Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97008 | Zona de dunes de la platja dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-dunes-de-la-platja-dels-pins | <p><span><span><span>BLAMEY, Marjorie; GREY-WILSON Christopher (2008). <em>Flores silvestres del Mediterráneo</em>. Barcelona: Omega.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FETCHER, GRAU i REICHHOLF (1992). <em>Fauna y flora de las costas</em>. Múnic: Blume. </span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al nord-est de la franja litoral de la població hi ha la platja dels Pins, que és la franja marítima que potser té menys pressió turística i que limita al nord amb la platja de les dunes, al municipi de Santa Susanna i al sud amb la platja dels Pescadors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta franja, prou ampla, presenta un tram de terra ferma amb una plantació de pins i d’eucaliptus. Al seu costat, protegida per posts i corda perimetral s’hi ha instal·lat artificialment una zona de dunes del tipus longitudinal, en un intent de recuperació de les antigues acumulacions de sorra costaneres i de la vegetació psammòfila. La recuperació d’aquests espais permet alhora la creació d’un ecosistema únic, ja que es converteix en hàbitat essencial per a insectes, aranyes, crancs i aus marines, algunes d’elles nidificants, com el corriol camanegre i d’altres espècies d’ocells limícoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La granulometria de la sorra és de gra mitjà i les plantes exerceixen la seva pròpia influència sobre la formació de la duna, ja que el seu sistema d’arrels fixa la sorra. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Entre la vegetació més destacada, sovint considerades males herbes, podem esmentar la presència de varis exemplars de lleteresa de platja o de sorral (<em>Euphorbia paralias</em>) que juntament amb el borró (<em>Ammophila arenaria</em>), tenen un rol importantíssim en la colonització i la fixació de dunes costaneres. Aquest tipus de planta herbàcia té potents rizomes que li permeten arrelar-se en un substrat solt com la sorra i sotmès a les inclemències dels temporals marins directes. També es pot observar l’<em>Sporobolus pungens</em> i el melgó marí (<em>Medicago marina</em>), una planta de color gris a gris verdós, ramificada i postrada, que fa una floreta de color groc. També hi ha jull de platja (<em>Elymus farctus</em>), un parent del blat que tolera molt bé la sal, i el lliri de mar (<em>Pancratium maritimum</em>), el panical marí (<em>Eryngium maritimum</em>) i el rave de mar (<em>Cakile marítima</em>).</span></span></span></p> | 08163-166 | Platja dels Pins, s/n | 41.6239280,2.6987233 | 474902 | 4608067 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La majoria d’aquestes plantes sempre havien estat present a la zona costanera però a causa de l’expansió del turisme, la majoria de platges sorrenques han estat sotmeses a la sobre freqüentació durant els mesos d’estiu. Això, afegit als abocaments de sorres marines per regenerar les platges i la circulació de màquines de neteja, han acabat per eliminar el seu poblament natural. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 97009 | Xiprer del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-del-cementiri | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d'un xiprer de Monterrei o de Lambert (<em>Cupressus macrocarpa</em>) que s'ubica en el recinte del cementiri municipal, en un dels parterres de l’avinguda principal del cementiri, a mà dreta, abans d’arribar a la capella. És un espècimen d’un centenar d’anys, que mesura 22 m. d’alçada, per un perímetre de volta de canó de 4,70 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre perennifoli, que en bones condicions presenta un port piramidal mentre és jove i en forma de cúpula, quan envelleix de manera natural. El seu tronc és gruixut, amb una amplada de soca important i amb una escorça grisenca i profundament esquerdada que es desprèn en tires verticals. És endèmica de la costa central de Califòrnia emprada com a ornamental a Catalunya i resisteix molt bé al salnitre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les branques són gruixudes, amb fulles escamoses d’entre 1 i 2 mm de longitud i de color verd. Les pinyes són globoses de 8 a 14 mm de diàmetre i amb les escates mucronades.</span></span></span></span></span></p> | 08163-167 | Carrer del Consolat de Mar, núm. 39 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1930, segons queda recollit al dietari de la vila, es van traslladar les restes al nou cementiri, i l’antic cementiri es va convertir en plaça pública, tot i que és propietat de la parròquia de Santa Maria; l’actual plaça de l’Església i la plaça de Pius XII. El cementiri de Pineda acull també els difunts de Santa Susanna. L’arbre, s’hauria plantat en aquell moment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya preserva a la cartoteca digital el projecte de cementiri públic per a la vila de Pineda, que està datat a Barcelona, el 23 de desembre de 1915 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada. </span></span></span></span></span></p> | 41.6260675,2.6998715 | 474999 | 4608304 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-04foto-cabre-junqueras.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-05.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els xiprers que es troben plantats als cementiris tenen un significat espiritual i cultural profund. Aquests arbres de forma esvelta i perenne simbolitzen l'eternitat i la immortalitat i el seu ús no només és propi de la cultura cristiana sinó que és comú en altres tradicions d'arreu del món.En moltes tradicions, el xiprer representa la connexió entre el cel i la terra, i és un símbol d'elevació espiritual. La presència de xiprers als cementiris s'interpreta en el cristianisme com un pont perquè les ànimes trobin la vida eterna i la resurrecció, en una analogia amb aquests arbres frondosos i de manera ascendent. A més, la longevitat del xiprer i la resistència a la descomposició es veuen com un reflex de la vida eterna. A l'antiga Grècia, la raó per la qual es plantaven xiprers als cementiris s'explica en el mite de Ciparís, un jove que va assassinar per accident el seu cérvol domesticat. Com que se sentia culpable, va demanar al déu Apol·lo que el convertís en un xiprer per a poder plorar-lo. Des de llavors, els grecs van adquirir el costum de plantar xiprers als cementiris. També ho van fer els romans, que van consagrar el xiprer al déu infernal Plutó amb l'adjectiu “fúnebre”, significat que encara té aquest arbre avui dia. Col·locar una branca de xiprer a la porta d'una casa era símbol de mort.Més tard, ja a l'Europa medieval, el xiprer es va convertir en un símbol comú de dol. Es plantava en cementiris cristians com un recordatori de la vida després de la mort i la resurrecció, esdevenint un símbol universal de dol i esperança eterna. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 97719 | Varar i treure les barques a la platja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/varar-i-treure-les-barques-a-la-platja | XVI-XXI | <p><span><span><span>Els pobles de costa acostumaven a tenir les barques de pesca a les platges, sempre i quan no hi hagués un port o cala de refugi proper. Aquest fet comportava que l’acció de moure les barques cap al mar i viceversa es veiés dificultat per l’existència de la sorra. El sistema tradicional per moure les embarcacions ha consistit en fer-les lliscar damunt de travesses de fusta, anomenades pals, impregnades de greix, anomenat seu, que es desplacen a mesura que queden fora de l’embarcació. </span></span></span><span><span><span>Aquesta acció rep el nom de <em>varar</em>, quan es tracta d’entrar la barca a l’aigua, i <em>treure</em> quan es tracta de fer-la sortir del mar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La varada es realitzava a força de braços, en canvi, la treta es realitzava amb l’ajuda de bous i/o cavalls i aparells reductors, i a partir d’inicis del segle XX, amb l’ajuda de cabrestants mecànics. A Pineda de Mar, quan ho feien els bous, eren de cal Coix; però els dies de temporal també s'utilitzaven els bous de can Boia i també algun cavall. Cal Coix i cal Boia eren dues cases properes a la platja que formaven part del Raval de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant la varada com a la treta, tenen un moment crític per la seguretat de l’embarcació i dels pescadors que van a bord. Es tracta del moment en que la barca es troba a mercè de les onades, just al trencant. Per aquest motiu, existia la figura del paler, home encarregat de posar els últims pals en la varada i els primers pals en la treta. L’experiència d’aquests homes feia que sabessin quin era el moment oportú per garantir que l’embarcació evitava els embats de les onades al bot de l’aigua i, al mateix moment, que la barca se situés sobre dels pals per així poder desplaçar-la damunt la sorra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A Pineda de Mar, actualment encara podem observar aquests coneixement ancestrals a l’hora de moure les barques que es troben a la platja, ara ja destinades a la pesca recreativa i a la navegació a vela llatina.</span></span></span></p> | 08163-232 | Platja de Pineda, s/n. | <p><span><span><span>L'acció de varar i treure les barques damunt dels pals enseuats ha existit a Pineda de Mar d'ençà que la primera embarcació deuria arribar a la platja, que tractant-se d’un poble costaner ens podem imaginar que fou fa uns quants segles.</span></span></span></p> | 41.6218629,2.6934461 | 474462 | 4607839 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97719-23201vararmoderna.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97719-1918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97719-pescadorspineda1955-pineda.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 98|94 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 96753 | Turó de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de la Mare de Déu de la Gràcia, està situat a llevant del municipi de Pineda de Mar. Orogràficament és el darrer dels turons que componen la carena o serra de la Guàrdia. Té una alçada de 76,6 m. per sobre el nivell del mar, amb la que hi ha una distància en línia recta de 990 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els límits administratius amb el municipi veí de Santa Susanna transcorren pel vessant de ponent del turó, entre la cota 55 i la 65 que comunica amb el sector més planer. A excepció de tres edificacions habitables (a Pineda de Mar) i una a Santa Susanna, la pressió urbanística pel vessant de Pineda de Mar d’aquest espai és molt gran i només queda delimitat pel carrer de Valldemaniu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un indret d’un gran valor paisatgístic que mostra l’evolució i l’adaptació del treball de la terra als nous temps. Al capdamunt del turó hi ha l’ermita o capella de la Mare de Déu de Gràcia de la qual ja se’n té constància l’any 1751, construïda per un grup de mariners, després destruïda i finalment reconstruïda gràcies als esforços de molta gent de Pineda de Mar. Malgrat pertànyer al municipi veí, aquest indret es considera un lloc de gran interès patrimonial i paisatgístic des d’on es divisa tota la plana costanera, fins el delta del riu Tordera. </span></span></span></span></span></p> | 08163-47 | Turó de la Mare de Déu de Gràcia | 41.6340200,2.6970800 | 474770 | 4609187 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96753-p1630461.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 96754 | Turó de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-roig | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de can Roig és en realitat un tossal, una petita elevació de 32,86 m. per sobre del nivell del mar que sobresurt al bell mig del pla de can Roig, en el vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part més alta, hi ha el mas Roig o can Roig, deshabitada des de fa molts anys i construïda al damunt d’una vil·la romana datada entre els segles I aC. i VI dC. Des del punt més alt fins a l’església de Santa Maria en línia recta i en direcció a llevant hi ha 300 m., la mateixa distància que hi ha fins el camí de Pineda a Hortsavinyà, també en línia recta. En realitat, si extrapolem les construccions modernes i moviments de terres, veuríem per la cara nord, una vall que s’endinsa cap a la zona del Montnegre i el Corredor i per la cara sud, un control visual que va des de la desembocadura de la Tordera fins al turó de Capaspre, a Calella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està envoltat per hortes i parcel·les de conreu, a excepció de la franja de mar, que està urbanitzat i per on transcorre la carretera Nacional II. Està englobat dins de la vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric, ja que entre d’altres, és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics i masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. És a la falda, a la part inferior del turó de la Guàrdia on se situen les restes de l’aqüeducte de can Cua, per exemple.</span></span></span></span></span></p> | 08163-48 | Pla de can Roig, s/n | 41.6283174,2.6863041 | 473869 | 4608558 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96754-p1640989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96754-p1640992.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta petita elevació no es pot tractar només des del punt de vista natural sinó des del punt de vista arqueològic i paisatgístic, per les hortes i el valor agrari que representen. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 97575 | Trobada gegantera de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-gegantera-de-pineda-de-mar | XX-XXI | <p>Anualment se celebra una trobada de gegants a Pineda de Mar, organitzada per la colla local. Hi participen diverses colles d'arreu de Catalunya. Aquestes trobades es fan seguint el funcionament que regeix en l'Agrupació de Colles de Gegants de Catalunya (ACGC).</p> <p>La festa es fa voltant el 29 d'agost. Les colles assisteixen amb el compromís de torna-visita, això implica realitzar a més de la plantada de Gegants, cercavila, un acte de benvinguda, un berenar-sopar, i la realització d'un record commemoratiu per oferir a les diverses colles participants de cada poble o ciutat.</p> <p>La plantada es fa a la plaça de Sant Pere Pescador, des d'on comença la cercavila fins a la plaça de les Mèlies, on es fa el ball final, amb el ball de lluïment de cada colla.</p> | 08163-225 | Plaça de Sant Pere Pescador, s/n. | <p>La trobada es fa des de l'any 1986, quan s'estrenen els gegants.</p> | 41.6228113,2.6925449 | 474387 | 4607944 | 1986 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97575-dsc0030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97575-gegants-de-pineda-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 97718 | Trobada anual de puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-anual-de-puntaires-0 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX-XXI | <p>L'associació de puntaires de Pineda de Mar organitza anualment una trobada de puntaires al municipi. L'any 2024 es convertí en la trobada nacional que s'organitza des de l'Associació Catalana de Puntaires. A la trobada, que se celebra a la plaça de les Mèlies, s'hi reuneixen associacions d'arreu i paral·lelament es fa un mercat de productes relacionats amb l'ofici. </p> <p>Segons declaracions dels organitzadors, la vocació de la diada és ser una<strong> </strong>festa de la cultura popular que transcendeixi l’àmbit de les puntes. Per això, en la 37ª edició han participat la Colla de Geganters i Grallers de Pineda. La geganta Ermessenda de Montsoriu lluí el mocador de puntes de coixí que les puntaires pinedenques van elaborar conjuntament l’any passat, una peça única i de gran dificultat tècnica, amb diferents ‘punts’ i sense nusos entre si i el grup de teatre local Cia Paranys, que donaran la benvinguda a les les puntaires que arribin en tren i les acompanyaran des de l’estació fins a la plaça Mèlies.</p> <p>La cita també vol recordar la importància que va arribar a tenir el Maresme en l’àmbit de les puntes a la segona meitat del segle XVIII, quan hi treballaven prop de 5.000 dones puntaries i les puntes s’exportaven a Amèrica i a tot el mercat espanyol.</p> | 08163-231 | Plaça de les Mèlies, s/n. | 41.6263501,2.6893491 | 474123 | 4608338 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97718-p1640170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97718-p1640188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97718-p1640165.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 96697 | Torre de Manola, torre de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-manola-torre-de-santa-anna | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> | XII-XX | Es troba molt enrunada, sense coberta, amb esquerdes importants en els murs i coberta de vegetació. | <p>Santa Anna o Torre Manola és una masia als quatre vents fortificada a l'entorn d'una torre de secció cilíndrica, situada en una zona alta que domina bona part del paisatge entre els contraforts del Montnegre i la mar. El cos principal és de planta quadrada i constava de soterrani, planta baixa i dos pisos. La coberta, quan en tenia, era a quatre aigües. La superfície de la planta baixa edificada és de 241 m. quadrats, més la capella (també enrunada). El celler fa 207 m2, i tenia tres naus. Els edificis estaven units per un pati envoltat d'un mur amb el seu portal d'accés.</p> <p>La construcció principal és del segle XV i conserva elements com les finestres, de les quals es conserven només les decoracions dels suports laterals de les llindes, molt malmeses. Té altres finestres rectangulars amb llinda recta i motllurades. No es conserva res del portal rodó adovellat.</p> <p>El material bàsic de construcció és la pedra combinant la maçoneria i els carreus, al angles. La capella és d'una sola nau i està situada al pati davanter, al costat dret del portal d'accés al recinte. A la façana encara s'hi pot veure les restes de l'espadanya i el portal rodó adovellat. A la construcció s'hi combina l'obra vista arrebossada i la pedra irregular. Probablement la seva construcció no és anterior al segle XVII.</p> | 08163-1 | Sot de la Torre | <p>Segons Bonet Garí (1983), la casa de Santa Anna era un alou del castell de Montpalau. Aquesta situació, a l'època feudal, ens diu com n'era considerada durant els segles XII i XIII i, per tant, les propietats que tenien també eren importants.Hi residiren els Comtes de Creixell.</p> <p>El seu topònim, derivat d'amindola o amigdola, es troba documentat els anys 984 i 1109. Els seus propietaris, aloers i cavallers cognomenats Merola, apareixen esmentats en diversos documents a partir del segle XII. Durant els segles XIII i XIV els trobem vinculats als vescomtes de Cabrera. Posteriorment es refonen amb la família osonenca dels Montrodon i més tard amb els Vilana, tot i que continuaven anomenant-se, durant el segle XVI, senyors de Merola o Menola.</p> <p>Els darrers propietaris es deien Borrell, i van haver de deixar la casa pel seu mal estat. Darrerament es vengueren les terres dels entorns, i sols es quedaren les parets al clos dels murs del pati.</p> | 41.6319115,2.6690233 | 472432 | 4608962 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0106.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El nom de la masia i la torre es troben escrits de formes diverses: Merola, Menola o Manola.A l'obra de Lluís Bonet (1983) s'hi pot trobar bons dibuixos d'alçats, plantes i seccions de la casa. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96806 | Torre de defensa de Santa Anna de Manola o Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-santa-anna-de-manola-o-merola | XVI | Força enrunada, coberta de vegetació i amb grafits a l'interior. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Torre de defensa, amb alambor, de planta circular situada a la façana de llevant de la casa de Santa Anna de Merola, que fou bastida al seu entorn, quedant envoltada per la construcció. En una fotografia de l’any 1930 només és visible la façana de llevant. Des de l’exterior també s’observen dues obertures, de dimensions reduïdes i superposades en dos nivells diferents. La finestra inferior és la més petita; conserva en bon estat els dos brancals però té l’ampit i la llinda partits, probablement degut a l’arrencament de la reixa. La segona finestra presenta una petita motllura tan a nivell dels brancals com de la llinda. Per sota de l’ampit hi ha una reparació feta amb maó pla. El parament és de pedra irregular, collat amb argamassa. En alguns indrets es conserva també l’arrebossat exterior fet amb morter de calç. Es desconeix l’alçada exacta de la torre i si estava coronada per corseres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En aquesta mateixa façana, l’heura recobreix totalment el que a primera vista es podria interpretar com un contrafort, i que en la fotografia més antiga esmentada anteriorment semblaria que tindria també una altre funció formant part d'un altra construcció adossada que sobresortia cap enfora i que ja s’havia començat a ensorrar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A l’interior del casal, entre les moltes parets ensorrades hi ha l’enderroc d’una part important de la torre que, segons la fotografia a principis de segle XX havia tingut una coberta de teula. Els murs a la seva base tenen una potència d’1,50 a 1,60 cm de gruix. Es conserva el primer pis, al qual s’hi accedeix per un orifici practicat per sota de la volta, encara conservada. Està construïda amb pedra i disposada verticalment formant cercles concèntrics. A l’interior, el mur també està arrebossat amb morter de calç i hi ha senyals d’actes vandàlics. La part superior està força enrunada amb una obertura a llevant del primer pis. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El recobriment per una heura de grans dimensions impedeix veure l’estat dels paredats superiors, però s’endevinen algunes esquerdes estructurals que es van obrir inexorablement amb el pas del temps.</span></span></span></span></span></span></p> | 08163-86 | Camí de la torre de Manola o de Santa Anna. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La casa de Santa Anna de Merola rep el nom per la capella de dedicada a la santa que estava situada, segons les restes conservades actualment, a mà dreta de la façana principal situada a ponent. Els paraments d’aquesta capella es podrien correspondre amb una construcció del segle XVII o inicis del XVIII. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En època medieval, la casa és un alou del castell de Montpalau. És molt possible que la torre sigui anterior a la construcció d’aquest casalot. </span></span></span></span></span></p> | 41.6319476,2.6692610 | 472452 | 4608966 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-02-afcecemcx5472vista-lateral-de-la-torre-de-santa-anna1930-09-28.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-06.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També rep el nom de torre de Santa Anna de Merola, torre de Merola i torre de Manola. | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96807 | Torre de defensa de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-sant-jaume | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> | XVI | <p>La torre de Sant Jaume, aixecada al costat del mas Castellar, és una de les tres torres de Pineda de Mar de secció circular. De totes, és la més ben conservada. És homònima amb el turó, la font i l'ermita dedicada a Sant Jaume, on s'hi celebra anualment un aplec.</p> <p>Té la base en alambor o atalussada i diverses obertures, algunes d'elles espitlleres. Es comunica amb la masia mitjançant un pont situat a l'alçada de la primera planta i disposava de corsera de la qual només es conserven els permòdols que la sustentaven.</p> | 08163-87 | Turó de Sant Jaume | <p>D'una torre sense identificar hi ha esment l'any 1032 -'<em>in loco vocitato Pineda...ad ipsa torrezella</em>', i 1097 '<em>ad ipsa Torredela de Pineda</em>'. Evidentment, no es tracta d'aquesta construcció, que estimem del segle XVI.</p> | 41.6357686,2.6758307 | 473000 | 4609388 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96807-torresantjaume1942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96807-torresantjaume1963.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha pogut accedir a la propietat. | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 97959 | Torre de defensa de la Rectoria vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-la-rectoria-vella | XVI | <p>La torre de defensa de la Rectoria vella es troba adossada a la part oriental del conjunt. És de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana de migdia.</p> <p>El parament és de paredat mixt, en part arrebossat i els escaires s'han reforçat amb pedres treballades. A cada façana de la planta superior, s'observen obertures: la de migdia allargada i feta en època moderna; a les façanes orientals i septentrionals, petites i emmarcades amb pedra granítica; i a la façana de ponent, sembla que s'hagi desplaçat l'original perquè hi passa un fumeral que es va fer posteriorment, quan la torre queda adossada a la masia per un costat i als edificis annexos per l'altre.</p> | 08163-246 | Carrer Casa de Camp Can Tapiola, s/n | <p>El nom de Rectoria Vella li ve perquè pertanyia al bisbat i a la parròquia de Santa Maria, però l'avi dels actuals propietaris la va comprar als anys 30 del segle passat.</p> | 41.6304565,2.6873233 | 473955 | 4608795 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97959-24602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97959-24603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97959-24604.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98059 | Torre de defensa de can Valeri Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-can-valeri-comas | XVI | Només conserva la planta baixa on s'hi ha fet un trencament considerable del mur, per utilitzar l'espai com a magatzem. Mur escapçat. | <p>Torre de defensa de planta circular que es troba aïllada a uns metres de la casa de can Valeri o can Valeri Comas, a mà dreta de la façana principal. Només conserva la planta baixa, on exteriorment s'observa l'alambor o contraparet inclinada que servia pe donar fermesa a la construcció. Aquestes torres tenien l'accés elevat, normalment a l'alçada d'un primer pis. Si hi havia una masia molt a prop, es feia per una passarel·la de fusta; si no amb una escala, també de fusta; que, un cop utilitzades, s'enretiraven. Aquest darrer sistema sembla que és l'emprat en aquesta torre, evidenciat per una obertura quadrangular al sostre, tapiada amb pedra a posteriori.</p> <p>No es conserven les plantes superiors. Per aquest motiu, en el seu moment, els propietaris van escapçar el mur per tal d'utilitzar-ho com a magatzem. La porta actual a la qual se li ha adossat una porxada de totxo, deixa veure el gruix del mur, la volta de la coberta i l'obertura d'accés des de les altres plantes, que ha estat tapiat.</p> | 08163-252 | Camí de can Valeri Comas, s/n. | <p>Es tracta d'una torre de la que no se'n tenien notícies documentals a la bibliografia local, però amb una clara similitud formal amb la torre de Sant Jaume, situada a l'altre costat de la riera de Pineda. Altres torres molt properes a aquestes dues són la de can Cànoves, o la de can Palau de la Guitarra.</p> <p>Pel costat de Santa Susanna es continua amb la línia defensiva de la costa del Maresme, per a protecció dels atacs de corsaris i pirates. Aquesta prominència de torres de guaita provocà que en alguns documents es parli de Costa torrejada quan es parla del Maresme.</p> | 41.6363599,2.6843709 | 473712 | 4609451 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25206.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98193 | Torre de defensa de can Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-can-cornet | XVI-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La torre de can Cornet s'dossa a Can Cornet, que es troba dalt d’un tossal de 32 m. d’alçada, en el vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda, com també ho fan les finques amb les torres de can Roig, can Valeri i can Palau de la Guitarra. </span></span></span></span></span>Si bé actualment no dona la sensació d’una torre de defensa, els murs interiors, a la planta baixa, tenen un gruix aproximat d’1,20 m.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Presenta una planta quadrada, de planta baixa i dos pisos, que sembla haver estat molt modificada en algun moment del segle XIX. Les façanes estan arrebossades amb morter de calç i s’hi observen alguns detalls constructius amb carreus de pedra granítica a les cantoneres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’adossa a la façana de ponent de la masia a l’alçada de la planta pis, que podria correspondre’s amb una antiga passera o un pont de comunicació interna amb la casa. Pel costat de ponent, la torre està adossada a un edifici més modern, de planta i pis, relacionat amb les feines del camp. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana de tramuntana no presenta cap obertura. Al seu voltant hi ha altres edificis que l’envolten, que han perdut la coberta. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la planta superior de la torre, hi ha varies obertures: dues de punt rodó a la façana de migdia i una quadrangular ben centrades, en les façanes de llevant i de ponent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és plana, sense coronament, amb una coberta a mena de barret octogonal amb una bola de peu o pirulí ceràmic de color blau del tipus La Bisbal al capdamunt. </span></span></span></span></span></p> | 08163-278 | Carrer Solana, núm. 6 | 41.6326500,2.6877500 | 473992 | 4609038 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98193-p1650857.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98193-4401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98193-4404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98193-4405calaromircornetmirons1969.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 96805 | Torre de defensa de can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-can-canoves | <p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc; pp. 323, 326 - 330.</p> | XVI | <p>Torre de defensa o de guaita de planta quadrada, aixecada a partir de l'atac del pirata Dragut.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos coberts amb voltes. L'accés es fa des de l'interior de la casa, mitjançant el cos annex que uneix la torre i la masia. Una escala de cargol de pedra comunica les diferents plantes. Totes les finestres tenen la llinda i els brancals fets amb grans carreus de pedra ben treballada. Destaca la finestra de la primera planta d'estil gòtic amb arcs conopials, on sobresurten dues cares, d'una dona i d'un home, a l'intradós. </p> <p>El parament és irregular excepte les llindes i brancals de les finestres i les pedres cantoneres que són carreus de pedra ben escairats.</p> | 08163-85 | La Mora, s/n | <p>La primera referència documental del mas data de l'any 1148. L'any 1215 el senyor de la casa, que era de franc alou, era el cavaller Berenguer de Canovis. Durant l'Edat Mitjana només existia l'edifici de la masia però després dels atacs dels corsaris turcs de l'1 d'agost de 1545, es va edificar aquesta torre que servia d'amagatall i refugi; en cas de produir-se un atac, Només calia enretirar els taulons de fusta que comunicaven la casa amb la torre, que esdevenia llavors inaccessible. Al segle XVII es va construir una capella que unia la casa amb la torre. La propietat del mas ha estat de la família Cànovas fins al segle XVIII. Posteriorment ha estat propietat de les famílies Prat de Sant Julià, Casanova i Vives.</p> <p>Després dels atacs dels corsaris turcs de l'1 d'agost de 1545, es va edificar la torre que servia d'amagatall i refugi. En cas de produir-se un atac, només calia enretirar els taulons de fusta que comunicaven amb la casa per esdevenir així inaccesible.</p> | 41.6393658,2.6766421 | 473069 | 4609788 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8506.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Per sota del finestral gòtic sembla que hi hauria hagut un rellotge de sol, del qual no en queda cap rastre. | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98185 | Torre de can Palau de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-palau-de-la-guitarra | XVI-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Torre de defensa, de planta quadrangular, adossada a l’extrem dret de la façana de migdia de la casa pairal. La façana de llevant aprofita el marge natural del terreny, i el mateix succeeix amb la torre, de manera que la planta baixa queda encaixada en el marge amb el mur estructural més ample i lleugerament atalussat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Actualment aquesta estructura defensiva és de planta baixa i pis, amb el cobert de teula àrab, a un sol vessant i el ràfec a llevant. La poca alçada que hi ha des d’aquest costat, suggereix tal vegada, que en origen fos més alta. El paredat és de pedra local, irregular, collada amb morter de calç i en alguns indrets, tant de l’exterior com de l’interior de l’estructura, arrebossats amb el mateix material.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la façana orientada al sud hi ha una porta centrada en relació a l’amplada del mur, amb una llinda de fusta. No hi ha brancals de pedra ben tallada, tot i que de tant en tant s’observa algun carreu més ben treballat barrejat entremig de les altres pedres. Els quatre orificis que s’observen per sobre de la llinda indiquen que en algun moment s’hi va practicar aquesta obertura. A l’extrem esquerra de la planta pis d’aquesta mateixa façana, hi ha una obertura no massa gran amb dos carreus verticals que formen els brancals i una llinda més o menys treballada. Sembla mancar-hi l’ampit i al voltant s’hi observen reparacions un xic grolleres realitzades amb morter de calç barrejat amb pedra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana de ponent, destaca, molt a prop de la façana principal de la casa, una petita espitllera que sembla protegir el portal i les finestres de la casa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana de llevant no té cap obertura tot i que a la part inferior del talús hi ha hagut un lleuger moviment estructural per despreniment del marge, presència d’arrels dels arbres i escolaments de les aigües pluvials. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’estructura interior és quadrangular amb restes d’arrebossats de morter de calç i ciment de varies èpoques. La planta pis té una alçada considerable a la qual només s’hi pot accedir mitjançant una escala de fusta. El sòl d’aquesta planta és de taulons de fusta força malmesos que se sostenien originàriament sobre quatre bigues de fusta, de les quals ja en manquen tres. Una obertura rectangular permetia accedir-hi des d’una escala de fusta. Entrant a mà dreta s’hi observa una lleixa amb dues fileres de maó per ampit. Els murs visibles de les dues façanes, ponent i sud, no superen els 0,50 cm.</span></span></span></span></span></span></p> | 08163-277 | Carretera d’Hortsavinyà, s/n | 41.6400285,2.6825758 | 473564 | 4609859 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-06.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No es descarta que en algun moment, a les façanes de la planta baixa s’hi adossés algun cobert. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98838 | Surera del torrent de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-del-torrent-de-sant-jaume | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </p> <p>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | <p>És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult i robust i amb una brancada potent, que creix a la llera dreta del rial, arran del mur de pedra de les terres de la finca adjacent. L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en varies branques verticals que, alhora, es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada però sense massa fulles. La fulla és perenne; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre 4 i 7 cm de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</p> <p>Mesura uns 14 m. d’alçada per 15 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó i el volt de soca no s’han pogut mesurar degut al fort pendent del marge i la inclinació del tronc, però supera els 2,5 m.</p> | 08163-290 | Torrent de Sant Jaume | 41.6299268,2.6762332 | 473031 | 4608740 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-07.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A banda d'un jove lledoner, a un pam de la soca, hi creixen dues alzines sureres més. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 98202 | Supersticions populars relacionades amb els naixements de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/supersticions-populars-relacionades-amb-els-naixements-de-pineda | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arxiu del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), es pot consultar en línia, el “Fons Tomàs Carreras Artau. Axiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya” (1879-1954) que es preserva físicament a l’Arxiu de la Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaquen quatre quartilles de 13,3 x 20,3 cm, manuscrites i publicades l’any 1918 sobre les supersticions populars relacionades amb els naixements (Signatura AMF/AEFC/0301/0026), que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya. Qüestionari nº 3 primer sobre les jornades de la vida. Naixement.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Supersticions populars amb ell relacionades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1.- Si una dóna embarassada es padrina d’una bateig, malpareix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>2.- Si una dóna embarassada capdella una troca de fil, el cordó s’entortolliga al coll de la criatura i l’escanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3.- Si una dóna embarassada comensa de pujar una escala amb el peu dret, tindrà un noi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>4.- No es bo pesar-se una dóna embarassada, ni una criatura tampoc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5.- Una dóna embarassada té cor agre mentres a la criatura li surten els cabells.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>6.- Si’s dóna caldo de lloca a una partera, se torna borratxa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>7.- Els òssos del bullit que ha servit per a fer caldo a una partera s’han de cremar. Si no es cremen i un gos se’ls menja, la partera no té llet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>8.- Si una dóna que cria no pren res d’aliment al posar-se la criatura al pit, aquesta no té memòria quan es gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9.- Si’l dia que surt a missa una partera toca àigua les criatures es pixen al llit quan són grandetes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>10.- Per a calçar una criatura s’ha d’esperar l’entrada del quint ò del setè més, es dir, que vinguin a senassos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11.- No s’ha de dir a ningú el dia que’s vol calçar una criatura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12.- Si’s tallen les ungles a una criatura de menys d’un any, després és lladre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13.- Si’s tallen els cabells a una criatura de menys d’un any, triga més a saber de parlar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>14.- Per a que surtin les dent a una criatura sense patir gaire, se li posa un llargandaix mort al voltant del coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>15.- Per a desmamar una criatura sense que se’n senti, s’ha d’esperar un divendres, i millor si pot ser el Divendres Sant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>16.- Per a desmamar una criatura sense que sen senti, s’agafa un ou del dia, se li posa sota’l coixí tota la nit i a l’endemà se’n fa una truita i se li fa menjar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>17.- per a fer perdre la llet a unadóna, quan deixa de criar, se li posa un collaret fet de petits rutlles de suro al coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Temes del qüestionari:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1.- Peregrinacions a santuaris: hi ha aquí la creensa amb la Mare de Déu de Núria i ficar el cap a l’olla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>7.- Desigs.- Un desig no satisfet deixa senyal a la pell del nou nat; generalment de color i forma semblants a la cosa desitjada, i com que sol tractar-se de fruites, la marca pren més color i a vegades s’infla i fins suqueja en el temps que hi ha fruites d’aquella mena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11.- Ajuden a la partera la llevadora, i la mare, sogra ò altra dona gran de la casa, i a vegades vehines casades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13.- No es costum estricta la presentació de la criatura pel pare, però si el fer saber-ne el natixement als parents i persones mes allegades, a càrrec del pare mateix ò altra persona principal de la família.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>19.- Vestits de la criatura: se li posa el barnuç, lo més bonic i adornat que’s pugui, que sol ser nou, i si no, s’enmanlleva. – Sòl portar uns sants Evangelis dintre la roba. – Al sortir el bateig de la inglesia repiquen fort les campanes, més ò menys segons la paga del padrí ò padrins al campaner. – La comitiva, formada pel pare, avi, uncles i altres parents i amics convidats, precedits de les criatures també convidades, i seguits de la llevadora, que du la criatura, entremig de l’àvia ò avies, ties i altres dones, i noies, torna a la casa, voltada d’un estol de mainada, que crida “Es bord, es bord”, fins que’ls hi treu confits, ametlles i altres llaminadures. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També’n tiren grapats als vehins amics i coneguts aturats a les portes de les cases del curs. Al se a la casa del nadó, els homes formen dos rengles i les dones passen pel mitg i hi entren, mentres la canalla’s queda al carrer i espera que obrin balcons i finestres. La llevadora, al peu de la escala; dóna la criatura al padrí per a que la pugi a la mare. Al moment de passar la mà per sota de la criatura i perdre-la de mans de la llevadora, el padrí dóna a n’aquesta una moneda de mes ò menys valor segons la riquesa d’aquell. D’això’n diuen fer llum per pujar la escala. Un cop la mare té la criatura i mentres desnuden i arreglen aquesta, els padrins i pare obren balcons i finestres i ells i els convidats tiren bateiades ò botialles a la gent del carrer, que ho reben amb gran cridoria d’”ací, ací”. Si es un noi el batejat se tiren xiulets, cavalls, auques, llapis, plomes (és dir mànecs de ploma,) i altres objectes de poc valor propis de noi, com eina ò joguina, i si es noia; canons de fer mitja i de posar agulles, nines de cartró, ventalls, escombres i altra fireta, etz. però sempre, ademés de tot això, confits, nous, admetlles, i algun cop monedes. Acabat, se fa un senzill refresc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>20.- L’ordre dels padrins es: pare del pare i mare de la mare; mare del pare i pare de la mare, suplint-se pel mateix ordre el que hi halta per mort ò absencia; germans i germanes dels pares per ordre d’edat, sent el germà i cunyada de cada un d’ells respectivament; altres parens més llunyans, i en darrer cas, amics íntims de la familia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan a la casa ja hi ha fill i filla grans, solen esser aquests padrins del nen petit, o sia de llur germà.21.- Proposen els noms els padrins, casi sempre d’acord amb els pares. Si es un noi al moment del bateig el padrí posa dos noms i la padrina un; si es una noia, dos noms la padrina i un el padrí. Se solen escollir noms dels avis o pares ò padrins, i també del dia de naixença. Es preferit aquí el nom del Patró de la vila, sant Joan baptista, i no se solen mantenir secrets. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda (Costa de Llevant). 1 de novembre de 1918. Emili Genis i Horta.</span></span></span></span></span></p> | 08163-285 | Pineda de Mar, s/n | 41.6287833,2.6899163 | 474171 | 4608608 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98202-01.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98202-02.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98202-03.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), és una agència estatal per a la investigació científica i el desenvolupament tecnològic, amb personalitat jurídica diferenciada, patrimoni, tresoreria propis, autonomia funcional i gestió, plena capacitat jurídica d’obrar i de durada indefinida amb l’objectiu de fomentar i coordinar el desenvolupament i la difusió de la investigació científica i tecnològica, de caràcter multidisciplinari, per tal de contribuït a l’avanç del coneixement i del desenvolupament econòmic, social i cultural.Fou creat després de la Guerra Civil espanyola sobre la base organitzativa establerta des de 1907 per la Junta per a l’Ampliació d’Estudis i Investigacions Científiques. Els seus objectius estan regulats al Reial decret 1730/2007, de 21 de desembre i per la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. | 98|94 | 63 | 4.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 96755 | Serralada de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralada-de-sant-jaume | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La serralada de Sant Jaume està situada orogràficament al nord–oest de la població de Pineda de Mar. Limita naturalment al nord amb el municipi de Tordera, un cop passat el pont del Diable, a llevant amb la riera de Pineda i a ponent amb el torrent de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb aquesta denominació, errònia, s’entén que es tracta en realitat de la carena situada al vessant hidrogràfic dret de la riera de Pineda, que de nord a sud comprèn, els tossals de ca l’Oliver de Sitjar (cota 60 m.), can Cànoves (cota 77 m.) i can Palau del Sot (cota 62,7m.). Aquestes tres finques situades a la part inferior del turó de Montpalau, queden de fet tallades al nord-oest per l’autopista del Maresme, i al sud pel camí del coll dels Altars i pel torrent de Montpalau, de can Martorell o de can Palau del Sot (torrent que pren el nom de les finques per on transcorre). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A continuació es troba el turó de Sant Jaume (88,4 m.) amb el mas Castellar i la torre de Sant Jaume, el molí del mas Castellar i la carena de ca n’Oliver del Turó (66,4 m) que va minvant en direcció sud fins arribar a l’inici de la carretera o camí de Sant Jaume, a l’alçada de les Creus. Destaca la font de Sant Jaume, situada entre el mas Castellar, el molí del mas Castellar i ca n’Oliver del Turó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vist a vol d’ocell, la carena de ca n’Oliver del Turó amb el turó de Sant Jaume fins a ca n’Oliver de Sitjar delimiten el vessant hidrogràfic dret de la vall de la riera de Pineda, mentre que la carena de la Guàrdia ho fa pel vessant hidrogràfic esquerra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric s’estén més de cinc quilòmetres cap a l’interior ja que entre d’altres és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor. En aquest indret hi situem també una plana fèrtil de gairebé un quilòmetre de llargària que va fins al mar. Hi neixen varis torrents, com el de can Palau de la Guitarra, el de can Cua o el del sot d’en Valeri i el de Sant Jaume. Aquest darrer transcorre per la banda de ponent de la carena. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics, i diferents masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. Al capdamunt del turó de Montpalau hi ha les restes del castell medieval amb nombrosos vestigis superficials tant d’època ibera com romana. Al turó de Sant Jaume i pels volts de la finca del mas Castellar hi ha nombrosa ceràmica ibera i romana que indiqui la presència d’alguna altre <em>oppida iber</em>. I el mateix succeeix amb els entorns de can Cànoves.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació que s’hi localitza sobretot en els vessants més exposats a soleia és la pineda de pi pinyoner barrejada amb algun pi blanc més present en els llocs més sorrencs o amb sauló. Substitueixen l’alzinar i les alzines sureres que sí que són presents a les zones d’obaga, prop de torrents i sots, amb algun exemplar destacable a l’entorn de la font de Sant Jaume. Destaca l’alzinar amb un exemplar monumental dins de la finca del mas Castellar a la qual se li ha dedicat una fitxa i els plataners com el que hi ha a tocar de la font. Hi ha presència de garric i figuera de moro barrejada amb ginesta, canya i bardissar a les zones baixes, sobretot en els indrets on l’activitat humana hi ha estat més present. En algun sector encara es preserven alguns garrofers, que ens lliguen amb el passat agrícola de la gent de Pineda de Mar. En les zones més assolellades també trobem romaní, fenals i estepes. S’han detectat espècies al·lòctones que creixen degut a la presència de jardins i l’activitat humana de la plana de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn d’aquest corredor hi ha tot un reguitzell de fauna, des del senglar a la guilla, el conill o el toixó i presència de rapinyaires, com l’estiuenca àguila marcenca, l’esparver o el xoriguer, que nidifica en aquesta vall. Ocells més petits són varis tipus de mallerengues, estornells, gafarrons i caderneres, tallarols, cotxes, picot verd, ballesters, tórtores, coloms i tudons, garses, merles i algun gavià que puja des de la costa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda hi ha nombrosos tipus de papallones com la blaveta de la farigola o la papallona reina, la safranera de l’alfals, cleòpatres, blanques de la col, brunes boscanes i marbrades comunes. També es fàcil veure la sargantana cuallarga i en menys proporció l’escurçó o alguna serp verda. </span></span></span></span></span></p> | 08163-49 | Turó de Sant Jaume – Carena de ca n’Oliver del turó. | 41.6362700,2.6752800 | 472955 | 4609444 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96755-p1650956.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 97554 | Sarcòfag dels Montpalau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dels-montpalau | <p>GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2020). 'L'escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió', dins <em>In Marítima</em>, núm. 3, p. 195. III Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval.</p> | XIV-XV | <p>Sarcòfag de pedra anicònic, és a dir, sense imatges però amb un escut d'armes a la part central del frontal, amb dues creus als costats en relleu enfonsat.</p> <p>El vas té una estructura d'ortoedre amb una tapa de doble vessant. Fa 77 cm. de llarg, 52 cm d'ample i 46 cm. d'alçada.</p> <p>Es va trobar encastat a la façana principal de l'església durant les darreres restauracions i el col·locaren a l'interior de l'església, en un dels pilar de suport i a certa alçada. Joaquim Graupera l'ha estudiat (2020) i li dona una cronologia del segle XIV o XV.</p> | 08163-224 | Carrer Reverend Antoni Doltra, s/n | <p>El primer temple es consagra l’any 1079, pel bisbe de Girona Berenguer Guifré. Tot i que en tenim poca informació, la parròquia de Santa Maria de Pineda – d’estil romànic – estava sota domini dels senyors de Montpalau. Aleshores, l’ocupació del territori era dispersa, entre camps de conreu i masies.</p> <p>El primitiu temple romànic es substitueix per un de gòtic. Al llarg dels segles ha soferts nombroses modificacions. Des de 1514 s’encarreguen diverses reformes a diferents mestres d’obres. La més destacada és fruit d’un dels episodis històrics més coneguts: l’atac pirata que va patir el poble l’1 d’agost de l’any 1545, per part del corsari turc Dragut. L’església fou atacada i els pirates robaren tot allò que era de valor. A partir d’aquell moment, el temple i altres indrets de Pineda es fortificaren. La llinda de la porta d’entrada ho recorda amb la següent inscripció: «<em>A 1 d’Agost de MDXLV a punta de alba XI galiotes de turchs posaren la gent en la plage, cremaren les portes de la Sglesia e moltes cases, e mataren e cativaren LXX animas; pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren enbarcar. Per reparo dels poblats s’és fortificada esta Sglesia de Pineda</em>»</p> <p>L’autorització per a fortificar l’església arriba el 27 de maig de 1562, i s’emmuralla el recinte al voltant de l’església. Les obres van a càrrec de Jean de Tours. Altres edificis van seguir el mateix exemple, i es fortifiquen cases com Can Jalpí, Mas Cànovas, o Can Castellar, construint-hi torres de defensa.</p> <p>S’encarrega la construcció de la nova sagristia al mestre d’obres Miguel de La Gaspi. D’aquesta mateixa època és la capella de Sant Joan Baptista i el retaule major, pintat per Gabriel Bou, de Girona. La segona reforma important es produeix al segle XVIII, quan es van construir les dues naus laterals més i una altra porta d’estil barroc, a la façana de llevant, amb la llinda que té gravat l’any de construcció (1718) i el campanar, a més de la façana barroca.</p> <p>Finalment al segle XX es basteix la Capella del Santíssim, construïda per Josep Perpinyà. Presenta tres rosasses amb vitralls emplomats i una imatge de la Pietat, esculpida per Frederic Marès.</p> <p>L’aspecte de l’església actual és el resultat de la intervenció que es va portar a terme l’any 1948, a causa dels desperfectes causats durant la Guerra Civil espanyola, quan l’arquitecte Isidre Puig Boada va decorar la façana exterior amb els esgrafiats que es poden veure actualment. A partir de 1939, començaren les obres de restauració sota la direcció de l'arquitecte Isidre Puig Boada. Es va coronar el campanar vuitavat, i s’instal·là la campana.</p> <p>La darrera restauració de la façana data del 1988, quan es va trobar el sarcòfag que hi ha a l’interior del segle XIV o XV.</p> | 41.6288101,2.6897916 | 474160 | 4608611 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97554-22401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97554-22402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97554-22403.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La família dels Montpalau van ser cavallers i castlans del castell homònim situat dalt del cim del turó de Montpalau. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96804 | Rondallari de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondallari-de-pineda-de-mar | <p>FERRER, Josep i PUJADAS, Joan (1997). Biblioteca popular Manuel Serra i Moret. 75 anys d’història (1922-1997). Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2006). <em>Rondallari de Pineda</em>. Introducció i estudi de Josefina Roma ; il·lustracions de Waldesca Santana. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara. <em>El Cançoner de Pineda</em>: 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Alta Fulla, 1992. XIV, p. 359. (Facsímil, Barcelona : Horta, 1931).</p> <p>LLORENS, Sara (2021). <em>El Cançoner de Pineda</em>. 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Farell editors i Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2004). <em>Epistolari : 1901-1954.</em> Recull, prefaci notes i edició de Joan Pujadas ; pròleg de Josep Ferrer i Costa. Barcelona : Fundació Pere Coromines. </p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2014). <em>Àlbum Sara Llorens: articles de prosa, folklore i política. Reedició dels opuscles Petit aplec d'exemples morals i Monòlegs per a infants.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>ROMA, Josefina (2006)<em>. Sara Llorens, Rondallari de Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>El Rondallari de Pineda és un conjunt de 147 narracions de temes diversos aplegat per Sara Llorens, des de l'any 1902, en un exhaustiu treball de camp i publicades, finalment, per l'Ajuntament de Pineda de Mar, l'any 2006. El corpus s'estructura en nou grups: Rondalles meravelloses; Rondalles de por; Rondalles dels espavilats; Rondalles moralitzants; Rondalles de fil minúscul; Rondalles d'animals, Rondalles mnemotècniques; i Rondalles de l'enfadós.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El primer grup (rondalles meravelloses) es divideix en: Cicle de la Ventafocs; Cicle del gegant; Cicle de les substitucions per enveja; Cicle de la Blancaflor; Cicle del llangardaix; Procés de transformació de rondalla en llegenda; Pacte dels pares amb el més enllà; Mares que maten els fills; Cicle dels herois amb problemes amb la família; Cicle dels germans que s'ajuden; els esposos que es retroben; elements màgics que tornen la vida; Cicle dels que troben la fortuna per haver conegut un secret; Cicle dels que no tenen por. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>El quart grup són les rondalles moralitzants, que es divideix en: Cicle dels desagraïts i el Cicle de la mort. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al final trobem un epíleg l'índex i la bibliografia.</span></span></span></span></p> | 08163-84 | Pineda de Mar | <p><span><span><span><span lang='CA'>Una primera selecció de quinze rondalles, il·lustrada amb 130 dibuixos de Joan Vila, s’havia de publicar de la mà de Ramon Miquel i Planas, gràcies a les gestions de Serra i Pagès que dirigien conjuntament la col·lecció Biblioteca folklòrica Catalana. El Rondallaire de Sara Llorens havia de ser el segon número de la col·lecció. Però els mals resultats de la venda del primer número de la col·lecció aturen el projecte. Es va fer un segon intent de publicació més austera l’any 1914, però tampoc va reeixir. L’any 1958 els materials es dipositen a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Finalment, l'any 2006, l’Ajuntament de Pineda de Mar, sota la cura de Josefina Roma, antropòloga de la Universitat de Barcelona, el publica, amb il·lustracions de Waldesca Santana.</span></span></span></span></p> | 41.6268994,2.6868734 | 473916 | 4608400 | 1902 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96804-rondallari.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sara Llorens | Sara Llorens (1881-1954) fou una destacada folklorista i escriptora, nascuda a Lobos (Argentina) d’una família pinetenca. Retorna a Pineda de Mar l’any 1885. Estudia magisteri a Barcelona i amplia estudis a l’Escola d’Institutrius i altres carreres per a la dona de Barcelona. Allí el seu mestre és el folklorista Rossend Serra i Pagès, que la introdueix en l'estudi del folklore. Es casa amb Manuel Serra i Moret, polític de la Unió Socialista de Catalunya, que fou alcalde de Pineda de Mar. Impulsa nombroses accions culturals com la construcció de la biblioteca popular. La tuberculosi marca la seva vida però no l'impedeix fer un magnífic treball de recerca etnogràfica. La Guerra Civil espanyola fa que s’hagi d’exiliar, primer a l’Argentina (1938) i després a Perpinyà (1948), on mor l’any 1954. Publica: Petit aplec d'exemples morals (1906) i el llibre de narracions Monòlegs per a infants (1918). Pòstumament apareixen el Rondallaire de Pineda (2006) i Llegendes secretes (2016). També s'ha publicat el seu Epistolari (1901-1954) (2004) i l'Àlbum Sara Llorens (2004). | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 97668 | Riera de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-pineda-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Agència Catalana de l’Aigua (2000). <em>Informe sobre l’estat de desenvolupament i vigència tècnica del Pla Director contra avingudes al Maresme.</em> Document de síntesi. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans.</em> Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS, Josep. «Les Rierades Al Maresme». L'<em>Atzavara, </em>1, Vol. 23, p. 61-79.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>GARRIGA, Joan, BUSQUETS, Francesc (2019). La Vall de la Riera de Pineda en època romana (Pineda de Mar. Alt Maresme). <em>Laietania, XX: Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i el Maresme. Actes del 1er Simpòsium d’arqueologia laietana</em>. Pàg. 159-169. Ajuntament de Mataró. Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GUTIÉRREZ, j. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial.</em> Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PAVÓN, David (2004). <em>El patrimoni hidràulic de la riera de Pineda. La restauració del molí fariner de Can Marquès com a exemple</em>. IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona, pp. 91-97.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes. Barcelona</em>. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). <em>Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys</em>, dins Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, pp. 281-316.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La riera de Pineda de Mar, és un curs d’aigua intermitent situat al bell mig de la comarca del Maresme. Neix a Hortsavinyà, un llogaret de Tordera, a uns 600m. d’alçada, en el Sot d’en Pica, situat entre el puig d’Hortsavinyà i el coll de les Planes. Després d’un recorregut de 10,91 km., desguassa a la platja de la riera, en el municipi de Pineda de Mar. Té una de les conques més extenses amb 16,89 km2, juntament amb la riera d’Argentona, amb 77,86 km2, la riera de Vallalta o de Sant Pol amb 38,76 km2 i la riera d’Arenys amb 12,94 km2. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots aquests cursos d’aigua, a diferència del vessant vallesà, que drenen a la conca de la Tordera, ho fan directament a la mar Mediterrània. Si els cursos vallesans tenen conques de mida mitjana, pendents moderats i poc urbanitzats, amb vegetació de ribera ben desenvolupada i amb avingudes generalment no catastròfiques, els litorals com és el cas de Pineda, tenen poc quilòmetres de recorregut, pendents elevats, conques reduïdes i estan fortament urbanitzades i en conseqüència, les avingudes en temps de pluges són sobtades i amb efectes, que poden ser catastròfics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un altre tret característic de les rieres de la comarca és la quantitat de sorres i material sedimentari que transporten. En el cas de Pineda, Calella, Malgrat o Montgat, hi afloren materials paleozoics i triàsics. El darrer tret distintiu són els mòts, que es generen de forma natural per l’acumulació del material sorrenc que transporta la riera. Aquest fet, dona lloc a un dipòsit sedimentari de secció triangular i allargat a banda i banda de la llera semblant a un talús. Aquests, protegeixen de les crescudes els terrenys dels entorns, però pot donar-se el cas que amb una pluja torrencial es trenquin per sobreeiximent i les aigües envaeixin aquestes zones planes, generalment agrícoles. Per això aquests marges sempre han estat mantinguts i conservats pels pagesos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el cas de la riera de Pineda, la capçalera rep el nom del Sot d’en Pica, un tram més avall, a la balma dels Tortosins, rep el nom de sot del Salt i un cop passat el molí d’en Buc, ja rep el nom de riera de Pineda. Si bé en el seu tram final presenta un curs rectilini, no és el cas a la capçalera. Està constituïda per nombrosos torrents o sots, amb una distribució de tipus dendrítica i un pendent mitjà de canal principal del 6,09%. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per les seves característiques, en el sentit longitudinal, des de la capçalera fins a la desembocadura, compren una conca de recepció o zona de concentració d’aigua d’uns 8 km. És el tram on rep les aigües de gairebé tots els seus afluents, procedents en gran part dels vessants hidrogràfics que neixen en els contraforts del Montnegre i el Corredor. És on l’orografia és més complicada i eminentment forestal. En segon lloc hi ha un canal de desguàs o zona de transferència, que ocupa bàsicament la plana, d’uns 2 km de longitud. Està caracteritzada per extensos canyars amb algun alocar i algunes espècies de ribera. I finalment, la zona terminal o ventall al·luvial que correspon a la desembocadura que transcorre una zona periurbana als voltants de la qual es combinen conreus, habitatges i instal·lacions hoteleres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des del seu naixement, un cop passat can Pica i can Portell, els afluents del vessant hidrogràfic dret són: la canal de can Borra, el sot de l’Esplai, el sot de can Buc, el sot de Rupit, el sot del dolmen de ca l’Amat, el sot de Sant Andreu, el sot de les Acàcies i el de Matallops, el torrent de can Perers, el sot de Davall, el sot de Mas Leri i el torrent de n’Avall, el torrent de ca n'Oliver de Sitjar i el torrent de can Cànoves. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel que fa al vessant hidrogràfic esquerre destaquen varies torrenteres o sots que s’originen a l’Espinal, a sota el roc del Gamarús i al turó de Verinals, a la serra de l’Avetosa. Aquests baixen perpendiculars fins a trobar el sot del Salt, que més endavant rep el nom de riera de Pineda. També en són afluents, el sot d’en Fresquet, el sot d’en Mas, el sot del salt de l’aigua, el torrent de can Planes, i la canal de can Riu. A partir del molí d’en Buc, la riera de Pineda rep les aigües de la canal de la vinya d’en Buc, del sot de les Oliveres i del sot de les Peces o de can Terrades. Aquí trobem el molí fariner de cal Marquès. Més endavant hi ha el sot o torrent de la font del Ferro i l’aqüeducte romà de Sant Pere del Riu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Llavors, la riera transcorre pel costat de llevant del turó de Montpalau, travessa l’autopista C-32 i el pont del Diable i baixa paral·lela a la carretera de Pineda de Mar a Hortsavinyà fins a trobar el torrent de Can Cua, on hi ha l’aqüeducte romà que porta el mateix nom i finalment el torrent de can Palau de la Guitarra. En aquest punt, ja s’entra en el darrer tram de desguàs, on la riera travessa el pla de can Roig i la Nacional II, i uns metres més lluny ho fa per sota la línia del ferrocarril per desembocar a la platja de la Riera, que està protegida per esculleres.</span></span></span></span></span></p> | 08163-227 | Pineda de Mar, s/n. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg de la vall i turons adjacents que drena la riera de Pineda es localitzen diferents assentaments o jaciments arqueològics que testimonien d’una ocupació en temps ibers i romans, tot i que els jaciments més importants fins ara es concentren a l’interior o prop de l’entrada de la riera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al turó de Montpalau hi ha un oppidum iber que data d’entre el 200 i el 50 aC., quan la romanització despobla aquest aquesta tipologia d’assentaments. S’hi ha localitzat dues sitges i restes de murs amb la muralla septentrional. A més, el castell s’assenta sobre de les restes de murs i en reaprofita part de les estructures.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al turó de Sant Jaume, dins d’una propietat privada, sembla que hi hauria un segon <em>oppida iber</em>, de la mateixa època que l’anterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al nord del turó de Sant Jaume, en terrenys de can Cànovas, s’hi ha localitzat grans quantitats de ceràmica romana, que podrien indicar una possible escombrera d’algun tipus d’assentament rural entre els segles I aC i II dC.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En llarg de la vall de la riera de Pineda es localitza l’aqüeducte romà de can Cua, però un xic més amunt s’ha de tenir en compte la presència d’un altre aqüeducte, el de Sant Pere del Riu, dins del terme de Tordera i que probablement estiguin relacionats. L’aqüeducte en qüestió començava a la finca de can Bofí i tenia una extensió de 3'5 km fins a la vil·la romana de can Roig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’entrada de la vall, en un petit turonet, hi ha les restes de la vil·la romana de can Roig que controlava visualment tota la vall de la riera de Pineda fins a la desembocadura de la Tordera. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A 800 m. de l’entrada d’aquesta vall hi ha la necròpolis romana de can Bel, amb una dotzena de tombes excavades entre altres restes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al sud de l’església, i carrers dels encontorns s’hi ha localitzat diferents fragments de ceràmica romana i un denari d’argent. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>I a l’oest de la vall hi ha la torre de Merola, cal Camps i mas Roger, aquests dos darrers, són jaciments que tenen continuïtat. </span></span></span></p> | 41.6291547,2.6824722 | 473551 | 4608651 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97668-22702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97668-22703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97668-22704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97668-22705.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les rieres, sots, torrents, torrenteres i rials del Maresme, representen un tret distintiu del paisatge natural i humà de la comarca. En el seu estat natural compleixen no només funcions hidrològiques, sinó també ecològiques i socials. Si es preserva el llit i els marges naturals de les rieres, el desguàs i la canalització de les aigües pluvials circulen sense pressió i s’evita que baixin ràpidament. La funció de recàrrega dels aqüífers es regula de manera natural gràcies a la millor permeabilitat que tenen els materials que constitueixen el llit de rieres i torrents en relació amb el sòl de la resta de la conca i permeten la filtració més o menys ràpida de les aigües que hi circulen. La distribució de sorres i sediments es fa de manera natural al llarg del curs fluvial alhora que es preserven les formes sinuoses del paisatge i la vegetació.Constitueixen un ecosistema propi tan pels boscos de ribera com per la vegetació que creix en els marges i són veritables corredors biològics per a la fauna autòctona que s’hi estableix, nidifica o les utilitza com a pas, ja que connecten zones de muntanya amb zones de conreu i de platja. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 96848 | Rellotge de sol del mas Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-pi | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus oval, amb decoració, situat a la façana principal del restaurant, a mà dreta del portaló d’accés a la casa. Està orientat al sud-est. Les marques horàries a les hores, que senyalen de les 8 del matí fins a les 3 de la tarda, en cicles de vint-i-quatre hores, i amb numeració romana. La línia astronòmica de l’àngelus baixa perpendicular al gnòmon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està repintat sobre la mateixa paret. L’ornamentació consisteix en una orla de motius geomètrics i florals que envolten el quadrant. Les línies horàries són de color negre, surten d’un cercle al pol. El gnòmon és de vareta rematat per una boleta que permet precisar molt més bé l’hora. </span></span></span></span></span></p> | 08163-119 | Carrer de Sant Joan, núm. 105 (Carreterera N-II PK 678). | 41.6315389,2.6961035 | 474687 | 4608912 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11904.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L’any 2008 i a la revisió efectuada l’any 2011 per membres de la Societat Catalana de Gnomònica, el fons de la façana era de color blanc. En pintar la façana amb un altre color ara fa entre quatre a cinc anys, es preservà el rellotge. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96847 | Rellotge de sol del mas Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-canoves | XVIII | Ha perdut la capa de calç i gairebé tota la pintura, i el dibuix o inscripcions si n’hi havia. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical, orientat al sud. Està situat dessota el ràfec, a l’extrem dret de la façana, a mà dreta de la finestra motllurada de la planta pis. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, d’un centímetre de gruix, i s’endevinen les traces del quadranter en el moment de realitzar-lo. Ha perdut la capa de llet de calç i gairebé tota la pintura i el dibuix o inscripcions si n’hi havia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després de posteritzar la imatge, s’observen dos marcs, un de perimetral i l’interior, on hi ha les hores, en xifres àrabs que van de les 6 del matí a les 6 de la tarda. Les línies estan pintades de color vermell. El gnònom és de ferro, de vareta. Està collat a l’interior d’un astre solar. Tot i que se n’observen les traces del dibuix, està molt deteriorat ja que s’ha desprès part del suport. Per tant, es desconeix si és un astre geomètric o antropomorf. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per algun tros de morter desprès, sembla que al dessota podria haver-hi un altre de més antic.</span></span></span></span></span></p> | 08163-118 | Can Cànoves | 41.6393400,2.6767507 | 473079 | 4609784 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-05.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No es descarta la possibilitat de que a la façana de llevant de la torre, entre el primer i segon pis hagués existit un altre quadrant, del qual actualment no en queda cap traça. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98076 | Rellotge de sol de tarda de la torre Manola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-la-torre-manola | <p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</p> <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> | XVIII-XX | Només es conserva parcialment. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Restes d’un rellotge de sol de tarda, del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-oest. Està situat a l’extrem dret de la façana de ponent, a la planta pis, a mà esquerra dreta d’un finestral esfondrat, que només conserva part d’un arc lobulat al brancal esquerre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, molt desgastat. Presenta un marc perimetral amb capcer rectangular i l’orifici del gnòmon. En una imatge de 1930 realitzada per Manuel Caballer, tot i que conserva el gnòmon, de vareta, el rellotge sembla ja força desgastat, i la part esquerra del quadrant ja no està sencera.</span></span></span></span></span></p> | 08163-258 | Torre Manola, s/n. | <p>Segons Bonet Garí (1985), la casa de Santa Anna era un alou del castell de Montpalau. Aquesta situació, a l'època feudal, ens diu com n'era considerada durant els segles XII i XIII i, per tant, les propietats que tenien també eren importants. Hi residiren els Comtes de Creixell.</p> <p>El seu topònim, derivat d'amindola o amigdola, es troba documentat els anys 984 i 1109. Els seus propietaris, aloers i cavallers cognomenats Merola, apareixen esmentats en diversos documents a partir del segle XII. Durant els segles XIII i XIV els trobem vinculats als vescomtes de Cabrera. Posteriorment es refonen amb la família osonenca dels Montrodon i més tard amb els Vilana, tot i continuaven anomenant-se, durant el segle XVI, senyors de Merola o Menola.</p> <p>Els darrers propietaris es deien Borrell, i van haver de deixar la casa pel seu mal estat. Darrerament es vengueren les terres dels entorns, i sols es quedaren les parets al clos dels murs del pati.</p> | 41.6318100,2.6691500 | 472442 | 4608951 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98076-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98076-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98076-03-afcecemcx5469torre-de-santa-anna1930-manuel-caballer.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. A la mateixa alçada, però a la façana orientada a sud-est hi ha el rellotge de matí. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96856 | Rellotge de sol de tarda de can Cassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-cassola | XIX-XX | Presenta pèrdues en el suport pictòric de la paret. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de la casa amb orientació oest. És del tipus vertical declinant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Té forma rectangular i està emmarcat amb una decoració geomètrica a cada angle, de color grana. Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, des de les dues a dos quarts de sis de la tarda delimitades per un semicercle. A la línia vertical assenyala les 3 de la tarda, en xifres romanes de les quals gairebé ja no en queda cap traça. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, amb un node a l'extrem i està situat a la part superior del rectangle.</span></span></span></span></span></p> | 08163-125 | Can Cassola, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals del segle XX, inicis del XXI, es va pintar la façana i els rellotges de matí i de tarda de la casa, tot i que al dessota s'observen restes d'altres rellotges més antics.</span></span></span></span></span></p> | 41.6309000,2.6737800 | 472828 | 4608848 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-05.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98075 | Rellotge de sol de matí de la torre Manola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-la-torre-manola | <p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</p> <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-est. Està situat a la façana de migdia, a la planta pis, a mà esquerra d’un gran finestral amb la llinda a punt d’esfondrar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, molt desgastat. Presenta un marc perimetral amb capcer rectangular on es llegeix, per sobre del gnòmon, el número “8”, que en aquest indret voldria senyalar la data de realització: 18?? / ??8? o bé ???8, aquesta darrera opció poc improbable ja que la data acostuma a trobar-se ben centrada, si més no simètrica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part inferior dreta també es poden veure les restes d’un esgrafiat de motius vegetals que amb la polarització de la imatge sembla que emmarcava tot el rellotge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’observen, les restes de les línies horàries que neixen del voltant del gnòmon, de vareta, que anirien des de les 6 del matí fins a les 4 de la tarda. </span></span></span></span></span></p> | 08163-257 | Torre Manola, s/n. | <p>Segons Bonet Garí (1985), la casa de Santa Anna era un alou del castell de Montpalau. Aquesta situació, a l'època feudal, ens diu com n'era considerada durant els segles XII i XIII i, per tant, les propietats que tenien també eren importants. Hi residiren els comtes de Creixell.</p> <p>El seu topònim, derivat d'amindola o amigdola, es troba documentat els anys 984 i 1109. Els seus propietaris, aloers i cavallers cognomenats Merola, apareixen esmentats en diversos documents a partir del segle XII. Durant els segles XIII i XIV els trobem vinculats als vescomtes de Cabrera. Posteriorment es refonen amb la família osonenca dels Montrodon i més tard amb els Vilana, tot i continuaven anomenant-se, durant el segle XVI, senyors de Merola o Menola.</p> <p>Els darrers propietaris es deien Borrell, i van haver de deixar la casa pel seu mal estat. Darrerament es vengueren les terres dels entorns, i sols es quedaren les parets al clos dels murs del pati.</p> | 41.6318000,2.6691700 | 472444 | 4608950 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98075-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98075-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98075-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98075-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98075-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98075-06-afcecemcx5469torre-de-santa-anna1930-manuel-caballer.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. A la mateixa alçada, però a la façana orientada a al sud-oest hi ha les restes del rellotge de tarda. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96854 | Rellotge de sol de matí de can Cassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-cassola | XIX-XX | Presenta pèrdues en el suport pictòric de la paret. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol de matí, semicircular, amb orientació sud-est. Està situat a la façana, a la planta pis, per sobre de la coberta de fibrociment, actualment ensorrada, i mig tapat per la vegetació d'un dels edificis annexos que conformen el mas. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon, de vareta, està collat amb morter de calç, al centre del que representa mig astre solar. S'hi dibuixen les hores i les mitges hores, que assenyalen, de les 9 del matí fins a les 3 de la tarda, en xifres romanes. Totes les línies i figures circulars o semicirculars estan resseguides de color negre. Està gairebé esborrat amb restes de grafits i altres guixades al damunt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Però en caure la pintura blanca, s'observa al dessota les restes d'un rellotge més antic, i més gran, amb algunes traces pictòriques de color vermell.</span></span></span></span></span></p> | 08163-124 | Can Cassola, s/n | 41.6309888,2.6735163 | 472806 | 4608858 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96854-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96854-03-4368pbadallo-mascassolaisepinedademar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96854-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96854-05.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96849 | Rellotge de sol de la rectoria vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-vella | XVIII | En col·locar un tub de PVC entre la llinda i el marc del rellotge es van clavar dos claus en el marc inferior per aguantar-lo, malmetent part del suport que es va reparar amb una mica de ciment tenyit. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat al sud-est. Està situat a la façana de migdia, entre la planta pis i les golfes, just per sota de l’eix vertical de la façana principal. </span></span></span></span></span>El suport és de morter de calç, d’uns dos centímetres de gruix, lleugerament esgrafiat. S’identifiquen perfectament les divisions realitzades pel quadranter. De fora cap endins, presenta tres marcs. A l’exterior, un de més clar, amb una sanefa de fulles d’olivera pintades de color ocre i resseguides per una línia molt fina de color negre. A continuació un marc més estret, pintat de color ocre. Finalment, un tercer, molt més ample que els dos anteriors. És l’espai on el quadranter hi ha dibuixat les hores, de les 5 del matí fins les 5 de la tarda, en cicles de dotze hores. Només els extrems estan decorats amb les mateixes fulles que les anteriors assenyalades. La numeració és aràbiga feta a mà alçada, sense plantilla.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part superior, hi ha un astre solar antropomorf, molt malmès. S’hi observen les restes de l’ull esquerre i la boca, representada amb els mateixos dibuixos florals. Per sobre de l’astre solar, a cada costat, hi ha novament una decoració de fulles d’olivera. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, més curtes. La línia de les dotze té dibuixada la campana de l’Àngelus, pintada del mateix color.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, amb un suport i cercle sota el pol. Conserva restes de policromia general molt difuminades.</span></span></span></span></span></p> | 08163-120 | Camí de can Tapiola, s/n | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-03.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 96852 | Rellotge de sol de la plaça Sara Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-placa-sara-llorens | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol monumental situat a la plaça de Sara Llorens i Carreres. És del tipus vertical amb orientació sud. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Estructuralment, es compon de varis cercles, entre ells la bassa d’aigua de 10 m. de diàmetre, realitzada amb pedra, de la qual sobresurt al bell mig, una rosa dels vents amb les direccions i noms dels principals vents. El nom està retallat en ferro corten: Tramuntana, Mestral, Ponent, Migjorn, Xaloc, Llevant, Gregal, Garbí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una part de les rajoles ceràmiques de la rosa fa funció de línies horàries on es projecta l’ombra d’un gnònom de 5 m. de llargada realitzat en acer inoxidable. Les hores estan representades per xifres romanes, també retallades en corten, que assenyalen, de les 6 del matí fins les 6 de la tarda.</span></span></span></span></span></p> | 08163-122 | Plaça Sara Llorens, s/n | 41.6204670,2.6865284 | 473885 | 4607686 | 2003 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12206.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 96853 | Rellotge de sol de la casa núm. 37 del carrer Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-37-del-carrer-tossa | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol d’autor. És del tipus vertical, amb orientació sud-oest. Té forma circular i està enganxat a l’extrem dret de la façana de ponent, per sota mateix del ràfec. Es tracta d’un plafó circular, protegit en tot el perímetre per una vora de rajols de color gris. Està realitzat amb tessel·les de colors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Presideix el quadrant un astre solar, antropomorf. Al centre s’hi ha realitzat una cara amb trencadís de fins a tres tons de beix, mentre que els ulls, boca i nas són de color vermell. D’ell es desprenen els raigs solars, de color groc amb algunes tessel·les de color vermell i tons ataronjats. Coincidint amb l’extrem dels raigs solars i la vora grisa hi ha una sanefa de tessel·les de color blau més fosc on s’hi ha disposat les hores, en metall platejat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les marques horàries són els raigs, que assenyalen, des de les sis del matí a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores, amb numeració romana. El gnòmon és de vareta i està col·locat a l’exterior, per sobre del rellotge. </span></span></span></span></span>Manquen varies xifres indicadores de l’hora que estaven encolades i s’han després.</p> <p>No té lema ni signatura.</p> | 08163-123 | Carrer Tossa, núm. 37 | 41.6410638,2.6505744 | 470899 | 4609984 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96853-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96853-03.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 96843 | Rellotge de sol de la casa núm. 122 del carrer de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-122-del-carrer-de-mar | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-est. Està situat a la façana de migdia, entre la planta pis i la segona planta, per sobre de les lletres publicitàries “l’<em>Antic restaurant</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, d’uns dos centímetres de gruix, i esgrafiat. Presenta un marc perimetral amb capcer. El fons és de color ocre, mentre que el dibuix, línies i hores són de color gris. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El marc està resseguit per una línia de color gris. A l’interior hi ha una mena d’òvul amb un astre solar geomètric, amb les línies solars que senyalen de les set del matí fins a les cinc de la tarda, en xifres romanes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, de ferro, amb l’extrem arrodonit. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No té lema, però a la part inferior es pot llegir l’any: “ANY 1737”.</span></span></span></span></span></p> | 08163-115 | Carrer de Mar, núm. 122 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 10 d’octubre de 2011, un col·laborador de la Societat Catalana de Gnomònica va incorporar-lo al web i el va fotografiar. En aquest document gràfic es constata com entre el 2011 i el 2024 s’han efectuat reformes i com era el rellotge abans del documentat amb motiu de l’elaboració del mapa. En aquesta imatge s’observa un rellotge molt senzill, pintat a mà alçada, sense massa precisió i de forma ovalada, de color terrós pintat directament sobre una paret també pintada. Per tant, és molt possible que en aquest indret existís un rellotge antic però que amb els manteniments de façanes i pintades s’ha anat esborrant i modificant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La data actual pot correspondre a la data de construcció de la casa, o dels documents més antics conservats.</span></span></span></span></span></p> | 41.6231700,2.6923600 | 474372 | 4607984 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11503foto-am-10102011societat-catalana-de-gnomonica.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11504detall-de-la-fotografia-de-la-societat-catalana-de-gnomonica.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98118 | Rellotge de sol de can Zamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-zamora | XXI | No està acabat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol de matí, circular, amb orientació sud-est sense acabar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està situat a la façana de can Zamora, a la planta pis, per sota del carener. No té</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> gnòmon ni hores, ni línies horàries. De moment, només hi ha un cercle emmarcat, a l’interior del qual s’hi ha pintat un astre solar geomètric, emergent del mar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cel és de color ocre. Els colors emprats són el blau i l’ocre en dues tonalitats diferents.</span></span></span></span></span></p> | 08163-262 | Camí de can Cassola, s/n | 41.6329000,2.6755300 | 472974 | 4609070 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98118-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98118-03.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 97958 | Rellotge de sol de can Valeri Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-valeri-comas | XVIII-XIX | S'observen absències en l'esgrafiat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical, oval, orientat al sud. Està situat a la façana de migdia, a la planta pis, a mà esquerra de la finestra que baixa perpendicular, per damunt del portal dovellat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, molt desgastat, que es va desprenent de mica en mica de la paret. Presenta un marc perimetral, també oval, que ha desaparegut gairebé completament. L'òvul té un marc de color rosa envellit o hi ha les hores pintades a mà alçada, en xifres àrabs. Es poden llegir, tot i que parcialment esborrades, de les 5 del matí a les 5 de la tarda, en un color més fosc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les línies horàries surten del dessota del gnòmon on hi ha un astre solar molt petit. Tan aquest com les línies, estan pintades de color groc / ocre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al dessota d'aquest rellotge, i arranat a la finestra s'observen les restes d'un altre quadrant, molt més antic, de forma quadrangular, que es pot datar del 2 d'octubre de 1752, i del qual es pot veure dues hores: les tres a la part inferior i les 2 a la part superior, en xifres àrabs. El marc visible és de color negre. La precisió de la data es pot justificar per la decoració que hi ha a continuació i que envolta la finestra amb brancals, ampit i llinda de pedra granítica. L'autor en va deixar constància a la part superior de la llinda “A2 ·1752·OCtbe”</span></span></span></span></span></p> | 08163-245 | Can Valeri Comas, s/n. | 41.6363900,2.6841800 | 473696 | 4609454 | 1752 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97958-24501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97958-24502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97958-24503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97958-24504.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96842 | Rellotge de sol de can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-teixidor | XVIII-XIX | Presenta absències en l'esgrafiat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-est. Està situat a la façana de migdia, a la planta pis, a mà esquerra de la finestra que baixa perpendicular per damunt del portal dovellat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, molt desgastat. Presenta un marc perimetral amb capcer rectangular on sembla que hi havia unes lletres o xifres; i al dessota es preserva, tot i que en molt mal estat, un òvul amb el gnòmon, de vareta, collat amb morter de calç a la part superior que representa l’astre solar amb el que sembla una corona al seu voltant, tot i que el seu estat actual, no permet fer cap altre afirmació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conserva restes de pigments vermells i blaus. Els primers delimiten un requadre perimetral on en algun moment s’hi haurien pintat les hores, de color blau. També són visibles les restes de les línies horàries, resseguides de color vermell i el que sembla la campaneta de l’Àngelus al centre, perpendicular a la línia de les dotze del migdia. Les restes, molt minses de color blau s’observen en la delimitació del capcer i a la part superior dreta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En una fotografia realitzada, el 30 de novembre de l’any 2005, per F. Padrós, s’observa una circumferència petita al voltant del gnòmon de vareta que correspondria amb les observacions efectuades durant la realització d'aquest Mapa de Patrimoni. </span></span></span></span></span></p> | 08163-114 | Camí de can Teixidor, s/n | 41.6227210,2.6690796 | 472433 | 4607942 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11404.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96846 | Rellotge de sol de can Tapiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-tapiola | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, realitzat amb rajols ceràmics. Està situat a la façana de migdia. Té orientació sud-est. S’hi poden veure les marques horàries a les hores i mitges hores, que senyalen des de les cinc del matí fins a les tres de la tarda, en cicles de dotze hores. La numeració és romana. La línia de les dotze del migdia és vertical i incorpora les set línies de declinació solar amb la indicació dels signes caldeu-babilònics del zodíac. El gnòmon és de vareta, amb nòdul final. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part superior es pot llegir el nom de la casa, en lletres majúscules “CAN TAPIOLA” i a la part inferior: “ANY 2012” i l’orientació: “LAT 41o37’52’’N Long 2o41’07’’E DEC 42o00’35’’ S-E. A la part inferior dreta, segell amb la signatura del ceramista.</span></span></span></span></span></p> | 08163-117 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Doltra, propietari de can Tapiola coneix a Nasi Vilà, quadranter i autor del rellotge de sol, en una assemblea general de la Societat Catalana de Gnomònica i li fa l'encàrrec del nou rellotge de sol de la casa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana de la casa ja n’hi havia hagut un de rellotge però només se’n conservava el gnòmon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un cop fet els càlculs es varen decidir per fer-lo de ceràmica. El ceramista encarregat de fer-lo fou en Pau Costa Molina, de la vila del Masnou, que anteriorment ja havia treballat amb en Nasi Vila. </span></span></span></span></span></p> | 41.6313369,2.6852205 | 473781 | 4608893 | 2012 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-05.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Costa, ceràmica i Nasi Vilà, quadranter | Segons informació dels masovers, hi havia un rellotge més antic que s'ha perdut. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96845 | Rellotge de sol de can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-serra-0 | XVIII-XXI | Presenta pèrdues a la pigmentació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular emmarcat, orientat a sud-est. Està situat a la planta pis de la façana de migdia, a mà esquerra de la finestra que hi ha per sobre del portal dovellat. </span></span></span></span></span>S’observa una preparació de morter de calç per sobre del morter de la façana. El gnòmon és de vareta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No s'ha pogut accedir a la finca i la distància impedeix observar detalls com possibles restes de línies horàries, policromia tipus de numeració i altres decoracions associades. A la part inferior s’hi observa algun tipus d’inscripció sense poder aportar cap més altre informació.</span></span></span></span></span></p> | 08163-116 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | 41.6323065,2.6851514 | 473775 | 4609001 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96845-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96845-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96845-03.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge no consta a l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98173 | Rellotge de sol de can Roget, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-roget-2 | Esgrafiat i traces de les línies horàries molt desdibuixades. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Restes d’un rellotge de sol circular, situat a l’extrem dret de la façana orientada al sud de can Roget, dessota el ràfec. És de forma circular. S’hi observa un marc perimetral amb restes de pintura blava sobre una policromia ocre més antiga, al dessota. A l’exterior d’aquesta circumferència n’hi ha una o dues més, com ho demostren les restes esgrafiades i de policromia que s’observen per sobre del gnòmon, mig dissimulades per l’heura que creix a les parets. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es conserva el gnòmon de vareta amb el que sembla un astre solar al seu voltant i les tracés, gairebé imperceptibles, de dues línies horàries. Una correspon a la línia horària que marca les 7 del matí i l’altra baixa gairebé perpendicular a la línia de les 11 o 12 del migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A mà esquerra d’aquest rellotge, just al dessota del carener de la casa, hi ha un altra rellotge de les mateixes característiques però més petit i sense gnòmon.</span></span></span></span></span></p> | 08163-268 | Plana de can Cassola, s/n | 41.6332324,2.6752836 | 472954 | 4609106 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98173-26801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98173-26802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98173-26803.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En el web de la Societat Catalana de Gnomònica, la casa surt esmentada erròniament com a mas Sant Jaume. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98172 | Rellotge de sol de can Roget, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-roget-1 | XVIII-XIX | No es conserva el gnòmon de vareta ni tampoc les marques horàries. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Restes d’un rellotge de sol circular, situat a la façana orientada al sud de can Roget, dessota el carener. És de forma circular. S’hi observen fins a tres marcs de la mateixa amplada, essent el de color blau el que està situat més a l’exterior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les marques del poc dibuix que queda, semblen haver estat esgrafiades en el mateix arrebossat de morter de calç. No es conserva el gnòmon de vareta ni tampoc les marques horàries. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’extrem dret de la façana, dessota el ràfec hi ha un segon rellotge de les mateixes característiques, més petit, que conserva el gnòmon de vareta.</span></span></span></span></span></p> | 08163-267 | Plana de can Cassola, s/n | 41.6332231,2.6752460 | 472951 | 4609105 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98172-26701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98172-26702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98172-26703.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge surt esmentat a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica però no consta en l’inventari. Només el més petit, situat a la seva dreta sí que ho està amb el número 4067.En el web de la Societat Catalana de Gnomònica, la casa surt esmentada erròniament com a mas Sant Jaume. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96766 | Rellotge de sol de can Palau de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-palau-de-la-guitarra | XVIII-XIX | Gairebé ha desaparegut. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical, rectangular, orientat al sud. Està situat a la façana de migdia, dessota del ràfec i entre les dues finestres de la planta pis. </span></span></span></span></span>El suport és de morter de calç, molt desgastat amb restes molt minses de llet de calç i policromia. Presenta un marc perimetral visible, sobretot a la part inferior del quadrant. <span><span><span><span lang='CA'><span>També s’observen algunes restes de les línies horàries, bàsicament des de les 10 del matí a les quatre de la tarda, que s’inicien a la part inferior de l’orifici del gnòmon, que no es conserva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Com a can Valeri, aquesta façana presenta decoracions realitzades amb calç al voltant de les finestres i del portal dovellat pròpies del segle XVIII. Aquesta mateixa decoració també s’observa molt clarament a l’entorn del portal dovellat, del rellotge de sol i de les dues finestres de la planta pis, de can Palau de la Guitarra. </span></span></span></span></span></p> | 08163-60 | Camí d’Horsavinyà, s/n | 41.6400305,2.6825262 | 473560 | 4609859 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96766-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96766-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96766-03.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No consta a l'Inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98174 | Rellotge de sol de can Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cornet | XIX | Té el suport molt desgastat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat a llevant. Està situat a la façana principal de la casa, orientada a llevant, dessota mateix del ràfec. </span></span></span></span></span>El suport és de morter de calç, molt desgastat. Presenta un marc perimetral, en forma d’escut, que ha desaparegut gairebé completament.</p> <p>El gnòmon, de ferro, està centrat a la part superior del quadrant. Representa l’astre amb un cercle solar de color ocre. D’ell neixen les línies horàries, esgrafiades en el morter encara tendre i resseguides per pintura de color negre de la qual només se n’observen algunes traces que arrenquen de l’astre solar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els números són àrabs. El rellotge assenyala des de les 6 del matí fins a les 3 de la tarda, sense poder precisar res més. La resta han desaparegut. </span></span></span></span></span>A la part inferior hi ha un doble marc amb les restes d’un requadre al centre completament esborrat, amb el que semblen tres o quatre xifres seguides, que potser indicava l’any de realització del rellotge.</p> | 08163-269 | Carrer Solana, núm. 6 | 41.6327751,2.6878772 | 474003 | 4609053 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98174-26902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98174-26903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98174-26904.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96700 | Rectoria vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-8 | XVI-XXI | <p>La rectoria vella és una masia situada a uns 250 m. al nord-oest de l'església de Santa Maria, en el camí de can Tapiola. Es tracta d'una masia fortificada, tancada amb un barri perimetral i una torre de defensa, actualment adossada a la casa.</p> <p>Està formada per diferents cossos que s'han anat afegint amb el temps. La casa té tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes. Té una galeria porxada, en un cos afegit de dues plantes, a mà esquerra de la casa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. El vèrtex del carener no està centrat, i les obertures no coincideixen en els mateixos eixos de verticalitat, totalment asimètrics, mostra de les diverses transformacions que ha patit amb el temps. De la façana en destaca el portal rodó dovellat i les finestres amb emmarcaments de pedra granítica treballada, però totes de llinda recta. En dues d'elles podem llegir les dates de '1707' i de '1708'.</p> <p>A diferència del que es diu en alguna bibliografia, no conserva cap finestral gòtic. Damunt la finestra central del primer pis, hi ha un rellotge de sol.</p> <p>A l'interior, el menjador es troba a l'esquerra, la cuina a la dreta i, al cos central, hi ha l'escala que dona accés al pis destinat a serveis. Unit a la façana lateral hi trobem el celler. Al davant de la façana té el pati, encerclat per la paret, i el tanca un portal. Al costat hi ha un plafó ceràmic on es pot llegir: 'Casa de camp / RECTORIA VELLA', acompanyat d'un dibuix de la façana i una palmera.</p> | 08163-4 | Carrer Casa Camp Can Tapiola, s/n. | <p>El nom de Rectoria vella li ve perquè pertanyia al bisbat i a la parròquia de Santa Maria, però l'avi dels actuals propietaris la va comprar als anys 30 del segle passat.</p> | 41.6304340,2.6871617 | 473942 | 4608792 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0406.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La part posterior de la masia ha estat ampliada i rehabilitada per ús de segona residència. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 97944 | Premses de can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premses-de-can-teixidor | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Quatre bases de premsa de vi, de secció rectangular fetes de pedra granítica, probablement autòctona. Es troben situades a l’era de la casa; dues davant de la portalada i les altres dues, a mà dreta, de la façana principal; la primera en el cos annex i la segona davant de la pallissa.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les quatre peces es corresponen amb la cassola o pica de pedra d’una premsa de gàbia o cargol emprades per a premsar vi però també oli. Dues d’elles mostren signes evidents de desgast, i una altra presenta un trencament modern amb pèrdua de suport. Només la que està arrambada a la façana principal té un broc allargassat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08163-241 | Carrer de can Teixidor, núm. 1 | 41.6226328,2.6693612 | 472456 | 4607931 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24105.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es desconeix si a l’interior de la casa es conserven altres parts, com el cargol, els braços, banc, barret, gàbia o barra. | 98|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 97005 | Portal de la casa núm. 70 del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-casa-num-70-del-carrer-major | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVIII-XIX | <p>Llinda i brancals de pedra granítica que corresponen a la casa del número 70 del carrer Major i que són els elements més destacables de la casa, ja que la resta d'obertures s'han obert modernament i no es corresponen amb el model i tipologia del portal.</p> <p>L'arrebossat de la façana fa una mena de queixal a la part dreta de la llinda tapant la seva possible continuïtat, on s'hauria de recolzar amb el darrer brancal d'aquest costat; que, d'altra banda, no és recte sinó que fa una entrada arrodonida, com si el portal hagués sofert una transformació i haguessin aprofitat part de l'anterior portal.</p> | 08163-164 | Carrer Major, núm. 70 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6268962,2.6864174 | 473879 | 4608400 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97005-16401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97005-16402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97005-16403.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96790 | Portal de la casa del carrer de Sant Antoni, núm. 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-45 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVIII | <p>Portal amb brancals i llinda de pedra, originari del segle XVIII, ja que la llinda porta gravada la data de '1748'. És l'únic element originari de la façana, que es troba molt transformada.</p> | 08163-73 | Carrer de Sant Antoni, núm. 45 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6285354,2.6923960 | 474378 | 4608580 | 1748 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96790-7301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96790-7302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96790-7303.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2024-09-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96759 | Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-diable-1 | <p>CABAÑAS ANGUITA, Núria (2009). Intervenció arqueològica a Can Cua / Pont del Diable - Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera). Mem. Núm. 10324.</p> <p>CLARIANA ROIG, J.F.(1981). L’Aqüeducte Romà de Pineda de Mar. Dins <em>Laietana</em>, núm. 1. </p> <p>SOLER CASELLAS, A. (1983); Memòria: L’Aqüeducte Romà de Pineda de Mar (El Maresme). Dins <em>Laietana</em>, núm. II-III.</p> | XVII | <p>El pont del Diable és un aqüeducte d'un sol ull que permetia salvar el desnivell de la riera de Pineda per transportar l’aigua, a través d’un rec, des del molí de can Bauveta fins als horts de ca n'Oliver de Sitjar. S'havia dit, popularment, que era d’origen tardo-romà, però els estudis arqueològics desmenteixen aquesta hipòtesi i situen la construcció al segle XVII. La cronologia s’ha obtingut a partir del tipus d’obra de les estructures i del material constructiu emprat, maons que per les seves característiques tipològiques és sabut que s’utilitzen principalment al segle XVII. Aquestes estructures perduren fins a inicis del segle XIX, constatat per fragments de ceràmica en el nivell d’amortització. </p> <p>Travessa la riera de Pineda amb una orientació nord- sud. Inicialment, l'estructura, d'1,20 m. d'amplada x 10 m. de longitud i amb una alçada màxima de 2,40 m., presenta un parament construït mitjançant pedres de mides diverses unides amb morter de calç i revestit amb el mateix morter. Sobre els murs s'hi assenta el canal amb una pendent nord-sud i una amplada de 70 cm. Les parets estan construïdes amb maons lligats amb morter de calç. La solera està formada per pedres de mida petita, unides també amb morter de calç. En la segona fase constructiva es documenta la continuïtat i funcionalitat de l'aqüeducte com a tal però s'ha identificat la construcció d'un nou canal amb parets i solera fets amb pedres i còdols. Finalment, a la tercera fase, es deixa d'utilitzar com a canal de conducció d'aigües i és reaprofitat com a pont per a travessar la riera.</p> <p>Les intervencions arqueològiques, de l'any 2009, posaren al descobert dos camins empedrats. És possible que fossin edificats durant la primera fase constructiva de l'aqüeducte, amb una continuïtat durant la segona fase d'utilització de l'obra, ja que el paviment s'hi adossa i ambdós baixadors segueixen el mateix traçat. El paviment, de 90 cm d'amplada, s'ha documentat a 1,20 m. de fondària adossat a l'aqüeducte. Es tracta d'un nivell de circulació esglaonat que segueix el mateix pendent que l'aqüeducte, vers la riera, i construït mitjançant pedres de mida gran i petita lligades amb argila. Aquest paviment es troba limitat a l'oest per l'aqüeducte i a l'est per un mur de contenció relacionat amb un segon paviment o zona de pas. El camí, de 2,90 m. d'amplada, està construït per còdols lligats amb argila i en alguns punts de la calçada són visibles les marques de rodera, fet que ens permet afirmar el pas dels carros.</p> <p>La calçada transcorre paral·lela a l'aqüeducte i presenta un fort pendent vers la riera, atès que el punt més alt documentat està situat a una cota de 36,28 m. sobre el nivell del mar i el punt més baix documentat es troba a una cota de 34,92 m. sobre el nivell del mar. Tot i que no pertany a la zona intervinguda, algunes fonts documentals evidencien la presència de diferents baixadors al llarg de la riera de Pineda. A l'oest, el camí es troba delimitat per un mur de contenció, atès que havia de contenir les terres on s'assenta el paviment per evitar l'esfondrament d'aquestes vers el paviment.</p> <p>L'estat de conservació del pont i dels paviments annexos era bo en el moment de l'excavació.</p> | 08163-53 | Riera de Pineda, s/n. | <p>L'any 2009 es du a terme una intervenció arqueològica arran del<em> Projecte de construcció de la Xarxa de sanejament de l'Alt Maresme nord (Tram Riera)</em>, que va permetre datar-lo i posar al descobert la resta d'elements.</p> <p>La intervenció arqueològica realitzada es va centrar en l'excavació d'un tram de l'aqüeducte i de dos baixadors empedrats que transcorren paral·lels.</p> <p>Cronològicament l'origen data del segle XVII amb una continuïtat fins el segle XIX, exceptuant l'aqüeducte, el qual ha estat utilitzat fins fa pocs anys com a pont per creuar la riera.</p> | 41.6429808,2.6777405 | 473163 | 4610188 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-5301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-5302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-5303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-5304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-descarga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-descarga-1.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La llegenda del pont del Diable és comuna al Principat. Hi ha més construccions amb quest nom. La més coneguda és la del pont del Diable de Martorell, diu així:“Una nit en què la riera baixava molt plena una pagesa havia de travessar-la i no sabia com. Se li presentà el diable i li prometé fer un pont i acabar-lo abans que cantés el gall, a canvi de la seva ànima. La pagesa s’hi avingué. Però quan tan sols faltaven per posar unes quantes pedres, llançà una galleda d’aigua damunt d’un pobre gall que dormia, que amb la sobtada fredor es posà a cantar. El diable, creient que ja era de dia, marxà sobtadament i deixà el pont inacabat. Com que no va poder complir la seva part del tracte, la pagesa no li va haver de lliurar la seva ànima, i així pogué travessar tranquil·lament la riera.” | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98120 | Pont de la línia del ferrocarril de la riera de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-linia-del-ferrocarril-de-la-riera-de-pineda | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pont fet amb bigues de formigó pre-tensat sostingut per estreps fets de pedra i maó, preparats per a via doble des del segle XIX. El parament combina el paredat mixt, amb el maó vist i l'escaire, arrodonit amb pedra posada a trencajunt.</span></span></span></span></span></p> | 08163-264 | Línia de mar, al sud-oest del municipi | <p>Segons informació facilitada per Xavier Nubiola, enginyer especialista en la línia fèrria de la costa, que pertany al Cercle Històric Miquel Biada de Mataró, la línia del ferrocarril per la costa va haver de construir nombrosos ponts per creuar les rieres o rambles que evacuen les aigües pluvials de la serralada litoral cap el mar. Inicialment es van fer de fusta, amb alguna excepció, pel menor cost i rapidesa de construcció, però a causa de les elevades despeses de manteniment es pren la decisió de substituir-los successivament a finals del segle XIX amb piles obertes i estreps de maó i pedra, en combinació amb bigues metàl·liques de ferro al tauler, ja que degut la poca altura del rasant de la via no hi havia lloc per fer arcs o voltes tancades de fàbrica.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Posteriorment hi ha hagut canvis per instal·lar la via doble fins Arenys de Mar, i reforçar les estructures per suportar l’increment de pes dels trens. El que trobem ara son lloses de formigó armat que van substituir les bigues de ferro cap als anys 1980-1990. Tot i que els estreps i pilars antics en fàbrica de maó i pedra s’han conservat quasi sempre. El poc espai entre via i tauler queda en evidència pel fet que, a vegades trobem petits trams de la via amb travesses de fusta, això es deu al fet que sota hi ha un desguàs antic i no dona espai suficient per a les noves travesses de formigó més gruixudes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer pont a la riera de Pineda (km 50,372) era de fusta<a>, ja que, l’agost de 1869, la junta directiva de la companyia del ferrocarril comentà que s’havien de reparar els ponts de Pineda i de Santa Susanna i s’acordà <em>«proceder a las obras de refuerzo necesarias y a la construcción del estribo izquierdo del de Santa Susanna por ser el que tiene la madera más carcomida…».</em> Tot i l’esforç realitzat en la renovació i en la reconstrucció dels ponts, la Dirección General de Obras Públicas instà l’empresa a col·locar <em>«a la mayor brevedad posible (…) los tramos de hierro definitivos en los puentes que aún carecen de ellos…».</em> </a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per tant, aquest pont juntament amb el de la riera de Santa Susanna, va ser un dels primers en ser substituït per altre de bigues de ferro d’ànima plena construït per la <em>Maquinista Terrestre y Marítima </em>(M.T.M.), d’un sol tram de 20 m. (llum lliure de 18,8 m.) amb els corresponents estreps de fàbrica de maó i pedra, preparats per la via doble des del segle XIX i que mai s’ha instal·lat, i que es conserven actualment. Als anys 1980 el pont de ferro, es va canviar per un tauler amb bigues de formigó pre-tensat, que es el que trobem ara. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú, conserva un pont de ferro que assegura era el que estava a la riera de Pineda, tot i que el plànol que mostren es del pont a la riera de Vall de Gurp, terme de Blanes, de 24,2 m., primer pont de ferro construït el 1869 per MTM.</span></span></span></span></span></p> | 41.6195900,2.6847800 | 473739 | 4607589 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98120-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98120-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98120-04.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Posteriorment hi ha hagut canvis per instal·lar la via doble fins Arenys de Mar, i reforçar les estructures per suportar l’increment de pes dels trens. Al terme de Pineda de Mar trobem dos claveguerons de tres clars (tajeas) al torrent del Convent (km 49,160) i al torrent del Correu (km 49, 800) segons el perfil longitudinal de la línea de Barcelona a Empalme por Mataró de la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante (M.Z.A.). Els clars del primer de 0,85 m i el segon de 0.60 m. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96896 | Plataners del carrer de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-de-mar | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer del Mar, a banda i banda de les voreres, hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>), la majoria d'ells, centenaris. Estan plantats en escocells majoritàriament amples que permeten el creixement i alhora l'envelliment natural de l'arbre. Tanmateix, en algun cas, les lloses d'alguna vorera s'enlairen perquè l'arbre no té suficient espai on desenvolupar-se. Malgrat ser una espècie molt resistent i de poca exigència, és recomanable plantar-lo en llocs amples per al seu correcte desenvolupament, ja que en bones condicions, pot arribar a viure molts anys, mentre que la mitjana en zones urbanes acostuma a ser entre cent i cent-cinquanta anys. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els troncs, són rectilinis, amb les capçades altes, i ben arrodonides, guiades durant la poda perquè no envaeixin els espais privats. En el cas dels espècimens més vells, presenten algunes ferides antigues, provocades pels impactes dels vehicles que s'hi estacionaven. </span></span></span></span></span></span>La majoria d'ells desprenen plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat, de tons verdosos i grisencs. Tot i que aquest arbre pot arribar a fer una quarantena de metres d'alçada, en viure en un espai urbà, l<span><span><span><span><span lang='CA'><span>a brancada es manté controlada a través de la poda anual, sense que això comporti una pèrdua d'ombra durant els mesos d’estiu, que fan d'aquest carrer un indret fresc i ombrívol i de gran bellesa tant per als veïns com per als passants. </span></span></span></span></span></span></p> | 08163-137 | Carrer de Mar, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>L’any 1870, un grup de veïns de Pineda de Mar va obrir una subscripció voluntària per poder contribuir amb les despeses d’urbanització del tram del carrer de Mar entre els actuals carrers Jaume I i carrer Progrés, que fins llavors era un petit camí veïnal sense cap construcció al seu entorn. </span></span><span lang='CA'><span><span>El principal contribuent va ser Fernando de Gispert, coronel de cavalleria retirat, primer propietari de la casa de l’actual carrer Girona núm. 3, coneguda com Cal Coronel. Aquest va pagar tots els plataners que cobrien la seva finca que s'estenia entre els actuals carrers Comtal i Progrés.</span></span></span></p> | 41.6253763,2.6909294 | 474254 | 4608230 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13705autor-josep-boixadera-1912-fons-ampm.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades, ben arrodonides i espectaculars. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 98837 | Plataners de la font de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-de-santa-anna | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </p> <p>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | <p>Pujant pel carrer del Segre, a la llera dreta del torrent del Correu, hi ha tres plataners (<em>Platanus x hispànica</em>), centenaris de gran bellesa, amb unes capçades imponents. Tots tres estan situats en el marge del torrent. En urbanitzar aquest sector, se'ls va protegir amb un encaix efectuat a la mateixa vorera, de manera que les arrels no quedessin afectades durant el seu creixement i els arbres puguin envellir de la manera més natural possible. </p> <p>Els troncs són rectilinis i molt curts degut a les podes inicials, amb nombroses branques verticals que han permès desenvolupar una capçada molt alta de més de trenta mestres. La proximitat dels tres espècimens fan que quan té la fulla doni una sensació de capçada gegantina i ben arrodonida. Els troncs desprenen plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat, de tons verdosos i grisencs. El vol de canó dels tres espècimens és actualment de 2,40 m; 3,19 m i 3, 28 m respectivament. </p> <p>Les fulles acostumen a ser grans, palmades, que poden mesurar ben bé entre 30 i 35 cm. Tenen també cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats (de vegades tres). El peciol és llarg, eixamplat a la base. Els nervis principals de la fulla depenen de la quantitat de lòbuls que hi hagi. Les flors estan reunides en aments de forma esfèrica i són unisexuades. El fruit és en forma de poliantocarp emplomallat, reunit en varis glòbuls d'uns quatre centímetres de diàmetre que fructifiquen a la tardor. </p> <p> </p> | 08163-289 | Torrent del Correu | 41.6336990,2.6681000 | 472356 | 4609161 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-07.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades, ben arrodonides i espectaculars com és el cas dels espècimens que trobem a la llera dreta del torrent del Correu. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 96984 | Pintura mural de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-can-jalpi | XXI | <p>Mural pintat en una de les parets laterals adossades a can Jalpí, concretament a les escales que hi ha a ponent i que permeten comunicar el carrer Tharrats amb el carrer Muntaner.</p> <p>Es representa en visió aèria, quatre pètals de margarides de colors blanc i blau. Entre la primera i la segona des de l'esquerra, s'hi pot llegir: 'PINEDA MAR DE FLORS'.</p> | 08163-159 | Carrer de Sant Joan, s/n | <p><em>Pineda en flors</em> és un esdeveniment cultural i artístic, que celebra l’arribada de la primavera. Vol transmetre a tota la ciutadania l’esclat de llum i color viscut durant aquesta estació de l’any. Té com a objectiu crear un entorn visual distingit, que connecti amb les persones residents al municipi i permeti atraure visitants d’altres localitats.</p> | 41.6294278,2.6892029 | 474111 | 4608680 | 2018 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96984-15902.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Art urbà. Realitzat durant la primera edició de 'Pineda en Flor', l'any 2018. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98072 | Pins pinyoners de can Cassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyoners-de-can-cassola | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya. </em>18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els pins pinyoners (<em>Pinus pinea</em>) de can Cassola estan ubicats, ambdós en el mateix marge, a una trentena de metres l’un de l’altre, a mà dreta del camí que un cop deixada la pista principal, mena cap a la casa per la façana orientada al nord-est.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer és el que està més a prop del camí i de la pallissa mig ensorrada. Creix en ple marge, i està envoltat de vegetació que impedeix aproximar-se. El contorn de la soca mesura uns 3,5 m. de perímetre i el tronc supera els 2,5 m. de diàmetre per una alçada d’uns 15 m. La capçada és uniforme en forma d’ombrel·la, tot i tenir alguna branca morta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El segon també creix en el marge, una trentena de metres més al nord. S’hi accedeix fàcilment entrant per un corriolet que hi ha per sota del primer espècimen. El contorn de la soca i el volt de canó mesuren uns dos metres de diàmetre ja que l’arbre és totalment rectilini. No s’observa cap ferida al tronc. L’escorça és vermellosa i gruixuda i la capçada de més de 18 m. se sustenta a través d’una brancada potent amb algunes de recargolades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són arbres perennifolis amb fulles en forma d’agulla, agrupades de dos en dos, de 10 a 15 cm de longitud, d’un color verd intens acabades en punxa. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que va passant del color verd al color marró, d’entre vuit a catorze centímetres, que madura al tercer any, que és quan cauen els pinyons protegits per una closca forta d’uns 15 a 20 mm. de longitud. </span></span></span></span></span></p> | 08163-254 | Can Cassola, s/n. | 41.6316300,2.6739400 | 472841 | 4608929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No han estat mai podats, però no se’ls observa cap malaltia. És el pi més resistent als incendis forestals per la seva escorça gruixuda i per la capçada que normalment queda allunyada del terra, la qual cosa permet que el foc pugui en determinades circumstàncies, passar per sota. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml