Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82148 | La Pobla Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pobla-vella | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 48. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 82-83. | X-XIV | No s'hi han fet mai intervencions arqueològiques, per tant l'estat del jaciment és descongut. | Al barri de les Cases Noves, al lloc on actualment es localitza el camp de futbol municipal i un extens pàrquing adjunt, es troba el que popularment es coneix com a 'Pobla Vella', una àrea on s'emplaçava el primer nucli de poblament medieval depenent del castell de Claramunt abans que es produís la gran riuada de 1344 que va arrasar aquesta primitiva agrupació de cases. Efectivament, el lloc està prou a prop del riu com, encara que en aquesta banda l'orografia és menys esquerpa i a priori semblava més fàcil per a instal·lar-s'hi. A més, allà hi confluïen el camí que anava de Barcelona a Lleida amb el camí que baixava cap al Penedès. Segons testimonis orals, alguns avis de la Pobla encara havien pogut veure els fonaments d'aquestes construccions medievals. Sigui com sigui, resulta evident l'interès i potencial arqueològic d'aquesta àrea, que hauran de ser tinguts en comte en futures obres i intervencions urbanístiques en el lloc. | 08165-27 | Barri de Les Cases Noves | L'any 1344 una gran riuada va arrasar l'antic nucli de la Pobla, ubicat llavors al lloc avui conegut significativament com a Pobla Vella. Per prevenir un succés similar, es va decidir emplaçar la població en un altre punt, a l'altre costat del riu -aquest cop al costat dret-, per la qual cosa es va demanar permís al vescomte de Cardona, senyor del castell, qui va concedir una carta pobla. En el moment de redacció d'aquesta fitxa, el jaciment no figura a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 41.5508300,1.6785800 | 389796 | 4600750 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82148-foto-08165-27-1.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Gòtic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 91|92|93 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82213 | Font de la Petxina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-petxina | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 51. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 77-78. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005): 'Una font pública centenària (1905-2005)', Butlletí Municipal, febrer-març 2005, p. 18. | XX-XI | Ha estat reconstruïda recentment. | A l'avinguda principal del poble i en ple nucli històric s'emplaça aquesta font, l'última estructura construïda de la qual, feta l'any 2004, és a base de totxo vist i amb elements secundaris i decoratius de ferro forjat fets per l'artista local Josep Murray. L'estructura és un ample pilar quadrat fet de maons, amb coberta a quatre aigües coronada per un fanal i amb la base lleugerament més eixamplada que el cos, on s'hi ha col·locat una gran pica de pedra quadrangular. El broc és d'acer inoxidable, sense cap particularitat artística. Una gran placa ovoïdal de ferro que ocupa tota la meitat superior de l'estructura recorda que aquesta font és una reproducció d'una d'anterior construïda l'any 1905 en el mateix emplaçament. Les aigües d'aquesta font són canalitzades de les Tres Fonts. | 08165-92 | Avinguda Catalunya, n. 23 | Es tracta d'una font publica que, tot i que inaugurada el desembre de 2004, en reprodueix una d'anterior que s'havia construït cent anys abans, l'any 1905, en el mateix lloc (llavors l'Era del Comú, al peu de a carretera d'Igualada) i que era coneguda com a ‘font del Negre' en al·lusió a un sobrenom de l'alcalde que la va manar construir. La reproducció del segle XXI es va fer en el marc d'unes obres de millora del nucli antic de la Pobla de Claramunt. | 41.5553300,1.6746700 | 389477 | 4601255 | 1905 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82213-foto-08165-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82213-foto-08165-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Josep Murray (forja de l'estructura) | També coneguda com 'Font de la Plaça', i antigament com a 'Font del Negre'. | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 82252 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-39 | -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 535-536. -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-Major-de-la-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 123-130. -RIBA GABARRÓ, Josep (2007): 'La Festa Major de la Santíssima Trinitat', Butlletí Municipal, abril-juliol 2007, p. 22. -http://anoiadiari.cat/gent/pobla-claramunt-viu-festa-major-record/ | XV-XXI | La Festa Major de la Pobla de Claramunt se celebra actualment durant gairebé una setmana d'inicis del mes de juliol amb nombroses activitats repartides per varis punts del poble. A més de les tradicionals cercaviles, balls, concerts, actuacions, activitats per la quitxalla, competicions esporties, dinars i sopars, des de l'any 2018 es celebra amb gran èxit el 'Tasta Pobla', una proposta gastronòmica que permet als assistents degustar productes i cuina de proximitat amb un toc gourmet. També destaquen les exposicions de pintures d'artistes locals. | 08165-131 | Avinguda Catalunya, 16 | Les festes majors del país solen anar lligades al final del cicle agrícola, principalment quan ja s'ha finalitzat la collita de cereal, i per això és habitual que se celebrin entre finals de juny i primera meitat de setembre com a molt tard. Després que l'any 1463, degut a l'aterrament de la fortalesa, es traslladés la parròquia que sempre hi havia hagut al castell de Claramunt a la capella de la Santíssima Trinitat -al nucli de la Pobla-, el rector i els feligresos es van negar a tornar a pujar al castell per celebrar-hi la litúrgia. Així, la festa major local que se celebrava llavors el dia de la nativitat de Maria -el 8 de setembre- va passar a celebrar-se el més de juny, durant la festa de la Trinitat. Així apareix a la documentació del segle XVII, i segons els ‘Qüestionaris de Zamora' (1787), en aquells moments durant la Festa Major tradicional ‘se canta oficio solemne, con prédica y vísperas, y después se hazen públicas, y cada uno se pone a su asiento'. Ara bé, amb la construcció i benedicció de la nova parròquia de Santa Maria l'any 1793, la festa major passà a celebrar-se de nou el 8 de setembre com antigament (encara que aquest any es va retardar fins el dia 28 per ferla coincidir amb la benedicció del nou temple), commemorant així el natalici de la Verge. Ja l'any 1790 s'havia fet coincidir la festa major amb la col·locació de la dovella de la portalada major de la nova església parroquial. Finalment, a partir de 1996 la festa major es va passar a celebrar el primer diumenge de juliol per motius socials i laborals. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1463 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82252-foto-08165-131-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Ballada de sardanes durant una Festa Major dels anys 60' del segle XX (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt). | 94|98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82256 | La Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-candelera-1 | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 83-85. -RIBA GABARRÓ, Josep (2002): 'Els diaris del segle XIX parlaven de la Fira de la Candelera', Butlletí Municipal, 14, p. 14. -http://anoiadiari.cat/societat/candelera-plora-fred-fora-candelera-riu-fred-viu/ -http://anoiadiari.cat/cultura/pobla-celebra-seva-festa-patronal-candelera-intensa-agenda-actes-avui/ -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Fira-de-la-Candelera-de-la-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la | XIV | Al voltant del nucli històric de la Pobla de Claramunt se celebra anualment i en ple hivern la festa de la Candelera, una data pròpia del calendari festiu català d'origen religiós que en el cas de la Pobla és també la festivitat de la seva patrona: la Mare de Déu de la Llet. Tradicionalment, els actes de la Candelera a la Pobla giren entorn la missa solemne entorn de la patrona i la celebració d'una fira, tot i que actualment, com passa a la majoria de poblacions catalanes, s'ha perdut la costum de fer la processó amb grans ciris encesos. Durant la festa de la Candelera, es realitza també un ritual consistent en il·luminar l'altar de la Mare de Déu de la Llet, patrona de la Pobla, amb la finalitat d'invocar-la per tal que augmenti el cabdal de la llet a les mares. A l'edició de 2019, celebrada el cap de setmana del 2 i 3 de febrer, el dia 2 al migdia es va fer una missa solemne cantada en honor a la patrona de la Pobla (Mare de Déu de la Llet) i la benedicció de candeles, mentre que la resta del dia es va dedicar a la inauguració d'una exposició col·lectiva d'artistes locals i a un espectacle infantil. El diumenge dia 3 es va celebrar el mercat d'artesania, on entre altres activitats el públic era rebut per la Vella Candelera, un personatge que explica històries i llegendes i lliura als assistents una espelma que protegeix del mal i concedeix desitjos al nou any que comença; es va poder observar com s'elaboren les espelmes o candeles purificadores (entorn de les quals gira la festa) amb canya de riu i per immersió, es va explicar el secret de moltes herbes remeieres i olis essencials (amb demostració inclosa d'elaboració d'oli essencial de romaní amb fassina), i entorn els safareigs públics es va recordar com es feia la bugada antigament. Durant aquesta jornada, es va procedir també a la il·luminació de l'altar de la Mare de Déu de la Llet. | 08165-135 | Nucli històric de la Pobla de Claramunt | La Candelera, una de les més significatives de l'any litúrgic marià, és el nom amb el que popularment és coneguda la festa de la Presentació del Senyor o presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem i purificació de la Mare de Déu, segons la tradició jueva de benedicció de candeles de cera. Durant aquest ritual d'origen jueu, totes les dones que donaven a llum, 40 dies després del naixement de l'infant havien de presentar el fill al temple i procedir a realitzar un ritus de purificació consistent en oferir diverses ofrenes, la principal de les quals era una candela encesa. En la litúrgia cristiana, la costum va quedar limitada a un sol dia, i ja des de l'antiguitat va quedar establerta quaranta dies després del Nadal, és a dir, el 2 de febrer. De fet, a Catalunya i a altres parts del Mediterrani, durant la Candelera es desmunta el Pessebre i es dona per acabat el cicle nadalenc. La primera menció documentada de la celebració de la Candelera a la Pobla data de mitjan segle XIV. Antigament, a la Pobla era costum durant la Candelera que les mares oferissin un ciri encès i donessin el pit als seus fills davant la imatge de la Mere de Déu de la Llet durant l'acte d'il·luminar l'altar de la Verge. Algunes àvies de la Pobla (concretament una senyora nascuda l'any 1924) encara recorden haver escoltat a dir, essent unes criatures, com el dia de la Candelera les dones que havien estat mares durant l'any s'asseien als bancs de la primera fila amb els seus fills als braços durant la missa solemne, a mode de presentació dels infants a la Mare de Déu; en canvi, el mateix testimoni afirma que ni ella ni la seva mare, finada fa molts anys, recordaven haver vist el ritual d'alletar els infants davant de la imatge. | 41.5542100,1.6747600 | 389483 | 4601130 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82256-foto-08165-135-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | El testimoni oral és de Soledat Riba i Trullas, nascuda el 18-04-1924. | 94|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82257 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-4 | -http://www.lapobladeclaramunt.cat/actualitat/noticies/arriba-la-disbauxa-del-carnaval-100.html | XX-XXI | Després de la Quaresma, com en tantes altres poblacions catalanes se celebra el Carnaval a La Pobla de Claramunt. La nit abans, es fa una festa amb música i concerts, i el dissabte següent a la tarda s'organitza una rua que recorre els carrers del nucli i que acostuma a finalitzar a l'Ateneu Gumersind Bisbal, molt a prop de l'Ajuntament, on hi ha música, pluja de confeti i berenar per als nens que vagin disfressats. L'escola i la llar d'infants del municipi també organitzen diverses activitats entorn aquesta festa, on es persona el Rei Carnestoltes en persona per donar consignes als nens de com han d'anar disfressats. | 08165-136 | Nucli històric de la Pobla de Claramunt | El Carnaval és una festa ancestral documentada ja des d'època romana en la seva variant precristiana, on amos i esclaus s'intercanviaven els papers per un dia. Posteriorment, amb la implantació del Cristianisme, la celebració del Carnaval va passar a suposar (no sense polèmiques generades dins la mateixa Església) una vàlvula d'escapament social, atès que comportava una una certa permissivitat i descontrol en una societat regida per un calendari religiós i moral molt estricte, aspectes que actualment s'han perdut per focalitzar l'atenció en l'element 'disfressa' i prioritzar així els aspectes formals, perdent per tant bona part del fons de regulació social que sempre havia tingut la festa. La participació infantil en aquesta festa és també una variant tradicionalment impensable en una festa històricament participada només per a adults Fins el 2001, el modern Carnaval de la Pobla de Claramunt consistia només en una rua pels carrers, però a partir d'aquest any es va incorporar també un ball de disfresses. | 41.5545900,1.6756500 | 389558 | 4601172 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Carnestoltes a les escoles del poble l'any 1984. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal.IMATGE 2: Edició de l'any 2001. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 82258 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-42 | -RIBA GABARRÓ, Josep (2018): 'El caramellaire Florind', Butlletí Municipal, 90 (desembre 2018-gener 2019), p. 20. -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/les-caramelles-de-la-Pobla-de-Claramunt-Pobla-de-Claramunt-la | XIX-XXI | Cada any, durant el matí del Diumenge Sant es du a terme a la Pobla de Claramunt la tradicional cantada de caramelles que es celebra també a moltes localitats del país. L'activitat l'organitza la Societat Coral la Lira, i els caramellaires recorren diferents barris del municipi: barri de l'Estació, els VIvencs, les Cases Noves, les Figueres, Can Solà, Sant Andreu i el nucli antic. El grup de caramellaires, format per gent de totes les edats, va parant a varis punts per interpretar les seves cançons, i un cop acabada cada interpretació s'utilitzen cistelles amb grans pals i ballestes adornades per arribar als balcons i oferir als oients flors. De baixada, es vilatans deixen obsequis i donatius a les cistelles. Les actuacions centrals es fan a la sortida de la missa de les 12 h i a la plaça de l'Ajuntament. S'interpreten cançons d'un ampli repertori i es ballen tres danses. Els caramellaires de la Pobla, a més, gaudeixen d'acompanyament musical i porten un carro amb boixos per recollir els donatius. | 08165-137 | La Pobla de Claramunt | Les caramelles són cançons populars de caràcter habitualment religiós que es canten per Pasqua, amb temes centrals com la resurrecció de Crist o cançons festives al·lusives al naixement de la primavera. Les cantades de caramelles són una tradició popular molt arrelada a tot el país (sobretot a la Catalunya Vella i a la part més septentrional de la Nova), i habitualment eren organitzades per les parròquies dels pobles. Així era també a la Pobla de Claramunt, però des de fa varis anys, l'organització d'aquesta festivitat centenària a la vila va a càrrec de la Societat Coral la Lira. | 41.5549600,1.6755500 | 389550 | 4601213 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82258-foto-08165-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES 1 i 2: Caramelles l'any 2019. Fotografies cedides per Societat Coral la Lira. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82259 | Setmana de la Gent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-de-la-gent-gran-0 | -http://www.lapobladeclaramunt.cat/actualitat/noticies/la-xx-setmana-de-la-gent-gran-en-marxa-100.html | XXI | Durant els mesos de primavera se celebra a la Pobla de Claramunt la Setmana de la Gent Gran, un conjunt d'actes i activitats pensades i destinades especialment per a la gent més gran del poble organitzades per la regidoria de Benestar Social en col·laboració amb l'Associació per a l'Oci de la Gent Gran. La finalitat central és de caràcter cultural, i un dels objectius d'aquesta Setmana és mantenir a la gent gran informada, i per això les xerrades i conferències sobre salut i aspectes socials que afecten a la tercera edat són alguns dels temes sobre els que pivota el programa d'activitats. A més, també es fan altres activitats de caràcter lúdic i visites fora de la localitat, obertes a tot el públic de totes les franges d'edat. Durant l'última edició (any 2019) el programa es va obrir en diumenge amb una missa cantada i amb un concert a càrrec de l'Agrupació Coral la Llàntia. Durant la setmana següent es va continuar amb el muntatge ‘Juguem Plegats' per a petits i grans a l'Ateneu Gumersind Bisbal, es va representar una obra de teatre, es va inaugurar una exposició fotogràfica sobre els 20 anys de la Setmana de la Gent Gran, es va fer un bingo amb berenar, una visita a Tarragona amb dinar a Torredembarra, es va celebrar un ball, i com a plat fort el dissabte es van programar espectacles d'humor i música. Finalment, el diumenge es celebrar un dinar presidit per la escriptora i il·lustradora Roser Capdevila, on es va homenatjar l'avi i àvia més grans del municipi i es va fer un reconeixement als pobletans de la quinta de 1945-46. Un ball després de dinar va tancar oficialment la Setmana. | 08165-138 | Avinguda Catalunya, 9 | Des dels anys 80' i 90' del segle XX, molts municipis catalans celebren la Setmana de la Gent Gran, com a homenatge i per posar de rellevància la presència i la importància de la gent més gran de la població. En el cas específic de la Pobla de Claramunt, la primera edició data de l'any 2000 i la va organitzar l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt junt amb l'Associació de Pensionistes i Jubilats. | 41.5544800,1.6755000 | 389545 | 4601160 | 2000 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82259-foto-08165-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Ajuntament de la Pobla de Claramunt | IMATGE 1: Festa de la Gent Gran l'any 1977. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal.IMATGE 2: Festa de la Gent Gran l'any 1999, amb homenatge a l'avi més gran de la Pobla de Claramunt. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82260 | Festa de les Garrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-garrigues | -http://www.lapobladeclaramunt.cat/actualitat/noticies/els-veins-de-les-garrigues-ja-tenen-a-punt-la-festa-del-barri-100.html | XX-XXI | Durant un cap de setmana inicial o central del més de juliol, al voltant del parc del disseminat situat al carrer Girona, es celebra aquesta festa de barri consistent en un sopar el divendres on els assistents es porten el menjar de casa; després de sopar se celebra un ball. L'endemà al matí s'organitzen activitats infantils i a la tarda activitats per adults com ara campionats de petanca; a la nit es fa un altre sopar i un altre ball. Finalment, el diumenge es juga un partit de futbol entre els veïns i es fan altres activitats esportives. Després del repartiment de premis, se sol fer una paella i es tanca la festa amb un bingo o activitat lúdica similar. | 08165-139 | C/Girona | Encara que no té la categoria de ‘Festa Major', es tracta de la festa pública i veïnal principal que celebra aquest nucli disseminat de població del municipi de la Pobla de Claramunt, considerat oficialment i administrativament avui dia una urbanització, però un barri de la Pobla per part dels seus veïns. | 41.5457000,1.6501200 | 387413 | 4600218 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82260-foto-08165-139-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Associació de Veïns del Barri de les Garrigues | IMATGE 1: Edició recent de la festa del barri de les Garrigues. Fotografia cedida per l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt.IMATGE 2: Edició de l'any 2013. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82263 | Festa de Sant Jaume al Barri de les Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-jaume-al-barri-de-les-cases-noves | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 48. | XX-XXI | L'Associació de Veïns del Barri de les Cases Noves celebra cada any, coincidint amb el dissabte de la setmana del dia de sant Jaume (finals de juliol), la seva festa local o de barri, centralitzada al carrer Pare Anton Soteras. Aquesta sol consistir en un sopar a la fresca i un ball, tot organitzat pels mateixos veïns. A continuació es procedeix a altres activitats com sorteigs de regals cedits per empreses locals i pel mateix Ajuntament i es reparteix moscatell i coca; la festa sol durar fins a altes hores de la matinada. | 08165-142 | Carrer Pare Anton Soteras | Des de l'any 1993, se celebra aquesta festa de caràcter social i popular al barri de les Cases Noves, ubicat a l'indret històric urbà del municipi conegut popularment com ‘Pobla Vella' (fet que resulta paradoxal a nivell toponímic). A l'antiga ‘Pobla Vella' -avui ‘les Cases Noves'-, hi hagué instal·lat el primer nucli de població documentat de la Pobla, el qual fou arrasat durant una gran riuada produïda l'any 1344. | 41.5528600,1.6781500 | 389763 | 4600976 | 1993 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82263-foto-08165-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Associació de Veïns del Barri de les Cases Noves | IMATGE 1: Festa l'any 2009. Fotografia cedida per l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82270 | Arbres del Papa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-del-papa | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 56. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (2019): Els Romeu, una nissaga de paperers de La Pobla de Claramunt, inèdit. | XIX | Sota el pont de la Pobla hi ha un carrer avui anomenat 'Carrer dels Arbres del Papa', on s'hi conserven, en paral·lel al riu Anoia, una sèrie de pollancres (espècie: pollancres del Canadà) alineats, dos dels quals tenen un tronc que delata una longevitat força superior a la centúria, mentre que els altres són més joves i alguns semblen rebrots d'exemplars més vells. | 08165-149 | Carrer dels Arbres del Papa | Després de contrastar el topònim del carrer (al·lusiu als arbres) amb els estudiosos locals, s'ha arribat a dues vies interpretatives no excloents entre elles. La primera hipòtesi explica que el nom d'aquesta via pública, i per tant la història d'aquests arbres, ha de venir de l'episodi de finals del segle XIX en que la família Romeu va vendre la seva fàbrica que tenien en aquesta zona del riu Anoia als Romaní. Durant aquesta compra-venda, produïda el 1880, es va redactar una clàusula segons la qual els venedors es comprometien a talar en tres anys els 64 arbres (pollancres i oms) que hi havia al paratge de la fàbrica, i és aquí on els estudiosos locals estan d'acord en que els ‘arbres del papa' s'ha de referir a alguna lamentació que va suposar aquesta tala, o potser al fet que per la intercessió d'algú (el ‘papa'?) s'hagués conservat algun dels arbres, que serien els pollancres descrits en aquesta fitxa. La segona via interpretativa gira entorn a l'explicació que va donar un descendent dels Romaní (alcalde als anys 50') quan el primer Ajuntament democràtic estava re-nombrant determinats carrers: segons aquest Romaní, els arbres d'aquest carrer els va plantar el seu ‘papa', i d'aquí li vindria el nom al carrer. Efectivament, segons Josep Riba, el nom del carrer seria una locució familiar que hauria donat nom al lloc, encara que aquest estudiós tampoc especifica cap més detall. | 41.5533900,1.6763700 | 389616 | 4601037 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82270-foto-08165-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 82177 | La Creu dels Divuit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-dels-divuit | <p>BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): <em>Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt</em>, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 66.</p> | XX | Té afectacions diverses per vandalisme, falta de manteniment i es troba envoltat per la vegetació. El monument ha estat agredit en diverses ocasions: la inscripció de la base és pràcticament il·legible i les plaques amb els noms s'han arrancat i es troben disperses per l'entorn. | <p>La coneguda com Creu dels Divuit és un monument commemoratiu de caràcter funerari fet a base de blocs i peces escultòriques de pedra. Sobre un gran basament quadrat, esgraonat i flanquejat per dues pilastres baixes, s'alça una segona base esgraonada més petita, sobre de la qual un bloc quadrat amb una gran creu monolítica a sobre, al creuament de la qual s'hi ha esculpit un crismó simplificat. La creu és de secció quadrada i es va fent lleugerament més estreta a mesura que guanya alçada. A la part posterior de l'estructura s'ubica una paret amb tres fornícules i tres plaques, en cadascuna de les quals hi ha els noms de 6 de les persones afusellades, fins a completar el total de 18. Aquestes plaques s'han arrancat del lloc original i es troben disperses per l'entorn. Originàriament, es podia llegir la següent inscripció a la part baixa de la creu: '<em>Igualada, Caidos por Dios y por España, Presentes</em>', que actualment és pràcticament il·legible a causa d'actes vandàlics. </p> | 08165-56 | Plans d'Arau | <p>Aquesta creu commemorativa fou construïda just acabada la Guerra Civil en memòria dels 18 igualadins afusellats el 17 de setembre de l'any 1936 a la tàpia del cementiri de la Pobla de Claramunt en represàlia a la notícia (que finalment resultà ser falsa) de la mort de Joaquim Maurín, secretari general dels POUM, a mans dels insurgents. Per tant, aquest succés s'emmarca en un ambient de caos social i arbitrarietat que va caracteritzar la Guerra Civil Española, sobretot als seus inicis. Segons testimonis de l'època, durant l'execució es van sentir més de cent trets des de la Pobla de Claramunt.</p> | 41.5641900,1.6701300 | 389114 | 4602244 | 1940 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82177-foto-08165-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-04-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | No s'hi ha fet cap actuació posterior al franquisme. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 82180 | Cementiri de la Pobla de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-pobla-de-claramunt | -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 325. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 48-49. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005c): 'El cementiri nou del segle XVI', Butlletí Municipal, octubre-novembre 2005, p. 18. -RIBA GABARRÓ, Josep (2014): 'Les sepultures parroquials', Butlletí Municipal, setembre-novembre 2014, p. 18. -http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-lanoia/pobla-claramunt/ -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=21&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5947 | XIX | Es tracta de l'actual cementiri municipal i és l'únic que hi ha actualment en funcionament dins el terme. Es troba ubicat al polígon industrial dels Plans d'Arau (se'l coneix popularment com 'cementiri dels Plans d'Arau'), per tant allunyat del nucli de població Catalogat dins la corrent artística de l'Historicisme, és de planta rectangular i està disposat segons un eix longitudinal NO-SE, amb l'accés al SE, amb el perímetre tancat per una senzilla tàpia d'obra arrebossada. L'obertura de l'accés està flanquejada per quatre obeliscs esgraonats, dos a banda i banda, que coronen quatre petits pilars. Té una superfície total de 2.900 m2 i no disposa de capella. | 08165-59 | Polígon Industrial els Plans d'Arau, s/n | L'enterrament més antic documentat a la Pobla de Claramunt és el d'època neolítica localitzat a Cal Ti, amb una antiguitat estimada entorn els 5.000 anys. Després d'un gran salt temporal i d'un buit d'informació notable, la primera sagrera històrica documentada a la Pobla de Claramunt correspon al cementiri de la capella del castell, documentada a partir de 1025. En un primer moment, la necròpoli deuria ocupar només l'espai de darrere l'absis de l'església, però amb posterioritat i degut a les seves atribucions parroquials s'estengué i passa a ocupar també el pati del castell. Un segon cementiri medieval estava ubicat al turó de Sant Andreu, on Pere de Claramunt (documentat als voltants del 1205) hi fundà una capella on es donava sepultura als afectats per pestes, als condemnats, als forasters i als viatgers que morien a la Pobla durant el seu trajecte. L'últim enterrament efectuat al cementiri de la capella de Sant Andreu data del 1710. Que la seu parroquial, ubicada primigèniament al recinte del castell, es traslladés després de 1463 a una capella advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt, no significà el final de la sagrera del castell, ja que s'hi segueixen documentant inhumacions (això sí, cada cop menys freqüents) almenys fins l'any 1646. De fet, aquesta primitiva sagrera funcionà durant els seu últim segle en paral·lel al nou cementiri que el 1567-68 s'havia beneït al costat de la capella de la Santíssima Trinitat, cementiri que s'amplià el 1793 quan s'inaugurà l'església parroquial de Sant Maria i que estigué actiu fins el 1885 i que no fou exhumat fins l'any 1903. Precisament l'any 1885 es va declarar a la Pobla de Claramunt una epidèmia de còlera asiàtica que va obligar a enterrar els 34 finats als Plans d'Arau, en un primitiu recinte al Pla del Corral del Coca, creant així el primer precedent del cementiri actual; uns pocs anys més tard, el 1892 s'hi començaren a construir nínxols i s'envoltà el recinte amb una tanca. El seu emplaçament fora del nucli de població donava per fi resposta efectiva a les exigències dels postulats higienistes que s'estaven escampant per tot Europa des de finals del segle XVIII i que havien aconseguit que a mitjan segle XIX s'instauressin una sèrie de reformes higièniques i sanitàries que entre altres accions preveien la construcció de nous cementiris fora dels nuclis urbans per tal d'evitar noves epidèmies. Amb aquesta nova situació, els cementiris parroquials dels nuclis habitats es van amortitzar definitivament (en un moment relativament tardà el cas de la Pobla) i es va començar a enterrar als nous cementiris, recuperant així una costum que enfonsa les seves arrels en època romana, quan la Llei de les XII Taules prohibia explícitament enterrar dins el perímetre dels llocs habitats. En un primer moment, aquest cementiri va ser de titularitat municipal, però de seguida (el 1897) passà a mans de la parròquia; de nou, el 1987, l'Ajuntament va passar a administrar-lo, el que va permetre fer diverses obres de millora i ampliació entre 1993 i 1995. | 41.5652400,1.6697500 | 389084 | 4602362 | 1885 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82180-foto-08165-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82180-foto-08165-59-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 2: Perspectiva aèria del cementiri (Google maps). | 116|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82212 | Les Tres Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-fonts-0 | XIV-XX | Es tracta d'una font urbana ubicada localitzada al bell mig del nucli històric de la Pobla, al final meridional del Carrer Major, i està alimentada per les aigües del torrent de Can Pujol, que solen baixar amb força abundància. L'estructura consta d'una gran pica de pedra tallada i disposa de tres brocs de bronze amb forma de canella per on brolla l'aigua de manera ininterrompuda. La construcció de l'estructura és feta amb una base de totxos sobre la qual s'hi assenta una mena de piràmide de blocs de pedra ben tallats. | 08165-91 | Plaçeta de les Tres Fonts | Aquesta font, coneguda com les Tres Fonts pels tres brocs dels que brolla constantment aigua, s'ubica a la plaça homònima, un paratge emblemàtic ja que després de la gran riuada de 1344 que va destruir la Pobla Vella s'hi van edificar al seu costat les primeres noves edificacions de la vila. La font, doncs, seria ja emprada des de la Baixa l'Edat Mitjana, tot i que l'estructura que actualment l'envolta ha estat refeta al segle XX. | 41.5537000,1.6746400 | 389472 | 4601074 | 1344 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82212-foto-08165-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82212-foto-08165-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82212-foto-08165-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|98|119|85 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 82215 | Mural Commemoratiu de l'1 d'Octubre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-commemoratiu-de-l1-doctubre | -http://www.sanahuja.org | XXI | Es tracta d'un gran mural pintat a la superfície del mur lateral d'un edifici d'habitatges de planta baixa, pis i sota-teulada que dona al Parc de Sant Procopi, a l'entrada nord del nucli de la Pobla de Claramunt. L'obra s'executà sota la direcció i segons el disseny de l'artista plàstic igualadí Jordi Sanahuja, i es caracteritza per un fons blanc sobre el qual s'hi ha dibuixat una piràmide de braços i mans pintats de diferents colors al cim de la qual s'alça una urna electoral; en un segon pla respecte a aquesta imatge principal s'ha dibuixat, emprant només la línia negra, la muntanya i el castell de Claramunt, en una clara al·lusió al poble que està votant, que és el de la Pobla de Claramunt. Finalment, l'obra va acompanyada de dues inscripcions: una a la part superior del mural, amb grans lletres de color negre i vermell, amb la frase '1 d'octubre no oblidem'; i al lateral esquerre de l'escena principal, una segona inscripció amb un poema del poeta català Miquel Martí i Pol que acaba amb el conegut vers: 'que tot està per fer i tot és possible'. | 08165-94 | Carrer Sant Procopi, 40 | El mural, que es va realitzar amb participació popular durant el dia 30 de setembre de 2018, commemora el dia de votació del referèndum d'autodeterminació de Catalunya celebrat just un any abans, és a dir, el diumenge 1 d'octubre de 2017. Bona part de l'obra de Jordi Sanahuja, autor del mural, es caracteritza per ser al·lusiva a la repressió soferta pel poble català al llarg de la seva història. | 41.5584100,1.6731500 | 389356 | 4601599 | 2018 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82215-foto-08165-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82215-foto-08165-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Jordi Sanahuja | IMATGES 1-3: Fotos cedides per la Crida de la Pobla. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82251 | Fotografia de Natividad Yarza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografia-de-natividad-yarza | -SURROCA LLUCIÀ , Isidre (2009): 'Natividad Yarza, la primera alcaldessa de Catalunya', Revista d'Igualada, 31 (abril), p. 23-29 (íntegrament disponible a https://www.revistaigualada.cat/wp-content/uploads/2014/11/31.09.22.pdf). -ANÒNIM (2017): 'Plànols històrics del castell de Claramunt van activar la publicació de la Cartografia Històrica de l'Anoia', surtdecasa.cat, el digital de cultura de proximitat, 04-04-2017. -DALMAU RIBALTA, Antoni; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (2019): Natividad Yarza, primera alcaldessa de Catalunya, ed. Fundació Josep Irla, Barcelona (íntegrament disponible a: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/03/yarza_14_w.pdf). -http://xac.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Natividad-Yarza | XX | Es tracta d'una fotografia apaïsada, en blanc i negre, de 6 x 9 cm, amb un marc imprès sobre el paper fotogràfic consistent en una fina línia negra. En primer terme, en una posició central, apareix Yarza enmig d'un camí ample sense asfaltar, vestida de miliciana republicana, amb un fusell penjat a l'esquena i en acció d'iniciar un pas endavant amb el peu dret. En un segon pla s'observa el petit poble de Tardienta (Los Monegros, província d'Osca), amb el gran i destacat edifici blanc de l'estació del ferrocarril, que va arribar a aquesta localitat l'any 1861. Custodiada actualment a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, és la única còpia coneguda que existeix d'aquesta fotografia. En el moment en que fou pressa la imatge, als inicis de la Guerra Civil Espanyola, Natividad Yarza tenia 63 anys. | 08165-130 | Plaça del Rei, n. 15. 08700 Igualada | Natividad Yarza Planas (Valladolid 1872- Tolosa 1960), va ser elegida alcaldessa de Bellprat (Anoia) el gener de 1934, essent així la primera alcaldessa de Catalunya proclamada democràticament per sufragi universal. Quan l'any 1936 va esclatar la guerra civil espanyola, Yarza, que exercia des d'agost de 1934 de mestra a la Pobla de Claramunt, on era popularment coneguda com ‘Doña Nati', es va allistar voluntària a l'exèrcit republicà per lluitar al front d'Aragó i allà es va fer la icònica fotografia objecte d'aquest text. La única còpia coneguda de la foto la conservava la Sra. Teresa Marcual, veïna de la Pobla de Claramunt i Antigua alumna de Natividad Yarza, atès que la família Marcual va rebre aquesta foto junt amb una carta manuscrita de Yarza des del seu exili a França (1939-1960). La carta va ser destruïda just acabada la guerra per tal d'evitar represàlies franquistes, no així la fotografia que va quedar oblidada a l'arxiu familiar. A partir de 2007, l'Ajuntament de Bellprat impulsa un reconeixement a la figura de la seva antiga alcaldessa i el mateix any la revista de divulgació històrica ‘Sàpiens' en fa un article de síntesis biogràfica que significà l'inici de recuperació de la figura històrica i política republicana. El 2017, uns pocs anys després que la fotografia de la miliciana veiés de nou la llum gràcies a les gestions fetes per Isidre Surroca, Teresa Marcual va donar el document fotogràfic a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia on actualment es custodia per al gaudi públic amb la sigla ACAN-Fons Natividad Yarza Planas. 010033430000001. Durant el primer semestre de 2019, la biografia de Natividad Yarza ha inaugurat una col·lecció de llibres dedicats a les alcaldesses elegides democràticament a Catalunya. En aquest context, la fotografia descrita, òbviament, esdevé una de les protagonistes principals de l'apartat gràfic de la publicació. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1936 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82251-foto-08165-130-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82253 | Aplec de la Santa Creu o Aplec del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-santa-creu-o-aplec-del-castell | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 29-31. -RIBA GABARRÓ, Josep (1994b): 'Santa Maria del Castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt)', Esglésies romàniques de l'Anoia, ed. La Veu de l'Anoia / Centre d'Estudis Comarcals de l'Anoia, Igualada, Zona A, fitxa 1. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 99-101. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 14, 15. -https://www.youtube.com/watch?v=dhc7YwrEoUE&feature=youtu.be -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Aplec-de-la-Santa-Creu.-La-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la | XIV-XIX | El dia 1 de maig se celebra el conegut popularment com a Aplec del Castell, encara que antigament, i fins abans de la instauració del franquisme, la festivitat se celebrava el dia 3 del mateix mes i era coneguda com Aplec de la Santa Creu. Així doncs, es tractaria d'un aplec d'origen religiós que consistia en la peregrinació des del poble fins a la fortalesa de Claramunt -fins inicis del segle XX seguint el recorregut del camí antic de ponent- i que girava entorn de la benedicció del terme i de les seves collites i on un dels protagonistes de la litúrgia era una imatge del Sant Crist (la Santa Creu) que hi havia hagut antigament al castell i que avui es troba en una casa de Marbella en qualitat de propietat d'uns aristòcrates descendents dels últims senyors del castell de Claramunt. Des del castell, el rector (o un prevere vingut d'un altre poble durant força temps, degut a la superstició de que si beneïa el mateix rector pobletà hi hauria pedregades) beneïa el terme des d'una mena d'altaret (el 'padró de beneir el terme', avui desaparegut) que hi havia instal·lat al pati de la part jussana del castell. Tot i que a l'actualitat es continua beneint el terme de manera testimonial des de l'exterior de la capella de Santa Margarida, amb el pas dels anys, l'aplec ha anat adquirint un to mes aviat festiu i força laic, tot i que es conservin elements religiosos originals com la celebració d'una missa entre els actes principals o la pròpia benedicció del terme. Antigament, segons testimoni de Miquel Brasó, era costum esmorzar i acudir a les parades dels clàssics tortells i aiguardent que s'instal·laven al clos del castell. Durant l'edició de 2019, el programa de l'aplec va incloure: esmorzar i arrossada popular, benedicció del terme i missa a la capella de Santa Margarida, enlairada de globus blancs a favor de la Pau, Ballada de sardanes, exposició, cercavila i animació medieval (al llarg de tot el matí), tir amb arc, i paella popular. Complementàriament, i per tercer any consecutiu, l'Agrupació Fotogràfica Castell de Claramunt va organitzar un concurs a Instagram sobre l'Aplec. | 08165-132 | Castell de Claramunt | Un dels actes centrals de l'aplec de la Santa Creu era la cerimònia de benedicció del terme (molt probablement d'origen medieval), de tal manera que el 1754 el papa Benet XIV concedí indulgència plenària en la benedicció del terme que es duia a terme des del pedró a mode d'altar que, fins el segle XIX, hi va haver emplaçat a la part alta del recinte jussà del pati del castell, segons senyalen diversos plànols antics de la fortalesa. Aquest pedró de beneir el terme resta avui desaparegut, i ja mossèn Pere Bosch afirma l'any 1937 que no en quedava rastre, encara que avui pervisqui la memòria que l'acte religiós entorn aquest element tant singular protegia de les pedregades. Avui en dia, la benedicció del terme la realitza el rector des de dalt de la terrassa del castell, davant la capella de Santa Margarida, un cop s'ha acabat la missa que se celebra a la mateixa capella. També és mossèn Pere Bosch qui explica com s'intentà canviar el 3 de maig pel dia 1 i el poc èxit que va tenir aquesta iniciativa, que no es feu efectiva fins acabada la guerra civil, quan l'any 1950 es passà la festa al primer diumenge de maig per, posteriorment, el 1958, quedar definitivament fixada la data de l'aplec el dia 1 amb independència del dia de la setmana en què caigués. En una casa particular de la Pobla es conserva una imatge barroca de Santa Margarida que es puja al castell només el dia de l'Aplec. Des de fa uns pocs anys, s'associa l'Aplec del Castell o de la Santa Creu a la denominada ‘Pujada al Castell per Ponent' (és a dir, per l'antic camí avui en desús que connectava La Pobla amb el castell), de la que el 2019 se n'ha celebrat la XIa edició. | 41.5550800,1.6699000 | 389079 | 4601233 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82253-foto-08165-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82253-foto-08165-132-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Aplec del 2019. Fotografia de Josep Palà Ibàñez.IMATGE 2: Programa de l'Aplec del 2019. | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82122 | Sitges del Xaró o del Tio Nelo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-del-xaro-o-del-tio-nelo | -SALES CARBONELL, Jordina (2000): 'Sitges del Xaró o del Tio Nelo', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=19&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12222 | IV-X | Desaparegudes bona part de les estructures documentades en origen. | A uns 40-100 metres de distància a l'oest de l'antic berenador del Tio Nelo, a la urbanització del Xaró, i ocupant una considerable extensió de terreny, es van localitzar un mínim de quatre conjunts dispersos de sitges i estructures diverses excavades al subsol de travertí, avui embrossades i totalment oblidades després del tancament del berenador ja ben entrats els anys 90 del segle XX. El primer nucli es trobava a uns 40 m a l'oest del berenador i estava format per una sitja de boca quadrangular i una mena de dipòsit de planta rectangular de 1'50 x 1'20 x 0'80 m. El segon nucli, situat uns 30 m al nord del primer nucli i a peu d'un caminet, en aparença el conformava només una sitja de boca circular i de molt bona factura. El tercer nucli, a uns 50 m del segon nucli, consistia en una sitja de boca quadrada i cos globular, i un dipòsit quadrangular excavat en un marge de travertí que es va interpretar com les restes d'un habitacle. Finalment, el quart nucli, ubicat prop d'unes coves era compost per una sitja amb encaix per a la tapa i varis fragments de murs fets amb pedra de travertí i morter; així mateix, en aquest indret s'hi van recollir diversos fragments de ceràmica grisa medieval, moment al que podria correspondre el jaciment que apareix també com a possiblement d'època ibèrica a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Tot i que com ja s'ha dit, el jaciment està en aparença desaparegut i sembla ser que parcialment destruït, es probable que es conservi pels voltants alguna altra sitja o estructura per localitzar, per la qual cosa l'indret continua tenint caràcter arqueològic. A més, el lloc no està lluny d'un jaciment similar conegut com Pla de les Sitges del Camaró, ja al terme municipal de la Torre de Claramunt. | 08165-1 | Carretera C-244 - El Xaró | Durant l'any 2000, amb motiu d'una actualització de la Carta Arqueològica de la comarca de l'Anoia es va actualitzar la informació d'aquest jaciment arqueològic descobert feia ja unes dècades (el jaciment ja constava a la Carta Arqueològica de Catalunya feta l'any 1984). Va ser l'arqueòleg comarcal Jordi Enrich qui en va facilitar la descripció de les sitges, atès que les havia pogut observar durant els anys 80'. L'any 1985, membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el visitaren i el documentaren fotogràficament. Amb posterioritat, no s'hi ha realitzat cap intervenció arqueològica. | 41.5482500,1.6814500 | 390031 | 4600460 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82122-foto-08165-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82122-foto-08165-1-2.jpg | Inexistent | Antic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 2: Detall del jaciment segons fotografia feta per Jordi Enrich l'any 1985. | 80|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82123 | Cova del Cucala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cucala | -ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): ''Atles'', edició facsímil parcial impresa i publicada l'any 1995, Capellades. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Cova del Cucala', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -RESTREPO SERRANO, Beatriz (1993): 'Un botón Durfort en un yacimiento del Anoia', Estrat, Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga, 6, p. 45-53. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7600 | El seu fàcil accés i el fet que estigui molt a prop d'una carretera fa que hagi estat molt freqüentada i espoliada. | En un entorn boscós i penjada en una de les cingleres de travertí formades per la riera de Carme s'obre una cova natural orientada al nord que, segons els plànols efectuats per l'il·lustre capelladí Amador Romaní l'any 1911 i publicats en el seu quadern de camp conegut com a 'Atles' (1905-1913), té una amplada boca de 3 m, una amplada màxima de 9 m i una profunditat de 7 m, així com una gatera de 0'70 m d'amplada i 8 m de profunditat. Tot i que el mateix Romaní ja va constatar que la cova havia estat espoliada, hi va efectuar una cala a l'interior de la gatera, d'on va recuperar varis materials arqueològics ceràmics tant prehistòrics com ibers, ossos humans i un còdol, tot catalogant l'estació arqueològica com una cova sepulcral pertanyent al Neolític Final. També es recuperaren materials a nivell de superfície durant l'exploració del lloc que feu la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (1972) i durant la posterior realització de la Carta Arqueològica de Catalunya (1984). Segons transcripció literal de la informació continguda a la fitxa corresponent de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, aquest materials són els que segueixen: -Material lític de fàcies aurinyaciana conformat per: un raspador frontal sobre làmina amb rector lateral doble; dos raspadors de morro carenats; un esclat amb cops latero-transversals; tres fragments més de sílex, esclats i un amorf; una punta o làmina amb dors de base truncada, denticulada o serrada. -Ceràmica: fragments del Neolític Antic Evolucionat post-cardial (4.200-3.800 aC), a base de vasos de grans dimensions i de formes globulars, fets amb pasta ben cuita i amb desgreixant de pedra calcària, de tonalitats clares, superfícies raspallades interiorment i exterior, on destaca el tipus de decoració plàstica a base de crestes sobre superfícies raspallades, de secció triangular i de poc relleu; sembla que en un dels fragments hi hagi restes de decoració plàstica a base del motiu o tècnica coneguda com 'moustache' i cal remarcar que on hi ha motius amb crestes la resta de la superfície està raspallada, tant interiorment com exterior; fragments de vores arrodonides lleugerament enfora o verticals, superfícies allisades interiorment i exterior, i algunes de brunyides; també un fragment amb un mugró; fragments de la gran vora exvasada d'una urna amb vora de perfil lleugerament convex per la cara externa i còncau per dintre, llavi bisellat amb una decoració digital impresa de tradició del Bronze Final III; abundants fragments de ceràmica gris medieval de pasta ben cuita, amb desgreixant de quars, pasta de color gris fosc i negrós, feta a torn, amb decoració incisa a base d'una línia rectilínia, de formes tancades, globulars o esferoïdals, vores sortides i llavi entre arrodonit i pla, coll arrodonit, base diferenciada i cos arrodonit o amb caire més o menys viu. Ossos: onze peces dentàries humanes i altres fragments d'ossos humans; dues petxines ('Pectunculus') amb una perforació de suspensió; un botó cònic de petxina amb una perforació en 'V', tipus Durfort, de l'Eneolític o del Bronze Antic. D'aquesta relació de materials es dedueix que la cova va ser molt freqüentada tant durant la Prehistòria com durant l'Edat Mitjana, amb cronologies de l'Aurinyacià, del Neolític Antic Evolucionat post-cardial, de l'Eneolític, del Bronze Antic-Mig, del Bronze Final III i, després d'un llarg buit , de l'Alta Edat Mitjana. La presencia d'ossos humans també assenyala el seu ús funerari col·lectiu, però la poca informació científica i la manera en com es recuperaren els materials, fa difícil relacionar els usos de la cova amb les cronologies esmentades. | 08165-2 | El Xaró | Aquesta cova, coneguda pels locals, ja va ser explorada i parcialment excavada en el seu dia per Amador Romaní i referenciada en el seu ‘''Atles''' (1905-1913), on es va fer constar que la cova es localitzava ‘a la terra del Vidrié de Capellades, a la Vinya d'En Cucala, partida de la Rovira o del Xaró, terme de la Pobla de Claramunt'. Després d'unes dècades d'oblit, la cova fou de nou explorada i confirmada com a lloc d'interès arqueològic per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1972, passant a formar part de la Carta Arqueològica de Catalunya l'any 1984. Ara bé, els responsables de la revisió efectuada el 1991 de la mencionada Carta afirmen que la planta de la cova no s'acaba d'ajustar a l'esquema dibuixat per Amador Romaní. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de reg. 4824). | 41.5481700,1.6723200 | 389269 | 4600463 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82123-foto-08165-2-1.jpg | Inexistent | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Aquest jaciment també es coneix com Cova del Xaró. IMATGE 1: Planta de la Cova del Cucala feta per Amador Romaní i Guerra al seu 'Atles' (1905-1913) i reproduïda a RESTREPO SERRANO, 1993: 47. | 77|78|79|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82124 | Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-6 | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Can Vila', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=4&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7592 | Parcialment destruït. | Emplaçat a sobre d'una zona de xaragalls, es tracta d'un jaciment sense estructures construïdes visibles, però caracteritzat per l'aflorament de varis materials arqueològics en superfície. Durant el descobriment del jaciment l'any 1970, motivat per l'aparició d'una sitja deguda a l'ampliació del camí, es recolliren els següents materials arqueològics: Una pedra granítica corresponent a un molí barquiforme, una escòria de ferro, sílex (tres esclats, una fulleta i una punta), dos fragments d'un fons de ceràmica Campaniana A (forma Lamboglia 21), un fragment de vora d'una pàtera de la forma Lamboglia 22, un fragment de vora plana amb nansa horitzontal d'una cassola, dues peces discoïdals retallades sobre fragments d'àmfores ibèriques de la costa catalana, mitja fusaiola bitroncocònica de ceràmica ibèrica gris-fosc monocroma amb decoració estampillada a base d'una cabra amb el cap girat enrere (estampillat núm. 25 de la classificació de Miquel Cura, i a la base motiu serpentiforme núm. 11 del mateix Cura), fragment de ceràmica ibèrica gris-monocroma estampillada a base d'una combinació de cercles concèntrics (motiu núm. 22 d'En Cura) col·locats a la punta del motiu núm. 27 a base de segells triangulars amb punts en relleu en el seu interior, varis fragments de ceràmica gris monocroma ibèrica amb decoració estampillada a base de dues bandes (la superior a base de parelles de 'SS' contraposades i la inferior amb un segell amb un cérvol), varis fragments i una nansa de vasos de parets primes de ceràmica gris catalana monocroma de formes bicòniques o caliciformes, un fragment de ceràmica ibèrica a torn amb restes de pintura de color vermellós, varis fragments de colls de gerres de ceràmica ibèrica feta a mà amb les superfícies interior i exterior allisades (un dels fragments apareix amb un cordó aplicat i decorat amb incisions i amb una nansa. Finalment destaquen: una urna de ceràmica feta a mà, de tradició precolonial, amb un lleuger perfil en 'S' i fons pla, que presenta un cordó aplicat i decorat amb incisions, i un vas de ceràmica feta a torn de perfil globular i coll estret amb vora enfora, damunt la qual s'hi assenta una nansa diametral que li dona forma de cistella. A partir d'aquests materials, el moment àlgid del jaciment ha estat datat entre els segles III-II aC i s'apunta com a possible la presència d'un hàbitat als voltants. Cal afegir-hi també alguns materials tardorromans recollits amb posterioritat i pendents de descripció i estudi. | 08165-3 | C-15, PK 44 | El jaciment fou descobert l'any 1970 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, quan a causa de l'ampliació del camí es seccionà una sitja. L'any 1984 l'estació fou inclosa a la Carta Arqueològica de Catalunya. Durant la revisió d'aquesta Carta Arqueològica l'any 1991, es va poder observar que un camí obert per comunicar dos camps de conreu havia afectat parcialment el sector sud-est del jaciment. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 4627, 4684, 4754, 4788, 4806, 4810, 5081, 5084, 5084.1, 9021, 9036, 9092 i 9223. | 41.5795900,1.6751900 | 389562 | 4603948 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82124-foto-08165-3-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Jaciment també conegut amb el nom de Camí de la Font del Llop. IMATGE 1: Fotografia del jaciment de l'any 1984, cedida per Jordi Enrich Hoja. | 79|80|81|84 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82125 | Al Peu dels Mollons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-peu-dels-mollons | -COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=20&consulta=MCUyKzYlNiswODE2NTMl&codi=12224 | Probablement està força arrasat. | Aquest jaciment arqueològic es va localitzar a partir de l'aflorament en superfície d'uns quants fragments de ceràmica d'aspecte prehistòric. El punt d'interès està situat en una terrassa (abans conreada) coberta per una densa capa de matolls i vegetació de sotabosc. La terrassa està envoltada de xaragalls i molt a prop hi passa un camí. Justament en el contacte entre l'antic camp conreat i el camí és on s'han localitzat els materials arqueològics superficials. Segons la persona que va efectuar la troballa, la dispersió del material indica que sota l'espessa capa d'herba es deuen trobar fragments de ceràmica similars. En total es varen recollir 22 fragments de ceràmica: 21 d'ells informes i de petites dimensions, i 1 decorat amb un cordó amb digitacions, molt rodat. En general es tracta de pastes grolleres, amb abundant desgreixant, fetes a mà i amb superfícies d'aspecte descuidat o allisades. Dos dels fragments se surten d'aquest grup general, ja que es tracta de dos fragments informes de ceràmica ibèrica feta a torn de cocció mixta o tipus 'sandwich'. Caldria emmarcar aquest jaciment dins l'Edat del Bronze, sense que es pugui precisar més la seva cronologia degut a la poca qualitat descriptiva del material recollit. A més, és probable que els dos fragments de ceràmica ibèrica siguin portats d'un altre punt. En el moment de la visita a l'indret l'any 2000 amb motiu de l'actualització de la Carta Arqueològica es va fer impossible la identificació de cap tipus d'estructura, per la qual cosa molt probablement el jaciment estigui arrasat. | 08165-4 | C-15, PK 44'3 | El jaciment fou descobert l'any 1992 amb motiu d'una prospecció arqueològica a la zona motivada per la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l'Eix Anoia-Garraf. L'any 2000 fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de registre 5002, 9224). | 41.5752000,1.6748000 | 389522 | 4603461 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82125-foto-08165-4-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 79|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 82126 | Roca Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-llarga | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): ‘Roca Llarga', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=8&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7596 | Cova totalment espoliada. | El jaciment es troba en una petita cova natural situada al nord de la Roca Llarga, a la base de la cinglera i en un lloc de difícil localització. La Roca Llarga és una peça monolítica de formació terciària (Eocè). Es tracta d'una cova utilitzada com a lloc d'enterrament durant la Prehistòria recent, amb unes mides màximes de: 3,46 m de llarg x 2'25 m d'ample x 2'30 m d'alt. Entre l'entrada i el sòl actual de la cova hi ha un desnivell d'uns 0'70. Atès que la cova va ser espoliada fa ja uns decennis, tan sols es conserven uns pocs materials arqueològics descontextualitzats recuperats superficialment. Pel que fa a la ceràmica, s'han recuperat un total de 41 fragments de vasos de formes esfèriques, hemisfèriques i en menys proporció de formes carenades, amb vores entrades, rectes i lleugerament enfora i de llavis plans, arrodonits i alguns d'ells molt prims, un amb incisions fines i paral·leles i en diagonal al llavi. No s'aprecià cap tipus d'exvasat ni bisellat, així com tampoc cap tipus de decoració acanalada. Les pastes presenten abundós i irregular desgreixant de quars i pissarra, però hi ha uns fragments de parets més primes amb un desgreixant de mida molt fina. Les superfícies són lleugerament allisades en els fragments més prims tant a l'interior com a l'exterior. Hi ha dos petits fragments ornats amb uns clotets i un tercer fragment corresponent a una vora lleugerament entrada i de llavi pla amb una llengüeta adossada i un petit mugró a la panxa. Pel que fa a elements lítics, s'han recuperat dues peces de sílex corresponents a un esclat i una punta de sageta amb aletes i peduncle tallada bifacialment amb retoc pla envaïdor. Els objectes d'ornament venen representats per 4 'dentaliums', 5 caragols de mar turriformes i perforats, i un total de 15 denes de collaret de petxina. Per últim, com és normal en una cova d'inhumació, e van recollir algunes restes antropològiques consistents en fragments de crani, de mandíbula, de fèmurs, moltes falanges i 1.143 peces dentàries, fet que dona una idea de la respectable quantitat d'individus que s'hauria enterrat en aquest lloc. En base a les característiques de tot aquest material, s'ha apuntat un cronologia genèrica del Bronze Antic (1800-1500 aC) per al jaciment arqueològic. | 08165-5 | Cinglera est dels Mollons | El jaciment en cova ja era conegut per membres de la Unió Excursionista de Catalunya, que el 1976 el varen buidar en la seva major part. Durant els anys posteriors, membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada van recuperar alguns materials a l'interior de la cova. El 1984 el jaciment fou inclòs a la Carta Arqueològica de Catalunya i finalment, durant la revisió d'aquesta Carta, duta a terme l'any 1991, es va poder comprovar que probablement encara es conserva algun sector amb sediments arqueològics no afectats per l'espoli de 1976 . Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de registre 4860). | 41.5716500,1.6881300 | 390627 | 4603050 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82126-foto-08165-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82126-foto-08165-5-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jodina Sales Carbonell | Jaciment també conegut amb el nom de 'Els Mollons'.IMATGE 1: Fotografia de la Roca Llarga feta l'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja.IMATGE 2: Fotografia de l'entrada de la cova feta de l'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82130 | Castell de Claramunt -falda- | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-claramunt-falda | -MALUQUER DE MOTES, Joan et alii (1982): Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya, Universitat de Barcelona, p. 110. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Castell de Claramunt (falda)', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=9&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7597 | El jaciment es localitza en una zona de forta erosió. | En un entorn de bosc i matolls, on antigament hi havia hagut feixes de conreu, a la cara exterior de la fortalesa del castell de Claramunt, s'hi han localitzat diversos materials ceràmics molt probablement rodats des de la part més alta del pujol on s'assenta la fortalesa. Es tracta d'un terreny costerut i pedregós, poc apte per a la instal·lació d'hàbitat humà. Durant la realització de la Carta arqueològica l'any 1984 es van recollir una sèrie de materials arqueològics d'època protohistòrica i, en menor mesura, medieval, consistent en: varis fragments de ceràmica ibèrica feta a torn d'ús comú pertanyents a grans gerres, tres fragments de ceràmica campaniana o de vernís negre, un fragment d0un fons cònic d'una àmfora ibèrica de la costa catalana de pasta bicolor, un fragment de ceràmica de pasta gris estampillada amb el motiu serpentiforme n. 11 de Miquel Cura, fragments amb perforacions 'ante coctem' corresponents a un plat escorredor o filtre, i alguns fragments de vores de ceràmica gris medieval. Cal insistir en l'altíssima probabilitat que aquests materials arqueològics, no associats a cap estructura construïda, provinguin de dalt del castell mateix, on ja s'hi van documentar nivells de cronologia ibera que correspondrien un assentament anterior al del castell. En resum, seguint els protocols establerts, a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya es va fer una fitxa individualitzada en el seu moment, però molt probablement aquests fragments ceràmics no són indicadors d'un nou jaciment arqueològic, sinó que es tracta de part del material moble del jaciment del castell de Claramunt. | 08165-9 | Muntanya del Castell/ Castell de Claramunt | El jaciment fou descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en una data indeterminada anterior a 1984, encara que ja apareix referenciat al ‘Catàleg provisional de poblats ibèrics del Principat de Catalunya' publicat l'any 1982. A l'arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya consta que el 1986 s'hi va realitzar una petita intervenció arqueològica, l'abast de la qual es desconeix. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia. | 41.5563500,1.6713000 | 389198 | 4601373 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82130-foto-08165-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82130-foto-08165-9-2.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia de la ubicació del jaciment prop de la cara exterior del recinte fortificat, feta l'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja.IMATGE 2: Fotografia general del jaciment, feta de l'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja. | 80|81|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82131 | Capella de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-andreu | -ALMAGRO BOSCH, Martín et alii (1945): Carta Arqueológica de España, ed. Centro Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona, p. 114. -BORRÀS I QUADRES, Antoni (1956): 'VII Reunión de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona', Informes y Memorias, 32, p. 167-169. -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 49-50. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Andreu', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 466. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 215-216 -ÁLVAREZ MÁRQUEZ, M. del Carmen (1990): La Baronia de la Conca d'Òdena, ed. Fundació Noguera, Barcelona, 220-221. -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 325. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): 'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 425. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=6&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7594 | XIII-XVII | El jaciment està totalment desprotegit i les tasques agrícoles l'han anat afectant al llarg dels anys. | Al cim del turó de Sant Andreu, el qual es localitza a l'extrem sud de la Pobla de Claramunt i a la part alta del barri de les Figueres, s'emplaçava des d'un moment indeterminat de l'edat mitjana anterior a l'any 1266 una capella sota el patronatge de sant Andreu avui totalment enrunada, i de la que només en resten els fonaments i algun tram de paret amb una certa alçada no superior als dos metres. Per la planta, es dedueix que es tractaria d'una típica capella romànica d'una sola nau amb absis semicircular orientat cap a l'est. Les seves mides aproximades serien de 12'5 m de llarg per uns 5 metres d'amplada, mentre que el diàmetre de l'absis rondaria els 2 m. Pel que fa a la seva necròpolis o sagrera, avui també aparentment perduda (encara que és molt probable que quedin forces restes al subsol) constava de tombes amb diverses orientacions, algunes fetes amb caixes de lloses, encara parcialment visibles com a mínim fins mitjan segle XX. Actualment, la part alta del turó està abancalada per al cultiu, fet que amb tota seguretat ha afectat bona part de la necròpolis i dels voltants del jaciment. | 08165-10 | Turó de sant Andreu | La primera referència documental conservada i coneguda entorn d'aquesta capella correspon a l'any 1266, mentre que l'any 1267 el vescomte Ramon Folc V de Cardona concedeix a Pere de Claramunt varis masos situats dins el terme de Claramunt, entre ells el mas anomenat de Sant Andreu, amb tota probabilitat relacionat i físicament molt pròxim a la capella, però avui desaparegut. La capella de Sant Andreu rebia les rendes de les terres dels voltants, que li permetien mantenir l'oli per la llàntia i el culte. Quan l'any 1463 l'església parroquial, ubicada al castell, fou parcialment enderrocada a causa de la guerra civil de Joan II, es va començar a enterrar al voltant de la capella de Sant Andreu, però aquesta situació provisional de sagrera de la parròquia durà poc temps, ja que a partir de 1485 es va reservar aquest lloc per enterrar-hi condemnats, forasters, viatgers que trobaven la mort al seu pas per la Pobla, empestats i pobres. Molt probablement aquest caràcter de marginalitat va propiciar que no fossin molts els recursos disponibles per al seu manteniment, i durant el segle XVIII l'estructura es trobava ja en molt mal estat. El 28 de setembre de 1710 s'hi va practicar l'últim enterrament, i el 1772 un decret de visita va prohibir la celebració de culte fins que la capella no fos restaurada, fet que sembla ser que ja no es produí i l'edifici quedà definitivament abandonat. Uns pocs anys més tard, el 1793, el seu retaule barroc dedicat a Sant Andreu es va traslladar a l'església parroquial de Santa Maria. Mai passà de ser una capella rural, potser vinculada a algun mas de l'entorn, tot i que en aquest i molts altres aspectes la documentació entorn aquesta capella és escassa. Durant 1925-26, les fotografies fetes pel rector de la Pobla de Claramunt, Pere Bosch Ferran, mostren l'estat d'arrasament de l'edifici religiós. Segons Miquel Brasó, en aquesta capella hi havia la costum de celebrar una missa cantada i Vespres el dia de Tots Sants i el dia 30 de novembre, dia de Sant Andreu; per a aquestes dues celebracions es pujava a la capella en processó des del poble. Alguns materials arqueològics provinents del lloc i recollits superficialment es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb el n. de registre 4854. | 41.5505900,1.6726700 | 389302 | 4600731 | 1266 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82131-foto-08165-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82131-foto-08165-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82131-foto-08165-10-3.jpg | Inexistent | Romànic|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Aquest jaciment arqueològic conformat per la capella i la seva necròpoli apareix denominat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic a com a 'Turó de Sant Andreu'. Atès que al mateix turó hi ha altres jaciments arqueològics (que es descriuen en altres fitxes), per tal d'evitar confusions en aquest Mapa s'ha optat per identificar i denominar el lloc més específicament com a 'Capella de Sant Andreu'.IMATGE 1: Vista aèria del cim del Turó de Sant Andreu, on s'emplaçava la capella homònima. Foto de Pere Bosch Ferran (1925-26) (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Poble de Claramunt).IMATGE 2: La capella de Sant Andreu enrunada; al fons, el castell de Claramunt. Foto de Pere Bosch Ferran (1925-26) (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt). | 92|96|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82132 | Coves de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-sant-andreu | <p>-ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): 'Atles', edició facsímil parcial impresa i publicada l'any 1995, Capellades, làmina 86/97. -ALMAGRO BOSCH, Martín et alii (1945): Carta Arqueológica de España, ed. Centro Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Coves de Sant Andreu', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=7&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7595</p> | Les coves s'estan ensorrant progressivament degut a les arrels dels arbres i als agents meteorològics. | <p>Es tracta d'un petit conjunt de coves excavades per la mà humana als estrats travertínics tous del turó de Sant Andreu, ubicades una al costat de l'altre (a vegades en uns 20-30 m de distància entre elles) per sota de les feixes de conreu de la part alta del turó i orientades cap al sud. Actualment estan rodejades de massa boscosa. Cada cove presenta una amplada variable i profunditats d'entre 3 i 4 m de mitjana, amb estructures excavades que imiten cobertes de volta i configuren diverses estances, denotant per tant una certa complexitat en l'execució i fins i tot una notable monumentalitat que sembla anar més enllà d'un simple refugi temporal. Per exemple, una de les coves té un gran vestíbul i una habitació a la que s'accedeix mitjançant una obertura rectangular i es documenta l'ús de pilars. Es documenten també fornícules, finestres interiors i bancs correguts. Pels entorns de les coves s'ha recollit superficialment sílex treballat amb diferents formes, amb mides que oscil·len entre els 2 x 2 cm i els 2 x 5 cm, de molt difícil adscripció crono-tipològica i que alguns autors relacionen amb peces i pedrenyals d'armes de foc dels segles moderns. No consta que s'hagin recollit fragments de ceràmica, que sens dubte haurien ajudat a establir horitzons cronològics. No es pot descartar una relació entre aquestes coves i la propera capella medieval de Sant Andreu, ubicada al cim del mateix turó on es localitzen les coves, encara que molt probablement aquestes cavitats s'han anat modificant per a usos diversos amb el pas dels segles, i degut a la seva posició estratègica és probable que fossin ocupades fins a temps relativament recents. Cal descartar una cronologia prehistòrica per aquest lloc de coves, i més aviat es poden considerar uns orígens medievals indeterminats en base a altres paral·lels coneguts, tot i que resulta obvi en aquest cas que s'han fet remodelacions posteriors i s'han reutilitzat fins a temps relativament recents.</p> | 08165-11 | Turó de Sant Andreu | <p>Aquest conjunt de coves ja eren conegudes i foren explorades a inicis de segle XX per Amador Romaní i Guerra, el qual el 1916 hi va realitzar un sondeig arqueològic, hi va recollir algun fragment de sílex treballat i deixà constància gràfica de la topografia d'aquestes coves al seu ‘'Atles'', encara que de manera summament esquemàtica. L'any 1945 ja apareixia succintament referenciat a la ‘Carta Arqueológica de España' i el 1965, membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada van explorar el lloc i hi van recollir també diversos fragments de sílex. Finalment, l'any 1984 el jaciment fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Segons ha explicat l'historiador local Josep Riba i Gabarró, ell fa molts anys que va visitar aquestes coves i hi va localitzar un molí de mà antic, avui dipositat junt amb altre material arqueològic provinent d'aquest jaciment que es custodia al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 4640, 4729, 4784 i 4971.</p> | 41.5504400,1.6735800 | 389378 | 4600713 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82132-foto-08165-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82132-foto-08165-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82132-foto-08165-11-3.jpg | Inexistent | Medieval|Pre-romànic|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 3: Representació esquemàtica del les Coves de Sant Andreu a l' 'Atles' d'Amador Romaní i Guerra (1905-1913). | 85|91|94|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82133 | Sitja del Turó de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-del-turo-de-sant-andreu | -FARRÉS BORRÀS, Ramon (1968): 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares: La Pobla de Claramunt', Ampurias, 30, p. 325. -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 325. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=14&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7602 | Les estructures que havien aflorat estan desaparegudes. | En el marge d'una vinya avui abandonada, situada al vessant sud del turó de Sant Andreu i a uns 30 metres de distància de les coves homònimes, durant els anys 60 del segle XX es localitzà una sitja subterrània excavada al travertí, a no molta profunditat respecte al nivell del sòl. La troballa fou deguda a una esllavissada del terreny, per la qual cosa quedà seccionada, encara que el perfil es va poder documentar sencer. L'estructura va ser netejada i el resultat fou la documentació d'una sitja de perfil allargat de 2'15 m d'alçada per 1'26 m d'amplada màxima, amb una boca circular de 0'65-0'70 m de diàmetre per sobre de la qual hi discorria el mur del bancal. Caiguda a l'interior de la sitja i fragmentada s'hi va localitzar la tapa de pedra, de forma circular i amb 0'72 m de diàmetre i un gruix de 5 cm.; presentava un orifici central de 9 cm. Aquestes sitges subterrànies se solen documentar per a època ibera i medieval, però atès el context molt probablement aquest exemplar calgui ubicar-lo dins l'Edat Mitjana. El punt exacte de la troballa és avui il·localitzable, però possiblement hi hagué més estructures i se'n pot conservar encara alguna al subsol. És molt probable la relació d'aquesta sitja amb les coves properes de Sant Andreu, ubicades a només 30 m de distància. | 08165-12 | Turó de Sant Andreu | A mitjan dels anys 60', l'historiador local Josep Riba Gabarró va donar avís d'aquesta troballa al Centre d'estudis d'Igualada. El membre de la Secció d'Arqueologia d'aquesta entitat comarcal, Ramon Farrés Borràs, hi efectuà una excavació d'urgència l'any 1967, immediatament després del seu descobriment per les causes accidentals abans descrites. L'any 1984 el jaciment fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, però ja llavors no va ser possible localitzar l'estructura, la qual possiblement estigui de nou colgada de terra o bé s'hagi fet malbé per elements ambientals com ara una altra esllavissada. La Tapa de la sitja localitzada durant les excavacions de 1967 es troba dipositada als magatzems del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5503500,1.6738100 | 389397 | 4600703 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Croquis de la sitja segons Ramon Farrés (1968). | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 82134 | Estructura Defensiva sobre el Camí Antic del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-defensiva-sobre-el-cami-antic-del-castell | <p>-RAMONEDA I COCH, Manel (2013): 'Per la closca del Cargol', La Veu de l'Anoia digital (10/05/2013). http://veuanoia.cat/per-la-closca-del-cargol-manel-ramoneda-hemeroteca/</p> | L'estructura està enrunada, però té molt potencial arqueològic. | <p>Sota el castell de Claramunt, en un petit esperó elevat de la partida del 'Cargol', tot controlant el camí antic de la fortalesa medieval, es localitzen les restes d'unes parets pertanyents a una construcció avui enrunada. Tot venint de la Pobla de Claramunt i abans d'arribar a les restes de la antiga masia de Can Valls, des de l'antic camí esmentat, si hom aixeca la vista cap al nord pot veure perfectament les restes d'aquesta estructura penjada al pendent. Un cop s'arriba al lloc, darrera el que seria aquesta torre (que per fotos antigues i per la mateixa estructura que resta, es percep com una torre quadrangular) hi ha una petita esplanada amb restes de de varies parets conservades a una alçada màxima d'un metre, fetes amb pedra parcialment tallada, de mòduls no gaire grans i lligada amb pasta de morter blanquinosa, per tant amb una tècnica constructiva molt similar o igual a la de la torre. Tot i que el lloc està totalment cobert per matolls i vegetació diversa, és possible veure encara una extensió d'estructures en planta força important, formada per varies habitacions aterrassades a dos nivells, a part de la ja mencionada petita torre de guaita quadrangular que és la estructura encara visible des dels peus de l'antic camí al castell de Claramunt.</p> | 08165-13 | Vall de les Garrigues | <p>El camí antic del Castell, també dit ‘camí de ponent', va ser fins inicis del segle XX el circuit tradicionalment emprat per anar de la Pobla fins el Castell de Claramunt. Atès que era el camí d'accés a la fortalesa, no resulta estrany que tingués punts forts de referència i control com ara can Valls (just al principal revolt del camí i on aquest canvia de direcció per ja enfilar-se cap al castell) o aquesta construcció descrita, la qual no només controla el camí des d'una posició preeminent i elevada, sinó que també té comunicació visual i física directa amb el castell, tancant així un cercle defensiu entorn del camí junt amb l'antiga masia fortificada de Can Valls. Finalment, la torre de guaita que amb tota probabilitat hi va haver a l'anomenat com Puig de la Guàrdia, avui ja al límit amb l'actual terme municipal de Vilanova del Camí, completaria el conjunt d'elements defensius en base al control visual i la comunicació entorn el castell de Claramunt i el seu antic camí.</p> | 41.5535000,1.6709500 | 389164 | 4601057 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82134-13.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82134-13-003.jpeg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-01-16 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Estructura als anys 1920-1925, i al fons el Castell de Claramunt (autor: Joan Boixaderas. Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt). | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82135 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-12 | -RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): 'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 425. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 24-25. -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M03. | XV | Com a jaciment arqueològic té un gran potencial, tot i que com a edificació està força enrunada. | A la partida de les Garrigues, als peus de l'antic camí que connectava el nucli de La Pobla de Claramunt amb el seu castell, i al capdamunt d'una petita elevació rodejada de camps de conreu que controla el gir principal d'aquest traçat que pujava al castell de Claramunt per la banda de ponent, s'aixecava des de l'Edat Mitjana una casa forta que més tard acomplí funcions de masia, tot i que les compaginà amb la seva funció estratègica i el seu caràcter de casa forta durant els conflictes bèl·lics dels segles moderns. Actualment, la casa apareix totalment enrunada, tot i que encara són ben visibles tota una sèrie de murs fets de carreu de pedra de mida mitjana, molts d'ells escairats, que delaten la importància i complexitat de l'estructura. Sens dubte, un dels elements més destacats és la presència encara visible de les restes d'una torre semi circular, amb tota probabilitat medieval, adossada a una de les façanes de la casa. La torre, de la que avui se'n conserven uns 2 metres d'alçada, mesuraria uns 3-4 m de diàmetre i disposa d'unes parets molt gruixudes que reforçarien el caràcter defensiu de la casa. | 08165-14 | Vall de les Garrigues | En el capbreu de 1481, la casa de can Valls apareix documentada per primer cop amb el nom de mas d'en Dach, que és el nom de la família que l'habita. En el capbreu de 1573 el mas apareix declarat per Bartomeu Planas i s'especifica que es troba a la partida de les Garrigues i al camí que mena al castell de Claramunt. El cognom Valls apareix en els declarants dels capbreus de 1629 i 1705, i és la denominació que mantindrà fins al seu abandonament. Durant la Guerra del Francès (1808-1814) el lloc fou escenari de conflicte amb les tropes franceses, molt probablement en un intent de l'exèrcit invasor de pujar al castell. Atesa la seva posició estratègica i per tractar-se de l'última casa abans d'iniciar la costa del castell per la banda de ponent, és molt possible -segons la hipòtesi de l'estudiós local Manel Ramoneda, que compartim plenament- que el lloc fos ja des de l'Edat Mitjana un important punt de recepció de mercaderies que, posteriorment, eren pujades a la fortalesa amb mules. | 41.5537200,1.6606700 | 388307 | 4601094 | 1481 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82135-foto-08165-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82135-foto-08165-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82135-foto-08165-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82136 | Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-darau | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Plans d'Arau', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=10&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7598 | VI-IIIaC | Se'n desconeixen detalls. | A la falda sud dels Mollons, en una zona aturonada voltada de bosc i d'algun camp de conreu de la partida coneguda com els Plans d'Arau, a prop del torrent homònim, es localitza un jaciment arqueològic sense estructures visibles a nivell de superfície però caracteritzat per una relativa abundància de fragments de ceràmica i restes d'altres materials arqueològics. Els principals materials arqueològics recollits, segons consta a la descripció continguda a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, són els següents -Varis fragments de ceràmica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica daurada, en forma d'urna de perfil en 'S', amb vores exvasades i llavis no bisellats. Decorades amb cordons aplicats, amb impressions i incisions. Es podrien denominar de tradició precolonial, pertanyents a un horitzó Ibèric Antic (segles VI-V aC). -Dos 'pondus' de teler, un de forma prismàtica l'altre tronco-piramidal però amb la singular característica que acaba amb forma arrodonida. La ceràmica té les mateixes particularitats que els fragments descrits anteriorment. -Tres fragments de ceràmica gris monocroma ibèrica amb decoració estampillada amb un motiu consemblant al número 27 d'en Miquel Cura, amb uns motius triangulars de punts en relleu en el seu interior (finals del segle IV a finals del III aC). -Algun fragment de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, pasta bicolor i de bona cuita, així com un disc perforat i retallat en aquest mateix tipus de ceràmica. -Cal destacar una llosa de pedra arenisca amb forat circular central, forma rectangular, amb els costats més curts quelcom arrodonits i amb un encaix; les seves mides són: 53 cm de llarg x 37 cm d'ample x 4 cm de gruix. -Completen l'inventari un martell de basalt i varis fragments de molins manuals de pedra. El jaciment es pot ubicar genèricament dins un ampli ventall cronològic del Ferro-Ibèric, corresponent als set últims segles abans de Crist i sense presència de cap tipus de material d'època romana. | 08165-15 | Plans d'Arau | L'erudit igualadí Antoni Borràs i Quadres esmentà la troballa en aquesta zona dels Plans d'Arau d'un forn durant les remocions de terreny dutes a terme en un moment indeterminat de la primera meitat del segle XX. Per contra, afirma també que hi havia trobat ceràmiques neolítiques, restes que no encaixen en el context de la resta de materials descrits, i que Jordi Enrich Hoja creu que es tracta d'una confusió de Borràs, el qual descriu ceràmiques amb cordons digitals que sí encaixarien en el context de l'ibèric. Després d'aquests precedents, el jaciment fou oficialment localitzat i catalogat per primer cop l'any 1965 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i el 1984 fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Finalment, l'any 1992 el jaciment arqueològic fou objecte de prospecció superficial amb motiu de la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l'Eix Anoia-Garraf. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 4621, 4747, 4762, 5019, 9155, 9193, 9216, 9222. | 41.5709400,1.6753300 | 389559 | 4602987 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82136-foto-08165-15-1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82137 | Turó 359 dels Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-359-dels-plans-darau | -SERRA GARCÍA, Josep (2004): Memòria de la prospecció superficial a la Ronda sud d'Igualada, carretera C-37. Novembre 2004, Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=18&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12004 | IX-VIII aC | Se'n desconeixen detalls | A la falda d'un turó on hi ha un camp d'ametllers abandonat es va localitzar superficialment una sèrie de fragments de ceràmica feta a la mà decorada amb cordons, que per la seva tipologia cal atribuir una cronologia oscil·lant entre el bronze final i el Ferro I, és a dir, cap al segle IX-VIII aC, que correspondria a un petit assentament de caràcter indeterminat. No es té constància de l'existència d'estructures a nivell superficial ni cap més informació que permeti completar el perfil del jaciment. | 08165-16 | Els Plans d'Arau | Aquest jaciment arqueològic va ser descobert l'any 1996 i prospectat l'any 2004 durant els seguiments realitzats amb motiu de la construcció de la Ronda Sud d'Igualada (carretera C-37). Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5753600,1.6733300 | 389400 | 4603480 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82137-foto-08165-16-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1999. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82138 | Turó 338 dels Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-338-dels-plans-darau | -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=21&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12271 | XIX-VIIaC | Es considera que està destruït, encara que és possible que romangui alguna resta al subsol. | D'aquest jaciment arqueològic, en el que es feren sondeigs arqueològics a inicis del segle XXI, només es se'n coneix la troballa de diversos fragments de vasos ceràmics fets a mà, que per la seva tipologia ubicarien l'assentament dins l'ampli període cronològic de l'Edat del Bronze, sense més especificacions. No es té constància de l'existència d'estructures a nivell superficial ni cap més informació que permeti conèixer millor el perfil del jaciment. | 08165-17 | Els Plans d'Arau | Aquest jaciment arqueològic va ser objecte d'uns sondeigs arqueològics a inicis del segle XXI que van posar de manifest que l'assentament estava gairebé desaparegut. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5758200,1.6695200 | 389083 | 4603536 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82138-foto-08165-17-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | La informació d'aquest jaciment disponible a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és realment escassa. IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1999. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82139 | Cova de l'Olivera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lolivera | -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=5&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7593 | La cova ha estat molt remenada al llarg de l'últim segle. | En un pendent molt emboscat de la cinglera travertínica sota la urbanització del Xaró i a uns 50 m a l'est de la font del Vinçó es localitza una cova natural que molt probablement fou emprada com a lloc d'enterrament durant la prehistòria recent i de la que se n'han detectat despreniments de les plaques del sostre. Es tracta d'una petita cavitat d'aproximadament 4 x 4 m, de la qual al llarg de l'últim segle se n'han extret alguns materials arqueològics, encara que la cova no hagi estat mai oficialment, i encara menys científicament, intervinguda. Entre aquests materials cal destacar: quatre ganivets sobre fulles de sílex de dimensions apreciables; una punta de fletxa de sílex amb aletes incipients i peduncle marcat amb bona tècnica del retoc bifacial, però amb zona reservada a la part central; un perforador i varis esclats de sílex; una petxina amb perforació; i varis fragments d'ossos humans com ara una mandíbula i fragments de crani. Per altra banda, entre la documentació inèdita d'Amador Romaní provinent d'aquesta cova i custodiada al Museu de Capellades hi ha uns dibuixos pertanyents a dos recipients diferents: a un gran vas de probable perfil en 'S', de parets gruixudes, fons pla, amb dos mugrons a la part baixa del recipient i situats en extrems oposats. I per altra banda el dibuix d' un fragment de vora pertanyent a un vas de parets molt obertes i llavi arrodonit, amb un mugró sota la vora. A partir d'aquesta sèrie de materials arqueològics, es pot apreciar un moment Calcolític i un altre del Bronze, sense que es pugui especificar una cronologia més concreta. | 08165-18 | El Xaró | Descoberta uns anys abans, Amador Romaní i Guerra visità la cova durant 1911 i 1926 i la va consignar al seu diari de camp que roman encara inèdit. L'any 1984 el jaciment fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, però ja llavors i en visites posteriors no ha estat possible assegurar amb rotunditat que aquesta cova sigui la mateixa que Amador Romaní va explorar a inicis del segle XX, ja que la planta que va dibuixar Romaní en el seu moment i la topografia real de la cova no acaben de coincidir, segons van assenyalar els autors de la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1991. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de Capellades amb el número de referència 307 i al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb el número 5046. | 41.5465600,1.6693700 | 389020 | 4600288 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82139-foto-08165-18-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Aquesta cova és coneguda també amb els noms de Balma de l'Aiguadé o Balma d'en Romanyà, en referència al cognom del seu descobridor.IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82140 | Turó Nord sobre la Font del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-nord-sobre-la-font-del-llop | -SERRA GARCÍA, Josep (2004): Memòria de la prospecció superficial a la Ronda sud d'Igualada, carretera C-37. Novembre 2004, Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=MCUyKzYlNiswODE2NTMl&codi=4761 | XIX-XIIaC | Se'n desconeixen detalls. | Es tracta d'un jaciment arqueològic ubicat en una plana elevada plena d'antigues feixes de conreu actualment cobertes de vegetació. Es va localitzar a partir de l'aflorament superficial d'abundant material ceràmic, entre el qual s'han recollit 81 fragments de ceràmica i 10 petits fragments de sílex. Tots els fragments ceràmics presenten un aspecte molt homogeni consistent en un color no uniforme, oscil·lant del vermell al marró i al gris, amb pasta amb desgreixant de pissarra molt abundant, amb alguns fragments de quars en general petits i minúscules partícules de mica. Les superfícies no presenten cap tipus d'acabat especial. La major part dels fragment són informes, amb el gruix de les parets variable, un d'ells decorat amb una línia recta lleugerament incisa; dos fragments corresponen sengles bases de recipients, ambdós amb el fons pla; un altre fragment correspon a una nansa d'orelleta; i un altre fragment pertany a una vora reentrant, acabada en aleta. A més d'aquest conjunt ceràmic prehistòric tan homogeni, s'ha recollit en aquest indret un fragment de ceràmica gris medieval, de tonalitat fosca, amb abundant desgreixant de quars, decorada amb una línia incisa, que indicarà una freqüentació esporàdica del lloc durant l'Edat Mitjana. Pel que fa al sílex, un d'ells és una petita làmina de color negre, de molt bona qualitat, mentre que els altres nou fragments són esclats de sílex blancs amb força concrecions calcàries i alguns amb restes de còrtex. Aquests materials arqueològics estarien assenyalant un jaciment amb una cronologia del Bronze Antic-Mig (1800-1.200 aC). Per altra banda, l'àmplia visibilitat i la posició estratègica de l'enclau, rodejat de pendents naturals defensius, el converteixen en un lloc apte per a assentar-se en moments de conflicte, tot i que fins al moment no s'han localitzat en aquest jaciment estructures construïdes visibles a nivell superficial. | 08165-19 | La Font del Llop | El jaciment arqueològic fou descobert durant el més de maig de 1989 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i fou prospectat l'any 2004 amb motiu de la prospecció superficial duta a terme durant la construcció de la Ronda Sud d'Igualada (carretera C-37). Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb el número de registre 9131. | 41.5760300,1.6796900 | 389931 | 4603547 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82140-foto-08165-19-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Altres noms: L'Empedrat.IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1991. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82141 | Pla de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-forques | -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=1&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=4762 | X-VIIaC | Jaciment arqueològic força arrasat. | En una zona boscosa on hi ha un petit xaragall, al costat d'un camí que passa per la vessant sud dels Mollons, s'han localitzat uns pocs materials arqueològics superficials, sense presència aparent d'estructures. Es tracta de dos fragments informes de ceràmica feta a mà amb desgreixant de pissarra molt abundant, cinc fragments informes més amb molt desgreixant de quars de mida mitjana, alguns fragments lítics -quars, així com una anella de bronze prima, de secció semicircular, molt ben conservada, de cronologia indeterminada. A partir d'aquests materials, molt poc descriptius i de caràcter residual, es proposa una cronologia genèrica del jaciment dins el Bronze Final. | 08165-20 | Les Forques | El topònim de ‘Les Forques' fa referència al lloc on eren plantats aquests instruments punitius propis de l'Edat Mitjana i Moderna, a l'indret de les cingleres del Grau, a la falda de la muntanya dels Mollons i al davant de l'antic camí reial. De totes maneres, la cronologia prehistòrica del jaciment no té cap relació amb aquest topònim, molt més recent. Aquest jaciment es va donar d'alta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya l'any 1993, sense que se'n coneguin ni les circumstàncies ni la història del seu descobriment. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5697900,1.6818000 | 390096 | 4602851 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82141-foto-08165-20-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1991. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82142 | Coveta de la Roca Caganera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-de-la-roca-caganera | http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=16&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=11700 | IV m-IX-X | Durant l'excavació es va detectar molta afectació per efecte de les bioturbacions. | A partir d'una intervenció arqueològica en aquest jaciment arqueològic emplaçat dins una petita cavitat natural, es varen documentar dues fases d'ocupació i ús. La primera, corresponent al Neolític Evolucionat (4.000 aC), es relacionaria amb un ús de la cova com a lloc d'enterrament, molt probablement d'un sol individu segons es dedueix del recompte de les restes òssies; sigui com sigui, les restes estaven molt disperses i fragmentades per l'acció dels animals Una segona fase de freqüentació de la cova, ja més recent es detecta a partir dels fragments de materials ceràmics recuperats pertanyents a l'Alta Edat Mitjana (segles IX-X) i algun fragment ceràmic més modern. | 08165-21 | Els Mollons | El jaciment d'aquesta cova fou descobert per Roger Esteve l'any 1996 i el mateix any, durant el més de març, s'hi va fer una petita intervenció arqueològica d'urgència. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5806900,1.6831800 | 390230 | 4604060 | 4.000 aC | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82142-foto-08165-21-1.jpg | Inexistent | Neolític|Medieval|Pre-romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, 1999. | 78|85|91 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82143 | Camí de la Font de la Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-de-la-rata | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Camí de la Font de la Rata', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=11&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7599 | IX-XIII | La sitja està buida. | Al costat del Camí que comunica el Xaró amb el nucli de la Rata, en un context boscós, es va localitzar una sitja, en aparença isolada, excavada al subsol travertínic i ja buidada d'antic. Als voltants d'aquest lloc es van localitzar fragments de ceràmica medieval, fet que podria indicar la cronologia genèrica de la sitja. Per paral·lels amb altres jaciments arqueològics on han aparegut aquest tipus d'estructures és molt possible que hi hagi alguna sitja més al subsol encara per localitzar, atès que és molt estrany que se'n faci una de sola. De fet, prop d'on hi ha aquesta sitja es van localitzar altres tipologies d'estructures excavades també al travertí, encara que s'atribueixen a accions humanes modernes. També prop de la sitja s'emplacen unes coves naturals aptes per a la vida humana, però sense indicis superficials d'haver estat ocupades. | 08165-22 | Camí de la Font de la Rata | Al diari de camp inèdit (‘'Atles'') de l'erudit de Capellades Amador Romaní s'assenyala en aquest lloc una estació arqueològica ibèrica, encara que no s'hi ha localitzat mai material d'aquesta cronologia. És per això, que els autors de la fitxa corresponent a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya creuen que Romaní va confondre la tipologia de la ceràmica (en realitat medieval) que apareix a la superfície del jaciment. L'any 1984 el jaciment fou inclòs a la Carta Arqueològica de Catalunya, sense que mai s'hi hagi realitzat cap més intervenció ni estudi. | 41.5464900,1.6841200 | 390250 | 4600261 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 82144 | Turó de la Sentinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-sentinella | -ROMANÍ GUERRA, Amador (1917): 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Agost 1917. -ROMANÍ GUERRA, Amador (1921): 'Paletnologia de la comarca de l'Alt Penedès', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Setembre 1921. -ALMAGRO BOSCH, Martín et alii (1945): Carta Arqueológica de España, ed. Centro Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Turó de la Sentinella', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=13&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7601 | jaciment il·localitzable. | En un turó situat prop de la confluència del riu Anoia i la riera de Carme, en un context de bosc, es localitza presumiblement un jaciment arqueològic descrit per Amador Romaní i Guerra a inicis del segle XX, però il·localitzable amb posterioritat. Segons Romaní, es tractaria d'un jaciment possiblement d'època romana (sic) i descriu la troballa d'un gran vas amb boca molt ampla en relació al diàmetre de la base de la peça, fet de pasta de color grisós -sense especificar si és fet a mà o a torn- i que ell atribueix a una cronologia ibèrica. El lloc localitzaria relativament a prop del jaciment conegut com 'Camí de la Font de la Rata'. La manca de materials arqueològics i de més dades dificulta una catalogació tant tipològica com cronològica d'aquest jaciment, a l'espera de ser retrobat. | 08165-23 | El Tio Nelo - El Xaró | Actualment, el topònim del ‘Turó de la Sentinella' està perdut, i cal associar-lo amb el turó que hi ha al costat de la torre del Tio Nelo. L'any 1945 el jaciment ja apareixia succintament referenciat a la ‘Carta Arqueológica de España' i l'any 1984 el jaciment fou incorporat a la Carta Arqueològica o Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 41.5507900,1.6812900 | 390022 | 4600742 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82144-foto-08165-23-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82145 | Ca l'Aloi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laloi | -SERRA GARCÍA, Josep (2004): Memòria de la prospecció superficial a la Ronda sud d'Igualada, carretera C-37. Novembre 2004, Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=17&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=12003 | XII aC | Uns 250 metres al nord del polígon industrial dels Plans d'Arau, en un antic turó tipus xaragall ara modificat per la mà humana (realització d'una zona plana) i convertit en tres petits turons, en el vessant oest del turó principal així com al cim dels altres dos turons restants, es localitzen superficialment nombrosos fragments de ceràmica feta a mà decorada amb cordons i digitacions, i amb vores de llavi bisellat. Aquests materials arqueològics, pendents d'un estudi aprofundit, permeten situar provisionalment el jaciment dins el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro, amb un ampli ventall cronològic del 1200-650 aC. S'observen també algunes alineacions de pedres superficials que els arqueòlegs de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya atribueixen a possibles estructures relacionades amb el jaciment. | 08165-24 | Els Plans d'Arau | Aquest jaciment arqueològic va ser descobert l'any 1992 i prospectat l'any 2004 durant els seguiments realitzats amb motiu de les obres per a la construcció de la Ronda Sud d'Igualada (carretera C-37). Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb els números de registre 9156 i 9157. | 41.5750400,1.6714400 | 389242 | 4603447 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82145-foto-08165-24-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També anomenat a la bibliografia científica 'Ca l'Eloi' i 'Cal Aloi'.IMATGE 1: Detall del jaciment segons fotografia feta per Josep Serra l'any 1999. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82147 | Cal Ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ti | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Cal Ti2, Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=3&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7591 | Les estructures descobertes en el seu moment romanen destruïdes. | Al límit del bosquet d'en Ferreres i molt a prop de la bòbila del Borrull s'ubica un punt arqueològic que sembla correspondre a un lloc d'enterrament prehistòric. La notícia fou donada per l'erudit d'Igualada Antoni Borràs i Quadres, qui havia estat informat de l'aparició d'unes restes durant l'extracció d'argiles per a una bòbila. Segons Borràs, els obrers que van fer l'extracció van destruir les restes que per la descripció correspondria a una inhumació en caixa de lloses corresponent al neolític, ja que en la crònica s'especifica que va aparèixer 'un triángulo de piedras en forma de ataúd' amb 'un esqueleto en posición violenta bastante completo', que es pot interpretar com la posició fetal pròpia d'aquests tipus d'enterraments de la Prehistòria recent. En aquells moments, a part d'alguns ossos i el crani de l'individu, fou possible recuperar només una destral de pedra polida amb una ranura a la part superior, pertanyent tipològicament al Neolític. Totes les visites científiques que s'han fet amb posterioritat a l'emplaçament on van sortir aquestes restes no han permès identificar cap més indici superficial del jaciment, tot i que és molt probable que romanguin restes d'altres tombes al subsol. | 08165-26 | Partida de Cal Ti | El jaciment fou descobert a mitjan segle XX durant l'extracció d'argila en una bòbila propera per a fer ceràmica. Casos similars de sepulcres de fossa neolítics descoberts al costat de bòbiles són freqüents a Catalunya, i a la comarca de l'Anoia, per exemple, s'ha donat un cas similar a la bòbila del Bruc, on van aparèixer varis enterraments com el de la Pobla. El 1984 Cal Ti fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Finalment, l'any 1992 el jaciment arqueològic fou objecte d'una prospecció superficial amb motiu de la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l'Eix Anoia-Garraf, sense resultats positius. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb el número de registre 5135. Una destral de pedra basàltica polida es troba també en un domicili particular d'Igualada. | 41.5505000,1.6921000 | 390923 | 4600697 | 3.000 aC | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82147-foto-08165-26-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82152 | Molí de la Boixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-boixera | <p>-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 60. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018b): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de la Boixera, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=33&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5915</p> | XVIII | No se li fa cap tipus de manteniment i té part de la teulada ensorrada. | <p>Aquest molí es troba ubicat aigües amunt de la Pobla de Claramunt, al marge esquerre del riu Anoia i ja força separat del nucli urbà de la Pobla. Quan estava en ús, rebia aigua per un rec amb resclosa que es trobava prop del molí de Rigat, ja al terme municipal de Vilanova del Camí. El cos principal és un gran edifici de planta quadrangular amb un eix lleugerament més llarg que l'altre i amb coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. Té planta baixa i dos pisos. Predomina la construcció en tàpia als pisos superiors, i la resta és feta amb files de maçoneria de pedres de diferents mides, amb cantoneres de turo molt ben escairades. Té un porxo afegit a l'accés de la façana principal i algunes estructures auxiliars a mede de coberts. Actualment, el lloc està molt embrossat i no és possible distingir-hi la bassa. El molí de la Boixera fou construït a inicis del segle XVIII i es documenta per primer cop el 5 de febrer de 1753, quan, Segimon Borrull, paraire d'Igualada, l'arrendà a Llorenç Guarro. El 1779 els germans Pere i Francesc Guarro i Fontanelles, explotaven el molí d'en Borrull, nom que rebia llavors el molí de la Boixera. També fou arrendat als Romaní fins a inicis del segle XIX, quan la propietat va passar a la família Figueras. Fins a finals del segle XIX va fabricar paper d'estrassa i paper blanc, i va cessar la seva activitat paperera a inicis del segle XX. De 1926 a 1950 va ser molí fariner, i per últim hi va funcionar una serradora de fusta fins 1976. Avui resta abandonat.</p> | 08165-31 | Carretera C-244 d' Igualada a La Pobla de Claramunt, pk. 3.300 | <p>Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes.</p> | 41.5628200,1.6707800 | 389166 | 4602092 | 1753 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82152-foto-08165-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82152-foto-08165-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82152-foto-08165-31-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-01-15 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 82156 | Molí de Cal Guarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-guarro | <p>- ARGELICH IGLESIAS, Ton (2024). Capella-des. Llibre de les capelles de Capellades i voltants. Capellades, pp.147-8.</p> <p>-ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona.</p> <p>-GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> <p>-RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Oratoris en molins paperers', Butlletí Municipal de La Pobla de Claramunt, nº69, novembre 2012-gener 2013, p. 18.</p> <p>-SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | XVIII | <p>Es tracta d'un molí paperer construït a mitjan segle XVIII al marge dret del riu Anoia, no molt lluny del nucli de la Rata. Disposa de la típica planta rectangular, amb planta baixa i porta adovellada, primer pis i coberta a doble vessant, a la que se li han anat afegint construccions annexes amb el pas del temps, tot i que el perfil de l'antic molí roman inconfusible. Segons un inventari de l'any 1794, el molí tenia un oratori amb un altar i imatges de sant Francesc de Paula, Sant Andreu, una Immaculada, i una pintura mural de la Mare de Déu de les Aigües, tot plegat avui perdut. El 1745 es va concedir a Francesc Guarro la facultat de construir un molí paperer en aquest lloc; els Guarro eren una família que ja produïa paper des del 1698 al molí de Dalt de cal Coca. El 1773 els germans Pere i Francesc Guarro i Fontanelles, van obtenir una Reial Cèdula que els atorgava privilegis fiscals per comprar matèries primeres i vendre els seus productes, en un context on aquests germans controlaven varis molins i produïen paper i altres productes a diferents municipis dels voltants. Els molins de la Pobla que explotaven eren: els dels Coca, el d'en Guarro, el molí de la Guimerota, i el molí d'en Borrull.</p> | 08165-35 | Polígon Industrial de La Rata | <p>Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes.</p> | 41.5475900,1.6881800 | 390591 | 4600378 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82156-foto-08165-35-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També apareix amb el nom de ‘Molí de Cal Font' en algunes referències, encara que cal no confondre'l amb el molí del mateix nom que s'hauria enderrocat el 2001 (RIBA GABARRÓ, 2003b). Més recentment, també se'l ha denominat ‘cal Creixell'. L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. IMATGE 1: Foto del molí l'any 2003 (Esteve-Ribas, 2008: 63). | 98|119 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82165 | Masia de Cal Ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-cal-ti | -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M06. | XVIII | Es troba en estat semi-ruinós. | Aquesta masia s'emplaça en una esplanada de camps de conreu i bosc ubicada entre el polígon industrial de la Rata i La Bòbila. El cos central d'aquesta casa es quadrangular i les parets de càrrega són a base d'encofrat de tàpia arrebossada amb morter blanc -avui força perdut- i amb les cantoneres fetes amb blocs de pedra de travertí ben escairats. Atès que s'adapta a un petit pendent, a la part septentrional té planta baixa i pis, i a la meridional un pis més. Disposa de teulada a dues aigües, però amb un costat notablement més llarg que l'altre, fet que confereix a l'edifici una particular dissimetria que en part queda amagada per la construcció de coberts i annexos a les façanes, els quals configuren un pati tancat a la part sud de la casa, on hi ha la façana principal. Una de les parets interiors de la casa té pintures al fresc setcentistes amb escenes de sant Procopi i de la Mare de Déu del Roser. | 08165-44 | Masia de Cal Ti | Les pintures del segle XVIII de l'interior de la casa indiquen l'antiguitat mínima de l'edifici i de retruc, de la casa, de la que se'n desconeixen referències històriques publicades. La seva tipologia arquitectònica s'avé amb una construcció dins d'aquest segle. | 41.5492900,1.6894300 | 390698 | 4600566 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82165-foto-08165-44-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82170 | Cal Fuster de les Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-de-les-figueres | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 60. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004): 'El Celler de l'Art, un fogar de cultura catalana', Butlletí Municipal, febrer-març 2004, p. 14. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=8&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5897 | XVIII | Avui plenament integrada al nucli urbà de la Pobla de Claramunt i dins el barri de les Figueres s'ubica aquesta antiga masia vinatera del segle XVIII. És un edifici de planta quadrangular i coberta a dues aigües, format per planta baixa, dos pisos i golfes, amb obertures quadrangulars. Té la portalada d'accés descentrada respecte a l'eix de la façana i presenta un arc rebaixat adovellat i els muntants a base de blocs de turo escairats. La façana presenta uns esgrafiats geomètrics que inclouen un rellotge de sol entre les seves representacions, avui molt deteriorades. A l'interior s'hi conserven sistemes d'arcades i en una de les estances de la casa encara s'hi pot veure una trapa que, amagada sota un llit, donava accés a un petit amagatall que fou emprat durant la Guerra Civil Espanyola. A l'interior de la casa s'hi conserven també pintures setcentistes de sant Procopi. | 08165-49 | Carrer de l'Art, 6 | Els seus orígens cal cercar-los en una masia vinatera ben documentada al segle XVIII i amb antecedents ja al segle XIV, entorn de la qual va anar creixent-hi un barri de la Pobla. L'any 1964 aquesta antiga masia va passar a ser la seu del ‘Celler de l'Art', una iniciativa de Jaume Gavarró Castelltort per dur a terme exposicions temporals i altres activitats culturals que va durar poc més de 4 anys (50 mesos) però que va deixar el nou nom imprès a la casa. Actualment és de propietat municipal però no està dedicada a cap activitat específica i la casa roman tancada. | 41.5508800,1.6765000 | 389622 | 4600759 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82170-foto-08165-49-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També anomenada ‘Cal Marí' i, més recentment , 'Celler de l'Art'. | 98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82174 | El Corral de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-de-la-farga | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 31, 43. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=23&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5918 | XVIII-XX | Sense ús des de fa molts anys, el que n'accelera el deteriorament.. | El Corral de la Farga és un edifici d'origen rural fet amb pedra sense tallar de diferents mides, i amb les cantoneres i els marcs de les obertures fetes a base de grans blocs de travertí local ben escairats. El cos principal és un rectangle allargat amb planta baixa i primer pis, amb coberta a dues aigües, al qual se li ha afegit un altre cos allargat de planta baixa i altres annexos menors. A la planta baixa, suportant les estructures superiors, apareixen alineades quatre arcades de mig punt adovellades, a l'espai on hi havia hagut la cuina i el menjador del restaurant que hi havia obert en aquest lloc fins fa uns pocs anys. La finca està encerclada per un mur d'obra. | 08165-53 | Avinguda del Corral de la Farga s/n | Segons notícia oral de l'historiador local Josep Riba Gabarró, el nom d'aquesta casa d'origen rural, avui integrada en una urbanització residencial, li ve del propietari d'una farga ubicada al costat de Cal Tort, ja dins el terme municipal de la Torre de Claramunt, el qual va fer construir aquesta casa del Xaró coneguda com Corral de la Farga; per tant la toponímia no s'hauria de prendre literalment en aquest cas, atès que no hi hauria cap farga en aquest lloc. Segons bibliografia publicada del mateix historiador, aquest edifici s'esmenta ja en un protocol notarial de l'any 1731. I també segons Riba, s'esmenta una farga d'aram ensorrada situada al Pla de la Torre -per tant a la zona on s'ubica aquest element patrimonial- al cadastre de 1773. Durant els últims anys, abans de tancar la seva activitat de restauració, va ser un punt important de referència per a la celebració d'esdeveniments socials de la població de la comarca. Actualment, i des de finals de 2011, és de propietat municipal de la mà d'una una cessió en compliment del projecte de reparcel·lació de la zona, i està projectat poder habilitar la casa com a equipament pels veïns del barri del Xaró. | 41.5460300,1.6738100 | 389390 | 4600224 | 1731 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82174-foto-08165-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82174-foto-08165-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82174-foto-08165-53-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82175 | Torre de Cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-font | <p>- Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA HACIENDA, Legajos 3655. Registro fiscal. Zonas vàries 1930).</p> <p>- Arxiu Comarcal de l’Anoia, Testament de Joan Betlla Tomàs 28/06/1923. Fons patrimonial Ignacio Font S.A. (ACAN10-19-T1-234).</p> | XX | Des de inicis de 2023 s'ha tapiat l'accés a la casa i els jardins. | <p>Molt a prop del barri de la Rata i no molt lluny del molí paperer de cal Guarro (també conegut com molí de cal Font) s'alçava aïllada en origen (avui està rodejada pel polígon industrial) una casa construïda a inicis del segle XX, amb tocs noucentistes, modernistes i també orientalitzants, formada per un bloc quadrangular de planta baixa, pis i golfes, amb façanes als quatre vents i obertures caracteritzades per ser molt estretes i allargades. L'estructura és construïda a base de filades de maó arrebossat. Les cobertes de la casa presenten una inclinació notable i a varies aigües, constituint així una teulada d'inspiració oriental molt similar a la que es pot veure a les pagodes.</p> <p>Actualment està molt reformada. Un gran medalló de guix en baix relleu decorat amb garlandes, situat enmig de les finestres del primer pis, porta inscrita la data 1921 i el cognom 'Vilà', així com un escut nobiliari pintat modern.</p> | 08165-54 | Polígon Industrial de la Rata | <p>Es va construir entre els anys 1921 i 1923, a iniciativa del propietari i promotor Joan Betlla Tomàs, important fabricant de carruatges de luxe i veí de Barcelona que ja tenia una altra residència a Martorell (l’anomenada Torre Betlla).<br /> El Sr. Betlla Tomàs va comprar el terreny a Bartolomé Costas Adam el desembre de 1920. Joan Betlla va gaudir molt poc d’aquest nou habitatge, ja que va morir el 2 d’abril de 1924 i va ser enterrat al cementeri de Montjuïc en un hipogeu dissenyat pel renombrat arquitecte Enric Sagnier.</p> <p>El senyor Betlla havia fet testament el juny 1923, deixant a favor de la senyora Ana Guasch i Figueras la plena propietat de la “<em>casa-torre situada en el termino de La Pobla de Claramunt entre los molinos llamados de cal Font y de cal Guarro<br /> y cerca del caserio denominado de la Rata</em>”.</p> <p>Josep Ros i Ros (1885 – 1951), nascut i resident a Martorell, i arquitecte municipal en aquest i altres municipis del Baix Llobregat, essent conegut com l’arquitecte del Baix Llobregat. També va ser autor de nombroses obres, tant a la mateixa comarca com en municipis de les comarques properes, com l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Vallès Occidental. Era fill del<br /> mestre d’obres martorellenc Pere Ros i Tort i nét del paleta Salvador Ros.</p> | 41.5481700,1.6859500 | 390406 | 4600446 | 1921-23 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82175-foto-08165-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82175-foto-08165-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82175-20240422114333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82175-20240422120343.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Josep Ros i Ros (arquitecte) | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix referenciada com a 'Torra de Cal Font', però la paraula 'Torra' -acabada amb 'a'- no està acceptada a la normativa de la llengua catalana. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||
| 82181 | El Tio Nelo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tio-nelo | -RIBA GABARRÓ, Josep (2015): 'Els aplecs sardanistes al Xaró', Butlletí Municipal, abril-juliol 2015, p. 22. -http://infoanoia.cat/berenador-tio-nelo-pobla-claramunt/ -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=29&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5920 | XX | Abandonat i sense manteniment. | Quan s'arriba al nucli o urbanització del Xaró tot venint de la Pobla de Claramunt o de Carme, les primeres edificacions i una gran esplanada es troben al costat del tancat revolt de la carretera que dona accés al nucli poblat: es tracta de l'antic complex d'esbarjo avui abandonat conegut popularment amb el nom del 'Tio Nelo', que estava en els terrenys d'una casa d'estiueig o segona residència (torre) del mateix nom formada per de diversos cossos, de planta baixa i dos pisos i avui encara dempeus; construïda entre els anys 1940-45 pel mestre d'obres Antoni Gibert (artífex també de la Torre de cal Font, al barril de la Rata) segons el model de la típica torre de principis del segle XX (ara ja amb el regust propi de l'arquitectura de postguerra), amb coberta a quatre aigües, estructurada segons tres nivells de superposicions, amb balconades i finestrals d'arc, i envoltada per un mur fet de blocs de pedra local escairada amb unes grans arcuacions de totxo força profundes. A uns metres de la casa, al seu costat sud s'hi aixeca l'emblemàtica 'Torre de l'Aigua', una torre de secció semi-circular allargada amb planta baixa i quatre pisos, sobre la qual continuava un cos de base més petita i de secció quadrada amb tres pisos més. Entre la torre d'estiueig i la torre de les aigües hi ha la gran esplanada on durant molts decennis s'hi van celebrar trobades, esdeveniments i moments d'esbarjo familiar per part de gent vinguda dels voltants i d'arreu de la comarca. El lloc està íntimament relacionat amb la font del Xaró, una surgència d'aigua molt concorreguda per gent de tota la comarca a inicis del segle XX, molt abans que es construís la torre del Tio Nelo. | 08165-60 | Carretera del Xaró, s/n | La finca i la casa porten el renom (‘tio Nelo') de l'antic propietari de la finca Josep Aguilera i Soteras (1892-1988), un poblatà molt conegut per ser el precursor dels aliments envasats en sobres que quan va construir la casa del Tio Nelo ho va fer tot obrint la finca al gaudi del poble. Els entorns ja eren molt freqüentats durant la primera meitat del segle XX gràcies a la veïna font del Xaró, lloc d'esbarjo molt apreciat a tota la comarca per passar-hi el diumenge, i per tant ja hi havia una tradició d'esbarjo al lloc que Aguilera va voler potenciar més encara. Però el lloc del Tio Nelo es va fer realment popular i bulliciós durant els 70', quan el lloc es va convertir en allò que en aquells temps es denominava ‘merendero', és a dir, un lloc a la natura per anar a esbargir-se però on es pogués arribar amb el cotxe fins al peu mateix de l'emplaçament on es passava el matí o la tarda. En definitiva, l'esclat de la popularitat del lloc va anar de la mà de la generalització o popularització del vehicle privat entre les emergents classes mitjanes; de fet, una activitat més (potser la principal durant com a mínim un parell de decennis) que es podia fer al Tio Nelo era rentar el cotxe a consciència, tant per dins com per fora, escomesa que duien a terme els mateixos propietaris (majoritàriament els homes, en tot cas auxiliats per la resta de la família en tasques puntuals). Tot i que el lloc estava enfocat a l'esbarjo familiar, en aquesta finca s'hi van celebrar també aplecs de sardanes, trobades de grups, partits de futbol, etc. Les activitats públiques al lloc es van abandonar ja ben entrats els anys 90'. A temporades va tenir servei de bar i/o restauració, i segons algunes notícies orals al Tio Nelo s'hi podien comprar barres de gel per a les neveres antigues. En els últims anys només ha romàs obert a temporades un local de restauració a la petita part del complex que dona a la carretera. | 41.5481400,1.6800900 | 389917 | 4600450 | 1940-45 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Antoni Gibert | Altres noms: Torre del Xaró.Foto 1: Postal colorejada de l'edifici un poc temps després de la seva construcció. | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82182 | Antiga Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-la-vila-0 | -LACUESTA, Raquel, VILAMALA, Imma (1991 o posterior): Antiga Casa de la Vila. La Pobla de Claramunt, Diputació de Barcelona. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993) La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 401. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=3&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=25264 | XVI-XX | L'antiga Casa de la Vila o Ajuntament Vell és actualment un edifici porxat de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües, que conserva quatre arcades -tres de frontals i una de lateral-. La seva planta és quadrangular, amb una lleugera tendència allargada. Al primer pis hi ha finestres, i al segon balconeres amb ampit de barana de ferro. Té façana principal a la plaça homònima i façana lateral al carrer Major. Té una segona façana lateral però només de manera molt parcial, atès que per la banda oest en la seva major part té paret mitjanera amb la finca n. 3 de la mateixa plaça; precisament, en el discret angle que dibuixa aquest lateral amb la façana principal hi té ubicada una de les antigues teieres de la vila. La major part de les façanes principal i lateral es presenten arrebossades amb una argamassa de coloració rosada-salmó; mentre que la superfície a nivell de la base, així com els pilars de les porxades, mostren l'obra a base de carreus de pedra de turo, ben tallats, de mida gran i mitjana. A la façana que dona al carrer Major s'observa un molt lleuger atalussament a la base de l'edifici, clar indicatiu dels seus orígens baixmedievals-moderns, estimats dins el segle XVI. Des del porxo s'accedeix a l'interior de l'edifici mitjançant dues portes: una dona a la planta baixa, i l'altra a l'escala que porta als pisos superiors. Els sostres del porxo i de la planta baixa són els originals de l'edifici, consistents en embigats de fusta i revoltons; per contra, els sostres dels pisos superiors són recents, tal i com delata l'embigat de formigó. | 08165-61 | Plaça de la Vila, s/n | Segons el Capbreu de 1629, al davant de l'hostal regentat per Nicolau Coca (1528-1605) i pel seu fill Francesc (1567-1620) s'hi havia construït la Casa del Comú -molt probablement cap a finals del segle XVI-. El Capbreu també especifica que la casa es destinava a hospital de pobres i malalts. Entre la Casa del Comú i l'hostal es configurà la plaça Major (avui plaça de la Vila), on es comença a celebrar el mercat. Curiosament, als qüestionaris de Francisco de Zamora de l'any 1790 es fa constar que ‘esta villa no tiene casa de ayuntamiento, y no se puede construir por falta de haveres'. El 1817 la Pobla es va quedar sense forn i l'Ajuntament va decidir construir-ne un a la Casa del Comú, amb allotjament inclòs per al nou flequer. Per aquestes dates, consta que un edifici del costat de la Casa del Comú, propietat dels Cardona-Medinacelli, feia funcions de presó. El 1917, essent encara Ajuntament, es feren importants reformes a l'edifici, fins que finalment l'any 1928 el consistori es traslladà a les dependències actuals. L'any 1989, l'Antiga Casa de la Vila fou de nou intervinguda, aquest cop a càrrec de la Diputació de Barcelona i de l'Ajuntament. Al llarg del segle XX l'edifici ha acomplert diverses funcions (consultori mèdic, escola, seu d'entitats culturals, casal d'avis, arxiu fotogràfic i biblioteca municipal), encara que actualment i des de fa uns anys roman sense ús. | 41.5543000,1.6748300 | 389489 | 4601140 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82182-foto-08165-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82182-foto-08165-61-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També anomenada Antiga Casa del Comú o Ajuntament Vell. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82184 | Casino Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-recreatiu | -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 81. -CORNET COLOMER, Florenci (2000): Història del Quadre Escènic (1922-1949), ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt, p. 17-34. -SURROCA LLUCIÀ, Isidre (2015): 'El Casino de la Pobla de Claramunt i la lluita pel poder municipal els primers anys del franquisme', Revista d'Igualada, 51, p. 19-31. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=19&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5943 | XX | No té us ni manteniment des de fa molt temps. | A l'entrada nord de la Pobla de Claramunt, al barri de Sant Procopi, es localitza l'antic edifici del Casino Recreatiu. Tot i el mal estat que presenta actualment, totalment recobert amb una malla per tal d'evitar accidents per despreniments, es tracta d'un edifici que conserva encara l'essència de la seva fesomia original del moment en que fou construït l'any 1928, encara que amb mutilacions i reformes posteriors. Essencialment és una edificació de planta rectangular allargada, amb planta baixa i sostre alt, amb grans finestrals d'arc rebaixat, tot i que té annexat un cos lateral a l'extrem septentrional amb un primer pis i balcons amb balustrades de secció quadrangular. L'estructura o cos principal havia tingut una entrada monumental que actualment està perduda, i a les façanes laterals encara es conserva també certa monumentalitat, tot i que moltes de les obertures originals de l'edifici han estat profundament alterades al llarg dels anys i es troben força desfigurades, algunes fins i tot tapiades. L'edifici és de regust neoclàssic, amb pilastres fetes d'obra adossades a la façana principal, tant de secció arrodonida (dues) com de secció quadrada (vuit), d'ordre dòric, amb estries al fust, actualment molt desgastades. | 08165-63 | Carrer Sant Procopi, 10-12 | L'edifici, construït a inicis del segle XX, fou la seu social del bàndol republicà durant els anys anteriors a la Guerra Civil Espanyola. L'any 1928, els membres del primerenc Centre Republicà van abandonar el seu antic edifici social per construir-ne un de nou anomenat Casino Recreatiu. En aquells moments, la meitat de l'edifici fou dedicat a cafè-bar i l'altra meitat a sala de ball i de teatre, on hi va actuar el cèlebre grup de teatre local Quadre Escènic. Durant la Guerra Civil fou incautat i destinat a escoles. Un cop acabada la Guerra, va passar a dir-se Centro Nacional. El 1944 va passar a mans particulars i s'hi va instal·lar una fàbrica de gènere de punt. Tot i així, el 1952 encara va acollir l'última celebració del tradicional ball del Most i el 1953 els balls de la Festa Major. | 41.5569000,1.6734400 | 389377 | 4601431 | 1928 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82184-foto-08165-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82184-foto-08165-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82184-foto-08165-63-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82186 | Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coca-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 61. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=7&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=25265 | XV-XVI | L'edifici està desocupat i li manca manteniment. | Es tracta d'una singular casal urbà entre mitgeres amb façana a dos carrers, essencialment d'estil popular però que conserva com a elements destacats tres finestrals renaixentistes oberts a la façana principal, sobre el portal d'arc rebaixat adovellat amb blocs de pedra de turo. La finca és rectangular i té soterrani, planta baixa i pis, amb altres diverses obertures distribuïdes irregularment per les seves dues façanes. La coberta és a dues aigües amb ràfec sobre bigues de fusta. L'estructura és a base de parets de càrrega i arcs, tant de mig punt com apuntats, que assenyalen una antiguitat de la casa major que la que presenten els finestrals. Els finestrals i tota la façana principal donen al carrer Major, que com el seu nom indica fou la via pública principal de la vila en temps pretèrits, fet que dona sentit a la presència d'aquesta decoració tant ostentosa. Aquestes obertures presenten les llindes i els brancals motllurats, amb decoració en relleu a base de garlandes i caps d'àngels. La finestra central és coronada per un frontó triangular que té figures al timpà, mentre que les finestres laterals estan rematades amb les típiques petxines renaixentistes. | 08165-65 | Carrer Major, 24-26 / Anselm Clavé, 4 | Fou el casal de la família Coca, nissaga documentada a la Pobla des de la Baixa Edat Mitjana (a. 1344) i extingida el 1926. Durant uns segles, aquesta fou considerada la casa més rica del poble, atès que els Coca, d'origen pagès benestant, tenien interessos econòmics en molts sectors econòmics del poble, entre ells a la indústria paperera. Durant un temps fou propietat de la família Marí, i per això sovint se la coneix també amb aquest nom. L'any 2001 l'edifici fou adquirit per l'Ajuntament, i espera per ser reconvertit en la futura seu del consistori local. | 41.5540300,1.6750500 | 389507 | 4601110 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82186-foto-08165-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82186-foto-08165-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82186-foto-08165-65-3.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Casa coneguda amb altres diversos noms: 'Cal Marí' i 'Casa Coca'. | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82189 | Edifici al Carrer de les Tres Fonts, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-les-tres-fonts-14 | -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=26&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5902 | XVI | Edifici molt deteriorat i a punt d'ensorrar-se. | Amb la façana orientada a l'est i presidint la plaça de la Vila, es localitza aquesta casa entre parets mitgeres i de planta rectangular, no molt gran, que disposa de planta baixa i tres pisos. La planta baixa i els dos primers pisos conserven elements antics de diferents centúries, mentre que la tercera planta és un afegit recent fet de totxana i inacabat. Allò més singular d'aquest edifici és la meitat inferior de la seva façana, on es possible veure-hi una portalada descentrada respecte a l'eix central de la façana, i amb dues arcades consecutives: la primera seria la d'arc de mig punt, adovellada; la segona seria la més petita i d'arc rebaixat, i es projectaria a partir de l'obliteració de la part superior de la primera portalada. La finestra de la segona planta té detalls decoratius i motllures que apunten ja cap a l'estil renaixentista; de fet, conserva una cartel·la on es llegeix l'inici d'un any del segle XVI: 15[...]. A nivell de planta baixa i primer pis s'aprecia molt bé la construcció a base de filades més o menys regulars de blocs de pedra mitjans ben tallats, segons una tècnica pròpia de la Baixa Edat Mitjana i dels segles XVI-XVII. | 08165-68 | Carrer de les Tres Fonts, 14 | El carrer de les Tres fonts és una de les artèries més característiques i primitives del nucli històric de la Pobla de Claramunt, i en el punt precís on es troba aquesta casa és on el carrer s'obre a la plaça de la Vila, on hi hagué l'antic edifici del consistori municipal des de la Baixa Edat Mitjana. Pel que fa a aquesta casa del carrer de les Tres Fonts en concret, de la que no se'n coneixen referències històriques publicades, per la tipologia de la construcció (si més no pel que fa a la seva planta baixa) cal situar-la dins el segle XVI, encara que el fet que es trobi en una àrea que fou poblada a partir de mitjans segle XV podria fer-ne remuntar els seus orígens un segle. | 41.5541900,1.6746100 | 389470 | 4601128 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82189-foto-08165-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82189-foto-08165-68-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, aquest element apareix denominat com 'Façana al Carrer de les Tres Fonts'. | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82191 | La Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-nova-1 | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 59. -https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160425/401336293835/manufacturas-clima-paraguas-fabrica-glories.html | XX | Edifici de planta baixa amb quatre naus consecutives, cadascuna de les quals té una coberta a dues aigües. L'estructura és feta a base de pedra irregular, amb pedres cantoneres tallades i maons i maçoneria rodejant les obertures. La nau més septentrional, que és la que té l'entrada a l'edifici mitjançant tres graons, presenta una construcció diferent a les restants, ja que és feta tota de totxo; a més la seva planta és conforma un gran rectangle allargat, mentre que la resta de naus són més curtes i quadrangulars. | 08165-70 | Avinguda Catalunya cantonada amb carrer Barquera | La denominada Fàbrica Nova (també coneguda com ‘El Camp') de la Pobla de Claramunt, avui un edifici en desús, va ser concebuda com una factoria de paraigües que formava part de les indústries que havia fundat Pius Rubert Laporta a partir d'inicis del segle XX, amb fàbriques diverses distribuïdes arreu de Catalunya i Barcelona. | 41.5540000,1.6756900 | 389560 | 4601106 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82191-foto-08165-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82191-foto-08165-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc