Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96846 | Rellotge de sol de can Tapiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-tapiola | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, realitzat amb rajols ceràmics. Està situat a la façana de migdia. Té orientació sud-est. S’hi poden veure les marques horàries a les hores i mitges hores, que senyalen des de les cinc del matí fins a les tres de la tarda, en cicles de dotze hores. La numeració és romana. La línia de les dotze del migdia és vertical i incorpora les set línies de declinació solar amb la indicació dels signes caldeu-babilònics del zodíac. El gnòmon és de vareta, amb nòdul final. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part superior es pot llegir el nom de la casa, en lletres majúscules “CAN TAPIOLA” i a la part inferior: “ANY 2012” i l’orientació: “LAT 41o37’52’’N Long 2o41’07’’E DEC 42o00’35’’ S-E. A la part inferior dreta, segell amb la signatura del ceramista.</span></span></span></span></span></p> | 08163-117 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Doltra, propietari de can Tapiola coneix a Nasi Vilà, quadranter i autor del rellotge de sol, en una assemblea general de la Societat Catalana de Gnomònica i li fa l'encàrrec del nou rellotge de sol de la casa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana de la casa ja n’hi havia hagut un de rellotge però només se’n conservava el gnòmon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un cop fet els càlculs es varen decidir per fer-lo de ceràmica. El ceramista encarregat de fer-lo fou en Pau Costa Molina, de la vila del Masnou, que anteriorment ja havia treballat amb en Nasi Vila. </span></span></span></span></span></p> | 41.6313369,2.6852205 | 473781 | 4608893 | 2012 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-05.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Costa, ceràmica i Nasi Vilà, quadranter | Segons informació dels masovers, hi havia un rellotge més antic que s'ha perdut. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96852 | Rellotge de sol de la plaça Sara Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-placa-sara-llorens | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol monumental situat a la plaça de Sara Llorens i Carreres. És del tipus vertical amb orientació sud. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Estructuralment, es compon de varis cercles, entre ells la bassa d’aigua de 10 m. de diàmetre, realitzada amb pedra, de la qual sobresurt al bell mig, una rosa dels vents amb les direccions i noms dels principals vents. El nom està retallat en ferro corten: Tramuntana, Mestral, Ponent, Migjorn, Xaloc, Llevant, Gregal, Garbí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una part de les rajoles ceràmiques de la rosa fa funció de línies horàries on es projecta l’ombra d’un gnònom de 5 m. de llargada realitzat en acer inoxidable. Les hores estan representades per xifres romanes, també retallades en corten, que assenyalen, de les 6 del matí fins les 6 de la tarda.</span></span></span></span></span></p> | 08163-122 | Plaça Sara Llorens, s/n | 41.6204670,2.6865284 | 473885 | 4607686 | 2003 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12206.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96915 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-4 | XXI | <p>Escultura formada per 15 falçs de ferro forjat de diferents mides que estan entrellaçades i formen una estructura de vuit metres d'alçada. Tot sobre un pedestal cúbic en el qual hi ha la inscripció, en una placa d'acer inoxidable, que és un fragment de l'himne nacional de Catalunya: Els Segadors:</p> <p>'... com fem caure espigues d'or, / quan convé seguem cadenes...' / Pineda a Rafael Casanova / i als qui com ell lluiten per / les llibertats de Catalunya. / Onze de Setembre 2002'.</p> | 08163-141 | Passeig Marítim amb el carrer del doctor Josep M. Bertomeu i Garriga | 41.6219992,2.6920369 | 474345 | 4607854 | 2002 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96915-p1630310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96915-dsc0639.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Perpinyà i Citoler | És el lloc en el qual es fa l'ofrena floral de l'Onze de Setembre a Pineda de Mar. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96916 | Homenatge a Sara Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-sara-llorens | <p><span><span><span lang='CA'><span>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques</em>. Ajuntament <em>de </em>Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Sara Llorens,</em> <em>Epistolari (1901-1954).</em> Barcelona: Curial Edicions Catalanes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>ROMA, Josefina (2006). <em>Sara Llorens, Rondallari de Pineda. </em>Ajuntament <em>de </em>Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> | XXI | <p>Monòlit irregular de pedra granítica amb una placa inscrita encastada en una de les cares, que diu:</p> <p>'Plaça de / Sara Llorens i Carreras / (Lobos, Argentina, 1881-Perpinyà, 1954) / Escriptora i folklorista / 'Penso en Pineda, en la meva blanca vila mediterrània, / on he viscut, he somniat i he treballat / tota la vida./ Penso en Pineda, en el poble dels meus pares, / on he passat els dies de la infantesa respirant la / poesia dels seus jocs, i en els dies de l'adolescència / saturant-me de la meravella de la seva història i / tradicions, i els dies de la joventut i la maduresa / endinsada enamorívolament dins la bellíssima / selva del seu tresor folklòric: aplegant-lo, estudiant-lo, / comparant-lo amb la literatura dels pobles antics.' / (Ressorgiment, Buenos Aires, núm. 301, agost 1941)</p> | 08163-142 | Plaça de Sara Llorens i Carreras, s/n | 41.6205468,2.6867581 | 473905 | 4607695 | 2009 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14204.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96920 | Asteroide | https://patrimonicultural.diba.cat/element/asteroide | XXI | <p><span lang='CA'><span>Monument dedicat a la figura de l'artista Josep Tharrats i Vidal (Girona, 1918 - Barcelona, 2001) ubicat en el pati de l'antiga biblioteca popular. Consisteix en una planxa de ferro de 0,6 cm de gruix per 250 cm. de diàmetre, deformada amb un toro; resina, llaminadures de ferro i terra de forneria. Pesa 250 quilos.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Una placa a terra diu 'En commemoració dels cents anys del naixement de Joan Josep Tharrats'. </span></span></p> | 08163-146 | Plaça de les Mèlies, núm. 21 | <p><span><span><span lang='CA'><span>Al maig de 2019, s’instal·là al pati de l’antiga biblioteca popular, plaça de les Mèlies, 21.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6257800,2.6899950 | 474176 | 4608275 | 2019 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96920-14602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96920-14603.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Agustí Penadès | Tharrats era pintor, gravador i historiador de l’art espanyol. Estudià a Beziers i Barcelona (1932 –1935). Com a pintor s’inicià amb uns dibuixos al pastel (1945) sota influència de Toulouse-Lautrec i Van Gogh. Seguiren primeres obres abstractes (1946) amb influència de Mondrian i Kandinsky. En el període de Dau al Set s’endinsà en el món surrealista i l’abstracció màgica (1948) fins que els abandonà per derivà a l’informalisme. Com a gravador hi aportà el procediment de la maculatura i com a literari publicà Antoni Tàpies o el Dau Modern de Versailles (1950), articles diversos a la revista Dau al Set (1948-1956).El 1947 conegué els pintors August Puig, Joan Ponç i el poeta Joan Brossa; poc després a Modest Cuixart i Antoni Tàpies. Amb ells fundà el 1948 el grup Dau al Set, i un any més tard la revista amb el mateix nom de la qual n'escrivia els textos i en dirigí l'edició fins el seu tancament el 1956. Primera exposició personal a les Galerías Jardin, Barcelona (1950) i a la Sala Gaspar el 1954 Collages; 1955 Maculatures; el 1956 Joies i Escultures, 1957, 1958, 1960, 1963, 1967, 1973. La seva projecció internacional va ésser, de bon principi, molt intensa arreu d’Europa i Amèrica a partir de 1955 exposant tant individualment com en grup. La seva obra és present a la Tate Gallery, Londres, el Museum of Modern Art i el Salomon Guggenheim Museum, de Nova York, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, Museu d'Art Modern, Barcelona. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96921 | Escultura 'Tot neix al teu interior' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-tot-neix-al-teu-interior | XXI | <p>Escultura feta en bronze del bust d'una dona que representa Pineda de Mar. Consta d'una pàtina de color turquesa, únicament a la meitat dreta on es poden apreciar en baix relleu figures relacionades amb el mar, en honor a la productivitat i a la riquesa del municipi. La meitat esquerra de l'escultura no té pàtina. Simbolitza el sol i la terra de Pineda de Mar.</p> <p>A la zona inferior dreta hi ha un cor, també en baix relleu, que fa al·lusió al sentiment dels veïns de la població. La part posterior materialitza el suau moviment del mar. Es troba damunt un pilar cúbic amb dues plaques de bronze.</p> <p>A la primera hi ha una inscripció que diu: 'ESCULTURA DEDICADA / A PINEDA DE MAR / Teddy Cobeña / 2019'. A la segona, situada al dessota hi diu: 'TOT NEIX AL TEU INTERIOR'.</p> | 08163-147 | Passeig de Mar, s/n | 41.6219780,2.6931027 | 474433 | 4607852 | 2019 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Teddy Cobeña | Teddy Cobeña (1973 - Equador), fill de l'hipnoterapeuta David Cobeña Vinces i de la mestra Judith Loor Rodríguez, descobreix la seva passió per l'art i la ciència ben d'hora. Llegint la vida i l'obra de Leonardo da Vinci, quan encara és adolescent, neix un gran interès per l'art, l'anatomia humana, el pensament i la investigació. Aquestes inquietuds el porten a estudiar art i medicina. Després de doctorar-se en Medicina i Cirurgia i combinant les dues vocacions, l'anatomia humana i les arts plàstiques, viatja per diverses ciutats europees com París, Florència, Roma, Atenes, Londres, Amsterdam i Ginebra.Obté el títol d'Escultor a Barcelona.Les seves majors influències fins a l'actualitat han estat da Vinci, Miquel Àngel, J. B. Carpaux i Salvador Dalí. A la correlació cos-existència-creativitat-art mostra una gran identificació amb William Blake i Neville Goddard.Des del 1999 viu a Barcelona (Espanya). La seva primera obra 'somnis' feta en bronze a Barcelona és al Museu del Palazzo Panciatichi del Consigli de la Toscana a Florència (Itàlia) des del juny del 2013 a petició del Consigliere Regionale de la Toscana.El novembre de 2016 rep els premis internacionals d'escultura 'Aigle de Bronze' i 'Villa de Niza' a França (el primer rebut també el 2018), amb motiu de la celebració de la 28a Exposició d'arts plàstiques 'Aigle de Nice'.Durant la inauguració de l'exposició Reinaxement a Roma, l'abril del 2015, es refereix públicament a algunes percepcions humanes com Sensorrealisme per descriure 'les sensacions positives i emotives en veure, sentir o tocar una obra d'art', paraula que ha estat usada en plataformes d'art i en algunes de les seves exposicions, la més significativa la denominada Surrealisme & Sensorrealisme a Kobe (Japó) el juny del 2017 on el Govern Regional d'Hyogo li atorga el Premi Internacional d'Art.Les seves obres estan marcades per una expressió emocional ressaltant les forces del poder humà. Usa la figuració amb destacats elements aparentment irracionals però harmònics, per la qual cosa se l'ha considerat un referent a l'escultura neosurrealista. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96925 | Barca 'La Perla' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barca-la-perla | XXI | <p>Barca de pescadors situada al centre de la rotonda que hi ha a la confluència de l'avinguda de Montserrat amb el passeig Marítim, que conforma la plaça de l'Estació.</p> <p>La barca porta el nom de <em>La Perla</em> i la matrícula és 7B4892.</p> <p>En una plaça encastada en una pedra s'hi pot llegir: ' Ajuntament / de Pineda de Mar / Les Peixateres de la Vila de Pineda / En agraïment al treball i esforç que durant / dècades han dut a terme a Pineda de Mar/ 219 NOIES EMPLOIES EN VENC '. Seguit d'una partitura extreta del cançoner de Sara Llorens. A continuació la lletra de la cançó que diu: 'Noies emploies en venc / a dos i a tres la sardina; / barats que semblen tonyines / i el pagell el venc a deu'. A sota: 'Cançoner de Pineda. Sara Llorens / Pineda de Mar, 28 d'agost de 2011'.</p> | 08163-150 | Plaça de l'Estació | 41.6224006,2.6930401 | 474429 | 4607899 | 2011 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15005.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96984 | Pintura mural de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-can-jalpi | XXI | <p>Mural pintat en una de les parets laterals adossades a can Jalpí, concretament a les escales que hi ha a ponent i que permeten comunicar el carrer Tharrats amb el carrer Muntaner.</p> <p>Es representa en visió aèria, quatre pètals de margarides de colors blanc i blau. Entre la primera i la segona des de l'esquerra, s'hi pot llegir: 'PINEDA MAR DE FLORS'.</p> | 08163-159 | Carrer de Sant Joan, s/n | <p><em>Pineda en flors</em> és un esdeveniment cultural i artístic, que celebra l’arribada de la primavera. Vol transmetre a tota la ciutadania l’esclat de llum i color viscut durant aquesta estació de l’any. Té com a objectiu crear un entorn visual distingit, que connecti amb les persones residents al municipi i permeti atraure visitants d’altres localitats.</p> | 41.6294278,2.6892029 | 474111 | 4608680 | 2018 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96984-15902.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Art urbà. Realitzat durant la primera edició de 'Pineda en Flor', l'any 2018. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 97127 | Memorial a La Gran Redada de gitanos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-a-la-gran-redada-de-gitanos | <p>GOMEZ ALFARO, Antonio (1995). <em>La gran redada de gitanos</em>. Editorial Presencia Gitana.</p> | XXI | <p>En un parterre lateral de la plaça de les Palmeres on hi trobem diverses especies de palmeres plantades (<em>Whasghintonia robusta, Phoenix roebelenii, Syagrus romanzofianna</em>), hi trobem aquest monument commemoratiu o memorial que pretén recordar un fet trist de la història d'Espanya, per greu i, sobretot, per desconegut. Es tracta d'un intent de genocidi contra la comunitat gitana a nivell estatal ocorregut l'any 1749, conegut com <em>La Gran Redada</em>.</p> <p>Es tracta d'un monòlit prismàtic amb una placa d'acer corten a la cara frontal on s'hi pot llegir: 'Ajuntament / de Pineda de Mar / En commemoració de / La Gran Redada Antigitana de 1749 / Intent de genocidi del poble gitano / esdevingut el 30 de juliol de 1749 / Pineda de Mar, 31 de juliol de 2015'.</p> | 08163-187 | Plaça de les Palmeres | <p>La instal·lació d'aquest memorial i l'acte d'inauguració, celebrat el 31 de juliol de 2015, anaren a càrrec de l'associació gitana de Pineda i l'Alt Maresme. El president del l'associació organitzadora, José Antonio Canillas, explicà que a l'any 1749, les autoritats espanyoles van intentar dur a terme un intent d'extermini del poble gitano i es van empresonar a unes 12.000 persones. Aquest intent d'extermini del poble gitano gairebé no apareix a la història d'Espanya i ha estat investigat i recopilat en un llibre per l'historiador Antonio Gómez Alfaro (1995). Pineda va ser el primer municipi de tot l'estat que commemorà aquesta efemèride. </p> <p>La inauguració del memorial s'iniciava a la plaça de les Palmeres, amb activitat com una taula rodona amb l'investigador gitano Isaac Motos, l'historiador Antonio Gómez Alfaro i el Catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de La Rioja, José Luis Gómez Urdañez. Al vespre es tancava amb una actuació flamenca i l'endemà una actuació de rumba catalana, flamenca i gitana, a Can Comas.</p> | 41.6237947,2.6894912 | 474133 | 4608054 | 2015 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97127-18702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97127-18703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97127-18704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El 30 de juliol de l'any 1749 es va produir un dels fets històrics més lamentables de la història d'Espanya, l'intent d'extermini dels gitanos i les gitanes espanyols. Els plans van ser iniciats pel bisbe d'Oviedo, Vázquez Tablada i executats pel Marquès de l'Ensenada, amb l'autorització del rei Ferran VI.Es van distribuir instruccions pels oficials de cada ciutat i se'n va ordenar l'obertura el 29 de juliol. Les ordres instaven a detenir tots els gitanos i gitanes, i es van dur a terme a tot el territori espanyol. Aquest episodi es coneix en la historiografia com La Gran Redada i va suposar la detenció de més de 10.000 gitanos i gitanes. Es van fer dos grups després de les detencions, els homes capturats van ser enviats a treballs forçats als arsenals de la Marina i les dones i els nens a presons o fàbriques.La meticulosa organització de les detencions contrasta amb la imprevisió i el caos en què es va convertir el trasllat i l'allotjament, sobretot a les etapes intermèdies dels viatges. Es van concentrar els gitanos a castells i alcassabes, i fins i tot es van buidar i tancar barris d'algunes ciutats, com Màlaga, per allotjar els deportats. Un cop a destí, les condicions d'amuntegament van ser especialment terribles, ja que en general incloïen l'ús de grillons. L'envergadura del projecte d'extermini es va mostrar molt per sobre dels mitjans disponibles en aquella època, ja que no es tenien els recursos econòmics i humans necessaris per completar-lo.Aquests empresonaments van durar fins l'any 1765. Durant aquests anys molts gitanos i gitanes van morir per les condicions insalubres de les presons i la duresa dels treballs forçosos. La Gran Redada va deixar profundes seqüeles a la memòria del poble gitano. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 97258 | Capella de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-4 | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La capelleta de la Mare de Déu del Carme està situada en un lateral de la plaça, al costat d’una mèlia amb un petit parterre enjardinat i protegida per una barana de ferro. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És una construcció austera, a la qual s’hi accedeix des de la part frontal, pujant dos graons Està formada per una estructura piramidal, de maó pla, amb un pedrís a banda i banda i una creu al capdamunt. A la part davantera, hi ha dues portelles de ferro i de vidre. La superior, que tanca amb clau, ressegueix la forma piramidal. Al seu interior hi ha una fornícula enrajolada amb rajols blancs i blaus i motius marins. Al mig hi ha la imatge de la Mare de Deu del Carme amb el Nen Jesús als seus braços. A cada costat, hi ha un tros de corall blanc i una espalmatòria. A la part inferior, hi ha una segona portella de vidre tancada amb un cadenat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha dos recordatoris collats a la paret. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer diu així: <em>“ASSOCIACIÓN / DE VECINOS / VIRGEN DEL CARMEN / Con esta placa</em>, <em>La Asociación de Vecinos Virgen del Carmen / y la nueva Junta Directiva, quiere homenajear a todas aquellas / persones que han colaborado a lo largo de todos estos años / para que se haya podido celebrar nuestra fiesta y tener / siempre unidos a todos los vecinos y llevarlos siempre con / nosotros en el recuerdo y en el corazón. / ¡Simplemente Gracias! / La Junta / Pineda de Mar, 13 de Juliol del 2012.”</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La placa inferior duu una imatge a mà esquera de la Mare de Déu del Carme i a mà dreta l’escut de Pineda de Mar amb el següent text: <em>“EL AYUNTAMIENTO / DE PINEDA DE MAR / Y LA ASOCIACIÓN DE VECINOS / VIRGEN DEL CARMEN / A / Nuestra Patrona LA VIRGEN DEL CARMEN. / Como muestra de veneración y en agradecimiento / por la protección y cuidado de nuestra barriada / Pineda de Mar a 16 de Juliol de 2012”.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08163-200 | Plaça del Carme, s/n | <p><span><span><span>La Mare de Déu del Carme és la patrona de moltes poblacions del litoral mediterrani i també dels mariners. A Pineda de Mar, hi ha el barri del Carme, que celebra amb molta devoció la seva festa, el 16 de juliol. Amb els anys s’ha convertit en una celebració popular molt concorreguda, no només pel veïnats del barri sinó per altres poblacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el cap des setmana s’acostumen a fer diversos actes, amb ball, espectacles per a grans i animacions infantils. L’ofrena acostuma a fer-se el diumenge amb la “<em>Hermandad Vinrgen del Rocio de Pineda</em>”.</span></span></span></p> | 41.6277934,2.6940426 | 474514 | 4608497 | 2012 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97258-20001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97258-20002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97258-20003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97258-20004.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 97260 | Monument a Jaume Buch i Fonoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-jaume-buch-i-fonoll | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El monument està situat a la plaça de les Mèlies, en un parterre circular, perfilat per una circumferència de maons arrodonits i disposats a plec de llibre i un segon de planxa <em>corten</em>. Al centre, hi ha un pal de bandera amb una senyera hissada. En un dels extrems, hi ha una planxa de metall <em>corten </em>retallada amb el perfil de Jaume Buch i Fonoll. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part davantera s’hi pot llegir: “A Jaume Buch i Fonoll, / en agraïment a la seva tasca, / dedicació i amor al municipi. / Pineda de Mar, 9 d’abril de 2017.” </span></span></span></span></span></p> | 08163-201 | Plaça de les Mèlies, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La plaça on s’erigeix el monument </span></span>a Jaume Buch i Fonoll, fou projectada originàriament com a plaça dels Til·lers per l’arquitecte Isidre Puig Boada que l’any 1946 havia rebut l’encàrrec de redactar el Pla de l’Eixample, de manera que el municipi creixés de manera ordenada degut a l’increment de població vinguda de fora.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’any 1942 es planten els primers til·lers i la plaça s’inaugura l’any 1946. Malauradament aquest tipus d’arbre no va arrelar bé i dos anys després foren substituïts per una altra espècie més resistent, de manera, que el nom de la plaça canvià definitivament l’any 1948 pel de “Plaça de les Mèlies”. I la font, fou projectada pel mateix arquitecte uns anys després, el 1955 i inaugurada el 24 de juny del mateix any.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 9 d’abril de 2017, amb motiu de la 24a carxofada popular, organitzada pel XIP de Pineda, s’inaugura el monument a la figura de Jaume Buch, gran dinamitzador social que morí un any abans. Ajudà a fer néixer entitats com la Colla de Geganters i Grallers de Pineda, la Xarxa d’Iniciatives Pinedenques i la Romeria de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Assistí a l’acte l’alcalde de Pineda, Xavier Amor i bona part dels regidors així com la família i amistats. Els Gegants de Pineda hi foren presents juntament amb les Forces Infernals de Poblenou, que llençaren coets i una traca final tal i com feia en Jaume Buch. El perfil d’en Jaume fou extret d’una fotografia realitzada per Jordi Gras. A banda del monument, el 28 de maig es va fer un rom cremat a Can Comas tal i com ell desitjava.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6264375,2.6893299 | 474121 | 4608348 | 2017 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97260-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97260-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97260-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97260-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97260-05.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part inferior hi havia una placa encolada amb l’escut retallat de la vila de Pineda de Mar, que actualment ha desaparegut. Originàriament el dia de la inauguració el parterre estava plantat de lavandes amb escorça de pi. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 97500 | Monument a la Hermandad del Rocio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-hermandad-del-rocio | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El monument dedicat a la <em>Hermandad Nuestra Señora del Rocio de Pineda de Mar</em> està situat en un parterre al bell mig de la plaça de la Pagesia. Es tracta d'un espai poligonal realitzat amb un muret de còdols blancs engabiats que retenen la terra d’una gran olivera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dessota, en un costat, hi ha una planxa de metall <em>corten </em>doblegada i collada amb caragols damunt d’una discreta xapa de ciment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el frontal hi ha el perfil retallat de l’estendard de la confraria. S’hi pot llegir: “<em>La fe, la nostàlgia y el Trabajo / fundaron la Hdad. Ntra. Sra. / Del Rocio de Pineda de Mar / En el año 1983</em>”. A sota mateix hi ha el retall de l’escut del municipi i al peu la data de col·locació: “Pineda de Mar, 26 Octubre 2019”.</span></span></span></span></span></p> | 08163-218 | Plaça de la Pagesia, s/n | <p>La confraria es crea l'any 1983 i la placa es col·loca el 26 d'octubre de l'any 2019.</p> | 41.6248243,2.6862833 | 473866 | 4608169 | 2019 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97500-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97500-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97500-04.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 97501 | Les creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-creus | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Instal·lació artística dedicada a la verema, situada en un parterre allargassat, que ressegueix el vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda, a tocar de la carretera N-II. Està protegit per una tanca de ferro <em>corten </em>amb un retall central on s’hi pot llegir “Les Creus”, que és com es coneix aquest veïnat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’interior d’aquest espai, hi ha una jardinera rectangular, amb el perímetre resseguit per taulons de fusta. Al seu interior s’hi han plantat varis ceps emparrats amb filat. Al damunt hi ha una capa protectora d’escorça vegetal. Entremig, també realitzat amb ferro <em>corten </em>s’hi poden observar varies figures humanes i una premsa de vi, de cargol del segle XIX-XX, que representen l’escena de la verema. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’exterior d’aquest espai està reblert per pedra picada blanca.</span></span></span></span></span></p> | 08163-219 | Plaça del rei, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Tradicionalment l’agricultura era el sector que sempre havia ocupat a la major part de la població. Les terres conreades s’estenien des dels turons de Montpalau i la Guàrdia, passant per les fèrtils terres de la plana i fins a tocar de la platja. Els cultius més importants foren el de l’olivera, la vinya i el blat mentre que el cultiu de regadiu estava destinat a les hortalisses. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La documentació que es preserva a l’Arxiu Municipal proporciona informació sobre les qualitats del producte i la superfície conreada. Un dels més importants són els amillaraments de 1858 i de 1862.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’arribada de la plaga de la fil·loxera, l’any 1883, provoca l’abandonament de les vinyes plantades en les zones menys aptes (plantació que es va fer aprofitant els anys de presència de la fil·loxera sobretot a França). Però la plaga s’instal·la definitivament i moltes de les vinyes queden a l’abandó, donant pas a l’aparició dels boscos. </span></span></span></span></span></span></span>La vinya quedà reduïda a la mínima expressió. A finals dels anys 1990 del segle passat, es plantaren vinyes a la zona de can Cànovas per acollir-se a la denominació d’origen Alella.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La família Estany conserva una premsa de vi de cargol descendent i plat de granit, del segle XVII.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6262779,2.6830056 | 473595 | 4608332 | 2019 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97501-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97501-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97501-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97501-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97501-06.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest monument està dedicat a tot aquest món de la pagesia que ens recorda el passat agrari de Pineda de Mar relacionat amb el conreu de la vinya. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98118 | Rellotge de sol de can Zamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-zamora | XXI | No està acabat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol de matí, circular, amb orientació sud-est sense acabar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està situat a la façana de can Zamora, a la planta pis, per sota del carener. No té</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> gnòmon ni hores, ni línies horàries. De moment, només hi ha un cercle emmarcat, a l’interior del qual s’hi ha pintat un astre solar geomètric, emergent del mar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cel és de color ocre. Els colors emprats són el blau i l’ocre en dues tonalitats diferents.</span></span></span></span></span></p> | 08163-262 | Camí de can Cassola, s/n | 41.6329000,2.6755300 | 472974 | 4609070 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98118-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98118-03.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96832 | Fons de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-pineda-de-mar | XX-XXI | <p>El volum més gran de documentació relacionada amb la parròquia de Santa Maria de Pineda es troba dipositada a l'Arxiu Diocesà de Girona.</p> <p>L'arxiu de la parròquia de Pineda de Mar se centra amb els llibres sagramentals de la segona meitat del segle XX i XXI i expedients matrimonials. Així com el resultat propi de l'activitat parroquial.</p> | 08163-104 | Carrer Reverend Antoni Doltra, s/n | 41.6286948,2.6900290 | 474180 | 4608598 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96832-p1640006.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96835 | Festa de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-pere | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span><span>La revetlla de Sant Pere és el 29 de juny, festa del patró dels pescadors. Després de la revetlla de Sant Joan, ve la de Sant Pere, menor en repercussió i més encara quan a Pineda de Mar la de Sant Joan era la festa major petita. Però el caràcter pescador de la vila ha fet que es mantingués l'interès en celebra-la. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'actual revetlla de Sant Pere és l'evolució de la Festa de Sant Pere que se celebrava al Raval de Mar, el barri de pescadors. La festa de Sant Pere l'organitzaven els joves del Raval de Mar, i la costejaven sortejant una toia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Es comença amb les tradicionals havaneres i el rom cremat, un sopar popular i el ball.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La festa ha anat evolucionat en el temps, adaptant-se a gustos i modes.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08163-107 | Pineda de Mar, s/n | <p>Ens han arribat dades documentals de cóm se celebrava aquesta festa a principis del segle XX, gràcies a <em>La Costa de Llevant</em>, revista il·lustrada editada a Canet de Mar (Maresme) entre 1894 i 1922. Tot seguit, s'adjunten les cites:</p> <ul> <li>'Forsa animada ha sigut la celebrada pels mariners. Hi hagué ball tarde y nit per l'orquesta 'Modesta Harmónica' de Tordera. El carrer estava adornat ab rama, banderetes y paperets. La tradicional dansa fou forsa concoreguda. Segons rumors cada any se podria fer una festa del tot lluhida, pero á causa de la poca avinesa que regna entre l'element jove, es la causa que la festa resulta petita. Enguany l'organisar tant simpática festa se deu la major part, á n'En Domingo Itxart (a) Cua. El felicitem. Avans d'acabar tenim de fer constar que'ls joves mariners se han portat molt malament. Ens referim al fer pagar entrada als demés joves de la vila, puig que's recordin que'l dia de Sant Antoni els joves del carrer d'aquest nom no'ls hi feren pagar res' (La Costa de Llevant, 3 de juliol de 1904,pp. 13).</li> <li>'Els mariners si han lluhit festejant al seu patró. La barriada de mar estava tot adornat ab archs y ramatje y banderetas de tots colors' (La Costa de Llevant 1 de juliol de 1905, pp. 14).</li> <li>'Com els demés anys, á la vigilia s'encengueren algunas fogueras pels carrers. Els mariners feren la seva festa que resultá forsa animada. El carrer estava adornat d'infinitat de tiras de papers de colors, produhint bonhic aspecte. Se ballá tarde y nit ab lo novell 'Quintet de Calella' qui tocá uns bonhics y ayrosos balls. La concurrencia, com cada any, fou bastant nombrosa, puig convida anarhi per l'agradosa fresca que hi fa, principalment al vespre' (La Costa de llevant,7 de juliol de 1906).</li> <li>'Enguany aquesta tradicional festa que acostuman celebrar els mariners fou del tot animada. A la tarde hi hagué ball que sigué molt concorregut y al vespre, també fins molt avansada hora, se mantingué forsa animat. Una cosa hi faltava per siguer la festa més popular y al mateix temps més catalana, puig que tinguen la proporció per poguerho fer deixaren en oblit. Siguent l'orquesta de Tordera encarregada de tocar els balls creyém que seria més bonhic que á la tarde se toquessin sardanas y produhiria molt més bonhic efecte. Esperem que un altre any els joves mariners ho tindran en compte y procurarán fer tots els possibles pera fernos sentir y presenciar aquest hermós ball catalá que tant honra á nostra terra' (La Costa de Llevant, 6 de juliol de 1907).</li> <li>'Enguany la festa dels mariners anat una mica magre. Ha no haver sigut un trist manubri que tocava no s'hauria conegut la festa. Ab tot y aixó la gentada que acudí al arrabal de mar fou nombrosa, com també á la platja pera presenciar algunas barcas plenas de gent á fer una volta pel mar' (La Costa de Llevant, 1908 pp. 10 i 11).</li> </ul> | 41.6227608,2.6925668 | 474390 | 4607939 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96835-festastpere2024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96835-festastpere1939.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96840 | Fons documental i gràfic referent a Pineda de Mar a l’Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-grafic-referent-a-pineda-de-mar-a-larxiu-gavin | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, conserva 59 fotografies en blanc i negre que comprenen els anys 1910 i 1985, corresponents a tretze edificis religiosos. També es poden consultar uns quaranta articles de premsa i fulletons, deu goigs, un centenar de postals i fotografies en blanc i negre i en color i, finalment, vàries monografies i un exemplar del Cançoner de Pineda, de Sara Llorens de Serra que conté 238 cançons i 210 tonades.</span></span></span></span></span></p> | 08163-112 | Carretera C-12, Qm. 181 (25612-Os de Balaguer, La Noguera-Lleida) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'Arxiu Gavin és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes dels Pares Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre <em>Guiness</em>. A inicis del anys vuitanta Gavin fa donació a la Generalitat de Catalunya del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavin es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</span></span></span></span></span></p> | 41.6276223,2.6894831 | 474134 | 4608479 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Gavin ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavin. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1.500 m. lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavin es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavin. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya, incloent-hi la Catalunya nord, Andorra, i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 96843 | Rellotge de sol de la casa núm. 122 del carrer de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-122-del-carrer-de-mar | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-est. Està situat a la façana de migdia, entre la planta pis i la segona planta, per sobre de les lletres publicitàries “l’<em>Antic restaurant</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, d’uns dos centímetres de gruix, i esgrafiat. Presenta un marc perimetral amb capcer. El fons és de color ocre, mentre que el dibuix, línies i hores són de color gris. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El marc està resseguit per una línia de color gris. A l’interior hi ha una mena d’òvul amb un astre solar geomètric, amb les línies solars que senyalen de les set del matí fins a les cinc de la tarda, en xifres romanes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, de ferro, amb l’extrem arrodonit. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No té lema, però a la part inferior es pot llegir l’any: “ANY 1737”.</span></span></span></span></span></p> | 08163-115 | Carrer de Mar, núm. 122 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 10 d’octubre de 2011, un col·laborador de la Societat Catalana de Gnomònica va incorporar-lo al web i el va fotografiar. En aquest document gràfic es constata com entre el 2011 i el 2024 s’han efectuat reformes i com era el rellotge abans del documentat amb motiu de l’elaboració del mapa. En aquesta imatge s’observa un rellotge molt senzill, pintat a mà alçada, sense massa precisió i de forma ovalada, de color terrós pintat directament sobre una paret també pintada. Per tant, és molt possible que en aquest indret existís un rellotge antic però que amb els manteniments de façanes i pintades s’ha anat esborrant i modificant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La data actual pot correspondre a la data de construcció de la casa, o dels documents més antics conservats.</span></span></span></span></span></p> | 41.6231700,2.6923600 | 474372 | 4607984 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11503foto-am-10102011societat-catalana-de-gnomonica.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11504detall-de-la-fotografia-de-la-societat-catalana-de-gnomonica.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 97044 | Aplec de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume-0 | <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX-XXI | <p>Aplec organitzat per l'Associació Cultural Mare Nostrum ha arribat a la seva 63 a edició. Es fa en commemoració de Sant Jaume a la seva capella homònima, situada als peus del turó de Sant Jaume. Tot i que la festivitat de Sant Jaume és el 25 de juliol, s'ha avançat la data de celebració per evitar les altes temperatures que acostumen a acompanyar la diada.</p> <p>Obra l'acte l'ofici dins la capella. Després es fa una ballada de sardanes i un dinar popular que consisteix en una paella. Aquest dinar es fa al voltant de la font de Sant Jaume que ja no raja, presidida per un magnífic plataner.</p> | 08163-173 | Capella de Sant Jaume, s/n | <p>La font de Sant Jaume ha estat el lloc predilecte per acollir les tertúlies culturals catalanes, especialment les sardanistes.</p> <p>La primera trobada sardanista a la font de Sant Jaume que es coneix data de 1914 (MASSAGUER, O.; PAVON, D.; PUJADAS, J.; i ROLDÁN, F.; 1999). Tot i que després citen un article de La Costa de Llevant, del 5 d'agost de 1894, on es diu literalment: 'després de celebrat l'aplec de costum a la capella i font de sant Jaume, on es reuneixen els veïns de Calella i Pineda, berenant, ballant al so d'algun instrument rústic i divertint-se cadascú a la seva manera'.</p> <p>La mateixa font explica que no és fins el 1914 que es fa el primer aplec amb cobla, promogut pel centre Pinetenc. L'acte tingué com a objectiu la celebració de l'arribada de Manuel Serra i Moret a l'alcaldia 'després de superar l'oposició ferotge que desplegaren els cacics'. En època de la dictadura de Primo de Rivera, la Joventut Sardanista de Calella sol·licita permís a l'Ajuntament de Pineda per celebrar-hi el seu aplec, atès l'oposició de l'alcalde de Calella. Aquesta entitat organitzà els aplecs de 1926, 1927 i 1928. A partir de l'any 1929, l'organitza la Joventut Sardanista de Pineda. Des de 1929 fins el 1979 patí algunes interrupcions temporals. Però des de l'any 1979, les trobades de Sant Jaume van iniciar una nova etapa i van tenir lloc cada any sense excepció.</p> | 41.6349286,2.6765442 | 473059 | 4609295 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17304.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 97045 | Festa del Pubillatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-pubillatge-1 | XX-XXI | <p>Per la Festa Major gran, el 29 d'agost, Pineda de Mar escull, des de fa 63 anys, a la Pubilla, a l'Hereu, a la Pubilleta i a l'Hereuet. Els candidats es presenten mitjançant una entitat cultural del poble o per lliure, però el més freqüent és que representin a una entitat. Els candidats i candidates passen un examen de cultura i tradició i coneixements en general, juntament amb una entrevista oral. El jurat està precedit per l'alcalde, el/la regidor/a de cultura, president/a pubillatge pineda, jutge de pau i algun altre representant d'entitats pinetenques.</p> <p>Els escollits han de representar durant un any a Pineda de Mar i assistir als actes culturals i socials del municipi. També han de visitar a la proclamació de pubilles i hereus d'altres municipis.</p> | 08163-174 | Pineda de Mar, s/n | <p><span><span>El Pubillatge és una tradició arrelada a molts pobles de Catalunya. Tal i com s'explica a la Web del Foment del Pubillatge Català, és una tradició que agafa com a referent nominal la figura del dret civil català present a la nostra societat des de l’edat mitjana: la figura de l’hereu (en el cas dels homes) i la pubilla (en el cas de les dones). Aquests eren els designats per rebre una herència de forma exclusiva, ja que històricament existia la necessitat d’evitar la divisió del patrimoni familiar i mantenir l’economia familiar, basada en l’agricultura. </span></span></p> <p><span><span>La pubilla, en cas de contraure matrimoni amb un noi que no era l’hereu, aquest havia d'aportar certs bens en concepte d'aixovar i en determinats indrets, prometia a la pubilla la soldada, que era una quantitat pagada normalment els primers 10 anys de matrimoni. El pubill era un fill no instituït hereu. A la Catalunya Vella, si un pubill es casava amb una pubilla, acostumava a aportar un dot a favor de la seva muller o aixovar que consistia en diners que aquest rebia dels pares o si ja no en tenia, de l'hereu.</span></span></p> <p><span><span>Amb aquesta idea de no perdre el patrimoni sorgeix a principis de segle XX el pubillatge a diversos municipis de Catalunya. A partir de la meitat del segle XX, arreu de Catalunya va iniciar-se el Certamen Pubilla de Catalunya, que en els seus inicis estava imposat per la moralitat, imposada pel franquisme que es basava en la bellesa física i les virtuts morals de la candidata. Amb la voluntat d’escollir el representant que, de forma simbòlica, hereti el patrimoni cultural immaterial d’un municipi i de Catalunya i el transmeti a altres joves, a la vegada que descobreixi el territori i diverses manifestacions de cultura popular.</span></span></p> <p><span><span>L'any 2000, al Foment de les Tradicions Catalanes, es va demanar la figura de l'hereu que finalment es va imposar. El propòsit del Foment és el de preservar la història i els costums de Catalunya. Aquest permet un segon nivell, que és el d’escollir una dama i un fadrí.</span></span></p> <p><span><span>Actualment el pubillatge és una tradició on any rere any, mitjançant proves escrites i/o entrevistes, un municipi escull un o diversos joves perquè agafin el relleu a la generació anterior i representin el municipi allí on vagin. Aquests es vesteixen amb un vestit tradicional i participen en les festes i actes de cultura popular del seu municipi i d’aquells on hi ha pubillatge i hi són convidats. La seva presència en aquests actes sovint es diversa i tan es pot donar de forma activa com també d’espectador institucional juntament amb altres autoritats presents. D’aquesta manera, coneixen el país i altres joves de realitats molt diferents a les seves, una manera que també serveix per enriquir aquells qui són part del futur de les tradicions populars de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Addicionalment, cal destacar que també s’escullen títols que representen regions com serien les comarques, les vegueries, les províncies o la mateixa Catalunya. Per tant, el pubillatge no és una expressió cultural amb una estructura clarament definida o una finalitat específica. Cada municipi i territori té la llibertat, dins d’un marc comú, de dotar al seu pubillatge d’unes responsabilitats, una presència i unes fites que responguin a la seva pròpia història i necessitats vigents.</span></span></p> <p><span><span>Un dels trets característics és que ens trobem davant d’una pràctica cultural que es transmet de generació en generació, any rere any, valorada i mantinguda per cada comunitat amb la finalitat de preservar una connexió amb el passat de Catalunya i la seva cultura. El pubillatge és molt més que posar-se un vestit tradicional i lluir una banda en un dia concret, és la tradició que fa valorar al jovent la riquesa cultural que l’envolta, aprendre’n, transmetre-la i eixamplar-la a llarg termini.</span></span></p> <p><span><span>Per tant, es fonamenta en tres pilars:</span></span></p> <p><span><span>• Joventut: formada per joves d’arreu del territori català que troben un espai on aprendre, desenvolupar-se i intercanviar visions sobre la cultura i els reptes de present i futur.</span></span></p> <p><span><span>• Acció cultural i social: implicació amb el seu municipi, comarca o entorn que representen i en el qual desenvolupen les seves funcions i accions que van des de la vesant més cultural fins a la vessant social, cada vegada en major creixement.</span></span></p> <p><span><span>• Representativitat: representen la cultura i les tradicions d’un territori, una comunitat o un col·lectiu i tenen el deure de posar-les en valor i transmetre-les.</span></span></p> | 41.6275481,2.6895436 | 474139 | 4608471 | 1961 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97045-pubillatge3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97045-pubillatge5.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97045-unnamed.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'entitat que organitza l'esdeveniment és Amics del Pubillatge de Pineda, entitat vinculada a la xarxa de pubillatge gestionat per Foment de les Tradicions Catalanes. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 97047 | Aplec de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p>Aplec que reuneix a veïns i veïnes de Santa Susanna, però també molts de Pineda de Mar, que es cuiden de la capella. L'aplec que es va recuperar l'any 2007 se celebra el darrer diumenge de març, coincidint amb l'Anunciació de Maria. També s'anomena Mare de Déu Farigolera, pel fet que quan es baixava de l'ermita era costum de collir la farigola que creixia pel camí. L'acte central és un ofici religiós on es canten els goigs a la Mare de Déu. En acabar es fa una ballada de sardanes i un aperitiu popular.</p> <p>La primera referència escrita data de l'abril de l'any 1895 en una crònica del setmanari <em>La Costa de Llevant</em>. Segons aquesta crònica, l'origen de la tradició 'es perd entre confoses ombres del temps antic'.</p> | 08163-176 | Capella de la Mare de Déu de Gràcia, s/n | <p>L'any de construcció de la capella és el 1715, per iniciativa del col·lectiu de mariners de la zona. La família Caralt de Calella en va ser propietària i ara pertany a l'Ajuntament de Pineda de Mar, tot i estar dins el terme municipal de Santa Susanna.</p> <p>És de planta rectangular, amb un porxo davant la porta i un petit campanar d’espadanya. Va ser saquejada i incendiada l'any 1936 i de nou el 1973. L’agost de 1981, a iniciativa del rector de Pineda, Mossèn Ignasi Forcano, es restaura i el seu interior es decora amb un mosaic al·legòric del mar i les muntanyes, obra de Josep Perpiñà. Del mateix artista és la imatge de la Mare de Déu que presideix el presbiteri.</p> | 41.6287567,2.6898345 | 474164 | 4608606 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2024-09-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la capella es troba dins el terme municipal de Santa Susanna, els pinetencs i les pinetenques estan convençuts que forma part de Pineda de Mar i consideren l'aplec com una cosa pròpia. Eclesiàsticament se n'ocupa la parròquia de Santa Maria de Pineda, per aquest motiu s'ha georeferenciat a l'església de Pineda de Mar. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 97048 | Col·lecció de la Fundació Tharrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-fundacio-tharrats | <p><span><span><span>PUJADAS i MARQUÈS, Joan (2015). <em>Inventari del fons de la Fundació Pública Municipal Joan Josep Tharrats d’art gràfic de Pineda de Mar</em>. Inèdit.</span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Joan Josep Tharrats va fer donació a la Fundació d’un exemplar de totes les edicions d’obra gràfica que havia elaborat, i que recull la publicació <em>Tharrats. Obra gràfica, 1957-1990</em>, editada per Parsifal. A més, Tharrats va aportar més de 500 obres que formaven part de la seva col·lecció particular, que, entre d’altres autors, conté Miró, Tàpies, Cuixart, Brossa, Clavé, Subirachs, Guinovart, Ponç, Ràfols Casamada, Hernández Pijuan, Perejaume, Amat, Niebla, Fita, Comadira, Perpinyà, Fort, etc., i de diversos artistes estrangers com Hamilton, Hartung, Delaunay, Bechtold, Faber, Manessier, Moore, Matta, Narotzky, etc. Posteriorment s’hi han afegit litografies i gravats de Dalí, Picasso i Appel.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el fons de la Fundació hi ha també una col·lecció original i una edició facsímil de la mítica revista <em>Dau al Set</em> (1948-1956, 54 núms.) i de <em>Negre +</em> (1983-1987, núms. 0-19), editades per Joan Josep Tharrats, així com un bon nombre de llibres, revistes d’art i catàlegs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Fundació considerà convenient actualitzar exhaustivament l’inventari del fons d’art de la Fundació, amb una fitxa tècnica individualitzada de les peces que formen la col·lecció, on consta el nom de l’autor, títol de l’obra, tècnica amb què s’ha elaborat, any de realització, mides, forma d’adquisició, data d’ingrés, valoració, número de l’inventari municipal i una fotografia en color, la qual cosa ajuda decisivament a identificar cada una de les obres del fons. L’inventari es classificà en cinc apartats:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Obres originals (90 peces)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Edicions d’obra gràfica d’artistes diversos (321 peces)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Edicions d’obra gràfica de Joan Josep Tharrats (287 peces)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Edicions col·lectives d’obra gràfica (277 peces)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Gravats, ex-libris, edicions de bibliòfil, etc. (267 peces)</span></span></span></li> </ul> | 08163-177 | Plaça de Catalunya, núm. 3 | <p><span><span><span>La Fundació Pública Municipal Joan Josep Tharrats d'Art Gràfic s’inaugura el 6 d'abril de l’any 1991. Neix de l'estreta relació existent entre l'artista i la vila de Pineda de Mar i es constitueix amb tres grans objectius: difondre i promoure l'obra de Tharrats; esdevenir un punt de referència en el camp del grafisme i dels moviments artístics d'avantguarda; i potenciar, a través de diverses activitats, la vida cultural de Pineda de Mar i de tota la comarca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’inici cal buscar-lo l’any 1989, quan el mestre Emili Biosca, des de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament, proposa fer una exposició de pintures de Joan Josep Tharrats. Gràcies a la complicitat del pintor gironí Josep Perpinyà, arrelat artísticament a Pineda de Mar des de feia molts anys, aconsegueix que Tharrats accedeixi a fer-hi l’exposició de pintures, dibuixos, gravats i tapissos, en la qual es passava revista d’una manera sumària als diversos àmbits artístics en què es movia l’artista. L’exposició s’inaugura el 10 de juny de 1989 amb un èxit rotund de públic. Aquest fet complau l’artista i, segurament, per compensar les seves reticències inicials, fa donació a l’Ajuntament d’un magnífic collage, que titulà <em>Homenatge a Pineda</em>, que va ser reproduït en la coberta del programa de la Festa Major de 1989. En agraïment, el consistori pinedenc decideix batejar amb el nom de Joan Josep Tharrats el carrer que uneix la masia de Can Jalpí amb el col·legi Jaume I, davant mateix de l’església parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escola de Tapís del Centre Cultural la Mercè de Girona, que aleshores dirigia Carles Delclaux, amb qui Tharrats ja havia treballat en l’elaboració d’altres tapissos rep l’encàrrec de l’Ajuntament de Pineda per reproduir una versió del tapís. L’autor supervisarà personalment els progressos i s’anirà enfortint la relació de l’artista amb Pineda. Es presenta el 7 d’abril de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant l’any 1990 Joan Josep Tharrats il·lustra la portada del programa de la Festa Major i presenta l’exposició <em>Maculatures</em>, que s’inaugurà coincidint amb la Festa Major de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tharrats va proposar la creació d’un centre dedicat a l’art gràfic, perquè aleshores no hi havia cap entitat que es dediqués a la difusió d’aquesta tècnica artística tan lligada a l’art contemporani. D’aquesta manera es va arribar a l’acord de crear la Fundació Tharrats d’Art Gràfic. La Fundació portava el nom de Joan Josep Tharrats, no només com a sincer homenatge a l’artista, sinó també perquè va assumir el paper de patró, hi va donar el crèdit del seu prestigi i s’hi va implicar completament fent donació d’un exemplar de cadascuna de les peces i carpetes de gravats fetes per ell i lliurant la col·lecció d’obra gràfica d’altres artistes que ell posseïa per al fons de la institució.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La creació de la Fundació Tharrats d’Art Gràfic va merèixer el premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), que fou lliurat a l’artista el 22 de gener de 1992 al Palau Sant Jordi de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al cap d’un mes d’obrir les portes s’inaugura una exposició sobre la producció gràfica d’artistes estrangers i es fa la presentació del llibre <em>Valentine Hugo</em>, de Cathy Bernheim, a càrrec del crític d’art Rafael Santos Torroella.</span></span></span></p> | 41.6272510,2.6895043 | 474136 | 4608438 | 1991 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97048-a9rcf08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97048-a9rae48.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Des del mes d'abril de l'any 2006, la seu de la Fundació Tharrats és a la primera planta de l'Espai de Dinamització Cultural Can Comas.Entre 2012 i 2015, des de la Fundació s’ha gestionat també l’edició de diverses publicacions de caire local: Manuel Serra i Moret. Obra dispersa 1901-1925 (2013), Àlbum Sara Llorens (2014), Pineda de Mar i els seus personatges (2015) i l’ampli aplec fotogràfic i històric, Pineda de Mar. Recull gràfic 1882- 1975 (855 pp.), publicat en fascicles per l’Editorial Efadós entre 2014 i 2015. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 97575 | Trobada gegantera de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-gegantera-de-pineda-de-mar | XX-XXI | <p>Anualment se celebra una trobada de gegants a Pineda de Mar, organitzada per la colla local. Hi participen diverses colles d'arreu de Catalunya. Aquestes trobades es fan seguint el funcionament que regeix en l'Agrupació de Colles de Gegants de Catalunya (ACGC).</p> <p>La festa es fa voltant el 29 d'agost. Les colles assisteixen amb el compromís de torna-visita, això implica realitzar a més de la plantada de Gegants, cercavila, un acte de benvinguda, un berenar-sopar, i la realització d'un record commemoratiu per oferir a les diverses colles participants de cada poble o ciutat.</p> <p>La plantada es fa a la plaça de Sant Pere Pescador, des d'on comença la cercavila fins a la plaça de les Mèlies, on es fa el ball final, amb el ball de lluïment de cada colla.</p> | 08163-225 | Plaça de Sant Pere Pescador, s/n. | <p>La trobada es fa des de l'any 1986, quan s'estrenen els gegants.</p> | 41.6228113,2.6925449 | 474387 | 4607944 | 1986 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97575-dsc0030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97575-gegants-de-pineda-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 97718 | Trobada anual de puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-anual-de-puntaires-0 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX-XXI | <p>L'associació de puntaires de Pineda de Mar organitza anualment una trobada de puntaires al municipi. L'any 2024 es convertí en la trobada nacional que s'organitza des de l'Associació Catalana de Puntaires. A la trobada, que se celebra a la plaça de les Mèlies, s'hi reuneixen associacions d'arreu i paral·lelament es fa un mercat de productes relacionats amb l'ofici. </p> <p>Segons declaracions dels organitzadors, la vocació de la diada és ser una<strong> </strong>festa de la cultura popular que transcendeixi l’àmbit de les puntes. Per això, en la 37ª edició han participat la Colla de Geganters i Grallers de Pineda. La geganta Ermessenda de Montsoriu lluí el mocador de puntes de coixí que les puntaires pinedenques van elaborar conjuntament l’any passat, una peça única i de gran dificultat tècnica, amb diferents ‘punts’ i sense nusos entre si i el grup de teatre local Cia Paranys, que donaran la benvinguda a les les puntaires que arribin en tren i les acompanyaran des de l’estació fins a la plaça Mèlies.</p> <p>La cita també vol recordar la importància que va arribar a tenir el Maresme en l’àmbit de les puntes a la segona meitat del segle XVIII, quan hi treballaven prop de 5.000 dones puntaries i les puntes s’exportaven a Amèrica i a tot el mercat espanyol.</p> | 08163-231 | Plaça de les Mèlies, s/n. | 41.6263501,2.6893491 | 474123 | 4608338 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97718-p1640170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97718-p1640188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97718-p1640165.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 97842 | Conjunt de sardanes relacionades amb Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-relacionades-amb-pineda-de-mar | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Pineda de Mar compta, des la primera meitat del segle XX i fins als nostres dies, amb 39 sardanes, composades totes elles per diferents autors. Estan dedicades a personatges de la població, a la gent gran, a la Festa Major, a la ràdio, als aplecs i danses, o a mestres compositors ja desapareguts. El ventall és molt ampli i també té “l’<em>Himne a Pineda” </em>dedicat a la població<em>.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Joaquim Soms i Janer </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Pineda, 14/05/1914 – 28/12/2012)<strong>:</strong> <em>“Maria de Pineda”, </em>estrenada l’any 1937 i dedicada a la seva promesa. <em>“Pineda de mar”</em>; <em>“Carrer Tribala”,</em> <em>“Doctor Bertomeu”</em>; <em>“Gent gran de Pineda, endavant!”;</em> <em>“Germanor pinetenca”; “Himne a Pineda”; “Pineda, Xè aniversari d’aplec”; “Ràdio Pineda”; “Raval de Mar” i “Pineda, vint anys d’aplec”, estrenada per l’Aplec de Sant Jaume de Pineda l’any 1998; “ Pineda en el cor”, estrenada l’any 2005 a Pineda; “Sempre Junts”, dedicada a la seva esposa Maria; “25 anys d’aplec a Pineda”, </em>estrenada l’any 2003 a Pineda<em>; “El Museu d’en Caimel”, </em>estrenada l’any 2004 a Pineda;<em> “Ànima de poeta</em>”, dedicada al poeta Artur Iscla i estrenada l’any 1993;<em> “Celebrant els meus 95 anys</em>”, estrenada l’any 2009 al 82è aplec de Calella; </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Borgunyó i Garriga, Agustí </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Sabadell, 05/05/1894 – 01/07/1967) <strong>:</strong> “Festa Major a Pineda”, estrenada l’any 1950.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Puntí i Alsina, Estanislau</span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span> (Tortellà, 05/12/1916 – 26/11/1999) <strong>:</strong> “Sardanistes pinetencs”, estrenada a Pineda l’any 1994. Tocava la trompeta, el fiscorn i el trombó i formava part de La Principal de Tortellà. Era fill d’Amadeu Puntí.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Carretero i Basart, Lluís</span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span> (Pineda, 21/02/1931 – 15/04/2011) <strong>:</strong> <em>“La flor de Catalunya”;</em> <em>“Que bonica ets Pineda”</em> estrenada l’any 1985 a l’Aplec de Calella; <em>“Les Mèlies”</em> i <em>“Enyorada Pineda”,</em> estrenades a Pineda l’any 1983; <em>“Pineda Marinera”,</em> estrenada l’any 1989 a Pineda; <em>“Formosa Pineda”,</em> estrenada l’any 1946 i <em>“Aplec de Sant Jaume”,</em> estrenada també a Pineda l’any 2003.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Deprius i Ribera, Martí</span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span> (La Jonquera, 15/09/1878 – 20/02/1946) <strong>:</strong> <em>“Les noies de Pineda”. </em>Se sap que vivia a Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Marlet i Pujades, Emili </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Pineda, 01/01/1914 – 01/01/1937) <strong>: </strong><em>“Donzelleta pinetenca”. </em>També va composar<em> Esclat de joventut, </em>mentre estava al front de Terol, on va morir.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Gil i Membrado, Tomàs </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Horta de Sant Joan, 20/04/1915 – 04/06/2014) <strong>: </strong><em>“La petita Martina”,</em> dedicada a la néta de l’Emília Roig i estrenada l’any 2003 a Calella. Tocava el fiscorn a la Cobla Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Serra i Corominas, Joaquim </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Peralada, 04/03/1907 – 17/11/1957 ) <strong>:</strong> <em>“La dansa (de Pineda)”</em>, estrenada l’any 1955 al Centre Parroquial de Sarrià (Barcelona). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Subirà i Riera, Martí </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Calella?) <strong>: </strong><em>“La festa pinedenca”, </em>estrenada l’any 2004. Tenia dos germans nascuts a Calella que també eren músics. En Joaquim va néixer l’any 1907 i tocava el tible, i en Josep, l’any 1900.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Galbany i Abril, Sigfrid </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Cabrils, 23/08/1936) <strong>: </strong><em>“A Joaquim Soms, el mestre”, estrenada l’any 2004 a Blanes </em>i<em> “Recordant al mestre Soms</em>”, estrenada l’any 2014 durant la Revetlla del 87è aplec de Calella.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Oltra i Ferrer, Manuel </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(València, 08/02/1922 – 26/09/2015) <strong>: </strong><em>“Dansa de Pineda”.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Cohí i Grau, Agustí </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(El Vendrell, 10/06/1921 – 09/03/2012) <strong>: </strong><em>“El rotllet de Pineda”.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Carbó i Vidal, Josep, </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>pseudònim <strong>Ravarey </strong>(Palamós, 26/10/1912 – 04/01/1988) <strong>: </strong><em>“L’aplec de Pineda”.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Sagré i Vives, Antoni </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Canet de Mar, 15/09/1930) <strong>: </strong>“Pineda de Mar”. Músic que tocava a la Cobla Costa Daurada. Tocava la trompeta, el trombó, el fiscorn i el contrabaix. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08163-239 | Pineda de Mar, s/n. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La sardana és el ball nacional de Catalunya. És una dansa de caire popular, col·lectiva, on homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música, normalment interpretada per una cobla.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’origen és incert, tot i que el primer document conservat on s’esmenta un ball anomenat “sardana” data de 1552. Al segle XIX, en ple romanticisme, varis estudiosos relacionaren l’origen de la sardana amb les danses d’origen grec, de manera que així podien lligar aquesta cultura amb la fundació d’Empúries. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Coincidint amb aquest moment, a Catalunya es posaren de moda les òperes romàntiques procedents d’Itàlia i les sardanes començaren a reproduir aquest tipus de música a les places i glorietes del carrer, cadascuna amb una durada diferent. Sorgí doncs, la necessitat de comptar i repartir i Miquel Pardas, l’any 1850 publica un “Método per aprender á ballar sardanas llargas”, al qual seguiran molts altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les noves melodies i ritmes que anaven sorgint, imposaven la necessitat d’una formació instrumental més variada i la cobla ho farà, arribant a la composició actual (encara que en aquell moment també empressin instruments com la trompa, el bombo o els plats, actualment no utilitzats).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les sardanes esdevenen ben aviat el ball de moda a l’Empordà i comarques gironines, tot i que ens els primers temps, eren ballades majoritàriament per homes. Pep Ventura (1817-1875) esdevindrà un dels compositors més apreciats i la seva orquestra la més cotitzada. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A inicis del segle XX, la sardana s’escampa per Catalunya impulsada pels centres catalanistes i l’any 1902 a Barcelona, tenia lloc el primer concurs de colles en motiu de la festa major de la Mercè.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La demostració i l’habilitat física de la manera de ballar dels homes empordanesos va anar modificant-se arreu de Catalunya substituint-se per una ball elegant, cap a una verticalitat i un punteig més acusat en un espai més limitat. El ball empordanès s’aniria reconvertint en una dansa nacional, acadèmicament organitzat i amb un tempo musical més alentit. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Algunes de les sardanes s’escriurien per ésser cantades, que faria la delícia de corals i orfeons.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1924, el dictador <em>Primo de Rivera</em> prohibeix la “Santa Espina”, fet que causarà un efecte contrari en la població. Amb la República, s’institucionalitza novament la sardana que compartirà protagonisme amb músiques, vingudes d’Amèrica.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Amb la Guerra Civil, el feixisme prohibeix i reprimeix qualsevol símbol catalanista, entre ells clausura gran nombre d’entitats dedicades a fomentar la sardana. La sardana doncs, és convertia en un símbol de resistència. I malgrat la repressió, la sardana va perviure paral·lelament durant els quaranta anys de franquisme, encara que controlada sota <em>“el sano regionalismo”. </em>L’any 1945 es funda l’Obra del Ballet Popular, una entitat capdavantera organitzadora d’esdeveniments com l’ofrena de la “Llàntia del sardanisme” l’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o el “Dia Universal de la sardana”. L’any 1958 es fundaria la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1980 la sardana entrà a l’escola. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 1990 es funda la Federació Sardanista de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2014 la Federació es reconverteix en Confederació.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 4 de desembre de l’any 2019, la Comissió de Cultura del Parlament votava a favor de la Proposta de resolució sobre la inclusió de la sardana a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, amb l’expedient 250-00973/12.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6274528,2.6893947 | 474127 | 4608460 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97842-sardanes-pineda2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97842-sardanes-pienda-31.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97842-sardanes-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96711 | Biblioteca popular, Espai Sara Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-popular-espai-sara-llorens | <p>AA.DD. (2002). <em>Els Arquitectes de Gaudí [F, Berenguer, J. Rubió, J. M. Jujol, D. Sugrañes, J. F. Ràfols, F. Quintana, C. Martinell, J. Bergós, I. Puig Boada, L. Bonet Garí]</em>. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.</p> <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> <p>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A.; [LACUESTA, R.] (1985a). «El Noucentisme: Biblioteca Popular Serra i Moret de Pineda de Mar». <em>32 Monuments catalans</em>. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 235-295.</p> <p>MAÑÀ, Teresa (2007). <em>Les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya</em>. Barcelona: Diputació de Barcelona-Pagès Editors.</p> | XX | <p>Edifici construït l'any 1922 per acollir la primera biblioteca pública de Pineda de Mar, sota els auspicis de la Mancomunitat de Catalunya. Com d'altres biblioteques de l'època s'inspirà en l'arquitectura del Renaixement, representant una tendència classicitzant del Noucentisme.</p> <p>Es tracta d'un edifici aïllat d'una sola planta rodejat d'un petit jardí. Inicialment constava d'un vestíbul, sala de lectura, un despatx i un lavabo. La façana principal és del tot simètrica; està composta de tres llenços verticals, emmarcats per quatre pilastres encoixinades coronades amb capitells jònics.</p> <p>A l'entrada principal destaca un porxo, format per un gran arc de punt rodó que descansa sobre unes impostes motllurades, les quals reposen sobre sengles pilastres i dues columnes exemptes, amb base i capitell jònic. El llenç central és coronat per un frontó triangular de timpà llis. Els llenços situats a cada banda del porxo són gairebé cecs, amb un petit ull de bou vertical de forma el·líptica. Les façanes són coronades per baranes de balustres i pilars amb boles ornamentals, que ressegueixen el perímetre de tot l'immoble.</p> | 08163-15 | Plaça de les Mèlies, núm. 21 | <p>El centre de lectura de Pineda es va consolidar gràcies l'escriptora i folklorista Sara Llorens Carreres, qui va convèncer al seu espòs i aleshores alcalde, Manuel Serra i Moret, de la necessitat de disposar d'aquest espai. La proposta fou ben acollida pel consistori i l'any 1916 acordà per unanimitat sol·licitar la construcció d’una biblioteca acollint-se a les bases publicades per la Mancomunitat de Catalunya. És una de les primers biblioteques populars construïda sota els seus auspicis.</p> <p>La primera pedra es va col·locar el 29 d’octubre de 1917, amb la presència d’Eugeni d’Ors, i es va inaugurar el 25 de juny de 1922, amb l'alcalde Serra i Moret. L'arquitecte fou Lluís Planas i el constructor de l'obra fou Josep Codina Martorell. L'edifici fou ampliat els anys 1980-1982.</p> <p>Per error, la bibliografia de la dècada de 2000 ha atribuït l'autoria de l'edifici a Isidre Puig Boada, que va ser arquitecte municipal de Pineda. A l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona es conserven plànols signats per Lluís Planas el maig de 1920.</p> | 41.6256734,2.6899526 | 474172 | 4608263 | 1922 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1505_0.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-11-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Planas Calvet i Josep Codina Martorell | L'inici del desenvolupament urbanístic i social era un fet a principis del segle XX. Els canvis es van accelerar per la pressió d'una primera onada migratòria. Però la urbanització va ser lenta. El cas de la plaça de les Mèlies n'és un exemple, ja que fins ben entrats els anys 40 del segle XX, entre la biblioteca, inaugurada l'any 1922, i la plaça Catalunya, on hi ha el consistori, hi havia un camp obert. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96712 | Casa del carrer Major, números 59-61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-numeros-59-61 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Cases entre mitgeres que s'alcen al pas de l'antic camí Ral i, per tant, ens remuntem a un origen força reculat, entorn els segles XVII o XVIII, però que han estat molt reformades i no conserven elements tipològics propis de l'arquitectura de l'època. Malgrat trot, conserven l'estructura de planta baixa i pis i la coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La planta baixa de la casa del número 59 ha estat adequada com a garatge per a vehicles, amb una porta més ampla i una altra de petita per accedir a l'habitatge.</p> | 08163-16 | Carrer Major, núm. 59-61 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6268473,2.6867661 | 473908 | 4608395 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96712-1602.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96723 | Cases del carrer Ignasi Iglesias, números 5-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-ignasi-iglesias-numeros-5-13 | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per cinc habitatges de cases entre mitgeres, amb pati al davant que formen una unitat tipològica característica de l'època.</p> <p>Originàriament es construïren amb una unitat formal de planta baixa i coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Però les cases corresponents als números 5 i 7 transformaren, <em>a posteriori</em>, la coberta a dues aigües amb una coberta de terrat pla.</p> <p>Pel que fa al parament, també hi ha una diferència entre aquestes dues primeres cases i les dels números 9, 11 i 13. Ja que en el cas dels números 5 i 7 és un esgrafiat imitant carreus buixardats en franges horitzontals i posats a trencajunts. Mentre que a la resta és un simple arrebossat marcant línies per delimitar unes franges horitzontals, seguint l'estètica de els cases veïnes.</p> <p>Un coronament amb balustrada ajuda a potenciar la unitat programàtica de les construccions.</p> | 08163-17 | Carrer Ignasi Iglesias, núms. 5-13 | 41.6234516,2.6915042 | 474301 | 4608016 | 1925-1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1704.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest grup de cases es coneix popularment amb el nom de cases d'en Canturri, ja que Maties Canturri en fou el promotor, entre 1925 i 1929. | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96731 | Cases del carrer de Mar, números 46-58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-mar-numeros-46-58 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Aquest tram del carrer del Mar és un dels més genuïns i està format per cases entre mitgeres amb pati frontal, construïdes a principis del segle XX.</p> <p>Són de planta rectangular i, originàriament, eren de planta baixa i pis. La majoria han patit remuntes posteriors, però les més visibles són les dels números 48 i 50.</p> <p>Destaquen especialment, cal Comandant (núm. 46), residència de les Germanes Dominiques, i can Ribera (núm. 50), edificades els anys 1925 i 1922, respectivament.</p> | 08163-25 | Carrer de Mar, números 46-58 | <p>L’origen del Carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.</p> <p>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</p> <p>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la Vall de Capaspre i la Vall de Santa Susanna.</p> <p>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</p> | 41.6256285,2.6905965 | 474227 | 4608258 | Anys 20 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2506.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es tracta de cases d'estiuejants de families benestants de Barcelona. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96736 | Façana de la casa del carrer de Mar, núm. 25b | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-de-la-casa-del-carrer-de-mar-num-25b | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | De l'edifici original només s'ha conservat la façana. | <p>L'únic element que es conserva és la façana d'un edifici que era de planta baixa.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat. L'eix central definit per la porta d'accés i els laterals per sengles finestres reixades. Totes tres obertures són de llinda recta. En el mateix eix de cada obertura i al seu damunt, hi trobem tres òculs ovalats.</p> <p>El parament és un arrebossat molt malmès imitant carreus, amb recreixement a les obertures i una motllura horitzontal a mitja façana, amb un coronament amb balustrada i cornisa motllurada.</p> | 08163-30 | Carrer de Mar, núm. 25b | <p><span><span><span>L’origen de carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></p> | 41.6265381,2.6901779 | 474192 | 4608359 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96736-3001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96736-3002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96736-3003.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96738 | Can Bertomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertomeu | XX | <p>Torre del tipus casa-jardí per estar als quatre vents i envoltada de jardí, tot i que a la façana de llevant queda un espai molt estret a causa de la construcció veïna. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de pavelló amb teules àrabs, i destaca una torre mirador a la part central, amb coberta piramidal.</p> <p>La façana destaca per la combinació de l'arrebossat llis amb el maó vist, present a la cornisa i a l'emmarcament poligonal de les obertures, la qual cosa li proporciona un aire vagament modernista.</p> <p>Un muret delimita amb la via pública. És de paredat mixt amb coronament de rajols de color groguenc de forma triangular. Disposa de dues portes d'accés, una petita al costat esquerre i una més gran per a vehicles al costat dret. Ambdues estan delimitades per pilars de maó vist amb coronament piramidal esglaonat de maons.</p> | 08163-32 | Carrer de Jaume Balmes, núm. 3-5 | 41.6254832,2.6893206 | 474120 | 4608242 | 1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3203.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Joaquim Raspall i Mayol | En el seu jardí es documenta un refugi de la Guerra Civil espanyola que no s'ha pogut visitar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96739 | Cases del carrer de Cristòfor Colom, números 42-52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-cristofor-colom-numeros-42-52 | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per sis habitatges de cases, construïdes entre mitgeres, d'una sola planta i que formen una unitat tipològica característica de l'època. Mantenen una harmonia compositiva a partir de la simetria de les obertures, que només es trenca per la remunta de la casa del número 50. Les portes i finestres de les cases números 44-46 i la 48-50 es manifesten per l'efecte mirall: les dues entrades, una al costat de l'altra, i les finestres als extrems. Mentre que les cases dels extrems (números 42 i 52) tenen bessones als costats.</p> <p>Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes principals. El parament és arrebossat, llis i pintat. Amb un sòcol a la part baixa i coronament amb balustrada, a excepció de la casa del número 52.</p> <p>Totes les obertures tenen un trencaaigües recrescut del parament que baixa una mica pel lateral. Les finestres són reixades. L'únic element decoratiu és una franja horitzontal de rajola de valència, sota cornisa, on de tant en tant es veu un respirall de la cambra de ventilació.</p> <p>A la part posterior tenen un patí.</p> | 08163-33 | Carrer de Cristòfor Colom, núms. 42-52 | 41.6239278,2.6952563 | 474614 | 4608068 | 1931 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-33030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3305.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96741 | Can Basart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basart-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Torre d'estiueig, envoltada de jardí, de línies classicistes, formada per un cos principal de planta rectangular i un cos més elevat, a mode de torre. El cos principal consta de semi soterrani, planta baixa i golfes altes, fruit d'una inclinació de la coberta superior a la normal, que deixa espai per a una terrassa a la façana frontal i una altra a la posterior. La coberta és a quatre aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La torre, de secció quadrada consta de planta baixa i pis, amb coberta piramidal.</p> <p>Destaca el coronament ondulat de la façana de migdia i l'acabament en ràfec que separa la planta baixa de les golfes i, per tant, queda per sota la barana de la terrassa formada a les golfes. També destaca la tribuna que sobresurt de la planta baixa de la torre.</p> <p>L'accés a l'entrada es fa superant una escalinata. Destaca la decoració de la porta, de caire renaixentista, emmarcada per dos pilars estriats amb capitell jònic que sustenta un arquitrau coronat amb relleus florals.</p> | 08163-35 | Carrer del Consolat de Mar, núm. 5 | 41.6232559,2.6952000 | 474609 | 4607993 | 1915 - 1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3503_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3504_0.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També és coneguda com La Torre d'en Krutter. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96747 | Can Guri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guri-1 | XX | <p>Torre jardí als quatre vents de marcat caràcter clàssic, principalment per l'aire que li dona l'entrada porxada amb dues columnes i dos pilars d'ordre toscà, que sobresurt de la planta quadrada de l'habitatge. Consta d'una única planta amb coberta plana, a modus de terrat a la catalana amb una balustrada de protecció al seu voltant. Al centre, s'alça una torreta, també de coberta plana.</p> <p>El porxo d'entrada sobresurt d'aquest cos principal fins l'alineament amb el carrer. L'accés a la casa és a través d'una doble porta de ferro.</p> <p>També destaca el fumeral, de secció rectangular amb un coronament esglaonat amb acabament semi cilíndric de rajols de color blau i una franja de rajola valenciana de tres peces amb motius geomètrics, als costats llargs, i una peça blava, als costats curts.</p> | 08163-41 | Carrer Barcelona, núm. 9 | 41.6248083,2.6905829 | 474225 | 4608167 | 1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4105.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas | El barri de ferro forjat de l’entrada principal és obra del Taller d’Àngel Rull de Barcelona. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96765 | Monument a la indústria tèxtil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-industria-textil | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Monument consistent en una màquina de teixir circular, de la marca <em>Bentley Wildt,</em> dels anys cinquanta del segle XX, amb número de bastidor 649226. Tenia controls electrònics que permetien una millor precisió en el procés de producció i alhora va permetre obrir noves possibilitats per al tipus de teixits que es podien produir. Està envoltada per una bonica plantació de cactàcies i pedra volcànica. Conserva la policromia original de fàbrica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’espai, circular, està perfilat amb una vora de làmina Corten. Amb el mateix material també s’hi observa, perfil d’una fàbrica tèxtil, i el nom de la zona industrial “Polígon Mas Roger”.</span></span></span></span></span></p> | 08163-59 | Cruïlla dels carrers de Benavent i de Mèxic, s/n | 41.6237300,2.6727400 | 472738 | 4608052 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-06.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96780 | Capella de Sant Rafael | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-rafael | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> | XX | Ha estat vandalitzada amb grafits a les parets hi s'ha hagut de tancar l'accés a l'interior. També presenta esquerdes i pèrdues de parament i de la coberta. | <p>Petita capella de planta rectangular i una única nau, amb absidiola, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal.</p> <p>Presenta un portal d'entrada dovellat amb la inscripció de '1908', a l'ull central. Les pedres del portal han estat vandalitzades i pintades amb esprai de color blau. Per sobre de la porta, hi ha un òcul circular envoltat per maó vist. Corona la façana un campanar de cadireta sense campana. El parament és de pedra irregular vista i el campanar de maó vist.</p> <p>Destaca una creu de ferro forjat coronant el campanar de cadireta.</p> | 08163-65 | Plaça de can Martorell, s/n | <p>Per informació de l'Arxiu Municipal, se sap que la capella de Sant Rafael és un edifici que es va erigir per iniciativa privada l’any 1908. Tenim constància de la seva sacralització al 1909 quan Juan Manuel Fors de Oliver, notari de l'Il·lustre Col·legi de Barcelona, va sol·licitar al Bisbat de Girona poder celebrar-hi missa en record dels seus difunts fill i muller, Mariano Fors i Josefa de Cuenca.</p> <p>La finca on es troba la capella, ja era propietat de la família Fors l’any 1862, tal i com consta al Llibre d’Amillaraments del mateix any conservat a l’Arxiu Municipal de Pineda. El 1944 el propietari era José María Fors de Cuenca, un dels seus fills, tal i com consta al mapa topogràfic parcel·lari de Pineda de 1944.</p> <p>L’arquitecte de la capella va ser Josep Font Gumà, el mateix que l’edifici que existia al carrer de Mar, números 88-90 / Justícia, número 1, enderrocat l’any 1997. L'habitatge va ser aixecat per ordre del mateix Joan Manuel Fors de Oliver l’any 1900, vuit anys abans que l'arquitecte Josep Font construís la capella de Sant Rafael.</p> <p>En relació a la família Fors, i a partir de la documentació històrica municipal, ja consta assentada a Pineda al segle XVI ocupant l’edifici del carrer Major número 14, conegut com a can Fors, on actualment es troba emplaçada una oficina bancària. Gràcies a la documentació familiar històrica, que es conserva a l’arxiu municipal procedent d’una donació realitzada per la pròpia família, es pot extreure que es tractava d’una nissaga terratinent benestant de mitjan del segle XVI. La seva capacitat econòmica va permetre que a mitjan del segle XVII i els posteriors, diversos membres de la família cursessin estudis universitaris de medicina i advocacia, formació que a molt poques persones els era possible accedir.</p> <p>L’estatus social que progressivament va anar adquirint la família va comportar el seu entroncament amb altres famílies benestants catalanes, arribant a obtenir el títol nobiliari de Barons de Mur (Pallars Jussà). A partir de mitjan segle XIX, donada la seva situació social i econòmica, van establir la seva residència a Barcelona, però conservant i fent estades a les propietats de Pineda.</p> | 41.6388819,2.6696476 | 472487 | 4609735 | 1908 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-ermita-s-rafael-2-pineda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-4669496819cb6fb52d010.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Font Gumà (arquitecte) | L'interior no és visible, ja que s'ha tancat per impedir el seu deteriorament. | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||
| 96791 | Edifici de la confraria de Pescadors de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-confraria-de-pescadors-de-pineda-de-mar | XX | <p><span><span><span>Edifici ubicat a la pltaja, a l'actual passeig. Consta de planta quadrangular i és d'una única planta amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. Pertany a la Confraria de Pescadors que, per desenvolupar les seves activitats, necessitava poder donar resposta a un conjunt de serveis mancomunats pels pescadors del municipi. Un d’aquests serveis era el tenyit de les xarxes per millorar la seva conservació, ja que eren fetes de fil de cotó que amb la humitat de l’aigua de mar es podrien fàcilment. Un segon ús de l’edifici de la confraria era albergar la màquina elevadora per poder treure les barques de l’aigua, donat que a Pineda les embarcacions es varaven a la platja per falta d’un port de refugi.</span></span></span></p> | 08163-74 | Platja dels Pescadors, s/n | <p><span><span><span>A Pineda de Mar, els dos serveis principals de la Confraria de Pescadors, el tenyidor i la barraca de la màquina de treure barques se situaven a dos edificis independents. El servei de tenyidor mancomunat de Pineda es trobava en un edifici de planta baixa ubicat al carrer de Mar, a l’actual plaça de l’Estació, i la barraca de la màquina de treure estava situada a la platja. A causa de la urbanització de la plaça de l’estació a mitjan dècada de 1950, l’edifici del tenyidor es va haver d’enderrocar. Aquest fet va permetre a la Confraria reformar la barraca de fusta inicial de la màquina de treure i ampliar-la per albergar-hi també el tenyidor de xarxes l’any 1958.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l’any 1962 la Confraria de Pescadors va decidir destinar part del nou edifici de la platja a servei de bar, aprofitant l’arribada del turisme de masses. A mesura que van anar passant els anys l’activitat pesquera a la platja pinedenca va anar de baixa, ja que les embarcacions es van anar situant als porta de Blanes i Arenys. Així doncs, l’edifici de la confraria va anar perdent l’ús pesquer per destinar-lo totalment al servei de bar-restaurant, fins que l’any 2022 va cessar definitivament l’activitat.</span></span></span></p> | 41.6218037,2.6930264 | 474427 | 4607832 | 1958 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-p1630406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-confrariapescadors1958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-p1630402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-1922.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | Desconeguda | L’activitat pesquera dels pobles de costa acostumava a organitzar-se en confraries professionals de pesca. Era aquest el sistema que permetia garantir un bon funcionament de l’activitat al municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96792 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-31 | <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Ubicat a l'extrem oriental del municipi, a tocar amb el terme municipal de Santa Susanna. La planta del recinte és rectangular, amb l'entrada a la façana de migdia. El disseny original és de l'arquitecte Isidre Puig Boada i parteix d'un eix central que és el camí que condueix des de l'entrada fins la capella.</p> <p>L'accés principal és a través de tres portes en arc de punt rodó. L'arcada central és més alta que les laterals. El paredat rústec amb el que ha estat construït aquest accés pren la forma esglaonada recordant els merlets de les edificacions medievals. Segons el projecte, l'arquitecte situava en el centre una gran creu que finalment es convertí en l'escut de la vila, realitzat en pedra. Aquest paredat rústec es perllonga en tot el mur perimetral, encarat al carrer, mentre que en l'interior es converteix en una porxada d'arcs de mig punt molt més lleugera, estilitzada i de caràcter italianitzant, amb la coberta a dues vessants de teules àrabs i perpendicular a l'interior.</p> <p>La capella és d'una única nau encapçalada per un absis i amb coberta a dues vessants. Isidre Puig Boada destinava la part posterior de la capella com espai del recinte civil.</p> | 08163-75 | Carrer Consolat de Mar, núm. 39 | <p>El projecte és de l'arquitecte Isidre Puig i Boada, de l'any 1915, però la inauguració fou l'any 1922, en època de l’alcalde Manuel Serra i Moret.</p> <p>L’anterior cementiri municipal es trobava just al voltant de l’església de Santa Maria de Pineda, l’actual plaça de l’Església, i tenia entrada per davant l’Hotel Mercè, al carrer Montpalau.</p> <p>L'any 1930, segons queda recollit al dietari de la vila, es van traslladar les restes al nou cementiri, i l'antic cementiri es va convertir en plaça pública, tot i que és propietat de la parròquia de Santa Maria. El cementiri de Pineda de Mar acull també els difunts de Santa Susanna.</p> | 41.6259706,2.6998857 | 475001 | 4608293 | 1915-22 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7508.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Isidre Puig Boada (arquitecte) | L’arquitecte Isidre Puig Boada pertany a la generació d’arquitectes (Folguera, Goday, Florensa, Ràfols, Bonet Garí) que dins l’estètica del noucentisme sentiren un gran entusiasme per l’italianisme, així com també esdevingueren uns grans admiradors d’Antoni Gaudí. A més, essent estudiant conegué Gaudí, de qui esdevindria deixeble i col·laborador. Estudià en profunditat la seva obra i en publicà varis estudis. | 106|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96799 | Escola Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-sant-jordi | <p>MARZÀ, Fernando i SUBIRÀ, Roger (2017). <em>Anàlisi i valoració del patrimoni arquitectònic del segles XIX i XX a Catalunya</em>.</p> | XX | <p><span><span><span lang='CA'>Edifici dissenyat </span><em>ex nuovo</em><span lang='CA'> per destinar-hi una escola d’Educació General Bàsica (EGB) i parvulari. És obra del despatx d’arquitectes MBM, format per Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay. Parteix d’un nou planejament conceptual basat en una nova interpretació de l'arquitectura escolar com a element actiu al servei de la pedagogia.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>L'edifici s’organitza entorn d'uns espais comuns, on es tendeix a la reducció dels passadissos, l'especialització funcional de les aules i un sentit d'unitat en la distribució dels espais que permet la interrelació i l'adaptació a les diverses activitats col·lectives.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>A la planta baixa, hi ha la biblioteca i la sala de conferències, amb entrada pròpia, la qual pot ésser usada independentment pels estudiants. Al primer pis hi trobem la major part de les aules, agrupades de dos en dos que convergeixen al saló central de reunions; són curtes, amples i ventilades. A l'àrea del parvulari es va elevar el terra per reduir l'escala de les aules. La zona de jocs d'aquesta àrea està protegida per una paret baixa per evitar que els infants més petits estiguin en contacte amb els més grans. Destaquen els porxos que amplien el terreny de joc, que, a més, serveixen d'aixopluc en cas de pluja i com a protecció solar d'algunes aules. A la coberta de l'edifici es troba el pati. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Tot el conjunt està envoltat per un gran pati. Els acabats exteriors de façanes i murs són de maó vist.</span></span></span></p> | 08163-79 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, núm. 15 | <p><span><span><span lang='CA'>Projecte promogut per la Caixa d'Estalvis de la Diputació de Barcelona en plena dictadura franquista, l'any 1967, però amb una proposta innovadora del despatx d'arquitectes, amb especial atenció als espais comunitaris i amb la idea de crear una noció de comunitat educativa. Conceptes que amb la democràcia s'aniran imposant i generalitzant, però que en aquest moment suposava una important primícia. </span></span></span></p> | 41.6253195,2.6872838 | 473950 | 4608225 | 1967 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96799-7902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96799-7903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96801 | Habitatges pels mestres d'escola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-pels-mestres-descola | XX | <p>En origen era un edifici d'habitatges format per dotze apartaments independents que, en principi, anava destinat als mestres que no eren de Pineda e Mar.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. S'estructura a partir de l'entrada, que es fa mitjançant una zona coberta que condueix del carrer a un pati posterior, des d'on surt una escala que porta a un distribuïdor per als apartaments de les dues plantes superiors. Mentre que els apartaments de la planta baixa s'hi accedeix des d'aquest pati.</p> <p>Des d'aquest passadís i per dues escales metàl·liques superposades a la façana, com un objecte independent, s'entra directament als altres cinc apartaments dúplex que ocupen els dos nivells superiors. Els materials bàsics de construcció són les totxanes i el ciment. </p> <p>Aquest esquema de circulació permet l'eliminació de la caixa d'escala, que generaria un volum excessiu en desacord amb la tipologia construtiva de la zona. Amb això es singularitza l'accés a cada habitatge, oferint un itinerari més ric i divers i més integrat a un paisatge rural encara no urbanitzat totalment, en el moment de construcció, i a un tipus de vida diferent de la plantejada en els nuclis urbans densos.</p> <p>Posteriorment es van afegir nous apartaments a la façana de ponent, seguint la mateixa línia, amb un cos d'escala exterior per la façana posterior, de vidre.</p> | 08163-81 | Carrer de mossèn Jacint Verdaguer, núm. 60 | <p>L'edifici fou construït amb l'objectiu de solucionar els problemes d'habitatge als professors que no fossin del poble de Pineda de Mar.</p> | 41.6245867,2.6837566 | 473656 | 4608145 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8105.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96804 | Rondallari de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondallari-de-pineda-de-mar | <p>FERRER, Josep i PUJADAS, Joan (1997). Biblioteca popular Manuel Serra i Moret. 75 anys d’història (1922-1997). Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2006). <em>Rondallari de Pineda</em>. Introducció i estudi de Josefina Roma ; il·lustracions de Waldesca Santana. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara. <em>El Cançoner de Pineda</em>: 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Alta Fulla, 1992. XIV, p. 359. (Facsímil, Barcelona : Horta, 1931).</p> <p>LLORENS, Sara (2021). <em>El Cançoner de Pineda</em>. 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Farell editors i Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2004). <em>Epistolari : 1901-1954.</em> Recull, prefaci notes i edició de Joan Pujadas ; pròleg de Josep Ferrer i Costa. Barcelona : Fundació Pere Coromines. </p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2014). <em>Àlbum Sara Llorens: articles de prosa, folklore i política. Reedició dels opuscles Petit aplec d'exemples morals i Monòlegs per a infants.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>ROMA, Josefina (2006)<em>. Sara Llorens, Rondallari de Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>El Rondallari de Pineda és un conjunt de 147 narracions de temes diversos aplegat per Sara Llorens, des de l'any 1902, en un exhaustiu treball de camp i publicades, finalment, per l'Ajuntament de Pineda de Mar, l'any 2006. El corpus s'estructura en nou grups: Rondalles meravelloses; Rondalles de por; Rondalles dels espavilats; Rondalles moralitzants; Rondalles de fil minúscul; Rondalles d'animals, Rondalles mnemotècniques; i Rondalles de l'enfadós.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El primer grup (rondalles meravelloses) es divideix en: Cicle de la Ventafocs; Cicle del gegant; Cicle de les substitucions per enveja; Cicle de la Blancaflor; Cicle del llangardaix; Procés de transformació de rondalla en llegenda; Pacte dels pares amb el més enllà; Mares que maten els fills; Cicle dels herois amb problemes amb la família; Cicle dels germans que s'ajuden; els esposos que es retroben; elements màgics que tornen la vida; Cicle dels que troben la fortuna per haver conegut un secret; Cicle dels que no tenen por. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>El quart grup són les rondalles moralitzants, que es divideix en: Cicle dels desagraïts i el Cicle de la mort. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al final trobem un epíleg l'índex i la bibliografia.</span></span></span></span></p> | 08163-84 | Pineda de Mar | <p><span><span><span><span lang='CA'>Una primera selecció de quinze rondalles, il·lustrada amb 130 dibuixos de Joan Vila, s’havia de publicar de la mà de Ramon Miquel i Planas, gràcies a les gestions de Serra i Pagès que dirigien conjuntament la col·lecció Biblioteca folklòrica Catalana. El Rondallaire de Sara Llorens havia de ser el segon número de la col·lecció. Però els mals resultats de la venda del primer número de la col·lecció aturen el projecte. Es va fer un segon intent de publicació més austera l’any 1914, però tampoc va reeixir. L’any 1958 els materials es dipositen a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Finalment, l'any 2006, l’Ajuntament de Pineda de Mar, sota la cura de Josefina Roma, antropòloga de la Universitat de Barcelona, el publica, amb il·lustracions de Waldesca Santana.</span></span></span></span></p> | 41.6268994,2.6868734 | 473916 | 4608400 | 1902 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96804-rondallari.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sara Llorens | Sara Llorens (1881-1954) fou una destacada folklorista i escriptora, nascuda a Lobos (Argentina) d’una família pinetenca. Retorna a Pineda de Mar l’any 1885. Estudia magisteri a Barcelona i amplia estudis a l’Escola d’Institutrius i altres carreres per a la dona de Barcelona. Allí el seu mestre és el folklorista Rossend Serra i Pagès, que la introdueix en l'estudi del folklore. Es casa amb Manuel Serra i Moret, polític de la Unió Socialista de Catalunya, que fou alcalde de Pineda de Mar. Impulsa nombroses accions culturals com la construcció de la biblioteca popular. La tuberculosi marca la seva vida però no l'impedeix fer un magnífic treball de recerca etnogràfica. La Guerra Civil espanyola fa que s’hagi d’exiliar, primer a l’Argentina (1938) i després a Perpinyà (1948), on mor l’any 1954. Publica: Petit aplec d'exemples morals (1906) i el llibre de narracions Monòlegs per a infants (1918). Pòstumament apareixen el Rondallaire de Pineda (2006) i Llegendes secretes (2016). També s'ha publicat el seu Epistolari (1901-1954) (2004) i l'Àlbum Sara Llorens (2004). | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96808 | Búnquer de la platja de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-platja-de-la-riera | <p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). <em>La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)</em>, pp. 334-335. Tesi doctoral.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii. (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. </p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, pp. 33-36.</p> | XX | <p>Fortí o búnquer de la Guerra Civil espanyola en forma de caseta. Es troba situat davant del passeig de la Marina i al costat esquerre del torrent del Correu. És de planta rectangular i amb una coberta a dues aigües. La seva morfologia el diferencia de la resta de fortins, no només de Pineda de Mar, sinó també dels existents a les poblacions veïnes. Tot i així, el gruix de les parets i la tipologia de les obertures laterals, adients per a millorar la vigilància cap a l’exterior i protecció del seu interior, reforça el fet de tractar-se d’un edifici d’ús defensiu. </p> <p>La data de construcció d’aquest fortí, és el 20 de setembre de 1937, segons Adrià Cabezas (2013), que també ens diu que: '<em>entre les posicions defensives es construirien dos nius de metralladores, un a la caseta de carrabiners, situada al quilòmetre 50,350 de la via del ferrocarril, a la platja dels pescadors i un altre niu de metralladores per dues màquines situat al quilòmetre 49 de la carretera</em>'.</p> <p>L’ús actual de l’edificació és el de magatzem municipal i de l’agrupació de petanca, que utilitza les instal·lacions de pràctica d’aquest esport existents a la part anterior de l’edifici.</p> | 08163-88 | Platja de la Riera - rierany del Correu. | <p>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</p> <p>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el Menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</p> <p>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</p> | 41.6176700,2.6785300 | 473218 | 4607378 | 1937 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8805.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els búnquers documentats físicament dins el terme municipal de Pineda de Mar són tres:- el de la Platja de la Riera - rierany del Correu,- el de la platja dels Pescadors (cobert per la sorra de la platja i que només és visible actualment la coberta, a excepció de quan hi ha temporals),- el de la platja dels Pins, que no es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96809 | Búnquer de la platja dels Pescadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-platja-dels-pescadors | <p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). <em>La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)</em>, pp. 334-335. Tesi doctoral.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii. (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. </p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, pp. 33-36.</p> | XX | Només és visible la coberta perquè està cobert per la sorra de la platja, a excepció d'èpoques de forts temporals. | <p>Aquest fortí o búnquer es troba situat aproximadament davant del carrer Pintor Fortuny i la plaça Sara Llorens. Com que es troba situat en un indret on els temporals marítims de llevant l’afecten molt, només és visible quan un temporal enretira la sorra de platja que acostuma a cobrir-lo.</p> <p>És de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) no són visibles, però per fotografies antigues i per similitud amb molts d'altres sabem que la porta d'entrada és al darrera i que té dues espitlleres. La part externa de la coberta és lleugerament còncava. El material constructiu és el formigó armat i eventualment amb riells de ferro per a col·locar-hi el niu de metralladora.</p> <p>Per aquest fortí existeix una possible data de construcció. En un dels laterals es pot llegir la data «20 - 9 - 3...», la darrera xifra no queda definida essent el 7 (1937) una possibilitat factible tenint en compte la documentació consultada i informacions orals. L'estructura i materials de construcció d'aquest fortí són molt similars al que es troba en bon estat de conservació a la platja de les dunes de Santa Susanna.</p> | 08163-89 | Platja dels Pescadors, s/n | <p>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</p> <p>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el Menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</p> <p>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</p> | 41.6200400,2.6875200 | 473968 | 4607638 | 1937 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8905forti-15032020-5arxiu-municipal-pineda.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els búnquers documentats físicament dins el terme municipal de Pineda de Mar són tres:- el de la Platja de la Riera - rierany del Correu,- el de la platja dels Pescadors (cobert per la sorra de la platja i que només és visible actualment la coberta, a excepció de quan hi ha temporals),- el de la platja dels Pins, que no es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96836 | Fons d’imatges referents a Pineda de Mar, a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-pineda-de-mar-a-la-biblioteca-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en placa estereoscòpica de vidre, en format 6 x 13 cm. D’aquesta col·lecció, cinc fan referència a Pineda de Mar: Fons Salvany SaP_166_01 (1914); Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_043_05 (1912)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>; Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_494_05</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span> (1919); Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_043_06</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span> (1912) i Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_494_06 (1919)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tres fotografies estan relacionades. L’autor, va voler fotografiar la creu gòtica, una amb un grup de gent, i l’altra, sense, arranada al pedrís del mur d’una casa. De manera que es pot veure la creu per ambdós costats. En la segona imatge s’observa la creu de gran bellesa amb l’església parroquial al darrera. La darrera de les imatges pertany a la d’una capella o ermita amb un campanar d’espadanya.</span></span></span></span></span></p> | 08163-108 | Carrer de l’Hospital, núm. 56 (08001-Barcelona) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Salvany i Blanch (Martorell, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener de 1929), era metge i cirurgià. Cursà els estudis a la Universitat de Barcelona i es llicencià l’any 1891. Però també fou un gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic. Durant els anys 1918 i 1924 va col·laborar-hi intensament. Viatjà per una gran part del món, sempre amb la seva càmera de fotografia estereoscòpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’abast cronològic del fons se situa entre els anys 1911 i 1926. A més, amb les plaques s'hi afegeixen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites on anotava la informació de cadascun dels clixés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es preserva a la Biblioteca de Catalunya, que a partir de l'any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.<br /> L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet <em>Google Llibres</em> per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies i posar-los a l'abast del públic.<br /> Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents.</span></span></span></span></span></p> | 41.6275049,2.6894823 | 474134 | 4608466 | 1912-1919 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany499full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany5368full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany5454full.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96837 | Fons d’imatges referent a Pineda de Mar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-pineda-de-mar-a-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Fons d’imatges de l’ICGC referent al municipi de Pineda de Mar està format per un total de 60 imatges, de les quals, vàries fotografies aèries en color, ortofotomapes i quatre fotografies del fons “Família Cuyàs”, que es desglossen a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>7 fotografies aèries verticals – fotomosaics a escala 1:5000 (394-01-08; 394-02-09; 394-02-10; 394-02-01; 394-01-04; 394-02-05 i 394-02-06). Estan realitzades per <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A</em>. de Madrid, l’any 1967 per encàrrec de l’anomenada en aquells anys, <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em> </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>3 fotografies realitzades durant el vol del mes d’agost de 1986 que corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España</em> 1:50.000 de 80x60 cm, de la sèrie Ortofotomapa de Catalunya a escala 1:5000. La primera correspon a Pineda, núm. de full 394-8-3 (RM.82778); el segueix Turó de la Creu de Llevant, núm. de full 394-7-2 (RM. 23500); Finalment, la Mare de Déu de Gràcia, núm. de full 394-8-2 (RM. 29474). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>4 fotografies procedents del Fons Família Cuyàs: una d’elles és una imatge general de l’església parroquial de Santa Maria amb la creu de pedró o de camí al davant (RF.10987); una imatge de detall de la portalada de l’església parroquial de Santa Maria i part de l’esgrafiat de la façana (RF.10988); una fotografia dels gegants Guerau i Ermessenda realitzada l’any 1986 (RF.10990) i finalment, una imatge dels gegants del Poble Nou realitzada l’any 1985 (RF.10989). Ortofotomapa del vol del mes de juliol de 1986 a escala 1: 5.000 de 80 x 60 cm, corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España </em>1:50.000.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>46 fotografies aèries en blanc i negre procedents del SACE (<em>Servicios Aéreos Comerciales Españoles</em>) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant els vols del 15 d’abril de 1963 (17 fotografies); 2 de maig de 1963 (10 fotografies); 1 d’octubre de 1965 (9 fotografies); 16 de novembre de 1966 (sis fotografies); 8 de juliol de 1962 (3 fotografies) i una del 25 d’agost de 1963 (1 fotografia).</span></span></span></span></span></p> | 08163-109 | Passeig de Santa Madrona, núm. 45 (Parc de Montjuic; 08038 - Barcelona). | <p>L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.<br /> Des de la seva creació, l'any 1982 i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.</p> <p>Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</p> | 41.6276172,2.6894751 | 474134 | 4608479 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10902fsace13083fullsace1452419630825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10903fsace3893fullhotel-soribu-playa-1962-07-08rfsace1107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10904cuyas6873full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10905cuyas6875full1984rf10989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10906cuyas6876full1986rf10990.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96841 | Fons gràfic referent a Pineda de Mar de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-referent-a-pineda-de-mar-de-la-fundacio-institut-amatller-dart-hispanic | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu Fotogràfic de la Fundació Amatller d’Art Hispànic conserva una col·lecció formada per 43 imatges de Pineda de Mar produïdes per diferents autors en franges cronològiques variades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Entre les fotografies documentades, hi apareixen 3 imatges datades dels voltants de 1910 de la creu de terme. També 11 imatges de l’any 1918 on es poden veure cases i carrers del municipi. De l’any 1928 hi ha imatges que documenten carrers, cases, l’església, la platja i l’estació del tren. De l’any 1950 hi ha una fotografia de la platja i finalment dels anys 1955 al 1959 destaquen 8 imatges on s’hi poden veure l’aqüeducte romà de can Cua, una pedra anomenada de sacrifici i el portal de l’església. </span></span></span></span></span></p> | 08163-113 | Passeig de Gràcia, núm. 41, 1r 1ª, (08007 - Barcelona) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva fundació l’any 1943, per part de Teresa Amatller, i fins a l’actualitat, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic compleix amb diferents objectius, entre els quals fomentar la recerca al voltant de l’art hispànic, donant suport mitjançant una biblioteca i un arxiu fotogràfic, tots dos especialitzats en aquesta matèria. L’Arxiu Fotogràfic disposa concretament d’un repertori de més de 360.000 fotografies procedents de diferents arxius, entre els quals destaquen l’Arxiu Mas i l’Arxiu Gudiol, produïdes per diferents autors al llarg del segle XX i per un banc de més de 90.000 imatges digitals.</span></span></span></span></span></p> | 41.6274849,2.6895663 | 474142 | 4608464 | 1918-1959 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96848 | Rellotge de sol del mas Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-pi | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus oval, amb decoració, situat a la façana principal del restaurant, a mà dreta del portaló d’accés a la casa. Està orientat al sud-est. Les marques horàries a les hores, que senyalen de les 8 del matí fins a les 3 de la tarda, en cicles de vint-i-quatre hores, i amb numeració romana. La línia astronòmica de l’àngelus baixa perpendicular al gnòmon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està repintat sobre la mateixa paret. L’ornamentació consisteix en una orla de motius geomètrics i florals que envolten el quadrant. Les línies horàries són de color negre, surten d’un cercle al pol. El gnòmon és de vareta rematat per una boleta que permet precisar molt més bé l’hora. </span></span></span></span></span></p> | 08163-119 | Carrer de Sant Joan, núm. 105 (Carreterera N-II PK 678). | 41.6315389,2.6961035 | 474687 | 4608912 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11904.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L’any 2008 i a la revisió efectuada l’any 2011 per membres de la Societat Catalana de Gnomònica, el fons de la façana era de color blanc. En pintar la façana amb un altre color ara fa entre quatre a cinc anys, es preservà el rellotge. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96853 | Rellotge de sol de la casa núm. 37 del carrer Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-37-del-carrer-tossa | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol d’autor. És del tipus vertical, amb orientació sud-oest. Té forma circular i està enganxat a l’extrem dret de la façana de ponent, per sota mateix del ràfec. Es tracta d’un plafó circular, protegit en tot el perímetre per una vora de rajols de color gris. Està realitzat amb tessel·les de colors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Presideix el quadrant un astre solar, antropomorf. Al centre s’hi ha realitzat una cara amb trencadís de fins a tres tons de beix, mentre que els ulls, boca i nas són de color vermell. D’ell es desprenen els raigs solars, de color groc amb algunes tessel·les de color vermell i tons ataronjats. Coincidint amb l’extrem dels raigs solars i la vora grisa hi ha una sanefa de tessel·les de color blau més fosc on s’hi ha disposat les hores, en metall platejat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les marques horàries són els raigs, que assenyalen, des de les sis del matí a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores, amb numeració romana. El gnòmon és de vareta i està col·locat a l’exterior, per sobre del rellotge. </span></span></span></span></span>Manquen varies xifres indicadores de l’hora que estaven encolades i s’han després.</p> <p>No té lema ni signatura.</p> | 08163-123 | Carrer Tossa, núm. 37 | 41.6410638,2.6505744 | 470899 | 4609984 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96853-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96853-03.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96883 | Casa de carrer de Mar, núm. 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-carrer-de-mar-num-22 | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Antic edifici de la <em>Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorro</em>, reformat en una casa d'habitatges. És de planta rectangular i coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos.</p> <p>La façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, hi trobem dos accessos, en els eixos laterals, i una finestra reixada a l'eix central. En canvi, en el primer pis destaca un balcó corregut de banda a banda de la façana, amb barana de ferro i tres accessos amb finestrals i persianes de llibret. Els tres accessos del balcó corregut es transformen, en el segon pis, en tres balcons independents, de les mateixes característiques que a la planta de sota: baranes de ferro, persianes de llibret i, també, llindes rectes. Entre les llindes de la segona planta i la cornisa, hi trobem tres respiralls que corresponen a la cambra de ventilació.</p> <p>És força remarcable la diferència del tractament del parament de la façana, entre la planta baixa i les plantes superiors. A la planta baixa hi trobem un recobriment de plaques de pedra en faixes horitzontals, amb un sòcol diferenciat. A les plantes superiors, hi trobem un arrebossat llis amb quatre faixes verticals d'ornamentació en terracota de motius florals i quatre medallons, entre pis i pis. Una cornisa volada i una balustrada coronen la façana.</p> <p>Dos fanals de ferro i vidre s'ubiquen entre la finestra central de la planta baixa i els dos accessos.</p> | 08163-127 | Carrer de Mar, núm. 22 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6264571,2.6900508 | 474181 | 4608350 | 1951 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96883-12701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96883-12702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96883-12703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96883-12704.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Isidre Puig Boada (arquitecte) | A la reixa de la finestra de la planta baixa hi ha les inicials 'CPVA' que corresponen a Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorro. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96886 | Casa del carrer de Mar, núm. 62 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-mar-num-62 | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgera de la mateixa tipologia que les seves veïnes dels números 46 a 58, amb el característic patí al davant separat de la via pública per una tanca d'obra a la part inferior i reixa de ferro a la superior. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La planta pis és una remunta de l'any 1925, amb la façana enretirada en relació a l'edifici original, deixant una petita terrassa a <em>modus </em>de terrat a la catalana. La resta de la coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. </p> <p>De la façana destaca la doble obertura amb arcs de punt rodó a la planta pis, amb balustrada i ornamentació de ceràmica en la intersecció dels dos arcs formada per un altre arc superior. La porta d'entrada i la finestra de la planta baixa són molt altes en relació a l'amplada produint una visual estilitzada, amb llinda recta però amb un lleuger angle sortint.</p> <p>El parament és arrebossat amb faixes horitzontals de carreus esgrafiats. Està coronat per una sanefa de rajols blaus amb tres respiralls de la cambra de ventilació i una balustrada amb pilars i cons invertits de pedra artificial com a motius decoratius coronant els pilars.</p> | 08163-129 | Carrer de Mar, núm. 62 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6252816,2.6907953 | 474243 | 4608219 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96886-12901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96886-12902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96886-12903.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest tram del carrer del Mar és un dels més genuïns i està format per cases entre mitgeres amb pati frontal, construïdes a principis del segle XX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc