Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
96832 Fons de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-pineda-de-mar XX-XXI <p>El volum més gran de documentació relacionada amb la parròquia de Santa Maria de Pineda es troba dipositada a l'Arxiu Diocesà de Girona.</p> <p>L'arxiu de la parròquia de Pineda de Mar se centra amb els llibres sagramentals de la segona meitat del segle XX i XXI i expedients matrimonials. Així com el resultat propi de l'activitat parroquial.</p> 08163-104 Carrer Reverend Antoni Doltra, s/n 41.6286948,2.6900290 474180 4608598 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96832-p1640006.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96833 Fons de l'arxiu diocesà de Girona referent a Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-girona-referent-a-pineda-de-mar XIX-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons documental que es preserva a l’arxiu diocesà de Girona està centrat no en la parròquia de Sant Joan Baptista, erigida el 1970, sinó de la parròquia de Santa Maria que segueix de la següent manera:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1. Llibres sagramentals (matrimonis, òbits, Comunions Primeres i Solemnes) : </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 3 1 M1 Libro de Matrimonios en el que constan los celebrados en esta parroquia de Santa Maria de Pineda (1918 - 1940)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 4 1 O1 Libro de Defunciones en el que constan las ocurridas en esta parroquia de Santa Maria de Pineda (1918 - 1939)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 5 1 Comun. 1 Llibro Registro de los Niños y Niñas que han hecho la Primera Comunión en esta parroquia de Pineda (1939 - 1963)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 5 1 Comun. 2 Llibro Registro de los Niños y Niñas que han hecho la Comunión Solemne en esta parroquia de Pineda (1939 - 1969)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>2. Entitats i associacions de caritat:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 9 3 8 Caritas Llibre de comptes de la Caritas parroquial de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1968 - 1985)</span></span></span></span></span></p> <p>3. <span><span><span><span><span>Altres registres parroquials. Visites Pastorals:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 3 2 30 Visites Past. Llibre de Santa Visita pastoral de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1955 - 1977)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>4. Pastoral. Catequesi d’infants, joves i adults:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 5 1 30 Catecisme i Comun. 1 Catecisme de les parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar i sufragània de Santa Susanna, amb Comunions (ca. 1933)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 5 1 30 Catecisme i Comun. 2 Catecisme de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar i sufragània de Santa Susanna, amb Comunions (ca. 1933)</span></span></span></span></span></p> <p>5. <span><span><span><span lang='CA'><span>Administració de Béns i rendes:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 3 8 Catino Anim., Comptes Libreta de Cuentas del Catino Animarum de Pineda (1880 - 1950)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 1 8 Obra, Comptes Llibre de comptes de l'Obra de la parròquia de Santa Maria de Pineda (1975 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 1 8 Obra, Comptes Libro de Cuentas de Culto y Obra. Pineda (1939 - 1954)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 2 8 Confr. Roser, Comptes Llibre de Comptes de la Administració del altar del Roser (1880 - 1950)</span></span></span></span></span></p> <p>6. <span><span><span><span><span>Confraries, congregacions, associacions:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 2 1 Confr. Roser, Confrares/ses Quadern dels confrares i confraresses de la Confraria del roser de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1939 - 1955)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 11 1 Filles de Maria, Congreg. Llibre de Registre de les associades a l'Associació de Filles de Maria de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (ca 1945)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 11 8 Filles de Maria, Comptes Llibre de Comptes de l'Associació de Filles de Maria de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1939 - 1972)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 12 1 Confr. Doctrina Crist., Div. Llibreta Registre de la Confraria de la Doctrina Cristiana de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1949 - 1954)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 19 8 Apost. Oració, Comptes Asociación del Apostolado de la Oración. Libro de Caja (1956 - 1971)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Assoc. Eixerits, Reglament Reglament de l'Associació 'Eixerits' i 'Eixerides' i membres constituents de la junta rectora i associats (1933 - 1935)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Círculo de Estudio,Actes Llibre d'Actes de la Junta del Círculo de Estudio de Pineda de Mar (1943 - 1946)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Exercicis parroq. Llibre d'actes de l'Obra dels Exercicis Parroquials de la Subdelegació de Pineda (1928 - 1930)</span></span></span></span></span></p> <p>7. <span><span><span><span lang='CA'><span>Organismes eclesials supraparroquials:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CAT ADG 3/226 16 1 10 <strong>Conferències</strong> Llibre de conferències Teológico-morals de Pineda (1952 - 1957)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>8. <span><span><span><span lang='CA'><span>Causes Pies i Fundacions:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 8 8 Fundació Hortal-Tarrés Llibre de comptes de la Fundació Hortal-Tarrés de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1949 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p>9. <span><span><span><span lang='CA'><span>Comunitat de Preveres:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 18 8 Comun. Prev., Comptes Comptes de la comunitat de preveres de l'església de Santa Maria de Pineda de Mar (1954 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 18 8 Comun. Prev., Comptes Libreta de cuentas de la Comunidad de [Presbíteros] de Pineda (1911 - 1953).</span></span></span></span></span></p> 08163-105 Pujada de Sant Martí, núm. 12 (17004 - Girona). <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els arxius parroquials de més de 100 anys es conserven en l’arxiu diocesà ja que les disposicions diocesanes del Bisbat de Girona, des de fa anys, ho han previst, seguint les orientacions de la Santa Seu i de la Conferència Episcopal espanyola. Així el decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De la documentació dels arxius parroquials, els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI, i també els llibres de testaments, tenen un gran interès per a les recerques genealògiques. Per això fa anys foren fotografiats i actualment es poden consultar a través del web de l’Arxiu Diocesà. Aquesta consulta es fa sempre a partir de les dades de més de 100 anys per assegurar-ne la seva privacitat d’acord amb les lleis vigents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També molts dels arxius parroquials dipositats a l’arxiu diocesà contenen documentació d’altres activitats o realitats de la parròquia. Aquesta documentació ha estat inventariada i es troba a disposició de la consulta dels investigadors que volen estudiar alguna parròquia.</span></span></span></span></span></p> 41.6287800,2.6899230 474171 4608608 1880 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquesta parròquia existeix des de l'any 1052. El seu temple fou consagrat l’any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré. L’església és dels anys 1509-1526, amb capelles laterals del 1553 i 1567. El temple ha estat saquejat en tres ocasions: l’agost de l’any 1545 pel corsari Dragut, el desembre de 1821 per l’exèrcit francès i el juliol de 1936 per la FAI. Dins el terme té un lloc de culte al barri de les Creus, i les capelles de Sant Jaume, construïda el 1477 i de Sant Antoni. Sense documentació antiga parroquial per pèrdua durant la Guerra Civil espanyola. 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96840 Fons documental i gràfic referent a Pineda de Mar a l’Arxiu Gavín https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-grafic-referent-a-pineda-de-mar-a-larxiu-gavin XX-XXI <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, conserva 59 fotografies en blanc i negre que comprenen els anys 1910 i 1985, corresponents a tretze edificis religiosos. També es poden consultar uns quaranta articles de premsa i fulletons, deu goigs, un centenar de postals i fotografies en blanc i negre i en color i, finalment, vàries monografies i un exemplar del Cançoner de Pineda, de Sara Llorens de Serra que conté 238 cançons i 210 tonades.</span></span></span></span></span></p> 08163-112 Carretera C-12, Qm. 181 (25612-Os de Balaguer, La Noguera-Lleida) <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'Arxiu Gavin és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes dels Pares Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre <em>Guiness</em>. A inicis del anys vuitanta Gavin fa donació a la Generalitat de Catalunya del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavin es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</span></span></span></span></span></p> 41.6276223,2.6894831 474134 4608479 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'Arxiu Gavin ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavin. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1.500 m. lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavin es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavin. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya, incloent-hi la Catalunya nord, Andorra, i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96841 Fons gràfic referent a Pineda de Mar de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-referent-a-pineda-de-mar-de-la-fundacio-institut-amatller-dart-hispanic XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu Fotogràfic de la Fundació Amatller d’Art Hispànic conserva una col·lecció formada per 43 imatges de Pineda de Mar produïdes per diferents autors en franges cronològiques variades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Entre les fotografies documentades, hi apareixen 3 imatges datades dels voltants de 1910 de la creu de terme. També 11 imatges de l’any 1918 on es poden veure cases i carrers del municipi. De l’any 1928 hi ha imatges que documenten carrers, cases, l’església, la platja i l’estació del tren. De l’any 1950 hi ha una fotografia de la platja i finalment dels anys 1955 al 1959 destaquen 8 imatges on s’hi poden veure l’aqüeducte romà de can Cua, una pedra anomenada de sacrifici i el portal de l’església. </span></span></span></span></span></p> 08163-113 Passeig de Gràcia, núm. 41, 1r 1ª, (08007 - Barcelona) <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva fundació l’any 1943, per part de Teresa Amatller, i fins a l’actualitat, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic compleix amb diferents objectius, entre els quals fomentar la recerca al voltant de l’art hispànic, donant suport mitjançant una biblioteca i un arxiu fotogràfic, tots dos especialitzats en aquesta matèria. L’Arxiu Fotogràfic disposa concretament d’un repertori de més de 360.000 fotografies procedents de diferents arxius, entre els quals destaquen l’Arxiu Mas i l’Arxiu Gudiol, produïdes per diferents autors al llarg del segle XX i per un banc de més de 90.000 imatges digitals.</span></span></span></span></span></p> 41.6274849,2.6895663 474142 4608464 1918-1959 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-04.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96851 Col·lecció arqueològica de Pineda de Mar dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-pineda-de-mar-dipositada-al-museu-darqueologia-de-catalunya VaC- VII dC. <p>En el fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), hi ha material arqueològic procedent de diversos jaciments de Pineda de Mar: una placa de cinturó d'origen desconegut (MAC BCN-015605); material d'una campanya d'intervenció del Turó de Montpalau (MAC BCN 048189) i un altre lot on no s'indica el jaciment (MAC BCN 048006).</p> 08163-121 Passeig de Santa Madrona, núm. 39 (08038 - Barcelona) 41.6275613,2.6895417 474139 4608473 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Física Ibèric|Romà|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Hi ha un lot amb la referència MAC BCN 046317 que correspon a un atuell de la vil·la de la gran via, 229; però sembla tractar-se d'un jaciment de Premià de Mar que per error a l'inventari del MAC hi posa Pineda de Mar. 81|83|85 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97046 Gegants de Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-pineda XX <p>La parella de gegants de Pineda de Mar són en Guerau I i l'Ermessenda. En Guerau I representa el senyor de Cabrera: Mesura 3,85 m. d’alçada i pesa 45 quilos. L'Ermessenda representa la senyora de Montsoriu. Mesura 3,75 m. d’alçada i pesa 40 quilos. El constructor d'ambdós és el mestre Manel Casserres, de Solsona.</p> <p>Guerau I, senyor de Cabrera, i Ermessenda de Montsoriu, vescomptessa de Girona, van viure a cavall del segle X i XI i van ser senyors dels territori que anava des del comtat de Girona fins a la riera de Caldes. L’any 1113, aquesta nissaga familiar va prendre possessió de la baronia de Montpalau i del seu castell. La baronia, comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle, Sant Cebrià, Hortsavinyà, Vallmanya, Sant Pere de Riu i Pineda.</p> <p>El vestuari que porten avui en dia l'estrenen l'any 2001, per la celebració del XVè aniversari. És d’inspiració medieval, tal i com pertoca al personatges històrics que representen. Guerau I porta un vestit vermell, amb franges verdes decoratives i l’escut de Pineda de Mar al pit, i es cobreix les espatlles amb una capa groga. A la mà dreta sosté un ceptre i a l’esquerra, un pergamí enrotllat. Es cobreix el cap amb una corona. L’Ermessenda duu un vestit de color crema, ribetejat amb franges blaves. Al cap llueix una diadema en forma de corona, de la qual penja un vel que li cau per l’esquena. Es complementa amb unes arracades i un collaret.</p> <p>Durant l'any 2023, es van estrenar unes noves arracades per la geganta Ermessenda, obra de la pinetenca Gemma Grau que les ha fet a joc amb el color del seu vestit. També ha estrenat el nou mocador de puntes de coixí, una peça única i molt bonica que han fet les puntaires del poble. Durant el 2024 continuaran les millores, en aquest cas amb en Guerau, amb una restauració de la peça i també amb l’estrena d’un nou pergamí.</p> <p>Ermessenda va ser anomenada Pubilla del Maresme, l’any 1992, un acte en què va prendre el relleu de la geganta de Sant Pol de Mar. Guerau I ha estat nomenat Hereu del Maresme durant el 2014, i el punt culminant va ser la trobada a Pineda de Mar de totes les colles de la comarca.</p> <p>L'any 2001 estrenen la Dansa de Pineda, un contrapàs popular que és l’evolució del tradicional Ball d’Almorratxes, ball arrelat a Pineda des del segle XVIII, i en el qual les dones triaven la seva parella de ball. La professora Agnès Rodier va ser la persona que va adaptar aquesta dansa perquè pogués ser ballada pels gegants. Aquest ball, com tants d’altres, va desaparèixer del costumari popular al segle XX, però, gràcies al Cançoner de Pineda, recollit per Sara Llorens, i al llibre ‘Dansar a Pineda’ de Pompili Massa, ambdós editats per l’Ajuntament de Pineda, avui dia en coneixem la partitura i els detalls del ball.</p> <p>Actualment també es balla el ‘Vals-Jota’, una dansa molt bonica i vistosa que ha creat la mateixa colla de Pineda. Aquesta dansa s’ha sumat als balls ja tradicionals de la colla, sense oblidar el ball amb la peça ‘Gironella’.</p> 08163-175 Carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, núm. 58 <p>L’origen del món geganter a Pineda de Mar se situa a principis de la dècada de 1980, quan el veïnat del barri de Poble Nou encarrega a Josep Cardona, en “Nona”, de Mataró, la construcció d’una parella de gegants: en Dragut i la Pineda. Ell representava un pirata dels que habitualment assetjaven la vila en temps medievals, i ella una noia del poble. Van ser els padrins els gegants de Canet de Mar. Actualment aquests gegants ja no existeixen.</p> <p>L’any 1986, Pineda de Mar adquireix els seus gegants, Guerau I i Ermessenda, que fan la primera cercavila el 31 d’agost, coincidint amb la Festa Major de Sant Joan Baptista. Neixen per iniciativa d’un grup de pinetencs que volien fomentar l’art i la cultura popular, i també la història local. L’Ajuntament va donar suport a la proposta i va encarregar la nova parella al constructor Manel Casserras, de Solsona. Així, Guerau I i l’Ermessenda es van presentar l’any 1986, en una trobada on hi van participar sis colles geganteres de les poblacions veïnes.</p> 41.6247160,2.6839310 473671 4608159 1986 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-ger-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-erm.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-142031865354694199903476796656887921850977n1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-grallers-de-pineda-1024x533.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Manel Casserres de Solsona Estan acompanyats pels gegantons Pinet, Raquel i Dauna i pels capgrossos Bomber, Català i Thabó. 119|98 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97048 Col·lecció de la Fundació Tharrats https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-fundacio-tharrats <p><span><span><span>PUJADAS i MARQUÈS, Joan (2015). <em>Inventari del fons de la Fundació Pública Municipal Joan Josep Tharrats d’art gràfic de Pineda de Mar</em>. Inèdit.</span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span>Joan Josep Tharrats va fer donació a la Fundació d’un exemplar de totes les edicions d’obra gràfica que havia elaborat, i que recull la publicació <em>Tharrats. Obra gràfica, 1957-1990</em>, editada per Parsifal. A més, Tharrats va aportar més de 500 obres que formaven part de la seva col·lecció particular, que, entre d’altres autors, conté Miró, Tàpies, Cuixart, Brossa, Clavé, Subirachs, Guinovart, Ponç, Ràfols Casamada, Hernández Pijuan, Perejaume, Amat, Niebla, Fita, Comadira, Perpinyà, Fort, etc., i de diversos artistes estrangers com Hamilton, Hartung, Delaunay, Bechtold, Faber, Manessier, Moore, Matta, Narotzky, etc. Posteriorment s’hi han afegit litografies i gravats de Dalí, Picasso i Appel.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el fons de la Fundació hi ha també una col·lecció original i una edició facsímil de la mítica revista <em>Dau al Set</em> (1948-1956, 54 núms.) i de <em>Negre +</em> (1983-1987, núms. 0-19), editades per Joan Josep Tharrats, així com un bon nombre de llibres, revistes d’art i catàlegs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Fundació considerà convenient actualitzar exhaustivament l’inventari del fons d’art de la Fundació, amb una fitxa tècnica individualitzada de les peces que formen la col·lecció, on consta el nom de l’autor, títol de l’obra, tècnica amb què s’ha elaborat, any de realització, mides, forma d’adquisició, data d’ingrés, valoració, número de l’inventari municipal i una fotografia en color, la qual cosa ajuda decisivament a identificar cada una de les obres del fons. L’inventari es classificà en cinc apartats:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Obres originals (90 peces)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Edicions d’obra gràfica d’artistes diversos (321 peces)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Edicions d’obra gràfica de Joan Josep Tharrats (287 peces)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Edicions col·lectives d’obra gràfica (277 peces)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Gravats, ex-libris, edicions de bibliòfil, etc. (267 peces)</span></span></span></li> </ul> 08163-177 Plaça de Catalunya, núm. 3 <p><span><span><span>La Fundació Pública Municipal Joan Josep Tharrats d'Art Gràfic s’inaugura el 6 d'abril de l’any 1991. Neix de l'estreta relació existent entre l'artista i la vila de Pineda de Mar i es constitueix amb tres grans objectius: difondre i promoure l'obra de Tharrats; esdevenir un punt de referència en el camp del grafisme i dels moviments artístics d'avantguarda; i potenciar, a través de diverses activitats, la vida cultural de Pineda de Mar i de tota la comarca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’inici cal buscar-lo l’any 1989, quan el mestre Emili Biosca, des de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament, proposa fer una exposició de pintures de Joan Josep Tharrats. Gràcies a la complicitat del pintor gironí Josep Perpinyà, arrelat artísticament a Pineda de Mar des de feia molts anys, aconsegueix que Tharrats accedeixi a fer-hi l’exposició de pintures, dibuixos, gravats i tapissos, en la qual es passava revista d’una manera sumària als diversos àmbits artístics en què es movia l’artista. L’exposició s’inaugura el 10 de juny de 1989 amb un èxit rotund de públic. Aquest fet complau l’artista i, segurament, per compensar les seves reticències inicials, fa donació a l’Ajuntament d’un magnífic collage, que titulà <em>Homenatge a Pineda</em>, que va ser reproduït en la coberta del programa de la Festa Major de 1989. En agraïment, el consistori pinedenc decideix batejar amb el nom de Joan Josep Tharrats el carrer que uneix la masia de Can Jalpí amb el col·legi Jaume I, davant mateix de l’església parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escola de Tapís del Centre Cultural la Mercè de Girona, que aleshores dirigia Carles Delclaux, amb qui Tharrats ja havia treballat en l’elaboració d’altres tapissos rep l’encàrrec de l’Ajuntament de Pineda per reproduir una versió del tapís. L’autor supervisarà personalment els progressos i s’anirà enfortint la relació de l’artista amb Pineda. Es presenta el 7 d’abril de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant l’any 1990 Joan Josep Tharrats il·lustra la portada del programa de la Festa Major i presenta l’exposició <em>Maculatures</em>, que s’inaugurà coincidint amb la Festa Major de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tharrats va proposar la creació d’un centre dedicat a l’art gràfic, perquè aleshores no hi havia cap entitat que es dediqués a la difusió d’aquesta tècnica artística tan lligada a l’art contemporani. D’aquesta manera es va arribar a l’acord de crear la Fundació Tharrats d’Art Gràfic. La Fundació portava el nom de Joan Josep Tharrats, no només com a sincer homenatge a l’artista, sinó també perquè va assumir el paper de patró, hi va donar el crèdit del seu prestigi i s’hi va implicar completament fent donació d’un exemplar de cadascuna de les peces i carpetes de gravats fetes per ell i lliurant la col·lecció d’obra gràfica d’altres artistes que ell posseïa per al fons de la institució.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La creació de la Fundació Tharrats d’Art Gràfic va merèixer el premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), que fou lliurat a l’artista el 22 de gener de 1992 al Palau Sant Jordi de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al cap d’un mes d’obrir les portes s’inaugura una exposició sobre la producció gràfica d’artistes estrangers i es fa la presentació del llibre <em>Valentine Hugo</em>, de Cathy Bernheim, a càrrec del crític d’art Rafael Santos Torroella.</span></span></span></p> 41.6272510,2.6895043 474136 4608438 1991 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97048-a9rcf08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97048-a9rae48.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Lúdic/Cultural Inexistent 2024-10-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Des del mes d'abril de l'any 2006, la seu de la Fundació Tharrats és a la primera planta de l'Espai de Dinamització Cultural Can Comas.Entre 2012 i 2015, des de la Fundació s’ha gestionat també l’edició de diverses publicacions de caire local: Manuel Serra i Moret. Obra dispersa 1901-1925 (2013), Àlbum Sara Llorens (2014), Pineda de Mar i els seus personatges (2015) i l’ampli aplec fotogràfic i històric, Pineda de Mar. Recull gràfic 1882- 1975 (855 pp.), publicat en fascicles per l’Editorial Efadós entre 2014 i 2015. 98 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97123 Col·lecció Punset de fòssils https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-punset-de-fossils <p>Col·lecció de fòssils procedents d'Eduard Punset, divulgador científic vinculat amb Pineda de Mar, que es troba exposada en el vestíbul de la Biblioteca Serra i Moret, dins l'Espai Punset, proposta expositiva que pretén aprofundir en la seva figura.</p> <p>Eduard Punset va col·leccionar fòssils durant més de 40 anys, un reflex de la seva passió per descobrir i cercar els secrets de la vida. Va recuperar, adquirir i preservar una col·lecció de 92 peces que abracen un nombre important d'edats geològiques, espècies i tipologies. Es tracta de peces tant del regne animal com del regne vegetal, tant del medi aquàtic com del terrestre. Per la seva rellevància i estat de conservació destaquen diverses peces d'ous de dinosaure, o les restes d'una gran tortuga i un cocodril.</p> <p>L'espai temporal representat a la col·lecció és molt ampli. Des del Cambrià, amb peces de 543 milions d'anys, fins al Pleistocè, amb peces de 10.000 anys.</p> 08163-183 Carrer del Progrés, núm. 22 <p lang='ca-ES'>Es tracta d'una cessió per 20 anys<em><strong> </strong></em>de la col·lecció privada de fòssils del divulgador científic, cedides per part de la família d'Eduard Punset a Pineda de Mar, municipi amb qui tenia un vincle especial, ja que hi tenia una residència on hi passava llargues estades. L’estima i la relació d’Eduard Punset amb Pineda ja va fer possible que la Fundació Tharrats d’Art Gràfic exposés, l'any 2016, la seva col·lecció d’art naïf haitià.</p> <p lang='ca-ES'>La cessió de les peces es materialitzà l'any 2020, en un acte a porta tancada a l’Auditori de Pineda de Mar amb representants del consistori i de la família i amistats del científic així com del President del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme Joaquím Arnó.</p> 41.6242338,2.6935869 474475 4608102 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-06.jpg Física Mesozoic|Cenozoic|Paleozoic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-09-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 122|123|121 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97131 Fons d'imatges del Centre Excursionista de Catalunya referit a Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-centre-excursionista-de-catalunya-referit-a-pineda-de-mar XIX-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el fons del Centre Excursionista de Catalunya s’han localitzat un total de 22 fotografies, relacionades amb el municipi de Pineda de Mar, procedents dels fons Frederic Bordas i Altarriba (5 imatges); Josep Danès i Torras (5 imatges); Lluís Bonet i Garí (5 imatges); Manuel Caballer (3 imatges); Cèsar August Torras (3 imatges); Joan Estorch (1 imatge).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Frederic Bordas i Altarriba</strong>: </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Dos homes asseguts al terra amb la capella de Sant Jaume de Pineda al fons” AFCEC_BORDAS_D_4461. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“La torre de Sant Jaume adossada a la masia amb un paller al seu davant” AFCEC_BORDAS_D_4463. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Un grup de persones a l’entrada de la capella de Sant Jaume de Pineda de Mar”. AFCEC_BORDAS_D_4460. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Un grup de persones a l’entrada de la capella de Sant Jaume de Pineda de Mar”. AFCEC_BORDAS_D_4460bis. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Un home assegut al terra amb la Torre de Sant Jaume al seu darrere” AFCEC_BORDAS_D_4462. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Josep Danès i Torras</strong> (1891-1955):</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Mur exterior, portal i part de la façana de Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5470. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11x16 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista general de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5468. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11’7x16 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista lateral de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5472. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11’7x16 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista lateral de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5471. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11’5x16’9 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Can Jalpí” AFCEC_EMC_X_5460. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’12x16’9 cm realitzada el 13 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Lluís Bonet i Garí</strong> (1893-1993):</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Porxo de la Rectoria” AFCEC_EMC_X_5479. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Mur exterior i portal de la Rectoria” AFCEC_EMC_X_5478. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista parcial de la Rectoria” AFCEC_EMC_X_5477. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada el mes de març de l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista parcial de la masia de can Cànoves” AFCEC_EMC_X_5474. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada el mes de març de l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Era i façana d’una masia de Pineda de Mar” AFCEC_EMC_X_5457. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 13x18 cm realitzada entre 1890 i 1936.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Torre d’en Castellar o Ca l’Olivé de la Torre” AFCEC_EMC_X_5467. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 13x17,9 cm realitzada entre 1890 i 1936.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Manuel Caballer</strong>:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Mur exterior, portal i part de la façana de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5469. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 8,3x9,2 cm realitzada el mes de març de l’any 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Part de la façana de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5473. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 13,1x8,3 cm realitzada el mes de març de l’any 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Torre d’en Castellar o Ca l’Olivé de la Torre, torre cilíndrica amb gent al peu” AFCEC_EMC_X_5466. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 10,1x7,7 cm realitzada el mes de març de l’any 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Cèsar August Torres i Ferreri</strong> (1852-1923):</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Platja amb barques i un home” AFCEC_EMC_X_5459. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11,9x15,4 cm, realitzada entre 1890 i 1923. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Aqüeducte romà” AFCEC_EMC_X_5458. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 12,3x15,2 cm, realitzada entre 1890 i 1923. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Torre d’en Castellar” AFCEC_EMC_X_5465. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 10,4x14,9 cm, realitzada entre 1890 i 1923.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Joan Estorch:</span></span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Església parroquial” AFCEC_EMC_X_5476. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 12,1x16,6 cm, realitzada l’any 1929.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-189 Carrer del Paradís, núm. 10 (Ciutat Vella; 08002- Barcelona). <p>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923 l'industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l'Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). <span><span><span><span lang='CA'><span>El Centre Excursionista de Catalunya posseeix un dels fons fotogràfics històrics més importants del país amb prop de 750.000 imatges.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1909 Geroni Martorell impulsa el projecte de l’inventari gràfic de Catalunya, per tal d'inventariar el patrimoni artístic i cultural del país. Les primeres plaques que es conserven a l’arxiu són uns col·lodions dels anys 1860. A partir d’aquí es localitzen fotografies sobretot de finals del segle XIX i de tot el segle XX fins a l’actualitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La majoria d’imatges són de Catalunya, però també s’han anat preservant imatges d’altres parts del món com l'Argentina, el continent europeu, o dels Estats Units i el Japó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els procediments fotogràfics són variats. Des de els pre-fotogràfics com les llanternes màgiques, als col·lodions, nitrats de cel·lulosa, gelatino-bromurs sobre placa de vidre o paper, acetats, polièsters, i excepcionalment autocroms i còpies sobre paper a l'albúmina, cianotípies o processos pigmentaris. I lògicament l’arxiu també conserva una interessant col·lecció d’instruments fotogràfics, ampliadores i equipaments diversos de totes les èpoques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La diversitat d’autors, més d’un centenar, ofereix un ampli ventall temàtic. Des de la muntanya i l'excursionisme com la reproducció del patrimoni, l'art, l'arquitectura, l'esport, l'enginyeria, l'etnografia o la vida quotidiana de la societat en general.</span></span></span></span></span></p> 41.6275490,2.6895502 474140 4608471 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-02afc1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-03afcecemcx5460can-jalpi1930-09-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-04afc1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-05afc1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-06afc1.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-17 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Totes les imatges són consultables al repositori de la Memòria Digital de Catalunya. 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97151 Fons documental de l'Associació de Comerciants https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lassociacio-de-comerciants XX <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1979 i 1993</span>. Ocupa un total de 0,30 m. lineals, en suport paper, cintes de vídeo (2 cintes de vídeo format <em>beta</em>), fotografies (145 positius en color).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon de la documentació típica d’una entitat com aquesta. És a dir, documentació constitutiva (estatuts), la d’òrgans de govern (llibre de socis, llibre d’actes, eleccions de la junta directiva), però poca presència de documentació administrativa (correspondència i activitat associativa). De documentació econòmica no s’ha conservat o no ens ha arribat cap sèrie. La documentació que té més presència és la de projecció pública (impresos d’activitats, documentació d’activitats, publicacions, fotografies, vídeos i material divers), ja que, l’entitat, a part de ser creada per a poder afavorir els comerciants del poble i oferir-los-hi suport administratiu, legal, etc., es va crear per donar a conèixer els comerços a la població.</span></span></span></p> 08163-193 Carrer Ciutadans, núm. 4-6 <p><span><span><span>L’associació es va crear oficialment el 30 de maig de 1979 i es va dissoldre al 29 de juliol de 1993, tot i que ja feia uns tres anys que l’activitat de l’entitat era molt minsa. </span></span></span><span><span><span>Tal com es diu als estatuts, els objectius de l’associació són fomentar el comerç, establir un fil de diàleg entre els comerciants amb l’administració local i altres entitats cíviques, defensar als socis de l’intrusisme comercial i de la llibertat de realització de l’activitat professional i la promoció del poble de Pineda de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Són uns anys en els que es comença a parlar i a fer-se realitat la creació de grans superfícies comercials, i entitats com aquestes miraven de protegir i fomentar el comerç tradicional. En e</span></span></span><span><span><span>ls tres primers mesos de vida, del març al maig de 1979, l’associació ja comptava amb 100 socis inscrits, i fins al final de la seva vida es van anar rellevant un total d’uns 200 socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al principi es va crear una Junta per a poder gestionar l’entitat fins a les primeres eleccions oficials. El president d’aquesta junta va ser Josep M. Juli Batallé, fins al 30 de maig de 1979, que fou quan es va oficialitzar l’associació i es van realitzar les primeres eleccions. La junta s’havia de canviar, segons els estatuts, cada any, però en realitat no es complia aquesta normativa, possiblement per la dificultat de trobar gent que es volgués presentar a les eleccions. </span></span></span>La Junta provisional estava formada per: <span><span><span>Josep Viñolas Musoll (30 de maig de 1979 - 28 d’abril de 1980); </span></span></span><span><span><span>Josep M. Juli Batallé (28 d’abril de 1980 - 28 de març de 1983); </span></span></span><span><span><span>Llorenç Tubert Nualart (28 de març de 1983 - 13 de maig de 1986); </span></span></span><span><span><span>Josep M. Juli Batallé (13 de maig de 1986 - 2 de juny de 1987).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, la cronologia de la presidència de l’associació és la següent: </span></span></span><span><span><span>Joaquim Bosch Vila (2 de juny de 1987 - 30 de juny de 1987); </span></span></span><span><span><span>Joan Clos (30 de juny de 1987 - 3 de maig de 1988); </span></span></span><span><span><span>Pere Massuet Juncà (3 de maig de 1988 - 29 de juliol de 1993).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’associació va tenir tres seus socials. La primera era als baixos del carrer de Mar número 29. Al 8 de febrer de 1980 es canvia per la del carrer Anselm Clavé número 24, i la tercera i definitiva, va ser a la Plaça de Catalunya número 10, inaugurada el dia 8 de juny de 1981.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 21 d’octubre de 1988 s’aprova a la reunió de la junta la renovació d’alguns articles dels estatuts i també el canvi de nom de l’associació pel d’<em>Associació de Serveis Comercials de Pineda de Mar</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per fomentar els comerços de Pineda, l’associació realitzava un seguit d’activitats de cara al públic com són, audicions de sardanes a on es sortejaven bicicletes, reproductors de vídeos, televisors, etc., fires on els comerços oferien mostres dels productes propis, jornades de tradicions nadalenques, etc. </span></span></span><span><span><span>Per a crear un suport al soci comerciant, es realitzaven conferències de caire comercial o legal, i per a afavorir les relacions entre els associats, cada any es realitzava un sopar per a tots els socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra activitat que servia per poder informar als associats de les activitats que es realitzaven des de l’associació va ser el <em>Butlletí informatiu</em>. La creació del butlletí es va aprovar a la reunió de junta del 19 de setembre de 1988 com un element per tenir un contacte més directe amb els socis. El primer número s'edita l’octubre de 1988 i el darrer, que es conserva al fons, és el número 8 de setembre – octubre de 1989.</span></span></span></p> 41.6276673,2.6894322 474130 4608485 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97153 Penó dels Cantaires de Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-dels-cantaires-de-pineda XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Penó o estendard, usat com a insígnia representativa dels <em>Cantaires de Pineda</em>. Consta d'una tela de seda i vellut, rectangular, brodada amb uns gafets, també de vellut cosits i rematats per reblons (en manca un a la part superior) que se sosté damunt d'un bastidor en forma de creu que normalment fineix per gallardets als extrems. La part inferior està rematada per quatre llenques verticals i passamaneria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior, sobre una tela de seda beix hi ha, en primer lloc, brodat amb fil de color grana, el nom de l’agrupació: “Els Cantaires / de Pineda”. Dessota, destaca un escut brodat amb fils d’or i argent. A l’interior un òvul amb un pi pinyoner i les onades del mar. A l’exterior hi ha quatre coloms blancs a la part superior i unes fulles de llorer florides a la part inferior, a més de l’any fundacional “1928” en fils de color grana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La línia que limita el penó està doblada i recosida amb fil de color grana resseguint la forma rectangular amb l’excepció de la part inferior que imita els merlets d’una torre fortificada. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-195 Carrer Ciutadans, núm. 4-6 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primavera de 1925 es va formar aquesta agrupació coral amb la finalitat de cantar caramelles el dia de Pasqua. No va ser fins el 15 de juliol de 1928 que es van aprovar els primers estatuts de l’entitat, on es determinava que la coral tenia com a objectiu cultivar les facultats musicals dels seus socis, desvinculant-se de qualsevol funció política i religiosa i prohibint-ne la participació en actes d’aquest caire.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la Guerra Civil espanyola es van suspendre totes les activitats de l’entitat. Al novembre de 1948 es van aprovar els nous estatuts. El mes de setembre de 1951 l’entitat es va adherir a la Federació de Cors de Clavé. El 24 d’octubre de 1954 van celebrar els 25 anys de la creació de l’entitat. A partir del 1961 i després de dos anys de poca activitat coral es van reprendre les actuacions musicals. La darrera actuació de la coral va ser el dia de Pasqua del 1978.</span></span></span></span></span></p> 41.6277134,2.6895931 474143 4608489 1928 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Física Patrimoni moble Objecte Pública Científic/Cultural 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 52 2.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97542 Fons documental de la Biblioteca Municipal Serra i Moret https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-municipal-serra-i-moret <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FERRER, Josep i PUJADAS, Joan (1997). <em>Biblioteca popular Manuel Serra i Moret. 75 anys d’història (1922-1997)</em>. Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLORENS, Sara (2006). <em>Rondallari de Pineda</em>. Introducció i estudi de Josefina Roma ; il·lustracions de Waldesca Santana. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORENS, Sara. <em>El Cançoner de Pineda,</em> 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Alta Fulla, 1992. XIV, 359 p. (Facsímil, Barcelona: Horta, 1931).</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORENS, Sara (2004). <em>Epistolari: 1901-1954.</em> Recull, prefaci notes i edició de Joan Pujadas ; pròleg de Josep Ferrer i Costa. Barcelona : Fundació Pere Coromines. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2014). </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><em>Àlbum Sara Llorens: articles de prosa, folklore i política. Reedició dels opuscles Petit aplec d'exemples morals i Monòlegs per a infants.</em> </span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA, Josefina (2006<em>). Sara Llorens, Rondallari de Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La biblioteca municipal Serra i Moret de Pineda de Mar conserva en el seu fons una sèrie de documentació relacionada amb el municipi des de la creació de la primera biblioteca popular, l’any 1922. D’aquesta primera activitat es troba dipositat un dietari fet per les diferents bibliotecàries que han passat per la institució, que va des de l’any 1922 fins el 1998. Es tracta d’anotacions, en 11 volums, on les direccions portaven registre de tots aquells esdeveniments, activitats i incidències que passaven diàriament a la biblioteca. Són una eina molt interessant per poder comprendre i tenir una millor visió del dia a dia d’una organització d’aquesta mena al llarg dels anys. Aquests dietaris van servir per la celebració dels 75 anys d’història (1922-1997) de la Biblioteca Popular Serra i Moret i l’edició de la monografia a cura de Josep Ferrer i Joan Pujades (1997).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També conserva un fons relacionat amb la figura de Sara Llorens:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Major, 57 : un curtmetratge sobre Sara Llorens i M. Serra i Moret. Pineda de Mar : Cinemart: Montpalaufilms : Marpuig, 2016. 1 disc òptic (DVD) : b/n, so.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durada: 14 min. Realitzada el 2016. Actors: Verònica Rebollo, Andrés Martín.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Carpeta amb articles i retalls de diaris que en parlen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Apunts i treballs de cursos organitzats a la Universitat de Barcelona sobre la figura de la folklorista.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primeres edicions de les seves obres:</span></span></span></span></span> “El Cançoner de Pineda” de 1931;<span><span><span><span lang='CA'><span> facsímil del mateix títol [El Cançoner de Pineda] de l’any 1992; <span><span><span><span lang='CA'><span>“Monolechs”, de l’any 1913; i<span><span><span><span lang='CA'><span> “<em>Monòlegs per a infants</em>” de l’any 1918. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-223 Carrer del Progrés, núm. 22 41.6241406,2.6935279 474470 4608092 1922 endavant 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97542-22302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97542-22303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97542-22304.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La primera edició de “Monolechs”, de l’any 1913 presenta un format reencuadernat en tapa dura del quadern número 275 de la col·lecció editorial Lectura Popular-Biblioteca d’autors catalans. Es van publicar 364 quaderns, en 21 volums que aparegueren setmanalment des de l’any 1913 fins l’any 1921. De la primera edició de “Monòlegs per a infants” del 1918 n’hi ha dos exemplars. Un en el format original i l’altre reencuadernat en tapa dura. Aquestes edicions van ser publicades per J. Horta, a Barcelona. D’aquesta obra també hi ha dos volums de la segona edició, aquest cop ampliada i il·lustrada per J. Ribot, publicada l’any 1929 per Les Edicions de l’Arc de Bara, a Valls. 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97554 Sarcòfag dels Montpalau https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dels-montpalau <p>GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2020). 'L'escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió', dins <em>In Marítima</em>, núm. 3, p. 195. III Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval.</p> XIV-XV <p>Sarcòfag de pedra anicònic, és a dir, sense imatges però amb un escut d'armes a la part central del frontal, amb dues creus als costats en relleu enfonsat.</p> <p>El vas té una estructura d'ortoedre amb una tapa de doble vessant. Fa 77 cm. de llarg, 52 cm d'ample i 46 cm. d'alçada.</p> <p>Es va trobar encastat a la façana principal de l'església durant les darreres restauracions i el col·locaren a l'interior de l'església, en un dels pilar de suport i a certa alçada. Joaquim Graupera l'ha estudiat (2020) i li dona una cronologia del segle XIV o XV.</p> 08163-224 Carrer Reverend Antoni Doltra, s/n <p>El primer temple es consagra l’any 1079, pel bisbe de Girona Berenguer Guifré. Tot i que en tenim poca informació, la parròquia de Santa Maria de Pineda – d’estil romànic – estava sota domini dels senyors de Montpalau. Aleshores, l’ocupació del territori era dispersa, entre camps de conreu i masies.</p> <p>El primitiu temple romànic es substitueix per un de gòtic. Al llarg dels segles ha soferts nombroses modificacions. Des de 1514 s’encarreguen diverses reformes a diferents mestres d’obres. La més destacada és fruit d’un dels episodis històrics més coneguts: l’atac pirata que va patir el poble l’1 d’agost de l’any 1545, per part del corsari turc Dragut. L’església fou atacada i els pirates robaren tot allò que era de valor. A partir d’aquell moment, el temple i altres indrets de Pineda es fortificaren. La llinda de la porta d’entrada ho recorda amb la següent inscripció: «<em>A 1 d’Agost de MDXLV a punta de alba XI galiotes de turchs posaren la gent en la plage, cremaren les portes de la Sglesia e moltes cases, e mataren e cativaren LXX animas; pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren enbarcar. Per reparo dels poblats s’és fortificada esta Sglesia de Pineda</em>»</p> <p>L’autorització per a fortificar l’església arriba el 27 de maig de 1562, i s’emmuralla el recinte al voltant de l’església. Les obres van a càrrec de Jean de Tours. Altres edificis van seguir el mateix exemple, i es fortifiquen cases com Can Jalpí, Mas Cànovas, o Can Castellar, construint-hi torres de defensa.</p> <p>S’encarrega la construcció de la nova sagristia al mestre d’obres Miguel de La Gaspi. D’aquesta mateixa època és la capella de Sant Joan Baptista i el retaule major, pintat per Gabriel Bou, de Girona. La segona reforma important es produeix al segle XVIII, quan es van construir les dues naus laterals més i una altra porta d’estil barroc, a la façana de llevant, amb la llinda que té gravat l’any de construcció (1718) i el campanar, a més de la façana barroca.</p> <p>Finalment al segle XX es basteix la Capella del Santíssim, construïda per Josep Perpinyà. Presenta tres rosasses amb vitralls emplomats i una imatge de la Pietat, esculpida per Frederic Marès.</p> <p>L’aspecte de l’església actual és el resultat de la intervenció que es va portar a terme l’any 1948, a causa dels desperfectes causats durant la Guerra Civil espanyola, quan l’arquitecte Isidre Puig Boada va decorar la façana exterior amb els esgrafiats que es poden veure actualment. A partir de 1939, començaren les obres de restauració sota la direcció de l'arquitecte Isidre Puig Boada. Es va coronar el campanar vuitavat, i s’instal·là la campana.</p> <p>La darrera restauració de la façana data del 1988, quan es va trobar el sarcòfag que hi ha a l’interior del segle XIV o XV.</p> 41.6288101,2.6897916 474160 4608611 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97554-22401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97554-22402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97554-22403.jpg Física Gòtic|Medieval Patrimoni moble Objecte Privada accessible Cultural Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda La família dels Montpalau van ser cavallers i castlans del castell homònim situat dalt del cim del turó de Montpalau. 93|85 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97721 Màquina de treure barques https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-treure-barques <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XX <p>La màquina de treure les barques és un torn elèctric que serveix per treure les barques de l'aigua i col·locar-les en el seu lloc a la platja, un cop han tornat de la jornada de pesca. Aquest avenç tecnològic és possible gràcies a l'arribada de l'electricitat a Pineda de Mar. Fins llavors aquesta tasca es feia amb energia de sang, és a dir, amb bous i persones. </p> <p>El torn que s'instal·la a Pineda de Mar és obra de l'empresa barcelonina <em>Construcciones Electro-mecánicas J. de Miquel i Cia</em>. En el catàleg editat l'any 1920, apareix el torn instal·lat a Pineda de Mar com a promoció del producte. Consta de dos conjunt d'engranatges, eixos i tambors desdoblats que permetien el seu funcionament de forma independent; i d'un motor elèctric (Westtinghouse de 7,5 CV) que proporcionava un esforç màxim de tracció de 4.0000 kg. La velocitat de recollida del cable era de 10 m. per minut. També disposava d'un motor de combustió per mantenir el funcionament de la màquina quan mancava l'electricitat.</p> <p>Per aixoplugar aquesta màquina també es construeix una caseta, primer de fusta amb fonaments d'obra, que posteriorment, l'any 1958, s'amplia.</p> 08163-233 Can Martorell - plaça Can Martorell, s/n. <p>El desembre de l'any 1921, el barceloní, Josep Maria Terré Freixas sol·licita a l'Ajuntament de Pineda de Mar permís per a instal·lar la màquina de treure les barques de l'aigua i una barraca que li fes d'aixopluc. Finalment, aconsegueix el permís amb data 24 de desembre de 1921 i, el febrer de 1922, finalitza la construcció de la caseta.</p> 41.6218326,2.6930478 474429 4607835 1922 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97721-p1630404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97721-1922-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Construcciones Electro-mecánicas J. de Miquel i Cia L'operació de treure les barques del mar es feia coordinadament amb els palers, el maquinista i l'encarregat de la bandera. Quan la barca arribava a la platja, el paler enganxava el cabrestant alhora que posava els primers pals (travessers) per poder iniciar la maniobra. En aquest moment, s'aixecava la bandera per fer saber al maquinista que podia embragar l'accionament del cable. Quan la barca era a lloc, es baixava la bandera i el maquinista desembragava. La caseta tenia els frontals amb vitralls que permetien aquesta comunicació visual. 98 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96765 Monument a la indústria tèxtil https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-industria-textil XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Monument consistent en una màquina de teixir circular, de la marca <em>Bentley Wildt,</em> dels anys cinquanta del segle XX, amb número de bastidor 649226. Tenia controls electrònics que permetien una millor precisió en el procés de producció i alhora va permetre obrir noves possibilitats per al tipus de teixits que es podien produir. Està envoltada per una bonica plantació de cactàcies i pedra volcànica. Conserva la policromia original de fàbrica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’espai, circular, està perfilat amb una vora de làmina Corten. Amb el mateix material també s’hi observa, perfil d’una fàbrica tèxtil, i el nom de la zona industrial “Polígon Mas Roger”.</span></span></span></span></span></p> 08163-59 Cruïlla dels carrers de Benavent i de Mèxic, s/n 41.6237300,2.6727400 472738 4608052 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-06.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96777 Ajuntament de Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-pineda-de-mar <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XIX-XX <p>L'actual edifici consistorial s'aixeca al bell mig de la plaça Catalunya, centre cívic, comercial i polític de la vila des d'antic. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta a tres aigües, acabada en un ràfec volat. És un edifici d'estètica noucentista on destaca, a la planta baixa, un porxo amb tres arcs de mig punt, sostinguts per columnes toscanes, mantenint aquells elements de pedra (arcades i columnes) de l’antiga construcció de l'hostal.</p> <p>L’equilibri i l’ordre que caracteritzen l’obra d’Isidre Puig Boda es fan evidents, a la planta pis, situant una balconada de brèndoles de ferro forjat amb un dibuix central, que manté les mateixes proporcions d’amplada que els tres arcs del porxo. A la balconada hi donen els dos balcons de punt rodó que conformen aquesta primera planta, on figura un esgrafiat i, al bell mig, l’escut de la vila. L’alt llenç del parament que resta fins a la coberta queda també proporcionat per la cornisa motllurada que recorda la de l’arquitectura popular i serveix com a límit de l’edifici. En el pany de paret que resta es dibuixa, amb la tècnica de l'esgrafiat, una sanefa de motius vegetals i al centre dins un òcul hi trobem un rellotge<em>.</em></p> 08163-63 Plaça de Catalunya, núm. 1 <p>L'any 1710 s'adquirí la casa i celler que feia angle amb el carrer de Ciutadans. El 1779 s'inicia l'adequació del nou ajuntament que també disposava de carnisaria, fleca, hostal i presó. Funcionà fins el 1910, quan es construeixen al mateix lloc, les escoles i l'actual Ajuntament.</p> 41.6275580,2.6895415 474139 4608473 1917 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6304.jpg Inexistent Contemporani|Noucentisme|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu Inexistent 2024-10-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Isidre Puig Boada (arquitecte autor de la reforma) L’arquitecte Isidre Puig Boada va ser nomenat arquitecte municipal pel qui en aquells anys era alcalde de la població, Manuel Serra i Moret. Sensiblitzat des dels anys de formació pels temes patrimonials, va actuar de manera moderada sobre l’antic edifici del segle XVIII, el qual havia estat hostal.Poc després serà autor del Pla General d’Alineacions de Places i Carrers (1922) de la població atès que la vila havia experimentat un fort creixement. En el traçat remarcà el carrer del Mar, que des de l’estació de ferrocarril discorre fins aquesta plaça on s’ubica l’Ajuntament. 98|106|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96779 Capella de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-2 <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> XIX <p>La capella o ermita de Sant Jaume està situada als peus del turó homònim, a l'entrada de la finca de Sant Jaume i al costat de les restes de la font homònima. És una petita ermita de planta rectangular, d'una única nau, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Està orientada a migdia i a la capçalera hi té un absis. El portal d'entrada és de llinda recta, amb pedra granítica, amb la data incisa de 1885. Els brancals també són de pedra. Al damunt hi ha un òcul i en el capcer un campanar de cadireta. El parament és de maçoneria a excepció de l'espadanya del campanar que està feta de maó vist.</p> <p>A l'interior presideix la imatge de Sant Jaume, amb la Mare de Déu del Carme a la seva esquerra i Sant Josep a la dreta. Aquestes imatges es col·locaren l'any 1941, i la campana l'any 1950.</p> 08163-64 Turó de Sant Jaume, s/n <p>Capella construïda el 1885. Pels seus voltants, s'han trobat restes de cases ibèriques del segle IV aC. Des de l'any 1926, amb interrupcions, s'hi ha anat celebrant un aplec de sardanes. Només s'obre un cop a l'any durant la celebració de l'aplec.</p> 41.6349103,2.6763584 473044 4609293 1885 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96779-6402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96779-6403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96779-6404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96779-6405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96779-6406.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós/Cultural Inexistent 2024-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A principis de juny s'hi celebra l'aplec de Sant Jaume que abans es feia el 25 de juliol, però degut a la calor que fa en aquesta època es va decidir avançar-lo. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96780 Capella de Sant Rafael https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-rafael <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> XX Ha estat vandalitzada amb grafits a les parets hi s'ha hagut de tancar l'accés a l'interior. També presenta esquerdes i pèrdues de parament i de la coberta. <p>Petita capella de planta rectangular i una única nau, amb absidiola, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal.</p> <p>Presenta un portal d'entrada dovellat amb la inscripció de '1908', a l'ull central. Les pedres del portal han estat vandalitzades i pintades amb esprai de color blau. Per sobre de la porta, hi ha un òcul circular envoltat per maó vist. Corona la façana un campanar de cadireta sense campana. El parament és de pedra irregular vista i el campanar de maó vist.</p> <p>Destaca una creu de ferro forjat coronant el campanar de cadireta.</p> 08163-65 Plaça de can Martorell, s/n <p>Per informació de l'Arxiu Municipal, se sap que la capella de Sant Rafael és un edifici que es va erigir per iniciativa privada l’any 1908. Tenim constància de la seva sacralització al 1909 quan Juan Manuel Fors de Oliver, notari de l'Il·lustre Col·legi de Barcelona, va sol·licitar al Bisbat de Girona poder celebrar-hi missa en record dels seus difunts fill i muller, Mariano Fors i Josefa de Cuenca.</p> <p>La finca on es troba la capella, ja era propietat de la família Fors l’any 1862, tal i com consta al Llibre d’Amillaraments del mateix any conservat a l’Arxiu Municipal de Pineda. El 1944 el propietari era José María Fors de Cuenca, un dels seus fills, tal i com consta al mapa topogràfic parcel·lari de Pineda de 1944.</p> <p>L’arquitecte de la capella va ser Josep Font Gumà, el mateix que l’edifici que existia al carrer de Mar, números 88-90 / Justícia, número 1, enderrocat l’any 1997. L'habitatge va ser aixecat per ordre del mateix Joan Manuel Fors de Oliver l’any 1900, vuit anys abans que l'arquitecte Josep Font construís la capella de Sant Rafael.</p> <p>En relació a la família Fors, i a partir de la documentació històrica municipal, ja consta assentada a Pineda al segle XVI ocupant l’edifici del carrer Major número 14, conegut com a can Fors, on actualment es troba emplaçada una oficina bancària. Gràcies a la documentació familiar històrica, que es conserva a l’arxiu municipal procedent d’una donació realitzada per la pròpia família, es pot extreure que es tractava d’una nissaga terratinent benestant de mitjan del segle XVI. La seva capacitat econòmica va permetre que a mitjan del segle XVII i els posteriors, diversos membres de la família cursessin estudis universitaris de medicina i advocacia, formació que a molt poques persones els era possible accedir.</p> <p>L’estatus social que progressivament va anar adquirint la família va comportar el seu entroncament amb altres famílies benestants catalanes, arribant a obtenir el títol nobiliari de Barons de Mur (Pallars Jussà). A partir de mitjan segle XIX, donada la seva situació social i econòmica, van establir la seva residència a Barcelona, però conservant i fent estades a les propietats de Pineda.</p> 41.6388819,2.6696476 472487 4609735 1908 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-ermita-s-rafael-2-pineda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-4669496819cb6fb52d010.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús Inexistent 2024-09-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Font Gumà (arquitecte) L'interior no és visible, ja que s'ha tancat per impedir el seu deteriorament. 116|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96781 Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 17b https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-17b <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XVIII-XXI <p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Conserva els trets originaris de les cases d'aquest carrer, la major part construïdes entre els segles XVII-XVIII. Destaca el portal d'entrada, de llinda recta, i brancals també de pedra treballada. A la planta pis, també destaca una finestra amb l'ampit, els brancals i la llinda, recta, de pedra treballada.</p> <p>Hi ha dues finestres obertes en una segona fase: una a la planta baixa i l'altra a la planta pis.</p> 08163-66 Carrer de Sant Antoni, núm. 17b <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> 41.6283670,2.6912994 474286 4608562 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96781-6601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96781-6602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96781-6603.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic indica l'adreça 17a, erròniament. 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96782 Goigs de l’apòstol Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-lapostol-sant-jaume XIX-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs que es canten en honor i lloança a Sant Jaume (patró d’Espanya i titular de la capella de Pineda de Mar). Transcripció extreta d'una edició de l'any 1982, provinent d’una reproducció més antiga. Impresos per la Impremta Rodríguez de Pineda de Mar. Edició en un únic color, en paper corrent sense numerar. Dibuix i orla al boix. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Quadre delimitat per una orla estreta de motius geomètrics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després de l’encapçalament amb el títol al centre, enquadrat, una representació de Sant Jaume cavaller, abillat amb faldellí, esclavina i capa. Apareix tocat amb una aurèola. A la mà dreta sosté una espasa amb un evident gest combatiu. Munta un animós cavall blanc disposat en corbeta, amb les potes davanteres alçades, un recurs molt habitual del període barroc. Dessota apareixen els caps del que representen soldats musulmans abatuts per la violència del seu atac i espases simitarres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Text disposat en tres columnes. Partitura inferior de la tornada (dues primeres estrofes):</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puix que sempre tan amat / foreu Vos del Salvador, / Sant Jaume Apòstol sagrat / sigueu nostre protector.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Jesucrist sou parent / per Salomé, vostra mare, / i amb xarxes del vostre pare/ els guanyeu son aliment; / i a l’ínclit apostolat / passeu des de pescador, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb Joan vostre germà, / pescàveu a Galilea, / mes Jesús us cridà en terra / i Apòstol us consagrà. / Vos deixeu el mar templet / i segui el Redemptor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per la grandesa del zel / que el vostre cor inflamava / quan el Mesies mostrava / al món el camí del Cel, / us donà el nom encertat / de fill del trò i del terror, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vos tinguéreu el consol, / d’admirar el fill de Déu / refulgint blanc com la neu / i amb lluminàries de sol, / quan per son Pare aclamat / fou en el mont del Tabor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per terres de Palestina / al principi’prediqueu. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després a Espanya passeu / seguint l’esperit que us guia / a donar llum i vrîtat / on encar hi havia error, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan a nostres terres fines / arribeu ple de delit / en la negror de la nit, / al peu se us claven espines / i angelets de llum armats / us curen vostre dolor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per això cada any els infants, / àngels vivents de tot temps, / amb llums i il·lusions ardents / ja us veneren amb afanys. / Ompleneu-los de bondat / i feu pur sempre el seu cor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mentre dins de Saragossa / expandiu la vera Fe, / per confortar-vos vingué / la dolça i virginal Rosa / que un Pilar ens ha deixat / ple de divinal olor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ja Espanya evangelitzada / a Galilea torneu / i allí de nou prediqueu / la doctrina revelada, / fins que Herodes, molt malvat, / us endressa el seu furor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel seu crudel tribunal / degollat impiament, / passeu a un lloc eminent / de la Pàtria Celestial. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primer de l’Apostolat / que morí pel Redemptor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Espanya ha estat traslladat / des d’Orient el vostre cos / iu un tempele meravellós / Galicia us ha dedicat, / on tota la humanitat / us venera amb gran fervor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un corser blanc cavalcant / i armat d’estrenu valor, / als cristians doneu la sort / al Clavijo batallant. / El moro fuig espantat / amb l’ànim ple de terror, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vostre empar s’experimenta / en nostra Santa Capella, / puix sou refugi i farella / d’aquell que a Vos es lamenta. / Mai deixeu desconsolat / a qui us invoqui amb fervor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Si amb vostra alta protecció / es fundà aquesta Capella, / on qui a Vos s’aconella / troba prest consolació. / Feu que ara els devots, de grat, / hi vessin el seu tresor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del veïnat i el poblat / que us veneren amb el cor, / Sant Jaume, Apòstol Sagrat, / sigueu sempre defensor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARTITURA AMB LLETRA.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puix que sempre tan amat / foreu Vos del Salvador, / Sant Jaume Apòstol sagrat / sigueu nostre protector.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Jesucrist sou parent / per Salomé, vostra mare, / i amb xarxes del vostre pare/ els guanyeu son aliment; / i a l’ínclit apostolat / passeu des de pescador, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vp. Anuntiaverunt opera Dei / Rj. Et facta ejus intellexerunt. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Esto Domine plebi tuae, Santificator et custos: ut B. Jacobi Apóstoli tui munita presidiis, et conversatione tipi pláceat, / et secura mente deserviat. Per Christum Dominum Nostrum Rj. Amén.</span></span></span></span></span></p> 08163-67 Camí de Sant Jaume, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> 41.6349156,2.6763538 473043 4609294 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96782-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96782-02.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social Inexistent 2024-09-09 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda 119|98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96784 Goigs en alabansa de Nostra Senyora de Gracia que es venera en la ermita del terme de Santa Susanna https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabansa-de-nostra-senyora-de-gracia-que-es-venera-en-la-ermita-del-terme-de-santa <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>LLORENS, S. (1992). <em>El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar</em> (Facsímil de l'edició de 1931).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span>Goigs en alabansa de Nostra Senyora de Gracia que es venera en la ermita del terme de Santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edició en un únic color blau, en paper corrent sense numerar. Dibuix i orla al boix. Sense rúbrica ni signatura. Imprès per Tipografia Carreras de Girona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quadre delimitat per una orla estreta de motius florals i una ziga-zaga de botons també florals. Després de l’encapçalament, enquadrat al centre, una representació de la Mare de Déu de Gràcia, a l’interior d’una capelleta o fornícula ornamentada amb motius vegetals i geomètrics. Està asseguda sobre un bell tron decorat amb reminiscències gòtiques. Està abillada amb una túnica (blanca) cenyida per un cíngol i un mantell desproporcionat que només deixen veure els dits dels peus, nusos. Al cap descansa una corona real amb incrustacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sosté el Nen Jesús amb el seu braç esquerra. El rostre, ofereix una doble expressió, mentre que el somriure reflexa una agradable sensació d’alegria, els ulls mostren un matís melangiós. A la mà dreta té i un lliri, i el nen Jesús fa el mateix amb una esfera rematada per una creu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A ambdós costats de la imatge, dos gerros simètrics amb flors de diferents tipus, entre les quals sobresurt un gira-sol al centre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Text disposat en dues columnes dividides per una orla central vertical de motius florals i geomètrics de gran bellesa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La transcripció sencera del goig, diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest Puig sóu Senyora, / la font y Mare de Gracia: / dels enemichs y desgracia / deslliuraunos en tota hora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vostra concepció / fou sens culpa ni pecat, / puig sóu lo hort hon no ha logat /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>entrar lo infernal dragó, / a escampar la corrupció; / a ns bé sóu de ell vencedora: etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fou la vostra santa vida / molt mes divina que humana, / puig vivíeu recollida, / fugint tota honra mundana: / vostra virtud sobirana / al mateix Deu enamora: etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Gran ditxa haveu alcalsat / de ser Mare de Señor, / vostra excelsa dignitat / es digna de tot honor. / estimaren tal favor / sent agrahida Senyora: etc. // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lo sérne Mare i doncella / es cosa, que pásma al món, / lo Senyor del alta Sion, obrá en Vos tal maravella; / los que vostres devots son, / vos tenen per protectora etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En totes les parts del món / feu miracles, Mare pía, / assistint de nit i dia / als que vostres devots son, / ja que invocant vostra nom, / siáulos consoladora: etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Als pobrets afavoriu, / als que ploran consolau, / salut als malalts donau, / als pecadors convertiu, / a est poble amorosa oiu / quant vostre favor implora: etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lo Fill als bressos teniu, / al cual atenta mirau, / per nosaltres lo pregau; / vostres mèrits li oferiu; / lo perdo de ell obteniu / per tanta gent pecadora: etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Feu que vencem lo pecat, / con de ell foreu vencedora. / deslliuraunos gran Senyora / del foch de la eternitat.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Y. Ave, maria, gratia plena allelúia. // R. dóminus lecum, alleluia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ORATIO</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Deus, qui humáno géneri bealae Mariae virginitále fecúnda reparationis gratiam / contulisli: concedí; ut quám grátiae Matrem apllémus in terris, ejus fe-//lici consórtio perénniter per fruamur in coelis. Per Christum D.N. R). Amen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tipografia Carreras – GERONA</span></span></span></span></span></p> 08163-68 Capella de la Mare de Déu de Gràcia. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> 41.6289244,2.6899177 474171 4608623 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96784-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96784-02.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social Inexistent 2024-09-09 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda L'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, edificada l'any 1715 per iniciativa del col·lectiu de mariners, pertany al terme municipal de Santa Susanna, però se n'en cuida la parròquia de Santa Maria de Pineda i la relació més estreta és amb Pineda de Mar. També s'hi fa un aplec, on l'assistència de pinetencs és majoritària i on es canten els goigs, que es van recuperar l'any 2007 després de decennis sense commemorar-se. 119|98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96786 Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-2 <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XIX-XX <p>Casa de planta rectangular ubicada a l'inici del carrer de Sant Antoni que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Aquesta s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les seves obertures. A la planta baixa trobem la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. A la planta pis, hi ha un balcó corregut amb doble accés i llosana sostinguda per tres mènsules estriades. Totes les obertures són de llinda recta i tenen un trencaaigües amb ondulacions i recreixement del parament que baixa pels laterals dels brancals. </p> <p>El parament és arrebossat i llis, amb els recreixements descrits pels trencaaigües. La façana està coronada per una balustrada calada de motius vegetals. Entre la cornisa i els trencaaigües de la segona planta hi ha dos respiralls que es corresponen amb la cambra de ventilació.</p> 08163-70 Carrer de Sant Antoni, núm. 2 <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> 41.6281367,2.6905453 474223 4608537 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96786-7001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96786-7002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96786-7003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96786-7004.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-09-09 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96787 Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-4 <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XIX-XX Deteriorament i desgast evidents a la façana. <p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i que ha sofert una remunta<em> a posteriori</em>. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, acabada amb un ràfec.</p> <p>La composició de la façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, hi trobem la porta d'entrada i una finestra. A la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro i una finestra lateral amb ampit sobresortint, suportat per dues mènsules. <span lang='CA'><span><span>A la barana de ferro forjat del balcó consta la inscripció “J.C. 1870”.</span></span></span>Totes les obertures són de llinda recta.</p> <p>El parament és llis i arrebossat. La remunta no està pintada i hi ha dues petites obertures rectangulars.</p> 08163-71 Carrer de Sant Antoni, núm. 4 <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> 41.6281300,2.6906000 474228 4608535 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96787-7101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96787-7102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96787-7103.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-11-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96789 Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 8 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-8 <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XIX-XX <p>Casa de planta rectangular, entre mitgeres, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla.</p> <p>La composició de la façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, hi trobem la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat, amb persiana de llibret. A la planta pis, hi ha un balcó corregut de doble accés, amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta.</p> <p>Al damunt, hi ha dos respiralls de la cambra de ventilació i un coronament amb dos trams de balustrada.</p> 08163-72 Carrer de Sant Antoni, núm. 8 <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> 41.6281758,2.6907274 474238 4608541 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96789-7201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96789-7202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96789-7203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96789-7204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96789-7205.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-09-09 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96790 Portal de la casa del carrer de Sant Antoni, núm. 45 https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-45 <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XVIII <p>Portal amb brancals i llinda de pedra, originari del segle XVIII, ja que la llinda porta gravada la data de '1748'. És l'únic element originari de la façana, que es troba molt transformada.</p> 08163-73 Carrer de Sant Antoni, núm. 45 <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> 41.6285354,2.6923960 474378 4608580 1748 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96790-7301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96790-7302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96790-7303.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural Inexistent 2024-09-09 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda 119|94 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96791 Edifici de la confraria de Pescadors de Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-confraria-de-pescadors-de-pineda-de-mar XX <p><span><span><span>Edifici ubicat a la pltaja, a l'actual passeig. Consta de planta quadrangular i és d'una única planta amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. Pertany a la Confraria de Pescadors que, per desenvolupar les seves activitats, necessitava poder donar resposta a un conjunt de serveis mancomunats pels pescadors del municipi. Un d’aquests serveis era el tenyit de les xarxes per millorar la seva conservació, ja que eren fetes de fil de cotó que amb la humitat de l’aigua de mar es podrien fàcilment. Un segon ús de l’edifici de la confraria era albergar la màquina elevadora per poder treure les barques de l’aigua, donat que a Pineda les embarcacions es varaven a la platja per falta d’un port de refugi.</span></span></span></p> 08163-74 Platja dels Pescadors, s/n <p><span><span><span>A Pineda de Mar, els dos serveis principals de la Confraria de Pescadors, el tenyidor i la barraca de la màquina de treure barques se situaven a dos edificis independents. El servei de tenyidor mancomunat de Pineda es trobava en un edifici de planta baixa ubicat al carrer de Mar, a l’actual plaça de l’Estació, i la barraca de la màquina de treure estava situada a la platja. A causa de la urbanització de la plaça de l’estació a mitjan dècada de 1950, l’edifici del tenyidor es va haver d’enderrocar. Aquest fet va permetre a la Confraria reformar la barraca de fusta inicial de la màquina de treure i ampliar-la per albergar-hi també el tenyidor de xarxes l’any 1958.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l’any 1962 la Confraria de Pescadors va decidir destinar part del nou edifici de la platja a servei de bar, aprofitant l’arribada del turisme de masses. A mesura que van anar passant els anys l’activitat pesquera a la platja pinedenca va anar de baixa, ja que les embarcacions es van anar situant als porta de Blanes i Arenys. Així doncs, l’edifici de la confraria va anar perdent l’ús pesquer per destinar-lo totalment al servei de bar-restaurant, fins que l’any 2022 va cessar definitivament l’activitat.</span></span></span></p> 41.6218037,2.6930264 474427 4607832 1958 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-p1630406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-confrariapescadors1958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-p1630402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-1922.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús Inexistent 2024-10-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola Desconeguda L’activitat pesquera dels pobles de costa acostumava a organitzar-se en confraries professionals de pesca. Era aquest el sistema que permetia garantir un bon funcionament de l’activitat al municipi. 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96792 Cementiri municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-31 <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> XX <p>Ubicat a l'extrem oriental del municipi, a tocar amb el terme municipal de Santa Susanna. La planta del recinte és rectangular, amb l'entrada a la façana de migdia. El disseny original és de l'arquitecte Isidre Puig Boada i parteix d'un eix central que és el camí que condueix des de l'entrada fins la capella.</p> <p>L'accés principal és a través de tres portes en arc de punt rodó. L'arcada central és més alta que les laterals. El paredat rústec amb el que ha estat construït aquest accés pren la forma esglaonada recordant els merlets de les edificacions medievals. Segons el projecte, l'arquitecte situava en el centre una gran creu que finalment es convertí en l'escut de la vila, realitzat en pedra. Aquest paredat rústec es perllonga en tot el mur perimetral, encarat al carrer, mentre que en l'interior es converteix en una porxada d'arcs de mig punt molt més lleugera, estilitzada i de caràcter italianitzant, amb la coberta a dues vessants de teules àrabs i perpendicular a l'interior.</p> <p>La capella és d'una única nau encapçalada per un absis i amb coberta a dues vessants. Isidre Puig Boada destinava la part posterior de la capella com espai del recinte civil.</p> 08163-75 Carrer Consolat de Mar, núm. 39 <p>El projecte és de l'arquitecte Isidre Puig i Boada, de l'any 1915, però la inauguració fou l'any 1922, en època de l’alcalde Manuel Serra i Moret.</p> <p>L’anterior cementiri municipal es trobava just al voltant de l’església de Santa Maria de Pineda, l’actual plaça de l’Església, i tenia entrada per davant l’Hotel Mercè, al carrer Montpalau.</p> <p>L'any 1930, segons queda recollit al dietari de la vila, es van traslladar les restes al nou cementiri, i l'antic cementiri es va convertir en plaça pública, tot i que és propietat de la parròquia de Santa Maria. El cementiri de Pineda de Mar acull també els difunts de Santa Susanna.</p> 41.6259706,2.6998857 475001 4608293 1915-22 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7508.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social Inexistent 2024-09-09 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Isidre Puig Boada (arquitecte) L’arquitecte Isidre Puig Boada pertany a la generació d’arquitectes (Folguera, Goday, Florensa, Ràfols, Bonet Garí) que dins l’estètica del noucentisme sentiren un gran entusiasme per l’italianisme, així com també esdevingueren uns grans admiradors d’Antoni Gaudí. A més, essent estudiant conegué Gaudí, de qui esdevindria deixeble i col·laborador. Estudià en profunditat la seva obra i en publicà varis estudis. 106|98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96794 Creu de l'església https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lesglesia <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> XV i XX Destruïda, en part, durant la Guerra Civil espanyola. <p>Aquesta creu, que originàriament es trobava darrera l'església, estava formada per quatre pètals o llàgrimes en el més pur estil gòtic flamíger. Va resultar malmesa durant la guerra carlina i definitivament destruïda l'any 1936.</p> <p>Actualment, només conserva de l'original part del fust i el basament. Aquest està format per tres graons de forma poligonal estrellada. Té la mateixa alçada que la primitiva creu, uns dos metres i mig aproximadament, doncs afegiren dues parts al fust, respectant les mesures originals.</p> <p>La creu és de ferro forjat. L'obra és de pedra, carreus per al basament i maçoneria arrebossada pel fust.</p> 08163-77 Plaça de Pius XII, s/n <p>Originàriament es trobava darrera l'església, davant el número 106 del carrer de l'Església. Fou malmesa dues vegades: la primera durant la guerra dels carlins, i les altres, durant la Guerra Civil espanyola (1936). Es trasllada a la ubicació actual l'any 1949, amb el projecte de restitució de l'arquitecte Isidre Puig i Boada.</p> 41.6289183,2.6894376 474131 4608624 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96794-7701_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96794-7702_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96794-7703_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96794-7704_0.jpg Inexistent Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic Inexistent 2024-11-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda i restaurada per l'arquitecte Isidre Puig Boada Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual.Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida. 98|85 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96798 Ermita de Sant Andreu de l'Arboceda https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-andreu-de-larboceda <p><span><span><span>AGRUPAMENT ESCOLTA MONTNEGRE (2012). <em>Disseny i reordenació de la plaça de Sant Andreu de l’Arboceda</em>. Calella, 2012, p. 21.</span></span></span></p> <p><span><span><span>NOGUERA i COFLENT, Aniol (2017). Sant Andreu de les sitges: in heremo silvestri eb antiquo constructa, El segle XV, temps de canvis i incerteses. Dins <em>Actes del 1r Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, In Maritima,</em> Vilassar de Dalt, pp. 205-230. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, JOSEP; GEA BULLICH, MIQUEL. (2015). Intervenció arqueològica. Sant Andreu de l'Arboceda. Núm. Mem. 12734.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2014). Informe arqueològic, històric i arquitectònic. Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2015). Memòria. Intervenció arqueològica i consolidació preventiva a Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Núm. Mem. 12895.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2020). Memòria. Intervenció arqueològica a Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, J.; DE CASTRO LÓPEZ, Oscar (2019). <em>Intervenció arqueològica a Sant Andreu de l’Arboceda. Pineda de Mar, el Maresme. Intervencions 2016-2018</em>. Memòria, Actium Patrimoni Cultural, SL, Generalitat de Catalunya, inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MALLORQUÍ GARCÍA, Elvis (2007). <em>Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV</em>, Tesi Doctoral, Universitat de Girona, p.256</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARXUACH I FLAQUER, Jaume (1932). Sant Andreu, columna 'Han passat vuit dies més. Dins <em>Recull</em>. Núm. 490. Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MONTSALVATGE I FOSSA, Francisco: 'Noticias históricas', 1910. I també Martí, Ramon: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona 817- 1100, Fundació Noguera, Col. Diplomataris, 13, Barcelona, 1997.</span></span></span></p> XI-XXI <p><span><span><span>La construcció és de planta rectangular, d'una sola nau. S'ha restaurat i s’ha fet la coberta de nou, ja que no es conservava. És a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Té un campanar de cadireta sobre la porta d'entrada. El pòrtic també s’ha refet, ja que només es conservaven dos pilars <span><span><span><span><span><span>de pedra. La coberta és de teules àrabs, també a dues aigües i suportada per bigues de fusta. Tres graons de pedra serveixen per accedir al nivell d’ús de l’ermita. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>Per la façana sud s'hi adossa un edifici que havia estat destinat a l’habitatge de l’ermità.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2015, i fins el 2019, es van dur a terme una sèrie d'actuacions de recerca a l’ermita amb motiu de la futura rehabilitació. Els resultats d'aquests treballs es poden consultar a les respectives memòries d'excavació que se citen a la bibliografia i que a continuació exposem una síntesi extreta de Josep Font (2020). </span></span></span></p> <p>L’any 2015 es realitza una primera actuació arqueològica que consistí en retirar la runa d’una part de la casa de l’ermità. Aquests treballs ja van permetre establir una millor interpretació de l’evolució de l’ermita i de la casa, incloent l’aparició d’indicis d’una ocupació romana. Posteriorment, es realitzaren diverses actuacions que van permetre excavar pràcticament al complet la casa de Sant Andreu i les restes de l’absis. Aquestes excavacions van permetre datar la casa aproximadament de la segona meitat del segle XVI o inicis del segle XVII, existint algunes restes lleugerament anteriors. Respecte l’absis, es va confirmar que les escasses restes conservades eren medievals, amb restes d’una reforma d’època moderna.</p> <p><span><span><span>L’any 2016 es va dur a terme un primera excavació a l’interior de l’església i l’any 2017 es va reprendre de nou les actuacions, fins el 2018. Aquestes continuïtat va permetre conèixer àmpliament l’evolució de l’ermita des de la seva fundació a l’alta Edat Mitjana fins el seu abandonament i espoli. Els resultats del conjunt dels treballs són consultables en la memòria corresponent (Font i De Castro, 2019; Font, 2020). En destaca la definició i la caracterització de les diverses reformes realitzades en el conjunt església-casa i la localització d’una necròpolis amb tombes que es daten des d’època alt-medieval fins el segle XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2019 es realitzaren dues noves actuacions en el sector sud-est, també arrel del projecte de rehabilitació de l’església i de la casa. Dels resultats de l’any 2019 en destaca en primer lloc, la localització d’una fossa anterior a la construcció de l’església medieval i que presumiblement ha de ser datada d’època romana. Amb aquesta fossa ja són dues les estructures d’un establiment d’època antiga en el lloc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En segon lloc, l’actuació ha permès confirmar la conservació de restes de l’absis original i de la cantonada sud-est de l’església coneguda ja documental en el segle XI. Aquestes restes confirmen que l’actual església té exactament les mateixes dimensions que l’original. De fet, l’església actual és un intent de rèplica del temple alt-medieval, reconstruït cap el tercer terç del segle XVI a causa de la mala conservació que devia tenir, com transmeten els documents de finals del segle XV (NOGUERA, Aniol; 2017), possiblement aleshores ja en part enrunat. D’aquesta reforma del segle XVI se n’ha localitzat els forats per encaixar les bastides de construcció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre finals del segle XVI i principis del segle XVII es realitza un primer rebaix del terreny, al sud de l’ermita, amb l’objectiu d’instal·lar-hi una sèrie d’estructures de les quals malauradament es té escassa informació. D’aquest moment s’ha detectat el recalçament de l’angle sud-est de l’església, que naturalment el rebaix de terres havia debilitat. En el lloc que ocupaven aquestes estructures, poc temps després, s’hi va edificar un primer habitatge per l’ermità. Cap al darrer quart del segle XVII, es reforma íntegrament aquesta casa, enderrocant-la en bona part, si és que no s’havia esfondrat per si mateixa. Simultàniament es reforma l’església, aixecant-ne l’alçada i rebaixant el sòl. La nova façana oriental de la casa quedarà ara unida uniformement a la façana de la nau, passant per sobre de l’antiga coberta de l’absis. Aquest, que ben probablement mostrava indicis d’inestabilitat, es reforça per un mur de contenció i per un talús empedrat, col·locat a manera de contrafort.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes reformes de les darreries del segle XVII suposen la formació d’una esplanada en aquest sector, fins aleshores encara aturonat i que probablement contenia inhumacions arran de l’absis. En aquest nou pla s'aixeca un mur de marge i, seguidament, cap a principis del segle XVIII, un nou mur de contenció, per subjectar altra vegada un absis que en aquell moment devia estar ben malmès. En un racó de la petita esplanada s’hi excava una fossa, potser per encaixar-hi un recipient destinat a activitats domèstiques o productives. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes noves estructures van tenir, però, una curta vida degut a que probablement abans de mitjan segle XVIII l’absis finalment es va esfondrar, i amb ell també part de les estructures que s’havien construït per sostenir-lo. Aproximadament cap a mitjan d’aquesta centúria l’espai de l’absis va ser segregat de l’església, tapiant l’arc triomfal i avançant l’altar al fons de la nau. A partir d’aleshores l’absis va quedar oblidat, i els esforços de dignificació d’aquella església amputada, probablement finançats per un benefactor, es van centrar en embellir la cara oposada de l’església, és a dir la façana, construint-hi un pòrtic, i també en millorar la nau, ara esdevinguda santuari amb la incorporació de l’altar, col·locant-hi un nou paviment. Serà la darrera fase de reformes a Sant Andreu. Un cop perdut l’absis i, per tant, també la funcionalitat de les estructures que s’hi havien construït, el sector sud-est va esdevenir un espai marginal utilitzat a partir d’ara com a abocador, on successivament s’hi llençava deixalles alhora que es permetia el progressiu enderroc del que romania dels murs de contenció. </span></span></span></p> 08163-78 Extrem occidental del terme de Pineda. S’ubica en una petita elevació, a 283 m. d'altitud, que domina pel nord el pas tradicional que constitueix el Collet de Sant Andreu, que separa les valls del Sot de Sant Andreu, a l'est, en direcció a Pineda de Mar, i de la riera de Sant Andreu, a l'oest, en direcció a Calella, per on transcorre a més, el camí històric des de la costa cap a Hortsavinyà i el Montnegre. <p><span><span><span>La primera referència documental coneguda de l'ermita de Sant Andreu és de l'any 1079. Es tracta de l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Pineda. En el document, l'ermita apareix com un dels límits occidentals de la parròquia de Santa Maria, que el text detalla que confronta en aquest sector amb la de Sant Cebrià, arribant fins a un torrent anomenat Camp, seguint el límit fins a l'<em>'ecclesiam Sancti Andree</em>'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Elvis Mallorquí (2007), en la seva tesi doctoral parla d’una visita pastoral l'any 1344. Vuit anys més tard, el 1352, es dona llicència al rector de l'església d'Hortsavinyà per traslladar l'ara i l'altar de la capella de Sant Andreu, que diu que està ubicada al coll de Sitges, cap a Hortasavinyà. La llicència es dona a instàncies de les súpliques dels parroquians, que consideren que l'església de Sant Andreu els queda molt lluny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dos documents de 1470 i 1473, respectivament, aporten nova informació de l'ermita. Es tracta de dues llicències per demanar caritat. Ambdós documents corresponen a autoritzacions per demanar finançament per la reparació de l'ermita. El primer correspon a l'autorització per sol·licitar almoina per ser dotada de panys, pal·lis, llibres, ornaments i altres necessitats. En el segon document s'autoritza a fer reparacions quasi de forma literal el mateix objectiu: caritat per reparar panys, pal·lis, vestimentes, ornaments i altres aparells de culte. De rellevància és que el document de 1473 diu que l'església és '<em>ab antiquo constructa</em>', és a dir construïda d'antic, i el de 1470 que '<em>indigeat valde reparatione</em>', que necessita grans reparacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1562 Eulàlia del Mas Vendrell de l'Arboceda ven unes terres al lloc anomenat Lo Parany d'en Vendrell 'per lo qual passa lo camí qui va a la capella de Sant Andreu'. Després trobem una venda de terres del 1592 entre Bernardí Nualart de Sant Miquel de Vallmanya i Joan Carreras d'una peça de terra situada al lloc dit Cavall Ferran, en el camí que duu a la capella de Sant Andreu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les referències al topònim de l'Arboceda segueixen al segle XVII a través d'aquestes nissagues de veïns, com ara en un establiment de terres de l'Arboceda datat de l'any 1601, entre Joan Carreres i el monestir de Sant Salvador de Breda, el document de 1609 on la filla de Joan Carreras, pagès de l'Arbosseda, defineix l'heretament als seus parents, o en l'establiment d'unes terres al lloc dit l'Arbosseda datat de l'any 1632, documents que permeten pensar que la continuïtat de les cases de l'Arboceda representa també la permanència de l'ermita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una llicència datada del 26 de febrer de 1733 concedida a Joaquim Ferrer, calabrès laic, per fer-hi d'estatger i guarda, que anomena a l'església com '<em>capella heremitica Sancti Andreo</em>', estableix que el citat Joaquim Ferrer es farà càrrec del manteniment de l'ermita. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XIX sembla que s'abandona definitivament. Així ho escriu Jaume Marxuach i Flaquer (1932): 'l'Ermita, fins a les darreres dècades del segle passat, va donar lloc a un dels més tradicionals i lluïts aplecs de Calella', i que van ser les 'pertorbacions' introduïdes durant la darrera guerra carlina (1876) 'van interrompre el vell costum de l'aplec' i poc després les transformacions de la vida quotidiana de Calella a causa de la industrialització les que van ocasionar l'abandonament definitiu de l'ermita. El bisbe de Girona ordenà aleshores la retirada de la imatge i de la campana”.</span></span></span></p> 41.6438427,2.6292863 469128 4610300 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7805.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Social Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Jordi Montlló Bolart S’hi pot accedir per Calella o per Pineda. Per Pineda, pujant pel Passeig d'Hortsavinyà (costat de la Riera de Pineda). Pista sense asfaltar des del Sot de Cal Capità i forta pujada al final, fins arribar al Collet de Sant Andreu. Per Calella, pujant per la carretera d'Hortsavinyà. Fins el quilòmetre 5 asfaltada i un tram sense asfaltar fins arribar al Collet de Sant Andreu.El topònim ja es documenta l'any 1296 a través de la figura de Maria Barona d'Arboceda, en una acta de confirmació de terres. L’any 1311 trobem un Berenguer de Serra d'Arboceda o l'any 1336 amb Pericó Carrera de s'Arboceda i així fins segles després, testimonis de la presència de diverses famílies que vivien en la zona i que participaven del culte en l'ermita de Sant Andreu. Aquesta documentació procedeix de l'arxiu del mas Carreres de Pineda, llinatge sempre unit al topònim Arboceda. L’associació Amics Escoltes del Montnegre i l’Ajuntament de Pineda signen un conveni l’1 de març de 2013, per recuperar l’ermita mitjançant les corresponents accions oportunes: estudis històrics, intervenció arqueològica i restauració. L’associació adquireix la finca on s’ubica l’ermita, d’una superfície aproximada de 0,8 hectàrees. Els Amics Escoltes del Montnegre aporten l’equip de voluntaris i presta suport i col·laboració en tot allò que sigui necessari per assolir els objectius fixats en el conveni. Per la seva part, l’Ajuntament de Pineda es va comprometre ha redactar la figura de planejament urbanístic necessària per al correcte desenvolupament dels objectius del conveni, entre d’altres tasques de suport tècnic i administratiu. 94|98|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96799 Escola Sant Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-sant-jordi <p>MARZÀ, Fernando i SUBIRÀ, Roger (2017). <em>Anàlisi i valoració del patrimoni arquitectònic del segles XIX i XX a Catalunya</em>.</p> XX <p><span><span><span lang='CA'>Edifici dissenyat </span><em>ex nuovo</em><span lang='CA'> per destinar-hi una escola d’Educació General Bàsica (EGB) i parvulari. És obra del despatx d’arquitectes MBM, format per Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay. Parteix d’un nou planejament conceptual basat en una nova interpretació de l'arquitectura escolar com a element actiu al servei de la pedagogia.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>L'edifici s’organitza entorn d'uns espais comuns, on es tendeix a la reducció dels passadissos, l'especialització funcional de les aules i un sentit d'unitat en la distribució dels espais que permet la interrelació i l'adaptació a les diverses activitats col·lectives.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>A la planta baixa, hi ha la biblioteca i la sala de conferències, amb entrada pròpia, la qual pot ésser usada independentment pels estudiants. Al primer pis hi trobem la major part de les aules, agrupades de dos en dos que convergeixen al saló central de reunions; són curtes, amples i ventilades. A l'àrea del parvulari es va elevar el terra per reduir l'escala de les aules. La zona de jocs d'aquesta àrea està protegida per una paret baixa per evitar que els infants més petits estiguin en contacte amb els més grans. Destaquen els porxos que amplien el terreny de joc, que, a més, serveixen d'aixopluc en cas de pluja i com a protecció solar d'algunes aules. A la coberta de l'edifici es troba el pati. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Tot el conjunt està envoltat per un gran pati. Els acabats exteriors de façanes i murs són de maó vist.</span></span></span></p> 08163-79 Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, núm. 15 <p><span><span><span lang='CA'>Projecte promogut per la Caixa d'Estalvis de la Diputació de Barcelona en plena dictadura franquista, l'any 1967, però amb una proposta innovadora del despatx d'arquitectes, amb especial atenció als espais comunitaris i amb la idea de crear una noció de comunitat educativa. Conceptes que amb la democràcia s'aniran imposant i generalitzant, però que en aquest moment suposava una important primícia. </span></span></span></p> 41.6253195,2.6872838 473950 4608225 1967 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96799-7902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96799-7903.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2024-09-09 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96800 Església parroquial de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-3 <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> XV-XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’església parroquial de Pineda de Mar està dedicada a Santa Maria. És de planta rectangular amb absis poligonal i dues capelles adossades. La seva composició és força peculiar, tant per dimensions com per disposició. Es tracta de tres naus separades per pilars força amples, que sostenen una volta de creueria amb claus de volta; dues dedicades a la Mare de Déu. La que hi ha al mig del presbiteri representa la seva imatge amb la bola del món a la mà dreta i l'Infant Jesús, assegut a l’esquerra. Hi ha altres sis claus de volta que representen diversos personatges. L'aspecte de fortificació es deu a les reformes del segle XVI. Al segle XVIII s'hi afegeixen les dues naus laterals i el campanar vuitavat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana principal, orientada a ponent, presenta una distribució simètrica, de la que en destaca la porta d'entrada d'estil renaixentista, amb pilars laterals esculpits amb motius florals i querubins en els capitells. A la llinda es relata l'atac de Dragut amb una inscripció que diu: «</span></span></span><em><span lang='CA'>A 1 d’Agost de MDXLV a punta de alba XI galiotes de turchs posaren la gent en la plage, cremaren les portes de la Sglesia e moltes cases, e mataren e cativaren LXX animas; pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren enbarcar. Per reparo dels poblats s’és fortificada esta Sglesia de Pineda</span></em><span lang='CA'><span><span>». Damunt la llinda presideix la imatge de la Mare de Déu emmarcada per dos pilars estriats i amb una petxina entre elles. En aquest mateix eix trobem dues rossasses, la gran il·lumina la nau central. Al damunt n'hi ha una altra més petita. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la façana de migdia hi ha la porta de Sant Joan, construïda l'any 1718, de llinda recta, presidint la imatge del sant dins una fornícula sililar a la de la Mare de Déu de la porta principal.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana principal, la porta lateral de Sant Joan, l'Altar Major i la capella lateral estan recobertes amb esgrafiats, realitzats, l’any 1948, per Isidre Puig Boada. El fons dels esgrafiats són motius florals i geomètrics. Destaca a la façana principal quatre columnes que emmarquen la rosassa central i la porta. A la mateixa alçada, hi ha quatre columnes adornades amb motius florals i coronades amb un capitell d'estil corinti que suporten un entaulament rematat per una cornisa. El cercle de la rosassa central l'emmarquen onze caps d’àngels. L'ornamentació de la façana es composa per una xarxa geomètrica de rombes sobre la qual es dibuixa de forma repetitiva, plana i modular, positiva i negativa, el rombe corbat pels vèrtex cap enfora i pels costats cap a dintre en els positius, i cap enfora en els negatius.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A l'interior, e<span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ntrant a mà esquerra hi trobem una pietat, obra de l’escultor Frederic Marès (1957). A mà dreta hi ha el baptisteri. Seguint per l’esquerra en el sentit de les agulles del rellotge trobem, primer, el Sant Crist, escultura de 1943 feta per Jaume Martorell, fill de Pineda. A continuació la capella del Santíssim, on s’hi venera el sagrament de l’Eucaristia. El sagrari es troba integrat dins una pedra de molí, darrera l’altar. El mosaic de la cúpula és obra de Josep Perpinyà, artista gironí. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’altar de Sant Joan Baptista presideix el costat septentrional. Sant Joan és el patró de Pineda. L’escultura és de 1943, realitzada per Manuel Martí Cabrer.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al centre de la nau principal trobem l’altar major, que està dedicat a Santa Maria Assumpta, copatrona de Pineda. La imatge i la decoració de l’absis és obra de Jaume Busquets (1952). A la seva dreta hi trobem l’altar de la Mare de Déu dels Socors, donada per la família Costa. És de l’any 1952. Al costat, hi ha l’altar de la Immaculada, obra de J. Pou i Pont (1944). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La torre del campanar és de forma octogonal i fa 30 m. d’alçada. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La sagristia es troba a la dreta de l’altar major i és obra de Miguel de la Gaspi (1509).</span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-80 Carrer Reverend Antoni Doltra, s/n <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El primer temple es consagra l’any 1079, pel bisbe de Girona Berenguer Guifré. Tot i que en tenim poca informació, la parròquia de Santa Maria de Pineda – d’estil romànic – estava sota domini dels senyors de Mont-palau. Aleshores, l’ocupació del territori era dispersa, entre camps de conreu i masies.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El primitiu temple romànic se substitueix per un de gòtic. Al llarg dels segles ha soferts nombroses modificacions. Des de 1514 s’encarreguen diverses reformes a diferents mestres d’obres. La més destacada és fruit d’un dels episodis històrics més coneguts: l’atac pirata que va patir el poble l’1 d’agost de l’any 1545, per part del corsari turc Dragut. L’església fou atacada i els pirates robaren tot allò que era de valor. A partir d’aquell moment, el temple i altres indrets de Pineda es fortificaren. La llinda de la porta d’entrada ho recorda amb la següent inscripció: </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>«</span></span></span><em><span lang='CA'>A 1 d’Agost de MDXLV a punta de alba XI galiotes de turchs posaren la gent en la plage, cremaren les portes de la Sglesia e moltes cases, e mataren e cativaren LXX animas; pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren enbarcar. Per reparo dels poblats s’és fortificada esta Sglesia de Pineda</span></em><span lang='CA'><span><span>»</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’autorització per a fortificar l’església arriba el 27 de maig de 1562, i s’emmuralla el recinte al voltant de l’església. Les obres van a càrrec de Jean de Tours. Altres edificis van seguir el mateix exemple, i es fortifiquen cases com can Jalpí, mas Cànovas, o can Castellar, construint-hi torres de defensa.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>S’encarrega la construcció de la nova sagristia al mestre d’obres Miguel de La Gaspi. D’aquesta mateixa època és la capella de Sant Joan Baptista i el retaule major, pintat per Gabriel Bou, de Girona. La segona reforma important es produeix al segle XVIII, quan es van construir les dues naus laterals més i una altra porta d’estil barroc, a la façana de llevant, amb la llinda que té gravat l’any de construcció '1718', i el campanar, a més de la façana barroca.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Finalment al segle XX es basteix la Capella del Santíssim, construïda per Josep Perpinyà. Presenta tres rosasses amb vitralls emplomats i una imatge de la Pietat, esculpida per Frederic Marès.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’aspecte de l’església actual és el resultat de la intervenció que es va portar a terme l’any 1948, a causa dels desperfectes causats durant la Guerra Civil espanyola, quan l’arquitecte Isidre Puig Boada va decorar la façana exterior amb els esgrafiats que es poden veure actualment. Es va coronar el campanar vuitavat, i s’instal·là la campana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La darrera restauració de la façana data del 1988, quan es va trobar el sarcòfag que hi ha a l’interior, del segle XIV o XV.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6287620,2.6898320 474164 4608606 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96800-8001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96800-8002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96800-8003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96800-8004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96800-8005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96800-8006.jpg Inexistent Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós/Cultural Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquesta església depenia de la parròquia de Sant Pere de Riu, a Hortsavinyà, i actualment encara estan vinculades malgrat estiguin en dos municipis diferents (Pineda de Mar i Tordera).Els atacs pirates que va patir Pineda no van ser només de Dragut. A la documentació consta que l’any 1584 en va patir un altre, de mans de 19 vaixells turcs. 93|94|95|96|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96801 Habitatges pels mestres d'escola https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-pels-mestres-descola XX <p>En origen era un edifici d'habitatges format per dotze apartaments independents que, en principi, anava destinat als mestres que no eren de Pineda e Mar.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. S'estructura a partir de l'entrada, que es fa mitjançant una zona coberta que condueix del carrer a un pati posterior, des d'on surt una escala que porta a un distribuïdor per als apartaments de les dues plantes superiors. Mentre que els apartaments de la planta baixa s'hi accedeix des d'aquest pati.</p> <p>Des d'aquest passadís i per dues escales metàl·liques superposades a la façana, com un objecte independent, s'entra directament als altres cinc apartaments dúplex que ocupen els dos nivells superiors. Els materials bàsics de construcció són les totxanes i el ciment. </p> <p>Aquest esquema de circulació permet l'eliminació de la caixa d'escala, que generaria un volum excessiu en desacord amb la tipologia construtiva de la zona. Amb això es singularitza l'accés a cada habitatge, oferint un itinerari més ric i divers i més integrat a un paisatge rural encara no urbanitzat totalment, en el moment de construcció, i a un tipus de vida diferent de la plantejada en els nuclis urbans densos.</p> <p>Posteriorment es van afegir nous apartaments a la façana de ponent, seguint la mateixa línia, amb un cos d'escala exterior per la façana posterior, de vidre.</p> 08163-81 Carrer de mossèn Jacint Verdaguer, núm. 60 <p>L'edifici fou construït amb l'objectiu de solucionar els problemes d'habitatge als professors que no fossin del poble de Pineda de Mar.</p> 41.6245867,2.6837566 473656 4608145 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8105.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-10-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96803 Can Palau del Sot https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-del-sot <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> XVII-XX <p>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, però amb el frontó a la façana lateral. Destaca el portal rodó dovellat de la façana principal, orientada al nord. Aquesta és més antiga, mentre que la porxada del pis sembla més moderna, del segle XVIII. </p> 08163-83 Als peus del turó de Montpalau, per damunt de mas Cànoves. 41.6388133,2.6746626 472904 4609726 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96803-8301.jpeg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Altres Inexistent 2024-09-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda No s'ha pogut accedir a la finca. 98|119 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96804 Rondallari de Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondallari-de-pineda-de-mar <p>FERRER, Josep i PUJADAS, Joan (1997). Biblioteca popular Manuel Serra i Moret. 75 anys d’història (1922-1997). Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2006). <em>Rondallari de Pineda</em>. Introducció i estudi de Josefina Roma ; il·lustracions de Waldesca Santana. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara. <em>El Cançoner de Pineda</em>: 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Alta Fulla, 1992. XIV, p. 359. (Facsímil, Barcelona : Horta, 1931).</p> <p>LLORENS, Sara (2021). <em>El Cançoner de Pineda</em>. 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Farell editors i Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2004). <em>Epistolari : 1901-1954.</em> Recull, prefaci notes i edició de Joan Pujadas ; pròleg de Josep Ferrer i Costa. Barcelona : Fundació Pere Coromines. </p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2014). <em>Àlbum Sara Llorens: articles de prosa, folklore i política. Reedició dels opuscles Petit aplec d'exemples morals i Monòlegs per a infants.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>ROMA, Josefina (2006)<em>. Sara Llorens, Rondallari de Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'>El Rondallari de Pineda és un conjunt de 147 narracions de temes diversos aplegat per Sara Llorens, des de l'any 1902, en un exhaustiu treball de camp i publicades, finalment, per l'Ajuntament de Pineda de Mar, l'any 2006. El corpus s'estructura en nou grups: Rondalles meravelloses; Rondalles de por; Rondalles dels espavilats; Rondalles moralitzants; Rondalles de fil minúscul; Rondalles d'animals, Rondalles mnemotècniques; i Rondalles de l'enfadós.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El primer grup (rondalles meravelloses) es divideix en: Cicle de la Ventafocs; Cicle del gegant; Cicle de les substitucions per enveja; Cicle de la Blancaflor; Cicle del llangardaix; Procés de transformació de rondalla en llegenda; Pacte dels pares amb el més enllà; Mares que maten els fills; Cicle dels herois amb problemes amb la família; Cicle dels germans que s'ajuden; els esposos que es retroben; elements màgics que tornen la vida; Cicle dels que troben la fortuna per haver conegut un secret; Cicle dels que no tenen por. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>El quart grup són les rondalles moralitzants, que es divideix en: Cicle dels desagraïts i el Cicle de la mort. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al final trobem un epíleg l'índex i la bibliografia.</span></span></span></span></p> 08163-84 Pineda de Mar <p><span><span><span><span lang='CA'>Una primera selecció de quinze rondalles, il·lustrada amb 130 dibuixos de Joan Vila, s’havia de publicar de la mà de Ramon Miquel i Planas, gràcies a les gestions de Serra i Pagès que dirigien conjuntament la col·lecció Biblioteca folklòrica Catalana. El Rondallaire de Sara Llorens havia de ser el segon número de la col·lecció. Però els mals resultats de la venda del primer número de la col·lecció aturen el projecte. Es va fer un segon intent de publicació més austera l’any 1914, però tampoc va reeixir. L’any 1958 els materials es dipositen a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Finalment, l'any 2006, l’Ajuntament de Pineda de Mar, sota la cura de Josefina Roma, antropòloga de la Universitat de Barcelona, el publica, amb il·lustracions de Waldesca Santana.</span></span></span></span></p> 41.6268994,2.6868734 473916 4608400 1902 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96804-rondallari.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic/Lúdic/Cultural Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Sara Llorens Sara Llorens (1881-1954) fou una destacada folklorista i escriptora, nascuda a Lobos (Argentina) d’una família pinetenca. Retorna a Pineda de Mar l’any 1885. Estudia magisteri a Barcelona i amplia estudis a l’Escola d’Institutrius i altres carreres per a la dona de Barcelona. Allí el seu mestre és el folklorista Rossend Serra i Pagès, que la introdueix en l'estudi del folklore. Es casa amb Manuel Serra i Moret, polític de la Unió Socialista de Catalunya, que fou alcalde de Pineda de Mar. Impulsa nombroses accions culturals com la construcció de la biblioteca popular. La tuberculosi marca la seva vida però no l'impedeix fer un magnífic treball de recerca etnogràfica. La Guerra Civil espanyola fa que s’hagi d’exiliar, primer a l’Argentina (1938) i després a Perpinyà (1948), on mor l’any 1954. Publica: Petit aplec d'exemples morals (1906) i el llibre de narracions Monòlegs per a infants (1918). Pòstumament apareixen el Rondallaire de Pineda (2006) i Llegendes secretes (2016). També s'ha publicat el seu Epistolari (1901-1954) (2004) i l'Àlbum Sara Llorens (2004). 119 61 4.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96808 Búnquer de la platja de la Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-platja-de-la-riera <p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). <em>La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)</em>, pp. 334-335. Tesi doctoral.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii. (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. </p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, pp. 33-36.</p> XX <p>Fortí o búnquer de la Guerra Civil espanyola en forma de caseta. Es troba situat davant del passeig de la Marina i al costat esquerre del torrent del Correu. És de planta rectangular i amb una coberta a dues aigües. La seva morfologia el diferencia de la resta de fortins, no només de Pineda de Mar, sinó també dels existents a les poblacions veïnes. Tot i així, el gruix de les parets i la tipologia de les obertures laterals, adients per a millorar la vigilància cap a l’exterior i protecció del seu interior, reforça el fet de tractar-se d’un edifici d’ús defensiu. </p> <p>La data de construcció d’aquest fortí, és el 20 de setembre de 1937, segons Adrià Cabezas (2013), que també ens diu que: '<em>entre les posicions defensives es construirien dos nius de metralladores, un a la caseta de carrabiners, situada al quilòmetre 50,350 de la via del ferrocarril, a la platja dels pescadors i un altre niu de metralladores per dues màquines situat al quilòmetre 49 de la carretera</em>'.</p> <p>L’ús actual de l’edificació és el de magatzem municipal i de l’agrupació de petanca, que utilitza les instal·lacions de pràctica d’aquest esport existents a la part anterior de l’edifici.</p> 08163-88 Platja de la Riera - rierany del Correu. <p>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</p> <p>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el Menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</p> <p>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</p> 41.6176700,2.6785300 473218 4607378 1937 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8805.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2024-09-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els búnquers documentats físicament dins el terme municipal de Pineda de Mar són tres:- el de la Platja de la Riera - rierany del Correu,- el de la platja dels Pescadors (cobert per la sorra de la platja i que només és visible actualment la coberta, a excepció de quan hi ha temporals),- el de la platja dels Pins, que no es conserva. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96809 Búnquer de la platja dels Pescadors https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-platja-dels-pescadors <p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). <em>La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)</em>, pp. 334-335. Tesi doctoral.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii. (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. </p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, pp. 33-36.</p> XX Només és visible la coberta perquè està cobert per la sorra de la platja, a excepció d'èpoques de forts temporals. <p>Aquest fortí o búnquer es troba situat aproximadament davant del carrer Pintor Fortuny i la plaça Sara Llorens. Com que es troba situat en un indret on els temporals marítims de llevant l’afecten molt, només és visible quan un temporal enretira la sorra de platja que acostuma a cobrir-lo.</p> <p>És de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) no són visibles, però per fotografies antigues i per similitud amb molts d'altres sabem que la porta d'entrada és al darrera i que té dues espitlleres. La part externa de la coberta és lleugerament còncava. El material constructiu és el formigó armat i eventualment amb riells de ferro per a col·locar-hi el niu de metralladora.</p> <p>Per aquest fortí existeix una possible data de construcció. En un dels laterals es pot llegir la data «20 - 9 - 3...», la darrera xifra no queda definida essent el 7 (1937) una possibilitat factible tenint en compte la documentació consultada i informacions orals. L'estructura i materials de construcció d'aquest fortí són molt similars al que es troba en bon estat de conservació a la platja de les dunes de Santa Susanna.</p> 08163-89 Platja dels Pescadors, s/n <p>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</p> <p>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el Menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</p> <p>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</p> 41.6200400,2.6875200 473968 4607638 1937 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8905forti-15032020-5arxiu-municipal-pineda.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús Inexistent 2024-09-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els búnquers documentats físicament dins el terme municipal de Pineda de Mar són tres:- el de la Platja de la Riera - rierany del Correu,- el de la platja dels Pescadors (cobert per la sorra de la platja i que només és visible actualment la coberta, a excepció de quan hi ha temporals),- el de la platja dels Pins, que no es conserva. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96810 Jaciment arqueològic de cal Camps https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-cal-camps <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> VI-I aC. Parcialment destruït. Es desconeix l'abast real del jaciment. <p>Possible camp de sitges d'època ibèrica, documentat a partir de les informacions publicades per J.C. Serra Ràfols (1945), en què esmentava el descobriment de dues sitges retallades al sauló, amb material ceràmic d'època ibèrica (comuna a torn, a mà, de vernís negre, grisa a torn i pintada), així com fragments de ferro i bronze i restes de fauna. També es documentaren fragments de teula romana i dolia. Durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme de 1987, es trobaren en superfície un fragment de nansa d'àmfora ibèrica de boca plana i un fragment informe de dolia.</p> <p>A partir d'aquests materials documentats, cronològicament, abastaria tota l'època ibèrica fins als primers moments de l'ocupació romana. Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es documentaren restes de ceràmiques a mà, entre aquestes una possible fusaiola.</p> <p>Pel que fa a les sitges que esmentava Serra-Ràfols el 1945, o s'han destruït o resten il·localitzables.</p> 08163-90 Sot de Pascola <p>No s'ha realitzat mai cap intervenció arqueològica.</p> 41.6278337,2.6610786 471768 4608511 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96810-9001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96810-9002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96810-9003.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres Inexistent 2024-10-17 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La zona on es localitza el jaciment són uns camps de conreu a cal Camps (antic mas Roger), entre el torrent dels Frares i el del mas Roger, per sobre de les últimes fàbriques del polígon industrial de Pineda de Mar. 81|80 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96812 Jaciment de can Cànoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-canoves <p>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</p> <p>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> <p> </p> II aC - I dC. L'absència d'estructures arqueològiques d'època romana relacionades amb el jaciment, no permet establir l'estat de conservació del mateix. <p>Jaciment indeterminat d'època romana republicana, identificat a partir de la troballa efectuada el mes de novembre de l'any 1986, amb motiu d'uns rebaixos de terres. La ceràmica documentada consistia en gran quantitat de peces romanes que formaven part, segurament, de l'escombrera d'una vil·la rural. Entre els materials apareguts hi havia campaniana B, terra sigil·lada aretina, terra sigil·lada sud-gàl·lica, clara A, àmfores Laietana 1, Pascual 1, Dressel 2/4 tarraconense, àmfora Dressel 1A, 1B i 1C itàliques, àmfora púnico-ebussitana, ceràmica comuna tarraconesa, ceràmica ibèrica comuna, <em>tegulae</em>, dolia, cresols i <em>pondus</em>.</p> <p>Les troballes es localitzaren en el marge que separa el camí de la masia de can Cànoves de les terres de conreu, a uns 10 m. del camí de Sant Jaume a Montpalau; en una zona de bosc i matolls al marge d'un camí rural.</p> <p>Tipològicament, la ceràmica documentada s'adscriu cronològicament entre el 150 aC. i el 100 dC.</p> 08163-92 Vessant meridional del turó de Montpalau. <p>Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es documentaren restes de ceràmiques romanes, però sí que es documentà un mur de factura antiga obrat amb pedres lligades amb morter de calç, als marges del camí d'accés a la masia. Aquest mur, però, no es va poder relacionar amb cap tipus de materials arqueològics, fet que impedeix la seva datació.</p> 41.6387313,2.6768902 473090 4609717 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96812-9201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96812-9202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96812-9203.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres Inexistent 2024-09-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda 83|80 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96814 Jaciment arqueològic de can Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-roig-0 <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARRIGA, Joan, BUSQUETS, Francesc (2019). La Vall de la Riera de Pineda en època romana (Pineda de Mar. Alt Maresme). Dins <em>Laietania, núm. 20. Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i el Maresme</em>. Actes del 1er Simpòsium d’arqueologia laietana; pp. 159-169. Ajuntament de Mataró. Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GORGES, J.G. (1979). <em>Les villes hispano-romaines: Inventaire et problemàtiques archéologique</em>. París: Université de Bordeaux.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER I CASELLAS, Albert (1980).Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) II / Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 10.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER I CASELLAS, Albert (1982). Troballes Romanes a Can Roig (Pineda de Mar) III / Quaderns d'Arqueologia i Història del Maresme núm.11-12.</span></span></span></span></p> I aC. - V dC. <p>Sota les restes de l'antiga masia de can Roig s'hi amaga una vil·la romana de la que ja es van publicar indicis l'any 1945, a la Carta Arqueològica d'<span><span><span><span lang='CA'>Almagro, Serra Ràfols i Corominas (1945). Concretament </span></span></span></span>havien aparegut mosaics policromats amb figures de peixos, datats a la segona meitat del segle III dC., ceràmica terra sigil·lada i fragments d'àmfora.</p> <p>Als anys 70 del segle passat, durant els rebaixos dels terrenys meridionals per construir-hi diferents edificacions, aparegueren estructures romanes, com un <em>lacus </em>i possibles habitacions. Entre el material arqueològic, destaquen ceràmiques campaniana A i terra sigil·lada paleocristiana. El mes d'agost de 1977, en efectuar uns moviments de terres al sector nord-oest de Can Roig, es varen recollir també ceràmiques romanes disperses: terra sigil·lada aretina, terra sigil·lada sudgàl·lica, terra sigil·lada hispànica del tipus Clara A, Clara C, Lucente, àmfores Dressel 1, D 2-4, D.7-11 i D. 20. Els materials foren estudiats per A. Soler (1978, 1980 i 1982).</p> <p>Entre els anys 1997 i 1999, es documentaren, en els marges de la part posterior de la masia, gran quantitat de material arqueològic que formava part d'un possible abocador.</p> <p>L'any 2006, a requeriment del propietari de la finca, es va dur a terme una intervenció arqueològica amb l'objectiu de delimitar l'àrea ocupada per la vil·la. Els resultats van ser molt significatius, ja que es localitzaren nivells arqueològics d'època romana en gairebé la totalitat de les rases realitzades, tenint especial importància les troballes realitzades a l'interior del pati, on es varen documentar gran quantitat de murs i paviments decorats amb tessel·les, en bon estat de conservació. De manera concreta les restes estructurals semblen pertànyer tant a la part urbana com a la part <em>rustica </em>d'aquesta vil·la. La cronologia estaria compresa entre el canvi d'era, segle I aC. - I dC. o fins i tot en un moment anterior, emmarcada dins d'època republicana, perdurant, a partir de la documentació de ceràmica terra sigil·lada Clara C i terra sigil·lada paleocristiana, fins el segle V dC.</p> <p>Joan Garriga (2019) proposa, a partir de l’estudi de totes aquestes restes materials analitzades, tant les de l’excavació de l’any 2006 com dels conjunts descontextualitzats recuperats per aficionats locals (SOLER 1978; SOLER 1980a; SOLER 1980b), tres fases per a l’ocupació del turó. La primera fase és una possible ocupació preromana del turó durant el segle II aC. Aquesta fase s’estableix a partir de materials residuals documentats d’època republicana, com ara restes de ceràmiques campanianes A i B sense forma, campaniana B de les formes Lamboglia 1 i 8, i restes d’àmfora de la forma Dressel 1. </p> <p>La segona fase inclou el període comprès des del segle I aC fins al segle III dC. És en aquest moment quan es produiria l’establiment de la vil·la romana, la qual, a partir del segle I dC, patiria una forta expansió econòmica fins al segle III dC. És en aquest interval de temps que es documenten la majoria de les ceràmiques estudiades, formades majoritàriament per terres sigil·lades i africanes. També és en aquest moment quan es produeixen els enterraments de la necròpolis romana de can Bel i quan es construeix l’aqüeducte romà per dur aigua a la vil·la.</p> <p>La tercera fase s’estableix a partir del segle III dC fins al llarg del segle V-VI dC. En aquest moment començaria un període de decadència, però no d’abandonament, tal com proven la terra sigil·lada africana D i les ceràmiques de cuina tardanes, que es poden datar entre els segles V i VII dC, i que, juntament amb les restes ceràmiques baix imperials documentades, representen un 14,6% del total de materials inventariats. </p> 08163-94 Masia de can Roig (Pl. can Roig, núm. 1) <p>A part de les troballes documentades amb motiu de la remoció del terreny, l'any 2006 es va fer una intervenció preventiva per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Fou a requeriment del propietari de la finca i va consistir en la delimitació mitjançant cales, d'una part del jaciment arqueològic a tocar de la masia de can Roig, amb l'objectiu d'intentar delimitar l'àrea ocupada per la vil·la romana, de la que només se'n coneixien notícies puntuals.</p> <p>Durant la prospecció efectuada, l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es documentaren restes de ceràmiques romanes en tot l'entorn del mas, així com un tambor del fust d'un columna reaprofitat per fer el terra de l'era.</p> 41.6281966,2.6863208 473871 4608545 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96814-9401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96814-9402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96814-9403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96814-9404.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres Inexistent 2024-09-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda El jaciment es documenta a la masia de can Roig, en un tossal per sobre de la carretera N-II (entre el Km 777 i el Km 778). Actualment és una zona erma i abandonada amb abundants abocaments al seu entorn. L'única part no documentada seria la necròpolis de la vil·la, encara que podria localitzar-se amb el jaciment proper de can Bel. 83|80 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96815 Jaciment del carrer del doctor Bartomeu Roig i Jalpí https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-del-doctor-bartomeu-roig-i-jalpi <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J de C.; COLOMINAS, J. (1945). <em>Carta Arqueológica de España: Barcelona</em>; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> I-V dC. Es desconeix l'estat real de conservació ja que no s'hi ha realitzat cap intervenció arqueològica. <p>Jaciment d'època romana documentat a partir de la troballa de ceràmica romana comuna, en una horta propera a l'edifici de la Biblioteca Popular de Pineda de Mar, citades a la Carta Arqueológica de España (<span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J.; 1</span></span></span></span>945, pp. 158).</p> <p>Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es confirma que aquest indret és actualment el pati d'una casa, quedant completament integrat en la trama urbana de Pineda de Mar.</p> <p>Donada la poca informació que es té del material arqueològic no es pot especificar el tipus de jaciment de que es tractaria, ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica.</p> 08163-95 Plaça de les Mèlies, núm. 22 <p>Notícies històriques publicades l'any 1945, que no han estat mai confirmades, ja que no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. </p> 41.6255301,2.6897916 474159 4608247 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96815-9501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96815-9502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96815-9503.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial Inexistent 2024-09-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda Malgrat la fitxa de la Carta Arqueològica el situa al carrer del Doctor Bertomeu Roig i Jalpí, el jardí pertany a la casa amb l'adreça de la Plaça de les Mèlies, número 22. 83|80 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96816 Jaciment dels carrers Major, Montpalau i Mossèn Doltràn https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-carrers-major-montpalau-i-mossen-doltran <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> II aC. - V dC. <p>Jaciment d'època romana documentat a partir de les troballes de fragments de ceràmica, localitzats a uns tres metres de profunditat, en una horta d'una casa del carrer Major, propera al que porta a la parròquia (ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J.; 1945, pp. 158)</p> <p>Posteriorment J. Estrada (1969) i A. Soler (1978), es feren ressò que en desfer-se el cementiri de l'església de Pineda de Mar aparegueren pivots d'àmfores romanes, i que a finals de la dècada dels anys 50 del segle XX, en edificar la cantonada del carrer de Montpalau amb el de Reverendo Doltrán núm. 36-38, es va trobar un denari de plata de l'any 121 dC.</p> 08163-96 Carrers Major, Montpalau i Mossèn Doltrán, s/n 41.6284452,2.6896682 474150 4608571 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96816-9601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96816-9602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96816-9603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96816-9604.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres Inexistent 2024-09-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda De la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es desprèn que la forta acció urbanística i el creixement del nucli antic de Pineda de Mar fa impossible contrastar aquestes informacions. Donada l'escassetat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. 83|80 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96817 Jaciment de mas Roger https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-roger <p>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). <em>Carta Arqueológica de España: Barcelona.</em> Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</p> <p>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> VI aC-I dC. Queda afectat per el traçat de l'autopista C-32, els talussos de la qual malmeten bona part de l'àrea del jaciment. <p>Possible existència d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època iberoromana, documentat a partir de les informacions publicades per J.C. Serra Ràfols (1945), en què esmentava el descobriment de ceràmica ibèrica i romana, <em>tegulae </em>i dolies, a la part sud de la serralada de can Carreres. A la mateixa zona, segons Serra-Ràfols, s'hi descobrí una sitja retallada al granit, que l'erosió havia destruït fins a deixar únicament el fons. En el seu interior encara es conservaven restes de ceràmica a mà amb aplicació de cordons amb digitacions i incisions. També es recuperaren restes de fins a cinc vasos a 'torn pintats i vasos hel·lenístics', a més de fragments de ferro i bronze. Durant la realització de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la comarca l'any 1987, A. Martin i A. Rigo, localitzaren al cim del turó situat entre els torrents dels Frares i el de mas Roger, abundants restes de ceràmiques ibèriques a torn, àmfora itàlica, àmfora púnico-ebussitana, terra sigil·lada aretina i ceràmica campaniana B.</p> <p>La manca d'estructures conservades i l'antropització que ha sofert aquest lloc des del 1989, fa impossible la seva adscripció tipològica. La cronologia del jaciment, ocuparia l'època ibèrica, fins a mitjans del segle I dC. Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es documentaren algunes restes de ceràmiques ibèriques molt rodades a tocar del talús de l'autopista.</p> 08163-97 <p>Jaciment documentat per la publicació de Serra Ràfols (1945) i certificat en prospeccions posteriors fetes amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica del Maresme i les successives revisions.</p> <p>Es troba molt proper al jaciment de cal Camps i amb una cronologia similar. L'autopista és l'únic element que els separa i aquesta, com hem vist, se superposa a l'àrea d'aquest establiment. Per tant, és del tot lògic pensar que es podria tractar d'un mateix jaciment. Més encara tenint en compte que no s'ha fet cap intervenció arqueològica destinada a delimitar-lo.</p> 41.6284352,2.6589274 471590 4608580 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96817-9701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96817-9702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96817-9703.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres Inexistent 2024-09-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda El jaciment es localitza al vessant sud d'un turó que hi ha entre el torrent dels Frares i el torrent de mas Roger. Aquest turó ha sofert fortes transformacions degut als treballs agrícoles, ara s'hi troben camps amb plantacions de maduixers, i zones ermes i abandonades. 81|80 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96818 Jaciment arqueològic de la riera de Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-riera-de-pineda <p>PETIT, M.A.(1986). <em>Contribució a l'estudi de l'Edat del Bronze a Catalunya (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme i Moianès).</em> Tesi doctoral.</p> Es desconeix l'abast real del jaciment perquè no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. <p>Jaciment de l'Edat del Bronze, documentat a partir d'una troballa superficial realitzada pel senyor Josep Maresma en una data que no s'ha pogut precisar. Va trobar restes de vasos ceràmics fets a mà, restes de fauna, alguna llosa i cendres, prop del costat occidental de la riera de Pineda, entre ca n'Oliver de Sitjar i can Cànoves.</p> <p>M. A. Petit (1986) pensa que s'ha de relacionar amb un assentament a l'aire lliure, possiblement amb un fons de cabana. Només es conserva un vas ceràmic que consisteix en una urna de fons pla de mitjanes dimensions. La vora és lleugerament exvasada, el coll còncau i el cos ovoïdal, acabant en fons pla. També en prospectar la zona durant una revisió de la Carta Arqueològica, el 1989, es varen documentar, en el costat esquerre del camí que va de can Cànoves a can Oliver del Sitjar, una concentració de nombrosos, però petits, fragments de ceràmica feta a mà, atribuïble segurament a una època prehistòrica.</p> <p>Donada l'escassetat tipològica del material, no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica.</p> 08163-98 Can Cànoves <p>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es va evidenciar com en tota la zona s'hi estaven efectuant rebaixos i abassegaments de pedres. Es van comprovar les seccions resultants dels rebaixos que s'hi estaven efectuant i no es documentà cap tipus de restes arqueològiques. El que si que es va documentar, és un retall als marges de la zona boscosa situada darrere de can Cànoves, on s'hi localitzaren tant fragments de ceràmiques vidrades modernes, con un fragment de ceràmica feta a mà.</p> 41.6382663,2.6779282 473176 4609665 1800 - 650 aC. 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96818-9802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96818-98032008-foto-miquel-marti.jpg Inexistent Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres Inexistent 2024-09-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda També conegut com a jaciment prehistòric de Cànoves. La zona del jaciment es localitza al marge occidental de la riera de Pineda, en uns camps situats entre les masies de ca n'Oliver de Sitjar i can Cànoves. 79 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96819 Jaciment arqueològic de Sant Andreu de l'Arboceda https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-andreu-de-larboceda <p>AGRUPAMENT ESCOLTA MONTNEGRE (2012). <em>Disseny i reordenació de la plaça de Sant Andreu de l’Arboceda</em>. Calella, 2012, p. 21.</p> <p>NOGUERA i COFLENT, Aniol (2017). Sant Andreu de les sitges: in heremo silvestri eb antiquo constructa, El segle XV, temps de canvis i incerteses. Dins <em>Actes del 1r Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, In Maritima,</em> Vilassar de Dalt, pp. 205-230. </p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP; GEA BULLICH, MIQUEL. (2015). Intervenció arqueològica. Sant Andreu de l'Arboceda. Núm. Mem. 12734.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2014). Informe arqueològic, històric i arquitectònic. Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdit.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2015). Memòria. Intervenció arqueològica i consolidació preventiva a Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Núm. Mem. 12895.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2020). Memòria. Intervenció arqueològica a Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdita.</p> <p>FONT PIQUERAS, J.; DE CASTRO LÓPEZ, Oscar (2019). <em>Intervenció arqueològica a Sant Andreu de l’Arboceda. Pineda de Mar, el Maresme. Intervencions 2016-2018</em>. Memòria, Actium Patrimoni Cultural, SL, Generalitat de Catalunya, inèdit. </p> <p>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</p> <p>MALLORQUÍ GARCÍA, Elvis (2007). <em>Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV</em>, Tesi Doctoral, Universitat de Girona, pp.256</p> <p>MARXUACH I FLAQUER, Jaume (1932). Sant Andreu, columna 'Han passat vuit dies més. Dins <em>Recull</em>. Núm. 490. Calella.</p> <p>MONTSALVATGE I FOSSA, Francisco: 'Noticias históricas', 1910. I també Martí, Ramon: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona 817- 1100, Fundació Noguera, Col. Diplomataris, 13, Barcelona, 1997.</p> III-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'ermita de Sant Andreu de l'Arboceda de Pineda de Mar està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (núm. 8422) i a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (núm. 22187), classificat com edifici religiós amb necròpolis o l</span></span></span>loc d'enterrament d'inhumació col·lectiu. També com a lloc d'habitació amb estructures. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En el transcurs de l’any 2015 es van dur a terme una sèrie d’intervencions arqueològi<span><span><span><span><span><span>ques. Els treballs es van centrar en l'excavació de l'interior de la casa de l'ermità, on es van excavar 58 m2, i de l'interior de l'absis, en el qual es van excavar 25 m2.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Fins l'any 2019, es duen a terme una sèrie d'actuacions de recerca a l’ermita en motiu de la futura rehabilitació. Els resultats d'aquests treballs es poden consultar a les respectives memòries d'excavació que se citen a la bibliografia i de les quals, a continuació n’exposem una síntesi extreta de Font (2020). </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2015 es va realitzar una primera actuació arqueològica que es centrà en retirar la runa d’una part de la casa de l’ermità. Els treballs van permetre establir una millor interpretació de l’evolució de l’ermita i de la casa, incloent l’aparició d’indicis d’una ocupació romana. Posteriorment, es realitzaren diverses actuacions que van permetre excavar pràcticament al complet la casa de Sant Andreu i el poc que romania de l’absis. Aquestes excavacions van possibilitar datar la casa aproximadament de la segona meitat del segle XVI o inicis del segle XVII, amb algunes restes lleugerament anteriors també documentades. Respecte l’absis, es va confirmar que les escasses restes conservades eren medievals, amb evidència d’una reforma d’època moderna. <span><span><span>Els resultats segons la memòria dels treballs (Font, 2015) són els següents:</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Troballa de dos fragments de teula romana, que tot i que podrien correspondre a materials d'època tardo antiga o alt medieval, són irrefutablement un indici de l'existència d'una ocupació antiga i anterior al segle XI, primera data que ofereixen els documents de Sant Andreu.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>S’ha documentat una fossa anterior al mur meridional de l'església, que confirma l'existència de restes anteriors a l'actual edifici. També és probable que l'estructura tingui continuïtat a l'interior de la nau de l'ermita, motiu pel que podria ser localitzada si s'excava l'edifici.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En tercer lloc, l'excavació parcial de l'habitació central de la casa de l'ermità permet interpretar que l'edifici és format com a mínim per dues fases constructives.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>D'altra banda l'antiga porta principal de l'habitatge fou substituïda per una nova porta situada més al sud, ara de pas entre habitacions, i s'obrà la nova porta principal de l'edifici en el nou cos, a la façana de migdia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>S'ha començat a localitzar també altres restes d'aquesta segona fase constructiva, que caldrà documentar en futures intervencions: un forn de pa, una llar de foc i el probable paviment enllosat de l'habitació central.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2016 es va dur a terme un primera excavació a l’interior de l’església i l’any 2017 es van reprendre de nou les actuacions, ja amb més continuïtat, fins el 2018. Això va permetre conèixer àmpliament l’evolució de l’ermita des de la seva fundació a l’alta Edat Mitjana i fins el seu abandonament i espoli. Els resultats del conjunt dels treballs són consultables en la memòria corresponent (Font i de Castro, 2019; Font, 2020). En destaca la definició i la caracterització de les diverses reformes realitzades en el conjunt església-casa i la localització d’una necròpolis amb tombes que daten des d’època alt-medieval fins el segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2019 es realitzaren dues noves actuacions en el sector sud-est, també arrel del projecte de rehabilitació de l’església i de la casa. Dels resultats de l’any 2019 en destaca en primer lloc la localització d’una fossa anterior a la construcció de l’església medieval, que presumiblement ha de ser datada d’època romana. Amb aquesta fossa ja són dues les estructures d’un establiment d’època antiga en el lloc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En segon lloc, l’actuació ha permès confirmar la conservació de restes de l’absis original i de la cantonada sud-est de l’església coneguda ja documentada en el segle XI. Aquestes restes confirmen que l’actual església té exactament les mateixes dimensions que l’original. De fet, l’església actual és un intent de rèplica del temple alt-medieval, reconstruït cap el tercer terç del segle XVI a causa de la mala conservació que devia tenir, com transmeten els documents de finals del segle XV (Noguera, 2017), possiblement aleshores ja en part enrunat. D’aquesta reforma del segle XVI se n’ha localitzat els forats per encaixar les bastides de construcció. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Entre finals del segle XVI o principis del segle XVII es realitza un primer rebaix del terreny, al sud de l’ermita, amb l’objectiu d’instal·lar-hi una sèrie d’estructures de les quals malauradament es té escassa informació. D’aquest moment s’ha detectat el recalçament de l’angle sud-est de l’església, que naturalment el rebaix de terres havia debilitat. En el lloc que ocupaven aquestes estructures, poc temps després, s’hi va edificar un primer habitatge per l’ermità. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Cap al darrer quart del segle XVII, es reforma íntegrament aquesta casa, enderrocant-la en bona part, si és que no s’havia esfondrat per ella mateixa. Simultàniament es reforma l’església, aixecant-ne l’alçada i rebaixant el sòl. La nova façana oriental de la casa quedarà ara unida uniformement a la façana de la nau, passant per sobre de l’antiga coberta de l’absis. Aquest, que ben probablement mostrava indicis d’inestabilitat, es reforça per un mur de contenció i per un talús empedrat, col·locat a manera de contrafort.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquestes reformes de les darreries del segle XVII suposen la formació d’una esplanada en aquest sector, fins aleshores encara aturonat i que probablement contenia inhumacions arran de l’absis. En aquest nou pla s'aixeca un mur de marge i, seguidament, cap a principis del segle XVIII, un nou mur de contenció, per subjectar altra vegada un absis que en aquell moment devia estar ben malmès. En un racó de la petita esplanada s’hi excava una fossa, potser per encaixar-hi un recipient destinat a activitats domèstiques o productives. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquestes noves estructures van tenir, però, una curta vida. I és que probablement abans de mitjan segle XVIII l’absis finalment es va esfondrar, i amb ell també part de les estructures que s’havien construït per sostenir-lo. Aproximadament cap a mitjan d’aquesta centúria l’espai de l’absis va ser segregat de l’església, tapiant l’arc triomfal i avançant l’altar al fons de la nau. A partir d’aleshores l’absis va quedar oblidat, i els esforços de dignificació d’aquella església amputada, probablement finançats per un benefactor, es van centrar en embellir la cara oposada de l’església, és a dir la façana, construint-hi un pòrtic, i també en millorar la nau, ara esdevinguda santuari amb la incorporació de l’altar, col·locant-hi un nou paviment. Serà la darrera fase de reformes a Sant Andreu. Un cop perdut l’absis i, per tant, també la funcionalitat de les estructures que s’hi havien construït, el sector sud-est va esdevenir un espai marginal utilitzat a partir d’ara com a abocador, on successivament s’hi llençava deixalles alhora que es permetia el progressiu enderroc del que romania dels murs de contenció. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-99 Sant Andreu de l'Arboceda. Accedint per Pineda, es puja pel Passeig d'Hortsavinyà (costat de la Riera de Pineda) per una pista sense asfaltar des del Sot de Cal Capità i forta pujada al final, fins arribar al Collet de Sant Andreu. Accedint per Calella, pujant per la carretera d'Hortsavinyà BV-5126. Fins el km 55 asfaltada i un tram sense asfaltar. <p>Durant l'any 2011 els Amics Escoltes del Montnegre van treballar en la reordenació de la cruïlla de camins de l'anomenat collet de Sant Andreu, acordats i supervisats per la direcció del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Per aquest projecte, l'any 2012, van rebre el 26è premi Jaume Ciurana 'en la millora de l'entorn natural', atorgat pel Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, per l'activitat 'Disseny i reordenació de la Plaça de Sant Andreu de l'Arboceda'.</p> <p>L'any 2014 es presenta un informe arqueològic, històric i arquitectònic (Font, 2014), amb l'objectiu de presentar una primera interpretació i valoració de les restes existents que permeti plantejar la restauració i rehabilitació de l'ermita d'acord amb la seva condició de patrimoni cultural i, per tant amb coherència, sensibilitat i atenció a l'evolució històrica de l'edifici i donant compliment a la legislació referent al patrimoni cultural.</p> 41.6438798,2.6293279 469131 4610304 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96819-dsc0806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96819-p1630639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96819-dsc0812.jpg Inexistent Medieval|Modern|Contemporani|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social Inexistent 2024-12-11 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L’associació Amics Escoltes del Montnegre i l’Ajuntament de Pineda de Mar signen un conveni l’1 de març de 2013, per recuperar l’ermita mitjançant les corresponents accions oportunes: estudis històrics, intervenció arqueològica i restauració. L’associació adquireix la finca on s’ubica l’ermita, d’una superfície aproximada de 0,8 hectàrees.Els Amics Escoltes del Montnegre aporten l’equip de voluntaris i presta suport i col·laboració en tot allò que sigui necessari per assolir els objectius fixats en el conveni. Per la seva part, l’Ajuntament de Pineda es va comprometre ha redactar la figura de planejament urbanístic necessària per al correcte desenvolupament dels objectius del conveni, entre d’altres tasques de suport tècnic i administratiu. 85|94|98|83 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96820 Jaciment arqueològic de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-jaume <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del área metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins, <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> II-I aC. <p>El jaciment es localitza al turó de Sant Jaume, actualment ocupat per boscos, dins una finca privada tancada. Es tracta d'un jaciment ibèric documentat en base a les troballes de ceràmica superficial durant la realització de la Carta Arqueològica de l'any 1987, en el vessant est del turó.</p> <p>Els materials trobats són: ceràmica ibèrica comuna, àmfora ibèrica, àmfora itàlica, àmfora cartaginesa, ceràmica campaniana A i <em>tegulae</em>. També es localitzaren restes en el jardí del col·legi d'educació especial que hi ha a la base del turó.</p> <p>Donades les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència, en el cim del turó, d'un poblat ibèric que cronològicament se situaria en funció de la ceràmica documentada entre el segle II i I aC.</p> 08163-100 Turó de Sant Jaume <p>Malauradament, al tractar-se d'una propietat privada tancada, no es pogué prospectar per tal de documentar restes de materials o estructures arqueològiques que permetin delimitar de manera mes acurada l'extensió del jaciment. Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es documentaren restes de ceràmiques ibèriques, àmfora ibèrica comuna, al tal·lus del camí que baixa de l'ermita de Sant Jaume fins la carretera.</p> 41.6364060,2.6756001 472982 4609459 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96820-10001.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres Inexistent 2024-10-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda No s'ha pogut entrar a la finca. 81 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96821 Jaciment de Sot de Menola https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sot-de-menola <p>AA.VV (1995). Sot de Menola. Dins <em>Autopistas i Arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19.</em> Autopistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 225- 229.</p> II - I aC. Parcialment destruït. <p>El jaciment del Sot de Menola es troba molt a prop de la torre de Santa Anna de Menola, en el vessant sud-oest. Es tracta d'un jaciment d'època ibèrica final, documentat a partir de les troballes realitzades al voltant de la Torre de Menola, durant una prospecció de l'any 1989. Les troballes consistiren en nombrosos fragments de ceràmica ibèrica a torn, ceràmica ibèrica a mà, àmfora cartaginesa i àmfora púnico-ebusitana.</p> <p>La prospecció de l'any 1992, amb motiu de les obres de construcció de l'Autopista C-32, fou negativa en els camps de conreu, només dues cales pròximes a la torre donaren un resultat positiu. En la cala 1 es localitzaren tres sitges. Els materials documentats, entre aquests un plat de ceràmica campaniana B de la forma Lamboglia 5-7, ceràmiques fetes a mà i ibèriques a torn, varen permetre datar l'amortització d'aquestes sitges entre els segles II i I aC.</p> <p>A la cala 2 es documentà un estrat fosc, amb una quantitat important de material ceràmic relacionat cronològicament amb l'amortització de les sitges. Entre els materials trobats destaquen: ceràmica comuna, ceràmica campaniana A i campaniana B, fragments de vora d'àmfora i un petit fragment d'una gerreta de bronze.</p> <p>Donades les característiques de les troballes, podem parlar de l'existència en aquest lloc d'un camp de sitges d'època ibèrica i romana datable entre els segles II - I aC. </p> 08163-101 Sot de Menola, s/n <p>Era un jaciment desconegut fins que es va fer una prospecció, l'any 1989, per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, a càrrec dels arqueòlegs J.M. Defaus i A. Martin.</p> <p>El 25 i 26 de maig de 1992 es van dur a terme prospeccions arqueològiques a l'àrea afectada per la construcció de la C-32, en els camps de conreu propers a la Torre de Santa Anna de Menola. En total van ser 78 cales de sondeig. Poc temps després s'excavaren les restes arqueològiques descrites.</p> <p>Durant el treball de camp per a l'elaboració d'aquesta fitxa es documentaren superficialment fragments de ceràmica ibèrica comuna.</p> 41.6316228,2.6687872 472412 4608930 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96821-p1650226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96821-p1650228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96821-p1650209.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La mala interpretació del topònim ha donat lloc a un seguit de noms erronis com Merola o Manola. Seguint la documentació d'època medieval, el topònim correcte és Menola. 81|80 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96835 Festa de Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-pere XX-XXI <p><span><span><span><span><span><span><span>La revetlla de Sant Pere és el 29 de juny, festa del patró dels pescadors. Després de la revetlla de Sant Joan, ve la de Sant Pere, menor en repercussió i més encara quan a Pineda de Mar la de Sant Joan era la festa major petita. Però el caràcter pescador de la vila ha fet que es mantingués l'interès en celebra-la. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'actual revetlla de Sant Pere és l'evolució de la Festa de Sant Pere que se celebrava al Raval de Mar, el barri de pescadors. La festa de Sant Pere l'organitzaven els joves del Raval de Mar, i la costejaven sortejant una toia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Es comença amb les tradicionals havaneres i el rom cremat, un sopar popular i el ball.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La festa ha anat evolucionat en el temps, adaptant-se a gustos i modes.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-107 Pineda de Mar, s/n <p>Ens han arribat dades documentals de cóm se celebrava aquesta festa a principis del segle XX, gràcies a <em>La Costa de Llevant</em>, revista il·lustrada editada a Canet de Mar (Maresme) entre 1894 i 1922. Tot seguit, s'adjunten les cites:</p> <ul> <li>'Forsa animada ha sigut la celebrada pels mariners. Hi hagué ball tarde y nit per l'orquesta 'Modesta Harmónica' de Tordera. El carrer estava adornat ab rama, banderetes y paperets. La tradicional dansa fou forsa concoreguda. Segons rumors cada any se podria fer una festa del tot lluhida, pero á causa de la poca avinesa que regna entre l'element jove, es la causa que la festa resulta petita. Enguany l'organisar tant simpática festa se deu la major part, á n'En Domingo Itxart (a) Cua. El felicitem. Avans d'acabar tenim de fer constar que'ls joves mariners se han portat molt malament. Ens referim al fer pagar entrada als demés joves de la vila, puig que's recordin que'l dia de Sant Antoni els joves del carrer d'aquest nom no'ls hi feren pagar res' (La Costa de Llevant, 3 de juliol de 1904,pp. 13).</li> <li>'Els mariners si han lluhit festejant al seu patró. La barriada de mar estava tot adornat ab archs y ramatje y banderetas de tots colors' (La Costa de Llevant 1 de juliol de 1905, pp. 14).</li> <li>'Com els demés anys, á la vigilia s'encengueren algunas fogueras pels carrers. Els mariners feren la seva festa que resultá forsa animada. El carrer estava adornat d'infinitat de tiras de papers de colors, produhint bonhic aspecte. Se ballá tarde y nit ab lo novell 'Quintet de Calella' qui tocá uns bonhics y ayrosos balls. La concurrencia, com cada any, fou bastant nombrosa, puig convida anarhi per l'agradosa fresca que hi fa, principalment al vespre' (La Costa de llevant,7 de juliol de 1906).</li> <li>'Enguany aquesta tradicional festa que acostuman celebrar els mariners fou del tot animada. A la tarde hi hagué ball que sigué molt concorregut y al vespre, també fins molt avansada hora, se mantingué forsa animat. Una cosa hi faltava per siguer la festa més popular y al mateix temps més catalana, puig que tinguen la proporció per poguerho fer deixaren en oblit. Siguent l'orquesta de Tordera encarregada de tocar els balls creyém que seria més bonhic que á la tarde se toquessin sardanas y produhiria molt més bonhic efecte. Esperem que un altre any els joves mariners ho tindran en compte y procurarán fer tots els possibles pera fernos sentir y presenciar aquest hermós ball catalá que tant honra á nostra terra' (La Costa de Llevant, 6 de juliol de 1907).</li> <li>'Enguany la festa dels mariners anat una mica magre. Ha no haver sigut un trist manubri que tocava no s'hauria conegut la festa. Ab tot y aixó la gentada que acudí al arrabal de mar fou nombrosa, com també á la platja pera presenciar algunas barcas plenas de gent á fer una volta pel mar' (La Costa de Llevant, 1908 pp. 10 i 11).</li> </ul> 41.6227608,2.6925668 474390 4607939 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96835-festastpere2024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96835-festastpere1939.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96842 Rellotge de sol de can Teixidor https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-teixidor XVIII-XIX Presenta absències en l'esgrafiat. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-est. Està situat a la façana de migdia, a la planta pis, a mà esquerra de la finestra que baixa perpendicular per damunt del portal dovellat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, molt desgastat. Presenta un marc perimetral amb capcer rectangular on sembla que hi havia unes lletres o xifres; i al dessota es preserva, tot i que en molt mal estat, un òvul amb el gnòmon, de vareta, collat amb morter de calç a la part superior que representa l’astre solar amb el que sembla una corona al seu voltant, tot i que el seu estat actual, no permet fer cap altre afirmació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conserva restes de pigments vermells i blaus. Els primers delimiten un requadre perimetral on en algun moment s’hi haurien pintat les hores, de color blau. També són visibles les restes de les línies horàries, resseguides de color vermell i el que sembla la campaneta de l’Àngelus al centre, perpendicular a la línia de les dotze del migdia. Les restes, molt minses de color blau s’observen en la delimitació del capcer i a la part superior dreta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En una fotografia realitzada, el 30 de novembre de l’any 2005, per F. Padrós, s’observa una circumferència petita al voltant del gnòmon de vareta que correspondria amb les observacions efectuades durant la realització d'aquest Mapa de Patrimoni. </span></span></span></span></span></p> 08163-114 Camí de can Teixidor, s/n 41.6227210,2.6690796 472433 4607942 08163 Pineda de Mar Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11404.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda 98|94 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96843 Rellotge de sol de la casa núm. 122 del carrer de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-122-del-carrer-de-mar XX-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-est. Està situat a la façana de migdia, entre la planta pis i la segona planta, per sobre de les lletres publicitàries “l’<em>Antic restaurant</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, d’uns dos centímetres de gruix, i esgrafiat. Presenta un marc perimetral amb capcer. El fons és de color ocre, mentre que el dibuix, línies i hores són de color gris. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El marc està resseguit per una línia de color gris. A l’interior hi ha una mena d’òvul amb un astre solar geomètric, amb les línies solars que senyalen de les set del matí fins a les cinc de la tarda, en xifres romanes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, de ferro, amb l’extrem arrodonit. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No té lema, però a la part inferior es pot llegir l’any: “ANY 1737”.</span></span></span></span></span></p> 08163-115 Carrer de Mar, núm. 122 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 10 d’octubre de 2011, un col·laborador de la Societat Catalana de Gnomònica va incorporar-lo al web i el va fotografiar. En aquest document gràfic es constata com entre el 2011 i el 2024 s’han efectuat reformes i com era el rellotge abans del documentat amb motiu de l’elaboració del mapa. En aquesta imatge s’observa un rellotge molt senzill, pintat a mà alçada, sense massa precisió i de forma ovalada, de color terrós pintat directament sobre una paret també pintada. Per tant, és molt possible que en aquest indret existís un rellotge antic però que amb els manteniments de façanes i pintades s’ha anat esborrant i modificant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La data actual pot correspondre a la data de construcció de la casa, o dels documents més antics conservats.</span></span></span></span></span></p> 41.6231700,2.6923600 474372 4607984 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11503foto-am-10102011societat-catalana-de-gnomonica.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11504detall-de-la-fotografia-de-la-societat-catalana-de-gnomonica.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda 119|98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96845 Rellotge de sol de can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-serra-0 XVIII-XXI Presenta pèrdues a la pigmentació. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular emmarcat, orientat a sud-est. Està situat a la planta pis de la façana de migdia, a mà esquerra de la finestra que hi ha per sobre del portal dovellat. </span></span></span></span></span>S’observa una preparació de morter de calç per sobre del morter de la façana. El gnòmon és de vareta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No s'ha pogut accedir a la finca i la distància impedeix observar detalls com possibles restes de línies horàries, policromia tipus de numeració i altres decoracions associades. A la part inferior s’hi observa algun tipus d’inscripció sense poder aportar cap més altre informació.</span></span></span></span></span></p> 08163-116 Carretera d'Hortsavinyà, s/n 41.6323065,2.6851514 473775 4609001 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96845-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96845-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96845-03.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda Aquest rellotge no consta a l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. 98|94 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/