Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
97038 Estació del ferrocarril https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-ferrocarril-2 XIX <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de viatgers de planta quadrangular. Consta de planta baixa i pis, amb coberta plana. A la planta baixa té cafeteria i venda de bitllets. L'any 2012 s’hi van fer millores dins del pla de Rodalies 2008-2015; es va eliminar l’andana central i actualment disposa de dues andanes laterals de 200 metres, parcialment cobertes per marquesines metàl·liques, una per cada sentit: Barcelona i Girona. Estan comunicades per un pas inferior de vianants amb escales i ascensor. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Al costat de Barcelona s’hi troba un pas a nivell amb barreres automàtiques, per accedir a la platja. Hi ha un pal auxiliar del pas a nivell que és un tram de la primera via amb la secció simètrica en doble T que es va instal·lar de Barcelona a Arenys, i un cop fora de servei es va aprofitar per baranes i pals de fanals entre d'altres coses.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>És d'estil eclèctic característic del mon ferroviari, amb l'excepció del d'Arenys, amb aires toscans. Els paraments en maó vist de color rogenc, perfilats els angles en obertures, cornises i cantonades amb motllures blanques al contrast. Després es va invertir el contrast, ja que els paraments de maó es van arrebossar en color clar i les motllures en més fosc, que es com es troben ara.</span></span></span></span></span></span></p> 08163-169 Plaça de l'estació, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 28 d'octubre de 1848 s'inaugura el primer ferrocarril peninsular Barcelona-Mataró. Després d'arribar a un acord amb les drassanes i els pescadors de Mataró, que volien protegir la seva activitat a la platja, el 10 de gener de l'any 1857, s'inaugura la prolongació fins Arenys de Mar. El febrer de 1855, se sol·licita la continuació cap a França, ja que el Ferrocarril de Barcelona a Granollers també ho havia fet. S'inicia un litigi amb aquesta companyia, i el juny de 1856 s'arriba a l'acord de prolongar les línies del litoral i de l'interior fins a un punt de trobada, per continuar en una línia comuna fins a Girona i França. El 18 de setembre, les comissions de les dues empreses arriben a la riera de Santa Coloma i determinen el punt de l'entroncament o <em>Empalme</em>, que és com s'anomenarà aquest lloc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La companyia opta per fer les obres de construcció de la línia directament, com ja havia fet a la prolongació de Mataró a Arenys amb bon resultat, també sota la direcció de l'enginyer català </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Joaquim Carrera Sayrol (1824-1890). Tot i que determinades feines s'encarreguen a petits contractistes, com ara les explanacions, infraestructures de fàbrica, instal·lació de la via i construcció de les estacions. Les obres es desenvolupen amb rapidesa; per aconseguir-ho, la mitjana d'ocupació diària és d'uns 2.000 obrers.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tram Arenys de Mar-Tordera de 27,971 km s'inaugura el 3 de desembre de 1859 i es connecta amb l’<em>Empalme</em> el 17 de març de 1862, completant el vuit català per la part nord. Per tant, l</span></span></span><span lang='CA'><span><span>’edifici de passatgers de l’estació de Pineda de Mar (km 51,170), és un d<span><span>els més antics de Catalunya i d’Espanya que es conserva en funcionament des dels inicis del ferrocarril. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6224303,2.6936134 474476 4607902 1859 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97038-16902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97038-16903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97038-16904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97038-16905planols-de-lestacio-de-pineda-mza-1912-fons-xavier-nubiola-arxiu-comarcal-maresme.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97038-16906vers-1905-encara-de-mao-vist-arribada-de-barcelona-un-tren-de-costa-conduit-per-una.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96920 Asteroide https://patrimonicultural.diba.cat/element/asteroide XXI <p><span lang='CA'><span>Monument dedicat a la figura de l'artista Josep Tharrats i Vidal (Girona, 1918 - Barcelona, 2001) ubicat en el pati de l'antiga biblioteca popular. Consisteix en una planxa de ferro de 0,6 cm de gruix per 250 cm. de diàmetre, deformada amb un toro; resina, llaminadures de ferro i terra de forneria. Pesa 250 quilos.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Una placa a terra diu 'En commemoració dels cents anys del naixement de Joan Josep Tharrats'. </span></span></p> 08163-146 Plaça de les Mèlies, núm. 21 <p><span><span><span lang='CA'><span>Al maig de 2019, s’instal·là al pati de l’antiga biblioteca popular, plaça de les Mèlies, 21.</span></span></span></span></p> <p> </p> 41.6257800,2.6899950 474176 4608275 2019 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96920-14602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96920-14603.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Agustí Penadès Tharrats era pintor, gravador i historiador de l’art espanyol. Estudià a Beziers i Barcelona (1932 –1935). Com a pintor s’inicià amb uns dibuixos al pastel (1945) sota influència de Toulouse-Lautrec i Van Gogh. Seguiren primeres obres abstractes (1946) amb influència de Mondrian i Kandinsky. En el període de Dau al Set s’endinsà en el món surrealista i l’abstracció màgica (1948) fins que els abandonà per derivà a l’informalisme. Com a gravador hi aportà el procediment de la maculatura i com a literari publicà Antoni Tàpies o el Dau Modern de Versailles (1950), articles diversos a la revista Dau al Set (1948-1956).El 1947 conegué els pintors August Puig, Joan Ponç i el poeta Joan Brossa; poc després a Modest Cuixart i Antoni Tàpies. Amb ells fundà el 1948 el grup Dau al Set, i un any més tard la revista amb el mateix nom de la qual n'escrivia els textos i en dirigí l'edició fins el seu tancament el 1956. Primera exposició personal a les Galerías Jardin, Barcelona (1950) i a la Sala Gaspar el 1954 Collages; 1955 Maculatures; el 1956 Joies i Escultures, 1957, 1958, 1960, 1963, 1967, 1973. La seva projecció internacional va ésser, de bon principi, molt intensa arreu d’Europa i Amèrica a partir de 1955 exposant tant individualment com en grup. La seva obra és present a la Tate Gallery, Londres, el Museum of Modern Art i el Salomon Guggenheim Museum, de Nova York, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, Museu d'Art Modern, Barcelona. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96799 Escola Sant Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-sant-jordi <p>MARZÀ, Fernando i SUBIRÀ, Roger (2017). <em>Anàlisi i valoració del patrimoni arquitectònic del segles XIX i XX a Catalunya</em>.</p> XX <p><span><span><span lang='CA'>Edifici dissenyat </span><em>ex nuovo</em><span lang='CA'> per destinar-hi una escola d’Educació General Bàsica (EGB) i parvulari. És obra del despatx d’arquitectes MBM, format per Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay. Parteix d’un nou planejament conceptual basat en una nova interpretació de l'arquitectura escolar com a element actiu al servei de la pedagogia.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>L'edifici s’organitza entorn d'uns espais comuns, on es tendeix a la reducció dels passadissos, l'especialització funcional de les aules i un sentit d'unitat en la distribució dels espais que permet la interrelació i l'adaptació a les diverses activitats col·lectives.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>A la planta baixa, hi ha la biblioteca i la sala de conferències, amb entrada pròpia, la qual pot ésser usada independentment pels estudiants. Al primer pis hi trobem la major part de les aules, agrupades de dos en dos que convergeixen al saló central de reunions; són curtes, amples i ventilades. A l'àrea del parvulari es va elevar el terra per reduir l'escala de les aules. La zona de jocs d'aquesta àrea està protegida per una paret baixa per evitar que els infants més petits estiguin en contacte amb els més grans. Destaquen els porxos que amplien el terreny de joc, que, a més, serveixen d'aixopluc en cas de pluja i com a protecció solar d'algunes aules. A la coberta de l'edifici es troba el pati. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Tot el conjunt està envoltat per un gran pati. Els acabats exteriors de façanes i murs són de maó vist.</span></span></span></p> 08163-79 Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, núm. 15 <p><span><span><span lang='CA'>Projecte promogut per la Caixa d'Estalvis de la Diputació de Barcelona en plena dictadura franquista, l'any 1967, però amb una proposta innovadora del despatx d'arquitectes, amb especial atenció als espais comunitaris i amb la idea de crear una noció de comunitat educativa. Conceptes que amb la democràcia s'aniran imposant i generalitzant, però que en aquest moment suposava una important primícia. </span></span></span></p> 41.6253195,2.6872838 473950 4608225 1967 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96799-7902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96799-7903.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2024-09-09 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97042 Festa Major gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-gran <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> <p> </p> XIX-XXI <p><span><span><span lang='CA'>La tradicional Festa Major a Pineda de Mar se celebra p</span></span></span>er Sant Joan Baptista, o Sant Joan Gros, el 29 d'agost, <span><span><span lang='CA'>que coincideix amb el degollament de Sant Joan, </span></span></span>ja que és el patró de la vila. Tot i que l'església està dedicada a la Mare de Déu.</p> <p>En plena temporada alta d'estiueig se celebra la principal festa de la població, una setmana plena d'activitats organitzades per les entitats i els veïns i veïnes de Pineda de Mar, on s'ofereix un programa per a tots els públics, joves, grans i petits. S'inicia amb una sèrie d'ofrenes de les entitats al Sant Patró per demanar bons auguris seguit per l'anunci oficial amb una sorollosa repicada de campanes i l'encesa del campanar. A continuació hi ha un seguici amb una espectacular batucada que es desplaça des de l'església fins a la plaça Catalunya, on es fa el pregó de Festa Major, el correfoc i un sopar a l'aire lliure.</p> <p>Els dies següents seran de música, amb concerts, ball i actuacions diverses; activitats esportives, amb curses, torneig d'escacs, bitlles, ciclisme; d'activitats tradicionals com la Tirada d'Art de Pesca (un sistema molt antic de pesca practicada a la costa catalana que va perdurar fins passada la Guerra Civil), la subhasta del peix com es feia antigament, o la trobada de gegants. També tindrem activitats per als més petits amb concursos, espectacles o la festa de l'escuma. Un dels actes més específics de Pineda de Mar és la proclamació de la Pubilla i de l'Hereu.</p> <p>El dia 29 d'agost, és el dia pròpiament del patró, on l'acte central és l'Ofici Solemne, normalment amb la participació d'una cobla i d'una coral. En acabar l'ofici es canten els goigs en honor a Sant Joan i a la plaça de l'Ajuntament es ballen les danses populars de Pineda.</p> <p>El fi de festa, com en altres pobles de la costa és un castell de focs a la platja, i fins l'any vinent.</p> 08163-171 Pineda de Mar, s/n <p>Se'n tenen notícies documentals des de mitjans del segle XIX.</p> <p><span><span><span>Durant un temps l’envelat es muntava a l’espai de l’actual plaça d'Espanya. Era habitual que dues entitats locals muntessin els seus respectius envelats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Festa Major, l’Ajuntament permetia que els particulars utilitzessin l’escorxador per sacrificar-hi el seu bestiar.</span></span></span></p> 41.6287860,2.6898962 474170 4608609 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97042-2-pubilles1960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97042-3-ballfestamajor1951.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La festa petita o popularment anomenada «Sant Joan petit» es celebra el 24 de Juny que es el naixement de Sant Joan. Ja fa anys se celebrava una tercera festa, per Sant Joan Evangelista, anomenat Sant Joan de Nadal, que tenia lloc el 27 de Desembre. Se celebrava la festa de la Germandat de Sant Joan Baptista, una mútua popular i de germanor molt antiga on els socis es feien favors en feines del camp i de companyia quan algun d'ells emmalaltia. Aquesta festa era dedicada als socis d’aquesta entitat i es convidava a tot el poble.Per Sant Pere, l’antic barri de pescadors, els aficionats a la pesca i l’entitat «El Mamelló» de vela llatina celebren la tradicional revetlla. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97043 Catifes de Corpus https://patrimonicultural.diba.cat/element/catifes-de-corpus <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> XIX-XXI darrerament s'ha deixat de fer. <p><span><span><span lang='CA'>Tradicionalment es feien catifes de flors pels carrers on passava la processó del Corpus. Darrerament s'han deixat de fer.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La festa del Corpus, és una celebració religiosa d’origen medieval instituïda pel papa Urbà IV l’any 1264, en la qual es venera l’Eucaristia. Normalment a continuació de la missa, se celebra una processó que transcorre pels carrers del municipi. Una de les expressions característiques de la festa, són les catifes, els altars florits i les enramades de flors, totes elles, obres d’art efímeres que la població prepara a primera hora del matí perquè siguin trepitjades per la professó del Corpus i el seguici. Els nens i nenes que han fet la Primera Comunió formen part del seguici; les nenes duen paneretes amb pètals de flors. També en formava part, a banda del penó de Corpus la Germandat de Sant Joan Baptista.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Pineda de Mar, l’art de fer catifes està molt ben documentat als anys cinquanta del segle passat. Els veïns dels carrers per on passava la processó es dedicaven, dies abans a recol·lectar flor i endreçar-lo a les cambres frigorífiques o en llocs ben ventilats i frescos. Una de les flors més preuada per la seva aroma i color és la ginesta, que s’anava a collir als vorals dels camins i turons de solell. A finals dels anys seixanta, es començaren a emprar serradures i sals tenyides de colors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys quaranta i seixanta, alguns dels indrets florits amb catifes per on transcorria la processó eren, la plaça de Catalunya, el carrer de Jaume I, el carrer Major, el carrer Comtal i el carrer de Mar, l’Ajuntament i el carrer dels Ciutadans. L’altar florit que es construïa a la reixa de l’escola de nois, al costat de l’Ajuntament o al carrer del Mar número 22 o a la plaça de Sant Pere Pescador, eren llocs d’aturada obligada pel rector que anava dessota el tàlem sostingut per varis portants. Més d’un any anava custodiat per la Guàrdia Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Més modernament, als anys 2012, 2015, la parròquia de Santa Maria organitzava la celebració i les catifes florals es feien pels carrers del centre, des de Santa Maria fins al convent de les Dominiques, a l’escola de la Mare de Déu del Roser.</span></span></span></span></span></p> 08163-172 Pineda de Mar, s/n 41.5491600,2.2416200 436751 4600000 08163 Pineda de Mar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2024-10-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97122 Fons d'imatges Joan Gómez Escofet a la Universitat Autònoma de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-joan-gomez-escofet-a-la-universitat-autonoma-de-barcelona XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el dipòsit digital de documents de la Universitat Autònoma de Barcelona s’han localitzat dues postals, relacionades amb el municipi de Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>La primera, és una reproducció de l’original de la col·lecció particular del senyor Joan Gómez Escofet. Porta per títol: “PINEDA. Biblioteca de la Mancomunitat” (posbib_284A_jgescofet) color sèpia, de 9 x 14 cm. Probablement de l’any 1915 [?]. El seu autor és Alejandro Antonietti. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La segona és una postal circulada, reproducció de l’original de la col·lecció particular del senyor Joan Gómez Escofet. Porta per títol “13. PINEDA – La Biblioteca” (69A_jpescofet), de 9 x 14cm. De l’any 1930 aproximadament</span></span></span></span><span><span><span><span>. El seu autor és Lucien Roisin i està impresa a Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span>La postal està adreçada al pare i germana, “Sr. José Pons - carrer de Buenos Aires, 20 – Barcelona” i s'hi pot llegir: <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>'Estimats Pare i germana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Desde la Villa de Pineda us esvio 2.000 </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>petons i 3.000 abrasadas </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>dienvos també que </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>aquí dalt es (risa) </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>continua i estic molt </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>be, encara no mi banyat </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ni em bañaré; recors </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>als veïns i la tia, suposo </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>que segueix be i ja em donareu </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>notisies'.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-182 Plaça Cívica, s/n (08193 - Bellaterra; Cerdanyola del Vallès). <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La política cultural de la Mancomunitat de Catalunya estava destinada a bastir una infraestructura moderna i efectiva que cobrís les necessitats tècniques d’una societat industrial en vies d’expansió i, al mateix temps, promocionés una consciència cívica que unís tots els sectors socials.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els dirigents de la Mancomunitat, encapçalats per Enric Prat de la Riba, dissenyaren un pla cultural orientat a assolir tres fites. En primer lloc, recuperar i normalitzar la llengua catalana; en segon lloc, dotar d’eficàcia les institucions formant un funcionariat eficient; i finalment, modernitzar la pedagogia i els serveis culturals del territori.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’objectiu dels dirigents de la nova institució era, per tant, crear institucions culturals que els ajudessin a trencar amb el caciquisme imperant i a reduir la conflictivitat obrera. Per això, i com que la Mancomunitat no tenia competències en educació, el govern català apostà per a crear institucions culturals com l’Institut d’Estudis Generals o la Xarxa de Biblioteques Populars, entre d’altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Per tal de tirar endavant el projecte bibliotecari, l’Assemblea de la Mancomunitat encarregà diversos informes tècnics al Consell de Pedagogia. Eugeni d’Ors, juntament amb Alexandre Galí, fou qui es va encarregar de redactar-ne la major part. Ambdós intel·lectuals conceberen el sistema bibliotecari català, emulant els principals aspectes de les biblioteques angleses i americanes. Gràcies a aquest fet, per primera vegada a l’Estat espanyol, es crearen biblioteques amb prestatges oberts, catalogació Dewey, servei de préstec i secció infantil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ara bé, el context polític i econòmic del moment no permeté desenvolupar el projecte en tota la seva esplendor, ja que entre 1918 i 1931 tan sols es pogueren obrir 14 biblioteques a tot Catalunya. Les poblacions afortunades foren: Valls, Olot, Sallent, Les Borges Blanques, Canet de Mar, El Vendrell, Figueres, Pineda de Mar, Granollers, Tarragona, Manresa, Ulldecona, Calella i Sabadell.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6256604,2.6899660 474174 4608261 Primera meitat 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97122-02posbibcat1190full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97122-03posbibcat1191full.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Totes les imatges són consultables al repositori de la Memòria Digital de Catalunya amb l’enllaç al repositori de postals de biblioteques de Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona. 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97131 Fons d'imatges del Centre Excursionista de Catalunya referit a Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-centre-excursionista-de-catalunya-referit-a-pineda-de-mar XIX-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el fons del Centre Excursionista de Catalunya s’han localitzat un total de 22 fotografies, relacionades amb el municipi de Pineda de Mar, procedents dels fons Frederic Bordas i Altarriba (5 imatges); Josep Danès i Torras (5 imatges); Lluís Bonet i Garí (5 imatges); Manuel Caballer (3 imatges); Cèsar August Torras (3 imatges); Joan Estorch (1 imatge).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Frederic Bordas i Altarriba</strong>: </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Dos homes asseguts al terra amb la capella de Sant Jaume de Pineda al fons” AFCEC_BORDAS_D_4461. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“La torre de Sant Jaume adossada a la masia amb un paller al seu davant” AFCEC_BORDAS_D_4463. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Un grup de persones a l’entrada de la capella de Sant Jaume de Pineda de Mar”. AFCEC_BORDAS_D_4460. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Un grup de persones a l’entrada de la capella de Sant Jaume de Pineda de Mar”. AFCEC_BORDAS_D_4460bis. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Un home assegut al terra amb la Torre de Sant Jaume al seu darrere” AFCEC_BORDAS_D_4462. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Josep Danès i Torras</strong> (1891-1955):</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Mur exterior, portal i part de la façana de Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5470. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11x16 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista general de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5468. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11’7x16 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista lateral de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5472. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11’7x16 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista lateral de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5471. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11’5x16’9 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Can Jalpí” AFCEC_EMC_X_5460. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’12x16’9 cm realitzada el 13 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Lluís Bonet i Garí</strong> (1893-1993):</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Porxo de la Rectoria” AFCEC_EMC_X_5479. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Mur exterior i portal de la Rectoria” AFCEC_EMC_X_5478. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista parcial de la Rectoria” AFCEC_EMC_X_5477. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada el mes de març de l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista parcial de la masia de can Cànoves” AFCEC_EMC_X_5474. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada el mes de març de l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Era i façana d’una masia de Pineda de Mar” AFCEC_EMC_X_5457. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 13x18 cm realitzada entre 1890 i 1936.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Torre d’en Castellar o Ca l’Olivé de la Torre” AFCEC_EMC_X_5467. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 13x17,9 cm realitzada entre 1890 i 1936.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Manuel Caballer</strong>:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Mur exterior, portal i part de la façana de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5469. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 8,3x9,2 cm realitzada el mes de març de l’any 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Part de la façana de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5473. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 13,1x8,3 cm realitzada el mes de març de l’any 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Torre d’en Castellar o Ca l’Olivé de la Torre, torre cilíndrica amb gent al peu” AFCEC_EMC_X_5466. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 10,1x7,7 cm realitzada el mes de març de l’any 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Cèsar August Torres i Ferreri</strong> (1852-1923):</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Platja amb barques i un home” AFCEC_EMC_X_5459. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11,9x15,4 cm, realitzada entre 1890 i 1923. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Aqüeducte romà” AFCEC_EMC_X_5458. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 12,3x15,2 cm, realitzada entre 1890 i 1923. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Torre d’en Castellar” AFCEC_EMC_X_5465. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 10,4x14,9 cm, realitzada entre 1890 i 1923.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Joan Estorch:</span></span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Església parroquial” AFCEC_EMC_X_5476. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 12,1x16,6 cm, realitzada l’any 1929.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-189 Carrer del Paradís, núm. 10 (Ciutat Vella; 08002- Barcelona). <p>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923 l'industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l'Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). <span><span><span><span lang='CA'><span>El Centre Excursionista de Catalunya posseeix un dels fons fotogràfics històrics més importants del país amb prop de 750.000 imatges.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1909 Geroni Martorell impulsa el projecte de l’inventari gràfic de Catalunya, per tal d'inventariar el patrimoni artístic i cultural del país. Les primeres plaques que es conserven a l’arxiu són uns col·lodions dels anys 1860. A partir d’aquí es localitzen fotografies sobretot de finals del segle XIX i de tot el segle XX fins a l’actualitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La majoria d’imatges són de Catalunya, però també s’han anat preservant imatges d’altres parts del món com l'Argentina, el continent europeu, o dels Estats Units i el Japó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els procediments fotogràfics són variats. Des de els pre-fotogràfics com les llanternes màgiques, als col·lodions, nitrats de cel·lulosa, gelatino-bromurs sobre placa de vidre o paper, acetats, polièsters, i excepcionalment autocroms i còpies sobre paper a l'albúmina, cianotípies o processos pigmentaris. I lògicament l’arxiu també conserva una interessant col·lecció d’instruments fotogràfics, ampliadores i equipaments diversos de totes les èpoques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La diversitat d’autors, més d’un centenar, ofereix un ampli ventall temàtic. Des de la muntanya i l'excursionisme com la reproducció del patrimoni, l'art, l'arquitectura, l'esport, l'enginyeria, l'etnografia o la vida quotidiana de la societat en general.</span></span></span></span></span></p> 41.6275490,2.6895502 474140 4608471 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-02afc1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-03afcecemcx5460can-jalpi1930-09-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-04afc1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-05afc1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-06afc1.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-17 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Totes les imatges són consultables al repositori de la Memòria Digital de Catalunya. 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
98180 Alzines sureres del sot de can Valeri https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-sureres-del-sot-de-can-valeri <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les alzines sureres del sot d’en Valeri estan situades en els marges del torrent, un cop deixada a la casa enrere, a mà dreta. Creixen arrenglerades a la part inferior de ponent del turó de la Guàrdia i fan de partió natural entre el camí i les feixes de conreu del costat oposat de can Valeri.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Són arbres perennifolis, adults, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, robusts i amb una brancades potents que poden arribar a fer 15 m. d’alçada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, a 2 m. d’alçada, es ramifica en dues branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada i alta degut a la competència natural amb els altres arbres que creixen al voltant. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són tots ells arbres adults, amb algunes branques tallades i alguns d’ells amb les arrels en part descalçades per la situació on creixen. Però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></p> 08163-274 Torrent del sot de can Valeri, s/n. 41.6374100,2.6850300 473767 4609567 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-06.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
98178 Alzina surera de can Palau de la Guitarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-can-palau-de-la-guitarra <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’alzina surera de can Palau de la Guitarra, creix ufanosa en una zona boscosa i ombrívola que hi ha al darrera de la casa, en el vessant hidrogràfic esquerra del torrent de Can Cua, que neix en els contraforts del turó de la Guàrdia. És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, molt robust i amb una brancada molt potent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n'extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, a dos metres d'alçada, es ramifica en dues branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada i alta, a causa de la competència natural amb els altres arbres que creixen al voltant. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 19 metres d'alçada per 15 m. d'amplada de capçada aproximadament. El volt de canó és d'1,82 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el mateix ambient s’hi desenvolupen altres sureres que si bé no són tant grans, presenten les mateixes característiques.</span></span></span></span></span></p> 08163-273 Carretera d'Hortsavinyà, s/n 41.6406517,2.6827736 473580 4609928 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-06.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2024-11-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Daltabaix del marge ja hi ha dos arbres caiguts, un pi i una alzina surera. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
98074 Alzina surera del camí del pla de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-cami-del-pla-de-sant-jaume <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles.</em> Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’alzina surera del camí de Sant Jaume, està situada, a uns 50 m., des de l’ermita homònima en direcció al camí de can Martorell. És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, molt robust i amb una brancada molt potent que s’està inclinant inexorablement cap a la finca del molí.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada però sense massa fulles, tal vegada per la sequera extrema d’aquests darrers anys. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 14 m. d’alçada per 15 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó i el volt de soca no s’han pogut mesurar degut al fort pendent del marge i la inclinació del tronc, però supera els 2,5 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tot just deu metres d’aquest magnífic espècimen, hi ha una altra alzina surera, també de gran bellesa. </span></span></span></span></span></p> 08163-256 Camí de Sant Jaume, s/n. 41.6355500,2.6767900 473080 4609363 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-06.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2024-11-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Daltabaix del marge ja hi ha dos arbres caiguts, un pi i una alzina surera. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97842 Conjunt de sardanes relacionades amb Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-relacionades-amb-pineda-de-mar XX-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Pineda de Mar compta, des la primera meitat del segle XX i fins als nostres dies, amb 39 sardanes, composades totes elles per diferents autors. Estan dedicades a personatges de la població, a la gent gran, a la Festa Major, a la ràdio, als aplecs i danses, o a mestres compositors ja desapareguts. El ventall és molt ampli i també té “l’<em>Himne a Pineda” </em>dedicat a la població<em>.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Joaquim Soms i Janer </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Pineda, 14/05/1914 – 28/12/2012)<strong>:</strong> <em>“Maria de Pineda”, </em>estrenada l’any 1937 i dedicada a la seva promesa. <em>“Pineda de mar”</em>; <em>“Carrer Tribala”,</em> <em>“Doctor Bertomeu”</em>; <em>“Gent gran de Pineda, endavant!”;</em> <em>“Germanor pinetenca”; “Himne a Pineda”; “Pineda, Xè aniversari d’aplec”; “Ràdio Pineda”; “Raval de Mar” i “Pineda, vint anys d’aplec”, estrenada per l’Aplec de Sant Jaume de Pineda l’any 1998; “ Pineda en el cor”, estrenada l’any 2005 a Pineda; “Sempre Junts”, dedicada a la seva esposa Maria; “25 anys d’aplec a Pineda”, </em>estrenada l’any 2003 a Pineda<em>; “El Museu d’en Caimel”, </em>estrenada l’any 2004 a Pineda;<em> “Ànima de poeta</em>”, dedicada al poeta Artur Iscla i estrenada l’any 1993;<em> “Celebrant els meus 95 anys</em>”, estrenada l’any 2009 al 82è aplec de Calella; </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Borgunyó i Garriga, Agustí </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Sabadell, 05/05/1894 – 01/07/1967) <strong>:</strong> “Festa Major a Pineda”, estrenada l’any 1950.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Puntí i Alsina, Estanislau</span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span> (Tortellà, 05/12/1916 – 26/11/1999) <strong>:</strong> “Sardanistes pinetencs”, estrenada a Pineda l’any 1994. Tocava la trompeta, el fiscorn i el trombó i formava part de La Principal de Tortellà. Era fill d’Amadeu Puntí.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Carretero i Basart, Lluís</span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span> (Pineda, 21/02/1931 – 15/04/2011) <strong>:</strong> <em>“La flor de Catalunya”;</em> <em>“Que bonica ets Pineda”</em> estrenada l’any 1985 a l’Aplec de Calella; <em>“Les Mèlies”</em> i <em>“Enyorada Pineda”,</em> estrenades a Pineda l’any 1983; <em>“Pineda Marinera”,</em> estrenada l’any 1989 a Pineda; <em>“Formosa Pineda”,</em> estrenada l’any 1946 i <em>“Aplec de Sant Jaume”,</em> estrenada també a Pineda l’any 2003.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Deprius i Ribera, Martí</span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span> (La Jonquera, 15/09/1878 – 20/02/1946) <strong>:</strong> <em>“Les noies de Pineda”. </em>Se sap que vivia a Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Marlet i Pujades, Emili </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Pineda, 01/01/1914 – 01/01/1937) <strong>: </strong><em>“Donzelleta pinetenca”. </em>També va composar<em> Esclat de joventut, </em>mentre estava al front de Terol, on va morir.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Gil i Membrado, Tomàs </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Horta de Sant Joan, 20/04/1915 – 04/06/2014) <strong>: </strong><em>“La petita Martina”,</em> dedicada a la néta de l’Emília Roig i estrenada l’any 2003 a Calella. Tocava el fiscorn a la Cobla Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Serra i Corominas, Joaquim </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Peralada, 04/03/1907 – 17/11/1957 ) <strong>:</strong> <em>“La dansa (de Pineda)”</em>, estrenada l’any 1955 al Centre Parroquial de Sarrià (Barcelona). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Subirà i Riera, Martí </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Calella?) <strong>: </strong><em>“La festa pinedenca”, </em>estrenada l’any 2004. Tenia dos germans nascuts a Calella que també eren músics. En Joaquim va néixer l’any 1907 i tocava el tible, i en Josep, l’any 1900.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Galbany i Abril, Sigfrid </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Cabrils, 23/08/1936) <strong>: </strong><em>“A Joaquim Soms, el mestre”, estrenada l’any 2004 a Blanes </em>i<em> “Recordant al mestre Soms</em>”, estrenada l’any 2014 durant la Revetlla del 87è aplec de Calella.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Oltra i Ferrer, Manuel </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(València, 08/02/1922 – 26/09/2015) <strong>: </strong><em>“Dansa de Pineda”.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Cohí i Grau, Agustí </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(El Vendrell, 10/06/1921 – 09/03/2012) <strong>: </strong><em>“El rotllet de Pineda”.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Carbó i Vidal, Josep, </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>pseudònim <strong>Ravarey </strong>(Palamós, 26/10/1912 – 04/01/1988) <strong>: </strong><em>“L’aplec de Pineda”.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Sagré i Vives, Antoni </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Canet de Mar, 15/09/1930) <strong>: </strong>“Pineda de Mar”. Músic que tocava a la Cobla Costa Daurada. Tocava la trompeta, el trombó, el fiscorn i el contrabaix. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-239 Pineda de Mar, s/n. <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La sardana és el ball nacional de Catalunya. És una dansa de caire popular, col·lectiva, on homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música, normalment interpretada per una cobla.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’origen és incert, tot i que el primer document conservat on s’esmenta un ball anomenat “sardana” data de 1552. Al segle XIX, en ple romanticisme, varis estudiosos relacionaren l’origen de la sardana amb les danses d’origen grec, de manera que així podien lligar aquesta cultura amb la fundació d’Empúries. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Coincidint amb aquest moment, a Catalunya es posaren de moda les òperes romàntiques procedents d’Itàlia i les sardanes començaren a reproduir aquest tipus de música a les places i glorietes del carrer, cadascuna amb una durada diferent. Sorgí doncs, la necessitat de comptar i repartir i Miquel Pardas, l’any 1850 publica un “Método per aprender á ballar sardanas llargas”, al qual seguiran molts altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les noves melodies i ritmes que anaven sorgint, imposaven la necessitat d’una formació instrumental més variada i la cobla ho farà, arribant a la composició actual (encara que en aquell moment també empressin instruments com la trompa, el bombo o els plats, actualment no utilitzats).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les sardanes esdevenen ben aviat el ball de moda a l’Empordà i comarques gironines, tot i que ens els primers temps, eren ballades majoritàriament per homes. Pep Ventura (1817-1875) esdevindrà un dels compositors més apreciats i la seva orquestra la més cotitzada. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A inicis del segle XX, la sardana s’escampa per Catalunya impulsada pels centres catalanistes i l’any 1902 a Barcelona, tenia lloc el primer concurs de colles en motiu de la festa major de la Mercè.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La demostració i l’habilitat física de la manera de ballar dels homes empordanesos va anar modificant-se arreu de Catalunya substituint-se per una ball elegant, cap a una verticalitat i un punteig més acusat en un espai més limitat. El ball empordanès s’aniria reconvertint en una dansa nacional, acadèmicament organitzat i amb un tempo musical més alentit. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Algunes de les sardanes s’escriurien per ésser cantades, que faria la delícia de corals i orfeons.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1924, el dictador <em>Primo de Rivera</em> prohibeix la “Santa Espina”, fet que causarà un efecte contrari en la població. Amb la República, s’institucionalitza novament la sardana que compartirà protagonisme amb músiques, vingudes d’Amèrica.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Amb la Guerra Civil, el feixisme prohibeix i reprimeix qualsevol símbol catalanista, entre ells clausura gran nombre d’entitats dedicades a fomentar la sardana. La sardana doncs, és convertia en un símbol de resistència. I malgrat la repressió, la sardana va perviure paral·lelament durant els quaranta anys de franquisme, encara que controlada sota <em>“el sano regionalismo”. </em>L’any 1945 es funda l’Obra del Ballet Popular, una entitat capdavantera organitzadora d’esdeveniments com l’ofrena de la “Llàntia del sardanisme” l’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o el “Dia Universal de la sardana”. L’any 1958 es fundaria la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1980 la sardana entrà a l’escola. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 1990 es funda la Federació Sardanista de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2014 la Federació es reconverteix en Confederació.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 4 de desembre de l’any 2019, la Comissió de Cultura del Parlament votava a favor de la Proposta de resolució sobre la inclusió de la sardana a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, amb l’expedient 250-00973/12.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6274528,2.6893947 474127 4608460 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97842-sardanes-pineda2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97842-sardanes-pienda-31.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97842-sardanes-4.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic/Lúdic/Cultural Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97944 Premses de can Teixidor https://patrimonicultural.diba.cat/element/premses-de-can-teixidor XVIII-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Quatre bases de premsa de vi, de secció rectangular fetes de pedra granítica, probablement autòctona. Es troben situades a l’era de la casa; dues davant de la portalada i les altres dues, a mà dreta, de la façana principal; la primera en el cos annex i la segona davant de la pallissa.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les quatre peces es corresponen amb la cassola o pica de pedra d’una premsa de gàbia o cargol emprades per a premsar vi però també oli. Dues d’elles mostren signes evidents de desgast, i una altra presenta un trencament modern amb pèrdua de suport. Només la que està arrambada a la façana principal té un broc allargassat.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-241 Carrer de can Teixidor, núm. 1 41.6226328,2.6693612 472456 4607931 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24105.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni moble Objecte Pública Sense ús Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda Es desconeix si a l’interior de la casa es conserven altres parts, com el cargol, els braços, banc, barret, gàbia o barra. 98|94 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97771 Alzina surera de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-sant-jaume <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, molt robust i amb una brancada molt potent que s’està inclinant inexorablement cap a la finca del molí. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que, alhora, es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada però sense massa fulles, tal vegada per la sequera extrema d’aquests darrers anys. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mesuren entre 4 i 7 cm de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 14 m. d’alçada per 15 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó i el volt de soca no s’han pogut mesurar degut al fort pendent del marge i la inclinació del tronc, però supera els 2,5 m.</span></span></span></span></span></p> 08163-235 Avinguda Sant Jaume, s/n. 41.6356117,2.6768121 473082 4609370 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-05.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2024-11-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A tot just 10 m. d’aquest magnífic espècimen, hi ha una altra alzina surera, també de gran bellesa. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96819 Jaciment arqueològic de Sant Andreu de l'Arboceda https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-andreu-de-larboceda <p>AGRUPAMENT ESCOLTA MONTNEGRE (2012). <em>Disseny i reordenació de la plaça de Sant Andreu de l’Arboceda</em>. Calella, 2012, p. 21.</p> <p>NOGUERA i COFLENT, Aniol (2017). Sant Andreu de les sitges: in heremo silvestri eb antiquo constructa, El segle XV, temps de canvis i incerteses. Dins <em>Actes del 1r Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, In Maritima,</em> Vilassar de Dalt, pp. 205-230. </p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP; GEA BULLICH, MIQUEL. (2015). Intervenció arqueològica. Sant Andreu de l'Arboceda. Núm. Mem. 12734.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2014). Informe arqueològic, històric i arquitectònic. Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdit.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2015). Memòria. Intervenció arqueològica i consolidació preventiva a Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Núm. Mem. 12895.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2020). Memòria. Intervenció arqueològica a Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdita.</p> <p>FONT PIQUERAS, J.; DE CASTRO LÓPEZ, Oscar (2019). <em>Intervenció arqueològica a Sant Andreu de l’Arboceda. Pineda de Mar, el Maresme. Intervencions 2016-2018</em>. Memòria, Actium Patrimoni Cultural, SL, Generalitat de Catalunya, inèdit. </p> <p>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</p> <p>MALLORQUÍ GARCÍA, Elvis (2007). <em>Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV</em>, Tesi Doctoral, Universitat de Girona, pp.256</p> <p>MARXUACH I FLAQUER, Jaume (1932). Sant Andreu, columna 'Han passat vuit dies més. Dins <em>Recull</em>. Núm. 490. Calella.</p> <p>MONTSALVATGE I FOSSA, Francisco: 'Noticias históricas', 1910. I també Martí, Ramon: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona 817- 1100, Fundació Noguera, Col. Diplomataris, 13, Barcelona, 1997.</p> III-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'ermita de Sant Andreu de l'Arboceda de Pineda de Mar està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (núm. 8422) i a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (núm. 22187), classificat com edifici religiós amb necròpolis o l</span></span></span>loc d'enterrament d'inhumació col·lectiu. També com a lloc d'habitació amb estructures. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En el transcurs de l’any 2015 es van dur a terme una sèrie d’intervencions arqueològi<span><span><span><span><span><span>ques. Els treballs es van centrar en l'excavació de l'interior de la casa de l'ermità, on es van excavar 58 m2, i de l'interior de l'absis, en el qual es van excavar 25 m2.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Fins l'any 2019, es duen a terme una sèrie d'actuacions de recerca a l’ermita en motiu de la futura rehabilitació. Els resultats d'aquests treballs es poden consultar a les respectives memòries d'excavació que se citen a la bibliografia i de les quals, a continuació n’exposem una síntesi extreta de Font (2020). </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2015 es va realitzar una primera actuació arqueològica que es centrà en retirar la runa d’una part de la casa de l’ermità. Els treballs van permetre establir una millor interpretació de l’evolució de l’ermita i de la casa, incloent l’aparició d’indicis d’una ocupació romana. Posteriorment, es realitzaren diverses actuacions que van permetre excavar pràcticament al complet la casa de Sant Andreu i el poc que romania de l’absis. Aquestes excavacions van possibilitar datar la casa aproximadament de la segona meitat del segle XVI o inicis del segle XVII, amb algunes restes lleugerament anteriors també documentades. Respecte l’absis, es va confirmar que les escasses restes conservades eren medievals, amb evidència d’una reforma d’època moderna. <span><span><span>Els resultats segons la memòria dels treballs (Font, 2015) són els següents:</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Troballa de dos fragments de teula romana, que tot i que podrien correspondre a materials d'època tardo antiga o alt medieval, són irrefutablement un indici de l'existència d'una ocupació antiga i anterior al segle XI, primera data que ofereixen els documents de Sant Andreu.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>S’ha documentat una fossa anterior al mur meridional de l'església, que confirma l'existència de restes anteriors a l'actual edifici. També és probable que l'estructura tingui continuïtat a l'interior de la nau de l'ermita, motiu pel que podria ser localitzada si s'excava l'edifici.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En tercer lloc, l'excavació parcial de l'habitació central de la casa de l'ermità permet interpretar que l'edifici és format com a mínim per dues fases constructives.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>D'altra banda l'antiga porta principal de l'habitatge fou substituïda per una nova porta situada més al sud, ara de pas entre habitacions, i s'obrà la nova porta principal de l'edifici en el nou cos, a la façana de migdia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>S'ha començat a localitzar també altres restes d'aquesta segona fase constructiva, que caldrà documentar en futures intervencions: un forn de pa, una llar de foc i el probable paviment enllosat de l'habitació central.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2016 es va dur a terme un primera excavació a l’interior de l’església i l’any 2017 es van reprendre de nou les actuacions, ja amb més continuïtat, fins el 2018. Això va permetre conèixer àmpliament l’evolució de l’ermita des de la seva fundació a l’alta Edat Mitjana i fins el seu abandonament i espoli. Els resultats del conjunt dels treballs són consultables en la memòria corresponent (Font i de Castro, 2019; Font, 2020). En destaca la definició i la caracterització de les diverses reformes realitzades en el conjunt església-casa i la localització d’una necròpolis amb tombes que daten des d’època alt-medieval fins el segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2019 es realitzaren dues noves actuacions en el sector sud-est, també arrel del projecte de rehabilitació de l’església i de la casa. Dels resultats de l’any 2019 en destaca en primer lloc la localització d’una fossa anterior a la construcció de l’església medieval, que presumiblement ha de ser datada d’època romana. Amb aquesta fossa ja són dues les estructures d’un establiment d’època antiga en el lloc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En segon lloc, l’actuació ha permès confirmar la conservació de restes de l’absis original i de la cantonada sud-est de l’església coneguda ja documentada en el segle XI. Aquestes restes confirmen que l’actual església té exactament les mateixes dimensions que l’original. De fet, l’església actual és un intent de rèplica del temple alt-medieval, reconstruït cap el tercer terç del segle XVI a causa de la mala conservació que devia tenir, com transmeten els documents de finals del segle XV (Noguera, 2017), possiblement aleshores ja en part enrunat. D’aquesta reforma del segle XVI se n’ha localitzat els forats per encaixar les bastides de construcció. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Entre finals del segle XVI o principis del segle XVII es realitza un primer rebaix del terreny, al sud de l’ermita, amb l’objectiu d’instal·lar-hi una sèrie d’estructures de les quals malauradament es té escassa informació. D’aquest moment s’ha detectat el recalçament de l’angle sud-est de l’església, que naturalment el rebaix de terres havia debilitat. En el lloc que ocupaven aquestes estructures, poc temps després, s’hi va edificar un primer habitatge per l’ermità. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Cap al darrer quart del segle XVII, es reforma íntegrament aquesta casa, enderrocant-la en bona part, si és que no s’havia esfondrat per ella mateixa. Simultàniament es reforma l’església, aixecant-ne l’alçada i rebaixant el sòl. La nova façana oriental de la casa quedarà ara unida uniformement a la façana de la nau, passant per sobre de l’antiga coberta de l’absis. Aquest, que ben probablement mostrava indicis d’inestabilitat, es reforça per un mur de contenció i per un talús empedrat, col·locat a manera de contrafort.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquestes reformes de les darreries del segle XVII suposen la formació d’una esplanada en aquest sector, fins aleshores encara aturonat i que probablement contenia inhumacions arran de l’absis. En aquest nou pla s'aixeca un mur de marge i, seguidament, cap a principis del segle XVIII, un nou mur de contenció, per subjectar altra vegada un absis que en aquell moment devia estar ben malmès. En un racó de la petita esplanada s’hi excava una fossa, potser per encaixar-hi un recipient destinat a activitats domèstiques o productives. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquestes noves estructures van tenir, però, una curta vida. I és que probablement abans de mitjan segle XVIII l’absis finalment es va esfondrar, i amb ell també part de les estructures que s’havien construït per sostenir-lo. Aproximadament cap a mitjan d’aquesta centúria l’espai de l’absis va ser segregat de l’església, tapiant l’arc triomfal i avançant l’altar al fons de la nau. A partir d’aleshores l’absis va quedar oblidat, i els esforços de dignificació d’aquella església amputada, probablement finançats per un benefactor, es van centrar en embellir la cara oposada de l’església, és a dir la façana, construint-hi un pòrtic, i també en millorar la nau, ara esdevinguda santuari amb la incorporació de l’altar, col·locant-hi un nou paviment. Serà la darrera fase de reformes a Sant Andreu. Un cop perdut l’absis i, per tant, també la funcionalitat de les estructures que s’hi havien construït, el sector sud-est va esdevenir un espai marginal utilitzat a partir d’ara com a abocador, on successivament s’hi llençava deixalles alhora que es permetia el progressiu enderroc del que romania dels murs de contenció. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-99 Sant Andreu de l'Arboceda. Accedint per Pineda, es puja pel Passeig d'Hortsavinyà (costat de la Riera de Pineda) per una pista sense asfaltar des del Sot de Cal Capità i forta pujada al final, fins arribar al Collet de Sant Andreu. Accedint per Calella, pujant per la carretera d'Hortsavinyà BV-5126. Fins el km 55 asfaltada i un tram sense asfaltar. <p>Durant l'any 2011 els Amics Escoltes del Montnegre van treballar en la reordenació de la cruïlla de camins de l'anomenat collet de Sant Andreu, acordats i supervisats per la direcció del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Per aquest projecte, l'any 2012, van rebre el 26è premi Jaume Ciurana 'en la millora de l'entorn natural', atorgat pel Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, per l'activitat 'Disseny i reordenació de la Plaça de Sant Andreu de l'Arboceda'.</p> <p>L'any 2014 es presenta un informe arqueològic, històric i arquitectònic (Font, 2014), amb l'objectiu de presentar una primera interpretació i valoració de les restes existents que permeti plantejar la restauració i rehabilitació de l'ermita d'acord amb la seva condició de patrimoni cultural i, per tant amb coherència, sensibilitat i atenció a l'evolució històrica de l'edifici i donant compliment a la legislació referent al patrimoni cultural.</p> 41.6438798,2.6293279 469131 4610304 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96819-dsc0806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96819-p1630639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96819-dsc0812.jpg Inexistent Medieval|Modern|Contemporani|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social Inexistent 2024-12-11 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L’associació Amics Escoltes del Montnegre i l’Ajuntament de Pineda de Mar signen un conveni l’1 de març de 2013, per recuperar l’ermita mitjançant les corresponents accions oportunes: estudis històrics, intervenció arqueològica i restauració. L’associació adquireix la finca on s’ubica l’ermita, d’una superfície aproximada de 0,8 hectàrees.Els Amics Escoltes del Montnegre aporten l’equip de voluntaris i presta suport i col·laboració en tot allò que sigui necessari per assolir els objectius fixats en el conveni. Per la seva part, l’Ajuntament de Pineda es va comprometre ha redactar la figura de planejament urbanístic necessària per al correcte desenvolupament dels objectius del conveni, entre d’altres tasques de suport tècnic i administratiu. 85|94|98|83 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96806 Torre de defensa de Santa Anna de Manola o Merola https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-santa-anna-de-manola-o-merola XVI Força enrunada, coberta de vegetació i amb grafits a l'interior. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Torre de defensa, amb alambor, de planta circular situada a la façana de llevant de la casa de Santa Anna de Merola, que fou bastida al seu entorn, quedant envoltada per la construcció. En una fotografia de l’any 1930 només és visible la façana de llevant. Des de l’exterior també s’observen dues obertures, de dimensions reduïdes i superposades en dos nivells diferents. La finestra inferior és la més petita; conserva en bon estat els dos brancals però té l’ampit i la llinda partits, probablement degut a l’arrencament de la reixa. La segona finestra presenta una petita motllura tan a nivell dels brancals com de la llinda. Per sota de l’ampit hi ha una reparació feta amb maó pla. El parament és de pedra irregular, collat amb argamassa. En alguns indrets es conserva també l’arrebossat exterior fet amb morter de calç. Es desconeix l’alçada exacta de la torre i si estava coronada per corseres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En aquesta mateixa façana, l’heura recobreix totalment el que a primera vista es podria interpretar com un contrafort, i que en la fotografia més antiga esmentada anteriorment semblaria que tindria també una altre funció formant part d'un altra construcció adossada que sobresortia cap enfora i que ja s’havia començat a ensorrar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A l’interior del casal, entre les moltes parets ensorrades hi ha l’enderroc d’una part important de la torre que, segons la fotografia a principis de segle XX havia tingut una coberta de teula. Els murs a la seva base tenen una potència d’1,50 a 1,60 cm de gruix. Es conserva el primer pis, al qual s’hi accedeix per un orifici practicat per sota de la volta, encara conservada. Està construïda amb pedra i disposada verticalment formant cercles concèntrics. A l’interior, el mur també està arrebossat amb morter de calç i hi ha senyals d’actes vandàlics. La part superior està força enrunada amb una obertura a llevant del primer pis. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El recobriment per una heura de grans dimensions impedeix veure l’estat dels paredats superiors, però s’endevinen algunes esquerdes estructurals que es van obrir inexorablement amb el pas del temps.</span></span></span></span></span></span></p> 08163-86 Camí de la torre de Manola o de Santa Anna. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La casa de Santa Anna de Merola rep el nom per la capella de dedicada a la santa que estava situada, segons les restes conservades actualment, a mà dreta de la façana principal situada a ponent. Els paraments d’aquesta capella es podrien correspondre amb una construcció del segle XVII o inicis del XVIII. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En època medieval, la casa és un alou del castell de Montpalau. És molt possible que la torre sigui anterior a la construcció d’aquest casalot. </span></span></span></span></span></p> 41.6319476,2.6692610 472452 4608966 08163 Pineda de Mar Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-02-afcecemcx5472vista-lateral-de-la-torre-de-santa-anna1930-09-28.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-06.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda També rep el nom de torre de Santa Anna de Merola, torre de Merola i torre de Manola. 94 45 1.1 1760 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
98185 Torre de can Palau de la Guitarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-palau-de-la-guitarra XVI-XIX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Torre de defensa, de planta quadrangular, adossada a l’extrem dret de la façana de migdia de la casa pairal. La façana de llevant aprofita el marge natural del terreny, i el mateix succeeix amb la torre, de manera que la planta baixa queda encaixada en el marge amb el mur estructural més ample i lleugerament atalussat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Actualment aquesta estructura defensiva és de planta baixa i pis, amb el cobert de teula àrab, a un sol vessant i el ràfec a llevant. La poca alçada que hi ha des d’aquest costat, suggereix tal vegada, que en origen fos més alta. El paredat és de pedra local, irregular, collada amb morter de calç i en alguns indrets, tant de l’exterior com de l’interior de l’estructura, arrebossats amb el mateix material.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la façana orientada al sud hi ha una porta centrada en relació a l’amplada del mur, amb una llinda de fusta. No hi ha brancals de pedra ben tallada, tot i que de tant en tant s’observa algun carreu més ben treballat barrejat entremig de les altres pedres. Els quatre orificis que s’observen per sobre de la llinda indiquen que en algun moment s’hi va practicar aquesta obertura. A l’extrem esquerra de la planta pis d’aquesta mateixa façana, hi ha una obertura no massa gran amb dos carreus verticals que formen els brancals i una llinda més o menys treballada. Sembla mancar-hi l’ampit i al voltant s’hi observen reparacions un xic grolleres realitzades amb morter de calç barrejat amb pedra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana de ponent, destaca, molt a prop de la façana principal de la casa, una petita espitllera que sembla protegir el portal i les finestres de la casa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana de llevant no té cap obertura tot i que a la part inferior del talús hi ha hagut un lleuger moviment estructural per despreniment del marge, presència d’arrels dels arbres i escolaments de les aigües pluvials. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’estructura interior és quadrangular amb restes d’arrebossats de morter de calç i ciment de varies èpoques. La planta pis té una alçada considerable a la qual només s’hi pot accedir mitjançant una escala de fusta. El sòl d’aquesta planta és de taulons de fusta força malmesos que se sostenien originàriament sobre quatre bigues de fusta, de les quals ja en manquen tres. Una obertura rectangular permetia accedir-hi des d’una escala de fusta. Entrant a mà dreta s’hi observa una lleixa amb dues fileres de maó per ampit. Els murs visibles de les dues façanes, ponent i sud, no superen els 0,50 cm.</span></span></span></span></span></span></p> 08163-277 Carretera d’Hortsavinyà, s/n 41.6400285,2.6825758 473564 4609859 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-06.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda No es descarta que en algun moment, a les façanes de la planta baixa s’hi adossés algun cobert. 98|94 45 1.1 1760 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
98202 Supersticions populars relacionades amb els naixements de Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/supersticions-populars-relacionades-amb-els-naixements-de-pineda XVIII-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arxiu del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), es pot consultar en línia, el “Fons Tomàs Carreras Artau. Axiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya” (1879-1954) que es preserva físicament a l’Arxiu de la Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaquen quatre quartilles de 13,3 x 20,3 cm, manuscrites i publicades l’any 1918 sobre les supersticions populars relacionades amb els naixements (Signatura AMF/AEFC/0301/0026), que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya. Qüestionari nº 3 primer sobre les jornades de la vida. Naixement.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Supersticions populars amb ell relacionades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1.- Si una dóna embarassada es padrina d’una bateig, malpareix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>2.- Si una dóna embarassada capdella una troca de fil, el cordó s’entortolliga al coll de la criatura i l’escanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3.- Si una dóna embarassada comensa de pujar una escala amb el peu dret, tindrà un noi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>4.- No es bo pesar-se una dóna embarassada, ni una criatura tampoc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5.- Una dóna embarassada té cor agre mentres a la criatura li surten els cabells.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>6.- Si’s dóna caldo de lloca a una partera, se torna borratxa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>7.- Els òssos del bullit que ha servit per a fer caldo a una partera s’han de cremar. Si no es cremen i un gos se’ls menja, la partera no té llet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>8.- Si una dóna que cria no pren res d’aliment al posar-se la criatura al pit, aquesta no té memòria quan es gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9.- Si’l dia que surt a missa una partera toca àigua les criatures es pixen al llit quan són grandetes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>10.- Per a calçar una criatura s’ha d’esperar l’entrada del quint ò del setè més, es dir, que vinguin a senassos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11.- No s’ha de dir a ningú el dia que’s vol calçar una criatura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12.- Si’s tallen les ungles a una criatura de menys d’un any, després és lladre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13.- Si’s tallen els cabells a una criatura de menys d’un any, triga més a saber de parlar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>14.- Per a que surtin les dent a una criatura sense patir gaire, se li posa un llargandaix mort al voltant del coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>15.- Per a desmamar una criatura sense que se’n senti, s’ha d’esperar un divendres, i millor si pot ser el Divendres Sant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>16.- Per a desmamar una criatura sense que sen senti, s’agafa un ou del dia, se li posa sota’l coixí tota la nit i a l’endemà se’n fa una truita i se li fa menjar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>17.- per a fer perdre la llet a unadóna, quan deixa de criar, se li posa un collaret fet de petits rutlles de suro al coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Temes del qüestionari:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1.- Peregrinacions a santuaris: hi ha aquí la creensa amb la Mare de Déu de Núria i ficar el cap a l’olla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>7.- Desigs.- Un desig no satisfet deixa senyal a la pell del nou nat; generalment de color i forma semblants a la cosa desitjada, i com que sol tractar-se de fruites, la marca pren més color i a vegades s’infla i fins suqueja en el temps que hi ha fruites d’aquella mena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11.- Ajuden a la partera la llevadora, i la mare, sogra ò altra dona gran de la casa, i a vegades vehines casades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13.- No es costum estricta la presentació de la criatura pel pare, però si el fer saber-ne el natixement als parents i persones mes allegades, a càrrec del pare mateix ò altra persona principal de la família.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>19.- Vestits de la criatura: se li posa el barnuç, lo més bonic i adornat que’s pugui, que sol ser nou, i si no, s’enmanlleva. – Sòl portar uns sants Evangelis dintre la roba. – Al sortir el bateig de la inglesia repiquen fort les campanes, més ò menys segons la paga del padrí ò padrins al campaner. – La comitiva, formada pel pare, avi, uncles i altres parents i amics convidats, precedits de les criatures també convidades, i seguits de la llevadora, que du la criatura, entremig de l’àvia ò avies, ties i altres dones, i noies, torna a la casa, voltada d’un estol de mainada, que crida “Es bord, es bord”, fins que’ls hi treu confits, ametlles i altres llaminadures. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També’n tiren grapats als vehins amics i coneguts aturats a les portes de les cases del curs. Al se a la casa del nadó, els homes formen dos rengles i les dones passen pel mitg i hi entren, mentres la canalla’s queda al carrer i espera que obrin balcons i finestres. La llevadora, al peu de la escala; dóna la criatura al padrí per a que la pugi a la mare. Al moment de passar la mà per sota de la criatura i perdre-la de mans de la llevadora, el padrí dóna a n’aquesta una moneda de mes ò menys valor segons la riquesa d’aquell. D’això’n diuen fer llum per pujar la escala. Un cop la mare té la criatura i mentres desnuden i arreglen aquesta, els padrins i pare obren balcons i finestres i ells i els convidats tiren bateiades ò botialles a la gent del carrer, que ho reben amb gran cridoria d’”ací, ací”. Si es un noi el batejat se tiren xiulets, cavalls, auques, llapis, plomes (és dir mànecs de ploma,) i altres objectes de poc valor propis de noi, com eina ò joguina, i si es noia; canons de fer mitja i de posar agulles, nines de cartró, ventalls, escombres i altra fireta, etz. però sempre, ademés de tot això, confits, nous, admetlles, i algun cop monedes. Acabat, se fa un senzill refresc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>20.- L’ordre dels padrins es: pare del pare i mare de la mare; mare del pare i pare de la mare, suplint-se pel mateix ordre el que hi halta per mort ò absencia; germans i germanes dels pares per ordre d’edat, sent el germà i cunyada de cada un d’ells respectivament; altres parens més llunyans, i en darrer cas, amics íntims de la familia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan a la casa ja hi ha fill i filla grans, solen esser aquests padrins del nen petit, o sia de llur germà.21.- Proposen els noms els padrins, casi sempre d’acord amb els pares. Si es un noi al moment del bateig el padrí posa dos noms i la padrina un; si es una noia, dos noms la padrina i un el padrí. Se solen escollir noms dels avis o pares ò padrins, i també del dia de naixença. Es preferit aquí el nom del Patró de la vila, sant Joan baptista, i no se solen mantenir secrets. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda (Costa de Llevant). 1 de novembre de 1918. Emili Genis i Horta.</span></span></span></span></span></p> 08163-285 Pineda de Mar, s/n 41.6287833,2.6899163 474171 4608608 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98202-01.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98202-02.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98202-03.jpeg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Costumari Pública Cultural Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), és una agència estatal per a la investigació científica i el desenvolupament tecnològic, amb personalitat jurídica diferenciada, patrimoni, tresoreria propis, autonomia funcional i gestió, plena capacitat jurídica d’obrar i de durada indefinida amb l’objectiu de fomentar i coordinar el desenvolupament i la difusió de la investigació científica i tecnològica, de caràcter multidisciplinari, per tal de contribuït a l’avanç del coneixement i del desenvolupament econòmic, social i cultural.Fou creat després de la Guerra Civil espanyola sobre la base organitzativa establerta des de 1907 per la Junta per a l’Ampliació d’Estudis i Investigacions Científiques. Els seus objectius estan regulats al Reial decret 1730/2007, de 21 de desembre i per la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. 98|94 63 4.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
98203 Motius, o mals noms, de les cases de Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/motius-o-mals-noms-de-les-cases-de-pineda XVIII-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arxiu del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), es pot consultar en línia, el “Fons Tomàs Carreras Artau. Axiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya” (1879-1954) que es preserva físicament a l’Arxiu de la Institució Milà i Fontanals de Investigació en Humanitats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaquen un centenar de fitxes d’11 x 8,5 més dos sobres en paper, de 15 x 11 cm, manuscrites i publicades l’any 1918 els trets característics i sancions populars: motius, altrament dit, els mal noms o penjaments, o encara vituperis. (Signatura AMF/AEFC/0603/0035), que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“Arxiu d’Entnografia i Folklore de Catalunya. Qüestionari nº 6 Cent motius de gent de Calella i Pineda, (Costa de Llevànt). En aquesta fitxa només inclourem els motius que fan referència als habitants de Pineda:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A can Babaia; a can Bàca ò Vàca; a can Barbeta; a cal Barrejat; a can Barretina; a cal Beiart o Veiart (motiu d’un vehí, que den dats de 30 anys o més); a can Bèp-pa; la Blèda (motiu d’una senyora d’aquí, dese fa uns 25 anys. Prové de que son marit, que ara és mort, va tenir un mal al clatell i hi duia una fulla de bleda); a can Boba (motiu pepetuat d’una família, desde tres o més generacions); a can Bobeta (motiu encara usat d’una família. Probablement diminutiu del a can Boba, aplicat potser a un fill petit de la casa); a can Boquet (motiu perpetuat d’una família); a can Boia; a can Bon-vinet (motiu d’una família que data de més de 50 anys. S’explica dient que’l primer a qui’s va aplicar tenia la costum de tastar vi, potser en venia, i deia “bon vinet, bon vinet”); el boter (motiu d’un veí d’quí que va fer de boter molts anys. Ara es vell i retirat. Data d’uns 40 anys. Aquí prop hi ha la font del Boter, en terreny proper d’un altre home així anomenat); el boteret (motiu d’un veí d’aquí, que té l’ofici de boter i es baix d’etatura. Dèu datar d0uns 20 a nys); en Bruixa (motiu d’un vehí d’aqui, pescador); a can Cacó (motiu perpetuat d’una família); a can Cadarnera; en Calau, en Calauet (motius de famílies d’aquí entre’ls panets de les quals n’hi havia que’s deien Nicolau. No’s consignen pas motius procedents de noms que portin actualment els interessats; en Capella (motiu de varis veins d’aquí); a can Cardedeu (motiu d’una família que migrà d’aquella població a viure aquí potser fa 80 anys. Ha caigut en desús, des de uns 30 o menys; a can Cassussa; a can Cúa; a can Cúa-freda (motiu d’una família avui despareguda. Dèu datar d’uns 40 anys); a can Cuca; a can Cuní; a cal Escabeiat o Escabellat; a cal Esclopeter (motiu perpetuat d’una família si algú feia esclops, dèu fer més de 40 anys; a can Faló ò Feló (motiu perpetuat d’una família, un dels avantpassats se devia dir Rafel, Rafeló; el Ferrer nou (motiu aplicat a un veí d’aquí, per ser el ferrer més nou que aquí s’establí, fa uns 50 anys. Ha desaparegut amb la seva mort, en déu fer 25); a can Fransa (motiu d’una família que va desapareixent. Data de més de 60 anys; a can Gallina (motiu perpetuat d’una família); a can Jan (motiu perpetuat d’una família. Dèu provenir d’algun avant-pasat que es deia Joan); a can Joan –bò (motiu perpetuat d’una família); en Joan de la Dent (motiu d’un vehí, que té només una dent grossa. Data de més de 20 anys); en Laón (León. Motiu d’un veí); en Lari (motiu perpetuat d’una família, fundat en que un dels seus avant-passats se deia Hilari); a can Lau (motiu perpetuat d’una família. Dèu provenir de algun avant-passat que’s deia Nicolau); a can Lèp; a can Martir (motiu perpetuat d’una família. Dèu provenir de que algun avant-passat -dels vivents, cap- se deia Pere Martir; a can Marull; en Mastroi (motiu d’un home, veí d’aquí); en Mórra-merdes (motiu d’un senyor de aquí, fundat en que havent-se-li algú enbrutat a la acera o entradeta de casa seva, va dir endadat que, si sabia qui era, l’hi amorraria. D’això dèu fer uns 20 anys, i el motiu persisteix); a can Nan; a can Ninot; a can Paleta (motiu d’una família, que data d’uns 40 anys, i sembla provenir de qu’l pare dels que ara’l porten era en Joan, paleta d’ofici i perdent el nom de forts li va queda no el paleta sinó En Paleta. So fill és ara també En Pere Paleta); en Pascolet (Pasqualet. Motiu d’una família hi algun ascendent se deia Pasqual, ha de fer més de 60 a nys); a can Pelegrí; a can Pere Petit (motiu perpetuat d’una família. Cap dels vivents ni dels antecessors immediats se diu Pere); a can Pixa-flors; a can Pixa-ravent (motiu d’una dona d’aquí. Data d’uns dèu anys i ha desparegut anant-se’n ella); a can Pixarrel; a can Pó (motiu perpetuat d’una família, provinent ptser del nom d’un dels avant-pàssats, Josep, Josepó, Pó); La Porvinya (motiu d’una vehina des de més de 30 anys); En Quelo (motiu d’un veí fundat enq ue algun dels avant-passats, se dia Miquel, Miqueló); en Rafeló (motiu d’un vehí, el pare ò avi del qual se devia dir Rafel); E Rejoler (motiu d’un veí d’aquí, els avant-passats del qual tenien forn de rejoles. Data d’uns 50 anys); a can Roget (provablement diminutiu de can Roig, aplicat a un fill petit de la casa); el Ros (motiu d’un veí de aquí, qé no’n té pas aquell color. Data d’uns 60 anys al menys); a can Rossell; a can Sanet; a cal Sarènu (motiu d’una família fundat en que’l pare va ser sereno durant més de vint anys. Data d’uns trenta); en Senyora; a cal Sugre; a can Terrins (motiu perpetuat d’una família que va desapareixent); a can Très-colors; a cal Valent; a cal Vei (ò Bei, vell. Motiu perpetuat d’una família fundat segons sembla, en que l’home era molt més vell que la dòna. Data de més de 40 anys); el Vermèi (motiu d’un vehí d’aquí des de més de 20 anys); </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda (Costa de Llevant). 1 de novembre de 1918. Emili Genis i Horta.</span></span></span></span></span></p> 08163-286 Pineda de Mar, s/n 41.6275200,2.6895500 474140 4608468 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98203-01.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98203-02.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98203-03.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98203-04.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98203-05.jpeg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Cultural Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), és una Agència Estatal per a la investigació científica i el desenvolupament tecnològic, amb personalitat jurídica diferenciada, patrimoni, tresoreria propis, autonomia funcional i gestió, plena capacitat jurídica d’obrar i de durada indefinida amb l’objectiu de fomentar i coordinar el desenvolupament i la difusió de la investigació científica i tecnològica, de caràcter multidisciplinari, per tal de contribuït a l’avanç del coneixement i del desenvolupament econòmic, social i cultural.Fou creat després de la Guerra Civil espanyola sobre la base organitzativa establerta des de 1907 per la Junta per a l’Ampliació d’Estudis i Investigacions Científiques.Els seus objectius estan regulats al Reial decret 1730/2007, de 21 de desembre i per la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. 98|94 61 4.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97008 Zona de dunes de la platja dels Pins https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-dunes-de-la-platja-dels-pins <p><span><span><span>BLAMEY, Marjorie; GREY-WILSON Christopher (2008). <em>Flores silvestres del Mediterráneo</em>. Barcelona: Omega.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FETCHER, GRAU i REICHHOLF (1992). <em>Fauna y flora de las costas</em>. Múnic: Blume. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al nord-est de la franja litoral de la població hi ha la platja dels Pins, que és la franja marítima que potser té menys pressió turística i que limita al nord amb la platja de les dunes, al municipi de Santa Susanna i al sud amb la platja dels Pescadors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta franja, prou ampla, presenta un tram de terra ferma amb una plantació de pins i d’eucaliptus. Al seu costat, protegida per posts i corda perimetral s’hi ha instal·lat artificialment una zona de dunes del tipus longitudinal, en un intent de recuperació de les antigues acumulacions de sorra costaneres i de la vegetació psammòfila. La recuperació d’aquests espais permet alhora la creació d’un ecosistema únic, ja que es converteix en hàbitat essencial per a insectes, aranyes, crancs i aus marines, algunes d’elles nidificants, com el corriol camanegre i d’altres espècies d’ocells limícoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La granulometria de la sorra és de gra mitjà i les plantes exerceixen la seva pròpia influència sobre la formació de la duna, ja que el seu sistema d’arrels fixa la sorra. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Entre la vegetació més destacada, sovint considerades males herbes, podem esmentar la presència de varis exemplars de lleteresa de platja o de sorral (<em>Euphorbia paralias</em>) que juntament amb el borró (<em>Ammophila arenaria</em>), tenen un rol importantíssim en la colonització i la fixació de dunes costaneres. Aquest tipus de planta herbàcia té potents rizomes que li permeten arrelar-se en un substrat solt com la sorra i sotmès a les inclemències dels temporals marins directes. També es pot observar l’<em>Sporobolus pungens</em> i el melgó marí (<em>Medicago marina</em>), una planta de color gris a gris verdós, ramificada i postrada, que fa una floreta de color groc. També hi ha jull de platja (<em>Elymus farctus</em>), un parent del blat que tolera molt bé la sal, i el lliri de mar (<em>Pancratium maritimum</em>), el panical marí (<em>Eryngium maritimum</em>) i el rave de mar (<em>Cakile marítima</em>).</span></span></span></p> 08163-166 Platja dels Pins, s/n 41.6239280,2.6987233 474902 4608067 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-06.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La majoria d’aquestes plantes sempre havien estat present a la zona costanera però a causa de l’expansió del turisme, la majoria de platges sorrenques han estat sotmeses a la sobre freqüentació durant els mesos d’estiu. Això, afegit als abocaments de sorres marines per regenerar les platges i la circulació de màquines de neteja, han acabat per eliminar el seu poblament natural. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
98119 Desguàs de la via del tren del torrent del Convent https://patrimonicultural.diba.cat/element/desguas-de-la-via-del-tren-del-torrent-del-convent XIX Les parts visibles del formigó presenten un deteriorament important. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Clavegueró de desguàs de la línia fèrria de la costa, situat a la desembocadura del torrent del Convent, en el punt quilomètric 49,160. Es tracta d’una construcció realitzada amb maó sense arrebossar, de tres clars o canals de desguàs de 0,85 m. d’amplada per un metre d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els estreps i les piles centrals conservades són del segle XIX després de que s’enretirés la construcció original, de fusta. El tauler està format per bigues de ferro a l’interior dels clars que sustenten vàries fileres de totxanes i a cada costat de la via, per lloses fabricades amb carrils encofrats de formigó, presents des de l’any 1975 aproximadament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El seu estat, si més no, les parts visibles del formigó presenten un deteriorament important. </span></span></span></span></span></p> 08163-263 Línia de mar, al sud-oest del municipi. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons informació facilitada per Xavier Nubiola, enginyer especialista en la línia fèrria de la costa, que pertany al Cercle Històric Miquel Biada de Mataró, l</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>a línia del ferrocarril per la costa va haver de construir nombrosos ponts per creuar les rieres o rambles que evacuen les aigües pluvials de la Serralada Litoral cap el mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inicialment es van fer de fusta, amb alguna excepció, pel menor cost i rapidesa de construcció, però a causa de les elevades despeses de manteniment es pren la decisió de substituir-los successivament, a finals del segle XIX, per piles obertes i estreps de maó i pedra, en combinació amb bigues metàl·liques de ferro al tauler, ja que degut la poca altura del rasant de la via no hi havia lloc per fer arcs o voltes tancades de fàbrica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Posteriorment hi ha hagut canvis per instal·lar la via doble fins Arenys de Mar, i reforçar les estructures per suportar l’increment de pes dels trens</span></span></span><span lang='CA'><span>. Al terme de Pineda de Mar trobem dos claveguerons de tres clars (<em>tajeas</em>) al torrent del Convent (km 49,160) i al torrent del Correu (km 49, 800) segons el perfil longitudinal de la línia de Barcelona <em>a Empalme por Mataró de la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante (M.Z.A.).</em> Els clars del primer de 0,85 m i el segon de 0.60 m. </span></span></span></span></span></p> 41.6195900,2.6847800 473739 4607589 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98119-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98119-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98119-04.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
98198 El Rotllet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rotllet <p>MASSA i PUJOL, Pompili (1990). <em>Dansar a Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). 'La Dansa de Pineda', dins <em>Balls i Danses del Maresme</em>, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.</p> XVIII-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Rotllet és una dansa que consta d’una estructura general comuna que comença amb un passeig que fan les parelles a la plaça on ha de tenir lloc el ball. Després, l’home fa fer rístol a la balladora i la primera parella de cada grup canvia de lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un cop formats els quadres, ve el cos de la dansa que sol repetir-se tres vegades. En aquest cos de ball de tres tirades és on cal incloure la figura del Rotllet i aquest “ballar de punteta i a peu pla”. A Pineda aquesta figura agafà molta força. Per finalitzar, es fa un passeig, que es resolt amb un cercle comú, i així el ball es dona per acabat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Transcrivim el ball per no perdre’n cap detall, segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990): </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“PASSEIG:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb la mateixa melodia del ball es fa el passeig, que dura tantes tirades com calguin mentre hi hagi parelles que hi vulguin prendre part.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es passeja de bracet a una passa per compàs. Els homes porten una almorratxa plena d’aigua d’olor a la mà esquerra a l’alçada de l’espatlla i les dones es venten. A la fi del passeig les parelles se saluden. A fi d’unificar les maneres de saludar, cal que l’home saludi amb el peu dret i la dona amb el peu esquerre i després el ball comença.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PRIMERA TIRADA: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-14 Les parelles, agafades de les mans, passegen en sentit contra horari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>15-16 Els homes fan fer un rístol a la balladora. Les parelles senars canvien de lloc al mateix temps que queden formades en quadres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SEGONA TIRADA: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-4 Amb punt de punta i peu pla, i agafades les parelles per la mà dreta a l’altura de les espatlles, els balladors canvien de lloc; és a dir, cada ballador va a ocupar el lloc de la parella respectiva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5-8 Es repeteixen els compassos 1-4, però amb la mà esquerra, per retornar a lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9-16 Els quatre balladors fan un rotllet de les mans dretes i col·loquen l’esquerra a la cintura. El rotllet avança en sentit horari fent punt de punta i peu pla amb una mica d’aire.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERCERA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-8 Es repeteixen els compassos 1-8 de la segona tirada però ballant amb les contra parelles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9-16 Els quatre balladors fan un rotllet de les mans esquerres i col·loquen l’esquerra a la cintura. El rotllet avança en sentit horari fent punt de punta i peu pla amb una mica d’aire.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>QUARTA TIRADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-2 Les balladores, amb les mans a les faldilles, canvien de lloc i passen per la dreta fent punt de punt ai peu pla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els homes puntegen a lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3-4 ara els homes canvien de lloc i les dones puntegen a lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5-8 Es repeteixen els compassos 1-4</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9-16 Es repeteixen els compassos 9-16 de la segona tirada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CINQUENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-2 Els homes fan fer rístol a la balladora alhora que les parelles senars canvien de lloc a fi de recuperar la posició de la primera tirada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3-14 Les parelles, agafades de les mans, passegen en sentit contra horari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>15-16 Les parelles tanquen un cercle i se saluden totes plegades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A fi de fer durar més el ball, abans de fer aquesta cinquena tirada, si es vol, es pot tornar a dalt; és a dir, tornar al passeig i al ball pròpiament dit tantes vegades com hom vulgui”. </span></span></span></span></span></p> 08163-283 Plaça de Catalunya, núm. 1 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda de Mar ha pogut preservar les danses antigues gràcies al treball de la folklorista Sara Llorens (1888-1955), que recollí costums, llegendes i tradicions, cançons i balls del Maresme, i en concret de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pompili Massa (1990), materialitza el recull de totes elles. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls. </span></span></span></span></span></p> 41.6274900,2.6893200 474121 4608465 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98198-28301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98198-28302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98198-28303.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En el cançoner de Pineda de Sara Llorenç (1931) recollí el següent text:“El rotllet volia ferde punteta, de punteta;el rotllet volia fer...Jo no sé! El rotllet jo vull ballarde punteta, de punteta, el rotllet jo vull ballarde punteta i a peu pla. El rotllet jo ballaréde punteta, de punteta, el rotllet jo ballaréde punteta jo ja el sé! Tant com tinc, Garideta, et do;Barcelona, Barcelona.Tant com tinc, Garideta, et do;Barcelona i Mataró.” 98|94 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
98199 La Bolangera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bolangera-1 <p>MASSA i PUJOL, Pompili (1990). <em>Dansar a Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). 'La Dansa de Pineda', dins <em>Balls i Danses del Maresme</em>, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.</p> XVIII-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball de la Bolangera, és una dansa que consta de dues parts. En la primera, el ball rodó o corranda en sentit contra horari. En la segona es resolen les figures. Es presenta amb sis tirades i sis parelles. Únicament hi ha la figura de la cadena i s’augmenta la velocitat a cada tirada. En el cas de Pineda de Mar, se segueix l’exemple de la Bolangera de Sant Vicenç de Montalt, que s’ha mantingut dins del Ball de Gitanes conegut com el Ball Pla de Llavaneres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Transcrivim el ball, segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990): </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“COL·LOCACIÓ INICIAL</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Totes les parelles que volen ballar es col·loquen en una rotllana. El nombre de parelles que hi prenen part és indiferent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TIRADA ÚNICA: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-8 Agafats de les mans i formant una rotllana, els balladors salten en sentit contra horari. A la caiguda del compàs 8, tots els balladors s’encaren a la parella pròpia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9-16 En aquesta posició s’inicia una cadena de mans baixes. Es passen 7 balladors i es torna a tancar la rotllana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es repeteixen aquests 16 compassos indefinidament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La gent gran recorda que les flabiolaires, quan en un ball es feia la darrera tirada, colpejaven la bagueta a la fusta, de manera que, en acabar, tothom ja estava avisat. Així, estant avisats els balladors des de la corranda (compassos 1-8), es pot cloure el ball amb 8 compassos de corranda en sentit horari, deixant-lo resolt.”</span></span></span></span></span></p> 08163-284 Plaça de Catalunya, núm. 1 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda de Mar ha pogut preservar les danses antigues gràcies al treball de la folklorista Sara Llorens (1888-1955), que recollí costums, llegendes i tradicions, cançons i balls del Maresme, i en concret de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pompili Massa (1990), materialitza el recull de totes elles. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls. </span></span></span></span></span></p> 41.6274400,2.6893400 474122 4608459 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98199-28401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98199-28402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98199-28403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98199-28404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98199-28405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98199-28406.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En el cançoner de Pineda de Sara Llorenç (1931) recollí el següent text, però que no permet ballar perquè caldrien dos fragments de vuit compassos cadascun:“La bolangera trapaceras’ha venut l’entenimentper un quarto, per un quarto, per un quarto d’aiguardent. La Bolangera en té un tupíque sense foc el fa bullir.La Bolangera en té un ansatque hi cuina tot el veïnat,Mencus En Pau i En Pereque toquen la coixinera. 98|94 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
98196 Ball Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-2 <p>MASSA i PUJOL, Pompili (1990). <em>Dansar a Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). 'La Dansa de Pineda', dins <em>Balls i Danses del Maresme</em>, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.</p> XVIII-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball pla és un ball obert, sense limitació de parelles, en el que hom pot entrar i sortir en qualsevol moment amb la única condició de cridar “Rístol”, alhora que el fa fer a la balladora a tall de salutació a les altre parelles. </span></span></span></span></span>La balladora duu vano.</p> <p>Té dues parts ben diferenciades. L’una de moviments més reposats i l’altra amb moviments més saltats. El cos del ball consisteix en tres figures. Dues són reposades i la tercera és la saltada pels homes, mentre que les dones es mouen amb placidesa. El ball dura com tantes ganes hi ha. Al final, es repeteix el passeig acompanyat d’un moviment de cloenda. La melodia és una versió d’ ”El bon caçador”. Transcrivim el ball per no perdre’n cap detall, segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990):</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“PASSEIG:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb la mateixa melodia del ball es fa el passeig, que dura tantes tirades com calguin mentre hi hagi parelles que hi vulguin prendre part.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es passeja de bracet a una passa per compàs. Els homes porten una almorratxa plena d’aigua d’olor a la mà esquerra a l’alçada de l’espatlla i les dones es venten. A la fi del passeig les parelles se saluden. A fi d’unificar les maneres de saludar, cal que l’home saludi amb el peu dret i la dona amb el peu esquerre i després el ball comença.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PRIMERA FIGURA (una tirada): </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-11 Agafats de les mans de parella, es fa punt pla de cara i d’esquena, començant de cara i avançant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12 Salutació: la dona amb el peu esquerre i l’home amb el peu dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-16 Punt pla de cara i d’esquena, avançant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>17-18 Rístol</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SEGONA FIGURA (1 tirada): </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-11 Passeig agafats de bracet, fent una passa per compàs. En aquest moment les dones es tornen a ventar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12 Salutació amb el peu dret a davant alhora que s’agafen de mans de parella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-17 Agafats de mans de parella, fan una volta sobre el seu eix amb punt pla de costat i avançant en sentit horari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>18 Se saluden marcant el peu dret a davant</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERCERA FIGURA (una tirada):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dones</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-12 Amb la mà esquerra a la faldilla i amb la dreta ventant-se, giren sobre el propi eix, en sentit horari, fent punt pla de costat i avançant un quart de volta cada 3 compassos. A la caiguda del compàs 12, saluden amb el peu dret a davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Homes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-12 Volten la balladora, de cara, fent punt pla saltat i també avançant en sentit horari un quart de volta cada 3 compassos. A la caiguda del compàs 12, saluden amb el peu dret a davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-17 Agafats de mans de parella, fan una volta sobre el seu eix amb punt pla de costat i avançant en sentit horari. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>18 salutació amb el peu de dintre de la parella a davant</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PASSEIG I FINAL</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PRIMERA TIRADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-18 Les parelles es tornen a agafar de bracet i passegen talment com abans de començar el ball. Les dones es tornen a ventar. A la fi del passeig les parelles se saluden amb el peu de dintre: el dret per als homes i l’esquerre per a les dones.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-11 Agafats de mans de parella, s’avança fent punt pla de cara i esquena</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12 Salutació amb el peu dret a davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-14 Rístol en què la dona es desplaça per fer una sola rotllana tots els balladors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>18 Es tanca una rotllana i se saluda al centre.</span></span></span></span></span></p> 08163-281 Plaça de Catalunya, núm. 1 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda de Mar ha pogut preservar les danses antigues gràcies al treball de la folklorista Sara Llorens (1888-1955), que recollí costums, llegendes i tradicions, cançons i balls del Maresme, i en concret de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pompili Massa (1990), materialitza el recull de totes elles. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls. </span></span></span></span></span></p> 41.6274600,2.6893100 474120 4608461 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28106.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96836 Fons d’imatges referents a Pineda de Mar, a la Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-pineda-de-mar-a-la-biblioteca-de-catalunya XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en placa estereoscòpica de vidre, en format 6 x 13 cm. D’aquesta col·lecció, cinc fan referència a Pineda de Mar: Fons Salvany SaP_166_01 (1914); Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_043_05 (1912)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>; Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_494_05</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span> (1919); Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_043_06</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span> (1912) i Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_494_06 (1919)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tres fotografies estan relacionades. L’autor, va voler fotografiar la creu gòtica, una amb un grup de gent, i l’altra, sense, arranada al pedrís del mur d’una casa. De manera que es pot veure la creu per ambdós costats. En la segona imatge s’observa la creu de gran bellesa amb l’església parroquial al darrera. La darrera de les imatges pertany a la d’una capella o ermita amb un campanar d’espadanya.</span></span></span></span></span></p> 08163-108 Carrer de l’Hospital, núm. 56 (08001-Barcelona) <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Salvany i Blanch (Martorell, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener de 1929), era metge i cirurgià. Cursà els estudis a la Universitat de Barcelona i es llicencià l’any 1891. Però també fou un gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic. Durant els anys 1918 i 1924 va col·laborar-hi intensament. Viatjà per una gran part del món, sempre amb la seva càmera de fotografia estereoscòpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’abast cronològic del fons se situa entre els anys 1911 i 1926. A més, amb les plaques s'hi afegeixen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites on anotava la informació de cadascun dels clixés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es preserva a la Biblioteca de Catalunya, que a partir de l'any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.<br /> L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet <em>Google Llibres</em> per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies i posar-los a l'abast del públic.<br /> Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents.</span></span></span></span></span></p> 41.6275049,2.6894823 474134 4608466 1912-1919 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany499full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany5368full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany5454full.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96839 Fons documental referent a Pineda de Mar de la Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-pineda-de-mar-de-la-biblioteca-de-catalunya XIII-XVII <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons documental que es preserva a la Biblioteca de Catalunya sobre Pineda de Mar està format per un total de 196 pergamins datats entre els anys 1296 i 1645, i tots ells pertanyen al fons Carreres. Predominin els establiments emfitèutics, les donacions esponsalícies i altes documents nupcials, les vendes de terres, les àpoques, les definicions de drets i els heretaments. Dels 196 documents, només dos estan escrits en català, mentre que els altres ho són en llatí. L'any 1994 es va fer la primera descripció del fons, que fou revisada i corregida l'any 2011. Al final del catàleg que disposa la Biblioteca Nacional de Catalunya hi ha un índex alfabètic de tots els noms i topònims de gran valor per a l'estudi del municipi de Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A continuació s'adjunten alguns dels documents, i a la bibliografia es podrà accedir amb l'enllaç corresponent a la Biblioteca de Catalunya on es poden descarregar la totalitat dels 196 documents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>1. 1296, octubre 28. Rus de Pineda i la seva esposa Sança confirmen una artiga situada al lloc dit la Vall de Roure i altres peces de terra a Maria Barona d'Arboceda, al seu fill Ferrer i la seva esposa Guillema. Signatura: Perg. 352 - R.13595</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>2. 1305, maig 16. Bartomeu de Vall i la seva esposa Guillema, de la parròquia de Pineda, donen en heretament al seu fill Pere, tot el mas de Vall. Signatura: Perg. 278 - R.13596</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>3. [1308], febrer 5. Jaspert, abat [del monestir de Sant Salvador de Breda] confirma la possessió d'un hort a Guillem Guerau, de la parròquia de Santa Maria de Pineda. Signatura: Perg. 278 - R.13597</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>4. 1311, abril 11. Berenguer Baró, àlias Berenguer de Serra d'Arboceda, i la seva esposa Ermesenda, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, venen a Guillem Guerau una roureda situada en la dita parròquia en el lloc dit l'Abeurador. Signatura: Perg. 352 - R. 13598</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>5. 1321, juliol 25. Berenguer de Coma i la seva esposa Avinent, de la parròquia de Santa Maria de Pineda fan establiment d'una artiga amb una roureda i un bosc a Bernat Gili i la seva esposa Elisenda, situada al lloc anomenat Ferreres de la dita parròquia. Signatura: Perg. 352 - R. 13599</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>6. 1336, maig 31. Bernat Bertran de Capaspre, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, signa rebut a Pericó Carrera de s'Arboceda, fill de Pere Carrera per la quantitat de 62 sous que li ha pagat en concepte d'aixovar d'Elisenda, tia del dit Pericó i esposa del dit Bertran. Signatura: Perg. 278 - R. 13600</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>7. 1339, juliol 3. Bernat Soppa de Palafolls, firma definició de certes obligacions contractuals a Pere de Carrera d'Arboceda i els seus fidejussors. Signatura: Perg. 287 - R. 13601</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>8. [1351], març 22. Guillem d'Amar, draper d'Hostalric, firma definició de deutes i obligacions a Pere Carrera de l'Arboceda. Signatura: Perg. 278 - R. 13602</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>9. 1354, octubre 4. Jaume Salvador de Capaspre, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, signa rebut a Arnau de Vall i al seu pare Pere de Vall, de la dita parròquia, pel pagament parcial d'un deute i pel pagament de certa quantitat per als funerals de Brunisenda, filla del dit Jaume Salvador i esposa de Guillem de Vall. Signatura: Perg. 287 - R.13603</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>10. 1366, abril 19, Pineda. Heretament fet per Pere Carrera i la seva esposa Romia, a favor de la seva filla Blanca a la qual concedeixen tot el mas Carrera. Signatura: Perg. 161 - R. 16247</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>11. 1366, abril 19. Pere Vendrell d'Arboceda, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, fa una permuta de diverses finques que es detallen amb Pere Carrera d'Arboceda. Signatura: Perg.350-R.13606</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>12. 1369, maig 1, Calella. Permuta de terres signada entre Bernat Gili i la seva filla Alamanda amb el seu marit Bernat Pons, d'una part, i Pere Carrera, la seva esposa Romia, la seva filla Blanca i el marit d'aquesta, Guillem Tió, de l'altra. Signatura: Perg. 350 - R.13605</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>13. 1370, febrer 23, Calella. Pere Vendrell, la seva filla Saura i el marit d'aquesta, Bernat Comella, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, venen unes terres situades al lloc dit Solana de Bruguer i al lloc dit Serres a Arnau de Vall d'Arboceda. Sig: perg. 350- R.13606</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>14. 1383, octubre 28, Calella. Bernardí de Mont-rodon, procurador de la seva esposa Constança, filla i hereva de Ramon de Menola, redueix a la prestació de la tasca l'agrari d'un quint que pagava una terra que posseeix Guillem Carrera d'Arboceda al lloc dit Morral. Signatura: Perg. 350 - R.13607</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>15. <span>1398,</span> <span>maig</span> <span>23,</span> <span>Pineda. Arnau</span> <span>de</span> <span>Vall</span> <span>d'Arboceda</span> <span>fa</span> <span>donació</span> <span>en</span> <span>h</span><span>eret</span><span>a</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> a <span>R</span><span>a</span><span>m</span><span>on</span> <span>de</span> <span>Pons,</span> <span>gendre</span> <span>s</span><span>e</span><span>u</span><span>,</span> <span>de</span> 7 <span>lliures</span> i <span>mitja</span> <span>que</span> <span>li</span> <span>c</span><span>o</span><span>rre</span><span>sponi</span><span>e</span><span>n</span> <span>com</span> a <span>espòs</span> <span>de</span> <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>c</span><span>ina</span><span>,</span> <span>filla</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>Arnau. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>352</span> - <span>R.</span> <span>13608</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>16. <span>1398,</span> <span>juny</span> <span>27, Pineda. </span><span>Esponsalici</span> <span>firmat</span> <span>entre</span> <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>ce</span><span>s</span><span>c,</span> <span>fill</span> <span>de</span> <span>Guillem</span> <span>Carrera</span> <span>d</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span> i <span>de</span> <span>B</span><span>lan</span><span>c</span><span>a</span><span>,</span> i <span>germ</span><span>à</span> <span>de</span> <span>Pere</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>,</span> <span>d'una</span> <span>part,</span> i <span>A</span><span>n</span><span>t</span><span>ònia</span><span>,</span> <span>filla</span> <span>de</span> <span>Ber</span><span>na</span><span>t</span> <span>Flaquer</span> i <span>de</span> <span>Sanxa,</span> <span>de</span> <span>l'altra. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>161</span> - <span>R.</span> <span>16248</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>17. <span>1398,</span> <span>agost</span> <span>16, Pineda. </span><span>H</span><span>eret</span><span>a</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> <span>fet</span> <span>per</span> <span>G</span><span>uill</span><span>em</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span> <span>la</span> <span>seva</span> <span>esposa</span> <span>Blanca,</span><span> de</span> <span>l</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> a <span>favor</span> <span>de</span> <span>Pere</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>,</span> <span>fill</span> i <span>hereu</span> <span>seu,</span> <span>de</span> <span>tot</span> <span>el</span> <span>'mas</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>'</span> <span>sota</span> <span>certes</span> <span>c</span><span>ondi</span><span>c</span><span>ions</span><span>,</span> <span>entre</span> <span>elles</span> <span>la</span> <span>d</span><span>'</span><span>o</span><span>c</span><span>upa</span><span>r</span><span>-s</span><span>e</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>c</span><span>ol</span><span lang='CA'><span>·</span></span><span lang='CA'>lo</span><span lang='CA'>c</span><span lang='CA'>a</span><span lang='CA'>c</span><span lang='CA'>ió</span> <span lang='CA'>d'Eulàlia</span> i <span>A</span><span>n</span><span>t</span><span>ònia</span><span>,</span> <span>filles</span> <span>dels</span> <span>a</span><span>t</span><span>o</span><span>rg</span><span>an</span><span>t</span><span>s. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>161</span> - <span>R.</span> <span>16249</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>1</span>8<span lang='CA'>. </span><span lang='CA'>1400,</span> <span lang='CA'>febrer</span><span lang='CA'> 25</span><span lang='CA'>, Calella. </span><span lang='CA'>Bernat</span> <span lang='CA'>Flaqu</span><span lang='CA'>er</span> <span lang='CA'>de</span> <span lang='CA'>Montpalau</span> <span lang='CA'>si</span><span lang='CA'>g</span><span lang='CA'>na</span> <span lang='CA'>re</span><span lang='CA'>bu</span><span lang='CA'>t</span> a <span>G</span><span>uill</span><span>em</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span> <span>d'Arboceda</span> <span>de</span> <span>les</span> <span>28</span> <span>lliu</span><span>re</span><span>s</span> <span>que</span> <span>li</span> <span>ha</span> <span>pagat</span> <span>en</span> <span>c</span><span>on</span><span>ce</span><span>p</span><span>te</span> <span>de</span> <span>dot</span> i <span>e</span><span>sponsali</span><span>c</span><span>i</span> <span>dels</span> <span>seus</span> <span>fills</span> <span>respectius,</span> <span>Antònia</span> i <span>Francesc</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a. Signatura:</span> <span>Perg.</span> <span>286</span> - <span>R.</span> <span>13609</span></span></span></p> <p><span><span><span>19. <span>1401,</span> <span>abril</span><span> 2</span><span>, Calella. </span><span>Cebrià</span> <span>Sal</span><span>v</span><span>ado</span><span>r,</span> <span>de</span> <span>Cal</span><span>e</span><span>lla</span><span>,</span> <span>pa</span><span>rr</span><span>òquia</span> <span>de</span> <span>Santa</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> <span>si</span><span>g</span><span>na</span> <span>rebut</span> a <span>Pere</span> <span>Carrera</span> <span>d</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>dita</span> <span>pa</span><span>rr</span><span>òquia</span><span>,</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>redempció</span> <span>d'un</span> <span>violari</span> <span>de</span> <span>30</span> <span>sous</span> <span>anuals</span> <span>que</span> <span>v</span><span>a</span><span>re</span><span>n</span> <span>crear</span> <span>Guillem</span> <span>Carrera</span> i <span>la</span> <span>seva</span> <span>esposa</span> <span>Blanca,</span> <span>pares</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>Pere</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>,</span> <span>en</span> <span>favor</span> <span>de</span> <span>Guillem</span> <span>Sal</span><span>v</span><span>ado</span><span>r</span><span>. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>286</span> - <span>R.</span> <span>13611</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>20. <span>1403,</span> <span>gener</span><span> 15</span><span>, Calella. </span><span>Pere</span> <span>Sab</span><span>et,</span> <span>de</span> <span>Manola,</span> <span>parròquia</span> <span>de</span> <span>Santa</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> i <span>la</span> <span>seva</span> <span>néta</span> <span>Angelina,</span> <span>signen</span> <span>àpoca</span> a <span>favor</span> <span>de</span> <span>Guillem</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span> <span>d'Arboceda,</span> <span>por</span> <span>la</span> <span>quan</span><span>t</span><span>i</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> <span>de</span> <span>55</span> <span>lliures</span> <span>que</span> <span>s</span><span>e'</span><span>ls</span> <span>varen</span> <span>p</span><span>r</span><span>o</span><span>metre </span><span>com</span> a <span>dona</span><span>c</span><span>ió</span><span> e</span><span>sponsalí</span><span>c</span><span>ia</span> <span>pel</span><span> m</span><span>a</span><span>tr</span><span>i</span><span>m</span><span>oni</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>dita</span><span> A</span><span>n</span><span>ge</span><span>lina</span> <span>amb</span> <span>Antoni,</span> <span>fill</span> <span>de</span> <span>G</span><span>uill</span><span>em </span><span>Ca</span><span>rrer</span><span>a. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>284</span> - <span>R.</span> <span>13612</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>31. <span>1415,</span> <span>maig 20</span><span>, Calella. </span><span>Bernat</span> <span>Vall,</span> <span>àlies</span> <span>Aragó,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>pa</span><span>rr</span><span>òquia</span> <span>de</span> <span>San</span><span>t</span><span>a</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> <span>senyor</span> <span>útil</span> i <span>p</span><span>r</span><span>opi</span><span>et</span><span>a</span><span>r</span><span>i</span> <span>del</span> <span>Mas</span><span> Vall </span><span>el</span><span> qual </span><span>té</span><span> per</span> <span>Cons</span><span>t</span><span>an</span><span>ç</span><span>a</span><span>,</span><span> senyora</span> <span>de</span><span> la</span> <span>c</span><span>asa</span> <span>de</span><span> Manola </span>i <span>e</span><span>sposa</span> <span>de</span> <span>Ber</span><span>na</span><span>t</span> <span>de</span> <span>M</span><span>on</span><span>t</span><span>-</span><span>r</span><span>odon</span><span>,</span> <span>assigna</span> <span>als</span> <span>dits</span> <span>s</span><span>e</span><span>n</span><span>y</span><span>o</span><span>r</span><span>s</span> <span>seus</span> <span>com</span> a <span>hereus</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>mas</span> i <span>els</span> <span>ret</span> <span>homenatge</span> i <span>jurament</span> <span>de</span> <span>fid</span><span>e</span><span>li</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> <span>com</span> a <span>home</span> <span>propi</span> <span>fins</span> <span>que</span> <span>la</span> <span>seva</span> <span>filla</span><span> R</span><span>afa</span><span>e</span><span>la</span> <span>faci</span> <span>13</span> <span>anys. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>350</span> - <span>R.</span> <span>14061</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>71. <span>1499,</span> <span>octubre 4</span><span>, Pineda. </span><span>Jaume</span> <span>Monet</span> <span>B</span><span>all</span><span>e</span><span>s</span><span>ter,</span> <span>fill</span> <span>de</span> <span>Jaume</span> <span>Monet</span> <span>B</span><span>all</span><span>e</span><span>s</span><span>ter,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>vall</span> <span>de</span> <span>Capasp</span><span>re,</span> <span>signa</span> <span>rebut</span> a <span>Andreu</span> <span>Vall,</span> <span>àlies</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span><span>,</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>quantitat</span> <span>de</span> <span>36</span> <span>lliures</span> <span>que</span> <span>el</span> <span>seu</span> <span>pare</span> <span>havia</span> <span>p</span><span>re</span><span>s</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> a <span>Joan</span> <span>Carreres,</span> <span>so</span><span>gre</span> <span>d'Andreu</span> <span>Vall. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>287</span> - <span>R.</span> <span>14094</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>72. <span>1500,</span> <span>febrer 3</span><span>, Pineda. </span><span>Joana,</span> <span>esposa</span> <span>de</span> <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>ce</span><span>s</span><span>c</span> <span>Amat,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>parròquia</span> <span>de</span> <span>Santa</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> <span>signa</span> <span>rebut</span> a <span>Andreu</span> <span>B</span><span>u</span><span>c</span><span>h</span><span>,</span> <span>àlias</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span><span>,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>vall</span> <span>de</span> <span>l</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>quan</span><span>t</span><span>i</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> <span>de</span> 6 <span>lliu</span><span>re</span><span>s</span> i <span>10</span> <span>sous. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>287</span> - <span>R.</span> <span>14095</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>100. <span>1525,</span> <span>setembre 10,</span><span> Pineda. </span><span>Martí</span> <span>Carreres,</span> <span>pagès</span> <span>de</span> <span>l</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> <span>signa</span> <span>definició</span> <span>d</span><span>'</span><span>h</span><span>eret</span><span>a</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> i <span>dels</span> <span>seus</span> <span>drets</span> <span>de</span> <span>llegítima</span> <span>als</span> <span>seus</span> <span>pares</span> <span>A</span><span>nd</span><span>re</span><span>u</span> <span>Buch,</span> <span>àlias</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span><span>,</span> i <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>c</span><span>ina</span> i <span>al</span> <span>seu</span> <span>germà</span> <span>Bartomeu. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>258</span> - <span>R.</span> <span>16258</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>173. 1600, agost 20, Calella. Felip de Roger, domiciliat a la vila de Calella, signa rebut a Joan Carreres, pagès de l'Arboceda, per la quantitat de 20 lliures rebudes en concepte de drets senyorials per les diferents transaccions que s'indiquen. Signatura: Perg. 290 - R. 14183</span></span></span></p> <p><span><span><span>196. <span>1645,</span> <span>abril 6,</span><span> Pineda. </span><span>Jacint </span><span>Co</span><span>r</span><span>o</span><span>m</span><span>in</span><span>e</span><span>s</span><span>,</span> <span>no</span><span>t</span><span>a</span><span>r</span><span>i</span> <span>de</span> <span>Montpalau,</span> <span>dóna</span> <span>fe</span> <span>d'un</span><span> ins</span><span>tr</span><span>u</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> <span>de</span> <span>la</span><span> seva</span> <span>notaria </span><span>s</span><span>eg</span><span>ons</span> <span>el</span> <span>qual</span> <span>Baudili</span> <span>Preses,</span> <span>bracer</span> <span>de</span> <span>Cal</span><span>e</span><span>lla</span><span>,</span> <span>que</span> <span>tenia</span><span> en</span> <span>e</span><span>s</span><span>t</span><span>abli</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> <span>una</span> <span>vinya</span> <span>pertanyent</span> <span>al</span> <span>Mas</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span> <span>de</span> <span>l'Arboceda</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>qual</span> <span>pagava</span> <span>una</span> <span>gallina</span> <span>de</span> <span>cens</span> <span>anual</span> <span>al</span> <span>m</span><span>on</span><span>e</span><span>s</span><span>t</span><span>i</span><span>r</span> <span>de</span> <span>Sant</span> <span>Sal</span><span>v</span><span>ado</span><span>r</span> <span>de</span> <span>Bre</span><span>da</span><span>,</span> <span>renuncia</span> a <span>la</span> <span>dita</span> <span>v</span><span>in</span><span>y</span><span>a</span> a <span>causa</span> <span>de</span> <span>certes</span> <span>qüestions</span> <span>que</span> <span>s'hi</span> <span>han</span> <span>suscitat,</span> a <span>favor</span> <span>de</span> <span>Maria</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span> i <span>P</span><span>assap</span><span>er</span><span>a</span><span>,</span> <span>esposa</span> <span>de</span> <span>Jaume</span> <span>P</span><span>assap</span><span>er</span><span>a</span> i <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span> i <span>senyora</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>mas. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>287</span> - <span>R.</span> <span>14203</span></span></span></span></p> 08163-111 Carrer de l’Hospital, núm. 56 (08001-Barcelona) <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>196</span></span></span><span lang='CA'><span> <span>pergamins</span> han estat en mans de la <span>família</span> fins el <span>moment</span> de <span>l’ingrés</span> a <span>la</span> <span>Biblioteca</span> de <span>Catalunya, quan Francisca Llorens i Carreras en feu donació el mes e juliol de 1957.</span> En el<span> transcurs del </span><span>segle </span>XX,<span> s’havien</span> <span>realitzat</span> <span>unes</span> <span>descripcions</span> <span>sumàries</span> de <span>cada</span> <span>pergamí</span> en <span>fitxes</span> de <span>paper, </span>que <span>seguien</span> la <span>numeració</span> <span>antiga</span> que <span>figura</span> al <span>dors</span> de <span>cada</span> un <span>d’ells.</span> <span>Un</span> cop a la <span>Biblioteca</span> de <span>Catalunya,</span> es <span>van</span> <span>catalogar</span> <span>com</span> a <span>fons</span> <span>diferenciat</span> <span>dels</span> <span>altres</span> <span>fons</span> de <span>pergamins.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>No</span></span></span><span lang='CA'><span> <span>existeixen</span> <span>estudis</span> <span>sobre</span> el mas <span>Carreres, </span>de <span>Pineda</span> de <span>Mar,</span> ni <span>sobre</span> <span>les</span> <span>famílies</span> que el<span> van</span> <span>ocupar</span> <span>des</span> <span>del</span> <span>segle</span> <span>XIII. Estava</span> <span>sota</span><span> la </span><span>senyoria</span> <span>del</span> <span>monestir</span> de <span>Sant</span> <span>Salvador</span> de <span>Breda. Si</span> bé <span>els</span> <span>habitants</span> <span>del</span> mas, en el<span> segle</span> <span>XIII,</span> <span>portaven</span> el <span>nom</span><span> d’Arboceda, referit</span> a un <span>topònim </span>i <span>concretament</span> a <span>una</span> <span>vall</span> de <span>la</span> <span>zona, </span>el<span> nom</span> de <span>Carrera</span> -<span> sovint</span> <span>unit </span>al <span>d’Arboceda</span> - no <span>apareix</span> fins el<span> 1336,</span> en <span>la</span> <span>persona</span> de <span>Pere</span> de <span>Carrera.</span> <span>El llinatge Arboceda</span> <span>evolucionarà</span> <span>vers</span> <span>Carreres,</span> i <span>es </span><span>mantindrà </span><span>viu </span><span>fins</span> <span>la darrera</span> <span>propietària, la senyora, Francisca</span> <span>Llorens</span> i <span>Carreres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En els pergamins apareixen alts llinatges lligats al territori de Pineda, com els</span></span></span> <span lang='CA'><span>de <span>Vall</span> o <span>Valls,</span> <span>Alemany,</span> <span>Cases,</span> <span>Flaquer,</span> <span>Salvador</span> o <span>Tió.</span></span></span></span></span></span></p> 41.6276715,2.6894516 474132 4608485 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-01pergamibc35762full-1296-octubre-28-confirmacio-de-terra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-02pergamibc27197full-1308-febrer-5-precari-confirmacio-dun-hort-a-pineda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-03pergamibc56382full-1339-maig-5-apoca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-04pergamibc63762full-1339-marc-31-testament-sacramental.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-05pergamibc55917full-1426-gener-9-capitols-matrimonials.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-06pergamibc29631full-1568-marc-8-venda-pineda.jpg Legal i física Modern|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La Biblioteca de Catalunya té la missió de formar la bibliografia catalana amb l’adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya. Va ser creada l’any 1907 com a biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, i inaugurada al públic, el 28 de maig de 1914, durant la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1981 la Biblioteca va esdevenir biblioteca nacional.A partir de l’any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies i posar-los a l'abast del públic.Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents. 94|85 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96833 Fons de l'arxiu diocesà de Girona referent a Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-girona-referent-a-pineda-de-mar XIX-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons documental que es preserva a l’arxiu diocesà de Girona està centrat no en la parròquia de Sant Joan Baptista, erigida el 1970, sinó de la parròquia de Santa Maria que segueix de la següent manera:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1. Llibres sagramentals (matrimonis, òbits, Comunions Primeres i Solemnes) : </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 3 1 M1 Libro de Matrimonios en el que constan los celebrados en esta parroquia de Santa Maria de Pineda (1918 - 1940)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 4 1 O1 Libro de Defunciones en el que constan las ocurridas en esta parroquia de Santa Maria de Pineda (1918 - 1939)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 5 1 Comun. 1 Llibro Registro de los Niños y Niñas que han hecho la Primera Comunión en esta parroquia de Pineda (1939 - 1963)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 5 1 Comun. 2 Llibro Registro de los Niños y Niñas que han hecho la Comunión Solemne en esta parroquia de Pineda (1939 - 1969)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>2. Entitats i associacions de caritat:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 9 3 8 Caritas Llibre de comptes de la Caritas parroquial de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1968 - 1985)</span></span></span></span></span></p> <p>3. <span><span><span><span><span>Altres registres parroquials. Visites Pastorals:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 3 2 30 Visites Past. Llibre de Santa Visita pastoral de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1955 - 1977)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>4. Pastoral. Catequesi d’infants, joves i adults:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 5 1 30 Catecisme i Comun. 1 Catecisme de les parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar i sufragània de Santa Susanna, amb Comunions (ca. 1933)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 5 1 30 Catecisme i Comun. 2 Catecisme de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar i sufragània de Santa Susanna, amb Comunions (ca. 1933)</span></span></span></span></span></p> <p>5. <span><span><span><span lang='CA'><span>Administració de Béns i rendes:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 3 8 Catino Anim., Comptes Libreta de Cuentas del Catino Animarum de Pineda (1880 - 1950)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 1 8 Obra, Comptes Llibre de comptes de l'Obra de la parròquia de Santa Maria de Pineda (1975 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 1 8 Obra, Comptes Libro de Cuentas de Culto y Obra. Pineda (1939 - 1954)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 2 8 Confr. Roser, Comptes Llibre de Comptes de la Administració del altar del Roser (1880 - 1950)</span></span></span></span></span></p> <p>6. <span><span><span><span><span>Confraries, congregacions, associacions:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 2 1 Confr. Roser, Confrares/ses Quadern dels confrares i confraresses de la Confraria del roser de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1939 - 1955)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 11 1 Filles de Maria, Congreg. Llibre de Registre de les associades a l'Associació de Filles de Maria de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (ca 1945)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 11 8 Filles de Maria, Comptes Llibre de Comptes de l'Associació de Filles de Maria de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1939 - 1972)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 12 1 Confr. Doctrina Crist., Div. Llibreta Registre de la Confraria de la Doctrina Cristiana de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1949 - 1954)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 19 8 Apost. Oració, Comptes Asociación del Apostolado de la Oración. Libro de Caja (1956 - 1971)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Assoc. Eixerits, Reglament Reglament de l'Associació 'Eixerits' i 'Eixerides' i membres constituents de la junta rectora i associats (1933 - 1935)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Círculo de Estudio,Actes Llibre d'Actes de la Junta del Círculo de Estudio de Pineda de Mar (1943 - 1946)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Exercicis parroq. Llibre d'actes de l'Obra dels Exercicis Parroquials de la Subdelegació de Pineda (1928 - 1930)</span></span></span></span></span></p> <p>7. <span><span><span><span lang='CA'><span>Organismes eclesials supraparroquials:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CAT ADG 3/226 16 1 10 <strong>Conferències</strong> Llibre de conferències Teológico-morals de Pineda (1952 - 1957)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>8. <span><span><span><span lang='CA'><span>Causes Pies i Fundacions:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 8 8 Fundació Hortal-Tarrés Llibre de comptes de la Fundació Hortal-Tarrés de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1949 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p>9. <span><span><span><span lang='CA'><span>Comunitat de Preveres:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 18 8 Comun. Prev., Comptes Comptes de la comunitat de preveres de l'església de Santa Maria de Pineda de Mar (1954 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 18 8 Comun. Prev., Comptes Libreta de cuentas de la Comunidad de [Presbíteros] de Pineda (1911 - 1953).</span></span></span></span></span></p> 08163-105 Pujada de Sant Martí, núm. 12 (17004 - Girona). <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els arxius parroquials de més de 100 anys es conserven en l’arxiu diocesà ja que les disposicions diocesanes del Bisbat de Girona, des de fa anys, ho han previst, seguint les orientacions de la Santa Seu i de la Conferència Episcopal espanyola. Així el decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De la documentació dels arxius parroquials, els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI, i també els llibres de testaments, tenen un gran interès per a les recerques genealògiques. Per això fa anys foren fotografiats i actualment es poden consultar a través del web de l’Arxiu Diocesà. Aquesta consulta es fa sempre a partir de les dades de més de 100 anys per assegurar-ne la seva privacitat d’acord amb les lleis vigents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També molts dels arxius parroquials dipositats a l’arxiu diocesà contenen documentació d’altres activitats o realitats de la parròquia. Aquesta documentació ha estat inventariada i es troba a disposició de la consulta dels investigadors que volen estudiar alguna parròquia.</span></span></span></span></span></p> 41.6287800,2.6899230 474171 4608608 1880 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquesta parròquia existeix des de l'any 1052. El seu temple fou consagrat l’any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré. L’església és dels anys 1509-1526, amb capelles laterals del 1553 i 1567. El temple ha estat saquejat en tres ocasions: l’agost de l’any 1545 pel corsari Dragut, el desembre de 1821 per l’exèrcit francès i el juliol de 1936 per la FAI. Dins el terme té un lloc de culte al barri de les Creus, i les capelles de Sant Jaume, construïda el 1477 i de Sant Antoni. Sense documentació antiga parroquial per pèrdua durant la Guerra Civil espanyola. 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96907 Ginjoler de can Jalpí https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginjoler-de-can-jalpi <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes). Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ginjoler de can Jalpí està ubicat davant de la masia, en un dels parterres dels jardins. </span></span></span></span></span>És un arbre petit, de vegades considerat un arbust. És originari de la Xina, però naturalitzat a diversos països de la conca mediterrània, entre ells a Catalunya. El seu fruit, semblant a una poma, de forma i de gust, però petita, és comestible i es recol·lecta a la tardor.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 7 m., tot i que pot arribar a mesurar uns deu metres d’altura. L’exemplar de can Jalpí està podat, i presenta alguns grops i l’escorça molt clivellada. Les fulles, que mesuren entre 2 i 6 cm, són de forma oval - lanceolades, amb tres nervis principals longitudinals i presenten dues estípules espinoses a la base. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Floreix entre els mesos d’abril i maig. La flor és petita, verdosa i agrupades de dos a cinc sobre un petit peduncle comú a l’axil·la de els fulles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gínjol només té un pinyol. El color verd va canviant fins al rogenc o marronós quan la fruita és madura. </span></span></span></span></span></p> 08163-139 Carrer de Sant Joan, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ginjoler ha donat lloc a les següents expressions: “més content que un gínjol”, “és més eixerit que un gínjol” o “és més trempat que un gínjol”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un dels fruits que Herodot ja esmenta en els seus escrits. N’hi havia en els temples de la Prudència, símbol del silenci a l’antiga Roma. En alguns indrets, com l’Emília-Romanya (Itàlia) es plantava prop de les cases per portar fortuna. I segons Plini, el fruit era molt apreciat coma laxatiu lleuger; per això quan el recol·lectaven, el guardaven molt bé en caixes de til·ler o de faig. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al Baix Ebre i Montsià és un fruit molt preuat. </span></span></span></span></span></p> 41.6293709,2.6895567 474141 4608673 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96907-13902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96907-13903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96907-13904.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2024-11-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart De la seva fusta se'n fan instruments musicals com tibles, gralles i tenores. Tenen molta vitamina, sucres i mucílags. Es pot deshidratar i es pot preparar allioli de gínjol, melmelades, licors i xarops. Té propietats medicinals, sobretot emprat contra afeccions respiratòries, de la gola, faringitis i traqueïtis. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
98175 Lledoner de can Valeri Comas https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-valeri-comas <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner <em>(Celtis australis)</em> de can Valeri està situat davant de les corts de la casa, a tocar de l’era. Té una capçada densa, arrodonida i molt ramificada. El tronc és dret i amb l’escorça llisa i de color gris. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura una quinzena de metres d’alçada per una vintena d’amplada. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l’anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades i presenten una certa asimetria, amb el marge finalment dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd i grogues i apareixen entre els mesos d’abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible. S’anomena lledó i és petit, de la mida d’un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.</span></span></span></span></span></p> 08163-270 Camí de can Valeri Comas, s/n. 41.6362457,2.6840664 473687 4609439 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-05.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner, per la seva flexibilitat i durada, s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. Les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això, a banda de proporcionar ombra, es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
98176 Lledoner del mas Olivé del turó https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-mas-olive-del-turo <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árbole</em>s. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner <em>(Celtis australis)</em> del mas Oliver del turó, està situat al davant mateix de la casa. Té una capçada densa, arrodonida i molt ramificada. El tronc creix amb una certa inclinació i es ramifica ràpidament. L'escorça és llisa i de color gris a excepció de la part inferior del tronc i soca, on està més arrugada. La seva capçada és molt espectacular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 17 m. d'alçada per una vintena d'amplada. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l’anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades i presenten una certa asimetria, amb el marge finalment dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd i grogues i apareixen entre els mesos d’abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S'anomena lledó i és petit, de la mida d’un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.</span></span></span></span></span></p> 08163-271 Torrent de Sant Jaume, s/n 41.6340766,2.6772067 473115 4609200 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98176-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98176-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98176-04.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner, per la seva flexibilitat i durada, s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. Les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això, a banda de proporcionar ombra, es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97961 Molí de vent del sot de can Valeri https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-sot-de-can-valeri <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROSSELLÓ, Vicente M. (1961). <em>Molinos y norias</em>. Panorama Balear, núm. 81. Palma de Mallorca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROSSELLÓ Vicente M. (2018). <em>Rèquiem per als molins aiguaders de Mallorca.</em> Palma. Lleonard Muntaner.</span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El molí de vent del sot de can Valeri està situat en una finca privada, per sobre de la casa pairal que dona nom a tot aquest sector nord del municipi. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>La construcció d’aquest enginy està relacionat amb el bombeig i l’extracció de les aigües subterrànies a la superfície a través de l’acció del vent, per a l’obtenció d’aigua per a usos agrícoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La torre consisteix en una estructura fèrria de tipus piramidal, de 12 m. d’alçada amb una plataforma circular i barana de seguretat amb escala que permet l’accés al balancí o a les aspes, de 4 m. de diàmetre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està compost per un aparell receptor de l’impuls del vent o roda, l’aparell regulador de l’orientació, l’aparell estructural de suport i l’aparell transmissor de moviment. L’aparell impulsor, està format per vuit radis, dos cèrcols i setze pales, pintades de color groc. L’aparell regulador de l’orientació consta d’una peça llarguera que es manté horitzontal i paral·lela a la roda, anomenada balancí. Està fixada al caixó. La cua, amb uns post metàl·lic i el corró que fan girar la roda. Finalment s’hi localitza el caixó que és l’element vertical de suport del molí i els braços del cigonyal que transforma el moviment rotatiu de la roda en un moviment de vaivé. A proximitat hi ha el dipòsit d’aigua.</span></span></span></span></span></p> 08163-248 Sot d’en Valeri, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els molins de vent de l’empresa Tarragó, permeten bombejar aigua a partir de la multipala. Fou creada l’any 1984 i té la seu a la carretera Artesà de Montblanc, a la província de Tarragona.</span></span></span></span></span></p> 41.6378052,2.6851045 473773 4609612 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97961-24802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97961-24803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97961-24804.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97500 Monument a la Hermandad del Rocio https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-hermandad-del-rocio XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El monument dedicat a la <em>Hermandad Nuestra Señora del Rocio de Pineda de Mar</em> està situat en un parterre al bell mig de la plaça de la Pagesia. Es tracta d'un espai poligonal realitzat amb un muret de còdols blancs engabiats que retenen la terra d’una gran olivera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dessota, en un costat, hi ha una planxa de metall <em>corten </em>doblegada i collada amb caragols damunt d’una discreta xapa de ciment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el frontal hi ha el perfil retallat de l’estendard de la confraria. S’hi pot llegir: “<em>La fe, la nostàlgia y el Trabajo / fundaron la Hdad. Ntra. Sra. / Del Rocio de Pineda de Mar / En el año 1983</em>”. A sota mateix hi ha el retall de l’escut del municipi i al peu la data de col·locació: “Pineda de Mar, 26 Octubre 2019”.</span></span></span></span></span></p> 08163-218 Plaça de la Pagesia, s/n <p>La confraria es crea l'any 1983 i la placa es col·loca el 26 d'octubre de l'any 2019.</p> 41.6248243,2.6862833 473866 4608169 2019 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97500-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97500-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97500-04.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-10-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97261 Monument a la Penya Barcelonista de Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-penya-barcelonista-de-pineda-de-mar XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El monument dedicat a la Penya Barcelonista està situat a la plaça de les Mèlies, en un parterre circular, perfilat per una circumferència de maons arrodonits disposats a plec de llibre. En un dels extrems, hi ha un monòlit realitzat en planta de metall <em>corten</em>. Està retallada amb el perfil de l’escut del Futbol Club Barcelona i a cada costat la bandera del Barça i, a l’altre, la senyera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part davantera s’hi pot llegir: “A la Penya Barcelonista, / de Pineda de Mar, / fundada el 15 de setembre de 1976”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part inferior hi ha una placa quadrangular encolada amb l’escut retallat de la vila de Pineda de Mar. Al seu voltant hi ha cinc pins que hi donen ombra i entre ells quatre bancs semicirculars de pedra.</span></span></span></span></span></p> 08163-202 Plaça de les Mèlies, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La plaça on s’erigeix el monument dedicat a la Penya Barcelonista</span></span>, fou projectada originàriament com a plaça dels Til·lers per l’arquitecte Isidre Puig Boada que l’any 1946 havia rebut l’encàrrec de redactar el Pla de l’Eixample de manera que el municipi creixés de manera ordenada degut a l’increment de població vinguda de fora.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Així, l’any 1942 es planten els primers til·lers i la plaça s’inaugura l’any 1946. Malauradament aquest tipus d’arbre no va arrelar bé i dos anys després foren substituïts per una altra espècie més resistent, de manera, que el nom de la plaça canvià definitivament l’any 1948 pel de “plaça de les Mèlies”. I la font, fou projectada pel mateix arquitecte uns anys després, el 1955 i inaugurada el 24 de juny del mateix any.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Fou restaurat l’any 2019 i situat a la plaça de les Mèlies el 23 de febrer en un acte on tots els socis hi eren convidats. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6259371,2.6896736 474149 4608293 1976 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97261-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97261-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97261-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97261-04.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97260 Monument a Jaume Buch i Fonoll https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-jaume-buch-i-fonoll XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El monument està situat a la plaça de les Mèlies, en un parterre circular, perfilat per una circumferència de maons arrodonits i disposats a plec de llibre i un segon de planxa <em>corten</em>. Al centre, hi ha un pal de bandera amb una senyera hissada. En un dels extrems, hi ha una planxa de metall <em>corten </em>retallada amb el perfil de Jaume Buch i Fonoll. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part davantera s’hi pot llegir: “A Jaume Buch i Fonoll, / en agraïment a la seva tasca, / dedicació i amor al municipi. / Pineda de Mar, 9 d’abril de 2017.” </span></span></span></span></span></p> 08163-201 Plaça de les Mèlies, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La plaça on s’erigeix el monument </span></span>a Jaume Buch i Fonoll, fou projectada originàriament com a plaça dels Til·lers per l’arquitecte Isidre Puig Boada que l’any 1946 havia rebut l’encàrrec de redactar el Pla de l’Eixample, de manera que el municipi creixés de manera ordenada degut a l’increment de població vinguda de fora.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’any 1942 es planten els primers til·lers i la plaça s’inaugura l’any 1946. Malauradament aquest tipus d’arbre no va arrelar bé i dos anys després foren substituïts per una altra espècie més resistent, de manera, que el nom de la plaça canvià definitivament l’any 1948 pel de “Plaça de les Mèlies”. I la font, fou projectada pel mateix arquitecte uns anys després, el 1955 i inaugurada el 24 de juny del mateix any.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 9 d’abril de 2017, amb motiu de la 24a carxofada popular, organitzada pel XIP de Pineda, s’inaugura el monument a la figura de Jaume Buch, gran dinamitzador social que morí un any abans. Ajudà a fer néixer entitats com la Colla de Geganters i Grallers de Pineda, la Xarxa d’Iniciatives Pinedenques i la Romeria de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Assistí a l’acte l’alcalde de Pineda, Xavier Amor i bona part dels regidors així com la família i amistats. Els Gegants de Pineda hi foren presents juntament amb les Forces Infernals de Poblenou, que llençaren coets i una traca final tal i com feia en Jaume Buch. El perfil d’en Jaume fou extret d’una fotografia realitzada per Jordi Gras. A banda del monument, el 28 de maig es va fer un rom cremat a Can Comas tal i com ell desitjava.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6264375,2.6893299 474121 4608348 2017 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97260-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97260-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97260-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97260-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97260-05.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la part inferior hi havia una placa encolada amb l’escut retallat de la vila de Pineda de Mar, que actualment ha desaparegut. Originàriament el dia de la inauguració el parterre estava plantat de lavandes amb escorça de pi. 119|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
98117 Pi de can Cànoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-canoves <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El pi pinyoner (<em>Pinus pinea</em>) de can Cànoves està situat al capdamunt del marge dret de la riera de Pineda de Mar, en el pla del cas Cànoves. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Només s’hi pot apropar des de l’interior de la finca ja que la riera està envaïda per la vegetació que n’impedeix l’accés. El contorn de la soca mesura uns 2,20 m. de perímetre (tenint en compte la bifurcació del tronc des de la soca), per una alçada d’uns 14 m. La capçada és força uniforme en forma d’ombrel·la, tot i que va quedar afectat pel temporal “<em>Glòria</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre perennifoli amb les fulles en forma d’agulla, agrupades de dos en dos, de deu a quinze cm de longitud, d’un color verd intens acabades en punxa. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que va passant del color verd al color marró, d’entre vuit a catorze centímetres, que madura al tercer any, que és quan cauen els pinyons protegits per una closca forta d’uns 15 a 20 mm de longitud. </span></span></span></span></span></p> 08163-261 Can Cànoves, s/n. 41.6316500,2.6803500 473375 4608929 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98117-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98117-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98117-04.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2024-11-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Ha tingut alguna poda, segurament degut al temporal, però no se n'observa cap malaltia. El Pinus pinea, és el més resistent dels resinosos als incendis forestals per la seva escorça gruixuda i per la capçada, que normalment queda allunyada del terra, la qual cosa permet que el foc pugui en determinades circumstàncies, passar per sota. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96754 Turó de can Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-roig <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de can Roig és en realitat un tossal, una petita elevació de 32,86 m. per sobre del nivell del mar que sobresurt al bell mig del pla de can Roig, en el vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part més alta, hi ha el mas Roig o can Roig, deshabitada des de fa molts anys i construïda al damunt d’una vil·la romana datada entre els segles I aC. i VI dC. Des del punt més alt fins a l’església de Santa Maria en línia recta i en direcció a llevant hi ha 300 m., la mateixa distància que hi ha fins el camí de Pineda a Hortsavinyà, també en línia recta. En realitat, si extrapolem les construccions modernes i moviments de terres, veuríem per la cara nord, una vall que s’endinsa cap a la zona del Montnegre i el Corredor i per la cara sud, un control visual que va des de la desembocadura de la Tordera fins al turó de Capaspre, a Calella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està envoltat per hortes i parcel·les de conreu, a excepció de la franja de mar, que està urbanitzat i per on transcorre la carretera Nacional II. Està englobat dins de la vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric, ja que entre d’altres, és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics i masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. És a la falda, a la part inferior del turó de la Guàrdia on se situen les restes de l’aqüeducte de can Cua, per exemple.</span></span></span></span></span></p> 08163-48 Pla de can Roig, s/n 41.6283174,2.6863041 473869 4608558 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96754-p1640989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96754-p1640992.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquesta petita elevació no es pot tractar només des del punt de vista natural sinó des del punt de vista arqueològic i paisatgístic, per les hortes i el valor agrari que representen. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96757 Carena de la Guàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/carena-de-la-guardia <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de la Guàrdia i la carena o serra de la Guàrdia estan situades orogràficament al nord-est de la població de Pineda de Mar. Limita naturalment al nord- est amb el municipi de Santa Susanna i en menor grau, al nord-oest amb el de Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els límits administratius transcorren pels diferents cims de la serra, que de nord a sud-est són: 240,4 m. i 239,5 m. respectivament pel turó de la Guàrdia, i de 209,6 m., 213,7 m., 220,3 m., 191,6 m., i 107,9 m en direcció a la Vall de Maniu, i fins al sud, amb el turó de can Batlle de 90,6 m. i el turó de la Gràcia de 76,6 m., ambdós enclavats en el terme de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vist a vol d’ocell, la carena de la Guàrdia delimita el vessant hidrogràfic esquerra de la vall de la riera de Pineda, mentre que els turons de Montpalau, Sant Jaume i el turó i la carena de ca l’Oliver del Turó la delimiten pel vessant hidrogràfic dret. La vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric s’estén més de cinc quilòmetres cap a l’interior, ja que entre d’altres és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor. En aquest indret hi situem també una plana fèrtil de gairebé un quilòmetre de llargària que va fins al mar. Hi neixen varis torrents, com el de can Palau de la Guitarra, el de can Cua o el del Sot d’en Valeri</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics, i varis masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. És a la falda, a la part inferior del turó de la Guàrdia on se situen les restes de l’aqüeducte de can Cua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació que s’hi localitza, sobretot en els vessants més exposats a soleia és la pineda de pi pinyoner barrejada amb algun pi blanc més present en els llocs més sorrencs o amb sauló. Substitueixen l’alzinar i les alzines sureres que sí que són presents a les zones d’obaga, prop de torrents i sots, amb algun exemplar destacable com són les alzines sureres de can Palau de la Guitarra. Hi ha presència de garric i figuera de moro barrejada amb ginesta, canya i bardissar a les zones baixes, sobretot en els indrets on l’activitat humana hi ha estat més present. En algun sector encara es preserven alguns garrofers, que ens lliguen amb el passat agrícola de la gent de Pineda de Mar. En les zones més assolellades també trobem romaní, fenals i estepes. S’han detectat espècies al·lòctones com l’eucaliptus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn d’aquest corredor, hi ha tot un reguitzell de fauna, des del senglar a la guilla, el conill o el toixó i presència de rapinyaires, com l’estiuenca àguila marcenca, l’esparver o el xoriguer, que nidifica en aquesta vall. Ocells més petits són varis tipus de mallerengues, estornells, gafarrons i caderneres, tallarols, cotxes, picot verd, ballesters, tórtores, coloms i tudons, garses, merles i algun gavià que puja des de la costa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda hi ha nombrosos tipus de papallones com la blaveta de la farigola o la papallona reina, la safranera de l’alfals, cleòpatres, blanques de la col, brunes boscanes i marbrades comunes. També es fàcil veure la sargantana cuallarga i en menys proporció l’escurçó o alguna serp verda. </span></span></span></span></span></p> 08163-51 Al nord-est de la població, en el límit amb els municipis de Tordera i Santa Susanna. 41.6447200,2.6860000 473851 4610379 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-06.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96753 Turó de la Mare de Déu de Gràcia https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-mare-de-deu-de-gracia <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de la Mare de Déu de la Gràcia, està situat a llevant del municipi de Pineda de Mar. Orogràficament és el darrer dels turons que componen la carena o serra de la Guàrdia. Té una alçada de 76,6 m. per sobre el nivell del mar, amb la que hi ha una distància en línia recta de 990 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els límits administratius amb el municipi veí de Santa Susanna transcorren pel vessant de ponent del turó, entre la cota 55 i la 65 que comunica amb el sector més planer. A excepció de tres edificacions habitables (a Pineda de Mar) i una a Santa Susanna, la pressió urbanística pel vessant de Pineda de Mar d’aquest espai és molt gran i només queda delimitat pel carrer de Valldemaniu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un indret d’un gran valor paisatgístic que mostra l’evolució i l’adaptació del treball de la terra als nous temps. Al capdamunt del turó hi ha l’ermita o capella de la Mare de Déu de Gràcia de la qual ja se’n té constància l’any 1751, construïda per un grup de mariners, després destruïda i finalment reconstruïda gràcies als esforços de molta gent de Pineda de Mar. Malgrat pertànyer al municipi veí, aquest indret es considera un lloc de gran interès patrimonial i paisatgístic des d’on es divisa tota la plana costanera, fins el delta del riu Tordera. </span></span></span></span></span></p> 08163-47 Turó de la Mare de Déu de Gràcia 41.6340200,2.6970800 474770 4609187 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96753-p1630461.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97539 Goigs en llaor de Sant Joan Baptista, patró de Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-sant-joan-baptista-patro-de-pineda XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs a llaor de Sant Joan Baptista es veneren a l’església de Santa Maria de Pineda on el sant hi té dedicada una capella. </span></span></span></span></span>Els goigs, per aquesta versió, estan editats en paper corrent, sense numerar. A l'encapçalament, enquadrat al centre, de color negre, es pot veure una representació de de Sant Joan Baptista, dempeus, sense barba, descalç i vestit amb pells de camell; sosté una creu a la mà esquerra i un anyell als seus peus. Darrera d'ell hi ha unes muntanyes. <span><span><span><span lang='CA'><span>A ambdós costats de la imatge, es poden veure dos vasos amb peu, decorats amb un ram de flors a l’interior. El quadre està emmarcat per una orla floral a base fulles de pàmpol i grapes de raïm de color negre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El text que transcrivim a continuació està disposat en dues columnes separades per una línia vertical, també realitzada a base de fulles de pàmpol i grapes de raïm, i diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Goigs en llaor de Sant Joan Baptista, patró de Pineda</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Flor bella de Palestina / que espandiu mística olor, / de la Costa llevantina / sigueu sempre protector. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>D’Adam, nostre primer pare, / naixéreu sense el pecat; / puig ja al sí de vostra mare / restàreu purificat; / com perla dins sa petxina, / visitant-vos el Senyor. /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb Jesús, el Fill de Déu, / passada vostra infantesa, / ressò de la Seva veu, / de l’angelical puresa / sou estel·la gegantina, / de mirífica esplendor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al desert, dura abstinència / volguéreu sempre observà / i exhortant a penitència / prop les ribes del Jordà / preparàveu la doctrina / del Messies Redemptor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb la multitud confós, / el baptisme us demanava / aquell Déu tan amorós / </span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>que salvà el món cobejava, / damunt la testa divina / baixant l’Esperit d’amor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una vida escandalosa / sapiguent portava el rei / i en abandonar l’esposa / mancava a la santa llei, / recepteu la medecina / revestit de gran valor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De rencor folla Herodies, / venjativa, ha decretat / posar terme als vostres dies, / logrant fósseu degollat; / Salomé, la ballarina, / tot robant-li al rei el cor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest poble que es gloria / de tenir-vos per Patró, / a Déu els seus precs envia / per vostra mediació; / quan el temporal domina, / lliureu-lo del seu furor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Llum que al cel ens encamina, / vos preguem, plens de fervor, / de la Costa llevantina / sigueu sempre protector. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V) Fuit homo missus a Deo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>R) Cui nomen erat Joannes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Deus, qui praesentem diem honorabilem nobis in Beati Joannis Nativitate fecisti, da populis tuis spiritualium gratiam gaudiorum, et omnium fidelium mentes dirige in viam salutis eternae. Per Christum etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V. Gloria et honore coronasti eum Domine. R. Et constituisti eum super opera manUum tuarum.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sancti Joannis Baptistae Praecursoris et MARTIRIS tui, quaesumus, Domine, veneranda festivitas salutaris auxilii nobis praestet effectum. Qui vivis et regnas in saecula saeculorum. R) Amén.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fora de l’orla hi ha la impremta i l’any: Impremta Llach, ferreria Vella, 5. – Girona. - 1928</span></span></span></span></span></p> 08163-221 Carrer d'Antoni Doltra, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> 41.6287700,2.6898775 474168 4608607 1928 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97539-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97539-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97539-05.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Vídua de Manel Llach (promotora), Mossèn Antoni Doltra i Masferrer (lletra), Mossèn Ramon Marquès (música). N’existeixen tres versions més. La primera, més antiga, de finals del segle XIX, amb un text molt diferent procedent de la impremta Manel Llach. La segona versió és la que hem transcrit en la present fitxa, de l’any 1928, editada per la mateixa impremta que el primer conservat, però sota el patrocini de la vídua de Manel Llach. Aquesta versió és diferent i més entenedora, reduïda a dues columnes, tot i que conserva la versió original dels Oremus. La lletra és de mossèn Antoni Doltra i Masferrer (1880-1936) i la música de mossèn Ramon Marquès. La tercera versió és la signada per la Impremta Montalt, amb música de mossèn Ramón Marquès i lletra de mossèn Antoni Doltra. Només varia el quadre de l’encapçalament, que en aquest cas és una fotografia en blanc i negre del sant amb l’anyell damunt d’una peanya, les decoracions de l’orla, que en aquest cas són ondulacions i a la part inferior duu la particel·la i només modifica una paraula de la tercera columna en la segona estrofa: “Aquest poble que es glória” per “Pineda que es glória”Finalment, hi ha una darrera versió en color, de l’any 1982, amb una litografia central antiga, feta al boix, lletres blaves i vermelles i particel·la a la part inferior, obra de Josep Perpinyà. 98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97538 Goigs del Gloriós Precursor y Mártir Sant Joan Baptista, que se cantan en la Iglesia de Santa Maria de Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-precursor-y-martir-sant-joan-baptista-que-se-cantan-en-la-iglesia-de XIX-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs a llaor de Sant Joan Baptista es veneren a l’església de Santa Maria de Pineda on el sant hi té dedicada una capella. </span></span></span></span></span>Els goigs, per aquesta versió, estan editats en paper corrent, sense numerar. A l’encapçalament, enquadrat al centre, de color negre, es pot veure una representació de Sant Joan Baptista, dempeus, sense barba, descalç i vestit amb pells de camell; amb una creu a la mà esquerra i un anyell als seus peus. Darrera d’ell hi ha unes muntanyes. <span><span><span><span lang='CA'><span>A ambdós costats de la imatge, es poden veure dos vasos amb peu, decorats i un roser plantat en cadascun d’ells. El quadre està emmarcat per una orla floral a base de flors de quatre pètals amb botó floral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El text que transcrivim a continuació està disposat en tres columnes separades per sanefes en forma de cadena vertical, i diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs del gloriós precursor y màrtir Sant Joan Baptista. Que se cantan en la Iglesia de Santa Maria de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del Sol Cristo Precursor, / de purs homens lo més gran; / Mostráuvos intercessor / als quius invocant, sant Joan. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fóreu Sant en las entranyes / de vostra ditxosa Mare, / y ab maravellas estranyes / nát donáu veu al mut Pare;/ Ni es molt; quan del Salvador / veu per privilegi os fan; etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antes de naixer parlaeu / ab Cristo, abans que nasqués, / y lo que li enrahonáreu / en los salts se véu exprés: /De tots dos l’ardent amor / las dos Mares ho diran; etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vostre preheminent Ofici / als salts profétichs se déu, / puix tres d’ells lo benefici / del Precursos vos fa Deu: / Que á qui’s mou ab tal fervor, / semblants favors se li fan; etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dels Deserts féreu Jardins, / sent angel en carn humana, / ja no en vejá Serafins, / la selva ab Vos sols ufana: / Los boschs amb tan bella flor / ditjós vos aclamarán; etc. /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jesucrist de vostra ma / se dignà ser batejat, /</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En las ayguas del Jordá, / sens tenir necessitat: / Si á Vos va lo Redemptor, / ¿los demés ahont aniran? etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Devant Sabis de la Lley / predicant lo mon vos véu, / sols Herodes, inich Rey, / temia la vostra veu; / Mes després vencé lo amor, / y temor del que diran; etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre Herodes, y Herodías / y havia pecat molt feo, / representlos cada dia / vostre zel, y sant empleo: / Per esser tant zelador, / de presons fóreu imant; etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mentres fóreu presoner, /devant Herodes danzá / la filla orada, y primer / lo vostre Cap demanà: / A un ciego, y torpe amor, / ¿qué estragos no’l seguiran? etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la blanca castedat / de encesa Rosa servireu, / quan de il·lustre honestedat / mansa víctima morireu: / Dels lliris excels candor / ovstras púrpures seran; etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vehí sens dupte en lo Cel / esteu ab Cristo y Maria/</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En premi de ser Abel, / qui la sanch al Cel envia: / Tresor de tant rich valor / los Cels lo aclamarán; etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda en lo Cap venera / relíquia de vostre Cap, / y amb dó de tant gran esfera / ¿com donar gracias nos sap? / De Roma tant rich tresor / ha vingut, tots cantaran; etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ab est Tresor ja enriquida / Pineda, y sa gran Comarca; / lo concrs tant fora mida / són Temple ja no l’abarca: / Tot Devot logra favor / si invoca de cor al Sant; etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tota urgència general / es també remediada; / si hi ha aixut universal / logra la aygua desitjada: De Deu suspen lo rigor / en la epidèmia mes gran; / Mostráuvos Intercessor / als quius invocant, Sant Joan. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORNADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge y Mártir Precursor, / als fiels que en Pineda están /sempre que us invocaran / siaulos intercessor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V. Fuit homo missus á Deo</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>R. Cui nomen erat Joannes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Deus, qui praesentem diem honorabilem nobis in Beati Joannis Nativitate fecisti, da populis tuis spiritualium gratiam gaudiorum, et omnium fidelium mentes dirige in viam salutis eternae. Per Christum etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V. Gloria et honore coronasti eum Domine. R. Et constituisti eum super opera manum tuarum.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sancti Joannis Baptistae Praecursoris et Martyrie tui, quaesumus, Domine, veneranda festivitas salutaris auxilii nobis praestet effectum. Qui vivis et regnas,etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fora de l’orla: <em>Girona: Estampa de’n Manel Llach, Ferreria Vella 5.</em></span></span></span></span></span></p> 08163-220 Carrer d'Antoni Doltra, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> 41.6287580,2.6899043 474170 4608606 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97538-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97538-02.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart N’existeixen tres versions més. La segona és de l’any 1928, editada per la mateixa impremta, però sota el patrocini de la vídua de Manel Llach. Aquesta versió és diferent i més entenedora, reduïda a dues columnes, tot i que conserva la versió original dels Oremus. La lletra és de mossèn Antoni Doltra i Masferrer (1880-1936) i la música de mossèn Ramon Marquès. La tercera versió és la signada per la Impremta Montalt, amb música de mossèn Ramón Marquès. Finalment, hi ha una darrera versió en color, de l’any 1982, amb una litografia central antiga, feta al boix, lletres blaves i vermelles i particel·la a la part inferior, obra de Josep Perpinyà. 119|98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97540 Goigs en llaor de la Verge Maria de Gracia venerada a la seva ermita de Santa Susanna https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-la-verge-maria-de-gracia-venerada-a-la-seva-ermita-de-santa-susanna XIX-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs a llaor de la Mare de Déu de Gràcia es veneren en una ermita situada al municipi veí de Santa Susanna, en un aplec que congrega els feligresos dels pobles de Pineda de Mar i Santa Susanna, el darrer diumenge del mes de març. </span></span></span></span></span></p> <p>Els goigs, per aquesta versió, estan editats en paper corrent, sense numerar. Tampoc és coneix l’autor ni la impremta. A l’encapçalament, enquadrat al centre, de color negre, es pot veure una representació de la Mare de Déu de Gràcia, a l’interior d’una capelleta o fornícula ornamentada amb motius vegetals i geomètrics. Està asseguda sobre un bell tron decorat amb reminiscències gòtiques. Està abillada amb una túnica (blanca) cenyida per un cíngol i un mantell desproporcionat que només deixen veure els dits dels peus, nusos. En el cap descansa una corona real amb incrustacions. Sosté el Nen Jesús amb el seu braç esquerra. El rostre, ofereix una doble expressió, mentre que el somriure reflexa una agradable sensació d’alegria, els ulls mostren un matís melangiós. A la mà dreta té i un lliri, i el nen Jesús fa el mateix amb una esfera rematada per una creu.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A ambdós costats de la imatge, dos gerros florits, de color vermell i també ho és el títol del goig. Al verso del goig hi ha un escrit amb una petita explicació i la partitura amb la tornada, a la part inferior. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text que transcrivim a continuació està disposat en tres columnes i diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs en llaor de la Verge Maria de Gràcia / venerada a la seva ermita de Pineda</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LA FESTA, LA SANTA ESGLÉSIA LA CELEBRA EL DIA 8 DE SETEMBRE / L’APLEC S’HI FA EL DILLUNS DE PASQUA FLORIDA.</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De llevant fins a ponent, / des de nord fins a migdia: Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De cara al mar, a la vida, / al cim d’aquest turonet / us fa coixí tot l’esplet / d’aquesta terra florida. / Canta la mar i el vent / i lluu l’estrella del dia://</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Era també primavera / quan l’Angel Sant Gabriel / duia el missatge del cel / a Vós, oh reina encisera: / -Plena de Gràcia-, amatent, / celestial armonia: //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dins vostre si reposava / el Verb de Déu, com un sol, / i reposava al bressol / d’aquell Nadal que brillava / una estrella lluent, / el cant damunt l’establia: //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vós sou la més beneïda / entre les dones del món. /</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>On són, oh Mare, on són / aquells rosers de l’eixida? / Si tingués l’or i l’argent / quina corona us faria:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tothom que puja camina / amb el seu cor a la mà / perquè millor ja no hi ha / per Vós, oh Verge divina, / que un cor net, resplendent / que vessi tot alegria: //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mireu la costa. Reposa. / Tota per Vós s’ha guarnit. / Colliu qui ve penedit, / encorregut com alosa, / a Vós acud penitent / perquè l’amor refugia: //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També patireu la guerra / i els neguits, la dissort; / Vós deturareu la mort / que mig desfeia la terra / i ara tota la gent / mireu com puja, fa via://</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sobre el poblat de Pineda / esteneu dolça, les mans; / els petitets es fan grans; / guardeu-nos tots a la cleda / dels vostres braços, que gent / el vostre amor la masia://</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>I com Vós sou nostra Mare / i ens ameu tant i tant, / tots els que vénen i van / us troben dolça de cara; / tota bondat i element / camí segur, santa guia: //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Adéu-siu, Mare dolça, / adéu-siau ens n’anem; / de Vós jamai oblidem / que tot el cor es recolça / en Vós. Es breu el moment / tot ple de goig, Mare pia:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per vostre amor reverent / que ran la Creu tot floria://</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V. Ave Maria, gratia plena, al·leluia //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>R. dominus tecum, al·leluia. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Deus, qui humano generei beatae Mariae virginitate fecunda reparationis gratiam contulisti: concedí; ut quam gratiae Matrem apellamus in terris, eius felici consortio perenniter perfruamur in coelis. Per Christum Dominum Nostrum. Amen.</span></span></span></span></span></p> 08163-222 Capella de la Mare de Déu de Gràcia, s/n. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’aplec</span></span><span lang='CA'><span><span> es va recuperar l'any 2007 després de decennis sense commemorar-se. Consta d’una missa en honor a la Mare de Déu on es canten els goigs, una ballada de sardanes i un vermut popular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> 41.6286036,2.6899070 474170 4608588 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97540-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97540-02.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Al verso del goig hi ha un escrit amb una petita explicació i la partitura amb la tornada, a la part inferior que transcrivim a continuació: “Santa Maria de Gràcia, a Pineda. 8 de setembre. Totes aquestes capelles escampades arreu i, com qui diu, fent un pessebre religiós pels camps de la terra beneïda...tenen, quasi bé totes, una mateixa història en dir que són dedicades a unes imatges trobades; i trobades, vol dir que s’han escaigut en el lloc que les veiem ara per un voler de Déu. Cada una té una llegenda preciosa, com és preciós tot allò que fa al que l’esperit vol i cerca i que és la llibertat i no n’hi ha de més viva, ni l’impuls és més fort que quan l’esperit cerca la fugida del món cap a un més enllà que se l’imposa a la persona, que l’esperit el veu cara a cara i els sent cor a cor. Totes aquestes capelles varen caure amb les víctimes innocents assassinades durant la guerra del 1936, perquè les flamarades dels odis eren imponents. Varen caure com s’amaguen després d’una forta riuada. Es que l’iconoclasta no sap el què fa. Aquest matà a Jesucrist. Aquest no es mourà del món com la esta que entra quan se li obra una porta. Serà el que sigui el món pagà. Hi hauria també aquest sector poble i raquític i mesquí i corsecat que pul·lula sempre. Però hi havia aquest altre que el considerem encara d’un gran sentiment, pel què sigui, però era un sentiment; un culte fals, però, era un culte. Ara estem veient com la gent apesarada s’entrega ala passivitat, a la corrent, al viure pel viure que en diuen bona sort o mala sort, sense saber qui la porta i qui la fa. El pessimisme els fa obrar com d’esma i com unes rècules van estirant el carro de les vides plenes de misèries i de pols. Aquestes capelletes han anat ressucitant a mesura que la llibertat de la terra, que el Rei en Pere pronunciava, retornava a complir els esperits nobles; i així aquesta capelleta dedicada a la Verge de Pineda ha estat refeta, reconstruïda i exosranda admirablement perquè així ho volgué la Verge Maria. Puix Ella, segons ens diu la bona dona Rosa Pimàs, feu moure els feligresos de Pineda, de Santa Susagna i d’altres indrets a que, agraïts pels beneficis rebuts de la seva generosa mà, apuntalessin la seva ermiteta. Com puja la flor de l’esperit. Com dissimula les espines d’aquest ars de la no pietat, pitjor que la impietat. Avui encara la gent demana l’aigua com sempre ho han fet, però no la demanen a qui la pot donar. El deu-nos aigua, Magestat, no fa aclamar els núvols escampats pel cel, i aquest poble que no es troba lliure com aquell del qual el Rei li definia la terra poblada de llibertat, rondina i es plany amb un renec de desconfiança, que és el més trist, dient: no plou... ¿I què voleu que plogui si el mort de sed és com el que fuig de la font! Es que sent l’eixut de l’ànima. Aquestes Santes Imatges de només eixir de la capella la pluja rentava la terra i refrescava els cossos i eixamorava els esperits. Aleshores si que la gent vivia encara que fos sobre les brases perquè la lluita i les dificultats són necessàries puix que són la base, el motiu del mèrit, del triomf, del crit de la victòria. Aquestes Imatges Santes són la Mà de Déu, que cal veure-la beneint a qui la implora”.Particel·la amb la tornada: “De llevant fins a ponent, / des de nord fins a migdia: Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. // De cara al mar, a la vida, / al cim d’aquest turonet / us fa coixí tot l’esplet / d’aquesta terra florida. / Canta la mar i el vent / i lluu l’estrella del dia:// Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent.” 119|98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
98072 Pins pinyoners de can Cassola https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyoners-de-can-cassola <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya. </em>18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els pins pinyoners (<em>Pinus pinea</em>) de can Cassola estan ubicats, ambdós en el mateix marge, a una trentena de metres l’un de l’altre, a mà dreta del camí que un cop deixada la pista principal, mena cap a la casa per la façana orientada al nord-est.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer és el que està més a prop del camí i de la pallissa mig ensorrada. Creix en ple marge, i està envoltat de vegetació que impedeix aproximar-se. El contorn de la soca mesura uns 3,5 m. de perímetre i el tronc supera els 2,5 m. de diàmetre per una alçada d’uns 15 m. La capçada és uniforme en forma d’ombrel·la, tot i tenir alguna branca morta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El segon també creix en el marge, una trentena de metres més al nord. S’hi accedeix fàcilment entrant per un corriolet que hi ha per sota del primer espècimen. El contorn de la soca i el volt de canó mesuren uns dos metres de diàmetre ja que l’arbre és totalment rectilini. No s’observa cap ferida al tronc. L’escorça és vermellosa i gruixuda i la capçada de més de 18 m. se sustenta a través d’una brancada potent amb algunes de recargolades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són arbres perennifolis amb fulles en forma d’agulla, agrupades de dos en dos, de 10 a 15 cm de longitud, d’un color verd intens acabades en punxa. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que va passant del color verd al color marró, d’entre vuit a catorze centímetres, que madura al tercer any, que és quan cauen els pinyons protegits per una closca forta d’uns 15 a 20 mm. de longitud. </span></span></span></span></span></p> 08163-254 Can Cassola, s/n. 41.6316300,2.6739400 472841 4608929 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-06.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2024-11-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart No han estat mai podats, però no se’ls observa cap malaltia. És el pi més resistent als incendis forestals per la seva escorça gruixuda i per la capçada que normalment queda allunyada del terra, la qual cosa permet que el foc pugui en determinades circumstàncies, passar per sota. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97009 Xiprer del cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-del-cementiri <p><span><span><span><span lang='CA'>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d'un xiprer de Monterrei o de Lambert (<em>Cupressus macrocarpa</em>) que s'ubica en el recinte del cementiri municipal, en un dels parterres de l’avinguda principal del cementiri, a mà dreta, abans d’arribar a la capella. És un espècimen d’un centenar d’anys, que mesura 22 m. d’alçada, per un perímetre de volta de canó de 4,70 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre perennifoli, que en bones condicions presenta un port piramidal mentre és jove i en forma de cúpula, quan envelleix de manera natural. El seu tronc és gruixut, amb una amplada de soca important i amb una escorça grisenca i profundament esquerdada que es desprèn en tires verticals. És endèmica de la costa central de Califòrnia emprada com a ornamental a Catalunya i resisteix molt bé al salnitre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les branques són gruixudes, amb fulles escamoses d’entre 1 i 2 mm de longitud i de color verd. Les pinyes són globoses de 8 a 14 mm de diàmetre i amb les escates mucronades.</span></span></span></span></span></p> 08163-167 Carrer del Consolat de Mar, núm. 39 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1930, segons queda recollit al dietari de la vila, es van traslladar les restes al nou cementiri, i l’antic cementiri es va convertir en plaça pública, tot i que és propietat de la parròquia de Santa Maria; l’actual plaça de l’Església i la plaça de Pius XII. El cementiri de Pineda acull també els difunts de Santa Susanna. L’arbre, s’hauria plantat en aquell moment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya preserva a la cartoteca digital el projecte de cementiri públic per a la vila de Pineda, que està datat a Barcelona, el 23 de desembre de 1915 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada. </span></span></span></span></span></p> 41.6260675,2.6998715 474999 4608304 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-04foto-cabre-junqueras.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-05.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els xiprers que es troben plantats als cementiris tenen un significat espiritual i cultural profund. Aquests arbres de forma esvelta i perenne simbolitzen l'eternitat i la immortalitat i el seu ús no només és propi de la cultura cristiana sinó que és comú en altres tradicions d'arreu del món.En moltes tradicions, el xiprer representa la connexió entre el cel i la terra, i és un símbol d'elevació espiritual. La presència de xiprers als cementiris s'interpreta en el cristianisme com un pont perquè les ànimes trobin la vida eterna i la resurrecció, en una analogia amb aquests arbres frondosos i de manera ascendent. A més, la longevitat del xiprer i la resistència a la descomposició es veuen com un reflex de la vida eterna. A l'antiga Grècia, la raó per la qual es plantaven xiprers als cementiris s'explica en el mite de Ciparís, un jove que va assassinar per accident el seu cérvol domesticat. Com que se sentia culpable, va demanar al déu Apol·lo que el convertís en un xiprer per a poder plorar-lo. Des de llavors, els grecs van adquirir el costum de plantar xiprers als cementiris. També ho van fer els romans, que van consagrar el xiprer al déu infernal Plutó amb l'adjectiu “fúnebre”, significat que encara té aquest arbre avui dia. Col·locar una branca de xiprer a la porta d'una casa era símbol de mort.Més tard, ja a l'Europa medieval, el xiprer es va convertir en un símbol comú de dol. Es plantava en cementiris cristians com un recordatori de la vida després de la mort i la resurrecció, esdevenint un símbol universal de dol i esperança eterna. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97960 Era de can Cassola https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-cassola <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>FLORES, Montserrat; POBLET, Laura (2003). 'Ara ve el segar i el batre', dins <em><span>Revista de música i cultura popular Caramella, 4. </span></em>Associació Caramella: Prats de Lluçanès.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XX Cobert per la vegetació però en bon estat de conservació. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Espai, destinat a apilar gavelles o a batre les espigues per separar el gra de la palla de can Cassola. És de planta circular, de 20 m. de diàmetre, envoltat per un mur perimetral de pedra i argamassa que s’adapta a l'orografia del terreny. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La part superior està resseguida per una filera de maó pla. El terra està recobert per cairons, alguns d’ells amb ditades transversals. El creixement de vegetació herbàcia i arbustiva està malmetent l'espai.</span></span></span></span></span></p> 08163-247 Can Cassola, s/n. <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest espai present antigament a gairebé totes les masies i masos de Pineda de Mar, està relacionat amb el cultiu de secà. Tot i que poden ser de terra batuda, la de can Cassola està recoberta per cairons. El sistema constructiu és sempre o gairebé sempre el mateix, a banda de l’espai escollit, aquest s’envolta per un muret amb parament de pedra, arrebossat per morter de calç i part superior protegida per una filera de maons col·locats a pla, que a més de protegir l’estructura general del mur, permet utilitzar-lo com a pedrís per a seure-hi. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’era s’hi posaven els cereals o llegums per batre’ls, amb l’objectiu d’aixafar les garbes i separar la palla del gra. Tot i que l’acció de batre es pot fer a mà, i llavors les eres són més petites, les cases amb força terra de cultiu empraven una bèstia de sang, en el sentit circular i són aquestes les que disposen d’eres de grans dimensions que permeten fer voltar la mula.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La feina de batre es feia a l’estiu, al mes de juliol, ja que els dies són els més llargs i assolellats. En anys de bona collita, podia allargar-se cap al mes d’agost. Un cop acabada la campanya del batre, en el cas de les eres de terra batuda, els pagesos acostumaven a cobrir o empallotar l’era amb la palla més dolenta per tal de protegir-la de les inclemències del temps. Arribat el bons temps, es rebatrien passant-hi el corró per tal de tornar-lo a deixar en condicions i en apropar-se el temps del batre, es raurava, retirant el pallot amb unes pales i deixant el sòl a punt. Aquest pallot era aprofitat com a fem.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les garbes transportades normalment amb un carro, en arribar a l’era s’estenien de bon matí i ja es podia començar a batre. En acabat, es ventava i s’extreia la palla més llarga, cap a l’exterior, fora de la batuda. I així successivament fins a deixar el gra barrejat amb el boll. A partir d’aquí, els homes empraven les forques de lledoner de diferents pollegons els rasclets, els garbells, la dolça tirada per un animal i amb escombres de bruc fins a deixar l’era neta. Un cop net, el gra s’emmagatzemava a les sitges, als graners, o en sacs per a portar-los a vendre. La palla, com a base de l’alimentació per al bestiar i la matèria primera per a l’elaboració dels fems, es conservava en pallisses, o en algun cobert. Però la majoria de pagesos en feien pallers, de base rodona, acabats en punxa que anaven omplint fins a deixar-la curulla.</span></span></span></span></span></span></p> 41.6307367,2.6740310 472848 4608830 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97960-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97960-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97960-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97960-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97960-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97960-06.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-10-11 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda Algunes dites relacionades amb el batre són: “qui no bat al juliol, no bat quan vol” o “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”; “el blat curt o llarg, pel juny ha de ser segat”; “Pel juliol, la forca al coll”; “El juliol, les garbes a l’era i les mules al sol”; “pel juliol, sega qui vol”; “Pel juliol, balla que balla l’eugassada sobre la palla”; “Per Sant Joan, el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner”; “blat de moto esguerrat, blat de moro encertat”. 98|94 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96782 Goigs de l’apòstol Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-lapostol-sant-jaume XIX-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs que es canten en honor i lloança a Sant Jaume (patró d’Espanya i titular de la capella de Pineda de Mar). Transcripció extreta d'una edició de l'any 1982, provinent d’una reproducció més antiga. Impresos per la Impremta Rodríguez de Pineda de Mar. Edició en un únic color, en paper corrent sense numerar. Dibuix i orla al boix. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Quadre delimitat per una orla estreta de motius geomètrics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després de l’encapçalament amb el títol al centre, enquadrat, una representació de Sant Jaume cavaller, abillat amb faldellí, esclavina i capa. Apareix tocat amb una aurèola. A la mà dreta sosté una espasa amb un evident gest combatiu. Munta un animós cavall blanc disposat en corbeta, amb les potes davanteres alçades, un recurs molt habitual del període barroc. Dessota apareixen els caps del que representen soldats musulmans abatuts per la violència del seu atac i espases simitarres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Text disposat en tres columnes. Partitura inferior de la tornada (dues primeres estrofes):</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puix que sempre tan amat / foreu Vos del Salvador, / Sant Jaume Apòstol sagrat / sigueu nostre protector.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Jesucrist sou parent / per Salomé, vostra mare, / i amb xarxes del vostre pare/ els guanyeu son aliment; / i a l’ínclit apostolat / passeu des de pescador, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb Joan vostre germà, / pescàveu a Galilea, / mes Jesús us cridà en terra / i Apòstol us consagrà. / Vos deixeu el mar templet / i segui el Redemptor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per la grandesa del zel / que el vostre cor inflamava / quan el Mesies mostrava / al món el camí del Cel, / us donà el nom encertat / de fill del trò i del terror, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vos tinguéreu el consol, / d’admirar el fill de Déu / refulgint blanc com la neu / i amb lluminàries de sol, / quan per son Pare aclamat / fou en el mont del Tabor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per terres de Palestina / al principi’prediqueu. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després a Espanya passeu / seguint l’esperit que us guia / a donar llum i vrîtat / on encar hi havia error, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan a nostres terres fines / arribeu ple de delit / en la negror de la nit, / al peu se us claven espines / i angelets de llum armats / us curen vostre dolor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per això cada any els infants, / àngels vivents de tot temps, / amb llums i il·lusions ardents / ja us veneren amb afanys. / Ompleneu-los de bondat / i feu pur sempre el seu cor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mentre dins de Saragossa / expandiu la vera Fe, / per confortar-vos vingué / la dolça i virginal Rosa / que un Pilar ens ha deixat / ple de divinal olor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ja Espanya evangelitzada / a Galilea torneu / i allí de nou prediqueu / la doctrina revelada, / fins que Herodes, molt malvat, / us endressa el seu furor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel seu crudel tribunal / degollat impiament, / passeu a un lloc eminent / de la Pàtria Celestial. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primer de l’Apostolat / que morí pel Redemptor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Espanya ha estat traslladat / des d’Orient el vostre cos / iu un tempele meravellós / Galicia us ha dedicat, / on tota la humanitat / us venera amb gran fervor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un corser blanc cavalcant / i armat d’estrenu valor, / als cristians doneu la sort / al Clavijo batallant. / El moro fuig espantat / amb l’ànim ple de terror, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vostre empar s’experimenta / en nostra Santa Capella, / puix sou refugi i farella / d’aquell que a Vos es lamenta. / Mai deixeu desconsolat / a qui us invoqui amb fervor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Si amb vostra alta protecció / es fundà aquesta Capella, / on qui a Vos s’aconella / troba prest consolació. / Feu que ara els devots, de grat, / hi vessin el seu tresor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del veïnat i el poblat / que us veneren amb el cor, / Sant Jaume, Apòstol Sagrat, / sigueu sempre defensor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARTITURA AMB LLETRA.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puix que sempre tan amat / foreu Vos del Salvador, / Sant Jaume Apòstol sagrat / sigueu nostre protector.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Jesucrist sou parent / per Salomé, vostra mare, / i amb xarxes del vostre pare/ els guanyeu son aliment; / i a l’ínclit apostolat / passeu des de pescador, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vp. Anuntiaverunt opera Dei / Rj. Et facta ejus intellexerunt. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Esto Domine plebi tuae, Santificator et custos: ut B. Jacobi Apóstoli tui munita presidiis, et conversatione tipi pláceat, / et secura mente deserviat. Per Christum Dominum Nostrum Rj. Amén.</span></span></span></span></span></p> 08163-67 Camí de Sant Jaume, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> 41.6349156,2.6763538 473043 4609294 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96782-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96782-02.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social Inexistent 2024-09-09 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda 119|98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97501 Les creus https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-creus XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Instal·lació artística dedicada a la verema, situada en un parterre allargassat, que ressegueix el vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda, a tocar de la carretera N-II. Està protegit per una tanca de ferro <em>corten </em>amb un retall central on s’hi pot llegir “Les Creus”, que és com es coneix aquest veïnat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’interior d’aquest espai, hi ha una jardinera rectangular, amb el perímetre resseguit per taulons de fusta. Al seu interior s’hi han plantat varis ceps emparrats amb filat. Al damunt hi ha una capa protectora d’escorça vegetal. Entremig, també realitzat amb ferro <em>corten </em>s’hi poden observar varies figures humanes i una premsa de vi, de cargol del segle XIX-XX, que representen l’escena de la verema. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’exterior d’aquest espai està reblert per pedra picada blanca.</span></span></span></span></span></p> 08163-219 Plaça del rei, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Tradicionalment l’agricultura era el sector que sempre havia ocupat a la major part de la població. Les terres conreades s’estenien des dels turons de Montpalau i la Guàrdia, passant per les fèrtils terres de la plana i fins a tocar de la platja. Els cultius més importants foren el de l’olivera, la vinya i el blat mentre que el cultiu de regadiu estava destinat a les hortalisses. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La documentació que es preserva a l’Arxiu Municipal proporciona informació sobre les qualitats del producte i la superfície conreada. Un dels més importants són els amillaraments de 1858 i de 1862.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’arribada de la plaga de la fil·loxera, l’any 1883, provoca l’abandonament de les vinyes plantades en les zones menys aptes (plantació que es va fer aprofitant els anys de presència de la fil·loxera sobretot a França). Però la plaga s’instal·la definitivament i moltes de les vinyes queden a l’abandó, donant pas a l’aparició dels boscos. </span></span></span></span></span></span></span>La vinya quedà reduïda a la mínima expressió. A finals dels anys 1990 del segle passat, es plantaren vinyes a la zona de can Cànovas per acollir-se a la denominació d’origen Alella.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La família Estany conserva una premsa de vi de cargol descendent i plat de granit, del segle XVII.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6262779,2.6830056 473595 4608332 2019 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97501-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97501-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97501-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97501-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97501-06.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquest monument està dedicat a tot aquest món de la pagesia que ens recorda el passat agrari de Pineda de Mar relacionat amb el conreu de la vinya. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96941 Bellaombra del passeig Marítim 'L'Arbre Verd' https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellaombra-del-passeig-maritim-larbre-verd <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). <em>Guia del medi natural de Pineda de Mar.</em> Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). <em>Guia dels arbres dels Països Catalans</em>. Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). <em>Guia d’arbres per a nois i noies</em>. Cossetània Edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Sant Fost de Campsentelles: Editoral Blume. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La bellaombra o ombú (<em>Phytolacca dioica</em>) està situada en el passeig Marítim de la població, en una rotonda </span></span>a l’alçada del carrer Moragas i Barret. Està protegida per una vorera perimetral pintada de color vermell i blanc i per un seguit de posts de fusta amb un cordó a tot el voltant. També s’acompanya d’un cartell informatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un arbre originari de l'Amèrica del sud i, tot i que en diuen arbre, aquest espècimen és en realitat una planta herbàcia de grans dimensions, que s’adapta molt bé, sobretot a la vora del mar. Pot arribar a tenir una alçada d'entre 8 i 12 m. La seva soca és molt ample, d’uns 6 a 6,5 m. de perímetre, amb nombroses arrels visibles que s’estenen lateralment i prenen formes particulars al voltant del tronc. És aquí on conté les seves reserves d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La brancada es desenvolupa a baixa alçada, amb la qual cosa dona una imatge de capçada globulosa i frondosa. Les fulles són alternes, simples i ovals, amb un color verd clar. Mesuren entre 5 i 15 cm. de llargada per 2,5 a 7,5 cm. d'amplada. És una planta perenne però si la temperatura és molt baixa a l'hivern pot arribar a perdre les fulles. Els fruits són carnosos i tenen un color verd groguenc. Floreix a partir del mes d’abril i fins el juny. </span></span></span></p> 08163-154 Passeig Marítim , s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La memòria popular conta que el pinetenc Joan Llorens i Horta (1844-1899) va dur-lo de l’Argentina en el transcurs del darrer terç del segle XIX i el plantà en l’indret que es coneix, vora del mar, en les terres que llavors eren propietat de la família Serra-Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta planta no s’ha tocat mai i en començar a edificar aquest sector del municipi es protegí.</span></span></span></span></span></p> 41.6214739,2.6907706 474239 4607796 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15404p1630324.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social Arbre o arbreda d'interès 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En les regions natives, se l’anomena ombú, que prové del guaraní i significa bella ombra. En alguns països se la considera una planta invasora. 2151 5.2 2211 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
98194 La Dansa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dansa <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSA i PUJOL, Pompili (1990). <em>Dansar a Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). 'La Dansa de Pineda', dins <em>Balls i Danses del Maresme</em>, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Dansa, és una evolució gradual del Ball d’Almorratxes. Transcrivim el ball segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“PASSEIG:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les balladores són tretes al ball pels macips, que les lliuren a llurs balladors. Mentre dura la treta de balladores pels macips, les parelles volten la plaça al so del motiu A. Aquest passeig dura segons el nombre de balladores que cal treure i les parelles que hi ha per a ballar. Com que el ball es presenta amb sis parelles, n’hi ha prou amb una sola vegada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“PRIMERA TIRADA: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-4 Rístol a la balladora amb salutació a la caiguda del compàs 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5-14 Punt pla de cara i d’esquena, avançant en sentit contra horari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>15-16 Rístol i es deixen anar de les mans</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SEGONA TIRADA: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-12 Tothom vola cap a la seva esquena. Les dones avancen amb punt de perdiu i els homes amb punt pla una mica saltat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-16 En retrobar-se les parelles, s’agafen de la mà dreta i, girant sobre el seu eix, canvien de lloc voltant en sentit horari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERCERA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-16 Es repeteix els compassos 1-16 de la segona tirada però amb els papers invertits; és a dir, els homes per la part de fora i les dones per la part de dins, de manera que al final recuperen la posició inicial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>QUARTA I CINQUENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dones</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-32 Amb les mans a les faldilles, volten sobre el propi eix amb punt pla de costat, girant mitja volta cada 4 compassos en sentit horari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Homes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-32 Inicien una cadena, que coincideix cada 4 compassos amb una balladora, la qual saluden. Avancen com indica el gràfic fent un punt pla una mica saltat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SISENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-2 Rístol a la balladora alhora que aquesta es desplaça al centre i es tanca una rotllana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3-16 Tots els balladors puntegen amb una mica d’aire, avançant tota la rotllana en sentit contra horari. S’acaba amb peus junts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PASSEIG: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En acabar el ball, se sol tornar una altra vegada al moriu A per fer un passeig de sortida”.</span></span></span></span></span></p> 08163-279 Plaça de Catalunya, núm. 1 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda de Mar ha pogut preservar les danses antigues gràcies al treball de la folklorista Sara Llorens (1888-1955), que recollí costums, llegendes i tradicions, cançons i balls del Maresme, i en concret de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pompili Massa (1990), materialitza el recull de totes elles. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Ball d’Almorratxes ha anat evolucionant amb els anys. El ball actual és l’anomenada Dansa. Es balla a partir de la passejada i sense el trencament de les almorratxes, ja que a més hi ha un cost molt elevat cada vegada que se n’havien de comprar. Així que actualment l’Ajuntament en preserva un joc especialment per al ball i un cop aquest acabat, es tornen a guardar per l’any següent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Pineda de Mar, s’introduí el costum de que fossin les dones les que triaven la parella amb qui volien ballar. Avui en dia, les parelles, ja establertes, s’afegeixen a la passejada i volten la plaça, després hi ha les sis tirades amb el cos principal del ball i un passeig final.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les tirades de ball es dansen amb punt pla de cara i esquena i, de vegades, una mica saltat els homes, punt de perdiu les dones i un punteig amb una mica d’aire. Tots els balls de Pineda, inclòs el Contrapàs, eren ballats per parelles. I si bé antigament es ballava amb una cobla de tres quartans, coixinera, flabiol, tamborí i cornamusa, actualment es balla al so d’una cobla. </span></span></span></span></span></p> 41.6274300,2.6894200 474129 4608458 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98194-27901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98194-27902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98194-27903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98194-27904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98194-27905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98194-27906.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97542 Fons documental de la Biblioteca Municipal Serra i Moret https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-municipal-serra-i-moret <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FERRER, Josep i PUJADAS, Joan (1997). <em>Biblioteca popular Manuel Serra i Moret. 75 anys d’història (1922-1997)</em>. Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLORENS, Sara (2006). <em>Rondallari de Pineda</em>. Introducció i estudi de Josefina Roma ; il·lustracions de Waldesca Santana. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORENS, Sara. <em>El Cançoner de Pineda,</em> 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Alta Fulla, 1992. XIV, 359 p. (Facsímil, Barcelona: Horta, 1931).</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORENS, Sara (2004). <em>Epistolari: 1901-1954.</em> Recull, prefaci notes i edició de Joan Pujadas ; pròleg de Josep Ferrer i Costa. Barcelona : Fundació Pere Coromines. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2014). </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><em>Àlbum Sara Llorens: articles de prosa, folklore i política. Reedició dels opuscles Petit aplec d'exemples morals i Monòlegs per a infants.</em> </span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA, Josefina (2006<em>). Sara Llorens, Rondallari de Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La biblioteca municipal Serra i Moret de Pineda de Mar conserva en el seu fons una sèrie de documentació relacionada amb el municipi des de la creació de la primera biblioteca popular, l’any 1922. D’aquesta primera activitat es troba dipositat un dietari fet per les diferents bibliotecàries que han passat per la institució, que va des de l’any 1922 fins el 1998. Es tracta d’anotacions, en 11 volums, on les direccions portaven registre de tots aquells esdeveniments, activitats i incidències que passaven diàriament a la biblioteca. Són una eina molt interessant per poder comprendre i tenir una millor visió del dia a dia d’una organització d’aquesta mena al llarg dels anys. Aquests dietaris van servir per la celebració dels 75 anys d’història (1922-1997) de la Biblioteca Popular Serra i Moret i l’edició de la monografia a cura de Josep Ferrer i Joan Pujades (1997).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També conserva un fons relacionat amb la figura de Sara Llorens:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Major, 57 : un curtmetratge sobre Sara Llorens i M. Serra i Moret. Pineda de Mar : Cinemart: Montpalaufilms : Marpuig, 2016. 1 disc òptic (DVD) : b/n, so.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durada: 14 min. Realitzada el 2016. Actors: Verònica Rebollo, Andrés Martín.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Carpeta amb articles i retalls de diaris que en parlen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Apunts i treballs de cursos organitzats a la Universitat de Barcelona sobre la figura de la folklorista.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primeres edicions de les seves obres:</span></span></span></span></span> “El Cançoner de Pineda” de 1931;<span><span><span><span lang='CA'><span> facsímil del mateix títol [El Cançoner de Pineda] de l’any 1992; <span><span><span><span lang='CA'><span>“Monolechs”, de l’any 1913; i<span><span><span><span lang='CA'><span> “<em>Monòlegs per a infants</em>” de l’any 1918. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-223 Carrer del Progrés, núm. 22 41.6241406,2.6935279 474470 4608092 1922 endavant 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97542-22302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97542-22303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97542-22304.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La primera edició de “Monolechs”, de l’any 1913 presenta un format reencuadernat en tapa dura del quadern número 275 de la col·lecció editorial Lectura Popular-Biblioteca d’autors catalans. Es van publicar 364 quaderns, en 21 volums que aparegueren setmanalment des de l’any 1913 fins l’any 1921. De la primera edició de “Monòlegs per a infants” del 1918 n’hi ha dos exemplars. Un en el format original i l’altre reencuadernat en tapa dura. Aquestes edicions van ser publicades per J. Horta, a Barcelona. D’aquesta obra també hi ha dos volums de la segona edició, aquest cop ampliada i il·lustrada per J. Ribot, publicada l’any 1929 per Les Edicions de l’Arc de Bara, a Valls. 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97258 Capella de la Mare de Déu del Carme https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-4 XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La capelleta de la Mare de Déu del Carme està situada en un lateral de la plaça, al costat d’una mèlia amb un petit parterre enjardinat i protegida per una barana de ferro. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És una construcció austera, a la qual s’hi accedeix des de la part frontal, pujant dos graons Està formada per una estructura piramidal, de maó pla, amb un pedrís a banda i banda i una creu al capdamunt. A la part davantera, hi ha dues portelles de ferro i de vidre. La superior, que tanca amb clau, ressegueix la forma piramidal. Al seu interior hi ha una fornícula enrajolada amb rajols blancs i blaus i motius marins. Al mig hi ha la imatge de la Mare de Deu del Carme amb el Nen Jesús als seus braços. A cada costat, hi ha un tros de corall blanc i una espalmatòria. A la part inferior, hi ha una segona portella de vidre tancada amb un cadenat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha dos recordatoris collats a la paret. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer diu així: <em>“ASSOCIACIÓN / DE VECINOS / VIRGEN DEL CARMEN / Con esta placa</em>, <em>La Asociación de Vecinos Virgen del Carmen / y la nueva Junta Directiva, quiere homenajear a todas aquellas / persones que han colaborado a lo largo de todos estos años / para que se haya podido celebrar nuestra fiesta y tener / siempre unidos a todos los vecinos y llevarlos siempre con / nosotros en el recuerdo y en el corazón. / ¡Simplemente Gracias! / La Junta / Pineda de Mar, 13 de Juliol del 2012.”</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La placa inferior duu una imatge a mà esquera de la Mare de Déu del Carme i a mà dreta l’escut de Pineda de Mar amb el següent text: <em>“EL AYUNTAMIENTO / DE PINEDA DE MAR / Y LA ASOCIACIÓN DE VECINOS / VIRGEN DEL CARMEN / A / Nuestra Patrona LA VIRGEN DEL CARMEN. / Como muestra de veneración y en agradecimiento / por la protección y cuidado de nuestra barriada / Pineda de Mar a 16 de Juliol de 2012”.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-200 Plaça del Carme, s/n <p><span><span><span>La Mare de Déu del Carme és la patrona de moltes poblacions del litoral mediterrani i també dels mariners. A Pineda de Mar, hi ha el barri del Carme, que celebra amb molta devoció la seva festa, el 16 de juliol. Amb els anys s’ha convertit en una celebració popular molt concorreguda, no només pel veïnats del barri sinó per altres poblacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el cap des setmana s’acostumen a fer diversos actes, amb ball, espectacles per a grans i animacions infantils. L’ofrena acostuma a fer-se el diumenge amb la “<em>Hermandad Vinrgen del Rocio de Pineda</em>”.</span></span></span></p> 41.6277934,2.6940426 474514 4608497 2012 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97258-20001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97258-20002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97258-20003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97258-20004.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97770 Font de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jaume-5 La font ja no raja i algun tram de la conducció ha estat malmès. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font de Sant Jaume està situada entre el mas Castellar, el molí de Castellar i l’ermita de Sant Jaume, al peu d’un plataner de tres branques de grans dimensions. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Només baixar la rampa en direcció a l’arbre, s’observa un mur de pedra arrebossat d’una trentena de centímetres d’amplada per una trentena de metres de llargada que sorgeix de sota terra. Els maons que recobreixen la part superior estan al descobert en quatre indrets. Al seu interior hi ha una canal que servia per a portar l’aigua fins al broc. A l’altre extrem, hi ha la font pròpiament dita. Actualment seca i un xic malmesa. El broll d’aigua era de la mida de la canal. No es conserva ni la pica, ni l’abeurador ni el safareig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En una fotografia de principis de segle XX, s’hi pot veure una primera pica de recollida d’aigua, emprada bàsicament per a beure-hi directament o per omplir càntirs i gerres. D’aquí sobreeixia a una segona pica allargassada que era emprada com abeurador però que transportava l’aigua cap a un safareig on les dones hi anaven a rentar la roba. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta deu d’aigua té el seu naixement entre els contraforts del coll dels Altars, que donen naixement al torrent de Sant Jaume per una banda, i de dos afluents de la riera de Pineda que s’originen en el vessant de migdia del turó de Montpalau, a llevant de can Martorell. A banda dels pous verticals d’escapatòria situats en llarg del seu recorregut, es conserva la portella d’accés a la mina que està situada a mà esquerra, en el mur del barri d’accés al mas Castellar. </span></span></span></span></span></p> 08163-234 Turó de Sant Jaume, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El topònim s’origina a partir de la presència de l’ermita que li dona nom. És un indret ombrívol, freqüentat no només per excursionistes i escoles, sinó que anualment, des de l’any 1926 s’hi celebra un aplec. Tot i que ha tingut alguna interrupció en el temps, des de l’any 1979, l’associació de veïns del barri de les Creus organitza, entre el darrer diumenge del mes de maig, o la primera setmana de juny, la festa de Sant Jaume, amb una missa en honor del sant, una ballada de sardanes amb una cobla i una arrossada popular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actual propietària del molí recorda entrar-hi amb el pare i l'avi. i ajudar a fer-ne el manteniment fins a la deu d’aigua.</span></span></span></span></span></p> 41.6350629,2.6767963 473081 4609309 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-06.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc