Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
63432 Font del Gat https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gat-0 Cobert per vegetació Font situada a la banda de migdia del torrent de les Maioles, en un indret actualment cobert per la vegetació. 08236-88 Aquesta font era al costat mateix de l'antic camí que anava a Guardiola. Els viatgers hi feien parada per reposar i abeurar els animals. L'antic camí, abans que construïssin el pont, passava pel costat de la font i enfilava el turó fent un recorregut més sinuós que l'actual. 41.4553800,1.6629700 388330 4590173 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63440 Can Llopard https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard XVIII-XIX En procés d'enrunament Casa de pagès de planta rectangular. Prop de la casa antiga s'hi ha edificat una casa nova amb piscina. 08236-8 Casa de pagès probablement originària dels segles XVIII - XIX. Sembla que havia fet funcions d'hostal o refugi del camí que passava pel costat de la casa i que es dirigeix cap a la serra de Crivalleres i la zona de ponent. 41.4637400,1.6518800 387418 4591116 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Dolent Física Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero Fitxa incompleta a causa de l'impediment del propietari 98|119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63497 La Noguera/Conca de la Noguera/Noguera de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nogueraconca-de-la-nogueranoguera-de-baix FREIXAS, A; MIR, A.: 'El jaciment paleolític de la Noguera a Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès', a Cypsela, VI (1987), Girona, Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, pp. 191-200. CANAL, J; CARBONELL, E.: 'La Noguera (Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès)', a Catalunya paleolítica, Girona: Patronat Francesc Eiximenis, 1989, pp. 356-358. Jaciment de superfície Taller de sílex en superfície, identificat en uns camps sobre una antiga terrassa del Riudebitlles (segona terrassa, a uns 10/12 metres sobre el nivell actual). El material que s'hi ha localitzat consisteix en un lot de 400 exemplars de sílex i un de quarsita. Més concretament: 16 nuclis, 170 restes de talla, 212 ascles i peces. 08236-65 Jaciment identificat per A. Freixas, del Grup de Recerques de Sant Pere de Riudebitlles. El jaciment té una cronologia entre -600.000/-120.000 (paleolític inferior arcaic), que correspon al període final de la penúltima glaciació: Riss. 41.4616400,1.6839600 390094 4590841 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Dolent Inexistent Paleolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero Els materials actualment es conserven al Museu de Vilafranca del Penedès 77 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63498 Can Busquets https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-busquets-0 GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 299. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, pp. 64-65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 127-128. Jaciment de superfície Taller de sílex situat a un extrem de la plana de les Estoses. El jaciment s'estén per unes vinyes a la zona de la masia de cal Bosquet i per l'entorn. La indústria recuperada en aquest indret consisteix en 6 denticulats, 7 rascadores, 1 punta, 1 abrupte, 1 osca, 1 burí i 2 retocs marginals. 08236-66 Jaciment descobert per Josep Masachs, de Vilafranca, l'estiu de 1959. Posteriorment va ser prospectat per Pere Giró. Se li atribueix una cronologia entre -50.000 / -24.000 (paleolític mitjà-paleolític superior). 41.4453100,1.6469800 386977 4589076 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Regular Inexistent Paleolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero El material recuperat es conserva al Museu de Vilafranca del Penedès 77 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63499 Vinya Alta de la Noguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-alta-de-la-noguera ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 172. -II/V Molt deteriorat Vestigis d'un assentament romà. El jaciment és situat al vessant sud-est del turó de la Noguera. En aquest sector s'hi ha localitzat fragments de 'dolia' i ceràmica indeterminada (tal vegada comuna ibèrica). No s'han pogut identificar estructures visibles. Aquest jaciment es troba a uns 150 metres d'una vil·la romana més coneguda (La Masia, al terme de Sant Pere de Riudebitlles). Cal suposar que els dos jaciments tenien una relació: potser aquest formaria part del sector rústic d'una vil·la romana situada més al sud, o bé es tractava tant sols d'una àrea d'emmagatzematge. 08236-67 És interessant advertir que aquesta vil·la romana es troba situada al costat del camí que tradicionalment anava a Sant Pere de Riudebitlles. Aquest camí devia seguir un itinerari semblant al d'un antic camí romà que sortia de la Granada i passava pels actuals pobles de Puigdàlber, el Pla, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Sant Pere Sacarrera, on enllaçava amb un altre camí que anava de Martorell a Lleida. D'altra banda, cal dir que el rec de la Noguera (que finalitza prop d'aquesta zona) és un dels més antics, molt probablement d'època islàmica. En aquest sentit fóra molt interessant conèixer l'evolució de la vil·la, des de l'època tardo-romana fins a establir un possible lligam amb la construcció del rec, probablement en època baix-imperial o islàmica. Pere Subirana va localitzar aquest jaciment a principis de 1990, amb motiu d'unes remocions agrícoles. 41.4610700,1.6876900 390404 4590773 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Dolent Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2019-11-27 00:00:00 Jordi Piñero 83 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63500 El Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-5 GIRÓ, Pere: Quaderns de camp, vol. 9, 1969-1978 (20 oct.1974), inèdit. IX-XIV Molt deteriorat Sepultura del tipus cista, de lloses, que probablement formava part d'una necròpolis més extensa. El jaciment està situat en una posició elevada, als afores del poble, que domina el pas del riu Mediona. Recentment encara es conservaven les lloses i la fossa excavada al subsòl, plena de brossa. Actualment no és localitzable. 08236-68 El 20 d'octubre de 1974 Pere Giró va excavar les restes humanes d'aquesta sepultura. Les restes foren dipositades al cementiri. Segons Giró pot ser que existissin altres sepultures en el mateix indret. Es tracta d'un tipus d'enterrament característic de l'alta edat mitjana, però és difícil precisar-ne més la cronologia. 41.4656100,1.6564300 387801 4591317 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63501 Estoses-Forques https://patrimonicultural.diba.cat/element/estoses-forques Jaciment superficial Taller de sílex. Jaciment de gran extensió, que abraça un ampli sector de camps de conreu (vinya, cereal i bosc) entre la masia de les Estoses i el puig de les Forques, a l'est. En aquest sector s'hi ha documentat superficialment materials diversos d'indústria paleolítica clarament arcaica. Es tracta d'un taller de sílex que es pot adscriure al tipus axelià. 08236-69 Jaciment identificat per Antoni Freixas (col·laborador de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca), en unes prospeccions fetes pels volts de 1980. El jaciment es pot datar entre -600.000/ -120.000 (paleolític inferior arcaic). 41.4525400,1.6664100 388612 4589854 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Regular Inexistent Paleolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero 77 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63503 Granja del Valentí https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-del-valenti MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275. - III-XIII Segurament amb intrusions Necròpolis de tombes antropomorfes excavades sobre un promontori sobrealçat. Només es conserva una sepultura del conjunt que, segons fonts orals, existia en aquest indret. La tomba és de forma trapezial (lleugerament ovalada) i orientada amb els peus a l'est. S'observen restes de dues sepultures més. Les tombes eren cobertes amb lloses i s'hi van recuperar les restes d'una persona inhumada. D'altra banda, a uns 100 metres a l'oest del jaciment medieval, enmig d'una vinya, s'ha recollit en superfície abundant ceràmica ibèrica, amb alguns fragments dels primers temps de la conquesta romana. 08236-71 D'ençà de 1960 els treballs agrícoles han anat destruint aquesta necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca. L'agost-setembre de 1989 J. Sardà buidà parcialment la tomba que es conserva, en va exhumar les restes humanes i ho comunicà a l'equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona que treballava al castell de Mediona. 41.4580000,1.6657200 388564 4590461 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Regular Inexistent Ibèric|Romà|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero 81|83|85 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63504 Passada-Nogueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/passada-nogueres Jaciment superficial Taller de sílex, situat entre la Granja Martí i la Noguera de Baix, al marge esquerre (nord) del camí que les uneix. En aquests camps (antigues terrasses fluvials del riu) s'han trobat restes disperses d'indústria lítica que corresponen al tipus mosterià, amb peces més arcaiques de possible adscripció al paleolític inferior final. 08236-72 Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1980 per A. Freixas, de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. El jaciment té una cronologia entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). 41.4607000,1.6803300 389789 4590742 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Regular Inexistent Paleolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero 77 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63505 Bòria -la Passada https://patrimonicultural.diba.cat/element/boria-la-passada RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, pp. 70-71. Taller de sílex. Àrea a cavall entre el barri de la Bòria i la masia de la Passada, a banda i banda de la carretera. El lloc va ser explorat per Pere Giró, que hi va trobar abundància de quarsites i indicis d'una indústria lítica. Això sembla coincidir amb els fons conservats al Museu de Vilafranca, concretament uns 50 elements, quasi tots corresponents al paleolític mitjà o mosterià, amb algunes peces d'aspecte més tardà (paleolític superior, epipaleolític?). 08236-73 Jaciment descobert per Per Giró el maig de 1958. La cronologia va entre -90.000 / -50.000 (paleolític mitjà). 41.4592400,1.6725400 389136 4590589 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo Inexistent Paleolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero Existeix certa confusió entre aquest jaciment i el de la Passada a causa d'algunes contradiccions en la documentació dels materials que va fer Pere Giró. Seguim el criteri d'A. Freixas de dividir la zona en sis jaciments individualitzats: Bàrquies, la Noguera, Turó de la Noguera, la Passada-Nogueres, Turó de la Passada-Granja de la Passada, i Bòria-la Passada. 77 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63506 Turó-Granja de la Passada https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-granja-de-la-passada GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona / CSIC, Barcelona, p. 299. GIRÓ, Pere: 'Notes d'arqueologia de Catalunya: Sant Quintí de Mediona', a Información Arqueológica, núm. 30, maig/agost de 1979, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona / CSIC, p. 165. Jaciment superficial Taller de sílex. Les troballes es dispersen pels camps aterrassats al nord-est de la masia de la Passada (antigues terrasses del Riudebitlles) en una extensió fins arribar a la Granja de la Passada. En aquest indret s'hi ha recollit un conjunt de talles de sílex que corresponen a una indústria de tipus mosterià de tradició axeliana. 08236-74 Jaciment descobert en unes prospeccions fetes per Pere Giró. La cronologia del jaciment es situa entre -120.000 / -50.000 (Paleolític inferior mitjà / paleolític mitjà). 41.4602400,1.6754400 389380 4590697 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Regular Inexistent Paleolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero Existeix certa confusió entre aquest jaciment i el de la Bòria a causa d'algunes contradiccions en la documentació dels materials que va fer Pere Giró. Seguim el criteri d'A. Freixas de dividir la zona en sis jaciments individualitzats: Bàrquies, la Noguera, Turó de la Noguera, la Passada-Nogueres, Turó de la Passada-Granja de la Passada, i Bòria-la Passada. 77 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63507 Barquies https://patrimonicultural.diba.cat/element/barquies Jaciment superficial Taller de sílex. Jaciment situat en un nivell de terrassa d'un antic meandre del Riudebitlles. El material recollit es troba dispers en una extensió àmplia al marge esquerre del camí. Consisteix en una indústria lítica que A. Freixas data com a mosterià típic, amb la presència de peces anteriors (axelià). 08236-75 Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1983 per membres de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. La cronologia del jaciment es pot datar entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). 41.4566400,1.6923900 390789 4590276 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Regular Inexistent Paleolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero 77 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63508 Turó de la Noguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-noguera Molt deteriorat Taller de sílex. El jaciment és situat a uns 900 metres de la masia de Noguera de Baix, al vessant sud del turó on hi ha la casa de la Noguera Alta. En aquest indret s'hi ha recollit superficialment un conjunt d'indústria lítica que Antoni Freixas classifica bàsicament dins el tipus mosterià. 08236-76 Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1980 per Antoni Freixas, de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. El jaciment té una cronologia entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). 41.4607300,1.6868400 390333 4590737 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Dolent Inexistent Paleolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero 77 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63529 Les Deus / taller de la Font de les Deus https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deus-taller-de-la-font-de-les-deus GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. Jaciment superficial Taller de sílex, situat a la zona de les Deus, en una extensió de camps i horts a la dreta del Riudebitlles. Es tracta d'una zona molt àmplia (quasi 1 Km) en la qual Pere Giró va agrupar materials diversos que probablement es podrien individualitzar millor. Altres arqueòlegs hi distingeixen tres zones: El taller de les Deus (bàsicament corresponent al tipus mosterià); el taller del vessant de dalt de la Cova del Toixó o de can Llopard (probablement corresponent al neolític), i els horts de davant de la Cova del Toixó (corresponent a l'epipaleolític i neolític). 08236-106 Amador Romaní, a començament de segle XX, en va fer el primer descobriment del jaciment, no divulgat. Pere Giró en dona les primeres notícies l'abril de 1956 i a partir d'aquí hi portà a terme diverses prospeccions i estudis. La cronologia dels jaciment es situa entre -90.000 / -33.000 (paleolític mitjà), a l'entorn de -9000 (epipaleolític/leptolític -indiferenciat-) i el neolític. 41.4650200,1.6544600 387636 4591255 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Regular Inexistent Paleolític|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero Els materials recollits es conserven al Museu de Vilafranca del Penedès 77|78 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63530 Abric de les Deus https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-les-deus Jaciment superficial Abric situat en un gran bloc de pedra que hi ha en una petita terrassa fluvial. L'abric té unes mides de 3,70 m d'ample per 1,5 d'alçada i 3,10 de fondària. S'hi realitzà una petita excavació en la qual es recollí ceràmica feta a mà (corresponent al Bronze mitjà) i indústria lítica (probablement corresponent al neolític final). Es tracta d'un lloc que, per les seves dimensions, difícilment podia utilitzar-se com a habitatge. Tal vegada correspon a un lloc d'enterrament, però no s'hi ha localitzat restes humanes. 08236-107 El 19 d'abril de 1956 J.M. Masachs i Pere Giró van fer-hi una petita excavació, en la qual va aparèixer el material que hem descrit. 41.4652900,1.6519300 387425 4591288 08236 Sant Quintí de Mediona Difícil Regular Inexistent Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero 78|79 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63531 Horts de la Cova del Toixó https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-cova-del-toixo GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. Jaciment superficial Taller de sílex, situat als horts dels voltants del torrent de can Llopard (o de la Rompuda), enfront de la Cova del Toixó. S'hi ha localitzat en superfície una indústria lítica força diferent del taller de les Deus. Es tracta d'una indústria més petita, que s'interpreta com una ocupació esporàdica diferenciada, entorn de la Cova del Toixó (on paradoxalment no s'hi ha documentat cap resta prehistòrica). S'atribueixen a aquest taller unes peces petites, que correspondrien a l'epipaleolític o neolític. 08236-108 Amador Romaní, a començament de segle XX, en dóna les primeres referències al seu 'Atlas de Prehistòria'. La cronologia del jaciment es situa entre -9000 / -2200 (epipaleolític / neolític). 41.4652000,1.6521100 387440 4591278 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Regular Inexistent Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2019-11-27 00:00:00 Jordi Piñero El material recuperat es troba al Museu de Vilafranca del Penedès 78 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63532 Can Llopard https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard-0 GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. Jaciment superficial Taller de sílex, situat a 100 metres de can Llopard en direcció nord-oest. En aquest indret s'hi ha recollit material lític dispers que correspon a làmines, gratadors, burins, làmines de dors rebaixat, puntes, percutors, escotadores i ceràmica (potser ibèrica). Pere Giró també hi identifica uns possibles fons de cabana, però molt dubtosos. 08236-109 Jaciment descobert per Pere Giró i J.M. Masachs el 12 d'abril de 1956. Té una cronologia que es situa entre -9000 / -3500 (epipaleolític / neolític antic) i -3500 /-2500 (neolític mig-recent). 41.4637400,1.6519100 387421 4591116 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Regular Inexistent Paleolític|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero Material conservats al Museu de Vilafranca del Penedès 77|78 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63533 Arxiu Municipal de Sant Quintí de Mediona https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-quinti-de-mediona XIX-XX Necessita organitzar la documentació i manteniment L'arxiu municipal és bastant complert. Des del 1890 es conserva la documentació complerta, tot i que algunes sèries comencen en èpoques anteriors. Entre d'altres conceptes, es conserven les actes municipals des de 1844, amillaraments i contribucions des de 1860, expedients d'urbanisme des de 1930, documentació del Jutjat des de 1820, a part d'altra documentació de censos, refugiats de guerra, passaports, Falange, etc. 08236-110 Ajuntament de Sant Quintí de Mediona L'arxiu ha estat inventariat recentment per tècnics de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès. En aquest arxiu es conserva una còpia de l'inventari. 41.4622100,1.6627500 388323 4590932 08236 Sant Quintí de Mediona Restringit Regular Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63539 Carquinyolis https://patrimonicultural.diba.cat/element/carquinyolis XIX-XX Carquinyolis típics de Sant Quintí, fets a la manera tradicional. Són molt apreciats i actualment es comercialitzen bàsicament pel poble i la comarca. 08236-116 Hi ha dues indústries que tenen tradició en l'elaboració de carquinyolis: - Carquinyolis Santacana. És la indústria més antiga, fundada el 1881. Era una botiga de queviures que aquest any començà a elaborar els carquinyolis. Els propietaris eren la família Santacana, els descendents de la qual continuen tenint la propietat del local, mentre que la gestió del negoci ha anat a càrrec de diverses famílies (des dels anys 1960 han estat sis famílies). Des de començament de la dècada de 1990 la fabricació va càrrec de la família Argemí/Salat, que continua elaborant els carquinyolis seguint la fórmula original. - Carquinyolis Escalfet. Es tracta d'un forn de pa, fundat el 1886. Fabriquen carquinyolis aproximadament des de principis de segle XX. La fórmula ha passat de pares a fills i néts, que continuen la tradició. 41.4621200,1.6630000 388344 4590921 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Productiu 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero 60 4.2 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63546 Arxiu particular d'Aureli Díaz https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-particular-daureli-diaz XX Col·lecció particular de fotografies sobre el poble de Sant Quintí. Consta d'algunes postals i fotografies antigues i, la major part, són fotografies i diapositives des del 1990 fins a l'actualitat, fetes personalment per Aureli Díaz. Les imatges recullen, entre d'altres aspectes, les principals festes i actes que s'han celebrat al poble. La col·lecció consta d'unes 2.000 fotografies i unes 2.000 diapositives aproximadament. 08236-123 Aureli Díaz s'ha dedicat a fotografiar Sant Quintí d'ençà que es traslladà al poble ara fa deu anys, el 1990. 41.4621200,1.6630000 388344 4590921 08236 Sant Quintí de Mediona Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Jordi Piñero 55 3.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63547 Indústria paperera de Ca l'Oliver https://patrimonicultural.diba.cat/element/industria-paperera-de-ca-loliver Diversos articles apareguts al diari 'Tres de vuit' durant els mesios d'abril i maig del 2000. XX Empresa especialitzada en elaboració de paper artesà. El sistema de fabricació que utilitzen contempla tres tècniques: el mètode tradicional artesà, el semi-artesanal en el qual s'acceleren alguns processos artesanals, i l'industrial del qual només s'ocupen del procés de manipulació. Esporàdicament, treballen en encàrrecs personalitzats per a artistes (Tàpies, Ràfols Casamada...) i també per a edicions bibliòfiles. 08236-124 Els titulars d'aquesta indústria han recuperat la tradició gairebé perduda de l'elaboració artesana de paper. Juntament amb el Museu de Capellades, són els únics que a Catalunya es dediquen de manera estable a aquesta activitat. Els fundadors i propietaris de l'empresa provenen de l'empresa paperera Guarro. Quan aquesta abandonà la producció artesanal Lluís Morera i Antoni Capellades iniciaren l'empresa, en un primer moment instal·lada a la població de Gelida. L'any 1990 s'instal·laren a l'edifici de l'antiga fàbrica tèxtil Ca l'Oliver, a Sant Quintí de Mediona. D'aquesta manera han retornat a Sant Quintí una de les seves indústries més característiques. 41.4580600,1.6718500 389076 4590459 08236 Sant Quintí de Mediona Restringit Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Productiu 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp; Jordi Piñero Ofereixen visites, demostracions i experimentacions per a grups escolars i interessats. 60 4.2 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63548 Nans de Sant Quintí de Mediona https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-de-sant-quinti-de-mediona ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 415. XX Cap-grossos tradicionals. Se'n conserven cinc, anomenats els Vells, fabricats per la casa 'Ingenio' de Barcelona durant la dècada dels anys setanta. D'aquests se'n va fer una còpia de cadascun per poder-los utilitzar en les festes. Actualment n'hi ha sis. Van vestits amb túniques fetes amb roba de cortines i espardenyes de set vetes. Surten durant la Festa Major de Sant Quintí i ballen dues danses. La coreografia és obra de Ricard Serra. 08236-125 La primera referència escrita la trobem al Costumari d'en Joan Amades. Apareixen els Nans en els programes de la Festa Major de Sant Quintí de finals dels anys vint, però sembla ser que no hi havia constància en les aparicions durant la Festes Major de les dècades següents. L'última aparició, abans de la recuperació encapçalada per Josep Domingo l'any 1998, fou el 1989. 41.4621200,1.6630000 388344 4590921 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp Informació oral facilitada per Josep Domingo 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63552 Rec de la Passada https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-passada ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.). ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. VIII-XX Rec actualment en ús. Consisteix en una canalització excavada a la terra, coberta en alguns trams. De fet, aquest rec és la prolongació del rec de Baix, que a l'alçada de ca l'Hortolà aboca parcialment les aigües a la riera i la resta de cabal continua amb el nom de rec de la Passada. En aquest primer tram el rec està cobert i passa al costat del camí. En arribar a les primeres cases de la Bòria el rec passa per sota les cases i torna a sortir al safareig de la Bòria, on s'ajuntava amb el rec de Dalt. D'aquí travessa el riu Mediona per un aqüeducte modern i més endavant es connecta amb el rec de la Noguera, de manera que l'aigua es fa baixar, segons convingui, per un o pels dos recs. Continua prop de la masia de la Passada i desemboca altre cop al riu. 08236-129 L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Concretament, l'any 1021 s'esmenta un molí 'in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)'. Ramon Martí creu que aquest molí es trobaria a l'emplaçament on avui hi ha la fàbrica del Maqueda. La resta de recs serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de la Passada és, de fet, la prolongació (que tal vegada es va fer en una època posterior) del rec de Baix. Abasta una extensió de 5,7 hectàrees. . 41.4593900,1.6729900 389174 4590606 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Productiu 2019-11-27 00:00:00 Maria Camp; Jordi Piñero Veure mapa en treball annex 94|98 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63555 Els Gegants https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-0 ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 414-415 XX Parella de gegants. Tenen l'estructura de fusta i són fabricats per la Casa 'Ingenio' de Barcelona. Reben el nom de Roger i Elisenda. A mà ell hi porta un pergamí, i ella un ram. Surten per la Festa Major, acompanyats per un grup de grallers. Els fans ballarr sis portadors vestits amb camisa blanca amb l'escut del poble, mocador blau al coll, faixa vermella i pantalons blau marí. 08236-132 L'origen dels gegants de Sant Quintí és incert. La parella actual s'estrenà l'any 1969, i substituí la que s'havia estrenat l'any 1954 de la mà de Joan Amades. Aquesta antiga parella eren la Neus i en Quintí, que actualment formen part de la col·lecció particular de Josep M. Poch. 41.4621200,1.6630000 388344 4590921 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp Informació oral facilitada per Flocel Subirachs 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63556 Ball de les Panderetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-panderetes ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 415 XX Ball compost íntegrament per nenes. Van vestides amb faldilles a ratlles, brusa blanca, espardenyes de set vetes, cascavells als turmells i panderetes. Surten a ballar-lo per Festa Major. 08236-133 Va aparèixer per primera vegada a l'any 1969. Una mestra de l'escola el va ensenyar a ballar per la festa de final de curs a unes alumnes, i com que va agradar es va incorporar a la Festa Major. Sembla ser que l'any 1959 va aparèixer un ball de les panderetes als actes en honor a la Verge de les Neus, però es desconeix la relació entre aquest ball i l'actual. 41.4621200,1.6630000 388344 4590921 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63557 Grup de gralles https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-de-gralles ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 417 XX Conjunt musical que inclou gralles i timbals. Acompanyen algunes danses i elements de la Festa Major. El seu repertori consta de cançons de cercavila i de ball de plaça. 08236-134 El grup de grallers es va crear l'any 1986, de la mà de Josep Creixell . Anteriorment l'acompanyament de gralles pels balls i elements tradicionals de la Festa Major de Sant Quintí els feien grups de grallers d'altres poblacions. 41.4621200,1.6630000 388344 4590921 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63558 Pessebre Vivent https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-5 ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 354-355 XX Pessebre escenificat per persones que es desenvolupa al carrer del Salt. Es realitzen quaranta quadres, interpretats per més de dos-cents veïns del poble, de totes les edats. 08236-135 La idea de representar un pessebre vivent a Sant Quintí va aparèixer entorn l'any 1982. El projecte el desenvolupà i escenificà un grup de joves de la població. Després d'uns anys d'interrupció, el pessebre es va recuperar l'any 1986, i des de llavors s'ha mantingut fins l'actualitat. 41.4621200,1.6630000 388344 4590921 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63559 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-23 ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 405-407 XIX-XX La Festa Major de Sant Quintí es celebra a l'agost. L'estructura de la festa inclou pregó, ofici religiós, ball, activitats esportives, sardanes, tronada, tritlleig de campanes, castell de focs, gegants, nans, ball de diables, drac, ball de bastons, ball de les panderetes, sardanes, etc. 08236-136 L'origen de la Festa Major de Sant Quintí és incert. Es conserven programes de la Festa al llarg del segle XX. 41.4621200,1.6630000 388344 4590921 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63560 El Carnaval https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carnaval ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.401-404 XIX-XX Festa que es celebra durant tot un cap de setmana, coincidint amb l'inici de la Quaresma. Inclou un concurs de disfresses i carrosses, cercavila pels carrers, ball, etc. S'acaba la festa el Dimecres de Cendra, amb la lectura del testament del Carnestoltes 08236-137 Antigament, formava part del Carnaval la figura del Moixó foguer, actualment desapareguda però que entre els anys 1988 i 1990 s'intentà recuperar. També ha desaparegut la tradició de la sopa dels pobres, que segons Joan Amades a Sant Quintí era costum realitzar. Se sap que abans de la guerra hi havia hagut certa rivalitat entre dos centres que organitzaven comparses, la Cooperativa i el Jardí. 41.4621200,1.6630000 388344 4590921 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63561 Fira de Sant Quintí https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-quinti ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.173-178 XIX-XX Fira de productes naturals i artesans que es celebra una vegada a l'any, durant un cap de setmana. Els comerciants es distribueixen pels carrers i places de la població. 08236-138 Els orígens de la fira i el mercat de Sant Quintí cal buscar-los abans del segle XVI. L'any 1858 l'Ajuntament de Sant Quintí va sol·licitar al governador civil el permís per realitzar una fira un cop l'any, després de Tots Sants, ja que l'intercanvi comercial de la població portava una gran afluència continuada de venedors i compradors. Després d'uns anys de decadència de la fira viscuda a mitjans del segle XX, a partir del 1976 es va revifar de nou amb la instauració de la Festa i Homenatge a la Vellesa. 41.4621200,1.6630000 388344 4590921 1858 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63562 Portants del Sant Crist https://patrimonicultural.diba.cat/element/portants-del-sant-crist ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.349-352 XX Els portants del Sant Crist surten durant el via crucis del Divendres Sant. Van vestits de color negre amb un tipus de túnica que s'anomena vesta. Els punys i pit són de vellut. L'itinerari que segueixen recorre els carrers de la població i a cada parada-estació del via crucis efectuen el canvi de la creu d'un portant a l'altre. El pes del Sant Crist, que és de 50 quilos, l'aguanten amb corretges de cuir, i dels braços de la creu en surten unes cordes per tal de poder-ne dominar el moviment oscil·latori. 08236-139 Els primers Portants del Sant Crist dels quals es té notícia són de l'any 1915. Entre el 1925 i el 1930 es creà la Congregaicó del Sant Crist. Abans de la Guerra Civil els portants del Sant Crist sortien en més ocasions que actualment, com per exemple durant els diumenges de Quaresma dins l'església mateix o el diumenge de Rams. Durant la guerra el Crist fou cremat i fou substituït per un de nou, regal de la família de can Figueres dels Barrancs. L'any 1977 es va modificar el recorregut tradicional per tal de fer passar el via crucis per tots els indrets de la població. 41.4621200,1.6630000 388344 4590921 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63564 Fassina de ca l'Olivé https://patrimonicultural.diba.cat/element/fassina-de-ca-lolive ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.154-155 XX Manca de manteniment Conjunt fabril situat al costat del rec de Dalt, per aprofitar-ne l'aigua. Consta d'un edifici central ampliat modernament, amb una xemenia adjacent i altres instal·lacions modernes destinades a l'elaboració del producte. L'element més destacable és la xemeneia, de maó, de tipus salomònic (cargolada sobre ella mateixa), alçada damunt una base quadrada. Està coronada amb elements decoratius amb maó. 08236-141 La família Olivé va construir aquesta fassina durant la primera meitat del segle XX. L'any 1931 hi treballava Alexandre Olivé i Baucells. L'empresa s'ha anat consolidant al llarg de segle, i actualment subministra el seu producte a importants fabricants de licors. Al llarg del segle XIX la proliferació de destil·leries va ser molt important a llocs com Reus, Mataró, Vilanova i Vilafranca, i se sap que a Sant Quintí l'any 1838 n'hi havia dues i se'n crearen dues més les últimes dècades del XIX. 41.4655500,1.6667500 388663 4591297 08236 Sant Quintí de Mediona Restringit Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63565 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-165 <p>Veure fitxa número 103</p> 08236-142 41.4706000,1.6635800 388407 4591862 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1696 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63566 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-166 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-143 41.4702600,1.6630700 388364 4591825 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1697 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63567 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-167 <p>Veure fitxa número 103</p> 08236-144 41.4711700,1.6619800 388274 4591928 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1698 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63568 Barraca de vinya 1699 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-1699 <p>Veure fitxa número 104</p> 08236-145 41.4717600,1.6616200 388245 4591994 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-09-29 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1699 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63569 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-169 <p>Veure fitxa número 103</p> 08236-146 41.4721300,1.6615400 388239 4592035 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1700 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63570 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-170 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-147 41.4718100,1.6623000 388302 4591998 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1701 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63571 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-171 <p>Veure fitxa número 103</p> 08236-148 41.4695100,1.6615500 388236 4591744 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1702 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63572 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-172 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-149 41.4706800,1.6611700 388206 4591874 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1703 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63573 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-173 <p>Veure fitxa número 103</p> 08236-150 41.4700100,1.6735600 389239 4591784 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1708 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63574 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-174 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-151 41.4695600,1.6747700 389340 4591732 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1709 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63575 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-175 <p>Veure fitxa número 103</p> 08236-152 41.4691300,1.6745100 389317 4591685 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1710 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63576 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-176 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-153 41.4699700,1.6758800 389433 4591776 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1711 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63577 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-177 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-154 41.4694100,1.6761800 389457 4591714 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1712 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63578 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-178 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-155 41.4689600,1.6770900 389532 4591663 08236 Sant Quintí de Mediona Legal i física Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1713 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63579 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-179 <p>Veure fitxa número 102</p> 08236-156 41.4686000,1.6772100 389542 4591623 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1714 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63580 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-180 <p>Veure fitxa número 104</p> 08236-157 41.4678900,1.6753800 389388 4591546 08236 Sant Quintí de Mediona Legal i física Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1715 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63581 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-181 <p>Veure fitxa número 103</p> 08236-158 41.4637600,1.6758700 389422 4591087 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1716 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
63582 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-182 <p>Veure fitxa número 104</p> 08236-159 41.4647000,1.6770200 389519 4591190 08236 Sant Quintí de Mediona Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Drac Verd de Sitges Barraca 1717 al catàleg de l'Observatori del paisatge 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc