Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
96367 Can Barraca https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barraca-0 <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. Pàgines104, 108, 408 i 669.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> XIX, XX L’arrebossat de la façana presenta una sèrie de reformes, i el seu estat en general està deteriorat. Tot i que l’ús original és de residència i local comercial a la planta baixa, sembla que actualment estigui sense ús. <p><span><span><span>Can Barraca és un edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local) i dos pisos. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec és motllurat de peces de morter prefabricades amb detalls decoratius vegetals i geomètrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és asimètrica, essent l’element més trencador el local de la planta baixa. Al primer pis, al balcó corregut només hi trobem una obertura balconera a mà esquerra, amb la qual cosa sembla que hi falti una altra obertura idèntica. La barana del balcó és de ferro forjat i està treballada amb volutes senzilles. L’eix de la planta superior està format per dues finestres balconeres, amb baranes de morter prefabricat seguint la decoració que trobem al ràfec, amb motius geomètrics i florals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment és original i és un revestiment que s’havia utilitzat molt al llarg del carrer Barcelona i Major (ROVIRA, 2023), cal destacar l’estucat de morter de calç que simula pedra. Tot i que està en males condicions i en diversos punts refet amb materials actuals. </span></span></span></p> 08283-11 c. Barcelona núm. 12 <p><span><span><span>Fou la casa pairal de la família Cruells, d’ofici paletes i mestres d’obra. Un dels seus membres, en Josep Cruells Martí (1905-1962), paleta d’ofici però també poeta i músic, fou el fundador de l’Aplec de la Rosa a Lurdes, al Castell, i de l’Esbart Dansaire Castell de Tona. També, fou regidor de Tona durant l’inici de la II República. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys seixanta del segle passat la família va inaugurar una botiga d’autoservei als baixos de la casa. (ROVIRA, 2023)</span></span></span></p> 41.8498600,2.2280900 435922 4633395 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96367-481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96367-482.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96367-483.jpg Legal Eclecticisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) En imatges antigues del carrer, i concretament d’aquesta finca, es pot entreveure una estructura simètrica definida en tota la façana, amb dues obertures on avui és el local (PADRÓS; PUIGFERRAT, 2011). 102|119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96875 Can Colom https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colom-0 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX Façana deteriorada per manca de manteniment. <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és de gran volada amb colls de fusta i llates amb filades de ceràmica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana força simètrica, organitzada a partir de tres eixos verticals. Els pisos presenten obertures balconeres amb baranes amb forja treballada. Entre aquests elements, trobem finestres més o menys alineades de dimensions reduïdes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Destaquem el portal d’entrada amb la inscripció de l’any de construcció, el 1818, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>i un mural ceràmic al primer pis elaborant una imatge de la Mare de Déu del Roser. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08283-22 c. Barcelona, 18 <p><span><span><span><span><span><span>Casa pairal de la família Colom, construïda el 1818, i reformada amb posterioritat el 1925 per Ramon Colom Vilar. La família Colom van fer de paletes i, més tard, de llauners.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Ramon Colom Camps, fou alcalde de Tona entre el 1927 i el 1929, i Josep Colom Vilar, entre els anys 1952 i 1957. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8496800,2.2280700 435920 4633375 1818 (1925 reforma) 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-523.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-524.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97139 Can Baulenas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baulenas <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/23.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVIII Deteriorament visible de la façana. <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec és amb colls de fusta i llates de rajol. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana s’organitza a partir d’un sol eix, amb dues obertures. Destaca un gran portal dovellat de mig punt, amb una inscripció a la dovella central. I al pis superior, una petita obertura simple. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La inscripció en qüestió es localitza en un escut, i també fora d’aquest, a la dovella central, amb dues dates diferents: </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>1558 i 1790. A la inscripció es pot llegir, </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>dins l’espai de l’escut: 'IHS (Jesús), 1558 i BAVLE', i seguidament, a sota, però ja fora del camp de l’escut, 'NAS', amb la data 1790, i seguidament la inscripció 'POSAT'. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-60 c. Nou, 23 <p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, la plaça de l’Hostal, i els carrers adjacents que varen anar conformant noves vies de comunicació. Can Baulenas, formaria part d’aquest traçat urbanístic. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La data de 1790 correspon a la construcció de la casa, per part de la família Baulenas, que en aquell moment va col·locar el portal dovellat amb l’escut del segle XVI reaprofitats d’una antiga edificació. Per això, en el moment de la construcció es va refer la inscripció, ampliant i modificant la informació original, amb les noves dades dels propietaris. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8459100,2.2278700 435900 4632956 1790 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-684.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El nom de la casa ve determinat pel cognom de la família propietària. A la bibliografia pot aparèixer identificada també com a Can Baulenes.Segons Anna Rovira (ROVIRA, 2023), aquesta tipologia constructiva podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins al XVIII, al voltant del camí ral, i seguint una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment. 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97443 Can Roig Felip https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-felip <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p> XVIII S'aprecia una degradació incipient en el revestiment i les canalitzacions de l'immoble. Els portals d'accés s'han tapiat. <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de dues crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos. La façana mostra una composició asimètrica, dividida en dos eixos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la planta baixa els portals estan tapiats, un presenta arc rebaixat i muntants de pedra, l’altre ha quedat parcialment tancat pel sòcol d’aplacats que conforma una franja horitzontal a tota la façana. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Als pisos totes les obertures són finestres de mides desiguals. La part superior queda tancada amb barbacana de poca volada amb colls i llates de fusta i rajol ceràmic.</span></span></span></span></span></p> 08283-98 c. Nou, 59 41.8448700,2.2277500 435889 4632841 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97443-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97443-p1090346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97443-p1090347.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició austera de l’immoble, juntament amb els elements de pedra li atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) sobretot d’autenticitat i pes històric. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97486 Can Llorenç https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorenc-2 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/21.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVIII La façana mostra signes de deteriorament i l’immoble sembla deshabitat. <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec és de peces ceràmiques dentades. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana s’organitza a partir de dos eixos diferenciats. Per una banda, destaca un portal de testera recta i carreus de pedra. Damunt, hi té una obertura amb balcó a ras, sense llosana, i amb barana de forja treballada. Al mateix pis, hi ha una segona obertura actualment tapiada, i sota d’aquesta, una obertura amb reixa.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-103 c. Nou, 27 <p>Segons la valoració d'Anna Rovira (ROVIRA, 2023),<span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>aquesta tipologia constructiva podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins al XVIII, al voltant del camí ral, i seguint una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, la plaça de l’Hostal, i els carrers adjacents que varen anar conformant noves vies de comunicació. Can Llorenç i la seva veïna can Baulenes, formarien part d’aquest traçat urbanístic. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8458100,2.2278300 435896 4632945 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97486-691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97486-692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97486-693.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97653 Marge entre camps, codi C15 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-codi-c15 <p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> Aquest marge i la seva vegetació ha minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. <p><span><span><span>Espai de dimensions reduïdes, uns 1700 m², que fa de marge entre camps, es tracta d’una fondalada amb vegetació típica de ribera. És una zona de desguàs que va a parar al Torrent de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals com els pollancres (<em>Populus Nigra</em>) i l’herbàcia heura (<em>Hedera hèlix</em>).</span></span></span></p> 08283-113 Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat. 41.8565300,2.2080000 434261 4634150 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97653-p1100168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97653-p1100170.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97656 Pou del Planell https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-planell XIX, XX La teulada està molt deteriorada <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou d'aigua construït de forma cònica, amb pedra irregular lligada amb morter i posteriorment arrebossada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'estructura presenta una obertura esqueixada al vessant de ponent a un metre de terra, des d'on s'accedeix al pou per poder extreure'n aigua mitjançant una porta de fusta decorada amb incisions de formes lineals. A la part superior hi ha una gran llinda de pedra i una teulada de teules àrabs que es troba deteriorada.</span></span></span></span></span></p> 08283-115 Davant de la casa del Planell 41.8514200,2.2075200 434216 4633583 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97656-p1100020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97656-p1100021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97656-p1100022.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97726 Marge entre camps, codi C01 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-codi-c01 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> L’espai actual es veu minvat respecte al que hi havia quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 9.400 m² ubicada al costat del Torrent de Segalers, just abans que es trobi amb la Riera de Tona. Es tracta d’un conjunt de marges entre camps amb presència important de vegetació i pròxim als cursos fluvials citats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la presència d’un turó de terrers calcaris amb margues, que limita amb aquesta àrea. Aquesta línia de vegetació disminueix el risc d’erosió.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La vegetació predominant és l’heura (<em>Hedera Helix) </em>en l'estrat<em> </em>herbaci, i com a arbre, l’alzina (<em>Quercus ilex</em>). </span></span></span></p> 08283-123 Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. 41.8729300,2.2411200 437026 4635946 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97726-p1100103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97726-p1100102.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97731 Marge entre camps de Can Bruguera, codi C04 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-can-bruguera-codi-c04 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> La conservació és irregular, a l’extrem nord-oest la vegetació és quasi inexistent, però al costat del camí al nord-est de làmbit, per exemple, hi ha zones boscoses destacades. <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 7.344 m². Es tracta d’un marge envoltat de camps en la seva part baixa i amb les edificacions de Can Bruguera a la part alta. Amb un elevat desnivell ocupat per abundant vegetació, pel costat passa la Riera de Tona que conforma una continuïtat forestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre més destacat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i de forma dispersa apareix el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>; i com arbust, el boix <em>(Buxus sempervirens).</em> </span></span></span></p> 08283-126 Espai situat al nord del terme municipal, a l’oest de la C17. 41.8702900,2.2404600 436969 4635654 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97731-p1100082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97731-p1100083.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97829 Casa de Jaume Subirana https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-jaume-subirana <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX La façana principal presenta, sobretot a la part central, un fort deteriorament, i deixa a la vista el parament en alguns dels punts. <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, i una singular distribució amb dos volums idèntics units per un eix central a través del qual s’accedeix a la finca. Les cobertes són a quatre vents, amb carener paral·lel a la façana, i ràfec amb biguetes de fusta. L’estructura de la façana principal té forma de mansarda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici presenta planta baixa i pis, i una part de terrat transitable amb una torreta. Es desconeix si es tracta d’un o de diversos habitatges. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que el pas del temps ha deteriorat l’estat de la façana, manté la distribució original, i la simetria a partir d’eixos verticals ben definits. Les obertures dels pisos són balconeres, motllurades a la part superior, i les de la planta baixa, finestrals. Es conserven les persianes mallorquines de fusta. Destaquem els dos ulls de bou de l’espai sota teulada amb decoració de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt està envoltat per una tanca amb sòcol i pilarets de pedra, acabats amb una tanca de ferro.</span></span></span></p> 08283-134 c. Doctor Bayés, 32 <p><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span>mineromedicinals<span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar </span></span></span>un fort creixement urbanístic. El primer eix de creixement lligat a l'activitat de l'estiueig es va produir a banda i banda de l'antiga carretera nacional de Barcelona a Ribes i en concret en un dels seus trams, que va prendre el nom de carrer del Dr. Bayés, on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</p> <p><span><span><span>En un document gràfic extret de l’Arxiu Municipal de Tona, es mostra el projecte d'aquesta casa -dita de Jaume Subirana (el seu promotor)-, de l’any 1927, encapçalat per l’arquitecte municipal Manuel Gausa Raspall. </span></span></span></p> 41.8568400,2.2301900 436103 4634168 1927 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-862.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-863.jpg Inexistent Noucentisme|Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Manuel Gausa Raspall (1892, Barcelona - 1976, Vic) 106|120|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97838 Can Mas de la Carretera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-de-la-carretera <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART i TIÓ, Anna. (2011) “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX Estat d’aparent abandonament, amb les façanes deteriorades i alguna obertura malmesa. <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant, amb carener paral·lel a la façana. El ràfec és fet amb rajols i peces prefabricades de formes geomètriques. Està envoltat per un jardí en estat d’abandonament, i a la façana de llevant hi té adossat un petit cobert. La tanca del jardí que dona al carrer Camí de Verinal, és un mur de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici senzill, amb una distribució simètrica de les obertures, que són d’arc rebaixat i sense ornaments. L'organització és en tres eixos horitzontals, amb un gran portal a la planta baixa, emmarcat d'obra vista de totxo, i encara conserva la porta de fusta, tot i que molt deteriorada. A banda i banda, dues finestres que conserven encara l'estructura de tancament de fusta i vidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha dues finestres amb ampit sense volada, i enmig una porta balconera amb balcó sense volada, que encara conserva la barana de barrots. Finalment, al pis superior, tres finestres, de menors dimensions, que conserven parts de l'estructura de tancament de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inferior de la façana s'entreveu el parament de pedra disposada irregularment, sota la cala d'arrebossat, molt deteriorada. En algun punt de les cantoneres de l'edifici, hi ha algun carreu de reforç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior queda del tot emmascarada per la vegetació i arbrat existent, que deixen intuir algunes obertures de petites dimensions, amb una tipologia semblant a la resta de l'edifici. </span></span></span></p> 08283-138 c. Doctor Bayés, 50 <p><span><span><span>L’entorn dels balnearis, en el context de la descoberta d'aigües mineromedicinals a Tona a finals del segle XIX, va propiciar, entre altres coses, un creixement econòmic que va afavorir les primeres inversions per crear una infraestructura de fondes, hostals i pisos per llogar. Famílies burgeses, comerciants i botiguers ben posicionats, inclús escoles i colònies infantils, foren clients d’aquest nou urbanisme i infraestructures. </span></span></span><span><span><span>Aquest edifici es troba situat en una de les zones balneàries, possiblement donava servei a aquesta activitat.</span></span></span></p> 41.8587800,2.2308500 436160 4634383 1900 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97838-1161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97838-1162.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97849 Àrea deprimida de la Boixera, codi C26 https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-deprimida-de-la-boixera-codi-c26 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> L’espai s’ha degradat respecte a quan es va integrar al POUM l’any 2011. <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 3.290 m² de superfície. Es tracta d’una petita depressió per on discorren dos petits torrents. És d’interès el paper que fa de transició entre les zones de predomini forestal de la Boixera, prop del serrat de Sant Valentí, i la zona de predomini agrícola. També és un àmbit que realitza la funció de connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen les alzines <em>(Quercus ilex)</em> com a estrat arbori i les espècies arbustives del Boix <em>(Buxus sempervirens)</em> i l’esbarzer <em>(Rubus ulmifolia).</em></span></span></span></p> 08283-146 A la zona sud-oest del terme municipal. Tocant el marge esquerra de la N-141C en direcció Vic 41.8450100,2.2017500 433730 4632876 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090909.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97862 Marges i turó del Planell, codi C22 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-turo-del-planell-codi-c22 <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> L'estat de conservació de la vegetació no és homogeni en aquest espai, el sector nord presenta més deficiències que el sector sud. <p><span><span><span>Zona d’interès natural de gran extensió, 48,43 ha. Es tracta d’un conjunt d’espais caracteritzats per ser lleugeres elevacions del terreny amb presència de vegetació i bon estat de conservació. L’àrea és heterogènia pel que fa a la conservació de la vegetació. Així, el sector nord, entorn del Planelló, l’estat de la vegetació és deficient. La part sud presenta espais amb abundant vegetació, tant al turó com als marges entre camps. Cal destacar al turó un testimoni de margues grises, proper a una àrea fluvial. I per últim, al sud-oest, hi ha un marge entre camps que es converteix en un petit turó en el sector proper a la masia del Planell. La vegetació predominant és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el Pi roig <em>(Pinus silvestris), </em>en l'estrat arbori.</span></span></span></p> 08283-152 Espai situat a l’oest del terme municipal. 41.8534800,2.2067500 434154 4633813 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97862-p1100030.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L’àrea del turó, al sud d’aquest espai, coincideix amb l’espai protegit (PEIN): Turons de la Plana Ausetana.Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97865 Marges i turó del Serrat del Vernet, codi C33 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-turo-del-serrat-del-vernet-codi-c33 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> L'espai no és homogeni pel que fa a la consrvació de la vegetació, que està més degradada en l'entorn de la part urbanitzada de la masia. <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 8680 m². Es tracta d’un conjunt d’espais caracteritzat per ser una petita elevació del terreny amb presència d’abundant vegetació. L’àrea és heterogènia pel que fa a la conservació de la vegetació. Així, el sector més proper a la masia del Serrat del Vernet és el sector més degradat, mentre que a zona nord i la més elevada és l’espai amb la vegetació en millor estat de conservació. Per últim, els marges que queden a prop de la riera estan recuperant espècies habituals del bosc de ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és al sector més elevat el roure Martinenc (<em>Quercus pubescents</em>) i als marges de la riera pollancres <em>(Populus nigra)</em>, en l’estrat arbori.</span></span></span></p> 08283-154 Espai situat al sud-oest del nucli urbà. 41.8459400,2.2070000 434167 4632975 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97865-p1100040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97865-p1100041.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97874 La Bestreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bestreta <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24398'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: </a></p> <p><a href='https://tuit.cat/NstqM'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</a></p> XIV/XVIII-XIX El deteriorament de les façanes exteriors denota un cert abandonament, tot i que hi va haver un inici de reformes fa uns anys. <p><span><span><span>Edifici amb un cos principal de planta quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes, i la coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a llevant. El deteriorament de l’arrebossat de la façana deixa al descobert part de la cantonera amb pedra escairada i el parament mixt de pedra i tàpia en alguns punts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos principal té adossat, pel costat nord, un volum més estret de planta rectangular, aparentment amb les mateixes característiques constructives i acabats que l’anterior, però amb la coberta a una sola vessant. Alhora, se li adossa a la cara de tramuntana una petita bassa. </span></span></span><span><span><span>La barbacana amb dentellons d’obra vista unifica aquests dos volums. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La simetria de la façana principal és evident, a la planta baixa la porta d’entrada és d’arc escarser. La resta d’obertures que es distribueixen en aquesta planta i la superior són de secció quadrada, de testera recta, i brancals de pedra sense treballar ni ornamentacions. Al pis superior, hi trobem obertures en forma d’ulls de bou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És d’interès la part posterior, on hi ha una sèrie de coberts i corts, edificacions d’ús agrícola, bastides amb diferents materials, com la pedra, la tàpia i en algun cas obra vista. L’estat de conservació varia en funció de cada element, i des de fa uns anys han estat en procés de reformes. Sembla que aquest conjunt podria haver estat tancat per un mur, creant un espai clos. </span></span></span></p> 08283-160 Resseguint la N141, a punt d'arribar al km 41, a mà dreta, en direcció sud. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons la documentació històrica, l’hostal de la Bestreta podria estar situat on abans hi havia el mas anomenat de la Riba (o Ria d’Avall o Riba Jussana). Sembla que aquest mas va quedar deshabitat al segle XIV, i les seves terres foren arrendades als hereus del mas Planell, molt proper. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Hostal La Bestreta servia d’allotjament dels treballadors de la Guixera de Planell, i aleshores sembla que s’anomenava el “Mesón de la Barroca”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha moltes similituds tipològiques amb Can Santes i la Puda de Segalers. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8491606,2.2008701 433662 4633338 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-153la-bestreta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-1532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-1537.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La part posterior, es troba sota els vessants baixos del Serrat de Sant Valentí, prop d’un rec i vegetació abundant, i sembla que podria haver estat habitada abans que les edificacions pròpies de l’hostal. 98|119|85 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97876 Torre del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-castell-0 <p><span><span><span><span><span>DD.AA (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOLÒS, Jordi (1995) “El castell de Tona, un edifici singular”. Llibre de Tona </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727'><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240'><span>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240</span></a></span></span></span></p> IX-X Al llarg del temps ha patit un procés de degradació amb pèrdues de material de la construcció original. <p>Del castell de Tona només en resta la seva antiga torre mestra i el fossat del seu davant. La torre s'assenta directament <span><span><span>a la roca, construïda de pedra original del mateix turó, de planta quadrada i coberta amb volta de canó. Mides: 480 x 489 cm. L’interior de la torre fa 246 x 256 cm de costat. La planta interior de la banqueta, 200 x 210 cm de costat. El gruix aproximat els murs és d’uns 105 cm.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre té una alçada màxima de 820 cm, a l’exterior, i 660 cm a l’interior. Va ser construïda amb la tècnica de l’encofrat amb pedra lligada amb morter. Encara es poden observar les tapieres, de mides de 90 cm d’alçada i llargades que van des dels 200 a 400 cm. El rebliment és de morter i pedres disposades de manera horitzontal en alguns llocs a manera de plecs de llibre, formant una espècie <em>d’opus spicatum</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre es separada del pla del castell per un fossat, d’una amplada al cantó occidental mitjana de 500 cm. La fondària del fossat és actualment d’150 cm, bé que aquest és ple de runa i bardisses. També es documenta un mur que ressegueix la traça del vall fins a la façana de migdia de la torre. Aquest mur i els murets edificats sobre els penya-segats de la banda nord del recinte ja van ser dibuixats per l’arquitecte Josep Maria Pericas al començament del segle XX. En aquesta part també es conserva una estructura indefinida de pedra col·locada en forma de plec de llibre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de la torre que dona a tramuntana presenta un esvoranc no original, probablement d’època moderna o contemporània, potser </span></span></span>corresponent a una porta elevada o alguna altra obertura.<span><span><span> (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004)</span></span></span></p> 08283-162 El Pla del Castell <p><span><span><span>El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que la torre original s’ha atribuït tradicionalment al segle X o XI, el Castell de Tona, juntament a l’església de Sant Andreu, es documenten abans, l’any 888, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell (DDAA, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa de la seva situació i textura s’havia especulat amb la possibilitat que la torre fos d’origen romana, hipòtesi que no s’ha pogut demostrar. De forma generalitzada, els diferents estudiosos d’aquest espai, han determinat que la torre és una construcció medieval dels segles X o XI. No obstant això, interpretacions més recent atribueixen l’estructura a un moment anterior al segle X. Així per exemple, Jordi Bolòs situa la construcció cap a l’any 900 o abans, i considera la fortificació com un dels castells medievals més antics de Catalunya. Aquest autor reconeix influències el món musulmà en les característiques arquitectòniques de la torre (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’Arxiu Episcopal de Vic es va localitzar la descripció més antiga del castell, un document de 1377, el qual relata com el veguer de Vic i Osona, un notari i diversos caps de casa del terme, inspeccionen el 18 de juny el castell de Tona, el veguer ordenà refer-lo i abastar-lo d’armes i viandes. Aquest fet es produïa i en el context de l’amenaça de les companyies franceses del duc d’Anjou d’entrar a Catalunya. Segons aquest document, a banda de la torre, hi havia </span></span></span> també una sala, un mur de tancament amb merlets i un portal, i un segon fortificat al sud-oest<span><span><span> del pla del Castell, sobre Santa Maria del Barri (l’actual ermita de Lurdes). Durant la Guerra Civil del segle XV, el castell encara era una fortalesa en ús custodiada per combatre els partidaris del rei Joan II (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici medieval va ser excavat per Felip Vall el maig de 1972, tant a l’interior com a l’exterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les estructures, l’excavació va permetre veure el tipus de fonaments: mentre per la part externa la paret segueix recta fins al basament, a l’interior hi ha un eixamplament del mur de 10 cm a una profunditat de 60 cm, la qual cosa continua de manera regular fins a l’assentament de la torre sobre la marga irregular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quant a l'estratigrafia, hom podia diferenciar dos nivells: un primer que devia anar del sòl fins a 0,75 m de profunditat, força remogut per anteriors excavacions furtives; i un segon estrat, que anava de 0,75 fins a la marga, ja molt més uniforme que el primer.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El primer estrat, mal que remogut, era força fèrtil, ja que donà vidres molt fragmentats, ceràmica baixmedieval, restes de carbons, així com una gran quantitat de carreus caiguts de la part ensorrada de la paret i de l’entrada (DDAA, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2003 es dugué a terme una intervenció de restauració i consolidació de la torre del Castell de Tona, únic element que es manté dempeus d'aquesta construcció. El monument presentava un estat de degradació molt avançat. L’arquitecte municipal, Josep Maria Claparols i Pericas, fou l’autor del projecte adjudicat a Actium Patrimoni cultural SL. La intervenció arqueològica fou feta per Josep Font i Imma Mestres. La consolidació i restauració fou realitzada per l’empresa Gamarra &amp; Garcia, i la construcció per Teragui Constructors SL. El finançament dels treballs van anar a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de L’Ajuntament de Tona. L’objectiu de la restauració i consolidació va ser garantir la perduració de la torre, adequant-la a una correcta comprensió arquitectònica i històrica. Les tasques més importants van ser la recuperació del pis superior amb la consolidació de la volta i el paviment de llosetes; la recuperació parcial de la volumetria (la restauració dels esvorancs del parament, especialment les façanes de migdia i llevant, i la reconstrucció de les parets superiors fins a l’alçada màxima conservada) (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció arqueològica paral·lela va permetre identificar diverses etapes constructives, encara que les datacions no siguin absolutes, es pressuposen aquestes etapes hipotètiques: la torre és del segles IX o X; al segle XIV es devia refer el pis superior; i als segle XVI-XVIII s’hi construí una teulada de teules. En l’excavació de la façana sud-est van aparèixer estructures que podrien ser l’anomenada <em>sala vella</em>, que esmenta el document de 1377, adossada a la torre (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></p> 41.8549200,2.2246900 435645 4633959 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97876-p1090374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97876-p1090380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97876-p1090381.jpg Legal Pre-romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Científic/Cultural BCIN 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 91|85 45 1.1 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97880 Jaciment arqueològic del Castell i l’església de Sant Andreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell-i-lesglesia-de-sant-andreu <p><span><span><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pla del Castell (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. 1 cartell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727'><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240'><span>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona</a></span></span></span></p> -XVI a XIX Segons la CC.AA. l'estat de conservació és regular, només es conserva la torre del Castell (en estat regular) i l'església, les estructures d'hàbitat estan molt deteriorades pel que s'ha estudiat fins ara. <p><span><span><span>El serrat del castell de Tona és un àrea inclosa al PEIN. La plataforma més elevada, el Pla del Castell, està catalogada com a jaciment arqueològic. Aquest espai ha estat objecte de successives troballes arqueològiques de diferents etapes històriques. Així, en el seu vessant meridional aparegueren en superfície ceràmiques ibèriques i romanes fetes a mà així com restes de paret seca i una resta de paviment d'<em>opus signinum</em>. En un sondeig realitzat per afeccionats de la vila, es recuperaren diversos materials arqueològics d'entre els quals destaquen fragments d'àmfora i de tegula. En nivells més profunds apareixia ceràmica ibèrica rosada i grollera feta a mà així com campaniana (CC.AA.).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes històriques visibles actualment són d’època altmedieval. En l'extrem nord del turó es localitza una torre prismàtica de planta quadrada, realitzada en pedra i morter de calç amb la tècnica de l’encofrat. Aquest és l’únic element que es conserva del castell de Tona. Construïda de pedra original del mateix turó, de planta quadrada i coberta amb volta de canó. Mides: 480 x 489 cm. L’interior de la torre fa 246 x 256 cm. La torre té una alçada màxima de 820 cm, a l’exterior, i 660 cm a l’interior. El gruix del mur és d’uns 105 cm. És separada del pla del castell per un fossat, d’una amplada mitjana de 500 cm. La fondària del fossat és actualment d’150 cm, bé que aquest és ple de runa i bardisses (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat nord de la torre es conserva una estructura indefinida de pedra col·locada en forma de plec de llibre, totalment coberta per un nivell d'enderroc al sector on ara hi ha el camí d'accés a l'interior del recinte del castell (CC.AA.).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre edifici visible és l’església de Sant Andreu de Tona és un temple d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Entorn l'església propera al castell hi ha restes d'antigues edificacions que formarien el nucli inicial del poble de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També és rellevant una cisterna oberta a la roca, amb alguns murs pavimentats per impermeabilitzar-la que permetia emmagatzemar aigua de pluja. Se n’ha confirmat l’ús des d’època medieval, tot i que les troballes de ceràmica ibèrica a l’interior i a l’entorn de l’estructura podrien remuntar el seu ús molt més enrere en el temps (CC.AA.).</span></span></span></p> 08283-165 Serrat del castell de Tona. El Pla del Castell. <p><span><span><span>L’ocupació del pla es remunta a la prehistòria recent (1500-700 aC), hi ha indicis d’ocupació ibèrica (V-III aC) i posteriorment romana (III-I aC). La troballa de fragments d’un sarcòfag del segle V dC apuntaria la possibilitat que ja hi hagués un edifici dedicat al culte cristià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Castell de Tona i l’església de Sant Andreu, es documenten l’any 888, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al pla del castell han estat excavats bàsicament tres elements: la torre, l’església i el dipòsit d’aigües. La torre va ser excavada per Felip Vall el maig de 1972, tant a l’interior com a l’exterior. També va ser parcialment excavada durant les obres de restauració i consolidació de l’any 2003, obra sufragada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tona (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></span> </p> <p><span><span><span>Pel que fa a les estructures, l’excavació va permetre veure el tipus de fonaments: mentre per la part externa la paret segueix recta fins al basament, a l’interior hi ha un eixamplament del mur de 0,10 m a una profunditat de 0,60 m, cosa que continua de manera regular fins a l’assentament de la torre sobre la marga irregular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quant a l'estratigrafia, hom pot diferenciar dos nivells: un primer que devia anar del sòl fins a 0,75 m de profunditat, força remogut per anteriors excavacions furtives; i un segon estrat, que va de 0,75 fins a la marga, ja molt més uniforme que el primer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer estrat, mal que remogut, és força fèrtil, ja que dona vidres molt fragmentats, ceràmica baixmedieval, restes de carbons, així com una gran quantitat de carreus caiguts de la part ensorrada de la paret i de l’entrada (DD.AA).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La intervenció arqueològica paral·lela a la restauració de la torre, va permetre identificar diverses etapes constructives, encara que les datacions no siguin absolutes, es pressuposen aquestes etapes hipotètiques: la torre és del segles IX o X; al segle XIV es devia refer el pis superior; i als segle XVI-XVIII s’hi construí una teulada de teules. En l’excavació de la façana sud-est van aparèixer estructures que podrien ser l’anomenada <em>sala vella</em>, que esmenta el document de 1377, adossada a la torre (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les excavacions arqueològiques de l‘església de Sant Andreu fetes als anys vuitanta del segle XX van permetre documentar diverses fases constructives: 1-prerromànica (s. IX i X), 2-romànica (s. XI), 3-(s. XIII), 5- (s. XV), 6-barroca (1686 i 1723) i 7-la restauració practicada en el segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El dipòsit o aljub d’aigua va ser excavat també per Felip Vall els anys 1985-86, que va confirmar la seva funció com a dipòsit d’aigua fins a l’època moderna, però no es va poder datar l’estructura, ja que no s’excavà per sota del paviment impermeabilitzat del dipòsit (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1848, durant la segona guerra carlina, l'exèrcit va triar el campanar de l'església de Sant Andreu del Castell per construir una de les torres de telegrafia òptica de la línia de Barcelona a Vic. Tres anys després l’església es fortificà per tal de protegir el telègraf. Per facilitar la comunicació entre Barcelona i la resta del país, el cap de les tropes liberals a Catalunya, el capità general Manuel Gutiérrez de la Concha, marquès del Duero, havia projectat la creació d’una xarxa de telegrafia òptica militar. Des del castell, els telegrafistes es comunicaven, per una banda, amb el campanar de l'església de la Pietat de Vic i, per l'altra, amb una torre que es va construir al castell d'Esparreguera, prop de Centelles, dins del terme municipal de Seva. L'aparell devia restar al campanar fins l'any 1862, quan la xarxa de telegrafia òptica militar de Catalunya va ser desmantellada. La documentació conservada al fons de la Comandància d'Enginyers de Barcelona demostra que, a banda de l’existència de la torre de telegrafia al campanar de l'església, va existir un destacament militar que vivia al costat, a cal Campaner. (CAMPRUBÍ, 2019)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Intervencions arqueològiques:</span></span></span></p> <p><span><span><span>1985 Intervenció d'urgència, Prospecció</span></span></span></p> <p><span><span><span>1985 Excavacions: camps de treball</span></span></span></p> <p><span><span><span>1986 Excavacions: camps de treball</span></span></span></p> <p><span><span><span>2003 Intervenció preventiva, Consolidació, Restauració, Excavació</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta intervenció centrada en la torre, va permetre consolidar l'edifici per garantir-ne la preservació. Aquests treballs també comportaren una excavació arqueològica que féu possible identificar les diverses etapes constructives, si bé les datacions es mouen encara en hipòtesis. Es proposa una cronologia per a la construcció de la torre en segles IX o X i la refacció del pis superior en el segle XV; en època moderna s'hi construí la teulada de teules que s'ha conservat a nivell d'enderroc excavat en el terrat sobre el paviment de llosetes medievals. Durant l'excavació es varen descobrir també restes d'una estructura annexa a la torre que podria correspondre a la sala vella que s'esmenta en un document de 1377 (CC.AA.). </span></span></span></p> <p><span><span><span>2005 Intervenció preventiva, Consolidació, Restauració, Excavació</span></span></span></p> <p><span><span><span>2011 Intervenció preventiva, Control</span></span></span></p> <p><span><span><span>Intervenció arqueològica de control en motiu del 'Projecte de restauració de la Coberta de l'Església de Sant Andreu del Castell de Tona'. Pel que fa als resultats es va poder identificar una seqüència cronològica de tres cobertes superposades. La primera dataria del segle XI, la segona del segle XII i la tercera d'època moderna (CC.AA.).</span></span></span></p> 41.8545000,2.2249000 435662 4633912 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97880-p1090416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97880-p1090439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97880-p1090373.jpg Legal Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic/Cultural BCIN 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 81|83|85|94|76 1754 1.4 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97894 Cisterna del Pla del Castell. La Tonda https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-del-pla-del-castell-la-tonda <p><span><span><span>BALAR, Josep (1989). Orígenes históricos de Cataluña<em>. </em>Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANÉS, Josep (1932): Antiguitats de Tona. <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>. 1932, vol. XLII, pp. 325-347.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DD.AA (1996). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pla del Castell (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. 1 cartell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. <em>Inèdit.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> Parcialment erosionada, sedimentada i coberta de vegetació. <p><span><span><span>El serrat del castell de Tona és un àrea inclosa al PEIN. La plataforma més elevada, el Pla del Castell, està catalogada com a jaciment arqueològic. Juntament amb edificis medievals com la Torre del castell o l’església de Sant Andreu, també afloren runes de l’antic barri habitat i, a la part baixa de la plataforma natural, la cisterna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La cisterna, aljub o dipòsit d’aigua és obert a la roca, amb alguns murs de pedra en el fons i parcialment amb paviments per impermeabilitzar-la, permetia emmagatzemar aigua de pluja. Les mides del clot són 18 metres de llargada, 5 metres d’amplada i 3,5 metres d’alçada. S’ha estimat una capacitat d’uns 300 m³ (DANÉS, 1932).</span></span></span></p> 08283-167 Serrat del castell de Tona. El Pla del Castell <p><span><span><span>L’ocupació del pla es remunta a la prehistòria recent (1500-700 aC), hi ha indicis d’ocupació ibèrica (V-III aC) i posteriorment romana (III-I aC). La troballa de fragments d’un sarcòfag del segle V dC apuntaria la possibilitat que ja hi hagués un edifici dedicat al culte cristià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Castell de Tona i l’església de Sant Andreu, es documenten l’any 888, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons. (DD.AA, 1996).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El dipòsit o aljub d’aigua va ser excavat també per Felip Vall els anys 1985-86, que va confirmar la seva funció com a dipòsit d’aigua fins a l’època moderna, però no es va poder datar l’estructura, ja que no s’excavà per sota del paviment impermeabilitzat del dipòsit (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></span></p> 41.8539200,2.2233600 435533 4633849 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97894-p1090439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97894-p1090438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97894-p1090421.jpg Legal Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic/Cultural BCIN 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Aquest element és important per la historia de Tona ja que en el treball Orígenes históricos de Cataluña, el filòleg i historiador Josep Balari i Jovany el 1897, afirma que el nom de Tona, que els documents primitius anomenen Tonda o Tonna, derivaria del nom romà tonna que significaria tina en el sentit de clot, excavació, fossa o concavitat excavada a terra. Aquest nom hauria derivat a Tona i s’hauria generalitzat per tot el terme. 81|83|85|76 47 1.3 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97906 Conjunt del castell de Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-castell-de-tona <p><span><span><span><span lang='CA'>BARRAL, Xavier (1981). L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona</span></span></span></span></p> <p>CABALLÉ, Antoni; ESPADALER, Maria del Mar (1993).'L'actuació arqueològica al castell de Tona dels anys 1985-1986'. Llibre de Tona [Tona], pàg. 91-97.</p> <p><span><span><span>CAMPRUBÍ, Xevi (2019). “La torre de telegrafia òptica del castell de Tona”. Llibre de Tona 2019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>D’ABADAL, Ramon (1980). Els primers comtes catalans, Ed. Vicens-Vives, Barcelona </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pla del Castell (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. 1 cartell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1945-52). Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja parroquial, núm. 57.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1962). “El prerrománico en el condado de Ausona”, “San Jorge” juliol de 1962, núm. 47.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1975). Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XI, Publicaciones de l’Abadia de Montserrat, 1975.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1983). L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial, Edicions Catalanes-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASFERRER, Josep (1921-24). “La antiga Tonda” “Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, vol. IV.</span></span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1958-60). “La parroquia de san Andrés de Tona y su sufragánea de san Cugat de Gavadons”, “Ausa”, vol. III.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIG I CADAFALCH, Josep (1911). L’arquitectura romànica a Catalunya, vol. II (del segle IX al XI). Institut d’Estudis catalans, Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>WHITTEHILL, Walter Muir (1973). L’art romànic a Catalunya. Segle XI, Edicions 62, Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727'>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727</a></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240</a></p> <p><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona</a></p> <p><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona</a></p> -XVI a XIX Segons la CC.AA. les estructures d'hàbitat estan molt deteriorades pel que s'ha estudiat fins ara. No obstant això, la torre del castell i l'església han estat restaurades. <p><span><span><span>El serrat del castell de Tona és un àrea inclosa al PEIN. </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>L’esplanada del turó del castell és de forma irregular, més o menys el·líptica, en direcció nord-est / sud-est </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>(FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004). </span></span></span></span><span><span><span>La plataforma més elevada, el Pla del Castell, està catalogada com a jaciment arqueològic i és considerat també conjunt monumental pels edificis històrics que conserva. Aquest espai ha estat objecte de successives troballes arqueològiques de diferents etapes històriques. Així, en el seu vessant meridional aparegueren en superfície ceràmiques ibèriques i romanes fetes a mà així com restes de paret seca i una resta de paviment d'<em>opus signinum</em>. En un sondeig realitzat per afeccionats de la vila, es recuperaren diversos materials arqueològics d'entre els quals destaquen fragments d'àmfora i de tegula. En nivells més profunds apareixia ceràmica ibèrica rosada i grollera feta a mà així com campaniana (CC.AA.).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes històriques visibles actualment són d’època altmedieval. En l'extrem nord del turó es localitza una torre prismàtica de planta quadrada, realitzada en pedra i morter de calç amb la tècnica de l’encofrat. Aquest és l’únic element que es conserva del castell de Tona. Construïda de pedra original del mateix turó, de planta quadrada i coberta amb volta de canó. Mides: 480 x 489 cm. L’interior de la torre fa 246 x 256 cm. La torre té una alçada màxima de 820 cm, a l’exterior, i 660 cm a l’interior. El gruix del mur és d’uns 105 cm. És separada del pla del castell per un fossat, d’una amplada mitjana de 500 cm. La fondària del fossat és actualment d’150 cm, bé que aquest és ple de runa i bardisses (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre edifici visible és l’església de Sant Andreu de Tona és un edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Adossades a la cara nord i a la sud, hi trobem dues capelles, de planta quadrada i rectangular respectivament. A migdia, tapant una part de l’absis destaca el campanar de torre. La nau ha estat coberta amb volta de canó i presenta els murs doblats interiorment, fins al punt on s’obren les dues capelles. La façana de migdia presenta dues portes, la que s’utilitza actualment és la situada al costat de la capella, amb un arc de grans dovelles. L’altra porta, vora el mur de ponent, es va eliminar quan es va </span></span></span>cobrir la nau amb volta de canó i es van regruixir els murs.</p> <p><span><span><span>A l’absis hi ha obertes tres finestres de doble esqueixada, i a la façana de migdia n’hi ha dues més.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La decoració exterior es basa en les arcuacions llombardes, disposades genèricament en sèries de dues entre lesenes molt amples, i amb trams sense arcuacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aparell ha estat construït amb blocs de pedra trencats, disposats irregularment. Només en alguns punts s’aprecien algunes pedres col·locades verticalment formant unes filades curtes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>a l'entorn de l'església propera al castell hi ha restes d'antigues edificacions que formarien el nucli inicial del poble de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També és rellevant una cisterna oberta a la roca (al centre de l'esplanada), amb alguns murs pavimentats per impermeabilitzar-la que permetia emmagatzemar aigua de pluja. Se n’ha confirmat l’ús des d’època medieval, tot i que les troballes de ceràmica ibèrica a l’interior i a l’entorn de l’estructura podrien remuntar el seu ús molt més enrere en el temps (DD.AA,1986).</span></span></span></p> 08283-169 Serrat del castell de Tona. El Pla del Castell <p><span><span><span>L’ocupació del pla es remunta a la prehistòria recent (1500-700 aC), hi ha indicis d’ocupació ibèrica (V-III aC) i posteriorment romana (III-I aC). La troballa de fragments d’un sarcòfag del segle V dC apuntaria la possibilitat que ja hi hagués un edifici dedicat al culte cristià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Castell de Tona i l’església de Sant Andreu, es documenten l’any 888, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons (DD.AA, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al pla del castell han estat excavats bàsicament tres elements: la torre, l’església i el dipòsit d’aigües. La torre va ser excavada per Felip Vall el maig de 1972, tant a l’interior com a l’exterior. També va ser parcialment excavada durant les obres de restauració i consolidació de l’any 2003, obra sufragada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La intervenció arqueològica paral·lela a la restauració de la torre, va permetre identificar diverses etapes constructives, encara que les datacions no siguin absolutes, es pressuposen aquestes etapes hipotètiques: la torre és del segles IX o X; al segle XIV es devia refer el pis superior; i als segle XVI-XVIII s’hi construí una teulada de teules. En l’excavació de la façana sud-est van aparèixer estructures que podrien ser l’anomenada <em>sala vella</em>, que esmenta el document de 1377, adossada a la torre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les excavacions arqueològiques de l‘església de Sant Andreu fetes als anys vuitanta del segle XX van permetre documentar diverses fases constructives: 1-prerromànica (s. IX i X), 2-romànica (s. XI), 3-(s. XIII), 5- (s. XV), 6-barroca (1686 i 1723) i 7-la restauració practicada en el segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El dipòsit o aljub d’aigua va ser excavat també per Felip Vall els anys 1985-86, que va confirmar la seva funció com a dipòsit d’aigua fins a l’època moderna, però no es va poder datar l’estructura, ja que no s’excavà per sota del paviment impermeabilitzat del dipòsit (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1848, durant la segona guerra carlina, l'exèrcit va triar el campanar de l'església de Sant Andreu del Castell per construir una de les torres de telegrafia òptica de la línia de Barcelona a Vic. Tres anys després l’església es fortificà per tal de protegir el telègraf. Per facilitar la comunicació entre Barcelona i la resta del país, el cap de les tropes liberals a Catalunya, el capità general Manuel Gutiérrez de la Concha, marquès del Duero, havia projectat la creació d’una xarxa de telegrafia òptica militar. Des del castell, els telegrafistes es comunicaven, per una banda, amb el campanar de l'església de la Pietat de Vic i, per l'altra, amb una torre que es va construir al castell d'Esparreguera, prop de Centelles, dins del terme municipal de Seva. L'aparell devia restar al campanar fins l'any 1862, quan la xarxa de telegrafia òptica militar de Catalunya va ser desmantellada. La documentació conservada al fons de la Comandància d'Enginyers de Barcelona demostra que, a banda de l’existència de la torre de telegrafia al campanar de l'església, va existir un destacament militar que vivia al costat, a cal Campaner </span></span></span></span>(l'antiga rectoria). Aquest edifici es va abandonar el 1929 i va acabar en ruïnes. Avui ja no existeix. <span><span><span><span lang='CA'>(CAMPRUBÍ, 2019)</span></span></span></span></p> 41.8545000,2.2249000 435662 4633912 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97906-p1090416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97906-p1090380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97906-p1090439.jpg Legal Ibèric|Romà|Medieval|Romànic|Modern|Prehistòric Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Científic/Lúdic/Cultural Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 81|83|85|92|94|76 46 1.2 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97920 Fàbrica tèxtil Estabanell i Pahisa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-estabanell-i-pahisa <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX Les instal·lacions resten tancades amb signes incipients de degradació. <p><span><span><span>Aquest conjunt arquitectònic consta de cinc naus adossades i un habitatge exempt, organitzats de manera que formen una composició harmònica. Les tres naus principals configuren una planta en forma de “U”, mentre que les altres tres es disposen paral·lelament dins del perímetre de la mateixa forma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les naus, de planta rectangular, es caracteritzen per teulades a dues vessants. Les façanes laterals que donen a l’exterior es distingeixen per les seves finestres amb arcs rebaixats, emmarcades per motllures decoratives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una alternança visual de naus d’amplades diferents: les més estretes, que integren els portals d’entrada, inclouen finestrals rectangulars a banda i banda, mentre que les naus més àmplies mostren finestres d’arc rebaixat amb motllures, complementades amb obertures addicionals rectangulars a la part superior. Destaca també un cos central que incorpora una porta amb una petita teuladeta, afegint un detall singular al conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de les façanes es remata amb una barbacana formada per biguetes, llates de fusta i maó ceràmic.</span></span></span></p> 08283-179 c. Dolors Fontserè, 13 <p><span><span><span>La fàbrica Estabanell i Pahisa es va construir l’any 1920 (tot i que hi ha ampliacions posteriors). Uns anys abans, l’any 1913, la mateixa empresa havia fet arribar l’electricitat al poble. Va ser la indústria més important del poble durant molt de temps. Es dedicava al teixit de cotó i donava feina majoritàriament a dones, del poble i de l’entorn. En moments de màxim esplendor de la fàbrica, va ocupar 176 persones. Només als despatxos, els contramestres i alguns teixidors eren homes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'empresa Estabanell, coneguda popularment com 'La Fàbrica', tenia la factoria més gran a Centelles, i van ser les vagues del 1919 i 1920 les que va afavorir que es potenciés la de Tona (IPEC).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil, la manca de matèria prima va fer que reduís un 70% la producció, que es dedicava a produir roba militar. L’empresa va ser col·lectivitzada i va haver repressió primer sobre les persones d’ideologia dretana, i durant el franquisme sobre les persones que s’havien mantingut fidels a la República, amb acomiadaments i penes de presó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La reconversió a taller de confecció no va salvar l’empresa víctima de la crisi del tèxtil català, que va tancar els anys noranta del segle XX (Memorial democràtic).</span></span></span></p> 41.8488000,2.2302100 436097 4633275 1920 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97920-p1090792.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97920-p1090788.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 46 1.2 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97931 Can Xic de la Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xic-de-la-font <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX Masia en procés de reformes, accés restringit. <p><span><span><span>El conjunt actual està en reformes i l’accés és restringit. L’aspecte de la masia ha canviat substancialment respecte el que tenia abans de la reforma. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estat actual de l’edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i coberta a doble vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana. Les façanes sud i est s’organitzen en eixos verticals simètrics, en els quals les obertures són de testera recta amb brancals i llinda de pedra escairada. El paredat és de pedra vista. Aquest cos principal hi té adossat al seu costat sud-est un volum annex de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb una coberta amb les mateixes característiques que l’edifici principal, i arrebossat exterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el seu estat originari, l’edifici principal tenia un paredat mixt amb tàpia i pedra a les cantonades, amb el sistema del tapial vist. Les façanes no eren simètriques, i les obertures irregulars. L’antic cobert adossat, de tàpia i totxo, tenia obertures diverses, i una escala exterior que avui ha desaparegut. </span></span></span></p> 08283-190 Nord-oest de Tona 41.8611100,2.2293500 436038 4634643 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97931-891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97931-892.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97964 Aqüeducte de Vilageriu https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-vilageriu <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.1995-1999. Aqüeducte de Vilageliu<strong>.</strong> Tona. Número d’inventari IPEC 901542. 21-4-1998. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33018'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33018</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901827'>Inventari del patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p> La conducció de l’aigua no existeix. Parcialment envaït per la vegetació. Es va afegir un estrep de formigó. <p><span><span><span>Aqüeducte o pont sobre el Torrent de Güells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un pont d’un sol arc, de gran amplitud de llum, que recolza en una banda sobre un estrep de pedra i en l’altra s'adossava a la roca, que es va reforçar amb un estrep de formigó. Els dos costat s’adossen o recolzen sobre la superfície rocosa dels costats del torrent. L’arc rebaixat ha estat construït per carreus regulars ben escairats (dovelles). A la part superior, sobre l’estructura (el lloc per on passaria la canalització d’aigua), unes lloses de pedra plana faciliten el pas d’una banda a l’altra. La resta és construït en pedres irregulars, escairades i col·locades en fileres amb morter.</span></span></span></p> 08283-206 Torrent de Güells. Límit municipal amb Balenyà <p><span><span><span>Situat entre la masia de Vilageriu i el mas Barbat, al límit entre Tona i Balenyà. Segons sembla, la construcció podria haver tingut les funcions de pont i d'aqüeducte. Fou restaurat i consolidat l’any 1973 (IPEC). Uns voluntaris van construir aquell any un pilar de ciment armat per evitar l'esfondrament del pont (<span><span><span>PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>S’ha especulat amb la possibilitat que el pont fos d’origen romà, per la proximitat d'una via romana i dels mil·liaris localitzats al seu entorn, tot i que aquesta hipòtesi no ha estat confirmada per cap estudiós. També se li ha atribuït un origen medieval.</span></span></span></p> 41.8378800,2.2074300 434195 4632080 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97964-p1100337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97964-p1100350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97964-p1100343.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) També es coneix com a aqüeducte de Barbat, i amb el topònim més modern de 'Vilageliu'. El torrent de Güells fa de límit entre el terme municipal de Balenyà i de Tona, amb la qual cosa comparteixen aquest bé patrimonial. 94|98|119|85 49 1.5 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97976 Turó testimoni de margues grises del NE del Serrat de Mont-rodon. Codi 42 https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-testimoni-de-margues-grises-del-ne-del-serrat-de-mont-rodon-codi-42 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> Tot i ser un espai ben conservat, cal remarcar la pèrdua de vegetació natural en favor del sòl per a ús agrícola, respecte a l'àrea grafiada el POUM de l’any 2011. <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 49,06 ha de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un turó testimoni de margues grises amb abundant vegetació a la vessant est. Aquest espai destaca perquè mostra la climacitat de la vegetació, i també perquè és un espai proper al riu Gurri amb un clar paper de connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’estrat arbori predomina el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>i com a espècies arbustives destaca el tortellatge <em>(Viburnum lantana</em>) i boix <em>(Buxus sempervirens). </em></span></span></span></p> 08283-217 Sector aïllat a l’oest del municipi. Al nord-est del Serrat de Mont-rodon. 41.8678200,2.2667300 439147 4635360 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97976-p1100441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97976-p1100444.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98022 Monument a la 'Trilladora Tonense' https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-trilladora-tonense <p><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019). La Trilladora Tonense (1919-1979). D’una Associació de Pagesos a una Agrupació Recreativa. Llibre de Tona</span></span></span></p> XX Manquen algunes parts de les màquines i hi ha procés de corrosió del ferro. <p><span><span><span>Monument dedicat a la pagesia local i a la històrica societat de la Trilladora Tonense. Ubicat en una rotonda sobre una base de blocs de formigó, s’hi exposen dues màquines agrícoles relacionades amb les tasques agrícoles: una arada brabant i una màquina segadora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arada brabant està proveïda d'avanttren, té dues pales, dues relles, dues ganivetes, les unes davant de les altres. Aquesta disposició servia perquè quan un grup treballava, l'altre restava enlaire, i a l’inrevés. La brabant s’utilitzava per obrir solcs a gran profunditat. Era arrossegada per animals i el llaurador dirigia l’operació des de darrera mitjançant una esteva per mantenir-la vertical. L’estructura està dotada de rodes, tota la peça és de ferro colat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La màquina de segar o agabelladora també és metàl·lica. Constava de rodes, el mecanisme principal era mogut mitjançant una corona dentada i un engranatge, muntat sobre un eix transversal que proporcionava moviment a la base de la torreta central, i al plat excèntric frontal, que movia la serra de tall, donant-li vaivé amb la llarga biela, per tallar les tiges dels cereals. La agabelladora duia, a la part frontal, una plataforma lateral dreta, que ajudava acompanyant les tiges tallades cap a la part del darrere de la màquina. La màquina era arrossegada per cavalls o matxos.</span></span></span></p> 08283-255 Rotonda confluència del c. de l’Era, c. de Seva, c. Tarabau <p><span><span><span>Les màquines exposades a manera de monument serveixen per homenatjar la tradició agrícola de Tona i a la societat de la Trilladora Tonense. Com el seu nom indica, va ser creada per gestionar el batre dels seus socis entre els anys 1919 i 1920. Els seus estatuts definien que l’objectiu principal era procurar mútua d’ajuda als agricultors del municipi per totes les operacions habituals de la pràctica agrària, des d'adquirir mancomunadament matèries primeres a qualsevol cosa necessària per un progressiu desenvolupament dels conreus, amb l'objectiu de millorar i augmentar els seus productes, que la seva millor venda procuraria també per la societat. (PADRÓS, 2019)</span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc on s’ubica el monument havia estat una de les eres de la societat: l’era de Dalt. Un any després de ser fundada, eren 215 socis a la Trilladora, la majoria de caps de família del poble. Els canvis socials i econòmics de la segona part del segle XX, van comportar la minva de socis, fins que l’any 1979, van cedir l’era al municipi, on anys més tard es va fundar l’actual escola pública de l’Era de Dalt. </span></span></span></p> 41.8461600,2.2296900 436051 4632983 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98022-p1100203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98022-p1100204.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98061 Camí ral de Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-tona-0 <p><span><span><span>MENÉNDEZ, Xavier.; MOLIST, Núria (2002). 'El camí antic de Barcelona a Vic: el seu pas pel Congost', Monografies del Montseny, núm. 33. Barcelona: Associació d'Amics del Montseny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1981): 'El camí ral' , La Veu de Tona, núm. 17, p. 26.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F900738'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/les-comunicacions-dosona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/les-comunicacions-dosona</a></span></span></span></p> XIII Cal distingir el tram urbà del que passa per territori rural, en algun tram deteriorat. <p><span><span><span><span>L’eix que configura els actuals carrers Major, Barcelona i Nou, originat al segle XVI i conegut des del principi com el carrer de Tona, es va desenvolupar al llarg d’una via històrica important: el camí ral. Tona va néixer a peu del camí ral que anava de Barcelona a Vic, que era el principal camí ral d'Osona (veure apartat d’història).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A més, una altra variant del camí ral travessava Tona, sortint des de Corominons de la Creu i connectant Vic amb Collsupina.</span></span></span></span></p> 08283-272 carrer Major, carrer Barcelona i carrer Nou <p><span><span><span>El camí ral de Barcelona a Vic té el seu antecedent en la via romana que comunicava les ciutats d'Ausa i Barcino passant per la vall del Congost. Aquesta primera via és probable que fos complementada en època republicana per una que passava per Collsuspina fins a Caldes de Montbui, la testifiquen els mil·liaris trobats en aquest recorregut (al Vilar de Tona i dos d’altres trobats a la capella de Sant Miquel de Vilageriu i a Santa Eulàlia de Riuprimer).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest camí fou revitalitzat a ran de la reorganització del país en època dels francs i sortirà documentat sovint durant els segles X i XI com la <em>strata francisca.</em> Esmentada a Tona l’any 998.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La via principal tenia una desviació que des de la ciutat de Vic sortia pel carrer de Sant Pere i pel pont del Remei (l’actual és fet a inicis del segle XIV), anava cap al pont Pedrís, i per l’Hostal Nou seguia vers el Coll de Malla i el carrer de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Poc abans a Corminons de la Creu sortia una derivació vers Collsuspina; aquesta carretera continuava fins a Hostalets on s’unia a la clàssica via del Congost. Aquesta via, que devia ésser molt antiga, potser d’època romana, és la que l’any 1274 el rei Jaume I va convertir en l’únic camí ral o camí protegit per anar a Barcelona a través de Caldes de Montbui. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat d’aquesta xarxa principal hi havia tot un seguit de camins, sovint citats en les delimitacions de les actes de consagració (com la <em>strata Miliarea</em> o <em>de Miralies</em> de l’acta de consagració de Manlleu de l’any 906) que surten amb el nom de <em>via</em> o <em>strata</em>, els quals relligaven, com ara, tots els pobles o sagreres de la Plana; són els vells camins rals (AAVV).</span></span></span></p> 41.8503400,2.2281800 435930 4633448 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98061-p1100248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98061-p1100246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98061-cbarcelona4.jpg Inexistent Medieval|Modern|Contemporani|Romà Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Els anomenats camins rals eren camins públics principals, que formaven part del patrimoni de la corona o patrimoni reial (d'aquí el seu nom) i estaven sota la seva protecció. 85|94|98|83 49 1.5 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98062 Goigs a la Mare de Déu de la Salut https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-la-salut XX Cal tenir en compte que la capella de la Mare de Déu de la Salut és tancada i abandonada. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest goig porta el títol de “Goigs en llahor de la verge de la salut patrona del manantial roqueta de Sant Andreu de tona”. L’edició consultada no és datada, està signada per Lluís Carles Viada y Lluch.<strong> </strong></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La lletra de la peça comença així:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Remeyera celestial,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>del broll-Roqueta Patrona:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>Feu que quants vingan a Tona</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>troben remey a son mal</span></span></span></span></em><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Entre'ls elogis més alts</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>que us fem en la Lletania,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>cap Vos escau, oh Maria,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span><span><span>tant com 'Salut dels malalts.'</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La vostra mà divinal</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>a cos y a ánima la dóna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Son tants los vostres devots</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>fora y dins del Balneari,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>que festa no pot mancar-hi</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>en que part hi prengan tots:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>de llur tribut filial</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>cenyiu-Vos-en la corona.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-273 Av. del Balneari - Parc Roqueta <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb ampla tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</span></span></span></span></span></p> 41.8594800,2.2296600 436062 4634461 08283 Tona Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Lluís Carles Viada y Lluch 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98069 Font de Güells https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-guells Espai força deteriorat, cisterna vandalitzada. Estructures de ferro a la font. <p><span><span><span>Font ubicada al marge del Torrent de Güell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La font és situada en una paret de pedra de molt poca alçada respecte al terra. Brolla a través d'un broc de ferro que a vegades queda submergit al bassal d’aigua. Una cinquantena de metres a l'est i a peu de camí hi ha el sobreeixidor de la font. Aquest és una cisterna d'obra arrebossada arran de camí, amb un registre a la part de dalt i un broc de ferro al lateral per on raja l'aigua sobrant.</span></span></span></p> 08283-277 Torrent de Güells. Cruïlla carreteres N141C i BV5303. 41.8403000,2.1975000 433373 4632356 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98069-cisterna.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98069-font-de-guells-tona-osona.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Imatges de Carlos IM i Enric Costa. 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98081 Jaciment paleontològic Mas Vilageriu https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-mas-vilageriu <p><span><span><span>BALAGUER, Jordi (2010). “La troballa i l'excavació de les restes d'un sireni fòssil a Tona”. Llibre de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALAGUER, Jordi; ALBA, David M. (2016). 'A new dugong species (Sirenia, Dugongidae) from the Eocene of Catalonia (NE Iberian Peninsula)' Comptes Rendus Palevol.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VILÀ, J.; SORIGUERA, I.(2020). “El mar de Tona, una història de fa 40 milions d’anys”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 40-44.</span></span></span></span></span></span></p> Parcialment destruït (segons Inventari de Patrimoni Arqueològic) <p><span><span><span>Es tracta d'un jaciment paleontològic on s'hi documentà l’any 2008 la troballa de 44 restes fòssils d'un esquelet parcial de sireni fòssil, un mamífer aquàtic de l'ordre Sirenia (que inclou els dugongs o manatís). Destaquen un fragment cranial amb dentició (veure imatge), així com vàries vèrtebres i fragments de costelles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi resultant caracteritzà els sediments que aflora com a margues blaves i grises, les quals s'alternen amb alguns conglomerats. En particular, són abundants unes petites laminacions molt riques en briozous, i altres invertebrats fòssils. Segons la cartografia geològica, aquest jaciment es troba situat en una unitat cartogràfica que es correspon a nivells de gresos, margues grises i alguns conglomerats del Bartonià mitjà, i proper a la transició amb la unitat constituïda per nivells de margues blaves també fossilíferes, corresponents igualment al Bartonià mitjà. Cronològicament, l'estatge Bartonià pertany a l'Eocè Mitjà, amb una datació aproximada de 41,3 a 37 milions d'anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres restes recuperades en l'excavació de 2008 corresponen a invertebrats, especialment briozous, coralls i alguns bivalves, que mostren clarament que es tracta d'un ambient deposicional marí (IPA).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La importància del jaciment és que es va poder determinar un holotip de referència, ja que l’estudi definitiu atribueix aquest sireni a una nova espècie, el Prototherium ausetanum (BALAGUER, ALBA, 2016). </span></span></span></p> 08283-282 Vèrtex sud-oest del municipi <p><span><span><span>Les restes van ser localitzades per un aficionat, el Sr. Josep Maria Espona, i recuperades al Mas Vilageriu de Tona en el decurs d’una intervenció d’urgència duta a terme l’any 2008 pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural. </span></span></span></p> 41.8412000,2.2038400 433900 4632451 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98081-mas-vilageliu-jaciment-paleontologicpage-0001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98081-denticio.jpg Legal Paleògen|Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Imatge Ortofoto 1:5.000 extreta del Vissir v3.35 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Imatge fragment cranial del Servei d’Arqueologia i Paleontologia (Departament de cultura). 124|123 1792 5.3 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98088 Forn de la Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-vila <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J.: (1932) <em>Antiguitats de Tona</em> . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2717'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </a></p> Jaciment a l’aire lliure parcialment cobert, i protegit de les pluges, tot i l’erosió que presenta en el seu estat general. <p><span><span><span><span lang='CA'>Restes d’un forn excavat a les argiles, de planta quadrangular, amb 2,40 metres de llargada, dividit en dos cambres mitjançant una paret. Es conserva una superfície amb graella, amb una vintena de forats de comunicació entre el fogar i la cambra de cocció, amb 0,75 metres de gruix. La volta no s’ha conservat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El forn ha estat interpretat com de tipus 4 de Fletcher amb planta rectangular o quadrada amb dos fogars, subtipus B i amb mur central.</span> </span></span></span></p> 08283-285 Passeig de la Suïssa <p><span><span><span><span lang='CA'>El forn de la Vila ha estat interpretat com a lloc o centre de producció i explotació ceramista. Per les característiques del forn i el material documentat, es podria tractar d’un centre romà d’època republicana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El conjunt de forns localitzats a Tona, al voltant del Passeig de la Suïssa, i a tocar de la carretera BV 5303 (carrer Seva amb carrer Bonavista), es relacionen amb l’ocupació romana de Tona, concretament amb l’existència de tallers artesans distribuïts al llarg o propers a les vies de comunicació i l’assentament principal, al Camp de les Lloses, centre d’establiment romà. </span></span></span></span></p> 41.8571840,2.2234598 435545 4634211 650 / 550 - 50 aC 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98088-1825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98088-1824.jpg Legal Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Cultural EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El 1982 l'Ajuntament de Tona instal·là al jaciment una teulada d'uralita damunt de bigues de ferro, estructura que evita en part el seu deteriorament, i anys més tard la Diputació de Barcelona hi instal·la un plafó interpretatiu. 81 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98094 Contracastell https://patrimonicultural.diba.cat/element/contracastell <p><span><span><span><span lang='CA'>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CASASSAS. E. (1943) Tona. Descripció històrica i geogràfica. Barcelona: Gràfiques Diamant. Pp. 25-28.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2724'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> Jaciment no visible. <p><span><span><span><span>Al pla del turó del Contracastell i als seus vessants, es varen localitzar fragments de ceràmica a torn marronosa i rosada i ceràmica grollera a mà. No es van documentar estructures. </span></span></span></span></p> 08283-291 Polígon 4, Parcel·la 11 <p><span lang='CA'><span><span>S'ha interpretat com un lloc d’habitació sense estructures. </span></span></span></p> 41.8580000,2.2205900 435308 4634304 -650 / 476 08283 Tona Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98094-contracastell1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98094-contracastell3.jpg Legal Ibèric|Romà|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 81|83|79 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98115 Casa del c. Bayés 13-15 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-bayes-13-15 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XIX, XX L’immoble presenta indicis d’abandonament, les obertures estan tapiades. <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres per un costat, i que fa cantonada amb un carreró per l’altre. Es divideix en dues finques, números 13 i 15. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener és paral·lel a façana, que és asimètrica. Totes les obertures han estat tapiades amb blocs de formigó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El número 13 agrupa la porta d’accés a la cantonada esquerra, on s’observen restes d’un antic portal més gran, una finestra a la planta baixa i una obertura amb balcó al pis superior. La porta presenta una tarja decorativa rectangular a la part superior, de forja. La finestra també té baranes de forja complexa i treballada amb motius florals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Separades per un tram de façana, al número 15, destaca un gran portal amb arc rebaixat, transformat en finestral reixat; la porta d’entrada amb llinda i una tarja semicircular amb forja on es pot llegir la inscripció “RC 1888”. També s'hi observa una finestra situada a la cantonada dreta, de la mateixa estètica que la del número 13. </span></span></span><span><span><span>Al pis superior, tres obertures amb balcó idèntiques, igual que la quarta del número 13. Les llosanes són de pedra motllurada i les baranes de forja complexa amb decoració geomètrica. A la part superior de cadascuna d’aquestes obertures, s’hi obren finestres ovalades (ulls de bou), un d’ells cegats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanca la façana a la part superior un ràfec de maons ceràmics de mides i disposicions diferents, que sustenten l’última filada doble de maons arrenglerats horitzontalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part de darrera de la casa dona a un altre carrer, on hi ha un pati i diversos portals amb arc rebaixats que accedeixen a un espai amb només planta baixa.</span></span></span></p> 08283-301 c. Bayés 13-15 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8548200,2.2290700 436008 4633945 1888, 1920 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98115-p1100553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98115-p1100556.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98150 Jaciment de Mas Riambau https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-riambau <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J.: (1932) <em>Antiguitats de Tona</em> . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCÉS, I.; CEBRIÀ, A. (2002) “L’estela ibèrica de Tona (Osona)” a </span></span><em><span lang='CA'>Pyrenae</span></em><span lang='CA'>, Núm. 33, p. 211-232,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MESTRES, Imma. (1995) Memòria del seguiment arqueològic de les obres de remodelació del pati de l’escola Vedruna - Tona. Osona. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2011) “La dispersió de la col·lecció arqueològica i d’art del Mas Riambau”.Llibre de Tona. Tona. Pàgines 46-50.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2725'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.</a> </span></span></span></p> El jaciment està parcialment destruït a la zona on s'han construït blocs d'habitatges, però encara podria quedar actiu als camps de conreu propers al Mas Riambau. <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment de Mas Riambau comprèn una àrea extensa a tocar del Camp de les Lloses, entre una zona actualment urbanitzada, camps de conreu actius prop del mateix mas, i arriba fins l’església de Lurdes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les restes arqueològiques corresponen a materials arqueològics de diferent tipologia, i estat de conservació. Es varen localitzar durant els moviments de terres i anivellacions dels terrenys amb motiu de les obres de condicionament i construcció del primer camp de futbol de Tona (PUIGFERRAT: 2011, p.46). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La troballa arqueològica més destacable és l’estela de pedra sorrenca rosada del Montseny, amb relleus figuratius <span>que representen dos guerrers i un animal, de caràcter ibèric. Segons recull </span>Mossèn Josep Gudiol, la troballa de l'estela es va produir </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>l’any </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>1916 per part dels pagesos i treballadors que llauraven els camps per ampliar les obres del camp de futbol: “</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>(...) Entre aquelles algunes de gens petites, hi aparegué una gran llosa qu’es decidí pels treballadors que debia ser retirada a trossos. A cops de mall se anà esbocinent, trovantse que era de pedra esmolaroda roja y que alguns trossos portaven a la cara més plana uns treballs que excitaren la curiositat del propietari D. Jaume Galobart, que manà recullir totes les peces y transportarles a la llissa de son casal de Riambau</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>” (PUIGFERRAT: 2011, p. 48).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons els autors Ignasi Garcés i Artur Cebrià, durant el mes d'agost de 1926 '</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>la peça fou restaurada i encastada en la galeria oest del Mas Riambau, amb l'ajut del mestre d'obres Sr. Illa de Vic'</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (GARCÉS; CEBRIÀ: 2002, 215). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment, durant la postguerra, fou traslladada al Museu Episcopal de Vic. Actualment el Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses en té una rèplica exposada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Seguidament a la troballa de l’estela, a la mateixa zona, s’anaren localitzant i recollint fragments de ceràmica del tipus campaniana i aretina, ceràmica comuna, i fragments d’àmfora, tot d’època romana. També monedes datades en època ibèrica i romana, i diversos objectes de metall de bronze. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-313 c. de Lurdes 26 <p><span><span><span><span><span><span>La primera meitat del segle XX, a partir del 1909 i fins la postguerra, marca un període de descoberta del jaciment arqueològic amb la troballa de l’estela ibèrica i altres fragments materials. Aquest fet feu ampliar la ja important col·lecció artística del propietari de mas Riambau, Jaume Galobart. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La col·lecció arqueològica que va acumular Galobart va ser donada a conèixer per part d’Amador Romaní, el 1926; i de Josep Danés, el 1932 en un article (PUIGFERRAT: 2011, p.48). Segons els autors, la col·lecció contenia els següents objectes: estela ibèrica; unes pinces de bronze; una espàtula doble de bronze d'uns 17 cm de llargada; monedes ibèriques d'Iluro, Ausa, Osca i altres localitats (segons Danés, en total, una seixantena); altres objectes de metall com segells, ploms de missa, “pallofes”; fragments de tègules i àmfores romanes; ceràmica ibèrica i romana a torn; un 'llagrimatori' de terra cuita i pedres de molins de mà. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A partir del 1991, es varen iniciar les primeres intervencions arqueològiques a l’extensió que correspon pròpiament al Camp de les Lloses, però que varen ajudar a vincular tota l’àrea circumdant a l’important assentament iberoromà, i concretament també al jaciment del <em>vicus </em>militar romanorepublicà. Així mateix, tot aquell material documentat provinent del Mas Riambau es va vincular directament, per tipologia i paral·lels, al <em>vicus </em>militar romanorepublicà.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment de Mas Riambau està inclòs en l'espai de protecció arqueològica del Camp de les Lloses, i implica una protecció preventiva abans de fer-hi qualsevol remoció de terres. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8522100,2.2226300 435471 4633660 -650 / 476 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-estela.jpg Legal Ibèric|Romà|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic/Cultural EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) També és anomenat per alguns autors com l'Antic Camp d’Esports (GARCÉS; CEBRIÀ: 2002), i es diferencia del jaciment pròpiament del Camp de les Lloses. 81|83|79 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98168 Casa del c. Taradell 13 bis https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-taradell-13-bis XX Els revestiments de la façana i els elements de fusta es troben en procés de degradació. <p><span><span><span>L’edifici està format per dos cossos diferents i està ubicat entre mitgeres. És d’estructura popular, amb les cobertes de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a les façanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana del cos més gran és arrebossada, allà on s’ha degradat el revestiment es veu el paredat comú de pedra i morter amb refaccions amb maó. </span></span></span><span><span><span>La planta baixa presenta portal d’arc rebaixat i damunt, al mateix eix vertical, una sortida amb balcó de llosa de pedra i barana de forja amb motius geomètrics. A l'altre eix s'hi situa la porta d’accés al pis i un finestral superior d’arc rebaixat. Totes les obertures estan emmarcades amb un revestiment de color clar. </span></span></span><span><span><span>La cornisa està feta de maons, s'hi observen dues línies paral·leles entre les quals es disposen els rajols ceràmics, creant un ràfec continu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els cos més petit sobrepassa lleugerament en alçada l’anterior, té un sol eix, on es disposa un portal a la planta baixa amb els muntants de maó i biga de ferro com a llinda. Al pis, una gran obertura emmarcada i ornamentada en maons es presenta avui desproveïda del balcó. </span></span></span><span><span><span>A la part superior de la façana, una cornisa amb doble filera de maons, una de plana i al damunt una altra disposada en forma dentada, serveix de ràfec abans de la teulada.</span></span></span></p> 08283-323 c. Taradell 13 bis <p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre, l’edifici data de l’any 1900.</span></span></span></p> 41.8537600,2.2298500 436072 4633826 1900 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98168-p1100601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98168-p1100603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98168-p1100605.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96366 Balneari Ullastres https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-ullastres <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BAYÉS i FUSTER, Antoni. (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.Pàgines 174-183.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://www.bibliotecatona.cat/balneari-ullastres/'>Biblioteca Municipal de Tona</a></p> XIX Estat ruïnós, molt evident en la coberta esfondrada i en la cara est de l'edificació amb parts de parets desaparegudes. <p><span><span><span>Actualment, el balneari està en un estat avançat de deteriorament, i no és possible l’accés a l’interior. S'hi ha instal·lat un tancament metàl·lic al llarg de les dues façanes laterals per seguretat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici senzill i sense ornaments. D’una sola nau de planta rectangular, amb planta baixa de dos nivells i un semisoterrani. Aquest últim nivell és parcialment visible des de la façana de llevant de l’edifici, i és on s’ubica el pou, que resta cobert. Des d’aquest mateix punt també són visibles parts de les estances interiors del balneari.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada al sud, resta dempeus i presenta una simetria horitzontal uniforme, amb diverses obertures per facilitar la il·luminació natural cap a l’interior, i alhora donar visibilitat cap al parc que l’envolta. Tot i això, actualment totes les obertures accessibles del balneari es troben tapiades per evitar actes vandàlics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estructura de la coberta, a dues aigües, també està afectada per l’estat deficient de l’edifici, i es troba mig esfondrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La globalitat de l’edificació és fruit de dues fases constructives. Una primera el 1876, amb la construcció de la nau principal, amb coberta a doble vessant; i una ampliació el 1882, afegint-hi dos cossos laterals que sembla que albergaven magatzems i banys (PADRÓS, 2008). L’edifici va estar en funcionament fins al 1987.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'arquitectura de l'edifici és molt simple i sense voluntat monumental perquè es va plantejar com un edifici </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>provisional</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. A l'Arxiu Municipal de Tona es conserva el projecte de construcció d'un gran hotel balneari que havia de substituir-lo, de l'any 1881, que mai no es va tirar endavant</span></span></span></span></span></span></p> 08283-10 c, Doctor Antoni Bayés, s/n <p><span><span><span>Aquest balneari i el seu entorn, estan estretament vinculats amb el context de la descoberta d'aigües mineromedicinals a Tona a finals del segle XIX. L’any 1874 es va descobrir casualment una deu d’aigües sulfuroses prop del Mas can Font, emplaçament proper on es va construir el balneari. Aquest va ser l’inici de l’explotació de les aigües descrites com “salino-yodo-bromuradas” i considerades posteriorment com a medicinals pel Doctor Antoni Bayés i Fuster, essent idònies per guarir o pal·liar diverses afeccions i malalties (BAYÉS, 1881). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per poder explotar les aigües, Antoni Bayés i Fuster (metge del poble), Josep Quintanas (amo del mas Vila) i Narcís Ullastres van crear la societat Ullastres i Companyia, i fruit d’això, es va construir el primer balneari a Tona, del qual el doctor esmentat en va ser el primer metge director.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest fet va impulsar amb posterioritat el descobriment de noves deus d’aigua, la constitució de nous balnearis (La Puda dels Segalers, Roqueta i Codina), i al seu voltant, el naixement de nous barris, amb serveis i botigues, que varen acollir famílies burgeses barcelonines que arribaven atretes per les aigües medicinals, i els espais naturals. Un fet indiscutible que accelerà i facilità aquest fenomen fou l’arribada del ferrocarril a la comarca. </span></span></span>Un dels clients de més renom del balneari Ullastres va ser el poeta Joan Maragall, acompanyat de la seva família, el 1909.</p> <p><span><span><span>Tot plegat, va produir l’adveniment del fenomen de l’estiueig a Tona, aportant noves modes i moviments culturals com fou el modernisme, que quedà representat en la construcció de majestuoses torres d’estiueig amb aquest estil arquitectònic. </span></span></span></p> 41.8602500,2.2318100 436241 4634545 1876 / 1882 (última reforma) 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-783.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-784.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) L’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC) recull la fitxa d’aquest element patrimonial, actualitzada l’any 2011 (IPA 24376 ). L’estat de conservació del conjunt sembla que era acceptable en aquell moment. Es descriuen elements de l’edifici avui impossibles de visualitzar: a l’interior, habitacions àmplies amb paviments de mosaic, i a l’exterior, espais amb piscines que comunicaven amb sales interiors. Finalment, la sala del pou a la planta semisoterrada, des de la qual es feia pujar l’aigua mitjançant una bomba.Per altra banda, les estances del balneari albergaven banyeres i una zona de tractament amb inhalacions (PADRÓS, 2008). Finalment, cal esmentar l’avinguda de plàtans i el parc annex que envolten l’edificació, i que són espais que formarien part del mateix complex del balneari Ullastres, albergant una extensió d’uns 12.000 m2. De fet, avui dia encara es conserva l’antiga tanca d’accés al parc des de la mateixa carretera. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96912 La Canal https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canal-1 <p><span><span><span>BOECK, Lourdes i PUIGFERRAT, Carles (1996) 'La Canal. Història i arquitectura d’una gran masia'. Llibre de Tona. Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIBERT, Josep (1947). Els castells catalans. Editorial Milla, Barcelona</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Eduard (1992). Diplomatari i escrits literaris de l'abat i bisbe OIiva. edició a cura d'A.M. Mundó, Institut d'Estudis catalans, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1978). El monestir romànic de Sta. Maria de l'Estany. Artestudi Edicions, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1986). “Els béns del monestir de l'Estanya Tona”. Tona, Libre de l'any 1985.Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PRAT, Joan (1995). “La masia”. L'Avenç, núm. 193. Barcelona</span></span></span></p> <p><span><span><span>VALL, Felip (1986). “Històries de Tona. Colònies escolars”, Tona. Llibre de l’any 1985. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILÀ, Joan (1973). El món rural a Catalunya. Editorial Cuiral. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2005). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona Eumo Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24400'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XVII, XIX En procés d’enrunament total <p><span><span><span>Runes del que va ser el mas de la Canal, un immoble històric de Tona. </span></span></span><span><span><span>Actualment, només es conserven parcialment les façanes perimetrals de la casa a nivell de planta baixa, que formen una planta gairebé quadrada, que deuen pertànyer a la última refacció important de la casa, al segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció era de pedra irregular i tàpia, amb les obertures amb muntants i llindes de pedra ben treballada. A la part sud es conserva parcialment una porta principal dovellada feta amb arc de mig punt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entorn del mas és avui un bosquet amb un parc públic, on destaca un molí de vent que treia aigua d’un pou per regar els camps de conreu. </span></span></span></p> 08283-33 c. d’Antoni Figueras i c. de Maria Vivet <p><span><span><span>Com a lloc, la Canal està documentat des de l’any 1027, i el mas des del 1123. La Canal era una masia de planta baixa, amb un alçat de tres plantes i golfes. La casa era coberta a quatre vessants i coronada per un cos central quadrat amb una petita torre al capdamunt. És probable que l’última construcció es realitzés sobre alguna de més antiga a mitjan del segle XIX. La façana de migdia, on es conserva parcialment la porta d’entrada, destacava per presentar una galeria d’estil isabelí estructurada a partir de quatre dobles arcades. sense mainell. Entremig hi havia pilars de secció quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El topònim de “la Canal” és ben significatiu de l'indret. Equival a la paraula rec i evoca com deurien ser les terres on més endavant s'hi documentarà el mas Canal. Aquesta masia és emplaçada a la part de ponent del Verinal, una gran esplanada de terres baixes on hi anava a raure el torrent de la Font Morta o de Sot Flori i on tal vegada ja al segle XI hom havia obert alguns canals o recs de desguàs per posar en conreu aquestes terres (BOECK, PUIGFERRAT; 1996).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc de la Canal està documentat des de 1027 i el mas des del 1123. L'any 1027, una dona que es deia Belleda va fer donació al monestir de Sta. Maria de Ripoll d'unes cases i unes terres. Ja l’any 1123, els Centelles, un llinatge destacat de la Plana, apareixen com a senyors del mas, el qual donaren al monestir de Santa Maria de l’Estany. D'altres senyors tenien dret sobre el mas Canal en aquests moments, que van anar donant al mateix monestir, fins a l’any 1194, que Guillem Ramon de Montcada, senyor del castell de Tona, renuncia als seus drets al mas perquè quedés definitivament en les mans del monestir de l’Estany. El cenobi perllongà el seu domini sobre la Canal fins a la segona meitat del segle XIV, quan van vendre el mas. (POUM, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>És probable que la Canal passés al benefici de Sant Lluc i Sant Blai instituïts a la catedral de Vic. Al començament del segle XIX, l’hereu del mas -de la família Canal- encara pagava cada any un cens al prevere que ostentava el benefici (Lleopart, 2005).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Canal és el primer hereu reconegut del mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És en terres d’aquesta propietat al costat del camí ral, que es comencen a construir unes quantes cases, que originen el poble actual de Tona al segle XVI. (Lleopart,2005)</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII es troben diferents hereus de la Canal com a càrrecs públics municipals. El primer conegut és Josep Canal que el 1689 era síndic de la universitat del terme de Tona i que segurament dona suport a l’aixecament dels Barratines. (POUM,2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segle XIX el mas adquireix l’aire senyorial amb el qual apareix en les imatges que es conserven. La decadència de l’immoble arriba a mitjans d’aquest segle, quan Josep Canals se la ven pels deutes que té, a Jaume Guix i Segura. A partir d’aquí el mas va anar passant de mans contínuament. (POUM, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, de 1930 al 1937, va servir de casa de colònies d’estiu de la Lliga d’Higiene Escolar de Sabadell (Lleopart, 2005). El bosquet del costat era zona d’esbarjo dels nois i noies del poble, com la bassa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1988, el mal estat de l’immoble fa que els últims masovers que hi vivien des de 1914, marxessin. L’última propietat va vendre el mas a l’Institut Català del Sòl l’any 1994. Aquest fet va permetre la creació de la sala la Canal, un local municipal destinada a l’activitat cultural inaugurat l’any 1995, i la urbanització de la finca, que ha donat lloc al naixement d'un nou barri del poble, el barri de la Canal (POUM, 2011).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’amenaça de ruïna va provocar l’enderrocament del mas l’any 2001.</span></span></span></p> 41.8518619,2.2309688 436163 4633614 1123 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96912-2024-02-22-121027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96912-p1090517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96912-img20240501193158.jpg Legal Modern|Contemporani|Isabelí|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons els redactors del (POUM, 2011), l'edificació original tenia molt interès com exemple del patrimoni rural. Ara, desaparegut quasi del tot l'edifici, s'ha convertit, de fet, en un jaciment arqueològic. 94|98|100|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97725 Jaciment arqueològic de Can Rotlle / l'Hostal d'en Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-rotlle-lhostal-den-valls <p> <span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/11857'>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/11857</a></span></span></span></p> -IIIaC-XVIII A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es considera que el jaciment està destruït. <p><span><span><span>Segons consta a l’Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, el jaciment es va determinar com a via històrica romana, medieval i moderna, a partir de la informació oral facilitada pel senyor Felip Vall de Tona. Es trobaria ubicat entre els dos masos que donen nom al jaciment (Can Rotlle / l'Hostal d'en Valls), més o menys per on passa l'actual carretera C17 actualment. Segons la font, hi discorria una via romana que venia de Collsuspina i anava en direcció a Vic. Posteriorment, la via va continuar en funcionament essent la coneguda via '<em>Strata Francisca</em>' o camí dels francs. L'actual mas de l'Hostal d'en Valls, tal i com indica el seu topònim, podria haver estat un antic hostal d'allotjament vinculat a la suposada via. (CCAA).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es considera jaciment el vial paral·lel a la C17 a la banda de Can Rotlle, costat esquerre de l’autovia en direcció Vic.</span></span></span></p> 08283-122 Hostal d’en Valls 41.8740387,2.2359114 436595 4636073 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97725-p1100097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97725-p1100098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97725-p1100099.jpg Legal Medieval|Modern|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic/Cultural BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 85|94|83 1754 1.4 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97774 Marges i fondalades entre camps, codi C18 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-fondalades-entre-camps-codi-c18 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> Baixa diversitat d‘espècies, absència de vegetació arbòria. <p><span><span><span>Espai d’uns 5300 m², de fondalades que fan de marge entre camps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes línies de marges, que fan una forma de creu des d’una vista zenital, és un espai entre rieres, fet que li atorga un valor potencial de connector ecològic en un àrea densament conreada. Destaca com espècie vegetal un arbust, l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolia</em>).</span></span></span></p> 08283-128 Espai situat al nord-oest del nucli urbà, a l’altre banca del N-141c. 41.8577900,2.2000100 433599 4634296 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97774-p1100157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97774-p1100158.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97775 Espai entre camps, codi C19 https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-entre-camps-codi-c19 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> Baixa diversitat d‘espècies, absència de vegetació arbòria. <p><span><span><span>Petit espai de 1.600 m², es situa connectat a una àrea fluvial amb abundant vegetació de ribera i fa la funció de sistema de suport a aquesta arbreda, el seu valor està relacionat amb aquest fet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Predomina la vegetació arbustiva, l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolia</em>) i algun exemplar dispers de garrofer <em>(Ceratonia síliqua).</em></span></span></span></p> 08283-129 Espai situat al nord-oest del nucli urbà, just tocant la carretera N-141c. 41.8577000,2.2020700 433770 4634285 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97775-p1100152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97775-p1100153.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97776 Conjunt de marges entre camps, codi C39 https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-marges-entre-camps-codi-c39 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> L’espai actual es veu minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. <p><span><span><span>Superfície de 26,24 ha d’un conjunt de marges entre camps formats en petites fondalades on transcorren cursos fluvials de poc cabal, una part limita amb el torrent de Segalers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és arbustiva, esbarzers (<em>Rubus ulmifolia</em>), i aranyoners (<em>Prunus spinosa</em>), </span></span></span><span lang='CA'><span><span>també de forma dispersa hi ha alzines com a arbres (<em>Quercus ilex</em>). </span></span></span><span><span><span>Cal destacar el paper de connector ecològic en un territori agrícola.</span></span></span></p> 08283-130 Espai situat al nord-oest del terme municipal, just tocant la C17. 41.8717400,2.2310100 436186 4635822 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97776-p1100115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97776-p1100116.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97777 Marge elevat entre camps, codi C40 https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-elevat-entre-camps-codi-c40 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> L’espai actual es veu minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. <p><span><span><span>Àrea lineal de tan sols 740 m² ubicada en una petita elevació del terreny, destaca per estar al costat de masses forestals de més entitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és arbustiva, esbarzers (<em>Rubus ulmifolia</em>). Cal destacar el paper de connector ecològic en un territori agrícola.</span></span></span></p> 08283-131 Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. 41.8747100,2.2326000 436321 4636150 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97777-p1100109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97777-p1100111.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97840 Castell de Güells https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-guells <p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1831'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> X-XVI Pràcticament desaparegut, tan sols en queden alguns trams de mur i algunes acumulacions de pedres. S'hauria d'estudiar amb metodologia arqueològica. <p><span><span><span>Zona aturonada, amb vegetació, i molt propera al mas Güells. S’intueixen acumulacions de pedres, algun retall sense identificar i alguns trams de mur de pedra que corresponen a les restes del que fou el Castell de Güells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació de l’antic castell va servir per construir l’actual mas Güells, a partir del 1875. </span></span></span></p> 08283-140 Al sector sud oest del terme de Tona, en un turó del sector de la Barroca, prop d'una cruïlla de camins des de la carretera de Manresa (N-141c), conegut popularment com l'Empalme. <p><span><span><span>El lloc de Güells, ja surt esmentat en un document del 997, i en un altre document del 1076. </span></span></span>El 1086 ja es parla del 'castell de Güells', confirmant <span><span><span>la importància estratègica del lloc per protegir els passos i vies de comunicació del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat durant el segle XII fou d’una família de cavallers, sembla que els mateixos que del castell d’Aguilar. Posteriorment, passà a mans del senyors de Centelles, fins ben entrat el segle XV i XVI. </span></span></span></p> <p>A partir del final del segle XIV es documenta una família pagesa de cognom Güell que viu a la fortalesa i en conrea les terres. Ja no hi viuran mai més cavallers o donzells. L'edifici arribà al segle XIX essent una masoveria.</p> 41.8431908,2.1989859 433499 4632676 997 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1093.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Els vestigis de l'antic Castell i el mas Güells estan ubicats a la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, delimitada sobretot per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, etc. 92|85 45 1.1 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97966 Espai natural del Cementiri, codi C06 https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-cementiri-codi-c06 <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> Alguns sectors estan molt degradats. <p><span><span><span>Zona d’interès natural d’extensió considerable, 25,58 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una zona que inclou àrees amb vegetació i d’altres són terrers calcaris generalment margosos característics del territori. La vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>).</span></span></span></p> 08283-208 A l’extrem sud-est del municipi 41.8512700,2.2422500 437099 4633541 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97966-p1100402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97966-p1100396.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97967 El Corc https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corc <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XVIII En procés d’enrunament, envaït per la vegetació. Algunes bigues que sustenten la teulada d’un dels cossos del mas, han col·lapsat. <p><span><span><span>L’immoble principal és una edificació tradicional per a una masoveria, de planta rectangular i teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i planta primera. Allà on el revestiment s’ha deteriorat, s’observa l’aparell de pedra comuna i tàpia, amb afegits de maons. La cornisa es forma per una superposició de teula àrab que aixopluga un ràfec de caps de teula i rajola ceràmica disposada triangularment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cos annex s’ubica perpendicularment al volum principal. Hi destaca una galeria amb dos arcs rebaixats sobre pilastres. Les façanes són de pedra amb aparell de maçoneria. </span></span></span><span><span><span>El conjunt del mas també inclou altres annexos agrícoles menors. </span></span></span></p> 08283-209 Al sud del municipi. Extrem oest del Pla de Vilageliu. <p><span><span><span>Segons un quadern de 1718, el mateix any dels cens d'Aparici, en aquell moment hi havia a Tona unes 115 cases i entre les masies del sector de Tona hi consta la casa de Pau Pujol que correspondria segurament al Corc (POUM).</span></span></span></p> 41.8377500,2.2190300 435158 4632057 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97967-p1100271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97967-p1100273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97967-p1100272.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98|119|94 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97968 La guixera del Planell https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guixera-del-planell <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24418'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24418</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901518'>Inventari del patrimoni Etnològic de Catalunya</a></span></span></span></p> XIX En procés d’enrunament, envaït per la vegetació. Edificis molt degradats des de l’any 2011 moment del qual hi ha imatges (veure bibliografia) on encara es podien contemplar les estructures bé. <p><span><span><span>Restes d'una petita indústria dedicada a la cuita de guix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de diferents dependències cobertes quasi totalment per la vegetació. Malgrat que la conservació és dolenta, es poden observar les boques tapiades de tres forns alineats en un mur, un d’ells envaït per la vegetació. Dels altres dos destaca el fet que les obertures s’han practicat en arc de mig punt resseguides per maons col·locats en sardinell. El parament del mur és de paredat comú, pedra irregular lligada amb morter.</span></span></span></p> 08283-210 Nord-oest del municipi. Cruïlla del Km 42 de la N-141C amb carretera de Muntanyola. <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'explotació de guix del mas Planell de Tona surt documentada des del 1872, al 16 de febrer d'aquest any es constituí una societat integrada per Ramon de Planell (propietari dels terrenys), Pere Rovira (armer de Vic) i Josep de Plana (veí de Querol), per a explotar el guix. Es va construir un forn nou, prop de la Bestreta, en el qual treballaren entre els anys 1872-1873. Al 1873 aquesta societat es va desfer. No obstant això, des del 1874 la guixera va seguir funcionant a ple rendiment. La pedra es portava des del Garet i les feixines de llenya per al foc des del bosc de Montanyà (Seva). L'explotació continuà fins a principis dels anys 70 del segle XX</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La guixera tenia annex un trull o molí per a moldre la calç, que actualment no és visible per la gran quantitat de runa acumulada al damunt d'aquestes construccions. Els forns es van excavar a la roca i foren construïts íntegrament en pedra (IPEC,1998).</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8550500,2.1979800 433428 4633994 1872 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97968-p1100453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97968-p1100451.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Aquest bé apareix doblement fitxat a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, amb el números IPAC 40880 i IPAC 24418, amb el nom de “Forn de calç del Torrent de Sant Cugat”. 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97978 Mas el Gelec https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-gelec <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 296.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVI Masia parcialment restaurada (la teulada és nova), està pendent de restauració definitiva. <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La teulada pel costat de ponent és més allargassada i aquest fet obliga a bastir un reforç a la paret amb contraforts. El ràfec o barbacana presenta imbricació de caps de teula, formant una sanefa geomètrica. Les cantonades de les façanes estan reforçades amb carreus, i s’observa un paredat amb una disposició força irregular, amb alguns trams amb restes de morter i refets amb materials més recents. </span></span></span><span><span><span>Presenta planta baixa i pis, i espai sota teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal conserva la seva simetria i alguns elements d'estil renaixentista amb riquesa ornamental. L’eix central està format pel portal adovellat, amb la dovella central amb escut on s'hi poden veure els </span></span></span>monogrames de Jesús i Maria (IHS / MA), un dins l’altre. Una gran M de tipus uncial coronada per una A, té al seu interior el monograma IHS («<em>Ihesus</em>»), de manera que el pal central de la lletra M comparteix traç amb la lletra i majúscula, sobreposada a H i S. </p> <p><span><span><span>Damunt seu, s'hi observa una finestra amb arc conopial i motllurada amb dues cares als laterals i una escultura de baix relleu, de cos sencer, gairebé desapareguda. </span></span></span>L'escultura sembla un amoret nu, d'estil clàssic, que ha perdut el cap, les extremitats superiors i altres parts de la seva anatomia.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Anteriorment, hi tenia afegits cossos i annexos destinats a usos agrícoles que han anat desapareixent. </span></span></span></span></span></p> 08283-219 <p>El primer testimoni de l’existència del mas és del 10 de gener de 1259, en què Andreu de<em> Gisalec</em> o del Gelec va vendre unes terres a Ramon de Font (hereu del mas Font o Fontordera). Eren unes terres sota senyoria de la vescomtessa Ermessenda de Montcada. Els hereus del mas Gelec van fer de saig de la cort del batlle reial de Tona en algun moment de mitjan segle XIV. En els fogatges de 1497, 1515 i 1553 l’hereu Gelec continua figurant entre els caps de casa del terme. A partir de final del segle XVII devia convertir-se en una masoveria.</p> <p>L'Ajuntament de Tona va adquirir la casa l'any 1988, mitjançant una cessió dels propietaris.</p> 41.8470600,2.2307700 436142 4633082 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97978-1461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97978-1462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97978-1463.jpg Legal Gòtic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Entre el 2018 i el 2020, la Diputació de Barcelona va realitzar un projecte bàsic i executiu per restaurar aquesta masia, i d’aquesta manera recuperar i restaurar els elements singulars i la distribució del mas i els seus espais. 93|94|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97986 El Vilar - Via de Collsuspina https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-via-de-collsuspina <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LOSTAL, J. (1992) Los Miliarios de la Província Tarraconense: (conventos tarraconense, cesaraugustano, cluniense y cartaginense, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, p. 11-15.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2726'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> Actualment, les restes arqueològiques no estan documentades ni posades en valor. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment es troba prop de la masia que li dona nom, i correspon a les restes estructurals de part del traçat de la via romana de Collsuspina. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per una banda, hi ha un conjunt de pedres planes i ben disposades formant una estructura, sense estudiar. Per altra banda, es localitzà un mil·liari romà, les restes del qual aparegueren a tocar del traçat del camí antic. Es tracta d’un bloc cilíndric de pedra blanquinosa amb la base lleugerament quadrada, amb unes dimensions de 1'05 m d'altura per 0'30 m de diàmetre màxim, amb una inscripció en llatí: </span></span><em><span lang='LA'><span>MANNIUS SERGIUS, fill de MANNIO,</span></span></em><em><span><span>PROCONSUL</span></span></em><em><span lang='LA'><span>, VII milles. </span></span></em></span></span></span></p> 08283-227 <p><span><span><span>Entre els anys 1945 i 1954, el Sr. Ramon Auferil Druguet, del mas Vilar, va localitzar el mil·liari arran de l’antic camí i enmig del pas. La resta pètria, de grandària considerable va ser traslladada al mas i es va reaprofitar per adequar els accessos. Al cap d’un temps la peça va ser traslladada al Museu Episcopal de Vic, on va ser estudiada. De troballes de mil·liaris, n'hi ha altres referents a Santa Eulàlia de Riuprimer, amb un mil·liari amb inscripció llatina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest jaciment forma part del traçat de la via romana de <em>Mani Sergi, </em>que incloïa els mil·liaris que marcaven el recorregut i la distància. Estaven ubicats entre ells aproximadament 1,5 km, i portaven inscrit el número i el nom de qui promovia la via, com és el cas que ens ocupa, on la inscripció ens marca la milla VII, vinculada al procònsol Mani Sergi. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest cas, no s’ha localitzat tram de calçada romana però sí que es pot relacionar amb el tram documentat a prop de la masia de Can Rotlle. </span></span></span></span></span></p> 41.8437738,2.2132515 434684 4632730 Any -150 / -100, a.C 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97986-dsc08934.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) L’àrea de protecció arqueològica s’estén per una zona que és susceptible de conservar vestigis històrics i arqueològics a partir de les troballes ja efectuades. Es tracta de l'únic mil·liari que s'ha trobat que correspon a la via romana de Collsuspina, i actualment està dipositat al Museu Episcopal de Vic. 83 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97994 Rectoria Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-9 <p>DD. AA. <em>Les col·leccions de l'exposició permanent del Camp de les Lloses. Tona</em>. Ajuntament de Tona, Tona 2008, pàg. 41 (fitxa de la clau de l'arc del portal major de la Rectoria Vella).</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XVI, amb ampliacions dels segles XVII-XVIII Restes arquitectòniques de l’antiga rectoria, pràcticament desapareguda. <p><span><span><span>Restes arquitectòniques corresponents a l’antiga masia, amb possibles orígens medievals, reconstruïda el 1577. Va fer les funcions de rectoria fins que va ser destruïda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En resten trams de murs i arcs </span></span></span>d'un antic porxo<span><span><span> de la planta baixa i un pou. </span></span></span></p> 08283-235 c. del Castell, 20 <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici del 1577, ampliat als segles XVII i XVIII. </span>A l’exposició del Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses, hi ha la clau de volta (dovella central) de l’arc de l'antic portal major, amb la data inscrita i </span></span></span>l'escut heràldic del rector Martí Francesc Moracuc, que va fer construir-lo. Llueix les armes parlants del rector Moracuc (una morera sembrada de copolls de cucs seda).</p> <p><span><span><span>Feia les funcions de rectoria als capellans, i quedava a mig camí entre el Pla del Castell i el nou nucli que s'estava formant al voltant del camí ral. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 23 de juliol de 1936 la Rectoria Vella de Tona és incendiada, amb la consegüent pèrdua dels documents històrics </span></span></span></span></span>de l'arxiu parroquial, d'origen medieval. Part dels materials de l'edifici en ruïnes varen ser aprofitats als anys 1940 en la construcció de la nova rectoria, al costat de l'església parroquial, com és el cas de la llinda de la seva porta principal, que prové de la Rectoria Vella.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Avui les runes són visitables dins del parc arqueològic del Camp de les Lloses, </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>i forma part de l’espai de memòria democràtica.</span></span></span></span></span></p> 41.8518200,2.2248500 435655 4633615 1577 08283 Tona Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97994-1431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97994-1432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97994-1433.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Actualment, la Rectoria Vella és un edifici en ruïnes que està ubicat dins del parc arqueològic del Camp de les Lloses i forma part del circuït de visites dedicat a la memòria històrica. 94|119|85 47 1.3 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98001 Domus Vilamajor https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-vilamajor <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1975) </span></span><span><span>La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p>ORDEIG, Ramon. (2003) 'Dades sobre la història altmedieval de Centelles, Folgueroles, Gurb i Tona (segles X_XI)'. <em>Ausa</em> [Vic], XXI, núm.151, pàg. 11-21.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1833'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> X-XVIII L'accés al turó es fa vorejant la costa ascendent. L'estat de conservació de la casa forta és dolent atès que només hi ha un tram de mur de contenció visible. <p><span lang='CA'><span><span><span>Al turonet anomenat la Serra de la Bassa, a ponent del Mas Vilamajor actual, al marge de ponent, hi ha un tram de mur de contenció visible. En canvi, al pla dalt del turó, no hi ha restes visibles en superfície. </span></span></span></span></p> 08283-242 <p><span><span><span>El lloc de Vilamajor ja s’esmenta en un <span lang='CA'><span>document del 960, i la primera notícia del mas o <em>domus</em> és a partir d’una venda l’any 1167. Temps més tard, els primers hereus coneguts i habitants de la casa fortificada són el matrimoni Pere de Vilamajor i Elisendis, i el seu fill Guillem. L’any 1239, el succeeix Simó de Vilamajor casat amb Sança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant tota l’Edat Mitjana </span></span>l’indret surt documentat envoltat de vinyes, com les de la Serra, del Mayolar, les de “dessota Segalers”, entre altres. Del mas en depenien altres masos com Caus, Hualart i Aymar, i part de les terres que havien estat del mas Roqueta. A l’indret del mas actual, possiblement hi deurien existir corts i annexos destinats a usos agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir de finals del segle XIV hi ha abundant documentació a l’Arxiu de la Pietat de Vic, ara a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, ja que el mas i propietat varen pertànyer als beneficiats de la Pietat de Vic. També, la família va ser patrona de l’església de Santa Maria del Barri. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1727, el llinatge que havia succeït Vilamajor, provinents de Lliçà de Vall, va vendre el mas i terres als beneficiats de la Pietat de Vic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al segle XV, la <em>domus</em> va ser reconstruïda d’un atac, i anys més tard, durant la guerra del Francès, entre els anys 1809 i 1810, va ser destruïda definitivament, amb la capella de Sant Francesc inclosa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es va reconstruir al lloc actual del mas Vilamajor, i amb els materials i elements de l’antiga <em>domus</em> fortificada. </span></span></span></span></p> 41.8612000,2.2025600 433814 4634673 960, 1809 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08910.jpg Legal Romànic|Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús BCIN 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El mas Vilamajor és un mas del sector històric de la Barroca. 92|93|94|85 47 1.3 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98002 Vilamajor https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilamajor <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1975) La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2719'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> L'estat del jacment és desconegut. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Als turons que es troben a l’oest del Mas Vilamajor, es va localitzar material arqueològic en superfície i en els talls dels marges. Fragments de ceràmica a mà, de tonalitats marró clar, formes de vasos globulars amb vores exvasades i bases planes, algun cordó imprès i canals, entre altres formes. També, segons informació oral, apareixien fragments ossis. Per últim, van aparèixer fragments de destrals de pedra polida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per altra banda, s’observen algunes alineacions de blocs de pedres, sense que es determini cap estructura clara. </span></span></span></span></span></p> 08283-243 41.8604300,2.2007700 433665 4634589 - 1200 / -450 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98002-dsc08908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98002-dsc08913.jpg Legal Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Aquest jaciment no ha estat objecte de cap sondeig ni prospecció organitzada amb metodologia arqueològica. 81|79 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98008 Bassa del Molí del Vendrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-del-vendrell <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://tuit.cat/3wJsc'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></span></a></p> XVI - XVIII Actualment la bassa es troba força embardissada i reomplerta de sorra. <p><span lang='CA'><span><span>Espai irregular amb un angle recte on se situava el salt d’aigua que conduïa al carcabà del molí. El pou és circular, de pedra sorrenca treballada. Només es conserven trams de mur de la bassa. La resclosa ha desaparegut.</span></span></span></p> 08283-248 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Fins fa pocs anys a més de la bassa també hi havia el rec, que servia a més a més per dur aigua a la bassa del molí, per a regar els horts de la casa i també per omplir el safareig per a rentar la roba.</span></span></span></span></span></span></p> 41.8590200,2.2154200 434879 4634421 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98008-2321.jpg Inexistent Modern|Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 94|119 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml