <span>d’Arboceda</span> - no <span>apareix</span> fins el<span> 1336,</span> en <span>la</span> <span>persona</span> de <span>Pere</span> de <span>Carrera.</span> <span>El llinatge Arboceda</span> <span>evolucionarà</span> <span>vers</span> <span>Carreres,</span> i <span>es </span><span>mantindrà </span><span>viu </span><span>fins</span> <span>la darrera</span> <span>propietària, la senyora, Francisca</span> <span>Llorens</span> i <span>Carreres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En els pergamins apareixen alts llinatges lligats al territori de Pineda, com els</span></span></span> <span lang='CA'><span>de <span>Vall</span> o <span>Valls,</span> <span>Alemany,</span> <span>Cases,</span> <span>Flaquer,</span> <span>Salvador</span> o <span>Tió.</span></span></span></span></span></span></p> 41.6276715,2.6894516 474132 4608485 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-01pergamibc35762full-1296-octubre-28-confirmacio-de-terra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-02pergamibc27197full-1308-febrer-5-precari-confirmacio-dun-hort-a-pineda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-03pergamibc56382full-1339-maig-5-apoca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-04pergamibc63762full-1339-marc-31-testament-sacramental.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-05pergamibc55917full-1426-gener-9-capitols-matrimonials.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-06pergamibc29631full-1568-marc-8-venda-pineda.jpg Legal i física Modern|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La Biblioteca de Catalunya té la missió de formar la bibliografia catalana amb l’adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya. Va ser creada l’any 1907 com a biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, i inaugurada al públic, el 28 de maig de 1914, durant la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1981 la Biblioteca va esdevenir biblioteca nacional.A partir de l’any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies i posar-los a l'abast del públic.Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents. 94|85 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96840 Fons documental i gràfic referent a Pineda de Mar a l’Arxiu Gavín https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-grafic-referent-a-pineda-de-mar-a-larxiu-gavin XX-XXI <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, conserva 59 fotografies en blanc i negre que comprenen els anys 1910 i 1985, corresponents a tretze edificis religiosos. També es poden consultar uns quaranta articles de premsa i fulletons, deu goigs, un centenar de postals i fotografies en blanc i negre i en color i, finalment, vàries monografies i un exemplar del Cançoner de Pineda, de Sara Llorens de Serra que conté 238 cançons i 210 tonades.</span></span></span></span></span></p> 08163-112 Carretera C-12, Qm. 181 (25612-Os de Balaguer, La Noguera-Lleida) <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'Arxiu Gavin és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes dels Pares Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre <em>Guiness</em>. A inicis del anys vuitanta Gavin fa donació a la Generalitat de Catalunya del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavin es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</span></span></span></span></span></p> 41.6276223,2.6894831 474134 4608479 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'Arxiu Gavin ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavin. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1.500 m. lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavin es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavin. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya, incloent-hi la Catalunya nord, Andorra, i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96841 Fons gràfic referent a Pineda de Mar de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-referent-a-pineda-de-mar-de-la-fundacio-institut-amatller-dart-hispanic XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu Fotogràfic de la Fundació Amatller d’Art Hispànic conserva una col·lecció formada per 43 imatges de Pineda de Mar produïdes per diferents autors en franges cronològiques variades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Entre les fotografies documentades, hi apareixen 3 imatges datades dels voltants de 1910 de la creu de terme. També 11 imatges de l’any 1918 on es poden veure cases i carrers del municipi. De l’any 1928 hi ha imatges que documenten carrers, cases, l’església, la platja i l’estació del tren. De l’any 1950 hi ha una fotografia de la platja i finalment dels anys 1955 al 1959 destaquen 8 imatges on s’hi poden veure l’aqüeducte romà de can Cua, una pedra anomenada de sacrifici i el portal de l’església. </span></span></span></span></span></p> 08163-113 Passeig de Gràcia, núm. 41, 1r 1ª, (08007 - Barcelona) <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva fundació l’any 1943, per part de Teresa Amatller, i fins a l’actualitat, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic compleix amb diferents objectius, entre els quals fomentar la recerca al voltant de l’art hispànic, donant suport mitjançant una biblioteca i un arxiu fotogràfic, tots dos especialitzats en aquesta matèria. L’Arxiu Fotogràfic disposa concretament d’un repertori de més de 360.000 fotografies procedents de diferents arxius, entre els quals destaquen l’Arxiu Mas i l’Arxiu Gudiol, produïdes per diferents autors al llarg del segle XX i per un banc de més de 90.000 imatges digitals.</span></span></span></span></span></p> 41.6274849,2.6895663 474142 4608464 1918-1959 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-04.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96851 Col·lecció arqueològica de Pineda de Mar dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-pineda-de-mar-dipositada-al-museu-darqueologia-de-catalunya VaC- VII dC. <p>En el fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), hi ha material arqueològic procedent de diversos jaciments de Pineda de Mar: una placa de cinturó d'origen desconegut (MAC BCN-015605); material d'una campanya d'intervenció del Turó de Montpalau (MAC BCN 048189) i un altre lot on no s'indica el jaciment (MAC BCN 048006).</p> 08163-121 Passeig de Santa Madrona, núm. 39 (08038 - Barcelona) 41.6275613,2.6895417 474139 4608473 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Física Ibèric|Romà|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Hi ha un lot amb la referència MAC BCN 046317 que correspon a un atuell de la vil·la de la gran via, 229; però sembla tractar-se d'un jaciment de Premià de Mar que per error a l'inventari del MAC hi posa Pineda de Mar. 81|83|85 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96852 Rellotge de sol de la plaça Sara Llorens https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-placa-sara-llorens XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol monumental situat a la plaça de Sara Llorens i Carreres. És del tipus vertical amb orientació sud. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Estructuralment, es compon de varis cercles, entre ells la bassa d’aigua de 10 m. de diàmetre, realitzada amb pedra, de la qual sobresurt al bell mig, una rosa dels vents amb les direccions i noms dels principals vents. El nom està retallat en ferro corten: Tramuntana, Mestral, Ponent, Migjorn, Xaloc, Llevant, Gregal, Garbí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una part de les rajoles ceràmiques de la rosa fa funció de línies horàries on es projecta l’ombra d’un gnònom de 5 m. de llargada realitzat en acer inoxidable. Les hores estan representades per xifres romanes, també retallades en corten, que assenyalen, de les 6 del matí fins les 6 de la tarda.</span></span></span></span></span></p> 08163-122 Plaça Sara Llorens, s/n 41.6204670,2.6865284 473885 4607686 2003 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12206.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96895 Carrer de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-mar-0 <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> <p> </p> XVIII-XXI <p>El carrer del Mar connecta de nord a sud el nucli polític, econòmic i administratiu de la població amb el mar. És a dir, la plaça Catalunya, on hi ha l'Ajuntament, el camí Ral i a tocar de la sagrera, amb el raval mariner per on entraven gran part de les mercaderies, sobretot, cereals i bestiar. Però també punt d'entrada de pirates i corsaris. Aquest fet motivà la tardança en la seva configuració.</p> <p>Actualment és una mostra de la varietat tipològica de l'arquitectura del municipi, amb conjunts unitaris molt ben preservats i conservant espais molt característics amb enjardinament de l'espai públic, a banda de la plantació de plataners.</p> 08163-136 Carrer de Mar <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer del Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> 41.6248063,2.6913393 474288 4608167 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96895-13601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96895-13602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96895-13603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96895-13604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96895-13605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96895-13606.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Social Inexistent 2024-11-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 46 1.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96896 Plataners del carrer de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-de-mar <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer del Mar, a banda i banda de les voreres, hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>), la majoria d'ells, centenaris. Estan plantats en escocells majoritàriament amples que permeten el creixement i alhora l'envelliment natural de l'arbre. Tanmateix, en algun cas, les lloses d'alguna vorera s'enlairen perquè l'arbre no té suficient espai on desenvolupar-se. Malgrat ser una espècie molt resistent i de poca exigència, és recomanable plantar-lo en llocs amples per al seu correcte desenvolupament, ja que en bones condicions, pot arribar a viure molts anys, mentre que la mitjana en zones urbanes acostuma a ser entre cent i cent-cinquanta anys. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els troncs, són rectilinis, amb les capçades altes, i ben arrodonides, guiades durant la poda perquè no envaeixin els espais privats. En el cas dels espècimens més vells, presenten algunes ferides antigues, provocades pels impactes dels vehicles que s'hi estacionaven. </span></span></span></span></span></span>La majoria d'ells desprenen plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat, de tons verdosos i grisencs. Tot i que aquest arbre pot arribar a fer una quarantena de metres d'alçada, en viure en un espai urbà, l<span><span><span><span><span lang='CA'><span>a brancada es manté controlada a través de la poda anual, sense que això comporti una pèrdua d'ombra durant els mesos d’estiu, que fan d'aquest carrer un indret fresc i ombrívol i de gran bellesa tant per als veïns com per als passants. </span></span></span></span></span></span></p> 08163-137 Carrer de Mar, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>L’any 1870, un grup de veïns de Pineda de Mar va obrir una subscripció voluntària per poder contribuir amb les despeses d’urbanització del tram del carrer de Mar entre els actuals carrers Jaume I i carrer Progrés, que fins llavors era un petit camí veïnal sense cap construcció al seu entorn. </span></span><span lang='CA'><span><span>El principal contribuent va ser Fernando de Gispert, coronel de cavalleria retirat, primer propietari de la casa de l’actual carrer Girona núm. 3, coneguda com Cal Coronel. Aquest va pagar tots els plataners que cobrien la seva finca que s'estenia entre els actuals carrers Comtal i Progrés.</span></span></span></p> 41.6253763,2.6909294 474254 4608230 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13705autor-josep-boixadera-1912-fons-ampm.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental Inexistent 2024-11-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades, ben arrodonides i espectaculars. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96897 Camí Ral https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-35 <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XI-XXI <p>El primer nucli urbà de l'actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>Aquesta fou la principal via de comunicació fins que s'obrí <span><span><span>l’actual N-II, coneguda inicialment com la reial, entre 1860 i 1862. Va fer perdre la funció que havia fet fins llavors. Els noms que es van assignar a la N-II foren carrer de La Riera i de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu pas hi trobem habitatges senyorials i d’altres més humils. També comerços i tallers. El 1914 es documenta un constructor de carros, al número 22, un veterinari, al 34, un baster al 51, dues botigues de queviures al 65 i 83 i un ferrer al 66. El 1931 s’instal·la una farmàcia, al 28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major als anys 30 del segle passat encara era de terra.</span></span></span></p> 08163-138 Carrer Major, carrer Ciutadans i carrer de Sant Antoni <p>Tot i l’existència del castell i d’algunes masies aïllades, la formació del primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar no arribarà fins a la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, i amb la formació de <em>la pobla de Sa Boada</em>, primer nucli urbà al voltant de l’església de Santa Maria de Pineda<em>.</em></p> <p>És possiblement aquest primer poblament situat a les parts altes del territori que podria donar origen al nom de la població, Pineda, esmentat per primera vegada l’any 947, amb el topònim <em>Pineta</em>, que en llatí significa lloc elevat.</p> 41.6276203,2.6891918 474110 4608479 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13806.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94|98|85 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96907 Ginjoler de can Jalpí https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginjoler-de-can-jalpi <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes). Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ginjoler de can Jalpí està ubicat davant de la masia, en un dels parterres dels jardins. </span></span></span></span></span>És un arbre petit, de vegades considerat un arbust. És originari de la Xina, però naturalitzat a diversos països de la conca mediterrània, entre ells a Catalunya. El seu fruit, semblant a una poma, de forma i de gust, però petita, és comestible i es recol·lecta a la tardor.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 7 m., tot i que pot arribar a mesurar uns deu metres d’altura. L’exemplar de can Jalpí està podat, i presenta alguns grops i l’escorça molt clivellada. Les fulles, que mesuren entre 2 i 6 cm, són de forma oval - lanceolades, amb tres nervis principals longitudinals i presenten dues estípules espinoses a la base. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Floreix entre els mesos d’abril i maig. La flor és petita, verdosa i agrupades de dos a cinc sobre un petit peduncle comú a l’axil·la de els fulles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gínjol només té un pinyol. El color verd va canviant fins al rogenc o marronós quan la fruita és madura. </span></span></span></span></span></p> 08163-139 Carrer de Sant Joan, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ginjoler ha donat lloc a les següents expressions: “més content que un gínjol”, “és més eixerit que un gínjol” o “és més trempat que un gínjol”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un dels fruits que Herodot ja esmenta en els seus escrits. N’hi havia en els temples de la Prudència, símbol del silenci a l’antiga Roma. En alguns indrets, com l’Emília-Romanya (Itàlia) es plantava prop de les cases per portar fortuna. I segons Plini, el fruit era molt apreciat coma laxatiu lleuger; per això quan el recol·lectaven, el guardaven molt bé en caixes de til·ler o de faig. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al Baix Ebre i Montsià és un fruit molt preuat. </span></span></span></span></span></p> 41.6293709,2.6895567 474141 4608673 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96907-13902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96907-13903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96907-13904.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2024-11-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart De la seva fusta se'n fan instruments musicals com tibles, gralles i tenores. Tenen molta vitamina, sucres i mucílags. Es pot deshidratar i es pot preparar allioli de gínjol, melmelades, licors i xarops. Té propietats medicinals, sobretot emprat contra afeccions respiratòries, de la gola, faringitis i traqueïtis. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96916 Homenatge a Sara Llorens https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-sara-llorens <p><span><span><span lang='CA'><span>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques</em>. Ajuntament <em>de </em>Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Sara Llorens,</em> <em>Epistolari (1901-1954).</em> Barcelona: Curial Edicions Catalanes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>ROMA, Josefina (2006). <em>Sara Llorens, Rondallari de Pineda. </em>Ajuntament <em>de </em>Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> XXI <p>Monòlit irregular de pedra granítica amb una placa inscrita encastada en una de les cares, que diu:</p> <p>'Plaça de / Sara Llorens i Carreras / (Lobos, Argentina, 1881-Perpinyà, 1954) / Escriptora i folklorista / 'Penso en Pineda, en la meva blanca vila mediterrània, / on he viscut, he somniat i he treballat / tota la vida./ Penso en Pineda, en el poble dels meus pares, / on he passat els dies de la infantesa respirant la / poesia dels seus jocs, i en els dies de l'adolescència / saturant-me de la meravella de la seva història i / tradicions, i els dies de la joventut i la maduresa / endinsada enamorívolament dins la bellíssima / selva del seu tresor folklòric: aplegant-lo, estudiant-lo, / comparant-lo amb la literatura dels pobles antics.' / (Ressorgiment, Buenos Aires, núm. 301, agost 1941)</p> 08163-142 Plaça de Sara Llorens i Carreras, s/n 41.6205468,2.6867581 473905 4607695 2009 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14204.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96918 Homenatge al doctor Josep M. Bertomeu i Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-al-doctor-josep-m-bertomeu-i-garriga XX Tot i que ha perdut una inscripció que tenia en el lateral del pilar. <p>Bust del doctor Josep M. Bertomeu, naturalista, fet de bronze, sobre un pedestal de secció quadrada amb la inscripció que diu: ' AL / DOCTOR / JOSEP M / BERTOMEU / I / GARRIGA / FILL PREDILECTE DE / PINEDA DE MAR / 19-12-1976'.</p> <p>Es troba instal·lat a la plaça que porta el seu nom, al costat de la carretera Nacional-II.</p> 08163-144 Plaça del doctor Josep M. Bertomeu i Garriga, s/n 41.6260397,2.6825970 473560 4608306 1976 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14405.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96919 Homenatge a la germana Àngela https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-germana-angela XX Tot i que ha perdut part de la policromia. <p>Monument dedicat a la Germana Àngela, mestra de Pineda de Mar.</p> <p>Sobre una base tronco piramidal de ciment, hi ha un monòlit de pedra (144 x 47 cm) amb el rostre en relleu de la germana Àngela i la inscripció que diu: 'GERMANA ÀNGELA' / ENS HEM TORNAT / A TROBAR / TOTS JUNTS / AMB LA / GERMANA ÀNGELA / I D'AQUEST / RETROBAMENT / N'HEM FET / UN HOMENATGE / ANTICS ALUMNES / PINEDA DE MAR / 28 DE MAIG DEL 1978'.</p> 08163-145 Plaça de la germana Àngela, s/n <p>La Germana Àngela i de les germanes dominiques de l'Anunciata arriben a Pineda l'any 1889. La construcció de l'escola, inicialment un edifici de dues plantes situat al carrer de Mar, és de l'any 1894. De les nombroses germanes que han passat pel col·legi i s'han dedicat a l'ensenyança dels infants i joves del municipi, es conserva un gran record de la germana Àngela, més coneguda com a germana Angeleta.</p> <p>El seu nom, però, era Rita Vilarrasa Cases, nascuda el 28 de novembre de 1884 a Amer. La Guerra Civil (juliol 1936) l'obliguen a fugir i passar a França, a Narbona, on treballa fent feines del camp. De retorn, arriba a Pineda el setembre de 1945 junt amb la germana Carme.</p> <p>Sempre es va dedicar a donar classes als més petis; ella al mig de l'aula i els infants en grups treballant als costats: sumes, restes i taules de multiplicar. Els seus alumnes el 28 de maig de 1978 li van oferir un homenatge amb la inauguració d'un monòlit instal·lat a una plaça que duu el seu nom: plaça de la Germana Àngela (Font: Facebook 'que maca és Pineda').</p> 41.6309423,2.6891380 474107 4608848 1978 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14505.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96924 Monument a l'Aplec del Reial Club Esportiu Espanyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-laplec-del-reial-club-esportiu-espanyol XX <p>Placa de marbre polit per la part frontal amb tall irregular al capcer, on hi ha una pilota de futbol, blanca amb pentàgons blaus.</p> <p>Al frontal, en color, hi ha l'escut del Reial Club Esportiu Espanyol i al dessota una inscripció que diu: '1er Aplec de Penyes / a la Vila de / Pineda de Mar / 17-2-1991'.</p> 08163-149 Passeig Marítim, cantonada amb el carrer Doctor Bertomeu <p>Inaugurada amb motiu del primer aplec de penyes del real Club Esportiu Espanyol, celebrat a Pineda de Mar el 17 de febrer de l'any 1991. Hi va participar el president del club Juli Pardo. L'aplec va ser organitzat per la penya pinetenca que dirigia Jordi Salvans. L'alcalde de Pineda era aleshores Josep Lluís Fillat, que també hi va ser.</p> <p>Joaquim Isarn en declaracions a Ràdio Pineda declarà que «va ser una efemèride molt important per la penya de Pineda, amb 2.500 visitants de l'Espanyol vinguts d'arreu i una gran celebració, i amb molta pluja» ha afegit.<strong> </strong>Es va fer servir també el pavelló Nino Buscató per fer alguns dels actes. També digué que «es va fer un gran dinar que va comptar també amb la presència de jugadors importants del club d'aquell moment'.</p> 41.6221145,2.6922045 474358 4607867 1991 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96924-14902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96924-14903.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96925 Barca 'La Perla' https://patrimonicultural.diba.cat/element/barca-la-perla XXI <p>Barca de pescadors situada al centre de la rotonda que hi ha a la confluència de l'avinguda de Montserrat amb el passeig Marítim, que conforma la plaça de l'Estació.</p> <p>La barca porta el nom de <em>La Perla</em> i la matrícula és 7B4892.</p> <p>En una plaça encastada en una pedra s'hi pot llegir: ' Ajuntament / de Pineda de Mar / Les Peixateres de la Vila de Pineda / En agraïment al treball i esforç que durant / dècades han dut a terme a Pineda de Mar/ 219 NOIES EMPLOIES EN VENC '. Seguit d'una partitura extreta del cançoner de Sara Llorens. A continuació la lletra de la cançó que diu: 'Noies emploies en venc / a dos i a tres la sardina; / barats que semblen tonyines / i el pagell el venc a deu'. A sota: 'Cançoner de Pineda. Sara Llorens / Pineda de Mar, 28 d'agost de 2011'.</p> 08163-150 Plaça de l'Estació 41.6224006,2.6930401 474429 4607899 2011 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15005.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96939 Capella de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-2 XX <p>Capelleta dedicada a Sant Joan, aixecada pels pescadors. Consisteix en una mena de caseta amb coberta de teules a dues aigües, i una creu en el capcer del carener. Està sostinguda per un pilar de secció circular.</p> <p>Tota ella està pintada de blanc. Té la finestreta principal a la façana frontal, d'arc apuntat i dues finestres laterals, circulars, protegides per un vidre.</p> <p>A l'interior hi ha la imatge de Sant Joan feta de pedres d'estil molt naïf i està envoltada d'elements marins (petxines, estrelles de mar, cargols i arts de pesca com una nansa).</p> 08163-153 Passeig Marítim, s/n 41.6220123,2.6933647 474455 4607855 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-15302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-15303_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-dsc0624.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96941 Bellaombra del passeig Marítim 'L'Arbre Verd' https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellaombra-del-passeig-maritim-larbre-verd <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). <em>Guia del medi natural de Pineda de Mar.</em> Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). <em>Guia dels arbres dels Països Catalans</em>. Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). <em>Guia d’arbres per a nois i noies</em>. Cossetània Edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Sant Fost de Campsentelles: Editoral Blume. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La bellaombra o ombú (<em>Phytolacca dioica</em>) està situada en el passeig Marítim de la població, en una rotonda </span></span>a l’alçada del carrer Moragas i Barret. Està protegida per una vorera perimetral pintada de color vermell i blanc i per un seguit de posts de fusta amb un cordó a tot el voltant. També s’acompanya d’un cartell informatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un arbre originari de l'Amèrica del sud i, tot i que en diuen arbre, aquest espècimen és en realitat una planta herbàcia de grans dimensions, que s’adapta molt bé, sobretot a la vora del mar. Pot arribar a tenir una alçada d'entre 8 i 12 m. La seva soca és molt ample, d’uns 6 a 6,5 m. de perímetre, amb nombroses arrels visibles que s’estenen lateralment i prenen formes particulars al voltant del tronc. És aquí on conté les seves reserves d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La brancada es desenvolupa a baixa alçada, amb la qual cosa dona una imatge de capçada globulosa i frondosa. Les fulles són alternes, simples i ovals, amb un color verd clar. Mesuren entre 5 i 15 cm. de llargada per 2,5 a 7,5 cm. d'amplada. És una planta perenne però si la temperatura és molt baixa a l'hivern pot arribar a perdre les fulles. Els fruits són carnosos i tenen un color verd groguenc. Floreix a partir del mes d’abril i fins el juny. </span></span></span></p> 08163-154 Passeig Marítim , s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La memòria popular conta que el pinetenc Joan Llorens i Horta (1844-1899) va dur-lo de l’Argentina en el transcurs del darrer terç del segle XIX i el plantà en l’indret que es coneix, vora del mar, en les terres que llavors eren propietat de la família Serra-Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta planta no s’ha tocat mai i en començar a edificar aquest sector del municipi es protegí.</span></span></span></span></span></p> 41.6214739,2.6907706 474239 4607796 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15404p1630324.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social Arbre o arbreda d'interès 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En les regions natives, se l’anomena ombú, que prové del guaraní i significa bella ombra. En alguns països se la considera una planta invasora. 2151 5.2 2211 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96942 Alzina surera del carrer de Menorca https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-carrer-de-menorca <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina surera (<em>Quercus súber L</em>.) del carrer de Menorca, està situada en una parcel·la sense construir. En un dels extrems, a tocar del carrer de Sant Jordi hi ha un segon espècimen amb doble brancada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El tret més característic que l’identifica més bé és l’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa, de la qual se n’extreu el suro. Els dos exemplars continuen tenint el suro pelegrí, és a dir, el primer suro de creixement. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesuren entre 8 i 10 m. d’alçada i poden arribar a fer-ne una quinzena en bones condicions. El diàmetre del tronc mesura aproximadament 1,27 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les fulles són perennes, verdes durant tot l’any, tot i que s’observen algunes branques amb les fulles ben seques com a conseqüència de la sequera dels darrers anys. Mesuren entre 4 i 7 cm de llargada i tenen una forma dentada o lobulada; de fulla dura, aprofita al màxim l’aigua i la humitat. Les flors són masculines i femenines. Les primeres estan agrupades en aments, mentre que les femenines, lleugerament pedunculades estan més aïllades. El fruit és el gla o aglà, que pot mesurar entre 2 i 3 cm de llargada. Les primeres fructificacions comencen quan l’arbre assoleix els 15 a 25 anys i la producció màxima arriba quan l’arbre té aproximadament un centenar d’anys, ja que pot viure dos segles i mig perfectament, sempre i quan ho faci en condicions òptimes.</span></span></span></span></span></p> 08163-155 Carrer de Menorca, s/n 41.6274593,2.6963945 474710 4608459 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-05.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2024-11-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquest indret es fa servir actualment com estacionament per a vehicles. El tronc està essent envaït per l’heura, que és una planta enfiladissa considerada un paràsit, ja que els va envoltant fins a causar-los la mort, si no es tallen i s’eliminen de soca-rel. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96981 Bases de premsa de can Comas https://patrimonicultural.diba.cat/element/bases-de-premsa-de-can-comas <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XVII-XVIII <p>Enfront de la masia de can Comas, a banda i banda del portal rodó d'entrada i sota les finestres reixades de la planta baixa, s'hi troben dues bases de premsa per a vi, fetes de pedra granítica, procedents de l'antic celler de la casa.</p> <p>També s'anomenen bases de trepig, cassola o pica i es feien manualment per picapedrers. La motllura era per encaixar-hi la premsa i l'orifici o boixa central, era per on s'escolava el vi i anava a parar al cup.</p> 08163-156 Plaça de Catalunya, núm. 3 <p>L'edifici originari és del segle XVII, constava de dos edificis, un annex cobert i un pati. La família propietària de la finca, provenia d'una nissaga de pagesos documentada des del segle XIV. Part de la família, a partir del segle XVII es traslladen a la vila. Així, els Comas de Munt es converteixen en els Comas de Plaça.</p> <p>A mitjan del segle XIX deixen de residir-hi i fins l'any 1925 hi viuen els masovers. Abans de passar a mans municipals tingué diferents funcions. L'any 2006 s'inaugura com espai cultural.</p> <p>La plaça de Catalunya, on es troba, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la Vila, construïda on s'aixecava l'antic hostal.</p> 41.6273127,2.6895023 474136 4608445 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15603.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|94 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96983 Font de la plaça de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-catalunya <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> XX <p>La font es troba al bell mig de la plaça Catalunya, enfront mateix de l'Ajuntament. S'aixeca en forma de prisma amb piques a les dues façanes amb coronament esglaonat i amb fanals de ferro forjat a cadascun dels tres trams.</p> <p>En el central, més alt, hi ha esculpit l'escut de la vila. Damunt el broc hi ha un espai ocupat per plafons ceràmics. En una banda es pot llegir el nom de la 'plaça de Catalunya', amb el fons de les quatre barres. En l'altre, es veu la imatge de Sant Joan, patró de la vila.</p> <p>Originàriament era un espai buit i, on ara hi trobem els brocs de polsador, que és una continuació de les plaques de pedra, abans era un plafó de rajols policroms amb sanefa floral a la part superior.</p> 08163-158 Plaça de Catalunya, s/n <p>Construïda durant la dictadura del general Primo de Rivera (1928), remodelada l'any 1968 i inaugurada durant la Festa Major petita, el 24 de juny del mateix any.</p> 41.6274704,2.6893695 474125 4608463 1928 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96983-15802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96983-15803.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96984 Pintura mural de can Jalpí https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-can-jalpi XXI <p>Mural pintat en una de les parets laterals adossades a can Jalpí, concretament a les escales que hi ha a ponent i que permeten comunicar el carrer Tharrats amb el carrer Muntaner.</p> <p>Es representa en visió aèria, quatre pètals de margarides de colors blanc i blau. Entre la primera i la segona des de l'esquerra, s'hi pot llegir: 'PINEDA MAR DE FLORS'.</p> 08163-159 Carrer de Sant Joan, s/n <p><em>Pineda en flors</em> és un esdeveniment cultural i artístic, que celebra l’arribada de la primavera. Vol transmetre a tota la ciutadania l’esclat de llum i color viscut durant aquesta estació de l’any. Té com a objectiu crear un entorn visual distingit, que connecti amb les persones residents al municipi i permeti atraure visitants d’altres localitats.</p> 41.6294278,2.6892029 474111 4608680 2018 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96984-15902.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Art urbà. Realitzat durant la primera edició de 'Pineda en Flor', l'any 2018. 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96985 Font de la plaça de les Mèlies https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-les-melies <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font de la plaça de les Mèlies està situada al bell mig de la plaça, envoltada per un parterre d’agapants delimitats en el seu perímetre per un perfil de llambordes amb els costats visibles, arrodonits i, més a l’exterior, per mèlies (<em>Melia azedarach</em>), un arbre que ofereix una ombra de densitat mitjana però molt apreciat en ornamentació per la bellesa de les seves flors i el seu fullatge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de tres plats còncaus de color blau cel, essent el del mig més gran en diàmetre i més alt que els situats a ambdós costats. A més, queda sobreposat a les dues altres estructures, de manera que quan la font raja, l’aigua degoteja a les dues inferiors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els dos plats més petits tenen un sortidor vertical, mentre que el principal presenta una circumferència tubular d'acer inoxidable amb diminuts brolladors i una font de pedra al centre, més alta, de manera que, quan el sistema s’acciona, l’aigua brolla per tots els orificis creant un espectacle visual. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està proveïda de llums de baix consum. </span></span></span></span></span></p> 08163-160 Plaça de les Mèlies, s/n <p>La font de la plaça de les Mèlies es va inaugurar el 24 de juny de l'any 1955, un cop van estar enllestides les obres de la plaça, que es van portar a terme als anys 40, a partir d’un projecte de l’arquitecte Isidre Puig Boada, autor de diversos edificis de Pineda de Mar, com la biblioteca Serra i Moret. Els terrenys que ocupaven anteriorment aquest espai eren camps de conreu.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La plaça de les Mèlies i la d’Espanya foren reformades entre els anys 1940 i 1950. La de les Mèlies ho fou, concretament, l’any 1942, tot i que amb un nom ben diferent; s’havia d’anomenar plaça dels Til·lers. Així, l’any 1942 es planten els primers til·lers i la plaça s’inaugura l’any 1946. Malauradament aquest tipus d’arbre no va arrelar bé i dos anys després són substituïts per una altra espècie més resistent, de manera, que el nom de la plaça canvià definitivament l’any 1948 pel de “Plaça de les Mèlies”.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6262700,2.6894414 474130 4608329 1955 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96985-16002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96985-16003.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Disposa d'un circuit tancat d'aigua que permet l'estalvi, instal·lat l'any 2010. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97002 Casa del carrer Major, núm. 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-5 <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XX <p>Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. Ha estat molt reformada i, tot i que en el capser posa la data de '1917', la reforma és posterior com es pot veure a la fotografia de la pàgina 31 del llibre de MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999), que està datada l'any 1922.</p> <p>La balustrada que corona la façana és l'únic element que es conserva de la fotografia. El balcó simple que hi havia s'ha convertit en un balcó corregut amb doble accés, amb llinda recta i trencaaigües decorat amb motius florals. També s'hi ha afegit una remunta amb façana enretirada de la línia del carrer.</p> 08163-161 Carrer Major, núm. 5 <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> 41.6274208,2.6890046 474094 4608457 1917 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97002-16102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97002-16103.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97003 Balcó de la casa del carrer Major, núm. 27 https://patrimonicultural.diba.cat/element/balco-de-la-casa-del-carrer-major-num-27 <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XIX-XX <p>Balcó corregut d'una casa entre mitgeres ubicada al carrer Major de Pineda de Mar. Destaca que és de llosana de pedra amb barana de ferro forjat, però sobretot, les quatre mènsules amb representació femenina que el sostenen. La resta de la façana ha estat reformat, modificant l'aspecte original, a excepció, segurament, de la porta d'entrada.</p> 08163-162 Carrer Major, núm. 27 <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> 41.6269656,2.6871570 473941 4608408 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97003-16202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97003-16203.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/