Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63100 | Finestral renaixentista i capitells romànics de les Feixes de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestral-renaixentista-i-capitells-romanics-de-les-feixes-de-coaner | FERRER ALOS, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial, col·lecció Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, 10; Manresa. MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular). | XVI | Esquerdes a la llinda; relleu de la llinda força gastat | Finestral amb balcó renaixentista pertanyent a la primera fase de construcció de la masia de les Feixes, iniciada el 1595. Originàriament estava situat damunt la porta principal. La llinda, amb una decoració esquematitzada, està coronada amb un trencaaigües rectilini que reposa sobre dos capitells o mènsules que es consideren romànics. Un d'ells representa una figura humana i l'altre un drac. Els brancals inferiors que emmarquen l'obertura són fets amb una pedra diferent, de color vermellosa, tal vegada a causa d'una refecció. | 08229-223 | Masia de les Feixes de Coaner. Demarcació de Coaner | Originàriament aquest mas estava situat al lloc de la Solana, on hi ha les restes de l'església romànica de Sant Martí de les Feixes. Gràcies al llibre 'Història de les Feixes' podem resseguir la seva trajectòria amb força detall. El seu autor és Josep Martí FEIXAS MERCADAL (1928), el qual per escriure'l es va basar en l'anomenat 'Llibre Gran', que és una recopilació de documents antics de la masia actualment en poder de col·leccionistes privats. Les primeres notícies del mas es remunten al segle XII quan n'era propietari Guillem Feixas, que devia néixer l'any 1180. El seu fill i hereu, Pere Feixas, es casà amb Elisenda Fontanet, filla del senyor de Coaner. Aquest fet denota la importància de la família que vivia en aquest mas, cosa que es mantingué en els anys successius. Des d'aleshores es té notícia dels diferents hereus del mas, que van conservar sempre el cognom Feixes encara que hi hagués un matrimoni entre hereva i pubill. L'any 1595 Andreu Feixas va fer la construcció del mas en l'emplaçament actual i l'antic va quedar deshabitat. D'aquest any és la inscripció més antiga en una llinda del mas. El 1616 Andreu Feixas de Sala fou enterrat amb l'assistència de 35 capellans, i després es celebrà el funeral amb 52. Aquest fet demostra que els Feixes s'havien mantingut com una de les famílies més acabalades de la zona, un estatus que continuaria en els segles següents mitjançant enllaços matrimonials amb les principals nissagues. Al llarg dels anys l'heretat de les Feixes va expandir-se amb la incorporació de diversos masos de l'entorn. L'evolució de la finca queda reflectida en diversos mapes que il·lustren l'esmentat llibre de J. M. Feixas. El següent hereu, Jacint Feixas, va portar a terme importants obres: el 1621 va fer els corrals, el 1633 va fer el molí fariner i el pou de glaç, els quals aportaven uns ingressos complementaris per a l'economia del mas. Aquest mateix any també féu construir les torrelles o garites defensives als angles de la casa. Se sap que Jacint morí assassinat el 1649 per uns bandolers a l'antic camí ral de Manresa a Barcelona, en el tram de coll de Davi. A partir del segle XVII la família Feixas comença a tenir molts fills i es reforça la figura de l'hereu, mentre que els fadristerns solen optar per la vida eclesiàstica. Els Feixes van obtenir llicència del bisbe en dues ocasions (1671 i 1712) per enterrar els seus difunts a les capelles de la casa, i novament el 1882, quan això s'havia prohibit expressament per Reial Ordre. L'any 1873 la família Feixes va anar a viure a Camps i Josep M. Feixas Mercadal va romandre al mas per fer-se càrrec de l'administració del patrimoni. És l'autor de llibre ja esmentat sobre la història de la masia. Els Feixes van continuar vinculats al mas uns quants anys. A principis del segle XX l'hereu era Guillem Feixes. Durant la Guerra civil la masia fou ocupada per un batalló de soldats. El 1945 Guillem fou succeït per Sabino Feixes, que va perdre la casa i la finca el 1948. A continuació el mas va tenir diversos propietaris fins que l'any 1960 el va comprar Joan Serra Llobet. En aquesta època la casa tenia electricitat produïda per una dinamo al salt d'aigua del molí. El nou propietari va fer gestions per aconseguir que hi arribés la xarxa corrent d'electricitat (1969), el telèfon i l'aigua corrent. Aleshores encara hi vivien masovers. Els últims van marxar el 1976 a causa de les dificultats per poder sobreviure de l'agricultura. L'any 2002 es va vendre una part important de les terres perifèriques de la finca. L'actual propietari, Joan Serra Peris, ha portat a terme reformes a la casa i l'ha rehabilitat amb bon gust i sensibilitat. Una part de l'habitatge es destina a allotjament rural, i les estances inferiors acullen una exposició sobre les activitats tradicionals del mas. | 41.8417100,1.6882700 | 391096 | 4633033 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63100-foto-08229-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63100-foto-08229-223-2.jpg | Física | Romànic|Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|94|95 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62979 | Església de Sant Cristòfol de Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol-de-figuera | <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Cristòfol de Figuera', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 455-456.</p> <p>JUNYENT, Eduard (1949). 'Itinerario histórico de las parroquias del Obispado', Hoja Parroquial, núm. 35 (agost de 1949), Vic.</p> <p>MAS Y CASAS, José María (1882). Ensayos-históricos sobre Manresa, Manresa, Impremta M. Trullás (2ª edició), p. 165.</p> <p>SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 28-30.</p> | XI-XVI | Restaurada | <p>Petita església romànica encimbellada dalt d'un penyal i amb aspecte de fortalesa, situada junt a la masia de Figuera. Presenta una nau rectangular amb absis semicircular adossat a la masia. L'església va ser fortificada amb un cos superior per damunt la nau que conserva dues línies d'espitlleres. També s'afegí sobre l'absis pel cantó sud-est una torre cilíndrica amb espitlleres a l'alçada del segon pis realçat de l'església, torre de la qual en queda molt poca cosa. El campanar de torre és posterior. L'absis té al centre una finestra de doble esqueixada, rematada amb arc de mig punt adovellat. La capçalera és escapçada per una arcada que comunica amb un edifici de pedra que devia fer funcions de sagristia. L'absis és cobert amb volta d'un quart d'esfera i la nau amb volta de canó seguida, sense arcs torals. Actualment té dos portals. L'originari és el del migdia. És de factura simple i acabat amb arc de mig punt fet amb dovelles. En aquest mateix mur hi ha una finestra, ara tapiada, també amb arc de mig punt adovellat. Al mur de ponent s'obren un portal i una finestra que són moderns. L'aparell és fet amb carreuons escantonats i disposats ordenadament en filades.</p> | 08229-134 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Aquesta església es troba dins l'antic terme del castell de Castelltallat i no devia passar de capella rural, sufragània de l'església de Sant Mateu. L'any 1646 ja depenia de la parròquia de Sant Mateu i el 1685 consta la seva categoria de sufragània. El lloc de Figuera és documentat des de l'any 1025. L'església apareix citada el 1027, i el 1029 ja és documentada com a Sant Cristòfol de Figuera, i així mateix el 1285. El mas, que deu ser més o menys contemporani de l'església, era una de les cases importants ja al segle XI en aquesta zona. Es troba emplaçat dalt d'un petit promontori i actualment té un aspecte de fortalesa. Segons Xavier SITJAS (2010: 29) la fortificació de la part de l'església, que tenia una torre cilíndrica de la qual gairebé no se'n conserva res, té un caràcter unitari i podria situar-se al segle XII. Segons altres autors (BENET et alii, 1984: 456) hauria estat als segles XV-XVI quan aquesta part es va fortificar. Tanmateix, la part més antiga de la casa ja deixa entreveure uns murs molt sòlids. El seu aspecte presenta el dubte de fins a quin punt el conjunt ja tenia unes connotacions marcadament defensives de bon principi, en consonància amb l'església. En aquest sentit, la Figuera té unes característiques molt similars a la Sala, l'altra gran mas de la zona, el qual també té elements clars que l'identifiquen com a casal fortificat o domus. Cal situar l'origen del mas i l'església de Figuera en el context del segle XI, quan la serra de Castelltallat era encara prop de la frontera amb els sarraïns i va esdevenir una zona altament militaritzada, sota la tutela dels vescomtes de Cardona. El mas i l'església es trobaven dins l'antic terme del castell de Castelltallat. El mas i l'església de Sant Cristòfol conformaven de ben segur un nucli important en aquesta fase inicial de feudalització. Posteriorment, el mas s'anà ampliant i l'edificació actual pot ser en bona part obra dels segles XVI i XVII. Especialment el nucli originari, on hi trobem el finestral renaixentista. Almenys des del segle XIV la família Figuera habitaven la masia. J. M. MAS Y CASAS (1882: 165) recull un document de l'any 1346 en el qual hi consta un tal Guillem Figuera, habitant de Manresa i Pere Figuera, fill de Bernat, de la parròquia de Sant Cristòfol de Figuera. El cognom Figuera encara apareix en una inscripció interior de la casa de l'any 1784. Els actuals propietaris són descendents directes d'aquesta família, per bé que han canviat dues vegades el cognom degut a casaments amb pubills. Així, el 1825 entrà com a pubill Josep Duocastella (de Sant Andreu d'Aguilar) que es casà amb Maria Figuera Santasusana. Més tard, el 1908 l'hereva de la casa, Josepa Duocastella, va contreure matrimoni amb Pere Esquerrà Sabatés. Eren els avis dels actuals propietaris. Foren ells qui el 1918 van construir la masoveria de la Figuera, uns metres al nord del casal antic. Ja al segle XX els murs exteriors del conjunt van ser reforçats pels costats nord i de ponent amb un gran atalussat per evitar possibles despreniments. Això ha acabat de donar un aspecte de fortalesa al conjunt. Fa uns anys, entorn de 1970, els propietaris van dur a terme una bona restauració de l'església i a tot l'edifici gràcies al qual avui aquest conjunt arquitectònic presenta un aspecte excel·lent.</p> | 41.8102000,1.6891700 | 391117 | 4629534 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62979-foto-08229-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62979-foto-08229-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62979-foto-08229-134-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63256 | Església de Sant Joan dels Cans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-dels-cans | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Joan dels Cans', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 458-459. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 28. | XII-XVII | Algunes esquerdes als murs que no amenacen la integritat de l'edifici | Petita església romànica, datable de finals del segle XII o principis del XIII, situada a uns 500 m de la casa anomenada dels Caus. S'eleva dalt d'un lleuger promontori, enmig d'un camp de conreu, i està perfectament orientada amb l'absis cap a l'est. Té el mèrit de conservar, amb molt poques modificacions, la tipologia de la construcció romànica originària. Presenta una planta d'una sola nau, de dimensions reduïdes (8'25 x 4'20 m) capçada amb un absis. En època moderna va ser ampliada amb una capella lateral al mur de migdia que sobresurt molt poc a l'exterior. L'absis és semicircular llis i sense cap mena d'obertura, ja que la finestra de doble esqueixada que hi havia ha estat cegada. Aquesta es troba lleugerament desplaçada al nord respecte de l'eix de simetria. El portal, al mur de migjorn, és format per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació. El mur de ponent és coronat amb un minúscul i senzill campanar d'espadanya, posterior a l'obra romànica. També sembla posterior un finestral allargassat en aquest mateix mur. L'aparell és fet amb carreuons sense polir, disposats ordenadament en filades. A l'interior la nau és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, i l'absis amb volta de quart d'esfera. Els murs interiors són arrebossats amb guix. L'altar és l'originari, fet per una gran llosa, i el terra és pavimentat amb grossos rajols. | 08229-395 | Demarcació de Salo | Aquesta capella es trobava dins l'antic terme del castell de Salo, prop del mas Cans. No degué passar de capella rural. L'església apareix citada l'any 974 com a Sant Joan, i tenia una sagrera, quan fou donada, juntament amb l'església de Santa Susanna, pel comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Segurament en una moment posterior els comtes de Cardona o la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona van adquirir els drets que tenia el monestir de Sant Llorenç. Cal dir que el castell de Salo ja formava part del Vescomtat dels Cardona. L'apelatiu de Cans, que també comparteix un mas proper, és un dels pocs testimonis d'una demarcació territorial que, segons l'estudiós Josep Bastardas, al voltant del segle XI estava sota el domini del monestir de Santa Cecília de Montserrat i comprenia la part de llevant de la Serra de Castelltallat i una part més al nord. Els monjos de Santa Cecília van anomenar més endavant aquest territori batllia de Cans, un terme equivalent al de priorat que feien servir altres monestirs. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església fou profanada i se'n va cremar el mobiliari de fusta. Ramon Borràs, el llavors propietari de la masia de cal Quelet, molt propera, la va fer arreglar. Des d'aleshores s'ha mantingut en un estat força acceptable. Actualment la capella no té culte regular; només s'hi diu missa un cop a l'any, per Sant Joan Baptista. Fruit dels moviments de terra al camp de l'entorn han aparegut pedregars que devien correspondre a l'antiga sagrera. Un fet interessant és que s'han trobat també una gran quantitat de còdols de riu. Segons la Geobiologia, la majoria d'esglésies antigues es situen sobre corrents d'aigua subterrània per tal de potenciar la força tel·lúrica del lloc i, quan això no era possible, els mestres d'obra utilitzaven còdols de riu per aconseguir un efecte anàleg. L'existència d'aquests còdols al subsòl proper a l'església podria ser una mostra d'això. | 41.8479700,1.6296600 | 386241 | 4633804 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63256-foto-08229-395-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63256-foto-08229-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63256-foto-08229-395-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre el portal: 1600També anomenada Sant Joan dels CausInformació oral facilitada per Joan Borràs, de cal Quelet | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62977 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-12 | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Maria de la Sala', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 454-455. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 173). PIÑERO, Jordi (2011). Mapa del patrimoni cultural de Puig-Reig. Fitxa 224 (Periques). Diputació de Barcelona. SITJES MOLINS, Xavier (1961). 'L'Art antic a la comarca de Bages. Sta. Maria de la Sala', Bages, núm. 96, Manresa, p. 8. SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 19-23.</p> | X-XIX | Casal en semiruïna, sense coberta. En greu procés de degradació. | <p>Antiga domus o casal fortificat situat en un altiplà, al vessant d'un turó que es troba a la zona oriental de la serra anomenada precisament de la Sala. Es tracta d'un indret amb un bon domini visual, tot i que estret, sobre la zona d'Antius, cap a l'est del terme de Sant Mateu. També té contacte visual amb el gran casal de ca l'Eloi. La casa, que es troba en estat de semi-ruïna i ha perdut la coberta, té annexada l'església romànica de la Mare de Déu de la Sala. El cos residencial adopta la forma d'una sòlida edificació de planta quadrada, perfectament regular (d'uns 14 metres de costat) i amb espitlleres a la part baixa. Constava de planta baixa més un pis i possiblement golfes. La façana principal, orientada vers migdia, presenta un aspecte sobri, amb un mur fet de carreus ben disposats en fileres i amb poques obertures. L'excepció és un gran finestral situat al primer pis que, sesons Xavier SITJAS (2010: 10) era inicialment una finestra biforada o geminada i més tard es convertí en balcó. Està decorada als laterals amb unes impostes decorades amb palmetes que, segons Sitjas, són del tipus romànic tardà. Tal vegada es tracti de peces aprofitades de l'església. Més avall destaquen quatre espitlleres de doble esqueixada alineades al nivell de la planta baixa. Quatre estan capçades amb arcs mitrals o angulars monolítics, molt semblants als que trobem en moltes esglésies romàniques. Més avall trobem el portal d'entrada, fet amb un arc de dovelles de color vermellós. En aquesta façana especialment s'hi poden distingir dos tipus d'aparellat: el que es troba a la part baixa (on hi ha les espitlleres) és de característiques romàniques, fet amb carreuons més petits i amb tendència a la forma quadrada, mentre que al de la part alta hi predominen els carreus de tamany més gran i de forma rectangular. Això indicaria que, possiblement, la base de la construcció és obra dels segles XI-XIII, en correspondència amb els elements romànics, i que posteriorment, tal vegada a partir del segle XV en endavant, va patir diverses refeccions. Els murs de la resta de façanes tenen un tipus d'aparellat semblant i presenten característiques força homogènies. A llevant un sòlid contrafort reforça la paret, que té dos finestrals amb ampits treballats, els quals es podrien datar als segles XVI o XVII. El mur de ponent es troba pràcticament esfondrat, però s'hi observa una espitllera. Segons Xavier Sitjas, l'any 1982 el mur encara estava dempeus i hi havia a la part baixa quatre espitlleres sense esqueixada i d'arc de mig punt. A l'interior de la casa la part oest de la planta baixa és ocupada per un magnífic celler sustentat amb quatre arcs diafragmàtics apuntats. Algunes de les dovelles dels arcs, igual com les del portal d'entrada a la casa, són fetes amb pedra de color vermellós que li donen un aire distintiu. A la part nord es conserven dues tines, una altra a l'interior del celler i una més aïllada a la banda est. Pel costat de migdia es conserven restes d'un muret que conformava un petit pati davanter allargassat. Al sud-est s'estén un ampli cobert d'una sola planta que ha perdut la coberta. A la banda de ponent queda un tram força llarg i ben conservat de l'antic camí d'accés, protegit per bons marges de pedra seca. El camí està associat a alguna estructura gairebé adjacent de funció indeterminada. En un turó situat uns 300 m al sud-est de la Sala es conserven les restes d'una casa coneguda com el Casalot de la Sala.</p> | 08229-132 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>El lloc de la Sala constituïa un nucli important, d'origen molt antic, en aquesta zona estratègica de la serra de Castelltallat. Cal dir que només uns 800 m a l'est hi trobem un possible jaciment ibèric. Les notícies documentals sobre la Sala, però, són escasses. Segons Albert Benet, la casa o domus de La Sala està documentada des del segle XII, però en canvi no s'ha trobat constància de l'església en aquests anys. Molt probablement la casa és anterior a l'església, ja que aquesta no té el portal a la banda de migdia, com és habitual, sinó que pel fer d'haver-hi la casa en aquest costat es va situar a la façana nord. L'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi que, a finals del segle X, era una possessió del noble Sal·la qui, segons aquest autor, dominava la part més oriental de la serra de Castelltallat, coneguda posteriorment com a serra d'Ares o serra de la Sala. El membre més destacat d'aquesta poderosa família fou el fundador del monestir de Sant Benet de Bages. Segons Bastardas la Sala hauria funcionat com un centre administratiu de les possessions d'aquesta família a la zona. Posteriorment les terres haurien passat dels Sala al monestir de Sant Benet de Bages i, a finals del segle X, a Santa Cecília de Montserrat (segons un document que pertany al fons d'aquest monestir). Aquest monestir va ampliar així els seus dominis en aquesta zona amb la possessió d'un ampli territori que, pels volts del segle XIV, era conegut amb el nom de batllia de Cans (BASTARDAS, 2014). Fos quin fos el seu senyor, el cert és que la rellevància de l'edifici i el fet que disposava d'una església denoten sens dubte que aquest era un centre estratègic en el domini d'aquesta zona de la serra de Castelltallat, inclosa dins l'antic terme del castell de Sant Mateu. De l'anàlisi arquitectònica en podem deduir que la base de la construcció actual és obra dels segles XII-XIII (de característiques romàniques) amb refeccions posteriors, tal vegada a partir del segle XV en endavant, però sense gaires canvis estructurals. Un altre fet rellevant és que molt a prop trobem un altra gran casal, en aquest cas gòtic, però de característiques molt similars. Josep Bastardas sosté la tesi que l'Orde del Temple va tenir una presència destacada a la Serra de Castelltallat. Segons aquest estudiós, l'orde tenia possessions al sector de ponent d'aquesta serra (Claret dels Cavallers, Vilalta i Castelltallat) i també més a llevant, concretament en els dos casals de la Sala i ca l'Eloi. Bastardas argumenta que hi ha documentació del seu l'arxiu particular (procedent del mas Bastardas de Fals) que permet afirmar que entorn de l'any 1230 un personatge molt important dins l'Orde del Temple, Bernat de Claret, administrava terres que podrien situar-se a la zona de ca l'Eloi i la Sala. Si aquesta hipòtesi fos confirmada ajudaria a explicar l'existència d'aquests dos grans casals, basttits en la seva estructura bàsica entre els segles XII-XIII, d'arquitectura molt similar i que reflexteixen una tipologia força allunyada de la d'un mas convencional. Un paral·lel en aquesta mena de casal gòtic rural podria ser el de Periques: un convent-granja de la comanda templera de Puig-Reig (PIÑERO, 2011). En definitiva, la Sala i ca l'Eloi podrien formar part d'un complex templer iniciat a la primera època d'aquest orde el qual, segons Bastardas, estaria vinculat als vescomtes de Cardona i a la comanda templera de Granyera (Cervera). Tot i que no es tractaria d'una comanda templera, ja que la documentació no ho avala, a la pràctica funcionaria d'una manera semblant, sota un administrador en la persona de Bernat de Claret. Un altre element que avalaria aquesta hipòtesi és la presència en un petit mas molt proper (el Solarot) d'un gravat amb una creu patent o templera, tot i que la seva datació és incerta. (continua en l'apartat d'observacions)</p> | 41.8182500,1.7291500 | 394451 | 4630378 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62977-foto-08229-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62977-foto-08229-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62977-foto-08229-132-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (continuació de l'apartat d'història) En un capbreu de 1334 la Sala apareix com un edifici enderrocat que tenia un nom propi que reflectia el seu passat notable: l'Enderrocada. Sembla que, ja en època moderna, la Sala va perdre el seu antic estatus i va funcionar com una masia més convencional. Dels segles XVIII o XIX en són testimoni les diverses tines que, igual com en la majoria d'explotacions rurals, es troben també a la Sala. El conjunt fou abandonat abans de 1966 i, des d'aleshores, alguns elements de l'església van ser espoliats. Pel que fa a l'església, no devia passar de capella rural. Durant molts anys va acollir una imatge d'alabastre, del segle XIV, coneguda com la Verge Blanca. Tenia molta veneració a la parròquia de Sant Mateu, ja que tenia la consideració de patrona. Ja fa anys que aquesta imatge va desaparèixer i no s'ha pogut localitzar. L'edifici va arribar en bon estat fins als nostres dies, però en abandonar-se el lloc ja havia desaparegut un capitell i una columna del portal, i abans de 1970 desaparegué l'altra columna i el capitell, i després les dovelles de l'arcada. | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 62978 | Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 15, 80, 81, 85, 98, 99, 102, 190, 220, 222, 224.</p> <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Cristòfol de Figuera', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 455-456.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 177).</p> <p>MAS Y CASAS, José María (1882). Ensayos-históricos sobre Manresa, Manresa, Impremta M. Trullás (2ª edició), p. 165.</p> <p>SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 28-30.</p> | XI-XIX | Conjunt restaurat | <p>Masia fortificada, de grans dimensions, emplaçada als peus de la serra de Castelltallat, en un altiplà per on passa un torrent amb el mateix nom de la casa. El casal té un aspecte tancat i de fortificació, i està adossat a l'església romànica de Sant Cristòfol de Figuera. Presenta una estructura de dos cossos units, un d'ells amb un cantó semicircular i vinculat a l'església. El segon, més al sud, adopta una planta més o menys rectangular. El nucli inicial del mas es troba a la part davantera d'aquest cos, on hi ha el portal d'entrada. Des d'aquí el mas s'hauria anat engrandint cap a l'oest, tot i que és difícil determinar-ne les fases, ja que es tracta d'un edifici complex i que presenta nombroses peculiaritats fruit de la seva llarga història. La façana principal, encarada a llevant, presenta un aparellat sòlid i de qualitat, com la resta del conjunt. Les finestres i obertures estan disposades irregularment i sembla que han anat sofrint diverses modificacions. El portal és fet amb un arc de dovelles de color vermellós i refet posteriorment, tal vegada a causa d'una gran esquerda que encara és visible en aquesta façana. A primer pis es conserva un interessant finestral renaixentista. Consta d'un trencaaigües sostingut per dos caps esculpits, que emmarquen una llinda amb arc conopial decorat amb una flor de lis i un trèvol de quatre fulles. En general l'edificació és força alta i disposa de planta baixa més dos pisos i golfes. A la façana de migdia es pot observar com la casa es va anar allargant en diferents fases, sempre però amb un tipus de mur força homogeni i de qualitat. Les finestres i balcons són de diferents tipologies, i hi trobem inscripcions del 1773 i del 1916. Per la banda de ponent la part alta de la façana presenta unes característiques similars, mentre que a la part baixa s'hi ha bastit un espectacular mur atalussat que revesteix un considerable desnivell del terreny en aquest sector i que confereix al conjunt un aspecte total de fortificació. En el talús hi trobem dues obertures que comuniquen amb la planta baixa. Aquest atalussament (fet ja al segle XX) continua sota la torre i a la façana de l'església, que ocupen el vessant nord. Entre el cos residencial i l'església trobem aquest cos constructiu de forma irregular, amb un celobert central, el qual sembla concebut amb una funció d'ensamblatge entre el mas i l'església. En diferents punts els murs presenten esquerdes importants, tal vegada fruit d'algun dels terratrèmols del segle XV. A la banda de migdia el casal té adossat un ampli cobert de treball, així mateix, pel costat nord el recinte queda tancat per un portal que dóna accés a l'entrada, situada sobre una petita elevació del terreny. Al costat de llevant i sota el camí, trobem un interessant construcció subterrània coberta amb una gran volta de pedra que correspon a un femer. Uns metres al nord, s'aixeca una casa més nova: cal masover de Figuera.</p> | 08229-133 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>El lloc de Figuera és documentat des de l'any 1025. L'església apareix citada el 1027, i el 1029 ja és documentada com a Sant Cristòfol de Figuera, i així mateix el 1285. El mas, que deu ser més o menys contemporani de l'església, era una de les cases importants ja al segle XI en aquesta zona. Es troba emplaçat dalt d'un petit promontori i actualment té un aspecte de fortalesa. Segons Xavier SITJAS (2010: 29) la fortificació de la part de l'església, que tenia una torre cilíndrica de la qual gairebé no se'n conserva res, té un caràcter unitari i podria situar-se al segle XII. Segons altres autors (BENET et alii, 1984: 456) hauria estat als segles XV-XVI quan aquesta part es va fortificar. Tanmateix, la part més antiga de la casa ja deixa entreveure uns murs molt sòlids. El seu aspecte presenta el dubte de fins a quin punt el conjunt ja tenia unes connotacions marcadament defensives de bon principi, en consonància amb l'església. En aquest sentit, la Figuera té unes característiques molt similars a la Sala, l'altra gran mas de la zona, el qual també té elements clars que l'identifiquen com a casal fortificat o domus. Cal situar l'origen del mas i l'església de Figuera en el context del segle XI, quan la serra de Castelltallat era encara prop de la frontera amb els sarraïns i va esdevenir una zona altament militaritzada, sota la tutela dels vescomtes de Cardona. El mas i l'església es trobaven dins l'antic terme del castell de Castelltallat. El mas i l'església de Sant Cristòfol conformaven de ben segur un nucli important en aquesta fase inicial de feudalització. Posteriorment, el mas s'anà ampliant i l'edificació actual pot ser en bona part obra dels segles XVI i XVII. Especialment el nucli originari, on hi trobem el finestral renaixentista. Almenys des del segle XIV la família Figuera habitaven la masia. J. M. MAS Y CASAS (1882: 165) recull un document de l'any 1346 en el qual hi consta un tal Guillem Figuera, habitant de Manresa i Pere Figuera, fill de Bernat, de la parròquia de Sant Cristòfol de Figuera. El cognom Figuera encara apareix en una inscripció interior de la casa de l'any 1784. Els actuals propietaris són descendents directes d'aquesta família, per bé que han canviat dues vegades el cognom degut a casaments amb pubills. Així, el 1825 entrà com a pubill Josep Duocastella (de Sant Andreu d'Aguilar) que es casà amb Maria Figuera Santasusana. Més tard, el 1908 l'hereva de la casa, Josepa Duocastella, va contreure matrimoni amb Pere Esquerrà Sabatés. Eren els avis dels actuals propietaris. Foren ells qui el 1918 van construir la masoveria de la Figuera, uns metres al nord del casal antic. Ja al segle XX els murs exteriors del conjunt van ser reforçats pels costats nord i de ponent amb un gran atalussat per evitar possibles despreniments. Això ha acabat de donar un aspecte de fortalesa al conjunt. Fa uns anys, entorn de 1970, els propietaris van dur a terme una bona restauració de l'església i a tot l'edifici gràcies al qual avui aquest conjunt arquitectònic presenta un aspecte excel·lent.</p> | 41.8100700,1.6892300 | 391122 | 4629519 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62978-foto-08229-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62978-foto-08229-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62978-foto-08229-133-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana principal: 1882 Inscripció en una llista al cos davanter lateral: 1888 Inscripció en una llinda de la façana sud: PERA ESQUERRÀ 1916 Inscripció en una llinda de la façana sud: 1773 Inscripció en una sala interior: 1784 Cristòfol Figueras Informació oral facilitada per Pere Esquerrà | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62981 | Església de la Mare de Déu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-mare-de-deu-de-la-sala | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Maria de la Sala', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 454-455. PIÑERO, Jordi (2011). Mapa del patrimoni cultural de Puig-Reig. Fitxa 224 (Periques). Diputació de Barcelona. SITJES MOLINS, Xavier (1961). 'L'Art antic a la comarca de Bages. Sta. Maria de la Sala', Bages, núm. 96, Manresa, p. 8. SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 19-23.</p> | XIII | Estat ruïnós greu. Gros esvoranc a l'absis. Li falta la coberta. El mur exterior s'obre i amenaça de caure. | <p>Església romànica, actualment en estat ruïnós, que es troba al costat del mas fortificat conegut com La Sala. Es tracta d'una construcció de dimensions modestes, aixecada al segle XIII. És d'una sola nau capçada amb absis semicircular vers el nord-est, seguint la mateixa orientació de la casa. Actualment el centre de l'absis s'ha esfondrat, però tenia una finestra rematada amb arc monolític apuntat. Hi havia mostres que aquesta part de l'absis havia estat sobrealçada. El portal exterior era a tramuntana, fet obligat per la presència de la casa al costat de migdia. Però avui només en queda un forat a la paret. Era un bonic exemple de romànic tardà format per dos arcs de mig punt adovellats emmarcats per una arquivolta decorada amb un motiu geomètric. L'element més interessant eren els dos capitells, decorats amb motius vegetals i similars als de la galeria oriental del claustre de l'Estany: un romànic tardà, tal vegada de la segona meitat del segle XIII. La nau sembla allargada per la banda de ponent, ja que en aquest costat l'aparell no és de tan bona factura. Els murs són fets amb carreuons ben tallats i disposats en filades. A l'interior, la coberta de la nau consistia en un embigat. Ja en els nostres dies, han desaparegut també els capitells de la portalada i altres elements arquitectònics després del procés d'abandonament del lloc en els darrers anys.</p> | 08229-136 | Masia de La Sala. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>El lloc de la Sala constituïa un nucli important, d'origen molt antic, en aquesta zona estratègica de la serra de Castelltallat. Cal dir que només uns 800 m a l'est hi trobem un possible jaciment ibèric. Les notícies documentals sobre la Sala, però, són escasses. Segons Albert Benet, la casa o domus de La Sala està documentada des del segle XII, però en canvi no s'ha trobat constància de l'església en aquests anys. Molt probablement la casa és anterior a l'església, ja que aquesta no té el portal a la banda de migdia, com és habitual, sinó que pel fer d'haver-hi la casa en aquest costat es va situar a la façana nord. L'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi que, a finals del segle X, era una possessió del noble Sal·la qui, segons aquest autor, dominava la part més oriental de la serra de Castelltallat, coneguda posteriorment com a serra d'Ares o serra de la Sala. El membre més destacat d'aquesta poderosa família fou el fundador del monestir de Sant Benet de Bages. Segons Bastardas la Sala hauria funcionat com un centre administratiu de les possessions d'aquesta família a la zona. Posteriorment les terres haurien passat dels Sala al monestir de Sant Benet de Bages i, a finals del segle X, a Santa Cecília de Montserrat (segons un document que pertany al fons d'aquest monestir). Aquest monestir va ampliar així els seus dominis en aquesta zona amb la possessió d'un ampli territori que, pels volts del segle XIV, era conegut amb el nom de batllia de Cans (BASTARDAS, 2014). Fos quin fos el seu senyor, el cert és que la rellevància de l'edifici i el fet que disposava d'una església denoten sens dubte que aquest era un centre estratègic en el domini d'aquesta zona de la serra de Castelltallat, inclosa dins l'antic terme del castell de Sant Mateu. De l'anàlisi arquitectònica en podem deduir que la base de la construcció actual és obra dels segles XII-XIII (de característiques romàniques) amb refeccions posteriors, tal vegada a partir del segle XV en endavant, però sense gaires canvis estructurals. Un altre fet rellevant és que molt a prop trobem un altra gran casal, en aquest cas gòtic, però de característiques molt similars. Josep Bastardas sosté la tesi que l'Orde del Temple va tenir una presència destacada a la Serra de Castelltallat. Segons aquest estudiós, l'orde tenia possessions al sector de ponent d'aquesta serra (Claret dels Cavallers, Vilalta i Castelltallat) i també més a llevant, concretament en els dos casals de la Sala i ca l'Eloi. Bastardas argumenta que hi ha documentació del seu l'arxiu particular (procedent del mas Bastardas de Fals) que permet afirmar que entorn de l'any 1230 un personatge molt important dins l'Orde del Temple, Bernat de Claret, administrava terres que podrien situar-se a la zona de ca l'Eloi i la Sala. Si aquesta hipòtesi fos confirmada ajudaria a explicar l'existència d'aquests dos grans casals, basttits en la seva estructura bàsica entre els segles XII-XIII, d'arquitectura molt similar i que reflexteixen una tipologia força allunyada de la d'un mas convencional. Un paral·lel en aquesta mena de casal gòtic rural podria ser el de Periques: un convent-granja de la comanda templera de Puig-Reig (PIÑERO, 2011). En definitiva, la Sala i ca l'Eloi podrien formar part d'un complex templer iniciat a la primera època d'aquest orde el qual, segons Bastardas, estaria vinculat als vescomtes de Cardona i a la comanda templera de Granyera (Cervera). Tot i que no es tractaria d'una comanda templera, ja que la documentació no ho avala, a la pràctica funcionaria d'una manera semblant, sota un administrador en la persona de Bernat de Claret. Un altre element que avalaria aquesta hipòtesi és la presència en un petit mas molt proper (el Solarot) d'un gravat amb una creu patent o templera, tot i que la seva datació és incerta. (continua en l'apartat d'observacions)</p> | 41.8183400,1.7291900 | 394455 | 4630388 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62981-foto-08229-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62981-foto-08229-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62981-foto-08229-136-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (continuació de l'apartat d'història) En un capbreu de 1334 la Sala apareix com un edifici enderrocat que tenia un nom propi que reflectia el seu passat notable: l'Enderrocada. Sembla que, ja en època moderna, la Sala va perdre el seu antic estatus i va funcionar com una masia més convencional. Dels segles XVIII o XIX en són testimoni les diverses tines que, igual com en la majoria d'explotacions rurals, es troben també a la Sala. El conjunt fou abandonat abans de 1966 i, des d'aleshores, alguns elements de l'església van ser espoliats. Pel que fa a l'església, no devia passar de capella rural. Durant molts anys va acollir una imatge d'alabastre, del segle XIV, coneguda com la Verge Blanca. Tenia molta veneració a la parròquia de Sant Mateu, ja que tenia la consideració de patrona. Ja fa anys que aquesta imatge va desaparèixer i no s'ha pogut localitzar. L'edifici va arribar en bon estat fins als nostres dies, però en abandonar-se el lloc ja havia desaparegut un capitell i una columna del portal, i abans de 1970 desaparegué l'altra columna i el capitell, i després les dovelles de l'arcada. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 63066 | Església de Sant Martí de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-les-planes | <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de les Planes', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 453-454. OLIVARES, D.; TORRAS, M. 'Memòria de la neteja i adequació de l'església de Sant Martí de les Planes. Sant Mateu de Bages, 21 de juny-4 de juliol de 1993'. Amics de l'Art Romànic del Bages. Butlletí de divulgació i informació, núm. 100, p. 435-442. VILLEGAS MARTÍNEZ, Francesc (1981). 'Recuperació d'una església romànica del Bages: Sant Martí de les Planes', Dovella, núm. 3 (desembre, 1981), p. 35-37.</p> | XII-XIII | Església en ruïna, excavada i consolidada. | <p>Antiga església romànica, actualment en ruïnes, que es troba situada en un emplaçament atípic, enmig d'un coster que descendeix per la banda nord respecte al pla de Sant Mateu de Bages. És una edificació romànica datable al final del segle XII o potser ja al XIII. Consta d'una petita nau gairebé quadrada i té la particularitat que està capçada per un absis rectangular, lleugerament més estret. L'orientació és cap a llevant, amb una certa desviació cap al nord. El portal es trobava al capdavall del mur de migdia. Les mides de la nau són 9,54 m de llargària per 6,6 m d'amplària. Els murs, que en alguns punts es conserven fins a més de dos metres d'alçada, presenten un aparell de qualitat, fet amb grossos carreus. Estan farcits amb pedra a l'interior i tenen un gruix considerable, d'1,25 m. La gruixària dels murs en relació a les dimensions modestes del temple li devien conferir un aspecte sòlid i massís. Sembla que la capçalera era il·luminada per tres estrets finestrals. En el mur nord s'hi observa una certa dislocació del parament que alguns han atribuït a un possible terratrèmol. A l'interior el paviment és resseguit per una bancada força ample que devia servir per seure, mentre que la part del presbiteri, separada amb dos graons, era lleugerament més alta. Als murs laterals de l'absis hi ha tres petits forats que devien servir per guardar-hi objectes. En la intervenció de neteja de l'any 1993 es va posar al descobert un habitacle adossat al mur de migdia del presbiteri, el qual no es va arribar a excavar. Exteriorment hi ha altres murs al costat sud-oest, que semblen correspondre a una altra edificació annexa, actualment soterrada. Un aspecte que ens crida l'atenció d'aquesta església és la seva ubicació en un punt excèntric, enmig d'un coster, en un lloc on no hi ha cap mas i molt a prop d'una altra església romànica, la de Sant Miquel de les Planes. Aquesta altra era la capella del castell de Sant Mateu i es troba uns 400 m al sud-est de la de sant Martí. La relació entre una església dedicada a sant Martí (situada en una cota més baixa) i una església dedicada a sant Miquel (al cim d'un turó) és característica de l'època alt-medieval i molt habitual, per exemple, en terres del Prepirineu. El fet que l'església dedicada a Sant Miquel es trobi en una elevació dominant s'explica pel simbolisme d'aquest arcàngel com a custodi i protector. Per això ens sembla que l'església de Sant Martí no té gaire sentit si no s'entén en relació amb la de Sant Miquel, totes dues dins de la propietat de la masia de Les Planes. Així mateix, és probable que vora l'església hi passés algun camí antic.</p> | 08229-189 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>D'aquesta església se'n coneixen poques dades. Apareix esmentada l'any 1361 quan entre d'altres esglésies de Sant Mateu es fa un llegat a Sant Martí, que ha de correspondre a aquesta església. Segurament no va passar de capella rural, sufragània de la de Sant Mateu. El segle XVII ja devia estar sense culte. El 1981 els Amics de l'Art Romànic van fer una neteja del lloc, ja que les ruïnes es trobaven mig colgades. Això va suposar que s'excavés en part el conjunt i va permetre determinar el perímetre de la construcció. L'any 1993 s'hi realitzà una intervenció arqueològica, encarregada a l'empresa Arqueociència, que va anar a càrrec de David Olivares i Marc Torras i que va consistir en la neteja i adequació de l'església. Segons sembla, molta de la pedra enderrocada ha estat utilitzada en les construccions de les cases veïnes.</p> | 41.8034900,1.7386200 | 395214 | 4628727 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63066-foto-08229-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63066-foto-08229-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63066-foto-08229-189-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-04-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63101 | Església de Sant Martí de les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-les-feixes | <p>BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 411. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 30. MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular).</p> | XI | En ruïna i pendent d'una restauració | <p>Antiga església romànica que posteriorment fou convertida en masia i ara resta en estat de ruïna i abandonada. Es troba al lloc conegut com la Solana (500 m al nord-oest de les Feixes de Coaner) on hi havia l'emplaçament originari d'aquesta masia, que el 1595 es traslladà a la ubicació actual. De l'antiga capella en resta l'absis i el mur nord. Constava d'una sola nau i era capçada a llevant per un absis semicircular, que és l'element més ben conservat. Està ornat amb faixes i arcuacions a la manera llombarda habitual del segle XI; concretament, amb un fris de dobles arcuacions cegues entre bandes llombardes. Al compartiment central hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt fet amb dovelles. L'aparell, fet amb carreus de tamany petit només escantonats, és disposat ordenadament en fileres. Pel que fa als mur nord de la nau, s'hi observen les noves obertures que s'hi van fer per adaptar la construcció a l'ús domèstic, entre d'altres un forn de pa.</p> | 08229-224 | Demarcació de Coaner | <p>Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Coaner i no degué passar mai de capella rural o sufragània de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat. Albert BENET (1984: 460) considera que aquesta església podria ser esmentada l'any 1298 amb el nom de Sant Martí de Cursu, però no hi ha elements suficients per afirmar amb seguretat que el lloc s'anomenava d'aquesta manera. L'església quedà fora de culte quan es construí la nova capella dins l'edifici del mas de les Feixes. Se'n demanà la llicència el 1670 i es construí el 1671 (tal com indica la inscripció de la llinda). La nova capella va obtenir llicència del bisbe de Solsona perquè s'hi enterressin els difunts de la família. El 1712 hi ha constància que ja estava en funcionament una nova església, situada als baixos del mas, mentre que l'anterior va quedar com a dependència de treball. La llicència per edificar-la, però, no es va demanar fins el 1717, i també es va obtenir llicència per a fer-hi enterraments. Així, en poc espai de temps es construïren tres capelles dedicades a Sant Martí. Aquesta tercera església en alguns moments va fer funcions de parròquia, ja que la de Coaner quedava lluny i tenia els accessos difícils. Aquesta capella continua tenint culte de manera esporàdica, especialment per la festivitat de sant Martí de Tours.</p> | 41.8449300,1.6860900 | 390920 | 4633394 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63101-foto-08229-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63101-foto-08229-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63101-foto-08229-224-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-04-30 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63152 | Església de Santa Eugènia de Governa (romànica) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eugenia-de-governa-romanica | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Eugènia de Governa', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457. PLADEVALL, Antoni (1975). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Santa Eugènia de Goberna, a Castelltallat', Full Diocesà, núm. 3327 (19 de gener de 1975), Vic. | XII | En ruïna. Totalment coberta per la vegetació. | Petita església romànica (del segle XII) que es troba en estat de ruïna. Es troba emplaçada en un petit promontori vora un camp, a l'anomenada Solana de Governa, uns 500 m a l'oest del mas Governa i prop del camí que transitava per la carena de la serra de Castelltallat. De l'església en resten els murs perimetrals fins a una alçada d'uns 2,5 metres. Es tractava d'una capella senzilla i austera, obrada amb blocs de pedra sense polir, disposats en filades irregulars. La planta és formada per una sola nau, llarga i estreta, capçada al nord-est per un absis semicircular. No queda rastre de la volta, que devia ser de canó. Al mur de migdia hi ha l'obertura del portal, del qual es conserven els brancals inferiors. En aquest mur hi havia també una finestra d'una sola esqueixada. | 08229-275 | Demarcació de Castelltallat | En un document de l'any 955 en què el comte Borrell II compra unes terres a la zona de Castelltallat a un tal Domenic, ja s'esmenta la ubicació de Guerna (Governa). Aquest era un lloc important de la part més occidental de la Serra de Castelltallat, semblant al lloc de la Sala però de menor pes. L'any 1031 el lloc ja apareix amb la grafia 'Governa'. L'església no apareix esmentada fins l'any 1428, quan figura entre els llegats que es fan a les esglésies de Castelltallat. L'any 1640 el culte es traslladà a un temple nou que es va aixecar prop del mas Governa. En els darrers anys s'hi ha realitzat algunes excavacions i treballs de consolidació. | 41.7908000,1.6110700 | 384595 | 4627482 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63152-foto-08229-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63152-foto-08229-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63152-foto-08229-275-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Actualment està totalment coberta per la vegetació, de manera que els murs pràcticament no són visibles. | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63354 | Imatge de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | XIII | Restaurada al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya | Talla romànica de la Mare de Déu de Coaner, venerada antigament al santuari de Coaner i emplaçada des de fa uns anys a l'església parroquial del Sagrat Cor de Valls de Torroella, de la qual les dues esglésies de Coaner en són actualment sufragànies. La imatge respon a un tipus iconogràfic derivat de models bizantins, seguint l'anomenada Nicopea (la qui porta la Victòria). Es tracta d'una imatge sedent amb l'Infant, que seu sobre el genoll esquerre. La Verge porta una túnica de color porpra amb estilitzacions vegetals daurades i, al damunt, una casulla. Al cap du una toca de vel blanc que no deixa veure pràcticament els cabells i una corona de merlets. El Nen porta una túnica i un mantell en forma de toga romana i té al cap una corona similar a l'anterior. Com a atributs, la Mare i el Fill duen una bola (la primera a la mà dreta i el segon a l'esquerra). L'escultura mesura 62 cms d'alçada. Tot i que el treball de les cares és força acurat, en general es pot considerar una talla poc estilitzada. Tanmateix, ha perdut el hieratisme que caracteritza les primeres escultures romàniques. Mentre que la Mare conserva la visió frontal, el Nen gira lleugerament el cap i dirigeix la mirada a la dreta de l'espectador. Cronològicament, es pot situar al principi del segle XIII. També indiquen una cronologia avançada la indumentària i alguns atributs. | 08229-501 | Església parroquial de Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | La de Coaner és una de les marededéus trobades. Segons la llegenda, reproduïda en els seus goigs i que segueix l'esquema clàssic, un pastor la troba prop de les aigües d'un torrent i la trasllada a l'església parroquial des d'on, davant l'estupefacció de la gent, la imatge torna al seu lloc d'origen, mostrant així la seva voluntat de no ser moguda d'aquell indret, en el qual s'hi edificà el santuari. La imatge és invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres. L'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, i que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església santuari dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge. En època del barroc la imatge va ser repintada i daurada. Va romandre al santuari de Coaner fins l'any 1936, quan va ser amagada a l'interior d'un nínxol. El 1940 fou retornada al seu lloc i en aquest moment s'hi va practicar una restauració que va patir d'un excés de zel per deixar-la massa embellida. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, es traslladà a l'actual emplaçament, a l'església parroquial de Valls de Torroella. Entorn de 2014 la talla fou restaurada al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. | 41.8476900,1.7193500 | 393686 | 4633658 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63354-foto-08229-501-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63354-foto-08229-501-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63198 | Retaule major de Sant Pere de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-pere-de-claret-dels-cavallers | <p>BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'Escultura al Bages del Segle XVII. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, p. 161-162, 246. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. FÀBREGA, Albert (2014). Informe tècnic sobre l'església i els retaules de Sant Pere de Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages). Treball inèdit.</p> | XVII | En procés de restauració | <p>Retaule de tradició renaixentista situat a l'altar major de l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers. Es tracta d'un retaule d'estructura plana, característic de l'etapa plateresca, format per diferents taules pintades a l'oli i separades per columnes i elements de fusta tallada i policromada. Les columnes són acanalades (del tipus balustrada) amb capitells corintis, i en els entaulaments hi trobem caps de putti o angelets. El retaule s'estructura en quatre cossos o pisos (dividits en cinc carrers) més un sòcol. El primer pis conté la predel·la, amb cinc escenes. D'esquerra a dreta: Sant Miquel lluitant contra un dimoni, un àngel de la guarda i un infant, el sant Sudari, sant Sebastià i sant Bernardí de Siena. El segon pis té al centre la imatge de sant Pere en una fornícula (es tracta d'una imatge moderna). A l'esquerra dues escenes: Jesús camí del Calvari amb sant Pere en primer pla amb les claus, i en la segona l'alliberament miraculós de sant Pere de la presó. A la dreta dues més: la conversió de sant Pere en deixeble i la crucifixió de Pere cap per avall. El tercer pis presenta cinc escenes més, d'esquerra a dreta: un àngel de genolls, sant Jeroni fent penitència, Jesús donant les claus a sant Pere, sant Joan Baptista i la Verge davant d'un llibre obert. L'àtic conté una única taula que representa la Crucifixió de Crist. En el remat del retaule sorprèn la representació d'un cap que treu la llengua de forma burlesca. Les semblances de l'estil pictòric d'aquest retaule amb el Major de Castelltallat, especialment en les escenes de major qualitat, com ara l'escena central en què sant Pere rep les claus, han fet pensar que ambdós podien haver sortit del mateix taller, i més tenint en compte que l'església de Claret dels Cavallers tenia clars vincles amb la de Castelltallat, ja que n'era sufragània. Sembla, però, que el retaule de Claret dels Cavallers seria una mica anterior, ja que denota una tècnica menys madura, i es podria situar al voltant de l'any 1600. Pel que fa a l'autoria, la part escultòrica es pot dir que és obra d'un taller manresà. Probablement es tracta del taller dels Rubió (BOSCH, 1990: 256). Pel que fa al treball de pintura i daurat, probablement és obra de Jeroni Soler. Tant el pare com el fill són reconeguts pintors manresans que van tenir actuacions diverses a l'àrea de Sant Mateu de Bages i rodalies (FÀBREGA, 2014: 6). L'especialista en escultura barroca Joan Bosch no tracta a fons aquest retaule en el seu excel·lent llibre sobre els tallers d'escultura al Bages del segle XVII perquè no hi va poder accedir.</p> | 08229-329 | A l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>L'any 1912 el fuster Pere Ferrer i Trulls va restaurar l'altar major, concretament els baixos i la part de l'altar. El 1918 el retaule va ser restaurat pel pintor i daurador Lluís Trulls i Soldevila. Durant la Guerra Civil de 1936 els escamots revolucionaris van entrar a l'església amb intenció de fer-hi destrosses, però finalment els retaules es van poder salvar, tot i que alguns van ser desmuntats i es van trencar. A la dècada de 1940 es va realitzar una restauració de la part corresponent a l'altar. L'any 2015 l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers fou declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). El 2017 el retaule major es troba en procés de restauració al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.8215100,1.6468300 | 387620 | 4630844 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63198-foto-08229-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63198-foto-08229-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63198-foto-08229-329-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Atribuït al taller dels Rubió de Manresa (escultura) | Informació facilitada per Pere Vidal | 95|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63326 | Església de Santa Margarida de Mejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-margarida-de-meja | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408-409. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 31. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. | XI-XVIII | Estructuralment l'obra és sòlida, però la teulada es troba en molt males condicions | Església que havia estat la parroquial de Mejà, d'època gòtica amb alguns elements conservats de tradició romànica. Es troba emplaçada al costat del Puig, mas hereu de l'antic castell de Mejà. El castell era situat al cim del turó que hi ha al costat de l'església. El temple presenta una gran nau rectangular sense absis i amb finestra de creu als peus de la nau. La façana principal, encarada a llevant, conserva un campanar d'espadanya doble. Aquesta part fou tapiada per la construcció d'un cos adossat que té un pas inferior en forma de porxo. Aquesta petita construcció era coneguda com el Comú i, per tant, devia fer funcions de casa del comú del terme de Mejà. Cal dir que, antigament, el camí venia per can Batlle (on hi havia un hostal), a la banda sud, i continuava passant sota el porxo en direcció a Salo. Per això el portal més utilitzat era el que es troba a la façana de migdia. Aquest és d'estil renaixentista (construït el 1594) i format per sengles columnes rematades amb un frontó que té una fornícula a l'interior. Durant la Guerra Civil de 1936 s'obrí un altre gran portal, aquest a la façana nord, que permetia l'entrada de carros a l'església. Crida l'atenció la bona qualitat i la solidesa de tots els murs, fets a base de carreus de tampany mitjà perfectament escairats i disposats en filades. Davant de l'esgléisa hi ha una petita pallissa del mas i una àmplia era. | 08229-465 | Demarcació de Mejà | D'aquesta església no en coneixem gaires notícies. Segurament els seus orígens estan vinculats al castell de Mejà, situat al turó immediatament al seu seu costat però del qual gairebé no en queden vestigis. Aquest castell apareix documentat a partir de l'any 975, quan el comte Oliba Cabrera de Cerdanya-Berga va fer donació d'un alou que afrontava amb el castell de Mejà. El domini eminent estigué en mans dels comtes de Cerdanya-Berga i passà posteriorment als de Barcelona. El primer feudatari conegut fou Ramon Bernat de Castelladral, que també ho era del castell de Coaner. En el jurament de fidelitat els dos castells apareixen junts. El terme del castell de Mejà era molt petit i és possible que fos absorvit pel de Salo i, com aquest, passés a dependre de la família Òdena. Al segle XIV ja pertanyia a la família dels Cardona i estava vinculat al vescomtat creat el 1314. Els Cardona hi exercien la jurisdicció civil i criminal fins a una època indeterminada en què el terme fou cedit a l'abat de Sant Vicenç de Cardona, que l'any 1718 consta com a senyor de Mejà. Aquest domini encara persistia l'any 1831, poc abans de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. Pel que fa pròpiament a l'església, l'any 1391 en un document sobre un capellà beneficiat de l'església de Sant Vicens de Cardona es situa el mas Vilalta a la 'parròquia de Santa Margarida de Meya'. Així mateix, en el Llibre Gran de les Feixes de Coaner es deixa constància de l'existència de l'església de Mejà des de finals del 1600 (CAROL, 1992: 31). Més tard, però, Santa Margarida de Mejà va quedar com a sufragània de la parroquial de Salo. Segons una inscripció, l'any 1594 els llavors priors de l'església (Francesc Solà, Francesc Riera i Cristòfol Cort) van fer-hi obres que probablement van consistir en un nou portal d'estil renaixentista a la façana de migdia. Segons Josep CAROL (1992: 31), l'any 1790 l'església va ser reformada. Tal com hem dit, en la petita construcció annexa a l'església hi devia haver la Casa del Comú de Mejà. Ja durant la Guerra Civil de 1936 fou utilitzada com a magatzem, i fou llavors quan s'hi obrí el gran portal a la façana nord. Posteriorment ha quedat sense culte. | 41.8411300,1.6628700 | 388986 | 4633002 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63326-foto-08229-465-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63326-foto-08229-465-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63326-foto-08229-465-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres noms: de Santa Margarida de Maia, Maja o MeiaInscripció en una pedra de la façana sud: Ma feu Samis 1594. Franses Sola, Franses Riera, Cristofol Cort. Prios | 95|93|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63080 | Dolmen de la Creu de l'Espelta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-creu-de-lespelta | SERRA VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Solsona, Museu Arqueològic Diocesà. | -XXVI/XIII | Conserval molt parcialment, entorn cobert de vegetació. | Restes d'un petit megàlit de cambra simple (dolmen) que es troben situades en un dels punts més destacats de la serra de Torribalta, de manera semblant a altres dolmens de la zona, que es troben a les carenes de les serres i orientats cap a l'est. Les restes conservades, força escadusseres, consten d'un túmul cònic de pedres amb la cambra central, feta originàriament mitjançant lloses de pedra planes col·locades verticalment amb una d'horitzontal a mode de coberta. Actualment resta dempeus una de les lloses de capçalera, d'1,5 m de llarg, i dues més petites que formen un dels laterals. Es tracta d'una estructura gairebé idèntica que el dolmen de Coaner, situat a uns 500 m. La llosa de coberta sembla que es trobaria caiguda en el vessant del túmul. El túmul, de planta circular, es troba rebaixat en la seva part central i més alçada, deixant veure les restes esmentades de la cambra. Aquesta estructura està orientada en direcció est-oest. Per la seva tipologia, aquest megàlit podria datar-se en algun moment entre el neolític final i el bronze inicial. Als peus del túmul es conserven dos parapets o trinxeres de la Guerra Civil. El dolmen es troba uns 100 m al sud-oest de les Creus de l'Espelta. | 08229-203 | Demarcació de Coaner | Aquest megàlit no ha estat excavat ni estudiat en profunditat però té uns paral·lelismes evidents amb el dolmen de Coaner, situat a uns 500, i sembla clar que cal situar-lo en un mateix context cronològic i funcional. Per aquests paral·lelismes se li pot atribuir una cronologia que va des del neolític final al bronze mitjà (2500 - 1200 aC.) | 41.8367000,1.6987100 | 391954 | 4632464 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63080-foto-08229-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63080-foto-08229-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63080-foto-08229-203-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 76|78|79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63146 | Cau de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-la-guineu | CARRERAS, E.; FÀBREGA, A.; TARRÚS, J. (2005). 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener'. Pyrenae. 2 (2005), 36, p. 41-85. CASTANY LLUSSÀ, J. 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. Cota Zero. 3, p .69-75. DAURA, Antoni; GALOBART, Joan (1981). 'La balma sepulcral del Cau de la Guineu', Dovella, núm. 3, p. 31-32. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15). GUERRERO SALA, L. A (1981). 'El Cau de la Guineu, a la prehistòria del Bages'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 4 (Comunicacions de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos: Manresa, p. 37-44. | XXV aC. | Alteracions diverses des de 1932 fruit d'una explossió. Entorn cobert per la vegetació | Balma sepulcral formada per un gran banc de roca sorrenca, en un extrem de la qual hi ha el jaciment arqueològic. Es troba uns 15 m al nord del camí que va cap al Torrent Bo, en un terreny actualment terrassat amb feixes, prop de l'esmentat torrent. Es tracta d'una para-cista megalítica; és a dir una cista d'enterrament que aprofita una part de la roca però que té una part construïda artificialment. En aquest cas, la cavitat sota la roca ha estat arranjada amb unes lloses, de manera que conforma una mena de cista. L'interior contenia un atapeït conjunt d'ossos, especialment cranis i ossos llargs. Per això es va deduir que es tractava d'un cas típic d'enterrament secundari; és a dir, inhumacions fetes un cop s'ha consumat el procés de descarnament o putrefacció dels cadàvers, i després d'una selecció dels ossos més representatius. La cambra que contenia aquest enterrament mesura 1'40 metres d'amplada, 2 metres de llarg i 0'40 metres d'alçària, i es pot classificar com un model de cista evolucionada del tipus solsonià. Segons l'estudi antropològic fet per Lluís Guerrero, les restes corresponen a uns 30 individus, dels quals un 35 per cent són mediterranis gràcils, un 10 per cent gràcils amb trets robusts, un 52 per cent gràcils amb components alpins. La proporció entre els sexes és equilibrada i l'esperança de vida es situa a l'entorn dels 26'4 anys. L'aixovar o dipòsit funerari que es va recuperar consisteix en un petit fragment corresponent al llavi de terrissa, una làmina de sílex de color tabac bru, un dentàlium i un interessant botó de pedra del tipus Durfort: circular, bicònic i amb una perforació en V d'una gran precisió. Per diferents factors (el botó Durfort, els tipus humans i el model de cista) aquest jaciment es va datar als inicis de l'edat del Bronze (2000-1800 aC). La datació radiocarbònica (corregida amb les calibracions actuals) endarrereixen una mica la cronologia i la situen a mitjans del tercer mil·leni aC. Actualment, els botons del tipus Durfort es relacionen amb l'etapa del veracià, al neolític final. Actualment s'hi observa la presència de blocs possiblement caiguts de la mateixa balma a causa dels successius espolis anteriors a 1981 i de la dinamitació que s'hi va fer l'any 1932. | 08229-269 | Demarcació de Castelltallat | L'existència d'aquesta balma ja era coneguda el 1932, quan fou dinamitada per pagesos de la zona per fer fora una guineu que provocava matances en l'aviram. Aleshores s'hi van recollir tres destrals de pedra polida. Posteriorment, Josep Vila va informar de l'existència del jaciment a l'arqueòleg Miquel Cura, i el 1980 a un professor de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa. Al cap de poc s'hi realitzaren diverses excavacions clandestines que destruïren una vintena de cranis i bona part dels estrats arqueològics. Entre l'agost i el novembre de 1981 es realitzà una campanya sistemàtica d'excavació (dirigida per Josep Castany i Lluís Guerrero) que va ser motivada pel perill de destrucció dels estrats després de les excavacions furtives. | 41.7688900,1.6121500 | 384645 | 4625048 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63146-foto-08229-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63146-foto-08229-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63146-foto-08229-269-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 76|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63229 | Roc Foradat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-foradat | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2004), 'Dues noves coves de forn al Bages', Dovella, núm. 83-84, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 5-10. | -XX./XV | Sepulcre o eremitori excavat a la roca, del tipus anomenat coves de forn o fornots. Aquest tipus de coves artificials tenen una forma molt peculiar que recorda la d'un forn de pa i es troben a una certa alçada. Tradicionalment s'han interpretat com a eremitoris alt-medievals o bé com a coves sepulcrals prehistòriques. Albert FÀBREGA (2004), en un article molt ben documentat sobre la qüestió, s'inclina per la possibilitat que la cova del Roc Foradat sigui del tipus sepulcral, tot i que no descarta un ús també com a eremitori. Particularment, ens inclinem més per la segona opció. La cova es troba situada en un indret molt especial, a la part alta d'un petit cingle amb una excel·lent vista sobre la serra de Castelltallat. Excavada a la paret frontal del cingle, a una alçada de 1,8 m del nivell del sol, veiem la boca de la cova, gairebé circular. És una típica cova de forn, amb una planta el·líptica que té un eix major de 1,25 m i una alçada màxima de 0,9 m. Fàbrega considera que la cova devia tenia alguna porta de pedra o de fusta. En un principi aquest tipus de coves van ser associades a l'època prehistòrica i al megalitisme, però sense gaire fonament. Treballs més recents tendeixen a identificar-les amb eremitoris utilitzats pels primers anacoretes en època alt-medieval, els quals seguien els corrents de l'eremitisme vingut d'Orient. Això no exclou que algunes de les coves utilitzades per aquests anacoretes fossin preexistents. Tanmateix, la casuística sembla força variada i no totes aquestes coves es poden enquadrar en una mateixa tipificació. En el cas del Roc Foradat Fàbrega s'inclina per la possibilitat que sigui una cova sepulcral d'una època que podria anar des de l'edat del bronze fins als primers temps del cristianisme, sense que es pugui descartar que fos utilitzada com a eremitori. Cal dir que en el camí d'accés s'hi troben fragments de ceràmica ibèrica oxidada i algun fragment de sílex, cosa que acostaria aquest jaciment a un context prehistòric. D'altra banda, en un context medieval hi ha una altra interpretació possible, seguint la tesi plantejada per Josep Bastardas sobre la presència de l'Orde del Temple a la serra de Castelltallat. El Roc Foradat es troba molt a prop de diversos indrets amb possible vinculació amb aquest orde. El més conegut és Claret dels Cavallers, però també Roters (que a principis del segle XIII era una torre propietat del fill del comanador del Temple Bernat de Claret) o el Codonyot (mas molt proper a la cova, d'origen antic i des de temps immemorials vinculat a Roters). Cal dir que de sobre estant de la roca on hi ha la Cova es té una perfecta visió d'aquests tres llocs. És sabut que alguns dels establiments templers es troben situats a prop de coves, que haurien estat utilitzades en rituals d'iniciació a la cavalleria. Un dels casos més emblemàtics és el de San Bartolomé del Cañón de Rio Lobos (Soria). D'altra banda, les proporcions de la cova del Roc Foradat són les justes perquè hi càpiga una persona asseguda en posició meditativa, davant d'una espectacular vista frontal de la serra de Castelltallat. Per tot això considerem que, si bé és possible que el jaciment hagi tingut un origen com a sepulcre prehistòric, també és força versemblant que hagi estat utilitzat com a eremitori o lloc ritual en època medieval. | 08229-368 | Demarcació de Castelltallat | 41.8139500,1.6192900 | 385319 | 4630041 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segons notícies orals, tradicionalment el Roc Foradat era un lloc de trobada dels veïns de la zona. | 76|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63077 | Dolmen de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-castelltallat | ALMAGRO, M.; SERRA, J.; COLOMINAS, J (1945). Carta arqueológica de España: Barcelona. Madrid: C.S.I.C. CARRERAS, E.; FÀBREGA, A.; TARRÚS, J. (2005). 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener'. Pyrenae. 2 (2005), 36, p. 41-85. CURA, Miquel; VILARDELL, Rosó (1977-78). 'Noves troballes de vas campaniforme en els sepulcres megalítics catalans', Pyrenae, núm. 13-14, Universitat de Barcelona, p. 313-316. CURA, Miquel (1987). 'Origen i evolució del megalitisme a les comarques centrals i occidentals de Catalunya: I. Del Neolític Mitjà a l'Edat del Bronze', Cota zero, núm. 3, ed. Eumo, Vic, p. 76-83. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 92-93. FÀBREGA, A (1998). 'Viatge pintoresc: estat actual dels megàlits del Bages'. Dovella, núm. 59, Manresa, p. 7-12. FONT, J.O.: Informe-memòria de la prospecció dels següents sepulcres megalítics: Dolmen de Clarà (Castallar de la Ribera, Solsonès), Castelltallat (Sant Mateu de Bages, Bages), Puig ses Forques (Calonge, Baix Empordà), Tres Caires, Serra de Cals i Tres P. Treball inèdit dipositat a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. SANTAMARIA, Valentí (1923). 'Dels temps prehistòrics en la nostra comarca'. Butlletí del Centre Excursionista Montserrat, núm. 6. Manresa, p. 68-73. | XIX-XIX aC | Pèrdua d'algunes lloses i de part del túmul. Variacions de les lloses de l'estat originari | Restes d'un petit megàlit de cambra simple (dolmen) que es troben situades en un dels punts més destacats de la serra de Torribalta, de manera semblant a altres dolmens de la zona, que es troben a les carenes de les serres i orientats cap a l'est. En aquest cas es tracta d'un punt elevat i dominant, amb bones vistes sobre la vall de Coaner i també al Pirineu. Les restes conservades, força escadusseres, consten d'un túmul cònic de pedres amb la cambra central, feta originàriament mitjançant lloses de pedra planes col·locades verticalment amb una d'horitzontal a mode de coberta. Actualment resta dempeus una de les lloses de capçalera, d'1,5 m de llarg, i dues més petites que formen un dels laterals. Es tracta d'una estructura gairebé idèntica que el dolmen de Coaner, situat a uns 500 m. La llosa de coberta sembla que es trobaria caiguda en el vessant del túmul. El túmul, de planta circular, es troba rebaixat en la seva part central i més alçada, deixant veure les restes esmentades de la cambra. Aquesta estructura està orientada en direcció est-oest. Per la seva tipologia, aquest megàlit podria datar-se en algun moment entre el neolític final i el bronze inicial. Als peus del túmul es conserven dos parapets o trinxeres de la Guerra Civil. El dolmen es troba uns 100 m al sud-oest de les Creus de l'Espelta. | 08229-200 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | Aquest megàlit no ha estat excavat ni estudiat en profunditat però té uns paral·lelismes evidents amb el dolmen de Coaner, situat a uns 500, i sembla clar que cal situar-lo en un mateix context cronològic i funcional. Per aquests paral·lelismes se li pot atribuir una cronologia que va des del neolític final al bronze mitjà (2500 - 1200 aC.). És possible que el lloc es mantingués com a fita territorial en el temps, ja que a uns 100 m hi trobem les Creus de l'Espelta. Tanmateix, les creus que actualment es conserven en aquest indret són fetes probablement l'any 1901. | 41.8121300,1.6786100 | 390243 | 4629761 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63077-foto-08229-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63077-foto-08229-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63077-foto-08229-200-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó informatiu del PEIN de la serra de Castelltallat | 76|79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63166 | Tomba del General Vallmanya (megàlit) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-general-vallmanya-megalit | CARRERAS, E (2005). 'Els monuments megalítics del marge dret del riu Cardener (Bages). En memòria de Miquel Cura i Morera '. Pyrenae. vol. 2, 36, p.41-85. CURA, M (1975). 'Consideraciones sobre los enterramientos en cistas neolíticas y su evolución posterior en Catalunya'. XIII Congreso Nacional de Arqueologia. Huelva. CURA, M. 'El megalitisme i el vas campaniforme a les conques del Segre i de l'Alt Llobregat'. Cypsela. I. CURA, M (1991). 'Noves aportacions al megalitisme català: revisió de les sepultures del 'solsonià' amb l'aparició de les primeres cambres neolítiques'. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà-Andorra, p.262-264. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15). FÀBREGA, A (1998). 'Viatge pintoresc: estat actual dels megàlits del Bages'. Dovella, núm. 59, p.7 - 12. PERICOT, L (1950). Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: CSIC. Instituto de Estudios Pirenaicos. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; núm. 4). SERRA VILARÓ, J (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Solsona. Museu Arqueològic Diocesà. | XXII-XVIaC | Lloses caigudes, lleugerament coberta per la vegetació | Dolmen de dimensions modestes emplaçat a la carena d'un petit serrat que divideix dues valls, a nord i sud. Es troba més al nord de la Serra de Castelltallat i tocant ja a la riera de Coaner. No hi ha consens entre els diferents autors sobre la seva tipologia. Podria ser una cista o gran caixa megalítica, una cambra pirinenca, una cambra neolítica o una arca amb vestíbul-pou. Està orientat en sentit oest-est, amb una lleugera inclinació cap al nord, i en el seu estat actual conserva tres lloses corresponents a la cambra. Concretament, una a la capçalera de ponent i una llosa a cada lateral. En relació amb la planta publicada pel seu excavador, Mn. Serra Vilaró, hi faltaria una llosa petita del lateral sud. La llosa lateral nord s'ha partit en dues parts. Al cantó de ponent s'amunteguen algunes lloses, més petites, mentre que en el costat nord-est hi ha, quasi a tocar amb la llosa del lateral nord, una altra llosa de grans dimensions que podria haver estat la cobertera o bé la llosa lateral que tancaria el sepulcre. El túmul que cobria el megàlit es troba molt erosionat, però se'n poden apreciar lleus vestigis al voltant immediat de la cambra. Les lloses són de gres. Segons els treballs fets per Oriol Font, les mides són: 2,5 m de longitud; 1,7 m d'amplada a l'inici de la cambra; 1,35 m d'amplada a l'altura de la capçalera; 0,95 m d'altura (ambdues lloses laterals). Segons CARRERAS (2005), devia tenir un túmul d'uns 10 m de diàmetre, el qual no apareix en la planta publicada per Mn. Serra Vilaró. En el moment de l'excavació mn. Serra Vilaró ja es trobà que el sepulcre estava remogut, però encara hi recollí 69 peces dentàries, la qual cosa indica que es tractava d'un sepulcre col·lectiu. També hi documentà alguns fragments de ceràmica: un fragment de vora d'un vas campaniforme regional, del tipus pirinenc, amb decoració incisa, i un fragment informe de ceràmica amb decoració a base d'unglades (Serra Vilaró, 1927). Aquests materials indicarien una cronologia dins el calcolític o començaments del bronze inicial. Pel que fa a la tipologia del megàlit, hi ha diferents criteris. Ha estat classificat com una cista megalítica (Daura et al., 1995). Miquel Cura (1975) també havia defensat aquesta línia, tot i que ben aviat va entendre que es tractava d'una possible cambra pirinenca (1976) fins que, més endavant, va parlar d'una probable cambra neolítica (1991). Per Oriol Font, que l'estudià l'any 2003, no és possible determinar amb certesa la tipologia arquitectònica d'aquest megàlit. No descarta que sigui una arca amb vestíbul-pou, tot i que s'inclina més aviat per un dolmen simple del tipus cambra pirinenca, o bé una gran caixa megalítica. Mañé el classificà com una arca amb vestíbul-pou (2004), atès que la planimetria aixecada per Serra Vilaró reflecteix una llosa, de menors dimensions que les dues laterals, en el costat sud de la cambra, marcant la continuació d'aquest lateral (1927). | 08229-289 | Demarcació de Castelltallat | Mossèn Serra Vilaró va excavar aquest megàlit a la dècada de 1920. El seu estat no ha canviat gaire respecte a la planimetria publicada després d'aquesta excavació. Posteriorment, ja el 2003, un equip de la Universitat de Barcelona dirigit per Josep Oriol Font Cot hi va portar a terme una campanya de prospecció. | 41.8257600,1.6168700 | 385139 | 4631355 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63166-foto-08229-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63166-foto-08229-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63166-foto-08229-289-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El material procedent de les excavacions es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62935 | Capitells preromànics de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-preromanics-de-sant-mateu-de-bages | <p>AINAUD, Joan (1948). 'Nota sobre iglesias prerománicas', Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. VI (3 i 4), p. 313-321. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 232. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. LLONCH, S.; TARRACO, E. (1979). 'Dos capiteles inéditos de tipo califal y procedencia catalana'. Congreso de Arte y Cultura mozárabe, Toledo. RUBIRALTA, Lluís. Memòries (document inèdit). [SITJES MOLINS, Xavier] (1959). 'El Arte antiguo en la Comarca de Bages. Sant Mateu de Bages', Bages, núm. 71, Manresa, p. 13. SITJES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa, p. 180-183, 201-201.</p> | X-XI | <p>Conjunt de quatre capitells procedents del campanar preromànic de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, actualment conservats (i exposats) al Museu Comarcal de Manresa. Concretament, tenen els números d'inventari MCM 4187-4190. Els capitells són esculpits amb pedra sorrenca i mesuren uns 25 cms d'alçària. La forma s'adscriu a l'esquema bàsic derivat de l'ordre corinti. És a dir, tenen una forma tronco piramidal invertida que es corona amb tres daus a cada cara. Tres dels capitells presenten dos registres superposats de fulles molt elementals, mentre que el quart presenta un motiu ornamental vegetal diferent. Els quatre capitells pertanyen al tipus conegut com a corinti califal. Més concretament, entrarien dins un dels tipus estudiats per Félix Hernández i Georges Gallard sobre els quals encara no hi ha un consens per saber si es tracta d'obres del segle X o bé pertanyen ja al primer art romànic.</p> | 08229-73 | Museu Comarcal de Manresa, Via de Sant Ignasi, 40. 08240 - Manresa | <p>El lloc de Sant Mateu de Bages està vinculat a vestigis pertanyents a l'època visigòtica (necròpolis del Collet del Cargol) i, en el lloc mateix de l'església, a una altra necròpolis de tombes antropomorfes datable entre els segles VI i XII. L'església preromànica, de la qual se n'ha conservat el campanar, és datada al segle X. Concretament, es consagrà l'any 983, moment en el que el campanar ja hi figura. L'església consta com a donació del comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. L'any 1078 apareix una església de Sant Mateu, que cal suposar que és aquesta, en una deixa de la família vescomtal de Cardona. Cal suposar, doncs, que aleshores pertanyia als Cardona. L'any 1154 apareix en una llista de parròquies i des d'aleshores ha mantingut la funció parroquial. L'edifici havia sofert diverses reformes, però l'any 1831 fou substituït per un nou edifici ja que l'antic es trobava molt malmès, el qual es va inaugurar el 17 de setembre de 1831. De la construcció antiga només es conservà l'antic campanar. L'església va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i tots els elements mobiliaris van quedar destruïts, excepte un sarcòfag gòtic. Pel que fa al campanar, va ser restaurat l'any 2000 tot restituint-lo a la seva forma primitiva. L'obra s'inaugurà el 2002. A la part dels finestrals geminats s'hi van reconstruir les columnes centrals i, al damunt, s'hi va col·locar una reproducció dels capitells originaris, feta pel mestre picapedrer Ramon Balcells. Els capitells originaris van ser traslladats al Museu de Manresa en el context de la Guerra Civil de 1936, quan l'anomenat Equip de Salvament del Patrimoni de la capital del Bages va dur a terme una important tasca per protegir l'art religiós que estava en perill arran dels fets revolucionaris. Lluís Rubiralta, responsable d'aquest equip, esmenta com es va procedir al desmuntatge d'aquests capitells el dia 1 de desembre de 1936, junt amb altres objectes de l'església i de l'arxiu parroquial. Hom suposa que els capitells preromànics actualment exposats al Museu són els que aleshores es van extreure de Sant Mateu de Bages.</p> | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 91|85 | 53 | 2.3 | 1773 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63044 | Casa Nova (prop de cal Patarric) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-prop-de-cal-patarric | XVII-XVIII | En ruïna, entorn cobert de vegetació. | Mas de petites dimensions, en ruïnes, emplaçat un petit promontori situat a l'extrem sud d'un dels contraforts meridionals de l'altiplà de Sant Mateu, uns 80 metres a l'oest de cal Patarric. Se'n conserven diversos trams de mur, d'alçades variables, que adopten una forma molt irregular. Les restes de murs i enderrocs abasten una superfície força àmplia a la part superior del promontori. Als dos angles de llevant hi trobem dues estructures de planta circular que podrien correspondre a tines. Tot el conjunt és envaït per la vegetació. | 08229-167 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | El seu emplaçament i les característiques constructives semblen indicar que aquesta és una casa més antiga que cal Patarric, que es troba uns 80 m a l'est. Tot i això, la denominació de Casa Nova indica que es tracta d'un habitatge construït en terrenys d'un mas més antic. Podria tractar-se de cal Llirac o d'una altra casa en ruïnes que hi ha prop d'aquesta. Per tot això, i també per la tipologia de les restes conservades, l'origen d'aquesta casa podria situar-se al segle XVIII o XIX. L'edifici ja es trobava desocupat i en ruïna a la primera meitat del segle XX. Per això és possible que la casa de cal Patarric es construís aprofitant les restes d'aquesta construcció més antiga. | 41.7809500,1.7363100 | 394985 | 4626227 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63044-foto-08229-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63044-foto-08229-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63044-foto-08229-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa rural no inclosa en el Catàleg de masiesInformació oral facilitada per Joan Planas | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63046 | Gotzems | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gotzems | <p>CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor), p. 83-88.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 169).</p> <p>VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 87.</p> | XVII-XVIII | En ruïna. Sense coberta i en procés de degradació. | <p>Masia de dimensions no gaire grans, d'origen antic, que es troba en estat de ruïna. Està emplaçada en una petita esplanada al cim d'un turó, en el context de la serra de Castelltallat. La construcció ha conservat els murs del costat de ponent fins a l'alçada de la coberta, mentre que els de l'altre costat es troben més derruïts. Era una masia de planta gairebé quadrada, amb coberts adossats als laterals. L'habitatge es distribuïa en dues crugies paral·leles al carener de la teulada, a dues vessants. La façana principal, encarada a migdia, conserva una part del portal, que estava rematat amb arc escarser. Els murs són fets amb carreus més o menys escairats i disposats de manera força irregular, i tenen poques finestres. El mur de llevant té dos arcs, actualment tapiats, que comunicaven amb el cobert d'aquest costat. La masia ha estat abandonada sense haver sofert pràcticament modificacions modernes.</p> | 08229-169 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Aquest mas ja existia almenys al segle XVI, i era propiettat de Joan Vilalta, del mas Vilalta. El 1575 els Vilalta va establir una terra erma del mas Gotzems, on hi havia una cabana, a Pere Santasusana, i el 1583 van establir una peça de terra del mas a Joan Montfort, d'origen francès. El 1746 Gotzems continuava estant en poder dels Vilalta, que van establir el mas a Pere Torrades, pagès de Coaner. La casa devia estar en males condicions, ja que calia fer-hi obres. El 1750 l'hereu de Vilalta estableix Gotzems a Feliu Fontanet de Sant Andreu (FÀBREGA, 2018: 83). Ja al segle XIX i segons dades de l'arxiu parroquial, l'any 1850 en aquesta casa hi vivia Joan Brichs amb la seva família. Per la seva tipologia constructiva el gruix de la casa actual podria ser obra dels segles XVII-XVIII.</p> | 41.8194300,1.6777300 | 390183 | 4630573 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63046-foto-08229-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63046-foto-08229-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63046-foto-08229-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63105 | Molí de les Feixes de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-feixes-de-coaner | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 142).</p> <p>MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa.</p> <p>PALAU RAFECAS, Salvador (1944). 800 molins fariners de Catalunya, 1944.</p> <p>PERARNAU LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Quaderns, núm. 5, Manresa.</p> <p>SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular).</p> | XVII | Estructuralment bé; interior sense restaurar | <p>Molí fariner de les Feixes de Coaner, emplaçat a uns 200 m de la masia, vora un pou de glaç de la mateixa casa. El molí captava l'aigua de la riera de Salo. Uns 1.200 m aigües amunt aquesta era canalitzada cap a un rec que desembocava a la bassa, situada a ponent del molí. La bassa és excavada al terra i té una planta allargada, d'uns 40 m, força irregular, amb un mur obrat a la part de llevant, on es pot veure el forat per on entrava l'aigua al molí. El molí és una construcció formada per diferents cossos. Originàriament era més curt, i el 1665 (segons una llinda) se li afegí un cos davanter. La part antiga és lleugerament més alta i de millor qualitat arquitectònica. Tots els cossos tenen coberta a una sola vessant i disposen de planta baixa més un pis, a part de l'estructura subterrània del carcabà. La façana té dues portes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La de la dreta dóna accés una estança coberta amb volta de pedra apuntada on encara es conserven les dues pedres de la mola (de 1,40 m de diàmetre). En un petit cos adossat al lateral es conserva la maquinària d'una antiga dinamo que en els darrers temps produïa electricitat per a la masia de les Feixes. Era activada de manera automàtica des de la masia. En una altra cambra a la part de ponent hi ha una petita ferreria on treballava un dels fills del moliner. Encara conserva la fornal on s'hi feia la forja. En el pis superior hi havia el pis del moliner. A la part del carcabà, al nivell subterrani, es conserva la roda hidràulica. El forat de desguàs del carcabà es troba sota el petit cos adossat a llevant. D'aquí l'aigua retornava a la riera mitjançant un túnel estret, totalment revestit amb lloses planes.</p> | 08229-228 | Demarcació de Coaner | <p>El molí fou construït pels propietari del mas Feixes de Coaner, probablement l'any 1633. Així consta en una llinda interior del molí i també en documentació del mas. L'hereu en aquest moment era Jacint Feixes. En aquests anys es va construir també el pou de gel. Els dos elements estaven situats un a prop de l'altre, ja que el pou aprofitava l'aigua estancada de la bassa del molí per extreure'n el gel. Segons la inscripció d'una altra llinda, el 1665 la construcció del molí s'hauria ampliat amb el cos adossat a migdia. En el pis superior hi vivia la família del moliner, que s'encarregava també del treball d'empouament del gel. El molí va estar en funcionament fins els volts de 1900, mentre que el pou de glaç encara va treballar fins aproximadament el 1907. La família del moliner, de cognom Guitart, va residir a la casa fins a la dècada de 1970. Un dels fills era ferrer i tenia el taller en dependències del molí. Quan l'any 1960 la família Serra va adquirir les Feixes de Coaner encara funcionava la dinamo amb el salt d'aigua del molí que proporcionava electricitat a la masia.</p> | 41.8427100,1.6897100 | 391217 | 4633143 | 1633 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63105-foto-08229-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63105-foto-08229-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63105-foto-08229-228-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra: 1665 Inscripció en una llinda interior: 16[33?] Molt a prop del molí hi havia un forn on es feia pega amb teies de pi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 63165 | Castelltallat (mas en ruïnes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castelltallat-mas-en-ruines | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 112).</p> | Indet. | En ruïnes, sense coberta i en procés de degradació | <p>Antiga masia de petit tamany, actualment en ruïnes, que està emplaçada a la Solana de Sadernà: un contrafort meridional de la Serra de Castelltallat. Concretament, es troba uns 1.500 m al sud-est del nucli de Castelltallat. La masia s'assenta en un terreny inclinat, al vessant de llevant d'aquest serrat, de manera que la part davantera tenia una planta més. Se'n conserven els murs perimetrals del cos residencial, excepte el de llevant, que s'ha esfondrat. La casa tenia una planta més o menys quadrada, i constava de planta baixa més un pis. L'única porta conservada és a la façana de ponent, però possiblement la façana principal es trobava en el mur esfondrat de llevant. Interiorment la casa es distribuïa en dues crugies, i la del costat sud sembla posterior. Adossada al mur de ponent es conserva la fonamentació d'una construcció semi-circular de funció desconeguda. Podria tractar-se d'una torrella de vigilància ja que, quan estava dempeus, des de la part superior probablement es podia establir connexió visual amb el castell de Castelltallat. Tanmateix, pel seu aspecte no sembla una construcció gaire antiga. La casa tenia coberts adossats als costats nord i sud, així com una construcció aïllada a llevant.</p> | 08229-288 | Demarcació de Castelltallat | <p>No coneixem notícies històriques d'aquest mas que, pel fet d'anomenar-se Castelltallat i per la seva situació relativament pròxima al nucli on hi havia el castell, podria ser d'origen força antic. Sembla que pel costat hi passava un camí en sentit nord-sud que discorria per la carena del serrat i que comunicava Castelltallat amb la zona de Fonollosa. Amb les dades disponibles és difícil donar una datació d'aquest mas, que podria ser originari d'època medieval i reformat posteriorment.</p> | 41.7818400,1.6422500 | 387170 | 4626445 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63165-foto-08229-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63165-foto-08229-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63165-foto-08229-288-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63032 | Molí del Semís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-semis | L'Arada Cooperativa, Memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages (fullet), p. 15 VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular). | XVII-XX | Estructuralment bo. Entorn envaït per la vegetació. | Antic molí fariner, posteriorment ampliat també com a serradora, que es troba vora la masia del Semís, en un meandre que conforma la riera de Coaner. El conjunt consta de l'edifici del molí (amb un cos adossat al costat nord on es situa la serradora), una gran bassa, el rec (que s'ha perdut en bona part) i les restes de la resclosa. Pel que fa al molí pròpiament, és una construcció de dimensions modestes, de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. L'edificació s'aixeca en un terreny en pendent sota la bassa i per la façana més visible, encarada a llevant, té dues finestres emmarcades amb maó. Tal vegada la construcció hagi estat ampliada o modificada al segle XIX però en tot cas sobre una base més antiga. L'entrada era pel costat nord i conserva l'antic portal, amb una inscripció a la llinda del segle XVII. Aquest portal va quedar integrat més endavant en la construcció adossada de la serradora, que és d'una sola planta i té una gran portalada de fusta que ocupa tota la capçalera nord. La part del carcabà (és a dir, l'espai subterrani per on desguassava l'aigua del molí) es troba als baixos de la façana sud. L'interior del molí conserva, tot i que en estat precari, bona part dels mecanismes i l'utillatge corresponent. És a dir: part de l'eix i la roda hidràulica, així com altra maquinària del molí. A la part de la serradora es conserva també el mecanisme de transmissió i l'última serradora. La construcció del molí té adossada a ponent la bassa, de grans dimensions, que adopta una planta irregular i que mesura uns 50 x 30 m. En bona part es tracta d'una bassa excavada al terreny natural que, en la part de llevant, que és la que dóna al molí i té una major profunditat, consta d'un potent mur bastit sobre un desnivell del terreny. Interiorment la bassa conserva en algun punt restes d'un empedrat de revestiment. Es conserva el forat de captació de l'aigua de la bassa cap al molí. La resclosa, que s'ha conservat parcialment, es troba a l'oest de la masia, per on discorre la riera de Coaner. D'aquí sortia el rec, conservat només en alguns trams, que envoltava la masia per la part baixa sota els coberts, tot fent un giravolt semblant al que fa el meandre de la mateixa riera, fins a desembocar a la part sud de la bassa. | 08229-155 | Demarcació de Coaner | Coneixem amb força detall la història d'aquest mas gràcies a la publicació d'un estudi monogràfic fer per un parent de la casa: Ramon VILADÉS (2012). Aquest mas ja consta en un document del 1117 en relació a una donació del monestir de Ripoll. El document es guarda a la casa, i fins ara no s'ha pogut esbrinar exactament la relació que hi havia amb l'esmentat monestir. Des d'aquesta època hi ha constància de la família Semís i se'n coneix la seva genealogia, estudiada per un parent capellà de la família, tot i que amb algunes llacunes. El primer membre conegut d'aquesta família és Guillem de Semís (documentat el 1185). Més tard, Guillema de Semís (1281). Fins a l'any 1385 el mas apareix sempre com 'des Semirs'. El nom originari que se'n deriva, els Emirs, és certament evocador de l'època del domini musulmà. A partir de 1559 ja el trobem sempre com a mas del Semís. A partir del segle XIV, quan consta un tal Borràs de Semís (1318), les dades genealògiques s'han pogut documentar amb més continuïtat. El cognom Semís es va mantenir fins a mitjan segle XIX, quan Antònia Semís es casà amb un pubill, Jaume Viladés, provinent del mas de can Viladés (a Sant Amanç, Rajadell). Des d'alehores i fins a l'actualitat els propietaris del mas mantenen el cognom Vilaladés. Ramon Viladés fa una hipòtesi de l'evolució constructiva del mas des dels seus orígens. Les obres principals estan documentades els anys 1636, 1636-73, 1696, 1705-08 (aquestes d'un volum considerable), i entre 1708 i 1740. Ja als segles XIX i XX es van fer noves obres. Com a mínim ja del segle XVII (l'any 1602, segons la inscripció d'un dels portals) existia la masoveria del Semís, al costat de la casa antiga. No es coneix la data de construcció del molí, al costat del mas, del qual el 1685 se n'amplià la bassa. En aquesta època, segons consta en documents de la casa, era portat per treballadors procedents de la immigració occitana. Aquest molí fariner, posteriorment convertit en serradora, que darrerament funcionava amb una serra de cinta. Les serradores hidràuliques tenien un seguit de màquines que serraven longitudinalment els troncs. En el cas del Semís, a més a més, hi havia hagut un fuster, amb la qual cosa ja fabricava els productes acabats, principalment elaborats amb pins que sortien de la mateixa obaga de la finca. A diferència de les serradores més industrials, que serraven els pins prèviament seleccioants per fer-ne pals, serradores com la de Semís elaboraven principalment taulons i fustes fetes a mida per fer els mobles o gàbies. La serradora del Semís era l'única que hi havia a la zona, i va estar activa fins al final de la dècada de 1960. Antigament hi havia hagut també la serradora de Roquerols. Fins fa uns trenta anys la riera pràcticament no s'assecava mai. Tanmateix, sempre calia racionar l'aigua per mirar que l'activitat no quedés aturada. | 41.8304200,1.6788500 | 390294 | 4631792 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63032-foto-08229-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63032-foto-08229-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63032-foto-08229-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a l'antic portal a la façana nord: 16[??]Informació oral facilitada per Josep ViladésConstrucció no inclosa en el Catàleg de masies | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62856 | La Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 201).</p> | XIX-XX | <p>Casa de petites dimensions que s'aixeca aïllada a un costat de la plaça de la Creu, al nucli de Sant Mateu, d'aquí el nom amb què es coneix actualment. És una construcció modesta, de planta rectangular, que ha conservat molt parcialment la seva tipologia originària. Està emplaçada a la vora d'un petit cingle, i consta de planta semisoterrània més un pis superior. La façana principal, encarada al sud-est vers la plaça, només té la planta superior i ha estat reformada modernament amb un mur d'aplacat de pedra. La façana lateral ha conservat millor la tipologia tradicional i encara s'hi pot veure el mur de pedra. El costat de ponent també està molt reformat, amb un balcó i una escala moderns.</p> | 08229-90 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu | <p>Segons dades del cadastre, l'any de construcció d'aquesta edificació és el 1880. Era propietat de la casa de cal Pubill, i durant molts anys va ser el local del Sindicat de Pagesos. Més tard va quedar desocupada i els nous propietaris de cal Pubill, la família Casas, la van reformar i ampliar entorn de 1970. Des d'aleshores es coneix amb el nom de la Creu.</p> | 41.7969500,1.7325500 | 394699 | 4628009 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62856-foto-08229-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62856-foto-08229-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62856-foto-08229-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62857 | Cal Mariquit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariquit | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 203).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes situada vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un petit raval junt amb tres cases més. Es tracta d'una construcció envoltada de coberts i adossada en part a cal Xarell. El cos residencial originari era de planta quadrada, al qual s'hi va afegir un cobert adossat a llevant l'any 1948 i un cos davanter encara més modern, fet de maó. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada al sud-oest, ha quedat parcialment tapada per la construcció de maó. En queda visible el portal, emmarcat amb brancals de pedra i rematat amb un arc escarser fet de maó, així com dues finestres. Els murs de la casa són a pedra vista i tenen diferents finestres, disposades irregularment, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La casa té un altre cobert aïllat força gran davant de la façana principal. Es tracta d'una interessant construcció de pedra que té un petit porxo amb cobert voladís al davant. També es conserva una tina. Amb l'excepció del cos modern adossat, exteriorment la casa ha conservat força bé la tipologia tradicional.</p> | 08229-91 | Pla de Sant Mateu | <p>Al final del segle XVIII va sorgir en terres del mas de les Planes aquest petit raval situat vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages. Els pagesos que van construir aquestes cases van comprar els terrenys. Cal Mariquit, cal Xarell, cal Burrim i segurament també cal Biel podrien ser d'aquest moment, entorn del 1771 segons indica la inscripció d'una llinda de cal Xarell. Sobre cal Mariquit en concret no coneixem cap notícia del seu any de construcció, excepte la dada que figura en el cadastre (no sempre fiable) que és el 1800. Almenys des del final del segle XIX en són propietaris la família Carner: Josep Carner, casat amb Maria, després el seu fill Francisco Carner, casat amb Rosa Bruc, i el fill d'aquest, Josep Carner. Segons les inscripcions conservades, la casa s'engrandí amb el cobert davanter el 1861 i amb nous coberts adossats ja al segle XX.</p> | 41.8008800,1.7359800 | 394990 | 4628441 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62857-foto-08229-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62857-foto-08229-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62857-foto-08229-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda del cobert davanter: 1861 Inscripció al cobert adossat a llevant: 1948 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62859 | Cal Burrim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-burrim | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 202).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans situada vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un petit raval junt amb tres cases més. Es tracta d'una construcció aïllada que adopta la forma d'una petita masia de formes molt regulars i obrada en una sola fase. El cos residencial és de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos, i té coberts adossats als laterals, sobretot al costat de llevant. La casa està perfectament orientada amb la façana principal cap a migdia. Aquesta té una composició totalment regular i simètrica, amb un portal emmarcat amb brancals de pedra a la planta baixa i tres obertures a cadascun dels pisos superiors, ja sigui en forma de balcó o finestra, amb l'eix central remarcat. Les obertures eren emmarcades amb brancals i llindes de pedra però algunes ha patit lleus reformes. La resta de murs, igual que la façana principal, són de pedra i semi-arrebossats, però les finestres que contenen són més petites. A la façana posterior una part del mur ha hagut de ser refet amb obra moderna de maó. En aquest sector es conserva una tina, a la qual s'hi accedeix per una petita rampa. La casa té una bona extensió de coberts, de tipologia més desigual, que s'allarguen sobretot per la banda de llevant. Excepte en la part obrada amb maó, exteriorment ha conservat molt bé la tipologia originària.</p> | 08229-93 | Pla de Sant Mateu | <p>Al final del segle XVIII va sorgir en terres del mas de les Planes aquest petit raval situat vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages. Els pagesos que van construir aquestes cases van comprar els terrenys. Cal Mariquit, cal Xarell, cal Burrim i segurament també cal Biel podrien ser d'aquest moment, entorn del 1771 segons indica la inscripció d'una llinda de cal Xarell. Sobre cal Burrim no en coneixem notícies concretes, excepte la inscripció de l'any 1887. Es tracta d'una construcció molt homogènia que podria ser obra del segle XIX.</p> | 41.8005600,1.7348300 | 394894 | 4628407 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62859-foto-08229-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62859-foto-08229-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62859-foto-08229-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana: Ñ 1887 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62938 | Cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisteller-3 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 194).</p> | XIX | <p>Casa de pagès de dimensions modestes situada vora el camí d'accés nord a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un raval proper al mas de cal Carné. Es tracta d'una construcció de planta rectangular que està adossada a cal Vicenç, totes dues cases amb les façanes encarades al nord-est, vers el camí. Consta de planta baixa més golfes, i té la coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una construcció senzilla, actualment a pedra vista, amb algunes obertures emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Al nord-est té adossat un petit cos que sobresurt, a l'interior del qual es conserva una tina. A la part posterior la casa té un cobert de pedra aïllat que es troba en una zona ocupada per horts. Una mica més enllà, les cases veïnes estan envoltades per diverses naus corresponents a antigues granges.</p> | 08229-76 | Pla de Sant Mateu | <p>Les cases que formen el raval sorgit vora el camí d'accés nord a Sant Mateu (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo) s'edificaren en terrenys venuts pel mas de Cal Carné, el més antic de la zona i d'origen medieval, durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. La més antiga és cal Cisteller. Segons dades del cadastre es construí el 1850, tot i que la llinda de la porta indica l'any 1869. Cal Vicenç té una llinda de l'any 1871. Cal Músic és de l'any 1887. Les Cases i cal Costa són possiblement del final del segle XIX, i ca l'Arturo, la més tardana, fou construïda pels volts de 1910. Totes aquestes casetes tenien vinyes en terrenys més enllà de can Pla. Els Vilalta van ser la família que va habitar cal Cisteller, els quals eren parents amb els Simon, que van ocupar cal Vicenç. Els vesabis de Valentí Vilalta, l'actual propietari, ja vivien a la casa. El seu sobrenom ve de l'avi de l'actual propietari, també anomenat Valentí Vilalta, que era cisteller d'ofici i músic afeccionat. Era un personatge molt popular, que solia voltar per les cases, especialment en època de verema, fent cistells o coves.</p> | 41.7993700,1.7297200 | 394468 | 4628281 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62938-foto-08229-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62938-foto-08229-76-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la porta: 1869 Informació oral facilitada per Valentí Vilalta | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62940 | Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-1 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 198).</p> | XIX | Recentment rehabilitada | <p>Casa de pagès de dimensions modestes situada vora el camí d'accés nord a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un raval proper al mas de cal Carné. Es tracta d'una construcció aïllada, de planta rectangular, que consta d'una planta baixa (semi-soterrània) més dos pisos, amb unes corts adossades a ponent. La casa té dues portes, una situada a la façana que dóna al camí (al nivell del primer pis) i una altra situada a la façana oposada i que es pot considerar la principal (al sud-oest) i a nivell de planta baixa. Exteriorment, la construcció ha conservat molt bé la tipologia tradicional, que es caracteritza per murs a pedra vista, amb totes les obertures emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana i amb un interessant ràfec de rajola. A l'angle nord-est té un petit cos adossat que sobresurt corresponent a una tina. La casa es troba en una zona envoltada per diverses naus d'antigues granges.</p> | 08229-78 | Pla de Sant Mateu | <p>Les cases que formen el raval sorgit vora el camí d'accés nord a Sant Mateu (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo) s'edificaren en terrenys venuts pel mas de Cal Carné, el més antic de la zona i d'origen medieval, durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. La més antiga és cal Cisteller. Segons dades del cadastre es construí el 1850, tot i que la llinda de la porta indica l'any 1869. Cal Vicenç té una llinda de l'any 1871. Cal Músic és de l'any 1887. Les Cases i cal Costa són possiblement del final del segle XIX, i ca l'Arturo, la més tardana, fou construïda pels volts de 1910. Totes aquestes casetes tenien vinyes en terrenys més enllà de can Pla. Tal com diu la inscripció, cal Músic ha estat rehabilitada l'any 2013.</p> | 41.7989500,1.7300900 | 394498 | 4628234 | 1887 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62940-foto-08229-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62940-foto-08229-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62940-foto-08229-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal sud-oest: MASIA DE L'ANY 1887 REHABILITADA PER JOSEP MARIA MANAU FARRÉ L'ANY 2013 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 62941 | Ca l'Arturo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larturo-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 193).</p> | XX | Recentment rehabilitada | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes situada vora el camí d'accés nord a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un raval proper al mas de cal Carné. Es tracta d'una construcció aïllada que ha conservat molt integrament la tipologia originària. És de planta rectangular, i consta de planta baixa més dos pisos, amb coberts adossats a les dues façanes laterals. La façana principal, encarada al sud-est, té una composició pràcticament simètrica, amb un senzill portal lateral a la planta baixa, dos balcons al primer pis i dues finestres amb baranes al pis superior. Totes aquestes obertures són emmarcades amb maó. A la resta de façanes la casa presenta obertures d'una tipologia semblant, ja que es tracta d'una construcció molt regular que sembla edificada en una sola fase.</p> | 08229-79 | Pla de Sant Mateu | <p>Les cases que formen el raval sorgit vora el camí d'accés nord a Sant Mateu (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo) s'edificaren en terrenys venuts pel mas de Cal Carné, el més antic de la zona i d'origen medieval, durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. La més antiga és cal Cisteller. Segons dades del cadastre es construí el 1850, tot i que la llinda de la porta indica l'any 1869. Cal Vicenç té una llinda de l'any 1871. Cal Músic és de l'any 1887. Les Cases i cal Costa són possiblement del final del segle XIX, i ca l'Arturo, la més tardana, fou construïda pels volts de 1910. Totes aquestes casetes tenien vinyes en terrenys més enllà de can Pla. L'avi de l'actual propietari, Francisco Carné, és qui va fer construir la casa que, en principi, anava destinada a un germà seu, de nom Artur, el qual hi va viure poc temps i no va tenir descendència. Posteriorment passà a ser una masoveria de cal Carné. La casa ha estat rehabilitada i, des dels volts de l'any 2000, fa funcions de turisme rural.</p> | 41.7998000,1.7292600 | 394430 | 4628329 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62941-foto-08229-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62941-foto-08229-79-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Jordi Carné | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62942 | Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-4 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 197).</p> | XIX | <p>Casa de pagès que forma part d'una edificació conjunta amb una altra casa bessona (cal Costa) i que està situada prop del camí d'accés nord a Sant Mateu de Bages, tot formant part d'un raval proper al mas de cal Carné. Es tracta d'una construcció de planta rectangular allargassada, de tipologia molt regular. La meitat esquerra correspon a les Cases, mentre que la meitat dreta és cal Costa. Els dos habitatges disposen de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a llevant, presenta una distribució simètrica per als dos habitatges, cadascun amb un portal emmarcat amb brancals de pedra i rematat amb arc escarser a planta baixa; al primer pis una obertura que correspon a balcó i una finestra per habitatge i, al segon pis, dues finestres més per habitatge. Totes les obertures, llevat dels portals, són emmarcades amb uns maons de gran tamany en una paret actualment a pedra vista. Les variacions entre les dues cases es troben en els coberts que tenen adossats als laterals i a la part posterior. A les Cases aquests coberts, de pedra, són més baixos i les obertures de la façana posterior de la casa són més petites. Exteriorment les dues cases han conservat molt integrament la tipologia tradicional, i l'única reforma que trenca lleugerament l'harmonia del conjunt és el modern balcó-terrassa de formigó a la part davantera.</p> | 08229-80 | Pla de Sant Mateu | <p>Les cases que formen el raval sorgit vora el camí d'accés nord a Sant Mateu (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo) s'edificaren en terrenys venuts pel mas de Cal Carné, el més antic de la zona i d'origen medieval, durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. La més antiga és cal Cisteller. Segons dades del cadastre es construí el 1850, tot i que la llinda de la porta indica l'any 1869. Cal Vicenç té una llinda de l'any 1871. Cal Músic és de l'any 1887. Les Cases i cal Costa són possiblement del final del segle XIX (segons dades del cadastre, l'any de construcció de les Cases és el 1870), i ca l'Arturo, la més tardana, fou construïda pels volts de 1910. Totes aquestes casetes tenien vinyes en terrenys més enllà de can Pla.</p> | 41.7983100,1.7300200 | 394491 | 4628163 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62942-foto-08229-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62942-foto-08229-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62942-foto-08229-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62943 | Cal Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costa-1 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 196).</p> | XIX | <p>Casa de pagès que forma part d'una edificació conjunta amb una altra casa bessona (coneguda com les Cases) i que està situada prop del camí d'accés nord a Sant Mateu de Bages, tot formant part d'un raval proper al mas de cal Carné. Es tracta d'una construcció de planta rectangular allargassada, de tipologia molt regular. La meitat esquerra correspon a les Cases, mentre que la meitat dreta és cal Costa. Els dos habitatges disposen de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a llevant, presenta una distribució simètrica per als dos habitatges, cadascun amb un portal emmarcat amb brancals de pedra i rematat amb arc escarser a planta baixa; al primer pis una obertura que correspon a balcó i una finestra per habitatge i, al segon pis, dues finestres més per habitatge. Totes les obertures, llevat dels portals, són emmarcades amb uns maons de gran tamany en una paret actualment a pedra vista. Les variacions entre les dues cases es troben en els coberts que tenen adossats als laterals i a la part posterior. A cal Costa hi ha un cobert modern de totxana força ampli, junt amb altres construccions de pedra i maó que eixamplen la casa per la part posterior. A la façana posterior la casa presenta diverses obertures en forma de balcó. Exteriorment les dues cases han conservat molt integrament la tipologia tradicional, i l'única reforma que trenca lleugerament l'harmonia del conjunt és el modern balcó-terrassa de formigó a la part davantera.</p> | 08229-81 | Pla de Sant Mateu | <p>Les cases que formen el raval sorgit vora el camí d'accés nord a Sant Mateu (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo) s'edificaren en terrenys venuts pel mas de Cal Carné, el més antic de la zona i d'origen medieval, durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. La més antiga és cal Cisteller. Segons dades del cadastre es construí el 1850, tot i que la llinda de la porta indica l'any 1869. Cal Vicenç té una llinda de l'any 1871. Cal Músic és de l'any 1887. Les Cases i cal Costa són possiblement del final del segle XIX (segons dades del cadastre, l'any de construcció de les Cases és el 1870), i ca l'Arturo, la més tardana, fou construïda pels volts de 1910. Totes aquestes casetes tenien vinyes en terrenys més enllà de can Pla.</p> | 41.7984000,1.7300700 | 394495 | 4628173 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62943-foto-08229-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62943-foto-08229-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62943-foto-08229-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Antigament aquesta casa es coneixia com ca l'Agustí | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62944 | La Botiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-botiga | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 217).</p> | XIX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans que forma part d'un raval de Sant Mateu sorgit al llarg del camí que va a cal Mestrill. Es tracta d'una construcció aïllada, d'una tipologia popular pròpia del tombant del segle XIX-XX, que ha conservat molt integrament les seves característiques tradicionals. La casa és de planta pràcticament quadrada i disposa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada al sud-est vers el camí, presenta una composició força simètrica. A planta baixa hi ha tres portals idèntics (el de l'esquerra actualment tapiat): rematats amb arc escarser i emmarcats amb maó. Els dos pisos tenen tres finestres-balcó, en alguns casos complementades amb una finestreta lateral. La resta de façanes presenten diverses obertures de distribució més irregular. Al costat de ponent la casa té diversos coberts adossats, força moderns. Durant molts anys aquest edifici havia acollit la botiga del poble, i l'interior encara conserva la disposició i part del mobiliari pertanyent a aquest establiment. El segon pis, que havia estat l'escola de nenes, actualment és destinat a habitatge de lloguer, al qual s'hi accedeix per una escala de ferro lateral.</p> | 08229-82 | Pla de Sant Mateu | <p>Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. Tal com indica la inscripció en una finestra de La Botiga, aquesta casa la va construir Silvestre Vila. Quan aquest va morir passà al seu nebot, Melcior Vila, avi de l'actual propietària. Durant molts anys a la planta baixa hi havia la botiga del poble i, al segon pis, l'escola de nenes, mentre que l'escola dels nens era en una altra casa, anomenada Les Escoles, una mica més avall. Entorn de 1960 l'escola va deixar de funcionar i les nenes del poble foren enviades a Callús. L'escola de nens va durar uns anys més. Pel que fa a la botiga, que havia estat en mans de diverses persones, va tancar pels volts del 2004.</p> | 41.7959900,1.7318600 | 394640 | 4627903 | 1914 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62944-foto-08229-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62944-foto-08229-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62944-foto-08229-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una finestra del primer pis: SILVESTRE VILA AÑO 1914 Informació oral facilitada per Montserrat Vila Escalé | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62945 | Ca l'Antònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantonia-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 214).</p> | XX | <p>Casa de pagès de petites dimensions que forma part d'un raval de Sant Mateu sorgit al llarg del camí que va a cal Mestrill. Es tracta d'una construcció adossada, força estreta, de planta rectangular. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-est vers el camí, presenta una estructura molt senzilla, amb diferents obertures emmarcades amb maó. La porta i algunes de les finestres han estat modificades modernament.</p> | 08229-83 | Pla de Sant Mateu | <p>Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. No coneixem notícies concretes sobre l'origen de ca l'Antònia, que podria ser una construcció del tombant de segle XIX al XX. La casa va estar uns anys desocupada i a la dècada de 1970 el pare dels actuals propietaris la va comprar i la va reformar.</p> | 41.7957100,1.7313500 | 394597 | 4627872 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62945-foto-08229-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62945-foto-08229-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62945-foto-08229-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62946 | Ca la Mariona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mariona-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 213).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans que forma part d'un raval de Sant Mateu sorgit al llarg del camí que va a cal Mestrill. Es tracta d'una construcció aïllada, una mica apartada de la resta de cases, que té una distribució força regular amb un gran pati davanter que forma un clos tancat de forma quadrada. L'habitatge, de planta quadrada, té adossats coberts per tots els costats excepte al mur de migdia. La casa consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a migdia vers el pati, presenta una estructura amb dos eixos d'obertures lleugerament asimètrics. Les obertures són amb llindes i brancals de pedra i, en alguns casos, emmarcades amb maó però seguint una tipologia semblant. A la planta superior una antiga arcada ha estat reduïda a balcó. A la part posterior es conserva una bassa. Els diferents coberts, que ocupen una superfície força extensa, són majoritàriament antics i de pedra, excepte els de l'angle nord-oest. Dos murs perimetrals tanquen el pati al costat del camí. Exteriorment, el conjunt ha conservat força bé la tipologia tradicional.</p> | 08229-84 | Pla de Sant Mateu | <p>Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. Segons la inscripció d'una llinda, Francisco Farrés hauria fet construir la casa de ca la Mariona l'any 1880. Posteriorment s'anà engrandint amb la construcció dels diversos coberts.</p> | 41.7950400,1.7311900 | 394583 | 4627798 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62946-foto-08229-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62946-foto-08229-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62946-foto-08229-84-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'un balcó del primer pis: FRANCISCO FARRES 1880 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62948 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-3 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 221).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes que s'aixeca aïllada a l'extrem sud-est del nucli de Sant Mateu de Bages. És una construcció de planta rectangular, estreta i força alta, que disposa d'una planta semi-soterrània més dos pisos i golfes, amb coberts adossats al costat nord. La façana principal és encarada a llevant, ja que antigament pel costat de migdia hi havia altres cases adossades i el camí passava per darrera. La façana dóna a una petita terrassa (construïda entorn de la dècada de 1930) que es troba elevada sobre un soterrani. Es distribueix en bases a tres eixos d'obertures, amb finestres i un balcó emmarcats amb pedra. Els murs són de pedra, semi-arrebossats, i en la resta de façanes les obertures són molt petites. Encara es pot veure l'antic portal d'entrada, que era al costat nord. Són interessants els coberts adossats a aquesta banda, on es conserva un femer semi-soterrani cobert amb volta de pedra i, més a l'extrem, unes corts de porcs. A la part posterior de la casa hi ha un bassó: una petita bassa de forma oval que abans les dones utilitzaven per rentar la roba. També es conserva una tina, una cisterna i un pou. Exteriorment el conjunt ha conservat força bé la tipologia tradicional.</p> | 08229-86 | Pla de Sant Mateu | <p>Tal com informa la inscripció d'una llinda, Pere Simon fou qui va construir aquesta casa pels volts de 1858, i d'aquí ve el sobrenom de cal Pere. Era un fadrí que provenia de la casa propera de ca l'Interès. Des d'aleshores la família Simon han estat els propietaris i residents de la casa. L'any 1902 Isidre Simon (avi de l'actual propietari) va construir o va fer obres als coberts del sector nord. Gabriel Simon (pare de l'actual propietari) va construir la terrassa davantera entorn de 1930. També va foradar a barrinades la roca que es trobava davant d'aquest pati per tal de fer-hi passar el camí, ja que anteriorment passava pel costat de darrera. Originàriament pel costat de migdia cal Pere estava adossada a dues cases més: cal Melitó i cal Gareta, i, més enllà, cal Ramon. Entorn de 1980 aquestes construccions estaven en ruïna i foren enderrocades per l'actual propietari.</p> | 41.7952500,1.7336700 | 394789 | 4627818 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62948-foto-08229-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62948-foto-08229-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62948-foto-08229-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la finestra esquerra de la façana: 1858 PERA SIMON Inscripció en una pedra del cobert nord: 1902 Informació oral facilitada per Josep Simon Grau | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62958 | Les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escoles-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 215).</p> | XIX | <p>Casa de petites dimensions que forma part d'un raval de Sant Mateu sorgit al llarg del camí que va a cal Mestrill. Es tracta tan sols de la primera planta d'una casa que està adossada la casa coneguda com La Sala. Concretament, la planta baixa és cal Fuster i el primer pis es coneix com les Escoles, ja que havia acollit durant molts anys l'escola de nens. Es tracta d'una construcció senzilla, actualment amb murs a pedra vista. La façana principal, encarada al sud-est vers el camí, presenta una estructura molt senzilla. El pis superior és ocupat per dos balcons i una finestra, emmarcats amb maó.</p> | 08229-105 | Pla de Sant Mateu | <p>Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. Efectivament en aquesta casa hi havia l'escola dels nens, mentre que la de les nenes es trobava a la planta superior de la Botiga, uns metres més amunt. No sabem des de quan va exercir aquesta funció. Tan sols podem dir que a l'Arxiu municipal hi ha documentació referida a ensenyament primari des de 1861. Entorn de 1960 l'escola de nenes va deixar de funcionar i les nenes del poble foren enviades a Callús. L'escola de nens va durar uns anys més.</p> | 41.7957900,1.7315500 | 394614 | 4627881 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62958-foto-08229-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62958-foto-08229-105-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Montserrat Vila Escalé | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62960 | Can Basiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basiga | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 219).</p> | XIX | Part posterior presenta un estat precari | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes que es troba situada a l'únic carrer del nucli de Sant Mateu, pràcticament adossada a cal Pich. Es tracta d'una sola construcció que acull dues cases: a l'esquerra cal Bonic i a la dreta can Basiga. El conjunt de l'edificació té una planta irregular, amb planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-oest vers el carrer, presenta un distribució irregular, amb dos portals i, a la primera planta, dos balcons, tots emmarcats amb llindes i brancals de pedra. La part posterior, molt més irregular, dóna a un pati.</p> | 08229-107 | Pla de Sant Mateu | <p>Segons dades del cadastre, l'any de construcció d'aquesta casa és el 1850. Juntament amb cal Pich va conformar l'únic carrer del nucli de Sant Mateu, molt a prop de la masia de can Pla i de l'església parroquial.</p> | 41.7965100,1.7329500 | 394731 | 4627959 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62960-foto-08229-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62960-foto-08229-107-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62961 | Cal Bonic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonic | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 218).</p> | XIX | Part posterior i cobert presenten un cert estat precari | <p>Casa de pagès de dimensions petites que es troba situada a l'únic carrer del nucli de Sant Mateu. Es tracta d'una sola construcció que acull dues cases: a l'esquerra cal Bonic i a la dreta can Basiga. El conjunt de l'edificació té una planta irregular, amb planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-oest vers el carrer, presenta un distribució irregular. La part de cal Bonic té un portal amb brancals de pedra i rematat amb maó i un balcó al pis superior. L'accés actual es fa per un lateral que dóna a un pati posterior, entre dos petits cossos adossats.</p> | 08229-108 | Pla de Sant Mateu | <p>Segons dades del cadastre, l'any de construcció d'aquesta casa (igual que la de can Basiga) és el 1850. Juntament amb cal Pich va conformar l'únic carrer del nucli de Sant Mateu, molt a prop de la masia de can Pla i de l'església parroquial.</p> | 41.7965900,1.7328500 | 394723 | 4627968 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62961-foto-08229-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62961-foto-08229-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62961-foto-08229-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62965 | Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biel-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 205).</p> | XIX-XX | En procés de rehabilitació | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes situada vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un petit raval junt amb tres cases més. Es tracta d'una construcció aïllada, força regular i probablement construïda en una sola fase. El cos residencial és de planta quadrada i disposa de planta baixa més dos pisos (el segon ha estat sobrealçat modernament amb maó). La façana principal, encarada al sud-est, és senzilla. Consta d'un portal amb llindes i brancals de pedra i diverses obertures a les plantes superiors. Els murs són actualment a pedra vista, fets amb blocs petits parcialment escairats. La casa té coberts adossats als dos laterals.</p> | 08229-112 | Sant Mateu de Bages | <p>Al final del segle XVIII va sorgir en terres del mas de les Planes aquest petit raval situat vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages. Els pagesos que van construir aquestes cases van comprar els terrenys. Cal Mariquit, cal Xarell, cal Burrim i cal Biel podrien ser d'aquest moment, entorn del 1771 segons indica la inscripció d'una llinda de cal Xarell. En el cas de cal Biel podria tractar-se d'una construcció lleugerament més moderna, tal vegada de principis del segle XIX. Els propietaris de les Planes conserven memòria de la venda del terreny per construir la casa, ara fa uns 200 anys. Actualment es troba en procés de rehabilitació.</p> | 41.8006700,1.7378800 | 395148 | 4628415 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62965-foto-08229-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62965-foto-08229-112-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62969 | Can Jepet de Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jepet-de-subirana | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 240).</p> | XIX-XX | Cobert adossat semiderruït, entorn envaït per la vegetació. | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada al costat mateix del Molí del Carner, en un indret humit i obac i que antigament tenia fama de tenir aigua abundant. Es tracta d'una construcció força regular, de planta rectangular i que consta de planta baixa més un pis i golfes, amb un cobert adossat al costat nord. La façana principal, encarada cap a l'est, té una composició força regular. El portal és amb llinda i brancals de pedra i, al costat esquerra, té una cambra oberta amb arcada i volta de pedra. A les plantes superiors les obertures (algunes en forma de balcó) són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Recentment s'ha afegit una terrassa sostinguda amb dos pilars de formigó que dóna a la planta sotacoberta. Els murs són de pedra i semi-arrebossats, amb diverses finestres de les mateixes característiques. Per la part posterior té una escala moderna que dóna accés directament a la planta sotacoberta. Pel costat nord, on hi ha el cobert adossat, l'estat de conservació és més precari. En aquesta part es conserven restes d'una premsa. Llevat de la terrassa davantera, la casa ha conservat força bé la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-116 | Sant Mateu de Bages | <p>La casa més antiga del sector del Molí del Carner és precisament el molí, construït pels propietaris de cal Carné l'any 1777. Segons indica la inscripció de cal Jepet de Subirana, aquesta casa s'hauria construït el 1864. Totes les terres d'aquest sector pertanyien al mas de cal Carné, les propietats del qual arriben fins a la rasa de Fontanet. Sabem que en temps més recents la casa era propietat de la família Subirana; d'aquí el nom de cal Jepet de Subirana. Ja al segle XX, els Subirana tenien la popular botiga a Manresa coneguda com 'l'Espardenya grossa'.</p> | 41.7813600,1.7237500 | 393942 | 4626288 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62969-foto-08229-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62969-foto-08229-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62969-foto-08229-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra davantera: 1864 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62970 | El Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-2 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 242).</p> | XIX-XX | Casa en bon estat. Coberts semiderruïts. Entorn cobert per la vegetació. | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada al sector del Molí del Carner, en una posició més elevada que les altres dues cases d'aquesta zona. Malgrat el nom amb què és coneguda actualment, no té res a veure amb el molí, que estava en una de les cases que hi ha més avall, tot i que la bassa es troba pràcticament al costat. Es tracta d'una edificació força regular, probablement aixecada en una sola fase, de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos i amb grans coberts adossats a l'angle nord-oest. La façana principal, encarada a migdia, té una composició totalment simètrica, amb un portal de llinda de pedra i, a les dues plantes superiors, tres eixos amb obertures. L'eix central remarcat amb un balcó al primer pis i una petita galeria amb arcada a les golfes. Al costat esquerra un petit cobert cobreix parcialment l'extrem de la façana. Els murs són de pedra, semi-arrebossats, i totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A l'angle nord-oest es conserven en estat de semi-ruïna uns coberts de gran alçada, construïts aprofitant el desnivell d'una petita cinglera. Pel seu aspecte sembla que haguessin estat construïts amb la intenció d'acollir diferents tines, tot i que a l'interior les tines no hi són. La casa ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-117 | Sant Mateu de Bages | <p>Totes les terres d'aquest sector pertanyien al mas de cal Carné, les propietats del qual arriben fins a la rasa de Fontanet. De les tres existents, la casa més antiga és el Molí del Carner, construït pels propietaris de cal Carné l'any 1777. Segons una inscripció, cal Jepet de Subirana s'hauria construït el 1864. Segons la inscripció de la casa 'El Molí', aquesta s'hauria construït el 1871. Malgrat el nom amb què es coneguda actualment, aquesta casa no té res a veure amb el molí. La denominació ve del fet que, fa uns anys, era l'única casa d'aquest sector que estava habitada. Durant un temps ho havia estat per una família coneguda amb el nom de Colilles.</p> | 41.7815200,1.7231300 | 393891 | 4626307 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llosa sobre la galeria de la façana: 1871. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62972 | Cal Masover del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-del-prat | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 228).</p> | XX | Estructuralment es conserva bé però caldria rehabilitar-la. | <p>Casa de pagès de dimensions modestes que, tal com indica el seu nom, era una masoveria del Prat i estava situada un Km al sud-est de la casa principal. Es tracta d'una edificació molt regular, construïda en una sola fase. És de planta gairebé quadrada i disposa de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-oest vers el camí, presenta una composició perfectament simètrica, amb tres eixos d'obertures. Les de planta baixa estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra, mentre que les superiors ho estan amb maó. Sembla que inicialment el portal principal era en aquesta façana i, en un moment donat, es modificà per adaptar la porta d'accés a la casa en una façana lateral. Els murs, de pedra semi-arrebossada, tenen poques obertures en els laterals i la part posterior. Al costat de migdia la casa té un petit jardí amb un pou decorat amb rajoles, igual que el portal lateral. La casa ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-119 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Tal com informa la inscripció, aquesta casa fou construïa l'any 1917 per Silvestre Vila, propietari del Prat, i era una masoveria d'aquest mas. No sembla que hagi sofert gaires modificacions des del seu moment de construcció.</p> | 41.7894600,1.7153200 | 393255 | 4627198 | 1917 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62972-foto-08229-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62972-foto-08229-119-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També es coneix com a Casa Nova del Prat. Inscripció sobre la llinda d'una finestra de migdia: SILVESTRE VILA 1917 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 62973 | Cal Guinardé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guinarde | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 239).</p> <p>MOLINS ROCA, Ernest (2009). Fals, les cases. Manresa, Zenobita Edicions, p. 77-78.</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes, situada al costat del camí que va del Molí del Carner al mas de Sant Andreu. El nucli originari era el cos central, de planta quadrada amb planta baixa més un pis i golfes. Recentment s'ha ampliat a banda i banda amb noves construccions fetes de pedra seguint més o menys l'estil tradicional. La façana originària, doncs, era més estreta. La seva distribució és en base a dos eixos d'obertures lleugerament descentrats. En el que està més al centre hi trobem el portal i, al primer pis, un balcó. L'eix de la dreta té finestres de diferents mides. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i la teulada té un ràfec de rajola. Actualment, la casa té força més superfície i s'ha complementat amb una àmplia zona enjardinada.</p> | 08229-120 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Originàriament aquesta casa pertanyia al terme de Fals (Fonollosa) i s'edificà en terrenys del mas de Sant Andreu, molt proper. Va ser pels voltants de 1850 i la va construir el pagès Isidre Ribas Selga, el qual s'hi instal·là amb una nombrosa família composta per la seva dona i sis filles. L'Isidre venia de Rajadell i devia tenir el sobrenom de Guinarder, ja que després d'uns anys inicials en què es va conèixer com can Ribes l'any 1879 ja consta com a cal Guinarder. La dona d'Isidre, Maria Closa Oliva, era originària de Castelltallat i va arribar a ser la dona més anciana del poble. Quan va morir el 1924 havia viscut gairebé cent anys. El 1882 es casà la filla primera del matrimoni, Maria, amb Pere Carbonell Prat, d'Avià. El seu fill d'aquest matrimoni, Joan Carbonell Ribas, va marxar de la casa el 1925 o 26 per anar a viure a Sant Joan de Vilatorrada. Aleshores la casa va passar novament al mas Andreu, propietat d'Eudald Serravinyals, que el 1928 la va vendre a Florenci Carné. Aquest s'hi va instal·lar durant uns anys amb la seva esposa, que era la neboda d'Eudald. Després els Carné van instal·lar-se al mas de Sant Andreu i van llogar cal Guinardé a Rossend Soler Vilalta, que s'hi va estar uns anys fins que va marxar a Callús. La casa ja estava força malament i l'edifici va continuar el deteriorament fins a perdre la teulada. El 1984 fou venuda a un matrimoni de Rubí, que hi van fer algunes obres, i el 1992 es va vendre als propietaris actuals: Domènec Pintó Bascompte, de Fonollosa, i la seva muller Isabel Calderer Guerrero. En els darrers anys s'hi han fet nombroses obres, de manera que la casa i els voltants han sofert una gran transformació (MOLINS, 2009: 77).</p> | 41.7826600,1.7205100 | 393675 | 4626437 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62973-foto-08229-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62973-foto-08229-120-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Calderer Vancell | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62974 | Can Misèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miseria | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 179).</p> | XIX-XX | En ruïna. Sostre esfondrat. | <p>Casa de pagès que es troba en estat de ruïna, situada a la part mitja d'un serrat que mira cap al torrent de Sociats. Es tracta d'una casa de dimensions mitjanes, de planta quadrada, que constava de planta baixa més un pis i golfes. La coberta (que no s'ha conservat) era a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta es troba encarada al sud-oest i té un gran esvoranc a la part central, de manera que del portal només se'n conserva una peça del brancal. Els murs són de pedra, fets amb petits blocs escantellats i disposats més o menys en filades, i tenen poques obertures, algunes en forma d'espitllera. L'interior està compartimentat en tres cambres i, a la davantera, es conserva l'escala d'accés al primer pis. La casa té adossat el fonament d'una estructura de forma circular a l'angle nord-est i, a l'angle nord, una tina a la qual s'hi accedia per una rampa. Al costat nord-est, davant de la façana, hi havia un conjunt de coberts que només s'han conservat al nivell dels fonaments. Tot al voltant és ple de pedres dels enderrocs.</p> | 08229-121 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Per la seva tipologia podria tractar-se d'una casa del segle XIX. Aquesta casa és una masoveria de cal Roig, probblement des dels seus inicis. Pel que sembla, fou aixecada en una sola fase constructiva.</p> | 41.8069000,1.6985700 | 391892 | 4629155 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62974-foto-08229-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62974-foto-08229-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62974-foto-08229-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També coneguda com cal Sastre | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62982 | Cal Masover de Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-de-figuera | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 178).</p> | XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada pocs metres al nord de la masia de Figuera, construïda l'any 1918 com a masoveria d'aquesta casa. Es tracta d'una construcció aixecada en una sola etapa i totalment regular. És de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una composició perfectament simètrica en base a tres eixos d'obertures: a la planta baixa tres portals rematats amb arcs escarsers a planta baixa (el central reformat posteriorment); a les plantes superiors, tres finestres a cada nivell, les del centre ressaltades en forma de balcó o petita galeria. Totes les obertures són emmarcades amb maó. A la resta de façanes la distribució de les finestres, també emmarcades amb maó, és més irregular. Els murs són actualment a pedra vista. La casa ha conservat molt bé el volum i la tipologia originàries.</p> | 08229-137 | Masia de Figuera. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>El lloc de Figuera és documentat des de l'any 1025. L'església apareix citada el 1027, i el 1029 ja és documentada com a Sant Cristòfol de Figuera, i així mateix el 1285. El mas, que deu ser més o menys contemporani de l'església, era una de les cases importants ja al segle XI en aquesta zona. Es troba emplaçat dalt d'un petit promontori i actualment té un aspecte de fortalesa. Sembla que fou als segles XV i XVI quan l'església, i tot el conjunt, es van fortificar. Tanmateix, la part més antiga de la casa ja deixa entreveure uns murs molt sòlids. El seu aspecte presenta el dubte de fins a quin punt el conjunt ja tenia unes connotacions marcadament defensives de bon principi, en consonància amb l'església, que també presenta un mur compacte i sense obertures. En aquest sentit, la Figuera té unes característiques molt similars a la Sala, l'altra gran mas de la zona, el qual també té elements clars que l'identifiquen com a casal fortificat o domus. Cal situar l'origen del mas i l'església de Figuera en el context del segle XI, quan la serra de Castelltallat era encara prop de la frontera amb els sarraïns i va esdevenir una zona altament militaritzada, sota la tutela dels vescomtes de Cardona. El mas i l'església es trobaven dins l'antic terme del castell de Castelltallat. El mas i l'església de Sant Cristòfol conformaven de ben segur un nucli important en aquesta fase inicial de feudalització. Posteriorment, el mas s'anà ampliant i l'edificació actual pot ser en bona part obra dels segles XVI i XVII. Especialment el nucli originari, on hi trobem el finestral renaixentista. Segons sembla, als segles XV i XVI l'església va sofrir algunes modificacions i s'adaptà com a fortificació. Per això es sobrealçà i la part superior servia com a mirador. Els murs exteriors de la banda nord i la façana oest es van revestir amb un espectacular atalussament que protegeix dos dels flancs de la casa. No sabem quin era el context que va motivar aquesta important transformació del conjunt fins a deixar-lo convertit pràcticament en una fortalesa. Més tard, encara se li afegí unt torre massissa que devia substituir el primitiu campanar d'espadanya. Almenys des del segle XIV la família Figuera habitaven la masia. J. M. MAS Y CASAS (1882: 165) recull un document de l'any 1346 en el qual hi consta un tal Guillem Figuera, habitant de Manresa i Pere Figuera, fill de Bernat, de la parròquia de Sant Cristòfol de Figuera. El cognom Figuera encara apareix en una inscripció interior de la casa de l'any 1784. Els actuals propietaris són descendents directes d'aquesta família, per bé que han canviat dues vegades el cognom degut a casaments amb pubills. Així, el 1825 entrà com a pubill Josep Duocastella (de Sant Andreu d'Aguilar) que es casà amb Maria Figuera Santasusana. Més tard, el 1908 l'hereva de la casa, Josepa Duocastella, va contreure matrimoni amb Pere Esquerrà Sabatés. Eren els avis dels actuals propietaris. Foren ells qui el 1918 van construir la masoveria de la Figuera, uns metres al nord del casal antic. Fa uns anys, entorn de 1970, els propietaris van dur a terme una bona restauració de l'església i a tot l'edifici gràcies al qual avui aquest conjunt arquitectònic presenta un aspecte excel·lent.</p> | 41.8105000,1.6890300 | 391106 | 4629567 | 1918 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62982-foto-08229-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62982-foto-08229-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62982-foto-08229-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62984 | Safareig i pou del Sitjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-pou-del-sitjar | XX | Safareig i pou de la masia del Sitjar, situats sota un marge de pedra seca, vora el camí que va a la casa. El mur de pedra forma dues arcades sota les quals hi ha el pou (a l'esquerra) i el safareig (a la dreta). El pou resta tancat actualment amb una porta metàl·lica. La pica del safareig consta de dues lloses inclinades que donen a una basseta interior. | 08229-139 | Prop de la masia del Sitjar. Demarcació de Sant Mateu de Bages | La inscripció de la porta (1757) es refereix a la masia del Sitjar. Abans que els actuals propietaris arrangessin el pou hi havia una inscripció de l'any 1926 que feria referència a la família Davant, antics propietaris de la masia del Sitjar. Aquesta masia és del segle XVIII o tal vegada anterior. Almenys des de l'any 1926, doncs, els propietaris eren la família Davant. Entorn de la dècada de 1940 Ramon Vila, de la masia veïna del Prat, va adquirir aquesta masia als Davant. Aleshores aquesta família venia carbó en una botiga de Manresa (a la carretera de Cardona). | 41.7969500,1.7063600 | 392523 | 4628041 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62984-foto-08229-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62984-foto-08229-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62984-foto-08229-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la porta metàl·lica: 1757 El Sitjar.Informació oral facilitada per Josep M. Puigdellívol | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63002 | Cal Ros (Mejà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-meja | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 19).</p> | XIX-XX | Recentment rehabilitada | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada en un replà enmig d'un coster que descendeix ja sota l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. Consta d'un cos residencial amb una pallissa i un cobert adossats a la part nord i oest. El conjunt ha tingut una remodelació recent que l'ha transformat substancialment, tot recreant les construccions originàries en base a estereotips tradicionals i medievalitzants, de manera que sovint costa diferenciar les parts autèntiques de les que són imitació. Així, la casa s'ha dotat d'un mur que tanca el recinte i s'ha construït una torre circular amb merlets a l'angle sud-oest. El cos residencial és una construcció originària, feta de pedra, de planta rectangular (amb planta baixa més un pis). La façana principal ha quedat coberta per una estructura corresponent a una mena de terrassa amb porxo, possiblement aprofitant algun element preexistent. A la façana de llevant hi trobem un portal que sembla obrat el 1930, però també dues finestres més antigues, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Un element interessant, tot i que sembla també força modificat, és la pallissa: de planta rectangular i sostinguda per tres arcs diafragmàtics.</p> | 08229-469 | Demarcació de Mejà | <p>No tenim notícies sobre l'origen d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XIX. Ja entrat el segle XX el propietari era Ramon Badrenes, que va marxar com a masover a cal Fèlix perquè era una casa més gran. Entorn de 1960 va marxar de cal Fèlix i es vengué la propietat a Eduard Bohigues, de Manresa. L'actual propietari és el seu fill. Recentment tot el conjunt ha estat rehabilitat.</p> | 41.8471400,1.6679100 | 389415 | 4633662 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63002-foto-08229-469-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63002-foto-08229-469-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63002-foto-08229-469-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal est: R 1886P. 1930 E B Informació oral facilitada per Lluís Rojas Jové | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63003 | Cal Colilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colilles-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 7).</p> | XIX | en ruïna | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de semi-ruïna, emplaçada en un petit promontori entre camps, vora la Rasa de Sant Genís. Se'n conserven els murs perimetrals en un estat desigual. Es tracta d'una edificació de planta quadrada, que tenia planta baixa més un pis, amb un cobert adossat a ponent. La façana principal probablement era la de migdia, però l'espai on hi hauria el portal s'ha esfondrat. Bona part dels murs també s'han esfondrat parcialment i això fa que no es vegin finestres; només algunes de molt petites. Els murs són de maçoneria i conserven restes de l'arrebossat tradicional. L'interior de la casa s'estructura en dues crugies. Es conserven restes de la llar de foc i, al cobert posterior, una tina cilíndrica. Uns 50 m a l'oest, en un marge de pedra seca, hi ha un petit cobert soterrani cobert amb volta de pedra.</p> | 08229-470 | Demarcació de Salo | <p>En l'estat actual d'aquesta casa és difícil determinar-ne la datació, però podria ser obra del final del segle XVIII o ja del XIX. Des de mitjans de segle XX es troba abandonada i en ruïnes.</p> | 41.8585900,1.6374700 | 386908 | 4634973 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63005 | Cal Xela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xela | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 21).</p> | XIX | En ruïna | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, en estat de ruïna, emplaçada en un coster sota una estribació de l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. La construcció ha perdut la coberta però conserva en general els murs i l'estructura excepte a la part davantera, més esfondrada. És formada per un cos de planta rectangular que constava de planta baixa més un pis i golfes, amb un cobert adossat a llevant. És una edificació rural però de qualitat, aixecada probablement ja al segle XIX. La façana principal, encarada vers migdia, és la que es troba més malmesa, i només conserva un portal amb brancals i llinda en forma d'arc escarser. L'interior té una planta molt regular que es distribueix en tres crugies. La central funciona com a distribuïdor, i és on trobem diverses portes fetes amb pedra picada i d'una mateixa tipologia que donen accés cap a les sales laterals, tant a la planta baixa com al primer pis. Els murs de la casa són de maçoneria, a pedra vista. La resta de façanes conserva algunes finestres de distribució irregular emmarcades amb llindes i brancals de pedra.</p> | 08229-472 | Demarcació de Mejà | <p>Per la seva tipologia constructiva cal Xela sembla una casa obrada de nova planta al segle XIX. En alguns llocs també es denomina Casa Nova de Ferreric. Cal Ferreric era situada a la part alta del raval de Mejà, però actualment ja no es conserva.</p> | 41.8470300,1.6737100 | 389896 | 4633643 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63005-foto-08229-472-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63005-foto-08229-472-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63005-foto-08229-472-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La llinda del portal sembla que tenia una inscripció que estaria molt gastada i il·legible | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63006 | Cal Ton Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-xic-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 17).</p> | XIX | En ruïna | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, emplaçada a la vall de la riera de Salo. Se'n conserven els murs perimetrals fins a l'alçada de la coberta, que s'ha perdut. És una construcció aixecada en una sola fase, probablement al segle XIX. Té una planta rectangular, amb planta baixa més un pis, i un petit cobert adossat al nord. La façana principal, encarada vers llevant, es distribueix en base a tres eixos d'obertures; totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'obertura central del primer pis és en forma de balcó. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. En la resta de façanes pràcticament no s'hi observen finestres, tot i que són poc visibles degut a la vegetació.</p> | 08229-473 | Demarcació de Mejà | <p>Per la seva tipologia constructiva cal Ton Xic sembla una casa aixecada al segle XIX i pràcticament sense modificacions posteriors.</p> | 41.8468800,1.6590300 | 388677 | 4633645 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63006-foto-08229-473-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63006-foto-08229-473-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63006-foto-08229-473-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/