Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63299 | Tres Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tossals | CAMPRUBÍ, R (1981). 'Descobriment d'un nou monument megalític al Bages'. Dovella, núm. 11 (desembre 1981), p. 41-44. CAMPRUBÍ, R.; GARCIA, A (1982). Monument megalític 'Els Tres Tossals'. Inscultures a Sant Mateu de Bages. Sallent, Estudi del Foment Arqueològic Excursionista Sallentí. FÀBREGA, A (2002). 'Les inscultures dels Tres Tossals'. Dovella. Núm. 76 (Estiu 2002), p. 15-25. SÁNCHEZ, E. (1988): Memòria sobre les prospeccions realitzades a la carretera nova de Súria i a les variants de l'eix del Llobregat (Bages-Berguedà), 1988. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 1238. | XXV-XVI aC | En els darrers anys s'ha erosionat i malmès | Roca amb inscultures o gravats megalítics en el lloc anomenat Tres Tossals. El jaciment s'emplaça en un petit replà a la part alta del vessant de ponent del puig dels Tres Tossals, en un context de bosc de pi. Es pot considerar tal vegada la mostra més destacada d'art rupestre del Bages. Els gravats es troben en el bloc superior d'un conjunt de roques sedimentàries. Consisteixen en un seguit de línies laberíntiques que descriuen un dibuix abstracte que uneix tres cassoletes (dues de planta circular i una de tendència rectangular), i que acaba en una mena d'espina de peix o espiga invertida. Per la tipologia d'aquests gravats podrien ser atribuïts, amb reserves, al període comprès entre el neolític final i el bronze inicial. Les anomenades inscultures megalítiques són un dels fenòmens arqueològics que ha donat peu a una més àmplia diversitat d'interpretacions i que s'ha atribuït també a un ampli ventall de possibilitats cronològiques (ja siguin anteriors, contemporànies o posteriors al megalitisme). També han estat molt presents en les tradicions populars i el folklore. Algunes de les interpretacions que s'han donat són: decoració o simbolisme associat als megàlits, funcions rituals diverses (ofrenes, libacions...), cultes de fertilitat, per recollir aigua de la pluja, marques del territori, mapes astronòmics... Pel que fa a la cronologia, Albert Fàbrega s'inclina per relacionar els gravats dels Tres Tossals amb el fenomen megalític i, probablement, amb els inicis de l'edat del Bronze, ja que a Catalunya sembla que gairebé totes les cassoletes i reguerons són contemporanis de dolmens i menhirs. | 08229-438 | Demarcació de Valls de Torroella | La troballa d'aquest jaciment es va fer el 1982, després d'uns incendis, per part del veí de Súria Josep Rodríguez i el van donar a conèixer membres del Foment Arqueològic Excursionista Sallentí (FAES); concretament, Ramon Camprubí i Antoni García. Tot i això, Albert FÀBREGA (2002: 16) considera que aquest element megalític podria haver esta al·ludit indirectament en una Història de Catalunya escrita per Antoni Aulèstia l'any 1887, quan fa referència a les hipotètiques arrels orientals del nom de Súria. L'agost de 1988, amb motiu de la construcció de la carretera de Súria a Palà, s'hi va fer una prospecció d'urgència dirigida per J.M. Defaus i Eduard Sánchez. El febrer de l'any 2000 membres del GESEART (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional) i del Centre Excursionista de Súria van realitzar una còpia del gravat mitjançant un procés força complex en tres fases (calc, digitalització i traçat), de manera que van obtenir una imatge digitalitzada força precisa del gravat, publicada en un article a la revista Dovella (FÀBREGA, 2002). | 41.8419700,1.7309200 | 394637 | 4633009 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63299-foto-08229-438-1.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63334 | Dolmen del mas de la Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-mas-de-la-cabana | XXV-XI aC | Retes força malmeses | Restes d'un possible megàlit emplaçat a l'extrem sud de l'altiplà on hi ha el mas anomenat la Cabana, en un reducte erm a tocar del Camp Gran de la Cabana, amb excel·lents vistes sobre la vall que s'estén al sud. És format per un túmul de pedres i cambra central simple de lloses, de les quals resten in situ la de la capçalera, una mica desplaçada, i una de les laterals, ambdues de gres. Cronològicament, aquest jaciment es pot situar entre el neolític final i el bronze mitjà. El possible túmul es troba força malmès. | 08229-481 | Demarcació de Castelltallat | 41.8168900,1.6186200 | 385269 | 4630368 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63334-foto-08229-481-1.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63146 | Cau de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-la-guineu | CARRERAS, E.; FÀBREGA, A.; TARRÚS, J. (2005). 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener'. Pyrenae. 2 (2005), 36, p. 41-85. CASTANY LLUSSÀ, J. 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. Cota Zero. 3, p .69-75. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan (1981). 'La balma sepulcral del Cau de la Guineu', Dovella, núm. 3, p. 31-32. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15). GUERRERO SALA, L. A (1981). 'El Cau de la Guineu, a la prehistòria del Bages'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 4 (Comunicacions de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos: Manresa, p. 37-44. | XXV aC. | Alteracions diverses des de 1932 fruit d'una explossió. Entorn cobert per la vegetació | Balma sepulcral formada per un gran banc de roca sorrenca, en un extrem de la qual hi ha el jaciment arqueològic. Es troba uns 15 m al nord del camí que va cap al Torrent Bo, en un terreny actualment terrassat amb feixes, prop de l'esmentat torrent. Es tracta d'una para-cista megalítica; és a dir una cista d'enterrament que aprofita una part de la roca però que té una part construïda artificialment. En aquest cas, la cavitat sota la roca ha estat arranjada amb unes lloses, de manera que conforma una mena de cista. L'interior contenia un atapeït conjunt d'ossos, especialment cranis i ossos llargs. Per això es va deduir que es tractava d'un cas típic d'enterrament secundari; és a dir, inhumacions fetes un cop s'ha consumat el procés de descarnament o putrefacció dels cadàvers, i després d'una selecció dels ossos més representatius. La cambra que contenia aquest enterrament mesura 1'40 metres d'amplada, 2 metres de llarg i 0'40 metres d'alçària, i es pot classificar com un model de cista evolucionada del tipus solsonià. Segons l'estudi antropològic fet per Lluís Guerrero, les restes corresponen a uns 30 individus, dels quals un 35 per cent són mediterranis gràcils, un 10 per cent gràcils amb trets robusts, un 52 per cent gràcils amb components alpins. La proporció entre els sexes és equilibrada i l'esperança de vida es situa a l'entorn dels 26'4 anys. L'aixovar o dipòsit funerari que es va recuperar consisteix en un petit fragment corresponent al llavi de terrissa, una làmina de sílex de color tabac bru, un dentàlium i un interessant botó de pedra del tipus Durfort: circular, bicònic i amb una perforació en V d'una gran precisió. Per diferents factors (el botó Durfort, els tipus humans i el model de cista) aquest jaciment es va datar als inicis de l'edat del Bronze (2000-1800 aC). La datació radiocarbònica (corregida amb les calibracions actuals) endarrereixen una mica la cronologia i la situen a mitjans del tercer mil·leni aC. Actualment, els botons del tipus Durfort es relacionen amb l'etapa del veracià, al neolític final. Actualment s'hi observa la presència de blocs possiblement caiguts de la mateixa balma a causa dels successius espolis anteriors a 1981 i de la dinamitació que s'hi va fer l'any 1932. | 08229-269 | Demarcació de Castelltallat | L'existència d'aquesta balma ja era coneguda el 1932, quan fou dinamitada per pagesos de la zona per fer fora una guineu que provocava matances en l'aviram. Aleshores s'hi van recollir tres destrals de pedra polida. Posteriorment, Josep Vila va informar de l'existència del jaciment a l'arqueòleg Miquel Cura, i el 1980 a un professor de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa. Al cap de poc s'hi realitzaren diverses excavacions clandestines que destruïren una vintena de cranis i bona part dels estrats arqueològics. Entre l'agost i el novembre de 1981 es realitzà una campanya sistemàtica d'excavació (dirigida per Josep Castany i Lluís Guerrero) que va ser motivada pel perill de destrucció dels estrats després de les excavacions furtives. | 41.7688900,1.6121500 | 384645 | 4625048 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63146-foto-08229-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63146-foto-08229-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63146-foto-08229-269-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 76|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63166 | Tomba del General Vallmanya (megàlit) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-general-vallmanya-megalit | CARRERAS, E (2005). 'Els monuments megalítics del marge dret del riu Cardener (Bages). En memòria de Miquel Cura i Morera '. Pyrenae. vol. 2, 36, p.41-85. CURA, M (1975). 'Consideraciones sobre los enterramientos en cistas neolíticas y su evolución posterior en Catalunya'. XIII Congreso Nacional de Arqueologia. Huelva. CURA, M. 'El megalitisme i el vas campaniforme a les conques del Segre i de l'Alt Llobregat'. Cypsela. I. CURA, M (1991). 'Noves aportacions al megalitisme català: revisió de les sepultures del 'solsonià' amb l'aparició de les primeres cambres neolítiques'. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà-Andorra, p.262-264. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15). FÀBREGA, A (1998). 'Viatge pintoresc: estat actual dels megàlits del Bages'. Dovella, núm. 59, p.7 - 12. PERICOT, L (1950). Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: CSIC. Instituto de Estudios Pirenaicos. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; núm. 4). SERRA VILARÓ, J (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Solsona. Museu Arqueològic Diocesà. | XXII-XVIaC | Lloses caigudes, lleugerament coberta per la vegetació | Dolmen de dimensions modestes emplaçat a la carena d'un petit serrat que divideix dues valls, a nord i sud. Es troba més al nord de la Serra de Castelltallat i tocant ja a la riera de Coaner. No hi ha consens entre els diferents autors sobre la seva tipologia. Podria ser una cista o gran caixa megalítica, una cambra pirinenca, una cambra neolítica o una arca amb vestíbul-pou. Està orientat en sentit oest-est, amb una lleugera inclinació cap al nord, i en el seu estat actual conserva tres lloses corresponents a la cambra. Concretament, una a la capçalera de ponent i una llosa a cada lateral. En relació amb la planta publicada pel seu excavador, Mn. Serra Vilaró, hi faltaria una llosa petita del lateral sud. La llosa lateral nord s'ha partit en dues parts. Al cantó de ponent s'amunteguen algunes lloses, més petites, mentre que en el costat nord-est hi ha, quasi a tocar amb la llosa del lateral nord, una altra llosa de grans dimensions que podria haver estat la cobertera o bé la llosa lateral que tancaria el sepulcre. El túmul que cobria el megàlit es troba molt erosionat, però se'n poden apreciar lleus vestigis al voltant immediat de la cambra. Les lloses són de gres. Segons els treballs fets per Oriol Font, les mides són: 2,5 m de longitud; 1,7 m d'amplada a l'inici de la cambra; 1,35 m d'amplada a l'altura de la capçalera; 0,95 m d'altura (ambdues lloses laterals). Segons CARRERAS (2005), devia tenir un túmul d'uns 10 m de diàmetre, el qual no apareix en la planta publicada per Mn. Serra Vilaró. En el moment de l'excavació mn. Serra Vilaró ja es trobà que el sepulcre estava remogut, però encara hi recollí 69 peces dentàries, la qual cosa indica que es tractava d'un sepulcre col·lectiu. També hi documentà alguns fragments de ceràmica: un fragment de vora d'un vas campaniforme regional, del tipus pirinenc, amb decoració incisa, i un fragment informe de ceràmica amb decoració a base d'unglades (Serra Vilaró, 1927). Aquests materials indicarien una cronologia dins el calcolític o començaments del bronze inicial. Pel que fa a la tipologia del megàlit, hi ha diferents criteris. Ha estat classificat com una cista megalítica (Daura et al., 1995). Miquel Cura (1975) també havia defensat aquesta línia, tot i que ben aviat va entendre que es tractava d'una possible cambra pirinenca (1976) fins que, més endavant, va parlar d'una probable cambra neolítica (1991). Per Oriol Font, que l'estudià l'any 2003, no és possible determinar amb certesa la tipologia arquitectònica d'aquest megàlit. No descarta que sigui una arca amb vestíbul-pou, tot i que s'inclina més aviat per un dolmen simple del tipus cambra pirinenca, o bé una gran caixa megalítica. Mañé el classificà com una arca amb vestíbul-pou (2004), atès que la planimetria aixecada per Serra Vilaró reflecteix una llosa, de menors dimensions que les dues laterals, en el costat sud de la cambra, marcant la continuació d'aquest lateral (1927). | 08229-289 | Demarcació de Castelltallat | Mossèn Serra Vilaró va excavar aquest megàlit a la dècada de 1920. El seu estat no ha canviat gaire respecte a la planimetria publicada després d'aquesta excavació. Posteriorment, ja el 2003, un equip de la Universitat de Barcelona dirigit per Josep Oriol Font Cot hi va portar a terme una campanya de prospecció. | 41.8257600,1.6168700 | 385139 | 4631355 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63166-foto-08229-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63166-foto-08229-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63166-foto-08229-289-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El material procedent de les excavacions es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62860 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-mateu-de-bages | XXI | Edifici de construcció moderna (inaugurat l'any 2002) que és la seu de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages. Està emplaçat a la plaça de la Creu, en un punt cèntric del petit nucli de la població. És un edifici de concepció moderna, obrat amb maó de color gris clar, que produeix un notable contrast amb la resta de cases rurals de l'entorn. En base a un cos central de planta rectangular, es distribueix en diferents volums de formes cúbiques que s'adapten a un terreny amb lleuger pendent. La façana que dóna a la plaça presenta un aspecte més sobri, pràcticament sense obertures. Té un cos superior que forma un petit porxo amb tres columnes. Per la part de migdia una retícula de galeries quadrades emmarquen la façana posterior i permeten l'entrada de llum mitjançant grans finestrals de vidre. Al costat nord-oest s'aixeca un cos de menor volum que queda separat uns pocs metres i comunicat per una passarel·la. És la seu del local social i d'un bar. Entremig hi ha una petita zona enjardinada, amb una olivera i una escultura al·legòrica del municipi de Sant Mateu de Bages. | 08229-94 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu, s/n | L'edifici del nou Ajuntament es construí de nova planta en uns terrenys vora la plaça de la Creu que es van adquirir l'any 1996. El projecte i la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte manresà Anton Baraut Guila. L'edifici es va finalitzar el 2001 i fou inaugurat el 2002. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 2001 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Anton Baraut Guila (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62862 | Escultura al·legòrica de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-allegorica-de-sant-mateu-de-bages | XXI | Escultura consistent en una figura femenina que és una al·legoria del municipi de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una obra en bronze, de mida natural, emplaçada en una petita zona enjardinada a l'exterior de la façana principal de l'edifici de l'Ajuntament. Sobre un petit pedestal s'aixeca la figura femenina, que té les cames cobertes per una superfície de textura mineral o vegetal que simbolitza els orígens d'un municipi molt arrelat a la terra. La noia ajunta les seves mans al darrera, on aguanta cinc cubs amb els noms de les diferents poblacions que composen el municipi: Salo, Sant Mateu, Castelltallat, Coaner i Torroella. Al costat hi ha plantada una olivera, símbol d'antigor. L'escultura té una alçada de 1,75 m. | 08229-96 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages, plaça de la Creu, s/n | L'edifici del nou Ajuntament es construí de nova planta en uns terrenys vora la plaça de la Creu que es van adquirir l'any 1996. El projecte i la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte Anton Baraut Guila, el qual va proposar la col·locació d'una escultura per complementar la façana principal. L'autor és l'escultor manresà Ramon Oms Pons, que té obres de característiques similars en diferents punts sobretot de Manresa i el Bages. El nou edifici i l'escultura es van inaugurar l'any 2002. | 41.7966600,1.7326200 | 394704 | 4627976 | 2002 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62862-foto-08229-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62862-foto-08229-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Oms Pons (escultor) | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63064 | Creu de terme de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-vilalta | XXI | Creu de construcció moderna situada vora el camí que va a Vilalta, uns 100 m abans d'arribar a la masia. Està formada per una grada de planta quadrada formada per tres graons de pedra i, al seu damunt, una columna amb una creu de ferro. La columna té el fust de secció octogonal i un capitell troncocònic que, als quatre angles, té gravada una creu sobre una base triangular que simbolitza el Calvari. Al damunt hi ha encastada la creu, de ferro, amb les astes decorades amb formes arrodonides. La creu ha estat feta per l'actual propietari de Vilalta, Joan Borrós Sala, i col·locada recentment en aquest indret. | 08229-187 | Masia de Vilalta. Demarcació de Castelltallat | 41.7987100,1.6743100 | 389863 | 4628277 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63064-foto-08229-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63064-foto-08229-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63078 | Creu Escapçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-escapcada-0 | XXI | Creu de pedra col·locada l'any 2009 en record d'una anterior creu que hi havia en aquest indret i de la qual se n'ha conservat la memòria i el topònim: la creu escapçada. Actualment el lloc acull una petita zona de picnic habilitada pel PEIN de la serra de Castelltallat. La creu actual, obra de Joan Borrós Sala (actual propietari del mas proper de Vilalta) consisteix en un bloc de pedra de forma irregular que, a la cara davantera, té en alt-relleu una creu, escapçada per l'asta esquerra, sobre un inici de columna amb capitell. A la part posterior té la següent inscripció: CREU ESCAPÇADA. ANY MMIX J Borrós Sala. El lloc es troba situat a la carena de la serra de Castelltallat i marca el límit entre els termes històrics de Sant Mateu de Bages i Castelltallat. | 08229-201 | Al límit entre els termes històrics de Sant Mateu de Bages i Castelltallat | 41.8094800,1.6762900 | 390046 | 4629470 | 2009 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63078-foto-08229-201-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Borrós Sala (escultor) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62861 | Col·lecció d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-1 | XX-XXI | Petita col·lecció d'objectes artístics, propietat de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, que es conserva en sales del mateix ajuntament. Consisteix en dues aquarel·les amb diferents vistes del municipi (Coaner i església parroquial de Sant Mateu), firmades per un tal Berengueres i amb data de 2002. Van ser donades pel mateix autor a l'Ajuntament l'any 2004. Una petita escultura d'argila que va servir com a maqueta per a la realització de l'escultura al·legòrica de Sant Mateu de Bages que es troba situada vora la façana de l'Ajuntament, obra de l'escultor manresà Ramon Oms. Així mateix, en un local social de Torroella es conserva un piano comprat per l'Ajuntament. | 08229-95 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages, plaça de la Creu, s/n | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62861-foto-08229-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62861-foto-08229-95-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63375 | Festa de Reis de Castelltallat (festa major d'hivern) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-de-castelltallat-festa-major-dhivern | XX-XXI | Tradició vigent | La Festa dels Reis és la festa major d'hivern a Castelltallat. Al matí els Reis donen els regals a petits i grans al casal del poble. Antigament es feia a sota l'era de la Rectoria i, més tard, a la Casa Nova. S'hi desplaçava un torronaire a vendre torrons. Sembla que també es coneixia com l'aplec de les figues, perquè hi acudien figuetaires, així com gent de botigues de Fonollosa. La festa incloïa la missa i ball amb acordions, gaites o flautes. Durant la Festa de Reis venien molta gent de fora, perquè als altres pobles no hi havia tanta animació. | 08229-522 | Demarcació de Castelltallat | 41.7953900,1.6306200 | 386227 | 4627965 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 25, 210. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63376 | Festa dels Pubills de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-pubills-de-valls-de-torroella | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 200-201. | XX-XXI | Tradició vigent | La festa dels Pubills és sens dubte la més singular del nucli de Valls de Torroella i, tal vegada, de tot el municipi de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una festa iniciada l'any 1971 per un grup de pubills del poble que no té paral·lels en cap esdeveniment arreu del país, amb l'excepció potser d'una celebració similar que es fa a l'Hostal Nou (Lloberes, Solsonès). Des dels seus inicis la festa ha aconseguit un important ressò i arrelament, i fins i tot va protagonitzar, ja fa uns anys, un programa de televisió (Dit i Fet). Un pubill és qui s'ha traslladat a viure a casa dels sogres; és a dir, a casa de la pubilla. Segons una certa visió tradicional i burleta els pubills havien de fer front a una vida sacrificada ja que els tocava viure en una casa on eren forasters i sota els designis de la dona i dels sogres. La Festa dels Pubills recrea els costums i tradicions al voltant d'aquest fet. Així, durant almenys un dia a l'any els pubills del poble tenen llibertat d'acció i poden manar i disposar al seu gust. La diada de la festa és el primer de maig, en honor al que va ser escollit com a patró dels pubills, sant Pere Màrtir (que litúrgicament té la seva festivitat el 29 d'abril). I és que es considera que els pubills són uns màrtirs a casa seva. La festa comença amb una concentració de pubills, que llueixen com a distintiu un barret i un llacet vermell. L'acte central és un passacarrers en el qual els pubills desfilen vestits de gala, tot portant el seu estendard i la imatge del patró sant Pere Màrtir (adquirida l'any 2009), i acompanyats amb orquestra o cobla i també pels gegants. Més tard, es fa una missa en honor del patró Sant Pere Màrtir. A la sortida es canta l'himne dels pubills i es fa una desfilada fins al Casino, on hi ha una ballada de sardanes. A la tarda hi ha ball popular a la plaça i també un sorteig que serveix per recaptar fons per les despeses de la festa. A la vigília o l'endemà a la tarda-vespre es fa el convit dels pubills, consistent en una botifarrada i ball popular. Per recaptar fons per la festa es fa un sorteig vinculat amb els tiquets de la botifarrada. La festa és organitzada per l'Agrupació de Pubills de Valls de Torroella. | 08229-523 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | L'any 1971 es va celebrar la primera edició de la Festa dels Pubills. El motiu és que en aquesta època a Valls de Torroella hi havia un bon nombre de pubills, al voltant d'una quarantena, els quals van decidir que calia prendre alguna iniciativa que els donés protagonisme. Un cop decidit el format de la festa aquest grup d'iniciadors necessitaven el vist-i-plau dels poders fàctics. És per això que van haver d'exposar els seus plans al director de la colònia industrial, que els havia de cedir els espais del casino i la sala del teatre, i també al rector de la parròquia. Durant aquests anys inicials de la dècada de 1970 la festa va prendre ràpidament una gran volada i fins i tot es feia un ball d'envelat. En l'edició de 1985 es va estrenar l'Himne dels pubills, amb música de Jaume Junyent i lletra de Joan Sobre. Des de l'any 1986 l'Agrupació de Pubills de Valls de Torroella té uns estatuts aprovats on figura l'estructura de la festa. Així mateix, durant tres anys el dramaturg Agustí Soler Mas va escriure unes peces de teatre basades en les vicissituds i anècdotes dels pubills del poble que es representaven durant la festa. Ja més recentment, en l'edició de 2017, s'ha representat un sainet amb el títol 'Màrtirs però no tant' en el qual es fa una recreació de les peripècies que van caracteritzar els inicis d'aquesta tradició i del sentit de la festa. Des del 2009 el programa festiu es complementa amb una fira d'artesans que té lloc el dissabte del cap de setmana de la festa. | 41.8476400,1.7195400 | 393702 | 4633653 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63376-foto-08229-523-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63376-foto-08229-523-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63378 | Fira d'Artesans de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartesans-de-valls-de-torroella | XX-XXI | Tradició vigent | El nucli de Valls de Torroella s'ha caracteritzat per tenir, en els darrers anys, un bon nombre d'artesans, artistes i gent d'oficis tradicionals. Per això el 2009 s'organitzà per primera vegada una fira que dóna a conèixer els artesans del poble i també se'n conviden altres que vénen de fora. Habitualment es fa en dissabte, com a complement dels actes de la Festa dels Pubills que es celebra l'1 de maig i té un gran arrelament al poble. L'objectiu és donar a conèixer i difondre la tasca d'aquests artesans, posant l'accent en la qualitat i l'autenticitat dels productes que elaboren. Actualment la fira abasta un ampli espectre d'antics oficis i especialitats artesanals, des de productes alimentaris tradicionals i d'elaboració biològica fins a oficis i tècniques artesanals que estan en desús. Entre els artesans que formaven el nucli inicial de la fira cal esmentar Isidre Abarca (picapedrer i escultor), Miquel Dalmases (artesà de la fusta i el boix). A la seva mort l'ha substituït el seu fill Isidre Dalmases Badrenes. Benet Obrador (artesania amb vímet), Benet Obradors (cisteller), Víctor Vila (forjador i artesà del ferro), Francesc Ferrer (pintor), Ramon Costa (treballs amb flors seques), Josep Mitjans (artesania amb boix), Jordi Ramells (ferrer), Àngel Llobet (treballs amb vímet i fusta), Lluís Roses (flequer tradicional). Cal dir també que a les instal·lacions de l'antiga fàbrica de la colònia industrial hi ha emplaçada la factoria de cerveses artesanals la Guineu. En cada edició de la fira s'encarrega a un d'aquests artesans l'elaboració d'un objecte de record d'aquell any. | 08229-525 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | 41.8480300,1.7218400 | 393893 | 4633693 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63378-foto-08229-525-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63379 | Festa Major de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-valls-de-torroella | Autors Diversos (2008). Vint-i-cinc anys de teatre a Valls de Torroella (1981 - 2006). Zenobita Edicions, Manresa. BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 201. | XX-XXI | Tradició vigent | La festa major de Valls de Torroella té lloc l'últim cap de setmana de juliol, en honor a la troballa de sant Esteve, que litúrgicament es celebra el 6 d'agost. El programa inclou jocs infantils i una diversitat d'actes culturals i esportius, així com un cercavila i balls. | 08229-526 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Des de pràcticament els seus orígens, a principis del segle XX, la colònia Valls ha disposat dels serveis bàsics i també d'una rica vida cultural i associativa, que abraçava àmbits com el teatre, el futbol, el cant i la música, el teatre, les sardanes, les caramelles o la mateixa litúrgia religiosa. La festa major aviat va formar part també de les celebracions de la nova comunitat. Habitualment els principals actes socials i els balls es feien al Casino, inaugurat el 1921. Ja més recentment, un dels actes més emblemàtics de la festa major va ser l'espectable musical i humorístic conegut com Club d'Estrelles. Aquesta funció es va fer per primera vegada el 1980 i va acabar tenint continuïtat durant uns deu anys. La representació es feia al teatre del Casino. Cal dir que a Valls de Torroella el Grup de Teatre ha estat un dels principals elements de dinamització cultural i associativa, i en les seves funcions hi ha participat d'una manera o altra bona part dels habitants de la colònia. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63379-foto-08229-526-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63385 | Festa de les Flors de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-flors-de-salo | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 199. | XX-XXI | Tradició vigent | Festa que se celebra l'última setmana de maig al poble de Salo i que consisteix en un concurs de rams de flors silvestres; és a dir, que no poden ser cultivades a casa. Normalment les decoracions estan fetes amb elements antics de les cases del poble sobre un determinat tema. Els rams són distribuïts en estendards al local social, enmig dels quals se solen fer representacions de tradicions antigues del poble, com la matança del porc, la bugada de les dones, etc. La festa la sol presidir algun polític relacionat amb el poble. El jurat és nomenat per la comissió de festes i concedeix tres premis. L'acte central té lloc el diumenge a la tarda i, després de l'exposició dels rams i lliurament de premis, hi ha un berenar amb coca, cava i refrescs per tots els assistents. L'iniciador d'aquesta festa fou Lluís Claret, llogater de la Rectoria de Salo, i la primera edició es va fer el 1983. | 08229-532 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | 41.8446500,1.6438000 | 387409 | 4633417 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63386 | Festa Major de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-salo | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 199. | XX-XXI | Tradició vigent | La Festa Major de Salo és en honor a sant Genís, patró del poble, i es celebra el tercer diumenge d'agost. Litúrgicament la diada del sant és el 25 d'agost. La festa comença el divendres a la tarda amb repicada de campanes i després sopar i gresca al local social. Dissabte al matí hi ha activitats infantils, sobretot relacionades amb l'aigua. Els últims decennis del segle XX (des de 1978) s'havia fet un concurs de dibuix infantil i juvenil. Després es fa missa cantada, amb assistència d'una coral, i acte seguit una botifarrada popular que s'allarga amb un ball al local social. El diumenge s'organitza un concurs de tractors o tractorada a la bàscula de Salo, i a la tarda activitats diverses que acaben amb un sopar i ball a la fresca a la plaça del poble. | 08229-533 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | 41.8446800,1.6439900 | 387425 | 4633420 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63386-foto-08229-533-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63386-foto-08229-533-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63411 | Arxius parroquials de Coaner, Salo i Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxius-parroquials-de-coaner-salo-i-valls-de-torroella | XX-XXI | <p>Arxius de les parròquies de Coaner, Salo i Valls de Torroella que es conserven actualment a la parròquia de Súria, ja que el rector d'aquesta parròquia més gran n'ha assumit la responsabilitat des de fa uns anys. Concretament, de la parròquia de Coaner es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1918 a l'actualitat ; Defuncions des de 1918 a l'actualitat; Confirmacions des de 1919 a l'actualitat; Matrimonis des de 1931 a l'actualitat. De la parròquia de Salo es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1931 a l'actualitat; Defuncions des de 1931 a l'actualitat; Matrimonis des de 1930 a l'actualitat. De la parròquia de Valls de Torroella es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1854 a l'actualitat; Confirmacions des de 1919 a l'actualitat; Matrimonis des de 1919 a l'actualitat; Defuncions des de 1918 a l'actualitat.</p> | 08229-558 | Parròquia de Súria. Carrer Sant Antoni M. Claret, 14. 08260 - Súria | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 62869 | Barraca de pedra seca 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-7-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4142) | XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. És força gran i té ràfec de pedres planes a la coberta i una gran xemeneia. Aquesta barraca fou construïda i utilitzada pels peons caminers que treballaven en la construcció de la carretera. | 08229-7 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7948900,1.7588000 | 396876 | 4627748 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62869-foto-08229-7-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62941 | Ca l'Arturo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larturo-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 193).</p> | XX | Recentment rehabilitada | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes situada vora el camí d'accés nord a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un raval proper al mas de cal Carné. Es tracta d'una construcció aïllada que ha conservat molt integrament la tipologia originària. És de planta rectangular, i consta de planta baixa més dos pisos, amb coberts adossats a les dues façanes laterals. La façana principal, encarada al sud-est, té una composició pràcticament simètrica, amb un senzill portal lateral a la planta baixa, dos balcons al primer pis i dues finestres amb baranes al pis superior. Totes aquestes obertures són emmarcades amb maó. A la resta de façanes la casa presenta obertures d'una tipologia semblant, ja que es tracta d'una construcció molt regular que sembla edificada en una sola fase.</p> | 08229-79 | Pla de Sant Mateu | <p>Les cases que formen el raval sorgit vora el camí d'accés nord a Sant Mateu (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo) s'edificaren en terrenys venuts pel mas de Cal Carné, el més antic de la zona i d'origen medieval, durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. La més antiga és cal Cisteller. Segons dades del cadastre es construí el 1850, tot i que la llinda de la porta indica l'any 1869. Cal Vicenç té una llinda de l'any 1871. Cal Músic és de l'any 1887. Les Cases i cal Costa són possiblement del final del segle XIX, i ca l'Arturo, la més tardana, fou construïda pels volts de 1910. Totes aquestes casetes tenien vinyes en terrenys més enllà de can Pla. L'avi de l'actual propietari, Francisco Carné, és qui va fer construir la casa que, en principi, anava destinada a un germà seu, de nom Artur, el qual hi va viure poc temps i no va tenir descendència. Posteriorment passà a ser una masoveria de cal Carné. La casa ha estat rehabilitada i, des dels volts de l'any 2000, fa funcions de turisme rural.</p> | 41.7998000,1.7292600 | 394430 | 4628329 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62941-foto-08229-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62941-foto-08229-79-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Jordi Carné | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62945 | Ca l'Antònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantonia-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 214).</p> | XX | <p>Casa de pagès de petites dimensions que forma part d'un raval de Sant Mateu sorgit al llarg del camí que va a cal Mestrill. Es tracta d'una construcció adossada, força estreta, de planta rectangular. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-est vers el camí, presenta una estructura molt senzilla, amb diferents obertures emmarcades amb maó. La porta i algunes de les finestres han estat modificades modernament.</p> | 08229-83 | Pla de Sant Mateu | <p>Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. No coneixem notícies concretes sobre l'origen de ca l'Antònia, que podria ser una construcció del tombant de segle XIX al XX. La casa va estar uns anys desocupada i a la dècada de 1970 el pare dels actuals propietaris la va comprar i la va reformar.</p> | 41.7957100,1.7313500 | 394597 | 4627872 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62945-foto-08229-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62945-foto-08229-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62945-foto-08229-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62950 | Creu de la Plaça de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-placa-de-sant-mateu-de-bages | XX | <p>Creu de terme emplaçada a un extrem de la plaça del mateix nom, al nucli de Sant Mateu, entre l'actual edifici de l'Ajuntament i la casa anomenada La Creu. Consta d'un pedestal de pedra de planta circular amb tres graons d'una alçada considerable. En comparació el fust, també de pedra, és força curt. És un fust de secció quadrangular, amb els contorns que adopten lleument una forma quadrilobul·lada. A la part superior hi ha la creu, de ferro, amb un triangle a la base i decorada amb gravats de motius geomètrics. Al fust de la creu hi ha encastada una rajola amb la següent inscripció: 'Atura't, vianant! Seu i reposa damunt la meva falda maternal. Repara en l'empedrat que el recer enllosa, i en la creu que hi llueix, i en cada cosa, una ofrena de goig celestial'. El primer graó del pedestal és d'un tipus de pedra, sorrenca, diferent de la resta.</p> | 08229-97 | Plaça de la Creu | <p>No coneixem notícies antigues d'aquesta creu, que devia marcar un encreuament de camins al lloc on, a la segona meitat del segle XIX, es va formar el primer carrer al nucli de Sant Mateu. Probablement la creu és d'aquesta època.</p> | 41.7968100,1.7324800 | 394693 | 4627993 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62950-foto-08229-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62950-foto-08229-97-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62951 | Creu i oratori de cal Carné | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-i-oratori-de-cal-carne | XX | Conjunt format per una creu i un oratori que es troben a la cruïlla entre la carretera de Callús a Castelltallat (BV-3003) i el camí que dóna accés a la masia de cal Carné i també al nucli de Sant Mateu pel costat nord-oest. La creu està formada per un pedestal de pedra de forma polièdrica semblant a un cub. Al damunt hi ha la creu, també de pedra, amb les astes eixamplades. A la cara davantera del pedestal hi ha la següent inscripció: 'FRANCISCO CARNÉ 1914'. Al seu costat s'aixeca l'oratori, que consisteix en un pilar de secció quadrada, fet amb carreus de tamany força gros. A la base té un petit pedestal i la part superior és rematada amb una pedra piramidal. La fornícula, de forma quadrada, és a la part superior. A l'interior hi ha una imatge de fusta policromada de la Mare de Déu de Montserrat, amb una recreació de les muntanyes al fons. Està protegida per una reixa i un vidre. | 08229-98 | Pla de Sant Mateu | Tal com informa la inscripció de la creu, aquests elements foren col·locats l'any 1914 per iniciativa de Francesc Carné, propietari de la masia de cal Carné. Constituïen una mena de fita i un punt de recés per als viatgers que circulaven per l'antic camí de Castelltallat a Callús i, al mateix temps, un indicador de l'accés a la masia de cal Carné i també al poble de Sant Mateu per aquesta banda. | 41.8008100,1.7280000 | 394327 | 4628443 | 1914 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62951-foto-08229-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62951-foto-08229-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62954 | Sardana del Jovent de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-del-jovent-de-sant-mateu | BARTOLO-RICART-RUSIÑOL (1982). 'El mestre Josep Font', L'Erol, Berga, p. 10-11. | XX | Sardana-caramella escrita i composada pel músic de Gironella (Berguedà) Josep Font i Parera. Es tracta d'una peça airosa que evoca el ruralisme i la tradició de les caramelles, molt arrelades a la població de Sant Mateu de Bages. La lletra d'aquesta sardana, força popular en el seu moment, és la següent: El jovent de Sant Mateu / amb el cor ple de gaubança, /entona pel poble seu / cants d'amor i de lloança. Cants pel Crist ressuscitat / que amb la mort ens donà vida, /cants alegres pel veïnat / perquè n'és Pasqua florida. Seguidors de costums velles / i de festa ben mudats / desgraneu les caramelles / per les planes i els serrats. Que bella ets Pasqua florida / bella com un pomell de flors, / com una noia eixerida / d'ulls de cel i gràcil cos. Aquí en plena pagesia / entre boscos i conreus, / més que enlloc la poesia / esperona nostres veus. El verdor de l'olivera / el perfum de l'ametller, / refilets de cadernera / i el ventijol juganer. Tot això amb volts de campanes / que al·leluia van brandant, / és la Pasqua que encomana al cor nostre, aquest bell cant. Ben hagués Pasqua florida, / rep d'aquest jovent, / d'aquí Sant Mateu de Bages, / l'homenatge més fervent. | 08229-101 | Josep Font i Parera (Gironella, 1913 - Solsona, 1971) fou un músic, compositor i director de cor, deixeble de Cristòfor Taltabull. Traslladat a Solsona l'any 1959, es va fer càrrec de l'escolania de la Mare de Déu del Claustre i també de l'Orfeó Nova Solsona. És autor de diverses cançons de caramelles, sardanes i música religiosa, entre d'altres. No tenim coneixement de la data precisa de la composició o l'estrena de El Jovent de Sant Mateu. És possible que fos entorn de la dècada de 1940, ja que la gent gran del poble recorda haver-la ballat des de fa molts anys. L'any 1970 se'n va fer un enregistrament al mateix poble de Sant Mateu de Bages. No cal dir que aquesta sardana és una de les que es canten habitualment en les celebracions de les caramelles que es fan al poble. Sembla que en algun altre poble es toca una sardana semblant, que és un plagi d'aquesta. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62972 | Cal Masover del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-del-prat | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 228).</p> | XX | Estructuralment es conserva bé però caldria rehabilitar-la. | <p>Casa de pagès de dimensions modestes que, tal com indica el seu nom, era una masoveria del Prat i estava situada un Km al sud-est de la casa principal. Es tracta d'una edificació molt regular, construïda en una sola fase. És de planta gairebé quadrada i disposa de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-oest vers el camí, presenta una composició perfectament simètrica, amb tres eixos d'obertures. Les de planta baixa estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra, mentre que les superiors ho estan amb maó. Sembla que inicialment el portal principal era en aquesta façana i, en un moment donat, es modificà per adaptar la porta d'accés a la casa en una façana lateral. Els murs, de pedra semi-arrebossada, tenen poques obertures en els laterals i la part posterior. Al costat de migdia la casa té un petit jardí amb un pou decorat amb rajoles, igual que el portal lateral. La casa ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-119 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Tal com informa la inscripció, aquesta casa fou construïa l'any 1917 per Silvestre Vila, propietari del Prat, i era una masoveria d'aquest mas. No sembla que hagi sofert gaires modificacions des del seu moment de construcció.</p> | 41.7894600,1.7153200 | 393255 | 4627198 | 1917 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62972-foto-08229-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62972-foto-08229-119-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També es coneix com a Casa Nova del Prat. Inscripció sobre la llinda d'una finestra de migdia: SILVESTRE VILA 1917 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 62982 | Cal Masover de Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-de-figuera | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 178).</p> | XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada pocs metres al nord de la masia de Figuera, construïda l'any 1918 com a masoveria d'aquesta casa. Es tracta d'una construcció aixecada en una sola etapa i totalment regular. És de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una composició perfectament simètrica en base a tres eixos d'obertures: a la planta baixa tres portals rematats amb arcs escarsers a planta baixa (el central reformat posteriorment); a les plantes superiors, tres finestres a cada nivell, les del centre ressaltades en forma de balcó o petita galeria. Totes les obertures són emmarcades amb maó. A la resta de façanes la distribució de les finestres, també emmarcades amb maó, és més irregular. Els murs són actualment a pedra vista. La casa ha conservat molt bé el volum i la tipologia originàries.</p> | 08229-137 | Masia de Figuera. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>El lloc de Figuera és documentat des de l'any 1025. L'església apareix citada el 1027, i el 1029 ja és documentada com a Sant Cristòfol de Figuera, i així mateix el 1285. El mas, que deu ser més o menys contemporani de l'església, era una de les cases importants ja al segle XI en aquesta zona. Es troba emplaçat dalt d'un petit promontori i actualment té un aspecte de fortalesa. Sembla que fou als segles XV i XVI quan l'església, i tot el conjunt, es van fortificar. Tanmateix, la part més antiga de la casa ja deixa entreveure uns murs molt sòlids. El seu aspecte presenta el dubte de fins a quin punt el conjunt ja tenia unes connotacions marcadament defensives de bon principi, en consonància amb l'església, que també presenta un mur compacte i sense obertures. En aquest sentit, la Figuera té unes característiques molt similars a la Sala, l'altra gran mas de la zona, el qual també té elements clars que l'identifiquen com a casal fortificat o domus. Cal situar l'origen del mas i l'església de Figuera en el context del segle XI, quan la serra de Castelltallat era encara prop de la frontera amb els sarraïns i va esdevenir una zona altament militaritzada, sota la tutela dels vescomtes de Cardona. El mas i l'església es trobaven dins l'antic terme del castell de Castelltallat. El mas i l'església de Sant Cristòfol conformaven de ben segur un nucli important en aquesta fase inicial de feudalització. Posteriorment, el mas s'anà ampliant i l'edificació actual pot ser en bona part obra dels segles XVI i XVII. Especialment el nucli originari, on hi trobem el finestral renaixentista. Segons sembla, als segles XV i XVI l'església va sofrir algunes modificacions i s'adaptà com a fortificació. Per això es sobrealçà i la part superior servia com a mirador. Els murs exteriors de la banda nord i la façana oest es van revestir amb un espectacular atalussament que protegeix dos dels flancs de la casa. No sabem quin era el context que va motivar aquesta important transformació del conjunt fins a deixar-lo convertit pràcticament en una fortalesa. Més tard, encara se li afegí unt torre massissa que devia substituir el primitiu campanar d'espadanya. Almenys des del segle XIV la família Figuera habitaven la masia. J. M. MAS Y CASAS (1882: 165) recull un document de l'any 1346 en el qual hi consta un tal Guillem Figuera, habitant de Manresa i Pere Figuera, fill de Bernat, de la parròquia de Sant Cristòfol de Figuera. El cognom Figuera encara apareix en una inscripció interior de la casa de l'any 1784. Els actuals propietaris són descendents directes d'aquesta família, per bé que han canviat dues vegades el cognom degut a casaments amb pubills. Així, el 1825 entrà com a pubill Josep Duocastella (de Sant Andreu d'Aguilar) que es casà amb Maria Figuera Santasusana. Més tard, el 1908 l'hereva de la casa, Josepa Duocastella, va contreure matrimoni amb Pere Esquerrà Sabatés. Eren els avis dels actuals propietaris. Foren ells qui el 1918 van construir la masoveria de la Figuera, uns metres al nord del casal antic. Fa uns anys, entorn de 1970, els propietaris van dur a terme una bona restauració de l'església i a tot l'edifici gràcies al qual avui aquest conjunt arquitectònic presenta un aspecte excel·lent.</p> | 41.8105000,1.6890300 | 391106 | 4629567 | 1918 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62982-foto-08229-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62982-foto-08229-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62982-foto-08229-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62984 | Safareig i pou del Sitjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-pou-del-sitjar | XX | Safareig i pou de la masia del Sitjar, situats sota un marge de pedra seca, vora el camí que va a la casa. El mur de pedra forma dues arcades sota les quals hi ha el pou (a l'esquerra) i el safareig (a la dreta). El pou resta tancat actualment amb una porta metàl·lica. La pica del safareig consta de dues lloses inclinades que donen a una basseta interior. | 08229-139 | Prop de la masia del Sitjar. Demarcació de Sant Mateu de Bages | La inscripció de la porta (1757) es refereix a la masia del Sitjar. Abans que els actuals propietaris arrangessin el pou hi havia una inscripció de l'any 1926 que feria referència a la família Davant, antics propietaris de la masia del Sitjar. Aquesta masia és del segle XVIII o tal vegada anterior. Almenys des de l'any 1926, doncs, els propietaris eren la família Davant. Entorn de la dècada de 1940 Ramon Vila, de la masia veïna del Prat, va adquirir aquesta masia als Davant. Aleshores aquesta família venia carbó en una botiga de Manresa (a la carretera de Cardona). | 41.7969500,1.7063600 | 392523 | 4628041 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62984-foto-08229-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62984-foto-08229-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62984-foto-08229-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la porta metàl·lica: 1757 El Sitjar.Informació oral facilitada per Josep M. Puigdellívol | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63015 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-3 | XX | Creu de pedra emplaçada al jardí que es troba a l'exterior de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, en una zona enjardinada. Consta d'un sòlid pedestal de forma polièdrica amb la planta quadrada. Al seu damunt hi ha el basament de la creu, allargat i amb quatre cares trilobulades. A la part superior s'aixeca la creu, amb el fust i les astes de secció quadrada. En el punt d'intersecció té un disc decorat amb raigs radials i una inscripció que diu: SANTA MISIÓN 1942. La pedra corresponent a la creu presenta un tipus de talla amb granulat que sembla diferent de la resta i podria ser posterior al pedestal i al basament, tal com es dedueix també de les dates que hi ha inscrites. | 08229-130 | Jardí de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | Segons la inscripció del pedestal, l'any en què es va col·locar aquesta creu és el 1913. D'aquest moment deuen ser el pedestal i el basament de la creu. Posteriorment, durant les dècades de 1940 i 1950, les santes missions van tenir una revifada important i es van fer creus d'aquestes característiques a moltes poblacions. Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques i altres exercicis pietosos fets en una localitat sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. Segons la inscripció present en el disc central, la part de la creu correspondria a una Santa Missió de l'any 1942. | 41.7953900,1.7348100 | 394884 | 4627833 | 1913 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63015-foto-08229-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63015-foto-08229-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la part superior de la cara oest del pedestal: CREDOInscripció a la part superior de la cara est del pedestal: 1913 | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63016 | Creu de terme de Fontanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-fontanet | XX | Creu de terme emplaçada al costat del camí de Fontanet, a l'alçada del raval conegut com el Clot de Fontanet. Es tracta d'una creu força moderna (del final del segle XIX o principis del XX) que destaca pel seu sòlid pedestal. El pedestal està format per dos grans blocs de pedra esglaonades. La inferior de forma cúbica i la superior amb una marcada inclinació piramidal. Al seu damunt hi ha el basament, allargat, de la creu. A la part superior s'aixeca la creu, amb les astes de secció rectangular i decorada amb una forma circular al punt d'intersecció. La creu no té cap tipus d'inscripció. | 08229-131 | Clot de Fontanet | Per analogia amb altres creus molt similars i pròximes, com ara la de la Santa Missió (a l'església parroquial de Sant Mateu) o la creu de l'oratori de cal Carné, podria datar-se a finals del segle XIX o principis del XX. La creu està situada al costat d'un revolt del camí, en un lloc que fa una petita esplanada amb bones vistes i al peu de les cases de Fontanet. | 41.7898800,1.7226300 | 393863 | 4627236 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63016-foto-08229-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63016-foto-08229-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63050 | Creu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-sala | XX | Creu trencada en diversos fragments. Escrostonaments en la pedra. | Creu de terme que separa els bisbats de Vic i de Solsona, així com les parròquies de Sant Mateu de Bages i Coaner. Està emplaçada a la carena de la serra de la Sala, uns 900 m al nord-oest del casal de La Sala. Consta d'un pedestal de pedra de planta més o menys triangular sobre el qual es conserva la base de la creu, molt prima. La creu es troba estesa a terra, al costat del pedestal i trencada en diversos fragments. Es tracta d'una creu molt prima, de secció rectangular. El pedestal té una inscripció en cadascuna de les tres cares: SANT MATEU / COANER / 1900. La creu també té inscripcions en cadascuna de les seves dues cares: CREU DE[L BISBA]T DE SOLSONA (amb l'anagrama de la Mare de Déu). BISBAT [DE VIC?] (amb el símbol dels tres claus de Crist). | 08229-173 | Demarcació de Sant Mateu i de Coaner | Segons la inscripció del pedestal, es tractaria d'una creu col·locada en aquest lloc l'any 1900 per tal de marcar la frontera entre els bisbats de Vic i Solsona, així com les parròquies de Sant Mateu i Coaner. No es pot descartar, però, que anteriorment hi hagués alguna altra creu en aquest indret. | 41.8224900,1.7207500 | 393761 | 4630859 | 1900 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63050-foto-08229-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63050-foto-08229-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63059 | Bandera de les Caramelles de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-de-les-caramelles-de-sant-mateu-de-bages | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 26-27, 91, 92. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232.</p> | XX | <p>Bandera insignia de les Caramelles de Sant Mateu de Bages, que es conserva a l'interior de l'església parroquial. Es tracta d'una bandera catalana que està decorada en un lateral amb una orla floral i les següents inscripcions: 'Els homes de demà' i 'S. Mateu de Bages. Any 1921'.</p> | 08229-182 | Església de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Les Caramelles s'han de posar en relació amb les festes del cicle de primavera, que suposaven un esclat d'alegria popular en forma de cants i balls. La Pasqua i el Roser de Maig eren les principals festes d'aquest cicle. Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascabells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). A començament del segle XX (1908) es disposa ja d'una fotografia de la colla del ball de Cascavells de Sant Mateu de Bages. Cal dir que al municipi de Sant Mateu de Bages era un dels llocs on tant les caramelles, anomenades popularment camilleres, com el ball de cascavells estava més arrelat. En un moment donat a aquesta tradició s'hi van afegir els grups de trabucaires o galejadors. Les músiques eren populars i les lletres les solien redactar autors anònims. L'escriptor Joan Planas en el seu llibre sobre la masia de les Planes fa una descripció de com era, segons el seu record, la festa de Pasqua i les Caramelles a les primeres dècades del segle XX (PLANAS, 1969: 74). El dissabte de Glòria a les deu es posaven repicar les campanes de l'església. Seguidament la quitxalla esclatava en un gran xivarri amb ferregots i llaunes. Havia arribat la Pasqua de Resurrecció que era, junt amb la festa major, la festivitat més senyalada del poble. Es celebrava amb diverses funcions religioses i actes profans, però l'acte estel·lar eren les caramelles, en aquesta zona anomenades popularment 'camilleres', que tenien lloc entre dissabte i diumenge. Encapçalava la comitiva dels camillaires una dotzena de trabucaires, que anaven disparant els seus trets consecutivament. Després venien els camillaires, amb el cap de colla al davant que portava la bandera repenjada a l'espatlla, seguia el portador de la panera, adornada amb profusió de cintes i flors. Tot seguit venia una mula també engalanada que portava dues sàrries on s'anaven dipositant els ous regalats. La resta de la comitiva era formada pels músics, amb els seus instruments més aviat rudimentaris, cantaires i balladors. La colla feia un itinerari que passava les principals masies del pla de Sant Mateu: les Planes, la Sala, la Rabassola, la Rabassa... Les actuacions començaven amb una cantada dels camillaires. Després es feia el ball de cascavells. En les cases més fortes els propietaris convidaven a un refrigeri. En acabat, es feia el ball rodó en el qual els camillaires treien a ballar les dones de la casa al ritme de polca o vals. El punt final de les caramelles era a l'església parroquial. Després de celebrar un ofici solemne, davant la porta de l'església es ballava per darrera vegada el ball de cascavells. Finalment, es distribuïen entre els camillaires, asseguts a terra fent rotllana a l'era de cal Pla, els ous recollits per les cases i guardats a les portadores. Al nucli de Castelltallat també hi ha una antiga tradició de caramelles, que es solien cantar amb l'acompanyament d'un acordionista i incloïen també alguns balls, entre ells el ball de cascavells i el ball de bastons. L'esquema de les caramelles era semblant al descrit per la zona de Sant Mateu. Entre els anys 1956 i 1958 les cançons foren escrites per Pere Campàs, capellà de la parròquia de Castelltallat en aquests anys. Des del 1977 les caramelles es ballen conjuntament entre els nuclis de Sant Mateu i Castelltallat, i són mixtes. Després d'un període curt en què van deixar de fer-se, a partir de 1988 es van recuperar i s'han fet de manera ininterrompuda fins a l'actualitat.</p> | 41.7956600,1.7347100 | 394876 | 4627863 | 1921 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63074 | Església de Sant Antoni de Pàdua (Puigdellívol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-antoni-de-padua-puigdellivol | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 31, 129. BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor). | XX | Capella moderna, construïda l'any 1976 i que forma part de la gran masia de Puigdellívol. La construcció és feta tota en pedra, tot recreant l'estil popular. Presenta una nau amb absis semicircular llis. Està construïda en una pendent del terreny que és aprofitada per encabir una petita cripta sota l'altar que conté sis nínxols pertanyents a la família Puigdellívol. La façana d'entrada, encarada al nord-oest, té un portal adovellat, un òcul amb vidriera al seu damunt i és rematat amb una petita espadanya amb dues campanes. L'interior es conserva ben arranjat i té l'altar alçat sobre la cripta. | 08229-197 | Masia de Puigdellívol. Demarcació de Castelltallat | Josep Bastardas ha resseguit els inicis de la família Puigdellívol en base a documentació, entre d'altra, de l'arxiu del mas Bastardas (de Fals). Segons aquest estudiós (BASTARDAS, 2014: 22), el cognom Puigdellívol no aparegué fins el segle XIII i no s'imposà com a tal fins el XIV-XV. El primer Puigdellívol documentat (a mitjans del segle XIII) es deia Pere de Cardona Puigdellívol. Probablement era un membre de la família dels Cardona, representant del vescomtat en aquesta zona i, segons Bastardas, membre de l'Orde del Temple. Si més no, era administrador dels béns que aquest Orde tenia en aquestes terres i estaria relacionat amb la comanda templera de Granyera (Cervera). Segons Bastardas, quan es traslladava a Castelltallat Pere de Cardona residia al mas de Vilalta i signava documents amb el nom de Pere de Cardona Puigdellívol. Aquest segon cognom es pot considerar un antecedent del llinatge Puigdellívol; probablement es tracta del primer personatge cognominat així. El mas Puigdellívol possiblement es bastí a finals del segle XIII o començaments del XIV. Segons Bastardas, el mas Vilalta, situat molt a prop, complia funcions administratives com a seu de la batllia dels termes de Castelltallat, Fals i Fonollosa, mentre que el nou mas de Puigdellívol era la residència de la família (els Franquès-Puigdellívol) que exercien el càrrec de batlles o síndics, i també el de procuradors dels Cardona, que eren els senyors de Castelltallat. Existien importants llaços de parentiu entre les famílies dels masos principals d'aquesta zona: Vilalta, Puigdellívol, Bacardit de Llumars (o Lomarch) i Bastardas (aquest en terme de Fals). Així, per exemple, l'any 1510 un cabaler del mas Puigdellívol, que podria ser Miquel Puigdellívol, es casà amb la pubilla de Vilalta, de manera que els Puigdellívol van entrar al mas veí de Vilalta (FÀBREGA, 2018: 101). Uns anys més tard, el 1568, els propietaris del mas Puigdellívol van vendre als de Vilalta el mas derruït de na Maria (FÀBREGA, 2018: 105). En un capbreu de l'any 1686 consta com a propietària del mas Puigdellívol Victòria Puigdellívol, viuda, i el seu fill Joan. La masia va tenir un nou període de prosperitat a la segona meitat del segle XVIII. Tal com mostren les abundants inscripcions en llindes de les façanes, entre els anys 1743 i 1789 la casa fou engrandida i aleshores es bastí la major part de la construcció que avui es pot veure. Al segle XIX alguns membres destacats de la família, com Benet Puigdellívol, van tenir un paper rellevant en la primera i segona guerra carlina. Estaven relacionats amb Benet Bastardas i el general Benet Tristany. Ja al segle XX, els Puigdellívol continuaven sent una família amb importants possessions i alguns dels seus membres, establerts a Barcelona, es dedicaven a l'advocacia. A la segona meitat del segle XX encara es van fer obres d'envergadura al conjunt: el 1973 s'aixecaren tres grans coberts adossats, de pedra, i el 1976 es bastí una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua, amb sis nínxols sota l'altar on s'hi van enterrar membres de la família Puigdellívol, per la qual cosa van haver d'obtenir una llicència especial del Vaticà. Entorn del 2010 els Puigdellívol van vendre la masia als actuals propietaris. Des de la dècada de 1980 el masover és Francesc Hernández. | 41.7994500,1.6695300 | 389467 | 4628365 | 1976 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63074-foto-08229-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63074-foto-08229-197-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63079 | Creus de l'Espelta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creus-de-lespelta | XX | Es conserven en estat fragmentari i han estat restaurades amb parts de ciment | En el lloc conegut com la Creu de l'Espelta actualment hi trobem un pedestal antic, probablement de l'any 1901, i dues creus parcialment conservades i reconstruïdes modernament. Aquest punt ha estat una fita territorial des d'antic, ja que es troba a la carena de la serra de Torribalta, al nord de la riera de Coaner i, uns 100 m al sud-oest, té el dolmen de la Creu de l'Espelta. Es tracta d'un punt elevat i dominant, amb bones vistes sobre la vall de Coaner. El pedestal de pedra es conserva sencer. És de planta quadrada i format per una base cúbica amb un pedestal més petit a la part superior. La creu que té al damunt ha estat reconstruïda amb ciment, però conserva de l'antiga el braç de pedra. En aquest braç té una inscripció que diu: DEU VOS ACOMPANYI. En la part de ciment hi ha inscrit l'any 1995. La segona creu, situada en un angle del pedestal, té el peu de ciment i la part superior de pedra, on hi ha una inscripció que diu 'A CRISTO REDENTOR' (en una cara) i 1901 (en l'altra). | 08229-202 | Demarcació de Coaner | Al marge que en aquest lloc hi pogués haver algun element anterior, ja que sembla una fita territorial antiga, les restes de les creus actuals semblen correspondre a l'any 1901, segons una de les inscripcions. L'any 1995, segons indica l'altra inscripció marcada en el ciment, el conjunt es va restaurar i les dues creus es van reconstruir amb suports de ciment. | 41.8372600,1.6999600 | 392059 | 4632525 | 1901 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63079-foto-08229-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63079-foto-08229-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63081 | Parapets o trinxeres de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parapets-o-trinxeres-de-coaner | XX | Parcialment esfondrades, indret envaït per la vegetació | Parapets o trinxeres de la Guerra Civil de 1936 que es troben situats en punts destacats de la serra de Torribalta, al nord de la riera de Coaner. Concretament, se n'han identificat en dos punts que controlen tant el Castell de Coaner com el camí que serpenteja pel costat de la riera de Coaner. La primera localització es troba en un punt elevat on també hi ha el dolmen de la Creu de l'Espelta. És a dir, uns 100 m al sud-oest del trencall on hi ha les Creus de l'Espelta. Concretament, les trinxeres es troben als peus del túmul del dolmen, una al sud i l'altra a la banda nord. Es tracta de simples murets construïts amb pedra seca que tenen forma de ferradura i s'orienten vers la vall de Coaner i el castell. Entre les restes del parapet nord s'hi va localitzar-se una bala que va ser identificada per experts (D. Ribalta, J. Campillo i M.A. Zapater, aquest darrer membre de la Asociación Española de Coleccionistas de Cartuchería), com una 7,92 x 57 MAUSER. Es tracta d'un projectil de fabricació alemanya (el fabricant és la Deutsche Waffen-und Munitionsfabrik AG, de Lübeck-Schlutup), utilitzada pels dos bàndols de la Guerra Civil espanyola. La segona localització es troba uns 500 m a llevant de la primera. Es tracta d'una estructura de característiques i orientacions anàlogues a les anteriors. En l'exploració del present treball no l'hem pogut localitzar. | 08229-204 | Demarcació de Coaner | Aquestes trinxeres o parapets van ser descoberts el novembre de 2010 durant els treballs de revisió de la Carta Arqueològica del Bages. La identificació es va fer en col·laboració amb D. Ribalta, J. Campillo i M.A. Zapater (aquest darrer, membre de la Asociación Española de Coleccionistas de Cartuchería (AECC), col·laboraren amb l'equip de revisió de la Carta Arqueològica per identificar la bala localitzada. | 41.8367200,1.6987400 | 391957 | 4632466 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63081-foto-08229-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63081-foto-08229-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63087 | Central hidroelèctrica de la Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-hidroelectrica-de-la-ribera | <p>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navàs', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 169</p> <p>CAMPRUBÍ PLANS, Josep (1984). La dinàmica d'un poble, Manresa, p. 171.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 151).</p> <p>FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria, p. 119-121.</p> <p>FERRER ALÒS, Llorenç (2009). 'La industrialització de Catalunya. Les fàbriques tèxtils del riu Cardener al segle XIX', Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII, Col·legi de Notaris de Catalunya, Barcelona, p. 352.</p> <p>SERRA SALA, Joan M. (1982). 'la colònia de Palà de Torroella: esquema històric', Dovella, núm. 4 (gener-febrer 1982), p. 19-24.</p> | XX | <p>Conjunt format per una central hidroelèctrica (iniciada entorn de 1907 i encara en funcionament), uns habitatges adossats a la central, l'edifici en ruïnes d'una antiga fàbrica que no va arribar mai a funcionar així com el corresponent canal i resclosa de la central. L'emplaçament és en una petita esplanada vora el Cardener, en el punt on el riu fa un meandre molt pronunciat, prop del paratge conegut com la Ribera. La central és formada per dues edificacions adossades, totes de planta rectangular. La més antiga és de dimensions més reduïdes i consta d'una sola planta, mentre que la nau més moderna (construïda tal vegada els anys 1920 o 30) disposa de dues plantes. A les façanes hi podem veure els típics finestrals de tipus fabril. La coberta és a quatre vessants. A la planta baixa hi ha les dues turbines que canalitzen el salt d'aigua, mentre que la primera planta acull la maquinària de control de la central. Les turbines actuals són les originàries; és a dir, del tipus Francis i de la marca Siemens, fabricades a principis del segle XX. Tenen una capacitat de producció de 334 CV. El canal, iniciat al punt on hi ha la resclosa, uns 250 m aigües amunt del riu Cardener, entra pel costat sud-oest de la central mitjançant una comporta automatitzada. En surt pel costat oposat i passa entre l'edificació dels pisos i la roca, de manera que la façana posterior de la casa ha estat apuntalada amb quatre contraforts que passen sobre el canal. El canal continua 200 metres més fins que desemboca novament al Cardener. Adossats a la façana de llevant de la central hi ha l'edifici dels habitatges, que formen un cos allargat d'una sola planta, amb la façana principal encarada vers el sud-est i coberta també a quatre vessants. Les ruïnes de l'antiga fàbrica estan adossades al sud-est de la central. Se'n conserva tan sols el mur perimetral, fet de maçoneria i amb el típic reng d'obertures dels finestrals, però sense vidres. L'edifici era d'una sola planta i no té coberta.</p> | 08229-210 | Demarcació de Coaner | <p>L'any 1874 Josep Ribera Vila, amo del mas de la Ribera de Coaner, va vendre a l'enginyer barceloní Jaume de Castro i Vernet un tros de terra en aquest indret per construir-hi una fàbrica. El 1879, un cop obtinguda la concessió d'aigües, la venda es va fer efectiva. En aquell moment les obres estaven força avançades i sembla que es preveia complementar la fàbrica amb una colònia. Jaume de Castro fou un personatge important del món industrial, i va tenir un paper destacat en la posada en funcionament de la Espanya Industrial. Va morir el 1904, i en aquell moment o abans la fàbrica de la Ribera va passar a mans de Josep Buhigas Tamareu, pertanyent a una família que tenia una fàbrica de tints a Barcelona. Aquest va vendre les instal·lacions a Pere Álvarez Gonzalvo per explotar només la central elèctrica. Pere Álvarez era també polític i fou diputat a Corts pel partit demòcrata autonomista. La fàbrica de la Ribera, però, no va arribar a funcionar mai, ja que l'octubre de 1907 la forta riuada que va causar importants perjudicis a totes les indústries instal·lades a les ribes del Cardener va malmetre també la fàbrica de la Ribera. Tot i això, sembla que es va intentar arranjar-la, però al cap de pocs dies una nova riuada la va tornar a destruir, i llavors es va decidir vendre la maquinària i aprofitar només la turbina per funcionar com a central elèctrica. La turbina també va quedar afectada per la inundació i es decidí situar-la a un nivell més alt. Des del seu origen la turbina era del tipus Francis (marca Siemens). L'iniciador Álvarez va cedir la central hidroelèctrica als fabricants Abadal, amb línia directa de corrent fins a la fàbrica que l'esmentat industrial explotava a Súria. L'any 1923 passà a la fàbrica de Palà de Torroella, situada uns dos km aigües amunt del Cardener. Aquesta fàbrica havia començat a funcionar l'any 1877 i donà origen a una colònia, també coneguda com a Palà Vell. Tenia un salt d'aigua aprofitat d'un antic molí fariner que li donava una força motriu de 170 CV, i el 1897 ja hi vivien 70 famílies. L'impulsor era Joan Palà Valls, propietari del mas Palà i advocat, el qual morí l'any 1918. En els anys vint i trenta la colònia experimenta una important expansió. El successor de Joan Palà Valls va ser Joan Palà Claret (1876-1960), ajudat pel seu germà Francesc. Quan l'any 1923 els Palà van comprar l'aprofitament hidràulic de la Ribera van ampliar-ne el seu potencial amb la instal·lació d'una segona turbina, d'un model igual a l'anterior però de diferent potència. Dos anys després van construir una altra central hidroelèctrica a la Coromina. D'aquesta manera la fàbrica de la colònia Palà de Torroella aconseguia la concessió dels dos terços del cabal fluvial i reforçava substancialment la potència de la fàbrica. L'any 1932 l'empresa de Palà es va transformar en la societat anònima Industrias Palà S.A. La construcció de l'edifici nou de la central pot ser de la dècada de 1920 o 1930. També en aquest anys es van construir els habitatges destinats a l'encarregat de la central, que en un principi va ser un tal Sibila, de Palà Vell. Entorn de 1940 l'empresa de la colònia Valls o Palà Nou (que havia sorgit l'any 1903 a causa d'unes desavinences entre els fundadors de Palà Vell) va adquirir la central de la Ribera. Poc després entrà com a responsable de la central Josep Franch i s'establí amb la seva família a viure en els habitatges adjacents. Més endavant el va substituir en el càrrec la seva filla, M. Dolors Franch. Pels volts de 1990 l'empresa de la colònia Valls va fer suspensió de pagaments i els anys següents la central de la Ribera, així com la que també hi havia a Palà Nou, van ser subhastades. Les va adquirir l'empresa OPICE, de Granollers. M. Dolors Franch s'encarregà de la gestió de la central fins a la seva jubilació, l'any 2016. Posteriorment la central es va automatitzar totalment. Fins llavors encara funcionava de manera bàsicament manual, tot i que amb alguns automatismes introduïts els anys 1980.</p> | 41.8350700,1.7307900 | 394615 | 4632243 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63087-foto-08229-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63087-foto-08229-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A l'altra banda del riu hi ha una fita de pedra amb una llegenda que assenyala el nivell que les aigües va assolir en la riuada de 1907. També anomenada Fàbrica de cal Franch | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63088 | Fàbrica de la central de la Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-la-central-de-la-ribera | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navàs', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 169 CAMPRUBÍ PLANS, Josep (1984). La dinàmica d'un poble, Manresa, p. 171. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 151). FERRER ALÒS, Llorenç (2009). 'La industrialització de Catalunya. Les fàbriques tèxtils del riu Cardener al segle XIX', Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII, Col·legi de Notaris de Catalunya, Barcelona, p. 352. SERRA SALA, Joan M. (1982). 'la colònia de Palà de Torroella: esquema històric', Dovella, núm. 4 (gener-febrer 1982), p. 19-24. | XX | En ruïna. Sense coberta | Construcció en ruïnes d'una antiga fàbrica que mai va arribar a funcionar, que es troba adossada a la central hidroelèctrica de la Ribera. Es troba emplaçada en una petita esplanada vora el Cardener, en el punt on el riu fa un meandre molt pronunciat. La fàbrica està adossada al sud-est de la central. És una construcció de planta rectangular que mesura 40 m de llarg per 20 d'ample i de la qual tan sols se'n conserva el mur perimetral. A l'angle nord-est té inserit l'edifici antic de la central hidroelèctrica. El mur de la fàbrica és fet de maçoneria i té el típic reng d'obertures dels finestrals però sense vidres. Era una edificació d'una sola planta i no té coberta. | 08229-211 | Demarcació de Coaner | A principis de segle XX s'estava construint una fàbrica tèxtil en aquest indret. La va promoure un tal Álvarez, que adquirí una porció de terreny a Pere Ribera, propietari de la masia pròxima de la Ribera. La fàbrica tenia maquinària que estava a punt d'estrenar-se quan va ser afectada per la forta riuada de l'any 1907 que va causar importants perjudicis a totes les indústries instal·lades a les ribes del Cardener, i la fàbrica de la Ribera no va arribar a entrar mai en funcionament. En canvi sí que s'aprofità el salt d'aigua adequat en els primers temps i ampliat posteriorment. La turbina també va quedar afectada per la inundació i es decidí situar-la a un nivell més alt. Des del seu origen la turbina era del tipus Francis (marca Siemens). L'iniciador Álvarez va cedir la central hidroelèctrica als fabricants Abadal, amb línia directa de corrent fins a la fàbrica que l'esmentat industrial explotava a Súria. L'any 1923 passà a la fàbrica de Palà de Torroella, situada uns dos km aigües amunt del Cardener. Aquesta fàbrica havia començat a funcionar l'any 1877 i donà origen a una colònia, també coneguda com a Palà Vell. Tenia un salt d'aigua aprofitat d'un antic molí fariner que li donava una força motriu de 170 CV, i el 1897 ja hi vivien 70 famílies. L'impulsor era Joan Palà Valls, propietari del mas Palà i advocat, el qual morí l'any 1918. En els anys vint i trenta la colònia experimenta una important expansió. El successor de Joan Palà Valls va ser Joan Palà Claret (1876-1960), ajudat pel seu germà Francesc. Quan l'any 1923 els Palà van comprar l'aprofitament hidràulic de la Ribera van ampliar-ne el seu potencial amb la instal·lació d'una segona turbina, d'un model igual a l'anterior però de diferent potència. Dos anys després van construir una altra central hidroelèctrica a la Coromina. D'aquesta manera la fàbrica de la colònia Palà de Torroella aconseguia la concessió dels dos terços del cabal fluvial i reforçava substancialment la potència de la fàbrica. L'any 1932 l'empresa de Palà es va transformar en la societat anònima Industrias Palà S.A. La construcció de l'edifici nou de la central pot ser de la dècada de 1920 o 1930. També en aquest anys es van construir els habitatges destinats a l'encarregat de la central, que en un principi va ser un tal Sibila, de Palà Vell. Entorn de 1940 l'empresa de la colònia Valls o Palà Nou (que havia sorgit l'any 1903 a causa d'unes desavinences entre els fundadors de Palà Vell) va adquirir la central de la Ribera. Poc després entrà com a responsable de la central Josep Franch i s'establí amb la seva família a viure en els habitatges adjacents. Més endavant el va substituir en el càrrec la seva filla, M. Dolors Franch. Pels volts de 1990 l'empresa de la colònia Valls va fer suspensió de pagaments i els anys següents la central de la Ribera, així com la que també hi havia a Palà Nou, van ser subhastades. Les va adquirir l'empresa OPICE, de Granollers. M. Dolors Franch s'encarregà de la gestió de la central fins a la seva jubilació, l'any 2016. Posteriorment la central es va automatitzar totalment. Fins llavors encara funcionava de manera bàsicament manual, tot i que amb alguns automatismes introduïts els anys 1980. | 41.8348500,1.7309700 | 394630 | 4632218 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63088-foto-08229-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63088-foto-08229-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63089 | Resclosa i canal de la central de la Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-central-de-la-ribera | BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navàs', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 169 CAMPRUBÍ PLANS, Josep (1984). La dinàmica d'un poble, Manresa, p. 171. FERRER ALÒS, Llorenç (2009). 'La industrialització de Catalunya. Les fàbriques tèxtils del riu Cardener al segle XIX', Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII, Col·legi de Notaris de Catalunya, Barcelona, p. 352. SERRA SALA, Joan M. (1982). 'la colònia de Palà de Torroella: esquema històric', Dovella, núm. 4 (gener-febrer 1982), p. 19-24. | XX | Resclosa i canal de la central hidroelèctrica de la Ribera, iniciada entorn de 1907 i encara en funcionament. Es troba emplaçada en un meandre molt pronunciat que fa el riu Cardener, en un paratge conegut com la Ribera. La resclosa es troba al tram inicial del meandre. Té una llargada considerable, d'uns 80 m. És de planta rectilínia i revestida de formigó. L'aigua és desviada cap a la riba esquerra del riu i entra al canal mitjançant una gran comporta, actualment de funcionament automatitzat. El canal té una amplada d'uns 5 m i tan sols està formigonat en alguns trams. En el seu curt recorregut d'uns 250 m, de trajectòria corba seguint el meandre del riu, disposa de diversos bagants per desguassar l'aigua. El canal entra a la central pel costat sud-oest de l'edifici mitjançant una gran comporta. En surt pel costat oposat i passa entre l'edificació que acull els pisos de la central i la roca, de manera que la façana posterior de la casa ha estat apuntalada amb quatre contraforts que passen sobre el canal. El canal continua 200 metres més fins que desemboca novament al Cardener. | 08229-212 | Demarcació de Coaner | A principis de segle XX s'estava construint una fàbrica tèxtil en aquest indret. La va promoure un tal Álvarez, que adquirí una porció de terreny a Pere Ribera, propietari de la masia pròxima de la Ribera. La fàbrica tenia maquinària i tot i estava a punt d'estrenar-se quan va ser afectada per la forta riuada de l'any 1907 que va causar importants perjudicis a totes les indústries instal·lades a les ribes del Cardener, i la fàbrica de la Ribera no va arribar a entrar mai en funcionament. En canvi sí que s'aprofità el salt d'aigua adequat en els primers temps i ampliat posteriorment. La turbina també va quedar afectada per la inundació i es decidí situar-la a un nivell més alt. Des del seu origen la turbina era del tipus Francis (marca Siemens). L'iniciador Álvarez va cedir la central hidroelèctrica als fabricants Abadal, amb línia directa de corrent fins a la fàbrica que l'esmentat industrial explotava a Súria. L'any 1923 passà a la fàbrica de Palà de Torroella, situada uns dos km aigües amunt del Cardener. Aquesta fàbrica havia començat a funcionar l'any 1877 i donà origen a una colònia, també coneguda com a Palà Vell. Tenia un salt d'aigua aprofitat d'un antic molí fariner que li donava una força motriu de 170 CV, i el 1897 ja hi vivien 70 famílies. L'impulsor era Joan Palà Valls, propietari del mas Palà i advocat, el qual morí l'any 1918. En els anys vint i trenta la colònia experimenta una important expansió. El successor de Joan Palà Valls va ser Joan Palà Claret (1876-1960), ajudat pel seu germà Francesc. Quan l'any 1923 els Palà van comprar l'aprofitament hidràulic de la Ribera van ampliar-ne el seu potencial amb la instal·lació d'una segona turbina, d'un model igual a l'anterior però de diferent potència. Dos anys després van construir una altra central hidroelèctrica a la Coromina. D'aquesta manera la fàbrica de la colònia Palà de Torroella aconseguia la concessió dels dos terços del cabal fluvial i reforçava substancialment la potència de la fàbrica. L'any 1932 l'empresa de Palà es va transformar en la societat anònima Industrias Palà S.A. La construcció de l'edifici nou de la central pot ser de la dècada de 1920 o 1930. També en aquest anys es van construir els habitatges destinats a l'encarregat de la central, que en un principi va ser un tal Sibila, de Palà Vell. Entorn de 1940 l'empresa de la colònia Valls o Palà Nou (que havia sorgit l'any 1903 a causa d'unes desavinences entre els fundadors de Palà Vell) va adquirir la central de la Ribera. Poc després entrà com a responsable de la central Josep Franch i s'establí amb la seva família a viure en els habitatges adjacents. Més endavant el va substituir en el càrrec la seva filla, M. Dolors Franch. Pels volts de 1990 l'empresa de la colònia Valls va fer suspensió de pagaments i els anys següents la central de la Ribera, així com la que també hi havia a Palà Nou, van ser subhastades. Les va adquirir l'empresa OPICE, de Granollers. M. Dolors Franch s'encarregà de la gestió de la central fins a la seva jubilació, l'any 2016. Posteriorment la central es va automatitzar totalment. Fins llavors encara funcionava de manera bàsicament manual, tot i que amb alguns automatismes introduïts els anys 1980. | 41.8353200,1.7290000 | 394467 | 4632273 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63089-foto-08229-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63089-foto-08229-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63091 | La Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribera-0 | <p>COMAS ARS, Bernat (2010, 2014). 'Retalls de Coaner (part 1, part 5)', web Amics de Coaner (<a href='http://www.amicsdecoaner.org'>http://www.amicsdecoaner.org</a>)</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 152).</p> | XX | <p>Casa rural construïda pels volts de 1908 en substitució de la masia de la Ribera Vella. Es tracta d'una construcció de dimensions mitjanes aixecada a pocs metres de la casa originària. És de planta rectangular i consta de planta baixa més golfes. La façana davantera, encarada a ponent, té un singular perfil mixtilini a la part superior. L'entrada es fa per una petita terrassa davantera amb escala central. Els murs són arrebossats i pintats de blanc. La resta de la casa no presenta altres elements destacats. Per la façana de migdia té una renglera de finestres que originàriament eren rematades amb arcs i tancades amb persianes. Per la façana nord les finestres són més escasses. A la dècada de 1950 la casa es va allargar per la part posterior, on s'adequà una segona entrada amb escales laterals i una petita terrasseta.</p> | 08229-214 | Demarcació de Coaner | <p>En el paratge conegut com la Ribera hi havia dos masos antics situats molt a prop d'un de l'altre: la Ribera i la Riera. Els dos són d'origen medieval, tot i que la Ribera seria el més antic. La família Ribera en devien ser propietaris ja des d'època medieval. Així, haurien adoptat el nom del paratge on hi ha la casa, que encara és conegut com la Ribera. Els Ribera haurien estat al capdavant del mas de manera continuada fins a l'actualitat, i encara en són propietaris. Al llarg dels anys van haver-hi diversos enllaços matrimonials entre els Ribera i els Riera, tot i que sempre es van mantenir com dues famílies separades. Això ha condicionat una repartició certament complexa de les terres de l'entorn entre els dos masos. Del mas Ribera ja en tenim notícies documentals a principis del segle XIV. A principis del segle XVII el propietari era Macià Ribera, i tenia sota el seu domini els capmasos (masos rònecs) de Fontanet, Taltaull, Cultró i Ringles, tots deshabitats (COMAS, 2010). L'any 1553 el propietari era Narcís Ribera. En un capbreu de 1791 consta que el propietari, Josep Ribera, que tenia també els masos Crossa i altres de deshabitats: Fontanet, Cusó, Solà, Cultró, Garbillons i Ringles (COMAS, 2014). La masia de la Ribera vella, que conserva en el seu nucli vestigis constructius d'aparença molt antiga, es va anar engrandint en diferents fases. Entorn dels segles XV-XVI es devia construir el celler, sustentat per un seguit d'arcs apuntats. Segons la inscripció d'una llinda, l'any 1788 es va construir el cos adossat que, originàriament, acollia la capella de la casa. Segons tradició oral, en un moment donat la capella fou substituïda per un molí d'oli arran d'un acord fet amb el mossèn, que a canvi va rebre la peça de terra coneguda com l'hort del Rector. La primera planta de la casa era on vivien els propietaris, mentre que les golfes eren habitades per diferents famílies de mossos. Entorn de 1908 Joan Ribera, besavi de l'actual propietari, va construir un tros més amunt la casa nova. Segons sembla, l'antiga es trobava en condicions difícils de rehabilitar. Hi van passar a residir els propietaris, mentre que la casa vella va continuar habitada de manera més o menys fixa per famílies de mossos fins la dècada de 1960. Pel que fa a la casa nova, coneguda actualment com la Ribera, a la dècada de 1950 s'hi van fer obres per allargar-la per la part del darrere. En l'actualitat continua sent residència de la família Ribera.</p> | 41.8337600,1.7345700 | 394927 | 4632093 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63091-foto-08229-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63091-foto-08229-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63125 | Corts de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corts-de-biosca | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm.109).</p> <p>PARCERISAS, Roser (2001). Biosca (treball inèdit)</p> | XX | <p>Antigues corts de porcs i femer de la masia de Biosca reconvertits en vivenda i que actualment funcionen com a casa d'agroturisme. La construcció, que està adossada a l'angle sud-est de la masia, és de planta rectangular i consta de dues plantes. A la part inferior es conserva l'antic femer, de grans dimensions i amb coberta de volta de pedra. A la part superior hi ha la vivenda. Aquesta part és la que ha estat més reconstruïda en la rehabilitació que s'hi va practicar els anys 1980, quan es va obrar la part alta i s'obriren les diverses finestres. A la façana de migdia s'ha conservat part d'uns coberts adossats, que antigament servien com a magatzems i garatge on es guardava el tractor. Al seu damunt s'hi ha habilitat una terrassa. L'accés a la casa es fa per unes escales que donen directament a la planta superior des de la petita façana de ponent, adossada a la masia. A la façana oposada hi ha un altre portal que dóna accés a l'antic femer. Tots els murs són de maçoneria i a pedra vista.</p> | 08229-248 | Adossada a la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | <p>L'any 995 en un document sobre el dot del comte Borrell a Ermessenda ja s'esmenta aquest lloc, aleshores anomenat Calmeits, Calmells o kalmegos. El mot significa un petit altiplà terrassat i fa al·lusió a l'indret on es troba la masia: un indret calmat i amb un emplaçament privilegiat, amb esplèndides vistes cap al sud i entorn de la zona de Montserrat (ABADAL, 1999: 561). En aquesta època probablement encara no s'havia aixecat el mas, però la troballa d'una moneda del rei Jaume II en les proximitats suggereix que, com a mínim al final del segle XIII o inicis del XIV, el lloc ja era habitat. El mas i la família dels seus propietaris van adoptar el nom del lloc: Calmeits. Un membre d'aquesta família, Maria Calmeits, ja apareix documentada en un matrimoni fet a la masia de Semís, l'any 1404. I altres membres amb aquest cognom es troben també documentats a partir d'aquest segle XV. A partir d'aquí coneixem amb força detall la genealogia i l'evolució històrica del mas gràcies a l'estudi fet per la historiadora Roser PARCERISAS (2001). La genealogia coneguda comença a mitjan segle XVI, amb Francesc Calmeits (nascut el 1547). La seva hereva va ser una pubilla, Joana Calmeits, que el 1565 es casa amb Rafel Mata i, en segones núpcies, amb Pau Biosca, del qual no se'n sap la procedència. A partir de la mort de Pau, el 1608, el mas comença a anomenar-se Biosca i lentament es desplaça la denominació de Calmeits. Els descendents de Pau Biosca van mantenir el cognom al llarg de 300 anys. Del 1683 es conserva un inventari que permet fer-se una idea de com era la casa en aquell moment. Al segle XVIII Biosca va participar en la bonança econòmica general i va concedir diferents establiments en les seves terres per fer-hi vinyes. Durant aquest segle i l'anterior la masia s'anà engrandint fins a convertir-se en el gran casal que és actualment. A partir de la meitat del segle XIX es van encadenar dues hereves successives, cosa que provocà un segon canvi de cognom dels propietaris. M. Teresa Biosca (1817-1877) es casà amb Martí Soler. En la següent generació M. Antònia Soler Biosca (1895-1911) es casà amb Pere Duoscastella Figuera, procedent de la masia de Figuera, de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores els hereus van portar el cognom Duocastella fins a l'actual hereva, Anna Duocastella Figuera, casada amb Pere Fons. L'any 1900 Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé van fer construir una gran bassa, coneguda com el Viver de Biosca. L'any 1917 es van portar a terme reformes importants al conjunt de la masia: es remodelà la façana principal amb la introducció dels balcons i també es reforma el cos del sud-est, de manera que a dalt hi havien les corts de porcs i a la part inferior el femer. Ja a la dècada de 1980 aquesta construcció es va reconvertir en una segona vivenda i, entorn de 1993, inicià una nova etapa sent la primera casa d'agroturisme del Bages. Actualment l'explotació agropecuària del mas Biosca continua en actiu i dins d'una línia de producció ecològica. Informació facilitada per Anna Duocastella i Pere Fons</p> | 41.7795200,1.6176200 | 385119 | 4626221 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63125-foto-08229-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63125-foto-08229-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63125-foto-08229-248-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63127 | Viver de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-biosca | XX | Recentment restaurat | Bassa o dipòsit d'aigua per a regar de grans dimensions, conegut com el Viver de Biosca. Està situat uns 80 m al sud-oest de la masia d'aquest nom. És de planta quadrada i té unes mides útils de 18,85 m d'ample per 18,80 m de llarg. Totes les cares vistes són revestides amb carreus de pedra picada, de 43 cm d'amplada, uns 25 cm de gruix i de llargada variable. Darrera les cares vistes la paret continua amb pedra lligada amb ciment de Calaf. Marcant el perímetre de la bassa antigament hi havia una tanca de filferros punxents perquè no hi caigués la canalla ni el bestiar. El 2006 la tanca es substituí per l'actual de fusta. L'accés des de dalt a l'interior del viver es fa mitjançant una escala de pedra amb 20 graons inserida a la paret sud. Des de baix s'hi pot accedir a través d'una volta de pedra que hi ha en aquesta mateixa paret. La volta és tancada amb una paret de totxos que es tira a terra cada vegada que cal entrar a escurar el viver. | 08229-250 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | El Viver de Biosca va ser construït l'any 1900 per Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé. Era un embassament d'aigua per regar l'hort i també procurava una reserva abundant per a usos domèstics. Amb la mateixa terra resultant de l'excavació de la bassa es va arranjar l'hort. L'obra va ser útil durant 70 anys. S'omplia amb aigua de la rasa del conreu de Biosca, la de l'aiguamoll del Matà i mitjançant la conducció de l'aigua d'un pou que hi ha al costat. La sortida de l'aigua per a regar era a la paret sud i es feia mitjançant una aixeta grossa (boixa) que donava al cantó de l'hort. Des de l'escala s'hi rentaven flassades, s'hi pescava i també s'hi feien banys per nedar. Les condicions ambientals van convertir aquest embassament en hàbitat idoni per a la fauna pròpia de les basses de secà. Ja més tard, el viver perdia aigua i havia començat la seva decadència quan l'incendi de 1998 el va deixar sense protecció vegetal a l'entorn i, uns anys després, un temporal va esbotzar-ne dues parets. Per tal de restaurar-lo Josep M. Duocastell Morera, besnét de M. Antònia Biosca, va aconseguir un ajut al Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Gràcies a això es va poder rehabilitat el viver amb l'objectiu de recuperar un hàbitat natural d'interès i en concepte de manteniment d'elements singulars patrimonials. L'aigua va tornar a embassar-s'hi l'any 2006. | 41.7787100,1.6162300 | 385002 | 4626132 | 1900 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63127-foto-08229-250-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclòs dins els elements d'interès del PEIN Serra de Castelltallat. Disposa d'un plafó informatiu | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63136 | Cal Genís Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-genis-nou | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 94, 95, 218.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 89).</p> | XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans que està emplaçada vora el camí d'accés a Castelltallat, al lloc anomenat coma de Cal Genís, just al punt on comença, per la banda oest, la serra de Castelltallat. És una construcció de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes, molt regular i aixecada en una sola fase, l'any 1929 segons la inscripció del portal. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució totalment simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb tres balcons al primer pis i una petita galeria amb arcada al nivell de les golfes. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. Les obertures són emmarcades amb maó, excepte les de la façana davantera, amb un emmarcament de pedra de major qualitat, tal vegada posterior. La casa està envoltada d'un jardí i té una antiga pallissa de pedra uns metres al sud. Exteriorment, cal Genís Nou ha conservat la tipologia i el volum originari.</p> | 08229-259 | Demarcació de Castelltallat | <p>Cal Genís Vell està situada uns 400 m al sud de cal Genís Nou i està adossada a una masia més gran, anomenada Governa. El lloc de Governa, dins el terme del castell de Castelltallat, és documentat des de l'any 955 amb la grafia 'Guerna' i el 1031 ja amb la forma de 'Governa'. L'església propera de Santa Eugènia de Governa (romànica) no apareix citada fins l'any 1428. Molt probablement el mas Governa és d'origen medieval i estaria vinculat a aquesta església. Així, l'any 1640 el culte d'aquesta església es traslladà a un temple de nova construcció que es va aixecar al costat del mas Governa. Sembla clar que el mas Governa era més important dels dos. A la segona meitat del segle XVII era un dels masos principals de Castelltallat, segons les aportacions que feia per a la cera de l'església. Així mateix, en un capbreu dels Ducs de Cardona de l'any 1686 aquest mas consta associat amb els de Comallonga i Crostas. El propietari aleshores era Isidre Governa i pagava de cens sis punyeres de forment més delme de carnelatges. Al segle XVIII Governa es va ampliar-se considerablement fins a tenir les dimensions actuals. Cal Genís Vell, en canvi, sembla que va quedar força estancat en les dimensions que devia tenir la construcció medieval. No coneixem notícies documentals antigues d'aquesta casa. Ja a mitjan del segle XX Governa era habitat per un masover, mentre que a cal Genís Vell hi vivia el seu propietari, de cognom Isanta. A principis de segle XX (el 1929 segons la inscripció d'una llinda) el propietari va construir cal Genís Nou, en un emplaçament més proper al camí. Posteriorment Isanta es traslladà a Manresa, on tenia una bodega al carrer del Cos, fins que a la dècada de 1980 es va vendre la propietat.</p> | 41.7940000,1.6155600 | 384974 | 4627831 | 1929 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63136-foto-08229-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63136-foto-08229-259-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Duocastella (del Marquet) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63143 | Creu Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-grossa | XX | Creu de terme emplaçada al costat del camí de Castelltallat, a la cruïlla d'un altre camí que va cap a can Prat Barrina, a uns 500 m de la masia de cal Pons i del nucli de Castelltallat. Es tracta d'una creu construïda l'any 1906, de tipologia força semblant a altres que es troben al municipi, com ara la creu de Fontanet. Destaca per un sòlid pedestal, que està format per dos grans blocs de pedra esglaonats (el superior amb les arestes inclinades). Al seu damunt hi ha una creu llatina de pedra, amb les astes de secció quadrada i acabades de forma trilobul·lada. A la cara principal, orientada vers migdia, té les següents inscripcions: JUAN PONS [F]ETA L'A[N]Y MCMVI. INRI. Per la part posterior té gravada una creu llatina sobre un triangle. | 08229-266 | Demarcació de Catelltallat | Aquesta creu va ser construïda l'any 1906 per Joan Pons. Es troba als peus del camí ral que passava per aquest sector. Durant la Guerra Civil fou destruïda, i reconstruïda de nou un cop acabada la contesa. Ha estat sempre un punt de trobada pels veïns de Castelltallat, especialment pels homes de Boixeda, el Mas i cal Pons per anar a Calaf. Era també punt de parada a berenar de camí de retorn de l'escola. | 41.7965600,1.6213100 | 385456 | 4628108 | 1906 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63143-foto-08229-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63143-foto-08229-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També anomenada Creu de cal PonsTé un plafó informatiu de l'espai PEIN de la Serra de Castelltallat | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63155 | Creu del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-ros | XX | Creu de terme emplaçada prop del nucli de Castelltallat, al costat de la Casanova. Aquest indret era un punt de confluència on hi havia un encreuament de camins: el que transcorria transversalment per la carena de la serra de Castelltallat i un altre en direcció nord-sud. La creu consta d'una base de planta quadrada amb dos graons i un pedestal octogonal. El fust és de secció octogonal, amb un capitell decorat amb vuit fletxes o llances que assenyalen en direcció amunt. A la part superior hi ha la creu de pedra, amb les puntes trilobul·lades i decorada amb relleus. A la cara sud (on hi ha l'església parroquial) té un relleu de Sant Miquel amb l'espasa alçada i dominant el diable als seus peus. A la cara nord hi ha la figura de la Verge. La figura de Sant Miquel fa al·lusió a l'advocació de l'església parroquial de Castelltallat, dedicada a l'arcàngel. A l'octàgon del pedestal hi ha diverses inscripcions: RE / CONS TRUI / DA [PN?] / L'ANY / SANT / DE / MCML | 08229-278 | Prop de la Casanova. Demarcació de Castelltallat | El fet que s'observin dos tipus de pedra sembla indicar que la base de la creu és més antiga que la resta. Això és el que es desprèn també de la inscripció de la creu, que hauria estat reconstruïda l'any 1950. | 41.7950700,1.6311200 | 386268 | 4627929 | 1950 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63155-foto-08229-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63155-foto-08229-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63156 | Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-2 | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL,</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 91).</p> <p>L'Arada Cooperativa, Memòria i natura a la Serra de Castelltallat (fullet), p. 4</p> | XX | <p>Casa rural de petites dimensions, emplaçada prop del nucli de Castelltallat, al lloc on hi ha la creu del Ros, que és un punt de confluència on hi havia un encreuament de camins antics: el que transcorria transversalment per la carena de la serra de Castelltallat i un altre en direcció nord-sud. Es tracta d'una construcció senzilla que es va fer per acollir alguns dels serveis bàsics: escola, botiga i bar. Actualment té adossat a ponent un cos de construcció recent que acull un restaurant. La casa antiga és de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. La façana principal, encara vers el sud-est, presenta una composició senzilla i simètrica en base a dos eixos, amb portal a la part inferior i balcó a la part superior. Els murs són de maçoneria i les obertures emmarcades amb maó. En la resta de façanes les obertures són similars. Sota els careners de la teulada hi ha un òcul a cada banda. A la part posterior la casa té adossats uns cossos més baixos.</p> | 08229-279 | Nucli de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | <p>Els terrenys per la construcció d'aquesta casa van ser cedits per la família Soldevila amb la condició que pogués acollir una escola. La casa va ser construïda entre tots els veïns i, qui no hi va poder posar treball, hi va fer una aportació en diners. Les obres es van fer entre 1915 i 1920. En els primers mesos hi vivia el paleta, que vetllava la casa, i més endavant la família Morera, que ja hi havia tingut la botiga. A més de la botiga, hi havia cafè, bar i escola. L'any 1930 s'hi va establir la família Morera, que portava la botiga. Es proveïa de gènere comprat a Manresa i transportat amb mula i amb el cotxe de línia. També venien carn de xai i productes dels horts veïns. A partir de 1947 les encarregades van ser Mercè Duocastella i Elisabet Morera, i més endavant el 'Pepet' i la 'Mercè'. Al pis de dalt hi havia l'escola i hi vivia el mestre i la família Morera. Entre l'any 1945 i el 1955 l'escola va passar a la rectoria. Molts dels infants s'hi quedaven a dinar. La Casa Nova ha estat el punt de trobada tradicional de la gent de Castelltallat i també el lloc on s'hi celebraven les festes del poble, amb la de Sant Miquel i la de Reis com a protagonistes. Actualment acull el Casal de Castelltallat (inaugurat el 25 de setembre de 2009) i un restaurant, emplaçat al cos annex de recent construcció.</p> | 41.7953900,1.6306200 | 386227 | 4627965 | 1920 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63156-foto-08229-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63156-foto-08229-279-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó informatiu de PEIN Serra de Castelltallat | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63169 | Forn de ginebró del Codony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebro-del-codony | XX | La part superior del forn s'ha degradat lleugerament | Forn de ginebró situat uns 30 m al sud de la masia del Codony. Es tracta d'una estructura molt simple, situada vora el camí i en un terreny amb lleuger pendent. A la part superior hi ha una cavitat més o menys circular en forma d'olla i delimitada parcialment amb pedra seca. És l'olla on es cremava el ginebró. D'aquí el líquid resultant s'escolava per un forat cap a un petit recipient de forma circular que es troba tallat en una pedra que sobresurt. A la part inferior aquest recipient té un tub de ferro que servia per omplir les ampolles d'oli de ginebró. | 08229-292 | A la masia del Codony. Demarcació de Castelltallat | La masia del Codony és com a mínim del segle XVII. Al segle XIX el propietari era Josep Tarrés. Sobre aquest propietari s'explica que eren quatre germans de condició modesta que es dedicaven a fer boïgues. Un dia van trobar una olla plena de monedes d'or i Josep Tarrés va poder comprar aquesta masia. Entorn de 1920 la va vendre a Pere Soldevila Comellas, del mas Soldevila de Castelltallat. I a la dècada de 1980 fou adquirida pels propietaris de la masia veïna de Roters. Des dels volts de 1920 al Codony hi vivia una família de masovers. Ell es deia Manel Pinós i la seva dona Montserrat. Procedia de les terres de muntanya, amb gran tradició de fer remeis amb herbes. Per això va construir el forn de ginebró que hi ha vora la casa. Els forns de ginebró funcionaven de manera semblant als forns de pega. Les soques de ginebre es posaven en una mena d'olla, en un forat. Amb l'escalfor s'anava fonent i en sortia un líquid. L'oli de ginebró s'utilitzava sobretot per al bestiar, contra les paparres, però també amb persones per guarir dels cops. Aquests masovers s'hi van estar fins la dècada de 1970. | 41.8154500,1.6362000 | 386726 | 4630185 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63169-foto-08229-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63169-foto-08229-292-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep M. Feixas, de Roters | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63170 | Font i viver del Codony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-viver-del-codony | XX | Font i viver situats uns 200 m al sud de la masia del Codony, vora un camí. La font és de toll i es troba sota una petita estructura d'obra. El lloc és adequat amb una taula de pedra enmig d'una pineda. A l'altra banda del camí hi ha el viver, en el qual hi neix l'aigua. Una petita presa tanca un recinte, que adopta una forma angulosa i és revestit amb pedra. Aquest viver servia per regar els horts que la masia del Codony tenia en la llengua de terra que va d'aquí cap a la casa. També en sortia una canonada de plom (actualment de plàstic) que conduïa l'aigua fins a un safareig que hi havia davant la casa. Actualment aquest safareig s'ha convertit en un cobert. Durant un temps a la font hi havia instal·lat un motor submergible. | 08229-293 | Demarcació de Castelltallat | A l'interior de la casa es conserven dues llindes del segle XVII. Probablement la masia és anterior. En un capbreu de Castelltallat fet pels ducs de Cardona l'any 1686 el mas Codony estava unit al mas veí de Roters i prestava un cens i carnelatge als ducs. Al segle XIX el propietari era Josep Tarrés. Sobre aquest propietari s'explica que eren quatre germans de condició modesta que es dedicaven a fer boïgues. Un dia van trobar una olla plena de monedes d'or i Josep Tarrés va poder comprar aquesta masia. Entorn de 1920 la va vendre a Pere Soldevila Comellas, del mas Soldevila de Castelltallat. I a la dècada de 1980 fou adquirida pels propietaris de la masia veïna de Roters. Des dels volts de 1920 al Codony hi vivia una família de masovers. Ell es deia Manel Pinós i la seva dona Montserrat. Procedia de les terres de muntanya, amb gran tradició de fer remeis amb herbes. Per això va construir el forn de ginebró que hi ha vora la casa. L'oli de ginebró s'utilitzava sobretot per al bestiar, contra les paparres, però també amb persones per guarir dels cops. Aquests masovers s'hi van estar fins la dècada de 1970. La casa tenia també una teuleria i un viver al costat de la font del Codony. Des d'aquí es regaven els horts i l'aigua es canalitzava mitjançant una canonada de plom cap a un safareig que hi havia davant de la casa, on ara hi ha un petit cobert. | 41.8142600,1.6367500 | 386770 | 4630052 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63170-foto-08229-293-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep M. Feixas, de Roters | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63176 | Mines de Roters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-roters | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Pràcticament no queden rastres de la mina | Vestigis d'una petita explotació minera de carbó o lignit feta durant els anys de postguerra prop de la masia de Roters. Concretament les mines de Roters constaven d'aquest punt d'extracció i dos més, emplaçats més o menys a un centenar de metres a l'oest de la masia. Aquest punt en concret es troba en un terreny amb pendent on s'hi pot apreciar una terra de color grisós i blavós i un lleuger esvoranc al lloc on hi havia la boca de la mina. Fa uns anys encara es podia entrar uns metres pel forat de la mina, que actualment ha quedat tapada. Les tres mines de Roters eren de poca entitat i, en general, les restes que en queden són molt poc visibles. | 08229-299 | Prop de la masia de Roters. Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, del Milhomes o de Reguant, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines de Roters, eren explotades per un tal Copons. Molts dels homes que hi treballaven vivien com a estadants a la masia de Roters i ajudaven en les tasques diverses del mas. Aquestes mines, però, eren poc rendibles i van ser explotades durant poc temps. Cal dir que a l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. | 41.8161800,1.6223300 | 385576 | 4630285 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per l'Arada Cooperativa i per Josep M. Feixas, de Roters | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63181 | Solell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solell | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 93).</p> | XX | <p>Casa de pagès que era la masoveria de Soldevila, emplaçada dins el mateix recinte d'aquesta gran masia que es troba molt a prop del nucli de Castelltallat. El conjunt consta d'un cos residencial principal que forma un clos tancat amb diversos coberts i la masoveria, anomenada el Solell. La masoveria està emplaçada a l'angle sud-est del conjunt. Es tracta d'una edificació de dimensions força grans, de planta rectangular. Consta de tres plantes. En la inferior, semisoterrada, hi ha un típic femer cobert amb volta de pedra. A la planta baixa hi trobem l'habitatge, que té l'entrada per llevant i, al seu damunt, les golfes. Es tracta d'una construcció perfectament regular, que sembla feta en una sola fase, probablement el 1914. Els murs són de pedra i les obertures, força petites, emmarcades amb maó, excepte el portal, que és de punt rodó i emmarcat amb pedra.</p> | 08229-312 | A la masia de Soldevila. Demarcació de Castelltallat | <p>No coneixem notícies antigues d'aquest mas, de probable origen medieval. Segons dades del cadastre la casa ja existia l'any 1500. En un capbreu de Castelltallat fet l'any 1686 pels ducs de Cardona consta unit al mas Biosca i també al mas Vehí. Els tres pagaven de cens 8 quartans de civada el dia de la Mare de Déu d'Agost més els corresponents delmes i carnelatges. Soldevila era un dels grans masos del nucli de Castelltallat. Tal com indica una inscripció de la casa la família dels propietaris eren els Soldevila. Concretament, el 1858 era Josep Soldevila, que aquest any va fer les obres de reconstrucció de la façana sud, probablement a causa de l'amenaça d'una esquerda. Entorn de 1920 el propietari era Pere Soldevila Comellas, que va cedir els terrenys on es va construir la Casa Nova: el local de Castelltallat que va acollir l'escola, botiga i altres serveis. Les filles de Pere, Mercè i Paquita, són les actuals propietàries. A mitjan de segle XX els amos havien marxat a Camps i la casa va quedar a càrrec de masovers (Joan Ferrer Granés i Margarida). En els darrers temps el conjunt ha estat àmpliament remodelat i rehabilitat. La casa tenia un forn de pega i un forn d'obra. Tal com indica una inscripció, el 1914 es devia construir la masoveria, coneguda com el Solell.</p> | 41.7930500,1.6342600 | 386526 | 4627701 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63181-foto-08229-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63181-foto-08229-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63181-foto-08229-312-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal d'entrada: 1914 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63194 | Pont del Cementiri de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cementiri-de-valls-de-torroella | FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Pont de la carretera que va a Salo (BV-3002) sobre la riera de Salo, just abans que aquesta desemboqui al Cardener. Està situat poc abans del km. 1 d'aquesta carretera. La seva tipologia constructiva és pràcticament idèntica a la d'altres ponts de la zona fets a les primeres dècades del segle XX. Té una llargària d'uns 60 metres i consta de dos arcs escarsers, amb les voltes formigonades. El pilar central és de planta oval i està rematat amb una cornisa a la part superior. L'aparell és fet amb grossos carreus d'obra poligonal. A la part superior conserva les baranes de pedra originàries. | 08229-325 | Demarcació de Valls de Torroella | Aquest pont està associat a la construcció de la carretera de Salo, que es va fer en l'etapa inicial de la colònia industrial de Valls de Torroella. La fàbrica de Valls de Torroella va començar a funcionar entre 1903 i 1904. El 1909 es començaven els treballs de construcció del pont de la carretera de Salo sobre el riu Cardener a l'alçada de la colònia, en el marc de les obres d'aquesta carretera sota la tutela de la Diputació de Barcelona. El pont al costat del cementiri sobre la riera de Salo es devia construir poc després. La seva tipologia és característica dels ponts obrats a les primeres dècades del segle XX. | 41.8443600,1.7164500 | 393440 | 4633292 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63194-foto-08229-325-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63218 | Mines del Siller de Bertrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-del-siller-de-bertrans | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Pràcticament sense restes visibles. Cobert per la vegetació | Antigues mines de lignit emplaçades prop de l'antiga masia de Bertrans. Pràcticament no en queden restes visibles, a excepció d'un amuntegament de residus de color grisós que correspondrien al runam de la mina. La boca de la mina era petita i possiblement ha quedat obturada. Estava situada al costat mateix dels residus (al sud-oest) i actualment és coberta per vegetació. | 08229-357 | Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, del Milhomes o de Reguant, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines del Siller de Bertrans, eren propietat d'un tal Siller i es trobaven prop del mas de Bertrans. Alguns dels minaires s'allotjaven a la masia de can Prat Barrina, adjacent a la de Bertrans. | 41.8037300,1.5951400 | 383295 | 4628939 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63218-foto-08229-357-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63219 | Mines d'Utgés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-dutges | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Entorn envaït per la vegetació. Diferents mines en estat desigual | Antigues mines de lignit que, en aquesta zona, incloïen quatre o cinc boques en punts propers. La mina principal i més ben conservada de totes les que es troben a Castelltallat és la que es situa en una petita esplanada prop d'una confluència de diversos camins. La mina s'endinsa sota la roca d'una cinglera en una cavitat que permet entrar-hi, d'uns 5 m d'ample i una fondària considerable però força baixa. Pocs metres a l'oest hi ha la coneguda Barraca del Méndez, ara completament coberta per la vegetació. Hi vivia un treballador de la mina amb aquest nom. Una altra boca d'aquestes mines encara visible es troba 60 m a l'oest, al marge nord del camí (coordenades UTM ETRS89 384023; 4629618). En aquest cas només se'n pot veure un petit forat sota la roca, amb esllavissades que en dificulten el pas. | 08229-358 | Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, de Milhomes o de Reguant,, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. Prop de les mines d'Utgés hi havia la bassa amb el mateix nom, on diverses cases hi tenien hort. Fins que va arribar l'aigua a Castelltallat era un lloc on els veïns n'hi anaven a buscar. | 41.8105900,1.6057000 | 384184 | 4629686 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63219-foto-08229-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63219-foto-08229-358-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Hi ha un plafó informatiu col·locat pel PEIN Serra de Castelltallat | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63220 | Barraca de pedra seca del Méndez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-mendez | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36-37. | XX | Totalment coberta per la vegetació | Barraca situada vora les mines de lignit d'Utgés. Hi vivia un treballador de la mina amb aquest nom, i per això és molt recordada. Concretament, la barraca es troba pocs metres a l'oest de la boca principal de la mina, però actualment és coberta en la seva totalitat per la vegetació i no és visible. | 08229-359 | Mines d'Utgés. Demarcació de Castelltallat | Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, del Reguant, de Cal Milhomes, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines. Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. | 41.8103800,1.6054500 | 384163 | 4629663 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc