API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
97260	Monument a Jaume Buch i Fonoll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-jaume-buch-i-fonoll		XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El monument està situat a la plaça de les Mèlies, en un parterre circular, perfilat per una circumferència de maons arrodonits i disposats a plec de llibre i un segon de planxa <em>corten</em>. Al centre, hi ha un pal de bandera amb una senyera hissada. En un dels extrems, hi ha una planxa de metall <em>corten </em>retallada amb el perfil de Jaume Buch i Fonoll. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part davantera s’hi pot llegir: “A Jaume Buch i Fonoll, / en agraïment a la seva tasca, / dedicació i amor al municipi. / Pineda de Mar, 9 d’abril de 2017.” </span></span></span></span></span></p>	08163-201	Plaça de les Mèlies, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La plaça on s’erigeix el monument </span></span>a Jaume Buch i Fonoll, fou projectada originàriament com a plaça dels Til·lers per l’arquitecte Isidre Puig Boada que l’any 1946 havia rebut l’encàrrec de redactar el Pla de l’Eixample, de manera que el municipi creixés de manera ordenada degut a l’increment de població vinguda de fora.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’any 1942 es planten els primers til·lers i la plaça s’inaugura l’any 1946. Malauradament aquest tipus d’arbre no va arrelar bé i dos anys després foren substituïts per una altra espècie més resistent, de manera, que el nom de la plaça canvià definitivament l’any 1948 pel de “Plaça de les Mèlies”. I la font, fou projectada pel mateix arquitecte uns anys després, el 1955 i inaugurada el 24 de juny del mateix any.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 9 d’abril de 2017, amb motiu de la 24a carxofada popular, organitzada pel XIP de Pineda, s’inaugura el monument a la figura de Jaume Buch, gran dinamitzador social que morí un any abans. Ajudà a fer néixer entitats com la Colla de Geganters i Grallers de Pineda, la Xarxa d’Iniciatives Pinedenques i la Romeria de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Assistí a l’acte l’alcalde de Pineda, Xavier Amor i bona part dels regidors així com la família i amistats. Els Gegants de Pineda hi foren presents juntament amb les Forces Infernals de Poblenou, que llençaren coets i una traca final tal i com feia en Jaume Buch. El perfil d’en Jaume fou extret d’una fotografia realitzada per Jordi Gras. A banda del monument, el 28 de maig es va fer un rom cremat a Can Comas tal i com ell desitjava.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6264375,2.6893299	474121	4608348	2017	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97260-01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97260-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97260-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97260-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97260-05.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A la part inferior hi havia una placa encolada amb l’escut retallat de la vila de Pineda de Mar, que actualment ha desaparegut. Originàriament el dia de la inauguració el parterre estava plantat de lavandes amb escorça de pi.	119\|98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97261	Monument a la Penya Barcelonista de Pineda de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-penya-barcelonista-de-pineda-de-mar		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El monument dedicat a la Penya Barcelonista està situat a la plaça de les Mèlies, en un parterre circular, perfilat per una circumferència de maons arrodonits disposats a plec de llibre. En un dels extrems, hi ha un monòlit realitzat en planta de metall <em>corten</em>. Està retallada amb el perfil de l’escut del Futbol Club Barcelona i a cada costat la bandera del Barça i, a l’altre, la senyera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part davantera s’hi pot llegir: “A la Penya Barcelonista, / de Pineda de Mar, / fundada el 15 de setembre de 1976”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part inferior hi ha una placa quadrangular encolada amb l’escut retallat de la vila de Pineda de Mar. Al seu voltant hi ha cinc pins que hi donen ombra i entre ells quatre bancs semicirculars de pedra.</span></span></span></span></span></p>	08163-202	Plaça de les Mèlies, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La plaça on s’erigeix el monument dedicat a la Penya Barcelonista</span></span>, fou projectada originàriament com a plaça dels Til·lers per l’arquitecte Isidre Puig Boada que l’any 1946 havia rebut l’encàrrec de redactar el Pla de l’Eixample de manera que el municipi creixés de manera ordenada degut a l’increment de població vinguda de fora.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Així, l’any 1942 es planten els primers til·lers i la plaça s’inaugura l’any 1946. Malauradament aquest tipus d’arbre no va arrelar bé i dos anys després foren substituïts per una altra espècie més resistent, de manera, que el nom de la plaça canvià definitivament l’any 1948 pel de “plaça de les Mèlies”. I la font, fou projectada pel mateix arquitecte uns anys després, el 1955 i inaugurada el 24 de juny del mateix any.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Fou restaurat l’any 2019 i situat a la plaça de les Mèlies el 23 de febrer en un acte on tots els socis hi eren convidats. </span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6259371,2.6896736	474149	4608293	1976	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97261-01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97261-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97261-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97261-04.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			119\|98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97274	Creu dels Tres termes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-tres-termes		XX		<p>La Creu dels Tres Termes no és altra cosa que una fita o partió que delimita amb els pobles de Calella, Tordera i Pineda de Mar. Es troba en un encreuament de camins. Consisteix en un bloc granític situat al peu d'un gran pi, amb una creu instal·lada al seu damunt mitjançant una barnilla de ferro. La creu és de perfil doble amb els braços acabats en forma de mitja lluna.</p> <p>A la part frontal, hi ha una placa rectangular de marbre collada al bloc de granit on s'hi han col·locat varies rajoles ceràmiques policromades on es llegeix 'TRES TERMES'.</p> <p>El bloc granític es troba damunt del terreny saulonós, força erosionat al seu voltant.</p>	08163-203	Turó de Sant Andreu		41.6475948,2.6272948	468963	4610717		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97274-20302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97274-20303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97274-20304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97274-20305.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97294	Capcer de la façana de la casa número 61 del carrer del Doctor Bertomeu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capcer-de-la-facana-de-la-casa-numero-61-del-carrer-del-doctor-bertomeu		XX		<p>D'aquesta antiga casa de planta baixa situada en el carrer del Doctor Bertomeu, es conserva de l'arquitectura original el capcer de la façana. La resta ha estat transformat per necessitats comercials. Però el capcer és interessant des d'un punt de vista tipològic, històric i artístic.</p> <p>Es tracta d'un coronament ondulat de la façana, amb una part central on trobem en relleu l'any '1929', en un núvol, i a sota un rajol amb motius geomètrics col·locat en rombe. Els trams laterals són dues balustrades. Trobem dos altres rajols situats als extrems de la façana.</p> <p>Per sota hi ha una cornisa motllurada i dessota una franja de rajols de banda a banda, amb dos respiralls de la cambra de ventilació.</p>	08163-204	Carrer del Doctor Bertomeu, núm. 61		41.6249105,2.6899395	474171	4608178	1929	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97294-20401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97294-20402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97294-20403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97294-20404.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			119\|98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97295	Casa del carrer de Jaume I, núm. 15	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-jaume-i-num-15		XX		<p>Casa entre mitgeres de planta rectangular i d'una única planta, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Forma part d'una tipologia arquitectònica característica de la zona, de la que en aquest tram només es conserva aquesta i part del número 19 del mateix carrer.</p> <p>La porta d'entrada es troba descentrada, molt decantada cap a l'extrem oriental de la façana. La porta és de fusta de doble batent. Al costat hi ha una finestra amb reixa de ferro. Ambdues obertures són de llinda recta i tenen un trencaaigües ondulat, recrescut del parament, que baixa pels costats. Al damunt, hi trobem una cornisa motllurada de banda a banda de la façana i un capcer pla i llis amb balustrada central delimitada per uns petits pilars amb acabament de mig punt.</p> <p>El parament és arrebossat i llis. Amb dos tocs de color blau fa un joc decoratiu on es ressalten elements arquitectònics com els trencaaigües, la motllura, el sòcol o els pilars del capcer. Tots aquests elements amb un to més fosc que la resta.</p>	08163-205	Carrer de Jaume I, núm. 15		41.6265466,2.6916971	474319	4608360	1929	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97295-20502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97295-20503.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97296	Casa del carrer de Jaume I, núm. 19	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-jaume-i-num-19		XX		<p>Casa entre mitgeres de planta rectangular i d'una única planta, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Forma part d'una tipologia arquitectònica característica de la zona de la que, en aquest tram, només es conserva aquesta i la del número 15 del mateix carrer.</p> <p>La porta d'entrada es troba descentrada, molt decantada cap a l'extrem oriental de la façana. Al costat hi ha una finestra amb reixa de ferro. Ambdues obertures són de llinda recta però, a diferència de la casa del número 15, no tenen trencaaigües.</p> <p>Al damunt de les obertures, hi trobem una cornisa motllurada de banda a banda de la façana i un capcer pla i llis amb balustrada central delimitada per uns petits pilars amb acabament de mig punt. A cada costat de la balustrada, hi ha una rajola col·locada en rombe de línies blanques i blaves. Al dessota hi trobem dos respiralls que corresponen a la cambra de ventilació.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc. </p>	08163-206	Carrer de Jaume I, núm. 19		41.6266148,2.6918020	474327	4608366	1929	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97296-20601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97296-20602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97296-20603.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97297	Casa del carrer Major, núm. 31	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-31	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XIX-XX		<p>Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. En l'aiguavés de migdia s'hi ha obert una terrassa.</p> <p>La façana, en procés de rehabilitació, conserva l'estructura de la casa a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. En planta baixa, hi trobem la porta d'entrada i una finestra reixada al costat. En el primer pis hi ha un balcó corregut de banda a banda de la façana, amb barana de ferro i doble accés. A la segona planta, el balcó corregut s'ha substituït per dos balcons individuals. Totes les obertures són de llinda recta i tenen un recreixement en forma de trencaaigües, que baixa parcialment pels costat. El parament és llis i arrebossat però no està pintat.</p> <p>La façana està coronada per una balustrada amb capcer central esglaonat. Als costats hi ha dues pinyes ornamentals fetes de ceràmica.</p>	08163-207	Carrer Major, núm. 31	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6271891,2.6880368	474014	4608432		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97297-20702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97297-20703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97297-20704.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97298	Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-3	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVIII-XX		<p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Tot i mantenir l'estructura original de la casa, ha sofert transformacions modernes que n'han modificat alguns elements, sobretot a la planta baixa. Tot i així, conserva una llinda de pedra treballada i l'accés al balcó de la planta pis, amb els brancals de pedra i la llinda de maons posats a plec de llibre.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc. Té un sòcol modern de plaques de rajoles i està coronat amb una cornisa motllurada.</p>	08163-208	Carrer de Sant Antoni, núm. 3	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6282819,2.6906545	474232	4608552		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97298-20801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97298-20802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97298-20803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97298-20804.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98\|94	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97299	Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 7	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-7	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XIX-XX		<p>Edifici de múltiples habitatges de planta baixa i dos pisos, que manté una unitat arquitectònica, tipològica i ornamental amb la finca dels números 9 i 11. La coberta és de teules àrabs a dues aigües.</p> <p>La façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat. A la planta baixa hi trobem la porta d'accés i una finestra reixada al costat. Ambdues són de llinda recta i fetes de pedra, igual que els brancals. En el primer pis, damunt la porta, hi ha un balcó amb barana de ferro i llosana sostinguda per dues mènsules, decorades amb motius vegetals. L'accés al balcó també és de llinda recta i de pedra, com els brancals. Al costat, hi trobem una finestra sense cap emmarcament. A la segona planta, les dues obertures són d'arc de punt rodó amb balustrades.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, però destaquen alguns elements ornamentals, pintats d'un to que ressalta dels fons de color ossi. Es tracta de dos elements horitzontals (una motllura entre planta baixa i primer pis, i una cornisa dentada de coronament) i dos elements verticals: dos pilars que emmarquen la façana coronats amb capitells d'ordre corinti.</p>	08163-209	Carrer de Sant Antoni, núm. 7	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6283184,2.6907807	474243	4608557		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97299-20901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97299-20902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97299-20903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97299-20904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97299-20905.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97300	Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 9-11	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-9-11	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XIX-XXI		<p>Edifici de planta rectangular, entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. Manté una unitat arquitectònica, tipològica i ornamental amb la finca del número 7. La coberta és de teules àrabs a dues aigües. La façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat en planta baixa i primer pis i de quatre eixos a la segona planta.</p> <p>En planta baixa, trobem dues grans entrades: una de vehicles i l'altra d'accés a l'habitatge. Les dues són d'arc escarser, amb portes de fusta. En el primer pis destaquen els dos balcons, amb baranes de ferro i llosanes sostingudes per dues mènsules decorades amb motius vegetals. Les balconeres són de llinda recta i amb persianes de llibret. A la segona planta hi ha dos grups de finestres dobles d'arc de punt rodó i balustrades.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, però destaquen alguns elements ornamentals i pintats d'un to que ressalta dels fons de color ossi. Es tracta de dos elements horitzontals (una motllura entre planta baixa i primer pis, i una cornisa dentada de coronament) i dos elements verticals: dos pilars que emmarquen la façana coronats amb capitells d'ordre corinti.</p>	08163-210	Carrer de Sant Antoni, núm. 9-11	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6283339,2.6908772	474251	4608558		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97300-21001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97300-21002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97300-21003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97300-21004.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97301	Finestres de la casa del carrer de Sant Antoni, núm. 29	https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-de-la-casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-29	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVIII-XXI		<p>Emmarcaments de portal d'entrada i balcó de la planta del primer pis fets en pedra i preservats en les posteriors reformes que ha patit aquesta casa de cos del carrer de Sant Antoni, a l'antic camí Ral. C<span><span><span>onsta una data a la llinda de la finestra de la planta primera que és “1785”.</span></span></span></p> <p>L'arrebossat de la façana delimita sinuosament els brancals i la llinda de forma artificiosa, però manté visible aquests elements més antics de la casa.</p>	08163-211	Carrer de Sant Antoni, núm. 29	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6285374,2.6920484	474349	4608581	1785	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97301-21101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97301-21102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97301-21103.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural	Inexistent	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98\|119\|94	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97302	Cases núm. 72-78 del carrer del Doctor Bertomeu Roig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-num-72-78-del-carrer-del-doctor-bertomeu-roig		XX		<p>Conjunt d'habitatges amb una unitat formal des del punt de vista arquitectònic, on destaquen les obertures amb arcs esglaonats.</p> <p>Consten de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A la planta baixa es troben fins a quatre entrades per divisions horitzontals que es feren <em>a posteriori</em>. A la planta pis hi destaca un balcó central, dividit amb dos accessos independents i dues jardineres d'obra, revestides de rajols escacats de blau i blanc, a les dues finestres dels eixos laterals.</p> <p>El parament és llis, arrebossat, amb una motllura horitzontal de banda banda de la façana i coronament amb balustrada, amb capcer central presidit per una fulla d'acant, on hi posa l'any: '1926'. La balustrada està formada per quatre trams delimitats per pilars, damunt dels quals hi trobem les corresponents hídries.</p>	08163-212	Carrer del Doctor Bertomeu Roig, núm. 72-78		41.6254268,2.6898872	474167	4608236	1926	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97302-21201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97302-21202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97302-21203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97302-21204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97302-21205.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		119\|98	46	1.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97303	Art de navegar a vela llatina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/art-de-navegar-a-vela-llatina		XVI-XXI		<p>La vela llatina és un dels aparells característics de les barques de la costa catalana en general. Les barques de pesca portaven aquest aparell però també les de navegació de cabotatge. Actualment és una tipologia residual basada en la patrimonialització d'oficis i activitats tradicionals vinculades amb el mar.</p> <p><span><span><span>L’Associació d’Amics de la barca a vela llatina “<em>El Mamelló</em>”, des de l’any 2002 es dedica a conservar i promoure aspectes del patrimoni marítim pinetenc, com és la navegació a vela llatina, un tipus de vela triangular propi de les costes del mediterrani. La conservació d'aquest tipus de navegació no només afavoreix la preservació de la part tècnica de la navegació, sinó també la preservació del vocabulari que va relacionat amb aquesta sistema tradicional de propulsió marítima.</span></span></span></p>	08163-213	Pineda de Mar	<p><span><span><span>Les nostres costes es caracteritzen per tenir un conjunt ampli de vents dominants. Principalment tenim el vent de garbí i la resta de vents de ponent, però depenent de la distància que ens trobem de terra hi ha la presència també de vents terrals com la tramuntana i el mestral. </span></span></span><span><span><span>Aquesta varietat fa que la vela llatina sigui la idònia per navegar ja que permet adaptar-se a aquesta diversitat de vents amb la capacitat de maniobrabilitat que té.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de temps antics, les embarcacions portaven aparellades la vela llatina, i fins l’arribada dels motors, a inicis de segle XX, va ser el sistema de propulsió que usaven. Tot i l'existència de motors, van ser moltes les embarcacions que van mantenir la vela llatina instal·lada per aprofitar aquells moments que els vents eren idonis i així estalviar combustible. Així doncs, fins a mitjan dècada de 1950, era habitual veure a la platja les barques amb la tradicional vela llatina aparellada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, la navegació a vela llatina es destina a l'oci i a compartir una estona de passejades tranquil·les en contacte amb el mar, el vent i la fusta de les embarcacions tradicionals.</span></span></span></p>	41.6218897,2.6938240	474493	4607842		08163	Pineda de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97303-velallatinapineda.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola		El Museu Marítim de Barcelona, l’Associació de Museus Marítims de la Mediterrània, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial han fet pública, en el marc del festival Palamós Terra de Mar, la presentació de la candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo per tal que s’inclogui a les Llistes de Patrimoni Immaterial de la UNESCO. La candidatura compta amb el suport del el Departament de Cultura de la Generalitat.La candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo està coordinada per una comissió internacional constituïda pel Museu Marítim de Barcelona, el Museu de la Marineria de Cesenatico d’Itàlia, el Museu-Casa de la Batana de Rovijno de Croàcia, el Museu Marítim d’Eslovènia, i el Taller d’embarcacions de Polilles i el Parc natural marí del golf de Lió de França, assumint el rol d’impulsors als respectius territoris.Mitjançant la inclusió de l’art de navegar a vela llatina i vela al terç en la Llista de Patrimoni immaterial de la UNESCO, els promotors de la candidatura pretenen assolir els objectius previstos a la Convenció de la UNESCO 2003: reconèixer i salvaguardar el vast i compartit patrimoni cultural immaterial que representa la pràctica de la navegació a bord d’embarcacions de vela llatina i vela al terç, sensibilitzar la societat a escala local, nacional i internacional, sobre els seus valors identitaris i culturals, i impulsar la cooperació per a la seva preservació, dinamització i transmissió.	98	60	4.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97496	Àncora de la rotonda del carrer d'Àngel Guimerà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-de-la-rotonda-del-carrer-dangel-guimera		XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats, canya, pern i arguenell. En tocar el fons de la mar, es clava i impedeix que un vaixell sigui emportat pel vent o els corrents marins. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està situada en un parterre de la rotonda circulatòria entre els carrers </span></span>d’Àngel Guimerà, de Barcelona i l'avinguda de la Mare de Déu de la Mercè. El pern i l’arguenell estan recolzats verticalment a una biga de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquests tipus d'àncora, a causa de la seva forma i pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar, ha comportat que hagin quedat en desús.</span></span></span></span></span></p>	08163-214	Rotonda del carrer d'Àngel Guimerà amb el carrer de Barcelona i l'avinguda de Nostra Senyora de la Mercè.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'àncora es trobava davant de la riera de Santa Susanna, a uns 500 m. de la costa. Els pescadors amb nansa de Pineda anaven a calar les nanses sobre de l'àncora i la cadena perquè era un lloc on hi havia més peix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Anys més tard, a la dècada de 1980, algú la va treure del fons i la va portar a un jardí de la Confraria de pescadors. Pels volts de l'any 2010, l'Ajuntament la van instal·lar a la seva ubicació actual.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot i que no es pot afirmar, està documentat que l'any 1913, un veler de cabotatge va encallar en aquella zona i l'àncora podria ser que hi estigués relacionada.</span></span></span></span></span></p>	41.6235566,2.6868057	473910	4608029		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97496-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97496-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97496-04.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97497	Casa del carrer de la Riera, núm. 36-38	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-riera-num-36-38		XIX-XX		<p>Torre als quatre vents amb façana a la carretera N-II que destaca per la seva profusa decoració. Consta de planta baixa i dos pisos, amb un cos adossat a la façana de llevant que consta de planta baixa i pis, on hi ha una galeria adossada a la façana de llevant, amb arcs de mig punt: un a la façana principal i set a la façana de llevant. La galeria dona a una terrassa. La coberta és a quatre aigües i a la part central, s'aixeca una torre mirador de secció quadrada i coberta piramidal. La façana septentrional és arrodonida.</p> <p>Pel que fa al cos principal, la façana s'estructura en quatre eixos de verticalitat en planta baixa i primer pis i cinc a la segona planta. A la planta baixa, hi trobem dues entrades i dues finestres reixades. En el primer pis hi trobem un balcó, amb barana de ferro, i tres finestres. A la segona planta s'obren cinc finestres de punt rodó. Totes les obertures són de llinda recta i les persianes de les plantes superiors són de llibret.</p> <p>La decoració de les façanes és l'element més destacat. Trobem un parament pintat amb fons granat on s'imiten faixes horitzontals de carreus que es delimiten amb petites bandes verticals als costats, pintades de blanc en contrast amb els fons granat. Es complementa amb un recreixement a les obertures pintat del mateix color, amb decoració floral a la llinda. La mateixa decoració de la faixa horitzontal de banda a banda de la façana que es troba per sota la cornisa volada. Aquesta decoració es simplifica a la segona planta, on el fons és llis i només destaca una petita motllura a mitja alçada de les arcades i un emmarcament recrescut en el lateral i en la part superior.</p>	08163-215	Carrer de la Riera, núm. 36-38		41.6280524,2.6875772	473976	4608528		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97497-21502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97497-21503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97497-21504.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97498	Casa del carrer Riera, núm. 45a	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-riera-num-45a		XX		<p>Casa de planta rectangular d'una única planta, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que dona a la carretera N-II, però està enretirada de l'alineament de la via pública per un petit pati frontal. Aquest està delimitat del carrer per una tanca d'obra a la meitat baixa i barana de ferro a la part alta.</p> <p>La façana, pintada de blanc, proposa una decoració senzilla a partir dels tres eixos de verticalitat definits per les obertures: porta central i finestres laterals. Aquestes, tenen un trencaaigües recrescut a la llinda, amb la part central corbada, que baixa una mica pels laterals. Al centre hi ha una rajola policroma posada en rombe. Una franja de rajols amb faixes blanques i blaves se situen sota la cornisa.</p> <p>Al capcer i als laterals hi trobem pinacles recrescuts coronats per esferes.</p>	08163-216	Carrer Riera, núm. 45a		41.6272142,2.6867151	473904	4608435		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97498-21601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97498-21602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97498-21603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97498-21604.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97499	Casa del carrer Riera, núm. 62	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-riera-num-62		XIX-XX		<p>Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és plana a modus de terrat a la catalana. La façana s'estructura a partir de cinc eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, en l'eix central, hi trobem la porta d'entrada, i en els laterals dues finestres per banda. A la planta pis, hi trobem cinc finestres. Totes amb ampit sobresortit, suportat per dues mènsules sense decoració. Sota la cornisa, hi ha cinc respiralls de la cambra de ventilació.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc. L'única llicència decorativa és mitjantçant un recreixement de la façana pels costats i sota cornisa que fa d'emmarcament de l'espai de les obertures i sota de cada finestra del primer pis hi ha un requadre rebaixat. </p> <p>Destaca la balustrada que corona la façana i fa de tanca protectora del terrat. A la part central hi ha un frontó amb un òcul central envoltat per una corona de llorer.</p>	08163-217	Carrer Riera, núm. 62		41.6273926,2.6862578	473866	4608455		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97499-21701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97499-21702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97499-21703.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97500	Monument a la Hermandad del Rocio	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-hermandad-del-rocio		XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El monument dedicat a la <em>Hermandad Nuestra Señora del Rocio de Pineda de Mar</em> està situat en un parterre al bell mig de la plaça de la Pagesia. Es tracta d'un espai poligonal realitzat amb un muret de còdols blancs engabiats que retenen la terra d’una gran olivera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dessota, en un costat, hi ha una planxa de metall <em>corten </em>doblegada i collada amb caragols damunt d’una discreta xapa de ciment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el frontal hi ha el perfil retallat de l’estendard de la confraria. S’hi pot llegir: “<em>La fe, la nostàlgia y el Trabajo / fundaron la Hdad. Ntra. Sra. / Del Rocio de Pineda de Mar / En el año 1983</em>”. A sota mateix hi ha el retall de l’escut del municipi i al peu la data de col·locació: “Pineda de Mar, 26 Octubre 2019”.</span></span></span></span></span></p>	08163-218	Plaça de la Pagesia, s/n	<p>La confraria es crea l'any 1983 i la placa es col·loca el 26 d'octubre de l'any 2019.</p>	41.6248243,2.6862833	473866	4608169	2019	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97500-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97500-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97500-04.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-10-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97501	Les creus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-creus		XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Instal·lació artística dedicada a la verema, situada en un parterre allargassat, que ressegueix el vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda, a tocar de la carretera N-II. Està protegit per una tanca de ferro <em>corten </em>amb un retall central on s’hi pot llegir “Les Creus”, que és com es coneix aquest veïnat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’interior d’aquest espai, hi ha una jardinera rectangular, amb el perímetre resseguit per taulons de fusta. Al seu interior s’hi han plantat varis ceps emparrats amb filat. Al damunt hi ha una capa protectora d’escorça vegetal. Entremig, també realitzat amb ferro <em>corten </em>s’hi poden observar varies figures humanes i una premsa de vi, de cargol del segle XIX-XX, que representen l’escena de la verema. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’exterior d’aquest espai està reblert per pedra picada blanca.</span></span></span></span></span></p>	08163-219	Plaça del rei, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Tradicionalment l’agricultura era el sector que sempre havia ocupat a la major part de la població. Les terres conreades s’estenien des dels turons de Montpalau i la Guàrdia, passant per les fèrtils terres de la plana i fins a tocar de la platja. Els cultius més importants foren el de l’olivera, la vinya i el blat mentre que el cultiu de regadiu estava destinat a les hortalisses. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La documentació que es preserva a l’Arxiu Municipal proporciona informació sobre les qualitats del producte i la superfície conreada. Un dels més importants són els amillaraments de 1858 i de 1862.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’arribada de la plaga de la fil·loxera, l’any 1883, provoca l’abandonament de les vinyes plantades en les zones menys aptes (plantació que es va fer aprofitant els anys de presència de la fil·loxera sobretot a França). Però la plaga s’instal·la definitivament i moltes de les vinyes queden a l’abandó, donant pas a l’aparició dels boscos. </span></span></span></span></span></span></span>La vinya quedà reduïda a la mínima expressió. A finals dels anys 1990 del segle passat, es plantaren vinyes a la zona de can Cànovas per acollir-se a la denominació d’origen Alella.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La família Estany conserva una premsa de vi de cargol descendent i plat de granit, del segle XVII.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6262779,2.6830056	473595	4608332	2019	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97501-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97501-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97501-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97501-05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97501-06.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquest monument està dedicat a tot aquest món de la pagesia que ens recorda el passat agrari de Pineda de Mar relacionat amb el conreu de la vinya.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97538	Goigs del Gloriós Precursor y Mártir Sant Joan Baptista, que se cantan en la Iglesia de Santa Maria de Pineda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-precursor-y-martir-sant-joan-baptista-que-se-cantan-en-la-iglesia-de		XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs a llaor de Sant Joan Baptista es veneren a l’església de Santa Maria de Pineda on el sant hi té dedicada una capella. </span></span></span></span></span>Els goigs, per aquesta versió, estan editats en paper corrent, sense numerar. A l’encapçalament, enquadrat al centre, de color negre, es pot veure una representació de Sant Joan Baptista, dempeus, sense barba, descalç i vestit amb pells de camell; amb una creu a la mà esquerra i un anyell als seus peus. Darrera d’ell hi ha unes muntanyes. <span><span><span><span lang='CA'><span>A ambdós costats de la imatge, es poden veure dos vasos amb peu, decorats i un roser plantat en cadascun d’ells. El quadre està emmarcat per una orla floral a base de flors de quatre pètals amb botó floral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El text que transcrivim a continuació està disposat en tres columnes separades per sanefes en forma de cadena vertical, i diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs del gloriós precursor y màrtir Sant Joan Baptista. Que se cantan en la Iglesia de Santa Maria de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del Sol Cristo Precursor, / de purs homens lo més gran; / Mostráuvos intercessor / als quius invocant, sant Joan. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fóreu Sant en las entranyes / de vostra ditxosa Mare, / y ab maravellas estranyes / nát donáu veu al mut Pare;/ Ni es molt; quan del Salvador / veu per privilegi os fan; etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antes de naixer parlaeu / ab Cristo, abans que nasqués, / y lo que li enrahonáreu / en los salts se véu exprés: /De tots dos l’ardent amor / las dos Mares ho diran; etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vostre preheminent Ofici / als salts profétichs se déu, / puix tres d’ells lo benefici / del Precursos vos fa Deu: / Que á qui’s mou ab tal fervor, / semblants favors se li fan; etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dels Deserts féreu Jardins, / sent angel en carn humana, / ja no en vejá Serafins, / la selva ab Vos sols ufana: / Los boschs amb tan bella flor / ditjós vos aclamarán; etc. /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jesucrist de vostra ma / se dignà ser batejat, /</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En las ayguas del Jordá, / sens tenir necessitat: / Si á Vos va lo Redemptor, / ¿los demés ahont aniran? etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Devant Sabis de la Lley / predicant lo mon vos véu, / sols Herodes, inich Rey, / temia la vostra veu; / Mes després vencé lo amor, / y temor del que diran; etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre Herodes, y Herodías / y havia pecat molt feo, / representlos cada dia / vostre zel, y sant empleo: / Per esser tant zelador, / de presons fóreu imant; etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mentres fóreu presoner, /devant Herodes danzá / la filla orada, y primer / lo vostre Cap demanà: / A un ciego, y torpe amor, / ¿qué estragos no’l seguiran? etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la blanca castedat / de encesa Rosa servireu, / quan de il·lustre honestedat / mansa víctima morireu: / Dels lliris excels candor / ovstras púrpures seran; etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vehí sens dupte en lo Cel / esteu ab Cristo y Maria/</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En premi de ser Abel, / qui la sanch al Cel envia: / Tresor de tant rich valor / los Cels lo aclamarán; etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda en lo Cap venera / relíquia de vostre Cap, / y amb dó de tant gran esfera / ¿com donar gracias nos sap? / De Roma tant rich tresor / ha vingut, tots cantaran; etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ab est Tresor ja enriquida / Pineda, y sa gran Comarca; / lo concrs tant fora mida / són Temple ja no l’abarca: / Tot Devot logra favor / si invoca de cor al Sant; etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tota urgència general / es també remediada; / si hi ha aixut universal / logra la aygua desitjada: De Deu suspen lo rigor / en la epidèmia mes gran; / Mostráuvos Intercessor / als quius invocant, Sant Joan. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORNADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge y Mártir Precursor, / als fiels que en Pineda están /sempre que us invocaran / siaulos intercessor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V. Fuit homo missus á Deo</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>R. Cui nomen erat Joannes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Deus, qui praesentem diem honorabilem nobis in Beati Joannis Nativitate fecisti, da populis tuis spiritualium gratiam gaudiorum, et omnium fidelium mentes dirige in viam salutis eternae. Per Christum etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V. Gloria et honore coronasti eum Domine. R. Et constituisti eum super opera manum tuarum.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sancti Joannis Baptistae Praecursoris et Martyrie tui, quaesumus, Domine, veneranda festivitas salutaris auxilii nobis praestet effectum. Qui vivis et regnas,etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fora de l’orla: <em>Girona: Estampa de’n Manel Llach, Ferreria Vella 5.</em></span></span></span></span></span></p>	08163-220	Carrer d'Antoni Doltra, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p>	41.6287580,2.6899043	474170	4608606		08163	Pineda de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97538-01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97538-02.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Social	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		N’existeixen tres versions més. La segona és de l’any 1928, editada per la mateixa impremta, però sota el patrocini de la vídua de Manel Llach. Aquesta versió és diferent i més entenedora, reduïda a dues columnes, tot i que conserva la versió original dels Oremus. La lletra és de mossèn Antoni Doltra i Masferrer (1880-1936) i la música de mossèn Ramon Marquès. La tercera versió és la signada per la Impremta Montalt, amb música de mossèn Ramón Marquès. Finalment, hi ha una darrera versió en color, de l’any 1982, amb una litografia central antiga, feta al boix, lletres blaves i vermelles i particel·la a la part inferior, obra de Josep Perpinyà.	119\|98	62	4.4	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97539	Goigs en llaor de Sant Joan Baptista, patró de Pineda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-sant-joan-baptista-patro-de-pineda		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs a llaor de Sant Joan Baptista es veneren a l’església de Santa Maria de Pineda on el sant hi té dedicada una capella. </span></span></span></span></span>Els goigs, per aquesta versió, estan editats en paper corrent, sense numerar. A l'encapçalament, enquadrat al centre, de color negre, es pot veure una representació de de Sant Joan Baptista, dempeus, sense barba, descalç i vestit amb pells de camell; sosté una creu a la mà esquerra i un anyell als seus peus. Darrera d'ell hi ha unes muntanyes. <span><span><span><span lang='CA'><span>A ambdós costats de la imatge, es poden veure dos vasos amb peu, decorats amb un ram de flors a l’interior. El quadre està emmarcat per una orla floral a base fulles de pàmpol i grapes de raïm de color negre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El text que transcrivim a continuació està disposat en dues columnes separades per una línia vertical, també realitzada a base de fulles de pàmpol i grapes de raïm, i diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Goigs en llaor de Sant Joan Baptista, patró de Pineda</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Flor bella de Palestina / que espandiu mística olor, / de la Costa llevantina / sigueu sempre protector. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>D’Adam, nostre primer pare, / naixéreu sense el pecat; / puig ja al sí de vostra mare / restàreu purificat; / com perla dins sa petxina, / visitant-vos el Senyor. /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb Jesús, el Fill de Déu, / passada vostra infantesa, / ressò de la Seva veu, / de l’angelical puresa / sou estel·la gegantina, / de mirífica esplendor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al desert, dura abstinència / volguéreu sempre observà / i exhortant a penitència / prop les ribes del Jordà / preparàveu la doctrina / del Messies Redemptor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb la multitud confós, / el baptisme us demanava / aquell Déu tan amorós / </span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>que salvà el món cobejava, / damunt la testa divina / baixant l’Esperit d’amor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una vida escandalosa / sapiguent portava el rei / i en abandonar l’esposa / mancava a la santa llei, / recepteu la medecina / revestit de gran valor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De rencor folla Herodies, / venjativa, ha decretat / posar terme als vostres dies, / logrant fósseu degollat; / Salomé, la ballarina, / tot robant-li al rei el cor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest poble que es gloria / de tenir-vos per Patró, / a Déu els seus precs envia / per vostra mediació; / quan el temporal domina, / lliureu-lo del seu furor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Llum que al cel ens encamina, / vos preguem, plens de fervor, / de la Costa llevantina / sigueu sempre protector. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V) Fuit homo missus a Deo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>R) Cui nomen erat Joannes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Deus, qui praesentem diem honorabilem nobis in Beati Joannis Nativitate fecisti, da populis tuis spiritualium gratiam gaudiorum, et omnium fidelium mentes dirige in viam salutis eternae. Per Christum etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V. Gloria et honore coronasti eum Domine. R. Et constituisti eum super opera manUum tuarum.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sancti Joannis Baptistae Praecursoris et MARTIRIS tui, quaesumus, Domine, veneranda festivitas salutaris auxilii nobis praestet effectum. Qui vivis et regnas in saecula saeculorum. R) Amén.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fora de l’orla hi ha la impremta i l’any: Impremta Llach, ferreria Vella, 5. – Girona. - 1928</span></span></span></span></span></p>	08163-221	Carrer d'Antoni Doltra, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p>	41.6287700,2.6898775	474168	4608607	1928	08163	Pineda de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97539-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97539-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97539-05.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Social	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Vídua de Manel Llach (promotora), Mossèn Antoni Doltra i Masferrer (lletra), Mossèn Ramon Marquès (música).	N’existeixen tres versions més. La primera, més antiga, de finals del segle XIX, amb un text molt diferent procedent de la impremta Manel Llach. La segona versió és la que hem transcrit en la present fitxa, de l’any 1928, editada per la mateixa impremta que el primer conservat, però sota el patrocini de la vídua de Manel Llach. Aquesta versió és diferent i més entenedora, reduïda a dues columnes, tot i que conserva la versió original dels Oremus. La lletra és de mossèn Antoni Doltra i Masferrer (1880-1936) i la música de mossèn Ramon Marquès. La tercera versió és la signada per la Impremta Montalt, amb música de mossèn Ramón Marquès i lletra de mossèn Antoni Doltra. Només varia el quadre de l’encapçalament, que en aquest cas és una fotografia en blanc i negre del sant amb l’anyell damunt d’una peanya, les decoracions de l’orla, que en aquest cas són ondulacions i a la part inferior duu la particel·la i només modifica una paraula de la tercera columna en la segona estrofa: “Aquest poble que es glória” per “Pineda que es glória”Finalment, hi ha una darrera versió en color, de l’any 1982, amb una litografia central antiga, feta al boix, lletres blaves i vermelles i particel·la a la part inferior, obra de Josep Perpinyà.	98	62	4.4	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97540	Goigs en llaor de la Verge Maria de Gracia venerada a la seva ermita de Santa Susanna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-la-verge-maria-de-gracia-venerada-a-la-seva-ermita-de-santa-susanna		XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs a llaor de la Mare de Déu de Gràcia es veneren en una ermita situada al municipi veí de Santa Susanna, en un aplec que congrega els feligresos dels pobles de Pineda de Mar i Santa Susanna, el darrer diumenge del mes de març. </span></span></span></span></span></p> <p>Els goigs, per aquesta versió, estan editats en paper corrent, sense numerar. Tampoc és coneix l’autor ni la impremta. A l’encapçalament, enquadrat al centre, de color negre, es pot veure una representació de la Mare de Déu de Gràcia, a l’interior d’una capelleta o fornícula ornamentada amb motius vegetals i geomètrics. Està asseguda sobre un bell tron decorat amb reminiscències gòtiques. Està abillada amb una túnica (blanca) cenyida per un cíngol i un mantell desproporcionat que només deixen veure els dits dels peus, nusos. En el cap descansa una corona real amb incrustacions. Sosté el Nen Jesús amb el seu braç esquerra. El rostre, ofereix una doble expressió, mentre que el somriure reflexa una agradable sensació d’alegria, els ulls mostren un matís melangiós. A la mà dreta té i un lliri, i el nen Jesús fa el mateix amb una esfera rematada per una creu.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A ambdós costats de la imatge, dos gerros florits, de color vermell i també ho és el títol del goig. Al verso del goig hi ha un escrit amb una petita explicació i la partitura amb la tornada, a la part inferior. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text que transcrivim a continuació està disposat en tres columnes i diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs en llaor de la Verge Maria de Gràcia / venerada a la seva ermita de Pineda</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LA FESTA, LA SANTA ESGLÉSIA LA CELEBRA EL DIA 8 DE SETEMBRE / L’APLEC S’HI FA EL DILLUNS DE PASQUA FLORIDA.</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De llevant fins a ponent, / des de nord fins a migdia: Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De cara al mar, a la vida, / al cim d’aquest turonet / us fa coixí tot l’esplet / d’aquesta terra florida. / Canta la mar i el vent / i lluu l’estrella del dia://</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Era també primavera / quan l’Angel Sant Gabriel / duia el missatge del cel / a Vós, oh reina encisera: / -Plena de Gràcia-, amatent, / celestial armonia: //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dins vostre si reposava / el Verb de Déu, com un sol, / i reposava al bressol / d’aquell Nadal que brillava / una estrella lluent, / el cant damunt l’establia: //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vós sou la més beneïda / entre les dones del món. /</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>On són, oh Mare, on són / aquells rosers de l’eixida? / Si tingués l’or i l’argent / quina corona us faria:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tothom que puja camina / amb el seu cor a la mà / perquè millor ja no hi ha / per Vós, oh Verge divina, / que un cor net, resplendent / que vessi tot alegria: //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mireu la costa. Reposa. / Tota per Vós s’ha guarnit. / Colliu qui ve penedit, / encorregut com alosa, / a Vós acud penitent / perquè l’amor refugia: //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També patireu la guerra / i els neguits, la dissort; / Vós deturareu la mort / que mig desfeia la terra / i ara tota la gent / mireu com puja, fa via://</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sobre el poblat de Pineda / esteneu dolça, les mans; / els petitets es fan grans; / guardeu-nos tots a la cleda / dels vostres braços, que gent / el vostre amor la masia://</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>I com Vós sou nostra Mare / i ens ameu tant i tant, / tots els que vénen i van / us troben dolça de cara; / tota bondat i element / camí segur, santa guia: //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Adéu-siu, Mare dolça, / adéu-siau ens n’anem; / de Vós jamai oblidem / que tot el cor es recolça / en Vós. Es breu el moment / tot ple de goig, Mare pia:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per vostre amor reverent / que ran la Creu tot floria://</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V. Ave Maria, gratia plena, al·leluia //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>R. dominus tecum, al·leluia. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Deus, qui humano generei beatae Mariae virginitate fecunda reparationis gratiam contulisti: concedí; ut quam gratiae Matrem apellamus in terris, eius felici consortio perenniter perfruamur in coelis. Per Christum Dominum Nostrum. Amen.</span></span></span></span></span></p>	08163-222	Capella de la Mare de Déu de Gràcia, s/n.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’aplec</span></span><span lang='CA'><span><span> es va recuperar l'any 2007 després de decennis sense commemorar-se. Consta d’una missa en honor a la Mare de Déu on es canten els goigs, una ballada de sardanes i un vermut popular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p>	41.6286036,2.6899070	474170	4608588		08163	Pineda de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97540-01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97540-02.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Social	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Al verso del goig hi ha un escrit amb una petita explicació i la partitura amb la tornada, a la part inferior que transcrivim a continuació: “Santa Maria de Gràcia, a Pineda. 8 de setembre. Totes aquestes capelles escampades arreu i, com qui diu, fent un pessebre religiós pels camps de la terra beneïda...tenen, quasi bé totes, una mateixa història en dir que són dedicades a unes imatges trobades; i trobades, vol dir que s’han escaigut en el lloc que les veiem ara per un voler de Déu. Cada una té una llegenda preciosa, com és preciós tot allò que fa al que l’esperit vol i cerca i que és la llibertat i no n’hi ha de més viva, ni l’impuls és més fort que quan l’esperit cerca la fugida del món cap a un més enllà que se l’imposa a la persona, que l’esperit el veu cara a cara i els sent cor a cor. Totes aquestes capelles varen caure amb les víctimes innocents assassinades durant la guerra del 1936, perquè les flamarades dels odis eren imponents. Varen caure com s’amaguen després d’una forta riuada. Es que l’iconoclasta no sap el què fa. Aquest matà a Jesucrist. Aquest no es mourà del món com la esta que entra quan se li obra una porta. Serà el que sigui el món pagà. Hi hauria també aquest sector poble i raquític i mesquí i corsecat que pul·lula sempre. Però hi havia aquest altre que el considerem encara d’un gran sentiment, pel què sigui, però era un sentiment; un culte fals, però, era un culte. Ara estem veient com la gent apesarada s’entrega ala passivitat, a la corrent, al viure pel viure que en diuen bona sort o mala sort, sense saber qui la porta i qui la fa. El pessimisme els fa obrar com d’esma i com unes rècules van estirant el carro de les vides plenes de misèries i de pols. Aquestes capelletes han anat ressucitant a mesura que la llibertat de la terra, que el Rei en Pere pronunciava, retornava a complir els esperits nobles; i així aquesta capelleta dedicada a la Verge de Pineda ha estat refeta, reconstruïda i exosranda admirablement perquè així ho volgué la Verge Maria. Puix Ella, segons ens diu la bona dona Rosa Pimàs, feu moure els feligresos de Pineda, de Santa Susagna i d’altres indrets a que, agraïts pels beneficis rebuts de la seva generosa mà, apuntalessin la seva ermiteta. Com puja la flor de l’esperit. Com dissimula les espines d’aquest ars de la no pietat, pitjor que la impietat. Avui encara la gent demana l’aigua com sempre ho han fet, però no la demanen a qui la pot donar. El deu-nos aigua, Magestat, no fa aclamar els núvols escampats pel cel, i aquest poble que no es troba lliure com aquell del qual el Rei li definia la terra poblada de llibertat, rondina i es plany amb un renec de desconfiança, que és el més trist, dient: no plou... ¿I què voleu que plogui si el mort de sed és com el que fuig de la font! Es que sent l’eixut de l’ànima. Aquestes Santes Imatges de només eixir de la capella la pluja rentava la terra i refrescava els cossos i eixamorava els esperits. Aleshores si que la gent vivia encara que fos sobre les brases perquè la lluita i les dificultats són necessàries puix que són la base, el motiu del mèrit, del triomf, del crit de la victòria. Aquestes Imatges Santes són la Mà de Déu, que cal veure-la beneint a qui la implora”.Particel·la amb la tornada: “De llevant fins a ponent, / des de nord fins a migdia: Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. // De cara al mar, a la vida, / al cim d’aquest turonet / us fa coixí tot l’esplet / d’aquesta terra florida. / Canta la mar i el vent / i lluu l’estrella del dia:// Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent.”	119\|98	62	4.4	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97542	Fons documental de la Biblioteca Municipal Serra i Moret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-municipal-serra-i-moret	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>FERRER, Josep i PUJADAS, Joan (1997). <em>Biblioteca popular Manuel Serra i Moret. 75 anys d’història (1922-1997)</em>. Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLORENS, Sara (2006). <em>Rondallari de Pineda</em>. Introducció i estudi de Josefina Roma ; il·lustracions de Waldesca Santana. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORENS, Sara. <em>El Cançoner de Pineda,</em> 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Alta Fulla, 1992. XIV, 359 p. (Facsímil, Barcelona: Horta, 1931).</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORENS, Sara (2004). <em>Epistolari: 1901-1954.</em> Recull, prefaci notes i edició de Joan Pujadas ; pròleg de Josep Ferrer i Costa. Barcelona : Fundació Pere Coromines. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2014). </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><em>Àlbum Sara Llorens: articles de prosa, folklore i política. Reedició dels opuscles Petit aplec d'exemples morals i Monòlegs per a infants.</em> </span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA, Josefina (2006<em>). Sara Llorens, Rondallari de Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La biblioteca municipal Serra i Moret de Pineda de Mar conserva en el seu fons una sèrie de documentació relacionada amb el municipi des de la creació de la primera biblioteca popular, l’any 1922. D’aquesta primera activitat es troba dipositat un dietari fet per les diferents bibliotecàries que han passat per la institució, que va des de l’any 1922 fins el 1998. Es tracta d’anotacions, en 11 volums, on les direccions portaven registre de tots aquells esdeveniments, activitats i incidències que passaven diàriament a la biblioteca. Són una eina molt interessant per poder comprendre i tenir una millor visió del dia a dia d’una organització d’aquesta mena al llarg dels anys. Aquests dietaris van servir per la celebració dels 75 anys d’història (1922-1997) de la Biblioteca Popular Serra i Moret i l’edició de la monografia a cura de Josep Ferrer i Joan Pujades (1997).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També conserva un fons relacionat amb la figura de Sara Llorens:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Major, 57 : un curtmetratge sobre Sara Llorens i M. Serra i Moret. Pineda de Mar : Cinemart: Montpalaufilms : Marpuig, 2016. 1 disc òptic (DVD) : b/n, so.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durada: 14 min. Realitzada el 2016. Actors: Verònica Rebollo, Andrés Martín.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Carpeta amb articles i retalls de diaris que en parlen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Apunts i treballs de cursos organitzats a la Universitat de Barcelona sobre la figura de la folklorista.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primeres edicions de les seves obres:</span></span></span></span></span> “El Cançoner de Pineda” de 1931;<span><span><span><span lang='CA'><span> facsímil del mateix títol [El Cançoner de Pineda] de l’any 1992; <span><span><span><span lang='CA'><span>“Monolechs”, de l’any 1913; i<span><span><span><span lang='CA'><span> “<em>Monòlegs per a infants</em>” de l’any 1918. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08163-223	Carrer del Progrés, núm. 22		41.6241406,2.6935279	474470	4608092	1922 endavant	08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97542-22302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97542-22303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97542-22304.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La primera edició de “Monolechs”, de l’any 1913 presenta un format reencuadernat en tapa dura del quadern número 275 de la col·lecció editorial Lectura Popular-Biblioteca d’autors catalans. Es van publicar 364 quaderns, en 21 volums que aparegueren setmanalment des de l’any 1913 fins l’any 1921. De la primera edició de “Monòlegs per a infants” del 1918 n’hi ha dos exemplars. Un en el format original i l’altre reencuadernat en tapa dura. Aquestes edicions van ser publicades per J. Horta, a Barcelona. D’aquesta obra també hi ha dos volums de la segona edició, aquest cop ampliada i il·lustrada per J. Ribot, publicada l’any 1929 per Les Edicions de l’Arc de Bara, a Valls.	98	56	3.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97554	Sarcòfag dels Montpalau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-dels-montpalau	<p>GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2020). 'L'escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió', dins <em>In Marítima</em>, núm. 3, p. 195. III Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval.</p>	XIV-XV		<p>Sarcòfag de pedra anicònic, és a dir, sense imatges però amb un escut d'armes a la part central del frontal, amb dues creus als costats en relleu enfonsat.</p> <p>El vas té una estructura d'ortoedre amb una tapa de doble vessant. Fa 77 cm. de llarg, 52 cm d'ample i 46 cm. d'alçada.</p> <p>Es va trobar encastat a la façana principal de l'església durant les darreres restauracions i el col·locaren a l'interior de l'església, en un dels pilar de suport i a certa alçada. Joaquim Graupera l'ha estudiat (2020) i li dona una cronologia del segle XIV o XV.</p>	08163-224	Carrer Reverend Antoni Doltra, s/n	<p>El primer temple es consagra l’any 1079, pel bisbe de Girona Berenguer Guifré. Tot i que en tenim poca informació, la parròquia de Santa Maria de Pineda – d’estil romànic – estava sota domini dels senyors de Montpalau. Aleshores, l’ocupació del territori era dispersa, entre camps de conreu i masies.</p> <p>El primitiu temple romànic es substitueix per un de gòtic. Al llarg dels segles ha soferts nombroses modificacions. Des de 1514 s’encarreguen diverses reformes a diferents mestres d’obres. La més destacada és fruit d’un dels episodis històrics més coneguts: l’atac pirata que va patir el poble l’1 d’agost de l’any 1545, per part del corsari turc Dragut. L’església fou atacada i els pirates robaren tot allò que era de valor. A partir d’aquell moment, el temple i altres indrets de Pineda es fortificaren. La llinda de la porta d’entrada ho recorda amb la següent inscripció: «<em>A 1 d’Agost de MDXLV a punta de alba XI galiotes de turchs posaren la gent en la plage, cremaren les portes de la Sglesia e moltes cases, e mataren e cativaren LXX animas; pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren enbarcar. Per reparo dels poblats s’és fortificada esta Sglesia de Pineda</em>»</p> <p>L’autorització per a fortificar l’església arriba el 27 de maig de 1562, i s’emmuralla el recinte al voltant de l’església. Les obres van a càrrec de Jean de Tours. Altres edificis van seguir el mateix exemple, i es fortifiquen cases com Can Jalpí, Mas Cànovas, o Can Castellar, construint-hi torres de defensa.</p> <p>S’encarrega la construcció de la nova sagristia al mestre d’obres Miguel de La Gaspi. D’aquesta mateixa època és la capella de Sant Joan Baptista i el retaule major, pintat per Gabriel Bou, de Girona. La segona reforma important es produeix al segle XVIII, quan es van construir les dues naus laterals més i una altra porta d’estil barroc, a la façana de llevant, amb la llinda que té gravat l’any de construcció (1718) i el campanar, a més de la façana barroca.</p> <p>Finalment al segle XX es basteix la Capella del Santíssim, construïda per Josep Perpinyà. Presenta tres rosasses amb vitralls emplomats i una imatge de la Pietat, esculpida per Frederic Marès.</p> <p>L’aspecte de l’església actual és el resultat de la intervenció que es va portar a terme l’any 1948, a causa dels desperfectes causats durant la Guerra Civil espanyola, quan l’arquitecte Isidre Puig Boada va decorar la façana exterior amb els esgrafiats que es poden veure actualment. A partir de 1939, començaren les obres de restauració sota la direcció de l'arquitecte Isidre Puig Boada. Es va coronar el campanar vuitavat, i s’instal·là la campana.</p> <p>La darrera restauració de la façana data del 1988, quan es va trobar el sarcòfag que hi ha a l’interior del segle XIV o XV.</p>	41.6288101,2.6897916	474160	4608611		08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97554-22401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97554-22402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97554-22403.jpg	Física	Gòtic\|Medieval	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Cultural	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	La família dels Montpalau van ser cavallers i castlans del castell homònim situat dalt del cim del turó de Montpalau.	93\|85	52	2.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97575	Trobada gegantera de Pineda de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-gegantera-de-pineda-de-mar		XX-XXI		<p>Anualment se celebra una trobada de gegants a Pineda de Mar, organitzada per la colla local. Hi participen diverses colles d'arreu de Catalunya. Aquestes trobades es fan seguint el funcionament que regeix en l'Agrupació de Colles de Gegants de Catalunya (ACGC).</p> <p>La festa es fa voltant el 29 d'agost. Les colles assisteixen amb el compromís de torna-visita, això implica realitzar a més de la plantada de Gegants, cercavila, un acte de benvinguda, un berenar-sopar, i la realització d'un record commemoratiu per oferir a les diverses colles participants de cada poble o ciutat.</p> <p>La plantada es fa a la plaça de Sant Pere Pescador, des d'on comença la cercavila fins a la plaça de les Mèlies, on es fa el ball final, amb el ball de lluïment de cada colla.</p>	08163-225	Plaça de Sant Pere Pescador, s/n.	<p>La trobada es fa des de l'any 1986, quan s'estrenen els gegants.</p>	41.6228113,2.6925449	474387	4607944	1986	08163	Pineda de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97575-dsc0030.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97575-gegants-de-pineda-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	2116	4.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97619	Aplec de Sant Andreu de l'Arboceda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-andreu-de-larboceda	<p>AGRUPAMENT ESCOLTA MONTNEGRE (2012). <em>Disseny i reordenació de la plaça de Sant Andreu de l’Arboceda</em>. Calella, 2012, pp. 21.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP; GEA BULLICH, MIQUEL. (2015). <em>Intervenció arqueològica. Sant Andreu de l'Arboceda</em>. Núm. Mem. 12734.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2014). <em>Informe arqueològic, històric i arquitectònic. Sant Andreu de l'Arboceda</em> (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdit.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2015). <em>Memòria. Intervenció arqueològica i consolidació preventiva a Sant Andreu de l'Arboceda</em> (Pineda de Mar, el Maresme). Núm. Mem. 12895.</p> <p>MARXUACH I FLAQUER, Jaume (1932). Sant Andreu, columna 'Han passat vuit dies més. Dins <em>Recull</em>. Núm. 490. Calella.</p> <p>MONTSALVATGE I FOSSA, Francisco: 'Noticias históricas', 1910. I també Martí, Ramon: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona 817- 1100, Fundació Noguera, Col. Diplomataris, 13, Barcelona, 1997.</p> <p>MALLORQUÍ GARCÍA, Elvis (2007). <em>Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV</em>, Tesi Doctoral, Universitat de Girona, p.256.</p>	XIX-XXI		<p><span><span><span>El novembre de l’any 2021 es recupera l’aplec de Sant Andreu de l’Arboceda que, segons algunes fonts, feia més de 150 anys que no se celebrava. Està organitzat pels Amics Escoltes del Montnegre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Badalló, president dels Amics Escoltes del Montnegre, explica que volen donar vida a aquell sector del Montnegre. La primera tasca ha estat fer una gran neteja del bosc i de recuperació del temple. L'estança annexa tindrà en el futur una planta i un altell que podrà acollir grups, sobretot caus d'arreu de Catalunya i que sigui punt de referència. En aquest primer aplec es donarà a conèixer les tasques que es duen a terme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aplec comença amb una caminada, sortint de Calella. A les 12 del migdia es fa una petita celebració amb el capellà de Calella, Mossèn Cinto Busquet i el Bisbe de Girona, Francesc Pardo i Artigas. També es fa una petita xerrada sobre com era l'aplec a l'antiguitat que fa l'Aniol Noguera, i l'explicació tècnica de les obres que s'hi duen a terme que fa l'Àngel Badalló. També es fa un petit dinar de germanor per acabar la festa.</span></span></span></p>	08163-226	Ermita de Sant Andreu de l'Arboceda. A l'extrem occidental del terme de Pineda de Mar.	<p><span><span><span>L'Aplec de Sant Andreu es fa des de molt antic i es té constància que es va deixar de celebrar ara fa uns 150 anys degut a l'abandonament del temple.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Pere Badalló ha demanat que es respecti l'espai i es pugui gaudir en el futur per les futures generacions. Ha agraït tot el suport que han rebut fins ara en la recuperació, de mica en mica, de l'ermita de Sant Andreu. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>A finals del segle XIX sembla que s'abandona definitivament. Així ho escriu Jaume Marxuach i Flaquer (1932): 'l'Ermita, fins a les darreres dècades del segle passat, va donar lloc a un dels més tradicionals i lluïts aplecs de Calella', i que van ser les 'pertorbacions' introduïdes durant la darrera guerra carlina (1876) 'van interrompre el vell costum de l'aplec' i poc després les transformacions de la vida quotidiana de Calella a causa de la industrialització les que van ocasionar l'abandonament definitiu de l'ermita. El bisbe de Girona ordenà aleshores la retirada de la imatge i de la campana”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després, escriu Marxuach, durant 5 o 6 anys 'un bon grup de calellencs, amants de la tradició, que improvisaren una nova imatge del Sant' hi va seguir realitzant l'aplec, fins que van desistir. Afegeix que aquell mateix any 1932 la desaparició de l'aplec 'arriba a complir mitja centúria' i que aleshores roman ja completament plena de vegetació. Segons aquest escrit, cal situar doncs l'abandonament oficial de l'ermita en el final de la Tercera Guerra Carlina (1876) i els darrers intents de mantenir-hi l'aplec per Sant Andreu pels volts de 1882. </span></span></span></p>	41.6438918,2.6291402	469116	4610305		08163	Pineda de Mar	Obert	Bo		Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S’hi pot accedir per Calella o per Pineda. Per Pineda, pujant pel Passeig d'Hortsavinyà (costat de la Riera de Pineda). Pista sense asfaltar des del Sot de Cal Capità i forta pujada al final, fins arribar al Collet de Sant Andreu. Per Calella, pujant per la carretera d'Hortsavinyà. Fins el quilòmetre 5, asfaltada i un tram sense asfaltar fins arribar al Collet de Sant Andreu.	119	2116	4.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97668	Riera de Pineda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-pineda-0	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Agència Catalana de l’Aigua (2000). <em>Informe sobre l’estat de desenvolupament i vigència tècnica del Pla Director contra avingudes al Maresme.</em> Document de síntesi. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans.</em> Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS, Josep. «Les Rierades Al Maresme». L'<em>Atzavara, </em>1, Vol. 23, p. 61-79.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>GARRIGA, Joan, BUSQUETS, Francesc (2019). La Vall de la Riera de Pineda en època romana (Pineda de Mar. Alt Maresme). <em>Laietania, XX: Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i el Maresme. Actes del 1er Simpòsium d’arqueologia laietana</em>. Pàg. 159-169. Ajuntament de Mataró. Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GUTIÉRREZ, j. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial.</em> Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PAVÓN, David (2004). <em>El patrimoni hidràulic de la riera de Pineda. La restauració del molí fariner de Can Marquès com a exemple</em>. IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona, pp. 91-97.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes. Barcelona</em>. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). <em>Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys</em>, dins Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, pp. 281-316.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La riera de Pineda de Mar, és un curs d’aigua intermitent situat al bell mig de la comarca del Maresme. Neix a Hortsavinyà, un llogaret de Tordera, a uns 600m. d’alçada, en el Sot d’en Pica, situat entre el puig d’Hortsavinyà i el coll de les Planes. Després d’un recorregut de 10,91 km., desguassa a la platja de la riera, en el municipi de Pineda de Mar. Té una de les conques més extenses amb 16,89 km2, juntament amb la riera d’Argentona, amb 77,86 km2, la riera de Vallalta o de Sant Pol amb 38,76 km2 i la riera d’Arenys amb 12,94 km2. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots aquests cursos d’aigua, a diferència del vessant vallesà, que drenen a la conca de la Tordera, ho fan directament a la mar Mediterrània. Si els cursos vallesans tenen conques de mida mitjana, pendents moderats i poc urbanitzats, amb vegetació de ribera ben desenvolupada i amb avingudes generalment no catastròfiques, els litorals com és el cas de Pineda, tenen poc quilòmetres de recorregut, pendents elevats, conques reduïdes i estan fortament urbanitzades i en conseqüència, les avingudes en temps de pluges són sobtades i amb efectes, que poden ser catastròfics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un altre tret característic de les rieres de la comarca és la quantitat de sorres i material sedimentari que transporten. En el cas de Pineda, Calella, Malgrat o Montgat, hi afloren materials paleozoics i triàsics. El darrer tret distintiu són els mòts, que es generen de forma natural per l’acumulació del material sorrenc que transporta la riera. Aquest fet, dona lloc a un dipòsit sedimentari de secció triangular i allargat a banda i banda de la llera semblant a un talús. Aquests, protegeixen de les crescudes els terrenys dels entorns, però pot donar-se el cas que amb una pluja torrencial es trenquin per sobreeiximent i les aigües envaeixin aquestes zones planes, generalment agrícoles. Per això aquests marges sempre han estat mantinguts i conservats pels pagesos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el cas de la riera de Pineda, la capçalera rep el nom del Sot d’en Pica, un tram més avall, a la balma dels Tortosins, rep el nom de sot del Salt i un cop passat el molí d’en Buc, ja rep el nom de riera de Pineda. Si bé en el seu tram final presenta un curs rectilini, no és el cas a la capçalera. Està constituïda per nombrosos torrents o sots, amb una distribució de tipus dendrítica i un pendent mitjà de canal principal del 6,09%. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per les seves característiques, en el sentit longitudinal, des de la capçalera fins a la desembocadura, compren una conca de recepció o zona de concentració d’aigua d’uns 8 km. És el tram on rep les aigües de gairebé tots els seus afluents, procedents en gran part dels vessants hidrogràfics que neixen en els contraforts del Montnegre i el Corredor. És on l’orografia és més complicada i eminentment forestal. En segon lloc hi ha un canal de desguàs o zona de transferència, que ocupa bàsicament la plana, d’uns 2 km de longitud. Està caracteritzada per extensos canyars amb algun alocar i algunes espècies de ribera. I finalment, la zona terminal o ventall al·luvial que correspon a la desembocadura que transcorre una zona periurbana als voltants de la qual es combinen conreus, habitatges i instal·lacions hoteleres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des del seu naixement, un cop passat can Pica i can Portell, els afluents del vessant hidrogràfic dret són: la canal de can Borra, el sot de l’Esplai, el sot de can Buc, el sot de Rupit, el sot del dolmen de ca l’Amat, el sot de Sant Andreu, el sot de les Acàcies i el de Matallops, el torrent de can Perers, el sot de Davall, el sot de Mas Leri i el torrent de n’Avall, el torrent de ca n'Oliver de Sitjar i el torrent de can Cànoves. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel que fa al vessant hidrogràfic esquerre destaquen varies torrenteres o sots que s’originen a l’Espinal, a sota el roc del Gamarús i al turó de Verinals, a la serra de l’Avetosa. Aquests baixen perpendiculars fins a trobar el sot del Salt, que més endavant rep el nom de riera de Pineda. També en són afluents, el sot d’en Fresquet, el sot d’en Mas, el sot del salt de l’aigua, el torrent de can Planes, i la canal de can Riu. A partir del molí d’en Buc, la riera de Pineda rep les aigües de la canal de la vinya d’en Buc, del sot de les Oliveres i del sot de les Peces o de can Terrades. Aquí trobem el molí fariner de cal Marquès. Més endavant hi ha el sot o torrent de la font del Ferro i l’aqüeducte romà de Sant Pere del Riu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Llavors, la riera transcorre pel costat de llevant del turó de Montpalau, travessa l’autopista C-32 i el pont del Diable i baixa paral·lela a la carretera de Pineda de Mar a Hortsavinyà fins a trobar el torrent de Can Cua, on hi ha l’aqüeducte romà que porta el mateix nom i finalment el torrent de can Palau de la Guitarra. En aquest punt, ja s’entra en el darrer tram de desguàs, on la riera travessa el pla de can Roig i la Nacional II, i uns metres més lluny ho fa per sota la línia del ferrocarril per desembocar a la platja de la Riera, que està protegida per esculleres.</span></span></span></span></span></p>	08163-227	Pineda de Mar, s/n.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg de la vall i turons adjacents que drena la riera de Pineda es localitzen diferents assentaments o jaciments arqueològics que testimonien d’una ocupació en temps ibers i romans, tot i que els jaciments més importants fins ara es concentren a l’interior o prop de l’entrada de la riera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al turó de Montpalau hi ha un oppidum iber que data d’entre el 200 i el 50 aC., quan la romanització despobla aquest aquesta tipologia d’assentaments. S’hi ha localitzat dues sitges i restes de murs amb la muralla septentrional. A més, el castell s’assenta sobre de les restes de murs i en reaprofita part de les estructures.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al turó de Sant Jaume, dins d’una propietat privada, sembla que hi hauria un segon <em>oppida iber</em>, de la mateixa època que l’anterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al nord del turó de Sant Jaume, en terrenys de can Cànovas, s’hi ha localitzat grans quantitats de ceràmica romana, que podrien indicar una possible escombrera d’algun tipus d’assentament rural entre els segles I aC i II dC.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En llarg de la vall de la riera de Pineda es localitza l’aqüeducte romà de can Cua, però un xic més amunt s’ha de tenir en compte la presència d’un altre aqüeducte, el de Sant Pere del Riu, dins del terme de Tordera i que probablement estiguin relacionats. L’aqüeducte en qüestió començava a la finca de can Bofí i tenia una extensió de 3'5 km fins a la vil·la romana de can Roig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’entrada de la vall, en un petit turonet, hi ha les restes de la vil·la romana de can Roig que controlava visualment tota la vall de la riera de Pineda fins a la desembocadura de la Tordera. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A 800 m. de l’entrada d’aquesta vall hi ha la necròpolis romana de can Bel, amb una dotzena de tombes excavades entre altres restes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al sud de l’església, i carrers dels encontorns s’hi ha localitzat diferents fragments de ceràmica romana i un denari d’argent. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>I a l’oest de la vall hi ha la torre de Merola, cal Camps i mas Roger, aquests dos darrers, són jaciments que tenen continuïtat. </span></span></span></p>	41.6291547,2.6824722	473551	4608651		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97668-22702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97668-22703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97668-22704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97668-22705.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Inexistent	2024-11-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Les rieres, sots, torrents, torrenteres i rials del Maresme, representen un tret distintiu del paisatge natural i humà de la comarca. En el seu estat natural compleixen no només funcions hidrològiques, sinó també ecològiques i socials. Si es preserva el llit i els marges naturals de les rieres, el desguàs i la canalització de les aigües pluvials circulen sense pressió i s’evita que baixin ràpidament. La funció de recàrrega dels aqüífers es regula de manera natural gràcies a la millor permeabilitat que tenen els materials que constitueixen el llit de rieres i torrents en relació amb el sòl de la resta de la conca i permeten la filtració més o menys ràpida de les aigües que hi circulen. La distribució de sorres i sediments es fa de manera natural al llarg del curs fluvial alhora que es preserven les formes sinuoses del paisatge i la vegetació.Constitueixen un ecosistema propi tan pels boscos de ribera com per la vegetació que creix en els marges i són veritables corredors biològics per a la fauna autòctona que s’hi estableix, nidifica o les utilitza com a pas, ja que connecten zones de muntanya amb zones de conreu i de platja.		2153	5.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97715	Molí de Sant Jaume o de Castellar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sant-jaume-o-de-castellar	<p>AYMAMÍ, Gener; PALLARÈS, Joan (1994). <em>Els molins hidràulics del moianès i de la riera de Caldes</em>. XXVI premi 'Sant Bernat'. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>BOLÓS, Jordi; NUET, Josep (1983). <em>Els molins fariners</em>. Col·lecció El Ventall. Kertres Editora, S.A. Barcelona. </p> <p>BOU, Joan i VELLVEHÍ, Jaume (2003). <em>Molrà el gra. Els molins de la baixa Tordera: Pineda, Santa Susanna, Malgrat, Palafolls, Tordera, fogars de la Selva, Riudarenes i Blanes</em>. Argentona: La Comarcal, pp 42-43.</p> <p>PAVON GAMERO, David (2004). 'El patrimoni hidràulic de la Riera de Pineda. La restauració del molí fariner de Can Marquès com a exemple', dins <em>IV Trobada d'Estudiosos del Montnegre i el Corredor.</em> Diputació de Barcelona, pp. 91-97.</p> <p>VELLVEHÍ, Jaume (2012). 'Molins fariners del Maresme: darreres intervencions (2003-2012). La recuperació del patrimoni pre-industrial', a <em>VI Trobada de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Masies, urbanisme i poblament al Maresme</em>, núm. 6. pp 143-152.</p>	XVI-XXI		<p>El molí fariner de Sant Jaume o de Castellar és un edifici de planta rectangular que s'aixeca enfront mateix de la font de Sant Jaume. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al NE. Consta de planta baixa i dos pisos, adaptant-se al desnivell. En aquest cas, a la planta baixa hi trobem la sala de les moles. A la primera planta, que s'entra pel costat, seria l'antiga estança del moliner on conviuria amb la part aèria, és a dir, amb els mecanismes de la tremuja, l'embut, el farinal, el riscle i l'endegador. L'edifici original, segons s'endevina observant la mateixa façana, tindria la coberta a un sol vessant. La segona planta actual és un afegit posterior.</p> <p>Al darrera es veuen les restes de l'antiga bassa, que es podria identificar amb el tipus B-C de Bolós (1983). És del tipus trapezoïdal, està reblerta de terra i reconvertida en zona de jardí. L'altra part fou escapçada per la construcció als anys quaranta del segle XX per una bassa circular, actualment seca. La forma B-C de l'antiga bassa correspon a molins amb una bassa més evolucionada. El tipus B es diferencia del C perquè té la bassa sense pou, mentre que el tipus C té la bassa amb pou i no sembla haver-hi massa fondària en relació al carcabà.</p> <p>El cos més antic és l'oriental, on es troba, en la planta baixa la cambra de les moles. Actualment s'observen dues moles sotanes amb el nadiller o encaix per a la nadilla i el ratllat ondular; de les que se'n conserven les darreres pedres utilitzades. També es conserva part de l'arbre, de ferro amb el coll-ferro recolzat a la paret. El paviment és fet amb lloses de pedra. El carcabà no és visible. Al costat de la porta hi ha les restes de mitja mola volandera amb el nadiller o encaix per a la nadilla i el ratllat ondulat, i a l'exterior del molí, pel jardí i emprat com a marxapeus de la casa en podem trobar d'altres reaprofitades. La zona de moles s'ha preservat intacta ja que el pare de l'actual propietària ho va enrajolar amb rajol vermell per a fer-hi la cort pels porcs.</p> <p>El cos occidental té una entrada pròpia i davant hi trobem l'era. Al dessota hi ha l'antic celler, amb el cup perfectament conservat. En aquesta finca, a part del molí fariner, es conreava la vinya i es feia vi, però també cereals, en un clar exemple d'economia mixta.</p> <p>Segons manifesta la propietària actual, ella ja no el va veure funcionar, però recorda que als anys quaranta, es construí l'actual bassa, en part, damunt de l'antiga que nodria d'aigua el molí i del qual encara se'n poden veure les restes tal i com s'ha esmentat anteriorment. El molí funcionava amb l'aigua procedent de la riera de Pineda que circulava pel Pont del Diable fins que quedà en desús. La nova bassa s'alimentava amb una déu d'aigua que també nodria la font de Sant Jaume i que durant el treball de camp vàrem poder observar a proximitat de l'ermita. La quantitat d'aigua en metres cúbics per segon era immensa i semblava no tenir fi, fins l'arribada de les obres de construcció de l'autopista que tallaren la déu d'aigua. Quan els propietaris se n'adonaren ja era massa tard. </p>	08163-228	Turó de Sant Jaume, s/n.	<p><span lang='EN-US'><span><span>La </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>va</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>ll </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>de la Riera de <span>Pin</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>e</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>da</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>aple</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>ga </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>diverses </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>mo</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>tre</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>s </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>del </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>se</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>u</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>ap</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>r</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>ofitament</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>hidràulic. S</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>i</span></span></span></span> es considera <span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>l</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>c</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>ur</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>s</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>d</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>e</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>la </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>riera </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>des del </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>se</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>u</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>naixement</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>fin</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>s </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>a </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>la </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>desembocadura </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>p</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>od</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>em tr</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>obar </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>e</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>l</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>s </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>testimon<span>i</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>s,</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>e</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>n</span></span></span></span> d<span lang='EN-US'><span><span>iferents </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>g</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>raus de</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>co</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>n</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>servac</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>ió</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>,</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>de </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>co</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>m</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>a <span>mínim</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>,</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>deu <span>m</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>o</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>lin</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>s: </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>molí <span>d</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>l </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>Sa</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>lt</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>,</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>molí </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>de c</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>an </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>Ma</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>s,</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>m</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>o</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>lí</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>de <span>le</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>s</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>Nog</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>u</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>e</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>r</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>es</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>o </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>de can </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>Pallofa</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>,</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>molí de c</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>an </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>Bu</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>c </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>de </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>le</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>s</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>Nogueres, </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>m</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>o</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>lí</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>d</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>e</span></span></span></span> c<span lang='EN-US'><span><span><span>a</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>n</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>B</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>o</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>fí</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>,</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>molí <span>d</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>e</span></span></span></span> c<span lang='EN-US'><span><span>an Cornei, molí de c</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>a</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>n</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>Bert</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>,</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>m</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>o</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>lí</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>de can </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>Marqu</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>es, </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>molí </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>de can </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>Baub</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>ta <span>i</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>,</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>finalment </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>, e</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>l</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>m</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>olí </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>de </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>S</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>ant</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span> Jaume </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>o </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>de c</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>a</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>n</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>Cas</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>tellar.</span></span></span></span> Només el darrer pertany a Pineda de Mar.</p> <p>Es tracta d'un molí fariner amb molts segles de tradició. Segons Pavon (2004) hi ha documentació que en parla des del segle XI. Jaume Vellvehí i Joan Bou (2012), que han aprofundit en l'estudi dels molins de la riera de Pineda escriuen que la primera notícia d'aquest molí la tenim en un document de 31 de març de 1094, en la definició de drets que atorga Sicardis i els seus fills, senyors de Montpalau, a favor d'Albert Enguilbert i la seva dona, de la tasca d'un molí que han construït en l'alguna d'aquells, al comptat de Girona, al terme de Pineda al lloc dit de Castellar. En l'acord al que arriben, el molí tindrà una prestació censal d'una gallina per Nadal. '<em>ipsam tascham quam petebamus in ipso molendino, quem hedificastis in nostro alodio. Est autem in comitatu Girundense, in termino Pinete, in rio vel ad ipsum Castelar, (...) Affrontat namque prefatus molendinus in ipso rio que exit per ipsam nogueram ab orientali parte, de meridie in ipso monte Castelar, ab occiduo in ipso (...)ino, a (cir)cio in ipsa penna.'</em></p> <p>Segons Pons, 'El molí era a la vertent esquerra del curs de la riera de Pineda, restant al nord del turó de Castellar (...) al nord diu limitar amb la Penna o sia al peu del Montpalau'. El turó de Castellar és l'actual torre de Sant Jaume, anteriorment coneguda com mas Castellar des Portellar'.</p>	41.6352103,2.6773592	473128	4609326		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97715-22801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97715-22802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97715-22803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97715-22804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97715-22805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97715-22806.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Conserva una premsa de cargol per a vi de finals del segle XIX, ja que fins fa poc es produïa vi de les pròpies vinyes.L'avi dels actuals propietaris encara feia i venia vi a granel al celler, situat dessota l'era i on s'hi conserva el cub en perfecte estat.	98\|94	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97716	Ofici de pescador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-pescador-0	<p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p>	XVII-XXI	Es mantè de forma simbòlica.	<p>La inseguretat de la costa pels atacs de pirates va fer que, malgrat ser un poble costaner, a Pineda de Mar no es consolidés la pesca com una activitat quotidiana fins mitjans del segle XVIII. Moment en el que paral·lelament es consolida la zona del Raval de Mar, el barri de pescadors del poble. La pesca no era una activitat a temps complert, la majoria combinaven aquest ofici amb el de pagès.</p> <p>Les arts de pesca més practicats eren la teranyina, el bou, les nanses, la fitora, l'artet, els palangres, tresmall i sardinals. Les embarcacions eren de caràcter familiar, compostes per pares i fills. A excepció de la teranyina que necessitava una tripulació d'onze homes.</p> <p>El peix es podia vendre al detall o a l'engròs. Si era al detall era amb venda ambulant i si era a l'engròs es feia mitjançant una subhasta a la platja. Les dones se'n cuidaven de vendre al detall les captures fetes amb nanses, palangres, tresmall o fitora. Amb un carretó proveït de balances i paneres pel peix voltaven pels carrers de la població o a la Plaça de Catalunya al crit de 'va dones, que és fresc'.</p> <p>Les captures fetes amb teranyina, bou i sardinals es venia a la platja mitjançant subhasta a la baixa. S'exposava el peix en paneres i coves. Els principals compradors de peix blau eren empreses conserveres. A Pineda de Mar es coneix l'activitat de saladors de peix de Francesc Calm i Francisco Pimàs, l'any 1937.</p>	08163-229	Pineda de Mar, s/n.	<p>L'any 1737 consten 26 homes dedicats a la pesca i, segurament, amb dedicació parcial. L'any 1790 Francisco de Zamora comptabilitza 22 embarcacions dedicades a la pesca. L'any 1860 ja són 39 persones que s'hi dediquen, el 1880 consten 56 i el 1905 en són 68. L’època de màxima activitat pesquera va ser durant la dècada de 1950 amb un total aproximat de 200 pescadors en una població total de 3.004 habitants.</p> <p>Als anys 60 del segle passat, molts pescadors van deixar la pesca o van combinar aquesta feina amb la indústria i el turisme. Actualment, els pescadors professionals que existeixen a la població ja no tenen les barques a la nostra platja sinó que, per qüestions de seguretat i rendiment, les tenen als ports propers d’Arenys de Mar o Blanes.</p>	41.6220012,2.6939356	474503	4607854		08163	Pineda de Mar	Obert	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97716-22901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97716-22902.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-10-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	60	4.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97717	Ofici de puntaire	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-puntaire	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVI-XXI	Es manté de forma testimonial com activitat associativa.	<p>L'elaboració de puntes de coixí al Maresme va ser una activitat molt important a partir del segle XVI. Era una tasca femenina per excel·lència que representaven una ajuda als ingressos econòmics de la família. Al segle XVIII la producció de puntes va experimentar un creixement significatiu gràcies a l'exportació que se'n va fer cap a Amèrica i a Europa.</p> <p>Segons la crònica de Zamora de 1790, a Pineda de Mar, hi havia 750 dones es dedicaven a l'elaboració de puntes de coixí i valorava la seva feina en 27.375 lliures, i afegeix: '<em>algunas mujeres enseñan la labor de encajes a las niñas, pagando éstas media peseta de emsada</em>'. Rafael d'Amat i Cortada també fa referència a les puntaires de Pineda 'les dones i minyones treballan moltas puntas de fil, blancas y negras...'. Una carta municipal de 1861 a la Tresoreria de l'Estat es dona una relació de dones pinetenques que feien blondes.</p> <p>La imatge d'un carrer ple de dones fent puntes és molt freqüent. Dones i nenes juntes, ja que era un ofici que s'aprenia des de la infància i que es transmetia de mares a filles. Actualment resten com a record d’una activitat artesana i tradicional, que es difon des del món associatiu.</p>	08163-230	Pineda de Mar, s/n		41.6262576,2.6894276	474129	4608328		08163	Pineda de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97717-p1640169.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97717-p1640155.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97717-p1640179.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Social	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'associació de puntaires de Pineda organitza anualment una trobada que l'any 2024 s'ha fet coincidir amb la Trobada Nacional de Catalunya.	98\|94	60	4.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97718	Trobada anual de puntaires	https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-anual-de-puntaires-0	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XX-XXI		<p>L'associació de puntaires de Pineda de Mar organitza anualment una trobada de puntaires al municipi. L'any 2024 es convertí en la trobada nacional que s'organitza des de l'Associació Catalana de Puntaires. A la trobada, que se celebra a la plaça de les Mèlies, s'hi reuneixen associacions d'arreu i paral·lelament es fa un mercat de productes relacionats amb l'ofici. </p> <p>Segons declaracions dels organitzadors, la vocació de la diada és ser una<strong> </strong>festa de la cultura popular que transcendeixi l’àmbit de les puntes. Per això, en la 37ª edició han participat la Colla de Geganters i Grallers de Pineda. La geganta Ermessenda de Montsoriu lluí el mocador de puntes de coixí que les puntaires pinedenques van elaborar conjuntament l’any passat, una peça única i de gran dificultat tècnica, amb diferents ‘punts’ i sense nusos entre si i el grup de teatre local Cia Paranys, que donaran la benvinguda a les les puntaires que arribin en tren i les acompanyaran des de l’estació fins a la plaça Mèlies.</p> <p>La cita també vol recordar la importància que va arribar a tenir el Maresme en l’àmbit de les puntes a la segona meitat del segle XVIII, quan hi treballaven prop de 5.000 dones puntaries i les puntes s’exportaven a Amèrica i a tot el mercat espanyol.</p>	08163-231	Plaça de les Mèlies, s/n.		41.6263501,2.6893491	474123	4608338		08163	Pineda de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97718-p1640170.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97718-p1640188.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97718-p1640165.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Social	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	2116	4.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97719	Varar i treure les barques a la platja	https://patrimonicultural.diba.cat/element/varar-i-treure-les-barques-a-la-platja		XVI-XXI		<p><span><span><span>Els pobles de costa acostumaven a tenir les barques de pesca a les platges, sempre i quan no hi hagués un port o cala de refugi proper. Aquest fet comportava que l’acció de moure les barques cap al mar i viceversa es veiés dificultat per l’existència de la sorra. El sistema tradicional per moure les embarcacions ha consistit en fer-les lliscar damunt de travesses de fusta, anomenades pals, impregnades de greix, anomenat seu, que es desplacen a mesura que queden fora de l’embarcació. </span></span></span><span><span><span>Aquesta acció rep el nom de <em>varar</em>, quan es tracta d’entrar la barca a l’aigua, i <em>treure</em> quan es tracta de fer-la sortir del mar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La varada es realitzava a força de braços, en canvi, la treta es realitzava amb l’ajuda de bous i/o cavalls i aparells reductors, i a partir d’inicis del segle XX, amb l’ajuda de cabrestants mecànics. A Pineda de Mar, quan ho feien els bous, eren de cal Coix; però els dies de temporal també s'utilitzaven els bous de can Boia i també algun cavall. Cal Coix i cal Boia eren dues cases properes a la platja que formaven part del Raval de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant la varada com a la treta, tenen un moment crític per la seguretat de l’embarcació i dels pescadors que van a bord. Es tracta del moment en que la barca es troba a mercè de les onades, just al trencant. Per aquest motiu, existia la figura del paler, home encarregat de posar els últims pals en la varada i els primers pals en la treta. L’experiència d’aquests homes feia que sabessin quin era el moment oportú per garantir que l’embarcació evitava els embats de les onades al bot de l’aigua i, al mateix moment, que la barca se situés sobre dels pals per així poder desplaçar-la damunt la sorra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A Pineda de Mar, actualment encara podem observar aquests coneixement ancestrals a l’hora de moure les barques que es troben a la platja, ara ja destinades a la pesca recreativa i a la navegació a vela llatina.</span></span></span></p>	08163-232	Platja de Pineda, s/n.	<p><span><span><span>L'acció de varar i treure les barques damunt dels pals enseuats ha existit a Pineda de Mar d'ençà que la primera embarcació deuria arribar a la platja, que tractant-se d’un poble costaner ens podem imaginar que fou fa uns quants segles.</span></span></span></p>	41.6218629,2.6934461	474462	4607839		08163	Pineda de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97719-23201vararmoderna.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97719-1918.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97719-pescadorspineda1955-pineda.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Tècnica artesanal	Pública	Altres	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola			98\|94	60	4.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97721	Màquina de treure barques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-treure-barques	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XX		<p>La màquina de treure les barques és un torn elèctric que serveix per treure les barques de l'aigua i col·locar-les en el seu lloc a la platja, un cop han tornat de la jornada de pesca. Aquest avenç tecnològic és possible gràcies a l'arribada de l'electricitat a Pineda de Mar. Fins llavors aquesta tasca es feia amb energia de sang, és a dir, amb bous i persones. </p> <p>El torn que s'instal·la a Pineda de Mar és obra de l'empresa barcelonina <em>Construcciones Electro-mecánicas J. de Miquel i Cia</em>. En el catàleg editat l'any 1920, apareix el torn instal·lat a Pineda de Mar com a promoció del producte. Consta de dos conjunt d'engranatges, eixos i tambors desdoblats que permetien el seu funcionament de forma independent; i d'un motor elèctric (Westtinghouse de 7,5 CV) que proporcionava un esforç màxim de tracció de 4.0000 kg. La velocitat de recollida del cable era de 10 m. per minut. També disposava d'un motor de combustió per mantenir el funcionament de la màquina quan mancava l'electricitat.</p> <p>Per aixoplugar aquesta màquina també es construeix una caseta, primer de fusta amb fonaments d'obra, que posteriorment, l'any 1958, s'amplia.</p>	08163-233	Can Martorell - plaça Can Martorell, s/n.	<p>El desembre de l'any 1921, el barceloní, Josep Maria Terré Freixas sol·licita a l'Ajuntament de Pineda de Mar permís per a instal·lar la màquina de treure les barques de l'aigua i una barraca que li fes d'aixopluc. Finalment, aconsegueix el permís amb data 24 de desembre de 1921 i, el febrer de 1922, finalitza la construcció de la caseta.</p>	41.6218326,2.6930478	474429	4607835	1922	08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97721-p1630404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97721-1922-2.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2024-10-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Construcciones Electro-mecánicas J. de Miquel i Cia	L'operació de treure les barques del mar es feia coordinadament amb els palers, el maquinista i l'encarregat de la bandera. Quan la barca arribava a la platja, el paler enganxava el cabrestant alhora que posava els primers pals (travessers) per poder iniciar la maniobra. En aquest moment, s'aixecava la bandera per fer saber al maquinista que podia embragar l'accionament del cable. Quan la barca era a lloc, es baixava la bandera i el maquinista desembragava. La caseta tenia els frontals amb vitralls que permetien aquesta comunicació visual.	98	52	2.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97770	Font de Sant Jaume	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jaume-5			La font ja no raja i algun tram de la conducció ha estat malmès.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font de Sant Jaume està situada entre el mas Castellar, el molí de Castellar i l’ermita de Sant Jaume, al peu d’un plataner de tres branques de grans dimensions. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Només baixar la rampa en direcció a l’arbre, s’observa un mur de pedra arrebossat d’una trentena de centímetres d’amplada per una trentena de metres de llargada que sorgeix de sota terra. Els maons que recobreixen la part superior estan al descobert en quatre indrets. Al seu interior hi ha una canal que servia per a portar l’aigua fins al broc. A l’altre extrem, hi ha la font pròpiament dita. Actualment seca i un xic malmesa. El broll d’aigua era de la mida de la canal. No es conserva ni la pica, ni l’abeurador ni el safareig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En una fotografia de principis de segle XX, s’hi pot veure una primera pica de recollida d’aigua, emprada bàsicament per a beure-hi directament o per omplir càntirs i gerres. D’aquí sobreeixia a una segona pica allargassada que era emprada com abeurador però que transportava l’aigua cap a un safareig on les dones hi anaven a rentar la roba. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta deu d’aigua té el seu naixement entre els contraforts del coll dels Altars, que donen naixement al torrent de Sant Jaume per una banda, i de dos afluents de la riera de Pineda que s’originen en el vessant de migdia del turó de Montpalau, a llevant de can Martorell. A banda dels pous verticals d’escapatòria situats en llarg del seu recorregut, es conserva la portella d’accés a la mina que està situada a mà esquerra, en el mur del barri d’accés al mas Castellar. </span></span></span></span></span></p>	08163-234	Turó de Sant Jaume, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El topònim s’origina a partir de la presència de l’ermita que li dona nom. És un indret ombrívol, freqüentat no només per excursionistes i escoles, sinó que anualment, des de l’any 1926 s’hi celebra un aplec. Tot i que ha tingut alguna interrupció en el temps, des de l’any 1979, l’associació de veïns del barri de les Creus organitza, entre el darrer diumenge del mes de maig, o la primera setmana de juny, la festa de Sant Jaume, amb una missa en honor del sant, una ballada de sardanes amb una cobla i una arrossada popular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actual propietària del molí recorda entrar-hi amb el pare i l'avi. i ajudar a fer-ne el manteniment fins a la deu d’aigua.</span></span></span></span></span></p>	41.6350629,2.6767963	473081	4609309		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-06.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97771	Alzina surera de Sant Jaume	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-sant-jaume	<p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, molt robust i amb una brancada molt potent que s’està inclinant inexorablement cap a la finca del molí. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que, alhora, es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada però sense massa fulles, tal vegada per la sequera extrema d’aquests darrers anys. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mesuren entre 4 i 7 cm de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 14 m. d’alçada per 15 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó i el volt de soca no s’han pogut mesurar degut al fort pendent del marge i la inclinació del tronc, però supera els 2,5 m.</span></span></span></span></span></p>	08163-235	Avinguda Sant Jaume, s/n.		41.6356117,2.6768121	473082	4609370		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-05.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres	Inexistent	2024-11-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A tot just 10 m. d’aquest magnífic espècimen, hi ha una altra alzina surera, també de gran bellesa.		2151	5.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97800	Benedicció de l'aigua de mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-de-laigua-de-mar		XIX-XX	Només es conserva documentalment.	<p>Antigament, entre finals del segle XIX i principis del segle XX, els pescadors de Pineda de Mar tenien el costum de beneir l'aigua del mar. Es realitzava pel mes de maig i es feia per assegurar una bona collita de peixos a l'igual que les benediccions que es feien el dia de la Santa Creu, el 3 de maig, pretenien assegurar una bona temporada sense tempestes que malmetessin les collites dels camps.</p> <p>D'aquest costum, només ens han arribat unes referències documentals del diari <em>La Costa de Llevant</em> que adjuntem a continuació:</p> <ul> <li>'Com de costum, lo dia de l'Ascenció va ferse la professó de rogativas anant a benehir lo mar. Lo passeig y'l barri de mar estaban encatifats ab flairosa ginesta, rosas y altres flors y las finestras engalanadas ab domassos y altres robas' (La Costa de Llevant, 24 de maig de 1903).</li> <li>'Se celebrá com tots los anys la d'anar a benehir l'aygua de mar' (La Costa de Llevant, 3 de juny de 1905, pp. 14).</li> <li>'Ab gran concurrència de maynada ab banderas y pendons se celebrá la acostumada y tradicional d'anar a beneir l'aygua de mar' (La Costa de Llevant, 30 de maig de 1908).</li> </ul>	08163-236	Pineda de Mar, s/n.		41.6212890,2.6948047	474575	4607775		08163	Pineda de Mar	Obert	Dolent		Inexistent		Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Sense ús		2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				63	4.5		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97805	Parc Natural del Montnegre i El Corredor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montnegre-i-el-corredor	<p>AA.VV. (2009). <em>Rutes de patrimoni arquitectònic.</em> Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</p> <p>AA.VV. (2008). <em>Rutes de flora i fauna</em>. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</p> <p>ALZINA i BILBENY, Pere. <em>Catàleg de vertebrats del Parc del Montnegre i el Corredor</em>.</p> <p>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2011). <em>Cartografia digital dels Hàbitats CORINE elementals i dels Hàbitats d’Interès Comunitari dels Parcs Naturals gestionats per la Generalitat de Catalunya, a escala detallada (1:10.000)</em>. Document metodològic del Projecte. Diputació de Barcelona.</p> <p>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert; VIGO, J. (2015). <em>Manual dels hàbitats de Catalunya</em>. 2a edició. 8 volums. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.</p> <p>GUARDIOLA, Moisès; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, Cèsar (2007). <em>Compendi d’addiccions a la flora de la serralada litoral catalana (porció compresa entre els rius Besòs i Tordera)</em>, de Pere Montserrat. L’Atzavara, 15:147-164. Museu de Mataró.</p> <p>GUTIÉRREZ. Cèsar; CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2020). <em>Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari del parc del Montnegre i el Corredor</em>. Diputació de Barcelona – Universitat de Barcelona.</p> <p>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2003). 'Aplicació del pla de conservació de la flora vascular al Parc del Montnegre i el Corredor', a <em>IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredo</em>r, pp. 61-65. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona.</p> <p>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2009). Memòria de la digitalització de la cartografia de la flora vascular del pla de conservació del parc. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona.</p> <p>IGME. (1983). MAPA GEOLÓGICO DE España. 1/50.000. Blanes. 365. Ministerio de Industria y Energía. Servicio de publicaciones. Madrid.</p> <p>LUNA, Gonçal (2005). <em>Guia del parc del Montenegre i el Corredor</em>; Col·lecció Guies dels parcs, núm. 4. Diputació de Barcelona.</p> <p>MINUARTIA, estudis ambientals (2001). <em>Estudi de base per a la revisió del Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.</em> Medi físic i fauna.</p>			<p><span><span><span>El Parc del Montegre i el Corredor és un espai amb un gran interès paisatgístic, biològic i cultural, que a més de Pineda de Mar, està integrat pels municipis de Tordera, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Fogars de la Selva, Palafolls, Mataró, Dosrius, Arenys de Munt, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Llinars del Vallès i Sant Celoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La superfície de Pineda de Mar inclosa dins del parc està situada al nord-oest del municipi. A la part més oriental, tenim una petita zona que correspon al Turó de Montpalau, continua més a l’oest amb una porció del bosc de can Gibert que queda delimitat per l’obertura de carrers i urbanitzacions del turó de Llevant i el turó de Migjorn. El Bagueny de can Carreres amb els Aiguals, el sot de Sant Andreu, el collet i el sector de migdia del turó de Sant Andreu amb el turó de la Punta de Garbí, són el bloc més compacte protegit de Pineda de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El clima és del tipus subhumit, amb variacions notables que mostren dues zones climàtiques força diferenciades: les terres de l’interior orientades cap al Vallès són més fredes i humides, amb un caràcter més del tipus continental. En canvi, els vessants orientats cap a marina, són més secs i les temperatures són més suaus. La meteorologia influeix doncs en el substrat geològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest substrat geològic està format per un cos granític travessat per roques filonianes. A la part més alta del Montnegre hi destaca una llesca de material metamòrfic molt resistent a l’erosió. Això fa que el Montnegre sigui sens cap dubte, molt més abrupte. Si bé aquest parc presenta dues zones climàtiques ben definides, degut a la seva orientació Vallès-marina, el vessant del municipi de Pineda de Mar és més sec i amb temperatures més suaus i per tant, les rieres i sots, són de règim majoritàriament esporàdic, amb baixades sobtades en temps de pluges. </span></span></span><span><span><span>El sector protegit constitueix un conjunt muntanyenc compacte i continua, de relleu més aviat suau i en gran part modelat en algun moment de la història per l’activitat humana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les formacions arbòries més esteses són l’alzinar i les suredes, afavorides per la indústria associada al suro, i també com a matèria carburant en el cas de l’alzina. També hi ha pi pinyer, que ocupen fàcilment territoris abans conreats per la vinya i posteriorment abandonats a partir de la fil·loxera. Destaquen a les obagues, les avellanedes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La varietat d’ambients propicia la presència de fauna, diversa i abundant, que en els indrets on la massa forestal és més densa i conservada afavoreix la presència d'espècies de caràcter forestal. El mamífer més gran és el senglar, sense depredador i el segueix el cabirol i la guilla. També hi ha geneta, fagina, toixó, mostela, esquirol, i un gran nombre d’aus que van des dels rapinyaires, el picot verd, o el gaig. Mentre que en els ambients més humits, en els sots i altres fondalades properes a l’aigua, prosperen una gran varietat d’invertebrats i amfibis. </span></span></span></p>	08163-238	Plaça de l’Església, 13, (08471 - Vallgorguina)	<p><span><span><span>El PEIN o Pla Especial d’Interès Natural, és l’instrument de planificació de nivell superior que estructura el sistema d’espais protegits de Catalunya i integra aquest sistema dins del conjunt del territori, ja que és alhora un pla territorial sectorial enquadrat dins del Pla territorial de Catalunya (1995). </span></span></span><span><span><span>Els seus objectius fonamentals són, per una banda la de donar una protecció bàsica a aquests espais, i per l’altra establir un sistema d’espais naturals protegits representatius de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Parc del Montnegre i el Corredor fou creat l’any 1989 (DOCG núm. 1.300 d’1 de juny de 1990). L’any 1992 fou inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (DOGC núm. 1.714 d’1 de març de 1993) i posteriorment inclòs segons la Directiva Europea a la xarxa Natura 2000 (DOGC núm. 4735 de 6 d’octubre de 2006).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2009 es creà una base de dades referent a les localitats de flora d'interès de conservació especial, que ha estat actualitzada periòdicament a partir de les prospeccions i el treball de camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys 2015 i 2020 es realitzà un aixecament cartogràfic a escala 1:10.000 dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d'interès comunitari (HIC) del parc, incloent-hi l’àrea proposada per a l’ampliació del Parc a partir del nou Pla Especial, amb un total de 17.457,52 ha. El resultat fou l’establiment de 17 hàbitats d’interès comunitari (HIC), 10 a la cobertura de polígons i 17 a la de punts; d'aquests 17, tres són prioritaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pineda de Mar és un dels tretze municipis que formen part del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, amb 73,22 ha. que corresponen a la part nord-occidental del municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest parc està situat a la Serralada Litoral entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental amb una extensió de 15.010 ha. Està integrat per dos conjunts muntanyosos que tenen el punt de contacte al coll de Collsacreu. Al sud, el Corredor, amb un relleu suau i coronat a 657 m. pel santuari que duu el seu nom. Al nord hi ha el Montnegre, més abrupte amb altituds màximes de 758,01 m. al turó Gros i de 760,30 m. al turó d’en Vives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La partió entre els dos massissos queda determinada per les rieres de Vallgorguina i d’Arenys. La mar Mediterrània i la depressió vallesana limiten longitudinalment el parc, i la riera d’Argentona i la Tordera ho fan transversalment.</span></span></span></p>	41.6443278,2.6316762	469327	4610353		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97805-23802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97805-23803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97805-23804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97805-23805.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada accessible	Altres	Xarxa natura 2000	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	1764	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97842	Conjunt de sardanes relacionades amb Pineda de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-relacionades-amb-pineda-de-mar		XX-XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Pineda de Mar compta, des la primera meitat del segle XX i fins als nostres dies, amb 39 sardanes, composades totes elles per diferents autors. Estan dedicades a personatges de la població, a la gent gran, a la Festa Major, a la ràdio, als aplecs i danses, o a mestres compositors ja desapareguts. El ventall és molt ampli i també té “l’<em>Himne a Pineda” </em>dedicat a la població<em>.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Joaquim Soms i Janer </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Pineda, 14/05/1914 – 28/12/2012)<strong>:</strong> <em>“Maria de Pineda”, </em>estrenada l’any 1937 i dedicada a la seva promesa. <em>“Pineda de mar”</em>; <em>“Carrer Tribala”,</em> <em>“Doctor Bertomeu”</em>; <em>“Gent gran de Pineda, endavant!”;</em> <em>“Germanor pinetenca”; “Himne a Pineda”; “Pineda, Xè aniversari d’aplec”; “Ràdio Pineda”; “Raval de Mar” i “Pineda, vint anys d’aplec”, estrenada per l’Aplec de Sant Jaume de Pineda l’any 1998; “ Pineda en el cor”, estrenada l’any 2005 a Pineda; “Sempre Junts”, dedicada a la seva esposa Maria; “25 anys d’aplec a Pineda”, </em>estrenada l’any 2003 a Pineda<em>; “El Museu d’en Caimel”, </em>estrenada l’any 2004 a Pineda;<em> “Ànima de poeta</em>”, dedicada al poeta Artur Iscla i estrenada l’any 1993;<em> “Celebrant els meus 95 anys</em>”, estrenada l’any 2009 al 82è aplec de Calella; </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Borgunyó i Garriga, Agustí </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Sabadell, 05/05/1894 – 01/07/1967) <strong>:</strong> “Festa Major a Pineda”, estrenada l’any 1950.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Puntí i Alsina, Estanislau</span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span> (Tortellà, 05/12/1916 – 26/11/1999) <strong>:</strong> “Sardanistes pinetencs”, estrenada a Pineda l’any 1994. Tocava la trompeta, el fiscorn i el trombó i formava part de La Principal de Tortellà. Era fill d’Amadeu Puntí.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Carretero i Basart, Lluís</span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span> (Pineda, 21/02/1931 – 15/04/2011) <strong>:</strong> <em>“La flor de Catalunya”;</em> <em>“Que bonica ets Pineda”</em> estrenada l’any 1985 a l’Aplec de Calella; <em>“Les Mèlies”</em> i <em>“Enyorada Pineda”,</em> estrenades a Pineda l’any 1983; <em>“Pineda Marinera”,</em> estrenada l’any 1989 a Pineda; <em>“Formosa Pineda”,</em> estrenada l’any 1946 i <em>“Aplec de Sant Jaume”,</em> estrenada també a Pineda l’any 2003.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Deprius i Ribera, Martí</span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span> (La Jonquera, 15/09/1878 – 20/02/1946) <strong>:</strong> <em>“Les noies de Pineda”. </em>Se sap que vivia a Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Marlet i Pujades, Emili </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Pineda, 01/01/1914 – 01/01/1937) <strong>: </strong><em>“Donzelleta pinetenca”. </em>També va composar<em> Esclat de joventut, </em>mentre estava al front de Terol, on va morir.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Gil i Membrado, Tomàs </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Horta de Sant Joan, 20/04/1915 – 04/06/2014) <strong>: </strong><em>“La petita Martina”,</em> dedicada a la néta de l’Emília Roig i estrenada l’any 2003 a Calella. Tocava el fiscorn a la Cobla Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Serra i Corominas, Joaquim </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Peralada, 04/03/1907 – 17/11/1957 ) <strong>:</strong> <em>“La dansa (de Pineda)”</em>, estrenada l’any 1955 al Centre Parroquial de Sarrià (Barcelona). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Subirà i Riera, Martí </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Calella?) <strong>: </strong><em>“La festa pinedenca”, </em>estrenada l’any 2004. Tenia dos germans nascuts a Calella que també eren músics. En Joaquim va néixer l’any 1907 i tocava el tible, i en Josep, l’any 1900.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Galbany i Abril, Sigfrid </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Cabrils, 23/08/1936) <strong>: </strong><em>“A Joaquim Soms, el mestre”, estrenada l’any 2004 a Blanes </em>i<em> “Recordant al mestre Soms</em>”, estrenada l’any 2014 durant la Revetlla del 87è aplec de Calella.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Oltra i Ferrer, Manuel </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(València, 08/02/1922 – 26/09/2015) <strong>: </strong><em>“Dansa de Pineda”.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Cohí i Grau, Agustí </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(El Vendrell, 10/06/1921 – 09/03/2012) <strong>: </strong><em>“El rotllet de Pineda”.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Carbó i Vidal, Josep, </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>pseudònim <strong>Ravarey </strong>(Palamós, 26/10/1912 – 04/01/1988) <strong>: </strong><em>“L’aplec de Pineda”.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Sagré i Vives, Antoni </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Canet de Mar, 15/09/1930) <strong>: </strong>“Pineda de Mar”. Músic que tocava a la Cobla Costa Daurada. Tocava la trompeta, el trombó, el fiscorn i el contrabaix. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08163-239	Pineda de Mar, s/n.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La sardana és el ball nacional de Catalunya. És una dansa de caire popular, col·lectiva, on homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música, normalment interpretada per una cobla.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’origen és incert, tot i que el primer document conservat on s’esmenta un ball anomenat “sardana” data de 1552. Al segle XIX, en ple romanticisme, varis estudiosos relacionaren l’origen de la sardana amb les danses d’origen grec, de manera que així podien lligar aquesta cultura amb la fundació d’Empúries. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Coincidint amb aquest moment, a Catalunya es posaren de moda les òperes romàntiques procedents d’Itàlia i les sardanes començaren a reproduir aquest tipus de música a les places i glorietes del carrer, cadascuna amb una durada diferent. Sorgí doncs, la necessitat de comptar i repartir i Miquel Pardas, l’any 1850 publica un “Método per aprender á ballar sardanas llargas”, al qual seguiran molts altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les noves melodies i ritmes que anaven sorgint, imposaven la necessitat d’una formació instrumental més variada i la cobla ho farà, arribant a la composició actual (encara que en aquell moment també empressin instruments com la trompa, el bombo o els plats, actualment no utilitzats).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les sardanes esdevenen ben aviat el ball de moda a l’Empordà i comarques gironines, tot i que ens els primers temps, eren ballades majoritàriament per homes. Pep Ventura (1817-1875) esdevindrà un dels compositors més apreciats i la seva orquestra la més cotitzada. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A inicis del segle XX, la sardana s’escampa per Catalunya impulsada pels centres catalanistes i l’any 1902 a Barcelona, tenia lloc el primer concurs de colles en motiu de la festa major de la Mercè.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La demostració i l’habilitat física de la manera de ballar dels homes empordanesos va anar modificant-se arreu de Catalunya substituint-se per una ball elegant, cap a una verticalitat i un punteig més acusat en un espai més limitat. El ball empordanès s’aniria reconvertint en una dansa nacional, acadèmicament organitzat i amb un tempo musical més alentit. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Algunes de les sardanes s’escriurien per ésser cantades, que faria la delícia de corals i orfeons.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1924, el dictador <em>Primo de Rivera</em> prohibeix la “Santa Espina”, fet que causarà un efecte contrari en la població. Amb la República, s’institucionalitza novament la sardana que compartirà protagonisme amb músiques, vingudes d’Amèrica.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Amb la Guerra Civil, el feixisme prohibeix i reprimeix qualsevol símbol catalanista, entre ells clausura gran nombre d’entitats dedicades a fomentar la sardana. La sardana doncs, és convertia en un símbol de resistència. I malgrat la repressió, la sardana va perviure paral·lelament durant els quaranta anys de franquisme, encara que controlada sota <em>“el sano regionalismo”. </em>L’any 1945 es funda l’Obra del Ballet Popular, una entitat capdavantera organitzadora d’esdeveniments com l’ofrena de la “Llàntia del sardanisme” l’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o el “Dia Universal de la sardana”. L’any 1958 es fundaria la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1980 la sardana entrà a l’escola. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 1990 es funda la Federació Sardanista de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2014 la Federació es reconverteix en Confederació.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 4 de desembre de l’any 2019, la Comissió de Cultura del Parlament votava a favor de la Proposta de resolució sobre la inclusió de la sardana a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, amb l’expedient 250-00973/12.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6274528,2.6893947	474127	4608460		08163	Pineda de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97842-sardanes-pineda2.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97842-sardanes-pienda-31.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97842-sardanes-4.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	62	4.4	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97937	El Cançoner de Pineda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-canconer-de-pineda	<p>FERRER, Josep i PUJADAS, Joan (1997). <em>Biblioteca popular Manuel Serra i Moret. 75 anys d’història (1922-1997)</em>. Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2006). <em>Rondallari de Pineda</em>. Introducció i estudi de Josefina Roma ; il·lustracions de Waldesca Santana. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara. <em>El Cançoner de Pineda</em>: 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Alta Fulla, 1992. XIV, 359 p. (Facsímil, Barcelona : Horta, 1931).</p> <p>LLORENS, Sara (2021). <em>El Cançoner de Pineda</em>. 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Farell editors i Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2004). <em>Epistolari : 1901-1954.</em> Recull, prefaci notes i edició de Joan Pujadas ; pròleg de Josep Ferrer i Costa. Barcelona : Fundació Pere Coromines. </p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2014). <em>Àlbum Sara Llorens: articles de prosa, folklore i política. Reedició dels opuscles Petit aplec d'exemples morals i Monòlegs per a infants.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>ROMA, Josefina (2006<em>). Sara Llorens, Rondallari de Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p>	XX		<p>El cançoner de Pineda, publicat per primera vegada l'any 1931 i reeditat l'any 2021, és un recull de <span><span><span><span lang='CA'>238 cançons i 210 tonades fet per Sara Llorens des de 1902. Està dividit en nou blocs temàtics: cançons de capta; balls; cançons de bressar; cançons de mar; cançons de l’art de la terra; cançons de menar bestiar; cançons de tonada coadjuvadora, que poden ser cavalleresques, amoroses i llegendàries o de lladres, històrico-polítiques o satíriques; cançons de diada i d’època, on trobem nadales, de lladres, goigs de porta, cançons d’enramades i altres festes de carrer o cançons d’advent. El darrer grup són cançons de tonada evocadora, que es divideixen en bàsiques o religioses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La importància de l’obra situa Sara Llorens en la primera dona folklorista de Catalunya i els Països Catalans. No només pel volum aplegat en un ingent treball de camp, sinó també amb els criteris i la metodologia etnogràfica emprada. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Com diu ella mateixa a la introducció de l’obra: “Cal advertir, en començar, que aquest aplec és fet amb mires purament folklòriques; de manera que quedaria decebut qui esperés trobar-hi un conjunt de cançons triades o una especial depuració en cada una d’elles. Com en un recull d'arqueòleg o d'historiador [...] tota tria o depuració hauria desvirtuat el caràcter del mateix, que no és altre que el de la veritat popular [...]. Així és el nostre Cançoneret. Espontani; sense retocs, sense aditaments ni llimadures [...] Els reculls folklòrics no poden ni han de fer-se d'altra manera. Són l'expressió de l'ànima popular i no d'una selecció”.</span></span></span></span></p>	08163-240	Pineda de Mar, s/n.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Com ja hem dit, aquest aplec comença l'any 1902, paral·lelament al recull del Rondallaire. Josep Ferrer i Joan Pujades, expliquen en el pròleg de la reedició de l'obra de 2021, que puntualment va comptar amb la col·laboració del compositor Joan Masó i Goula (1876-1910), que en feia la transcripció musical. Quan tenia la feina força enllestida va patir un atac de cor que li va provocar la mort i gran part del material es va perdre. Llavors, Sara Llorens, per comptes de renunciar-hi, va tornar a començar. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>La represa es fa a partir de 1928, amb la col·laboració del músic de Calella Josep Budí i la revisió final per part del mestre Francesc Pujol, que en aquell temps era el sots director de l’Orfeó Català.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1929, Serra Pagès proposa a Sara Llorens que cedeixi el material aplegat a l’obra del Cançoner Popular de Catalunya, però ella prefereix, publicar-ho primer com un corpus unitari. L’1 de febrer de 1929, mor Serra i Pagès i el Cançoner no es publica fins el 1931. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Finalment, Josep Massot i Muntaner descriu en l’Inventari de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que l’any 1930, Sara Llorens fa donació de 36 cançons i 86 corrandes i l’11 de febrer de 1933 de tot l’original del Cançoner de Pineda.</span></span></span></span></p>	41.6275550,2.6895368	474139	4608473	1902-1931	08163	Pineda de Mar	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Social		2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Sara Llorens i Carreras	Sara Llorens (1881- 1954) fou una destacada folklorista i escriptora, nascuda a Lobos (Argentina) d’una família pinetenca. Retorna a Pineda de Mar l’any 1885, estudia magisteri a Barcelona i amplia estudis a 'l’Escola d’Institutrius i altres carreres per a la dona de Barcelona'. Allí el seu mestre és el folklorista Rossend Serra i Pagès, que la introdueix en l'estudi del folklore. Es casa amb Manuel Serra i Moret, polític de la Unió Socialista de Catalunya, que fou alcalde de Pineda e Mar. Impulsa nombroses accions culturals com la construcció de la biblioteca popular. La tuberculosi marca la seva vida però no l'impedeix fer un magnífic treball de recerca etnogràfica. La Guerra Civil espanyola fa que s’hagi d’exiliar, primer a l’Argentina (1938) i després a Perpignan (1948), on mor l’any 1954. Publica Petit aplec d'exemples morals (1906) i el llibre de narracions Monòlegs per a infants (1918). Pòstumament apareixen el Rondallaire de Pineda (2006) i Llegendes secretes (2016). També s'ha publicat el seu Epistolari (1901-1954) (2004) i l'Àlbum Sara Llorens (2004).		62	4.4		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97944	Premses de can Teixidor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/premses-de-can-teixidor		XVIII-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Quatre bases de premsa de vi, de secció rectangular fetes de pedra granítica, probablement autòctona. Es troben situades a l’era de la casa; dues davant de la portalada i les altres dues, a mà dreta, de la façana principal; la primera en el cos annex i la segona davant de la pallissa.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les quatre peces es corresponen amb la cassola o pica de pedra d’una premsa de gàbia o cargol emprades per a premsar vi però també oli. Dues d’elles mostren signes evidents de desgast, i una altra presenta un trencament modern amb pèrdua de suport. Només la que està arrambada a la façana principal té un broc allargassat.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08163-241	Carrer de can Teixidor, núm. 1		41.6226328,2.6693612	472456	4607931		08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97944-24105.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Sense ús	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Es desconeix si a l’interior de la casa es conserven altres parts, com el cargol, els braços, banc, barret, gàbia o barra.	98\|94	52	2.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97945	Alzina de can Teixidor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-teixidor	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892).<em> Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de can Teixidor és un exemplar singular de <em>Quercus ilex. </em>Està situat a la part posterior de la casa, en el marge dret, just al costat del barri d’accés. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 250 a 300 anys, que destaca per la seva capçada extremadament densa i arrodonida i amb el tronc que s’inclina cap el camí. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada, amb algunes cavitats i les marques de dues branques grosses tallades i arranades al tronc principal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm. amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 14 m. d’alçada per 12 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 260 cm. i el volt de soca 4 m.</span></span></span></span></span></p>	08163-242	Carrer de can Teixidor, núm. 1		41.6230579,2.6690783	472433	4607979		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24206.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines de treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs.		2151	5.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97946	Font de la plaça de Les Creus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-les-creus		XX		<p>La font de la plaça de Les Creus es troba al bell mig d'aquesta plaça situada en el barri de Les Creus, al costat de la masia de can Rafart.</p> <p>La font és de planta quadrada i, actualment amb motiu de la manca d'aigua generalitzada, es troba seca. Al mig s'aixeca una escultura polièdrica de formigó que forma creus en relleu, jugant amb una combinació d'espais cúbics de plens i buits.</p>	08163-243	Plaça de les Creus, s/n		41.6256824,2.6791325	473271	4608267		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97946-24302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97946-24303.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Josep Perpinyà		98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97947	Casa del carrer del Montseny, núm. 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-montseny-num-2		XIX-XX		<p>Casa que originàriament es trobava als quatre vents. En l'actualitat s'hi han adossat altres cossos, parcialment a les façanes de ponent i de llevant i, totalment, a la septentrional.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Destaca per la simplicitat i simetria en la seva composició, estructurada a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, trobem la porta d'accés a l'eix central, i dues finestres reixades, en els eixos laterals. A la planta pis, hi trobem tres finestres més petites, alineades amb les obertures de la planta baixa. Totes les obertures són d'arc escarser i estan emmarcades amb un recreixement que ressegueix l'obertura en la seva globalitat.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, amb un petit sòcol doble, un primer més gruixut i un segon que parteix de l'emmarcament de la porta. Una cornisa motllurada se situa damunt les finestres de la planta pis. La façana està coronada per un capcer motllurat amb la part central i laterals rectes i ondulacions entre els laterals i la part central.</p> <p>A les façanes de llevant i de ponent, destaquen dues finestres reixades a la planta baixa i dues a la planta pis.</p>	08163-244	Carrer del Montseny, núm. 2		41.6256095,2.6749694	472925	4608261		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97947-24401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97947-24402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97947-24403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97947-24404.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97958	Rellotge de sol de can Valeri Comas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-valeri-comas		XVIII-XIX	S'observen absències en l'esgrafiat.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical, oval, orientat al sud. Està situat a la façana de migdia, a la planta pis, a mà esquerra de la finestra que baixa perpendicular, per damunt del portal dovellat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, molt desgastat, que es va desprenent de mica en mica de la paret. Presenta un marc perimetral, també oval, que ha desaparegut gairebé completament. L'òvul té un marc de color rosa envellit o hi ha les hores pintades a mà alçada, en xifres àrabs. Es poden llegir, tot i que parcialment esborrades, de les 5 del matí a les 5 de la tarda, en un color més fosc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les línies horàries surten del dessota del gnòmon on hi ha un astre solar molt petit. Tan aquest com les línies, estan pintades de color groc / ocre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al dessota d'aquest rellotge, i arranat a la finestra s'observen les restes d'un altre quadrant, molt més antic, de forma quadrangular, que es pot datar del 2 d'octubre de 1752, i del qual es pot veure dues hores: les tres a la part inferior i les 2 a la part superior, en xifres àrabs. El marc visible és de color negre. La precisió de la data es pot justificar per la decoració que hi ha a continuació i que envolta la finestra amb brancals, ampit i llinda de pedra granítica. L'autor en va deixar constància a la part superior de la llinda “A2 ·1752·OCtbe”</span></span></span></span></span></p>	08163-245	Can Valeri Comas, s/n.		41.6363900,2.6841800	473696	4609454	1752	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97958-24501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97958-24502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97958-24503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97958-24504.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.	98\|119\|94	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97959	Torre de defensa de la Rectoria vella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-la-rectoria-vella		XVI		<p>La torre de defensa de la Rectoria vella es troba adossada a la part oriental del conjunt. És de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana de migdia.</p> <p>El parament és de paredat mixt, en part arrebossat i els escaires s'han reforçat amb pedres treballades. A cada façana de la planta superior, s'observen obertures: la de migdia allargada i feta en època moderna; a les façanes orientals i septentrionals, petites i emmarcades amb pedra granítica; i a la façana de ponent, sembla que s'hagi desplaçat l'original perquè hi passa un fumeral que es va fer posteriorment, quan la torre queda adossada a la masia per un costat i als edificis annexos per l'altre.</p>	08163-246	Carrer Casa de Camp Can Tapiola, s/n	<p>El nom de Rectoria Vella li ve perquè pertanyia al bisbat i a la parròquia de Santa Maria, però l'avi dels actuals propietaris la va comprar als anys 30 del segle passat.</p>	41.6304565,2.6873233	473955	4608795		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97959-24602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97959-24603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97959-24604.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIN	2024-10-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		94	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97960	Era de can Cassola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-cassola	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>FLORES, Montserrat; POBLET, Laura (2003). 'Ara ve el segar i el batre', dins <em><span>Revista de música i cultura popular Caramella, 4. </span></em>Associació Caramella: Prats de Lluçanès.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX	Cobert per la vegetació però en bon estat de conservació.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Espai, destinat a apilar gavelles o a batre les espigues per separar el gra de la palla de can Cassola. És de planta circular, de 20 m. de diàmetre, envoltat per un mur perimetral de pedra i argamassa que s’adapta a l'orografia del terreny. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La part superior està resseguida per una filera de maó pla. El terra està recobert per cairons, alguns d’ells amb ditades transversals. El creixement de vegetació herbàcia i arbustiva està malmetent l'espai.</span></span></span></span></span></p>	08163-247	Can Cassola, s/n.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest espai present antigament a gairebé totes les masies i masos de Pineda de Mar, està relacionat amb el cultiu de secà. Tot i que poden ser de terra batuda, la de can Cassola està recoberta per cairons. El sistema constructiu és sempre o gairebé sempre el mateix, a banda de l’espai escollit, aquest s’envolta per un muret amb parament de pedra, arrebossat per morter de calç i part superior protegida per una filera de maons col·locats a pla, que a més de protegir l’estructura general del mur, permet utilitzar-lo com a pedrís per a seure-hi. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’era s’hi posaven els cereals o llegums per batre’ls, amb l’objectiu d’aixafar les garbes i separar la palla del gra. Tot i que l’acció de batre es pot fer a mà, i llavors les eres són més petites, les cases amb força terra de cultiu empraven una bèstia de sang, en el sentit circular i són aquestes les que disposen d’eres de grans dimensions que permeten fer voltar la mula.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La feina de batre es feia a l’estiu, al mes de juliol, ja que els dies són els més llargs i assolellats. En anys de bona collita, podia allargar-se cap al mes d’agost. Un cop acabada la campanya del batre, en el cas de les eres de terra batuda, els pagesos acostumaven a cobrir o empallotar l’era amb la palla més dolenta per tal de protegir-la de les inclemències del temps. Arribat el bons temps, es rebatrien passant-hi el corró per tal de tornar-lo a deixar en condicions i en apropar-se el temps del batre, es raurava, retirant el pallot amb unes pales i deixant el sòl a punt. Aquest pallot era aprofitat com a fem.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les garbes transportades normalment amb un carro, en arribar a l’era s’estenien de bon matí i ja es podia començar a batre. En acabat, es ventava i s’extreia la palla més llarga, cap a l’exterior, fora de la batuda. I així successivament fins a deixar el gra barrejat amb el boll. A partir d’aquí, els homes empraven les forques de lledoner de diferents pollegons els rasclets, els garbells, la dolça tirada per un animal i amb escombres de bruc fins a deixar l’era neta. Un cop net, el gra s’emmagatzemava a les sitges, als graners, o en sacs per a portar-los a vendre. La palla, com a base de l’alimentació per al bestiar i la matèria primera per a l’elaboració dels fems, es conservava en pallisses, o en algun cobert. Però la majoria de pagesos en feien pallers, de base rodona, acabats en punxa que anaven omplint fins a deixar-la curulla.</span></span></span></span></span></span></p>	41.6307367,2.6740310	472848	4608830		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97960-01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97960-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97960-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97960-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97960-05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97960-06.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-10-11 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Algunes dites relacionades amb el batre són: “qui no bat al juliol, no bat quan vol” o “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”; “el blat curt o llarg, pel juny ha de ser segat”; “Pel juliol, la forca al coll”; “El juliol, les garbes a l’era i les mules al sol”; “pel juliol, sega qui vol”; “Pel juliol, balla que balla l’eugassada sobre la palla”; “Per Sant Joan, el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner”; “blat de moto esguerrat, blat de moro encertat”.	98\|94	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97961	Molí de vent del sot de can Valeri	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-sot-de-can-valeri	<p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROSSELLÓ, Vicente M. (1961). <em>Molinos y norias</em>. Panorama Balear, núm. 81. Palma de Mallorca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROSSELLÓ Vicente M. (2018). <em>Rèquiem per als molins aiguaders de Mallorca.</em> Palma. Lleonard Muntaner.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El molí de vent del sot de can Valeri està situat en una finca privada, per sobre de la casa pairal que dona nom a tot aquest sector nord del municipi. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>La construcció d’aquest enginy està relacionat amb el bombeig i l’extracció de les aigües subterrànies a la superfície a través de l’acció del vent, per a l’obtenció d’aigua per a usos agrícoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La torre consisteix en una estructura fèrria de tipus piramidal, de 12 m. d’alçada amb una plataforma circular i barana de seguretat amb escala que permet l’accés al balancí o a les aspes, de 4 m. de diàmetre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està compost per un aparell receptor de l’impuls del vent o roda, l’aparell regulador de l’orientació, l’aparell estructural de suport i l’aparell transmissor de moviment. L’aparell impulsor, està format per vuit radis, dos cèrcols i setze pales, pintades de color groc. L’aparell regulador de l’orientació consta d’una peça llarguera que es manté horitzontal i paral·lela a la roda, anomenada balancí. Està fixada al caixó. La cua, amb uns post metàl·lic i el corró que fan girar la roda. Finalment s’hi localitza el caixó que és l’element vertical de suport del molí i els braços del cigonyal que transforma el moviment rotatiu de la roda en un moviment de vaivé. A proximitat hi ha el dipòsit d’aigua.</span></span></span></span></span></p>	08163-248	Sot d’en Valeri, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els molins de vent de l’empresa Tarragó, permeten bombejar aigua a partir de la multipala. Fou creada l’any 1984 i té la seu a la carretera Artesà de Montblanc, a la província de Tarragona.</span></span></span></span></span></p>	41.6378052,2.6851045	473773	4609612		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97961-24802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97961-24803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97961-24804.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Productiu	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
98052	Monument de l'avinguda de Puerto Rico	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-lavinguda-de-puerto-rico		XX		<p>Doble escultura situada als costats de l'entrada d'un aparcament subterrani de l'avinguda de Puerto Rico que consisteix en dues figures femenines que surten d'un pilar de formigó. Són figures sense perfilar i sense extremitats superiors. El cap sembla representar un cargol marí.</p>	08163-249	Avinguda de Puerto Rico, núm. 14		41.6187146,2.6702091	472525	4607496		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98052-24902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98052-24903.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Simbòlic	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
98053	Monument a la immigració	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-immigracio		XX		<p>En el centre de la rotonda formada per les avingudes de Puerto Rico, de la Hispanitat i de la Mediterrània, s'alça un monument commemoratiu en homenatge als emigrants. Una estructura de <em>corten </em>amb formes relacionades amb el fet de l'emigració, com un velam o el perfil d'una població. També hi ha el que representa un paper amb els poemes de <em>L'Emigrant</em> de Mossèn Cinto Verdaguer o <em>Lamento de un emigrante</em> d'Antonio Delgado. D'un costat es representa una maleta, com a símbol d'aquest emigrant, de la que en surten unes bandes amb els noms, fets amb trepa, de poblacions d'origen d'aquests emigrant vinguts a Pineda de Mar. Es tracta de les poblacions de <span><span><span>Loja, Algarinejo (Granada), </span></span></span><span><span><span>Algar (Cadis), </span></span></span><span><span><span>Alcalá La Real (Jaen), </span></span></span><span><span><span>Los Santos de Maimona (Badajoz) i </span></span></span><span><span><span>Rute (Còrdova). La base és un parterre plantat amb flors de temprada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fragment de poema de<em> l'Emigrant</em> de Mn. Cinto Verdaguer diu així:</span></span></span></p> <p><span><span>'Dolça Catalunya / </span></span><span><span>pàtria del meu cor, / </span></span><span><span>quan de tu s’allunya / </span></span><span><span>d’enyorança es mor.</span></span></p> <p><span><span>Adéu, germans: adéu-siau, mon pare, / </span></span><span><span>no us veuré més! / </span></span><span><span>Oh! ¡si al fossar on jau ma dolça mare,/ </span></span><span><span>jo el llit tingués! / </span></span><span><span>¡Oh mariners, lo vent que me’n desterra / </span></span><span><span>que em fa sofrir! / </span></span><span><span>Estic malalt, mes ai! ¡tornau-me a terra, / </span></span><span><span>que hi vull morir!'</span></span></p> <p><span><span><span>El fragment de poema d'Antonio Delgado diu:</span></span></span></p> <p><em><span lang='CA'><span><span>'Con un nudo en la garganta</span></span></span><span lang='CA'><span><span> / </span></span></span><span lang='CA'><span><span>y pena en el corazón,</span></span></span><span lang='CA'><span><span> / </span></span></span><span lang='CA'><span><span>volviendo hacia atrás la cara</span></span></span><span lang='CA'><span><span> / </span></span></span><span lang='CA'><span><span>a mi pueblo dije adiós.</span></span></span><span lang='CA'><span><span>/ </span></span></span><span lang='CA'><span><span>El tren que me </span></span></span><span lang='CA'><span><span>transportava / </span></span></span><span lang='CA'><span><span>hacia una tierra extraña,</span></span></span><span lang='CA'><span><span> / e</span></span></span><span lang='CA'><span><span>xpresaba en sus pitidos</span></span></span><span lang='CA'><span><span> / </span></span></span><span lang='CA'><span><span>una pena muy amarga.</span></span></span><span lang='CA'><span><span> / </span></span></span><span lang='CA'><span><span>¡Que pena, madre querida!</span></span></span><span lang='CA'><span><span> / </span></span></span><span lang='CA'><span><span>El corazón se me arrancaba</span></span></span><span lang='CA'><span><span> / </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Que para seguir la vida</span></span></span><span lang='CA'><span><span> / </span></span></span><span lang='CA'><span><span>nos tengamos que ir de casa'.</span></span></span></em></p>	08163-250	Rotonda entre les avingudes de Puerto Rico i la Hispanitat.		41.6186895,2.6730707	472763	4607493		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98053-25002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98053-25003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98053-25004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98053-25005.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
98054	Font de la plaça dels Països Catalans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-dels-paisos-catalans		XX		<p>Font pública situada a la vorera enfront de la plaça dels Països Catalans, de la que en rep el nom. És una construcció sòlida feta de maons, amb una secció triangular, de tres costats còncaus, amb broc de polsador en dos dels costats i un plafó ceràmic en l'altre.</p> <p>En el plafó, fet per E. Pascual, s'hi pot llegir: 'Plaça / dels / Països Catalans'. Un orla de rajoles amb motius florals emmarca el plafó central de rajola blanca.</p>	08163-251	Plaça dels Països Catalans, s/n		41.6190389,2.6744045	472874	4607531		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98054-25102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98054-25103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98054-25104.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Inexistent	2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	E. Pascual (el plafó)		98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús