Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98059 | Torre de defensa de can Valeri Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-can-valeri-comas | XVI | Només conserva la planta baixa on s'hi ha fet un trencament considerable del mur, per utilitzar l'espai com a magatzem. Mur escapçat. | <p>Torre de defensa de planta circular que es troba aïllada a uns metres de la casa de can Valeri o can Valeri Comas, a mà dreta de la façana principal. Només conserva la planta baixa, on exteriorment s'observa l'alambor o contraparet inclinada que servia pe donar fermesa a la construcció. Aquestes torres tenien l'accés elevat, normalment a l'alçada d'un primer pis. Si hi havia una masia molt a prop, es feia per una passarel·la de fusta; si no amb una escala, també de fusta; que, un cop utilitzades, s'enretiraven. Aquest darrer sistema sembla que és l'emprat en aquesta torre, evidenciat per una obertura quadrangular al sostre, tapiada amb pedra a posteriori.</p> <p>No es conserven les plantes superiors. Per aquest motiu, en el seu moment, els propietaris van escapçar el mur per tal d'utilitzar-ho com a magatzem. La porta actual a la qual se li ha adossat una porxada de totxo, deixa veure el gruix del mur, la volta de la coberta i l'obertura d'accés des de les altres plantes, que ha estat tapiat.</p> | 08163-252 | Camí de can Valeri Comas, s/n. | <p>Es tracta d'una torre de la que no se'n tenien notícies documentals a la bibliografia local, però amb una clara similitud formal amb la torre de Sant Jaume, situada a l'altre costat de la riera de Pineda. Altres torres molt properes a aquestes dues són la de can Cànoves, o la de can Palau de la Guitarra.</p> <p>Pel costat de Santa Susanna es continua amb la línia defensiva de la costa del Maresme, per a protecció dels atacs de corsaris i pirates. Aquesta prominència de torres de guaita provocà que en alguns documents es parli de Costa torrejada quan es parla del Maresme.</p> | 41.6363599,2.6843709 | 473712 | 4609451 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25206.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98072 | Pins pinyoners de can Cassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyoners-de-can-cassola | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya. </em>18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els pins pinyoners (<em>Pinus pinea</em>) de can Cassola estan ubicats, ambdós en el mateix marge, a una trentena de metres l’un de l’altre, a mà dreta del camí que un cop deixada la pista principal, mena cap a la casa per la façana orientada al nord-est.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer és el que està més a prop del camí i de la pallissa mig ensorrada. Creix en ple marge, i està envoltat de vegetació que impedeix aproximar-se. El contorn de la soca mesura uns 3,5 m. de perímetre i el tronc supera els 2,5 m. de diàmetre per una alçada d’uns 15 m. La capçada és uniforme en forma d’ombrel·la, tot i tenir alguna branca morta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El segon també creix en el marge, una trentena de metres més al nord. S’hi accedeix fàcilment entrant per un corriolet que hi ha per sota del primer espècimen. El contorn de la soca i el volt de canó mesuren uns dos metres de diàmetre ja que l’arbre és totalment rectilini. No s’observa cap ferida al tronc. L’escorça és vermellosa i gruixuda i la capçada de més de 18 m. se sustenta a través d’una brancada potent amb algunes de recargolades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són arbres perennifolis amb fulles en forma d’agulla, agrupades de dos en dos, de 10 a 15 cm de longitud, d’un color verd intens acabades en punxa. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que va passant del color verd al color marró, d’entre vuit a catorze centímetres, que madura al tercer any, que és quan cauen els pinyons protegits per una closca forta d’uns 15 a 20 mm. de longitud. </span></span></span></span></span></p> | 08163-254 | Can Cassola, s/n. | 41.6316300,2.6739400 | 472841 | 4608929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No han estat mai podats, però no se’ls observa cap malaltia. És el pi més resistent als incendis forestals per la seva escorça gruixuda i per la capçada que normalment queda allunyada del terra, la qual cosa permet que el foc pugui en determinades circumstàncies, passar per sota. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98073 | Alzina del torrent de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-torrent-de-sant-jaume | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya. </em>18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina del torrent de Sant Jaume és un exemplar singular de <em>Quercus ilex</em> situat a mà dreta, a peu de torrent, només entrar cap el torrent des del camí que mena a can Cassola. Les canyes impedeixen la visibilitat del tronc, però només aproximar-s’hi pel camí es pot veure una gran capçada rodona que sobresurt espectacularment. El torrent és accessible en vehicle. A mà esquerra hi ha un mur de pedra de tancament d’una finca de conreu, resseguit per l’altre costat per avellaners que fan d’aquest indret un lloc ombrívol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 250 anys, que destaca per la seva capçada extremadament densa i arrodonida i amb el tronc ben dret. Té una brancada ben repartida que permet donar uniformitat a la capçada. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada. Les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 15 m. d’alçada per 16 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 2,50 m. i el volt de soca 2,65 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El perímetre es manté net de canyes tot i que encara s’hi poden veure restes de materials d’obra com uralita procedent d’antics abocaments.</span></span></span></span></span></p> | 08163-255 | Torrent de Sant Jaume, s/n. | 41.6296100,2.6760500 | 473016 | 4608704 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98074 | Alzina surera del camí del pla de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-cami-del-pla-de-sant-jaume | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles.</em> Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’alzina surera del camí de Sant Jaume, està situada, a uns 50 m., des de l’ermita homònima en direcció al camí de can Martorell. És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, molt robust i amb una brancada molt potent que s’està inclinant inexorablement cap a la finca del molí.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada però sense massa fulles, tal vegada per la sequera extrema d’aquests darrers anys. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 14 m. d’alçada per 15 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó i el volt de soca no s’han pogut mesurar degut al fort pendent del marge i la inclinació del tronc, però supera els 2,5 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tot just deu metres d’aquest magnífic espècimen, hi ha una altra alzina surera, també de gran bellesa. </span></span></span></span></span></p> | 08163-256 | Camí de Sant Jaume, s/n. | 41.6355500,2.6767900 | 473080 | 4609363 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Daltabaix del marge ja hi ha dos arbres caiguts, un pi i una alzina surera. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98075 | Rellotge de sol de matí de la torre Manola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-la-torre-manola | <p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</p> <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-est. Està situat a la façana de migdia, a la planta pis, a mà esquerra d’un gran finestral amb la llinda a punt d’esfondrar-se.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, molt desgastat. Presenta un marc perimetral amb capcer rectangular on es llegeix, per sobre del gnòmon, el número “8”, que en aquest indret voldria senyalar la data de realització: 18?? / ??8? o bé ???8, aquesta darrera opció poc improbable ja que la data acostuma a trobar-se ben centrada, si més no simètrica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part inferior dreta també es poden veure les restes d’un esgrafiat de motius vegetals que amb la polarització de la imatge sembla que emmarcava tot el rellotge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’observen, les restes de les línies horàries que neixen del voltant del gnòmon, de vareta, que anirien des de les 6 del matí fins a les 4 de la tarda. </span></span></span></span></span></p> | 08163-257 | Torre Manola, s/n. | <p>Segons Bonet Garí (1985), la casa de Santa Anna era un alou del castell de Montpalau. Aquesta situació, a l'època feudal, ens diu com n'era considerada durant els segles XII i XIII i, per tant, les propietats que tenien també eren importants. Hi residiren els comtes de Creixell.</p> <p>El seu topònim, derivat d'amindola o amigdola, es troba documentat els anys 984 i 1109. Els seus propietaris, aloers i cavallers cognomenats Merola, apareixen esmentats en diversos documents a partir del segle XII. Durant els segles XIII i XIV els trobem vinculats als vescomtes de Cabrera. Posteriorment es refonen amb la família osonenca dels Montrodon i més tard amb els Vilana, tot i continuaven anomenant-se, durant el segle XVI, senyors de Merola o Menola.</p> <p>Els darrers propietaris es deien Borrell, i van haver de deixar la casa pel seu mal estat. Darrerament es vengueren les terres dels entorns, i sols es quedaren les parets al clos dels murs del pati.</p> | 41.6318000,2.6691700 | 472444 | 4608950 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98075-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98075-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98075-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98075-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98075-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98075-06-afcecemcx5469torre-de-santa-anna1930-manuel-caballer.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. A la mateixa alçada, però a la façana orientada a al sud-oest hi ha les restes del rellotge de tarda. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 98076 | Rellotge de sol de tarda de la torre Manola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-la-torre-manola | <p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</p> <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> | XVIII-XX | Només es conserva parcialment. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Restes d’un rellotge de sol de tarda, del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-oest. Està situat a l’extrem dret de la façana de ponent, a la planta pis, a mà esquerra dreta d’un finestral esfondrat, que només conserva part d’un arc lobulat al brancal esquerre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, molt desgastat. Presenta un marc perimetral amb capcer rectangular i l’orifici del gnòmon. En una imatge de 1930 realitzada per Manuel Caballer, tot i que conserva el gnòmon, de vareta, el rellotge sembla ja força desgastat, i la part esquerra del quadrant ja no està sencera.</span></span></span></span></span></p> | 08163-258 | Torre Manola, s/n. | <p>Segons Bonet Garí (1985), la casa de Santa Anna era un alou del castell de Montpalau. Aquesta situació, a l'època feudal, ens diu com n'era considerada durant els segles XII i XIII i, per tant, les propietats que tenien també eren importants. Hi residiren els Comtes de Creixell.</p> <p>El seu topònim, derivat d'amindola o amigdola, es troba documentat els anys 984 i 1109. Els seus propietaris, aloers i cavallers cognomenats Merola, apareixen esmentats en diversos documents a partir del segle XII. Durant els segles XIII i XIV els trobem vinculats als vescomtes de Cabrera. Posteriorment es refonen amb la família osonenca dels Montrodon i més tard amb els Vilana, tot i continuaven anomenant-se, durant el segle XVI, senyors de Merola o Menola.</p> <p>Els darrers propietaris es deien Borrell, i van haver de deixar la casa pel seu mal estat. Darrerament es vengueren les terres dels entorns, i sols es quedaren les parets al clos dels murs del pati.</p> | 41.6318100,2.6691500 | 472442 | 4608951 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98076-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98076-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98076-03-afcecemcx5469torre-de-santa-anna1930-manuel-caballer.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. A la mateixa alçada, però a la façana orientada a sud-est hi ha el rellotge de matí. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 98112 | Can Carreres de l'Arboceda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-de-larboceda | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | No està habitada i presenta el deteriorament formal de les façanes i elements arquitectònics com finestres i obertures que s'han tapiat amb maó. | <p>Can Carreres de l'Arboceda és la casa familiar de Sara Llorens. Actualment es troba envoltada per la urbanització homònima, en un terreny amb molt pendent. Es tracta d'un edifici als quatre vents compost per diversos cossos, amb una darrera gran reforma al voltant de la segona meitat del segle XIX. On destaca la construcció aterrassada de la finca, sobre una gran plataforma anivellada, damunt la qual es construeixen els diversos cossos.</p> <p>Destaca l'escut de les quatre barres a la façana orientada a migdia i una petita galeria de dues obertures de llinda recta. A tot just una trentena de metres a llevant d'aqueta casa, hi trobem una altra construcció molt malmesa i una era. Podria tractar-se de l'antic paller de la finca.</p> | 08163-259 | Carrer Lloret, núm. 121 | <p>No existeixen estudis sobre el mas Carreres, de Pineda de Mar, ni sobre les famílies que el van ocupar des del segle XIII. Estava sota senyoria del monestir de Sant Salvador de Breda. Si bé els habitants del mas en el segle XIII portaven el nom d’Arboceda, probablement referit a un topònim i concretament a una vall de la zona, el nom de Carrera (sovint unit al d’Arboceda), no apareix fins l'any 1336, en la persona de Pere de Carrera.</p> <p>Aquest llinatge evolucionarà vers Carreres, i es mantindrà viu fins la darrera propietària, Francisca Llorens i Carreres. Altres llinatges que apareixen als documents són els de Vall o Valls, Alemany, Cases, Flaquer, Salvador o Tió, tots ells lligats al territori de Pineda. </p> | 41.6367556,2.6546379 | 471236 | 4609505 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25906.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 98116 | Alzina de can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-canoves | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de can Cànoves és un exemplar singular de <em>Quercus ilex</em> que creix en un alzinar molt ben conservat, a pocs metres de la façana sud de la torre. Només arribar a la casa, sobresurt una capçada imponent de més de trenta metres de diàmetre. </span></span></span></span></span>És un arbre monumental, robust, perennifoli, de més de 300 anys, que destaca pel seu creixement inclinat i per la seva espectacular capçada i per una brancada ben repartida que permet donar uniformitat a la capçada. Ja fa anys que se li va tallar una branca justament per la banda d’inclinació.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’escorça és de color bru, molt rugosa i clivellada. Les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre. </span></span></span></span></span></p> <p>Mesura una bona vintena de metres d’alçada per més de 30 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó depassa els 2,70 metres i el volt de soca els 3 m.</p> | 08163-260 | Mas Cànoves, s/n. | 41.6389979,2.6764664 | 473055 | 4609747 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98117 | Pi de can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-canoves | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El pi pinyoner (<em>Pinus pinea</em>) de can Cànoves està situat al capdamunt del marge dret de la riera de Pineda de Mar, en el pla del cas Cànoves. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Només s’hi pot apropar des de l’interior de la finca ja que la riera està envaïda per la vegetació que n’impedeix l’accés. El contorn de la soca mesura uns 2,20 m. de perímetre (tenint en compte la bifurcació del tronc des de la soca), per una alçada d’uns 14 m. La capçada és força uniforme en forma d’ombrel·la, tot i que va quedar afectat pel temporal “<em>Glòria</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre perennifoli amb les fulles en forma d’agulla, agrupades de dos en dos, de deu a quinze cm de longitud, d’un color verd intens acabades en punxa. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que va passant del color verd al color marró, d’entre vuit a catorze centímetres, que madura al tercer any, que és quan cauen els pinyons protegits per una closca forta d’uns 15 a 20 mm de longitud. </span></span></span></span></span></p> | 08163-261 | Can Cànoves, s/n. | 41.6316500,2.6803500 | 473375 | 4608929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98117-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98117-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98117-04.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha tingut alguna poda, segurament degut al temporal, però no se n'observa cap malaltia. El Pinus pinea, és el més resistent dels resinosos als incendis forestals per la seva escorça gruixuda i per la capçada, que normalment queda allunyada del terra, la qual cosa permet que el foc pugui en determinades circumstàncies, passar per sota. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98118 | Rellotge de sol de can Zamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-zamora | XXI | No està acabat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol de matí, circular, amb orientació sud-est sense acabar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està situat a la façana de can Zamora, a la planta pis, per sota del carener. No té</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> gnòmon ni hores, ni línies horàries. De moment, només hi ha un cercle emmarcat, a l’interior del qual s’hi ha pintat un astre solar geomètric, emergent del mar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cel és de color ocre. Els colors emprats són el blau i l’ocre en dues tonalitats diferents.</span></span></span></span></span></p> | 08163-262 | Camí de can Cassola, s/n | 41.6329000,2.6755300 | 472974 | 4609070 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98118-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98118-03.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 98119 | Desguàs de la via del tren del torrent del Convent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desguas-de-la-via-del-tren-del-torrent-del-convent | XIX | Les parts visibles del formigó presenten un deteriorament important. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Clavegueró de desguàs de la línia fèrria de la costa, situat a la desembocadura del torrent del Convent, en el punt quilomètric 49,160. Es tracta d’una construcció realitzada amb maó sense arrebossar, de tres clars o canals de desguàs de 0,85 m. d’amplada per un metre d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els estreps i les piles centrals conservades són del segle XIX després de que s’enretirés la construcció original, de fusta. El tauler està format per bigues de ferro a l’interior dels clars que sustenten vàries fileres de totxanes i a cada costat de la via, per lloses fabricades amb carrils encofrats de formigó, presents des de l’any 1975 aproximadament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El seu estat, si més no, les parts visibles del formigó presenten un deteriorament important. </span></span></span></span></span></p> | 08163-263 | Línia de mar, al sud-oest del municipi. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons informació facilitada per Xavier Nubiola, enginyer especialista en la línia fèrria de la costa, que pertany al Cercle Històric Miquel Biada de Mataró, l</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>a línia del ferrocarril per la costa va haver de construir nombrosos ponts per creuar les rieres o rambles que evacuen les aigües pluvials de la Serralada Litoral cap el mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inicialment es van fer de fusta, amb alguna excepció, pel menor cost i rapidesa de construcció, però a causa de les elevades despeses de manteniment es pren la decisió de substituir-los successivament, a finals del segle XIX, per piles obertes i estreps de maó i pedra, en combinació amb bigues metàl·liques de ferro al tauler, ja que degut la poca altura del rasant de la via no hi havia lloc per fer arcs o voltes tancades de fàbrica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Posteriorment hi ha hagut canvis per instal·lar la via doble fins Arenys de Mar, i reforçar les estructures per suportar l’increment de pes dels trens</span></span></span><span lang='CA'><span>. Al terme de Pineda de Mar trobem dos claveguerons de tres clars (<em>tajeas</em>) al torrent del Convent (km 49,160) i al torrent del Correu (km 49, 800) segons el perfil longitudinal de la línia de Barcelona <em>a Empalme por Mataró de la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante (M.Z.A.).</em> Els clars del primer de 0,85 m i el segon de 0.60 m. </span></span></span></span></span></p> | 41.6195900,2.6847800 | 473739 | 4607589 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98119-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98119-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98119-04.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98120 | Pont de la línia del ferrocarril de la riera de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-linia-del-ferrocarril-de-la-riera-de-pineda | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pont fet amb bigues de formigó pre-tensat sostingut per estreps fets de pedra i maó, preparats per a via doble des del segle XIX. El parament combina el paredat mixt, amb el maó vist i l'escaire, arrodonit amb pedra posada a trencajunt.</span></span></span></span></span></p> | 08163-264 | Línia de mar, al sud-oest del municipi | <p>Segons informació facilitada per Xavier Nubiola, enginyer especialista en la línia fèrria de la costa, que pertany al Cercle Històric Miquel Biada de Mataró, la línia del ferrocarril per la costa va haver de construir nombrosos ponts per creuar les rieres o rambles que evacuen les aigües pluvials de la serralada litoral cap el mar. Inicialment es van fer de fusta, amb alguna excepció, pel menor cost i rapidesa de construcció, però a causa de les elevades despeses de manteniment es pren la decisió de substituir-los successivament a finals del segle XIX amb piles obertes i estreps de maó i pedra, en combinació amb bigues metàl·liques de ferro al tauler, ja que degut la poca altura del rasant de la via no hi havia lloc per fer arcs o voltes tancades de fàbrica.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Posteriorment hi ha hagut canvis per instal·lar la via doble fins Arenys de Mar, i reforçar les estructures per suportar l’increment de pes dels trens. El que trobem ara son lloses de formigó armat que van substituir les bigues de ferro cap als anys 1980-1990. Tot i que els estreps i pilars antics en fàbrica de maó i pedra s’han conservat quasi sempre. El poc espai entre via i tauler queda en evidència pel fet que, a vegades trobem petits trams de la via amb travesses de fusta, això es deu al fet que sota hi ha un desguàs antic i no dona espai suficient per a les noves travesses de formigó més gruixudes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer pont a la riera de Pineda (km 50,372) era de fusta<a>, ja que, l’agost de 1869, la junta directiva de la companyia del ferrocarril comentà que s’havien de reparar els ponts de Pineda i de Santa Susanna i s’acordà <em>«proceder a las obras de refuerzo necesarias y a la construcción del estribo izquierdo del de Santa Susanna por ser el que tiene la madera más carcomida…».</em> Tot i l’esforç realitzat en la renovació i en la reconstrucció dels ponts, la Dirección General de Obras Públicas instà l’empresa a col·locar <em>«a la mayor brevedad posible (…) los tramos de hierro definitivos en los puentes que aún carecen de ellos…».</em> </a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per tant, aquest pont juntament amb el de la riera de Santa Susanna, va ser un dels primers en ser substituït per altre de bigues de ferro d’ànima plena construït per la <em>Maquinista Terrestre y Marítima </em>(M.T.M.), d’un sol tram de 20 m. (llum lliure de 18,8 m.) amb els corresponents estreps de fàbrica de maó i pedra, preparats per la via doble des del segle XIX i que mai s’ha instal·lat, i que es conserven actualment. Als anys 1980 el pont de ferro, es va canviar per un tauler amb bigues de formigó pre-tensat, que es el que trobem ara. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú, conserva un pont de ferro que assegura era el que estava a la riera de Pineda, tot i que el plànol que mostren es del pont a la riera de Vall de Gurp, terme de Blanes, de 24,2 m., primer pont de ferro construït el 1869 per MTM.</span></span></span></span></span></p> | 41.6195900,2.6847800 | 473739 | 4607589 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98120-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98120-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98120-04.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Posteriorment hi ha hagut canvis per instal·lar la via doble fins Arenys de Mar, i reforçar les estructures per suportar l’increment de pes dels trens. Al terme de Pineda de Mar trobem dos claveguerons de tres clars (tajeas) al torrent del Convent (km 49,160) i al torrent del Correu (km 49, 800) segons el perfil longitudinal de la línea de Barcelona a Empalme por Mataró de la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante (M.Z.A.). Els clars del primer de 0,85 m i el segon de 0.60 m. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98170 | Mas Olivé o mas Olivé del turó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-olive-o-mas-olive-del-turo | XVI-XXI | <p>El mas Olivé del turó és el resultat d'una sèrie d'ampliacions d'un antic mas de planta rectangular amb planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El portal rodó amb dovelles, de considerables dimensions, sembla ser l'eix primitiu de l'edifici. Posteriorment, s'hi van afegir cossos a la seva dreta, a ponent. Destaca el contrafort que hi té al costat, en una ubicació molt semblant al que hi ha a can Cassola. Té d'altres contraforts a l'angle nord-occidental.</p> <p>De la façana principal també destaquen tres finestres amb ampits, brancals i llinda de pedra treballada. Una d'elles té la llinda pintada de blanc. Una és feta amb permòdols.</p> | 08163-265 | Torrent de Sant Jaume, s/n. | <p>Els actuals propietaris l'adquireixen ara fa 35 anys.</p> | 41.6342049,2.6772872 | 473121 | 4609213 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98170-26501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98170-26502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98170-26503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98170-26504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98170-26505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98170-26506.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Al davant destaca un gran lledoner i més allunyada el que queda de l'era. A l'interior hi havia un forn de pa, però ja no es conserva. En el pati es conserva una pedra del trull. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98171 | Mas Roget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roget | XVII-XX | En estat ruinós. | <p>Can Roget s'aixeca en una plana que en el seu temps estaria explotada intensament, però que s'ha anat abandonant restant espais puntuals d'hivernacles. El mas seria el centre de la producció agrícola, però amb l'abandonament de la terra es produiria el de la casa. Malauradament el seu estat actual només permet descriure una casa de planta rectangular amb planta baixa i pis i amb la coberta a dues aigües, i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</p> <p>Al cos principal, s'hi adossa un altre cos en angle de 90º a la part de ponent de la façana, més modern. Només podem destacar les restes de dos rellotges de sol, situats molt a prop un de l'altre, però també molt desdibuixats.</p> <p>Una mica més al nord hi veiem les restes d'un pou d'aigua; i més amunt, una bassa.</p> | 08163-266 | Plana de can Cassola, s/n | <p>Segons informació oral que ens han facilitat, el nom de la casa (mas Roget) prové de l'època de la Guerra Civil espanyola o posterior perquè deien que el propietari era 'un roig'.</p> | 41.6332392,2.6752165 | 472949 | 4609108 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98171-26601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98171-26602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98171-26603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98171-26604.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98172 | Rellotge de sol de can Roget, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-roget-1 | XVIII-XIX | No es conserva el gnòmon de vareta ni tampoc les marques horàries. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Restes d’un rellotge de sol circular, situat a la façana orientada al sud de can Roget, dessota el carener. És de forma circular. S’hi observen fins a tres marcs de la mateixa amplada, essent el de color blau el que està situat més a l’exterior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les marques del poc dibuix que queda, semblen haver estat esgrafiades en el mateix arrebossat de morter de calç. No es conserva el gnòmon de vareta ni tampoc les marques horàries. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’extrem dret de la façana, dessota el ràfec hi ha un segon rellotge de les mateixes característiques, més petit, que conserva el gnòmon de vareta.</span></span></span></span></span></p> | 08163-267 | Plana de can Cassola, s/n | 41.6332231,2.6752460 | 472951 | 4609105 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98172-26701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98172-26702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98172-26703.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge surt esmentat a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica però no consta en l’inventari. Només el més petit, situat a la seva dreta sí que ho està amb el número 4067.En el web de la Societat Catalana de Gnomònica, la casa surt esmentada erròniament com a mas Sant Jaume. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98173 | Rellotge de sol de can Roget, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-roget-2 | Esgrafiat i traces de les línies horàries molt desdibuixades. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Restes d’un rellotge de sol circular, situat a l’extrem dret de la façana orientada al sud de can Roget, dessota el ràfec. És de forma circular. S’hi observa un marc perimetral amb restes de pintura blava sobre una policromia ocre més antiga, al dessota. A l’exterior d’aquesta circumferència n’hi ha una o dues més, com ho demostren les restes esgrafiades i de policromia que s’observen per sobre del gnòmon, mig dissimulades per l’heura que creix a les parets. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es conserva el gnòmon de vareta amb el que sembla un astre solar al seu voltant i les tracés, gairebé imperceptibles, de dues línies horàries. Una correspon a la línia horària que marca les 7 del matí i l’altra baixa gairebé perpendicular a la línia de les 11 o 12 del migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A mà esquerra d’aquest rellotge, just al dessota del carener de la casa, hi ha un altra rellotge de les mateixes característiques però més petit i sense gnòmon.</span></span></span></span></span></p> | 08163-268 | Plana de can Cassola, s/n | 41.6332324,2.6752836 | 472954 | 4609106 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98173-26801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98173-26802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98173-26803.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En el web de la Societat Catalana de Gnomònica, la casa surt esmentada erròniament com a mas Sant Jaume. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98174 | Rellotge de sol de can Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cornet | XIX | Té el suport molt desgastat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat a llevant. Està situat a la façana principal de la casa, orientada a llevant, dessota mateix del ràfec. </span></span></span></span></span>El suport és de morter de calç, molt desgastat. Presenta un marc perimetral, en forma d’escut, que ha desaparegut gairebé completament.</p> <p>El gnòmon, de ferro, està centrat a la part superior del quadrant. Representa l’astre amb un cercle solar de color ocre. D’ell neixen les línies horàries, esgrafiades en el morter encara tendre i resseguides per pintura de color negre de la qual només se n’observen algunes traces que arrenquen de l’astre solar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els números són àrabs. El rellotge assenyala des de les 6 del matí fins a les 3 de la tarda, sense poder precisar res més. La resta han desaparegut. </span></span></span></span></span>A la part inferior hi ha un doble marc amb les restes d’un requadre al centre completament esborrat, amb el que semblen tres o quatre xifres seguides, que potser indicava l’any de realització del rellotge.</p> | 08163-269 | Carrer Solana, núm. 6 | 41.6327751,2.6878772 | 474003 | 4609053 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98174-26902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98174-26903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98174-26904.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98175 | Lledoner de can Valeri Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-valeri-comas | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner <em>(Celtis australis)</em> de can Valeri està situat davant de les corts de la casa, a tocar de l’era. Té una capçada densa, arrodonida i molt ramificada. El tronc és dret i amb l’escorça llisa i de color gris. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura una quinzena de metres d’alçada per una vintena d’amplada. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l’anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades i presenten una certa asimetria, amb el marge finalment dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd i grogues i apareixen entre els mesos d’abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible. S’anomena lledó i és petit, de la mida d’un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.</span></span></span></span></span></p> | 08163-270 | Camí de can Valeri Comas, s/n. | 41.6362457,2.6840664 | 473687 | 4609439 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-05.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner, per la seva flexibilitat i durada, s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. Les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això, a banda de proporcionar ombra, es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98176 | Lledoner del mas Olivé del turó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-mas-olive-del-turo | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árbole</em>s. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner <em>(Celtis australis)</em> del mas Oliver del turó, està situat al davant mateix de la casa. Té una capçada densa, arrodonida i molt ramificada. El tronc creix amb una certa inclinació i es ramifica ràpidament. L'escorça és llisa i de color gris a excepció de la part inferior del tronc i soca, on està més arrugada. La seva capçada és molt espectacular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 17 m. d'alçada per una vintena d'amplada. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l’anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades i presenten una certa asimetria, amb el marge finalment dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd i grogues i apareixen entre els mesos d’abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S'anomena lledó i és petit, de la mida d’un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.</span></span></span></span></span></p> | 08163-271 | Torrent de Sant Jaume, s/n | 41.6340766,2.6772067 | 473115 | 4609200 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98176-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98176-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98176-04.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner, per la seva flexibilitat i durada, s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. Les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això, a banda de proporcionar ombra, es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98177 | Era i paller de can Palau de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-i-paller-de-can-palau-de-la-guitarra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>FLORES, Montserrat; POBLET, Laura (2003). 'Ara ve el segar i el batre', dins <em><span>Revista de música i cultura popular Caramella, 4. </span></em>Associació Caramella: Prats de Lluçanès.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Deteriorament per manca d'ús i passar-hi maquinària pel damunt. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La pallissa és una construcció de planta rectangular dedicada antigament a l’emmagatzematge de la palla per al bestiar. Actualment té altres usos agrícoles. Està situada a tocar de l’era i està construïda aprofitant el desnivell del marge. És de planta baixa i pis, compartimentada, amb la coberta a un sol vessant, amb bigam de formigó i fibrociment. Els murs més resistents mesuren 0,60 cm de gruix. El material emprat en els paraments és format de pedra i morter de calç i els afegits moderns amb totxo. Les obertures més antigues són fetes amb maó. El portal d’accés és de punt rodó. A la façana de ponent hi ha dos contraforts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El terra de l’entrada, dessota el que sembla terra batuda, està format per cairons i lloses de pedra. A mà esquerra hi ha una escala de fusta que mena directament al paller. Se sustenta per cinc bigues de pi melis amb llates del mateix tipus de fusta entravessades. A la façana de ponent, només hi ha una planta, amb dues obertures que es corresponen amb la planta superior de la pallissa, tot i que no es comuniquen internament. La primera de les obertures presenta els brancals rectilinis amb reparacions de diferents èpoques. Sembla que antigament hi havia hagut un forn de pa. L’obertura de mà esquerra es correspon amb una antiga porquera, de la qual encara es conserva l’orifici per on s’abocava la pasterada i la comuna. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al davant mateix de l’edifici hi ha l’era, un espai, destinat a apilar gavelles o a batre les espigues per separar el gra de la palla. És de planta circular, de vint metres de diàmetre, envoltat per un mur perimetral de pedra i argamassa que s’adapta al terreny. La part superior està resseguida per una filera de maó pla. El terra, està recobert per cairons, de varies èpoques molt malmesos.</span></span></span></span></span></p> | 08163-272 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest espai present antigament a gairebé totes les masies i masos de Pineda, està relacionat amb el cultiu de secà. Tot i que poden ser de terra batuda, la de can Palau de la Guitarra està recoberta per cairons i reforçada per un mur per la banda de migdia que es correspon amb el marge de la feixa. El sistema constructiu és sempre o gairebé sempre el mateix, a banda de l’espai escollit, aquest s’envolta per un muret amb parament de pedra, arrebossat per morter de calç i part superior protegida per una filera de maons col·locats a pla, que a més de protegir l’estructura general del mur, permet utilitzar-lo com a pedrís per a seure-hi. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’era s’hi posaven els cereals o llegums per batre’ls, amb l’objectiu d’aixafar les garbes i separar la palla del gra. Tot i que l’acció de batre es pot fer a mà, i llavors les eres són més petites, les cases amb força terra de cultiu empraven una bèstia de sang, en el sentit circular i són aquestes les que disposen d’eres de grans dimensions que permeten fer voltar la mula.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La feina de batre es feia a l’estiu, al mes de juliol, ja que els dies són els més llargs i assolellats. En anys de bona collita, podia allargar-se cap al mes d’agost. Un cop acabada la campanya del batre, en el cas de les eres de terra batuda, els pagesos acostumaven a cobrir o empallotar l’era amb la palla més dolenta per tal de protegir-la de les inclemències del temps. Arribat el bons temps, es rebatrien passant-hi el corró per tal de tornar-lo a deixar en condicions i en apropar-se el temps del batre, es raurava, retirant el pallot amb unes pales i deixant el sòl a punt. Aquest pallot era aprofitat com a fem.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les garbes transportades normalment amb un carro, en arribar a l’era s’estenien de bon matí i ja es podia començar a batre. En acabat, es ventava i s’extreia la palla més llarga, cap a l’exterior, fora de la batuda. I així successivament fins a deixar el gra barrejat amb el boll. A partir d’aquí, els homes empraven les forques de lledoner de diferents pollegons els rasclets, els garbells, la dolça tirada per un animal i amb escombres de bruc fins a deixar l’era neta. Un cop net, el gra s’emmagatzemava a les sitges, als graners, o en sacs per a portar-los a vendre. La palla, com a base de l’alimentació per al bestiar i la matèria primera per a l’elaboració dels fems, es conservava en pallisses, o en algun cobert. Però la majoria de pagesos en feien pallers, de base rodona, acabats en punxa que anaven omplint fins a deixar-la curulla.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6398704,2.6823585 | 473546 | 4609841 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98177-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98177-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98177-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98177-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98177-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98177-06.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Algunes dites relacionades amb el batre són: “qui no bat al juliol, no bat quan vol” o “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”; “el blat curt o llarg, pel juny ha de ser segat”; “Pel juliol, la forca al coll”; “El juliol, les garbes a l’era i les mules al sol”; “pel juliol, sega qui vol”; “Pel juliol, balla que balla l’eugassada sobre la palla”; “Per Sant Joan, el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner”; “blat de moto esguerrat, blat de moro encertat”. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 98178 | Alzina surera de can Palau de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-can-palau-de-la-guitarra | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’alzina surera de can Palau de la Guitarra, creix ufanosa en una zona boscosa i ombrívola que hi ha al darrera de la casa, en el vessant hidrogràfic esquerra del torrent de Can Cua, que neix en els contraforts del turó de la Guàrdia. És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, molt robust i amb una brancada molt potent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n'extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, a dos metres d'alçada, es ramifica en dues branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada i alta, a causa de la competència natural amb els altres arbres que creixen al voltant. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 19 metres d'alçada per 15 m. d'amplada de capçada aproximadament. El volt de canó és d'1,82 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el mateix ambient s’hi desenvolupen altres sureres que si bé no són tant grans, presenten les mateixes característiques.</span></span></span></span></span></p> | 08163-273 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | 41.6406517,2.6827736 | 473580 | 4609928 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Daltabaix del marge ja hi ha dos arbres caiguts, un pi i una alzina surera. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98180 | Alzines sureres del sot de can Valeri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-sureres-del-sot-de-can-valeri | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les alzines sureres del sot d’en Valeri estan situades en els marges del torrent, un cop deixada a la casa enrere, a mà dreta. Creixen arrenglerades a la part inferior de ponent del turó de la Guàrdia i fan de partió natural entre el camí i les feixes de conreu del costat oposat de can Valeri.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Són arbres perennifolis, adults, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, robusts i amb una brancades potents que poden arribar a fer 15 m. d’alçada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, a 2 m. d’alçada, es ramifica en dues branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada i alta degut a la competència natural amb els altres arbres que creixen al voltant. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són tots ells arbres adults, amb algunes branques tallades i alguns d’ells amb les arrels en part descalçades per la situació on creixen. Però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></p> | 08163-274 | Torrent del sot de can Valeri, s/n. | 41.6374100,2.6850300 | 473767 | 4609567 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 98183 | Ca n'Oliver de Sitjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliver-de-sitjar | <p>FORMAROLI, Claudia i ROMERO, Laura (2017). <em>Canvi d'ús a escola granja de la masia l'Oliver de Can Sitjar</em>. Treball de Fi de Grau en arquitectura tècnica i edificació de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XXI | <p>Ca n'Oliver de Sitjar es troba als peus del vessant oriental del turó de Montpalau, al vessant dret de la riera de Pineda. Es tracta d'una masia de llarga tradició però que ha estat molts anys abandonada i darrerament s'ha fet una reforma considerable. Al no poder accedir-hi es fa difícil fer-ne una avaluació. Però es troba en l'eix principal que durant molts segles ha dominat aquest territori vinculat a Sant Pere del Riu; amb finques tan importants com mas Cànoves o Sant Jaume. A més, el nom de Sitjar denota la possibilitat de relacionar-se amb elements de producció agrícola (emmagatzematge del gra).</p> <p>L'edifici és un conjunt de volums de diferents dimensions que es van adaptant al terreny, generant espais molt diversos i oferint vistes a mar i muntanya segons la seva orientació. Degut a l'acusat desnivell del terreny, es van generant una sèrie de nivells en l'edifici soterrats, semisoterrats i exteriors, podent-los simplificar en planta semisoterrani, planta baixa, planta primera i planta segona (Formaroli i Romero, 2017).</p> | 08163-275 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | <p>Segons Formaroli i Romero (2017), els orígens de la casa remunten al 1800 aproximadament, quan era la típica masia on vivien els masovers que s'ocupaven de les oliveres que tenien en tota la superfície de la parcel·la, d'aquí el nom de l'oliver de can Sitjar. Però sembla més aviat la data de la darrera gran reforma. Anys més tard, el cultiu principal fou la vinya, fins l'arribada de la fil·loxera, cap a l'any 1880, obligant als masovers a canviar la tipologia de cultiu, i convertir els terrenys en camps de regadiu i conreu, utilitzant la masia com a residència dels masovers i com a magatzem per a les collites. En aquest moment, sorgeix la necessitat de tenir treballadors per ajudar al conreu dels camps, els quals passaren a viure també a la masia, provocant així una de les grans modificacions principals de l'edifici, la creació de totes les particions interiors amb la finalitat de crear-hi estances. </p> <p>Fins fa uns trenta o quaranta anys que es varen deixar de conrear els camps, i es destinà la casa per a la família i com a magatzem agrícola fins a final dels anys 90. Des de llavors fins a l'actualitat, la masia ha estat abandonada.</p> | 41.6419663,2.6771205 | 473110 | 4610076 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98183-27501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98183-27502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98183-27503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98183-04caloliversitja1970.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s'ha pogut accedir a la finca. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98184 | Escultura de la rotonda del Poblenou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-rotonda-del-poblenou | XX | <p>Composició ornamental de caràcter simbòlic que dona l'entrada a Pineda de Mar des de la Nacional II venint del sud, a l'alçada del barri del Poblenou. Tal i com indiquen les lletres. El principal element és una reixa de ferro, de tres costats, damunt la qual es pot llegir en lletres grans 'Pineda de Mar'. En el parterre de la rotonda es llegeix 'Poblenou' i hi ha una roda de trull, feta de pedra granítica i secció circular.</p> | 08163-276 | Rotonda de la N-II amb l'avinguda de la Mediterrània. | 41.6222759,2.6709987 | 472592 | 4607892 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98184-27602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98184-27603.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 98185 | Torre de can Palau de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-palau-de-la-guitarra | XVI-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Torre de defensa, de planta quadrangular, adossada a l’extrem dret de la façana de migdia de la casa pairal. La façana de llevant aprofita el marge natural del terreny, i el mateix succeeix amb la torre, de manera que la planta baixa queda encaixada en el marge amb el mur estructural més ample i lleugerament atalussat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Actualment aquesta estructura defensiva és de planta baixa i pis, amb el cobert de teula àrab, a un sol vessant i el ràfec a llevant. La poca alçada que hi ha des d’aquest costat, suggereix tal vegada, que en origen fos més alta. El paredat és de pedra local, irregular, collada amb morter de calç i en alguns indrets, tant de l’exterior com de l’interior de l’estructura, arrebossats amb el mateix material.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la façana orientada al sud hi ha una porta centrada en relació a l’amplada del mur, amb una llinda de fusta. No hi ha brancals de pedra ben tallada, tot i que de tant en tant s’observa algun carreu més ben treballat barrejat entremig de les altres pedres. Els quatre orificis que s’observen per sobre de la llinda indiquen que en algun moment s’hi va practicar aquesta obertura. A l’extrem esquerra de la planta pis d’aquesta mateixa façana, hi ha una obertura no massa gran amb dos carreus verticals que formen els brancals i una llinda més o menys treballada. Sembla mancar-hi l’ampit i al voltant s’hi observen reparacions un xic grolleres realitzades amb morter de calç barrejat amb pedra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana de ponent, destaca, molt a prop de la façana principal de la casa, una petita espitllera que sembla protegir el portal i les finestres de la casa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana de llevant no té cap obertura tot i que a la part inferior del talús hi ha hagut un lleuger moviment estructural per despreniment del marge, presència d’arrels dels arbres i escolaments de les aigües pluvials. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’estructura interior és quadrangular amb restes d’arrebossats de morter de calç i ciment de varies èpoques. La planta pis té una alçada considerable a la qual només s’hi pot accedir mitjançant una escala de fusta. El sòl d’aquesta planta és de taulons de fusta força malmesos que se sostenien originàriament sobre quatre bigues de fusta, de les quals ja en manquen tres. Una obertura rectangular permetia accedir-hi des d’una escala de fusta. Entrant a mà dreta s’hi observa una lleixa amb dues fileres de maó per ampit. Els murs visibles de les dues façanes, ponent i sud, no superen els 0,50 cm.</span></span></span></span></span></span></p> | 08163-277 | Carretera d’Hortsavinyà, s/n | 41.6400285,2.6825758 | 473564 | 4609859 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-06.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No es descarta que en algun moment, a les façanes de la planta baixa s’hi adossés algun cobert. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98193 | Torre de defensa de can Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-can-cornet | XVI-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La torre de can Cornet s'dossa a Can Cornet, que es troba dalt d’un tossal de 32 m. d’alçada, en el vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda, com també ho fan les finques amb les torres de can Roig, can Valeri i can Palau de la Guitarra. </span></span></span></span></span>Si bé actualment no dona la sensació d’una torre de defensa, els murs interiors, a la planta baixa, tenen un gruix aproximat d’1,20 m.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Presenta una planta quadrada, de planta baixa i dos pisos, que sembla haver estat molt modificada en algun moment del segle XIX. Les façanes estan arrebossades amb morter de calç i s’hi observen alguns detalls constructius amb carreus de pedra granítica a les cantoneres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’adossa a la façana de ponent de la masia a l’alçada de la planta pis, que podria correspondre’s amb una antiga passera o un pont de comunicació interna amb la casa. Pel costat de ponent, la torre està adossada a un edifici més modern, de planta i pis, relacionat amb les feines del camp. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana de tramuntana no presenta cap obertura. Al seu voltant hi ha altres edificis que l’envolten, que han perdut la coberta. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la planta superior de la torre, hi ha varies obertures: dues de punt rodó a la façana de migdia i una quadrangular ben centrades, en les façanes de llevant i de ponent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és plana, sense coronament, amb una coberta a mena de barret octogonal amb una bola de peu o pirulí ceràmic de color blau del tipus La Bisbal al capdamunt. </span></span></span></span></span></p> | 08163-278 | Carrer Solana, núm. 6 | 41.6326500,2.6877500 | 473992 | 4609038 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98193-p1650857.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98193-4401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98193-4404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98193-4405calaromircornetmirons1969.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 98194 | La Dansa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dansa | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSA i PUJOL, Pompili (1990). <em>Dansar a Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). 'La Dansa de Pineda', dins <em>Balls i Danses del Maresme</em>, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Dansa, és una evolució gradual del Ball d’Almorratxes. Transcrivim el ball segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“PASSEIG:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les balladores són tretes al ball pels macips, que les lliuren a llurs balladors. Mentre dura la treta de balladores pels macips, les parelles volten la plaça al so del motiu A. Aquest passeig dura segons el nombre de balladores que cal treure i les parelles que hi ha per a ballar. Com que el ball es presenta amb sis parelles, n’hi ha prou amb una sola vegada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“PRIMERA TIRADA: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-4 Rístol a la balladora amb salutació a la caiguda del compàs 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5-14 Punt pla de cara i d’esquena, avançant en sentit contra horari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>15-16 Rístol i es deixen anar de les mans</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SEGONA TIRADA: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-12 Tothom vola cap a la seva esquena. Les dones avancen amb punt de perdiu i els homes amb punt pla una mica saltat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-16 En retrobar-se les parelles, s’agafen de la mà dreta i, girant sobre el seu eix, canvien de lloc voltant en sentit horari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERCERA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-16 Es repeteix els compassos 1-16 de la segona tirada però amb els papers invertits; és a dir, els homes per la part de fora i les dones per la part de dins, de manera que al final recuperen la posició inicial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>QUARTA I CINQUENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dones</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-32 Amb les mans a les faldilles, volten sobre el propi eix amb punt pla de costat, girant mitja volta cada 4 compassos en sentit horari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Homes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-32 Inicien una cadena, que coincideix cada 4 compassos amb una balladora, la qual saluden. Avancen com indica el gràfic fent un punt pla una mica saltat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SISENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-2 Rístol a la balladora alhora que aquesta es desplaça al centre i es tanca una rotllana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3-16 Tots els balladors puntegen amb una mica d’aire, avançant tota la rotllana en sentit contra horari. S’acaba amb peus junts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PASSEIG: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En acabar el ball, se sol tornar una altra vegada al moriu A per fer un passeig de sortida”.</span></span></span></span></span></p> | 08163-279 | Plaça de Catalunya, núm. 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda de Mar ha pogut preservar les danses antigues gràcies al treball de la folklorista Sara Llorens (1888-1955), que recollí costums, llegendes i tradicions, cançons i balls del Maresme, i en concret de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pompili Massa (1990), materialitza el recull de totes elles. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Ball d’Almorratxes ha anat evolucionant amb els anys. El ball actual és l’anomenada Dansa. Es balla a partir de la passejada i sense el trencament de les almorratxes, ja que a més hi ha un cost molt elevat cada vegada que se n’havien de comprar. Així que actualment l’Ajuntament en preserva un joc especialment per al ball i un cop aquest acabat, es tornen a guardar per l’any següent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Pineda de Mar, s’introduí el costum de que fossin les dones les que triaven la parella amb qui volien ballar. Avui en dia, les parelles, ja establertes, s’afegeixen a la passejada i volten la plaça, després hi ha les sis tirades amb el cos principal del ball i un passeig final.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les tirades de ball es dansen amb punt pla de cara i esquena i, de vegades, una mica saltat els homes, punt de perdiu les dones i un punteig amb una mica d’aire. Tots els balls de Pineda, inclòs el Contrapàs, eren ballats per parelles. I si bé antigament es ballava amb una cobla de tres quartans, coixinera, flabiol, tamborí i cornamusa, actualment es balla al so d’una cobla. </span></span></span></span></span></p> | 41.6274300,2.6894200 | 474129 | 4608458 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98194-27901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98194-27902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98194-27903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98194-27904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98194-27905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98194-27906.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98195 | Ball d'Almorratxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dalmorratxes | <p>MASSA i PUJOL, Pompili (1990). <em>Dansar a Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). 'La Dansa de Pineda', dins <em>Balls i Danses del Maresme</em>, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.</p> | XVIII-XXI | Aquest ball ja no s'interpreta. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Preludi de la dansa de Pineda per posar tots els balladors a la plaça. La balladora escull el macip. Aquest va a la taula a buscar el vano, el ram i l’almorratxa. Essencialment, consta de set tirades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball d’Almorratxes és un ball de festa major amb acompanyament de cobla que ha evolucionat amb el pas del temps. Transcrivim el ball per no perdre’n cap detall, segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“PRIMERA TIRADA: (1-48). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Caminant a temps, l’alcalde entra de bracet amb la seva dona o la seva filla, seguit de sis dansaires que representen els regidors. Fan un parell de voltes i s’aturen de cara endins, en rotllana o en semicercle.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SEGONA TIRADA: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A. (1-16). Els macips entren caminant amb una almorratxa a la mà esquerra. Fan una volta i surten.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B. (17-32). Els macips tenen una dona i, després de fer rístol, fan una volta amb punt pla avançat. En la repetició del motiu, la lliuren al ballador corresponent i tornen a buscar una altra balladora.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu C. (33-48). Es torna a repetir l’operació anterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERCERA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A. (1-16). Es fan 2 compassos de rístol i punt pla de cara i esquena durant la resta del motiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B. (17-24). El batlle anirà caminant a la taula on venen les almorratxes i en demanarà una (8 compassos).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>(25-32). Amb 8 compassos més, l’home 1 (el batlle) torna a lloc i es col·loca davant de la seva parella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu C. (33-48). L’home 1 fa fer un rístol a la seva balladora amb 2 compassos i aquesta es dirigeix al centre de la rotllana amb la resta de compassos (6 compassos). Al darrer compàs llença l’almorratxa. Amb 8 compassos més torna a lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>QUARTA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A. (1-16).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El batlle i la seva dona faran una volta al semicercle o rotllana tot saludant la resta de balladors i s’asseuran. En els 8 compassos darrers l’home 4 s’adreçarà a la taula de les almorratxes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B. (17-24). L’home 4 torna a lloc i es col·loca davant per davant de la seva balladora. L’home 6 va a la taula de les almorratxes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>(25-32). L’home 4 fa fer un rístol a la seva parella amb 2 compassos i aquesta es dirigeix al centre de la rotllana amb la resta (6 compassos). L’home 6 torna a lloc i es col·loca davant per davant de la seva parella. L’home 2 va a la taula de les almorratxes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CINQUENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A. (1-8). L’home 6 fa fer un rístol a la seva parella amb 2 compassos i aquesta es dirigeix al centre de la rotllana amb la resta (6 compassos). Al darrer compàs llença l’almorratxa a terra. L’home 2 torna a lloc i es col·loca davant per davant de la seva parella. L’home 5 va a la taula de les almorratxes. La dona 4 torna a lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>(1-16). L’home 2 fa fer un rístol a la seva parella amb 2 compassos i aquesta s’adreça al centre de la rotllana amb la resta (6 compassos). Al darrer compàs llença l’almorratxa. La dona 6 torna a lloc. L’home 5 torna a lloc i es col·loca davant per davant de la seva parella. L’home 7 va a la taula de les almorratxes i en demana una.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B. (17-24). L’home 5 fa fer un rístol a la seva parella amb 2 compassos i aquesta s’adreça al centre de la rotllana amb la resta (6 compassos). Al darrer compàs llença l’almorratxa. La dona 2 torna a lloc. L’home 7 torna a lloc i es col3loca davant per davant de la seva parella. L’home 3 va a la taula de les almorratxes i en demana una.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>(25-32). L’home 7 fa fer un rístol a la seva parella amb 2 compassos i aquesta s’adreça al centre amb la resta (6 compassos). Al darrer compàs llença l’almorratxa. La dona 5 torna a lloc. L’home 3 torna a lloc i es col·loca davant per davant de la seva parella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu C. (33-40). L’home 3 fa fer un rístol a la seva parella amb 2 compassos i aquesta es dirigeix al centre de la rotllana amb la resta (6 compassos). Al darrer compàs llença l’almorratxa. La dona 7 torna a lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>(41-48). La dona 3 torna a lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SISENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A (1-16). Els homes fan fer un rístol a la balladora amb 2 compassos i es fa punt pla de cara i d’esquena fins al final del motiu, en què hom s’encararà i se saludarà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B (17-32). Es farà passeig a pas per compàs, de bracet. També a la fi del motiu hom s’encararà i se saludarà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu C (33-48). Es tornarà al punt pla de cara i d’esquena i se saludarà una altra vegada al final del motiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SETENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A (1-16). Els homes sortiran del cercle per anar a buscar un ventall de record i les balladores restaran soles i quietes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B. (17-32). Els homes entraran caminant de manera que a la caiguda del darrer compàs ofereixin el ventall a la balladora respectiva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu C. (33-48). Es faran 2 compassos de rístol i es passejarà la resta del motiu. A la fi, durant els 2 darrers compassos es tancarà un cercle.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SARDANA CURTA: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per acaball el ball, es fan dues tirades de curts i dues de llargs de qualsevol sardana curta”.</span></span></span></span></span></p> | 08163-280 | Plaça de Catalunya, núm. 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda de Mar ha pogut preservar les danses antigues gràcies al treball de la folklorista Sara Llorens (1888-1955), que recollí costums, llegendes i tradicions, cançons i balls del Maresme, i en concret de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pompili Massa (1990), materialitza el recull de les danses. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball d’Almorratxes ha anat evolucionant amb els anys. El ball actual és l’anomenada Dansa. Es balla a partir de la passejada i sense el trencament de les almorratxes, ja que a més hi ha un cost molt elevat cada vegada que se n’havien de comprar. Així que actualment l’ajuntament en preserva un joc especialment per al ball i un cop aquest acabat, es tornen a guardar per l’any següent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Pineda s’introduí el costum de que fossin les dones les que triaven la parella amb qui volien ballar. Avui en dia, les parelles, ja establertes, s’afegeixen a la passejada i volten la plaça, després hi ha les sis tirades amb el cos principal del ball i un passeig final.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les tirades de ball es dansen amb punt pla de cara i esquena i, de vegades, una mica saltat els homes, punt de perdiu les dones i un punteig amb una mica d’aire. Tots els balls de Pineda, inclòs el Contrapàs, eren ballats per parelles. I si bé antigament es ballava amb una cobla de tres quartans, coixinera, flabiol, tamborí i cornamusa, actualment es balla al so d’una cobla. </span></span></span></span></span></p> | 41.6275300,2.6894700 | 474133 | 4608469 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98195-28001.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’almorratxa és un vas de vidre o de terrissa decorat i ornamentat amb cintes de colors o amb flor. En les danses tradicionals catalanes, conté aigua aromatitzada per perfumar les noies que dansen. El seu origen sembla ser àrab, i hauria estat introduït a Catalunya, i especialment a la comarca del Maresme, durant les incursions a les costes maresmenques entre els segles XIV al XVI. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 98196 | Ball Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-2 | <p>MASSA i PUJOL, Pompili (1990). <em>Dansar a Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). 'La Dansa de Pineda', dins <em>Balls i Danses del Maresme</em>, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.</p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball pla és un ball obert, sense limitació de parelles, en el que hom pot entrar i sortir en qualsevol moment amb la única condició de cridar “Rístol”, alhora que el fa fer a la balladora a tall de salutació a les altre parelles. </span></span></span></span></span>La balladora duu vano.</p> <p>Té dues parts ben diferenciades. L’una de moviments més reposats i l’altra amb moviments més saltats. El cos del ball consisteix en tres figures. Dues són reposades i la tercera és la saltada pels homes, mentre que les dones es mouen amb placidesa. El ball dura com tantes ganes hi ha. Al final, es repeteix el passeig acompanyat d’un moviment de cloenda. La melodia és una versió d’ ”El bon caçador”. Transcrivim el ball per no perdre’n cap detall, segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990):</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“PASSEIG:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb la mateixa melodia del ball es fa el passeig, que dura tantes tirades com calguin mentre hi hagi parelles que hi vulguin prendre part.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es passeja de bracet a una passa per compàs. Els homes porten una almorratxa plena d’aigua d’olor a la mà esquerra a l’alçada de l’espatlla i les dones es venten. A la fi del passeig les parelles se saluden. A fi d’unificar les maneres de saludar, cal que l’home saludi amb el peu dret i la dona amb el peu esquerre i després el ball comença.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PRIMERA FIGURA (una tirada): </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-11 Agafats de les mans de parella, es fa punt pla de cara i d’esquena, començant de cara i avançant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12 Salutació: la dona amb el peu esquerre i l’home amb el peu dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-16 Punt pla de cara i d’esquena, avançant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>17-18 Rístol</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SEGONA FIGURA (1 tirada): </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-11 Passeig agafats de bracet, fent una passa per compàs. En aquest moment les dones es tornen a ventar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12 Salutació amb el peu dret a davant alhora que s’agafen de mans de parella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-17 Agafats de mans de parella, fan una volta sobre el seu eix amb punt pla de costat i avançant en sentit horari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>18 Se saluden marcant el peu dret a davant</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERCERA FIGURA (una tirada):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dones</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-12 Amb la mà esquerra a la faldilla i amb la dreta ventant-se, giren sobre el propi eix, en sentit horari, fent punt pla de costat i avançant un quart de volta cada 3 compassos. A la caiguda del compàs 12, saluden amb el peu dret a davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Homes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-12 Volten la balladora, de cara, fent punt pla saltat i també avançant en sentit horari un quart de volta cada 3 compassos. A la caiguda del compàs 12, saluden amb el peu dret a davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-17 Agafats de mans de parella, fan una volta sobre el seu eix amb punt pla de costat i avançant en sentit horari. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>18 salutació amb el peu de dintre de la parella a davant</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PASSEIG I FINAL</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PRIMERA TIRADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-18 Les parelles es tornen a agafar de bracet i passegen talment com abans de començar el ball. Les dones es tornen a ventar. A la fi del passeig les parelles se saluden amb el peu de dintre: el dret per als homes i l’esquerre per a les dones.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-11 Agafats de mans de parella, s’avança fent punt pla de cara i esquena</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12 Salutació amb el peu dret a davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-14 Rístol en què la dona es desplaça per fer una sola rotllana tots els balladors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>18 Es tanca una rotllana i se saluda al centre.</span></span></span></span></span></p> | 08163-281 | Plaça de Catalunya, núm. 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda de Mar ha pogut preservar les danses antigues gràcies al treball de la folklorista Sara Llorens (1888-1955), que recollí costums, llegendes i tradicions, cançons i balls del Maresme, i en concret de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pompili Massa (1990), materialitza el recull de totes elles. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls. </span></span></span></span></span></p> | 41.6274600,2.6893100 | 474120 | 4608461 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28106.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98197 | El Contrapàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas-1 | <p>MASSA i PUJOL, Pompili (1990). <em>Dansar a Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). 'La Dansa de Pineda', dins <em>Balls i Danses del Maresme</em>, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Transcrivim el ball, segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat per Pompili Massa (1990):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“POSICIÓ INICIAL:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sis parelles mixtes més un home solt es col·loquen en renglera. Tothom s’agafa amb les mans baixes. El capdanser i el cuadanser es col·loquen girats perpendicularment a la resta de balladors i suporten girats perpendicularment a la resta de balladors i suporten amb un amà la mà de la balladora, i amb l’altra el colze d’aquesta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PRIMERA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-2 Punt de tres de costat, cap a la dreta, amb salutació del peu esquerre a davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3-4 Punt de tres a l’esquerra amb salutació del peu dret a davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5-8 Repetició dels compassos 1-4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9-12 Punt de tres llarg a la dreta i salutació del peu esquerre a davant a la caiguda del compàs 12.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-16 Punt de tres llarg a l’esquerra i s’acaba amb peus junts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-10 La renglera es parteix per la meitat i cada grup es desplaça en direcció a l’altre fent punt de tres fins a ocupar l’espai del contrari. S’acaba amb peus junts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11-20 Les rengleres es desplacen amb punt de tres en sentit contrari fins a recuperar la posició inicial. S’acaba amb peus junts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SEGONA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-16 Igual als compassos1-16 de la primera tirada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-20 El capdanser fa passar tota la corrua de balladors per dessota dels ponts formats per totes les parelles, començant per la de l’extrem contrari, fins que totes les dones queden girades d’esquena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERCERA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-16 Igual als compassos 1-16 de la primera tirada, però tenint en compte que les dones canvien l’ordre d’inici dels peus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-20 Es desfà la figura de la tirada anterior fins a recuperar la posició inicial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>QUARTA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-16 Igual als compassos 1-16 de la primera tirada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-10 L’home mitjancer alça els braços fent un doble pont i el capdanser i el cuadanser inicien un doble pont amb punt de tres. Aquests arrosseguen la corrua de balladors respectiva fins a tornar a deixar les dones girades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11-20 Els homes de les puntes inicien la desfeta d’aquesta figura fins a recuperar la posició inicial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CINQUENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-16 Igual als compassos 1-16 de la primera tirada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-10 El capdanser inicia un cargol de cara a dins amb punt de tres. S’acaba amb peus junts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11-20 El capdanser gira sobre si mateix i desfà el cargol tornant a deixar els balladors en renglera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SISENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-16 Igual als compassos 1-16 de la primera tirada</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-10 El cuadanser inicia un cargol de cara enfora amb punt de tres. S’acaba amb peus junts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11-20 El cuadanser gira sobre si mateix i desfà el cargol tornant a deixar la corrua de balladors en renglera</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SETENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-16 Igual als compassos 1-16 de la primera tirada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-20 El capdanser inicia una serp d’evolució lliure tenint en compte que cal acabar tancant una rotllana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SARDANA.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Introit (no es balla)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-8 Es fan curts de sardana</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9-16 Es fan llargs de sardana</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>17-24 Es fan llargs de sardana saltats</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Final.”</span></span></span></span></span></p> | 08163-282 | Plaça de Catalunya, núm. 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda de Mar ha pogut preservar les danses antigues gràcies al treball de la folklorista Sara Llorens (1888-1955), que recollí costums, llegendes i tradicions, cançons i balls del Maresme, i en concret de Pineda de Mar. Documentà que el Contrapàs es ballà a Pineda de Maar fins l’any 1870. En l’obra “<em>La festa major a Pineda</em>”, de Lo Cornamuser Manola (1866) i publicada l’any 1878 diu:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“Aquí·s balla·l contrpàs,</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Allà baix una sardana;</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots ho fa de bona gana,</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sense pèrdrer lo compàs”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el cas de Pineda, aquesta dansa era ballada per homes i dones alhora. Es ballava a la plaça, en sentit longitudinal. De vegades la corrua de balladors era tant llarga que calia ballar també al carrer Major.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sara Llorens el va aprendre directament d’una ex-balladora que en aquell moment tenia setanta-sis-anys d’edat. L’any 1931 la mateixa Sara Llorens l’ensenyà a ballar a l’Esbart Català de Dansaires, que l’incorporà al seu repertori. Segons el seu recull, constava de les figures següents:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“1er. Arrenglerades les parelles, es donaven la mà, fent que a cada cap de línia hi quedés un home. Per això era important que sempre quedés un ballador solt. Un cop col·locats, puntejaven uns quants compassos cap a la dreta, després cap a l’esquerra, i així successivament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>2n. El pont. En la primera part de la figura, la parella d’un extrem aixecava els braços en forma de pont, i per sota d’aquest hi passava la corrua de balladors en forma que, en acabat, la noia quedava girada d’esquena i amb els braços encreuats davant del pit. Formava pont aleshores la segona parella, sempre sense deixar-se anar de mans ningú de la colla, i es repetia l’operació i així successivament, fins que totes les noies estaven girades. Després es desfeia el camí tornant a passar la corrua per cada un dels ponts, començant pel darrer, amb el qual moviment les noies tornaven a quedar de cara. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després venia la segona part de la figura, anomenada Pont doble. Consistia en formar dos ponts el ballador del mig, un amb cada braç, per sota dels quals passaven simultàniament i els dos extrems de la corrua, quedant així girades al plegat dues noies. Aleshores formaven dos ponts més: els de les dues parelles immediates a aqueixes noies, per sota dels quals passava respectivament el cap corresponent de la corrua de balladors. I així successivament fins que totes les noies estaven girades, que era quan calia començar a desfer el camí fet, com en la primera part d’aquesta figura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3er. El caragol. Tot puntejant, la corrua de balladors anava enrotllant-se en espiral al volt del cap de colla, i tot puntejant anava després desfent l’espiral i fent-la al revés, o començant pel cap contrari, o començant pel mateix però fent la corba d’esquena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>4rt. La serp. Puntejant igualment, la corrua feia un zig-zag de serp, però amb ondulacions molt accentuades, que desfeia i repetia tant com li plaïa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5è. La sardana. Els vells de Pineda no recorden més. Però els del proper poble de Sant Genís de Palafolls, recorden bé que al final es ballava una sardana curta”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pompili Massa (1990), materialitza el recull de les danses. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls. </span></span></span></span></span></p> | 41.6274900,2.6894000 | 474127 | 4608465 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98197-28201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98197-28203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98197-28202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98197-28204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98197-28205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98197-28206.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 98198 | El Rotllet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rotllet | <p>MASSA i PUJOL, Pompili (1990). <em>Dansar a Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). 'La Dansa de Pineda', dins <em>Balls i Danses del Maresme</em>, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.</p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Rotllet és una dansa que consta d’una estructura general comuna que comença amb un passeig que fan les parelles a la plaça on ha de tenir lloc el ball. Després, l’home fa fer rístol a la balladora i la primera parella de cada grup canvia de lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un cop formats els quadres, ve el cos de la dansa que sol repetir-se tres vegades. En aquest cos de ball de tres tirades és on cal incloure la figura del Rotllet i aquest “ballar de punteta i a peu pla”. A Pineda aquesta figura agafà molta força. Per finalitzar, es fa un passeig, que es resolt amb un cercle comú, i així el ball es dona per acabat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Transcrivim el ball per no perdre’n cap detall, segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990): </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“PASSEIG:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb la mateixa melodia del ball es fa el passeig, que dura tantes tirades com calguin mentre hi hagi parelles que hi vulguin prendre part.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es passeja de bracet a una passa per compàs. Els homes porten una almorratxa plena d’aigua d’olor a la mà esquerra a l’alçada de l’espatlla i les dones es venten. A la fi del passeig les parelles se saluden. A fi d’unificar les maneres de saludar, cal que l’home saludi amb el peu dret i la dona amb el peu esquerre i després el ball comença.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PRIMERA TIRADA: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-14 Les parelles, agafades de les mans, passegen en sentit contra horari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>15-16 Els homes fan fer un rístol a la balladora. Les parelles senars canvien de lloc al mateix temps que queden formades en quadres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SEGONA TIRADA: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-4 Amb punt de punta i peu pla, i agafades les parelles per la mà dreta a l’altura de les espatlles, els balladors canvien de lloc; és a dir, cada ballador va a ocupar el lloc de la parella respectiva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5-8 Es repeteixen els compassos 1-4, però amb la mà esquerra, per retornar a lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9-16 Els quatre balladors fan un rotllet de les mans dretes i col·loquen l’esquerra a la cintura. El rotllet avança en sentit horari fent punt de punta i peu pla amb una mica d’aire.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERCERA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-8 Es repeteixen els compassos 1-8 de la segona tirada però ballant amb les contra parelles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9-16 Els quatre balladors fan un rotllet de les mans esquerres i col·loquen l’esquerra a la cintura. El rotllet avança en sentit horari fent punt de punta i peu pla amb una mica d’aire.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>QUARTA TIRADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-2 Les balladores, amb les mans a les faldilles, canvien de lloc i passen per la dreta fent punt de punt ai peu pla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els homes puntegen a lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3-4 ara els homes canvien de lloc i les dones puntegen a lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5-8 Es repeteixen els compassos 1-4</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9-16 Es repeteixen els compassos 9-16 de la segona tirada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CINQUENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-2 Els homes fan fer rístol a la balladora alhora que les parelles senars canvien de lloc a fi de recuperar la posició de la primera tirada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3-14 Les parelles, agafades de les mans, passegen en sentit contra horari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>15-16 Les parelles tanquen un cercle i se saluden totes plegades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A fi de fer durar més el ball, abans de fer aquesta cinquena tirada, si es vol, es pot tornar a dalt; és a dir, tornar al passeig i al ball pròpiament dit tantes vegades com hom vulgui”. </span></span></span></span></span></p> | 08163-283 | Plaça de Catalunya, núm. 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda de Mar ha pogut preservar les danses antigues gràcies al treball de la folklorista Sara Llorens (1888-1955), que recollí costums, llegendes i tradicions, cançons i balls del Maresme, i en concret de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pompili Massa (1990), materialitza el recull de totes elles. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls. </span></span></span></span></span></p> | 41.6274900,2.6893200 | 474121 | 4608465 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98198-28301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98198-28302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98198-28303.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el cançoner de Pineda de Sara Llorenç (1931) recollí el següent text:“El rotllet volia ferde punteta, de punteta;el rotllet volia fer...Jo no sé! El rotllet jo vull ballarde punteta, de punteta, el rotllet jo vull ballarde punteta i a peu pla. El rotllet jo ballaréde punteta, de punteta, el rotllet jo ballaréde punteta jo ja el sé! Tant com tinc, Garideta, et do;Barcelona, Barcelona.Tant com tinc, Garideta, et do;Barcelona i Mataró.” | 98|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98199 | La Bolangera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bolangera-1 | <p>MASSA i PUJOL, Pompili (1990). <em>Dansar a Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). 'La Dansa de Pineda', dins <em>Balls i Danses del Maresme</em>, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.</p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball de la Bolangera, és una dansa que consta de dues parts. En la primera, el ball rodó o corranda en sentit contra horari. En la segona es resolen les figures. Es presenta amb sis tirades i sis parelles. Únicament hi ha la figura de la cadena i s’augmenta la velocitat a cada tirada. En el cas de Pineda de Mar, se segueix l’exemple de la Bolangera de Sant Vicenç de Montalt, que s’ha mantingut dins del Ball de Gitanes conegut com el Ball Pla de Llavaneres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Transcrivim el ball, segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990): </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“COL·LOCACIÓ INICIAL</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Totes les parelles que volen ballar es col·loquen en una rotllana. El nombre de parelles que hi prenen part és indiferent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TIRADA ÚNICA: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-8 Agafats de les mans i formant una rotllana, els balladors salten en sentit contra horari. A la caiguda del compàs 8, tots els balladors s’encaren a la parella pròpia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9-16 En aquesta posició s’inicia una cadena de mans baixes. Es passen 7 balladors i es torna a tancar la rotllana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es repeteixen aquests 16 compassos indefinidament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La gent gran recorda que les flabiolaires, quan en un ball es feia la darrera tirada, colpejaven la bagueta a la fusta, de manera que, en acabar, tothom ja estava avisat. Així, estant avisats els balladors des de la corranda (compassos 1-8), es pot cloure el ball amb 8 compassos de corranda en sentit horari, deixant-lo resolt.”</span></span></span></span></span></p> | 08163-284 | Plaça de Catalunya, núm. 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda de Mar ha pogut preservar les danses antigues gràcies al treball de la folklorista Sara Llorens (1888-1955), que recollí costums, llegendes i tradicions, cançons i balls del Maresme, i en concret de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pompili Massa (1990), materialitza el recull de totes elles. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls. </span></span></span></span></span></p> | 41.6274400,2.6893400 | 474122 | 4608459 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98199-28401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98199-28402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98199-28403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98199-28404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98199-28405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98199-28406.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el cançoner de Pineda de Sara Llorenç (1931) recollí el següent text, però que no permet ballar perquè caldrien dos fragments de vuit compassos cadascun:“La bolangera trapaceras’ha venut l’entenimentper un quarto, per un quarto, per un quarto d’aiguardent. La Bolangera en té un tupíque sense foc el fa bullir.La Bolangera en té un ansatque hi cuina tot el veïnat,Mencus En Pau i En Pereque toquen la coixinera. | 98|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98202 | Supersticions populars relacionades amb els naixements de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/supersticions-populars-relacionades-amb-els-naixements-de-pineda | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arxiu del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), es pot consultar en línia, el “Fons Tomàs Carreras Artau. Axiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya” (1879-1954) que es preserva físicament a l’Arxiu de la Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaquen quatre quartilles de 13,3 x 20,3 cm, manuscrites i publicades l’any 1918 sobre les supersticions populars relacionades amb els naixements (Signatura AMF/AEFC/0301/0026), que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya. Qüestionari nº 3 primer sobre les jornades de la vida. Naixement.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Supersticions populars amb ell relacionades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1.- Si una dóna embarassada es padrina d’una bateig, malpareix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>2.- Si una dóna embarassada capdella una troca de fil, el cordó s’entortolliga al coll de la criatura i l’escanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3.- Si una dóna embarassada comensa de pujar una escala amb el peu dret, tindrà un noi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>4.- No es bo pesar-se una dóna embarassada, ni una criatura tampoc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5.- Una dóna embarassada té cor agre mentres a la criatura li surten els cabells.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>6.- Si’s dóna caldo de lloca a una partera, se torna borratxa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>7.- Els òssos del bullit que ha servit per a fer caldo a una partera s’han de cremar. Si no es cremen i un gos se’ls menja, la partera no té llet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>8.- Si una dóna que cria no pren res d’aliment al posar-se la criatura al pit, aquesta no té memòria quan es gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9.- Si’l dia que surt a missa una partera toca àigua les criatures es pixen al llit quan són grandetes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>10.- Per a calçar una criatura s’ha d’esperar l’entrada del quint ò del setè més, es dir, que vinguin a senassos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11.- No s’ha de dir a ningú el dia que’s vol calçar una criatura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12.- Si’s tallen les ungles a una criatura de menys d’un any, després és lladre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13.- Si’s tallen els cabells a una criatura de menys d’un any, triga més a saber de parlar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>14.- Per a que surtin les dent a una criatura sense patir gaire, se li posa un llargandaix mort al voltant del coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>15.- Per a desmamar una criatura sense que se’n senti, s’ha d’esperar un divendres, i millor si pot ser el Divendres Sant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>16.- Per a desmamar una criatura sense que sen senti, s’agafa un ou del dia, se li posa sota’l coixí tota la nit i a l’endemà se’n fa una truita i se li fa menjar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>17.- per a fer perdre la llet a unadóna, quan deixa de criar, se li posa un collaret fet de petits rutlles de suro al coll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Temes del qüestionari:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1.- Peregrinacions a santuaris: hi ha aquí la creensa amb la Mare de Déu de Núria i ficar el cap a l’olla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>7.- Desigs.- Un desig no satisfet deixa senyal a la pell del nou nat; generalment de color i forma semblants a la cosa desitjada, i com que sol tractar-se de fruites, la marca pren més color i a vegades s’infla i fins suqueja en el temps que hi ha fruites d’aquella mena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11.- Ajuden a la partera la llevadora, i la mare, sogra ò altra dona gran de la casa, i a vegades vehines casades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13.- No es costum estricta la presentació de la criatura pel pare, però si el fer saber-ne el natixement als parents i persones mes allegades, a càrrec del pare mateix ò altra persona principal de la família.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>19.- Vestits de la criatura: se li posa el barnuç, lo més bonic i adornat que’s pugui, que sol ser nou, i si no, s’enmanlleva. – Sòl portar uns sants Evangelis dintre la roba. – Al sortir el bateig de la inglesia repiquen fort les campanes, més ò menys segons la paga del padrí ò padrins al campaner. – La comitiva, formada pel pare, avi, uncles i altres parents i amics convidats, precedits de les criatures també convidades, i seguits de la llevadora, que du la criatura, entremig de l’àvia ò avies, ties i altres dones, i noies, torna a la casa, voltada d’un estol de mainada, que crida “Es bord, es bord”, fins que’ls hi treu confits, ametlles i altres llaminadures. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També’n tiren grapats als vehins amics i coneguts aturats a les portes de les cases del curs. Al se a la casa del nadó, els homes formen dos rengles i les dones passen pel mitg i hi entren, mentres la canalla’s queda al carrer i espera que obrin balcons i finestres. La llevadora, al peu de la escala; dóna la criatura al padrí per a que la pugi a la mare. Al moment de passar la mà per sota de la criatura i perdre-la de mans de la llevadora, el padrí dóna a n’aquesta una moneda de mes ò menys valor segons la riquesa d’aquell. D’això’n diuen fer llum per pujar la escala. Un cop la mare té la criatura i mentres desnuden i arreglen aquesta, els padrins i pare obren balcons i finestres i ells i els convidats tiren bateiades ò botialles a la gent del carrer, que ho reben amb gran cridoria d’”ací, ací”. Si es un noi el batejat se tiren xiulets, cavalls, auques, llapis, plomes (és dir mànecs de ploma,) i altres objectes de poc valor propis de noi, com eina ò joguina, i si es noia; canons de fer mitja i de posar agulles, nines de cartró, ventalls, escombres i altra fireta, etz. però sempre, ademés de tot això, confits, nous, admetlles, i algun cop monedes. Acabat, se fa un senzill refresc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>20.- L’ordre dels padrins es: pare del pare i mare de la mare; mare del pare i pare de la mare, suplint-se pel mateix ordre el que hi halta per mort ò absencia; germans i germanes dels pares per ordre d’edat, sent el germà i cunyada de cada un d’ells respectivament; altres parens més llunyans, i en darrer cas, amics íntims de la familia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan a la casa ja hi ha fill i filla grans, solen esser aquests padrins del nen petit, o sia de llur germà.21.- Proposen els noms els padrins, casi sempre d’acord amb els pares. Si es un noi al moment del bateig el padrí posa dos noms i la padrina un; si es una noia, dos noms la padrina i un el padrí. Se solen escollir noms dels avis o pares ò padrins, i també del dia de naixença. Es preferit aquí el nom del Patró de la vila, sant Joan baptista, i no se solen mantenir secrets. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda (Costa de Llevant). 1 de novembre de 1918. Emili Genis i Horta.</span></span></span></span></span></p> | 08163-285 | Pineda de Mar, s/n | 41.6287833,2.6899163 | 474171 | 4608608 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98202-01.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98202-02.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98202-03.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), és una agència estatal per a la investigació científica i el desenvolupament tecnològic, amb personalitat jurídica diferenciada, patrimoni, tresoreria propis, autonomia funcional i gestió, plena capacitat jurídica d’obrar i de durada indefinida amb l’objectiu de fomentar i coordinar el desenvolupament i la difusió de la investigació científica i tecnològica, de caràcter multidisciplinari, per tal de contribuït a l’avanç del coneixement i del desenvolupament econòmic, social i cultural.Fou creat després de la Guerra Civil espanyola sobre la base organitzativa establerta des de 1907 per la Junta per a l’Ampliació d’Estudis i Investigacions Científiques. Els seus objectius estan regulats al Reial decret 1730/2007, de 21 de desembre i per la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. | 98|94 | 63 | 4.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 98203 | Motius, o mals noms, de les cases de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/motius-o-mals-noms-de-les-cases-de-pineda | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arxiu del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), es pot consultar en línia, el “Fons Tomàs Carreras Artau. Axiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya” (1879-1954) que es preserva físicament a l’Arxiu de la Institució Milà i Fontanals de Investigació en Humanitats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaquen un centenar de fitxes d’11 x 8,5 més dos sobres en paper, de 15 x 11 cm, manuscrites i publicades l’any 1918 els trets característics i sancions populars: motius, altrament dit, els mal noms o penjaments, o encara vituperis. (Signatura AMF/AEFC/0603/0035), que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“Arxiu d’Entnografia i Folklore de Catalunya. Qüestionari nº 6 Cent motius de gent de Calella i Pineda, (Costa de Llevànt). En aquesta fitxa només inclourem els motius que fan referència als habitants de Pineda:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A can Babaia; a can Bàca ò Vàca; a can Barbeta; a cal Barrejat; a can Barretina; a cal Beiart o Veiart (motiu d’un vehí, que den dats de 30 anys o més); a can Bèp-pa; la Blèda (motiu d’una senyora d’aquí, dese fa uns 25 anys. Prové de que son marit, que ara és mort, va tenir un mal al clatell i hi duia una fulla de bleda); a can Boba (motiu pepetuat d’una família, desde tres o més generacions); a can Bobeta (motiu encara usat d’una família. Probablement diminutiu del a can Boba, aplicat potser a un fill petit de la casa); a can Boquet (motiu perpetuat d’una família); a can Boia; a can Bon-vinet (motiu d’una família que data de més de 50 anys. S’explica dient que’l primer a qui’s va aplicar tenia la costum de tastar vi, potser en venia, i deia “bon vinet, bon vinet”); el boter (motiu d’un veí d’quí que va fer de boter molts anys. Ara es vell i retirat. Data d’uns 40 anys. Aquí prop hi ha la font del Boter, en terreny proper d’un altre home així anomenat); el boteret (motiu d’un veí d’aquí, que té l’ofici de boter i es baix d’etatura. Dèu datar d0uns 20 a nys); en Bruixa (motiu d’un vehí d’aqui, pescador); a can Cacó (motiu perpetuat d’una família); a can Cadarnera; en Calau, en Calauet (motius de famílies d’aquí entre’ls panets de les quals n’hi havia que’s deien Nicolau. No’s consignen pas motius procedents de noms que portin actualment els interessats; en Capella (motiu de varis veins d’aquí); a can Cardedeu (motiu d’una família que migrà d’aquella població a viure aquí potser fa 80 anys. Ha caigut en desús, des de uns 30 o menys; a can Cassussa; a can Cúa; a can Cúa-freda (motiu d’una família avui despareguda. Dèu datar d’uns 40 anys); a can Cuca; a can Cuní; a cal Escabeiat o Escabellat; a cal Esclopeter (motiu perpetuat d’una família si algú feia esclops, dèu fer més de 40 anys; a can Faló ò Feló (motiu perpetuat d’una família, un dels avantpassats se devia dir Rafel, Rafeló; el Ferrer nou (motiu aplicat a un veí d’aquí, per ser el ferrer més nou que aquí s’establí, fa uns 50 anys. Ha desaparegut amb la seva mort, en déu fer 25); a can Fransa (motiu d’una família que va desapareixent. Data de més de 60 anys; a can Gallina (motiu perpetuat d’una família); a can Jan (motiu perpetuat d’una família. Dèu provenir d’algun avant-pasat que es deia Joan); a can Joan –bò (motiu perpetuat d’una família); en Joan de la Dent (motiu d’un vehí, que té només una dent grossa. Data de més de 20 anys); en Laón (León. Motiu d’un veí); en Lari (motiu perpetuat d’una família, fundat en que un dels seus avant-passats se deia Hilari); a can Lau (motiu perpetuat d’una família. Dèu provenir de algun avant-passat que’s deia Nicolau); a can Lèp; a can Martir (motiu perpetuat d’una família. Dèu provenir de que algun avant-passat -dels vivents, cap- se deia Pere Martir; a can Marull; en Mastroi (motiu d’un home, veí d’aquí); en Mórra-merdes (motiu d’un senyor de aquí, fundat en que havent-se-li algú enbrutat a la acera o entradeta de casa seva, va dir endadat que, si sabia qui era, l’hi amorraria. D’això dèu fer uns 20 anys, i el motiu persisteix); a can Nan; a can Ninot; a can Paleta (motiu d’una família, que data d’uns 40 anys, i sembla provenir de qu’l pare dels que ara’l porten era en Joan, paleta d’ofici i perdent el nom de forts li va queda no el paleta sinó En Paleta. So fill és ara també En Pere Paleta); en Pascolet (Pasqualet. Motiu d’una família hi algun ascendent se deia Pasqual, ha de fer més de 60 a nys); a can Pelegrí; a can Pere Petit (motiu perpetuat d’una família. Cap dels vivents ni dels antecessors immediats se diu Pere); a can Pixa-flors; a can Pixa-ravent (motiu d’una dona d’aquí. Data d’uns dèu anys i ha desparegut anant-se’n ella); a can Pixarrel; a can Pó (motiu perpetuat d’una família, provinent ptser del nom d’un dels avant-pàssats, Josep, Josepó, Pó); La Porvinya (motiu d’una vehina des de més de 30 anys); En Quelo (motiu d’un veí fundat enq ue algun dels avant-passats, se dia Miquel, Miqueló); en Rafeló (motiu d’un vehí, el pare ò avi del qual se devia dir Rafel); E Rejoler (motiu d’un veí d’aquí, els avant-passats del qual tenien forn de rejoles. Data d’uns 50 anys); a can Roget (provablement diminutiu de can Roig, aplicat a un fill petit de la casa); el Ros (motiu d’un veí de aquí, qé no’n té pas aquell color. Data d’uns 60 anys al menys); a can Rossell; a can Sanet; a cal Sarènu (motiu d’una família fundat en que’l pare va ser sereno durant més de vint anys. Data d’uns trenta); en Senyora; a cal Sugre; a can Terrins (motiu perpetuat d’una família que va desapareixent); a can Très-colors; a cal Valent; a cal Vei (ò Bei, vell. Motiu perpetuat d’una família fundat segons sembla, en que l’home era molt més vell que la dòna. Data de més de 40 anys); el Vermèi (motiu d’un vehí d’aquí des de més de 20 anys); </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda (Costa de Llevant). 1 de novembre de 1918. Emili Genis i Horta.</span></span></span></span></span></p> | 08163-286 | Pineda de Mar, s/n | 41.6275200,2.6895500 | 474140 | 4608468 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98203-01.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98203-02.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98203-03.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98203-04.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98203-05.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), és una Agència Estatal per a la investigació científica i el desenvolupament tecnològic, amb personalitat jurídica diferenciada, patrimoni, tresoreria propis, autonomia funcional i gestió, plena capacitat jurídica d’obrar i de durada indefinida amb l’objectiu de fomentar i coordinar el desenvolupament i la difusió de la investigació científica i tecnològica, de caràcter multidisciplinari, per tal de contribuït a l’avanç del coneixement i del desenvolupament econòmic, social i cultural.Fou creat després de la Guerra Civil espanyola sobre la base organitzativa establerta des de 1907 per la Junta per a l’Ampliació d’Estudis i Investigacions Científiques.Els seus objectius estan regulats al Reial decret 1730/2007, de 21 de desembre i per la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. | 98|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 98261 | La Patatuf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-patatuf | <p>MASSA i PUJOL, Pompili (1990). <em>Dansar a Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). 'La Dansa de Pineda', dins <em>Balls i Danses del Maresme</em>, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.</p> | XVIII-XXI | <p>El nom d'aquesta dansa sembla derivar de la forma onomatopeica dels tres picaments de mans que fan els dansaires en iniciar cada repetició. Es ballava per altres pobles de la zona. Està documentat a Calella, Santa Susanna o Palafolls. Era un ball de plaça, de festa i d'aplec.</p> <p>És un ball de canvi de parelles i, per tant, la seva durada va en funció del número de parelles. No admet l'entrada de nous balladors un cop a començat. Consta de dues parts: a la primera els balladors piquen de mans i fan un lleuger punteig. A la segona es balla d'esquerra a dreta i es fa el canvi de parella.</p> <p>Transcrivim el ball, segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990):Transcrivim el ball per no perdre’n cap detall, segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990):</p> <p>Col·locació inicial:</p> <p>Es formen dues anelles concèntriques: les dones a dins i els homes a fora, amb tothom de cara a la seva parella.</p> <p>Primera tirada:</p> <p>1-2 Quiets al lloc, es fan tres picaments de mans a ritme de la melodia.</p> <p>3-4 Agafats amb les mans dretes, es canvia de lloc fent un punt de tres amb el peu esquerre i es punteja davant amb el dret.</p> <p>5-8 Agafats així, es fa un moviment de vaivé de mans i de cintura (un moviment per temps). Es comença cap a la dreta de l'home.</p> <p>9-16 Les evolucions anteriors es repeteixen, de manera que tothom torna a la posició inicial.</p> <p>17 Amb els braços fent nansa, tothom fa un punt de tres cap a la seva dreta.</p> <p>18 El peu esquerre punteja davant.</p> <p>19 Un punt de tres cap a l'esquerra.</p> <p>20 El peu dret punteja davant.</p> <p>21-24 Es repeteixen els quatre darrers compassos, però al darrer compàs, les dones fan mitja volta cap a la dreta i queden d'esquena als balladors tancant un cercle al mig.</p> <p>25-32 Agafats de els mans tant homes com dones, es repeteix el punteig dels 8 compassos anteriors. Els homes el comencen cap a l'esquerra i les dones cap a la dreta. Al final, les dones fan mitja volta per la dreta i queden de cara al ballador que tenia a l'esquerra al començament.</p> <p>Segona tirada:</p> <p>1-16 Igual als 16 primers compassos de la primera tirada.</p> <p>1724 Els dansaires es col·loquen per parelles en posició 'W' (dretes amb dretes i esquerres amb esquerres) i mirant en sentit horari. Fan un punt de tres en endavant començant amb el peu dret i una salutació amb l'esquerre, un punt de tres enrere i punteig endarrere amb el dret. Dues vegades.</p> <p>25-26 Agafats de la mà dreta, fan un punt de tres tot fent mitja volta sobre l'eix de parella. Al segon compàs es fan peus junts.</p> <p>27-28 Els dos compassos anteriors es repeteixen per retornar a lloc.</p> <p>29-32 Igual als 4 darrers compassos de la primera tirada.</p> <p>Aquestes dues tirades es van alternant fins a retrobar la parella pròpia.</p> | 08163-287 | Plaça de Catalunya, núm. 1 | <p>L'any 1951, J.M. Castells i Andilla documenta el o la Patatuf d'aquesta zona.</p> <p>Pompili Massa (1990), materialitza el recull de totes elles. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls.</p> | 41.6274448,2.6893713 | 474125 | 4608459 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98261-28701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98261-28702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98261-28703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98261-28704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98261-28705.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98836 | Alzina de l'Aragonès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-laragones | <p><span lang='CA'><span><span>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></p> <p>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </p> <p>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | <p>L’alzina de l'Aragonès, és un exemplar singular de <em>Quercus ilex, una alzina monumental </em>situada a la llera dreta del rial, uns dos-cents metres a munt entrant des del camí que mena a Can Cassola. Resseguim el mateix mur de pedra que ens queda a mà esquerra, entre avellaners, alzines i canyissars. De sobte, el rial s'estreny i l'accés es complica degut a la vegetació i les canyes i bardisses impedeixen la visibilitat de l'espècimen. Una arrel de grans dimensions que travessa el rial ens delata la seva presència. Mirant enlaire, s'observa una capçada de més de trenta metres d'amplada. Tallant unes canyes del marge s'accedeix gairebé a tocar del tronc.</p> <p>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 300 anys, que destaca per la seva capçada, extremadament densa i arrodonida i amb el tronc ben dret i bifurcat. Té una brancada ben repartida que permet donar uniformitat a la capçada. El tronc actual és el resultat de la fusió de dos troncs. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada. Les fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre.</p> <p>Mesura uns 25 m. d’alçada per 30 m. d’amplada de capçada aproximadament. El perímetre o volt de canó dels dos troncs serien de 2,40 i 3,24 aproximadament, mesures preses a 1,30 metres d'alçada des del volt de soca. </p> | 08163-288 | Torrent de Sant Jaume | <p>Es tracta d'un espècimen autòcton mediterrani, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster).</p> <p>De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs i fer-ne farines.</p> | 41.6318570,2.6767340 | 473074 | 4608954 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-07.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha sofert alguna poda, sense massa miraments, pel pas d'un cablejat elèctric. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 98837 | Plataners de la font de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-de-santa-anna | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </p> <p>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | <p>Pujant pel carrer del Segre, a la llera dreta del torrent del Correu, hi ha tres plataners (<em>Platanus x hispànica</em>), centenaris de gran bellesa, amb unes capçades imponents. Tots tres estan situats en el marge del torrent. En urbanitzar aquest sector, se'ls va protegir amb un encaix efectuat a la mateixa vorera, de manera que les arrels no quedessin afectades durant el seu creixement i els arbres puguin envellir de la manera més natural possible. </p> <p>Els troncs són rectilinis i molt curts degut a les podes inicials, amb nombroses branques verticals que han permès desenvolupar una capçada molt alta de més de trenta mestres. La proximitat dels tres espècimens fan que quan té la fulla doni una sensació de capçada gegantina i ben arrodonida. Els troncs desprenen plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat, de tons verdosos i grisencs. El vol de canó dels tres espècimens és actualment de 2,40 m; 3,19 m i 3, 28 m respectivament. </p> <p>Les fulles acostumen a ser grans, palmades, que poden mesurar ben bé entre 30 i 35 cm. Tenen també cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats (de vegades tres). El peciol és llarg, eixamplat a la base. Els nervis principals de la fulla depenen de la quantitat de lòbuls que hi hagi. Les flors estan reunides en aments de forma esfèrica i són unisexuades. El fruit és en forma de poliantocarp emplomallat, reunit en varis glòbuls d'uns quatre centímetres de diàmetre que fructifiquen a la tardor. </p> <p> </p> | 08163-289 | Torrent del Correu | 41.6336990,2.6681000 | 472356 | 4609161 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-07.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades, ben arrodonides i espectaculars com és el cas dels espècimens que trobem a la llera dreta del torrent del Correu. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98838 | Surera del torrent de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-del-torrent-de-sant-jaume | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </p> <p>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | <p>És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult i robust i amb una brancada potent, que creix a la llera dreta del rial, arran del mur de pedra de les terres de la finca adjacent. L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en varies branques verticals que, alhora, es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada però sense massa fulles. La fulla és perenne; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre 4 i 7 cm de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</p> <p>Mesura uns 14 m. d’alçada per 15 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó i el volt de soca no s’han pogut mesurar degut al fort pendent del marge i la inclinació del tronc, però supera els 2,5 m.</p> | 08163-290 | Torrent de Sant Jaume | 41.6299268,2.6762332 | 473031 | 4608740 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-07.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A banda d'un jove lledoner, a un pam de la soca, hi creixen dues alzines sureres més. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml