Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
98507 Mas l'Horta https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-lhorta <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. Pàgines 119, 144, 300-301.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> XIX, XX <p>L'actual casa conserva en bona part l’estructura del mas Horta, segons s'observa a les imatges històriques publicades al llibre <span><span><span><span><span><span><em>Tona. Recull gràfic 1890 - 1978</em> </span></span></span></span></span></span>(PADRÓS; PUIGFERRAT, 2011: 119, 144, 300). Segons aquest document gràfic, el cos principal estava format per planta baixa i pis, i sota coberta. La teulada era a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal, que estava encarada a ponent. La construcció era bastida amb tàpia, tot i que avui no és visible. </p> <p>Actualment, hi ha una entrada a la casa des del carrer de Vic, amb obertures simètriques i de testera recta, sense llindes, ni ornamentacions. S'hi adossa un cos de planta baixa, amb la mateixa tipologia d'obertures, configurant una façana simètrica i uniforme. </p> <p>A la façana de llevant, les obertures presenten unes dimensions molt reduïdes.</p> <p>La façana de ponent, i entrada original al mas històric, no és visible des del carrer. </p> <p>L'element patrimonial de més interès actualment és la bassa situada davant l'antic mas, amb parets de lloses. </p> 08283-327 c. de Vic, 27 <p>El mas era conegut com l'Horta de Riambau, perquè era una masoveria del mas Riambau. Sembla que el nom li provenia de l'extensa horta que tenia al voltant. La casa formava part del paisatge de masos que es configurà a partir del segle XVI, al voltant del nucli del Barri, a migdia del Puig del Castell (PLADEVALL,1990). Entre aquest sector i la població, hi havia camps de conreu i horta, interromputs per alguna casa aïllada com aquesta. Al fons, començava a néixer el nou nucli del 'Carrer' de Barcelona. L'edificació principal, i els cossos adossats, estan orientats de forma diferent respecte la línia del carrer, la qual cosa ens en confirma l'existència del mas ja en aquell moment. </p> <p> </p> 41.8517274,2.2268710 435823 4633603 1893, 1917 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98507-mashorta2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98507-mashorta3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98507-mashorta4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98507-panoramicarecull-graficabans.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) També anomenat Horta de Riambau. 98|119|94 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98506 Rectoria Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-nova <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART</span></span></span><span lang='CA'><span>, Amadeu; <span>PUIGFERRAT</span>, Carles (2005) <em>Pelegrí de la muntanya. Vida i poesia de mossèn Joan Colom i Grau (1905-1991).</em> Ajuntament de Tona, pàgines. 63-64.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un edifici adossat a migdia de l'església parroquial de Sant Andreu, i envoltat per un jardí. La finca, queda delimitada per la Plaça de l'Església, la carretera de Manresa, i el carrer Call. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Presenta teulada a quatre vents, amb la façana principal encarada a migdia, i ràfec de ceràmica amb dents de serra. Aquesta cara de l'edifici </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>s'obre amb un volum de galeria, amb terrassa al primer pis, i arcades de mig punt a la planta baixa. Al costat, s'ubica l'entrada principal amb porxo, a la qual s'accedeix mitjançant sis esglaons i una rampa accessible. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al portal principal, hi trobem la llinda reutilitzada d’un dels portals de la Rectora Vella. De dalt a baix, s’hi llegeix: un bonet (el barret típic dels eclesiàstics); a sota, la inscripció <em>16 IHS 65</em>, amb l'any 1665; seguidament, la paraula <em>BLANC</em>, que fa referència al cognom del rector Antoni Joan Blanch (1647-1668). A sota de tot, la data de 1787 (<em>1<em>7 R A 87</em>). </em>Les inicials R A es poden referir al cognom del rector Josep Riera, que devia fer una nova reforma de la rectoria el 1787. Aquest rector va ser l’impulsor de la nova església parroquial.</span></span></span></span></span></p> <p>Les façanes restants presenten una simetria similar entre elles, amb obertures a la planta baixa i pis, de testera recta i sense ornamentacions. </p> <p>A tramuntana de la rectoria hi ha el jardí verdaguerià que fou construït posteriorment a la rectoria, amb un petit estany al centre. A<span><span><span><span lang='CA'><span> les parets perimetrals hi ha incrustats un medalló amb el bust de Verdaguer i un altre amb el bust del rector Joan Colom, i pedres o rocs provinents de llocs verdaguerians. També, hi ha una làpida d’homenatge a mossèn Cinto Verdaguer, i una sèrie de rajoletes encastades a la paret amb versos de poemes seus.</span></span></span></span></span></p> 08283-326 Plaça de l'Església, 12 L'edifici fou construit l'any 1940, per l’arquitecte diocesà Josep Maria Pericas. El jardí verdaguerià el feu construir el 1959 el rector mossèn Joan Colom i Grau (1905-1991). A</span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> la llinda del portal que dona al jardinet verdaguerià de la rectoria, entre la plaça de l’Església i la capella fonda, s’hi pot llegir l’any “1946”, i el cognom PLANAS, del rector que va fer construir l’edifici després de la Guerra Civil (l’ecònom mossèn Anton Planas, 1941-1948). 41.8496983,2.2270156 435833 4633378 1940 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98506-rectoria-nova2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98506-rectoria-nova4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98506-rectoria-nova6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98506-rectoria-nova3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Estil noucentista final. 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98505 Escultura pública en homenatge a Pablo Picasso https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-publica-en-homenatge-a-pablo-picasso XX <p>L'artista Josep Ricart recull en aquest conjunt escultòric els elements bàsics de la tendència cubista. Hi ha tres volums que estan fets amb formigó, un dels materials amb els quals treballava l'escultor.</p> <p>L'escultura principal, situada al centre, presenta una base trapezoidal que a peu dret sustenta diverses formes geomètriques intercalades entre si, formant un entramat en diferents plans. </p> <p>En un segon pla, i arran de terra, dues formes geomètriques de petites dimensions, recolzades directament al sòl, representen un cup i un cilindre.</p> 08283-325 c. de Picasso, 2-4 <p>El Parc Picasso es va inaugurar l'any 1981, amb motiu de la celebració del centenari del naixement del pintor Pablo Picasso, en una zona verda de Tona, a tocar del Balneari Codina. El Parc i els elements artístics que conté, van ser fruit d'una iniciativa política i popular. </p> <p>Hi ha diversos elements artístics com un mural de caràcter reivindicatiu amb la silueta del colom de la Pau de Picasso, i l'escultura commemorativa de l'escultor vigatà Josep Ricart Rial. </p> <p> </p> <p> </p> 41.8483109,2.2186758 435139 4633230 1981 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163332.jpg Inexistent Cubisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Josep Ricart i Rial (Vic, 1946 - 2024) Josep Ricart i Rialt ha experimentat amb diferents estils al llarg de la seva carrera artística, mitjançant diverses tècniques particulars. La seva activitat artística la combinava amb la docència a l'Escola d'Art de Vic. L’any 1972 va obrir un taller - escola a Vic, als baixos de la casa dels seus pares, al barri de Santa Clara Vella. Va començar a treballar l’escultura, sota la influència de Chillida, Oteiza i l’italià Marino Marini, i experimentant amb tota mena de materials i suports: fusta, formigó, ferro colat i bronze. El crític J. Corredor-Mateos deia que “Ricart treballa la fusta i el formigó. Crea estructures d’un rigor extrem, on els plans s’interpenetren. Encara que no es noti a primer cop d’ull, es tracta d’un món d’entranya vegetal, tot ell arran del camp, tot arran de la terra. On es podrien apreciar més bé, les escultures de Ricart, és al bell mig de la naturalesa, perquè han estat concebudes per això, per continuar-la i per fer-ne al mateix temps una rèplica”. 108|98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98179 Els capgrossos de Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-capgrossos-de-tona <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles. ; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> XX Actualment les quatre figures estan força danyades i degradades atès que no han estat conservades en unes condicions adients. Tenen diverses capes de pintura superposades i manquen algunes parts de les faccions, que van ser reparades amb materials com la fibra de vidre, que no coincideixen amb els materials originals amb què es van fabricar. <p><span><span><span>Els quatre capgrossos de Tona són de cartró pedra. Representen quatre personatges ficticis, tres de masculins i un de femení, que formen part del catàleg que oferia l’històric taller “El Ingenio. fábrica de artículos para fiestas” de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els models s'han pogut identificar en un dels catàlegs dels anys 1940 del taller. El model número 1 és un personatge masculí amb barret i cabell llarg; el model 28 és un personatge masculí amb bigoti. Aquests dos mesuren 70 centímetres d’alçada. </span></span></span><span><span><span>El model 25 és un personatge femení amb nas gran i desdentat; i el 27, un personatge masculí que somriu. Aquests dos tenen una alçada d’uns 60 centímetres. </span></span></span></p> 08283-324 c. de la Font 10 <p><span><span><span>No sé sap del cert l’any d’adquisició dels capgrossos, no obstant això, la primera imatge i menció en un programa de la Festa Major és de l'any 1947. Aquesta és doncs, la primera referència que tenim documentada dels capgrossos. El programa cita literalment “Domingo, día 24. Mañana a las 11: PASACALLE por los Cabezudos”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment no tenen una formació musical establerta. Es creu que antigament ballaven al ritme del clarinet, ja que a la foto més antiga que s’ha localitzat hi surt un jove del poble amb un clarinet a la mà. L’any 2022, amb motiu dels 75 anys de la primera referència històrica dels capgrossos, es va crear un ball propi, amb la música composta per Enric Montsant i la coreografia ideada per alguns membres de l’Esbart Dansaire Castell de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els capgrossos no sempre han ballat regularment a les festes de Tona. Sí que se sap que antigament, i durant un període indefinit, havien participat a la festa major. L’any 1975 van estar a punt de desaparèixer, però un grup de tonenques els va recuperar. Durant els anys vuitanta acompanyaven habitualment els gegants, però poques vegades amb el conjunt complet de les quatre figures. Els capgrossos també havien sortit per l’Aplec de Lurdes i el Castell, i havien participat en alguna sortida dels gegants fora de la població.</span></span></span></p> 41.8500100,2.2291200 436008 4633410 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98179-333.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Taller “El Ingenio”. Barcelona La informació dels capgrossos s’ha obtingut oralment, facilitada pel Sr. Biel Serra Garriga, membre de la colla de Gegants de Tona. Les imatges són també aportació seva. 98 52 2.2 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98168 Casa del c. Taradell 13 bis https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-taradell-13-bis XX Els revestiments de la façana i els elements de fusta es troben en procés de degradació. <p><span><span><span>L’edifici està format per dos cossos diferents i està ubicat entre mitgeres. És d’estructura popular, amb les cobertes de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a les façanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana del cos més gran és arrebossada, allà on s’ha degradat el revestiment es veu el paredat comú de pedra i morter amb refaccions amb maó. </span></span></span><span><span><span>La planta baixa presenta portal d’arc rebaixat i damunt, al mateix eix vertical, una sortida amb balcó de llosa de pedra i barana de forja amb motius geomètrics. A l'altre eix s'hi situa la porta d’accés al pis i un finestral superior d’arc rebaixat. Totes les obertures estan emmarcades amb un revestiment de color clar. </span></span></span><span><span><span>La cornisa està feta de maons, s'hi observen dues línies paral·leles entre les quals es disposen els rajols ceràmics, creant un ràfec continu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els cos més petit sobrepassa lleugerament en alçada l’anterior, té un sol eix, on es disposa un portal a la planta baixa amb els muntants de maó i biga de ferro com a llinda. Al pis, una gran obertura emmarcada i ornamentada en maons es presenta avui desproveïda del balcó. </span></span></span><span><span><span>A la part superior de la façana, una cornisa amb doble filera de maons, una de plana i al damunt una altra disposada en forma dentada, serveix de ràfec abans de la teulada.</span></span></span></p> 08283-323 c. Taradell 13 bis <p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre, l’edifici data de l’any 1900.</span></span></span></p> 41.8537600,2.2298500 436072 4633826 1900 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98168-p1100601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98168-p1100603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98168-p1100605.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98167 Casa del c. Dr. Bayés 61 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-61 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que és de composició simètrica, presenta fins a set eixos verticals que alineen totes les obertures, fet inusual en el context urbà de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’eix central disposa d’un portal d’entrada als pisos a la planta baixa, i una finestra al segon pis. A banda i banda, la façana s’organitza en tres eixos amb la següent configuració: a la planta baixa portal central i finestrals als laterals. Un sòcol de peces quadrades aplacades creua la façana horitzontalment. Al primer pis hi ha una obertura de la mateixa mida que el portal inferior, i dues finestres laterals. Les tres obertures tenen sortida a un balcó corregut amb llosanes de perfil motllurat i baranes de forja complexes amb decoració floral. </span></span></span><span><span><span>Al segon pis les obertures són més petites, n’hi ha tres, una central amb balcó individualitzat d’igual característiques que les del pis inferior, i dues finestres als laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Totes les obertures estan emmarcades amb peces d’aplacat imitant la disposició de pedra, igual que els límits de la façana, on es disposen verticalment. La façana està revestida amb arrebossat rugós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar el ràfec de biguetes treballades i llates de fusta que sustenta rajols ceràmics sense decoració. </span></span></span></p> 08283-322 c. Dr. Bayés 61 <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> 41.8572300,2.2299400 436083 4634211 1930 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98167-p1100492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98167-p1100497.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98165 Casa del c. Dr. Bayés 17 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-17 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, que delimita pel seu costat sud amb un petit corredor que comunica el carrer Doctor Bayés amb el carrer Joan Llusà. Té coberta de teula àrab a doble vessant, i carener paral·lel a façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és simètrica, i es caracteritza per la combinació de materials diversos com són el maó tradicional, la pedra i l’arrebossat. </span></span></span><span><span><span>A la façana principal, hi ha un sòcol de pedra de capserrat que es diferencia de l’aplacat de pedra de la paret de la planta baixa. Aquesta planta presenta un portal d’entrada rectangular amb brancal de totxo de cara vista i finestra al costat amb la mateixa decoració. Tres línies horitzontals de totxo separen el forjat del primer pis i donen peu a l’altre eix principal format per una balconada i finestra, amb la mateixa decoració d’obra vista. La barana en el cas del balcó és de ferro forjat treballat amb motius florals. Aquest tram de mur està arrebossat i pintat de blanc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una casa senzilla, a la façana posterior se li adossa un cobert amb porxo i galeria, i un pati. Té un accés també des del carrer Joan Llusà.</span></span></span></p> 08283-321 c. Dr. Bayés, 17 <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> 41.8549300,2.2290900 436010 4633957 1930 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98165-p1100559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98165-3212.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98164 Casa del c. Dr. Bayés 7 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-7 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és asimètrica, amb l’eix de la planta baixa totalment descentrat respecte el pis superior, i amb evidències d’haver estat reformada al llarg dels anys. </span></span></span><span><span><span>Les obertures de la planta baixa presenten tipologies i estils diferents. Al costat esquerre, s'hi observa una obertura tancada amb reixa que correspon a un local. A banda i banda de l'obertura, dues finestres de petites dimensions a peu de carrer. A continuació, una finestra amb reixa de barrots simples. Segueixen dues obertures a l’extrem dret, diferents a les anteriors, una finestra quadrangular i una porta, sense llinda ni decoracions, amb un tancament de persiana blanca. </span></span></span><span><span><span>Fins al primer pis no hi ha una certa simetria, marcada per un balcó central i dues finestres a banda i banda, totes emmarcades per un arrebossat de color. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es fa evident el procés de reformes i rehabilitacions del qual ha estat objecte l’edifici al llarg del temps, malgrat el seu aspecte i estructura tradicional i popular. </span></span></span></p> 08283-320 c. Dr. Bayés, 7 <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> 41.8545121,2.2289901 436001 4633910 1898 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98164-p1100575.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98164-p1100578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98164-p1100576.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98163 Casa del c. Dr. Bayés, 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-3 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb la coberta de teula àrab a doble vessant, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és de colls i llates de fusta amb un mosaic hidràulic de figures geomètriques. La composició de la façana es simètrica, organitzada en una planta baixa, ocupada per un local comercial, i dos pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta una obertura central d’accés al local comercial, i a cada costat dos finestrals. A l’extrem esquerra, s'hi observa la porta d’entrada a l’habitatge dels pisos superiors. </span></span></span><span><span><span>El primer pis es caracteritza per un balcó corregut amb barana de ferro forjat treballat, i tres obertures, senzilles, sense decoracions. </span></span></span><span><span><span>El pis superior el conformen dues finestres balconeres als extrems, amb una barana de ferro forjat amb decoració idèntica a la del pis inferior, i un finestral central amb barana, amb el treball de ferro forjat amb motius florals que es diferencia de la resta. </span></span></span></p> 08283-319 c. Dr. Bayés, 3 <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> 41.8544441,2.2289741 436000 4633902 1930 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98163-p1100544.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98163-p1100546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98163-p1100547.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98162 Casa del c. Dr. Bayés 1 - 1 bis https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-1-1-bis <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Conjunt d’edifici i jardí, que ocupa el xamfrà entre els carrers Doctor Bayés i Joan Llusà, configurant una planta triangular. L’entrada principal s’efectua des dels números 1 i 1 bis del carrer Doctor Bayés.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’extrem sud del conjunt està ocupat per un jardí de petites dimensions, delimitat per una tanca feta d’obra i acabat d’arrebossat, amb reixa de ferro. L’accés a l’espai s’efectua des del carrer Joan Llusà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació principal està formada per dos volums adossats, alhora que diferenciats clarament per la seva tipologia constructiva. El primer volum és una torre rectangular, amb planta baixa i dos pisos, un d’ells amb accés directe des del jardí de migdia. El pis superior és una galeria oberta, amb barana d’obra arrebossada i reixa de ferro treballat amb motius florals. La coberta és a tres vessants, i sobresurt en alçada respecte el segon volum adossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest segon volum és de planta rectangular, i s’hi accedeix des del carrer Doctor Bayés (números 1 i 1 bis). Disposa de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal, que s’encara a llevant, al carrer Doctor Bayés. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>El ràfec o barbacana és de colls i llates de fusta amb un mosaic hidràulic de figures geomètriques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una façana simètrica, amb obertures senzilles, sense ornamentació, amb llinda recta les finestres i balconeres, i arc rebaixat les portes d’entrada a les finques. Els balcons són fets amb llosa de formigó amb motllures i reixa de ferro forjat treballades amb detalls florals. </span></span></span></p> 08283-318 c. Dr. Bayés 1 -1 bis <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> 41.8539797,2.2287887 435984 4633851 1903 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98162-3182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98162-3183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98162-3184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98162-3185.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98156 Torre Ramona https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ramona <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, Raquel et al. (</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>2014 - 2020).</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, Raquel.; GONZÁLEZ, Xavier (2007).</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Xalet de planta rectangular, planta baixa i pis, i espai sotateulada, amb la coberta a dues vessants. El conjunt està envoltat d’un jardí i d'una tanca amb balustrada. Les façanes, tot i haver estat reformades al llarg dels anys, conserven una distribució simètrica a partir d’obertures rectilínies, sense decoracions remarcables.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca a la façana principal, a l’extrem de ponent del jardí, una glorieta o templet, oberta als quatre vents, i amb coberta de tipologia oriental.</span></span></span></p> 08283-316 Carretera de Manresa, 57 <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. Aquest xalet és fruit d’aquest ressorgiment. </span></span></span></p> 41.8487266,2.2192391 435186 4633276 1925 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98156-1231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98156-1232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98156-1233.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, i es va generar un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics. 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98155 Villa Antònia https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-antonia-1 <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, Raquel et al. (</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>2014 - 2020). </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span>Xalet de planta quadrangular, amb planta baixa i pis, i espai sotateulada, amb la coberta a quatre vessants, i façana principal encarada a migdia, fent de xamfrà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que presenta reformes i refaccions actuals que evidencien canvis importants, conserva la disposició de les obertures originàries, i alguns elements del moment de la construcció. Els balcons de la façana que dona al carrer Josep Roqueta conserven la balustrada d’obra d’una sola peça, d’estil neoclàssic. El ràfec o barbacana en aquest mateix costat, és de gran volada amb colls de fusta i llates amb dues filades de ceràmica decorada. </span></span></span><span><span><span>La façana posterior presenta una galeria porxada, de planta baixa i pis, que comunica amb una petita zona enjardinada. La galeria en qüestió presenta el mateix tipus de balconada amb balustrada que veiem a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes, tot i haver estat reformades al llarg dels anys, conserven una distribució simètrica a partir d’obertures rectilínies, sense decoracions destacables. </span></span></span></p> 08283-315 c. Josep Roqueta, 5 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, i es va generar un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del Balneari Ullastres, i al voltant del barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure, com el parc que envoltava el Balneari Ullastres. Aquesta casa és fruit d’aquest creixement. </span></span></span></p> 41.8586300,2.2313800 436204 4634366 1928 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98155-3172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98155-3173.jpg Inexistent Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 99|106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98151 Conjunt Arqueològic del Camp de les Lloses https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-arqueologic-del-camp-de-les-lloses <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J.: (1932) <em>Antiguitats de Tona</em> . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>DURAN, M.; [et al.] (1995) Tribuna d'Arqueologia 1993-1994. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DURAN, M.; MESTRES, I.; PRINCIPAL, J (2013) “El Parc Arqueològic del Camp de les Lloses al 2013”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 45-48.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCÉS, I.; CEBRIÀ, A. (2002) “L’estela ibèrica de Tona (Osona)” a </span></span><em><span lang='CA'>Pyrenae</span></em><span lang='CA'>, Núm. 33, p. 211-232.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MESTRES, I. (1995) Memòria del seguiment arqueològic de les obres de remodelació del pati de l’escola Vedruna - Tona. Osona. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2715'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.</a> </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Camp de les Lloses és un gran assentament interpretat com un <em>vicus </em>militar romanorepublicà, un nucli poblacional vinculat a la construcció de la via del procònsol Mani Sergi (c.110 aC), que comunicava la costa catalana amb l’interior travessant Osona. Estructuralment, presenta un urbanisme organitzat en diverses illes de cases al voltant d’un pati, que duu a la via en qüestió. A més, els habitatges i espais exteriors es relacionen amb tallers metal·lúrgics, fet que confirma la vinculació del lloc a la logística dels exèrcits romans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi ha documentats diferents nivells d’ocupació. Els més antics entre el bronze final i el període preibèric <span>(SS. VIII-V aC), ibèric (SS. IV - III aC), i l’ocupació principal d’època republicana romana (SS. II-I aC).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En l’actualitat hi ha documentades dotze edificacions que segueixen el model de casa de planta itàlica, quadrangular i al voltant de patis centrals, on es recullen les aigües pluvials. A l’interior dels espais domèstics s’hi han localitzat restes que confirmen la pràctica d’activitats de manteniment i activitats relacionades amb la metal·lúrgia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'>La via de Mani Sergi</span></em></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta via va ser descoberta gràcies a la recuperació de diversos mil·liaris (indicaven les distàncies en milles romanes), localitzats en diversos punts, com és el cas del municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer o la que assenyala la setena milla, a peu de camí a la masia del Vilar, localitzada l’any 1954. </span>Per altra banda, s’han localitzat fragments de la calçada conservada, com el cas del jaciment de can Rotlle. <span lang='CA'>La via està datada entre els segles II i I aC.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'>La xarxa urbana</span></em></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les construccions edilícies s’organitzen al voltant d’un camí pavimentat, que té una amplada documentada de tres metres, amb encaixos per les rodes de carro. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’entramat urbà s’articula a partir de dos eixos perpendiculars entre si, i orientats nord-sud i est-oest, amb agrupacions de cases o <em>insulae, </em>datades entre el 125 -75 aC. Una de les edificacions, correspon a les dependències d’una vil·la, datada entre els anys 50 aC - 50 dC. L’estudi de l’arquitectura i del tipus d’assentament mostra una adaptació de la societat ibèrica ausetana als nous models imposats romans, entre el període del segle II i I aC. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Cal destacar els tallers on es duia una activitat metal·lúrgica, amb la documentació d’estructures de combustió i abocadors. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'>La comunitat militar</span></em></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La vinculació del lloc a la logística dels exèrcits romans és clau per entendre aquest jaciment. Per cobrir les necessitats del moviment militar calia una infraestructura i logística constant, que facilitessin les comunicacions i trànsit de persones. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El Camp de les Lloses és un exemple d’aquesta realitat, oferint serveis com tallers de fabricació, de reparació, de construcció i manteniment, etc. Les excavacions arqueològiques han posat al descobert fins a quinze espais amb activitat metal·lúrgica que operaven de forma coordinada, i treballaven el ferro, el bronze i el plom, ja que es registren diverses estructures de combustió, lingots de ferro i plom, objectes de bronze amb diferents aliatges, s’han trobat fragments de rebutjos de peces fabricades, les escòries. I també, s’ha recuperat part de l’instrumental de feina (gresols, motlles, balances, pesals, encluses, etc.). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El volum de numerari recuperat és molt alt, amb un total de</span> 143 monedes ibèriques, 140 bronzes, tres monedes de plata, un <em>tritetatermorion</em> i dos denaris, 19 monedes romanes, un òbol massaliota i tres ploms monetiformes. Destaquem, un important predomini de monedes del grup ausetà (<em>Ausesken, Eusti </em>i <em>Ore) </em>sobre els altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l'extrem septentrional del jaciment s'alcen els anomenats pisos Roquet i també els vestigis de l'antiga rectoria construïda el 1577, i que fou cremada l'any 1936.</span></span></span></span></p> 08283-314 Carretera de Manresa / c. Germana Victòria <p><span><span><span>L’inici de la descoberta del jaciment fou l’any 1916 amb una troballa excepcional d’una estela ibèrica fragmentada, avui dipositada al Museu Episcopal de Vic, i de la qual el Centre d’Interpretació en té exposada una rèplica. Aquesta troballa definia una àrea al voltant del mas Riambau, incloent-hi tota la seva finca i propietat, i alhora vinculada amb el Camp de les Lloses. Anys més tard, el 1944, <span lang='CA'>arran d'uns aiguats que provocaren un desplaçament de terres, es varen deixar al descobert les primeres restes arqueològiques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del 1991, es varen iniciar les primeres intervencions arqueològiques a l’extensió que correspon pròpiament al Camp de les Lloses, però que varen ajudar a vincular tota l’àrea circumdant a l’important assentament iberoromà, i concretament també al jaciment del <em>vicus </em>militar romanorepublicà. <span lang='CA'>L’any 1993 es practicà la primera gran excavació en extensió que va posar a la llum l’edifici A, molt vinculat a la metal·lúrgia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1995 el jaciment va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) atesa la seva importància i urgència en protegir-lo davant el projecte d’urbanització que existia. Va ser declarat com a z</span>ona arqueològica amb número de registre 2013-ZA. Dins aquesta zona de protecció es varen incloure altres jaciments estretament vinculats: la Rectoria Vella, el pati de l’escola Vedruna i Mas Riambau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2006 marcà un punt d’inflexió en la gestió del bé patrimonial, quan es va convertir en parc arqueològic obert al públic, i es va inaugurar un equipament museístic on s’exposaren les col·leccions en dipòsit. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Entre els anys 2011 i 2012 es va completar el projecte d'ampliació del parc, iniciat dos anys abans (DURAN </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>et alii</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>: 2013, p.45). L'any 2011 es va realitzar una important intervenció arqueològica destinada a la restauració, consolidació i museïtzació del jaciment, que quedava integrat dins un projecte de recerca arqueològica. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg dels anys s’hi ha desenvolupat diverses intervencions arqueològiques de caràcter anual, amb estudiants universitaris que hi realitzaven pràctiques. Per altra banda, els projectes de recerca científica tenen un caràcter pluridisciplinar i estan vinculats a institucions universitàries (UB, UAB, UdG, ICAC…). Aquestes intervencions s’han dut a terme amb el permís del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i, l’aval científic del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys ha gaudit d'extenses excavacions arqueològiques, que han tret a la llum edificacions i dades d'una intensa activitat humana, en especial en el període comprès entre el 120 i el 90 aC.</span></span></span></p> 41.8512900,2.2244800 435624 4633556 -900 /-650; -650 /-50; -218 / -50 08283 Tona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98151-1761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98151-1762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98151-1763.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98151-1764.jpg Legal Ibèric|Romà|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic/Lúdic/Cultural BCIN 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) L’equipament forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. El cofinançament de les subvencions rebudes des de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tona han fet possible el desenvolupament del Projecte Director del Camp de les Lloses. També cal citar la col·laboració econòmica del Ministeri de Foment i Cultura, a càrrec de l’1% Cultural.El seu coneixement permet aprofundir en el procés de romanització del nord-est peninsular i entendre'l dins el context històric general de la Hispània Romana (DURAN et alii: 2013, p.45). 81|83|79 1754 1.4 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98150 Jaciment de Mas Riambau https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-riambau <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J.: (1932) <em>Antiguitats de Tona</em> . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCÉS, I.; CEBRIÀ, A. (2002) “L’estela ibèrica de Tona (Osona)” a </span></span><em><span lang='CA'>Pyrenae</span></em><span lang='CA'>, Núm. 33, p. 211-232,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MESTRES, Imma. (1995) Memòria del seguiment arqueològic de les obres de remodelació del pati de l’escola Vedruna - Tona. Osona. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2011) “La dispersió de la col·lecció arqueològica i d’art del Mas Riambau”.Llibre de Tona. Tona. Pàgines 46-50.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2725'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.</a> </span></span></span></p> El jaciment està parcialment destruït a la zona on s'han construït blocs d'habitatges, però encara podria quedar actiu als camps de conreu propers al Mas Riambau. <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment de Mas Riambau comprèn una àrea extensa a tocar del Camp de les Lloses, entre una zona actualment urbanitzada, camps de conreu actius prop del mateix mas, i arriba fins l’església de Lurdes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les restes arqueològiques corresponen a materials arqueològics de diferent tipologia, i estat de conservació. Es varen localitzar durant els moviments de terres i anivellacions dels terrenys amb motiu de les obres de condicionament i construcció del primer camp de futbol de Tona (PUIGFERRAT: 2011, p.46). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La troballa arqueològica més destacable és l’estela de pedra sorrenca rosada del Montseny, amb relleus figuratius <span>que representen dos guerrers i un animal, de caràcter ibèric. Segons recull </span>Mossèn Josep Gudiol, la troballa de l'estela es va produir </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>l’any </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>1916 per part dels pagesos i treballadors que llauraven els camps per ampliar les obres del camp de futbol: “</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>(...) Entre aquelles algunes de gens petites, hi aparegué una gran llosa qu’es decidí pels treballadors que debia ser retirada a trossos. A cops de mall se anà esbocinent, trovantse que era de pedra esmolaroda roja y que alguns trossos portaven a la cara més plana uns treballs que excitaren la curiositat del propietari D. Jaume Galobart, que manà recullir totes les peces y transportarles a la llissa de son casal de Riambau</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>” (PUIGFERRAT: 2011, p. 48).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons els autors Ignasi Garcés i Artur Cebrià, durant el mes d'agost de 1926 '</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>la peça fou restaurada i encastada en la galeria oest del Mas Riambau, amb l'ajut del mestre d'obres Sr. Illa de Vic'</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (GARCÉS; CEBRIÀ: 2002, 215). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment, durant la postguerra, fou traslladada al Museu Episcopal de Vic. Actualment el Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses en té una rèplica exposada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Seguidament a la troballa de l’estela, a la mateixa zona, s’anaren localitzant i recollint fragments de ceràmica del tipus campaniana i aretina, ceràmica comuna, i fragments d’àmfora, tot d’època romana. També monedes datades en època ibèrica i romana, i diversos objectes de metall de bronze. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-313 c. de Lurdes 26 <p><span><span><span><span><span><span>La primera meitat del segle XX, a partir del 1909 i fins la postguerra, marca un període de descoberta del jaciment arqueològic amb la troballa de l’estela ibèrica i altres fragments materials. Aquest fet feu ampliar la ja important col·lecció artística del propietari de mas Riambau, Jaume Galobart. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La col·lecció arqueològica que va acumular Galobart va ser donada a conèixer per part d’Amador Romaní, el 1926; i de Josep Danés, el 1932 en un article (PUIGFERRAT: 2011, p.48). Segons els autors, la col·lecció contenia els següents objectes: estela ibèrica; unes pinces de bronze; una espàtula doble de bronze d'uns 17 cm de llargada; monedes ibèriques d'Iluro, Ausa, Osca i altres localitats (segons Danés, en total, una seixantena); altres objectes de metall com segells, ploms de missa, “pallofes”; fragments de tègules i àmfores romanes; ceràmica ibèrica i romana a torn; un 'llagrimatori' de terra cuita i pedres de molins de mà. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A partir del 1991, es varen iniciar les primeres intervencions arqueològiques a l’extensió que correspon pròpiament al Camp de les Lloses, però que varen ajudar a vincular tota l’àrea circumdant a l’important assentament iberoromà, i concretament també al jaciment del <em>vicus </em>militar romanorepublicà. Així mateix, tot aquell material documentat provinent del Mas Riambau es va vincular directament, per tipologia i paral·lels, al <em>vicus </em>militar romanorepublicà.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment de Mas Riambau està inclòs en l'espai de protecció arqueològica del Camp de les Lloses, i implica una protecció preventiva abans de fer-hi qualsevol remoció de terres. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8522100,2.2226300 435471 4633660 -650 / 476 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-estela.jpg Legal Ibèric|Romà|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic/Cultural EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) També és anomenat per alguns autors com l'Antic Camp d’Esports (GARCÉS; CEBRIÀ: 2002), i es diferencia del jaciment pròpiament del Camp de les Lloses. 81|83|79 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98149 Pati de l’escola Vedruna https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-lescola-vedruna <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J.: (1932) <em>Antiguitats de Tona</em> . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCÉS, I.; CEBRIÀ, A. (2002) “L’estela ibèrica de Tona (Osona)” a </span></span><em><span lang='CA'>Pyrenae</span></em><span lang='CA'>, Núm. 33, p. 211-232.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MESTRES, Imma. (1995) Memòria del seguiment arqueològic de les obres de remodelació del pati de l’escola Vedruna - Tona. Osona. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> Jaciment destruït <p>El jaciment es va localitzar al pati de l’escola Vedruna, sota un nivell de terra amb una potència considerable, molt remogut per les diferents intervencions que es van succeir en el temps. Es varen documentar trams de murs de pedra lligada en sec, en direcció est-oest, fonamentats en margues geològiques, i amb una cara vista. Tot i que varen ser interpretats en la major part com a murs de contenció i separació de conreus, una de les estructures presentava una cara vista i blocs de pedra disposats regularment. Aquest fet significava una estructura d’hàbitat.</p> <p><span><span><span>Els materials ceràmics recuperats foren escassos, i corresponen a restes de construcció com <em>tegulae</em> i <em>imbrices</em>, ceràmica oxidada i reduïda, àmfora itàlica, africana i púnic-ebussitana, i del sud d’Hispania. També, es varen localitzar restes de fauna i fragments de ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt de restes s’ha interpretat com un lloc d'habitació amb estructures conservades, força destruït ja en època antiga, i que estaria relacionat amb l’assentament del Camp de les Lloses. </span></span></span></p> 08283-312 c. Germana Victòria, 21 <p><span><span><span>Els anys 1996 i 1998 es van dur a terme controls arqueològics a les obres de construcció de l’escola Vedruna, el primer any, i una prospecció amb rases el segon. Els resultats foren positius pel que fa a les troballes de materials arqueològics d’època iberoromana, i època moderna i contemporània. Per altra banda, es localitzaren restes constructives muraries amb nivells arqueològics associats, datats en època iberoromana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les conclusions afirmaren que aquesta àrea estigué ocupada en el mateix moment de l’assentament iberoromà del Camp de les Lloses, i es varen datar entre el segle II aC i el I dC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Val a dir que les restes arqueològiques estaven molt deteriorades, i hi havia molt poques perspectives de conservació. </span></span></span></p> 41.8508800,2.2258900 435740 4633509 -200 /-50 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98149-escola-vedruna.jpg Legal Ibèric|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Aquest jaciment està inclòs en l'espai de protecció arqueològica del Camp de les Lloses, i implica una protecció preventiva abans de fer-hi qualsevol remoció de terres. 81|83 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98148 La Puda de Segalers https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-puda-de-segalers <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carlos (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgines, 171-173. </span></span></span></span></span></p> <p>SALARICH, Josep. (1877) <em>Aguas salinas-sulfuro-yodo-bromuradas de Segalés de Tona y su proyectado establecimiento balneario: memoria médico-topográfica. </em>Vic.</p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24427'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/ER03O'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p> XIX <p><span><span><span>Edifici senzill, de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana, que està encarada a llevant. Presenta el ràfec decorat amb una imbricació de petits dentellons poligonals. Les façanes estan arrebossades i pintades, i una línia de maons disposats de cantell a mode de fris separa els forjats de la planta baixa i el primer pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes són simètriques, amb obertures d’arc escarser, distribuïdes en eixos verticals, i decoració amb rajola ceràmica arrebossada. Les obertures de la primera planta es troben situades a una certa alçada atesa la ubicació de les banyeres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi té adossat un cobert de maó i porxo obert on s’hi resguarda un pou circular, que encara conserva la corriola i galleda per recollir l’aigua al fons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, rodeja la casa una zona enjardinada, amb arbrat dispers, i més enllà, camps de conreu. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha moltes similituds tipològiques amb el Balneari Ullastres, can Santes i la Bestreta. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-311 Al sector nord oest del terme de Tona. <p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1876 es varen descobrir aigües sulfuroses medicinals, vinculades amb la Puda de Segalers. Un any més tard, es creava la societat “Casals i Cia” per explotar-ne les aigües. Estava integrada per </span><span lang='CA'>Sebastià Casals, Mariana Gelabert, Joaquim Albanell, Joan Viñeta, Marià Plantalamor, Joan Almató i Francesc Gatillepa. L’arxiu del mas Vendrell conté aquesta informació. Segons aquesta documentació, la deu només es va explotar fins la temporada del 1888-1889, i el metge encarregat de l'atenció mèdica del balneari era el Dr. Josep Salarich.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta deu d’aigua va ser la segona que es va descobrir, després del Balneari Ullastres, que fou estudiada pel doctor Antoni Bayés i Fuster a partir del 1874. Els estudis afirmaven que les aigües estaven recomanades per les malalties hepàtiques i dermatosis, per les afeccions limfàtiques, cloròsiques, de ronyons, pels bronquis, etc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les aigües de Segalers van ser premiades a l'Exposició Universal de París de 1878 i en la “Balneològica” de Frankfurt de 1881. </span></span></span></span></p> <p>L'actual edifici es va construir com a balneari <em>provisional</em>. Es coneix l'existència d'un projecte molt ambiciós, de 1877, per a la construcció d'un gran hotel balneari a Segalers, que mai es va portar a terme.</p> 41.8669300,2.2092400 434375 4635304 1878 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98148-la-puda1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98148-la-puda2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98148-la-puda3.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Mestres d'obra Pratsobrerroca, cabalers del mas Prat de la Barroca. Al segle XIX s'hi prenien les aigües sulfuroses en banyeres de marbre, que en alguns casos s’han conservat fins els nostres dies. Les persones que visitaven el balneari, s’hostatjaven al mas Vendrell, que va ser rehabilitat amb aquesta finalitat. 99|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98144 Casa del c. Dr. Bayés 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-5 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb dos eixos principals i una finestra central fora d’ells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta des de la cantonada esquerra la porta d’entrada al pis (fora de l’eix de simetria), un portal que actualment és garatge, i a la cantonada dreta una finestra reixada amb barrots de fosa i decorada al voltant, que antigament havia estat un portal d’arc rebaixat. Hi ha un sòcol horitzontal fet de revestiment que recorre la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon pis hi ha una finestra central (fora dels eixos), i dues obertures emmarcades a banda i banda, amb balcons de llosanes rectes i baranes de forja decorada amb motius geomètrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al tercer pis es disposen dues finestres més petites amb reixes més modernes, una línia decorativa feta de morter i motllurada travessa la façana horitzontalment remarcant les finestres en angles rectes. A sobre es disposa un ràfec de peces d’obra, per damunt del qual continua la façana fins a la cornisa definitiva.</span></span></span></p> 08283-309 c. Dr. Bayés 5 <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> 41.8544000,2.2289200 435995 4633898 1925 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98144-p1100581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98144-p1100582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98144-p1100585.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98143 Casa del c. Antoni Figueras 32 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-antoni-figueras-32 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici aïllat amb jardí que fa cantonada i afronta a dos carrers. La coberta és de teula àrab a dues vessants i té el carener perpendicular a la façana principal. La planta és rectangular, de planta baixa i pis, i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dona al carrer Antoni Figueras, presenta tres eixos de simetria. A la planta baixa, la porta d’entrada principal és al centre i hi ha una finestra a cada costat, ambdues amb reixes de baranes de forja complexa i treballada en volum a la part inferior, que estan pintades amb colors diferents. El sòcol és d’un arrebossat rugós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una faixa horitzontal divideix el primer pis del segon, on al centre dues obertures donen a un balcó amb llosana de morter i amb baranes de les mateixes característiques que les finestres de la planta baixa. Als costats, dues finestres col·locades sobre l’eix de simetria tanquen la composició d’aquest pis. Totes les obertures estan emmarcades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre el primer pis, una primera cornisa amb doble nivell de voladís, defineix el capcer de l’edifici, que presenta la curiositat de no ser triangular, ja que una petita part de la cornisa central és plana. Unes petites finestres de ventilació es situen sobre aquella primera cornisa. El voladís final de la façana està format per peces de formigó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana lateral presenta una altra entrada a la casa, amb una glorieta central amb teulada i terrassa superior on hi ha una sortida. Les finestres d’aquesta façana es disposen irregularment.</span></span></span></p> 08283-308 c. Antoni Figueras 32 <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> 41.8518200,2.2294200 436034 4633611 1929 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98143-p1100609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98143-p1100611.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98142 Casa del c. de les Maduixes 23 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-de-les-maduixes-23 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb la coberta de teula àrab a dues vessants i carener paral·lel a la façana, que es defineix mitjançat tres eixos de simetria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obre un portal central, una porta d’accés al pis a l’esquerra, i una finestra a la dreta. Totes les obertures es caracteritzen pels arcs rebaixats. Un sòcol d’arrebossat recorre horitzontalment la façana, està decorat amb línies incises diagonals i verticals, que dibuixen una espina de peix en cadascun dels tres trams separats per les obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis, tres obertures donen a un balcó corregut amb llosana motllurada de formes sinuoses, més ample a la part central, on una barana decorada amb motiu floral, s’adapta a la seva curvatura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la decoració d’esgrafiat amb motius geomètrics (quadrilàters), que es disposen sobre els arcs de les obertures i que en cobreixen verticalment la primera part dels costats. Es poden observar dues franges verticals amb aquesta mateixa decoració emmarcant de dalt a baix els extrems de la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior presenta barbacana de biguetes i llates de fusta amb mosaic hidràulic decorat.</span></span></span></p> 08283-307 c. de les Maduixes 23 <p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre, l’edifici data de 1936.</span></span></span></p> 41.8517300,2.2290800 436006 4633601 1936 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98142-p1100513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98142-p1100515.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98142-p1100516.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98141 Casa del c. Dr. Bayés 9 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-9 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional de dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana es asimètrica amb dos eixos principals que alineen verticalment les obertures, exceptuant-ne la porta d’accés als pisos. </span></span></span><span><span><span>El parament és de pedra irregular amb refaccions de maó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta un portal d’arc rebaixat emmarcat amb blocs de pedra, on a l’arrencada de l’arc han estat col·locats uns carreus amb un costat de forma corbada, a manera d’imposta. A l’altra banda de la façana, sota el segon eix, hi ha una finestra petita emmarcada també amb blocs de pedra, al costat de la porta d’accés als pisos, que té una llinda de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis destaca una sortida amb balcó amb llosana de pedra i baranes de forja amb decoracions geomètriques. A la llinda d’aquesta obertura, també emmarcada amb blocs de pedra, s'hi pot llegir la inscripció “FC. 1894.”. </span></span></span><span><span><span>L’obertura del costat és una finestra, situada a un nivell inferior de l’anterior, amb ampit de pedra motllurada, que podria haver estat la llosana d’un antic balcó, a jutjar per la forma i pel fet que a sota s'hi observa una refacció de maó vista. </span></span></span><span><span><span>Per damunt de les obertures del segon pis, hi ha dos arcs de descàrrega fets de maó disposats a sardinell, que donen pas a les finestres petites amb ampits i baranes senzilles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per últim, una senzilla cornisa feta de rajol ceràmic amb un ràfec del mateix material col·locat de forma dentada, tanca la composició de la façana.</span></span></span></p> 08283-306 c. Dr. Bayés 9 <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> 41.8545500,2.2289700 436000 4633915 1894 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98141-p1100567.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98141-p1100569.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98141-p1100573.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98129 Casa del c. Dr. Bayés 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-4 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres amb la coberta de teula àrab a dues vessants i carener paral·lel a la façana, que presenta tres eixos verticals en una composició simètrica que alinea totes les obertures, que van disminuint de mida des de la planta baixa fins al segon pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa hi ha una porta d’accés central i dos grans portals rectangulars, un dels quals es va reconvertir en un finestral amb ampit en algun moment. Aquestes obertures es presenten emmarcades per un revestiment que sobresurt de la resta de l’estucat rugós i fosc de la façana. El mateix revestiment de tonalitat clara defineix un sòcol irregular, fet amb el mateix to fosc de la resta de la façana, i connecta amb unes franges verticals decoratives que delimiten la finca a banda i banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, les obertures presenten balcons amb llosanes de pedra motllurada i baranes de fosa amb decoració també motllurada. Les obertures queden emmarcades per un revestiment que a la part superior simula un fris i cornisa clàssica. Enmig dels balcons, hi ha una finestra amb ampit decorada de la mateixa manera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis, les obertures són més petites i els balcons tenen una volada mínima, però la decoració és la mateixa que al primer pis. Per damunt, una primera cornisa cobreix un ràfec de peces en forma de serra, sobre la qual es disposen dues línies de maons decoratius i la cornisa definitiva d’obra amb barbacana de biguetes de fusta.</span></span></span></p> 08283-305 c. Dr. Bayés 4 <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> 41.8538600,2.2289900 436001 4633838 1910 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98129-p1100541.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98128 Casa del c. Sant Antoni 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-antoni-4 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb la coberta de teula àrab a dues vessants i carener paral·lel a la façana. A la planta baixa s'hi observa quatre obertures i al primer pis, una balconada correguda i tres obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obre, d’esquerra a dreta, un finestral, una porta d’accés al pis, un portal i una porta més estreta. Tot i que actualment no destaca perquè tota la façana és pintada uniformement, les obertures presenten un emmarcament decoratiu a la part superior i en els dos angles superiors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis superior, les obertures s’obren a un balcó corregut amb llosana de morter, hi destaca la barana de forja complexa, treballada i en volum. Les obertures presenten la mateixa franja de revestiment decoratiu comentat anteriorment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana presenta barbacana de biguetes i llates de fusta amb rajols ceràmics.</span></span></span></p> 08283-304 c. Sant Antoni 4 <p><span><span><span>Segons el cadastre, l’edifici data de 1930.</span></span></span></p> 41.8572400,2.2305900 436137 4634212 1930 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98128-p1100510.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98127 Casa del c. Dr. Bayés 38 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-38 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici aïllat amb coberta de teula àrab distribuïda en tres vessants, fet que genera trams de teulada amb polígons diferents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que dona al carrer Bayés, és de composició simètrica i presenta tres eixos verticals que alineen totes les obertures. </span></span></span><span><span><span>La planta baixa consta de portal central, a cada costat del qual s’obre una finestra reixada. Totes les reixes i baranes són uniformes, de forja amb barrots helicoïdals decorats amb motius florals. Un sòcol de peces quadrades aplacades envolta les façanes horitzontalment. </span></span></span><span><span><span>El primer i segon pis presenten la mateixa composició, amb tres obertures per planta amb sortida als balcons, el de primer pis corregut i el del segon, individual. Són de llosana motllurada i les baranes ja esmentades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana sud també compta amb una porta simple i dos eixos de simetria que alineen finestres de la planta baixa i dos balcons individuals per pis, de la mateixa estètica que els de la façana principal. Tant aquesta façana com la principal estan revestides per un arrebossat que imita carreus rústics irregulars disposats tant horitzontalment com verticalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana est dona al jardí amb quatre</span></span></span><span><span><span> grans galeries amb terrassa i portes d’accés. El revestiment d’aquesta façana és diferent, amb arrebossat simple. També presenta un arrebossat rugós diferent, la quarta façana, que mostra obertures simples i capcer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar el ràfec de biguetes i llates de fusta que sustenta peces de mosaic hidràulic decorades. </span></span></span></p> 08283-303 c. Dr. Bayés 38 <p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre, l’edifici data de 1960.</span></span></span></p> 41.8536800,2.2289400 435996 4633818 1960 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98127-p1100481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98127-p1100475.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98121 Casa del c. Antoni Figueras 24, 26, 28 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-antoni-figueras-24-26-28 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres dividit en tres finques, números 25, 26 i 28, tot i que actualment les portes d’entrada dels números 24 i 28 estan tapiades. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que és asimètrica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’alternen les portes d’entrada amb la finestres. La del número 24 és de mida diferent a les altres dues, que són reixades i amb ampit de rajola ceràmica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Totes les obertures presenten emmarcament decoratiu en els dos angles superiors, les línies verticals dels quals només cobreixen una petita part de la llargada de portes i finestres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis superior, l’alternança entre elements es produeix entre les dues obertures amb balcons i dues finestres. Els balcons són diferents entre si, presenten llosana motllurada i baranes de forja complexa. En un cas la barana és de barrots rectes helicoïdals amb decoració geomètrica, i en l’altre és amb volum, barrots helicoïdals i motius florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanca la façana a la part superior un ràfec de biguetes i llates de fusta que sustenta rajola ceràmica blanca sense decoració.</span></span></span></p> 08283-302 c. Antoni Figueras 24, 26, 28 <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> 41.8519400,2.2293400 436028 4633625 1920 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98121-p1100523.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98121-p1100526.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98115 Casa del c. Bayés 13-15 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-bayes-13-15 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XIX, XX L’immoble presenta indicis d’abandonament, les obertures estan tapiades. <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres per un costat, i que fa cantonada amb un carreró per l’altre. Es divideix en dues finques, números 13 i 15. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener és paral·lel a façana, que és asimètrica. Totes les obertures han estat tapiades amb blocs de formigó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El número 13 agrupa la porta d’accés a la cantonada esquerra, on s’observen restes d’un antic portal més gran, una finestra a la planta baixa i una obertura amb balcó al pis superior. La porta presenta una tarja decorativa rectangular a la part superior, de forja. La finestra també té baranes de forja complexa i treballada amb motius florals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Separades per un tram de façana, al número 15, destaca un gran portal amb arc rebaixat, transformat en finestral reixat; la porta d’entrada amb llinda i una tarja semicircular amb forja on es pot llegir la inscripció “RC 1888”. També s'hi observa una finestra situada a la cantonada dreta, de la mateixa estètica que la del número 13. </span></span></span><span><span><span>Al pis superior, tres obertures amb balcó idèntiques, igual que la quarta del número 13. Les llosanes són de pedra motllurada i les baranes de forja complexa amb decoració geomètrica. A la part superior de cadascuna d’aquestes obertures, s’hi obren finestres ovalades (ulls de bou), un d’ells cegats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanca la façana a la part superior un ràfec de maons ceràmics de mides i disposicions diferents, que sustenten l’última filada doble de maons arrenglerats horitzontalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part de darrera de la casa dona a un altre carrer, on hi ha un pati i diversos portals amb arc rebaixats que accedeixen a un espai amb només planta baixa.</span></span></span></p> 08283-301 c. Bayés 13-15 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8548200,2.2290700 436008 4633945 1888, 1920 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98115-p1100553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98115-p1100556.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98114 Casa del c. Sant Antoni 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-antoni-6 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX A la informació cadastral consta una reforma de l’any 1992 <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional i una crugia, només de planta baixa. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener és paral·lel a façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana presenta porta d’accés central, i als costats, d’una banda, el portal d’accés al garatge i de l’altra, una finestra reixada. Sota de la finestra, un sòcol gravat amb rombes decora l’arrebossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un estuc diferent, sobreposat al primer i d’un altre color, serveix per emmarcar la porta i la finestra emulant brancals de pedra. També es reprodueix a manera de llinda decorativa sobre les tres obertures, i es disposa com una orla per la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana està decorada amb rajola ceràmica amb motius geomètrics. Una cornisa motllurada amb tres nivells de voladís tanca la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mode de coronament, per damunt la teulada i a un nivell diferent de la vertical de la façana, s'hi observa un mur de perfil ondulat entre dos pilars de secció quadrada. A la part central del mur, i sobre d'un plafó de rajola ceràmica blanca, es poden llegir les dates 1914-2004.</span></span></span></p> 08283-300 c. Sant Antoni 6 <p><span><span><span>Segons el cadastre, l'any de construcció és 1930 i també es recull una reforma de 1992. Aquestes dues dates difereixen del que es pot llegir a la façana.</span></span></span></p> 41.8572200,2.2306800 436144 4634210 1914 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98114-p1100505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98114-p1100504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98114-p1100503.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98113 Font del Botó https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boto <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. Pàgina, 108.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Tona, Centre d'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgina 431.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Font d'estructura rectangular de pedra i formigó, amb un arc de mig punt que emmarca una pica semicircular. A sota de la pica, hi ha una portella metàl·lica amb la data inscrita de 1958.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al capdamunt de l'estructura de la font, la data 1966 inscrita en pedra, i al damunt, l'escut de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-299 c. de Barcelona amb c.Josep Homs <p>El torrent de la Font Morta es va canalitzar, cobrir i urbanitzar definitivament els anys 1964-1966. També, aleshores, es van fer les escales que uneixen el carrer de Joan Maragall amb el carrer de Barcelona.</p> <p>Dins el marc del mateix projecte, al capdamunt de les escales, gairebé tocant al carrer de Barcelona, es va construir una font pública monumental (1966), coneguda com <em>la font del Botó. </em>Aquesta substituïa la Font Morta, desapareguda feia poc temps, i la font de la Bomba, propera al carrer Barcelona. </p> <p>La data de 1958 que conté la portella sota la pica, podria ser un element reutilitzat d'alguna de les fonts desaparegudes esmentades. </p> 41.8493684,2.2283147 435940 4633340 1958/1966/ 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98113-2031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98113-2032.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98113-dsc08159.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98109 Font del Surell https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-surell En el moment de la visita, l’àrea pràcticament és impenetrable per la proliferació de la vegetació natural que cobreix els elements de la font. <p><span><span><span>Ubicada a la part est dins de l’àrea natural del Surell, codi C35 (veure fitxa vinculada), a uns 200 metres al nord en línia recta del mas El Surell, del qual rep el nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i estar en un punt amb un sotabosc molt embardissat que pràcticament cobreix tot l’espai, la font presenta una petita construcció feta amb tres blocs de pedra adossada al marge, de no més d'un metre d'alçada. No es veu el punt per on raja l’aigua, que segons informació del web de l’Enric Costa i Castells, regalima per una formació tosca i erosionada fins arribar a terra (<span><span><span>Enric Costa (2021)</span></span><span><span> [en línia] [consulta: 03 de juny de 2024]. Disponible a <a href='https://www.encos.cat/fonts/fonts.html?FONT=2616'>https://www.encos.cat/fonts/fonts.html?FONT=2616</a>).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A costat de la font hi ha un banc fet amb un tronc d'arbre, i a davant una llosa de pedra rectangular que s’utilitza com a taula, sostinguda per un únic element central fet amb un tub ple de morter.</span></span></span><br /> </p> 08283-298 Extrem sud del terme municipal 41.8410000,2.2158600 434898 4632420 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98109-p1100635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98109-p1100633.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98101 Jaciment paleontològic de Can Segalers https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-segalers <p><span><span><span>FARRES. F.: STAID·STMD. J.L (1967) Moluscos eocenos de [a Plana de Vic. 13 Nota adicional Acta Geol. Hispan.1' -111. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GÓMEZ-ALBA, J. (1989). 'Decàpodes fòssils d’Espanya'. Catàleg de col·leccions n01 Museu de Geologia de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VILÀ, J.; SORIGUERA, I.(2020). “El mar de Tona, una història de fa 40 milions d’anys”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 40-44.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>REGUANT, S. El Eocena Marino de Vic. Tesi Doctoral. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIA, L. (1941). Los Cangrejos fósiles de Cataluña. Bol.lnst. Geol. Min. Esp., 55: 55-127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Madrid</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIA, L. (1969). Crustáceos decapados del eocena español. Pirineos. 91-94: 1-480. Jaca.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Jaciment marí de l'era del Cenozoic terciari, període del Paleògen, època de l'Eocè superior Bartonià, és a dir, constituït per material dipositats entre els 40,4 i els 37,2 milions d'anys. L’aflorament es localitza en estrats de les margues blaves típiques de la Conca de Vic. Es desconeix amb exactitud l’extensió del jaciment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L'associació faunística documentada fins al moment és </span><em>Harpatocarcinus punctulatu</em>s (un tipus de cranc), <em>Coleopleurus coronalis</em> (un tipus d’eriçó de mar), <em>Spondylus bifrons</em> (un bivalve); <em>Schizaster leymerici</em> (un tipus d’eriçó de mar).</span></span></span></span></p> 08283-297 Extrem nord-oest del municipi 41.8680000,2.2070700 434196 4635424 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98101-ortofoto0001.jpg Legal Paleògen Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Imatge Ortofoto 1:5.000 extreta del Vissir v3.35 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 124 1792 5.3 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98099 Col·lecció Monogràfica del Camp de les Lloses https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-monografica-del-camp-de-les-lloses <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>DURAN, M.; MESTRES, I.; PRINCIPAL, J.(coord) (2008) Les col·leccions de l’exposició permanent del Camp de les Lloses. Tona. Ajuntament de Tona, Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Fundació Caixa Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DURAN, M.; MESTRES, I; ORDEIG, O. (2016) “El llegat arqueològic de Felip Vall a través del seu arxiu”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 58-62. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2715'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </a></p> II - I aC <p><span><span><span>La col·lecció del Camp de les Lloses posseeix actualment uns 20.000 objectes inventariats, en dipòsit renovable. És una mostra oberta i dinàmica, a causa de les campanyes d’excavació que es realitzen en aquest jaciment des del 1991. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La col·lecció exemplifica el pas d’una comunitat que va viure a l’assentament fa 2100 anys, relacionada amb una guarnició militar romanorepublicana que freqüentava el lloc. Aquesta comunitat produïa i reparava les eines i el mobiliari que les tropes necessitaven, essent els objectes de bronze i ferro els més nombrosos. De fet, l’inventari està format per un 50% d’objectes de metall i un 50% restant de materials ceràmics, lítics i ossis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La numismàtica mereix una menció especial pel nombre i la importància dels testimonis localitzats, que cal entendre a partir de la presència de l’exèrcit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La col·lecció monogràfica del Camp de les Lloses, permet contextualitzar i explicar un moment de plena romanització i organització del nord-est peninsular.</span></span></span></p> 08283-296 Carrer Pau Casals, 2 <p><span><span><span>L’inici de les intervencions arqueològiques data de l’any 1991 i continua fins a data d’avui. L’any 1993 es realitzava la primera gran excavació en extensió que va permetre documentar l’edifici A. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1995 el jaciment és declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parc arqueològic del Camp de les Lloses es va obrir al públic l’abril de l’any 2006, juntament amb la inauguració de l’equipament museístic on s’exposen les dues col·leccions arqueològiques en dipòsit. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Cal destacar la figura de Felip Vall i Verdaguer</span></span></span><span lang='CA'><span><span> <span lang='CA'><span>(Tona</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><span><span>, 26 de maig de 1916 -</span></span></span></span></span> Vic<span><span><span><span><span>, 5 d'agost de 2012)</span></span></span></span></span>, artista i erudit local, com un dels capdavanters, durant els anys quaranta i setanta del segle passat, de la majoria d’intervencions arqueològiques al municipi de Tona. Aquestes excavacions varen estar molt lligades a la creació del Museu de Tona i a la seva evolució cap al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El seu llegat ens ha arribat a través de l’arxiu d’arqueologia i patrimoni, documental i material (DURAN <em>et alli</em>: 2016, p.58-62)</span></span><span><span>. </span></span></span></span></span></p> 41.8510900,2.2238000 435567 4633534 125 - 75 aC 08283 Tona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98099-monedes-iberiques-i-romanescdl.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98099-caixeta-porta-segell.jpg Legal Romà Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Lúdic/Cultural BCIN 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La conservació preventiva i la restauració de la col·lecció és una de les tasques prioritàries del Centre d’Interpretació, amb la voluntat de preservar i difondre el valor arqueològic de la col·lecció. 83 53 2.3 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98098 Col·lecció Municipal de Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-tona <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>DURAN, M.; MESTRES, I.; PRINCIPAL, J.(coord) (2008) Les col·leccions de l’exposició permanent del Camp de les Lloses. Tona. Ajuntament de Tona, Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span><span><span><span><span>Direcció General del Patrimoni Cultural. Fundació Caixa Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>DURAN, M.; MESTRES, I; ORDEIG, O. (2016) “El llegat arqueològic de Felip Vall a través del seu arxiu”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 58-62.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://www.campdeleslloses.cat/colleccio-municipal/'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </a></p> II aC - XVII dC <p><span><span><span>Aquesta col·lecció reflecteix l’evolució històrica de Tona. Posseeix troballes tan importants i singulars com l’estela ibèrica, el mil·liari romà republicà del procònsol Mani Sergi o el sepulcre de fossa neolític de la bòbila Balcells, fins arribar a les 460 peces.<strong> </strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg dels anys es varen anar realitzant intervencions a nivell de conservació, restauració i excavació que varen permetre engrandir la col·lecció municipal. Aquestes es varen realitzar al Pla del Castell, Vilageriu, Mont-rodon, Santuari de Lurdes, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, l’espai dedicat a l’arqueologia municipal abraça l’ocupació des de la prehistòria recent, les èpoques ibèrica i romana, i l’antiguitat tardoromana. Posteriorment, la formació de Tona al voltant de l’església parroquial i del castell, i anys més tard el trasllat del centre del poble a la falda del turó i els primers carrers. </span></span></span></p> 08283-295 Carrer Pau Casals, 2 <p><span><span><span>La col·lecció d’arqueologia municipal s’inicia el 1916 amb el descobriment de l’estela ibèrica amb l’escena de lluita, a les terres de can Riambau. A partir d’aquell moment, s’anà completant amb les excavacions al Camp de les Lloses i el Pla del Castell, principalment. Aquest fet permeté crear un Museu Municipal que perdurà fins l’any 1972. El 2006 s’inaugurà el Centre d’Interpretació i la col·lecció hi quedà vinculada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parc arqueològic del Camp de les Lloses fou obert al públic l’abril de l’any 2006, juntament amb la inauguració de l’equipament museístic on s’exposen les dues col·leccions arqueològiques en dipòsit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la figura de Felip Vall i Verdaguer (</span></span></span>Tona, 26 de maig de 1916 - Vic, 5 d'agost de 2012<span><span><span>), artista i erudit local, com un dels capdavanters, durant els anys quaranta i setanta del segle passat, de la majoria d’intervencions arqueològiques al municipi de Tona. Aquestes excavacions varen estar molt lligades a la creació del Museu de Tona i a la seva evolució cap al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses. El seu llegat ens ha arribat a través de l’arxiu d’arqueologia i patrimoni, documental i material (DURAN <em>et alii:</em> 2016, pp.58-62).</span></span></span></p> 41.8510900,2.2238000 435567 4633534 08283 Tona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98098-escut.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98098-monedes-ardits-de-felip-iv.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98098-dovella-central.jpg Legal Romà|Medieval|Modern|Ibèric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Lúdic/Cultural BCIN 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Hi ha 460 objectes inventariats a la col·lecció municipal, que va passar a formar part del Centre d’Interpretació a partir del 2006. 83|85|94|81 53 2.3 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98097 El Pla de Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-tona <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24415'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XI / XIX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana, encarada a migdia. Actualment, l’edifici està reformat seguint la tipologia originària, de planta baixa i pis. L’aparell és de carreus irregulars disposats en filades, amb les cantonades reforçades amb carreus escairats. Les obertures són de testera recta, senzilles, i sense tenir en compte una simetria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior s’hi va adossar un porxo, i a tocar hi ha els garatges. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa posseïa una dependència molt important pel funcionament d’aquestes explotacions agrícoles, la pallissa o cabana. La construcció original tenia planta quadrada, i un gran portal d’entrada. Actualment, ha estat ampliada i reformada. </span></span></span></p> 08283-294 <p><span><span><span>La documentació parla d’un alou de la Seu de Vic ubicat al Mas Pont o Pla de Tona, al segle XI. </span></span></span></p> 41.8691100,2.2216600 435408 4635537 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98097-masia2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98097-masia3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) L’entorn ha estat modificat i s'han enjardinat els voltants de la casa. 98|119|85 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98096 Puigbonic https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigbonic <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant, de planta baixa i pis. La façana té aparell de pedra, amb parts arrebossades, i obertures senzilles, de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, hi té dos annexos adossats a ponents, bastits amb totxo, d’obra vista, i destinats a usos agrícoles. Més enllà, hi ha coberts aïllats, una bassa d’aigua i espai d'horta. </span></span></span></p> 08283-293 <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una senzilla construcció del segle XIX, vinculada a la producció agrícola de la zona. </span></span></span></p> 41.8561300,2.2161000 434933 4634100 08283 Tona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98096-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98096-facana-posterior.png Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98095 Les Escomes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escomes-0 <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DURAN, M., MESTRES, I., PADRÓS, C., PRINCIPAL, J., 2017a: “El Camp de les Lloses (Tona, Barcelona): Evolución y significado del vicus romanorrepublicano”, a: PrincIpal, J.; Ñaco del Hoyo, T.; Duran, M.; Mestres, I. (Eds.), Roma en la península ibérica presertoriana. Escenarios de Implantación Militar Provincial, Col·lecció Instrumenta 56. Edicions Universitat de Barcelona, Barcelona, 153-189.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2720'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></a></p> Jaciment destruït. <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment se situa en camps de conreu al voltant de la masia Les Escomes, molt propers al Turó de Goules. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es varen recollir fragments de ceràmica de vernís negre, amb forma de pàteres, vasos, bols, etc. També, fragments de ceràmica campaniana A i B, ceràmica feta a torn, del tipus de </span></span></span></span>sigillata <span><span><span><span lang='CA'>i sud gàl·liques. Cal destacar entre el material recollit, una peça de vernís negre amb grafits ibèrics al centre del fons, a la part exterior de la peça. Es tracta de l'antropònim llatí 'luki' escrit en iber, que va ser estudiat per J. Maluquer. </span></span></span></span></p> 08283-292 Polígon 3, Parcel·la 41 <p><span><span><span>Segons l’estudi dels materials del segle I a C, una primera hipòtesi parlava de la possibilitat d’una vil·la agrícola, d’època romana republicana. Les restes, documentades l’any 1991, es varen interpretar com una possible zona d’habitació sense estructures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons informacions de la família Llança, darrera la masia les Escomes i prop del turó de Goules, s'hi van trobar fa molts anys uns enterraments, amb algunes lloses associades, que estarien relacionats a una altra fase ocupacional del lloc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les Escomes es vinculen amb una fase d’ocupació ibèrica i romana a Tona, juntament amb altres jaciments de la zona com el Turó de Goules, o altres referents com el Pla del Castell o el Camp de les Lloses. </span></span></span></p> 41.8512900,2.2362300 436599 4633547 -450 / -50 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98095-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98095-195-2.jpg Legal Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Fou una zona afectada pel desdoblament de la C-17. Avui dia el jaciment ha desaparegut totalment. Allà on es trobava el jaciment, s'hi construí un habitatge nou que el va afectar parcialment. 81|79 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98094 Contracastell https://patrimonicultural.diba.cat/element/contracastell <p><span><span><span><span lang='CA'>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CASASSAS. E. (1943) Tona. Descripció històrica i geogràfica. Barcelona: Gràfiques Diamant. Pp. 25-28.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2724'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> Jaciment no visible. <p><span><span><span><span>Al pla del turó del Contracastell i als seus vessants, es varen localitzar fragments de ceràmica a torn marronosa i rosada i ceràmica grollera a mà. No es van documentar estructures. </span></span></span></span></p> 08283-291 Polígon 4, Parcel·la 11 <p><span lang='CA'><span><span>S'ha interpretat com un lloc d’habitació sense estructures. </span></span></span></p> 41.8580000,2.2205900 435308 4634304 -650 / 476 08283 Tona Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98094-contracastell1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98094-contracastell3.jpg Legal Ibèric|Romà|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 81|83|79 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98093 Piscines Municipals https://patrimonicultural.diba.cat/element/piscines-municipals-0 <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Memòries i informes. Memòria de l'excavació nº 1764 (Campanya de 1995). Servei d'Arqueologia. </span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/11858'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </a></p> Jaciment destruït. <p><span><span><span><span lang='CA'>A la zona poliesportiva, a tocar de les piscines municipals i les pistes exteriors, es va localitzar una acumulació de pedres col·locades intencionadament i taques de terra rubefactada. També, fragments de ceràmica a mà, ceràmica ibèrica a torn, fragments de sílex, i restes de fauna.</span></span></span></span></p> <p> </p> 08283-290 c. Jaume Balmes, 61 <p><span><span><span>Les restes varen ser documentades durant una excavació arqueològica d’urgència l’any 1995, i s'interpretaren com a una ocupació puntual en època ibèrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’existència d’una fase d’ocupació ibèrica a Tona, hi ha indicis d’ocupació puntual a partir de les restes ceràmiques i en algun cas estructurals, localitzades en jaciments com Les Escomes, el Pla del Castell, el referent del Camp de les Lloses, o la zona de les piscines municipals que ens ocupa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas, la zona de les piscines municipals és molt propera al jaciment del Vilar - Via Collsuspina, amb restes d’un mil·liari romà, i de part de la mateixa via de comunicació, la coneguda com Manius Sergius. </span></span></span></p> 41.8464700,2.2177500 435060 4633026 -450 /-200 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98093-dsc08925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98093-dsc08926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98093-dsc08927.jpg Legal Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Les restes es van localitzar durant les obres de construcció de les piscines municipals. 81|79 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98092 Jaciment de la finca del Balneari Ullastres https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-finca-del-balneari-ullastres <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2723'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></a></p> Jaciment desaparegut. <p><span><span><span>El jaciment es troba dins la finca del Balneari Ullastres, entre l’edificació i els camps de conreu que l’envolten, prop del Torrent de Sant Cugat. A l'aprofundir en l’excavació d’un pou de la finca, es varen recuperar fragments de <span>ceràmica a torn rosada i marró. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A la zona també es va alertar de la troballa de sepultures amb lloses, sense que es poguessin localitzar mai. </span></span></span></p> 08283-289 c. de Salvador Gurri, 6 41.8599300,2.2321000 436265 4634510 -218 / 476 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98092-1882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98092-1883.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) A l'inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya el jaciment és anomenat: La Roqueta. 83 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98091 Turó de Goules https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-goules <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2721'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontòlogic de Catalunya. </span></span></span></a></p> Jaciment destruït. <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment es troba en una zona aturonada formada per margues eocèniques, i en una àrea formada per camps de conreu. En superfície, s'hi varen localitzar fragments de ceràmica feta a torn de color rosat de tipus ibèric i ceràmiques grolleres fetes a mà. </span></span></span></span></p> 08283-288 Polígon 3, Parcel·la 40. <p><span><span><span>Les restes, excavades l’any 1991, es varen interpretar com una possible zona d’habitació sense estructures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’existència d’una fase d’ocupació ibèrica a Tona hi ha indicis d’ocupació puntual a partir de les restes ceràmiques i en algun cas estructurals, localitzades en jaciments com Les Escomes, el Pla del Castell, el referent del Camp de les Lloses, o el Turó de Goules.</span></span></span></p> 41.8507550,2.2381534 436758 4633487 -650 /-50 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98091-img20240612160118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98091-img20240612160156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98091-img20240612160154.jpg Legal Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Fou una zona afectada pel desdoblament de la C-17. A l'inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya el jaciment és anomenat: 'Turó de les Goules'. 81|79 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98090 Forn antic de la carretera https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-antic-de-la-carretera <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASASSAS. E. (1943) Tona. Descripció històrica i geogràfica. Barcelona: Gràfiques Diamant. Pp. 25-28.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J. (1932) <em>Antiguitats de Tona</em>, a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2722'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></a></p> Jaciment destruït. <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes d’un forn estaven ubicades a un marge format per argiles compactes, i estaven bastides amb pedres i calç. Segons documentació de E. Casasses, tenia la cambra de cocció al costat de la fogaina, amb un forat a cada costat. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Es varen localitzar també fragments de ceràmica grollera i de fauna ovicaprid.</span></span></span></span></p> 08283-287 c. Bonavista, 25 <p><span><span><span>Es tracta d’un centre de producció i explotació ceramista, tot i que no està clara la seva cronologia, en època ibèrica o romana. En aquest sentit, </span></span></span><span><span><span><span>aquest forn i el conjunt de forns localitzats al Passeig de la Suïssa podrien estar relacionats amb l’ocupació romana del lloc, i amb l’existència de tallers artesans distribuïts al llarg o propers a les vies de comunicació i de l’assentament principal del Camp de les Lloses. </span></span></span></span></p> 41.8463900,2.2318000 436227 4633007 -650/476 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98090-1853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98090-1854.jpg Legal Ibèric|Romà|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 81|83|79 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98089 Forn petit de la Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-petit-de-la-vila <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2718'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya </span></span></span></a></p> Jaciment destruït. <p><span lang='CA'><span><span><span>Les restes s’ubicaven a tocar del torrent de la Font de la Suïssa, a poca distància respecte el Forn de la Vila. L’estructura presentava una columna enmig de la fogaina per sostenir la cambra de cocció.</span></span></span></span></p> 08283-286 Passeig de la Suïssa, 37 <p><span><span><span>El forn ha estat interpretat com un lloc o centre de producció i explotació ceramista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt de forns localitzats a Tona, es relacionen amb l’ocupació romana del lloc, i amb l’existència de tallers artesans distribuïts al llarg o propers a les vies de comunicació i de l’assentament principal del Camp de les Lloses. </span></span></span></p> 41.8558200,2.2217300 435400 4634061 650 / 550 - 50 aC 08283 Tona Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98089-dsc09082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98089-dsc09083.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98089-dsc09084.jpg Legal Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) A l’actualitat hi trobem l’Escola d'Hostaleria d’Osona, i la zona d’expectativa arqueològica inclou l’entrada i pàrquing de la infraestructura. 81|79 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98088 Forn de la Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-vila <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J.: (1932) <em>Antiguitats de Tona</em> . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2717'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </a></p> Jaciment a l’aire lliure parcialment cobert, i protegit de les pluges, tot i l’erosió que presenta en el seu estat general. <p><span><span><span><span lang='CA'>Restes d’un forn excavat a les argiles, de planta quadrangular, amb 2,40 metres de llargada, dividit en dos cambres mitjançant una paret. Es conserva una superfície amb graella, amb una vintena de forats de comunicació entre el fogar i la cambra de cocció, amb 0,75 metres de gruix. La volta no s’ha conservat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El forn ha estat interpretat com de tipus 4 de Fletcher amb planta rectangular o quadrada amb dos fogars, subtipus B i amb mur central.</span> </span></span></span></p> 08283-285 Passeig de la Suïssa <p><span><span><span><span lang='CA'>El forn de la Vila ha estat interpretat com a lloc o centre de producció i explotació ceramista. Per les característiques del forn i el material documentat, es podria tractar d’un centre romà d’època republicana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El conjunt de forns localitzats a Tona, al voltant del Passeig de la Suïssa, i a tocar de la carretera BV 5303 (carrer Seva amb carrer Bonavista), es relacionen amb l’ocupació romana de Tona, concretament amb l’existència de tallers artesans distribuïts al llarg o propers a les vies de comunicació i l’assentament principal, al Camp de les Lloses, centre d’establiment romà. </span></span></span></span></p> 41.8571840,2.2234598 435545 4634211 650 / 550 - 50 aC 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98088-1825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98088-1824.jpg Legal Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Cultural EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El 1982 l'Ajuntament de Tona instal·là al jaciment una teulada d'uralita damunt de bigues de ferro, estructura que evita en part el seu deteriorament, i anys més tard la Diputació de Barcelona hi instal·la un plafó interpretatiu. 81 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98086 El Planelló de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planello-de-baix <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24420'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a> </span></span></span></p> XIV, XVI, XVIII Estat avançat d’abandonament i deteriorament. Presenta greus deficiències estructurals, amb perill d’esfondrament. <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana. L’aparell és de pedra disposada irregularment, amb les cantonades reforçades amb carreus de pedra treballada. Tot i el seu avançat estat de deteriorament, es conserven les obertures amb llindes i brancals de pedra. Conserva l’antic portal de mig punt adovellat, i una eixida amb dos arcs al pis superior, a la façana orientada a migdia. Per altra banda, és evident el pas del temps en l’edificació en l’ús dels materials constructius com el maó ceràmic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'entrada principal, encarada a nord, es defineix per un pati clos a través d’un portal que condueix a una espai amb coberts i corts antigues de pedra, en estat ruïnós. A la llinda del portal hi ha la data 1586 i també s'hi observa la inscripció 1717. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII, aquest conjunt quedà integrat per dos edificis separats per un mur i amb entrades independents. Es varen anomenar Planelló d’Amunt i Planelló d’Avall. </span></span></span><span><span><span>L’entrada de Planelló d’Avall avui resta coberta per vegetació i compta amb un portal i una llinda de pedra amb la data de 1630. Aquesta casa tenia adossat un cobert amb usos agrícoles, de totxo, que avui no són identificables ni visibles per l'estat ruïnós en què es troben.</span></span></span></p> 08283-284 <p><span><span><span>La documentació de la família dels Planelló testifica que el mas ja té una importància notable al segle XIV. Temps abans, l’any 1227, al testament de Joan de Planell, hi surt com a marmessor, veí i parent, un tal Girbau de Planelló. Els hereus en qüestió adquireixen una gran extensió de terres del mas Vall-llobera, al lloc conegut com a Puig Sant Valentí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dates localitzades en les llindes de diverses obertures principals, del 1586, 1630 i 1717, ens indiquen moments de canvis i reformes en el mas. Entre els segles XVI i XVII, la masia és reedificada. Més tard, se li adossa una volum al costat de llevant. A partir d’aquell moment, les dues edificacions formen part d’un mateix conjunt, separades per una paret mitgera, i se les anomena Planelló d’Avall i d’Amunt per diferenciar les famílies que hi viuen. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII el mas viu un moment de creixement econòmic, i d’importància social, que perdura fins ben entrat el segle XIX. Un bon exemple d’aquesta realitat ens situa a l’any 1643, moment en el qual el mas Planelló absorbeix les terres de l’antic mas Vidal, que es trobava en runes des del segle XIV. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant el segle XVIII, el mas s’esmenta en un llistat dels masos de la zona històrica de la Barroca, juntament amb el Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló, el Vendrell, Segalers, etc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, cal destacar que membres d'aquesta família foren batlles de Tona a mitjans del segle XIX. </span></span></span></span></span></p> 41.8544700,2.2064300 434129 4633923 1586, 1717, 1630 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98086-dsc08962.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98086-dsc08966.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98086-dsc08967.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Fins a dia d’avui ha perdurat el nom de Planelló de Baix per identificar aquesta masia, segurament per diferenciar-la de l’edifici ubicat uns metres més amunt, i que s’anomena Planelló. L'actual mas Planelló, avui una construcció nova, fou absorbit per l'antic mas Planelló (Planelló de Baix, avui) a partir del segle XVII, a partir de les runes del que era conegut com mas Vidal. Aquesta construcció va ser reedificada. 94|119|85 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98085 El Planelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planello-0 <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24420'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a> </span></span></span></p> XIV, XVII - XVIII <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, totalment reformada, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant i el carener és perpendicular a la façana principal. Les obertures estan decorades amb maó ceràmic, i el portal principal té una llinda i brancal de pedra. L’aparell és de pedra vista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Se li adossà un volum annex al lateral nord, amb coberta a doble vessant. </span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El conjunt compta amb coberts i granges, tots aïllats del volum principal i amb façanes de totxana sense arrebossar.</span></span></span></span></span></p> 08283-283 <p><span><span><span><span lang='CA'>Quan la masia va ser absorbida pel mas Planelló a partir de mitjans de segle XVII, possiblement es reedificà ja que l’estat era ruïnós. Posteriorment, s’hi adossà un segon volum en forma de L, d’una sola planta, pel costat de tramuntana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les imatges registrades en </span></span></span></span>l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya<span><span><span><span lang='CA'>, mostren un edifici d’aparell de pedra irregular, de diferents mides, amb carreus grans i escairats a la base, i trams de tàpia sota teulada. Les obertures que presenta són de reduïdes dimensions. Segons informacions orals, l’edificació havia estat la </span>pallissa de l’antiga casa del Planelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Expliquen els veïns de la zona que la casa l'havien utilitzat com a habitatge els treballadors encarregats del manteniment de la carretera de Collsuspina. </span></span></span></p> <p>En l'actualitat, aquesta és la casa principal i habitada de la finca del Planelló. El mas Planelló històric o Planelló de Baix, situat a prop seu, ara està en procés avançat de ruïna.</p> 41.8547800,2.2057500 434073 4633958 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98085-dsc08969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98085-dsc08968.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Fins a dia d’avui ha perdurat el nom de Planelló per diferenciar-lo del mas més antic, avui conegut com a Planelló de Baix, a pocs metres de distància. L'actual mas Planelló, avui una construcció nova, fou absorbit per l'antic mas Planelló (Planelló de Baix, avui) a partir del segle XVII, a partir de les runes del que era conegut com mas Vidal. Aquesta construcció va ser reedificada. 94|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98081 Jaciment paleontològic Mas Vilageriu https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-mas-vilageriu <p><span><span><span>BALAGUER, Jordi (2010). “La troballa i l'excavació de les restes d'un sireni fòssil a Tona”. Llibre de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALAGUER, Jordi; ALBA, David M. (2016). 'A new dugong species (Sirenia, Dugongidae) from the Eocene of Catalonia (NE Iberian Peninsula)' Comptes Rendus Palevol.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VILÀ, J.; SORIGUERA, I.(2020). “El mar de Tona, una història de fa 40 milions d’anys”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 40-44.</span></span></span></span></span></span></p> Parcialment destruït (segons Inventari de Patrimoni Arqueològic) <p><span><span><span>Es tracta d'un jaciment paleontològic on s'hi documentà l’any 2008 la troballa de 44 restes fòssils d'un esquelet parcial de sireni fòssil, un mamífer aquàtic de l'ordre Sirenia (que inclou els dugongs o manatís). Destaquen un fragment cranial amb dentició (veure imatge), així com vàries vèrtebres i fragments de costelles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi resultant caracteritzà els sediments que aflora com a margues blaves i grises, les quals s'alternen amb alguns conglomerats. En particular, són abundants unes petites laminacions molt riques en briozous, i altres invertebrats fòssils. Segons la cartografia geològica, aquest jaciment es troba situat en una unitat cartogràfica que es correspon a nivells de gresos, margues grises i alguns conglomerats del Bartonià mitjà, i proper a la transició amb la unitat constituïda per nivells de margues blaves també fossilíferes, corresponents igualment al Bartonià mitjà. Cronològicament, l'estatge Bartonià pertany a l'Eocè Mitjà, amb una datació aproximada de 41,3 a 37 milions d'anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres restes recuperades en l'excavació de 2008 corresponen a invertebrats, especialment briozous, coralls i alguns bivalves, que mostren clarament que es tracta d'un ambient deposicional marí (IPA).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La importància del jaciment és que es va poder determinar un holotip de referència, ja que l’estudi definitiu atribueix aquest sireni a una nova espècie, el Prototherium ausetanum (BALAGUER, ALBA, 2016). </span></span></span></p> 08283-282 Vèrtex sud-oest del municipi <p><span><span><span>Les restes van ser localitzades per un aficionat, el Sr. Josep Maria Espona, i recuperades al Mas Vilageriu de Tona en el decurs d’una intervenció d’urgència duta a terme l’any 2008 pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural. </span></span></span></p> 41.8412000,2.2038400 433900 4632451 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98081-mas-vilageliu-jaciment-paleontologicpage-0001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98081-denticio.jpg Legal Paleògen|Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Imatge Ortofoto 1:5.000 extreta del Vissir v3.35 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Imatge fragment cranial del Servei d’Arqueologia i Paleontologia (Departament de cultura). 124|123 1792 5.3 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98079 Roda de molí del Santuari de Lurdes https://patrimonicultural.diba.cat/element/roda-de-moli-del-santuari-de-lurdes <p><span><span><span>Mola de molí disposada actualment a manera de taula amb un pilar fet de maons que la sustenta. Presenta el forat central i les estries gravades en forma corba pròpies de la mola fixa (mola sotana). Té un diàmetre d’1,38 m.</span></span></span></p> 08283-281 Església de Santa Maria del Barri. Santuari de Lurdes 41.8527400,2.2218800 435409 4633719 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98079-p1090482.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98079-p1090483.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Ornamental Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98078 Font del Santuari de Lurdes https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-santuari-de-lurdes <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Font adossada al mur perimetral del Santuari de Lurdes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una construcció de paredat comú feta amb teuladeta a doble vessant per aixoplugar la font, que té el broc a la paret frontal interna. L’obertura està feta amb pedres grans com a brancal i arc de mig punt amb dovelles irregulars, la dovella central té una inscripció amb el símbol de la senyera i la dedicatòria “A. de J. [Associació de Jubilats] Tona 1983'. La pica, de base quadrada, està rebaixada en un bloc de pedra. Al costat s’hi adossa una banqueta d’obra.</span></span></span></p> 08283-280 Església de Santa Maria del Barri. Santuari de Lurdes <p>Font construïda per voluntaris de l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Tona el 1983, en el marc d'una remodelació que va comprendre tot el jardinet de davant el santuari. L'esmentada associació té per patrona la Mare de Déu de Lurdes. Per la festa d'aquesta Mare de Déu s'hi reuneixen cada any i hi celebren una missa.<br /> La font en substitueix una d'anterior, construïda abans de la Guerra Civil, que el 1983 es trobava en mal estat <span><span><span>(PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011). </span></span></span></p> 41.8527600,2.2218600 435408 4633721 1989 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98078-p1090488.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98078-p1090489.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98077 Creu de la Santa Missió https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-14 <p><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> XX Destruïda el 1936, a l'inici de la Guerra Civil, va ser refeta a la postguerra. L'any 2014, la creu es va esmicolar (per la mala qualitat del material) i se'n va haver de fer una de nova, amb una pedra de qualitat. <p><span><span><span>Creu de la Santa Missió ubicada al jardí del Santuari de Lurdes. </span></span></span><span><span><span>És de pedra amb el pedestal de forma prismàtica a la part baixa i de piràmide truncada a la superior. La creu és de secció rectangular de 2,05 d’alçada i 1 metre el braç tranversal. A la cara oest del pedestal (única part original de la creu), s'hi pot llegir la inscripció: 'Record S. Missió. 20 d’octubre de 1929'. </span></span></span></p> 08283-279 Església de Santa Maria del Barri. Santuari de Lurdes <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques religioses i altres exercicis pietosos de tradició cristiana, fets a una localitat, sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. A Tona se'n va realitzar una l’any 1929 i, en finalitzar, s’erigí una creu commemorativa. La creu va ser enderrocada el 1936 i es va refer durant la postguerra. L'any 2014, aquesta segona creu es va esmicolar i va caure (probablement a causa de la mala qualitat del material) i es va haver de reconstruir amb pedra de Vinaixa de gran qualitat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8526500,2.2218600 435408 4633709 1929 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98077-p1090501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98077-p1090480.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98069 Font de Güells https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-guells Espai força deteriorat, cisterna vandalitzada. Estructures de ferro a la font. <p><span><span><span>Font ubicada al marge del Torrent de Güell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La font és situada en una paret de pedra de molt poca alçada respecte al terra. Brolla a través d'un broc de ferro que a vegades queda submergit al bassal d’aigua. Una cinquantena de metres a l'est i a peu de camí hi ha el sobreeixidor de la font. Aquest és una cisterna d'obra arrebossada arran de camí, amb un registre a la part de dalt i un broc de ferro al lateral per on raja l'aigua sobrant.</span></span></span></p> 08283-277 Torrent de Güells. Cruïlla carreteres N141C i BV5303. 41.8403000,2.1975000 433373 4632356 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98069-cisterna.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98069-font-de-guells-tona-osona.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Imatges de Carlos IM i Enric Costa. 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98064 Goigs al Sagrat Cor de Jesús. Mas Prat de la Barroca https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-sagrat-cor-de-jesus-mas-prat-de-la-barroca XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquesta composició poètica glossa al Sagrat Cor de Jesús, sota el títol de “Goigs al Sagrat Cor de Jesús venerat a l'oratori del mas (Prat de la Barroca)”. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Se'n documenten dues edicions, una d’elles musicada per Jaume Planas i Pahissa de 1988, lletra de Mn Joan Colom de 1973 i il·lustrada per JBB Castro l’any 1974. Aquesta peça es va musicar per primera vegada amb motiu de la seva estrena “Schola Cordis Iesu”, a Cantonigròs, el 2 de setembre de 1989. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Una altra edició, no musicada, és del mateix autor de la lletra, Mn Joan Colom, de 1973, reeditada amb motiu del centenari d’aquest autor (1905-2005).<strong> </strong></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La lletra de la peça comença així:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Puix l'amor us consumia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span><span><span>i us consum de dia i nit:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='EN-GB'><span><span><span>Que flamegi nit i dia,</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>d'amor viu, el nostre pit</span></span></span></span></em><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>O la llàgrima primera,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>preciosa més que l'or!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>O Betlem, casa panera,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>primer flam del vostre Cor,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>que en llum clara convertia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>la tenebra de la nit!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Sobre el Prat de la Barroca</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>no tanqueu el vostre Cor,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>sobre els tanys d'aquesta soca</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>cristiana que no mor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Beneïu camps i masia,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>endolciu-nos tot neguit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Bon Jesús: a la Corona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>que us espina el Cor nafrat,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>que no hi posi un fill de Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>cap espina de pecat;</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>i, si alguna us el punyia,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>la treurà l'amor ardit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-275 Plaça de l'Església s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb àmplia tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</span></span></span></span></span></p> 41.8525500,2.2066400 434144 4633709 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98064-scor-tona.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Música de Jaume Planas i Pahissa, i lletra de Mn Joan Colom. 98 62 4.4 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
98063 Font de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-miquel-3 <p><span><span><span>Font ubicada al marge esquerra del Torrent de Güell, molt a prop de la llera. Amb un espai de vegetació densa amb abundància de lianes com l’heura. Una paret de bloc de pedres relativament gran, alineades i lligades amb morter, sustenta el camí que hi arriba, a la part inferior s’adossa el brollador, d’on surt el broc metàl·lic per on raja l’aigua a nivell de terra i que discorre fins al riu. Destaca un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font i la data de setembre de 1981.</span></span></span></p> 08283-274 Torrent de Güells. A 280 m a l’oest de la capella de Sant Miquel de Vilageliu per la pista. 41.8381100,2.2063800 434108 4632106 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98063-font-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml