Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96777 | Ajuntament de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-pineda-de-mar | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XX | <p>L'actual edifici consistorial s'aixeca al bell mig de la plaça Catalunya, centre cívic, comercial i polític de la vila des d'antic. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta a tres aigües, acabada en un ràfec volat. És un edifici d'estètica noucentista on destaca, a la planta baixa, un porxo amb tres arcs de mig punt, sostinguts per columnes toscanes, mantenint aquells elements de pedra (arcades i columnes) de l’antiga construcció de l'hostal.</p> <p>L’equilibri i l’ordre que caracteritzen l’obra d’Isidre Puig Boda es fan evidents, a la planta pis, situant una balconada de brèndoles de ferro forjat amb un dibuix central, que manté les mateixes proporcions d’amplada que els tres arcs del porxo. A la balconada hi donen els dos balcons de punt rodó que conformen aquesta primera planta, on figura un esgrafiat i, al bell mig, l’escut de la vila. L’alt llenç del parament que resta fins a la coberta queda també proporcionat per la cornisa motllurada que recorda la de l’arquitectura popular i serveix com a límit de l’edifici. En el pany de paret que resta es dibuixa, amb la tècnica de l'esgrafiat, una sanefa de motius vegetals i al centre dins un òcul hi trobem un rellotge<em>.</em></p> | 08163-63 | Plaça de Catalunya, núm. 1 | <p>L'any 1710 s'adquirí la casa i celler que feia angle amb el carrer de Ciutadans. El 1779 s'inicia l'adequació del nou ajuntament que també disposava de carnisaria, fleca, hostal i presó. Funcionà fins el 1910, quan es construeixen al mateix lloc, les escoles i l'actual Ajuntament.</p> | 41.6275580,2.6895415 | 474139 | 4608473 | 1917 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6304.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Isidre Puig Boada (arquitecte autor de la reforma) | L’arquitecte Isidre Puig Boada va ser nomenat arquitecte municipal pel qui en aquells anys era alcalde de la població, Manuel Serra i Moret. Sensiblitzat des dels anys de formació pels temes patrimonials, va actuar de manera moderada sobre l’antic edifici del segle XVIII, el qual havia estat hostal.Poc després serà autor del Pla General d’Alineacions de Places i Carrers (1922) de la població atès que la vila havia experimentat un fort creixement. En el traçat remarcà el carrer del Mar, que des de l’estació de ferrocarril discorre fins aquesta plaça on s’ubica l’Ajuntament. | 98|106|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 98116 | Alzina de can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-canoves | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de can Cànoves és un exemplar singular de <em>Quercus ilex</em> que creix en un alzinar molt ben conservat, a pocs metres de la façana sud de la torre. Només arribar a la casa, sobresurt una capçada imponent de més de trenta metres de diàmetre. </span></span></span></span></span>És un arbre monumental, robust, perennifoli, de més de 300 anys, que destaca pel seu creixement inclinat i per la seva espectacular capçada i per una brancada ben repartida que permet donar uniformitat a la capçada. Ja fa anys que se li va tallar una branca justament per la banda d’inclinació.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’escorça és de color bru, molt rugosa i clivellada. Les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre. </span></span></span></span></span></p> <p>Mesura una bona vintena de metres d’alçada per més de 30 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó depassa els 2,70 metres i el volt de soca els 3 m.</p> | 08163-260 | Mas Cànoves, s/n. | 41.6389979,2.6764664 | 473055 | 4609747 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 97945 | Alzina de can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-teixidor | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892).<em> Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de can Teixidor és un exemplar singular de <em>Quercus ilex. </em>Està situat a la part posterior de la casa, en el marge dret, just al costat del barri d’accés. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 250 a 300 anys, que destaca per la seva capçada extremadament densa i arrodonida i amb el tronc que s’inclina cap el camí. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada, amb algunes cavitats i les marques de dues branques grosses tallades i arranades al tronc principal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm. amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 14 m. d’alçada per 12 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 260 cm. i el volt de soca 4 m.</span></span></span></span></span></p> | 08163-242 | Carrer de can Teixidor, núm. 1 | 41.6230579,2.6690783 | 472433 | 4607979 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24206.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines de treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98836 | Alzina de l'Aragonès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-laragones | <p><span lang='CA'><span><span>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></p> <p>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </p> <p>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | <p>L’alzina de l'Aragonès, és un exemplar singular de <em>Quercus ilex, una alzina monumental </em>situada a la llera dreta del rial, uns dos-cents metres a munt entrant des del camí que mena a Can Cassola. Resseguim el mateix mur de pedra que ens queda a mà esquerra, entre avellaners, alzines i canyissars. De sobte, el rial s'estreny i l'accés es complica degut a la vegetació i les canyes i bardisses impedeixen la visibilitat de l'espècimen. Una arrel de grans dimensions que travessa el rial ens delata la seva presència. Mirant enlaire, s'observa una capçada de més de trenta metres d'amplada. Tallant unes canyes del marge s'accedeix gairebé a tocar del tronc.</p> <p>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 300 anys, que destaca per la seva capçada, extremadament densa i arrodonida i amb el tronc ben dret i bifurcat. Té una brancada ben repartida que permet donar uniformitat a la capçada. El tronc actual és el resultat de la fusió de dos troncs. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada. Les fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre.</p> <p>Mesura uns 25 m. d’alçada per 30 m. d’amplada de capçada aproximadament. El perímetre o volt de canó dels dos troncs serien de 2,40 i 3,24 aproximadament, mesures preses a 1,30 metres d'alçada des del volt de soca. </p> | 08163-288 | Torrent de Sant Jaume | <p>Es tracta d'un espècimen autòcton mediterrani, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster).</p> <p>De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs i fer-ne farines.</p> | 41.6318570,2.6767340 | 473074 | 4608954 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-07.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha sofert alguna poda, sense massa miraments, pel pas d'un cablejat elèctric. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 98073 | Alzina del torrent de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-torrent-de-sant-jaume | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya. </em>18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina del torrent de Sant Jaume és un exemplar singular de <em>Quercus ilex</em> situat a mà dreta, a peu de torrent, només entrar cap el torrent des del camí que mena a can Cassola. Les canyes impedeixen la visibilitat del tronc, però només aproximar-s’hi pel camí es pot veure una gran capçada rodona que sobresurt espectacularment. El torrent és accessible en vehicle. A mà esquerra hi ha un mur de pedra de tancament d’una finca de conreu, resseguit per l’altre costat per avellaners que fan d’aquest indret un lloc ombrívol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 250 anys, que destaca per la seva capçada extremadament densa i arrodonida i amb el tronc ben dret. Té una brancada ben repartida que permet donar uniformitat a la capçada. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada. Les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 15 m. d’alçada per 16 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 2,50 m. i el volt de soca 2,65 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El perímetre es manté net de canyes tot i que encara s’hi poden veure restes de materials d’obra com uralita procedent d’antics abocaments.</span></span></span></span></span></p> | 08163-255 | Torrent de Sant Jaume, s/n. | 41.6296100,2.6760500 | 473016 | 4608704 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98178 | Alzina surera de can Palau de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-can-palau-de-la-guitarra | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’alzina surera de can Palau de la Guitarra, creix ufanosa en una zona boscosa i ombrívola que hi ha al darrera de la casa, en el vessant hidrogràfic esquerra del torrent de Can Cua, que neix en els contraforts del turó de la Guàrdia. És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, molt robust i amb una brancada molt potent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n'extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, a dos metres d'alçada, es ramifica en dues branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada i alta, a causa de la competència natural amb els altres arbres que creixen al voltant. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 19 metres d'alçada per 15 m. d'amplada de capçada aproximadament. El volt de canó és d'1,82 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el mateix ambient s’hi desenvolupen altres sureres que si bé no són tant grans, presenten les mateixes característiques.</span></span></span></span></span></p> | 08163-273 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | 41.6406517,2.6827736 | 473580 | 4609928 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Daltabaix del marge ja hi ha dos arbres caiguts, un pi i una alzina surera. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 97771 | Alzina surera de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-sant-jaume | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, molt robust i amb una brancada molt potent que s’està inclinant inexorablement cap a la finca del molí. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que, alhora, es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada però sense massa fulles, tal vegada per la sequera extrema d’aquests darrers anys. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mesuren entre 4 i 7 cm de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 14 m. d’alçada per 15 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó i el volt de soca no s’han pogut mesurar degut al fort pendent del marge i la inclinació del tronc, però supera els 2,5 m.</span></span></span></span></span></p> | 08163-235 | Avinguda Sant Jaume, s/n. | 41.6356117,2.6768121 | 473082 | 4609370 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-05.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A tot just 10 m. d’aquest magnífic espècimen, hi ha una altra alzina surera, també de gran bellesa. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98074 | Alzina surera del camí del pla de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-cami-del-pla-de-sant-jaume | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles.</em> Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’alzina surera del camí de Sant Jaume, està situada, a uns 50 m., des de l’ermita homònima en direcció al camí de can Martorell. És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, molt robust i amb una brancada molt potent que s’està inclinant inexorablement cap a la finca del molí.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada però sense massa fulles, tal vegada per la sequera extrema d’aquests darrers anys. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 14 m. d’alçada per 15 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó i el volt de soca no s’han pogut mesurar degut al fort pendent del marge i la inclinació del tronc, però supera els 2,5 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tot just deu metres d’aquest magnífic espècimen, hi ha una altra alzina surera, també de gran bellesa. </span></span></span></span></span></p> | 08163-256 | Camí de Sant Jaume, s/n. | 41.6355500,2.6767900 | 473080 | 4609363 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Daltabaix del marge ja hi ha dos arbres caiguts, un pi i una alzina surera. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 96942 | Alzina surera del carrer de Menorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-carrer-de-menorca | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina surera (<em>Quercus súber L</em>.) del carrer de Menorca, està situada en una parcel·la sense construir. En un dels extrems, a tocar del carrer de Sant Jordi hi ha un segon espècimen amb doble brancada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El tret més característic que l’identifica més bé és l’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa, de la qual se n’extreu el suro. Els dos exemplars continuen tenint el suro pelegrí, és a dir, el primer suro de creixement. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesuren entre 8 i 10 m. d’alçada i poden arribar a fer-ne una quinzena en bones condicions. El diàmetre del tronc mesura aproximadament 1,27 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les fulles són perennes, verdes durant tot l’any, tot i que s’observen algunes branques amb les fulles ben seques com a conseqüència de la sequera dels darrers anys. Mesuren entre 4 i 7 cm de llargada i tenen una forma dentada o lobulada; de fulla dura, aprofita al màxim l’aigua i la humitat. Les flors són masculines i femenines. Les primeres estan agrupades en aments, mentre que les femenines, lleugerament pedunculades estan més aïllades. El fruit és el gla o aglà, que pot mesurar entre 2 i 3 cm de llargada. Les primeres fructificacions comencen quan l’arbre assoleix els 15 a 25 anys i la producció màxima arriba quan l’arbre té aproximadament un centenar d’anys, ja que pot viure dos segles i mig perfectament, sempre i quan ho faci en condicions òptimes.</span></span></span></span></span></p> | 08163-155 | Carrer de Menorca, s/n | 41.6274593,2.6963945 | 474710 | 4608459 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-05.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest indret es fa servir actualment com estacionament per a vehicles. El tronc està essent envaït per l’heura, que és una planta enfiladissa considerada un paràsit, ja que els va envoltant fins a causar-los la mort, si no es tallen i s’eliminen de soca-rel. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98180 | Alzines sureres del sot de can Valeri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-sureres-del-sot-de-can-valeri | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les alzines sureres del sot d’en Valeri estan situades en els marges del torrent, un cop deixada a la casa enrere, a mà dreta. Creixen arrenglerades a la part inferior de ponent del turó de la Guàrdia i fan de partió natural entre el camí i les feixes de conreu del costat oposat de can Valeri.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Són arbres perennifolis, adults, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, robusts i amb una brancades potents que poden arribar a fer 15 m. d’alçada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, a 2 m. d’alçada, es ramifica en dues branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada i alta degut a la competència natural amb els altres arbres que creixen al voltant. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són tots ells arbres adults, amb algunes branques tallades i alguns d’ells amb les arrels en part descalçades per la situació on creixen. Però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></p> | 08163-274 | Torrent del sot de can Valeri, s/n. | 41.6374100,2.6850300 | 473767 | 4609567 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 96935 | Àncora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora | XX | <p>Àncora de patent (sense cep) forjada en ferro, en forma d'ham doble: dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la Confraria de Pescadors i al costat de l'escultura de La Sirena, però sense cap mena de protecció. Conserva un bon tram de cadena.</p> | 08163-151 | Passeig Marítim, s/n | 41.6218581,2.6931410 | 474437 | 4607839 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96935-15103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96935-15101_1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96936 | Àncora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-0 | XX | <p>Àncora tipus <em>Hall</em>, sense cep, de ferro i molt robusta, formada per dues peces unides per un pern, que, alhora, és l’eix de gir.</p> <p>L'àncora HALL és una àncora sense estoc, convencional i molt robusta, que descansa a la prestatgeria de l'embarcació. L’angle de presa és d’uns 40°. Conserva un tram de cadena.</p> | 08163-152 | Passeig Marítim, s/n | 41.6217210,2.6925295 | 474386 | 4607823 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96936-15202_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96936-15203_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 97496 | Àncora de la rotonda del carrer d'Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-de-la-rotonda-del-carrer-dangel-guimera | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats, canya, pern i arguenell. En tocar el fons de la mar, es clava i impedeix que un vaixell sigui emportat pel vent o els corrents marins. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està situada en un parterre de la rotonda circulatòria entre els carrers </span></span>d’Àngel Guimerà, de Barcelona i l'avinguda de la Mare de Déu de la Mercè. El pern i l’arguenell estan recolzats verticalment a una biga de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquests tipus d'àncora, a causa de la seva forma i pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar, ha comportat que hagin quedat en desús.</span></span></span></span></span></p> | 08163-214 | Rotonda del carrer d'Àngel Guimerà amb el carrer de Barcelona i l'avinguda de Nostra Senyora de la Mercè. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'àncora es trobava davant de la riera de Santa Susanna, a uns 500 m. de la costa. Els pescadors amb nansa de Pineda anaven a calar les nanses sobre de l'àncora i la cadena perquè era un lloc on hi havia més peix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Anys més tard, a la dècada de 1980, algú la va treure del fons i la va portar a un jardí de la Confraria de pescadors. Pels volts de l'any 2010, l'Ajuntament la van instal·lar a la seva ubicació actual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot i que no es pot afirmar, està documentat que l'any 1913, un veler de cabotatge va encallar en aquella zona i l'àncora podria ser que hi estigués relacionada.</span></span></span></span></span></p> | 41.6235566,2.6868057 | 473910 | 4608029 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97496-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97496-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97496-04.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 97047 | Aplec de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p>Aplec que reuneix a veïns i veïnes de Santa Susanna, però també molts de Pineda de Mar, que es cuiden de la capella. L'aplec que es va recuperar l'any 2007 se celebra el darrer diumenge de març, coincidint amb l'Anunciació de Maria. També s'anomena Mare de Déu Farigolera, pel fet que quan es baixava de l'ermita era costum de collir la farigola que creixia pel camí. L'acte central és un ofici religiós on es canten els goigs a la Mare de Déu. En acabar es fa una ballada de sardanes i un aperitiu popular.</p> <p>La primera referència escrita data de l'abril de l'any 1895 en una crònica del setmanari <em>La Costa de Llevant</em>. Segons aquesta crònica, l'origen de la tradició 'es perd entre confoses ombres del temps antic'.</p> | 08163-176 | Capella de la Mare de Déu de Gràcia, s/n | <p>L'any de construcció de la capella és el 1715, per iniciativa del col·lectiu de mariners de la zona. La família Caralt de Calella en va ser propietària i ara pertany a l'Ajuntament de Pineda de Mar, tot i estar dins el terme municipal de Santa Susanna.</p> <p>És de planta rectangular, amb un porxo davant la porta i un petit campanar d’espadanya. Va ser saquejada i incendiada l'any 1936 i de nou el 1973. L’agost de 1981, a iniciativa del rector de Pineda, Mossèn Ignasi Forcano, es restaura i el seu interior es decora amb un mosaic al·legòric del mar i les muntanyes, obra de Josep Perpiñà. Del mateix artista és la imatge de la Mare de Déu que presideix el presbiteri.</p> | 41.6287567,2.6898345 | 474164 | 4608606 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2024-09-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la capella es troba dins el terme municipal de Santa Susanna, els pinetencs i les pinetenques estan convençuts que forma part de Pineda de Mar i consideren l'aplec com una cosa pròpia. Eclesiàsticament se n'ocupa la parròquia de Santa Maria de Pineda, per aquest motiu s'ha georeferenciat a l'església de Pineda de Mar. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 97619 | Aplec de Sant Andreu de l'Arboceda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-andreu-de-larboceda | <p>AGRUPAMENT ESCOLTA MONTNEGRE (2012). <em>Disseny i reordenació de la plaça de Sant Andreu de l’Arboceda</em>. Calella, 2012, pp. 21.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP; GEA BULLICH, MIQUEL. (2015). <em>Intervenció arqueològica. Sant Andreu de l'Arboceda</em>. Núm. Mem. 12734.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2014). <em>Informe arqueològic, històric i arquitectònic. Sant Andreu de l'Arboceda</em> (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdit.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2015). <em>Memòria. Intervenció arqueològica i consolidació preventiva a Sant Andreu de l'Arboceda</em> (Pineda de Mar, el Maresme). Núm. Mem. 12895.</p> <p>MARXUACH I FLAQUER, Jaume (1932). Sant Andreu, columna 'Han passat vuit dies més. Dins <em>Recull</em>. Núm. 490. Calella.</p> <p>MONTSALVATGE I FOSSA, Francisco: 'Noticias históricas', 1910. I també Martí, Ramon: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona 817- 1100, Fundació Noguera, Col. Diplomataris, 13, Barcelona, 1997.</p> <p>MALLORQUÍ GARCÍA, Elvis (2007). <em>Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV</em>, Tesi Doctoral, Universitat de Girona, p.256.</p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>El novembre de l’any 2021 es recupera l’aplec de Sant Andreu de l’Arboceda que, segons algunes fonts, feia més de 150 anys que no se celebrava. Està organitzat pels Amics Escoltes del Montnegre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Badalló, president dels Amics Escoltes del Montnegre, explica que volen donar vida a aquell sector del Montnegre. La primera tasca ha estat fer una gran neteja del bosc i de recuperació del temple. L'estança annexa tindrà en el futur una planta i un altell que podrà acollir grups, sobretot caus d'arreu de Catalunya i que sigui punt de referència. En aquest primer aplec es donarà a conèixer les tasques que es duen a terme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aplec comença amb una caminada, sortint de Calella. A les 12 del migdia es fa una petita celebració amb el capellà de Calella, Mossèn Cinto Busquet i el Bisbe de Girona, Francesc Pardo i Artigas. També es fa una petita xerrada sobre com era l'aplec a l'antiguitat que fa l'Aniol Noguera, i l'explicació tècnica de les obres que s'hi duen a terme que fa l'Àngel Badalló. També es fa un petit dinar de germanor per acabar la festa.</span></span></span></p> | 08163-226 | Ermita de Sant Andreu de l'Arboceda. A l'extrem occidental del terme de Pineda de Mar. | <p><span><span><span>L'Aplec de Sant Andreu es fa des de molt antic i es té constància que es va deixar de celebrar ara fa uns 150 anys degut a l'abandonament del temple.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Pere Badalló ha demanat que es respecti l'espai i es pugui gaudir en el futur per les futures generacions. Ha agraït tot el suport que han rebut fins ara en la recuperació, de mica en mica, de l'ermita de Sant Andreu. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>A finals del segle XIX sembla que s'abandona definitivament. Així ho escriu Jaume Marxuach i Flaquer (1932): 'l'Ermita, fins a les darreres dècades del segle passat, va donar lloc a un dels més tradicionals i lluïts aplecs de Calella', i que van ser les 'pertorbacions' introduïdes durant la darrera guerra carlina (1876) 'van interrompre el vell costum de l'aplec' i poc després les transformacions de la vida quotidiana de Calella a causa de la industrialització les que van ocasionar l'abandonament definitiu de l'ermita. El bisbe de Girona ordenà aleshores la retirada de la imatge i de la campana”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després, escriu Marxuach, durant 5 o 6 anys 'un bon grup de calellencs, amants de la tradició, que improvisaren una nova imatge del Sant' hi va seguir realitzant l'aplec, fins que van desistir. Afegeix que aquell mateix any 1932 la desaparició de l'aplec 'arriba a complir mitja centúria' i que aleshores roman ja completament plena de vegetació. Segons aquest escrit, cal situar doncs l'abandonament oficial de l'ermita en el final de la Tercera Guerra Carlina (1876) i els darrers intents de mantenir-hi l'aplec per Sant Andreu pels volts de 1882. </span></span></span></p> | 41.6438918,2.6291402 | 469116 | 4610305 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S’hi pot accedir per Calella o per Pineda. Per Pineda, pujant pel Passeig d'Hortsavinyà (costat de la Riera de Pineda). Pista sense asfaltar des del Sot de Cal Capità i forta pujada al final, fins arribar al Collet de Sant Andreu. Per Calella, pujant per la carretera d'Hortsavinyà. Fins el quilòmetre 5, asfaltada i un tram sense asfaltar fins arribar al Collet de Sant Andreu. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 97044 | Aplec de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume-0 | <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX-XXI | <p>Aplec organitzat per l'Associació Cultural Mare Nostrum ha arribat a la seva 63 a edició. Es fa en commemoració de Sant Jaume a la seva capella homònima, situada als peus del turó de Sant Jaume. Tot i que la festivitat de Sant Jaume és el 25 de juliol, s'ha avançat la data de celebració per evitar les altes temperatures que acostumen a acompanyar la diada.</p> <p>Obra l'acte l'ofici dins la capella. Després es fa una ballada de sardanes i un dinar popular que consisteix en una paella. Aquest dinar es fa al voltant de la font de Sant Jaume que ja no raja, presidida per un magnífic plataner.</p> | 08163-173 | Capella de Sant Jaume, s/n | <p>La font de Sant Jaume ha estat el lloc predilecte per acollir les tertúlies culturals catalanes, especialment les sardanistes.</p> <p>La primera trobada sardanista a la font de Sant Jaume que es coneix data de 1914 (MASSAGUER, O.; PAVON, D.; PUJADAS, J.; i ROLDÁN, F.; 1999). Tot i que després citen un article de La Costa de Llevant, del 5 d'agost de 1894, on es diu literalment: 'després de celebrat l'aplec de costum a la capella i font de sant Jaume, on es reuneixen els veïns de Calella i Pineda, berenant, ballant al so d'algun instrument rústic i divertint-se cadascú a la seva manera'.</p> <p>La mateixa font explica que no és fins el 1914 que es fa el primer aplec amb cobla, promogut pel centre Pinetenc. L'acte tingué com a objectiu la celebració de l'arribada de Manuel Serra i Moret a l'alcaldia 'després de superar l'oposició ferotge que desplegaren els cacics'. En època de la dictadura de Primo de Rivera, la Joventut Sardanista de Calella sol·licita permís a l'Ajuntament de Pineda per celebrar-hi el seu aplec, atès l'oposició de l'alcalde de Calella. Aquesta entitat organitzà els aplecs de 1926, 1927 i 1928. A partir de l'any 1929, l'organitza la Joventut Sardanista de Pineda. Des de 1929 fins el 1979 patí algunes interrupcions temporals. Però des de l'any 1979, les trobades de Sant Jaume van iniciar una nova etapa i van tenir lloc cada any sense excepció.</p> | 41.6349286,2.6765442 | 473059 | 4609295 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17304.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96768 | Aqüeducte de can Cua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-cua | <p>AA.VV (1995). Aqüeducte de Sant Pere de Riu. Dins <em>Autopistas i Arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19.</em> Autopistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 231- 235.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span>CABAÑAS, Núria (2009). <em>Memòria. Intervenció arqueològica a Can Cua/Pont del Diable-Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera) Pineda de Mar, Maresme</em>. Núm. mem. 10324.</p> <p>CASTRO, Oscar de; MONTLLÓ, Jordi (2010). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada l'any 2010 a Can Cua / Pont del diable - Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera).</em> Núm. mem. 9768.</p> <p>CLARIANA I ROIG, J.F (1981). 'L'aqüeducte romà de Pineda de Mar (el Maresme)', dins <em>Laietania</em>, núm. 1.</p> <p>FERNÁNDEZ CASADO, C (1972). <em>Acueductos romanos en España</em>. Madrid: Instituto Eduardo Torroja.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARRIGA, Joan, BUSQUETS, Francesc (2019). La Vall de la Riera de Pineda en època romana (Pineda de Mar. Alt Maresme). Dins <em>Laietania, núm. 20. Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i el Maresme</em>. Actes del 1er Simpòsium d’arqueologia laietana; pp. 159-169. Ajuntament de Mataró. Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural.</span></span></span></span></p> <p>LLEONARD, R. (1976). <em>Gestions per salvaguardar l'aqüeducte romà de Pineda de Mar</em>. Memòries SAM, núm. 8.</p> <p>NADAL, Esteve. (2009). <em>Intervenció arqueològica a Can Cua / Pont del Diable - Xarxa de sanjeament Alt Maresme Nord</em>.. Núm. mem. reg. 8844.</p> <p>PONS GURI, J.M (1943). Hallazgos en las proximidades del acueducto romano de Pineda. Dins <em>Ampurias</em>, núm. V, pp. 252-255.</p> <p>PONS GURI, J.M (1989). <em>Recull d'estudis d'història jurídica catalana</em>. Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS i GURI, Josep Maria i RODRIGUEZ BLANCO, Jesús. (2000). <em>Els noms de lloc a l’alt Maresme dels segles IX-XII. Antics termes de Montpalau, Palafolls i Tordera</em>. Arenys de Mar: Els llibres del set-ciències. Col·lecció Memòria històrica, núm. 4; pp. 96.</span></span></span></span></p> <p>PUIG I CADAFALCH, J (1934). <em>L'arquitectura romana a Catalunya</em>. Barcelona.</p> <p>PRAT I PUIG, F (1936). <em>L'aqüeducte romà de Pineda</em>. Barcelona: A.I.E.C.</p> <p>SERVEI D'EXCAVACIONS I ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1937). Inventari provisional d'estacions i monuments arqueològics del patrimoni històrico-artístic de Catalunya.</p> <p>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). 'Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar)', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</p> <p>SOLER I CASELLAS, Albert (1980).'Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) II', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 10.</p> <p>SOLER I CASELLAS, Albert (1982). 'Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) III', dins <em>Quaderns d'Arqueologia i Història del Maresme, </em>núm.11-12.</p> | II-III dC. | <p>L'aqüeducte de can Cua és una obra d'enginyeria atribuït a l'època romana dels segles II-III dC. en els seus orígens. Es descriu per primera vegada en un estudi de F. Prat i Puig publicat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1936, i que avui encara és la font principal de tots els estudis posteriors. S'iniciava al començament de la vall, situat uns 200 m. més amunt de la masia de can Bofill o Bofí, a una altura d'uns 65 m. Mesurava aproximadament 3.500 m. de longitud, amb un desnivell de 40 m. i un pendent d'uns 11'5 mm per metre. El canal tenia una amplada de 25 a 32 cm i una altura de 20 cm.</p> <p>Tenia 20 arcades al torrent de can Palau i 7 al de can Cua. Eren arcades de 3 o 4 metres de llum i d'alçària una mica més gran. El canal estava revestit amb <em>opus testaceum</em> i <em>opus signinum</em>. Hi ha grans trams en els que el canal era subterrani, obert al sauló. Acabava, segons aquell estudi, a prop de la masia de can Roig, que és una vil·la romana. Les restes que es conserven en l'actualitat són quatre arcades del tram que travessa el torrent de can Cua. Només es conserva en una longitud de 28'5 m. La seva alçària és d'entre 3'90 i 5'12 m. El punt d'unió de l'arc presenta forma d'espiga. Del canal pel qual passava l'aigua ja no se'n conserven indicis, només a 2'5 m. del principi es poden apreciar restes <em>d'opus testaceum</em>.</p> <p>Prat i Puig (1936) va identificar un total de 15 trams, dels quals els més importants eren els que contenien arcs (trams G [can Marquès, anomenat també de Sant Pere de Riu], N [can Palau de la Guitarra], R [can Roig] i M [can Cua]). D’aquests quatre trams, avui dia tan sols s’han conservat el primer i l’últim. La resta de trams bé s’han destruït, bé han caigut en l’oblit.</p> <p>Joan Garriga (2919) destaca la redescoberta de tres trams i un fragment caigut, documentats per Prat i Puig i que havien restat oblidats, ja que en cap publicació s’ha trobat res esmentat sobre aquestes parts. Cal esmentar que en un d’aquests trams encara es conserva part del revestiment interior de la canal.</p> <p>Aquests trossos d'aqüeducte es troben situats entre els trams de can Marquès i el de can Cua, i bé podrien ser els documentats per Prat i Puig amb les lletres I, J i K, tot i que els arbres i els arbustos no permeten distingir bé quants trams es poden diferenciar (tres o quatre). El tros caigut és fàcilment reconegut com un dels trossos despresos agrupats a la lletra L (PRAT i PUIG 1936: 11), ja que dins l’estudi de Prat i Puig el trobem fotografiat (PRAT i PUIG 1936: 19). </p> | 08163-62 | Can Cua, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb motiu de la redacció del projecte de consolidació, restauració i condicionament de l'aqüeducte, l'any 1995, es va efectuar una intervenció arqueològica per tal de delimitar i observar l'estat de conservació dels seus fonaments o basaments. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes d'una estructura de cronologia i funcionalitat indeterminades, probablement relacionada amb l'aqüeducte, al talús enfront d'aquest seguint la mateixa orientació que l'aqüeducte. </span></span></span></span></span></p> | 41.6413788,2.6813071 | 473459 | 4610009 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5305.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2024-11-05 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En els camps més propers es documenta un jaciment arqueològic d'època protohistòrica. | 83|80 | 49 | 1.5 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 97303 | Art de navegar a vela llatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/art-de-navegar-a-vela-llatina | XVI-XXI | <p>La vela llatina és un dels aparells característics de les barques de la costa catalana en general. Les barques de pesca portaven aquest aparell però també les de navegació de cabotatge. Actualment és una tipologia residual basada en la patrimonialització d'oficis i activitats tradicionals vinculades amb el mar.</p> <p><span><span><span>L’Associació d’Amics de la barca a vela llatina “<em>El Mamelló</em>”, des de l’any 2002 es dedica a conservar i promoure aspectes del patrimoni marítim pinetenc, com és la navegació a vela llatina, un tipus de vela triangular propi de les costes del mediterrani. La conservació d'aquest tipus de navegació no només afavoreix la preservació de la part tècnica de la navegació, sinó també la preservació del vocabulari que va relacionat amb aquesta sistema tradicional de propulsió marítima.</span></span></span></p> | 08163-213 | Pineda de Mar | <p><span><span><span>Les nostres costes es caracteritzen per tenir un conjunt ampli de vents dominants. Principalment tenim el vent de garbí i la resta de vents de ponent, però depenent de la distància que ens trobem de terra hi ha la presència també de vents terrals com la tramuntana i el mestral. </span></span></span><span><span><span>Aquesta varietat fa que la vela llatina sigui la idònia per navegar ja que permet adaptar-se a aquesta diversitat de vents amb la capacitat de maniobrabilitat que té.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de temps antics, les embarcacions portaven aparellades la vela llatina, i fins l’arribada dels motors, a inicis de segle XX, va ser el sistema de propulsió que usaven. Tot i l'existència de motors, van ser moltes les embarcacions que van mantenir la vela llatina instal·lada per aprofitar aquells moments que els vents eren idonis i així estalviar combustible. Així doncs, fins a mitjan dècada de 1950, era habitual veure a la platja les barques amb la tradicional vela llatina aparellada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, la navegació a vela llatina es destina a l'oci i a compartir una estona de passejades tranquil·les en contacte amb el mar, el vent i la fusta de les embarcacions tradicionals.</span></span></span></p> | 41.6218897,2.6938240 | 474493 | 4607842 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97303-velallatinapineda.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | El Museu Marítim de Barcelona, l’Associació de Museus Marítims de la Mediterrània, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial han fet pública, en el marc del festival Palamós Terra de Mar, la presentació de la candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo per tal que s’inclogui a les Llistes de Patrimoni Immaterial de la UNESCO. La candidatura compta amb el suport del el Departament de Cultura de la Generalitat.La candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo està coordinada per una comissió internacional constituïda pel Museu Marítim de Barcelona, el Museu de la Marineria de Cesenatico d’Itàlia, el Museu-Casa de la Batana de Rovijno de Croàcia, el Museu Marítim d’Eslovènia, i el Taller d’embarcacions de Polilles i el Parc natural marí del golf de Lió de França, assumint el rol d’impulsors als respectius territoris.Mitjançant la inclusió de l’art de navegar a vela llatina i vela al terç en la Llista de Patrimoni immaterial de la UNESCO, els promotors de la candidatura pretenen assolir els objectius previstos a la Convenció de la UNESCO 2003: reconèixer i salvaguardar el vast i compartit patrimoni cultural immaterial que representa la pràctica de la navegació a bord d’embarcacions de vela llatina i vela al terç, sensibilitzar la societat a escala local, nacional i internacional, sobre els seus valors identitaris i culturals, i impulsar la cooperació per a la seva preservació, dinamització i transmissió. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96920 | Asteroide | https://patrimonicultural.diba.cat/element/asteroide | XXI | <p><span lang='CA'><span>Monument dedicat a la figura de l'artista Josep Tharrats i Vidal (Girona, 1918 - Barcelona, 2001) ubicat en el pati de l'antiga biblioteca popular. Consisteix en una planxa de ferro de 0,6 cm de gruix per 250 cm. de diàmetre, deformada amb un toro; resina, llaminadures de ferro i terra de forneria. Pesa 250 quilos.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Una placa a terra diu 'En commemoració dels cents anys del naixement de Joan Josep Tharrats'. </span></span></p> | 08163-146 | Plaça de les Mèlies, núm. 21 | <p><span><span><span lang='CA'><span>Al maig de 2019, s’instal·là al pati de l’antiga biblioteca popular, plaça de les Mèlies, 21.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6257800,2.6899950 | 474176 | 4608275 | 2019 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96920-14602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96920-14603.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Agustí Penadès | Tharrats era pintor, gravador i historiador de l’art espanyol. Estudià a Beziers i Barcelona (1932 –1935). Com a pintor s’inicià amb uns dibuixos al pastel (1945) sota influència de Toulouse-Lautrec i Van Gogh. Seguiren primeres obres abstractes (1946) amb influència de Mondrian i Kandinsky. En el període de Dau al Set s’endinsà en el món surrealista i l’abstracció màgica (1948) fins que els abandonà per derivà a l’informalisme. Com a gravador hi aportà el procediment de la maculatura i com a literari publicà Antoni Tàpies o el Dau Modern de Versailles (1950), articles diversos a la revista Dau al Set (1948-1956).El 1947 conegué els pintors August Puig, Joan Ponç i el poeta Joan Brossa; poc després a Modest Cuixart i Antoni Tàpies. Amb ells fundà el 1948 el grup Dau al Set, i un any més tard la revista amb el mateix nom de la qual n'escrivia els textos i en dirigí l'edició fins el seu tancament el 1956. Primera exposició personal a les Galerías Jardin, Barcelona (1950) i a la Sala Gaspar el 1954 Collages; 1955 Maculatures; el 1956 Joies i Escultures, 1957, 1958, 1960, 1963, 1967, 1973. La seva projecció internacional va ésser, de bon principi, molt intensa arreu d’Europa i Amèrica a partir de 1955 exposant tant individualment com en grup. La seva obra és present a la Tate Gallery, Londres, el Museum of Modern Art i el Salomon Guggenheim Museum, de Nova York, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, Museu d'Art Modern, Barcelona. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 97003 | Balcó de la casa del carrer Major, núm. 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balco-de-la-casa-del-carrer-major-num-27 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XX | <p>Balcó corregut d'una casa entre mitgeres ubicada al carrer Major de Pineda de Mar. Destaca que és de llosana de pedra amb barana de ferro forjat, però sobretot, les quatre mènsules amb representació femenina que el sostenen. La resta de la façana ha estat reformat, modificant l'aspecte original, a excepció, segurament, de la porta d'entrada.</p> | 08163-162 | Carrer Major, núm. 27 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6269656,2.6871570 | 473941 | 4608408 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97003-16202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97003-16203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98195 | Ball d'Almorratxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dalmorratxes | <p>MASSA i PUJOL, Pompili (1990). <em>Dansar a Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). 'La Dansa de Pineda', dins <em>Balls i Danses del Maresme</em>, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.</p> | XVIII-XXI | Aquest ball ja no s'interpreta. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Preludi de la dansa de Pineda per posar tots els balladors a la plaça. La balladora escull el macip. Aquest va a la taula a buscar el vano, el ram i l’almorratxa. Essencialment, consta de set tirades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball d’Almorratxes és un ball de festa major amb acompanyament de cobla que ha evolucionat amb el pas del temps. Transcrivim el ball per no perdre’n cap detall, segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“PRIMERA TIRADA: (1-48). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Caminant a temps, l’alcalde entra de bracet amb la seva dona o la seva filla, seguit de sis dansaires que representen els regidors. Fan un parell de voltes i s’aturen de cara endins, en rotllana o en semicercle.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SEGONA TIRADA: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A. (1-16). Els macips entren caminant amb una almorratxa a la mà esquerra. Fan una volta i surten.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B. (17-32). Els macips tenen una dona i, després de fer rístol, fan una volta amb punt pla avançat. En la repetició del motiu, la lliuren al ballador corresponent i tornen a buscar una altra balladora.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu C. (33-48). Es torna a repetir l’operació anterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERCERA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A. (1-16). Es fan 2 compassos de rístol i punt pla de cara i esquena durant la resta del motiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B. (17-24). El batlle anirà caminant a la taula on venen les almorratxes i en demanarà una (8 compassos).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>(25-32). Amb 8 compassos més, l’home 1 (el batlle) torna a lloc i es col·loca davant de la seva parella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu C. (33-48). L’home 1 fa fer un rístol a la seva balladora amb 2 compassos i aquesta es dirigeix al centre de la rotllana amb la resta de compassos (6 compassos). Al darrer compàs llença l’almorratxa. Amb 8 compassos més torna a lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>QUARTA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A. (1-16).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El batlle i la seva dona faran una volta al semicercle o rotllana tot saludant la resta de balladors i s’asseuran. En els 8 compassos darrers l’home 4 s’adreçarà a la taula de les almorratxes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B. (17-24). L’home 4 torna a lloc i es col·loca davant per davant de la seva balladora. L’home 6 va a la taula de les almorratxes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>(25-32). L’home 4 fa fer un rístol a la seva parella amb 2 compassos i aquesta es dirigeix al centre de la rotllana amb la resta (6 compassos). L’home 6 torna a lloc i es col·loca davant per davant de la seva parella. L’home 2 va a la taula de les almorratxes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CINQUENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A. (1-8). L’home 6 fa fer un rístol a la seva parella amb 2 compassos i aquesta es dirigeix al centre de la rotllana amb la resta (6 compassos). Al darrer compàs llença l’almorratxa a terra. L’home 2 torna a lloc i es col·loca davant per davant de la seva parella. L’home 5 va a la taula de les almorratxes. La dona 4 torna a lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>(1-16). L’home 2 fa fer un rístol a la seva parella amb 2 compassos i aquesta s’adreça al centre de la rotllana amb la resta (6 compassos). Al darrer compàs llença l’almorratxa. La dona 6 torna a lloc. L’home 5 torna a lloc i es col·loca davant per davant de la seva parella. L’home 7 va a la taula de les almorratxes i en demana una.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B. (17-24). L’home 5 fa fer un rístol a la seva parella amb 2 compassos i aquesta s’adreça al centre de la rotllana amb la resta (6 compassos). Al darrer compàs llença l’almorratxa. La dona 2 torna a lloc. L’home 7 torna a lloc i es col3loca davant per davant de la seva parella. L’home 3 va a la taula de les almorratxes i en demana una.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>(25-32). L’home 7 fa fer un rístol a la seva parella amb 2 compassos i aquesta s’adreça al centre amb la resta (6 compassos). Al darrer compàs llença l’almorratxa. La dona 5 torna a lloc. L’home 3 torna a lloc i es col·loca davant per davant de la seva parella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu C. (33-40). L’home 3 fa fer un rístol a la seva parella amb 2 compassos i aquesta es dirigeix al centre de la rotllana amb la resta (6 compassos). Al darrer compàs llença l’almorratxa. La dona 7 torna a lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>(41-48). La dona 3 torna a lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SISENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A (1-16). Els homes fan fer un rístol a la balladora amb 2 compassos i es fa punt pla de cara i d’esquena fins al final del motiu, en què hom s’encararà i se saludarà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B (17-32). Es farà passeig a pas per compàs, de bracet. També a la fi del motiu hom s’encararà i se saludarà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu C (33-48). Es tornarà al punt pla de cara i d’esquena i se saludarà una altra vegada al final del motiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SETENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A (1-16). Els homes sortiran del cercle per anar a buscar un ventall de record i les balladores restaran soles i quietes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B. (17-32). Els homes entraran caminant de manera que a la caiguda del darrer compàs ofereixin el ventall a la balladora respectiva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu C. (33-48). Es faran 2 compassos de rístol i es passejarà la resta del motiu. A la fi, durant els 2 darrers compassos es tancarà un cercle.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SARDANA CURTA: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per acaball el ball, es fan dues tirades de curts i dues de llargs de qualsevol sardana curta”.</span></span></span></span></span></p> | 08163-280 | Plaça de Catalunya, núm. 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda de Mar ha pogut preservar les danses antigues gràcies al treball de la folklorista Sara Llorens (1888-1955), que recollí costums, llegendes i tradicions, cançons i balls del Maresme, i en concret de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pompili Massa (1990), materialitza el recull de les danses. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball d’Almorratxes ha anat evolucionant amb els anys. El ball actual és l’anomenada Dansa. Es balla a partir de la passejada i sense el trencament de les almorratxes, ja que a més hi ha un cost molt elevat cada vegada que se n’havien de comprar. Així que actualment l’ajuntament en preserva un joc especialment per al ball i un cop aquest acabat, es tornen a guardar per l’any següent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Pineda s’introduí el costum de que fossin les dones les que triaven la parella amb qui volien ballar. Avui en dia, les parelles, ja establertes, s’afegeixen a la passejada i volten la plaça, després hi ha les sis tirades amb el cos principal del ball i un passeig final.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les tirades de ball es dansen amb punt pla de cara i esquena i, de vegades, una mica saltat els homes, punt de perdiu les dones i un punteig amb una mica d’aire. Tots els balls de Pineda, inclòs el Contrapàs, eren ballats per parelles. I si bé antigament es ballava amb una cobla de tres quartans, coixinera, flabiol, tamborí i cornamusa, actualment es balla al so d’una cobla. </span></span></span></span></span></p> | 41.6275300,2.6894700 | 474133 | 4608469 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98195-28001.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’almorratxa és un vas de vidre o de terrissa decorat i ornamentat amb cintes de colors o amb flor. En les danses tradicionals catalanes, conté aigua aromatitzada per perfumar les noies que dansen. El seu origen sembla ser àrab, i hauria estat introduït a Catalunya, i especialment a la comarca del Maresme, durant les incursions a les costes maresmenques entre els segles XIV al XVI. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 98196 | Ball Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-2 | <p>MASSA i PUJOL, Pompili (1990). <em>Dansar a Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). 'La Dansa de Pineda', dins <em>Balls i Danses del Maresme</em>, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.</p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball pla és un ball obert, sense limitació de parelles, en el que hom pot entrar i sortir en qualsevol moment amb la única condició de cridar “Rístol”, alhora que el fa fer a la balladora a tall de salutació a les altre parelles. </span></span></span></span></span>La balladora duu vano.</p> <p>Té dues parts ben diferenciades. L’una de moviments més reposats i l’altra amb moviments més saltats. El cos del ball consisteix en tres figures. Dues són reposades i la tercera és la saltada pels homes, mentre que les dones es mouen amb placidesa. El ball dura com tantes ganes hi ha. Al final, es repeteix el passeig acompanyat d’un moviment de cloenda. La melodia és una versió d’ ”El bon caçador”. Transcrivim el ball per no perdre’n cap detall, segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990):</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“PASSEIG:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb la mateixa melodia del ball es fa el passeig, que dura tantes tirades com calguin mentre hi hagi parelles que hi vulguin prendre part.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es passeja de bracet a una passa per compàs. Els homes porten una almorratxa plena d’aigua d’olor a la mà esquerra a l’alçada de l’espatlla i les dones es venten. A la fi del passeig les parelles se saluden. A fi d’unificar les maneres de saludar, cal que l’home saludi amb el peu dret i la dona amb el peu esquerre i després el ball comença.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PRIMERA FIGURA (una tirada): </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-11 Agafats de les mans de parella, es fa punt pla de cara i d’esquena, començant de cara i avançant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12 Salutació: la dona amb el peu esquerre i l’home amb el peu dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-16 Punt pla de cara i d’esquena, avançant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>17-18 Rístol</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SEGONA FIGURA (1 tirada): </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-11 Passeig agafats de bracet, fent una passa per compàs. En aquest moment les dones es tornen a ventar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12 Salutació amb el peu dret a davant alhora que s’agafen de mans de parella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-17 Agafats de mans de parella, fan una volta sobre el seu eix amb punt pla de costat i avançant en sentit horari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>18 Se saluden marcant el peu dret a davant</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERCERA FIGURA (una tirada):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dones</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-12 Amb la mà esquerra a la faldilla i amb la dreta ventant-se, giren sobre el propi eix, en sentit horari, fent punt pla de costat i avançant un quart de volta cada 3 compassos. A la caiguda del compàs 12, saluden amb el peu dret a davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Homes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-12 Volten la balladora, de cara, fent punt pla saltat i també avançant en sentit horari un quart de volta cada 3 compassos. A la caiguda del compàs 12, saluden amb el peu dret a davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-17 Agafats de mans de parella, fan una volta sobre el seu eix amb punt pla de costat i avançant en sentit horari. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>18 salutació amb el peu de dintre de la parella a davant</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PASSEIG I FINAL</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PRIMERA TIRADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-18 Les parelles es tornen a agafar de bracet i passegen talment com abans de començar el ball. Les dones es tornen a ventar. A la fi del passeig les parelles se saluden amb el peu de dintre: el dret per als homes i l’esquerre per a les dones.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-11 Agafats de mans de parella, s’avança fent punt pla de cara i esquena</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12 Salutació amb el peu dret a davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-14 Rístol en què la dona es desplaça per fer una sola rotllana tots els balladors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>18 Es tanca una rotllana i se saluda al centre.</span></span></span></span></span></p> | 08163-281 | Plaça de Catalunya, núm. 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda de Mar ha pogut preservar les danses antigues gràcies al treball de la folklorista Sara Llorens (1888-1955), que recollí costums, llegendes i tradicions, cançons i balls del Maresme, i en concret de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pompili Massa (1990), materialitza el recull de totes elles. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls. </span></span></span></span></span></p> | 41.6274600,2.6893100 | 474120 | 4608461 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28106.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96925 | Barca 'La Perla' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barca-la-perla | XXI | <p>Barca de pescadors situada al centre de la rotonda que hi ha a la confluència de l'avinguda de Montserrat amb el passeig Marítim, que conforma la plaça de l'Estació.</p> <p>La barca porta el nom de <em>La Perla</em> i la matrícula és 7B4892.</p> <p>En una plaça encastada en una pedra s'hi pot llegir: ' Ajuntament / de Pineda de Mar / Les Peixateres de la Vila de Pineda / En agraïment al treball i esforç que durant / dècades han dut a terme a Pineda de Mar/ 219 NOIES EMPLOIES EN VENC '. Seguit d'una partitura extreta del cançoner de Sara Llorens. A continuació la lletra de la cançó que diu: 'Noies emploies en venc / a dos i a tres la sardina; / barats que semblen tonyines / i el pagell el venc a deu'. A sota: 'Cançoner de Pineda. Sara Llorens / Pineda de Mar, 28 d'agost de 2011'.</p> | 08163-150 | Plaça de l'Estació | 41.6224006,2.6930401 | 474429 | 4607899 | 2011 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15005.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96981 | Bases de premsa de can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bases-de-premsa-de-can-comas | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVII-XVIII | <p>Enfront de la masia de can Comas, a banda i banda del portal rodó d'entrada i sota les finestres reixades de la planta baixa, s'hi troben dues bases de premsa per a vi, fetes de pedra granítica, procedents de l'antic celler de la casa.</p> <p>També s'anomenen bases de trepig, cassola o pica i es feien manualment per picapedrers. La motllura era per encaixar-hi la premsa i l'orifici o boixa central, era per on s'escolava el vi i anava a parar al cup.</p> | 08163-156 | Plaça de Catalunya, núm. 3 | <p>L'edifici originari és del segle XVII, constava de dos edificis, un annex cobert i un pati. La família propietària de la finca, provenia d'una nissaga de pagesos documentada des del segle XIV. Part de la família, a partir del segle XVII es traslladen a la vila. Així, els Comas de Munt es converteixen en els Comas de Plaça.</p> <p>A mitjan del segle XIX deixen de residir-hi i fins l'any 1925 hi viuen els masovers. Abans de passar a mans municipals tingué diferents funcions. L'any 2006 s'inaugura com espai cultural.</p> <p>La plaça de Catalunya, on es troba, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la Vila, construïda on s'aixecava l'antic hostal.</p> | 41.6273127,2.6895023 | 474136 | 4608445 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15603.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96941 | Bellaombra del passeig Marítim 'L'Arbre Verd' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellaombra-del-passeig-maritim-larbre-verd | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). <em>Guia del medi natural de Pineda de Mar.</em> Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). <em>Guia dels arbres dels Països Catalans</em>. Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). <em>Guia d’arbres per a nois i noies</em>. Cossetània Edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Sant Fost de Campsentelles: Editoral Blume. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La bellaombra o ombú (<em>Phytolacca dioica</em>) està situada en el passeig Marítim de la població, en una rotonda </span></span>a l’alçada del carrer Moragas i Barret. Està protegida per una vorera perimetral pintada de color vermell i blanc i per un seguit de posts de fusta amb un cordó a tot el voltant. També s’acompanya d’un cartell informatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un arbre originari de l'Amèrica del sud i, tot i que en diuen arbre, aquest espècimen és en realitat una planta herbàcia de grans dimensions, que s’adapta molt bé, sobretot a la vora del mar. Pot arribar a tenir una alçada d'entre 8 i 12 m. La seva soca és molt ample, d’uns 6 a 6,5 m. de perímetre, amb nombroses arrels visibles que s’estenen lateralment i prenen formes particulars al voltant del tronc. És aquí on conté les seves reserves d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La brancada es desenvolupa a baixa alçada, amb la qual cosa dona una imatge de capçada globulosa i frondosa. Les fulles són alternes, simples i ovals, amb un color verd clar. Mesuren entre 5 i 15 cm. de llargada per 2,5 a 7,5 cm. d'amplada. És una planta perenne però si la temperatura és molt baixa a l'hivern pot arribar a perdre les fulles. Els fruits són carnosos i tenen un color verd groguenc. Floreix a partir del mes d’abril i fins el juny. </span></span></span></p> | 08163-154 | Passeig Marítim , s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La memòria popular conta que el pinetenc Joan Llorens i Horta (1844-1899) va dur-lo de l’Argentina en el transcurs del darrer terç del segle XIX i el plantà en l’indret que es coneix, vora del mar, en les terres que llavors eren propietat de la família Serra-Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta planta no s’ha tocat mai i en començar a edificar aquest sector del municipi es protegí.</span></span></span></span></span></p> | 41.6214739,2.6907706 | 474239 | 4607796 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15404p1630324.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En les regions natives, se l’anomena ombú, que prové del guaraní i significa bella ombra. En alguns països se la considera una planta invasora. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 97800 | Benedicció de l'aigua de mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-de-laigua-de-mar | XIX-XX | Només es conserva documentalment. | <p>Antigament, entre finals del segle XIX i principis del segle XX, els pescadors de Pineda de Mar tenien el costum de beneir l'aigua del mar. Es realitzava pel mes de maig i es feia per assegurar una bona collita de peixos a l'igual que les benediccions que es feien el dia de la Santa Creu, el 3 de maig, pretenien assegurar una bona temporada sense tempestes que malmetessin les collites dels camps.</p> <p>D'aquest costum, només ens han arribat unes referències documentals del diari <em>La Costa de Llevant</em> que adjuntem a continuació:</p> <ul> <li>'Com de costum, lo dia de l'Ascenció va ferse la professó de rogativas anant a benehir lo mar. Lo passeig y'l barri de mar estaban encatifats ab flairosa ginesta, rosas y altres flors y las finestras engalanadas ab domassos y altres robas' (La Costa de Llevant, 24 de maig de 1903).</li> <li>'Se celebrá com tots los anys la d'anar a benehir l'aygua de mar' (La Costa de Llevant, 3 de juny de 1905, pp. 14).</li> <li>'Ab gran concurrència de maynada ab banderas y pendons se celebrá la acostumada y tradicional d'anar a beneir l'aygua de mar' (La Costa de Llevant, 30 de maig de 1908).</li> </ul> | 08163-236 | Pineda de Mar, s/n. | 41.6212890,2.6948047 | 474575 | 4607775 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 96711 | Biblioteca popular, Espai Sara Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-popular-espai-sara-llorens | <p>AA.DD. (2002). <em>Els Arquitectes de Gaudí [F, Berenguer, J. Rubió, J. M. Jujol, D. Sugrañes, J. F. Ràfols, F. Quintana, C. Martinell, J. Bergós, I. Puig Boada, L. Bonet Garí]</em>. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.</p> <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> <p>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A.; [LACUESTA, R.] (1985a). «El Noucentisme: Biblioteca Popular Serra i Moret de Pineda de Mar». <em>32 Monuments catalans</em>. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 235-295.</p> <p>MAÑÀ, Teresa (2007). <em>Les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya</em>. Barcelona: Diputació de Barcelona-Pagès Editors.</p> | XX | <p>Edifici construït l'any 1922 per acollir la primera biblioteca pública de Pineda de Mar, sota els auspicis de la Mancomunitat de Catalunya. Com d'altres biblioteques de l'època s'inspirà en l'arquitectura del Renaixement, representant una tendència classicitzant del Noucentisme.</p> <p>Es tracta d'un edifici aïllat d'una sola planta rodejat d'un petit jardí. Inicialment constava d'un vestíbul, sala de lectura, un despatx i un lavabo. La façana principal és del tot simètrica; està composta de tres llenços verticals, emmarcats per quatre pilastres encoixinades coronades amb capitells jònics.</p> <p>A l'entrada principal destaca un porxo, format per un gran arc de punt rodó que descansa sobre unes impostes motllurades, les quals reposen sobre sengles pilastres i dues columnes exemptes, amb base i capitell jònic. El llenç central és coronat per un frontó triangular de timpà llis. Els llenços situats a cada banda del porxo són gairebé cecs, amb un petit ull de bou vertical de forma el·líptica. Les façanes són coronades per baranes de balustres i pilars amb boles ornamentals, que ressegueixen el perímetre de tot l'immoble.</p> | 08163-15 | Plaça de les Mèlies, núm. 21 | <p>El centre de lectura de Pineda es va consolidar gràcies l'escriptora i folklorista Sara Llorens Carreres, qui va convèncer al seu espòs i aleshores alcalde, Manuel Serra i Moret, de la necessitat de disposar d'aquest espai. La proposta fou ben acollida pel consistori i l'any 1916 acordà per unanimitat sol·licitar la construcció d’una biblioteca acollint-se a les bases publicades per la Mancomunitat de Catalunya. És una de les primers biblioteques populars construïda sota els seus auspicis.</p> <p>La primera pedra es va col·locar el 29 d’octubre de 1917, amb la presència d’Eugeni d’Ors, i es va inaugurar el 25 de juny de 1922, amb l'alcalde Serra i Moret. L'arquitecte fou Lluís Planas i el constructor de l'obra fou Josep Codina Martorell. L'edifici fou ampliat els anys 1980-1982.</p> <p>Per error, la bibliografia de la dècada de 2000 ha atribuït l'autoria de l'edifici a Isidre Puig Boada, que va ser arquitecte municipal de Pineda. A l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona es conserven plànols signats per Lluís Planas el maig de 1920.</p> | 41.6256734,2.6899526 | 474172 | 4608263 | 1922 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1505_0.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-11-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Planas Calvet i Josep Codina Martorell | L'inici del desenvolupament urbanístic i social era un fet a principis del segle XX. Els canvis es van accelerar per la pressió d'una primera onada migratòria. Però la urbanització va ser lenta. El cas de la plaça de les Mèlies n'és un exemple, ja que fins ben entrats els anys 40 del segle XX, entre la biblioteca, inaugurada l'any 1922, i la plaça Catalunya, on hi ha el consistori, hi havia un camp obert. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96808 | Búnquer de la platja de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-platja-de-la-riera | <p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). <em>La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)</em>, pp. 334-335. Tesi doctoral.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii. (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. </p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, pp. 33-36.</p> | XX | <p>Fortí o búnquer de la Guerra Civil espanyola en forma de caseta. Es troba situat davant del passeig de la Marina i al costat esquerre del torrent del Correu. És de planta rectangular i amb una coberta a dues aigües. La seva morfologia el diferencia de la resta de fortins, no només de Pineda de Mar, sinó també dels existents a les poblacions veïnes. Tot i així, el gruix de les parets i la tipologia de les obertures laterals, adients per a millorar la vigilància cap a l’exterior i protecció del seu interior, reforça el fet de tractar-se d’un edifici d’ús defensiu. </p> <p>La data de construcció d’aquest fortí, és el 20 de setembre de 1937, segons Adrià Cabezas (2013), que també ens diu que: '<em>entre les posicions defensives es construirien dos nius de metralladores, un a la caseta de carrabiners, situada al quilòmetre 50,350 de la via del ferrocarril, a la platja dels pescadors i un altre niu de metralladores per dues màquines situat al quilòmetre 49 de la carretera</em>'.</p> <p>L’ús actual de l’edificació és el de magatzem municipal i de l’agrupació de petanca, que utilitza les instal·lacions de pràctica d’aquest esport existents a la part anterior de l’edifici.</p> | 08163-88 | Platja de la Riera - rierany del Correu. | <p>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</p> <p>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el Menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</p> <p>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</p> | 41.6176700,2.6785300 | 473218 | 4607378 | 1937 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8805.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els búnquers documentats físicament dins el terme municipal de Pineda de Mar són tres:- el de la Platja de la Riera - rierany del Correu,- el de la platja dels Pescadors (cobert per la sorra de la platja i que només és visible actualment la coberta, a excepció de quan hi ha temporals),- el de la platja dels Pins, que no es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96809 | Búnquer de la platja dels Pescadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-platja-dels-pescadors | <p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). <em>La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)</em>, pp. 334-335. Tesi doctoral.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii. (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. </p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, pp. 33-36.</p> | XX | Només és visible la coberta perquè està cobert per la sorra de la platja, a excepció d'èpoques de forts temporals. | <p>Aquest fortí o búnquer es troba situat aproximadament davant del carrer Pintor Fortuny i la plaça Sara Llorens. Com que es troba situat en un indret on els temporals marítims de llevant l’afecten molt, només és visible quan un temporal enretira la sorra de platja que acostuma a cobrir-lo.</p> <p>És de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) no són visibles, però per fotografies antigues i per similitud amb molts d'altres sabem que la porta d'entrada és al darrera i que té dues espitlleres. La part externa de la coberta és lleugerament còncava. El material constructiu és el formigó armat i eventualment amb riells de ferro per a col·locar-hi el niu de metralladora.</p> <p>Per aquest fortí existeix una possible data de construcció. En un dels laterals es pot llegir la data «20 - 9 - 3...», la darrera xifra no queda definida essent el 7 (1937) una possibilitat factible tenint en compte la documentació consultada i informacions orals. L'estructura i materials de construcció d'aquest fortí són molt similars al que es troba en bon estat de conservació a la platja de les dunes de Santa Susanna.</p> | 08163-89 | Platja dels Pescadors, s/n | <p>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</p> <p>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el Menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</p> <p>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</p> | 41.6200400,2.6875200 | 473968 | 4607638 | 1937 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96809-8905forti-15032020-5arxiu-municipal-pineda.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els búnquers documentats físicament dins el terme municipal de Pineda de Mar són tres:- el de la Platja de la Riera - rierany del Correu,- el de la platja dels Pescadors (cobert per la sorra de la platja i que només és visible actualment la coberta, a excepció de quan hi ha temporals),- el de la platja dels Pins, que no es conserva. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96732 | Ca l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhorta | XVI-XXI | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Ha estat reformada, conservant les parts més destacades de la façana, com són el portal d'entrada, d'arc escarser o la finestra biforada amb columneta i arquets lobulats, amb basament i capitell corinti. Els brancals acaben amb una imposta amb rosetes ornamentals.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc, amb un sòcol. La façana està coronada amb un doble tram de balustrada.</p> | 08163-26 | Carrer Ciutadans, núm. 8 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la centralitat al camí Ral.</p> | 41.6277892,2.6896656 | 474150 | 4608498 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2603.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98183 | Ca n'Oliver de Sitjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliver-de-sitjar | <p>FORMAROLI, Claudia i ROMERO, Laura (2017). <em>Canvi d'ús a escola granja de la masia l'Oliver de Can Sitjar</em>. Treball de Fi de Grau en arquitectura tècnica i edificació de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XXI | <p>Ca n'Oliver de Sitjar es troba als peus del vessant oriental del turó de Montpalau, al vessant dret de la riera de Pineda. Es tracta d'una masia de llarga tradició però que ha estat molts anys abandonada i darrerament s'ha fet una reforma considerable. Al no poder accedir-hi es fa difícil fer-ne una avaluació. Però es troba en l'eix principal que durant molts segles ha dominat aquest territori vinculat a Sant Pere del Riu; amb finques tan importants com mas Cànoves o Sant Jaume. A més, el nom de Sitjar denota la possibilitat de relacionar-se amb elements de producció agrícola (emmagatzematge del gra).</p> <p>L'edifici és un conjunt de volums de diferents dimensions que es van adaptant al terreny, generant espais molt diversos i oferint vistes a mar i muntanya segons la seva orientació. Degut a l'acusat desnivell del terreny, es van generant una sèrie de nivells en l'edifici soterrats, semisoterrats i exteriors, podent-los simplificar en planta semisoterrani, planta baixa, planta primera i planta segona (Formaroli i Romero, 2017).</p> | 08163-275 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | <p>Segons Formaroli i Romero (2017), els orígens de la casa remunten al 1800 aproximadament, quan era la típica masia on vivien els masovers que s'ocupaven de les oliveres que tenien en tota la superfície de la parcel·la, d'aquí el nom de l'oliver de can Sitjar. Però sembla més aviat la data de la darrera gran reforma. Anys més tard, el cultiu principal fou la vinya, fins l'arribada de la fil·loxera, cap a l'any 1880, obligant als masovers a canviar la tipologia de cultiu, i convertir els terrenys en camps de regadiu i conreu, utilitzant la masia com a residència dels masovers i com a magatzem per a les collites. En aquest moment, sorgeix la necessitat de tenir treballadors per ajudar al conreu dels camps, els quals passaren a viure també a la masia, provocant així una de les grans modificacions principals de l'edifici, la creació de totes les particions interiors amb la finalitat de crear-hi estances. </p> <p>Fins fa uns trenta o quaranta anys que es varen deixar de conrear els camps, i es destinà la casa per a la família i com a magatzem agrícola fins a final dels anys 90. Des de llavors fins a l'actualitat, la masia ha estat abandonada.</p> | 41.6419663,2.6771205 | 473110 | 4610076 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98183-27501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98183-27502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98183-27503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98183-04caloliversitja1970.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s'ha pogut accedir a la finca. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96740 | Cal Coronel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coronel | XIX | <p>Casa d’estil neoclàssic de l’any 1870, construïda per Fernando de Gispert, un coronel retirat. La construcció de la casa s’emmarca en la creació del primer eixample de Pineda, que sobrepassa dels límits de la primera urbanització al voltant del camí Ral.</p> <p>És de planta quadrangular i presenta un joc de volums de diferents alçades que tenen com element més destacat el seu coronament amb barana de balustres de terra cuita, material que s'utilitza també en els detalls ornamentals de les finestres de la façana.</p> <p>Sobre la base d'un volum de planta quadrada, i d'una única planta, s'aixeca un segon volum, en forma de 'T' que afegeix dos nous pisos. Finalment, sobre aquest segon volum, s'aixeca una torre mirador amb un nou pis i acabament amb coberta plana.</p> | 08163-34 | Carrer Girona, núm. 3 | <p>Construcció de l'any 1870 promoguda per Fernando de Gispert, un coronel retirat. </p> <p>El segle XX, a causa de l'increment de la població, es trenca amb l’urbanisme estructurat en doble T, format pel camí Ral i el carrer del Mar.</p> <p>Al padró de 1880 hi constaven 14 carrers, mentre que l'any 1935 n’apareixien 36. Degut a aquest increment, l’Ajuntament va aprovar el projecte de reordenació de la vila de l’arquitecte Puig Boada.</p> | 41.6247281,2.6922324 | 474362 | 4608158 | 1870 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96740-3401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96740-3402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96740-3403.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fernando de Gispert (promotor) | Està envoltada per un jardí, on destaquen dues magnòlies i a la façana principal, dues palmeres. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96708 | Cal Sant Pare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-pare-0 | <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVI-XX | <p>Casal senyorial ubicat al carrer de Ciutadans, cantonada amb el carrer de l'Església, i format per la unió de dos edificis, però la part més antiga és la dreta.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos i s'ha restaurat modernament. Conserva un gran portal dovellat i finestres amb llinda, ampit i brancals de pedra. Els finestrals de la planta baixa, de grans dimensions i alguns de la planta noble, estan protegits amb reixes de ferro ben treballades. Cal destacar-hi les dues finestres esculpides de tradició gòtica.</p> <p>Els elements originals són la gran porta dovellada, la finestra que hi té al damunt i la finestra gòtica de l'esquerra.</p> | 08163-12 | Carrer Ciutadans, núm. 28 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, a redós de la sagrera. </span></span>Les sagreres eren un espai de protecció, de 30 passos al voltant de l’església, on quedava prohibida tota violència sota pena d’excomunió. El fet que la sagrera fos un espai segur, va fer que aviat pagesos i mercaders aprofitessin per a construir les seves cases molt a prop, i així poder-se refugiar en cas d’emergència.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més de la proximitat amb la sagrera, els habitatges es van establir al llarg de l’antiga Via Augusta, en aquest moment ja convertida en el camí Ral; que, posteriorment, es converteix en els actuals carrers Major, Ciutadans i de Sant Antoni. Amb les cases establertes a banda i banda de la via de comunicació, formant una franja estreta i allargada.<br /> <br /> Les cases que es construeixen són de planta baixa o planta baixa i pis, amb la teulada a dues aigües i el pati al darrere. El pati interior era utilitzat com a hort i la majoria de cases tenien un portal ample per l’entrada carros i / o cavalls.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El nucli primigeni de Pineda tenia, l’any 1497, uns 32 focs. Cada foc era una casa habitada per una família. A partir del segle XVI, deixa d’usar-se el topònim de sa Boada o sa Buada i el de Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumeix el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</span></span></span></span></span></p> | 41.6280472,2.6903106 | 474203 | 4608527 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1204.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El nom de cal Sant Pare es deu a que hi visqué el poeta i recitador popular conegut amb el nom de Pep del Sant Pare. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96710 | Cals Alabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cals-alabau | XIX-XXI | <p>Edifici entre mitgeres, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>S'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa ens trobem un establiment comercial que ha transformat l'entrada original i la finestra que tenia al costat, però manté els emmarcaments de pedra. A les plantes superiors es repeteix un mateix esquema: un balcó, amb barana de ferro i una finestra al costat. Totes les obertures són de llinda recta i emmarcaments de pedra.</p> <p>El parament de la façana és llis i arrebossat. Té un sòcol de pedra. Entre planta i planta hi trobem una petita motllura de banda a banda i en els laterals una faixa vertical que sobresurt. El coronament és una cornisa volada.</p> | 08163-14 | Carrer Ciutadans, núm. 1 | 41.6278177,2.6893434 | 474122 | 4608501 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1404.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96897 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-35 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XI-XXI | <p>El primer nucli urbà de l'actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>Aquesta fou la principal via de comunicació fins que s'obrí <span><span><span>l’actual N-II, coneguda inicialment com la reial, entre 1860 i 1862. Va fer perdre la funció que havia fet fins llavors. Els noms que es van assignar a la N-II foren carrer de La Riera i de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu pas hi trobem habitatges senyorials i d’altres més humils. També comerços i tallers. El 1914 es documenta un constructor de carros, al número 22, un veterinari, al 34, un baster al 51, dues botigues de queviures al 65 i 83 i un ferrer al 66. El 1931 s’instal·la una farmàcia, al 28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major als anys 30 del segle passat encara era de terra.</span></span></span></p> | 08163-138 | Carrer Major, carrer Ciutadans i carrer de Sant Antoni | <p>Tot i l’existència del castell i d’algunes masies aïllades, la formació del primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar no arribarà fins a la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, i amb la formació de <em>la pobla de Sa Boada</em>, primer nucli urbà al voltant de l’església de Santa Maria de Pineda<em>.</em></p> <p>És possiblement aquest primer poblament situat a les parts altes del territori que podria donar origen al nom de la població, Pineda, esmentat per primera vegada l’any 947, amb el topònim <em>Pineta</em>, que en llatí significa lloc elevat.</p> | 41.6276203,2.6891918 | 474110 | 4608479 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13806.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96760 | Can Ballester | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ballester-0 | XIX | <p>Can Ballester és un mas que ha quedat encaixat a l'angle format pel carreró de la plaça i el carrer de l'Església, que originàriament rebia el nom de carrer d'Irlanda. Abans, com es pot veure a la fotografia en blanc i negre, de F. Ballester, al davant tot eren camps de conreu.</p> <p>Destaca la façana de ponent, amb un magnífic portal rodó amb grans dovelles i la finestra geminada a la planta pis. Aquest cos és de planta rectangular i la coberta és a un vessant. S'adossa fent angle amb un altre cos, de planta rectangular, de planta baixa i pis, més gran.</p> <p>Destaquen dues pedres de molí ubicades en els laterals de l'antiga entrada dels carros al barri del mas.</p> | 08163-54 | Carrer de l'Església, núm. 92 | <p>El carrer Església, inicialment anomenat carrer d'Irlanda, es va obrir com a camí veïnal l'any 1881 i el seu traçat anava des del carrer del Progrés fins els patis posteriors de les primeres cases del carrer de Sant Antoni.</p> <p>L’hort de can Ballester es va dedicar, com molts altres camps de conreu de Pineda, a la producció de patates per a l’exportació. Les propietats de la família, que s'estenien per diverses zones del terme municipal, comprenien també camps sembrats de vinya que van permetre la producció de vi, i també vi ranci.</p> | 41.6277500,2.6909420 | 474256 | 4608493 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96760-5403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96760-5404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96760-5401_0.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El portal rodó i la finestra geminada a la planta pis són sobreposats, no són originaris de l’edifici. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96741 | Can Basart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basart-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Torre d'estiueig, envoltada de jardí, de línies classicistes, formada per un cos principal de planta rectangular i un cos més elevat, a mode de torre. El cos principal consta de semi soterrani, planta baixa i golfes altes, fruit d'una inclinació de la coberta superior a la normal, que deixa espai per a una terrassa a la façana frontal i una altra a la posterior. La coberta és a quatre aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La torre, de secció quadrada consta de planta baixa i pis, amb coberta piramidal.</p> <p>Destaca el coronament ondulat de la façana de migdia i l'acabament en ràfec que separa la planta baixa de les golfes i, per tant, queda per sota la barana de la terrassa formada a les golfes. També destaca la tribuna que sobresurt de la planta baixa de la torre.</p> <p>L'accés a l'entrada es fa superant una escalinata. Destaca la decoració de la porta, de caire renaixentista, emmarcada per dos pilars estriats amb capitell jònic que sustenta un arquitrau coronat amb relleus florals.</p> | 08163-35 | Carrer del Consolat de Mar, núm. 5 | 41.6232559,2.6952000 | 474609 | 4607993 | 1915 - 1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3503_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3504_0.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També és coneguda com La Torre d'en Krutter. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96707 | Can Benet o ca l'Enric Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-o-ca-lenric-benet | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVI-XXI | <p>Ca l’Enric Benet és una casa entre mitgeres del segle XVI, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis.</p> <p>Destaca el portal de punt rodó dovellat, escapçat per una construcció moderna. A la planta pis, destaca el finestral d’arc conopial de tradició gòtica, que incorpora mascarons i impostes treballades de notable interès artístic. La llinda és esculpida amb decoracions florals i geomètriques. De l'arc surten quatre grups de nervis, i en cada un d'ells hi ha esculpit el cap d'un àngel o querubí. Els brancals acaben amb impostes decorades amb motius vegetals de fulles d'acant.</p> | 08163-11 | Carrer Major, núm. 1 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa, i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral, canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6275001,2.6890855 | 474102 | 4608466 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1103.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per fotografies antigues conservades a l'arxiu municipal podem saber que la casa del número 3 tenia un portal ample d'arc escarser a la planta baixa. A la planta pis, hi havia una altra finestra d'estil gòtic d'arc conopial. Tant una casa com l'altra pertanyien a la família Marquès i eren botigues. En la casa del número 1 s'hi venia pa i a la del número 3, queviures.La construcció del bloc de pisos actuals també va malmetre part del portal rodó del número 1, on s'hi ha fet una nova entrada d'accés a la planta pis. | 95|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96738 | Can Bertomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertomeu | XX | <p>Torre del tipus casa-jardí per estar als quatre vents i envoltada de jardí, tot i que a la façana de llevant queda un espai molt estret a causa de la construcció veïna. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de pavelló amb teules àrabs, i destaca una torre mirador a la part central, amb coberta piramidal.</p> <p>La façana destaca per la combinació de l'arrebossat llis amb el maó vist, present a la cornisa i a l'emmarcament poligonal de les obertures, la qual cosa li proporciona un aire vagament modernista.</p> <p>Un muret delimita amb la via pública. És de paredat mixt amb coronament de rajols de color groguenc de forma triangular. Disposa de dues portes d'accés, una petita al costat esquerre i una més gran per a vehicles al costat dret. Ambdues estan delimitades per pilars de maó vist amb coronament piramidal esglaonat de maons.</p> | 08163-32 | Carrer de Jaume Balmes, núm. 3-5 | 41.6254832,2.6893206 | 474120 | 4608242 | 1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3203.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Joaquim Raspall i Mayol | En el seu jardí es documenta un refugi de la Guerra Civil espanyola que no s'ha pogut visitar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96703 | Can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canoves | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc; pp. 323, 326 - 330.</span></span></span></span></p> | XIII-XXI | <p>Masia situada als peus del turó de Montpalau i al vessant dret de la riera de Pineda, des d'on domina una bona extensió d'aquesta. Està composta pel cos principal de la masia adossada a una torre de guaita, fent un angle recte i annexos, que es corresponen amb antigues dependències agrícoles, com pallisses i corts. El cos principal, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Pel seu costat dret, s'adossa mitjançant un cos de planta baixa i dos pisos a la torre de guaita. A la planta baixa d'aquest cos hi ha la capella de la casa.</p> <p>La façana de la masia, orientada a ponent, s'estructura a partir d'un eix central i un altre de lateral, a la seva esquerra. L'eix de la dreta queda tapat pel cos addicional adossat en angle recte. A l'eix central, destaca el portal rodó dovellat i, seguint el mateix eix, hi ha una finestra a cada planta, amb l'ampit, els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. Les dues tenen la llinda recta. Al primer pis del costat esquerre de la façana, s'obre una finestra però la del costat dret queda tapada pel cos adossat de planta baixa i dos pisos.<em> </em></p> <p>Al costat s'alça una torre de plata quadrada, aixecada a partir de l'atac del pirata Dragut. Consta de planta baixa i dos pisos coberts amb voltes, comunicats a través d'una escala de cargol. Totes les finestres tenen la llinda i els brancals fets amb grans carreus de pedra ben treballada. Destaca la finestra de la primera planta, d'estil gòtic amb arcs conopials, on destaquen a l'intradós, dues cares antropomorfes, una dona i un home.</p> <p>El cos que uneix la torre de defensa i la masia és de planta baixa i dos pisos, amb la coberta que desaigua a la part posterior. A la planta baixa hi trobem la capella de la casa. S'estructura a partir d'un únic eix de verticalitat, definit a la planta baixa per una porta i a les plantes superiors per sengles finestres. Totes les obertures són de llinda recta, de pedra, igual que els brancals i els ampits de les finestres.</p> <p>Hi ha altres cossos annexos: corrals de bestiar petit, estables de bestiar gran, tres cossos independents i la pallissa o graner. Dels cossos aïllats cal destacar el graner, edificat també durant el segle XIV, amb dues naus separades per un mur de pedra, cobertes amb teulada a doble vessant i obertes amb dues grans arcades de pedra, damunt les quals hi ha finestres rectangulars amb llinda i brancals de pedra.</p> <p>També hi ha una mina d'aigua, que fou escapçada per construccions modernes, però que alimentava la bassa que hi ha al costat.</p> | 08163-7 | La Mora, s/n. | <p>La primera referència documental de la casa data de l'any 1148.</p> <p>L'any 1215 el senyor de la casa, que era de franc alou, era el cavaller Berenguer de Canovis. Durant l'Edat Mitjana només existia l'edifici de la masia però després dels atacs dels corsaris turcs de l'1 d'agost de 1545, es va edificar la torre que servia de defensa, d'amagatall i de refugi; en cas de produir-se un atac, només calia enretirar els taulons de fusta que comunicaven la casa amb la torre, que esdevenia inaccessible.</p> <p>Al segle XVII es va construir una capella que unia la casa amb la torre. La propietat del mas ha estat de la família Cànovas fins al segle XVIII.</p> <p>Posteriorment ha estat propietat de les famílies Prat de Sant Julià, Casanova i Vives.</p> | 41.6393923,2.6767219 | 473076 | 4609790 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0706.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96728 | Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-5 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, trobem l'entrada en l'eix central, d'arc escarser i porta de fusta de doble batent. En els eixos laterals, hi ha sengles finestres reixades amb persianes de cordill. En el primer pis, destaca el balcó, a l'eix central, amb llosana de pedra i barana de ferro i dues finestres de llinda recta, als eixos laterals. A la segona planta es repeteix el mateix esquema que en la primera. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra treballada.</p> <p>En el parament es marquen faixes horitzontals imitant carreus posats a trencajunts. Tota la façana té un recreixement que l'emmarca, amb un sòcol a la planta baixa i faixes verticals als extrems i una faixa horitzontal sota la cornisa. Entre pis i pis, hi ha una motllura transversal de banda a banda. La façana està coronada per una cornisa dentada i un capcer curvilini.</p> <p>Ornamentalment, destaquen els esgrafiats de motius florals del capcer i de la segona planta.</p> | 08163-22 | Carrer Major, núm. 57 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6268956,2.6868804 | 473917 | 4608400 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2203.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | És la casa on van viure Sara Llorens i Manuel Serra Moret. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 98112 | Can Carreres de l'Arboceda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-de-larboceda | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | No està habitada i presenta el deteriorament formal de les façanes i elements arquitectònics com finestres i obertures que s'han tapiat amb maó. | <p>Can Carreres de l'Arboceda és la casa familiar de Sara Llorens. Actualment es troba envoltada per la urbanització homònima, en un terreny amb molt pendent. Es tracta d'un edifici als quatre vents compost per diversos cossos, amb una darrera gran reforma al voltant de la segona meitat del segle XIX. On destaca la construcció aterrassada de la finca, sobre una gran plataforma anivellada, damunt la qual es construeixen els diversos cossos.</p> <p>Destaca l'escut de les quatre barres a la façana orientada a migdia i una petita galeria de dues obertures de llinda recta. A tot just una trentena de metres a llevant d'aqueta casa, hi trobem una altra construcció molt malmesa i una era. Podria tractar-se de l'antic paller de la finca.</p> | 08163-259 | Carrer Lloret, núm. 121 | <p>No existeixen estudis sobre el mas Carreres, de Pineda de Mar, ni sobre les famílies que el van ocupar des del segle XIII. Estava sota senyoria del monestir de Sant Salvador de Breda. Si bé els habitants del mas en el segle XIII portaven el nom d’Arboceda, probablement referit a un topònim i concretament a una vall de la zona, el nom de Carrera (sovint unit al d’Arboceda), no apareix fins l'any 1336, en la persona de Pere de Carrera.</p> <p>Aquest llinatge evolucionarà vers Carreres, i es mantindrà viu fins la darrera propietària, Francisca Llorens i Carreres. Altres llinatges que apareixen als documents són els de Vall o Valls, Alemany, Cases, Flaquer, Salvador o Tió, tots ells lligats al territori de Pineda. </p> | 41.6367556,2.6546379 | 471236 | 4609505 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25906.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96744 | Can Cassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cassola | XII-XX | Es troba força enrunada, amb absències importants de la coberta i vandalitzada. | <p>Masia que, malgrat el seu dolent estat de conservació, es poden veure un conjunt de cossos, edificis i estructures que s'han anat afegit a una masia original de tres cossos paral·lels, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Curiosament, tant aquesta masia com la veïna de can Feliu de Manola, tenen l'orientació de la façana principal a ponent.</p> <p>El més destacable és el portal rodó dovellat i un contrafort situat a l'esquerra. A l'altra banda del contrafort, hi ha una finestra amb brancals, ampit i llinda de pedra. A l'eix de la dreta, tant a la planta baixa com a la planta pis, hi trobem dues finestres de les mateixes característiques; totes de llinda recta. A la façana, al costat de migdia, hi ha un pedrís.</p> <p>A l'interior es conserva un forn de pa, el rentamans del menjador i les escales d'accés al pis superior.</p> <p>En els cossos annexos que clouen el conjunt donant-li un aspecte de casa fortificada, hi trobem cups i cistes; molt possiblement destinats a l'elaboració de vi.</p> | 08163-38 | Pla de can Cassola, | <p>Aquesta masia ha sofert moltes ampliacions i modificacions amb els segles, però manté força visibles les estructures antigues. L'era i els cups testimonien una intensa activitat agrícola basada en els cereals i la vinya.</p> <p>En èpoques pretèrites devia ser una finca important.</p> | 41.6310455,2.6736608 | 472818 | 4608865 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3806.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Al sud conserva l'era i encara es veuen les restes de dos rellotges de sol pintats a la façana: un de matí i un de tarda. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96709 | Can Comas de Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-de-placa | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVII-XXI | <p>Antiga masia de la família Comas avui reconvertida en dependències municipals i seu de la Fundació Tharrats. De l'antiga masia només en resta l'aspecte exterior, doncs l'interior ha estat, en gran mesura, reformat.</p> <p>És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes; la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a la plaça Catalunya.</p> <p>La composició de la façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, destaca, en l'eix central, el portal rodó dovellat. A cada costat, hi trobem sengles finestres reixades. A les plantes superiors hi trobem tres finestres per pis, a excepció de la finestra de damunt de la porta d'entrada, totes les finestres presenten balcó, són rectangulars, amb la llinda recta i rodejades de motllura. A les golfes, trobem en l'eix central un òcul de ventilació.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de color groguenc, amb un petit sòcol de paredat. A la cantonada hi ha una fornícula amb la imatge d'un sant.</p> <p>L'original disseny de la façana, format pel poema visual on es poden llegir paraules com <em>Can Comas</em> o <em>Centre cultural</em>, és obra de Javier Mariscal.</p> | 08163-13 | Plaça de Catalunya, núm. 3 | <p>L'edifici originari és del segle XVII, constava de dos edificis, un annex cobert i un pati. La família propietària de la finca, provenia d'una nissaga de pagesos documentada des del segle XIV. Part de la família, a partir del segle XVII es traslladen a la vila. La plaça Catalunya, on es troba, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la Vila, construïda on s'aixecava l'antic hostal. Així, els Comas de Munt es converteixen en els Comas de Plaça.</p> <p>A mitjans del segle XIX deixen de residir-hi, i fins l'any 1925 hi viuen els masovers. Abans de passar a mans municipals tingué diferents funcions. L'any 2006 s'inaugura com espai cultural.</p> | 41.6272623,2.6894939 | 474135 | 4608439 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1303.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Actualment, acull els serveis tècnics i administratius de les regidories de Cultura i Participació Ciutadana, i la seu de la Fundació Tharrats d’Art Gràfic. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96750 | Can Cornet, ca l'Aromir o can Mirons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cornet-ca-laromir-o-can-mirons | XVII-XXI | <p>Masia aïllada, ara enmig d'una zona urbanitzada, de planta rectangular i que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. A la façana de ponent hi ha adossada una torre de secció quadrada, amb planta baixa i dos pisos, amb murs d'1,20 m. de gruix que correspondria amb una antiga torre de defensa. Per tant, o ha estat molt reformada o és posterior. Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, té accés mitjançant una escala de volta interior i una cúpula de rajola vidriada constitueix la seva coberta.</p> <p>De la façana principal en destaca el portal rodó dovellat, i combina finestres rectangulars amb llinda recta i emmarcades de motllura, amb finestres d'arc de mig punt, que semblen més modernes. Els murs de pedra tenen de 60 a 70 cms. de gruix. A la façana posterior hi ha una petita dependència adossada. A mà dreta de la façana principal, hi ha l'antic celler que conserva els cups.</p> <p>Malgrat una gran remodelació, possiblement del segle XVIII, tant el portal rodó com els brancals d'algunes finestres, fan pensar en un moment anterior, possiblement del segle XVII.</p> <p>També destaca un rellotge de sol situat dessota el carener.</p> | 08163-44 | Carrer Solana, núm. 6 | 41.6327916,2.6878296 | 473999 | 4609054 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-4401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-4402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-4403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-4404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-calaromircornetmirons1969.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-04-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També coneguda com ca l'Aromir, que és el nom més antic, pel comte d'Aromir, antic propietari.També és coneguda com can Mirons, denominació que correspon a la deformació del cognom Miarons. Salvador Miarons Ferrer fou marit d'una de les filles de la família Aromir, Rosa Aromir Saurí. Aquesta referència consta a un document de 1825 de llicència d'embarcament del matrimoni amb els seus fills amb destinació a San Juan de Puerto Rico, on es dedicaven al comerç. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96705 | Can Feliu de Manola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-de-manola | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> | XV-XX | Reformada ara fa uns 10 anys pels actuals propietaris. | <p>Masia amb una estructura de tres cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a ponent, i que s'hi ha afegit un altre cos a la seva dreta i, al cantó esquerre, amb un cos que tanca el pati. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta s'estructura a partir de quatre eixos de verticalitat que no són simètrics. A l'eix principal destaca el portal rodó dovellat, damunt del qual, a la planta pis, hi trobem una finestra amb arc conopial del gòtic tardà dentat amb arquets, amb dos cares de querubins o angelets a l'intradós. Sota l'ampit, hi trobem una espitllera. En un dels eixos laterals, també a la primera planta, hi trobem una altra finestra gòtica d'arc conopial amb decoració central d'una creu i sis botons. Les altres tres finestres són de llinda recta. </p> <p>Gràcies a la planimetria aixecada per Bonet Garí (1983), sabem que a l'interior de l'entrada es conserva una gran sitja de 3 m. de fondària, perfectament conservada. També és original el primer tram de l'escala i el seu mirador trepat. A la dreta hi ha la cuina, que conserva l'aigüera original de pedra. A l'esquerra hi havien els estables i conserva una gruta o hipogeu, segons la bibliografia que es faci servir.</p> <p>A l'exterior es conserva una base de premsa de vi, feta de pedra que es trobava, originàriament, a l'entrada.</p> | 08163-9 | Carrer de Rosselló, núm. 106. | <p>Masia que conserva la seva estructura original; no ha tingut gaires modificacions, excepte les ampliacions: un cos nou a la seva dreta i, al cantó esquerre, un cos que clou el pati endavant. L'estructura de la coberta ha estat reformada amb elements més moderns.</p> | 41.6287552,2.6699771 | 472510 | 4608612 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0906.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El nom de la masia i la torre es troben escrits de formes diverses: Merola, Menola o Manola.En el cos lateral hi havia un rellotge de sol que no es conserva, però hi ha la base preparada per si un dia es vol refer. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96764 | Can Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gelabert | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XXI | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, trobem l'entrada situada a l'eix central, de llinda recta amb una porta de fusta de doble batent. En els eixos laterals, hi ha sengles finestres reixades amb persianes de llibret. En el primer pis, destaca un balcó corregut, amb llosana de pedra, barana de ferro forjat i sostingut per sis mènsules. S'hi accedeix per tres finestres amb persiana de llibret i llinda recta totes elles. A la planta de les golfes, hi trobem tres petites obertures alineades en els tres eixos de verticalitat, amb reixa de ferro forjat i arc angular. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra i llinda recta.</p> <p>El parament té un acabat estucat imitant carreus de pedra, però està dividit en tres trams, el central té un recreixement i un tractament diferenciat dels laterals. Entre la llinda de la porta i la llosana del balcó hi ha un esgrafiat de motius florals geomètrics. La façana presenta un coronament amb balustrada i un capcer central on hi figura la data de '1910'.</p> | 08163-58 | Carrer Major, núm. 11 | <p><span><span><span>L'edifici es reforma ja al 1886 i també al 1910. Per tant, és molt anterior a 1886, per les reformes documentades i per estar situat al nucli històric inicial de Pineda, proper a la plaça de Catalunya.</span></span></span></p> <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6273486,2.6888132 | 474078 | 4608449 | 1886 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96764-5801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96764-5802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96764-5803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96764-5804.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També és coneguda com a can Nebot. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96982 | Can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guinart-1 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVI-XXI | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Ha estat reformat conservant les parts més destacades de la façana, com la finestra biforada amb columneta i arquets lobulats, amb basament i capitell corinti. Els brancals acaben amb una imposta amb rosetes ornamentals.</p> <p>La planta baixa s'ha transformat per adaptar-la a nous usos. Però la planta pis s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat. En el central hi destaca la finestra gòtica i en els laterals, sengles finestres de llinda recta. El parament és de plaques de pedra imitant carreus irregulars posats a trencajunts.</p> | 08163-157 | Carrer Ciutadans, núm. 10 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la centralitat al camí Ral.</p> | 41.6278413,2.6897381 | 474156 | 4608504 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96982-15701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96982-15702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96982-15703.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96747 | Can Guri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guri-1 | XX | <p>Torre jardí als quatre vents de marcat caràcter clàssic, principalment per l'aire que li dona l'entrada porxada amb dues columnes i dos pilars d'ordre toscà, que sobresurt de la planta quadrada de l'habitatge. Consta d'una única planta amb coberta plana, a modus de terrat a la catalana amb una balustrada de protecció al seu voltant. Al centre, s'alça una torreta, també de coberta plana.</p> <p>El porxo d'entrada sobresurt d'aquest cos principal fins l'alineament amb el carrer. L'accés a la casa és a través d'una doble porta de ferro.</p> <p>També destaca el fumeral, de secció rectangular amb un coronament esglaonat amb acabament semi cilíndric de rajols de color blau i una franja de rajola valenciana de tres peces amb motius geomètrics, als costats llargs, i una peça blava, als costats curts.</p> | 08163-41 | Carrer Barcelona, núm. 9 | 41.6248083,2.6905829 | 474225 | 4608167 | 1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4105.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas | El barri de ferro forjat de l’entrada principal és obra del Taller d’Àngel Rull de Barcelona. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96751 | Can Juli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-juli | XVI-XXI | <p>Can Juli, també coneguda com can Pere de la Mina, és una masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat. Destaca l'eix central, que és el que ha conservat més elements originals, com el portal rodó dovellat, amb la dovella central esculpida, i les finestres de la planta pis i golfes. Algunes obertures s'han engrandir <em>a posteriori</em> o s'hi han afegit.</p> | 08163-45 | Carrer Ramon Casas, núm. 2 | 41.6307518,2.6903616 | 474209 | 4608826 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha tingut accés a la finca. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.