Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97777 | Marge elevat entre camps, codi C40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-elevat-entre-camps-codi-c40 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L’espai actual es veu minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. | <p><span><span><span>Àrea lineal de tan sols 740 m² ubicada en una petita elevació del terreny, destaca per estar al costat de masses forestals de més entitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és arbustiva, esbarzers (<em>Rubus ulmifolia</em>). Cal destacar el paper de connector ecològic en un territori agrícola.</span></span></span></p> | 08283-131 | Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. | 41.8747100,2.2326000 | 436321 | 4636150 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97777-p1100109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97777-p1100111.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97725 | Jaciment arqueològic de Can Rotlle / l'Hostal d'en Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-rotlle-lhostal-den-valls | <p> <span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/11857'>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/11857</a></span></span></span></p> | -IIIaC-XVIII | A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es considera que el jaciment està destruït. | <p><span><span><span>Segons consta a l’Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, el jaciment es va determinar com a via històrica romana, medieval i moderna, a partir de la informació oral facilitada pel senyor Felip Vall de Tona. Es trobaria ubicat entre els dos masos que donen nom al jaciment (Can Rotlle / l'Hostal d'en Valls), més o menys per on passa l'actual carretera C17 actualment. Segons la font, hi discorria una via romana que venia de Collsuspina i anava en direcció a Vic. Posteriorment, la via va continuar en funcionament essent la coneguda via '<em>Strata Francisca</em>' o camí dels francs. L'actual mas de l'Hostal d'en Valls, tal i com indica el seu topònim, podria haver estat un antic hostal d'allotjament vinculat a la suposada via. (CCAA).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es considera jaciment el vial paral·lel a la C17 a la banda de Can Rotlle, costat esquerre de l’autovia en direcció Vic.</span></span></span></p> | 08283-122 | Hostal d’en Valls | 41.8740387,2.2359114 | 436595 | 4636073 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97725-p1100097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97725-p1100098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97725-p1100099.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BCIL | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 85|94|83 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 97928 | Hostal d’en Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-den-valls | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24438'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></p> <p><a href='https://tuit.cat/u42b0'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></p> | XVII | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrada, de planta baixa i pis, amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana. El ràfec té unes singulars imbricacions de caps de teula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, amb el gran portal adovellat, està encarada a l’oest, i hi té adossat un pou dins un petit cobert. Un gran portal adovellat fa d'accés principal a l'edifici, amb un escudet molt desgastat. La façana és simètrica tot i que són visibles diferents fases de reformes. Les obertures són de secció rectangular, de llinda plana, i el gran finestral que correspon a l’estança principal del primer pis presenta un ampit de pedra motllurada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dona al camí paral·lel a la C-17, està reforçada amb contraforts i presenta obertures de dimensions més reduïdes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior hi ha coberts d’ús agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment, la masia està envoltada per una tanca metàl·lica </span>que en alguns punts fa impossible veure tot el conjunt.</span></span></span></p> | 08283-187 | <p><span><span><span>La masia surt documentada l’any 1628 com a hostal situat a peu del camí ral, de Barcelona a Vic, entre altres indrets amb aquesta funció com Corominons de la Creu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII, però, els hostals, les botigues i carnisseries ja es començaven a ubicar al que es convertiria en el nou centre de Tona, el Carrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La dovella central del portal d’entrada té un escudet del tot esborrat, però a la llinda de la finestra que trobem a mà dreta respecte a aquesta obertura hi ha una data, la del 1668. És possible que correspongui a una fase de reformes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hostal Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls foren masies bastides en un mateix període i ubicades estratègicament al voltant del camí ral de Barcelona a Vic. </span></span></span></p> | 41.8738700,2.2363900 | 436635 | 4636054 | 1628/1668 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1443.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 97956 | Can Rotlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rotlle | <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span lang='CA'><span><span>Edifici reformat, mantenint la volumetria principal de planta quadrada, i les façanes totalment arrebossades. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta a dos vessants i carener perpendicular a la façana, que està encarada a migdia. </span></span></span></p> | 08283-205 | <p><span lang='CA'><span><span>Mas situat a prop del jaciment arqueològic can Rotlle - Hostal d’en Valls, una zona d’expectativa arqueològica on s’hi varen documentar restes de l’antiga via romana que anava de Collsuspina a Vic, i posteriorment es va convertir en el camí ral.</span></span></span></p> | 41.8737391,2.2341029 | 436445 | 4636041 | 2010 (reforma) | 08283 | Tona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97956-dsc09051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97956-dsc09052.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La casa es va reformar totalment al 2010. Sembla que una tempesta va malmetre la casa principal, i els annexos agrícoles del voltant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 97726 | Marge entre camps, codi C01 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-codi-c01 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L’espai actual es veu minvat respecte al que hi havia quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 9.400 m² ubicada al costat del Torrent de Segalers, just abans que es trobi amb la Riera de Tona. Es tracta d’un conjunt de marges entre camps amb presència important de vegetació i pròxim als cursos fluvials citats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la presència d’un turó de terrers calcaris amb margues, que limita amb aquesta àrea. Aquesta línia de vegetació disminueix el risc d’erosió.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La vegetació predominant és l’heura (<em>Hedera Helix) </em>en l'estrat<em> </em>herbaci, i com a arbre, l’alzina (<em>Quercus ilex</em>). </span></span></span></p> | 08283-123 | Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. | 41.8729300,2.2411200 | 437026 | 4635946 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97726-p1100103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97726-p1100102.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97776 | Conjunt de marges entre camps, codi C39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-marges-entre-camps-codi-c39 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L’espai actual es veu minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. | <p><span><span><span>Superfície de 26,24 ha d’un conjunt de marges entre camps formats en petites fondalades on transcorren cursos fluvials de poc cabal, una part limita amb el torrent de Segalers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és arbustiva, esbarzers (<em>Rubus ulmifolia</em>), i aranyoners (<em>Prunus spinosa</em>), </span></span></span><span lang='CA'><span><span>també de forma dispersa hi ha alzines com a arbres (<em>Quercus ilex</em>). </span></span></span><span><span><span>Cal destacar el paper de connector ecològic en un territori agrícola.</span></span></span></p> | 08283-130 | Espai situat al nord-oest del terme municipal, just tocant la C17. | 41.8717400,2.2310100 | 436186 | 4635822 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97776-p1100115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97776-p1100116.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97971 | Ca l'Aranyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laranyo-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàg.313.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24397'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | XIV, XVI, XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici de planta irregular, amb coberta a dos vessants, i façana principal encarada a llevant. La teulada no és regular ni uniforme al llarg de tota la superfície, fa un realçament en la seva part central i s'allarga en direcció sud. Aquest fet provoca un encorbament que fa necessari un reforç de les parets de càrrega en aquell costat, que es va solucionar amb contraforts, bastits el 1940. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La masia té planta baixa, primer pis i golfes. I les façanes estan parcialment arrebossades, deixant entreveure un parament irregular format per pedres i trams de tàpia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al voltant de la casa hi ha annexos per a usos agrícoles. Segons la fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, a l’edifici amb funcions de quadra, hi ha una llosa de pedra amb una cara en baix relleu, d’estil romànic, reaprofitada ara com a llinda d’una de les portes d’arc de maó vist. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any que es varen bastir els contraforts, també es va afegir al conjunt altres edificacions auxiliars a l’activitat agrícola i ramadera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>E<span lang='CA'><span>l camí principal d’accés a la propietat comunica amb can Bruguera.</span></span></span></span></span></p> | 08283-213 | <p>Es tracta d'un dels masos tradicionals de Tona, d'origen medieval.</p> <p><span><span><span>En un capbreu del segle XIV hi surt documentada la masia. I posteriorment, ja entrat el segle XVI, el mas torna a ser esmentat vinculat a una família, que sembla que l'havia habitat durant generacions. En el fogatge del 1553, hi consta Francesc Aranyó com a cap de casa de la parròquia de Sant Andreu. I ja a la meitat del segle XIX també hi ha documentació sobre la propietat. </span></span></span></p> | 41.8710100,2.2356000 | 436566 | 4635737 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97971-1451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97971-1452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97971-1453.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El nom de la casa podria estar relacionat amb la presència d’aquest fruit a l'entorn. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 97731 | Marge entre camps de Can Bruguera, codi C04 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-can-bruguera-codi-c04 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | La conservació és irregular, a l’extrem nord-oest la vegetació és quasi inexistent, però al costat del camí al nord-est de làmbit, per exemple, hi ha zones boscoses destacades. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 7.344 m². Es tracta d’un marge envoltat de camps en la seva part baixa i amb les edificacions de Can Bruguera a la part alta. Amb un elevat desnivell ocupat per abundant vegetació, pel costat passa la Riera de Tona que conforma una continuïtat forestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre més destacat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i de forma dispersa apareix el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>; i com arbust, el boix <em>(Buxus sempervirens).</em> </span></span></span></p> | 08283-126 | Espai situat al nord del terme municipal, a l’oest de la C17. | 41.8702900,2.2404600 | 436969 | 4635654 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97731-p1100082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97731-p1100083.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97977 | Àrea d’interès natural del NE del Serrat de Mont-rodon. Codi 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-natural-del-ne-del-serrat-de-mont-rodon-codi-43 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Codi 43Aquest catàleg recull elements tals com marges, turons, i petites franges boscoses que caracteritzen el paisatge agroforestal del municipi, alhora que compleixen una funció ecològica com a zones de refugi i alimentació per a la fauna i que, per tant, juguen un paper actiu en la connectivitat biològica. | <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 37,19 ha de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un espai que comprèn zones elevades a la part oest, com fondalades de forma allargassada a la zona est, per on petits cursos fluvials poden discorre ocasionalment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la funció de connector ecològic d’aquesta àrea. Domina la presència d’arbres com les alzines <em>(Quercus ilex)</em> i algunes alzines sureres disperses <em>(Quercus suber</em>), com a espècie arbustiva destaca el garric <em>(Quercus coccifera). </em></span></span></span></p> | 08283-218 | Sector aïllat a l’oest del municipi. Al nord-est del Serrat de Mont-rodon. | 41.8699100,2.2690800 | 439344 | 4635591 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97977-p1100447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97977-p1100448.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97728 | Turonet entre camps, codi C02 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-entre-camps-codi-c02 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 3.170 m². Es tracta d’un turonet circular i una línia arbrada al sud. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La petita elevació presenta dos sectors diferenciats: el vessant d’obaga on hi predomina la vegetació arbòria i arbustiva; i el vessant de soleia, amb poca vegetació arbustiva o matolls. La vegetació predominant com arbrat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em> i l’arbustiva <em>(prunus spinosa).</em> </span></span></span></p> | 08283-124 | Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. | 41.8696000,2.2386900 | 436821 | 4635578 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97728-p1100078.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97728-p1100079.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97926 | El Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garet-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24408'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/2Hy6w'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | XVI | <p><span><span><span>L’edifici corresponent al mas original és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i carener perpendicular a la façana, amb planta baixa i pis. Són visibles el gran portal adovellat (amb la data de 1571 i el nom de la casa), i al pis superior un gran finestral amb pedra treballada i motllurada. La resta d’obertures presenten unes dimensions més reduïdes, i de tipologia similar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat a aquest volum principal, un cos rectangular de grans dimensions, amb una planta més que l’anterior, que correspon a una ampliació del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el conjunt està arrebossat i pintat amb un mateix to que li atorga una aparença unificada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, diferents coberts i corts destinats a usos agrícoles i ramaders, construïts i reformats en diferents moments, i amb diferents materials. Davant del cos més recent hi ha un pou. Els graons que situen el portal d’entrada a un nivell inferior, servien per pujar a cavall. Just al costat, hi havia la lliça de la casa, avui desapareguda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al conjunt s’hi accedeix a través d’un portal i tanca exterior, que condueix a una zona enjardinada i d’esbarjo davant dels edificis. </span></span></span></p> | 08283-185 | <p><span><span><span>L’any 1515 s’esmenta l’Hostal d’en Taravau, i anys més tard, al 1553, s’anomena Hostal Nou d’en Miquel Garet. La data que hi ha a la llinda del portal d’entrada pot correspondre a una reforma corresponent als nous usos de l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hostal d'en Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls són masies bastides en un mateix període i ubicades al voltant del camí ral de Barcelona a Vic, una zona estratègica comercial i econòmica, abans que el centre de Tona es traslladés definitivament al Carrer, a partir del segle XVI i XVII en endavant. </span></span></span></p> | 41.8695448,2.2323267 | 436293 | 4635576 | 1571 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97926-dsc09055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97926-dsc09056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97926-dsc09057.jpg | Física | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Antigament, també era conegut com Hostal d’en Taravau. Actualment, els propietaris actuals del mas regenten la Granja de Formatges Mas el Garet, a pocs metres de l’habitatge. | 119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 97969 | Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-7 | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 318-319. </span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XXI | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana, que està encarada a ponent. Disposa d'un cos central en forma de torre que sobresurt de la resta, amb coberta a quatre vessants i finestres a totes les seves cares. La masia té planta baixa, pis i golfes. Adossats a dreta i esquerra, hi té dos cossos laterals amb galeria oberta de mig punt al primer pis, amb ús de l’obra vista, i una planta baixa amb finestres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal conserva la simetria de l’eix vertical formada pel gran portal adovellat (refet completament amb material nou), al primer pis quatre obertures de secció rectangular, sense decoracions. I al pis golfes, que coincideix amb la torre, una única finestra de dimensions més reduïdes però amb les mateixes característiques tipològiques. La resta d’obertures i laterals adossats varen ser afegits amb posterioritat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de la masia hi havia antics annexos i coberts agrícoles que han estat reformats, i adaptats a usos d’habitatge. Altres annexos varen ser destruïts per una gran tempesta el 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els entorns de la masia han estat modificats, i enjardinats. </span></span></span></p> | 08283-211 | <p><span><span><span><span><span><span>A l’edat mitjana aquest mas era conegut com a mas Torre, un dels masos històrics de Tona. I el seu nom prové de la seva arquitectura, de mas fortificat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Tot i les reformes a l’edifici, encara és visible l’estructura del cos turriforme originària. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La masia va acabar essent propietat de l'hereu del mas Bolló de Santa Eugènia, i durant alguns segles es va conèixer amb el nom de Torre Bollona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La documentació antiga del mas Torre es conserva a l'Arxiu Capitular de Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8695400,2.2399800 | 436928 | 4635571 | 2003-2007 (reformes) | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97969-dsc09037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97969-dsc09040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97969-dsc09041.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Josep Maria Casadevall i Dolors Sayeras, arquitectes (reforma edifici annex). | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 97970 | Ca l’Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliva-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt agrícola i ramader format per un edifici principal amb diferents cossos adossats a llevant, i diversos annexos i coberts destinats a l’ús productiu, a la banda nord de la finca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici principal té planta rectangular, coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana, que s'orienta a migdia. Disposa de planta baixa, pis i golfes amb eixida. </span></span></span><span><span><span>Quant a les obertures que conformen les façanes no presenten una disposició regular remarcable, i són senzilles, sense ornaments. </span></span></span></p> | 08283-212 | 41.8693500,2.2414800 | 437053 | 4635549 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97970-dsc09026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97970-dsc09028.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97970-dsc09030.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La casa principal ha estat reformada al llarg del temps per adaptar-la a les necessitats del seu ús i funcions. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 98097 | El Pla de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-tona | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24415'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XI / XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana, encarada a migdia. Actualment, l’edifici està reformat seguint la tipologia originària, de planta baixa i pis. L’aparell és de carreus irregulars disposats en filades, amb les cantonades reforçades amb carreus escairats. Les obertures són de testera recta, senzilles, i sense tenir en compte una simetria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior s’hi va adossar un porxo, i a tocar hi ha els garatges. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa posseïa una dependència molt important pel funcionament d’aquestes explotacions agrícoles, la pallissa o cabana. La construcció original tenia planta quadrada, i un gran portal d’entrada. Actualment, ha estat ampliada i reformada. </span></span></span></p> | 08283-294 | <p><span><span><span>La documentació parla d’un alou de la Seu de Vic ubicat al Mas Pont o Pla de Tona, al segle XI. </span></span></span></p> | 41.8691100,2.2216600 | 435408 | 4635537 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98097-masia2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98097-masia3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | L’entorn ha estat modificat i s'han enjardinat els voltants de la casa. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 97729 | Marge elevat entre camps, codi C03 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-elevat-entre-camps-codi-c03 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 3.190 m². Es tracta d’un marge entre dos camps amb un elevat desnivell ocupat per abundant vegetació, l’àrea és representativa del paisatge tipus mosaic agroforestal del municipi, que redueix el ris d’esllavissades en aquesta zona. L’arbre més destacat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>)<em>.</em> </span></span></span></p> | 08283-125 | Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. | 41.8688400,2.2376200 | 436732 | 4635495 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97729-p1100072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97729-p1100073.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 98101 | Jaciment paleontològic de Can Segalers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-segalers | <p><span><span><span>FARRES. F.: STAID·STMD. J.L (1967) Moluscos eocenos de [a Plana de Vic. 13 Nota adicional Acta Geol. Hispan.1' -111. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GÓMEZ-ALBA, J. (1989). 'Decàpodes fòssils d’Espanya'. Catàleg de col·leccions n01 Museu de Geologia de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VILÀ, J.; SORIGUERA, I.(2020). “El mar de Tona, una història de fa 40 milions d’anys”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 40-44.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>REGUANT, S. El Eocena Marino de Vic. Tesi Doctoral. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIA, L. (1941). Los Cangrejos fósiles de Cataluña. Bol.lnst. Geol. Min. Esp., 55: 55-127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Madrid</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIA, L. (1969). Crustáceos decapados del eocena español. Pirineos. 91-94: 1-480. Jaca.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment marí de l'era del Cenozoic terciari, període del Paleògen, època de l'Eocè superior Bartonià, és a dir, constituït per material dipositats entre els 40,4 i els 37,2 milions d'anys. L’aflorament es localitza en estrats de les margues blaves típiques de la Conca de Vic. Es desconeix amb exactitud l’extensió del jaciment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L'associació faunística documentada fins al moment és </span><em>Harpatocarcinus punctulatu</em>s (un tipus de cranc), <em>Coleopleurus coronalis</em> (un tipus d’eriçó de mar), <em>Spondylus bifrons</em> (un bivalve); <em>Schizaster leymerici</em> (un tipus d’eriçó de mar).</span></span></span></span></p> | 08283-297 | Extrem nord-oest del municipi | 41.8680000,2.2070700 | 434196 | 4635424 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98101-ortofoto0001.jpg | Legal | Paleògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Imatge Ortofoto 1:5.000 extreta del Vissir v3.35 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. | 124 | 1792 | 5.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 97976 | Turó testimoni de margues grises del NE del Serrat de Mont-rodon. Codi 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-testimoni-de-margues-grises-del-ne-del-serrat-de-mont-rodon-codi-42 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | Tot i ser un espai ben conservat, cal remarcar la pèrdua de vegetació natural en favor del sòl per a ús agrícola, respecte a l'àrea grafiada el POUM de l’any 2011. | <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 49,06 ha de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un turó testimoni de margues grises amb abundant vegetació a la vessant est. Aquest espai destaca perquè mostra la climacitat de la vegetació, i també perquè és un espai proper al riu Gurri amb un clar paper de connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’estrat arbori predomina el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>i com a espècies arbustives destaca el tortellatge <em>(Viburnum lantana</em>) i boix <em>(Buxus sempervirens). </em></span></span></span></p> | 08283-217 | Sector aïllat a l’oest del municipi. Al nord-est del Serrat de Mont-rodon. | 41.8678200,2.2667300 | 439147 | 4635360 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97976-p1100441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97976-p1100444.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97699 | Àrea del Turó de Can Cucut (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-cucut-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamentals de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està situat a llevant de l’autovia de Vic. Es tracta d’una àrea d’1,89 ha. La seva delimitació s’inicia al nord del petit turó, al peu d’aquest i on s’inicia el canvi de pendent. El límit envolta tot deixant fora de l’espai unes edificacions ramaderes del mas de Can Cucut, construïdes al peu del turó, on tot el seu límit segueix uns camins situats al peu del turó i que retornen al punt d’inici. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-121 | Està situat a llevant de l’autovia de Vic. Al costat de la casa de la Granja del Serrat i Can Cucut. | 41.8676500,2.2358800 | 436586 | 4635364 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97699-p1100066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97699-p1100068.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97943 | Can Cucut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cucut-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24405'><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> | XIX - XX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb un volum principal amb planta baixa, pis i golfes, i davant una eixida. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, que està encarada a migdia. Hi té adossat un cos de planta baixa i una galeria al primer pis a llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt va ser restaurat durant la primera quinzena del segle XXI, sense que es tingui coneixement de què es va conservar de l’edificació originària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De la façana principal en destaca el portal amb arc escarser al capdamunt del qual hi ha un medalló amb la imatge d’un Sagrat Cor, en baix relleu. Damunt, un balcó amb llosa de formigó, i dues obertures en forma de galeria del pis superior. Les decoracions són minses en tots els casos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, hi ha un annex amb funcions de garatge i coberts per a usos agrícoles. </span></span></span></p> | 08283-196 | <p><span><span><span>Edifici que es va construir entre finals del segle XIX i inicis del XX, durant l’etapa de creixement urbanístic impulsat per l’explotació de les aigües </span></span></span>mineromedicinals i l’arribada d’estiuejants.</p> | 41.8671700,2.2379200 | 436755 | 4635309 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97943-831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97943-833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97943-834.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 98148 | La Puda de Segalers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-puda-de-segalers | <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carlos (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgines, 171-173. </span></span></span></span></span></p> <p>SALARICH, Josep. (1877) <em>Aguas salinas-sulfuro-yodo-bromuradas de Segalés de Tona y su proyectado establecimiento balneario: memoria médico-topográfica. </em>Vic.</p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24427'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/ER03O'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici senzill, de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana, que està encarada a llevant. Presenta el ràfec decorat amb una imbricació de petits dentellons poligonals. Les façanes estan arrebossades i pintades, i una línia de maons disposats de cantell a mode de fris separa els forjats de la planta baixa i el primer pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes són simètriques, amb obertures d’arc escarser, distribuïdes en eixos verticals, i decoració amb rajola ceràmica arrebossada. Les obertures de la primera planta es troben situades a una certa alçada atesa la ubicació de les banyeres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi té adossat un cobert de maó i porxo obert on s’hi resguarda un pou circular, que encara conserva la corriola i galleda per recollir l’aigua al fons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, rodeja la casa una zona enjardinada, amb arbrat dispers, i més enllà, camps de conreu. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha moltes similituds tipològiques amb el Balneari Ullastres, can Santes i la Bestreta. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-311 | Al sector nord oest del terme de Tona. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1876 es varen descobrir aigües sulfuroses medicinals, vinculades amb la Puda de Segalers. Un any més tard, es creava la societat “Casals i Cia” per explotar-ne les aigües. Estava integrada per </span><span lang='CA'>Sebastià Casals, Mariana Gelabert, Joaquim Albanell, Joan Viñeta, Marià Plantalamor, Joan Almató i Francesc Gatillepa. L’arxiu del mas Vendrell conté aquesta informació. Segons aquesta documentació, la deu només es va explotar fins la temporada del 1888-1889, i el metge encarregat de l'atenció mèdica del balneari era el Dr. Josep Salarich.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta deu d’aigua va ser la segona que es va descobrir, després del Balneari Ullastres, que fou estudiada pel doctor Antoni Bayés i Fuster a partir del 1874. Els estudis afirmaven que les aigües estaven recomanades per les malalties hepàtiques i dermatosis, per les afeccions limfàtiques, cloròsiques, de ronyons, pels bronquis, etc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les aigües de Segalers van ser premiades a l'Exposició Universal de París de 1878 i en la “Balneològica” de Frankfurt de 1881. </span></span></span></span></p> <p>L'actual edifici es va construir com a balneari <em>provisional</em>. Es coneix l'existència d'un projecte molt ambiciós, de 1877, per a la construcció d'un gran hotel balneari a Segalers, que mai es va portar a terme.</p> | 41.8669300,2.2092400 | 434375 | 4635304 | 1878 | 08283 | Tona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98148-la-puda1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98148-la-puda2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98148-la-puda3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Mestres d'obra Pratsobrerroca, cabalers del mas Prat de la Barroca. | Al segle XIX s'hi prenien les aigües sulfuroses en banyeres de marbre, que en alguns casos s’han conservat fins els nostres dies. Les persones que visitaven el balneari, s’hostatjaven al mas Vendrell, que va ser rehabilitat amb aquesta finalitat. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 98147 | Mas Segalers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-segalers | <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni.(1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgines, 171-173. </span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24436'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/oh4yg'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> | XIII-XIX | <p><span><span><span>Masia de planta rectangular, formada per dos volums adossats en línia, amb coberta a doble vessant, i carener paral·lel a la façana, aquesta encarada a llevant. Un dels cossos, situat a l’extrem sud, presenta la coberta a dues alçades diferents, i el ràfec doble amb caps de teula. En aquest cas, disposa de planta baixa i pis, i la façana presenta una simetria a partir de l’eix vertical format per la portalada adovellada de mig punt, amb escut central i data de 1561; i la finestra del primer pis d’estil conopial, amb decoració en baix relleu d’una roseta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El volum contigu, de majors dimensions, i alçada, presenta una façana asimètrica, desorganitzada, amb una disposició irregular de les obertures. Algunes d’aquestes són de llinda i brancals de pedra, i en algun cas amb ampit motllurat i decoració d’estil conopial. L'edifici disposa de planta baixa, pis i golfes. En destaca un porxo-galeria en l’extrem nord, de dues plantes, i balconada coberta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és amb aparell de pedra, disposada irregularment. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot el conjunt està encerclat per un pati, i era, i una tanca de pedra que ho delimita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat al lateral nord, i tancant l'espai del pati, un cos rectangular amb galeria porxada al primer pis, i coberts a la planta baixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'entorn immediat hi ha coberts i garatges utilitzats com a habitatge. </span></span></span></span></span></p> | 08283-310 | Al sector nord oest del terme de Tona. | <p><span><span><span>La data de 1561 a l’escudet del portal adovellat, marca un moment de reformes del mas, ja que la documentació històrica ens remet a uns orígens medievals del segle XIII. Posteriorment al segle XVI, s’hi feren un seguit de reformes i ampliacions, com la del porxo-galeria. I en els darrers anys s’ha restaurat i adaptat a residència d’estiu, on es varen posar al descobert elements constructius - arquitectònics que mostren la seva antiguitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la documentació del casal, coneixem el mas al segle XIII (1220) a partir d’un Joan Segalers, a través d’una compra. Posteriorment, durant els segles XIV i XV, els hereus del mas es nomenen Segalers Sobre-roca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de la documentació sabem que el mas augmenta en propietats al segle XIII (1298) amb terres del mas veí Portell, que es trobava deshabitat i en runes. També obtingueren terres del mas Pou, Moles, el Pla de Comelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cognom de Segalers es perd després de la unió en matrimoni de Teresa Segalers i Vendrell amb Miquel Casals, de la parròquia de Sant Martí Sentfores i terme de Muntanyola. El 1878 el mas passà a pertànyer a la parròquia de Múnter. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1876 s'hi van descobrir aigües sulfuroses medicinals, vinculades amb la Puda de Segalers. El 27 de novembre de 1877 es va crear una societat per explotar-les, fins l’any 1889.</span></span></span></span></p> | 41.8662371,2.2062341 | 434124 | 4635230 | 1561 | 08283 | Tona | Difícil | Bo | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Molt propera al mas, es conserva la petita casa de la Puda de Segalers, prop del mas, on al segle XIX s'hi prenien les aigües. També s'han conservat algunes de les banyeres de marbre del balneari. Els hostes que prenien les aigües s’hostatjaven al mas del Vendrell. | 94|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 97980 | Mas del Pratgibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-pratgibert | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 290 i 323. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24425'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></a></p> | XIV, XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La masia és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana, encarada a sud. </span></span>El ràfec o barbacana està format per una doble imbricació de caps de teula. Disposa de planta baixa, primer pis i golfes. El parament és d’aparell comú amb pedra vista, i blocs escairats a les cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta un cos principal, amb més alçada que la resta, segurament corresponent a una antiga torre. Al costat de ponent, un </span></span></span><span><span><span>adossat enretirat de l’eix de la façana principal. I a la banda de llevant, un segon cos amb galeria oberta al primer pis, molt més modern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaca la homogeneïtat de les obertures, i l’aparell constructiu. En el primer cas, es tracta de finestres i portes de secció rectangular, i llinda i brancals de pedra treballada. En alguns casos l’ampit i llinda són motllurats. La porta d’entrada principal presenta una llinda amb la data del 1760. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al voltant, hi ha garatges i coberts destinats a usos agrícoles. L’entorn més immediat de la casa està enjardinat, i el conjunt es troba delimitat per una tanca metàl·lica. </span></span></span></span></span></p> | 08283-221 | <p><span><span><span>Tot i que s'ha rehabilitat completament, podria tractar-se d’un mas torre fortificat medieval, que va ser ampliat en època moderna. El primer document on apareix el mas és del 22 de maig de 1346. </span></span></span><span><span><span>Tot i això, a la llinda d’entrada a la casa hi ha la data de 1760, que podria tractar-se d’una gran reforma (</span></span></span>Padrós, Puigferrat 2011, p. 290 i 323).</p> | 41.8659600,2.2422400 | 437112 | 4635172 | 1346, 1760 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97980-1551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97980-1552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97980-1553.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Mas ubicat al veïnat històric del Verinal. | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 98026 | Marges entre camps del Mas Segalers, codi C09 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-entre-camps-del-mas-segalers-codi-c09 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 14,80 ha. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’un conjunt de marges entre caps amb desnivells. La part nord és una zona amb forta presència de vegetació arbustiva, mentre que la part sud, més propera a la carretera N-141c, està en desenvolupament. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les espècies dominants són l’alzina <em>(Quercus ilex)</em>, com a arbre; els esbarzers com arbusts <em>(Rubus ulmifolia)</em>, i herbàcies com el marxívol <em>(Helleborus foetidus).</em></span></span></span></p> | 08283-256 | A l’extrem nord-oest del municipi, al límit municipal | 41.8658000,2.2076100 | 434238 | 4635180 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 98004 | Casa Nova del Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-vendrell | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24413'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> <p> </p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta basilical, amb la part central realçada, i les cobertes a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a llevant. </span></span></span><span><span><span>Disposa de planta baixa, pis i golfes. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d’entrada conserva els brancals i la llinda de pedra escairada. Les obertures són de petites dimensions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas, i una sèrie d'adossats i coberts conformen un barri tancat al qual s'hi accedeix a través d'una lliça. </span></span></span><span><span><span>A tocar del mas, en el seu costat oest, hi ha una construcció de planta baixa, amb portal de fusta, destinada a usos agrícoles. </span></span></span><span><span><span>El conjunt inclou coberts per a usos agrícoles i granges adossades. </span></span></span></p> | 08283-245 | <p>A partir del segle XIX aquest tipus de construccions s’estenen a Tona a causa de la millora econòmica que viu la vila. </p> | 41.8656600,2.2157900 | 434917 | 4635158 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98004-dsc09114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98004-dsc09116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98004-dsc09117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98004-dsc09115.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Ha patit reformes que han modificat en part el seu aspecte originari. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 97933 | La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-8 | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24402'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> | XVI | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb la façana principal encarada a ponent. Presenta una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i primer pis, i la seva estructura respon a l’arquitectura clàssica de les masies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La darrera reforma presenta un arrebossat a la façana principal, amb rejuntat de pedres amb calç natural, que cobreix el paredat original, format de pedra irregular revestida amb morter. D’aquesta façana en destaca el portal dovellat de mig punt i la finestra del primer pis amb pedra escairada i ampit motllurat, que conformen l’eix vertical central. Un escut a la clau de la dovella central del portal permet datar aquesta masia a l'any 1590.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt té diversos adossats i coberts que responen a usos agrícoles i ramaders, alguns dels quals són granges modernes fetes amb totxana. </span></span></span></p> | 08283-192 | Tocant a la Granja Costa. | <p><span><span><span>La masia es troba situada molt propera a la bifurcació del camí ral de Vic a Barcelona i a Manresa, i per tant a tocar de l’antic mas anomenat Venderia i posteriorment Corominons de la Creu. </span></span></span></p> <p>Es tracta d'un mas d'origen medieval. L'hereu ja apareix al segle XIV entre els caps de casa del terme de Tona.</p> <p>L'edifici actual és fruit d'una reedificació del 1590.</p> | 41.8653882,2.2339932 | 436427 | 4635114 | 1590 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97933-913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97933-912.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | L’accés a la masia està restringit, presenta una tanca al seu voltant, i no ha estat possible visualitzar-la en tot el seu conjunt. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 97996 | Casal de Mont-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-mont-rodon | <p><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></p> <p><span><span><span>PRATSOBRERROCA, Joaquim; PUIGFERRAT, Carles (1997). “Tres inventaris del casal de Mont-rodon”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1959-60). “Mont-rodon. Esbós d’història del casal i família”. Taradell, núm. extra. Taradell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1976). Guillem de Mont-rodon, mestre del temple i tutor de Jaume I. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (2001) Mont-rodon. Passat i present d’un gran llinatge i d’un casa osonenc. Editorial Diac. Vic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1832'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a> </span></span></span></p> <p> </p> | XII, XV i posteriors | <p><span><span><span><span><span><span>Gran casal de planta rectangular, quasi quadrada, amb la seva estructura adossada a la roca i teulada a quatre vessants. S’hi accedeix mitjançant una escala que va reemplaçar un antic pont llevadís (PLADEVALL, 2001: 14).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal s’orienta a migdia. Presenta parament de pedra irregular, petits carreus escairats, un portal de dovelles amb l'escut familiar al centre. Al primer pis destaquen les finestres coronelles gòtiques, una geminada i l’altre trífora amb esveltes columnetes. A la part superior, prèvia la teulada, destaquen tres matacans, dos d'ells només conservats parcialment i una sèrie de merlets d’època gòtica. </span></span></span></span></span></span></p> <p>A les façanes de llevant i ponent s'obren també sengles finestres coronelles geminades, gòtiques.</p> <p><span><span><span><span><span><span>La part més primitiva del casal es troba a la façana est i part de la nord, presenta un aparell regular de factura romànica amb sis espitlleres a la part del soterrani i altres més juntes, cegades de molts anys entre aquest i la planta baixa. Tot plegat, confereix una aparença de fortalesa. Al primer pis s’obre una gran finestra geminada, amb un massís pilar central. El pis superior destaquen dues finestres geminades i una amb arc conopial. La de més a migdia és una finestra coronella gòtica de mitjan segle XV. Les altres dues es van col·locar (reaprofitades) durant la restauració de l'edifici dels anys 1980. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel tipus de carreus i de construcció es pot considerar com una obra del segle XII, que per la seva solidesa va ser aprofitada a la reconstrucció del segle XV (IPAC).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El casal va precedit d’un barri amb reixes, i l’habitatge del propietari, amb un pati enjardinat (PLADEVALL, 2001: 15).</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-237 | Enclavament rodejat pels termes municipals de Taradell i Seva, a l’est del municipi. Serrat de Mont-rodon. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest casal es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, fou la residència d’uns cavallers anomenats Mont-rodon, i després de l’extinció de la família passà per mans de diversos senyors. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El lloc de Mont-rodon es documenta l’any 1076, en el moment de consagrar l’església de Sant Genís de Taradell. La família lligada a l’indret no es documenta fins el 1128, tenint com a referent el nom de Ramon Bonfill de Mont-rodon. Encara que es desconeix l'origen o procedència del llinatge en qüestió, a partir del 1140 els Mont-rodon apareixen contínuament actuant al costat dels seus senyors, els Taradell. De fet, Antoni Pladevall, en la seva monografia sobre el casal (PLADEVALL, 2001), estableix com a hipòtesi que entre els segles XI i XII, el senyor de nom Bonfill, construeix a un extrem del serrat de Mont-rodon una casa o fortalesa, essent vassalls de la família Centelles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un membre de la família, Guillem de Mont-rodon, fou un personatge destacat en la història de Catalunya del principi del segle XIII. Fou mestre del temple d’Aragó, Catalunya i Provença, fou tutor del rei Jaume I durant la seva minoria d’edat, i en la seva estada al castell de Montsó, i després tingué cura de les finances reials.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El casal de Mont-rodon visqué un període de màxima esplendor durant el segle XIV i XV, amb la consolidació de la seva posició social i econòmica. A mitjan del segle XV obtindran un privilegi de la reina Maria, muller d’Alfons IV el Magnànim, per dotar-se d’autonomia jurisdiccional respecte els senyors de Taradell (PLADEVALL, 2001: 167). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La família Mont-rodon es perpetuà a la senyoria del casal, i malgrat que algun cop restés només una pubilla, Anglantina, els descendents continuaren el cognom familiar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Fou el 1687 quan morí d’accident Carles de Mont-rodon sense deixar descendència directa, que l’herència passà a una germana, Maria de Mont-rodon. Al cap d’uns anys, de la unió amb Francesc Sans i de Miquel, provinent d’una família de ciutadans honrats de Barcelona, tingueren fills, que dugueren el nom de Sans i de Mont-rodon. Un d’ells, Ramon Sans i de Mont-rodon, s’encarregà del patrimoni a la mort de la seva mare, a partir del 1725. Fou en aquest moment que la línia directa de Mont-rodon, i el seu ús com a cognom, desapareixia, convertint-se el nom de Sans en els amos del casal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Josep Sans i Moran va casar-se amb Dolors de Venero, que va quedar viuda molt jove, i va ser qui adquirí el patrimoni de Mont-rodon fins els volts de 1924 (PLADEVALL, 2001: 279). La vídua de Bonaventura Sans, morí sense descendència, i llegà els seus béns a la família Castellví de Barcelona; d’aquesta passà a la dels Febrer-Miralles d’Imperial, marquesos de Saudín, que se’l van vendre. Fou en aquest moment, que la branca de provinent de Mont-rodon, s’extingí. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici romànic perdurà fins a mitjan segle XV; vers els anys 1450-1451 es començà a refer el casal (la nova façana de migdia i part de les façanes de ponent i llevant) i el 1452 els mestres de cases francesos, Joan Lafont i Gerald (se'n desconeix el cognom), van acabar de cobrar els seus honoraris. Al cap de pocs anys, el 1463, en plena guerra civil contra Joan II, el casal sofrí un primer saqueig i incendi pels partidaris del rei, dirigit per Bernat Guillem d’Alta-riba, ja que Bernat IV de Mont-rodon era capità de les forces de Vic, rebels al rei. Els perjudicis causats a l’edifici foren avaluats en tres-cents florins. El casal, a partir d’aquest moment, quedà deshabitat. Mentre durà la guerra, els Mont-rodon habitaren el seu casal de Vic. El 1472 per ordre del rei es retornà el casal de Mont-rodon al dit Bernat, i el casal tornà a ésser ocupat. Els anys 1622 i 1623 es practicaren noves obres en l’edifici. Finalment, a mitjan segle XX s’esllavissà una bona part del mur de llevant, que calgué refer. Aquest casal es convertí en una masoveria i ja no es tingué cura del seu estat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 1852, l’anomenada aleshores “Quadra de Mont-rodon”, s'unia al terme de Tona. Uns anys abans, Bonaventura Sans i de Gregorio, va entrar en negociacions amb l’Ajuntament de Tona per intentar registrar-se al municipi ja que amb l’Ajuntament de Taradell pagava més en concepte de cadastre. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des dels anys 1960, l’edifici ha estat deshabitat i es trobava en un estat de conservació deplorable. L’any 1982 la Direcció General del Patrimoni començà la tasca de restauració, la qual continuà el seu nou propietari.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.8650100,2.2666900 | 439141 | 4635049 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97996-mont-rodonimg1552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97996-imagen1.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Imatges procedents de http://www.romanic.eu/. Autor: Miquel PahissaEl nom de Mont-rodon prové de la topografia de l’entorn, el serrat que duu el seu nom. | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 97866 | Àrea del Turó del Pla de Tona (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-pla-de-tona-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit d’aquesta àrea, que és la més extensa del PEIN al municipi de Tona, 88,66 ha, s’inicia l’extrem nord de l’àrea en el punt on el torrent de Segalers es travessat pel camí del mas de Pla de Tona al mas Comelles. Des d’aquest punt el límit coincideix amb l’eix de l’esmentat torrent en un tram d’uns 800 m en línia recta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquest punt el límit gira en sentit sud-est fins a trobar una bifurcació de camins. El límit segueix el camí que continua en direcció sud-est fins trobar una segona bifurcació prenent el camí que continua en direcció sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan finalitza aquest camí el límit continua en línia recta (30 m) fins a trobar un torrent, que remunta en direcció oest fins al seu origen. El límit continua, en sentit sud, pel marge superior d’un camp de conreu que al mateix temps és el començament del tossal. El límit envolta per ponent un conjunt d’edificacions ramaderes i enllaça amb l’inici d’un torrent. L’eix d’aquest torrent, que discorre en direcció est, serveix de límit en un tram de 255 m. A partir de que aquest torrent arriba a l’alçada d’una àrea afectada per una nau industrial propera a la N-152. El límit envolta una nau fins trobar l’accés a l’edificació esmentada. A partir d’ací es segueix aquest camí en direcció sud (100 m) fins a un encreuament de camins proper al mas Corominons de la Creu. A partir d’aquest encreuament es segueix per un camí uns 275 m, en direcció oest, fins a la cota 582,74 propera a una edificació deixant dins de l’espai el turó situat al nord d’aquest camí tret de l’edificació esmentada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’aquí el límit gira en sentit sud-oest seguint el marge superior d’un camp de conreu fins al límit entre la zona boscosa i la zona de conreu, que coincideix amb el canvi de pendent per iniciar l’ascens al turó. El límit segueix aquest marge durant 435 m en línia recta i a partir d’ací en línia recta imaginària en direcció sud de 50 m s’adreça vers a la riera de Tona, la qual segueix fins l’encreuament d’aquesta amb el camí del Molí del Vendrell al Mas del Vendrell, establint tot el límit sud de l’àrea.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit continua en sentit nord-est per aquest camí fins que fa un tomb al nord-oest en direcció a l’esmentat mas. A partir d’aquest punt, es prenen una sèrie de camins secundaris sempre en sentit nord-est i posteriorment nord en direcció del mas de Comellas fins a trobar el punt d’inici de la descripció.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-155 | Està situat al sector nord-oest del municipi. El turó està alineat en un eix nord sud-oest. | 41.8649300,2.2220300 | 435434 | 4635072 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97866-p1100382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97866-p1100383.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 97999 | Conjunt de Mont-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-mont-rodon | <p><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1959-60). “Mont-rodon. Esbós d’història del casal i família”. Taradell, núm. extra. Taradell.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1973). “Santa Maria de Mont-rodon”, Full Diocesà, Vic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1976). Guillem de Mont-rodon, mestre del temple i tutor de Jaume I. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p>PLADEVALL, Antoni (2001) Mont-rodon. Passat i present d’un gran llinatge i d’un casa osonenc. Editorial Diac. Vic. </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | X a XIX | <p><span><span><span>L'antiga quadra de Mont-rodon és un enclavament dins el municipi de Taradell, per bé que pertany a Tona. Prop del casal hi ha la capella romànica de Santa Maria, ambdós amb valors culturals evidents.</span></span></span></p> <p>És un gran casal de planta rectangular, quasi quadrada, amb la seva estructura adossada a la roca i teulada a quatre vessants. S’hi accedeix mitjançant una escala que va reemplaçar un antic pont llevadís (PLADEVALL, 2001: 14).</p> <p>La façana principal s’orienta a migdia. Presenta parament de pedra irregular, petits carreus escairats, un portal de dovelles amb l'escut familiar al centre. Al primer pis destaquen les finestres coronelles gòtiques, una geminada i l’altre trífora amb esveltes columnetes. A la part superior, prèvia la teulada, destaquen tres matacans, dos d'ells només conservats parcialment i una sèrie de merlets d’època gòtica. </p> <p>A les façanes de llevant i ponent s'obren també sengles finestres coronelles geminades, gòtiques.</p> <p>La part més primitiva del casal es troba a la façana est i part de la nord, presenta un aparell regular de factura romànica amb sis espitlleres a la part del soterrani i altres més juntes, cegades de molts anys entre aquest i la planta baixa. Tot plegat, confereix una aparença de fortalesa. Al primer pis s’obre una gran finestra geminada, amb un massís pilar central. El pis superior destaquen dues finestres geminades i una amb arc conopial. La de més a migdia és una finestra coronella gòtica de mitjan segle XV. Les altres dues es van col·locar (reaprofitades) durant la restauració de l'edifici dels anys 1980. </p> <p>Pel tipus de carreus i de construcció es pot considerar com una obra del segle XII, que per la seva solidesa va ser aprofitada a la reconstrucció del segle XV (IPAC).</p> <p>El casal va precedit d’un barri amb reixes, i l’habitatge del propietari, amb un pati enjardinat (PLADEVALL, 2001: 15).</p> <p>L'església es troba ubicada a la finca del casal de Mont-rodon, és d’una sola nau i de planta rectangular. La teulada és de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal i presenta uns centímetres de volada amb ràfec de teula i maó. El parament és de pedra irregular lligada amb morter i carreus a les cantonades. L’absis és de planta quadrada més estret que la nau. La façana oest és coronada per una espadanya de dos ulls coberta de teula, en aquesta façana s’intueix una porta tapiada oberta al segle XVII (IPA). La porta original, amb muntants de pedra, s’obre a la façana nord i va ser recuperada durant la restauració de 1983. Destaquen en aquest mur dos grans contraforts, on hi havia hagut una cambra. L’interior es resol amb volta de canó de pedra col·locada a sardinell.</p> | 08283-240 | Sector aïllat a l’oest del municipi. Serrat de Mont-rodon. | <p>Aquest casal, que es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, fou la residència d’uns cavallers anomenats Mont-rodon, i després de l’extinció de la família passà per mans de diversos senyors. </p> <p>El lloc de Mont-rodon es documenta l’any 1076, en el moment de consagrar l’església de Sant Genís de Taradell. La família lligada a l’indret no es documenta fins el 1128, tenint com a referent el nom de Ramon Bonfill de Mont-rodon. Encara que es desconeix l'origen o procedència del llinatge en qüestió, a partir del 1140 els Mont-rodon apareixen contínuament actuant al costat dels seus senyors, els Taradell. De fet, Antoni Pladevall, en la seva monografia sobre el casal (PLADEVALL, 2001), estableix com a hipòtesi que entre els segles XI i XII, el senyor de nom Bonfill, construeix a un extrem del serrat de Mont-rodon una casa o fortalesa, essent vassalls de la família Centelles. </p> <p>Un membre de la família, Guillem de Mont-rodon, fou un personatge destacat en la història de Catalunya del principi del segle XIII. Fou mestre del temple d’Aragó, Catalunya i Provença, fou tutor del rei Jaume I durant la seva minoria d’edat, i en la seva estada al castell de Montsó, i després tingué cura de les finances reials.</p> <p>El casal de Mont-rodon visqué un període de màxima esplendor durant el segle XIV i XV, amb la consolidació de la seva posició social i econòmica. A mitjan del segle XV obtindran un privilegi de la reina Maria, muller d’Alfons IV el Magnànim, per dotar-se d’autonomia jurisdiccional respecte els senyors de Taradell (PLADEVALL, 2001: 167). </p> <p>La família Mont-rodon es perpetuà a la senyoria del casal, i malgrat que algun cop restés només una pubilla, Anglantina, els descendents continuaren el cognom familiar. </p> <p>Fou el 1687 quan morí d’accident Carles de Mont-rodon sense deixar descendència directa, que l’herència passà a una germana, Maria de Mont-rodon. Al cap d’uns anys, de la unió amb Francesc Sans i de Miquel, provinent d’una família de ciutadans honrats de Barcelona, tingueren fills, que dugueren el nom de Sans i de Mont-rodon. Un d’ells, Ramon Sans i de Mont-rodon, s’encarregà del patrimoni a la mort de la seva mare, a partir del 1725. Fou en aquest moment que la línia directa de Mont-rodon, i el seu ús com a cognom, desapareixia, convertint-se el nom de Sans en els amos del casal. </p> <p>Josep Sans i Moran va casar-se amb Dolors de Venero, que va quedar viuda molt jove, i va ser qui adquirí el patrimoni de Mont-rodon fins els volts de 1924 (PLADEVALL, 2001: 279). La vídua de Bonaventura Sans, morí sense descendència, i llegà els seus béns a la família Castellví de Barcelona; d’aquesta passà a la dels Febrer-Miralles d’Imperial, marquesos de Saudín, que se’l van vendre. Fou en aquest moment, que la branca de provinent de Mont-rodon, s’extingí. </p> <p>L’edifici romànic perdurà fins a mitjan segle XV; vers els anys 1450-1451 es començà a refer el casal (la nova façana de migdia i part de les façanes de ponent i llevant) i el 1452 el mestre de cases francès, Joan Lafont i Gerald, acabà de cobrar els seus honoraris. Al cap de pocs anys, el 1463, en plena guerra civil contra Joan II, el casal sofrí un primer saqueig i incendi pels partidaris del rei, dirigit per Bernat Guillem d’Alta-riba, ja que Bernat IV de Mont-rodon era capità de les forces de Vic, rebels al rei. Els perjudicis causats a l’edifici foren avaluats en tres-cents florins. El casal, a partir d’aquest moment, quedà deshabitat. Mentre durà la guerra, els Mont-rodon habitaren el seu casal de Vic. El 1472 per ordre del rei es retornà el casal de Mont-rodon al dit Bernat, i el casal tornà a ésser ocupat. Els anys 1622 i 1623 es practicaren noves obres en l’edifici. Finalment, a mitjan segle XX s’esllavissà una bona part del mur de llevant, que calgué refer. Aquest casal es convertí en una masoveria i ja no es tingué cura del seu estat. </p> <p>L’any 1852, l’anomenada aleshores “Quadra de Mont-rodon”, s'unia al terme de Tona. Uns anys abans, Bonaventura Sans i de Gregorio, va entrar en negociacions amb l’Ajuntament de Tona per intentar registrar-se al municipi ja que amb l’Ajuntament de Taradell pagava més en concepte de cadastre. </p> <p>Des dels anys 1960, l’edifici ha estat deshabitat i es trobava en un estat de conservació deplorable. L’any 1982 la Direcció General del Patrimoni començà la tasca de restauració, la qual continuà el seu nou propietari. </p> <p>Segons els autors de la “Catalunya Romànica”, és molt probable que l’església original sigui contemporània de les parts més antigues del casal, que cal situar dins el segle XII.</p> <p>L’església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Taradell. No passà de ser una capella vinculada a la família de la <em>domus</em> de Mont-rodon, dependent de la parròquia de Sant Genís de Taradell.</p> <p>Els seus principals benefactors foren els Mont-rodon, cavallers que residien a la <em>domus</em> o fortalesa del mateix nom, propera a l’església. Un dels més importants, Guillem de Mont-rodon, que fou Mestre del Temple de Catalunya, Aragó i Provença i tutor del rei Jaume I, el 1203, en entrar a l’orde del temple, li va llegar 500 sous, amb els quals probablement es refeu la capella. Un altre membre de la família, Bernat I de Mont-rodon, abans del 1335, va crear-hi un nou benefici, que va redotar la seva muller Alamanda de Sorribes, la qual el 1338 va fer construir un sarcòfag o carner on recollí les restes dels seus avantpassats, que es conserva dins la capella.</p> <p>Els Mont-rodon volien crear una mena de petit cenobi a la capella, ja que a més del benefici rectoral, el 1264 Ramon d’Esparreguera, fill de Mont-rodon, n’hi creà un altre; el de Bernat I fou el tercer, el quart el fundaren abans del 1438 Arnau de Mont-rodon, bisbe de Girona, i el seu nebot Bertran, que també fou bisbe de Girona. El 1347 els beneficiats vivien en comunitat en una casa adjunta a la capella, com també els deodonats i deodonades, que no faltaven en la petita comunitat. Tot això s’establia en els pactes que feren la comunitat i el rector de Taradell, del qual depenien.</p> <p>En el segle XV la comunitat pràcticament s’havia dissolt, car únicament el rector de la capella estava obligat a celebrar-hi, mentre que els altres beneficis eren ocupats sovint per membres de la família Mont-rodon.</p> <p>L’edifici romànic ha sofert algunes mutilacions i modificacions. El segle XVIII fou substituït l’absis primitiu semicircular per un altre de quadrat i el portal de ponent substituí el de migdia. Aquestes obres es degueren portar a terme pel mal estat en què es trobava la capella el 1685 i per l’ordre que el bisbe de Vic donà el 1691 quan la visità.</p> <p>L’església va restar sense culte des del 1936 fins al 1954 i el 1970 fou profanada novament. El 1983, s’hi va fer una restauració juntament amb el casal. Les obres foren finançades pel nou propietari.</p> <p>L’església continua tenint culte de manera esporàdica, a càrrec dels propietaris del casal i dels sacerdots de la parròquia de Taradell, de la qual continua depenent la capella. </p> | 41.8646300,2.2663300 | 439110 | 4635007 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97999-mont-rodonimg1552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97999-imagen1.png | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 92|93|94|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 97929 | Can Queu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-queu | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 319.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24429'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | XIV - XVIII | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants i carener paral·lel a la façana. Aparentment, una reforma recent ha modificat l’aspecte exterior del conjunt, i el seu entorn ha anat canviant a causa de la construcció de les xarxes de comunicació. La façana encarada a ponent presenta obertures senzilles, de secció rectangular, i llinda de fusta, i paredat de pedra vista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons una imatge recollida al llibre de <em>L'Abans, Recull Gràfic de Tona </em>(PADRÓS; PUIGFERRAT, 2011: 319), de l'any 1970, l’edifici presentava obertures de testera recta amb carreus de pedra escairada reforçant les cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de la casa, hi ha coberts que corresponen a antics pallers i corts, reformats amb materials moderns d’obra vista. </span></span></span></p> | 08283-188 | Nord-est del terme de Tona. El Verinal. | <p><span><span><span>El primer document on surt documentat és una venda de l’any 1346, esmentat com a mas Vendrell. </span></span></span>Els seus estadants eren pagesos de remença i fins llavors el mas havia estat una possessió dels Santaeugènia, castlans del castell de Tona.</p> <p><span><span><span>Més endavant, va ser adquirit pel mas Planell. </span></span></span></p> | 41.8646072,2.2367152 | 436653 | 4635026 | 1346 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97929-801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97929-802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97929-historica.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Conegut també com el Vendrell de Baix. L’accés a la masia no ha estat possible, i les tanques exteriors impedien una bona visualització del conjunt. Tot i així, s’observa clarament una reforma i modificació del conjunt i entorn. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 97995 | Capella de Santa Maria de Mont-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-de-mont-rodon | <p><span><span><span><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1959-60). “Mont-rodon. Esbós d’història del casal i família”. Taradell, núm. extra. Taradell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1973). “Santa Maria de Mont-rodon”, Full Diocesà, Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (2001) Mont-rodon. Passat i present d’un gran llinatge i d’un casa osonenc. Editorial Diac. Vic. Pàgines 145-165. </span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33017'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </a></p> <p> </p> | XII | L’any 1983 s'hi van fer obres de restauració: la porta de ponent va quedar tapiada per l'actual i es va tornar a obrir l'original, a la façana nord. A l’interior es van escatar les parets i reomplir alguns forats o restes de fornícules. Al fons de l’absis es va reobrir una espitllera existent. El paviment va ser substituït i restituït l’altar amb un sòcol de pedra i una llosa plana al damunt. La tomba situada al mig de la nau s’ha netejat i cobert amb una tapa de fusta per poder ser observada. A l’exterior es va refer la teulada i sanejar les parets. Es va intervenir la porta antiga i es va fer un paviment a l’entrada. Quan es feien les obres de pavimentació, hom va poder constatar l’existència anterior d’un absis semicircular, que fou substituït per l’actual (AAVV). | <p><span><span><span>Es tracta d'una església d’una sola nau i planta rectangular ubicada a la finca del casal de Mont-rodon. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La teulada és de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal i presenta uns centímetres de volada amb ràfec de teula i maó. El parament és de pedra irregular lligada amb morter i carreus a les cantonades. L’absis és de planta quadrada més estret que la nau. La façana oest és coronada per una espadanya de dos ulls coberta de teula, en aquesta façana s’intueix una porta tapiada oberta al segle XVII (IPA). La porta original, amb muntants de pedra, s’obre a la façana nord i va ser recuperada </span></span></span>durant la restauració de 1983<span><span><span>. Destaquen en aquest mur dos grans contraforts, on hi havia hagut una cambra. L’interior es resol amb volta de canó de pedra col·locada a sardinell.</span></span></span></p> | 08283-236 | Enclavament rodejat pels termes municipals de Taradell i Seva, a l’est del municipi. Serrat de Mont-rodon. | <p><span><span><span><span><span><span>Segons els autors de la “Catalunya Romànica”, és molt probable que l’església original sigui contemporània de les parts més antigues del casal, que cal situar dins el segle XII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Taradell. No passà de ser una capella vinculada a la família de la Domus </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de Mont-rodon, dependent de la parròquia de Sant Genís de Taradell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El lloc de Mont-rodon es documenta el 1076 en l’acta de consagració de l’església de Sant Genís de Taradell. I l’església ho és des del 1154, quan el noble Pere Ponç de Canovelles li feu una deixa testamentària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els seus principals benefactors foren els Mont-rodon, cavallers que residien a la </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>domus</span></em><span><span> o fortalesa del mateix nom, propera a l’església. Un dels més importants, Guillem de Mont-rodon, que fou Mestre del Temple de Catalunya, Aragó i Provença i tutor del rei Jaume I, el 1203, en entrar a l’orde del temple, li va llegar 500 sous, amb els quals probablement es refeu la capella. Un altre membre de la família, Bernat I de Mont-rodon, abans del 1335, va crear-hi un nou benefici, que va redotar la seva muller Alamanda de Sorribes, la qual el 1338 va fer construir un sarcòfag o carner on recollí les restes dels seus avantpassats, que </span></span></span></span></span></span>es conserva dins la capella.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els Mont-rodon volien crear una mena de petit cenobi a la capella, ja que a més del benefici rectoral, el 1264 Ramon d’Esparreguera, fill de Mont-rodon, n’hi creà un altre; el de Bernat I fou el tercer, el quart el fundaren abans del 1438 Arnau de Mont-rodon, bisbe de Girona, i el seu nebot Bertran, que també fou bisbe de Girona. El 1347 els beneficiats vivien en comunitat en una casa adjunta a la capella, com també els deodonats i deodonades, que no faltaven en la petita comunitat. Tot això s’establia en els pactes que feren la comunitat i el rector de Taradell, del qual depenien.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En el segle XV la comunitat pràcticament s’havia dissolt, car únicament el rector de la capella estava obligat a celebrar-hi, mentre que els altres beneficis eren ocupats sovint per membres de la família Mont-rodon.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici romànic ha sofert algunes mutilacions i modificacions. El segle XVIII fou substituït l’absis primitiu semicircular per un altre de quadrat i el portal de ponent substituí el de migdia. Aquestes obres es degueren portar a terme pel mal estat en què es trobava la capella el 1685 i per l’ordre que el bisbe de Vic donà el 1691 quan la visità.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’església va restar sense culte des del 1936 fins al 1954 i el 1970 fou profanada novament. El 1983, s’hi va fer una restauració juntament amb el casal. Les obres foren finançades pel nou propietari.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’església continua tenint culte de manera esporàdica, a càrrec dels propietaris del casal i dels sacerdots de la parròquia de Taradell, de la qual continua depenent la capella. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.8643500,2.2659900 | 439082 | 4634976 | 08283 | Tona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97995-imagen1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97995-imagen2.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97995-imagen3.png | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Imatges procedents de http://www.romanic.eu/. Autor: Miquel Pahissa | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 98057 | Goigs a llaor de la Mare de Déu de Mont-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-mare-de-deu-de-mont-rodon | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquesta composició poètica glossa la Mare de Déu de Mont-rodon. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es recopilen dues edicions sense datar, una d’elles essent bisbe de Vic el Dr. Ramon Masnou, amb dibuix de la capella i la Verge de A. Batllori Jofré. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La lletra de la peça comença així:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Puix que fóreu preservada</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>del pecat sola en el món,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>Sigueu la nostra advocada</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>oh Verge de Montrodon.</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El primer goig que sentíreu</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>fou la veu de Sant Gabriel,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>la divina veu que oíreu</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>de l'ambaixador del Cel:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>quedàreu Verge i Mare</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>del Senyor de tot el món.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Des d'aquest soli, Maria,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>pedra, pesta, fam i guerra,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>més que tota heretgia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>aparteu d'aquesta terra:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span><span><span>—Ho vull— dient Vós, Mare aimada,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>—També ho vull—, el Fill respon.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Puix que sou tan exaltada</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>per salut de tot el món,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>Sigueu la nostra advocada</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>oh Verge de Montrodon</span></span></span></span></em><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08283-269 | Sector aïllat a l’oest del municipi. Serrat de Mont-rodon. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb àmplia tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</span></span></span></span></span></p> | 41.8643500,2.2659900 | 439082 | 4634976 | 08283 | Tona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98057-montrodon-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 98027 | Marges entre camps del Mas Segalers-II, codi C10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-entre-camps-del-mas-segalers-ii-codi-c10 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 20,50 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un espai amb certa pendent envoltada de camps de conreu, excepte l’extrem oest que afronta a l’àrea forestal de les Estimbes, raó per la qual el paper de connector ecològic de la zona és destacable. La mateixa raó implica una elevada biodiversitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les espècies dominants són l’alzina <em>(Quercus ilex), </em>el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em> i oliveres <em>(Olea europaea) </em>disperses, com a estrat arbori; i els esbarzers <em>(Rubus ulmifolia)</em> i l’aranyoner <em>(Prunus spinosa) </em>com a estrat arbustiu.</span></span></span></p> | 08283-257 | A l’extrem nord-oest del municipi, al límit municipal. | 41.8643300,2.2075900 | 434235 | 4635017 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 97927 | Corominons de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corominons-de-la-creu | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 308-311.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24404'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </a></p> <p><a href='https://tuit.cat/tkgM0'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></p> | XVI-XVII | <p><span><span><span>Edifici totalment reformat, de planta basilical quadrada, amb el característic cos central més elevat. La coberta és a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa, pis i un espai golfes a la crugia central. Amb anterioritat a la reforma més recent, hi havia una lliça amb empedrat i un espai destinat a animals i algun cobert.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La disposició de les obertures a les façanes és totalment simètrica, amb finestres de testera recta, i pedra escairada. Les obertures del pis golfes són a mode de galeria d’arc de mig punt. Destaca el gran portal adovellat amb escut i data de 1556. </span></span></span></p> | 08283-186 | <p><span><span><span>El mas havia estat en els seus orígens medievals botiga de queviures i posteriorment hostal, </span></span></span>que el Comú de Tona tenia dret a arrendar i en tenia la tutela. Per això, <span><span><span>la dovella central del portal adovellat té l’escut de Tona. Estava ubicat en un lloc estratègic, en la bifurcació del camí ral que anava de Vic a Barcelona, i a Manresa i Moià. P</span></span></span>rop del lloc hi havia una creu, avui desapareguda que assenyalava aquesta cruïlla.</p> <p>Existent des d'abans del 1365, en els seus orígens era conegut com la Vendaria (que en català medieval vol dir 'botiga') <span><span><span>o hostaleria de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una segona llinda a la façana de ponent, marca una nova data, l’any 1617, que podria tractar-se d’una reforma, coincidint en un moment de canvi, quan el mas passa a anomenar-se Corominons de la Creu, </span></span></span>moment en què la família Corominons passen a ser els propietaris.</p> <p><span><span><span>L’hostal Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls eren masies bastides en un mateix període i ubicades al voltant del camí ral de Barcelona a Vic, una zona estratègica comercial i econòmica, poc abans que el centre de Tona es consolidés al Carrer, a partir del segle XVI i XVII en endavant. </span></span></span></p> <p>La darrera remodelació del mas es va fer als anys 1990, arran de la instal·lació de la fàbrica de pinsos en terres de la finca. La casa del mas es va transformar en el centre d'una hípica. Aleshores, es van modificar els pendents de les teulades, i s'obriren noves finestres.</p> | 41.8640000,2.2314100 | 436212 | 4634962 | 1556/1617 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-906.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Coneguda també com La Vendaria fins que, ben entrat el segle XVII, va passar a anomenar-se Corominons. La masia avui dia està emplaçada dins el recinte de la fàbrica de pinsos Baucells, actuals propietaris. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 97981 | Can Pelat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pelat | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L'edifici principal és de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa i un primer pis. La masia està envoltada de coberts i annexos adossats, construïts al llarg dels anys, i per la tipologia constructiva que mostren, en diferents moments. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada a migdia, està arrebossada i és asimètrica. Les obertures són molt senzilles, sense ornaments, i l'accés principal s'ubica a l'extrem esquerra. A l'altre costat, la façana hi té adossat un petit cobert. A la façana de llevant és visible un tram de paret de pedra comuna </span></span></span><span><span><span>vista, i un finestral. </span></span></span></p> <p>Els coberts i annexos que envolten la masia estan bastits amb materials moderns, el totxo n'és un dels més utilitzats.</p> | 08283-222 | <p><span><span><span>Edifici que es va construir entre finals del segle XIX i inicis del XX, durant l’etapa de creixement urbanístic impulsat per l’explotació de les aigües mineromedicinals i l’arribada d’estiuejants. </span></span></span></p> | 41.8639500,2.2406900 | 436982 | 4634950 | 1900 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97981-2921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97981-2922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97981-2924_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 97975 | Marges entre camps de Mont-rodon. Codi 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-entre-camps-de-mont-rodon-codi-41 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 5.673 m² de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un conjunt de tres marges entre camps amb abundant vegetació i molt bon estat de conservació, situat a prop del riu Gurri amb abundant vegetació de ribera. És el tipus de marge que crea el paisatge agroforestal propi del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Domina la presència d’arbres com les alzines <em>(Quercus ilex)</em> i alguns exemplars dispersos de roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>.<em> </em></span></span></span></p> | 08283-216 | Sector aïllat a l’oest del municipi. A l’est del Serrat de Mont-rodon. | 41.8634700,2.2681500 | 439260 | 4634877 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97975-p1100433.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97975-p1100434.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 97659 | Àrea del Turó de Can Queu (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-queu-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La delimitació d'aquest espai natural, de 2,83 ha s’inicia a la zona nord del Turó, el qual ha estat modificat en la seva zona nord-est pel traçat de l’autovia de Vic. El límit segueix aquesta via en sentit sud-est en un tram d’uns 100 m fins a enllaçar amb l’antic camí que unia el mas de Can Queu amb Tona. El límit sud d’aquesta àrea coincideix amb aquest camí fins a una bifurcació propera al conjunt de construccions anomenades el Xaloc. Des d’aquest punt el límit gira en direcció nord i coincideix amb el marge de la zona conreada i el canvi de pendent, establint els límits oest i nord de l’àrea, fins que es troba amb el traçat de l’autovia, punt d’inici d’aquesta delimitació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em>Nyctalus sp</em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></p> | 08283-117 | Està situat a llevant de l’antiga ctra. N-152, entre aquesta i l’Autovia de Vic. | 41.8634200,2.2341300 | 436437 | 4634896 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97659-p1100062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97659-p1100128.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai és mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 98005 | El Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vendrell | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 350-351.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24441'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></a></p> | XIII, XVIII, XIX | <p><span><span><span>Gran casal de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana, que està encarada a migdia. Està format per dos cossos, un correspon a l’edificació principal (i més antiga), amb planta baixa, pis i golfes; el segon, al cos de galeries, amb més alçada que l’anterior, presenta tres pisos. En ambdós casos, les parets estan arrebossades i pintades de blanc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’edificació principal, en destaca el portal adovellat, amb les dovelles superiors gairebé desaparegudes a causa de la presència del gran finestral del primer pis. Per altra banda, destaquem les balconades i el treball amb la pedra en llindes i brancals, amb decoració motllurada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos de galeria amb elements d’estil isabelí està adossat al costat de llevant de l'edifici principal. Presenta a la planta pis, una galeria oberta conformada per una seqüència de cinc compartiments d’arcs geminats de mig punt sustentats per columnes d’estil clàssic, i decoració amb volutes vegetals. L’arcada del centre forma un escut, amb decoració d'estil barroc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis superior, hi ha el mateix esquema constructiu però amb una galeria cega, on l’espai de paret l’ocupen finestres senzilles, de secció rectangular. Aquesta fase de la galeria es va tapiar el 1877. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als voltants, la propietat compta amb diferents construccions aïllades per a usos agrícoles, i naus per a bestiar. L'entorn immediat està totalment enjardinat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la cara posterior, hi ha la capella dedicada a Sant Ramon Nonat, bastida el 1784. </span></span></span></p> | 08283-246 | <p><span><span><span>Antigament dit el Vendrell de la Barroca, sabem que el 1292 ja existia. Anys més tard un fill del mas, Bartomeu Vendrell, actuava el 1302 com a sacerdot i notari de Tona. A la documentació de les masies veïnes surten esmentats membres de la família durant el segle XIV. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té a l’interior de l’entrada la data de 1766 i a la façana el nom de Ramon Vendrell, amb la data 1758. Aquestes dates estarien relacionades amb la construcció de la galeria i pou. L’any 1877 el mas va patir una profunda reforma per convertir-lo en hotel o residència per aquells que anaven a prendre les aigües a la deu de la Puda de Segalés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es conserva un manual singular, amb el títol de “<em>Llibre de notes</em>”, del 1823, que va començar a escriure Josep Vendrell (PLADEVALL, 1990: 168). </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El mas el Vendrell forma part de la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte de Tona, delimitada per la carretera N-141C de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, Segalers, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8633400,2.2125400 | 434645 | 4634903 | 1292, 1766 (galeria), 1758 (reforma), 1877 (reforma). | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98005-1031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98005-1032.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98005-1033.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | S’accedeix a la propietat a través d’una gran lliça. És remarcable l'arquitectura del mas, una de les més importants i més ben conservades de la zona, especialment les galeries d’estil Isabelí.En la façana del cos o edifici més antic (el més baix), hi ha almenys una llinda de finestra amb una inscripció del segle XVII. segons Carles Puigferrat, una hipòtesi d'evolució de l'edifici podria ser que el cos més antic del mas actual seria una construcció del segle XVII, al qual s'adossà durant el segle XVIII el cos amb galeries barroques. | 94|96|98|99|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 97979 | Mas el Savell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-savell | <p><span><span><span><span lang='CA'>ASTURIOL CASTELLÓ, Elisenda. (2004) </span><em><span>Aportacions documentals sobre els orígens, anys de joventut i formació de Salvador Gurri, un escultor acadèmic</span></em><span> AUSA · XXI · 154. Pàgines 495-520 Patronat d’Estudis Osonencs, Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ASTURIOL CASTELLÓ, Elisenda (2005) “Noves dades sobre la vida de l’escultor Salvador Gurri (1749-1819), fill del Mas Savell”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 69-75. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p> </p> | XII, XVI, XVIII | <p><span><span><span>El conjunt del Savell està constituït per l'edifici del mas, els coberts destinats a usos agrícoles, l’era davant de la casa, i un clos tancat. Al voltant, la finca s’estén amb altres volums destinats a magatzems, garatges i coberts agrícoles i/o ramaders. Aquesta zona, que envolta el barri, està delimitada per una tanca metàl·lica a través de la qual s’accedeix a la propietat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia és de planta quadrada, amb coberta a dos vessants i carener perpendicular a la façana, que està encarada a sud. El ràfec o barbacana està format per una doble imbricació de caps de teula. Disposa de planta baixa, primer pis i golfes. El parament és d’aparell comú amb pedra vista, i blocs escairats a les cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal se li adossa un porxo tipus galeria, sustentat sobre pilars de maó vist a la planta baixa i columnes de secció hexagonal de pedra treballada, amb capitells d’estil clàssic, al pis. El porxo forma cantonada amb la façana de llevant. Pertany a una reforma del segle XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cos, una de les obertures que comunica amb el pis de la sala, presenta muntants de pedra treballada i una inscripció a la llinda que diu <em>“<span>Maria Savell pubilla i Josep Castellar i Savell”</span></em><span lang='CA'>, possiblement els responsables de la reforma del segle XVIII. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures de les façanes presenten llindes i brancals de pedra treballada, i en destaca la composició de l’eix central de la façana principal. Un gran portal adovellat d’entrada a la masia, amb escut de la família </span></span></span>amb la inscripció INRI / 1562 / SAVELL<span><span><span>. Al damunt, el finestral que dona a la sala, d’estil gòtic tardà, amb ampit i llinda motllurada simple amb guardapols i detalls decoratius caps humans i motius vegetals. Al capdamunt, una finestra més petita, amb decoracions motllurades d’estil conopial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l'edifici es conserven elements i obertures singulars com portals de comunicació amb decoracions i relleus. </span></span></span></p> | 08283-220 | <p><span><span><span><span><span><span>El mas ja surt documentat al segle XII, i aleshores el Savell era una petita propietat independent del domini senyorial. La documentació ens parla del mas </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Savaello</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> o </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Savadello</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> el 1197. Així, en virtut d'una franquesa i llibertat concedida pel rei Jaume II (1297-1327), els hereus del mas no depenien de cap senyor feudal. </span></span></span></span></span></span></p> <p>La data de 1562 que consta a l'escudet de la clau del portal major respon a una gran reforma o reedificació de la casa.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segle XVIII hi va néixer l’escultor Salvador Gurri (1749-1819), que representa l’escultura barroca i el pas cap a la neoclàssica. Concretament, va néixer el 25 de gener de 1749 al mas, lloc on els seus pares es van instal·lar després de casar-se. Era fill de Jacint Gurri i Costa, fadristern del mas Gurri de la parròquia de Sant Genis de Taradell, pagès i masover del mas Savell fins a la seva mort, i de Francesca Coromines (ASTURIOL:2005, p.70).</span></span></span></span></span></span></p> | 41.8623000,2.2403000 | 436948 | 4634767 | 1197,1562 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-1503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-1504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97979-detall-finestra.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La casa va ser reformada a la primera quinzena del segle actual, i durant el procés es va preservar una pica antiga amb un cap de figura humana, d’estil renaixentista. | 93|94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 97930 | Can Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46224'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb la façana principal encarada a migdia. Presenta una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. <span lang='CA'><span>Consta de planta baixa, primer pis i espai sota les golfes. La façana principal és senzilla, amb obertures de petites dimensions i de testera recta, sense ornamentacions, i amb algun brancal de pedra. A la llinda de la porta d’entrada veiem la data de 1817, de la última reforma. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaca la diferència respecte la façana de ponent, reformada amb paredat de pedra vista combinat amb l’ús del maó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al voltant de l’edificació principal hi ha antics coberts i corts. </span></span></span></span></span></p> | 08283-189 | Nord-oest de Tona. | <p>Es tracta d'un dels masos tradicionals del terme de Tona, d'origen medieval. Antigament era conegut amb el nom de mas Segalers de Baix. El seu origen és anterior al segle XIV.</p> | 41.8622800,2.2272100 | 435861 | 4634774 | 1817 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97930-821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97930-822.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Mas anomenat antigament Segalers de Baix. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 97867 | Àrea del Turó de Can Font (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-font-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La delimitació d’aquest espai d’interès natural, d’1,82 ha s’inicia al camí d’accés des de l’antiga Ctra. N-152 al mas de Can Font, al peu de la part nord del petit turó. El límit ressegueix aquest camí en sentit sud fins el mas de Can Font, el qual envolta per l’est i nord i continua pel marge superior de la zona conreada al peu del petit turó fins al camí d’inici de la delimitació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-156 | Aquesta àrea està situada a ponent de l’antiga Ctra. N-152, al límit de les darreres edificacions de Tona. Just a la base del turó es troba la masia de Can Xic de la Font | 41.8617900,2.2301200 | 436102 | 4634718 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97867-p1100389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97867-p1100393.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 98001 | Domus Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-vilamajor | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1975) </span></span><span><span>La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p>ORDEIG, Ramon. (2003) 'Dades sobre la història altmedieval de Centelles, Folgueroles, Gurb i Tona (segles X_XI)'. <em>Ausa</em> [Vic], XXI, núm.151, pàg. 11-21.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1833'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> | X-XVIII | L'accés al turó es fa vorejant la costa ascendent. L'estat de conservació de la casa forta és dolent atès que només hi ha un tram de mur de contenció visible. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Al turonet anomenat la Serra de la Bassa, a ponent del Mas Vilamajor actual, al marge de ponent, hi ha un tram de mur de contenció visible. En canvi, al pla dalt del turó, no hi ha restes visibles en superfície. </span></span></span></span></p> | 08283-242 | <p><span><span><span>El lloc de Vilamajor ja s’esmenta en un <span lang='CA'><span>document del 960, i la primera notícia del mas o <em>domus</em> és a partir d’una venda l’any 1167. Temps més tard, els primers hereus coneguts i habitants de la casa fortificada són el matrimoni Pere de Vilamajor i Elisendis, i el seu fill Guillem. L’any 1239, el succeeix Simó de Vilamajor casat amb Sança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant tota l’Edat Mitjana </span></span>l’indret surt documentat envoltat de vinyes, com les de la Serra, del Mayolar, les de “dessota Segalers”, entre altres. Del mas en depenien altres masos com Caus, Hualart i Aymar, i part de les terres que havien estat del mas Roqueta. A l’indret del mas actual, possiblement hi deurien existir corts i annexos destinats a usos agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir de finals del segle XIV hi ha abundant documentació a l’Arxiu de la Pietat de Vic, ara a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, ja que el mas i propietat varen pertànyer als beneficiats de la Pietat de Vic. També, la família va ser patrona de l’església de Santa Maria del Barri. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1727, el llinatge que havia succeït Vilamajor, provinents de Lliçà de Vall, va vendre el mas i terres als beneficiats de la Pietat de Vic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al segle XV, la <em>domus</em> va ser reconstruïda d’un atac, i anys més tard, durant la guerra del Francès, entre els anys 1809 i 1810, va ser destruïda definitivament, amb la capella de Sant Francesc inclosa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es va reconstruir al lloc actual del mas Vilamajor, i amb els materials i elements de l’antiga <em>domus</em> fortificada. </span></span></span></span></p> | 41.8612000,2.2025600 | 433814 | 4634673 | 960, 1809 | 08283 | Tona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08910.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El mas Vilamajor és un mas del sector històric de la Barroca. | 92|93|94|85 | 47 | 1.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 97931 | Can Xic de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xic-de-la-font | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XX | Masia en procés de reformes, accés restringit. | <p><span><span><span>El conjunt actual està en reformes i l’accés és restringit. L’aspecte de la masia ha canviat substancialment respecte el que tenia abans de la reforma. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estat actual de l’edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i coberta a doble vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana. Les façanes sud i est s’organitzen en eixos verticals simètrics, en els quals les obertures són de testera recta amb brancals i llinda de pedra escairada. El paredat és de pedra vista. Aquest cos principal hi té adossat al seu costat sud-est un volum annex de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb una coberta amb les mateixes característiques que l’edifici principal, i arrebossat exterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el seu estat originari, l’edifici principal tenia un paredat mixt amb tàpia i pedra a les cantonades, amb el sistema del tapial vist. Les façanes no eren simètriques, i les obertures irregulars. L’antic cobert adossat, de tàpia i totxo, tenia obertures diverses, i una escala exterior que avui ha desaparegut. </span></span></span></p> | 08283-190 | Nord-oest de Tona | 41.8611100,2.2293500 | 436038 | 4634643 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97931-891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97931-892.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 97932 | Goigs a llaor de Sant Miquel arcàngel venerat a l'ermita de Sant Miquel de Vilageriu. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-miquel-arcangel-venerat-a-lermita-de-sant-miquel-de-vilageriu | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquesta composició poètica glossa l’Arcàngel Sant Miquel. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edició consultada és de 1981, es tracta d’una reedició per commemorar el centenari del naixement de Mn Joan Colom i Grau (1905-2005). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La peça comença així:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span><span><span>Per l'amor amb què us bastia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>aquest temple un bon fidel:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>A tota hora —nit i dia—</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>protegiu-nos, Sant Miquel</span></span></span></span></em><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Fa mil anys que s'aixecava</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>a la vil·la de Geriu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La volta del cel que blava!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El foc de l'amor, que viu!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quina joia a la masia!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Per a Tona quin estel!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quan arribi la nostra hora,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>l'hora trista de la mort,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>sigueu a la nostra vora,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>conduïu-nos cap al Port.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Sigueu nostre empar i guia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>i deixeu-nos entrar al Cel.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-191 | Sud del municipi, al Pla de Vilageliu, al costat del Mas del mateix nom. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb àmplia tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</span></span></span></span></span></p> | 41.8611100,2.2293500 | 436038 | 4634643 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97932-miquel-tona.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 97934 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-10 | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 313.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p> </p> | XVI-XVII | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i coberta a doble vessant i el carener paral·lela a la façana. El paredat és d’aparell irregular amb pedra i les cantonades amb blocs escairats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la façana principal, encarada a ponent, en destaquen dues obertures principals, un portal adovellat i una finestra amb muntants de pedra, amb ornamentacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt té annexos per a ús agrícola, que han estat reformats al llarg dels anys, amb materials com el totxo.</span></span></span></p> | 08283-193 | Torrent de la Ferreria, prop del Balneari Ullastres. | <p>Es tracta d'un mas d'origen medieval, un dels més antics de Tona, documentat ja en els segles XIII i XIV. </p> <p>Era una propietat del monestir de Santa Maria de l'Estany. Els seus hereus eren pagesos de remença d'aquest monestir, fins el 1373, quan es van redimir i van esdevenir pagesos lliures.</p> <p><span><span><span>L’any 1524 els propietaris del mas Riera varen cedir a Antoni de Corominons els censos i domini directe de la Vendaria i les seves terres. A partir del segle XVII el mas es va començar a vendre terres per pagar deutes.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8609716,2.2342369 | 436444 | 4634624 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97934-1491.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97934-1492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97934-1433.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El mas pren el nom del riu proper o riera de Tona o de la Ferreria. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 98000 | Mas Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vilamajor | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 348.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37566'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> | XIX (amb elements reaprofitats dels segles XV-XVI) | <p><span><span><span><span><span><span>El Mas Vilamajor conserva nombrosos elements de l'antiga casa forta o </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>domus</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, per això la seva aparença no correspon als masos de la seva època. És una edificació molt compacta, i està vinculada a una explotació agrària i altres activitats relacionades amb la cura d’equins, la qual cosa fa que estigui envoltada, al nord, per una sèrie de coberts i adossats destinats a aquests usos. Alguns d’aquests cossos podrien correspondre als orígens de l’ocupació del lloc, quan la domus es trobava dalt del turó. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S’accedeix al mas a través d’un mur amb lliça, ubicada en el seu extrem nord, la qual, juntament amb els coberts i annexos a la masia, conforma un barri tancat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici presenta una planta quadrada, amb una coberta a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes. El parament exterior és d’aparell de pedra disposada irregularment, amb trams refets amb material d’obra vista. Les cantonades estan reforçades amb carreus ben escairats. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal està encarada a nord-est, i en destaca la simetria en la distribució de les seves obertures, com és el cas de l’eix central format pel gran portal adovellat, i dues finestres a la primera i segona planta. Hi ha tres finestres amb decoració d’estil conopial, distribuïdes en el primer i segon pis. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana lateral, encarada a llevant, és asimètrica amb un eix horitzontal a la planta baixa amb quatre finestrals de pedra treballada. Una de les finestres, situada a l’extrem dret, és amb arc lobulat. Les finestres de la primera planta presenten decoracions singulars, d’estil gòtic també. Una primera finestra motllurada amb motius de caps humans, i una segona d’estil conopial amb flor. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En general, hi ha una diversitat d’elements dels segles XV i XVI, visibles sobretot en finestres exteriors com per exemple, motius gòtics vegetals, rosetons, petites cares humanes i formes lobulades. A l’interior una sèrie de portals amb llindes decorades amb arcs conopials i botó, i columnes als brancals, amb relleus vegetals en alguns casos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes de migdia i de ponent presenten diversitat d’obertures, d’estils i materials, amb unes dimensions menors que les principals.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-241 | <p><span><span><span><span><span><span>A l’indret on ara s’ubica el mas, abans de la seva construcció hi havia corts, una era i algun altre edifici que deuria dependre de la Domus, que conformava al seu voltant un alou i territori estructurat en època medieval, com els referents del Savell, Vilageriu, o mas el Barri. Hi ha documentació conservada a l’Arxiu de la Pietat de Vic ja que el mas i la propietat varen pertànyer als beneficiats de la Pietat de Vic, entre els segles XVIII I XIX (PLADEVALL, 1990). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segle XV, la </span></span><span><span>Domus va ser reconstruïda d’un atac, i anys més tard, durant la guerra del Francès, entre els anys 1809 i 1810, va ser destruïda definitivament, amb la capella de Sant Francesc inclosa. Es va reconstruir al lloc actual del mas Vilamajor, i amb els materials i elements de l’antiga </span></span><span><span>Domus fortificada, a la falda del turó. En aquest procés, no es va reconstruir la capella de Sant Francesc que hi havia al tocar del mas (PLADEVALL, 1990: 165). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El mas forma part de la zona coneguda com “La Barroca”, a ponent del terme de Tona. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. Es tracta d’un paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8606800,2.2030600 | 433855 | 4634615 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08872.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIN | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Conjunt format per un gran casal, amb annexos i coberts adossats, i un mur que conforma una lliça i que genera un espai tancat. Als voltants, una àrea productiva amb diversos coberts i espais destinats a l’activitat de l’hípica. | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 97674 | Riera de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-tona-1 | <p><span><span><span>GELABERT, Adrià (2011). “Els espais no urbanitzats de Tona i els seus recursos naturals”. Llibre de Tona. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>La riera de Tona estructura bona part de la conca del Ter al municipi, recull les aigües que baixen del vessant septentrional del serrat de Sant Valentí i les que davallen de la serra de Font Joana. Neix de la unió de diversos torrents: el torrent de Sant Cugat, el de la Font del Prat i el de la Suïssa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Travessa el municipi d’oest a est pel límit nord de la trama urbana. A la depuradora de Tona, el curs fluvial canvia la direcció cap al nord, on surt del municipi entre les masies de Can Bruguera i Can Oliva. Al llarg del curs destaca la vegetació de ribera, entre camps i petites àrees boscoses. També destaca la diversitat de la fauna: ocells, amfibis, rèptils i insectes.</span></span></span></p> | 08283-118 | Travessa el municipi des del serrat de Sant Valentí, direcció oest- est. | 41.8604600,2.2278400 | 435912 | 4634572 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97674-p1100052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97674-p1100051.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 98002 | Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilamajor | <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1975) La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2719'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> | L'estat del jacment és desconegut. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Als turons que es troben a l’oest del Mas Vilamajor, es va localitzar material arqueològic en superfície i en els talls dels marges. Fragments de ceràmica a mà, de tonalitats marró clar, formes de vasos globulars amb vores exvasades i bases planes, algun cordó imprès i canals, entre altres formes. També, segons informació oral, apareixien fragments ossis. Per últim, van aparèixer fragments de destrals de pedra polida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per altra banda, s’observen algunes alineacions de blocs de pedres, sense que es determini cap estructura clara. </span></span></span></span></span></p> | 08283-243 | 41.8604300,2.2007700 | 433665 | 4634589 | - 1200 / -450 | 08283 | Tona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98002-dsc08908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98002-dsc08913.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Aquest jaciment no ha estat objecte de cap sondeig ni prospecció organitzada amb metodologia arqueològica. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 1763 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 96373 | Pou del Balneari de Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-balneari-de-roqueta | <p><span><span><span>BAYÉS i FUSTER, Antonio (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPRUBÍ i PLA, Xevi (2000) “Retorn al pou dels records”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 58-63.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46227'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a> </p> <p><a href='https://tuit.cat/6IdK2'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | XIX / XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou de l'antic balneari Roqueta (enderrocat el 1974) ubicat al Parc Roqueta, i que conserva l’estructura aïllada. Presenta planta hexagonal, amb una pèrgola amb embigat de fusta i barana de ferro. E</span></span></span></span></span>ls constructors de la pèrgola actual, van voler evocar l'arquitectura del pou original<span><span><span><span lang='CA'><span>. La base d'aquesta estructura, està feta amb totxo de maó vist. L’escala de marbre interior (de més de 100 graons) condueix a la deu d’aigües sulfuroses i va ser restaurada recentment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la pèrgola, l’accés a la sala del pou es fa a través d’unes escales que baixen i voregen l’element fins trobar-nos l’accés al pou tancat amb una porta-reixa. A tocar, hi ha la riera de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al costat del conjunt una zona de barbacoes i una font dona servei a l’àrea de pícnic i esbarjo de tot el Parc Roqueta, integrant l’element patrimonial en l’espai d’ús públic. </span></span></span></span></span></p> | 08283-14 | Parc Roqueta | <p><span><span><span><span><span><span><span>Josep Roqueta i Bres l’any 1890 va descobrir una nova deu d’aigua molt a prop del balneari Ullastres, ja en funcionament feia un temps. Aquest fet va provocar conflictes entre els propietaris per l’autorització de l’explotació de les deu d’aigua Roqueta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 1896, Ramon Montaner i Francesc Simon, amos de l’editorial Montaner i Simon, junt amb Josep Roqueta, van constituir la societat “Nuevas Aguas de Tona” per poder-les explotar amb tots els permisos, i construir un nou balneari. A poc a poc, al voltant d’aquest balneari, va néixer un barri residencial burgès, que va acollir personalitats del món cultural, social i polític. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Un testimoni excepcional de la vida del pou del balneari Roqueta fou la senyora Maria Molas i Tarrés, veïna de Tona, i que va treballar com a infermera des del 1947 fins que es va casar el 1969. Poc després, el recinte va tancar. El testimoni el recull Xevi Camprubí, l’any 2000, a la revista local Llibre de Tona (CAMPRUBÍ: 2000, p.58). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons Maria Molas, l'actual entrada al pou estava situada a un nivell més baix que l'original, i s'hi accedia des de l'interior del balneari per una porta, que donava a l'escala. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La societat balneària es va dissoldre l’any 1949, i el balneari va tancar el 1966. Al cap de pocs anys. el 1974, es va enderrocar. En època actual, l’Ajuntament de Tona va recuperar l’indret amb el parc i el pou, i la seva escala. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8603000,2.2287200 | 435985 | 4634553 | 1896 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96373-1691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96373-1692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96373-1693.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | És l'únic vestigi que queda del balneari Roqueta, fundat el 1896. Estava colgat des de l'enderroc de 1974 i es va rehabilitar l'any 1999 per integrar-lo al parc Roqueta.Actualment el pou està tancat al públic. Fa un temps es varen detectar inundacions importants que afectaven la sala d’accés, i l’Ajuntament de Tona va encarregar un estudi per conèixer l’estat hidrològic i establir mesures preventives i correctores al respecte. Les aigües mineromedicinals de Tona són termals fredes (entre 11 i 16 graus), i procedeixen dels materials orgànics marins de fa més de 30 milions d’anys. Això, i el contacte de l’aigua amb les mateixes margues geològiques locals afavoririen la formació dels coneguts sulfurs. Externament, les aigües es caracteritzen per la seva transparència. Els tractaments més estesos amb aquestes aigües mineromedicinals eren diversos, sobretot es centraven en curar reumatismes, artrosis, limfomes, raquitismes, bronquitis, tuberculosi, etc. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 96366 | Balneari Ullastres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-ullastres | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BAYÉS i FUSTER, Antoni. (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.Pàgines 174-183.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://www.bibliotecatona.cat/balneari-ullastres/'>Biblioteca Municipal de Tona</a></p> | XIX | Estat ruïnós, molt evident en la coberta esfondrada i en la cara est de l'edificació amb parts de parets desaparegudes. | <p><span><span><span>Actualment, el balneari està en un estat avançat de deteriorament, i no és possible l’accés a l’interior. S'hi ha instal·lat un tancament metàl·lic al llarg de les dues façanes laterals per seguretat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici senzill i sense ornaments. D’una sola nau de planta rectangular, amb planta baixa de dos nivells i un semisoterrani. Aquest últim nivell és parcialment visible des de la façana de llevant de l’edifici, i és on s’ubica el pou, que resta cobert. Des d’aquest mateix punt també són visibles parts de les estances interiors del balneari.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada al sud, resta dempeus i presenta una simetria horitzontal uniforme, amb diverses obertures per facilitar la il·luminació natural cap a l’interior, i alhora donar visibilitat cap al parc que l’envolta. Tot i això, actualment totes les obertures accessibles del balneari es troben tapiades per evitar actes vandàlics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estructura de la coberta, a dues aigües, també està afectada per l’estat deficient de l’edifici, i es troba mig esfondrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La globalitat de l’edificació és fruit de dues fases constructives. Una primera el 1876, amb la construcció de la nau principal, amb coberta a doble vessant; i una ampliació el 1882, afegint-hi dos cossos laterals que sembla que albergaven magatzems i banys (PADRÓS, 2008). L’edifici va estar en funcionament fins al 1987.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'arquitectura de l'edifici és molt simple i sense voluntat monumental perquè es va plantejar com un edifici </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>provisional</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. A l'Arxiu Municipal de Tona es conserva el projecte de construcció d'un gran hotel balneari que havia de substituir-lo, de l'any 1881, que mai no es va tirar endavant</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-10 | c, Doctor Antoni Bayés, s/n | <p><span><span><span>Aquest balneari i el seu entorn, estan estretament vinculats amb el context de la descoberta d'aigües mineromedicinals a Tona a finals del segle XIX. L’any 1874 es va descobrir casualment una deu d’aigües sulfuroses prop del Mas can Font, emplaçament proper on es va construir el balneari. Aquest va ser l’inici de l’explotació de les aigües descrites com “salino-yodo-bromuradas” i considerades posteriorment com a medicinals pel Doctor Antoni Bayés i Fuster, essent idònies per guarir o pal·liar diverses afeccions i malalties (BAYÉS, 1881). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per poder explotar les aigües, Antoni Bayés i Fuster (metge del poble), Josep Quintanas (amo del mas Vila) i Narcís Ullastres van crear la societat Ullastres i Companyia, i fruit d’això, es va construir el primer balneari a Tona, del qual el doctor esmentat en va ser el primer metge director.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest fet va impulsar amb posterioritat el descobriment de noves deus d’aigua, la constitució de nous balnearis (La Puda dels Segalers, Roqueta i Codina), i al seu voltant, el naixement de nous barris, amb serveis i botigues, que varen acollir famílies burgeses barcelonines que arribaven atretes per les aigües medicinals, i els espais naturals. Un fet indiscutible que accelerà i facilità aquest fenomen fou l’arribada del ferrocarril a la comarca. </span></span></span>Un dels clients de més renom del balneari Ullastres va ser el poeta Joan Maragall, acompanyat de la seva família, el 1909.</p> <p><span><span><span>Tot plegat, va produir l’adveniment del fenomen de l’estiueig a Tona, aportant noves modes i moviments culturals com fou el modernisme, que quedà representat en la construcció de majestuoses torres d’estiueig amb aquest estil arquitectònic. </span></span></span></p> | 41.8602500,2.2318100 | 436241 | 4634545 | 1876 / 1882 (última reforma) | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-783.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-784.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | L’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC) recull la fitxa d’aquest element patrimonial, actualitzada l’any 2011 (IPA 24376 ). L’estat de conservació del conjunt sembla que era acceptable en aquell moment. Es descriuen elements de l’edifici avui impossibles de visualitzar: a l’interior, habitacions àmplies amb paviments de mosaic, i a l’exterior, espais amb piscines que comunicaven amb sales interiors. Finalment, la sala del pou a la planta semisoterrada, des de la qual es feia pujar l’aigua mitjançant una bomba.Per altra banda, les estances del balneari albergaven banyeres i una zona de tractament amb inhalacions (PADRÓS, 2008). Finalment, cal esmentar l’avinguda de plàtans i el parc annex que envolten l’edificació, i que són espais que formarien part del mateix complex del balneari Ullastres, albergant una extensió d’uns 12.000 m2. De fet, avui dia encara es conserva l’antiga tanca d’accés al parc des de la mateixa carretera. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||
| 97954 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-9 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BAYÉS i FUSTER, A. (1881) </span><span>Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals</span><span lang='CA'>. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24407'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | XVI -XVII - XX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana, encarada a llevant. Presenta planta baixa, pis i espai sota golfes. La façana principal és simètrica, i destaca l’eix central format per elements com el portal adovellat amb escut i data de 1566 (<span>IHS FONT 1566)</span>, i la finestra al damunt amb arc conopial i muntants de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca el baluard de tancament del conjunt amb una lliça que s’obre a través d’un portal de fusta amb teulada inclinada, construir posteriorment al cos de masia, segons una data de la llinda (1685). En aquesta banda s’alcen diferents coberts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de llevant hi ha una porta automatitzada que dona accés als vehicles i a la part posterior de l’edifici, hi ha un edifici d’usos agrícoles amb dues plantes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt té una aparença renovada amb la darrera reforma. <span>La masia es va ampliar el 1904, seguint l'estructura original. </span></span></span></span></p> | 08283-203 | <p>Es tracta d'un mas que va sorgir al segle XVI al costat del camí ral, com altres masos propers, construïts o renovats en aquest mateix segle (la Ferreria, Corminons de la Creu).</p> <p><span><span><span>L’any 1874 es va descobrir per casualitat una deu d’aigües sulfuroses en terres del mas, en un indret molt proper, on poc després es construiria el balneari Ullastres. Aquest va ser l’inici de l’explotació de les aigües descrites com “salino-yodo-bromuradas” i considerades posteriorment com a medicinals pel Doctor Antoni Bayés i Fuster, idònies per guarir o pal·liar diverses afeccions i malalties (BAYÉS, 1881). De fet, encara ara es conserva el pou de les aigües sulfuroses. </span></span></span></p> | 41.8602325,2.2305142 | 436133 | 4634544 | 1566 - 1685 - 1904 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97954-842.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97954-843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97954-845.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Abans aquest mas s’anomenava can Font del Camí, ja que era proper al camí ral. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml