Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96897 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-35 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XI-XXI | <p>El primer nucli urbà de l'actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>Aquesta fou la principal via de comunicació fins que s'obrí <span><span><span>l’actual N-II, coneguda inicialment com la reial, entre 1860 i 1862. Va fer perdre la funció que havia fet fins llavors. Els noms que es van assignar a la N-II foren carrer de La Riera i de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu pas hi trobem habitatges senyorials i d’altres més humils. També comerços i tallers. El 1914 es documenta un constructor de carros, al número 22, un veterinari, al 34, un baster al 51, dues botigues de queviures al 65 i 83 i un ferrer al 66. El 1931 s’instal·la una farmàcia, al 28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major als anys 30 del segle passat encara era de terra.</span></span></span></p> | 08163-138 | Carrer Major, carrer Ciutadans i carrer de Sant Antoni | <p>Tot i l’existència del castell i d’algunes masies aïllades, la formació del primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar no arribarà fins a la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, i amb la formació de <em>la pobla de Sa Boada</em>, primer nucli urbà al voltant de l’església de Santa Maria de Pineda<em>.</em></p> <p>És possiblement aquest primer poblament situat a les parts altes del territori que podria donar origen al nom de la població, Pineda, esmentat per primera vegada l’any 947, amb el topònim <em>Pineta</em>, que en llatí significa lloc elevat.</p> | 41.6276203,2.6891918 | 474110 | 4608479 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13806.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98171 | Mas Roget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roget | XVII-XX | En estat ruinós. | <p>Can Roget s'aixeca en una plana que en el seu temps estaria explotada intensament, però que s'ha anat abandonant restant espais puntuals d'hivernacles. El mas seria el centre de la producció agrícola, però amb l'abandonament de la terra es produiria el de la casa. Malauradament el seu estat actual només permet descriure una casa de planta rectangular amb planta baixa i pis i amb la coberta a dues aigües, i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</p> <p>Al cos principal, s'hi adossa un altre cos en angle de 90º a la part de ponent de la façana, més modern. Només podem destacar les restes de dos rellotges de sol, situats molt a prop un de l'altre, però també molt desdibuixats.</p> <p>Una mica més al nord hi veiem les restes d'un pou d'aigua; i més amunt, una bassa.</p> | 08163-266 | Plana de can Cassola, s/n | <p>Segons informació oral que ens han facilitat, el nom de la casa (mas Roget) prové de l'època de la Guerra Civil espanyola o posterior perquè deien que el propietari era 'un roig'.</p> | 41.6332392,2.6752165 | 472949 | 4609108 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98171-26601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98171-26602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98171-26603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98171-26604.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98120 | Pont de la línia del ferrocarril de la riera de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-linia-del-ferrocarril-de-la-riera-de-pineda | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pont fet amb bigues de formigó pre-tensat sostingut per estreps fets de pedra i maó, preparats per a via doble des del segle XIX. El parament combina el paredat mixt, amb el maó vist i l'escaire, arrodonit amb pedra posada a trencajunt.</span></span></span></span></span></p> | 08163-264 | Línia de mar, al sud-oest del municipi | <p>Segons informació facilitada per Xavier Nubiola, enginyer especialista en la línia fèrria de la costa, que pertany al Cercle Històric Miquel Biada de Mataró, la línia del ferrocarril per la costa va haver de construir nombrosos ponts per creuar les rieres o rambles que evacuen les aigües pluvials de la serralada litoral cap el mar. Inicialment es van fer de fusta, amb alguna excepció, pel menor cost i rapidesa de construcció, però a causa de les elevades despeses de manteniment es pren la decisió de substituir-los successivament a finals del segle XIX amb piles obertes i estreps de maó i pedra, en combinació amb bigues metàl·liques de ferro al tauler, ja que degut la poca altura del rasant de la via no hi havia lloc per fer arcs o voltes tancades de fàbrica.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Posteriorment hi ha hagut canvis per instal·lar la via doble fins Arenys de Mar, i reforçar les estructures per suportar l’increment de pes dels trens. El que trobem ara son lloses de formigó armat que van substituir les bigues de ferro cap als anys 1980-1990. Tot i que els estreps i pilars antics en fàbrica de maó i pedra s’han conservat quasi sempre. El poc espai entre via i tauler queda en evidència pel fet que, a vegades trobem petits trams de la via amb travesses de fusta, això es deu al fet que sota hi ha un desguàs antic i no dona espai suficient per a les noves travesses de formigó més gruixudes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer pont a la riera de Pineda (km 50,372) era de fusta<a>, ja que, l’agost de 1869, la junta directiva de la companyia del ferrocarril comentà que s’havien de reparar els ponts de Pineda i de Santa Susanna i s’acordà <em>«proceder a las obras de refuerzo necesarias y a la construcción del estribo izquierdo del de Santa Susanna por ser el que tiene la madera más carcomida…».</em> Tot i l’esforç realitzat en la renovació i en la reconstrucció dels ponts, la Dirección General de Obras Públicas instà l’empresa a col·locar <em>«a la mayor brevedad posible (…) los tramos de hierro definitivos en los puentes que aún carecen de ellos…».</em> </a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per tant, aquest pont juntament amb el de la riera de Santa Susanna, va ser un dels primers en ser substituït per altre de bigues de ferro d’ànima plena construït per la <em>Maquinista Terrestre y Marítima </em>(M.T.M.), d’un sol tram de 20 m. (llum lliure de 18,8 m.) amb els corresponents estreps de fàbrica de maó i pedra, preparats per la via doble des del segle XIX i que mai s’ha instal·lat, i que es conserven actualment. Als anys 1980 el pont de ferro, es va canviar per un tauler amb bigues de formigó pre-tensat, que es el que trobem ara. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú, conserva un pont de ferro que assegura era el que estava a la riera de Pineda, tot i que el plànol que mostren es del pont a la riera de Vall de Gurp, terme de Blanes, de 24,2 m., primer pont de ferro construït el 1869 per MTM.</span></span></span></span></span></p> | 41.6195900,2.6847800 | 473739 | 4607589 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98120-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98120-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98120-04.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Posteriorment hi ha hagut canvis per instal·lar la via doble fins Arenys de Mar, i reforçar les estructures per suportar l’increment de pes dels trens. Al terme de Pineda de Mar trobem dos claveguerons de tres clars (tajeas) al torrent del Convent (km 49,160) i al torrent del Correu (km 49, 800) segons el perfil longitudinal de la línea de Barcelona a Empalme por Mataró de la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante (M.Z.A.). Els clars del primer de 0,85 m i el segon de 0.60 m. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98183 | Ca n'Oliver de Sitjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliver-de-sitjar | <p>FORMAROLI, Claudia i ROMERO, Laura (2017). <em>Canvi d'ús a escola granja de la masia l'Oliver de Can Sitjar</em>. Treball de Fi de Grau en arquitectura tècnica i edificació de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XXI | <p>Ca n'Oliver de Sitjar es troba als peus del vessant oriental del turó de Montpalau, al vessant dret de la riera de Pineda. Es tracta d'una masia de llarga tradició però que ha estat molts anys abandonada i darrerament s'ha fet una reforma considerable. Al no poder accedir-hi es fa difícil fer-ne una avaluació. Però es troba en l'eix principal que durant molts segles ha dominat aquest territori vinculat a Sant Pere del Riu; amb finques tan importants com mas Cànoves o Sant Jaume. A més, el nom de Sitjar denota la possibilitat de relacionar-se amb elements de producció agrícola (emmagatzematge del gra).</p> <p>L'edifici és un conjunt de volums de diferents dimensions que es van adaptant al terreny, generant espais molt diversos i oferint vistes a mar i muntanya segons la seva orientació. Degut a l'acusat desnivell del terreny, es van generant una sèrie de nivells en l'edifici soterrats, semisoterrats i exteriors, podent-los simplificar en planta semisoterrani, planta baixa, planta primera i planta segona (Formaroli i Romero, 2017).</p> | 08163-275 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | <p>Segons Formaroli i Romero (2017), els orígens de la casa remunten al 1800 aproximadament, quan era la típica masia on vivien els masovers que s'ocupaven de les oliveres que tenien en tota la superfície de la parcel·la, d'aquí el nom de l'oliver de can Sitjar. Però sembla més aviat la data de la darrera gran reforma. Anys més tard, el cultiu principal fou la vinya, fins l'arribada de la fil·loxera, cap a l'any 1880, obligant als masovers a canviar la tipologia de cultiu, i convertir els terrenys en camps de regadiu i conreu, utilitzant la masia com a residència dels masovers i com a magatzem per a les collites. En aquest moment, sorgeix la necessitat de tenir treballadors per ajudar al conreu dels camps, els quals passaren a viure també a la masia, provocant així una de les grans modificacions principals de l'edifici, la creació de totes les particions interiors amb la finalitat de crear-hi estances. </p> <p>Fins fa uns trenta o quaranta anys que es varen deixar de conrear els camps, i es destinà la casa per a la família i com a magatzem agrícola fins a final dels anys 90. Des de llavors fins a l'actualitat, la masia ha estat abandonada.</p> | 41.6419663,2.6771205 | 473110 | 4610076 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98183-27501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98183-27502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98183-27503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98183-04caloliversitja1970.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s'ha pogut accedir a la finca. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96704 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> | XVII-XXI | Deteriorament generalitzat de paraments, coberta i obertures. Presenta vegetació invasiva. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Té tres crugies perpendiculars a la façana.</p> <p>Destaca el portal rodó dovellat, aixecat del nivell del sòl i finestres amb llinda recta i brancals i ampits de pedra. Té dos cossos adossats, i la pallissa a part, amb la corresponent arcada, d'obra sobre muntants de pedra, de planta rectangular.</p> <p>Al davant es conserva l'era i també es conserven quatre bases de premsa.</p> | 08163-8 | Carrer de can Teixidor, s/n. | <p>Segons Bonet i Garí, l'edifici és del segle XVII.</p> <p> </p> | 41.6228073,2.6691413 | 472438 | 4607951 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0804.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Té un rellotge de sol a la façana. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 98075 | Rellotge de sol de matí de la torre Manola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-la-torre-manola | <p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</p> <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-est. Està situat a la façana de migdia, a la planta pis, a mà esquerra d’un gran finestral amb la llinda a punt d’esfondrar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, molt desgastat. Presenta un marc perimetral amb capcer rectangular on es llegeix, per sobre del gnòmon, el número “8”, que en aquest indret voldria senyalar la data de realització: 18?? / ??8? o bé ???8, aquesta darrera opció poc improbable ja que la data acostuma a trobar-se ben centrada, si més no simètrica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part inferior dreta també es poden veure les restes d’un esgrafiat de motius vegetals que amb la polarització de la imatge sembla que emmarcava tot el rellotge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’observen, les restes de les línies horàries que neixen del voltant del gnòmon, de vareta, que anirien des de les 6 del matí fins a les 4 de la tarda. </span></span></span></span></span></p> | 08163-257 | Torre Manola, s/n. | <p>Segons Bonet Garí (1985), la casa de Santa Anna era un alou del castell de Montpalau. Aquesta situació, a l'època feudal, ens diu com n'era considerada durant els segles XII i XIII i, per tant, les propietats que tenien també eren importants. Hi residiren els comtes de Creixell.</p> <p>El seu topònim, derivat d'amindola o amigdola, es troba documentat els anys 984 i 1109. Els seus propietaris, aloers i cavallers cognomenats Merola, apareixen esmentats en diversos documents a partir del segle XII. Durant els segles XIII i XIV els trobem vinculats als vescomtes de Cabrera. Posteriorment es refonen amb la família osonenca dels Montrodon i més tard amb els Vilana, tot i continuaven anomenant-se, durant el segle XVI, senyors de Merola o Menola.</p> <p>Els darrers propietaris es deien Borrell, i van haver de deixar la casa pel seu mal estat. Darrerament es vengueren les terres dels entorns, i sols es quedaren les parets al clos dels murs del pati.</p> | 41.6318000,2.6691700 | 472444 | 4608950 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98075-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98075-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98075-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98075-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98075-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98075-06-afcecemcx5469torre-de-santa-anna1930-manuel-caballer.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. A la mateixa alçada, però a la façana orientada a al sud-oest hi ha les restes del rellotge de tarda. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98076 | Rellotge de sol de tarda de la torre Manola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-la-torre-manola | <p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</p> <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> | XVIII-XX | Només es conserva parcialment. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Restes d’un rellotge de sol de tarda, del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-oest. Està situat a l’extrem dret de la façana de ponent, a la planta pis, a mà esquerra dreta d’un finestral esfondrat, que només conserva part d’un arc lobulat al brancal esquerre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, molt desgastat. Presenta un marc perimetral amb capcer rectangular i l’orifici del gnòmon. En una imatge de 1930 realitzada per Manuel Caballer, tot i que conserva el gnòmon, de vareta, el rellotge sembla ja força desgastat, i la part esquerra del quadrant ja no està sencera.</span></span></span></span></span></p> | 08163-258 | Torre Manola, s/n. | <p>Segons Bonet Garí (1985), la casa de Santa Anna era un alou del castell de Montpalau. Aquesta situació, a l'època feudal, ens diu com n'era considerada durant els segles XII i XIII i, per tant, les propietats que tenien també eren importants. Hi residiren els Comtes de Creixell.</p> <p>El seu topònim, derivat d'amindola o amigdola, es troba documentat els anys 984 i 1109. Els seus propietaris, aloers i cavallers cognomenats Merola, apareixen esmentats en diversos documents a partir del segle XII. Durant els segles XIII i XIV els trobem vinculats als vescomtes de Cabrera. Posteriorment es refonen amb la família osonenca dels Montrodon i més tard amb els Vilana, tot i continuaven anomenant-se, durant el segle XVI, senyors de Merola o Menola.</p> <p>Els darrers propietaris es deien Borrell, i van haver de deixar la casa pel seu mal estat. Darrerament es vengueren les terres dels entorns, i sols es quedaren les parets al clos dels murs del pati.</p> | 41.6318100,2.6691500 | 472442 | 4608951 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98076-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98076-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98076-03-afcecemcx5469torre-de-santa-anna1930-manuel-caballer.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. A la mateixa alçada, però a la façana orientada a sud-est hi ha el rellotge de matí. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96697 | Torre de Manola, torre de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-manola-torre-de-santa-anna | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> | XII-XX | Es troba molt enrunada, sense coberta, amb esquerdes importants en els murs i coberta de vegetació. | <p>Santa Anna o Torre Manola és una masia als quatre vents fortificada a l'entorn d'una torre de secció cilíndrica, situada en una zona alta que domina bona part del paisatge entre els contraforts del Montnegre i la mar. El cos principal és de planta quadrada i constava de soterrani, planta baixa i dos pisos. La coberta, quan en tenia, era a quatre aigües. La superfície de la planta baixa edificada és de 241 m. quadrats, més la capella (també enrunada). El celler fa 207 m2, i tenia tres naus. Els edificis estaven units per un pati envoltat d'un mur amb el seu portal d'accés.</p> <p>La construcció principal és del segle XV i conserva elements com les finestres, de les quals es conserven només les decoracions dels suports laterals de les llindes, molt malmeses. Té altres finestres rectangulars amb llinda recta i motllurades. No es conserva res del portal rodó adovellat.</p> <p>El material bàsic de construcció és la pedra combinant la maçoneria i els carreus, al angles. La capella és d'una sola nau i està situada al pati davanter, al costat dret del portal d'accés al recinte. A la façana encara s'hi pot veure les restes de l'espadanya i el portal rodó adovellat. A la construcció s'hi combina l'obra vista arrebossada i la pedra irregular. Probablement la seva construcció no és anterior al segle XVII.</p> | 08163-1 | Sot de la Torre | <p>Segons Bonet Garí (1983), la casa de Santa Anna era un alou del castell de Montpalau. Aquesta situació, a l'època feudal, ens diu com n'era considerada durant els segles XII i XIII i, per tant, les propietats que tenien també eren importants.Hi residiren els Comtes de Creixell.</p> <p>El seu topònim, derivat d'amindola o amigdola, es troba documentat els anys 984 i 1109. Els seus propietaris, aloers i cavallers cognomenats Merola, apareixen esmentats en diversos documents a partir del segle XII. Durant els segles XIII i XIV els trobem vinculats als vescomtes de Cabrera. Posteriorment es refonen amb la família osonenca dels Montrodon i més tard amb els Vilana, tot i que continuaven anomenant-se, durant el segle XVI, senyors de Merola o Menola.</p> <p>Els darrers propietaris es deien Borrell, i van haver de deixar la casa pel seu mal estat. Darrerament es vengueren les terres dels entorns, i sols es quedaren les parets al clos dels murs del pati.</p> | 41.6319115,2.6690233 | 472432 | 4608962 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0106.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El nom de la masia i la torre es troben escrits de formes diverses: Merola, Menola o Manola.A l'obra de Lluís Bonet (1983) s'hi pot trobar bons dibuixos d'alçats, plantes i seccions de la casa. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 97042 | Festa Major gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-gran | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> <p> </p> | XIX-XXI | <p><span><span><span lang='CA'>La tradicional Festa Major a Pineda de Mar se celebra p</span></span></span>er Sant Joan Baptista, o Sant Joan Gros, el 29 d'agost, <span><span><span lang='CA'>que coincideix amb el degollament de Sant Joan, </span></span></span>ja que és el patró de la vila. Tot i que l'església està dedicada a la Mare de Déu.</p> <p>En plena temporada alta d'estiueig se celebra la principal festa de la població, una setmana plena d'activitats organitzades per les entitats i els veïns i veïnes de Pineda de Mar, on s'ofereix un programa per a tots els públics, joves, grans i petits. S'inicia amb una sèrie d'ofrenes de les entitats al Sant Patró per demanar bons auguris seguit per l'anunci oficial amb una sorollosa repicada de campanes i l'encesa del campanar. A continuació hi ha un seguici amb una espectacular batucada que es desplaça des de l'església fins a la plaça Catalunya, on es fa el pregó de Festa Major, el correfoc i un sopar a l'aire lliure.</p> <p>Els dies següents seran de música, amb concerts, ball i actuacions diverses; activitats esportives, amb curses, torneig d'escacs, bitlles, ciclisme; d'activitats tradicionals com la Tirada d'Art de Pesca (un sistema molt antic de pesca practicada a la costa catalana que va perdurar fins passada la Guerra Civil), la subhasta del peix com es feia antigament, o la trobada de gegants. També tindrem activitats per als més petits amb concursos, espectacles o la festa de l'escuma. Un dels actes més específics de Pineda de Mar és la proclamació de la Pubilla i de l'Hereu.</p> <p>El dia 29 d'agost, és el dia pròpiament del patró, on l'acte central és l'Ofici Solemne, normalment amb la participació d'una cobla i d'una coral. En acabar l'ofici es canten els goigs en honor a Sant Joan i a la plaça de l'Ajuntament es ballen les danses populars de Pineda.</p> <p>El fi de festa, com en altres pobles de la costa és un castell de focs a la platja, i fins l'any vinent.</p> | 08163-171 | Pineda de Mar, s/n | <p>Se'n tenen notícies documentals des de mitjans del segle XIX.</p> <p><span><span><span>Durant un temps l’envelat es muntava a l’espai de l’actual plaça d'Espanya. Era habitual que dues entitats locals muntessin els seus respectius envelats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Festa Major, l’Ajuntament permetia que els particulars utilitzessin l’escorxador per sacrificar-hi el seu bestiar.</span></span></span></p> | 41.6287860,2.6898962 | 474170 | 4608609 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97042-2-pubilles1960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97042-3-ballfestamajor1951.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La festa petita o popularment anomenada «Sant Joan petit» es celebra el 24 de Juny que es el naixement de Sant Joan. Ja fa anys se celebrava una tercera festa, per Sant Joan Evangelista, anomenat Sant Joan de Nadal, que tenia lloc el 27 de Desembre. Se celebrava la festa de la Germandat de Sant Joan Baptista, una mútua popular i de germanor molt antiga on els socis es feien favors en feines del camp i de companyia quan algun d'ells emmalaltia. Aquesta festa era dedicada als socis d’aquesta entitat i es convidava a tot el poble.Per Sant Pere, l’antic barri de pescadors, els aficionats a la pesca i l’entitat «El Mamelló» de vela llatina celebren la tradicional revetlla. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 97126 | Monument a la plaça del Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-placa-del-mar | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La plaça del Mar és un espai triangular situat en la confluència dels carrers del doctor Bertomeu i Tarragona i de l’avinguda de Nostra Senyora de Montserrat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al bell mig hi ha una estructura quadrangular recoberta de plaques de marbre gris, i al seu interior, una font amb sortidors d’aigua. Al mig del <em>lacus</em>, pintat de color blau, hi ha un basament fet de carreus de pedra amb llums als quatre costats. Al damunt s’erigeix un pilar d’uns tres metres d’alçada aproximada, també de pedra, amb una àncora de ferro colat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El monument està dedicat, tal i com ho indiquen les lletres de metall collades a la part superior als pescadors, que diu així: “Pineda als homes / que de la mar / en feren vida'. A la banda de migdia hi ha l’escut policromat del municipi i al dessota el nom de la plaça “plaça / del / mar”, també en lletres realitzades en metall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part inferior del monument, algú hi va pintar discretament un ratolí i una porta, de color negre.</span></span></span></span></span></p> | 08163-186 | Avinguda Mare de Déu de Montserrat, s/n | <p>S'inaugura l'any 1975.</p> | 41.6228672,2.6916591 | 474314 | 4607951 | 1975 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97126-18602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97126-18603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97126-18605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97126-18606.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La plaça està resseguida per una plantació de tarongers i varis grups d’arbres dels quals destaquen a proximitat de la font, tres oliveres amb bancs al voltant, de fusta i de pedra. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96780 | Capella de Sant Rafael | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-rafael | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> | XX | Ha estat vandalitzada amb grafits a les parets hi s'ha hagut de tancar l'accés a l'interior. També presenta esquerdes i pèrdues de parament i de la coberta. | <p>Petita capella de planta rectangular i una única nau, amb absidiola, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal.</p> <p>Presenta un portal d'entrada dovellat amb la inscripció de '1908', a l'ull central. Les pedres del portal han estat vandalitzades i pintades amb esprai de color blau. Per sobre de la porta, hi ha un òcul circular envoltat per maó vist. Corona la façana un campanar de cadireta sense campana. El parament és de pedra irregular vista i el campanar de maó vist.</p> <p>Destaca una creu de ferro forjat coronant el campanar de cadireta.</p> | 08163-65 | Plaça de can Martorell, s/n | <p>Per informació de l'Arxiu Municipal, se sap que la capella de Sant Rafael és un edifici que es va erigir per iniciativa privada l’any 1908. Tenim constància de la seva sacralització al 1909 quan Juan Manuel Fors de Oliver, notari de l'Il·lustre Col·legi de Barcelona, va sol·licitar al Bisbat de Girona poder celebrar-hi missa en record dels seus difunts fill i muller, Mariano Fors i Josefa de Cuenca.</p> <p>La finca on es troba la capella, ja era propietat de la família Fors l’any 1862, tal i com consta al Llibre d’Amillaraments del mateix any conservat a l’Arxiu Municipal de Pineda. El 1944 el propietari era José María Fors de Cuenca, un dels seus fills, tal i com consta al mapa topogràfic parcel·lari de Pineda de 1944.</p> <p>L’arquitecte de la capella va ser Josep Font Gumà, el mateix que l’edifici que existia al carrer de Mar, números 88-90 / Justícia, número 1, enderrocat l’any 1997. L'habitatge va ser aixecat per ordre del mateix Joan Manuel Fors de Oliver l’any 1900, vuit anys abans que l'arquitecte Josep Font construís la capella de Sant Rafael.</p> <p>En relació a la família Fors, i a partir de la documentació històrica municipal, ja consta assentada a Pineda al segle XVI ocupant l’edifici del carrer Major número 14, conegut com a can Fors, on actualment es troba emplaçada una oficina bancària. Gràcies a la documentació familiar històrica, que es conserva a l’arxiu municipal procedent d’una donació realitzada per la pròpia família, es pot extreure que es tractava d’una nissaga terratinent benestant de mitjan del segle XVI. La seva capacitat econòmica va permetre que a mitjan del segle XVII i els posteriors, diversos membres de la família cursessin estudis universitaris de medicina i advocacia, formació que a molt poques persones els era possible accedir.</p> <p>L’estatus social que progressivament va anar adquirint la família va comportar el seu entroncament amb altres famílies benestants catalanes, arribant a obtenir el títol nobiliari de Barons de Mur (Pallars Jussà). A partir de mitjan segle XIX, donada la seva situació social i econòmica, van establir la seva residència a Barcelona, però conservant i fent estades a les propietats de Pineda.</p> | 41.6388819,2.6696476 | 472487 | 4609735 | 1908 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-ermita-s-rafael-2-pineda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-4669496819cb6fb52d010.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Font Gumà (arquitecte) | L'interior no és visible, ja que s'ha tancat per impedir el seu deteriorament. | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||
| 96794 | Creu de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lesglesia | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> | XV i XX | Destruïda, en part, durant la Guerra Civil espanyola. | <p>Aquesta creu, que originàriament es trobava darrera l'església, estava formada per quatre pètals o llàgrimes en el més pur estil gòtic flamíger. Va resultar malmesa durant la guerra carlina i definitivament destruïda l'any 1936.</p> <p>Actualment, només conserva de l'original part del fust i el basament. Aquest està format per tres graons de forma poligonal estrellada. Té la mateixa alçada que la primitiva creu, uns dos metres i mig aproximadament, doncs afegiren dues parts al fust, respectant les mesures originals.</p> <p>La creu és de ferro forjat. L'obra és de pedra, carreus per al basament i maçoneria arrebossada pel fust.</p> | 08163-77 | Plaça de Pius XII, s/n | <p>Originàriament es trobava darrera l'església, davant el número 106 del carrer de l'Església. Fou malmesa dues vegades: la primera durant la guerra dels carlins, i les altres, durant la Guerra Civil espanyola (1936). Es trasllada a la ubicació actual l'any 1949, amb el projecte de restitució de l'arquitecte Isidre Puig i Boada.</p> | 41.6289183,2.6894376 | 474131 | 4608624 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96794-7701_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96794-7702_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96794-7703_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96794-7704_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda i restaurada per l'arquitecte Isidre Puig Boada | Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual.Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida. | 98|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96815 | Jaciment del carrer del doctor Bartomeu Roig i Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-del-doctor-bartomeu-roig-i-jalpi | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J de C.; COLOMINAS, J. (1945). <em>Carta Arqueológica de España: Barcelona</em>; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> | I-V dC. | Es desconeix l'estat real de conservació ja que no s'hi ha realitzat cap intervenció arqueològica. | <p>Jaciment d'època romana documentat a partir de la troballa de ceràmica romana comuna, en una horta propera a l'edifici de la Biblioteca Popular de Pineda de Mar, citades a la Carta Arqueológica de España (<span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J.; 1</span></span></span></span>945, pp. 158).</p> <p>Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es confirma que aquest indret és actualment el pati d'una casa, quedant completament integrat en la trama urbana de Pineda de Mar.</p> <p>Donada la poca informació que es té del material arqueològic no es pot especificar el tipus de jaciment de que es tractaria, ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica.</p> | 08163-95 | Plaça de les Mèlies, núm. 22 | <p>Notícies històriques publicades l'any 1945, que no han estat mai confirmades, ja que no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. </p> | 41.6255301,2.6897916 | 474159 | 4608247 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96815-9501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96815-9502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96815-9503.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Malgrat la fitxa de la Carta Arqueològica el situa al carrer del Doctor Bertomeu Roig i Jalpí, el jardí pertany a la casa amb l'adreça de la Plaça de les Mèlies, número 22. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96810 | Jaciment arqueològic de cal Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-cal-camps | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> | VI-I aC. | Parcialment destruït. Es desconeix l'abast real del jaciment. | <p>Possible camp de sitges d'època ibèrica, documentat a partir de les informacions publicades per J.C. Serra Ràfols (1945), en què esmentava el descobriment de dues sitges retallades al sauló, amb material ceràmic d'època ibèrica (comuna a torn, a mà, de vernís negre, grisa a torn i pintada), així com fragments de ferro i bronze i restes de fauna. També es documentaren fragments de teula romana i dolia. Durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme de 1987, es trobaren en superfície un fragment de nansa d'àmfora ibèrica de boca plana i un fragment informe de dolia.</p> <p>A partir d'aquests materials documentats, cronològicament, abastaria tota l'època ibèrica fins als primers moments de l'ocupació romana. Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es documentaren restes de ceràmiques a mà, entre aquestes una possible fusaiola.</p> <p>Pel que fa a les sitges que esmentava Serra-Ràfols el 1945, o s'han destruït o resten il·localitzables.</p> | 08163-90 | Sot de Pascola | <p>No s'ha realitzat mai cap intervenció arqueològica.</p> | 41.6278337,2.6610786 | 471768 | 4608511 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96810-9001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96810-9002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96810-9003.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La zona on es localitza el jaciment són uns camps de conreu a cal Camps (antic mas Roger), entre el torrent dels Frares i el del mas Roger, per sobre de les últimes fàbriques del polígon industrial de Pineda de Mar. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98112 | Can Carreres de l'Arboceda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-de-larboceda | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | No està habitada i presenta el deteriorament formal de les façanes i elements arquitectònics com finestres i obertures que s'han tapiat amb maó. | <p>Can Carreres de l'Arboceda és la casa familiar de Sara Llorens. Actualment es troba envoltada per la urbanització homònima, en un terreny amb molt pendent. Es tracta d'un edifici als quatre vents compost per diversos cossos, amb una darrera gran reforma al voltant de la segona meitat del segle XIX. On destaca la construcció aterrassada de la finca, sobre una gran plataforma anivellada, damunt la qual es construeixen els diversos cossos.</p> <p>Destaca l'escut de les quatre barres a la façana orientada a migdia i una petita galeria de dues obertures de llinda recta. A tot just una trentena de metres a llevant d'aqueta casa, hi trobem una altra construcció molt malmesa i una era. Podria tractar-se de l'antic paller de la finca.</p> | 08163-259 | Carrer Lloret, núm. 121 | <p>No existeixen estudis sobre el mas Carreres, de Pineda de Mar, ni sobre les famílies que el van ocupar des del segle XIII. Estava sota senyoria del monestir de Sant Salvador de Breda. Si bé els habitants del mas en el segle XIII portaven el nom d’Arboceda, probablement referit a un topònim i concretament a una vall de la zona, el nom de Carrera (sovint unit al d’Arboceda), no apareix fins l'any 1336, en la persona de Pere de Carrera.</p> <p>Aquest llinatge evolucionarà vers Carreres, i es mantindrà viu fins la darrera propietària, Francisca Llorens i Carreres. Altres llinatges que apareixen als documents són els de Vall o Valls, Alemany, Cases, Flaquer, Salvador o Tió, tots ells lligats al territori de Pineda. </p> | 41.6367556,2.6546379 | 471236 | 4609505 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25906.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96705 | Can Feliu de Manola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-de-manola | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> | XV-XX | Reformada ara fa uns 10 anys pels actuals propietaris. | <p>Masia amb una estructura de tres cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a ponent, i que s'hi ha afegit un altre cos a la seva dreta i, al cantó esquerre, amb un cos que tanca el pati. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta s'estructura a partir de quatre eixos de verticalitat que no són simètrics. A l'eix principal destaca el portal rodó dovellat, damunt del qual, a la planta pis, hi trobem una finestra amb arc conopial del gòtic tardà dentat amb arquets, amb dos cares de querubins o angelets a l'intradós. Sota l'ampit, hi trobem una espitllera. En un dels eixos laterals, també a la primera planta, hi trobem una altra finestra gòtica d'arc conopial amb decoració central d'una creu i sis botons. Les altres tres finestres són de llinda recta. </p> <p>Gràcies a la planimetria aixecada per Bonet Garí (1983), sabem que a l'interior de l'entrada es conserva una gran sitja de 3 m. de fondària, perfectament conservada. També és original el primer tram de l'escala i el seu mirador trepat. A la dreta hi ha la cuina, que conserva l'aigüera original de pedra. A l'esquerra hi havien els estables i conserva una gruta o hipogeu, segons la bibliografia que es faci servir.</p> <p>A l'exterior es conserva una base de premsa de vi, feta de pedra que es trobava, originàriament, a l'entrada.</p> | 08163-9 | Carrer de Rosselló, núm. 106. | <p>Masia que conserva la seva estructura original; no ha tingut gaires modificacions, excepte les ampliacions: un cos nou a la seva dreta i, al cantó esquerre, un cos que clou el pati endavant. L'estructura de la coberta ha estat reformada amb elements més moderns.</p> | 41.6287552,2.6699771 | 472510 | 4608612 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0906.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El nom de la masia i la torre es troben escrits de formes diverses: Merola, Menola o Manola.En el cos lateral hi havia un rellotge de sol que no es conserva, però hi ha la base preparada per si un dia es vol refer. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96820 | Jaciment arqueològic de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-jaume | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del área metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins, <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> | II-I aC. | <p>El jaciment es localitza al turó de Sant Jaume, actualment ocupat per boscos, dins una finca privada tancada. Es tracta d'un jaciment ibèric documentat en base a les troballes de ceràmica superficial durant la realització de la Carta Arqueològica de l'any 1987, en el vessant est del turó.</p> <p>Els materials trobats són: ceràmica ibèrica comuna, àmfora ibèrica, àmfora itàlica, àmfora cartaginesa, ceràmica campaniana A i <em>tegulae</em>. També es localitzaren restes en el jardí del col·legi d'educació especial que hi ha a la base del turó.</p> <p>Donades les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència, en el cim del turó, d'un poblat ibèric que cronològicament se situaria en funció de la ceràmica documentada entre el segle II i I aC.</p> | 08163-100 | Turó de Sant Jaume | <p>Malauradament, al tractar-se d'una propietat privada tancada, no es pogué prospectar per tal de documentar restes de materials o estructures arqueològiques que permetin delimitar de manera mes acurada l'extensió del jaciment. Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es documentaren restes de ceràmiques ibèriques, àmfora ibèrica comuna, al tal·lus del camí que baixa de l'ermita de Sant Jaume fins la carretera.</p> | 41.6364060,2.6756001 | 472982 | 4609459 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96820-10001.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha pogut entrar a la finca. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 97046 | Gegants de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-pineda | XX | <p>La parella de gegants de Pineda de Mar són en Guerau I i l'Ermessenda. En Guerau I representa el senyor de Cabrera: Mesura 3,85 m. d’alçada i pesa 45 quilos. L'Ermessenda representa la senyora de Montsoriu. Mesura 3,75 m. d’alçada i pesa 40 quilos. El constructor d'ambdós és el mestre Manel Casserres, de Solsona.</p> <p>Guerau I, senyor de Cabrera, i Ermessenda de Montsoriu, vescomptessa de Girona, van viure a cavall del segle X i XI i van ser senyors dels territori que anava des del comtat de Girona fins a la riera de Caldes. L’any 1113, aquesta nissaga familiar va prendre possessió de la baronia de Montpalau i del seu castell. La baronia, comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle, Sant Cebrià, Hortsavinyà, Vallmanya, Sant Pere de Riu i Pineda.</p> <p>El vestuari que porten avui en dia l'estrenen l'any 2001, per la celebració del XVè aniversari. És d’inspiració medieval, tal i com pertoca al personatges històrics que representen. Guerau I porta un vestit vermell, amb franges verdes decoratives i l’escut de Pineda de Mar al pit, i es cobreix les espatlles amb una capa groga. A la mà dreta sosté un ceptre i a l’esquerra, un pergamí enrotllat. Es cobreix el cap amb una corona. L’Ermessenda duu un vestit de color crema, ribetejat amb franges blaves. Al cap llueix una diadema en forma de corona, de la qual penja un vel que li cau per l’esquena. Es complementa amb unes arracades i un collaret.</p> <p>Durant l'any 2023, es van estrenar unes noves arracades per la geganta Ermessenda, obra de la pinetenca Gemma Grau que les ha fet a joc amb el color del seu vestit. També ha estrenat el nou mocador de puntes de coixí, una peça única i molt bonica que han fet les puntaires del poble. Durant el 2024 continuaran les millores, en aquest cas amb en Guerau, amb una restauració de la peça i també amb l’estrena d’un nou pergamí.</p> <p>Ermessenda va ser anomenada Pubilla del Maresme, l’any 1992, un acte en què va prendre el relleu de la geganta de Sant Pol de Mar. Guerau I ha estat nomenat Hereu del Maresme durant el 2014, i el punt culminant va ser la trobada a Pineda de Mar de totes les colles de la comarca.</p> <p>L'any 2001 estrenen la Dansa de Pineda, un contrapàs popular que és l’evolució del tradicional Ball d’Almorratxes, ball arrelat a Pineda des del segle XVIII, i en el qual les dones triaven la seva parella de ball. La professora Agnès Rodier va ser la persona que va adaptar aquesta dansa perquè pogués ser ballada pels gegants. Aquest ball, com tants d’altres, va desaparèixer del costumari popular al segle XX, però, gràcies al Cançoner de Pineda, recollit per Sara Llorens, i al llibre ‘Dansar a Pineda’ de Pompili Massa, ambdós editats per l’Ajuntament de Pineda, avui dia en coneixem la partitura i els detalls del ball.</p> <p>Actualment també es balla el ‘Vals-Jota’, una dansa molt bonica i vistosa que ha creat la mateixa colla de Pineda. Aquesta dansa s’ha sumat als balls ja tradicionals de la colla, sense oblidar el ball amb la peça ‘Gironella’.</p> | 08163-175 | Carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, núm. 58 | <p>L’origen del món geganter a Pineda de Mar se situa a principis de la dècada de 1980, quan el veïnat del barri de Poble Nou encarrega a Josep Cardona, en “Nona”, de Mataró, la construcció d’una parella de gegants: en Dragut i la Pineda. Ell representava un pirata dels que habitualment assetjaven la vila en temps medievals, i ella una noia del poble. Van ser els padrins els gegants de Canet de Mar. Actualment aquests gegants ja no existeixen.</p> <p>L’any 1986, Pineda de Mar adquireix els seus gegants, Guerau I i Ermessenda, que fan la primera cercavila el 31 d’agost, coincidint amb la Festa Major de Sant Joan Baptista. Neixen per iniciativa d’un grup de pinetencs que volien fomentar l’art i la cultura popular, i també la història local. L’Ajuntament va donar suport a la proposta i va encarregar la nova parella al constructor Manel Casserras, de Solsona. Així, Guerau I i l’Ermessenda es van presentar l’any 1986, en una trobada on hi van participar sis colles geganteres de les poblacions veïnes.</p> | 41.6247160,2.6839310 | 473671 | 4608159 | 1986 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-ger-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-erm.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-142031865354694199903476796656887921850977n1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-grallers-de-pineda-1024x533.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Casserres de Solsona | Estan acompanyats pels gegantons Pinet, Raquel i Dauna i pels capgrossos Bomber, Català i Thabó. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96733 | Can Rosich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosich-0 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> <p> </p> | XVIII-XX | <p>Gran casa situada al capdavall del carrer del Mar, amb un pati davanter, actualment utilitzat com a terrassa d'un restaurant.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. La façana de llevant, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem la porta d'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades en els laterals. A la planta pis, damunt l'entrada, hi ha un balcó amb llosana de pedra i barana de ferro; i en els eixos laterals, dues finestres. A la segona planta hi trobem una finestra balconera, en l'eix central, i dues petites finestres, als laterals.</p> <p>Totes les obertures són de llinda recta. Destaquen les de l'eix central i dret de les dues primeres plantes, perquè tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra granítica treballada. A més, la finestra del primer pis de l'eix esquerre té l'ampit sostingut per dues mènsules.</p> <p>La façana de migdia ha estat molt modificada per a adequar-la a les necessitats del restaurant.</p> | 08163-27 | Carrer del Mar, núm. 122 | <p>L’origen del carrer del Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.</p> <p>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</p> <p>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d'ús que incloïa el pagament d'una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de santa Susanna.</p> <p>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</p> | 41.6232129,2.6922966 | 474367 | 4607989 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96733-2701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96733-2702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96733-2703.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Destaca un rellotge de sol a la façana de migdia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96731 | Cases del carrer de Mar, números 46-58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-mar-numeros-46-58 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Aquest tram del carrer del Mar és un dels més genuïns i està format per cases entre mitgeres amb pati frontal, construïdes a principis del segle XX.</p> <p>Són de planta rectangular i, originàriament, eren de planta baixa i pis. La majoria han patit remuntes posteriors, però les més visibles són les dels números 48 i 50.</p> <p>Destaquen especialment, cal Comandant (núm. 46), residència de les Germanes Dominiques, i can Ribera (núm. 50), edificades els anys 1925 i 1922, respectivament.</p> | 08163-25 | Carrer de Mar, números 46-58 | <p>L’origen del Carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.</p> <p>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</p> <p>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la Vall de Capaspre i la Vall de Santa Susanna.</p> <p>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</p> | 41.6256285,2.6905965 | 474227 | 4608258 | Anys 20 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2506.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es tracta de cases d'estiuejants de families benestants de Barcelona. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 97159 | Fons documental referent a Sara Llorens, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-sara-llorens-a-larxiu-historic-de-la-ciutat-de-barcelona | <p>L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona preserva, en el seu fons, 27 carpetes referents a la folklorista i escriptora Sara Llorens i Carreras, que aquesta va dipositar-hi abans de marxar a l'exili.</p> <p>Eren, sobretot, els apunts de la seva recerca etnogràfica. És un recull de documents relacionats els usos i costums (llegendes, oracions, paremiologia, supersticions, remeis, dimonis i bruixes, etc.).</p> <p>Està classificat en l'apartat de Fons privats / fons personals amb el topogràfic AHC B3-308/5D.78 Inventari del fons Sara Llorens i Carreras.</p> | 08163-199 | Carrer de Santa Llúcia, 1 (Ciutat Vella, 08002- Barcelona). | <p>L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona és un dels centres que configuren l’Arxiu Municipal de Barcelona, els orígens del qual es remunten al segle XIII, quan es va crear el règim municipal de la ciutat a partir del privilegi concedit pel rei Jaume I l’any 1249.</p> <p>Instal·lat primer en el convent de Santa Caterina, es va traslladar a la Casa de la Ciutat, quan aquesta fou construïda a la segona meitat del segle XIV.</p> <p>L'any 1917, l’Ajuntament de Barcelona va decidir dividir el fons documental municipal en històric i administratiu. Els fons històrics es van instal·lar a la Casa de l’Ardiaca que, des de l’any 1922, es va convertir en seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.</p> <p>Des de la seva creació, i al llarg de diferents etapes, l’Arxiu ha exercit tres funcions fonamentals:</p> <ol> <li>Recollir i conservar fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics que es considerin d’interès per a la història de Barcelona.</li> <li>Facilitar la consulta d’aquests fons posant-los a l’abast dels investigadors i de tots els ciutadans interessats.</li> <li>Difondre el patrimoni documental i la història de la ciutat.</li> </ol> | 41.6268972,2.6868915 | 473918 | 4608400 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sara Llorens i Carreras | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 96838 | Fons de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona referent a Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona-referent-a-pineda-de-mar | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva la documentació generada per la Diputació de Barcelona com a resultat de l’exercici de les seves activitats i funcions. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments, perquè puguin prestar els serveis locals adreçats a la ciutadania. Aquesta assistència i cooperació amb els ajuntaments queda reflectida en la documentació conservada a l’arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el cas del municipi de Pineda de Mar, es conserva la següent informació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l'any 1919, els plecs de condicions per optar a la subhasta per a la construcció de la biblioteca popular. De 1946, les anotacions sobre la reglamentació nacional del treball en les indústries de l’edificació. De 1941, el salconduit a favor d’Albert Comas, picapedrer que realitza treballs per al Servei en el taller de Florencio Daura, en el que hi consta que aquest s’ha de traslladar a Pineda a recollir unes pedres granítiques. Ho fa constar a efectes de circulació pel territori nacional, emès per Jeroni Martorell, cap del Servei. I de 1928, una anotació de l’acord de l’Ajuntament de Pineda de Mar de sol·licitar un préstec al <em>Banco de Crédito Local de España</em> pel valor de 60.000 amortitzable en 30 anys per asfaltar el carrer del Mar i construir la casa-quarter dels Mossos d’Esquadra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Servei de Patrimoni Arquitectònic (2024-085_Pineda de Mar), hi ha varies capses amb fotografies:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 236: imatges de la població, església de Santa maria, capella de Sant Antoni, Torre de defensa, Can Jalpí, casal de Santa Anna, pont de les Bruixes i instal·lacions esportives.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 571: dedicada a ferros i baranes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 624: dedicada a escultura – Altars de pedra del segles XIV-XV</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 658: Escultura – Imatges de Sants s. XVI,XVII-XVIII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 666: Escultura – Trones</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 669: Escultura – Piques beneiteres</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 681: Escultura – Creus de Terme</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 860: Art romà – Arquitectura – Ponts i Aqüeductes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 879: Art Paleocristià i Visigòtic – Diversos</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 901: Prehistòria – Diversos.</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Altres fotografies estan relacionades amb la biblioteca popular i amb la biblioteca Manuel Serra Moret, totes elles relacionades amb imatges de l’interior, adequació de les sales de consulta, lectura i obres de varies èpoques, incloses les de ampliació. També es localitzen imatges de l’Orfeó Monterverdi, de la Casa Consistorial i de la Inauguració de la plaça de la República amb Manuel Royes i Vila, president de la Diputació de Barcelona, parlant amb Josep Lluís Fillat i Claver, alcalde de Pineda de Mar, en presencia d’altres personalitats.</span></span></span></p> | 08163-110 | Carrer Mejía Lequerica, núm. 1 (08028 - Barcelona). | <p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona està ubicat al recinte de la Maternitat de les Corts (Barcelona), construït al segle XIX per acollir infants abandonats i mares solteres. L’obra es deu a l’arquitecte Camil Oliveras. L’any 1890 s’inicià la construcció del Pavelló de Lactància, i el 1891 el de Desmamats. El 1893 l’espai dedicat a la bugaderia, actualment seu de l’Arxiu General fou rehabilitat per l’arquitecte Norman Cinnamon.</p> <p>L’Arxiu General conté bàsicament la documentació generada per la institució en relació amb els municipis catalans des de 1830 fins als anys seixanta del segle XX i la ingressada per entitats i persones privades. I també custòdia documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, cartogràfic i material sonor i gràfic que s’organitza segons el quadre de fons documental següent:</p> <ul> <li>Administració local (són els fons generats per entitats públiques que integren l’administració local, des de la Diputació de Barcelona [1822]-...; Diputació Provincial de Catalunya [1812 – 1822]; Junta Provisional de Catalunya [1820]; Junta Superior Governativa de Catalunya, [1835] i Mancomunitat de Catalunya [1914-1923/1925]).</li> <li>Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar [1922-2009]; Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Patronat de la Muntanya del Montseny; Consorci de Comunicació Local, etc...</li> <li>Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic (Casa de la maternitat [1853-1988]; Junta de Carreteres [1847-1874]; Junta d’Armament i Defensa [1836-1837]; Comissió de Carreteres [1834-1843]; Casa de la Moneda [1843-1847] o la Comissió Hospitals Militars [1823-1825], etc...</li> <li>Fons Generats per la Generalitat de Catalunya (Segona República [1931-1938].</li> <li>Fons Privats, generats per persones, famílies, empreses, etc. ( Lola Anglada i Sarriera, Família Junyer i Canals, Antoni Gallardo i Garriga, Emili Juncadella i Vidal, Josep Maria Soler i Coll, Día Gráfico, etc.</li> <li>Col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença.</li> </ul> | 41.6276633,2.6894805 | 474134 | 4608484 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 97575 | Trobada gegantera de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-gegantera-de-pineda-de-mar | XX-XXI | <p>Anualment se celebra una trobada de gegants a Pineda de Mar, organitzada per la colla local. Hi participen diverses colles d'arreu de Catalunya. Aquestes trobades es fan seguint el funcionament que regeix en l'Agrupació de Colles de Gegants de Catalunya (ACGC).</p> <p>La festa es fa voltant el 29 d'agost. Les colles assisteixen amb el compromís de torna-visita, això implica realitzar a més de la plantada de Gegants, cercavila, un acte de benvinguda, un berenar-sopar, i la realització d'un record commemoratiu per oferir a les diverses colles participants de cada poble o ciutat.</p> <p>La plantada es fa a la plaça de Sant Pere Pescador, des d'on comença la cercavila fins a la plaça de les Mèlies, on es fa el ball final, amb el ball de lluïment de cada colla.</p> | 08163-225 | Plaça de Sant Pere Pescador, s/n. | <p>La trobada es fa des de l'any 1986, quan s'estrenen els gegants.</p> | 41.6228113,2.6925449 | 474387 | 4607944 | 1986 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97575-dsc0030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97575-gegants-de-pineda-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96808 | Búnquer de la platja de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-platja-de-la-riera | <p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). <em>La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)</em>, pp. 334-335. Tesi doctoral.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii. (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. </p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, pp. 33-36.</p> | XX | <p>Fortí o búnquer de la Guerra Civil espanyola en forma de caseta. Es troba situat davant del passeig de la Marina i al costat esquerre del torrent del Correu. És de planta rectangular i amb una coberta a dues aigües. La seva morfologia el diferencia de la resta de fortins, no només de Pineda de Mar, sinó també dels existents a les poblacions veïnes. Tot i així, el gruix de les parets i la tipologia de les obertures laterals, adients per a millorar la vigilància cap a l’exterior i protecció del seu interior, reforça el fet de tractar-se d’un edifici d’ús defensiu. </p> <p>La data de construcció d’aquest fortí, és el 20 de setembre de 1937, segons Adrià Cabezas (2013), que també ens diu que: '<em>entre les posicions defensives es construirien dos nius de metralladores, un a la caseta de carrabiners, situada al quilòmetre 50,350 de la via del ferrocarril, a la platja dels pescadors i un altre niu de metralladores per dues màquines situat al quilòmetre 49 de la carretera</em>'.</p> <p>L’ús actual de l’edificació és el de magatzem municipal i de l’agrupació de petanca, que utilitza les instal·lacions de pràctica d’aquest esport existents a la part anterior de l’edifici.</p> | 08163-88 | Platja de la Riera - rierany del Correu. | <p>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</p> <p>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el Menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</p> <p>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</p> | 41.6176700,2.6785300 | 473218 | 4607378 | 1937 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8805.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els búnquers documentats físicament dins el terme municipal de Pineda de Mar són tres:- el de la Platja de la Riera - rierany del Correu,- el de la platja dels Pescadors (cobert per la sorra de la platja i que només és visible actualment la coberta, a excepció de quan hi ha temporals),- el de la platja dels Pins, que no es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96809 | Búnquer de la platja dels Pescadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-platja-dels-pescadors | <p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). <em>La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)</em>, pp. 334-335. Tesi doctoral.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii. (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. </p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, pp. 33-36.</p> | XX | Només és visible la coberta perquè està cobert per la sorra de la platja, a excepció d'èpoques de forts temporals. | <p>Aquest fortí o búnquer es troba situat aproximadament davant del carrer Pintor Fortuny i la plaça Sara Llorens. Com que es troba situat en un indret on els temporals marítims de llevant l’afecten molt, només és visible quan un temporal enretira la sorra de platja que acostuma a cobrir-lo.</p> <p>És de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) no són visibles, però per fotografies antigues i per similitud amb molts d'altres sabem que la porta d'entrada és al darrera i que té dues espitlleres. La part externa de la coberta és lleugerament còncava. El material constructiu és el formigó armat i eventualment amb riells de ferro per a col·locar-hi el niu de metralladora.</p> <p>Per aquest fortí existeix una possible data de construcció. En un dels laterals es pot llegir la data «20 - 9 - 3...», la darrera xifra no queda definida essent el 7 (1937) una possibilitat factible tenint en compte la documentació consultada i informacions orals. L'estructura i materials de construcció d'aquest fortí són molt similars al que es troba en bon estat de conservació a la platja de les dunes de Santa Susanna.</p> | 08163-89 | Platja dels Pescadors, s/n | <p>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</p> <p>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el Menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</p> <p>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</p> | 41.6200400,2.6875200 | 473968 | 4607638 | 1937 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8905forti-15032020-5arxiu-municipal-pineda.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els búnquers documentats físicament dins el terme municipal de Pineda de Mar són tres:- el de la Platja de la Riera - rierany del Correu,- el de la platja dels Pescadors (cobert per la sorra de la platja i que només és visible actualment la coberta, a excepció de quan hi ha temporals),- el de la platja dels Pins, que no es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96703 | Can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canoves | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc; pp. 323, 326 - 330.</span></span></span></span></p> | XIII-XXI | <p>Masia situada als peus del turó de Montpalau i al vessant dret de la riera de Pineda, des d'on domina una bona extensió d'aquesta. Està composta pel cos principal de la masia adossada a una torre de guaita, fent un angle recte i annexos, que es corresponen amb antigues dependències agrícoles, com pallisses i corts. El cos principal, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Pel seu costat dret, s'adossa mitjançant un cos de planta baixa i dos pisos a la torre de guaita. A la planta baixa d'aquest cos hi ha la capella de la casa.</p> <p>La façana de la masia, orientada a ponent, s'estructura a partir d'un eix central i un altre de lateral, a la seva esquerra. L'eix de la dreta queda tapat pel cos addicional adossat en angle recte. A l'eix central, destaca el portal rodó dovellat i, seguint el mateix eix, hi ha una finestra a cada planta, amb l'ampit, els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. Les dues tenen la llinda recta. Al primer pis del costat esquerre de la façana, s'obre una finestra però la del costat dret queda tapada pel cos adossat de planta baixa i dos pisos.<em> </em></p> <p>Al costat s'alça una torre de plata quadrada, aixecada a partir de l'atac del pirata Dragut. Consta de planta baixa i dos pisos coberts amb voltes, comunicats a través d'una escala de cargol. Totes les finestres tenen la llinda i els brancals fets amb grans carreus de pedra ben treballada. Destaca la finestra de la primera planta, d'estil gòtic amb arcs conopials, on destaquen a l'intradós, dues cares antropomorfes, una dona i un home.</p> <p>El cos que uneix la torre de defensa i la masia és de planta baixa i dos pisos, amb la coberta que desaigua a la part posterior. A la planta baixa hi trobem la capella de la casa. S'estructura a partir d'un únic eix de verticalitat, definit a la planta baixa per una porta i a les plantes superiors per sengles finestres. Totes les obertures són de llinda recta, de pedra, igual que els brancals i els ampits de les finestres.</p> <p>Hi ha altres cossos annexos: corrals de bestiar petit, estables de bestiar gran, tres cossos independents i la pallissa o graner. Dels cossos aïllats cal destacar el graner, edificat també durant el segle XIV, amb dues naus separades per un mur de pedra, cobertes amb teulada a doble vessant i obertes amb dues grans arcades de pedra, damunt les quals hi ha finestres rectangulars amb llinda i brancals de pedra.</p> <p>També hi ha una mina d'aigua, que fou escapçada per construccions modernes, però que alimentava la bassa que hi ha al costat.</p> | 08163-7 | La Mora, s/n. | <p>La primera referència documental de la casa data de l'any 1148.</p> <p>L'any 1215 el senyor de la casa, que era de franc alou, era el cavaller Berenguer de Canovis. Durant l'Edat Mitjana només existia l'edifici de la masia però després dels atacs dels corsaris turcs de l'1 d'agost de 1545, es va edificar la torre que servia de defensa, d'amagatall i de refugi; en cas de produir-se un atac, només calia enretirar els taulons de fusta que comunicaven la casa amb la torre, que esdevenia inaccessible.</p> <p>Al segle XVII es va construir una capella que unia la casa amb la torre. La propietat del mas ha estat de la família Cànovas fins al segle XVIII.</p> <p>Posteriorment ha estat propietat de les famílies Prat de Sant Julià, Casanova i Vives.</p> | 41.6393923,2.6767219 | 473076 | 4609790 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0706.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96805 | Torre de defensa de can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-can-canoves | <p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc; pp. 323, 326 - 330.</p> | XVI | <p>Torre de defensa o de guaita de planta quadrada, aixecada a partir de l'atac del pirata Dragut.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos coberts amb voltes. L'accés es fa des de l'interior de la casa, mitjançant el cos annex que uneix la torre i la masia. Una escala de cargol de pedra comunica les diferents plantes. Totes les finestres tenen la llinda i els brancals fets amb grans carreus de pedra ben treballada. Destaca la finestra de la primera planta d'estil gòtic amb arcs conopials, on sobresurten dues cares, d'una dona i d'un home, a l'intradós. </p> <p>El parament és irregular excepte les llindes i brancals de les finestres i les pedres cantoneres que són carreus de pedra ben escairats.</p> | 08163-85 | La Mora, s/n | <p>La primera referència documental del mas data de l'any 1148. L'any 1215 el senyor de la casa, que era de franc alou, era el cavaller Berenguer de Canovis. Durant l'Edat Mitjana només existia l'edifici de la masia però després dels atacs dels corsaris turcs de l'1 d'agost de 1545, es va edificar aquesta torre que servia d'amagatall i refugi; en cas de produir-se un atac, Només calia enretirar els taulons de fusta que comunicaven la casa amb la torre, que esdevenia llavors inaccessible. Al segle XVII es va construir una capella que unia la casa amb la torre. La propietat del mas ha estat de la família Cànovas fins al segle XVIII. Posteriorment ha estat propietat de les famílies Prat de Sant Julià, Casanova i Vives.</p> <p>Després dels atacs dels corsaris turcs de l'1 d'agost de 1545, es va edificar la torre que servia d'amagatall i refugi. En cas de produir-se un atac, només calia enretirar els taulons de fusta que comunicaven amb la casa per esdevenir així inaccesible.</p> | 41.6393658,2.6766421 | 473069 | 4609788 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8506.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Per sota del finestral gòtic sembla que hi hauria hagut un rellotge de sol, del qual no en queda cap rastre. | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 97127 | Memorial a La Gran Redada de gitanos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-a-la-gran-redada-de-gitanos | <p>GOMEZ ALFARO, Antonio (1995). <em>La gran redada de gitanos</em>. Editorial Presencia Gitana.</p> | XXI | <p>En un parterre lateral de la plaça de les Palmeres on hi trobem diverses especies de palmeres plantades (<em>Whasghintonia robusta, Phoenix roebelenii, Syagrus romanzofianna</em>), hi trobem aquest monument commemoratiu o memorial que pretén recordar un fet trist de la història d'Espanya, per greu i, sobretot, per desconegut. Es tracta d'un intent de genocidi contra la comunitat gitana a nivell estatal ocorregut l'any 1749, conegut com <em>La Gran Redada</em>.</p> <p>Es tracta d'un monòlit prismàtic amb una placa d'acer corten a la cara frontal on s'hi pot llegir: 'Ajuntament / de Pineda de Mar / En commemoració de / La Gran Redada Antigitana de 1749 / Intent de genocidi del poble gitano / esdevingut el 30 de juliol de 1749 / Pineda de Mar, 31 de juliol de 2015'.</p> | 08163-187 | Plaça de les Palmeres | <p>La instal·lació d'aquest memorial i l'acte d'inauguració, celebrat el 31 de juliol de 2015, anaren a càrrec de l'associació gitana de Pineda i l'Alt Maresme. El president del l'associació organitzadora, José Antonio Canillas, explicà que a l'any 1749, les autoritats espanyoles van intentar dur a terme un intent d'extermini del poble gitano i es van empresonar a unes 12.000 persones. Aquest intent d'extermini del poble gitano gairebé no apareix a la història d'Espanya i ha estat investigat i recopilat en un llibre per l'historiador Antonio Gómez Alfaro (1995). Pineda va ser el primer municipi de tot l'estat que commemorà aquesta efemèride. </p> <p>La inauguració del memorial s'iniciava a la plaça de les Palmeres, amb activitat com una taula rodona amb l'investigador gitano Isaac Motos, l'historiador Antonio Gómez Alfaro i el Catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de La Rioja, José Luis Gómez Urdañez. Al vespre es tancava amb una actuació flamenca i l'endemà una actuació de rumba catalana, flamenca i gitana, a Can Comas.</p> | 41.6237947,2.6894912 | 474133 | 4608054 | 2015 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97127-18702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97127-18703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97127-18704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El 30 de juliol de l'any 1749 es va produir un dels fets històrics més lamentables de la història d'Espanya, l'intent d'extermini dels gitanos i les gitanes espanyols. Els plans van ser iniciats pel bisbe d'Oviedo, Vázquez Tablada i executats pel Marquès de l'Ensenada, amb l'autorització del rei Ferran VI.Es van distribuir instruccions pels oficials de cada ciutat i se'n va ordenar l'obertura el 29 de juliol. Les ordres instaven a detenir tots els gitanos i gitanes, i es van dur a terme a tot el territori espanyol. Aquest episodi es coneix en la historiografia com La Gran Redada i va suposar la detenció de més de 10.000 gitanos i gitanes. Es van fer dos grups després de les detencions, els homes capturats van ser enviats a treballs forçats als arsenals de la Marina i les dones i els nens a presons o fàbriques.La meticulosa organització de les detencions contrasta amb la imprevisió i el caos en què es va convertir el trasllat i l'allotjament, sobretot a les etapes intermèdies dels viatges. Es van concentrar els gitanos a castells i alcassabes, i fins i tot es van buidar i tancar barris d'algunes ciutats, com Màlaga, per allotjar els deportats. Un cop a destí, les condicions d'amuntegament van ser especialment terribles, ja que en general incloïen l'ús de grillons. L'envergadura del projecte d'extermini es va mostrar molt per sobre dels mitjans disponibles en aquella època, ja que no es tenien els recursos econòmics i humans necessaris per completar-lo.Aquests empresonaments van durar fins l'any 1765. Durant aquests anys molts gitanos i gitanes van morir per les condicions insalubres de les presons i la duresa dels treballs forçosos. La Gran Redada va deixar profundes seqüeles a la memòria del poble gitano. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96985 | Font de la plaça de les Mèlies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-les-melies | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font de la plaça de les Mèlies està situada al bell mig de la plaça, envoltada per un parterre d’agapants delimitats en el seu perímetre per un perfil de llambordes amb els costats visibles, arrodonits i, més a l’exterior, per mèlies (<em>Melia azedarach</em>), un arbre que ofereix una ombra de densitat mitjana però molt apreciat en ornamentació per la bellesa de les seves flors i el seu fullatge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de tres plats còncaus de color blau cel, essent el del mig més gran en diàmetre i més alt que els situats a ambdós costats. A més, queda sobreposat a les dues altres estructures, de manera que quan la font raja, l’aigua degoteja a les dues inferiors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els dos plats més petits tenen un sortidor vertical, mentre que el principal presenta una circumferència tubular d'acer inoxidable amb diminuts brolladors i una font de pedra al centre, més alta, de manera que, quan el sistema s’acciona, l’aigua brolla per tots els orificis creant un espectacle visual. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està proveïda de llums de baix consum. </span></span></span></span></span></p> | 08163-160 | Plaça de les Mèlies, s/n | <p>La font de la plaça de les Mèlies es va inaugurar el 24 de juny de l'any 1955, un cop van estar enllestides les obres de la plaça, que es van portar a terme als anys 40, a partir d’un projecte de l’arquitecte Isidre Puig Boada, autor de diversos edificis de Pineda de Mar, com la biblioteca Serra i Moret. Els terrenys que ocupaven anteriorment aquest espai eren camps de conreu.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La plaça de les Mèlies i la d’Espanya foren reformades entre els anys 1940 i 1950. La de les Mèlies ho fou, concretament, l’any 1942, tot i que amb un nom ben diferent; s’havia d’anomenar plaça dels Til·lers. Així, l’any 1942 es planten els primers til·lers i la plaça s’inaugura l’any 1946. Malauradament aquest tipus d’arbre no va arrelar bé i dos anys després són substituïts per una altra espècie més resistent, de manera, que el nom de la plaça canvià definitivament l’any 1948 pel de “Plaça de les Mèlies”.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6262700,2.6894414 | 474130 | 4608329 | 1955 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96985-16002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96985-16003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Disposa d'un circuit tancat d'aigua que permet l'estalvi, instal·lat l'any 2010. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 97044 | Aplec de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume-0 | <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX-XXI | <p>Aplec organitzat per l'Associació Cultural Mare Nostrum ha arribat a la seva 63 a edició. Es fa en commemoració de Sant Jaume a la seva capella homònima, situada als peus del turó de Sant Jaume. Tot i que la festivitat de Sant Jaume és el 25 de juliol, s'ha avançat la data de celebració per evitar les altes temperatures que acostumen a acompanyar la diada.</p> <p>Obra l'acte l'ofici dins la capella. Després es fa una ballada de sardanes i un dinar popular que consisteix en una paella. Aquest dinar es fa al voltant de la font de Sant Jaume que ja no raja, presidida per un magnífic plataner.</p> | 08163-173 | Capella de Sant Jaume, s/n | <p>La font de Sant Jaume ha estat el lloc predilecte per acollir les tertúlies culturals catalanes, especialment les sardanistes.</p> <p>La primera trobada sardanista a la font de Sant Jaume que es coneix data de 1914 (MASSAGUER, O.; PAVON, D.; PUJADAS, J.; i ROLDÁN, F.; 1999). Tot i que després citen un article de La Costa de Llevant, del 5 d'agost de 1894, on es diu literalment: 'després de celebrat l'aplec de costum a la capella i font de sant Jaume, on es reuneixen els veïns de Calella i Pineda, berenant, ballant al so d'algun instrument rústic i divertint-se cadascú a la seva manera'.</p> <p>La mateixa font explica que no és fins el 1914 que es fa el primer aplec amb cobla, promogut pel centre Pinetenc. L'acte tingué com a objectiu la celebració de l'arribada de Manuel Serra i Moret a l'alcaldia 'després de superar l'oposició ferotge que desplegaren els cacics'. En època de la dictadura de Primo de Rivera, la Joventut Sardanista de Calella sol·licita permís a l'Ajuntament de Pineda per celebrar-hi el seu aplec, atès l'oposició de l'alcalde de Calella. Aquesta entitat organitzà els aplecs de 1926, 1927 i 1928. A partir de l'any 1929, l'organitza la Joventut Sardanista de Pineda. Des de 1929 fins el 1979 patí algunes interrupcions temporals. Però des de l'any 1979, les trobades de Sant Jaume van iniciar una nova etapa i van tenir lloc cada any sense excepció.</p> | 41.6349286,2.6765442 | 473059 | 4609295 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17304.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96793 | Creu de terme de can Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-can-quintana | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del aptrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XIV | <p>La creu de can Quintana es troba en el pati de la casa, al costat del camí Ral, com a creu de terme que és, per protegir els viatgers. Es tracta d'una creu gòtica del segle XIV.</p> <p>Està unida al fust mitjançant un nus o llanterna octogonal. A l'anvers, hi ha la imatge del Sant Crist crucificat acompanyat de la Mare de Déu, en el braç esquerra, i de la imatge de Sant Joan Evangelista al costat dret de la mateixa. A l’altre costat hi figura la Mare de Déu amb el Nen acompanyats de dos àngels amb filacteris a cada braç de la creu. La part superior apareix decorada amb motius vegetals. A la macolla, de planta octavada, hi figuren imatges de diversos sants i màrtirs, dos d’ells sostenen un escut heràldic.</p> | 08163-76 | Carrer Major, núm. 62 | <p>La creu es conserva gairebé intacta gràcies al fet que la família Quintana tingué cura d'amagar-la i restaurar-la un cop acabada la Guerra Civil espanyola, l'any 1948.</p> | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7601_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7604bcsalvany5454full.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Les creus de terme són creus monumentals de pedra, situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual. Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 97500 | Monument a la Hermandad del Rocio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-hermandad-del-rocio | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El monument dedicat a la <em>Hermandad Nuestra Señora del Rocio de Pineda de Mar</em> està situat en un parterre al bell mig de la plaça de la Pagesia. Es tracta d'un espai poligonal realitzat amb un muret de còdols blancs engabiats que retenen la terra d’una gran olivera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dessota, en un costat, hi ha una planxa de metall <em>corten </em>doblegada i collada amb caragols damunt d’una discreta xapa de ciment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el frontal hi ha el perfil retallat de l’estendard de la confraria. S’hi pot llegir: “<em>La fe, la nostàlgia y el Trabajo / fundaron la Hdad. Ntra. Sra. / Del Rocio de Pineda de Mar / En el año 1983</em>”. A sota mateix hi ha el retall de l’escut del municipi i al peu la data de col·locació: “Pineda de Mar, 26 Octubre 2019”.</span></span></span></span></span></p> | 08163-218 | Plaça de la Pagesia, s/n | <p>La confraria es crea l'any 1983 i la placa es col·loca el 26 d'octubre de l'any 2019.</p> | 41.6248243,2.6862833 | 473866 | 4608169 | 2019 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97500-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97500-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97500-04.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96702 | Capella de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Petita capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua i situada en l'antic camí Ral que aquí pren el nom de l'advocació de la capella.</p> <p>Té una petita planta rectangular, amb volta de punt rodó i coberta a dues aigües. La façana té un coronament curvilini, amb un campanar de cadireta en el centre del capcer. Destaca el portal d'arc escarser amb emmarcament de pedra. Al damunt hi ha un òcul amb reixat que il·lumina l'interior. </p> <p>Destaca el vitrall a l'ull de bou, fet per l'artista Joan Vila Grau. Al seu interior conserva la pila de pedra per a l'aigua beneïda i un altar tallat d'estil barroc.</p> | 08163-6 | Carrer de Sant Antoni, núm. 57. | <p>La capella de Sant Antoni és anterior al segle XVIII.</p> <p>L'any 1737 se'n fa referència en una visita pastoral. Durant la Guerra Civil espanyola patí desperfectes que, posteriorment, es pogueren restaurar.</p> | 41.6286108,2.6927464 | 474407 | 4608588 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0606.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Quan Pineda era una vila closa, aquesta capella quedava fora i era un hospital de pobres.Actualment s’obre el dia de Sant Antoni (13 de juny), que també és la festivitat dels paletes, per ser-ne el patró. | 96|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96919 | Homenatge a la germana Àngela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-germana-angela | XX | Tot i que ha perdut part de la policromia. | <p>Monument dedicat a la Germana Àngela, mestra de Pineda de Mar.</p> <p>Sobre una base tronco piramidal de ciment, hi ha un monòlit de pedra (144 x 47 cm) amb el rostre en relleu de la germana Àngela i la inscripció que diu: 'GERMANA ÀNGELA' / ENS HEM TORNAT / A TROBAR / TOTS JUNTS / AMB LA / GERMANA ÀNGELA / I D'AQUEST / RETROBAMENT / N'HEM FET / UN HOMENATGE / ANTICS ALUMNES / PINEDA DE MAR / 28 DE MAIG DEL 1978'.</p> | 08163-145 | Plaça de la germana Àngela, s/n | <p>La Germana Àngela i de les germanes dominiques de l'Anunciata arriben a Pineda l'any 1889. La construcció de l'escola, inicialment un edifici de dues plantes situat al carrer de Mar, és de l'any 1894. De les nombroses germanes que han passat pel col·legi i s'han dedicat a l'ensenyança dels infants i joves del municipi, es conserva un gran record de la germana Àngela, més coneguda com a germana Angeleta.</p> <p>El seu nom, però, era Rita Vilarrasa Cases, nascuda el 28 de novembre de 1884 a Amer. La Guerra Civil (juliol 1936) l'obliguen a fugir i passar a França, a Narbona, on treballa fent feines del camp. De retorn, arriba a Pineda el setembre de 1945 junt amb la germana Carme.</p> <p>Sempre es va dedicar a donar classes als més petis; ella al mig de l'aula i els infants en grups treballant als costats: sumes, restes i taules de multiplicar. Els seus alumnes el 28 de maig de 1978 li van oferir un homenatge amb la inauguració d'un monòlit instal·lat a una plaça que duu el seu nom: plaça de la Germana Àngela (Font: Facebook 'que maca és Pineda').</p> | 41.6309423,2.6891380 | 474107 | 4608848 | 1978 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14505.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96709 | Can Comas de Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-de-placa | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVII-XXI | <p>Antiga masia de la família Comas avui reconvertida en dependències municipals i seu de la Fundació Tharrats. De l'antiga masia només en resta l'aspecte exterior, doncs l'interior ha estat, en gran mesura, reformat.</p> <p>És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes; la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a la plaça Catalunya.</p> <p>La composició de la façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, destaca, en l'eix central, el portal rodó dovellat. A cada costat, hi trobem sengles finestres reixades. A les plantes superiors hi trobem tres finestres per pis, a excepció de la finestra de damunt de la porta d'entrada, totes les finestres presenten balcó, són rectangulars, amb la llinda recta i rodejades de motllura. A les golfes, trobem en l'eix central un òcul de ventilació.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de color groguenc, amb un petit sòcol de paredat. A la cantonada hi ha una fornícula amb la imatge d'un sant.</p> <p>L'original disseny de la façana, format pel poema visual on es poden llegir paraules com <em>Can Comas</em> o <em>Centre cultural</em>, és obra de Javier Mariscal.</p> | 08163-13 | Plaça de Catalunya, núm. 3 | <p>L'edifici originari és del segle XVII, constava de dos edificis, un annex cobert i un pati. La família propietària de la finca, provenia d'una nissaga de pagesos documentada des del segle XIV. Part de la família, a partir del segle XVII es traslladen a la vila. La plaça Catalunya, on es troba, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la Vila, construïda on s'aixecava l'antic hostal. Així, els Comas de Munt es converteixen en els Comas de Plaça.</p> <p>A mitjans del segle XIX deixen de residir-hi, i fins l'any 1925 hi viuen els masovers. Abans de passar a mans municipals tingué diferents funcions. L'any 2006 s'inaugura com espai cultural.</p> | 41.6272623,2.6894939 | 474135 | 4608439 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1303.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Actualment, acull els serveis tècnics i administratius de les regidories de Cultura i Participació Ciutadana, i la seu de la Fundació Tharrats d’Art Gràfic. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96981 | Bases de premsa de can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bases-de-premsa-de-can-comas | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVII-XVIII | <p>Enfront de la masia de can Comas, a banda i banda del portal rodó d'entrada i sota les finestres reixades de la planta baixa, s'hi troben dues bases de premsa per a vi, fetes de pedra granítica, procedents de l'antic celler de la casa.</p> <p>També s'anomenen bases de trepig, cassola o pica i es feien manualment per picapedrers. La motllura era per encaixar-hi la premsa i l'orifici o boixa central, era per on s'escolava el vi i anava a parar al cup.</p> | 08163-156 | Plaça de Catalunya, núm. 3 | <p>L'edifici originari és del segle XVII, constava de dos edificis, un annex cobert i un pati. La família propietària de la finca, provenia d'una nissaga de pagesos documentada des del segle XIV. Part de la família, a partir del segle XVII es traslladen a la vila. Així, els Comas de Munt es converteixen en els Comas de Plaça.</p> <p>A mitjan del segle XIX deixen de residir-hi i fins l'any 1925 hi viuen els masovers. Abans de passar a mans municipals tingué diferents funcions. L'any 2006 s'inaugura com espai cultural.</p> <p>La plaça de Catalunya, on es troba, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la Vila, construïda on s'aixecava l'antic hostal.</p> | 41.6273127,2.6895023 | 474136 | 4608445 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15603.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96801 | Habitatges pels mestres d'escola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-pels-mestres-descola | XX | <p>En origen era un edifici d'habitatges format per dotze apartaments independents que, en principi, anava destinat als mestres que no eren de Pineda e Mar.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. S'estructura a partir de l'entrada, que es fa mitjançant una zona coberta que condueix del carrer a un pati posterior, des d'on surt una escala que porta a un distribuïdor per als apartaments de les dues plantes superiors. Mentre que els apartaments de la planta baixa s'hi accedeix des d'aquest pati.</p> <p>Des d'aquest passadís i per dues escales metàl·liques superposades a la façana, com un objecte independent, s'entra directament als altres cinc apartaments dúplex que ocupen els dos nivells superiors. Els materials bàsics de construcció són les totxanes i el ciment. </p> <p>Aquest esquema de circulació permet l'eliminació de la caixa d'escala, que generaria un volum excessiu en desacord amb la tipologia construtiva de la zona. Amb això es singularitza l'accés a cada habitatge, oferint un itinerari més ric i divers i més integrat a un paisatge rural encara no urbanitzat totalment, en el moment de construcció, i a un tipus de vida diferent de la plantejada en els nuclis urbans densos.</p> <p>Posteriorment es van afegir nous apartaments a la façana de ponent, seguint la mateixa línia, amb un cos d'escala exterior per la façana posterior, de vidre.</p> | 08163-81 | Carrer de mossèn Jacint Verdaguer, núm. 60 | <p>L'edifici fou construït amb l'objectiu de solucionar els problemes d'habitatge als professors que no fossin del poble de Pineda de Mar.</p> | 41.6245867,2.6837566 | 473656 | 4608145 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8105.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 97047 | Aplec de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p>Aplec que reuneix a veïns i veïnes de Santa Susanna, però també molts de Pineda de Mar, que es cuiden de la capella. L'aplec que es va recuperar l'any 2007 se celebra el darrer diumenge de març, coincidint amb l'Anunciació de Maria. També s'anomena Mare de Déu Farigolera, pel fet que quan es baixava de l'ermita era costum de collir la farigola que creixia pel camí. L'acte central és un ofici religiós on es canten els goigs a la Mare de Déu. En acabar es fa una ballada de sardanes i un aperitiu popular.</p> <p>La primera referència escrita data de l'abril de l'any 1895 en una crònica del setmanari <em>La Costa de Llevant</em>. Segons aquesta crònica, l'origen de la tradició 'es perd entre confoses ombres del temps antic'.</p> | 08163-176 | Capella de la Mare de Déu de Gràcia, s/n | <p>L'any de construcció de la capella és el 1715, per iniciativa del col·lectiu de mariners de la zona. La família Caralt de Calella en va ser propietària i ara pertany a l'Ajuntament de Pineda de Mar, tot i estar dins el terme municipal de Santa Susanna.</p> <p>És de planta rectangular, amb un porxo davant la porta i un petit campanar d’espadanya. Va ser saquejada i incendiada l'any 1936 i de nou el 1973. L’agost de 1981, a iniciativa del rector de Pineda, Mossèn Ignasi Forcano, es restaura i el seu interior es decora amb un mosaic al·legòric del mar i les muntanyes, obra de Josep Perpiñà. Del mateix artista és la imatge de la Mare de Déu que presideix el presbiteri.</p> | 41.6287567,2.6898345 | 474164 | 4608606 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2024-09-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la capella es troba dins el terme municipal de Santa Susanna, els pinetencs i les pinetenques estan convençuts que forma part de Pineda de Mar i consideren l'aplec com una cosa pròpia. Eclesiàsticament se n'ocupa la parròquia de Santa Maria de Pineda, per aquest motiu s'ha georeferenciat a l'església de Pineda de Mar. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 96759 | Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-diable-1 | <p>CABAÑAS ANGUITA, Núria (2009). Intervenció arqueològica a Can Cua / Pont del Diable - Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera). Mem. Núm. 10324.</p> <p>CLARIANA ROIG, J.F.(1981). L’Aqüeducte Romà de Pineda de Mar. Dins <em>Laietana</em>, núm. 1. </p> <p>SOLER CASELLAS, A. (1983); Memòria: L’Aqüeducte Romà de Pineda de Mar (El Maresme). Dins <em>Laietana</em>, núm. II-III.</p> | XVII | <p>El pont del Diable és un aqüeducte d'un sol ull que permetia salvar el desnivell de la riera de Pineda per transportar l’aigua, a través d’un rec, des del molí de can Bauveta fins als horts de ca n'Oliver de Sitjar. S'havia dit, popularment, que era d’origen tardo-romà, però els estudis arqueològics desmenteixen aquesta hipòtesi i situen la construcció al segle XVII. La cronologia s’ha obtingut a partir del tipus d’obra de les estructures i del material constructiu emprat, maons que per les seves característiques tipològiques és sabut que s’utilitzen principalment al segle XVII. Aquestes estructures perduren fins a inicis del segle XIX, constatat per fragments de ceràmica en el nivell d’amortització. </p> <p>Travessa la riera de Pineda amb una orientació nord- sud. Inicialment, l'estructura, d'1,20 m. d'amplada x 10 m. de longitud i amb una alçada màxima de 2,40 m., presenta un parament construït mitjançant pedres de mides diverses unides amb morter de calç i revestit amb el mateix morter. Sobre els murs s'hi assenta el canal amb una pendent nord-sud i una amplada de 70 cm. Les parets estan construïdes amb maons lligats amb morter de calç. La solera està formada per pedres de mida petita, unides també amb morter de calç. En la segona fase constructiva es documenta la continuïtat i funcionalitat de l'aqüeducte com a tal però s'ha identificat la construcció d'un nou canal amb parets i solera fets amb pedres i còdols. Finalment, a la tercera fase, es deixa d'utilitzar com a canal de conducció d'aigües i és reaprofitat com a pont per a travessar la riera.</p> <p>Les intervencions arqueològiques, de l'any 2009, posaren al descobert dos camins empedrats. És possible que fossin edificats durant la primera fase constructiva de l'aqüeducte, amb una continuïtat durant la segona fase d'utilització de l'obra, ja que el paviment s'hi adossa i ambdós baixadors segueixen el mateix traçat. El paviment, de 90 cm d'amplada, s'ha documentat a 1,20 m. de fondària adossat a l'aqüeducte. Es tracta d'un nivell de circulació esglaonat que segueix el mateix pendent que l'aqüeducte, vers la riera, i construït mitjançant pedres de mida gran i petita lligades amb argila. Aquest paviment es troba limitat a l'oest per l'aqüeducte i a l'est per un mur de contenció relacionat amb un segon paviment o zona de pas. El camí, de 2,90 m. d'amplada, està construït per còdols lligats amb argila i en alguns punts de la calçada són visibles les marques de rodera, fet que ens permet afirmar el pas dels carros.</p> <p>La calçada transcorre paral·lela a l'aqüeducte i presenta un fort pendent vers la riera, atès que el punt més alt documentat està situat a una cota de 36,28 m. sobre el nivell del mar i el punt més baix documentat es troba a una cota de 34,92 m. sobre el nivell del mar. Tot i que no pertany a la zona intervinguda, algunes fonts documentals evidencien la presència de diferents baixadors al llarg de la riera de Pineda. A l'oest, el camí es troba delimitat per un mur de contenció, atès que havia de contenir les terres on s'assenta el paviment per evitar l'esfondrament d'aquestes vers el paviment.</p> <p>L'estat de conservació del pont i dels paviments annexos era bo en el moment de l'excavació.</p> | 08163-53 | Riera de Pineda, s/n. | <p>L'any 2009 es du a terme una intervenció arqueològica arran del<em> Projecte de construcció de la Xarxa de sanejament de l'Alt Maresme nord (Tram Riera)</em>, que va permetre datar-lo i posar al descobert la resta d'elements.</p> <p>La intervenció arqueològica realitzada es va centrar en l'excavació d'un tram de l'aqüeducte i de dos baixadors empedrats que transcorren paral·lels.</p> <p>Cronològicament l'origen data del segle XVII amb una continuïtat fins el segle XIX, exceptuant l'aqüeducte, el qual ha estat utilitzat fins fa pocs anys com a pont per creuar la riera.</p> | 41.6429808,2.6777405 | 473163 | 4610188 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-5301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-5302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-5303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-5304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-descarga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-descarga-1.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La llegenda del pont del Diable és comuna al Principat. Hi ha més construccions amb quest nom. La més coneguda és la del pont del Diable de Martorell, diu així:“Una nit en què la riera baixava molt plena una pagesa havia de travessar-la i no sabia com. Se li presentà el diable i li prometé fer un pont i acabar-lo abans que cantés el gall, a canvi de la seva ànima. La pagesa s’hi avingué. Però quan tan sols faltaven per posar unes quantes pedres, llançà una galleda d’aigua damunt d’un pobre gall que dormia, que amb la sobtada fredor es posà a cantar. El diable, creient que ja era de dia, marxà sobtadament i deixà el pont inacabat. Com que no va poder complir la seva part del tracte, la pagesa no li va haver de lliurar la seva ànima, i així pogué travessar tranquil·lament la riera.” | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96822 | Jaciment arqueològic del turó de Montpalau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-turo-de-montpalau | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). <em>Carta Arqueológica de España</em>: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CATALA i ROCA, Pere; BRASÓ i VAQUÉS, Miquel; i OLIVER, Joan Maria (1967). Castell de Montpalau. Dins <em>Els castells catalans.</em> Vol. I. Barcelona: Rafael Dalmau editor, pp. 689-702.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V. (1982). <em>Catàleg provisional dels poblats d'època ibèrica al Principat</em>. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Nacrem, núm. 2. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MIQUEL VIVES, M.; SUBIRANES i FÀBREGAS, C. (1990). <em>Memòria del camp de treball del Castell de Montpalau (Pineda de Mar, Maresme)</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 455.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA RÀFOLS, J. de C. (1932). Llocs d'habitació ibèrics de la costa de Llevant. Dins Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931, VIII. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA RÀFOLS, J.C. / El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana: Dins Ampurias IV . Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> | III-I ac i V-XV dC | Es desconeix l'abast real del jaciment ja que no s'hi han fet intervencions arqueològiques que ho precisin. D'altra part, s'ha constatat que s'han enrunat diferents murs, entre aquest la torre del homenatge i una paret de les habitacions de l'angle nord del castell. Es localitza en una zona boscosa amb matolls i afloraments de roca. | <p>Dalt del turó de Montpalau s'hi establí un assentament que cronològicament se situa en època romano-republicana (II-I aC.). Datació que futures intervencions haurien de confirmar o matisar. Posteriorment, s'hi construí un castell medieval. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura, fou estudiat per primera vegada per J.M. Codina, durant els anys 50 del segle passat. Però no se cita la referència bibliogràfica. Fruit d'aquests estudis es documentaren les principals estructures actualment visibles al cim del turó de Montpalau corresponents al castell (muralles de segle X al segle XIV) i a la muralla ibèrica. Les restes ibèriques, molt degradades, corresponen a la muralla septentrional de 30 a 50 cm d'amplada per 15 a 30 cm d'alçària. Actualment la vegetació impedeix observar aquestes restes, si és que realment es tracta d'una muralla ibèrica.</p> <p>També es poden veure part dels murs trobats en les excavacions de J.M. Codina en el costat meridional. Hi ha dues sitges al costat oest de la muntanya: una a 75 m. del cim i l'altra a més de 150 m. Del material iberoromà documentat durant les excavacions de Codina, destaquen ceràmiques campaniana A i B, del taller de Roses, del Taller de Nikia-Ion, àtica de vernís negre, aretina de vernís negre, ibèrica comuna, grisa emporitana, àmfores itàliques Dressel 1A, 1B i 1C, àmfora Lamboglia 2, àmfora de Brindes, cartaginesa, púnico-ebusitana, púniques sudhispàniques, àmfores Pascual 1 i Dressel 1 Tarraconenses i monedes d'Ilduro i d'Ilerda.</p> <p>De la fortalesa medieval en resten alguns murs, que defineixen un recinte de planta trapezoïdal. L'aparell és fet a base de filades de carreus irregulars, lligats amb morter de calç. Els murs són d'un metre de gruix. Els angles i la finestra de punt rodó, que encara es conserva, són de carreus de pedra més groguenca, ben tallats i disposats a trencajunt. Al centre del castell s'alçava una torre cilíndrica, actualment enrunada. Hi ha restes d'un segon recinte construït posteriorment, (segle XV).</p> <p>Fora del recinte murat hi ha les ruïnes de l'antiga capella del castell, dedicada a Sant Miquel, documentada des del segle XII, que la vegetació cobreix totalment. Al vessant nord també s'hi van documentar restes del que semblaven ésser forns, als quals no es va poder atribuir una cronologia, existint la possibilitat que fossin medievals.</p> | 08163-102 | Turó de Montpalau, s/n | <p>L'any 1990 s'hi desenvolupa un camp de treball que va posar al descobert estructures muraries. La posterior intervenció de 1996, es limita a controlar un rebaix de terra per enclavar-hi una senyera.</p> <p>De la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es desprèn que a les vessants del turó es documenten restes de ceràmiques ibèriques que segurament s'han desplaçat des del cim, que és on es documenta el poblat ibèric, sense descartar que en aquestes vessants s'hi puguin documentar mes restes de sitges.</p> <p>Durant la visita realitzada amb motiu de l'elaboració del Mapa de Patrimoni Cultural de Pineda de Mar, s'han observat nombroses restes de ceràmica d'època ibèrica i romana així com indicis d'activitat arqueo-furtiva.</p> | 41.6420748,2.6702068 | 472535 | 4610089 | 08163 | Pineda de Mar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10206.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BCIN | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98261 | La Patatuf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-patatuf | <p>MASSA i PUJOL, Pompili (1990). <em>Dansar a Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). 'La Dansa de Pineda', dins <em>Balls i Danses del Maresme</em>, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.</p> | XVIII-XXI | <p>El nom d'aquesta dansa sembla derivar de la forma onomatopeica dels tres picaments de mans que fan els dansaires en iniciar cada repetició. Es ballava per altres pobles de la zona. Està documentat a Calella, Santa Susanna o Palafolls. Era un ball de plaça, de festa i d'aplec.</p> <p>És un ball de canvi de parelles i, per tant, la seva durada va en funció del número de parelles. No admet l'entrada de nous balladors un cop a començat. Consta de dues parts: a la primera els balladors piquen de mans i fan un lleuger punteig. A la segona es balla d'esquerra a dreta i es fa el canvi de parella.</p> <p>Transcrivim el ball, segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990):Transcrivim el ball per no perdre’n cap detall, segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990):</p> <p>Col·locació inicial:</p> <p>Es formen dues anelles concèntriques: les dones a dins i els homes a fora, amb tothom de cara a la seva parella.</p> <p>Primera tirada:</p> <p>1-2 Quiets al lloc, es fan tres picaments de mans a ritme de la melodia.</p> <p>3-4 Agafats amb les mans dretes, es canvia de lloc fent un punt de tres amb el peu esquerre i es punteja davant amb el dret.</p> <p>5-8 Agafats així, es fa un moviment de vaivé de mans i de cintura (un moviment per temps). Es comença cap a la dreta de l'home.</p> <p>9-16 Les evolucions anteriors es repeteixen, de manera que tothom torna a la posició inicial.</p> <p>17 Amb els braços fent nansa, tothom fa un punt de tres cap a la seva dreta.</p> <p>18 El peu esquerre punteja davant.</p> <p>19 Un punt de tres cap a l'esquerra.</p> <p>20 El peu dret punteja davant.</p> <p>21-24 Es repeteixen els quatre darrers compassos, però al darrer compàs, les dones fan mitja volta cap a la dreta i queden d'esquena als balladors tancant un cercle al mig.</p> <p>25-32 Agafats de els mans tant homes com dones, es repeteix el punteig dels 8 compassos anteriors. Els homes el comencen cap a l'esquerra i les dones cap a la dreta. Al final, les dones fan mitja volta per la dreta i queden de cara al ballador que tenia a l'esquerra al començament.</p> <p>Segona tirada:</p> <p>1-16 Igual als 16 primers compassos de la primera tirada.</p> <p>1724 Els dansaires es col·loquen per parelles en posició 'W' (dretes amb dretes i esquerres amb esquerres) i mirant en sentit horari. Fan un punt de tres en endavant començant amb el peu dret i una salutació amb l'esquerre, un punt de tres enrere i punteig endarrere amb el dret. Dues vegades.</p> <p>25-26 Agafats de la mà dreta, fan un punt de tres tot fent mitja volta sobre l'eix de parella. Al segon compàs es fan peus junts.</p> <p>27-28 Els dos compassos anteriors es repeteixen per retornar a lloc.</p> <p>29-32 Igual als 4 darrers compassos de la primera tirada.</p> <p>Aquestes dues tirades es van alternant fins a retrobar la parella pròpia.</p> | 08163-287 | Plaça de Catalunya, núm. 1 | <p>L'any 1951, J.M. Castells i Andilla documenta el o la Patatuf d'aquesta zona.</p> <p>Pompili Massa (1990), materialitza el recull de totes elles. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls.</p> | 41.6274448,2.6893713 | 474125 | 4608459 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98261-28701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98261-28702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98261-28703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98261-28704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98261-28705.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 97716 | Ofici de pescador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-pescador-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVII-XXI | Es mantè de forma simbòlica. | <p>La inseguretat de la costa pels atacs de pirates va fer que, malgrat ser un poble costaner, a Pineda de Mar no es consolidés la pesca com una activitat quotidiana fins mitjans del segle XVIII. Moment en el que paral·lelament es consolida la zona del Raval de Mar, el barri de pescadors del poble. La pesca no era una activitat a temps complert, la majoria combinaven aquest ofici amb el de pagès.</p> <p>Les arts de pesca més practicats eren la teranyina, el bou, les nanses, la fitora, l'artet, els palangres, tresmall i sardinals. Les embarcacions eren de caràcter familiar, compostes per pares i fills. A excepció de la teranyina que necessitava una tripulació d'onze homes.</p> <p>El peix es podia vendre al detall o a l'engròs. Si era al detall era amb venda ambulant i si era a l'engròs es feia mitjançant una subhasta a la platja. Les dones se'n cuidaven de vendre al detall les captures fetes amb nanses, palangres, tresmall o fitora. Amb un carretó proveït de balances i paneres pel peix voltaven pels carrers de la població o a la Plaça de Catalunya al crit de 'va dones, que és fresc'.</p> <p>Les captures fetes amb teranyina, bou i sardinals es venia a la platja mitjançant subhasta a la baixa. S'exposava el peix en paneres i coves. Els principals compradors de peix blau eren empreses conserveres. A Pineda de Mar es coneix l'activitat de saladors de peix de Francesc Calm i Francisco Pimàs, l'any 1937.</p> | 08163-229 | Pineda de Mar, s/n. | <p>L'any 1737 consten 26 homes dedicats a la pesca i, segurament, amb dedicació parcial. L'any 1790 Francisco de Zamora comptabilitza 22 embarcacions dedicades a la pesca. L'any 1860 ja són 39 persones que s'hi dediquen, el 1880 consten 56 i el 1905 en són 68. L’època de màxima activitat pesquera va ser durant la dècada de 1950 amb un total aproximat de 200 pescadors en una població total de 3.004 habitants.</p> <p>Als anys 60 del segle passat, molts pescadors van deixar la pesca o van combinar aquesta feina amb la indústria i el turisme. Actualment, els pescadors professionals que existeixen a la població ja no tenen les barques a la nostra platja sinó que, per qüestions de seguretat i rendiment, les tenen als ports propers d’Arenys de Mar o Blanes.</p> | 41.6220012,2.6939356 | 474503 | 4607854 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97716-22901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97716-22902.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96777 | Ajuntament de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-pineda-de-mar | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XX | <p>L'actual edifici consistorial s'aixeca al bell mig de la plaça Catalunya, centre cívic, comercial i polític de la vila des d'antic. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta a tres aigües, acabada en un ràfec volat. És un edifici d'estètica noucentista on destaca, a la planta baixa, un porxo amb tres arcs de mig punt, sostinguts per columnes toscanes, mantenint aquells elements de pedra (arcades i columnes) de l’antiga construcció de l'hostal.</p> <p>L’equilibri i l’ordre que caracteritzen l’obra d’Isidre Puig Boda es fan evidents, a la planta pis, situant una balconada de brèndoles de ferro forjat amb un dibuix central, que manté les mateixes proporcions d’amplada que els tres arcs del porxo. A la balconada hi donen els dos balcons de punt rodó que conformen aquesta primera planta, on figura un esgrafiat i, al bell mig, l’escut de la vila. L’alt llenç del parament que resta fins a la coberta queda també proporcionat per la cornisa motllurada que recorda la de l’arquitectura popular i serveix com a límit de l’edifici. En el pany de paret que resta es dibuixa, amb la tècnica de l'esgrafiat, una sanefa de motius vegetals i al centre dins un òcul hi trobem un rellotge<em>.</em></p> | 08163-63 | Plaça de Catalunya, núm. 1 | <p>L'any 1710 s'adquirí la casa i celler que feia angle amb el carrer de Ciutadans. El 1779 s'inicia l'adequació del nou ajuntament que també disposava de carnisaria, fleca, hostal i presó. Funcionà fins el 1910, quan es construeixen al mateix lloc, les escoles i l'actual Ajuntament.</p> | 41.6275580,2.6895415 | 474139 | 4608473 | 1917 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6304.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Isidre Puig Boada (arquitecte autor de la reforma) | L’arquitecte Isidre Puig Boada va ser nomenat arquitecte municipal pel qui en aquells anys era alcalde de la població, Manuel Serra i Moret. Sensiblitzat des dels anys de formació pels temes patrimonials, va actuar de manera moderada sobre l’antic edifici del segle XVIII, el qual havia estat hostal.Poc després serà autor del Pla General d’Alineacions de Places i Carrers (1922) de la població atès que la vila havia experimentat un fort creixement. En el traçat remarcà el carrer del Mar, que des de l’estació de ferrocarril discorre fins aquesta plaça on s’ubica l’Ajuntament. | 98|106|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96837 | Fons d’imatges referent a Pineda de Mar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-pineda-de-mar-a-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Fons d’imatges de l’ICGC referent al municipi de Pineda de Mar està format per un total de 60 imatges, de les quals, vàries fotografies aèries en color, ortofotomapes i quatre fotografies del fons “Família Cuyàs”, que es desglossen a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>7 fotografies aèries verticals – fotomosaics a escala 1:5000 (394-01-08; 394-02-09; 394-02-10; 394-02-01; 394-01-04; 394-02-05 i 394-02-06). Estan realitzades per <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A</em>. de Madrid, l’any 1967 per encàrrec de l’anomenada en aquells anys, <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em> </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>3 fotografies realitzades durant el vol del mes d’agost de 1986 que corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España</em> 1:50.000 de 80x60 cm, de la sèrie Ortofotomapa de Catalunya a escala 1:5000. La primera correspon a Pineda, núm. de full 394-8-3 (RM.82778); el segueix Turó de la Creu de Llevant, núm. de full 394-7-2 (RM. 23500); Finalment, la Mare de Déu de Gràcia, núm. de full 394-8-2 (RM. 29474). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>4 fotografies procedents del Fons Família Cuyàs: una d’elles és una imatge general de l’església parroquial de Santa Maria amb la creu de pedró o de camí al davant (RF.10987); una imatge de detall de la portalada de l’església parroquial de Santa Maria i part de l’esgrafiat de la façana (RF.10988); una fotografia dels gegants Guerau i Ermessenda realitzada l’any 1986 (RF.10990) i finalment, una imatge dels gegants del Poble Nou realitzada l’any 1985 (RF.10989). Ortofotomapa del vol del mes de juliol de 1986 a escala 1: 5.000 de 80 x 60 cm, corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España </em>1:50.000.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>46 fotografies aèries en blanc i negre procedents del SACE (<em>Servicios Aéreos Comerciales Españoles</em>) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant els vols del 15 d’abril de 1963 (17 fotografies); 2 de maig de 1963 (10 fotografies); 1 d’octubre de 1965 (9 fotografies); 16 de novembre de 1966 (sis fotografies); 8 de juliol de 1962 (3 fotografies) i una del 25 d’agost de 1963 (1 fotografia).</span></span></span></span></span></p> | 08163-109 | Passeig de Santa Madrona, núm. 45 (Parc de Montjuic; 08038 - Barcelona). | <p>L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.<br /> Des de la seva creació, l'any 1982 i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.</p> <p>Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</p> | 41.6276172,2.6894751 | 474134 | 4608479 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10902fsace13083fullsace1452419630825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10903fsace3893fullhotel-soribu-playa-1962-07-08rfsace1107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10904cuyas6873full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10905cuyas6875full1984rf10989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10906cuyas6876full1986rf10990.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 97014 | Fons documental referent a Pineda de Mar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-pineda-de-mar-a-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Fons documental que hostatja la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Pineda de Mar està format per un gruix important de documents, que comprenen, mapes topogràfics, minutes municipals, un plànol geomètric i projectes d’obres, tal i com es desglossen a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>1 <em>“Plano Orizontal Geométrico del termino de Pineda Partido de Barcelona”</em> de l’any 1856 realitzat per Francisco Botiñá Ponsa. Mesura 100x128cm i s’hi poden llegir els propietaris de les terres i parcel·les del municipi amb el número de finca corresponent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>16 fulls del Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Pineda a escala 1:2000 realitzat per <em>l’Instituto Geográfico y Catastral</em> de l’any 1944. Cadascun mesura aproximadament 50x75cm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>2 mapes planimètric (RM.124640) i topogràfic (RM.124641), a escala 1:25.000 datats de 1920 i realitzats pel topògraf Rodolfo Navarro. Es tracta d’una còpia manuscrita d’una de les minutes de més dels quatre-cents municipis de Catalunya corresponents a l’aixecament del mapa d’Espanya 1:50.000. Les còpies les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100.000. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>6 plànols, manuscrits del projecte d’obres Cal Coronel signat pel mestre d’obres, Antoni Trulls i Barcelona, del 20 de novembre de l’any 1870. En el full de la planta baixa surten també les signatures de Jaume Roig i Fernando de Gispert.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>5 plànols, manuscrits del projecte de cementiri públic, signat a Barcelona, el 23 de desembre de 1915 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>4 plànols, manuscrits, del “<em>Proyecto de camino vecinal de Pineda de Mar al barrio de mar”, </em>a escala 1:2000,<em> </em>datats del 15 de febrer de 1881 signats per l’enginyer Juan Alsina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1 còpia manuscrita del plànol (48x88cm) del <em>“<span><span>Proyecto para la demarcación de solares para casas en la huerta de D. Juan Buch”</span></span></em><span><span> [carrers Dr. J. M. Bertomeu i Biblioteca]. Signat a Pineda el 17 de febrer de 1890. A banda de senyalar els propietaris veïns, hi ha una nota que diu: <em>“Los solares miden 4,827 metros equivalentes á 24,85 palmos / escepto el primero y último que tienen un palmo mas.”</em></span></span> </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3 plànols, manuscrits, a escala 1:50 del projecte d’obres de la Casa Consistorial, realitzat per l’arquitecte Ignasi Mas, l’any 1907.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1 plànol, manuscrit, a escala 1:1000 del projecte d’enllumenat públic obra de l’enginyer de Camins – <em>Energia Eléctrica de Cataluña</em>, Julio Redondo, realitzat l’any 1913.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1 plànol còpia d’un ms. a escala 1:2000 del <em>“Proyecto del plano general de alineaciones de las calles y plazas de la villa de Pineda”, </em>realitzat l’any 1922 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1 plànol, ms. A escala 1/500 de 32x73cm de la <em>“<span><span>Urbanización de un terreno que D. Fermín Gual posee en el término de Pineda [Projecte de parcel·lació del futur c. Ponent” </span></span></em><span><span>realitzat el mes de juny de l’any 1925 i signat per Juan Dotras. A mà esquerra de la signatura es pot llegir : <em>'Aprobado por la Comisión / permanente en sesión de / 6 de diciembre de 1925”</em> i signat per Pedro Fruitós.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>9 plànols manuscrits a escala 1/100 del <em>“Proyecto de Escuela Graduad de Pineda”, </em>realitzat el mes d’abril de 1934 i signat pels arquitectes, Raimon Duran i Reynals i Francesc Fàbregas i Vehil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>4 plànols del “Projecte d’obres del Mercat de Pineda”, realitzat el maig de l’any 1937 per Isidre Puig i Boada. Al damunt de la seva signatura hi ha el segell del “Sindicat d’Arquitectes de Catalunya – Barcelona -, Comitè d’Enllaç”. En el plànol s’especifica on aniran situades les parades de verdures, peix, salat, fruites, carn, “tocino” i gallina.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>2 plànols, manuscrits, a escala 1/100 / 1:50, del “Projecte de Cooperativa obrera de Pineda, façanes, seccions, detalls”, realitzats l’any 1937, sense signar. En ell consten les dependències destinades a: la sala de juntes, la secretaria, una sala, un llenyer, rebost de farina, forn de pa, forn de pastisseria, cocció llegums, pastera, pa i pastisseria, ultramarins, vins, olis i sabons, pesca, pesca salada, carn, magatzem, cambra frigorífica, elaboració del porc, magatzem de comestibles, vins, olis i sabons, pati i wc.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>1 mapa, manuscrit, a escala 1:1000 de 100x155cm, <em>“Plano de ensanche y reforma”</em> realitzat el mes de juny de l’any 1946 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada per l’Ajuntament de Pineda. Destaca el passeig marítim amb l’espai protegit per “l’Arbre Vert”. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>14 mapes de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:200, realitzats a partir del vol de 1966: <span><span>RM.98624; RM.98663; RM.98628; RM.115626; RM.98626; RM.98641; RM.98657; RM.98660; </span></span></span></span><span><span><span>RM.98639; </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>RM.98644; RM.98630; RM.98665; RM.98680; RM.98636.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>1 mapa </span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:2000, realitzats a partir del vol de 1975: <span>RM.98637</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>8 mapes </span></span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 50x70 cm a escala 1:5000, realitzats a partir del vol de 1977: <span><span>RM.98481; RM.98466; RM.98467; RM.98474; RM.98656; RM.98642; RM.98473; RM.98482; </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>1 mapa </span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:2000, realitzats a partir del vol de 1977: <span>RM.98661</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>1 mapa </span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:2000, realitzats a partir del vol de 1977-1980: <span>RM.98679</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>12 mapes </span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:2000, realitzats a partir del vol de 1980: <span>R<span>M.98640; RM.98643; RM.98627; RM.98625; RM.98658; RM.98635; RM.98664; RM.98629; RM.98643; RM.98627; RM.98625; RM.98658.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>7 mapes de la sèrie “Mapa topogràfic de Catalunya 1:5 000 [1a ed., versió 1.5]. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 4 x 4 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España 1:50 000.</em> Cada full inclou 2 finestres (Mapa índex de la sèrie; Mapa guia). - <em>Projecció Universal Transversa Mercator</em> (UTM), fus 31, sobre el·lipsoide internacional i <em>datum</em> europeu. Equidistància de les corbes de nivell: 5 m. Data de vol juliol de 1988: full 302-114; 301-113; 300-114; 301-114; 300-113; 301-115 i 302-115.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>12 mapes de la sèrie “Mapa topogràfic de Catalunya 1:5 000 [2a ed., versió 2]. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 4 x 4 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España 1:50 000.</em> Cada full inclou 2 finestres (Mapa índex de la sèrie; Mapa guia). - <em>Projecció Universal Transversa Mercator</em> (UTM), fus 31, sobre el·lipsoide internacional i <em>datum</em> europeu. Equidistància de les corbes de nivell: 5 m. Data de vol maig de 1994: full 302-114; 301-113; 300-114; 300-113; 151-057; 302-115; 150-057; 301-115; 301-114; 151-058; 150-057; 151-057.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08163-168 | Passeig de Santa Madrona, núm. 45 (Parc de Montjuic; 08038 - Barcelona). | <p>L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.</p> <p>Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.</p> <p>Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</p> | 41.6275630,2.6895234 | 474137 | 4608473 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16806.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 96817 | Jaciment de mas Roger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-roger | <p>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). <em>Carta Arqueológica de España: Barcelona.</em> Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</p> <p>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> | VI aC-I dC. | Queda afectat per el traçat de l'autopista C-32, els talussos de la qual malmeten bona part de l'àrea del jaciment. | <p>Possible existència d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època iberoromana, documentat a partir de les informacions publicades per J.C. Serra Ràfols (1945), en què esmentava el descobriment de ceràmica ibèrica i romana, <em>tegulae </em>i dolies, a la part sud de la serralada de can Carreres. A la mateixa zona, segons Serra-Ràfols, s'hi descobrí una sitja retallada al granit, que l'erosió havia destruït fins a deixar únicament el fons. En el seu interior encara es conservaven restes de ceràmica a mà amb aplicació de cordons amb digitacions i incisions. També es recuperaren restes de fins a cinc vasos a 'torn pintats i vasos hel·lenístics', a més de fragments de ferro i bronze. Durant la realització de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la comarca l'any 1987, A. Martin i A. Rigo, localitzaren al cim del turó situat entre els torrents dels Frares i el de mas Roger, abundants restes de ceràmiques ibèriques a torn, àmfora itàlica, àmfora púnico-ebussitana, terra sigil·lada aretina i ceràmica campaniana B.</p> <p>La manca d'estructures conservades i l'antropització que ha sofert aquest lloc des del 1989, fa impossible la seva adscripció tipològica. La cronologia del jaciment, ocuparia l'època ibèrica, fins a mitjans del segle I dC. Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es documentaren algunes restes de ceràmiques ibèriques molt rodades a tocar del talús de l'autopista.</p> | 08163-97 | <p>Jaciment documentat per la publicació de Serra Ràfols (1945) i certificat en prospeccions posteriors fetes amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica del Maresme i les successives revisions.</p> <p>Es troba molt proper al jaciment de cal Camps i amb una cronologia similar. L'autopista és l'únic element que els separa i aquesta, com hem vist, se superposa a l'àrea d'aquest establiment. Per tant, és del tot lògic pensar que es podria tractar d'un mateix jaciment. Més encara tenint en compte que no s'ha fet cap intervenció arqueològica destinada a delimitar-lo.</p> | 41.6284352,2.6589274 | 471590 | 4608580 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96817-9701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96817-9702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96817-9703.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El jaciment es localitza al vessant sud d'un turó que hi ha entre el torrent dels Frares i el torrent de mas Roger. Aquest turó ha sofert fortes transformacions degut als treballs agrícoles, ara s'hi troben camps amb plantacions de maduixers, i zones ermes i abandonades. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96914 | Monument a la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-pubilla | XX | <p>Monument al·legòric a la figura de la Pubilla. Es tracta d'una estructura de formigó armat, en una de les cares de la qual hi ha esculpit en relleu un hereu i una pubilla dansant, sobremuntats per l'antic escut de Pineda de Mar i a la part inferior la inscripció: 'PINEDA DE MAR'.</p> <p>Posteriorment se li va afegir una placa vertical d'acer <em>corten </em>que posa: 'PLAÇA DE LA PUBILLA' amb les lletres calades. Amb el mateix <em>corten </em>s'ha delimitat un parterre amb pedruscall de jardí.</p> | 08163-140 | Plaça de la Pubilla, s/n | <p>Inaugurat el 4 de maig de l'any 1985, en commemoració de l'elecció i proclamació de la Pubilla de Catalunya a Pineda de Mar.</p> | 41.6227697,2.6942370 | 474529 | 4607939 | 1985 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14004.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Perpinyà i Citoler | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96924 | Monument a l'Aplec del Reial Club Esportiu Espanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-laplec-del-reial-club-esportiu-espanyol | XX | <p>Placa de marbre polit per la part frontal amb tall irregular al capcer, on hi ha una pilota de futbol, blanca amb pentàgons blaus.</p> <p>Al frontal, en color, hi ha l'escut del Reial Club Esportiu Espanyol i al dessota una inscripció que diu: '1er Aplec de Penyes / a la Vila de / Pineda de Mar / 17-2-1991'.</p> | 08163-149 | Passeig Marítim, cantonada amb el carrer Doctor Bertomeu | <p>Inaugurada amb motiu del primer aplec de penyes del real Club Esportiu Espanyol, celebrat a Pineda de Mar el 17 de febrer de l'any 1991. Hi va participar el president del club Juli Pardo. L'aplec va ser organitzat per la penya pinetenca que dirigia Jordi Salvans. L'alcalde de Pineda era aleshores Josep Lluís Fillat, que també hi va ser.</p> <p>Joaquim Isarn en declaracions a Ràdio Pineda declarà que «va ser una efemèride molt important per la penya de Pineda, amb 2.500 visitants de l'Espanyol vinguts d'arreu i una gran celebració, i amb molta pluja» ha afegit.<strong> </strong>Es va fer servir també el pavelló Nino Buscató per fer alguns dels actes. També digué que «es va fer un gran dinar que va comptar també amb la presència de jugadors importants del club d'aquell moment'.</p> | 41.6221145,2.6922045 | 474358 | 4607867 | 1991 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96924-14902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96924-14903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98059 | Torre de defensa de can Valeri Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-can-valeri-comas | XVI | Només conserva la planta baixa on s'hi ha fet un trencament considerable del mur, per utilitzar l'espai com a magatzem. Mur escapçat. | <p>Torre de defensa de planta circular que es troba aïllada a uns metres de la casa de can Valeri o can Valeri Comas, a mà dreta de la façana principal. Només conserva la planta baixa, on exteriorment s'observa l'alambor o contraparet inclinada que servia pe donar fermesa a la construcció. Aquestes torres tenien l'accés elevat, normalment a l'alçada d'un primer pis. Si hi havia una masia molt a prop, es feia per una passarel·la de fusta; si no amb una escala, també de fusta; que, un cop utilitzades, s'enretiraven. Aquest darrer sistema sembla que és l'emprat en aquesta torre, evidenciat per una obertura quadrangular al sostre, tapiada amb pedra a posteriori.</p> <p>No es conserven les plantes superiors. Per aquest motiu, en el seu moment, els propietaris van escapçar el mur per tal d'utilitzar-ho com a magatzem. La porta actual a la qual se li ha adossat una porxada de totxo, deixa veure el gruix del mur, la volta de la coberta i l'obertura d'accés des de les altres plantes, que ha estat tapiat.</p> | 08163-252 | Camí de can Valeri Comas, s/n. | <p>Es tracta d'una torre de la que no se'n tenien notícies documentals a la bibliografia local, però amb una clara similitud formal amb la torre de Sant Jaume, situada a l'altre costat de la riera de Pineda. Altres torres molt properes a aquestes dues són la de can Cànoves, o la de can Palau de la Guitarra.</p> <p>Pel costat de Santa Susanna es continua amb la línia defensiva de la costa del Maresme, per a protecció dels atacs de corsaris i pirates. Aquesta prominència de torres de guaita provocà que en alguns documents es parli de Costa torrejada quan es parla del Maresme.</p> | 41.6363599,2.6843709 | 473712 | 4609451 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25206.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98836 | Alzina de l'Aragonès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-laragones | <p><span lang='CA'><span><span>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></p> <p>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </p> <p>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | <p>L’alzina de l'Aragonès, és un exemplar singular de <em>Quercus ilex, una alzina monumental </em>situada a la llera dreta del rial, uns dos-cents metres a munt entrant des del camí que mena a Can Cassola. Resseguim el mateix mur de pedra que ens queda a mà esquerra, entre avellaners, alzines i canyissars. De sobte, el rial s'estreny i l'accés es complica degut a la vegetació i les canyes i bardisses impedeixen la visibilitat de l'espècimen. Una arrel de grans dimensions que travessa el rial ens delata la seva presència. Mirant enlaire, s'observa una capçada de més de trenta metres d'amplada. Tallant unes canyes del marge s'accedeix gairebé a tocar del tronc.</p> <p>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 300 anys, que destaca per la seva capçada, extremadament densa i arrodonida i amb el tronc ben dret i bifurcat. Té una brancada ben repartida que permet donar uniformitat a la capçada. El tronc actual és el resultat de la fusió de dos troncs. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada. Les fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre.</p> <p>Mesura uns 25 m. d’alçada per 30 m. d’amplada de capçada aproximadament. El perímetre o volt de canó dels dos troncs serien de 2,40 i 3,24 aproximadament, mesures preses a 1,30 metres d'alçada des del volt de soca. </p> | 08163-288 | Torrent de Sant Jaume | <p>Es tracta d'un espècimen autòcton mediterrani, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster).</p> <p>De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs i fer-ne farines.</p> | 41.6318570,2.6767340 | 473074 | 4608954 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-07.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha sofert alguna poda, sense massa miraments, pel pas d'un cablejat elèctric. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/