Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96698 | Mas Coll, can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-coll-can-jalpi | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVI-XVII | <p>L'actual masia de can Jalpí o mas Coll era la residència dels notaris de Montpalau. Està composta per dos cossos en 'L' de forma no regular, ja que cap dels dos no té angles rectes.</p> <p>Consta de planta baixa i pis, té un cos més alt, al cantó esquerre, que correspon a l'antiga torre de defensa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta, hi ha dos entrades: un portal rodó adovellat, damunt del qual hi ha un petit escut; i un portal d'arc rebaixat. Les finestres de la part esquerra presenten llinda recta ampit i brancals de pedra, mentre que les de la dreta tenen les arestes estucades. El cos perpendicular adossat a la façana conserva dues finestres amb decoració gòtica; una d'arc conopial.</p> <p>També hi ha un pou, construït amb formes senzilles, de pedra en forma de carreus. La base del pou són tres fileres de pedres superposades, la boca és feta amb dovelles col·locades transversalment. Els dos pilars que sostenen la corriola són carreus col·locats alternativament al llarg i ample de la pedra. L'eix de la politja és llis amb el gravat de la data de 1552. El cim dels pilars és una pedra en forma de punxa. </p> | 08163-2 | Carrer de Sant Joan, s/n. | <p>Documentada des del segle XIV, can Jalpí era la residència dels notaris de Montpalau, que durant molt de temps va estar sota la propietat de la família Coll. Aquesta obtingué, l'any 1481, dels vescomtes de Cabrera la notaria, amb dret exclusiu en tot el terme de Montpalau, concessió que es mantingué fins a començaments del segle XVIII. Jaume Coll va ser el primer propietari de la família Coll, que es va establir a la masia de can Jalpí. La notaria fou tan important que s’establiren delegacions a tot el terme de Montpalau, a destacar les de les viles de Calella i d’Arenys.</p> <p>En l'atac dels corsaris turcs a Pineda, l'any 1545, capitanejats per Dragut, el notari Jaume-Joan Coll va ser capturat i més tard alliberat. Per aquest motiu, l'any 1561 es bastí una torre de defensa adossada a la casa. No fou l’únic atac que va patir la notaria de can Coll. L'any 1485 i durant la Guerra dels Remenes, aquests van entrar a la notaria de Pineda i cremaren els lligalls. Aquests mateixos pagesos prengueren el castell i enderrocaren la torre de forma simbòlica. Posteriorment s’aboliren els mals usos amb la Sentència Arbitral de Guadalupe.</p> <p>Durant el segle XVII, els Coll s'emparentaren amb la família dels Gualbes, pertanyents a la burgesia barcelonina, i el segle següent amb els Jalpí, cavallers d'Arenys de Munt.</p> <p>L'any 1925, August de Borràs-Jalpí va vendre el mas a la família Feliu, d'Arenys de Mar.</p> <p>L'Ajuntament l'adquireix als anys 70 del segle XX per destinar-la a usos socials.</p> | 41.6295368,2.6893960 | 474128 | 4608692 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0206.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El terme del castell de Montpalau comprenia jurisdiccionalment la batllia d'Arenys, la batllia de Montpalau amb Santa Maria de Pineda, la vila de Calella, part de la parròquia de Sant Pere de Riu, Santa Eulàlia d'Hortsavinyà, Sant Miquel de Valmanya, Sant Cebrià de Vallalta amb la ribera de Sant Pol, Sant Iscle de Vallalta, la Vall de Canet, les cases aloeres de Canet de Mar, de Manola i Camós a Pineda i els monestirs de Santa Maria de Roca-rossa i Sant Pol. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96704 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> | XVII-XXI | Deteriorament generalitzat de paraments, coberta i obertures. Presenta vegetació invasiva. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Té tres crugies perpendiculars a la façana.</p> <p>Destaca el portal rodó dovellat, aixecat del nivell del sòl i finestres amb llinda recta i brancals i ampits de pedra. Té dos cossos adossats, i la pallissa a part, amb la corresponent arcada, d'obra sobre muntants de pedra, de planta rectangular.</p> <p>Al davant es conserva l'era i també es conserven quatre bases de premsa.</p> | 08163-8 | Carrer de can Teixidor, s/n. | <p>Segons Bonet i Garí, l'edifici és del segle XVII.</p> <p> </p> | 41.6228073,2.6691413 | 472438 | 4607951 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0804.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Té un rellotge de sol a la façana. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96709 | Can Comas de Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-de-placa | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVII-XXI | <p>Antiga masia de la família Comas avui reconvertida en dependències municipals i seu de la Fundació Tharrats. De l'antiga masia només en resta l'aspecte exterior, doncs l'interior ha estat, en gran mesura, reformat.</p> <p>És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes; la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a la plaça Catalunya.</p> <p>La composició de la façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, destaca, en l'eix central, el portal rodó dovellat. A cada costat, hi trobem sengles finestres reixades. A les plantes superiors hi trobem tres finestres per pis, a excepció de la finestra de damunt de la porta d'entrada, totes les finestres presenten balcó, són rectangulars, amb la llinda recta i rodejades de motllura. A les golfes, trobem en l'eix central un òcul de ventilació.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de color groguenc, amb un petit sòcol de paredat. A la cantonada hi ha una fornícula amb la imatge d'un sant.</p> <p>L'original disseny de la façana, format pel poema visual on es poden llegir paraules com <em>Can Comas</em> o <em>Centre cultural</em>, és obra de Javier Mariscal.</p> | 08163-13 | Plaça de Catalunya, núm. 3 | <p>L'edifici originari és del segle XVII, constava de dos edificis, un annex cobert i un pati. La família propietària de la finca, provenia d'una nissaga de pagesos documentada des del segle XIV. Part de la família, a partir del segle XVII es traslladen a la vila. La plaça Catalunya, on es troba, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la Vila, construïda on s'aixecava l'antic hostal. Així, els Comas de Munt es converteixen en els Comas de Plaça.</p> <p>A mitjans del segle XIX deixen de residir-hi, i fins l'any 1925 hi viuen els masovers. Abans de passar a mans municipals tingué diferents funcions. L'any 2006 s'inaugura com espai cultural.</p> | 41.6272623,2.6894939 | 474135 | 4608439 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1303.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Actualment, acull els serveis tècnics i administratius de les regidories de Cultura i Participació Ciutadana, i la seu de la Fundació Tharrats d’Art Gràfic. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96711 | Biblioteca popular, Espai Sara Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-popular-espai-sara-llorens | <p>AA.DD. (2002). <em>Els Arquitectes de Gaudí [F, Berenguer, J. Rubió, J. M. Jujol, D. Sugrañes, J. F. Ràfols, F. Quintana, C. Martinell, J. Bergós, I. Puig Boada, L. Bonet Garí]</em>. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.</p> <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> <p>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A.; [LACUESTA, R.] (1985a). «El Noucentisme: Biblioteca Popular Serra i Moret de Pineda de Mar». <em>32 Monuments catalans</em>. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 235-295.</p> <p>MAÑÀ, Teresa (2007). <em>Les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya</em>. Barcelona: Diputació de Barcelona-Pagès Editors.</p> | XX | <p>Edifici construït l'any 1922 per acollir la primera biblioteca pública de Pineda de Mar, sota els auspicis de la Mancomunitat de Catalunya. Com d'altres biblioteques de l'època s'inspirà en l'arquitectura del Renaixement, representant una tendència classicitzant del Noucentisme.</p> <p>Es tracta d'un edifici aïllat d'una sola planta rodejat d'un petit jardí. Inicialment constava d'un vestíbul, sala de lectura, un despatx i un lavabo. La façana principal és del tot simètrica; està composta de tres llenços verticals, emmarcats per quatre pilastres encoixinades coronades amb capitells jònics.</p> <p>A l'entrada principal destaca un porxo, format per un gran arc de punt rodó que descansa sobre unes impostes motllurades, les quals reposen sobre sengles pilastres i dues columnes exemptes, amb base i capitell jònic. El llenç central és coronat per un frontó triangular de timpà llis. Els llenços situats a cada banda del porxo són gairebé cecs, amb un petit ull de bou vertical de forma el·líptica. Les façanes són coronades per baranes de balustres i pilars amb boles ornamentals, que ressegueixen el perímetre de tot l'immoble.</p> | 08163-15 | Plaça de les Mèlies, núm. 21 | <p>El centre de lectura de Pineda es va consolidar gràcies l'escriptora i folklorista Sara Llorens Carreres, qui va convèncer al seu espòs i aleshores alcalde, Manuel Serra i Moret, de la necessitat de disposar d'aquest espai. La proposta fou ben acollida pel consistori i l'any 1916 acordà per unanimitat sol·licitar la construcció d’una biblioteca acollint-se a les bases publicades per la Mancomunitat de Catalunya. És una de les primers biblioteques populars construïda sota els seus auspicis.</p> <p>La primera pedra es va col·locar el 29 d’octubre de 1917, amb la presència d’Eugeni d’Ors, i es va inaugurar el 25 de juny de 1922, amb l'alcalde Serra i Moret. L'arquitecte fou Lluís Planas i el constructor de l'obra fou Josep Codina Martorell. L'edifici fou ampliat els anys 1980-1982.</p> <p>Per error, la bibliografia de la dècada de 2000 ha atribuït l'autoria de l'edifici a Isidre Puig Boada, que va ser arquitecte municipal de Pineda. A l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona es conserven plànols signats per Lluís Planas el maig de 1920.</p> | 41.6256734,2.6899526 | 474172 | 4608263 | 1922 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1505_0.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-11-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Planas Calvet i Josep Codina Martorell | L'inici del desenvolupament urbanístic i social era un fet a principis del segle XX. Els canvis es van accelerar per la pressió d'una primera onada migratòria. Però la urbanització va ser lenta. El cas de la plaça de les Mèlies n'és un exemple, ja que fins ben entrats els anys 40 del segle XX, entre la biblioteca, inaugurada l'any 1922, i la plaça Catalunya, on hi ha el consistori, hi havia un camp obert. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96746 | Mas Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rafart | XVII-XXI | <p>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</p> <p>S'estructura a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa destaca la porta principal d'entrada i les finestres dels costats. Les tres obertures tenen l'emmarcament de pedra granítica treballada i són de llinda recta. A l'eix de l'esquerra, hi ha una altra porta més modesta sense emmarcament i al costat una finestreta, aquesta sí, emmarcada amb pedra. A la planta pis també hi ha quatre finestres amb ampits, brancals i llindes de pedra treballada.</p> <p>Hi ha un plafó ceràmic que només es pot llegir parcialment perquè està malmès: 'Mas Rafart / Excl [...] Serra i Moret / Iner[...]neda de Mar - FSE / [...] - Abril 1996'.</p> <p>A la façana de llevant trobem dues finestres a la planta baixa i dues a la planta pis, de les mateixes característiques. En una situada a la planta pis hi ha l'any '1733' gravat. A la façana de ponent també hi ha quatre finestres i a la façana posterior una. Davant la façana hi ha una roda de molí recolzada.</p> <p>Un mur baixet amb reixa de ferro envolta la masia i el pati davanter i el delimita de l'espai de la via pública.</p> | 08163-40 | Carrer de Migjorn, núm. 3 | <p>Actualment és la seu de diferents entitats socials i culturals de Pineda.</p> | 41.6256864,2.6784137 | 473211 | 4608268 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96746-4001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96746-4002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96746-4003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96746-4004.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Un gran ficus s'alça davant la façana. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96759 | Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-diable-1 | <p>CABAÑAS ANGUITA, Núria (2009). Intervenció arqueològica a Can Cua / Pont del Diable - Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera). Mem. Núm. 10324.</p> <p>CLARIANA ROIG, J.F.(1981). L’Aqüeducte Romà de Pineda de Mar. Dins <em>Laietana</em>, núm. 1. </p> <p>SOLER CASELLAS, A. (1983); Memòria: L’Aqüeducte Romà de Pineda de Mar (El Maresme). Dins <em>Laietana</em>, núm. II-III.</p> | XVII | <p>El pont del Diable és un aqüeducte d'un sol ull que permetia salvar el desnivell de la riera de Pineda per transportar l’aigua, a través d’un rec, des del molí de can Bauveta fins als horts de ca n'Oliver de Sitjar. S'havia dit, popularment, que era d’origen tardo-romà, però els estudis arqueològics desmenteixen aquesta hipòtesi i situen la construcció al segle XVII. La cronologia s’ha obtingut a partir del tipus d’obra de les estructures i del material constructiu emprat, maons que per les seves característiques tipològiques és sabut que s’utilitzen principalment al segle XVII. Aquestes estructures perduren fins a inicis del segle XIX, constatat per fragments de ceràmica en el nivell d’amortització. </p> <p>Travessa la riera de Pineda amb una orientació nord- sud. Inicialment, l'estructura, d'1,20 m. d'amplada x 10 m. de longitud i amb una alçada màxima de 2,40 m., presenta un parament construït mitjançant pedres de mides diverses unides amb morter de calç i revestit amb el mateix morter. Sobre els murs s'hi assenta el canal amb una pendent nord-sud i una amplada de 70 cm. Les parets estan construïdes amb maons lligats amb morter de calç. La solera està formada per pedres de mida petita, unides també amb morter de calç. En la segona fase constructiva es documenta la continuïtat i funcionalitat de l'aqüeducte com a tal però s'ha identificat la construcció d'un nou canal amb parets i solera fets amb pedres i còdols. Finalment, a la tercera fase, es deixa d'utilitzar com a canal de conducció d'aigües i és reaprofitat com a pont per a travessar la riera.</p> <p>Les intervencions arqueològiques, de l'any 2009, posaren al descobert dos camins empedrats. És possible que fossin edificats durant la primera fase constructiva de l'aqüeducte, amb una continuïtat durant la segona fase d'utilització de l'obra, ja que el paviment s'hi adossa i ambdós baixadors segueixen el mateix traçat. El paviment, de 90 cm d'amplada, s'ha documentat a 1,20 m. de fondària adossat a l'aqüeducte. Es tracta d'un nivell de circulació esglaonat que segueix el mateix pendent que l'aqüeducte, vers la riera, i construït mitjançant pedres de mida gran i petita lligades amb argila. Aquest paviment es troba limitat a l'oest per l'aqüeducte i a l'est per un mur de contenció relacionat amb un segon paviment o zona de pas. El camí, de 2,90 m. d'amplada, està construït per còdols lligats amb argila i en alguns punts de la calçada són visibles les marques de rodera, fet que ens permet afirmar el pas dels carros.</p> <p>La calçada transcorre paral·lela a l'aqüeducte i presenta un fort pendent vers la riera, atès que el punt més alt documentat està situat a una cota de 36,28 m. sobre el nivell del mar i el punt més baix documentat es troba a una cota de 34,92 m. sobre el nivell del mar. Tot i que no pertany a la zona intervinguda, algunes fonts documentals evidencien la presència de diferents baixadors al llarg de la riera de Pineda. A l'oest, el camí es troba delimitat per un mur de contenció, atès que havia de contenir les terres on s'assenta el paviment per evitar l'esfondrament d'aquestes vers el paviment.</p> <p>L'estat de conservació del pont i dels paviments annexos era bo en el moment de l'excavació.</p> | 08163-53 | Riera de Pineda, s/n. | <p>L'any 2009 es du a terme una intervenció arqueològica arran del<em> Projecte de construcció de la Xarxa de sanejament de l'Alt Maresme nord (Tram Riera)</em>, que va permetre datar-lo i posar al descobert la resta d'elements.</p> <p>La intervenció arqueològica realitzada es va centrar en l'excavació d'un tram de l'aqüeducte i de dos baixadors empedrats que transcorren paral·lels.</p> <p>Cronològicament l'origen data del segle XVII amb una continuïtat fins el segle XIX, exceptuant l'aqüeducte, el qual ha estat utilitzat fins fa pocs anys com a pont per creuar la riera.</p> | 41.6429808,2.6777405 | 473163 | 4610188 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-5301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-5302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-5303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-5304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-descarga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-descarga-1.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La llegenda del pont del Diable és comuna al Principat. Hi ha més construccions amb quest nom. La més coneguda és la del pont del Diable de Martorell, diu així:“Una nit en què la riera baixava molt plena una pagesa havia de travessar-la i no sabia com. Se li presentà el diable i li prometé fer un pont i acabar-lo abans que cantés el gall, a canvi de la seva ànima. La pagesa s’hi avingué. Però quan tan sols faltaven per posar unes quantes pedres, llançà una galleda d’aigua damunt d’un pobre gall que dormia, que amb la sobtada fredor es posà a cantar. El diable, creient que ja era de dia, marxà sobtadament i deixà el pont inacabat. Com que no va poder complir la seva part del tracte, la pagesa no li va haver de lliurar la seva ànima, i així pogué travessar tranquil·lament la riera.” | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96765 | Monument a la indústria tèxtil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-industria-textil | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Monument consistent en una màquina de teixir circular, de la marca <em>Bentley Wildt,</em> dels anys cinquanta del segle XX, amb número de bastidor 649226. Tenia controls electrònics que permetien una millor precisió en el procés de producció i alhora va permetre obrir noves possibilitats per al tipus de teixits que es podien produir. Està envoltada per una bonica plantació de cactàcies i pedra volcànica. Conserva la policromia original de fàbrica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’espai, circular, està perfilat amb una vora de làmina Corten. Amb el mateix material també s’hi observa, perfil d’una fàbrica tèxtil, i el nom de la zona industrial “Polígon Mas Roger”.</span></span></span></span></span></p> | 08163-59 | Cruïlla dels carrers de Benavent i de Mèxic, s/n | 41.6237300,2.6727400 | 472738 | 4608052 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-06.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96768 | Aqüeducte de can Cua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-cua | <p>AA.VV (1995). Aqüeducte de Sant Pere de Riu. Dins <em>Autopistas i Arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19.</em> Autopistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 231- 235.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span>CABAÑAS, Núria (2009). <em>Memòria. Intervenció arqueològica a Can Cua/Pont del Diable-Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera) Pineda de Mar, Maresme</em>. Núm. mem. 10324.</p> <p>CASTRO, Oscar de; MONTLLÓ, Jordi (2010). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada l'any 2010 a Can Cua / Pont del diable - Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera).</em> Núm. mem. 9768.</p> <p>CLARIANA I ROIG, J.F (1981). 'L'aqüeducte romà de Pineda de Mar (el Maresme)', dins <em>Laietania</em>, núm. 1.</p> <p>FERNÁNDEZ CASADO, C (1972). <em>Acueductos romanos en España</em>. Madrid: Instituto Eduardo Torroja.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARRIGA, Joan, BUSQUETS, Francesc (2019). La Vall de la Riera de Pineda en època romana (Pineda de Mar. Alt Maresme). Dins <em>Laietania, núm. 20. Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i el Maresme</em>. Actes del 1er Simpòsium d’arqueologia laietana; pp. 159-169. Ajuntament de Mataró. Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural.</span></span></span></span></p> <p>LLEONARD, R. (1976). <em>Gestions per salvaguardar l'aqüeducte romà de Pineda de Mar</em>. Memòries SAM, núm. 8.</p> <p>NADAL, Esteve. (2009). <em>Intervenció arqueològica a Can Cua / Pont del Diable - Xarxa de sanjeament Alt Maresme Nord</em>.. Núm. mem. reg. 8844.</p> <p>PONS GURI, J.M (1943). Hallazgos en las proximidades del acueducto romano de Pineda. Dins <em>Ampurias</em>, núm. V, pp. 252-255.</p> <p>PONS GURI, J.M (1989). <em>Recull d'estudis d'història jurídica catalana</em>. Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS i GURI, Josep Maria i RODRIGUEZ BLANCO, Jesús. (2000). <em>Els noms de lloc a l’alt Maresme dels segles IX-XII. Antics termes de Montpalau, Palafolls i Tordera</em>. Arenys de Mar: Els llibres del set-ciències. Col·lecció Memòria històrica, núm. 4; pp. 96.</span></span></span></span></p> <p>PUIG I CADAFALCH, J (1934). <em>L'arquitectura romana a Catalunya</em>. Barcelona.</p> <p>PRAT I PUIG, F (1936). <em>L'aqüeducte romà de Pineda</em>. Barcelona: A.I.E.C.</p> <p>SERVEI D'EXCAVACIONS I ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1937). Inventari provisional d'estacions i monuments arqueològics del patrimoni històrico-artístic de Catalunya.</p> <p>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). 'Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar)', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</p> <p>SOLER I CASELLAS, Albert (1980).'Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) II', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 10.</p> <p>SOLER I CASELLAS, Albert (1982). 'Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) III', dins <em>Quaderns d'Arqueologia i Història del Maresme, </em>núm.11-12.</p> | II-III dC. | <p>L'aqüeducte de can Cua és una obra d'enginyeria atribuït a l'època romana dels segles II-III dC. en els seus orígens. Es descriu per primera vegada en un estudi de F. Prat i Puig publicat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1936, i que avui encara és la font principal de tots els estudis posteriors. S'iniciava al començament de la vall, situat uns 200 m. més amunt de la masia de can Bofill o Bofí, a una altura d'uns 65 m. Mesurava aproximadament 3.500 m. de longitud, amb un desnivell de 40 m. i un pendent d'uns 11'5 mm per metre. El canal tenia una amplada de 25 a 32 cm i una altura de 20 cm.</p> <p>Tenia 20 arcades al torrent de can Palau i 7 al de can Cua. Eren arcades de 3 o 4 metres de llum i d'alçària una mica més gran. El canal estava revestit amb <em>opus testaceum</em> i <em>opus signinum</em>. Hi ha grans trams en els que el canal era subterrani, obert al sauló. Acabava, segons aquell estudi, a prop de la masia de can Roig, que és una vil·la romana. Les restes que es conserven en l'actualitat són quatre arcades del tram que travessa el torrent de can Cua. Només es conserva en una longitud de 28'5 m. La seva alçària és d'entre 3'90 i 5'12 m. El punt d'unió de l'arc presenta forma d'espiga. Del canal pel qual passava l'aigua ja no se'n conserven indicis, només a 2'5 m. del principi es poden apreciar restes <em>d'opus testaceum</em>.</p> <p>Prat i Puig (1936) va identificar un total de 15 trams, dels quals els més importants eren els que contenien arcs (trams G [can Marquès, anomenat també de Sant Pere de Riu], N [can Palau de la Guitarra], R [can Roig] i M [can Cua]). D’aquests quatre trams, avui dia tan sols s’han conservat el primer i l’últim. La resta de trams bé s’han destruït, bé han caigut en l’oblit.</p> <p>Joan Garriga (2919) destaca la redescoberta de tres trams i un fragment caigut, documentats per Prat i Puig i que havien restat oblidats, ja que en cap publicació s’ha trobat res esmentat sobre aquestes parts. Cal esmentar que en un d’aquests trams encara es conserva part del revestiment interior de la canal.</p> <p>Aquests trossos d'aqüeducte es troben situats entre els trams de can Marquès i el de can Cua, i bé podrien ser els documentats per Prat i Puig amb les lletres I, J i K, tot i que els arbres i els arbustos no permeten distingir bé quants trams es poden diferenciar (tres o quatre). El tros caigut és fàcilment reconegut com un dels trossos despresos agrupats a la lletra L (PRAT i PUIG 1936: 11), ja que dins l’estudi de Prat i Puig el trobem fotografiat (PRAT i PUIG 1936: 19). </p> | 08163-62 | Can Cua, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb motiu de la redacció del projecte de consolidació, restauració i condicionament de l'aqüeducte, l'any 1995, es va efectuar una intervenció arqueològica per tal de delimitar i observar l'estat de conservació dels seus fonaments o basaments. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes d'una estructura de cronologia i funcionalitat indeterminades, probablement relacionada amb l'aqüeducte, al talús enfront d'aquest seguint la mateixa orientació que l'aqüeducte. </span></span></span></span></span></p> | 41.6413788,2.6813071 | 473459 | 4610009 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5305.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2024-11-05 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En els camps més propers es documenta un jaciment arqueològic d'època protohistòrica. | 83|80 | 49 | 1.5 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96777 | Ajuntament de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-pineda-de-mar | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XX | <p>L'actual edifici consistorial s'aixeca al bell mig de la plaça Catalunya, centre cívic, comercial i polític de la vila des d'antic. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta a tres aigües, acabada en un ràfec volat. És un edifici d'estètica noucentista on destaca, a la planta baixa, un porxo amb tres arcs de mig punt, sostinguts per columnes toscanes, mantenint aquells elements de pedra (arcades i columnes) de l’antiga construcció de l'hostal.</p> <p>L’equilibri i l’ordre que caracteritzen l’obra d’Isidre Puig Boda es fan evidents, a la planta pis, situant una balconada de brèndoles de ferro forjat amb un dibuix central, que manté les mateixes proporcions d’amplada que els tres arcs del porxo. A la balconada hi donen els dos balcons de punt rodó que conformen aquesta primera planta, on figura un esgrafiat i, al bell mig, l’escut de la vila. L’alt llenç del parament que resta fins a la coberta queda també proporcionat per la cornisa motllurada que recorda la de l’arquitectura popular i serveix com a límit de l’edifici. En el pany de paret que resta es dibuixa, amb la tècnica de l'esgrafiat, una sanefa de motius vegetals i al centre dins un òcul hi trobem un rellotge<em>.</em></p> | 08163-63 | Plaça de Catalunya, núm. 1 | <p>L'any 1710 s'adquirí la casa i celler que feia angle amb el carrer de Ciutadans. El 1779 s'inicia l'adequació del nou ajuntament que també disposava de carnisaria, fleca, hostal i presó. Funcionà fins el 1910, quan es construeixen al mateix lloc, les escoles i l'actual Ajuntament.</p> | 41.6275580,2.6895415 | 474139 | 4608473 | 1917 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6304.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Isidre Puig Boada (arquitecte autor de la reforma) | L’arquitecte Isidre Puig Boada va ser nomenat arquitecte municipal pel qui en aquells anys era alcalde de la població, Manuel Serra i Moret. Sensiblitzat des dels anys de formació pels temes patrimonials, va actuar de manera moderada sobre l’antic edifici del segle XVIII, el qual havia estat hostal.Poc després serà autor del Pla General d’Alineacions de Places i Carrers (1922) de la població atès que la vila havia experimentat un fort creixement. En el traçat remarcà el carrer del Mar, que des de l’estació de ferrocarril discorre fins aquesta plaça on s’ubica l’Ajuntament. | 98|106|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96780 | Capella de Sant Rafael | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-rafael | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> | XX | Ha estat vandalitzada amb grafits a les parets hi s'ha hagut de tancar l'accés a l'interior. També presenta esquerdes i pèrdues de parament i de la coberta. | <p>Petita capella de planta rectangular i una única nau, amb absidiola, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal.</p> <p>Presenta un portal d'entrada dovellat amb la inscripció de '1908', a l'ull central. Les pedres del portal han estat vandalitzades i pintades amb esprai de color blau. Per sobre de la porta, hi ha un òcul circular envoltat per maó vist. Corona la façana un campanar de cadireta sense campana. El parament és de pedra irregular vista i el campanar de maó vist.</p> <p>Destaca una creu de ferro forjat coronant el campanar de cadireta.</p> | 08163-65 | Plaça de can Martorell, s/n | <p>Per informació de l'Arxiu Municipal, se sap que la capella de Sant Rafael és un edifici que es va erigir per iniciativa privada l’any 1908. Tenim constància de la seva sacralització al 1909 quan Juan Manuel Fors de Oliver, notari de l'Il·lustre Col·legi de Barcelona, va sol·licitar al Bisbat de Girona poder celebrar-hi missa en record dels seus difunts fill i muller, Mariano Fors i Josefa de Cuenca.</p> <p>La finca on es troba la capella, ja era propietat de la família Fors l’any 1862, tal i com consta al Llibre d’Amillaraments del mateix any conservat a l’Arxiu Municipal de Pineda. El 1944 el propietari era José María Fors de Cuenca, un dels seus fills, tal i com consta al mapa topogràfic parcel·lari de Pineda de 1944.</p> <p>L’arquitecte de la capella va ser Josep Font Gumà, el mateix que l’edifici que existia al carrer de Mar, números 88-90 / Justícia, número 1, enderrocat l’any 1997. L'habitatge va ser aixecat per ordre del mateix Joan Manuel Fors de Oliver l’any 1900, vuit anys abans que l'arquitecte Josep Font construís la capella de Sant Rafael.</p> <p>En relació a la família Fors, i a partir de la documentació històrica municipal, ja consta assentada a Pineda al segle XVI ocupant l’edifici del carrer Major número 14, conegut com a can Fors, on actualment es troba emplaçada una oficina bancària. Gràcies a la documentació familiar històrica, que es conserva a l’arxiu municipal procedent d’una donació realitzada per la pròpia família, es pot extreure que es tractava d’una nissaga terratinent benestant de mitjan del segle XVI. La seva capacitat econòmica va permetre que a mitjan del segle XVII i els posteriors, diversos membres de la família cursessin estudis universitaris de medicina i advocacia, formació que a molt poques persones els era possible accedir.</p> <p>L’estatus social que progressivament va anar adquirint la família va comportar el seu entroncament amb altres famílies benestants catalanes, arribant a obtenir el títol nobiliari de Barons de Mur (Pallars Jussà). A partir de mitjan segle XIX, donada la seva situació social i econòmica, van establir la seva residència a Barcelona, però conservant i fent estades a les propietats de Pineda.</p> | 41.6388819,2.6696476 | 472487 | 4609735 | 1908 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-ermita-s-rafael-2-pineda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-4669496819cb6fb52d010.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Font Gumà (arquitecte) | L'interior no és visible, ja que s'ha tancat per impedir el seu deteriorament. | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||
| 96782 | Goigs de l’apòstol Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-lapostol-sant-jaume | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs que es canten en honor i lloança a Sant Jaume (patró d’Espanya i titular de la capella de Pineda de Mar). Transcripció extreta d'una edició de l'any 1982, provinent d’una reproducció més antiga. Impresos per la Impremta Rodríguez de Pineda de Mar. Edició en un únic color, en paper corrent sense numerar. Dibuix i orla al boix. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Quadre delimitat per una orla estreta de motius geomètrics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després de l’encapçalament amb el títol al centre, enquadrat, una representació de Sant Jaume cavaller, abillat amb faldellí, esclavina i capa. Apareix tocat amb una aurèola. A la mà dreta sosté una espasa amb un evident gest combatiu. Munta un animós cavall blanc disposat en corbeta, amb les potes davanteres alçades, un recurs molt habitual del període barroc. Dessota apareixen els caps del que representen soldats musulmans abatuts per la violència del seu atac i espases simitarres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Text disposat en tres columnes. Partitura inferior de la tornada (dues primeres estrofes):</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puix que sempre tan amat / foreu Vos del Salvador, / Sant Jaume Apòstol sagrat / sigueu nostre protector.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Jesucrist sou parent / per Salomé, vostra mare, / i amb xarxes del vostre pare/ els guanyeu son aliment; / i a l’ínclit apostolat / passeu des de pescador, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb Joan vostre germà, / pescàveu a Galilea, / mes Jesús us cridà en terra / i Apòstol us consagrà. / Vos deixeu el mar templet / i segui el Redemptor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per la grandesa del zel / que el vostre cor inflamava / quan el Mesies mostrava / al món el camí del Cel, / us donà el nom encertat / de fill del trò i del terror, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vos tinguéreu el consol, / d’admirar el fill de Déu / refulgint blanc com la neu / i amb lluminàries de sol, / quan per son Pare aclamat / fou en el mont del Tabor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per terres de Palestina / al principi’prediqueu. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després a Espanya passeu / seguint l’esperit que us guia / a donar llum i vrîtat / on encar hi havia error, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan a nostres terres fines / arribeu ple de delit / en la negror de la nit, / al peu se us claven espines / i angelets de llum armats / us curen vostre dolor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per això cada any els infants, / àngels vivents de tot temps, / amb llums i il·lusions ardents / ja us veneren amb afanys. / Ompleneu-los de bondat / i feu pur sempre el seu cor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mentre dins de Saragossa / expandiu la vera Fe, / per confortar-vos vingué / la dolça i virginal Rosa / que un Pilar ens ha deixat / ple de divinal olor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ja Espanya evangelitzada / a Galilea torneu / i allí de nou prediqueu / la doctrina revelada, / fins que Herodes, molt malvat, / us endressa el seu furor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel seu crudel tribunal / degollat impiament, / passeu a un lloc eminent / de la Pàtria Celestial. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primer de l’Apostolat / que morí pel Redemptor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Espanya ha estat traslladat / des d’Orient el vostre cos / iu un tempele meravellós / Galicia us ha dedicat, / on tota la humanitat / us venera amb gran fervor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un corser blanc cavalcant / i armat d’estrenu valor, / als cristians doneu la sort / al Clavijo batallant. / El moro fuig espantat / amb l’ànim ple de terror, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vostre empar s’experimenta / en nostra Santa Capella, / puix sou refugi i farella / d’aquell que a Vos es lamenta. / Mai deixeu desconsolat / a qui us invoqui amb fervor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Si amb vostra alta protecció / es fundà aquesta Capella, / on qui a Vos s’aconella / troba prest consolació. / Feu que ara els devots, de grat, / hi vessin el seu tresor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del veïnat i el poblat / que us veneren amb el cor, / Sant Jaume, Apòstol Sagrat, / sigueu sempre defensor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARTITURA AMB LLETRA.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puix que sempre tan amat / foreu Vos del Salvador, / Sant Jaume Apòstol sagrat / sigueu nostre protector.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Jesucrist sou parent / per Salomé, vostra mare, / i amb xarxes del vostre pare/ els guanyeu son aliment; / i a l’ínclit apostolat / passeu des de pescador, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vp. Anuntiaverunt opera Dei / Rj. Et facta ejus intellexerunt. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Esto Domine plebi tuae, Santificator et custos: ut B. Jacobi Apóstoli tui munita presidiis, et conversatione tipi pláceat, / et secura mente deserviat. Per Christum Dominum Nostrum Rj. Amén.</span></span></span></span></span></p> | 08163-67 | Camí de Sant Jaume, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> | 41.6349156,2.6763538 | 473043 | 4609294 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96782-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96782-02.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96784 | Goigs en alabansa de Nostra Senyora de Gracia que es venera en la ermita del terme de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabansa-de-nostra-senyora-de-gracia-que-es-venera-en-la-ermita-del-terme-de-santa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>LLORENS, S. (1992). <em>El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar</em> (Facsímil de l'edició de 1931).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>Goigs en alabansa de Nostra Senyora de Gracia que es venera en la ermita del terme de Santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edició en un únic color blau, en paper corrent sense numerar. Dibuix i orla al boix. Sense rúbrica ni signatura. Imprès per Tipografia Carreras de Girona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quadre delimitat per una orla estreta de motius florals i una ziga-zaga de botons també florals. Després de l’encapçalament, enquadrat al centre, una representació de la Mare de Déu de Gràcia, a l’interior d’una capelleta o fornícula ornamentada amb motius vegetals i geomètrics. Està asseguda sobre un bell tron decorat amb reminiscències gòtiques. Està abillada amb una túnica (blanca) cenyida per un cíngol i un mantell desproporcionat que només deixen veure els dits dels peus, nusos. Al cap descansa una corona real amb incrustacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sosté el Nen Jesús amb el seu braç esquerra. El rostre, ofereix una doble expressió, mentre que el somriure reflexa una agradable sensació d’alegria, els ulls mostren un matís melangiós. A la mà dreta té i un lliri, i el nen Jesús fa el mateix amb una esfera rematada per una creu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A ambdós costats de la imatge, dos gerros simètrics amb flors de diferents tipus, entre les quals sobresurt un gira-sol al centre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Text disposat en dues columnes dividides per una orla central vertical de motius florals i geomètrics de gran bellesa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La transcripció sencera del goig, diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest Puig sóu Senyora, / la font y Mare de Gracia: / dels enemichs y desgracia / deslliuraunos en tota hora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vostra concepció / fou sens culpa ni pecat, / puig sóu lo hort hon no ha logat /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>entrar lo infernal dragó, / a escampar la corrupció; / a ns bé sóu de ell vencedora: etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fou la vostra santa vida / molt mes divina que humana, / puig vivíeu recollida, / fugint tota honra mundana: / vostra virtud sobirana / al mateix Deu enamora: etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Gran ditxa haveu alcalsat / de ser Mare de Señor, / vostra excelsa dignitat / es digna de tot honor. / estimaren tal favor / sent agrahida Senyora: etc. // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lo sérne Mare i doncella / es cosa, que pásma al món, / lo Senyor del alta Sion, obrá en Vos tal maravella; / los que vostres devots son, / vos tenen per protectora etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En totes les parts del món / feu miracles, Mare pía, / assistint de nit i dia / als que vostres devots son, / ja que invocant vostra nom, / siáulos consoladora: etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Als pobrets afavoriu, / als que ploran consolau, / salut als malalts donau, / als pecadors convertiu, / a est poble amorosa oiu / quant vostre favor implora: etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lo Fill als bressos teniu, / al cual atenta mirau, / per nosaltres lo pregau; / vostres mèrits li oferiu; / lo perdo de ell obteniu / per tanta gent pecadora: etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Feu que vencem lo pecat, / con de ell foreu vencedora. / deslliuraunos gran Senyora / del foch de la eternitat.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Y. Ave, maria, gratia plena allelúia. // R. dóminus lecum, alleluia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ORATIO</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Deus, qui humáno géneri bealae Mariae virginitále fecúnda reparationis gratiam / contulisli: concedí; ut quám grátiae Matrem apllémus in terris, ejus fe-//lici consórtio perénniter per fruamur in coelis. Per Christum D.N. R). Amen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tipografia Carreras – GERONA</span></span></span></span></span></p> | 08163-68 | Capella de la Mare de Déu de Gràcia. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> | 41.6289244,2.6899177 | 474171 | 4608623 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96784-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96784-02.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, edificada l'any 1715 per iniciativa del col·lectiu de mariners, pertany al terme municipal de Santa Susanna, però se n'en cuida la parròquia de Santa Maria de Pineda i la relació més estreta és amb Pineda de Mar. També s'hi fa un aplec, on l'assistència de pinetencs és majoritària i on es canten els goigs, que es van recuperar l'any 2007 després de decennis sense commemorar-se. | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96791 | Edifici de la confraria de Pescadors de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-confraria-de-pescadors-de-pineda-de-mar | XX | <p><span><span><span>Edifici ubicat a la pltaja, a l'actual passeig. Consta de planta quadrangular i és d'una única planta amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. Pertany a la Confraria de Pescadors que, per desenvolupar les seves activitats, necessitava poder donar resposta a un conjunt de serveis mancomunats pels pescadors del municipi. Un d’aquests serveis era el tenyit de les xarxes per millorar la seva conservació, ja que eren fetes de fil de cotó que amb la humitat de l’aigua de mar es podrien fàcilment. Un segon ús de l’edifici de la confraria era albergar la màquina elevadora per poder treure les barques de l’aigua, donat que a Pineda les embarcacions es varaven a la platja per falta d’un port de refugi.</span></span></span></p> | 08163-74 | Platja dels Pescadors, s/n | <p><span><span><span>A Pineda de Mar, els dos serveis principals de la Confraria de Pescadors, el tenyidor i la barraca de la màquina de treure barques se situaven a dos edificis independents. El servei de tenyidor mancomunat de Pineda es trobava en un edifici de planta baixa ubicat al carrer de Mar, a l’actual plaça de l’Estació, i la barraca de la màquina de treure estava situada a la platja. A causa de la urbanització de la plaça de l’estació a mitjan dècada de 1950, l’edifici del tenyidor es va haver d’enderrocar. Aquest fet va permetre a la Confraria reformar la barraca de fusta inicial de la màquina de treure i ampliar-la per albergar-hi també el tenyidor de xarxes l’any 1958.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l’any 1962 la Confraria de Pescadors va decidir destinar part del nou edifici de la platja a servei de bar, aprofitant l’arribada del turisme de masses. A mesura que van anar passant els anys l’activitat pesquera a la platja pinedenca va anar de baixa, ja que les embarcacions es van anar situant als porta de Blanes i Arenys. Així doncs, l’edifici de la confraria va anar perdent l’ús pesquer per destinar-lo totalment al servei de bar-restaurant, fins que l’any 2022 va cessar definitivament l’activitat.</span></span></span></p> | 41.6218037,2.6930264 | 474427 | 4607832 | 1958 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-p1630406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-confrariapescadors1958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-p1630402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-1922.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | Desconeguda | L’activitat pesquera dels pobles de costa acostumava a organitzar-se en confraries professionals de pesca. Era aquest el sistema que permetia garantir un bon funcionament de l’activitat al municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96792 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-31 | <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Ubicat a l'extrem oriental del municipi, a tocar amb el terme municipal de Santa Susanna. La planta del recinte és rectangular, amb l'entrada a la façana de migdia. El disseny original és de l'arquitecte Isidre Puig Boada i parteix d'un eix central que és el camí que condueix des de l'entrada fins la capella.</p> <p>L'accés principal és a través de tres portes en arc de punt rodó. L'arcada central és més alta que les laterals. El paredat rústec amb el que ha estat construït aquest accés pren la forma esglaonada recordant els merlets de les edificacions medievals. Segons el projecte, l'arquitecte situava en el centre una gran creu que finalment es convertí en l'escut de la vila, realitzat en pedra. Aquest paredat rústec es perllonga en tot el mur perimetral, encarat al carrer, mentre que en l'interior es converteix en una porxada d'arcs de mig punt molt més lleugera, estilitzada i de caràcter italianitzant, amb la coberta a dues vessants de teules àrabs i perpendicular a l'interior.</p> <p>La capella és d'una única nau encapçalada per un absis i amb coberta a dues vessants. Isidre Puig Boada destinava la part posterior de la capella com espai del recinte civil.</p> | 08163-75 | Carrer Consolat de Mar, núm. 39 | <p>El projecte és de l'arquitecte Isidre Puig i Boada, de l'any 1915, però la inauguració fou l'any 1922, en època de l’alcalde Manuel Serra i Moret.</p> <p>L’anterior cementiri municipal es trobava just al voltant de l’església de Santa Maria de Pineda, l’actual plaça de l’Església, i tenia entrada per davant l’Hotel Mercè, al carrer Montpalau.</p> <p>L'any 1930, segons queda recollit al dietari de la vila, es van traslladar les restes al nou cementiri, i l'antic cementiri es va convertir en plaça pública, tot i que és propietat de la parròquia de Santa Maria. El cementiri de Pineda de Mar acull també els difunts de Santa Susanna.</p> | 41.6259706,2.6998857 | 475001 | 4608293 | 1915-22 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7508.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Isidre Puig Boada (arquitecte) | L’arquitecte Isidre Puig Boada pertany a la generació d’arquitectes (Folguera, Goday, Florensa, Ràfols, Bonet Garí) que dins l’estètica del noucentisme sentiren un gran entusiasme per l’italianisme, així com també esdevingueren uns grans admiradors d’Antoni Gaudí. A més, essent estudiant conegué Gaudí, de qui esdevindria deixeble i col·laborador. Estudià en profunditat la seva obra i en publicà varis estudis. | 106|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96794 | Creu de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lesglesia | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> | XV i XX | Destruïda, en part, durant la Guerra Civil espanyola. | <p>Aquesta creu, que originàriament es trobava darrera l'església, estava formada per quatre pètals o llàgrimes en el més pur estil gòtic flamíger. Va resultar malmesa durant la guerra carlina i definitivament destruïda l'any 1936.</p> <p>Actualment, només conserva de l'original part del fust i el basament. Aquest està format per tres graons de forma poligonal estrellada. Té la mateixa alçada que la primitiva creu, uns dos metres i mig aproximadament, doncs afegiren dues parts al fust, respectant les mesures originals.</p> <p>La creu és de ferro forjat. L'obra és de pedra, carreus per al basament i maçoneria arrebossada pel fust.</p> | 08163-77 | Plaça de Pius XII, s/n | <p>Originàriament es trobava darrera l'església, davant el número 106 del carrer de l'Església. Fou malmesa dues vegades: la primera durant la guerra dels carlins, i les altres, durant la Guerra Civil espanyola (1936). Es trasllada a la ubicació actual l'any 1949, amb el projecte de restitució de l'arquitecte Isidre Puig i Boada.</p> | 41.6289183,2.6894376 | 474131 | 4608624 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96794-7701_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96794-7702_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96794-7703_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96794-7704_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda i restaurada per l'arquitecte Isidre Puig Boada | Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual.Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida. | 98|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96799 | Escola Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-sant-jordi | <p>MARZÀ, Fernando i SUBIRÀ, Roger (2017). <em>Anàlisi i valoració del patrimoni arquitectònic del segles XIX i XX a Catalunya</em>.</p> | XX | <p><span><span><span lang='CA'>Edifici dissenyat </span><em>ex nuovo</em><span lang='CA'> per destinar-hi una escola d’Educació General Bàsica (EGB) i parvulari. És obra del despatx d’arquitectes MBM, format per Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay. Parteix d’un nou planejament conceptual basat en una nova interpretació de l'arquitectura escolar com a element actiu al servei de la pedagogia.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>L'edifici s’organitza entorn d'uns espais comuns, on es tendeix a la reducció dels passadissos, l'especialització funcional de les aules i un sentit d'unitat en la distribució dels espais que permet la interrelació i l'adaptació a les diverses activitats col·lectives.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>A la planta baixa, hi ha la biblioteca i la sala de conferències, amb entrada pròpia, la qual pot ésser usada independentment pels estudiants. Al primer pis hi trobem la major part de les aules, agrupades de dos en dos que convergeixen al saló central de reunions; són curtes, amples i ventilades. A l'àrea del parvulari es va elevar el terra per reduir l'escala de les aules. La zona de jocs d'aquesta àrea està protegida per una paret baixa per evitar que els infants més petits estiguin en contacte amb els més grans. Destaquen els porxos que amplien el terreny de joc, que, a més, serveixen d'aixopluc en cas de pluja i com a protecció solar d'algunes aules. A la coberta de l'edifici es troba el pati. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Tot el conjunt està envoltat per un gran pati. Els acabats exteriors de façanes i murs són de maó vist.</span></span></span></p> | 08163-79 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, núm. 15 | <p><span><span><span lang='CA'>Projecte promogut per la Caixa d'Estalvis de la Diputació de Barcelona en plena dictadura franquista, l'any 1967, però amb una proposta innovadora del despatx d'arquitectes, amb especial atenció als espais comunitaris i amb la idea de crear una noció de comunitat educativa. Conceptes que amb la democràcia s'aniran imposant i generalitzant, però que en aquest moment suposava una important primícia. </span></span></span></p> | 41.6253195,2.6872838 | 473950 | 4608225 | 1967 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96799-7902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96799-7903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96804 | Rondallari de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondallari-de-pineda-de-mar | <p>FERRER, Josep i PUJADAS, Joan (1997). Biblioteca popular Manuel Serra i Moret. 75 anys d’història (1922-1997). Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2006). <em>Rondallari de Pineda</em>. Introducció i estudi de Josefina Roma ; il·lustracions de Waldesca Santana. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara. <em>El Cançoner de Pineda</em>: 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Alta Fulla, 1992. XIV, p. 359. (Facsímil, Barcelona : Horta, 1931).</p> <p>LLORENS, Sara (2021). <em>El Cançoner de Pineda</em>. 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Farell editors i Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2004). <em>Epistolari : 1901-1954.</em> Recull, prefaci notes i edició de Joan Pujadas ; pròleg de Josep Ferrer i Costa. Barcelona : Fundació Pere Coromines. </p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2014). <em>Àlbum Sara Llorens: articles de prosa, folklore i política. Reedició dels opuscles Petit aplec d'exemples morals i Monòlegs per a infants.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>ROMA, Josefina (2006)<em>. Sara Llorens, Rondallari de Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>El Rondallari de Pineda és un conjunt de 147 narracions de temes diversos aplegat per Sara Llorens, des de l'any 1902, en un exhaustiu treball de camp i publicades, finalment, per l'Ajuntament de Pineda de Mar, l'any 2006. El corpus s'estructura en nou grups: Rondalles meravelloses; Rondalles de por; Rondalles dels espavilats; Rondalles moralitzants; Rondalles de fil minúscul; Rondalles d'animals, Rondalles mnemotècniques; i Rondalles de l'enfadós.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El primer grup (rondalles meravelloses) es divideix en: Cicle de la Ventafocs; Cicle del gegant; Cicle de les substitucions per enveja; Cicle de la Blancaflor; Cicle del llangardaix; Procés de transformació de rondalla en llegenda; Pacte dels pares amb el més enllà; Mares que maten els fills; Cicle dels herois amb problemes amb la família; Cicle dels germans que s'ajuden; els esposos que es retroben; elements màgics que tornen la vida; Cicle dels que troben la fortuna per haver conegut un secret; Cicle dels que no tenen por. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>El quart grup són les rondalles moralitzants, que es divideix en: Cicle dels desagraïts i el Cicle de la mort. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al final trobem un epíleg l'índex i la bibliografia.</span></span></span></span></p> | 08163-84 | Pineda de Mar | <p><span><span><span><span lang='CA'>Una primera selecció de quinze rondalles, il·lustrada amb 130 dibuixos de Joan Vila, s’havia de publicar de la mà de Ramon Miquel i Planas, gràcies a les gestions de Serra i Pagès que dirigien conjuntament la col·lecció Biblioteca folklòrica Catalana. El Rondallaire de Sara Llorens havia de ser el segon número de la col·lecció. Però els mals resultats de la venda del primer número de la col·lecció aturen el projecte. Es va fer un segon intent de publicació més austera l’any 1914, però tampoc va reeixir. L’any 1958 els materials es dipositen a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Finalment, l'any 2006, l’Ajuntament de Pineda de Mar, sota la cura de Josefina Roma, antropòloga de la Universitat de Barcelona, el publica, amb il·lustracions de Waldesca Santana.</span></span></span></span></p> | 41.6268994,2.6868734 | 473916 | 4608400 | 1902 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96804-rondallari.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sara Llorens | Sara Llorens (1881-1954) fou una destacada folklorista i escriptora, nascuda a Lobos (Argentina) d’una família pinetenca. Retorna a Pineda de Mar l’any 1885. Estudia magisteri a Barcelona i amplia estudis a l’Escola d’Institutrius i altres carreres per a la dona de Barcelona. Allí el seu mestre és el folklorista Rossend Serra i Pagès, que la introdueix en l'estudi del folklore. Es casa amb Manuel Serra i Moret, polític de la Unió Socialista de Catalunya, que fou alcalde de Pineda de Mar. Impulsa nombroses accions culturals com la construcció de la biblioteca popular. La tuberculosi marca la seva vida però no l'impedeix fer un magnífic treball de recerca etnogràfica. La Guerra Civil espanyola fa que s’hagi d’exiliar, primer a l’Argentina (1938) i després a Perpinyà (1948), on mor l’any 1954. Publica: Petit aplec d'exemples morals (1906) i el llibre de narracions Monòlegs per a infants (1918). Pòstumament apareixen el Rondallaire de Pineda (2006) i Llegendes secretes (2016). També s'ha publicat el seu Epistolari (1901-1954) (2004) i l'Àlbum Sara Llorens (2004). | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96808 | Búnquer de la platja de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-platja-de-la-riera | <p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). <em>La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)</em>, pp. 334-335. Tesi doctoral.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii. (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. </p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, pp. 33-36.</p> | XX | <p>Fortí o búnquer de la Guerra Civil espanyola en forma de caseta. Es troba situat davant del passeig de la Marina i al costat esquerre del torrent del Correu. És de planta rectangular i amb una coberta a dues aigües. La seva morfologia el diferencia de la resta de fortins, no només de Pineda de Mar, sinó també dels existents a les poblacions veïnes. Tot i així, el gruix de les parets i la tipologia de les obertures laterals, adients per a millorar la vigilància cap a l’exterior i protecció del seu interior, reforça el fet de tractar-se d’un edifici d’ús defensiu. </p> <p>La data de construcció d’aquest fortí, és el 20 de setembre de 1937, segons Adrià Cabezas (2013), que també ens diu que: '<em>entre les posicions defensives es construirien dos nius de metralladores, un a la caseta de carrabiners, situada al quilòmetre 50,350 de la via del ferrocarril, a la platja dels pescadors i un altre niu de metralladores per dues màquines situat al quilòmetre 49 de la carretera</em>'.</p> <p>L’ús actual de l’edificació és el de magatzem municipal i de l’agrupació de petanca, que utilitza les instal·lacions de pràctica d’aquest esport existents a la part anterior de l’edifici.</p> | 08163-88 | Platja de la Riera - rierany del Correu. | <p>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</p> <p>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el Menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</p> <p>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</p> | 41.6176700,2.6785300 | 473218 | 4607378 | 1937 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8805.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els búnquers documentats físicament dins el terme municipal de Pineda de Mar són tres:- el de la Platja de la Riera - rierany del Correu,- el de la platja dels Pescadors (cobert per la sorra de la platja i que només és visible actualment la coberta, a excepció de quan hi ha temporals),- el de la platja dels Pins, que no es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96809 | Búnquer de la platja dels Pescadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-platja-dels-pescadors | <p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). <em>La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)</em>, pp. 334-335. Tesi doctoral.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii. (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. </p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, pp. 33-36.</p> | XX | Només és visible la coberta perquè està cobert per la sorra de la platja, a excepció d'èpoques de forts temporals. | <p>Aquest fortí o búnquer es troba situat aproximadament davant del carrer Pintor Fortuny i la plaça Sara Llorens. Com que es troba situat en un indret on els temporals marítims de llevant l’afecten molt, només és visible quan un temporal enretira la sorra de platja que acostuma a cobrir-lo.</p> <p>És de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) no són visibles, però per fotografies antigues i per similitud amb molts d'altres sabem que la porta d'entrada és al darrera i que té dues espitlleres. La part externa de la coberta és lleugerament còncava. El material constructiu és el formigó armat i eventualment amb riells de ferro per a col·locar-hi el niu de metralladora.</p> <p>Per aquest fortí existeix una possible data de construcció. En un dels laterals es pot llegir la data «20 - 9 - 3...», la darrera xifra no queda definida essent el 7 (1937) una possibilitat factible tenint en compte la documentació consultada i informacions orals. L'estructura i materials de construcció d'aquest fortí són molt similars al que es troba en bon estat de conservació a la platja de les dunes de Santa Susanna.</p> | 08163-89 | Platja dels Pescadors, s/n | <p>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</p> <p>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el Menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</p> <p>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</p> | 41.6200400,2.6875200 | 473968 | 4607638 | 1937 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8905forti-15032020-5arxiu-municipal-pineda.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els búnquers documentats físicament dins el terme municipal de Pineda de Mar són tres:- el de la Platja de la Riera - rierany del Correu,- el de la platja dels Pescadors (cobert per la sorra de la platja i que només és visible actualment la coberta, a excepció de quan hi ha temporals),- el de la platja dels Pins, que no es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96831 | Fons de l'Arxiu Municipal de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-pineda-de-mar | XIV-XXI | <p><span><span><span>L'Arxiu Municipal de Pineda de Mar és el servei municipal que té per objectiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XV fins a l'actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, també s’hi conserven els fons documentals de procedència privada vinculats al municipi que hi han estat ingressats, com són els fons religiosos, fons d'associacions i entitats, fons patrimonials, fons personals i els fons comercials i d'empreses.</span></span></span></p> | 08163-103 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | <p><span><span><span>A partir de finals del segle XV, Pineda començà a autogestionar-se amb la creació de la Universitat, comportant també la conseqüent producció de documents administratius. És llavors quan es fa necessària l’existència d’un arxiu per a conservar els documents i els drets i obligacions que aquests comprenien.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Universitat consistia en una agrupació de veïns del poble, principalment els grans propietaris del moment, amb certa personalitat jurídica. Les seves actuacions es recollien, entre d’altres, a dos importants documents: el llibre de comptes i el llibre d’actes. En el cas de Pineda es conserven un llibre de comptes iniciat al 1499 i un llibre d’actes iniciat al 1650.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera notícia que tenim d’una certa custòdia de la documentació es remunta a l’any 1766 on es deixa constància que la documentació es guarda a l’anomenat «Armari de tres panys», que com el mateix nom indica, feien falta tres claus per a ésser obert. Aquestes claus eren guardades pel batlle, el regidor degà i l’escrivent, que feia les funcions de secretari de la corporació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIX, les referències que tenim de l’Arxiu Municipal responen a inventaris de la documentació existent realitzats en el moment de la presa de possessió de nous alcaldes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins a mitjan del segle XX, el 25 d’octubre de 1946, que l’Ajuntament va acordar la creació de l’Arxiu Històric Municipal a càrrec de Josep Font i Solsona. Les dependències de l’arxiu van ser, des de 1946 fins 1956 la Cambra del Rellotge. A partir de febrer de 1956 es va traslladar a l’antic edifici existent on també es situa actualment, el Carrer Ciutadans, números 4-6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Reformat l’edifici del carrer Ciutadans, l’Arxiu va romandre igualment a la segona planta fins que l’any 2012 es va traslladar a la seva ubicació actual, la planta baixa del mateix edifici, amb instal·lacions noves i adients a les necessitats actuals.</span></span></span></p> | 41.6276823,2.6894295 | 474130 | 4608486 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10303pergami-1458-juliol-09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10304arxiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10305facanapineda.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96834 | Fons de l'Arxiu Comarcal del Maresme referent a Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-maresme-referent-a-pineda-de-mar | XIII-XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme preserva varis fons documentals referents al municipi de Pineda de Mar, entre els quals destaquen:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>1. De l’Agrupació Comarcal de CDC (codi de fons 339), cartells dels anys 1980 i 1990 del segle XX. També hi ha propaganda electoral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>2. De l’Ajuntament de Santa Susanna (codi de fons 9), un registre de variacions del padró municipal amb les declaracions de baixes del padró de Pineda dels veïns que passen a fixar el seu domicili a Santa Susanna i una relació de veïns de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>3. Destaca el Fons de complement de l’Arxiu Comarcal del Maresme amb documentació sobre el fons de pergamins de can Borrell, Can Ribas i Can Camps de Palafolls que estan relacionats directament o indirectament amb Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>3a. Del fons pergamins de can Borrell (codi de fons 38), existeixen varis documents a partir del 5 de febrer de 1297 que es distribueixen de la següent manera: permutacions, esponsalicis, vendes, heretaments, apoques, capitulacions matrimonials, donació de dot, venda atorgada, establiments emfitèutics, testaments, definició de comptes de tutoria, definició de drets, donacions, àpoca de dot, definició de drets, debitoris, venda a carta de gràcia, donació de dot i heretament, lluïció de censal i finalment, censal mort. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3b. Del fons Can Ribas, destaca: ACM71-24-T2-84. Censal. 1747, octubre, 11.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Censal mort atorgat per Jaume i Josep Ribas, pare i fill, pagesos del veïnat del Castell a Palafolls i amb fermances per part de Joan Joany i Riesa i la seva esposa Margarida, a favor de Mn. </span></span></span><span><span><span>Josep Obrador i Comas, rector de la parròquia de St. Pere de Pineda o de Riu per un import total de 100 lliures. Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>3c. Del fons Can Camps. Destaca: ACM71-25-T2-85. Lluïció. 1586, juliol, 6.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lluïció de censal atorgada per Mn. Josep Obrador, rector de St. Pere de Riu a favor de Jaume i Josep Ribas per haver rescatat el principal d'aquell censal avaluat en 100 lliures. Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>4. Col·lecció de cartells històrics de Maulets (ACM70-191-T2-634). Cartell L’Alternativa nacional d’esquerres a Pineda de Mar “Vota Catalunya Lliure”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>5. Col·lecció de cartells i gravats de diversa (ACM70-202-T2-67. Cartell publicitari de Pineda de Mar. Mosaic. Disseny de Josep Perpinyà. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>6. Col·lecció de documents esparsos de diversa procedència: </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-196 Plet de 1749 entre Francesc Batlle, boticari de Pineda de Mar contra Joan Oller de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-182 Venda perpètua del 8 d’abril de 1763 d’una peça de terra d’horta situada a Pineda feta i firmada per Margaridda Orreu i Roure a favor de Miquel Oller.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-197 Capítols matrimonials del 20 de setembre de 1846 entre Jaume Ruscalleda vidu treballador de la vila de Lloret de Mar i Julita Oller Torrent soltera de la vila de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-218 Certificat de baptisme de 1851 de Narcís Josep Francesc d’Asís fill de Josep Oller i d’Antònia Viver de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>7. </span></span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal també disposa d’un important fons i col·leccions fotogràfiques i audiovisuals, on poden aparèixer fotografies de diferents èpoques del municipi com són les incorporades recentment de tipologia turística del Maresme de Xavier Nubiola i Castellarnau, entre 1950 i 2010 o la col·lecció d’impresos com els programes de Festa Major dels pobles del Maresme (segles XX-XXI), Col·lecció de retalls de premsa del Maresme (1981-2008).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>8. Col·lecció de document ferroviaris de Xavier Nubiola de Castellarnau. Contempla una col·lecció de més d’un centenar de reproduccions de fotografies per a targetes postals del segle XX, majoritàriament en color dels anys 1950 i 1960, amb barques de pescadors, estació del tren, embarcador...; </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>9. </span></span></span><span><span><span>Col·lecció de mapes i plànols de diversa procedència dels anys 1990 i 2007 referents a guies comercials i de serveis del municipi i amb informació turística (ACM70-261-T2-99 i ACM70-261-T2-50). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>10. Col·lecció de pergamins Centre d’Estudis Sant Cebrià sobre Pineda de Mar : ACM70-405-T2-1 Heretament de l’11 de febrer de 1431. ACM70-405-T2-3 Venda del 10 d’abril de 1534. Lloc de Pineda. ACM70-405-T2-2 Àpoca de l’11 d’agost de 1590. ACM70-405-T2-5 Tres àpoques de 1622</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>11. Col·lecció de 41 pergamins de Can Comas de Pineda de Mar compresos entre 1341 i 1637 respectivament: ACM70-291-T2-1 Venda de 12 de desembre de 1341. ACM70-291-T2-2 Violari del 26 d’octubre de 1364. ACM70-291-T2-3 Donació del 21 de setembre de 1376. ACM70-291-T2-4 Donació del 10 d’octubre de 1384. ACM70-291-T2-5 Venda d’un mas del 23 de febrer de 1398. ACM70-291-T2-7 Donació d’herència del 9 de novembre de 1404. ACM70-291-T2-8 Pagament de deute del 27 d’abril de 1419. ACM70-291-T2-9 Venda del 20 de desembre de 1424. ACM70-291-T2-10 Venda d’una peça de terra del 22 d’octubre de 1448. ACM70-291-T2-25 Venda del 17 de gener de 1468. ACM70-291-T2-11 Venda d’una peça de terra del 3 de maig de 1468. ACM70-291-T2-12 Pagament de dot del 6 de gener de 1474. ACM70-291-T2-13 Censal del 24 de gener de 1479. ACM70-291-T2-14 Venda del 17 de febrer de 1491. ACM70-291-T2-15 Venda del 05 de juny de 1498. ACM70-291-T2-16 Donació d’herència, del 8 de gener del 1500. ACM70-291-T2-17 Donació d’herència del 8 de gener de 1500. ACM70-291-T2-19 Sentència arbitral del 17 de gener de 1515. ACM70-291-T2-20 Testament del 22 de febrer de 1530. ACM70-291-T2-20 Deute o debitori del 10 de maig de 1534. ACM70-291-T2-21 Herència del 10 de maig de 1541. ACM70-291-T2-26 Donació per raó de matrimoni del 9 de maig de 1569. ACM70-291-T2-29 Reconeixement de deute del 3 d’agost de 1576. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>ACM70-291-T2-30 Venda d’un censal del 16 d’agost de 1576. ACM70-291-T2-33 Venda de rabassa morta del 16 de novembre de 1602. ACM70-291-T2-32 Establiment del 27 de desembre de 1602. ACM70-291-T2-34 Donació del 9 de novembre de 1608. ACM70-291-T2-35 Testament del 13 de setembre de 1611. ACM70-291-T2-38 Confirmació de possessió d’una peça de terra del 5 de juliol de 1621. ACM70-291-T2-41 Venda d’un hort del 25 d’abril de 1637.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>12. Col·lecció de pergamins de diversa procedència: ACM70-190-T2-37 Donació del 6 de març de 1518. ACM70-190-T2-28 Venda del 22 de maig de 1602. ACM70-244-T2-34 Procura del 28 d’abril de 1457.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>13. Col·lecció de pergamins de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena: (codi 244), una procura del 28 d’abril de 1457, feta per Eulàlia, muller de Bernat Cona, naturals de la parròquia de Sant Cugat del Vallès, habitants a la parròquia de Sant Pere de Pineda, a Pere Terré, sastre de la vila de Boada, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, del deute que aquest havia contret.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>14. Col·lecció postals del Maresme (codi de fons 310). Varies postals de l’any 1971 de varis municipis de la costa del Maresme, entre els quals, Pineda. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>15. Programes de Festa Major de Sant Joan Baptista de Pineda de 1951, 1986.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>16. Col·lecció Premis Terenci Thos i Codina amb varis premis com l’estudi de la riera de Pineda de Mar o la creació d’una ruta dedicada als molins de la riera de Pineda.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>17. Col·leccions d’impresos de diversa procedència com un opuscle editat en motiu del Segon Aplec de Joventut Sardanística de Pineda de Mar, o els 'Festejos en la ermita de Ntra. Sra. de la Gracia' del 13 de setembre de 1953.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>18. Coordinadora de Geganters del Maresme, amb varis cartells de les diferents trobades</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>19. Pergamins de la Família Viñas (Pineda de Mar-Mataró. Codi 199) datats d’entre el 18 d’abril de 1575 fins la segona meitat del segle XIX. Destaquen els lligalls amb diversos establiments, vendes perpètues, plecs d’escriptures, establiments de peces de terra, vendes de terres, vendes a carta de gràcia, apoques i censals, lluïcions de censals, reducció de trencadís fruiter, revenda d’una botiga i una casa, establiments a rabassa morta, testaments, còpia autèntica de l’original capbreu dels dominis i rendes, venda perpètua de l’ús de la fadiga d’una feixa de terra, establiment de les aigües vessants del mont de la Guàrdia, relació de medició i classificació de la propietat, certificats d’alcaldia, arrendament d’una casa i documents establerts pel jutge o pel secretari del Jutjat, títols de propietat, llibre de comptes, còpia d’escriptures, </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>20. Mas Ferrer de Tordera (codi de fons 356), un violari de mitjan del segle XVI, una donació de 1630 i una concòrdia del 1777. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>21. Original capbreu del benefici de Sant Nicolau y Santa Catherina de Montnegra. En poder del discret Josep Oliveres, notari de Pineda (codi fons 149) dels anys 1740 a 1771.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>22. Documentació del Parc de Bombers del municipi des dels anys 1984 fins l’any 2008.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>23. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>També hi ha la col·lecció d’hemeroteca de premsa clandestina, premsa comarcal, i les publicacions periòdiques d’institucions i entitats, que està digitalitzada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>24. A més dels fons, també cal tenir present la Biblioteca Auxiliar, que comprèn diverses monografies dels pobles del Maresme i també de temàtica general de la comarca del Maresme.</span></span></span></span></span></span></p> | 08163-106 | Carrer d'en Palau, núm. 32 (08301- Mataró) | <p><span><span><span><span><span><span>L’arxiu comarcal del Maresme (ACM) forma part de la Xarxa d’arxius comarcals adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i està situat a l’edifici de Can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 31 de gener de l’any 1984 es signà un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró amb motiu de la seva creació. El 2 de maig de 1996 començava a funcionar com arxiu i s’inaugurà el 20 de desembre de 1997.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Custodia més de 3.510’83 m. lineals de documentació entre la qual destaquen varis pergamins, des del segle XII i altres fins a l’actualitat, produïda per diferents ens públics (notaries, judicial, administració local i autonòmica) així com de fons privats, la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862) i les cambres agràries o l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987) i l’Arxiu Municipal de Mataró (1410-2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Proporciona informació general i d’assessorament especialitzat sobre els fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics així com informació de referència sobre altres centres d’arxiu i fons documental.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6275129,2.6894456 | 474132 | 4608467 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10601colleccio-de-pergamins-de-can-comas-de-pineda-de-maracm70-291-t2-1-vendapagina1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10605.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96835 | Festa de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-pere | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span><span>La revetlla de Sant Pere és el 29 de juny, festa del patró dels pescadors. Després de la revetlla de Sant Joan, ve la de Sant Pere, menor en repercussió i més encara quan a Pineda de Mar la de Sant Joan era la festa major petita. Però el caràcter pescador de la vila ha fet que es mantingués l'interès en celebra-la. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'actual revetlla de Sant Pere és l'evolució de la Festa de Sant Pere que se celebrava al Raval de Mar, el barri de pescadors. La festa de Sant Pere l'organitzaven els joves del Raval de Mar, i la costejaven sortejant una toia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Es comença amb les tradicionals havaneres i el rom cremat, un sopar popular i el ball.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La festa ha anat evolucionat en el temps, adaptant-se a gustos i modes.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08163-107 | Pineda de Mar, s/n | <p>Ens han arribat dades documentals de cóm se celebrava aquesta festa a principis del segle XX, gràcies a <em>La Costa de Llevant</em>, revista il·lustrada editada a Canet de Mar (Maresme) entre 1894 i 1922. Tot seguit, s'adjunten les cites:</p> <ul> <li>'Forsa animada ha sigut la celebrada pels mariners. Hi hagué ball tarde y nit per l'orquesta 'Modesta Harmónica' de Tordera. El carrer estava adornat ab rama, banderetes y paperets. La tradicional dansa fou forsa concoreguda. Segons rumors cada any se podria fer una festa del tot lluhida, pero á causa de la poca avinesa que regna entre l'element jove, es la causa que la festa resulta petita. Enguany l'organisar tant simpática festa se deu la major part, á n'En Domingo Itxart (a) Cua. El felicitem. Avans d'acabar tenim de fer constar que'ls joves mariners se han portat molt malament. Ens referim al fer pagar entrada als demés joves de la vila, puig que's recordin que'l dia de Sant Antoni els joves del carrer d'aquest nom no'ls hi feren pagar res' (La Costa de Llevant, 3 de juliol de 1904,pp. 13).</li> <li>'Els mariners si han lluhit festejant al seu patró. La barriada de mar estava tot adornat ab archs y ramatje y banderetas de tots colors' (La Costa de Llevant 1 de juliol de 1905, pp. 14).</li> <li>'Com els demés anys, á la vigilia s'encengueren algunas fogueras pels carrers. Els mariners feren la seva festa que resultá forsa animada. El carrer estava adornat d'infinitat de tiras de papers de colors, produhint bonhic aspecte. Se ballá tarde y nit ab lo novell 'Quintet de Calella' qui tocá uns bonhics y ayrosos balls. La concurrencia, com cada any, fou bastant nombrosa, puig convida anarhi per l'agradosa fresca que hi fa, principalment al vespre' (La Costa de llevant,7 de juliol de 1906).</li> <li>'Enguany aquesta tradicional festa que acostuman celebrar els mariners fou del tot animada. A la tarde hi hagué ball que sigué molt concorregut y al vespre, també fins molt avansada hora, se mantingué forsa animat. Una cosa hi faltava per siguer la festa més popular y al mateix temps més catalana, puig que tinguen la proporció per poguerho fer deixaren en oblit. Siguent l'orquesta de Tordera encarregada de tocar els balls creyém que seria més bonhic que á la tarde se toquessin sardanas y produhiria molt més bonhic efecte. Esperem que un altre any els joves mariners ho tindran en compte y procurarán fer tots els possibles pera fernos sentir y presenciar aquest hermós ball catalá que tant honra á nostra terra' (La Costa de Llevant, 6 de juliol de 1907).</li> <li>'Enguany la festa dels mariners anat una mica magre. Ha no haver sigut un trist manubri que tocava no s'hauria conegut la festa. Ab tot y aixó la gentada que acudí al arrabal de mar fou nombrosa, com també á la platja pera presenciar algunas barcas plenas de gent á fer una volta pel mar' (La Costa de Llevant, 1908 pp. 10 i 11).</li> </ul> | 41.6227608,2.6925668 | 474390 | 4607939 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96835-festastpere2024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96835-festastpere1939.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96836 | Fons d’imatges referents a Pineda de Mar, a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-pineda-de-mar-a-la-biblioteca-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en placa estereoscòpica de vidre, en format 6 x 13 cm. D’aquesta col·lecció, cinc fan referència a Pineda de Mar: Fons Salvany SaP_166_01 (1914); Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_043_05 (1912)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>; Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_494_05</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span> (1919); Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_043_06</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span> (1912) i Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_494_06 (1919)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tres fotografies estan relacionades. L’autor, va voler fotografiar la creu gòtica, una amb un grup de gent, i l’altra, sense, arranada al pedrís del mur d’una casa. De manera que es pot veure la creu per ambdós costats. En la segona imatge s’observa la creu de gran bellesa amb l’església parroquial al darrera. La darrera de les imatges pertany a la d’una capella o ermita amb un campanar d’espadanya.</span></span></span></span></span></p> | 08163-108 | Carrer de l’Hospital, núm. 56 (08001-Barcelona) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Salvany i Blanch (Martorell, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener de 1929), era metge i cirurgià. Cursà els estudis a la Universitat de Barcelona i es llicencià l’any 1891. Però també fou un gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic. Durant els anys 1918 i 1924 va col·laborar-hi intensament. Viatjà per una gran part del món, sempre amb la seva càmera de fotografia estereoscòpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’abast cronològic del fons se situa entre els anys 1911 i 1926. A més, amb les plaques s'hi afegeixen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites on anotava la informació de cadascun dels clixés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es preserva a la Biblioteca de Catalunya, que a partir de l'any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.<br /> L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet <em>Google Llibres</em> per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies i posar-los a l'abast del públic.<br /> Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents.</span></span></span></span></span></p> | 41.6275049,2.6894823 | 474134 | 4608466 | 1912-1919 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany499full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany5368full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany5454full.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96837 | Fons d’imatges referent a Pineda de Mar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-pineda-de-mar-a-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Fons d’imatges de l’ICGC referent al municipi de Pineda de Mar està format per un total de 60 imatges, de les quals, vàries fotografies aèries en color, ortofotomapes i quatre fotografies del fons “Família Cuyàs”, que es desglossen a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>7 fotografies aèries verticals – fotomosaics a escala 1:5000 (394-01-08; 394-02-09; 394-02-10; 394-02-01; 394-01-04; 394-02-05 i 394-02-06). Estan realitzades per <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A</em>. de Madrid, l’any 1967 per encàrrec de l’anomenada en aquells anys, <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em> </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>3 fotografies realitzades durant el vol del mes d’agost de 1986 que corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España</em> 1:50.000 de 80x60 cm, de la sèrie Ortofotomapa de Catalunya a escala 1:5000. La primera correspon a Pineda, núm. de full 394-8-3 (RM.82778); el segueix Turó de la Creu de Llevant, núm. de full 394-7-2 (RM. 23500); Finalment, la Mare de Déu de Gràcia, núm. de full 394-8-2 (RM. 29474). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>4 fotografies procedents del Fons Família Cuyàs: una d’elles és una imatge general de l’església parroquial de Santa Maria amb la creu de pedró o de camí al davant (RF.10987); una imatge de detall de la portalada de l’església parroquial de Santa Maria i part de l’esgrafiat de la façana (RF.10988); una fotografia dels gegants Guerau i Ermessenda realitzada l’any 1986 (RF.10990) i finalment, una imatge dels gegants del Poble Nou realitzada l’any 1985 (RF.10989). Ortofotomapa del vol del mes de juliol de 1986 a escala 1: 5.000 de 80 x 60 cm, corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España </em>1:50.000.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>46 fotografies aèries en blanc i negre procedents del SACE (<em>Servicios Aéreos Comerciales Españoles</em>) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant els vols del 15 d’abril de 1963 (17 fotografies); 2 de maig de 1963 (10 fotografies); 1 d’octubre de 1965 (9 fotografies); 16 de novembre de 1966 (sis fotografies); 8 de juliol de 1962 (3 fotografies) i una del 25 d’agost de 1963 (1 fotografia).</span></span></span></span></span></p> | 08163-109 | Passeig de Santa Madrona, núm. 45 (Parc de Montjuic; 08038 - Barcelona). | <p>L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.<br /> Des de la seva creació, l'any 1982 i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.</p> <p>Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</p> | 41.6276172,2.6894751 | 474134 | 4608479 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10902fsace13083fullsace1452419630825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10903fsace3893fullhotel-soribu-playa-1962-07-08rfsace1107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10904cuyas6873full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10905cuyas6875full1984rf10989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10906cuyas6876full1986rf10990.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96838 | Fons de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona referent a Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona-referent-a-pineda-de-mar | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva la documentació generada per la Diputació de Barcelona com a resultat de l’exercici de les seves activitats i funcions. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments, perquè puguin prestar els serveis locals adreçats a la ciutadania. Aquesta assistència i cooperació amb els ajuntaments queda reflectida en la documentació conservada a l’arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el cas del municipi de Pineda de Mar, es conserva la següent informació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l'any 1919, els plecs de condicions per optar a la subhasta per a la construcció de la biblioteca popular. De 1946, les anotacions sobre la reglamentació nacional del treball en les indústries de l’edificació. De 1941, el salconduit a favor d’Albert Comas, picapedrer que realitza treballs per al Servei en el taller de Florencio Daura, en el que hi consta que aquest s’ha de traslladar a Pineda a recollir unes pedres granítiques. Ho fa constar a efectes de circulació pel territori nacional, emès per Jeroni Martorell, cap del Servei. I de 1928, una anotació de l’acord de l’Ajuntament de Pineda de Mar de sol·licitar un préstec al <em>Banco de Crédito Local de España</em> pel valor de 60.000 amortitzable en 30 anys per asfaltar el carrer del Mar i construir la casa-quarter dels Mossos d’Esquadra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Servei de Patrimoni Arquitectònic (2024-085_Pineda de Mar), hi ha varies capses amb fotografies:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 236: imatges de la població, església de Santa maria, capella de Sant Antoni, Torre de defensa, Can Jalpí, casal de Santa Anna, pont de les Bruixes i instal·lacions esportives.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 571: dedicada a ferros i baranes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 624: dedicada a escultura – Altars de pedra del segles XIV-XV</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 658: Escultura – Imatges de Sants s. XVI,XVII-XVIII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 666: Escultura – Trones</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 669: Escultura – Piques beneiteres</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 681: Escultura – Creus de Terme</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 860: Art romà – Arquitectura – Ponts i Aqüeductes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 879: Art Paleocristià i Visigòtic – Diversos</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 901: Prehistòria – Diversos.</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Altres fotografies estan relacionades amb la biblioteca popular i amb la biblioteca Manuel Serra Moret, totes elles relacionades amb imatges de l’interior, adequació de les sales de consulta, lectura i obres de varies èpoques, incloses les de ampliació. També es localitzen imatges de l’Orfeó Monterverdi, de la Casa Consistorial i de la Inauguració de la plaça de la República amb Manuel Royes i Vila, president de la Diputació de Barcelona, parlant amb Josep Lluís Fillat i Claver, alcalde de Pineda de Mar, en presencia d’altres personalitats.</span></span></span></p> | 08163-110 | Carrer Mejía Lequerica, núm. 1 (08028 - Barcelona). | <p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona està ubicat al recinte de la Maternitat de les Corts (Barcelona), construït al segle XIX per acollir infants abandonats i mares solteres. L’obra es deu a l’arquitecte Camil Oliveras. L’any 1890 s’inicià la construcció del Pavelló de Lactància, i el 1891 el de Desmamats. El 1893 l’espai dedicat a la bugaderia, actualment seu de l’Arxiu General fou rehabilitat per l’arquitecte Norman Cinnamon.</p> <p>L’Arxiu General conté bàsicament la documentació generada per la institució en relació amb els municipis catalans des de 1830 fins als anys seixanta del segle XX i la ingressada per entitats i persones privades. I també custòdia documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, cartogràfic i material sonor i gràfic que s’organitza segons el quadre de fons documental següent:</p> <ul> <li>Administració local (són els fons generats per entitats públiques que integren l’administració local, des de la Diputació de Barcelona [1822]-...; Diputació Provincial de Catalunya [1812 – 1822]; Junta Provisional de Catalunya [1820]; Junta Superior Governativa de Catalunya, [1835] i Mancomunitat de Catalunya [1914-1923/1925]).</li> <li>Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar [1922-2009]; Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Patronat de la Muntanya del Montseny; Consorci de Comunicació Local, etc...</li> <li>Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic (Casa de la maternitat [1853-1988]; Junta de Carreteres [1847-1874]; Junta d’Armament i Defensa [1836-1837]; Comissió de Carreteres [1834-1843]; Casa de la Moneda [1843-1847] o la Comissió Hospitals Militars [1823-1825], etc...</li> <li>Fons Generats per la Generalitat de Catalunya (Segona República [1931-1938].</li> <li>Fons Privats, generats per persones, famílies, empreses, etc. ( Lola Anglada i Sarriera, Família Junyer i Canals, Antoni Gallardo i Garriga, Emili Juncadella i Vidal, Josep Maria Soler i Coll, Día Gráfico, etc.</li> <li>Col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença.</li> </ul> | 41.6276633,2.6894805 | 474134 | 4608484 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 96839 | Fons documental referent a Pineda de Mar de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-pineda-de-mar-de-la-biblioteca-de-catalunya | XIII-XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons documental que es preserva a la Biblioteca de Catalunya sobre Pineda de Mar està format per un total de 196 pergamins datats entre els anys 1296 i 1645, i tots ells pertanyen al fons Carreres. Predominin els establiments emfitèutics, les donacions esponsalícies i altes documents nupcials, les vendes de terres, les àpoques, les definicions de drets i els heretaments. Dels 196 documents, només dos estan escrits en català, mentre que els altres ho són en llatí. L'any 1994 es va fer la primera descripció del fons, que fou revisada i corregida l'any 2011. Al final del catàleg que disposa la Biblioteca Nacional de Catalunya hi ha un índex alfabètic de tots els noms i topònims de gran valor per a l'estudi del municipi de Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A continuació s'adjunten alguns dels documents, i a la bibliografia es podrà accedir amb l'enllaç corresponent a la Biblioteca de Catalunya on es poden descarregar la totalitat dels 196 documents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>1. 1296, octubre 28. Rus de Pineda i la seva esposa Sança confirmen una artiga situada al lloc dit la Vall de Roure i altres peces de terra a Maria Barona d'Arboceda, al seu fill Ferrer i la seva esposa Guillema. Signatura: Perg. 352 - R.13595</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>2. 1305, maig 16. Bartomeu de Vall i la seva esposa Guillema, de la parròquia de Pineda, donen en heretament al seu fill Pere, tot el mas de Vall. Signatura: Perg. 278 - R.13596</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>3. [1308], febrer 5. Jaspert, abat [del monestir de Sant Salvador de Breda] confirma la possessió d'un hort a Guillem Guerau, de la parròquia de Santa Maria de Pineda. Signatura: Perg. 278 - R.13597</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>4. 1311, abril 11. Berenguer Baró, àlias Berenguer de Serra d'Arboceda, i la seva esposa Ermesenda, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, venen a Guillem Guerau una roureda situada en la dita parròquia en el lloc dit l'Abeurador. Signatura: Perg. 352 - R. 13598</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>5. 1321, juliol 25. Berenguer de Coma i la seva esposa Avinent, de la parròquia de Santa Maria de Pineda fan establiment d'una artiga amb una roureda i un bosc a Bernat Gili i la seva esposa Elisenda, situada al lloc anomenat Ferreres de la dita parròquia. Signatura: Perg. 352 - R. 13599</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>6. 1336, maig 31. Bernat Bertran de Capaspre, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, signa rebut a Pericó Carrera de s'Arboceda, fill de Pere Carrera per la quantitat de 62 sous que li ha pagat en concepte d'aixovar d'Elisenda, tia del dit Pericó i esposa del dit Bertran. Signatura: Perg. 278 - R. 13600</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>7. 1339, juliol 3. Bernat Soppa de Palafolls, firma definició de certes obligacions contractuals a Pere de Carrera d'Arboceda i els seus fidejussors. Signatura: Perg. 287 - R. 13601</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>8. [1351], març 22. Guillem d'Amar, draper d'Hostalric, firma definició de deutes i obligacions a Pere Carrera de l'Arboceda. Signatura: Perg. 278 - R. 13602</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>9. 1354, octubre 4. Jaume Salvador de Capaspre, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, signa rebut a Arnau de Vall i al seu pare Pere de Vall, de la dita parròquia, pel pagament parcial d'un deute i pel pagament de certa quantitat per als funerals de Brunisenda, filla del dit Jaume Salvador i esposa de Guillem de Vall. Signatura: Perg. 287 - R.13603</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>10. 1366, abril 19, Pineda. Heretament fet per Pere Carrera i la seva esposa Romia, a favor de la seva filla Blanca a la qual concedeixen tot el mas Carrera. Signatura: Perg. 161 - R. 16247</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>11. 1366, abril 19. Pere Vendrell d'Arboceda, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, fa una permuta de diverses finques que es detallen amb Pere Carrera d'Arboceda. Signatura: Perg.350-R.13606</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>12. 1369, maig 1, Calella. Permuta de terres signada entre Bernat Gili i la seva filla Alamanda amb el seu marit Bernat Pons, d'una part, i Pere Carrera, la seva esposa Romia, la seva filla Blanca i el marit d'aquesta, Guillem Tió, de l'altra. Signatura: Perg. 350 - R.13605</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>13. 1370, febrer 23, Calella. Pere Vendrell, la seva filla Saura i el marit d'aquesta, Bernat Comella, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, venen unes terres situades al lloc dit Solana de Bruguer i al lloc dit Serres a Arnau de Vall d'Arboceda. Sig: perg. 350- R.13606</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>14. 1383, octubre 28, Calella. Bernardí de Mont-rodon, procurador de la seva esposa Constança, filla i hereva de Ramon de Menola, redueix a la prestació de la tasca l'agrari d'un quint que pagava una terra que posseeix Guillem Carrera d'Arboceda al lloc dit Morral. Signatura: Perg. 350 - R.13607</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>15. <span>1398,</span> <span>maig</span> <span>23,</span> <span>Pineda. Arnau</span> <span>de</span> <span>Vall</span> <span>d'Arboceda</span> <span>fa</span> <span>donació</span> <span>en</span> <span>h</span><span>eret</span><span>a</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> a <span>R</span><span>a</span><span>m</span><span>on</span> <span>de</span> <span>Pons,</span> <span>gendre</span> <span>s</span><span>e</span><span>u</span><span>,</span> <span>de</span> 7 <span>lliures</span> i <span>mitja</span> <span>que</span> <span>li</span> <span>c</span><span>o</span><span>rre</span><span>sponi</span><span>e</span><span>n</span> <span>com</span> a <span>espòs</span> <span>de</span> <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>c</span><span>ina</span><span>,</span> <span>filla</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>Arnau. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>352</span> - <span>R.</span> <span>13608</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>16. <span>1398,</span> <span>juny</span> <span>27, Pineda. </span><span>Esponsalici</span> <span>firmat</span> <span>entre</span> <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>ce</span><span>s</span><span>c,</span> <span>fill</span> <span>de</span> <span>Guillem</span> <span>Carrera</span> <span>d</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span> i <span>de</span> <span>B</span><span>lan</span><span>c</span><span>a</span><span>,</span> i <span>germ</span><span>à</span> <span>de</span> <span>Pere</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>,</span> <span>d'una</span> <span>part,</span> i <span>A</span><span>n</span><span>t</span><span>ònia</span><span>,</span> <span>filla</span> <span>de</span> <span>Ber</span><span>na</span><span>t</span> <span>Flaquer</span> i <span>de</span> <span>Sanxa,</span> <span>de</span> <span>l'altra. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>161</span> - <span>R.</span> <span>16248</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>17. <span>1398,</span> <span>agost</span> <span>16, Pineda. </span><span>H</span><span>eret</span><span>a</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> <span>fet</span> <span>per</span> <span>G</span><span>uill</span><span>em</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span> <span>la</span> <span>seva</span> <span>esposa</span> <span>Blanca,</span><span> de</span> <span>l</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> a <span>favor</span> <span>de</span> <span>Pere</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>,</span> <span>fill</span> i <span>hereu</span> <span>seu,</span> <span>de</span> <span>tot</span> <span>el</span> <span>'mas</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>'</span> <span>sota</span> <span>certes</span> <span>c</span><span>ondi</span><span>c</span><span>ions</span><span>,</span> <span>entre</span> <span>elles</span> <span>la</span> <span>d</span><span>'</span><span>o</span><span>c</span><span>upa</span><span>r</span><span>-s</span><span>e</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>c</span><span>ol</span><span lang='CA'><span>·</span></span><span lang='CA'>lo</span><span lang='CA'>c</span><span lang='CA'>a</span><span lang='CA'>c</span><span lang='CA'>ió</span> <span lang='CA'>d'Eulàlia</span> i <span>A</span><span>n</span><span>t</span><span>ònia</span><span>,</span> <span>filles</span> <span>dels</span> <span>a</span><span>t</span><span>o</span><span>rg</span><span>an</span><span>t</span><span>s. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>161</span> - <span>R.</span> <span>16249</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>1</span>8<span lang='CA'>. </span><span lang='CA'>1400,</span> <span lang='CA'>febrer</span><span lang='CA'> 25</span><span lang='CA'>, Calella. </span><span lang='CA'>Bernat</span> <span lang='CA'>Flaqu</span><span lang='CA'>er</span> <span lang='CA'>de</span> <span lang='CA'>Montpalau</span> <span lang='CA'>si</span><span lang='CA'>g</span><span lang='CA'>na</span> <span lang='CA'>re</span><span lang='CA'>bu</span><span lang='CA'>t</span> a <span>G</span><span>uill</span><span>em</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span> <span>d'Arboceda</span> <span>de</span> <span>les</span> <span>28</span> <span>lliu</span><span>re</span><span>s</span> <span>que</span> <span>li</span> <span>ha</span> <span>pagat</span> <span>en</span> <span>c</span><span>on</span><span>ce</span><span>p</span><span>te</span> <span>de</span> <span>dot</span> i <span>e</span><span>sponsali</span><span>c</span><span>i</span> <span>dels</span> <span>seus</span> <span>fills</span> <span>respectius,</span> <span>Antònia</span> i <span>Francesc</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a. Signatura:</span> <span>Perg.</span> <span>286</span> - <span>R.</span> <span>13609</span></span></span></p> <p><span><span><span>19. <span>1401,</span> <span>abril</span><span> 2</span><span>, Calella. </span><span>Cebrià</span> <span>Sal</span><span>v</span><span>ado</span><span>r,</span> <span>de</span> <span>Cal</span><span>e</span><span>lla</span><span>,</span> <span>pa</span><span>rr</span><span>òquia</span> <span>de</span> <span>Santa</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> <span>si</span><span>g</span><span>na</span> <span>rebut</span> a <span>Pere</span> <span>Carrera</span> <span>d</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>dita</span> <span>pa</span><span>rr</span><span>òquia</span><span>,</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>redempció</span> <span>d'un</span> <span>violari</span> <span>de</span> <span>30</span> <span>sous</span> <span>anuals</span> <span>que</span> <span>v</span><span>a</span><span>re</span><span>n</span> <span>crear</span> <span>Guillem</span> <span>Carrera</span> i <span>la</span> <span>seva</span> <span>esposa</span> <span>Blanca,</span> <span>pares</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>Pere</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>,</span> <span>en</span> <span>favor</span> <span>de</span> <span>Guillem</span> <span>Sal</span><span>v</span><span>ado</span><span>r</span><span>. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>286</span> - <span>R.</span> <span>13611</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>20. <span>1403,</span> <span>gener</span><span> 15</span><span>, Calella. </span><span>Pere</span> <span>Sab</span><span>et,</span> <span>de</span> <span>Manola,</span> <span>parròquia</span> <span>de</span> <span>Santa</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> i <span>la</span> <span>seva</span> <span>néta</span> <span>Angelina,</span> <span>signen</span> <span>àpoca</span> a <span>favor</span> <span>de</span> <span>Guillem</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span> <span>d'Arboceda,</span> <span>por</span> <span>la</span> <span>quan</span><span>t</span><span>i</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> <span>de</span> <span>55</span> <span>lliures</span> <span>que</span> <span>s</span><span>e'</span><span>ls</span> <span>varen</span> <span>p</span><span>r</span><span>o</span><span>metre </span><span>com</span> a <span>dona</span><span>c</span><span>ió</span><span> e</span><span>sponsalí</span><span>c</span><span>ia</span> <span>pel</span><span> m</span><span>a</span><span>tr</span><span>i</span><span>m</span><span>oni</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>dita</span><span> A</span><span>n</span><span>ge</span><span>lina</span> <span>amb</span> <span>Antoni,</span> <span>fill</span> <span>de</span> <span>G</span><span>uill</span><span>em </span><span>Ca</span><span>rrer</span><span>a. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>284</span> - <span>R.</span> <span>13612</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>31. <span>1415,</span> <span>maig 20</span><span>, Calella. </span><span>Bernat</span> <span>Vall,</span> <span>àlies</span> <span>Aragó,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>pa</span><span>rr</span><span>òquia</span> <span>de</span> <span>San</span><span>t</span><span>a</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> <span>senyor</span> <span>útil</span> i <span>p</span><span>r</span><span>opi</span><span>et</span><span>a</span><span>r</span><span>i</span> <span>del</span> <span>Mas</span><span> Vall </span><span>el</span><span> qual </span><span>té</span><span> per</span> <span>Cons</span><span>t</span><span>an</span><span>ç</span><span>a</span><span>,</span><span> senyora</span> <span>de</span><span> la</span> <span>c</span><span>asa</span> <span>de</span><span> Manola </span>i <span>e</span><span>sposa</span> <span>de</span> <span>Ber</span><span>na</span><span>t</span> <span>de</span> <span>M</span><span>on</span><span>t</span><span>-</span><span>r</span><span>odon</span><span>,</span> <span>assigna</span> <span>als</span> <span>dits</span> <span>s</span><span>e</span><span>n</span><span>y</span><span>o</span><span>r</span><span>s</span> <span>seus</span> <span>com</span> a <span>hereus</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>mas</span> i <span>els</span> <span>ret</span> <span>homenatge</span> i <span>jurament</span> <span>de</span> <span>fid</span><span>e</span><span>li</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> <span>com</span> a <span>home</span> <span>propi</span> <span>fins</span> <span>que</span> <span>la</span> <span>seva</span> <span>filla</span><span> R</span><span>afa</span><span>e</span><span>la</span> <span>faci</span> <span>13</span> <span>anys. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>350</span> - <span>R.</span> <span>14061</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>71. <span>1499,</span> <span>octubre 4</span><span>, Pineda. </span><span>Jaume</span> <span>Monet</span> <span>B</span><span>all</span><span>e</span><span>s</span><span>ter,</span> <span>fill</span> <span>de</span> <span>Jaume</span> <span>Monet</span> <span>B</span><span>all</span><span>e</span><span>s</span><span>ter,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>vall</span> <span>de</span> <span>Capasp</span><span>re,</span> <span>signa</span> <span>rebut</span> a <span>Andreu</span> <span>Vall,</span> <span>àlies</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span><span>,</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>quantitat</span> <span>de</span> <span>36</span> <span>lliures</span> <span>que</span> <span>el</span> <span>seu</span> <span>pare</span> <span>havia</span> <span>p</span><span>re</span><span>s</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> a <span>Joan</span> <span>Carreres,</span> <span>so</span><span>gre</span> <span>d'Andreu</span> <span>Vall. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>287</span> - <span>R.</span> <span>14094</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>72. <span>1500,</span> <span>febrer 3</span><span>, Pineda. </span><span>Joana,</span> <span>esposa</span> <span>de</span> <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>ce</span><span>s</span><span>c</span> <span>Amat,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>parròquia</span> <span>de</span> <span>Santa</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> <span>signa</span> <span>rebut</span> a <span>Andreu</span> <span>B</span><span>u</span><span>c</span><span>h</span><span>,</span> <span>àlias</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span><span>,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>vall</span> <span>de</span> <span>l</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>quan</span><span>t</span><span>i</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> <span>de</span> 6 <span>lliu</span><span>re</span><span>s</span> i <span>10</span> <span>sous. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>287</span> - <span>R.</span> <span>14095</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>100. <span>1525,</span> <span>setembre 10,</span><span> Pineda. </span><span>Martí</span> <span>Carreres,</span> <span>pagès</span> <span>de</span> <span>l</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> <span>signa</span> <span>definició</span> <span>d</span><span>'</span><span>h</span><span>eret</span><span>a</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> i <span>dels</span> <span>seus</span> <span>drets</span> <span>de</span> <span>llegítima</span> <span>als</span> <span>seus</span> <span>pares</span> <span>A</span><span>nd</span><span>re</span><span>u</span> <span>Buch,</span> <span>àlias</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span><span>,</span> i <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>c</span><span>ina</span> i <span>al</span> <span>seu</span> <span>germà</span> <span>Bartomeu. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>258</span> - <span>R.</span> <span>16258</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>173. 1600, agost 20, Calella. Felip de Roger, domiciliat a la vila de Calella, signa rebut a Joan Carreres, pagès de l'Arboceda, per la quantitat de 20 lliures rebudes en concepte de drets senyorials per les diferents transaccions que s'indiquen. Signatura: Perg. 290 - R. 14183</span></span></span></p> <p><span><span><span>196. <span>1645,</span> <span>abril 6,</span><span> Pineda. </span><span>Jacint </span><span>Co</span><span>r</span><span>o</span><span>m</span><span>in</span><span>e</span><span>s</span><span>,</span> <span>no</span><span>t</span><span>a</span><span>r</span><span>i</span> <span>de</span> <span>Montpalau,</span> <span>dóna</span> <span>fe</span> <span>d'un</span><span> ins</span><span>tr</span><span>u</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> <span>de</span> <span>la</span><span> seva</span> <span>notaria </span><span>s</span><span>eg</span><span>ons</span> <span>el</span> <span>qual</span> <span>Baudili</span> <span>Preses,</span> <span>bracer</span> <span>de</span> <span>Cal</span><span>e</span><span>lla</span><span>,</span> <span>que</span> <span>tenia</span><span> en</span> <span>e</span><span>s</span><span>t</span><span>abli</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> <span>una</span> <span>vinya</span> <span>pertanyent</span> <span>al</span> <span>Mas</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span> <span>de</span> <span>l'Arboceda</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>qual</span> <span>pagava</span> <span>una</span> <span>gallina</span> <span>de</span> <span>cens</span> <span>anual</span> <span>al</span> <span>m</span><span>on</span><span>e</span><span>s</span><span>t</span><span>i</span><span>r</span> <span>de</span> <span>Sant</span> <span>Sal</span><span>v</span><span>ado</span><span>r</span> <span>de</span> <span>Bre</span><span>da</span><span>,</span> <span>renuncia</span> a <span>la</span> <span>dita</span> <span>v</span><span>in</span><span>y</span><span>a</span> a <span>causa</span> <span>de</span> <span>certes</span> <span>qüestions</span> <span>que</span> <span>s'hi</span> <span>han</span> <span>suscitat,</span> a <span>favor</span> <span>de</span> <span>Maria</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span> i <span>P</span><span>assap</span><span>er</span><span>a</span><span>,</span> <span>esposa</span> <span>de</span> <span>Jaume</span> <span>P</span><span>assap</span><span>er</span><span>a</span> i <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span> i <span>senyora</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>mas. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>287</span> - <span>R.</span> <span>14203</span></span></span></span></p> | 08163-111 | Carrer de l’Hospital, núm. 56 (08001-Barcelona) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>196</span></span></span><span lang='CA'><span> <span>pergamins</span> han estat en mans de la <span>família</span> fins el <span>moment</span> de <span>l’ingrés</span> a <span>la</span> <span>Biblioteca</span> de <span>Catalunya, quan Francisca Llorens i Carreras en feu donació el mes e juliol de 1957.</span> En el<span> transcurs del </span><span>segle </span>XX,<span> s’havien</span> <span>realitzat</span> <span>unes</span> <span>descripcions</span> <span>sumàries</span> de <span>cada</span> <span>pergamí</span> en <span>fitxes</span> de <span>paper, </span>que <span>seguien</span> la <span>numeració</span> <span>antiga</span> que <span>figura</span> al <span>dors</span> de <span>cada</span> un <span>d’ells.</span> <span>Un</span> cop a la <span>Biblioteca</span> de <span>Catalunya,</span> es <span>van</span> <span>catalogar</span> <span>com</span> a <span>fons</span> <span>diferenciat</span> <span>dels</span> <span>altres</span> <span>fons</span> de <span>pergamins.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>No</span></span></span><span lang='CA'><span> <span>existeixen</span> <span>estudis</span> <span>sobre</span> el mas <span>Carreres, </span>de <span>Pineda</span> de <span>Mar,</span> ni <span>sobre</span> <span>les</span> <span>famílies</span> que el<span> van</span> <span>ocupar</span> <span>des</span> <span>del</span> <span>segle</span> <span>XIII. Estava</span> <span>sota</span><span> la </span><span>senyoria</span> <span>del</span> <span>monestir</span> de <span>Sant</span> <span>Salvador</span> de <span>Breda. Si</span> bé <span>els</span> <span>habitants</span> <span>del</span> mas, en el<span> segle</span> <span>XIII,</span> <span>portaven</span> el <span>nom</span><span> d’Arboceda, referit</span> a un <span>topònim </span>i <span>concretament</span> a <span>una</span> <span>vall</span> de <span>la</span> <span>zona, </span>el<span> nom</span> de <span>Carrera</span> -<span> sovint</span> <span>unit </span>al <span>d’Arboceda</span> - no <span>apareix</span> fins el<span> 1336,</span> en <span>la</span> <span>persona</span> de <span>Pere</span> de <span>Carrera.</span> <span>El llinatge Arboceda</span> <span>evolucionarà</span> <span>vers</span> <span>Carreres,</span> i <span>es </span><span>mantindrà </span><span>viu </span><span>fins</span> <span>la darrera</span> <span>propietària, la senyora, Francisca</span> <span>Llorens</span> i <span>Carreres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En els pergamins apareixen alts llinatges lligats al territori de Pineda, com els</span></span></span> <span lang='CA'><span>de <span>Vall</span> o <span>Valls,</span> <span>Alemany,</span> <span>Cases,</span> <span>Flaquer,</span> <span>Salvador</span> o <span>Tió.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6276715,2.6894516 | 474132 | 4608485 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-01pergamibc35762full-1296-octubre-28-confirmacio-de-terra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-02pergamibc27197full-1308-febrer-5-precari-confirmacio-dun-hort-a-pineda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-03pergamibc56382full-1339-maig-5-apoca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-04pergamibc63762full-1339-marc-31-testament-sacramental.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-05pergamibc55917full-1426-gener-9-capitols-matrimonials.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-06pergamibc29631full-1568-marc-8-venda-pineda.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Biblioteca de Catalunya té la missió de formar la bibliografia catalana amb l’adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya. Va ser creada l’any 1907 com a biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, i inaugurada al públic, el 28 de maig de 1914, durant la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1981 la Biblioteca va esdevenir biblioteca nacional.A partir de l’any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies i posar-los a l'abast del públic.Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents. | 94|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96842 | Rellotge de sol de can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-teixidor | XVIII-XIX | Presenta absències en l'esgrafiat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-est. Està situat a la façana de migdia, a la planta pis, a mà esquerra de la finestra que baixa perpendicular per damunt del portal dovellat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, molt desgastat. Presenta un marc perimetral amb capcer rectangular on sembla que hi havia unes lletres o xifres; i al dessota es preserva, tot i que en molt mal estat, un òvul amb el gnòmon, de vareta, collat amb morter de calç a la part superior que representa l’astre solar amb el que sembla una corona al seu voltant, tot i que el seu estat actual, no permet fer cap altre afirmació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conserva restes de pigments vermells i blaus. Els primers delimiten un requadre perimetral on en algun moment s’hi haurien pintat les hores, de color blau. També són visibles les restes de les línies horàries, resseguides de color vermell i el que sembla la campaneta de l’Àngelus al centre, perpendicular a la línia de les dotze del migdia. Les restes, molt minses de color blau s’observen en la delimitació del capcer i a la part superior dreta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En una fotografia realitzada, el 30 de novembre de l’any 2005, per F. Padrós, s’observa una circumferència petita al voltant del gnòmon de vareta que correspondria amb les observacions efectuades durant la realització d'aquest Mapa de Patrimoni. </span></span></span></span></span></p> | 08163-114 | Camí de can Teixidor, s/n | 41.6227210,2.6690796 | 472433 | 4607942 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11404.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96851 | Col·lecció arqueològica de Pineda de Mar dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-pineda-de-mar-dipositada-al-museu-darqueologia-de-catalunya | VaC- VII dC. | <p>En el fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), hi ha material arqueològic procedent de diversos jaciments de Pineda de Mar: una placa de cinturó d'origen desconegut (MAC BCN-015605); material d'una campanya d'intervenció del Turó de Montpalau (MAC BCN 048189) i un altre lot on no s'indica el jaciment (MAC BCN 048006).</p> | 08163-121 | Passeig de Santa Madrona, núm. 39 (08038 - Barcelona) | 41.6275613,2.6895417 | 474139 | 4608473 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un lot amb la referència MAC BCN 046317 que correspon a un atuell de la vil·la de la gran via, 229; però sembla tractar-se d'un jaciment de Premià de Mar que per error a l'inventari del MAC hi posa Pineda de Mar. | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96852 | Rellotge de sol de la plaça Sara Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-placa-sara-llorens | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol monumental situat a la plaça de Sara Llorens i Carreres. És del tipus vertical amb orientació sud. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Estructuralment, es compon de varis cercles, entre ells la bassa d’aigua de 10 m. de diàmetre, realitzada amb pedra, de la qual sobresurt al bell mig, una rosa dels vents amb les direccions i noms dels principals vents. El nom està retallat en ferro corten: Tramuntana, Mestral, Ponent, Migjorn, Xaloc, Llevant, Gregal, Garbí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una part de les rajoles ceràmiques de la rosa fa funció de línies horàries on es projecta l’ombra d’un gnònom de 5 m. de llargada realitzat en acer inoxidable. Les hores estan representades per xifres romanes, també retallades en corten, que assenyalen, de les 6 del matí fins les 6 de la tarda.</span></span></span></span></span></p> | 08163-122 | Plaça Sara Llorens, s/n | 41.6204670,2.6865284 | 473885 | 4607686 | 2003 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12206.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96896 | Plataners del carrer de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-de-mar | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer del Mar, a banda i banda de les voreres, hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>), la majoria d'ells, centenaris. Estan plantats en escocells majoritàriament amples que permeten el creixement i alhora l'envelliment natural de l'arbre. Tanmateix, en algun cas, les lloses d'alguna vorera s'enlairen perquè l'arbre no té suficient espai on desenvolupar-se. Malgrat ser una espècie molt resistent i de poca exigència, és recomanable plantar-lo en llocs amples per al seu correcte desenvolupament, ja que en bones condicions, pot arribar a viure molts anys, mentre que la mitjana en zones urbanes acostuma a ser entre cent i cent-cinquanta anys. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els troncs, són rectilinis, amb les capçades altes, i ben arrodonides, guiades durant la poda perquè no envaeixin els espais privats. En el cas dels espècimens més vells, presenten algunes ferides antigues, provocades pels impactes dels vehicles que s'hi estacionaven. </span></span></span></span></span></span>La majoria d'ells desprenen plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat, de tons verdosos i grisencs. Tot i que aquest arbre pot arribar a fer una quarantena de metres d'alçada, en viure en un espai urbà, l<span><span><span><span><span lang='CA'><span>a brancada es manté controlada a través de la poda anual, sense que això comporti una pèrdua d'ombra durant els mesos d’estiu, que fan d'aquest carrer un indret fresc i ombrívol i de gran bellesa tant per als veïns com per als passants. </span></span></span></span></span></span></p> | 08163-137 | Carrer de Mar, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>L’any 1870, un grup de veïns de Pineda de Mar va obrir una subscripció voluntària per poder contribuir amb les despeses d’urbanització del tram del carrer de Mar entre els actuals carrers Jaume I i carrer Progrés, que fins llavors era un petit camí veïnal sense cap construcció al seu entorn. </span></span><span lang='CA'><span><span>El principal contribuent va ser Fernando de Gispert, coronel de cavalleria retirat, primer propietari de la casa de l’actual carrer Girona núm. 3, coneguda com Cal Coronel. Aquest va pagar tots els plataners que cobrien la seva finca que s'estenia entre els actuals carrers Comtal i Progrés.</span></span></span></p> | 41.6253763,2.6909294 | 474254 | 4608230 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13705autor-josep-boixadera-1912-fons-ampm.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades, ben arrodonides i espectaculars. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96897 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-35 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XI-XXI | <p>El primer nucli urbà de l'actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>Aquesta fou la principal via de comunicació fins que s'obrí <span><span><span>l’actual N-II, coneguda inicialment com la reial, entre 1860 i 1862. Va fer perdre la funció que havia fet fins llavors. Els noms que es van assignar a la N-II foren carrer de La Riera i de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu pas hi trobem habitatges senyorials i d’altres més humils. També comerços i tallers. El 1914 es documenta un constructor de carros, al número 22, un veterinari, al 34, un baster al 51, dues botigues de queviures al 65 i 83 i un ferrer al 66. El 1931 s’instal·la una farmàcia, al 28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major als anys 30 del segle passat encara era de terra.</span></span></span></p> | 08163-138 | Carrer Major, carrer Ciutadans i carrer de Sant Antoni | <p>Tot i l’existència del castell i d’algunes masies aïllades, la formació del primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar no arribarà fins a la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, i amb la formació de <em>la pobla de Sa Boada</em>, primer nucli urbà al voltant de l’església de Santa Maria de Pineda<em>.</em></p> <p>És possiblement aquest primer poblament situat a les parts altes del territori que podria donar origen al nom de la població, Pineda, esmentat per primera vegada l’any 947, amb el topònim <em>Pineta</em>, que en llatí significa lloc elevat.</p> | 41.6276203,2.6891918 | 474110 | 4608479 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13806.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96907 | Ginjoler de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginjoler-de-can-jalpi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes). Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ginjoler de can Jalpí està ubicat davant de la masia, en un dels parterres dels jardins. </span></span></span></span></span>És un arbre petit, de vegades considerat un arbust. És originari de la Xina, però naturalitzat a diversos països de la conca mediterrània, entre ells a Catalunya. El seu fruit, semblant a una poma, de forma i de gust, però petita, és comestible i es recol·lecta a la tardor.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 7 m., tot i que pot arribar a mesurar uns deu metres d’altura. L’exemplar de can Jalpí està podat, i presenta alguns grops i l’escorça molt clivellada. Les fulles, que mesuren entre 2 i 6 cm, són de forma oval - lanceolades, amb tres nervis principals longitudinals i presenten dues estípules espinoses a la base. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Floreix entre els mesos d’abril i maig. La flor és petita, verdosa i agrupades de dos a cinc sobre un petit peduncle comú a l’axil·la de els fulles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gínjol només té un pinyol. El color verd va canviant fins al rogenc o marronós quan la fruita és madura. </span></span></span></span></span></p> | 08163-139 | Carrer de Sant Joan, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ginjoler ha donat lloc a les següents expressions: “més content que un gínjol”, “és més eixerit que un gínjol” o “és més trempat que un gínjol”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un dels fruits que Herodot ja esmenta en els seus escrits. N’hi havia en els temples de la Prudència, símbol del silenci a l’antiga Roma. En alguns indrets, com l’Emília-Romanya (Itàlia) es plantava prop de les cases per portar fortuna. I segons Plini, el fruit era molt apreciat coma laxatiu lleuger; per això quan el recol·lectaven, el guardaven molt bé en caixes de til·ler o de faig. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al Baix Ebre i Montsià és un fruit molt preuat. </span></span></span></span></span></p> | 41.6293709,2.6895567 | 474141 | 4608673 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96907-13902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96907-13903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96907-13904.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | De la seva fusta se'n fan instruments musicals com tibles, gralles i tenores. Tenen molta vitamina, sucres i mucílags. Es pot deshidratar i es pot preparar allioli de gínjol, melmelades, licors i xarops. Té propietats medicinals, sobretot emprat contra afeccions respiratòries, de la gola, faringitis i traqueïtis. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96914 | Monument a la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-pubilla | XX | <p>Monument al·legòric a la figura de la Pubilla. Es tracta d'una estructura de formigó armat, en una de les cares de la qual hi ha esculpit en relleu un hereu i una pubilla dansant, sobremuntats per l'antic escut de Pineda de Mar i a la part inferior la inscripció: 'PINEDA DE MAR'.</p> <p>Posteriorment se li va afegir una placa vertical d'acer <em>corten </em>que posa: 'PLAÇA DE LA PUBILLA' amb les lletres calades. Amb el mateix <em>corten </em>s'ha delimitat un parterre amb pedruscall de jardí.</p> | 08163-140 | Plaça de la Pubilla, s/n | <p>Inaugurat el 4 de maig de l'any 1985, en commemoració de l'elecció i proclamació de la Pubilla de Catalunya a Pineda de Mar.</p> | 41.6227697,2.6942370 | 474529 | 4607939 | 1985 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14004.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Perpinyà i Citoler | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96915 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-4 | XXI | <p>Escultura formada per 15 falçs de ferro forjat de diferents mides que estan entrellaçades i formen una estructura de vuit metres d'alçada. Tot sobre un pedestal cúbic en el qual hi ha la inscripció, en una placa d'acer inoxidable, que és un fragment de l'himne nacional de Catalunya: Els Segadors:</p> <p>'... com fem caure espigues d'or, / quan convé seguem cadenes...' / Pineda a Rafael Casanova / i als qui com ell lluiten per / les llibertats de Catalunya. / Onze de Setembre 2002'.</p> | 08163-141 | Passeig Marítim amb el carrer del doctor Josep M. Bertomeu i Garriga | 41.6219992,2.6920369 | 474345 | 4607854 | 2002 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96915-p1630310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96915-dsc0639.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Perpinyà i Citoler | És el lloc en el qual es fa l'ofrena floral de l'Onze de Setembre a Pineda de Mar. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96916 | Homenatge a Sara Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-sara-llorens | <p><span><span><span lang='CA'><span>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques</em>. Ajuntament <em>de </em>Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Sara Llorens,</em> <em>Epistolari (1901-1954).</em> Barcelona: Curial Edicions Catalanes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>ROMA, Josefina (2006). <em>Sara Llorens, Rondallari de Pineda. </em>Ajuntament <em>de </em>Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> | XXI | <p>Monòlit irregular de pedra granítica amb una placa inscrita encastada en una de les cares, que diu:</p> <p>'Plaça de / Sara Llorens i Carreras / (Lobos, Argentina, 1881-Perpinyà, 1954) / Escriptora i folklorista / 'Penso en Pineda, en la meva blanca vila mediterrània, / on he viscut, he somniat i he treballat / tota la vida./ Penso en Pineda, en el poble dels meus pares, / on he passat els dies de la infantesa respirant la / poesia dels seus jocs, i en els dies de l'adolescència / saturant-me de la meravella de la seva història i / tradicions, i els dies de la joventut i la maduresa / endinsada enamorívolament dins la bellíssima / selva del seu tresor folklòric: aplegant-lo, estudiant-lo, / comparant-lo amb la literatura dels pobles antics.' / (Ressorgiment, Buenos Aires, núm. 301, agost 1941)</p> | 08163-142 | Plaça de Sara Llorens i Carreras, s/n | 41.6205468,2.6867581 | 473905 | 4607695 | 2009 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14204.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96917 | Homenatge a Joaquim Barceló i Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-joaquim-barcelo-i-borrell | XX | <p>Escultura en homenatge a la figura de Joaquim Barceló i Borrell, pinetenc il·lustre. Sobre un sòcol de maons, hi ha tres cercles de diferent diàmetre, realitzats en acer '<em>corten</em>', de manera secant. L'estructura reposa sobre una biga vertical, també d'acer. A les dues cares d'aquesta s'hi pot llegir la següent inscripció: 'UN HOME DEL POBLE'.</p> <p> </p> | 08163-143 | Plaça de Joaquim Barceló i Borrell, s/n | 41.6276169,2.6945618 | 474557 | 4608478 | 1990 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96917-14302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96917-14303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Narcís Roig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96918 | Homenatge al doctor Josep M. Bertomeu i Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-al-doctor-josep-m-bertomeu-i-garriga | XX | Tot i que ha perdut una inscripció que tenia en el lateral del pilar. | <p>Bust del doctor Josep M. Bertomeu, naturalista, fet de bronze, sobre un pedestal de secció quadrada amb la inscripció que diu: ' AL / DOCTOR / JOSEP M / BERTOMEU / I / GARRIGA / FILL PREDILECTE DE / PINEDA DE MAR / 19-12-1976'.</p> <p>Es troba instal·lat a la plaça que porta el seu nom, al costat de la carretera Nacional-II.</p> | 08163-144 | Plaça del doctor Josep M. Bertomeu i Garriga, s/n | 41.6260397,2.6825970 | 473560 | 4608306 | 1976 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14405.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96919 | Homenatge a la germana Àngela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-germana-angela | XX | Tot i que ha perdut part de la policromia. | <p>Monument dedicat a la Germana Àngela, mestra de Pineda de Mar.</p> <p>Sobre una base tronco piramidal de ciment, hi ha un monòlit de pedra (144 x 47 cm) amb el rostre en relleu de la germana Àngela i la inscripció que diu: 'GERMANA ÀNGELA' / ENS HEM TORNAT / A TROBAR / TOTS JUNTS / AMB LA / GERMANA ÀNGELA / I D'AQUEST / RETROBAMENT / N'HEM FET / UN HOMENATGE / ANTICS ALUMNES / PINEDA DE MAR / 28 DE MAIG DEL 1978'.</p> | 08163-145 | Plaça de la germana Àngela, s/n | <p>La Germana Àngela i de les germanes dominiques de l'Anunciata arriben a Pineda l'any 1889. La construcció de l'escola, inicialment un edifici de dues plantes situat al carrer de Mar, és de l'any 1894. De les nombroses germanes que han passat pel col·legi i s'han dedicat a l'ensenyança dels infants i joves del municipi, es conserva un gran record de la germana Àngela, més coneguda com a germana Angeleta.</p> <p>El seu nom, però, era Rita Vilarrasa Cases, nascuda el 28 de novembre de 1884 a Amer. La Guerra Civil (juliol 1936) l'obliguen a fugir i passar a França, a Narbona, on treballa fent feines del camp. De retorn, arriba a Pineda el setembre de 1945 junt amb la germana Carme.</p> <p>Sempre es va dedicar a donar classes als més petis; ella al mig de l'aula i els infants en grups treballant als costats: sumes, restes i taules de multiplicar. Els seus alumnes el 28 de maig de 1978 li van oferir un homenatge amb la inauguració d'un monòlit instal·lat a una plaça que duu el seu nom: plaça de la Germana Àngela (Font: Facebook 'que maca és Pineda').</p> | 41.6309423,2.6891380 | 474107 | 4608848 | 1978 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14505.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96920 | Asteroide | https://patrimonicultural.diba.cat/element/asteroide | XXI | <p><span lang='CA'><span>Monument dedicat a la figura de l'artista Josep Tharrats i Vidal (Girona, 1918 - Barcelona, 2001) ubicat en el pati de l'antiga biblioteca popular. Consisteix en una planxa de ferro de 0,6 cm de gruix per 250 cm. de diàmetre, deformada amb un toro; resina, llaminadures de ferro i terra de forneria. Pesa 250 quilos.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Una placa a terra diu 'En commemoració dels cents anys del naixement de Joan Josep Tharrats'. </span></span></p> | 08163-146 | Plaça de les Mèlies, núm. 21 | <p><span><span><span lang='CA'><span>Al maig de 2019, s’instal·là al pati de l’antiga biblioteca popular, plaça de les Mèlies, 21.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6257800,2.6899950 | 474176 | 4608275 | 2019 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96920-14602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96920-14603.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Agustí Penadès | Tharrats era pintor, gravador i historiador de l’art espanyol. Estudià a Beziers i Barcelona (1932 –1935). Com a pintor s’inicià amb uns dibuixos al pastel (1945) sota influència de Toulouse-Lautrec i Van Gogh. Seguiren primeres obres abstractes (1946) amb influència de Mondrian i Kandinsky. En el període de Dau al Set s’endinsà en el món surrealista i l’abstracció màgica (1948) fins que els abandonà per derivà a l’informalisme. Com a gravador hi aportà el procediment de la maculatura i com a literari publicà Antoni Tàpies o el Dau Modern de Versailles (1950), articles diversos a la revista Dau al Set (1948-1956).El 1947 conegué els pintors August Puig, Joan Ponç i el poeta Joan Brossa; poc després a Modest Cuixart i Antoni Tàpies. Amb ells fundà el 1948 el grup Dau al Set, i un any més tard la revista amb el mateix nom de la qual n'escrivia els textos i en dirigí l'edició fins el seu tancament el 1956. Primera exposició personal a les Galerías Jardin, Barcelona (1950) i a la Sala Gaspar el 1954 Collages; 1955 Maculatures; el 1956 Joies i Escultures, 1957, 1958, 1960, 1963, 1967, 1973. La seva projecció internacional va ésser, de bon principi, molt intensa arreu d’Europa i Amèrica a partir de 1955 exposant tant individualment com en grup. La seva obra és present a la Tate Gallery, Londres, el Museum of Modern Art i el Salomon Guggenheim Museum, de Nova York, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, Museu d'Art Modern, Barcelona. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96921 | Escultura 'Tot neix al teu interior' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-tot-neix-al-teu-interior | XXI | <p>Escultura feta en bronze del bust d'una dona que representa Pineda de Mar. Consta d'una pàtina de color turquesa, únicament a la meitat dreta on es poden apreciar en baix relleu figures relacionades amb el mar, en honor a la productivitat i a la riquesa del municipi. La meitat esquerra de l'escultura no té pàtina. Simbolitza el sol i la terra de Pineda de Mar.</p> <p>A la zona inferior dreta hi ha un cor, també en baix relleu, que fa al·lusió al sentiment dels veïns de la població. La part posterior materialitza el suau moviment del mar. Es troba damunt un pilar cúbic amb dues plaques de bronze.</p> <p>A la primera hi ha una inscripció que diu: 'ESCULTURA DEDICADA / A PINEDA DE MAR / Teddy Cobeña / 2019'. A la segona, situada al dessota hi diu: 'TOT NEIX AL TEU INTERIOR'.</p> | 08163-147 | Passeig de Mar, s/n | 41.6219780,2.6931027 | 474433 | 4607852 | 2019 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Teddy Cobeña | Teddy Cobeña (1973 - Equador), fill de l'hipnoterapeuta David Cobeña Vinces i de la mestra Judith Loor Rodríguez, descobreix la seva passió per l'art i la ciència ben d'hora. Llegint la vida i l'obra de Leonardo da Vinci, quan encara és adolescent, neix un gran interès per l'art, l'anatomia humana, el pensament i la investigació. Aquestes inquietuds el porten a estudiar art i medicina. Després de doctorar-se en Medicina i Cirurgia i combinant les dues vocacions, l'anatomia humana i les arts plàstiques, viatja per diverses ciutats europees com París, Florència, Roma, Atenes, Londres, Amsterdam i Ginebra.Obté el títol d'Escultor a Barcelona.Les seves majors influències fins a l'actualitat han estat da Vinci, Miquel Àngel, J. B. Carpaux i Salvador Dalí. A la correlació cos-existència-creativitat-art mostra una gran identificació amb William Blake i Neville Goddard.Des del 1999 viu a Barcelona (Espanya). La seva primera obra 'somnis' feta en bronze a Barcelona és al Museu del Palazzo Panciatichi del Consigli de la Toscana a Florència (Itàlia) des del juny del 2013 a petició del Consigliere Regionale de la Toscana.El novembre de 2016 rep els premis internacionals d'escultura 'Aigle de Bronze' i 'Villa de Niza' a França (el primer rebut també el 2018), amb motiu de la celebració de la 28a Exposició d'arts plàstiques 'Aigle de Nice'.Durant la inauguració de l'exposició Reinaxement a Roma, l'abril del 2015, es refereix públicament a algunes percepcions humanes com Sensorrealisme per descriure 'les sensacions positives i emotives en veure, sentir o tocar una obra d'art', paraula que ha estat usada en plataformes d'art i en algunes de les seves exposicions, la més significativa la denominada Surrealisme & Sensorrealisme a Kobe (Japó) el juny del 2017 on el Govern Regional d'Hyogo li atorga el Premi Internacional d'Art.Les seves obres estan marcades per una expressió emocional ressaltant les forces del poder humà. Usa la figuració amb destacats elements aparentment irracionals però harmònics, per la qual cosa se l'ha considerat un referent a l'escultura neosurrealista. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96922 | Escultura 'La Sirena' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-sirena | XX | <p><span><span><span>Escultura en bronze d'una sirena ajaguda en una roca i escoltant el so d'un caragol de mar, que sosté amb la mà dreta i se l'acosta a l'orella. Tota ella està situada damunt una roca, en un parterre del passeig, delimitat per antigues travesses de fusta de la via del ferrocarril. </span></span></span></p> | 08163-148 | Passeig de Mar | <p>Cedida per Josep Maresme i Pedragosa.</p> | 41.6218764,2.6931502 | 474438 | 4607841 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96922-14802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96922-14803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96922-14804.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Agustí Guasch i Gómez | Agustí Guasch i Gómez és un escultor, pintor i dibuixant, nascut a Barcelona l'any 1913. Estudià belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment.És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l'església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres. És també autor de diversos monuments públics: al Treball (Esplugues de Llobregat), La Sirena (Pineda de Mar), a Pep Ventura (Cornellà de Llobregat), etc. Rebé nombrosos guardons i exposà a diversos països europeus i als EUA. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96924 | Monument a l'Aplec del Reial Club Esportiu Espanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-laplec-del-reial-club-esportiu-espanyol | XX | <p>Placa de marbre polit per la part frontal amb tall irregular al capcer, on hi ha una pilota de futbol, blanca amb pentàgons blaus.</p> <p>Al frontal, en color, hi ha l'escut del Reial Club Esportiu Espanyol i al dessota una inscripció que diu: '1er Aplec de Penyes / a la Vila de / Pineda de Mar / 17-2-1991'.</p> | 08163-149 | Passeig Marítim, cantonada amb el carrer Doctor Bertomeu | <p>Inaugurada amb motiu del primer aplec de penyes del real Club Esportiu Espanyol, celebrat a Pineda de Mar el 17 de febrer de l'any 1991. Hi va participar el president del club Juli Pardo. L'aplec va ser organitzat per la penya pinetenca que dirigia Jordi Salvans. L'alcalde de Pineda era aleshores Josep Lluís Fillat, que també hi va ser.</p> <p>Joaquim Isarn en declaracions a Ràdio Pineda declarà que «va ser una efemèride molt important per la penya de Pineda, amb 2.500 visitants de l'Espanyol vinguts d'arreu i una gran celebració, i amb molta pluja» ha afegit.<strong> </strong>Es va fer servir també el pavelló Nino Buscató per fer alguns dels actes. També digué que «es va fer un gran dinar que va comptar també amb la presència de jugadors importants del club d'aquell moment'.</p> | 41.6221145,2.6922045 | 474358 | 4607867 | 1991 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96924-14902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96924-14903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96925 | Barca 'La Perla' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barca-la-perla | XXI | <p>Barca de pescadors situada al centre de la rotonda que hi ha a la confluència de l'avinguda de Montserrat amb el passeig Marítim, que conforma la plaça de l'Estació.</p> <p>La barca porta el nom de <em>La Perla</em> i la matrícula és 7B4892.</p> <p>En una plaça encastada en una pedra s'hi pot llegir: ' Ajuntament / de Pineda de Mar / Les Peixateres de la Vila de Pineda / En agraïment al treball i esforç que durant / dècades han dut a terme a Pineda de Mar/ 219 NOIES EMPLOIES EN VENC '. Seguit d'una partitura extreta del cançoner de Sara Llorens. A continuació la lletra de la cançó que diu: 'Noies emploies en venc / a dos i a tres la sardina; / barats que semblen tonyines / i el pagell el venc a deu'. A sota: 'Cançoner de Pineda. Sara Llorens / Pineda de Mar, 28 d'agost de 2011'.</p> | 08163-150 | Plaça de l'Estació | 41.6224006,2.6930401 | 474429 | 4607899 | 2011 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15005.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96935 | Àncora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora | XX | <p>Àncora de patent (sense cep) forjada en ferro, en forma d'ham doble: dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la Confraria de Pescadors i al costat de l'escultura de La Sirena, però sense cap mena de protecció. Conserva un bon tram de cadena.</p> | 08163-151 | Passeig Marítim, s/n | 41.6218581,2.6931410 | 474437 | 4607839 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96935-15103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96935-15101_1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96936 | Àncora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-0 | XX | <p>Àncora tipus <em>Hall</em>, sense cep, de ferro i molt robusta, formada per dues peces unides per un pern, que, alhora, és l’eix de gir.</p> <p>L'àncora HALL és una àncora sense estoc, convencional i molt robusta, que descansa a la prestatgeria de l'embarcació. L’angle de presa és d’uns 40°. Conserva un tram de cadena.</p> | 08163-152 | Passeig Marítim, s/n | 41.6217210,2.6925295 | 474386 | 4607823 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96936-15202_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96936-15203_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96939 | Capella de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-2 | XX | <p>Capelleta dedicada a Sant Joan, aixecada pels pescadors. Consisteix en una mena de caseta amb coberta de teules a dues aigües, i una creu en el capcer del carener. Està sostinguda per un pilar de secció circular.</p> <p>Tota ella està pintada de blanc. Té la finestreta principal a la façana frontal, d'arc apuntat i dues finestres laterals, circulars, protegides per un vidre.</p> <p>A l'interior hi ha la imatge de Sant Joan feta de pedres d'estil molt naïf i està envoltada d'elements marins (petxines, estrelles de mar, cargols i arts de pesca com una nansa).</p> | 08163-153 | Passeig Marítim, s/n | 41.6220123,2.6933647 | 474455 | 4607855 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-15302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-15303_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-dsc0624.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96941 | Bellaombra del passeig Marítim 'L'Arbre Verd' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellaombra-del-passeig-maritim-larbre-verd | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). <em>Guia del medi natural de Pineda de Mar.</em> Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). <em>Guia dels arbres dels Països Catalans</em>. Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). <em>Guia d’arbres per a nois i noies</em>. Cossetània Edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Sant Fost de Campsentelles: Editoral Blume. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La bellaombra o ombú (<em>Phytolacca dioica</em>) està situada en el passeig Marítim de la població, en una rotonda </span></span>a l’alçada del carrer Moragas i Barret. Està protegida per una vorera perimetral pintada de color vermell i blanc i per un seguit de posts de fusta amb un cordó a tot el voltant. També s’acompanya d’un cartell informatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un arbre originari de l'Amèrica del sud i, tot i que en diuen arbre, aquest espècimen és en realitat una planta herbàcia de grans dimensions, que s’adapta molt bé, sobretot a la vora del mar. Pot arribar a tenir una alçada d'entre 8 i 12 m. La seva soca és molt ample, d’uns 6 a 6,5 m. de perímetre, amb nombroses arrels visibles que s’estenen lateralment i prenen formes particulars al voltant del tronc. És aquí on conté les seves reserves d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La brancada es desenvolupa a baixa alçada, amb la qual cosa dona una imatge de capçada globulosa i frondosa. Les fulles són alternes, simples i ovals, amb un color verd clar. Mesuren entre 5 i 15 cm. de llargada per 2,5 a 7,5 cm. d'amplada. És una planta perenne però si la temperatura és molt baixa a l'hivern pot arribar a perdre les fulles. Els fruits són carnosos i tenen un color verd groguenc. Floreix a partir del mes d’abril i fins el juny. </span></span></span></p> | 08163-154 | Passeig Marítim , s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La memòria popular conta que el pinetenc Joan Llorens i Horta (1844-1899) va dur-lo de l’Argentina en el transcurs del darrer terç del segle XIX i el plantà en l’indret que es coneix, vora del mar, en les terres que llavors eren propietat de la família Serra-Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta planta no s’ha tocat mai i en començar a edificar aquest sector del municipi es protegí.</span></span></span></span></span></p> | 41.6214739,2.6907706 | 474239 | 4607796 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15404p1630324.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En les regions natives, se l’anomena ombú, que prové del guaraní i significa bella ombra. En alguns països se la considera una planta invasora. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96942 | Alzina surera del carrer de Menorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-carrer-de-menorca | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina surera (<em>Quercus súber L</em>.) del carrer de Menorca, està situada en una parcel·la sense construir. En un dels extrems, a tocar del carrer de Sant Jordi hi ha un segon espècimen amb doble brancada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El tret més característic que l’identifica més bé és l’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa, de la qual se n’extreu el suro. Els dos exemplars continuen tenint el suro pelegrí, és a dir, el primer suro de creixement. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesuren entre 8 i 10 m. d’alçada i poden arribar a fer-ne una quinzena en bones condicions. El diàmetre del tronc mesura aproximadament 1,27 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les fulles són perennes, verdes durant tot l’any, tot i que s’observen algunes branques amb les fulles ben seques com a conseqüència de la sequera dels darrers anys. Mesuren entre 4 i 7 cm de llargada i tenen una forma dentada o lobulada; de fulla dura, aprofita al màxim l’aigua i la humitat. Les flors són masculines i femenines. Les primeres estan agrupades en aments, mentre que les femenines, lleugerament pedunculades estan més aïllades. El fruit és el gla o aglà, que pot mesurar entre 2 i 3 cm de llargada. Les primeres fructificacions comencen quan l’arbre assoleix els 15 a 25 anys i la producció màxima arriba quan l’arbre té aproximadament un centenar d’anys, ja que pot viure dos segles i mig perfectament, sempre i quan ho faci en condicions òptimes.</span></span></span></span></span></p> | 08163-155 | Carrer de Menorca, s/n | 41.6274593,2.6963945 | 474710 | 4608459 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-05.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest indret es fa servir actualment com estacionament per a vehicles. El tronc està essent envaït per l’heura, que és una planta enfiladissa considerada un paràsit, ja que els va envoltant fins a causar-los la mort, si no es tallen i s’eliminen de soca-rel. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 96981 | Bases de premsa de can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bases-de-premsa-de-can-comas | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVII-XVIII | <p>Enfront de la masia de can Comas, a banda i banda del portal rodó d'entrada i sota les finestres reixades de la planta baixa, s'hi troben dues bases de premsa per a vi, fetes de pedra granítica, procedents de l'antic celler de la casa.</p> <p>També s'anomenen bases de trepig, cassola o pica i es feien manualment per picapedrers. La motllura era per encaixar-hi la premsa i l'orifici o boixa central, era per on s'escolava el vi i anava a parar al cup.</p> | 08163-156 | Plaça de Catalunya, núm. 3 | <p>L'edifici originari és del segle XVII, constava de dos edificis, un annex cobert i un pati. La família propietària de la finca, provenia d'una nissaga de pagesos documentada des del segle XIV. Part de la família, a partir del segle XVII es traslladen a la vila. Així, els Comas de Munt es converteixen en els Comas de Plaça.</p> <p>A mitjan del segle XIX deixen de residir-hi i fins l'any 1925 hi viuen els masovers. Abans de passar a mans municipals tingué diferents funcions. L'any 2006 s'inaugura com espai cultural.</p> <p>La plaça de Catalunya, on es troba, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la Vila, construïda on s'aixecava l'antic hostal.</p> | 41.6273127,2.6895023 | 474136 | 4608445 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15603.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96983 | Font de la plaça de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-catalunya | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>La font es troba al bell mig de la plaça Catalunya, enfront mateix de l'Ajuntament. S'aixeca en forma de prisma amb piques a les dues façanes amb coronament esglaonat i amb fanals de ferro forjat a cadascun dels tres trams.</p> <p>En el central, més alt, hi ha esculpit l'escut de la vila. Damunt el broc hi ha un espai ocupat per plafons ceràmics. En una banda es pot llegir el nom de la 'plaça de Catalunya', amb el fons de les quatre barres. En l'altre, es veu la imatge de Sant Joan, patró de la vila.</p> <p>Originàriament era un espai buit i, on ara hi trobem els brocs de polsador, que és una continuació de les plaques de pedra, abans era un plafó de rajols policroms amb sanefa floral a la part superior.</p> | 08163-158 | Plaça de Catalunya, s/n | <p>Construïda durant la dictadura del general Primo de Rivera (1928), remodelada l'any 1968 i inaugurada durant la Festa Major petita, el 24 de juny del mateix any.</p> | 41.6274704,2.6893695 | 474125 | 4608463 | 1928 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96983-15802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96983-15803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/