Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98168 | Casa del c. Taradell 13 bis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-taradell-13-bis | XX | Els revestiments de la façana i els elements de fusta es troben en procés de degradació. | <p><span><span><span>L’edifici està format per dos cossos diferents i està ubicat entre mitgeres. És d’estructura popular, amb les cobertes de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a les façanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana del cos més gran és arrebossada, allà on s’ha degradat el revestiment es veu el paredat comú de pedra i morter amb refaccions amb maó. </span></span></span><span><span><span>La planta baixa presenta portal d’arc rebaixat i damunt, al mateix eix vertical, una sortida amb balcó de llosa de pedra i barana de forja amb motius geomètrics. A l'altre eix s'hi situa la porta d’accés al pis i un finestral superior d’arc rebaixat. Totes les obertures estan emmarcades amb un revestiment de color clar. </span></span></span><span><span><span>La cornisa està feta de maons, s'hi observen dues línies paral·leles entre les quals es disposen els rajols ceràmics, creant un ràfec continu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els cos més petit sobrepassa lleugerament en alçada l’anterior, té un sol eix, on es disposa un portal a la planta baixa amb els muntants de maó i biga de ferro com a llinda. Al pis, una gran obertura emmarcada i ornamentada en maons es presenta avui desproveïda del balcó. </span></span></span><span><span><span>A la part superior de la façana, una cornisa amb doble filera de maons, una de plana i al damunt una altra disposada en forma dentada, serveix de ràfec abans de la teulada.</span></span></span></p> | 08283-323 | c. Taradell 13 bis | <p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre, l’edifici data de l’any 1900.</span></span></span></p> | 41.8537600,2.2298500 | 436072 | 4633826 | 1900 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98168-p1100601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98168-p1100603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98168-p1100605.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 97059 | Ajuntament de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-tona | <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24364'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos i golfes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La porta principal és centrada enmig de l’edifici, d’arc de mig i dovellada. Un altre portal s’obre al costat, d’arc rebaixat i també dovellat. A l’altre costat, dues finestres presenten muntants de pedres rebaixats i llindes decorades amb motllures d’angles rectes que configuren un fals arc conopial. Aquestes peces descansen sobre permòdols decorats i semblen reaprofitades d’alguna altra construcció. Al primer pis destaca una balconada continua de cinc obertures emmarcades igualment en pedra buixardada. Sobre l’obertura central, enmig de la façana, hi ha un escut amb la senyera i corona reial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al pis superior es repeteix la mateixa composició que al primer, però amb balcons individualitzats. La part alta de la façana presenta faixa decorativa i cinc ulls de bou, abans de ser coronada per un ràfec de biguetes de fusta</span><span lang='CA'><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-45 | c. de la Font, 10, | <p><span><span><span>Iniciat el segle XX, l’Ajuntament ocupava una casa de la plaça Major, </span></span></span>en un solar que havia ocupat, possiblement, la carnisseria del terme segles abans<span><span><span>. Durant la Guerra Civil, es va traslladar al convent de la comunitat de carmelites de la caritat, al carrer de Barcelona, i des de la postguerra, l’Ajuntament ocupà de nou l’antiga casa de la Confraria </span></span></span>de paraires i teixidors, que també havia utilitzat en altres èpoques<span><span><span>, fins a l’any 1975, que s’inaugurà l’actual edifici (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</span></span></span></p> <p>El nou edifici es va construir en el solar de l'antiga fàbrica d'embotits de ca la Balaguer, tancada des de feia molts anys, que es va enderrocar. L'edifici és obra de l'arquitecte Josep Travesa Vila.</p> | 41.8500099,2.2291185 | 436008 | 4633410 | 1975 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97059-p1090106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97059-p1090105.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Josep Travesa Vila | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 97650 | Espai boscós, codi C11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-boscos-codi-c11 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Es tracta d’un espai boscós d’1,45 ha amb una elevada biodiversitat que combina zones amb poca vegetació (perquè es tracta de terrers calcaris margosos, amb vegetació escassa) i altres zones amb molta vegetació. Destaquen com a espècies vegetals dominants el roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>) i les alzines (<em>Quercus ilex) </em>disperses. Com a arbust, el boix (<em>Buxus sempervirens</em>).</span></span></span></p> | 08283-110 | Espai situat al NO del nucli urbà, a la vessant d’obaga del serrat de Puigbonic. | 41.8565200,2.2146100 | 434810 | 4634144 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97650-p1100145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97650-p1100146.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97651 | Espai boscós, codi C12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-boscos-codi-c12 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Es tracta d’una zona boscosa de 40,6 ha amb característiques interessants des del punt de vista natural: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Connectivitat:<strong> </strong>Situat entre dos cursos fluvials i envoltat de camps, aquest espai juga un paper important com a connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Elevada biodiversitat:<strong> </strong>Es tracta d'un espai amb una elevada diversitat d'espècies vegetals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presència de terrers calcaris característics de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals dominants com les alzines (<em>Quercus ilex</em>], roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>) i alzines sureres (<em>Quercus suber) </em>disperses i arbustos com l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna)</em> i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>).</span></span></span></p> | 08283-111 | Espai situat al NO del nucli urbà. | 41.8563000,2.2112300 | 434529 | 4634122 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97651-p1100175.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97651-p1100178.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97652 | Espai boscós, codi C14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-boscos-codi-c14 | <p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>Es tracta d’una franja boscosa lineal en forma de “S” de 2140 m² amb abundant vegetació. La importància d’aquesta petita àrea és que actua com a connector biològic entre el serrat de Puigbonic i la zona amb més pendent del Planell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals com el roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>), l’om (<em>Ulmus minor)</em>, arbres dispersos, i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>).</span></span></span></p> | 08283-112 | Espai situat al NO del nucli urbà, a l’extrem oest del serrat de Puigbonic. | 41.8554900,2.2155400 | 434886 | 4634029 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97652-p1100138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97652-p1100139.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97653 | Marge entre camps, codi C15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-codi-c15 | <p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | Aquest marge i la seva vegetació ha minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. | <p><span><span><span>Espai de dimensions reduïdes, uns 1700 m², que fa de marge entre camps, es tracta d’una fondalada amb vegetació típica de ribera. És una zona de desguàs que va a parar al Torrent de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals com els pollancres (<em>Populus Nigra</em>) i l’herbàcia heura (<em>Hedera hèlix</em>).</span></span></span></p> | 08283-113 | Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat. | 41.8565300,2.2080000 | 434261 | 4634150 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97653-p1100168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97653-p1100170.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97655 | Conjunt de marges, codi C16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-marges-codi-c16 | <p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>Es tracta d’unes línies de marges perpendiculars a la Riera de Sant Cugat unides entre si per un braç transversal. Conformen un conjunt de 1280 m² de marges fruit de desnivells entre diferents camps de conreu, que aporta diversitat al paisatge agroforestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi destaquen espècies vegetals com el Roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>), i arbustos com l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolius</em>).</span></span></span></p> | 08283-114 | Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat. A l’oest hi ha la carretera N-141c. | 41.8565400,2.2048900 | 434003 | 4634154 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97655-p1100165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97655-p1100166.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97658 | Franja boscosa entre camps, codi C17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/franja-boscosa-entre-camps-codi-c17 | <p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>Aquest espai de 2260 m² es situa molt a prop d’un curs fluvial, fet que converteix aquesta franja lineal paral·lela a la riera en un espai privilegiat per albergar vegetació de ribera, clau per al desenvolupament de sistemes naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals com els pollancres (<em>Populus Nigra</em>) i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).</span></span></span></p> | 08283-116 | Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat. | 41.8571000,2.2069700 | 434176 | 4634214 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97658-p1100161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97658-p1100162.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97659 | Àrea del Turó de Can Queu (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-queu-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La delimitació d'aquest espai natural, de 2,83 ha s’inicia a la zona nord del Turó, el qual ha estat modificat en la seva zona nord-est pel traçat de l’autovia de Vic. El límit segueix aquesta via en sentit sud-est en un tram d’uns 100 m fins a enllaçar amb l’antic camí que unia el mas de Can Queu amb Tona. El límit sud d’aquesta àrea coincideix amb aquest camí fins a una bifurcació propera al conjunt de construccions anomenades el Xaloc. Des d’aquest punt el límit gira en direcció nord i coincideix amb el marge de la zona conreada i el canvi de pendent, establint els límits oest i nord de l’àrea, fins que es troba amb el traçat de l’autovia, punt d’inici d’aquesta delimitació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em>Nyctalus sp</em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></p> | 08283-117 | Està situat a llevant de l’antiga ctra. N-152, entre aquesta i l’Autovia de Vic. | 41.8634200,2.2341300 | 436437 | 4634896 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97659-p1100062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97659-p1100128.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai és mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 97674 | Riera de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-tona-1 | <p><span><span><span>GELABERT, Adrià (2011). “Els espais no urbanitzats de Tona i els seus recursos naturals”. Llibre de Tona. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>La riera de Tona estructura bona part de la conca del Ter al municipi, recull les aigües que baixen del vessant septentrional del serrat de Sant Valentí i les que davallen de la serra de Font Joana. Neix de la unió de diversos torrents: el torrent de Sant Cugat, el de la Font del Prat i el de la Suïssa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Travessa el municipi d’oest a est pel límit nord de la trama urbana. A la depuradora de Tona, el curs fluvial canvia la direcció cap al nord, on surt del municipi entre les masies de Can Bruguera i Can Oliva. Al llarg del curs destaca la vegetació de ribera, entre camps i petites àrees boscoses. També destaca la diversitat de la fauna: ocells, amfibis, rèptils i insectes.</span></span></span></p> | 08283-118 | Travessa el municipi des del serrat de Sant Valentí, direcció oest- est. | 41.8604600,2.2278400 | 435912 | 4634572 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97674-p1100052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97674-p1100051.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97726 | Marge entre camps, codi C01 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-codi-c01 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L’espai actual es veu minvat respecte al que hi havia quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 9.400 m² ubicada al costat del Torrent de Segalers, just abans que es trobi amb la Riera de Tona. Es tracta d’un conjunt de marges entre camps amb presència important de vegetació i pròxim als cursos fluvials citats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la presència d’un turó de terrers calcaris amb margues, que limita amb aquesta àrea. Aquesta línia de vegetació disminueix el risc d’erosió.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La vegetació predominant és l’heura (<em>Hedera Helix) </em>en l'estrat<em> </em>herbaci, i com a arbre, l’alzina (<em>Quercus ilex</em>). </span></span></span></p> | 08283-123 | Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. | 41.8729300,2.2411200 | 437026 | 4635946 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97726-p1100103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97726-p1100102.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97728 | Turonet entre camps, codi C02 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-entre-camps-codi-c02 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 3.170 m². Es tracta d’un turonet circular i una línia arbrada al sud. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La petita elevació presenta dos sectors diferenciats: el vessant d’obaga on hi predomina la vegetació arbòria i arbustiva; i el vessant de soleia, amb poca vegetació arbustiva o matolls. La vegetació predominant com arbrat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em> i l’arbustiva <em>(prunus spinosa).</em> </span></span></span></p> | 08283-124 | Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. | 41.8696000,2.2386900 | 436821 | 4635578 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97728-p1100078.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97728-p1100079.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97729 | Marge elevat entre camps, codi C03 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-elevat-entre-camps-codi-c03 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 3.190 m². Es tracta d’un marge entre dos camps amb un elevat desnivell ocupat per abundant vegetació, l’àrea és representativa del paisatge tipus mosaic agroforestal del municipi, que redueix el ris d’esllavissades en aquesta zona. L’arbre més destacat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>)<em>.</em> </span></span></span></p> | 08283-125 | Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. | 41.8688400,2.2376200 | 436732 | 4635495 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97729-p1100072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97729-p1100073.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97731 | Marge entre camps de Can Bruguera, codi C04 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-can-bruguera-codi-c04 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | La conservació és irregular, a l’extrem nord-oest la vegetació és quasi inexistent, però al costat del camí al nord-est de làmbit, per exemple, hi ha zones boscoses destacades. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 7.344 m². Es tracta d’un marge envoltat de camps en la seva part baixa i amb les edificacions de Can Bruguera a la part alta. Amb un elevat desnivell ocupat per abundant vegetació, pel costat passa la Riera de Tona que conforma una continuïtat forestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre més destacat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i de forma dispersa apareix el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>; i com arbust, el boix <em>(Buxus sempervirens).</em> </span></span></span></p> | 08283-126 | Espai situat al nord del terme municipal, a l’oest de la C17. | 41.8702900,2.2404600 | 436969 | 4635654 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97731-p1100082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97731-p1100083.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97753 | Espai d’interès natural de la masia del Vendrell, codi C08 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-de-la-masia-del-vendrell-codi-c08 | <p> <span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de mides considerables, 38,6 ha. L’espai combina dos tipus d’hàbitat: a la zona nord grans arbres als marges dels camins; a la zona sud, la biodiversitat més elevada i és destacable la presència de <em>badlands</em> o turons calcaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els arbres més destacats hi ha l’alzina (<em>Quercus ilex</em>), el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>, i el plàtan <em>(Platanus hispànica).</em> </span></span></span></p> | 08283-127 | Entorn de la masia del Vendrell. Espai situat al nord-oest del nucli urbà, al costat de carretera N-141c. | 41.8461600,2.2296900 | 436051 | 4632983 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97753-p1100182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97753-p1100184.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97774 | Marges i fondalades entre camps, codi C18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-fondalades-entre-camps-codi-c18 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | Baixa diversitat d‘espècies, absència de vegetació arbòria. | <p><span><span><span>Espai d’uns 5300 m², de fondalades que fan de marge entre camps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes línies de marges, que fan una forma de creu des d’una vista zenital, és un espai entre rieres, fet que li atorga un valor potencial de connector ecològic en un àrea densament conreada. Destaca com espècie vegetal un arbust, l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolia</em>).</span></span></span></p> | 08283-128 | Espai situat al nord-oest del nucli urbà, a l’altre banca del N-141c. | 41.8577900,2.2000100 | 433599 | 4634296 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97774-p1100157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97774-p1100158.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97775 | Espai entre camps, codi C19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-entre-camps-codi-c19 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | Baixa diversitat d‘espècies, absència de vegetació arbòria. | <p><span><span><span>Petit espai de 1.600 m², es situa connectat a una àrea fluvial amb abundant vegetació de ribera i fa la funció de sistema de suport a aquesta arbreda, el seu valor està relacionat amb aquest fet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Predomina la vegetació arbustiva, l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolia</em>) i algun exemplar dispers de garrofer <em>(Ceratonia síliqua).</em></span></span></span></p> | 08283-129 | Espai situat al nord-oest del nucli urbà, just tocant la carretera N-141c. | 41.8577000,2.2020700 | 433770 | 4634285 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97775-p1100152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97775-p1100153.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97776 | Conjunt de marges entre camps, codi C39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-marges-entre-camps-codi-c39 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L’espai actual es veu minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. | <p><span><span><span>Superfície de 26,24 ha d’un conjunt de marges entre camps formats en petites fondalades on transcorren cursos fluvials de poc cabal, una part limita amb el torrent de Segalers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és arbustiva, esbarzers (<em>Rubus ulmifolia</em>), i aranyoners (<em>Prunus spinosa</em>), </span></span></span><span lang='CA'><span><span>també de forma dispersa hi ha alzines com a arbres (<em>Quercus ilex</em>). </span></span></span><span><span><span>Cal destacar el paper de connector ecològic en un territori agrícola.</span></span></span></p> | 08283-130 | Espai situat al nord-oest del terme municipal, just tocant la C17. | 41.8717400,2.2310100 | 436186 | 4635822 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97776-p1100115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97776-p1100116.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97777 | Marge elevat entre camps, codi C40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-elevat-entre-camps-codi-c40 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L’espai actual es veu minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011. | <p><span><span><span>Àrea lineal de tan sols 740 m² ubicada en una petita elevació del terreny, destaca per estar al costat de masses forestals de més entitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és arbustiva, esbarzers (<em>Rubus ulmifolia</em>). Cal destacar el paper de connector ecològic en un territori agrícola.</span></span></span></p> | 08283-131 | Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17. | 41.8747100,2.2326000 | 436321 | 4636150 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97777-p1100109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97777-p1100111.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97779 | Àrea del Turó del Castell (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-castell-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILAMAJÓ, Marc (2007). “L'entorn paisatgístic del turó del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó del Castell té una superfície de 19.30 ha. La descripció dels seus límits s’inicia a la part nord-est del turó on s’inicia un corriol al peu del turó que esdevé camí a la part est de l’àrea. El límit continua en sentit sud per aquest camí fins que se separa per envoltar pel nord i oest unes cases unifamiliars i uns dipòsits, que queden fora de l’espai.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit gira en direcció oest i coincideix amb el límit del sòl urbà que estableixen les Normes Subsidiàries vigents del municipi de Tona fins a trobar el passeig de la Suïssa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit oest coincideix amb el passeig de la Suïssa fins uns 90 m passat el camp de futbol, on el límit es separa del passeig esmentat i mitjançant una línia recta imaginària de 70 m fins la rotonda final d’un carrer asfaltat però sense edificacions. Quan aquest carrer tomba en direcció nord es traça una altra línia recta imaginària fins enllaçar amb el punt d’inici de la descripció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els pendents margosos del turó, més o menys aixaragallats, es formen sòls que es coneixen com a regosòls, que són sòls sobre materials no consolidats, sense una capa de material orgànic sobre la roca descoberta. És, per tant, un sòl poc evolucionat, sotmès a l'erosió, pobre en matèria orgànica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part baixa del pendent, on s'acumulen més materials i l'activitat biològica es veu afavorida per qüestions ambientals (major humitat, menys exposició a agents d'erosió...) es formen sòls bruns calcaris col·loïdals. Són sòls més estructurats, amb presència de carbonat càlcic actiu en tot el perfil, i amb capes de material sobre la roca mare: una capa amb matèria orgànica que facilita la presència de coberta vegetal, i una capa mineral, que ajuda a l'arrelament d'aquesta coberta vegetal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part alta del turó hi ha un tipus de sòl anomenat rendzines. Són sòls formats sobre roques calcàries que es divideixen finament, i barrejats amb la matèria orgànica (per acció mecànica i biològica), donen lloc a una capa superficial rica en carbonats. Aquesta estructura facilita la presència d'una important coberta vegetal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el turó del Castell hi trobem espècies vegetals dels diferents estrats de vegetació: arbori, arbustiu i herbaci. Dins de l'estrat arbori hi ha pi blanc, pi pinyoner (<em>Pinus pinea</em>), alzina (<em>Quercus ilex ilex</em>), roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) i auró blanc (<em>Acer campestre</em>). La seva distribució varia en funció de si estan a vessant solell o obac i també degut a l'efecte provocat per l'acció del vent (sobretot en la part superior del turó). En l'estrat arbustiu, les espècies més destacades són el garric (<em>Quercus coccifera</em>), l'esbarzer (<em>Rubus ulmifolius</em>), l'arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>), l'argelaga (<em>Genista scorpius</em>) i els arbustos aromàtics com la farigola (<em>Thymus vulgaris</em>) i el romaní (<em>Rosmarinus offícinalis</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'estrat herbaci destaquen molt especialment les gramínies de varis tipus, les heures (Hedera hèlix), que cobreixen de forma quasi total el tronc de la majoria d'alzines que hi trobem, i també quantitats considerables de ravenisses blanca (<em>Diplotaxis erucoides</em>) i groga (<em>Erucastrum nasturtnfolium</em>), i el fonoll (<em>Phoeniculum vulgars</em>) (VILAMAJÓ, 2007).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-132 | Serrat del Castell de Tona | 41.8545400,2.2235400 | 435549 | 4633918 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97779-p1100043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97779-p1090982.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97780 | Àrea del Turó del Planell (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-planell-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó del Planell té una superfície de 3,91 ha. La descripció del seu límit s’inicia al nord d’aquest petit turó, que coincideix en un tram d’uns 250 m amb el camí del mas de Planelló al mas de Planell, constituint el límit nord-est i est d’aquesta àrea. El límit sud envolta pel nord les edificacions del mas de Planell. A l’oest d’aquestes el límit ve definit pel marge de conreu i inici del pendent més pronunciat del turó fins a enllaçar amb un torrent que estableix el límit oest en un tram de 70 m. El límit continua al nord del turó pel marge entre la zona conreada i el canvi de pendent fins enllaçar amb el camí, que servia de punt d’inici de la delimitació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-133 | Sector nord del Planell | 41.8529800,2.2061500 | 434104 | 4633758 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97780-p1100011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97780-p1100028.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97845 | Fondalada de la zona esportiva de Tona, codi C07 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondalada-de-la-zona-esportiva-de-tona-codi-c07 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 2,14 ha. de superfície, voreja de manera transversal els equipaments esportius just on finalitza el nucli urbà de Tona al sud. Es tracta d’una petita fondalada que fa de marge entre camps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta àrea de petits cursos fluvials, que apareixen només en èpoques de fortes pluges, conformen una línia de vegetació destacada on el pi blanc <em>(Pinus Halepensis) </em>sobresurt en l’estrat arbori. </span></span></span></p> | 08283-142 | Zona esportiva de Tona | 41.8458200,2.2205300 | 435290 | 4632952 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97845-p1090990.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97845-p1090991.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97846 | Turonet testimoni de margues grises, codi C20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-testimoni-de-margues-grises-codi-c20 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 16.112 m² de superfície. Es tracta d’una petita elevació, un turonet testimoni de margues grises clau en la configuració del paisatge agroforestal d’aquest territori. Cal destacar que aquest espai limita a l’oest amb grans àrees forestals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estrat arbori conserva una abundant presència d’espècies vegetals. Destaquen el pi roig <em>(Pinus silvestris)</em>, alzines <em>(Quercus ilex), </em>i<em> </em>roures martinencs <em>(Quercus pubescents) </em>dispersos. </span></span></span></p> | 08283-143 | A l’oest del Terme municipal i de la N141c. Al rec de Vall-llobera. | 41.8564700,2.1977200 | 433408 | 4634152 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97846-p1090964.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97846-p1090965.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97847 | Espai d’interès natural de Corminons de la Barroca, codi C21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-de-corminons-de-la-barroca-codi-c21 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 4,45 ha de superfície. A la zona nord el terreny s’articula amb petites elevacions que conformen àrees forestals que fan de marge entre camps. Destaca la presència d’un petit turó testimoni de margues grises. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part sud d’aquest àmbit destaca pel pas d’un espai fluvial que permet el desenvolupament dispers de vegetació de Ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estrat arbori es conforma amb alzines <em>(Quercus ilex), </em>roures martinencs <em>(Quercus pubescents) </em>i pollancres <em>(Populus nigra), </em>tots ells dispersos.</span></span></span></p> | 08283-144 | A l’oest del Terme municipal i tocant el marge dret de la N141c (direcció Vic). | 41.8532600,2.2035500 | 433888 | 4633791 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97847-p1090944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97847-p1090953.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97848 | Turonet testimoni de margues grises, codi C23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-testimoni-de-margues-grises-codi-c23 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 14.230 m² de superfície. Es tracta d’una petita elevació del terreny enmig de camps de conreu. La part sud és un turonet testimonial de margues grises, amb poca vegetació, mentre que al nord el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>és predominant. </span></span></span></p> | 08283-145 | A l’oest del nucli urbà. | 41.8503600,2.2114500 | 434541 | 4633463 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97848-p1090997.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97848-p1090998.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97849 | Àrea deprimida de la Boixera, codi C26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-deprimida-de-la-boixera-codi-c26 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L’espai s’ha degradat respecte a quan es va integrar al POUM l’any 2011. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 3.290 m² de superfície. Es tracta d’una petita depressió per on discorren dos petits torrents. És d’interès el paper que fa de transició entre les zones de predomini forestal de la Boixera, prop del serrat de Sant Valentí, i la zona de predomini agrícola. També és un àmbit que realitza la funció de connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen les alzines <em>(Quercus ilex)</em> com a estrat arbori i les espècies arbustives del Boix <em>(Buxus sempervirens)</em> i l’esbarzer <em>(Rubus ulmifolia).</em></span></span></span></p> | 08283-146 | A la zona sud-oest del terme municipal. Tocant el marge esquerra de la N-141C en direcció Vic | 41.8450100,2.2017500 | 433730 | 4632876 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090909.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97850 | Turonets testimoni de margues grises de la Bestreta, codi C28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonets-testimoni-de-margues-grises-de-la-bestreta-codi-c28 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de 3,24 ha de superfície. Aquesta àrea s’emmarca pels dos extrems de l’espai delimitat amb dues àrees fluvials amb presència de vegetació de ribera. En general, es tracta d’un seguit de turonets testimoni de margues grises amb vegetació reduïda. Aquest espai s’alterna amb fondalades intercalades on la vegetació pot desenvolupar-se millor. L’espai és singular per aquesta alternança, que augmenta la complexitat natural de l’espai. Destaquen les alzines <em>(Quercus ilex</em>) en l'estrat arbori. </span></span></span></p> | 08283-147 | Al sud-oest del terme municipal. Entre la carretera BV-5303 i HN-141c | 41.8469400,2.2036800 | 433893 | 4633089 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97850-p1090913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97850-p1090914.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97853 | Turonet del Pla de Carreres, codi C30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-del-pla-de-carreres-codi-c30 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de 10,55 ha de superfície. Es tracta d’una elevació del terreny amb abundant vegetació entre els camps del Pla de Carreres i les muntanyes de les Telledes de l’Oller. Es tracta d’una àrea de transició entre espais forestals i conreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen d’alguns exemplars de Pi roig <em>(Pinus sylvestris)</em> i retalls d’alzina <em>(Quercus ilex</em>) i roure martinenc (<em>Quercus pubescents). </em></span></span></span></p> | 08283-150 | A l’extrem sud-oest del terme municipal. | 41.8398100,2.2021300 | 433757 | 4632298 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97853-p1090900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97853-p1090902.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97854 | Turonet del Pla de Carreres II, codi C27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-del-pla-de-carreres-ii-codi-c27 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 50,30 ha de superfície. Es tracta d’una petita elevació del terreny majoritàriament arbrada. Domina la presència de vegetació al llarg de la franja, excepte a la zona on afloren les margues grises. Destaca que hi trobem la vegetació climàcica potencial d’aquest territori, el Roure martinenc (<em>Quercus pubescents) </em>amb boix <em>(Buxus sempervirens).</em> </span></span></span></p> | 08283-151 | A l’extrem sud-oest del terme municipal. A l’oest del Pla de Carreres. | 41.8437400,2.2031100 | 433842 | 4632734 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97854-p1090887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97854-p1090889.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97862 | Marges i turó del Planell, codi C22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-turo-del-planell-codi-c22 | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L'estat de conservació de la vegetació no és homogeni en aquest espai, el sector nord presenta més deficiències que el sector sud. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de gran extensió, 48,43 ha. Es tracta d’un conjunt d’espais caracteritzats per ser lleugeres elevacions del terreny amb presència de vegetació i bon estat de conservació. L’àrea és heterogènia pel que fa a la conservació de la vegetació. Així, el sector nord, entorn del Planelló, l’estat de la vegetació és deficient. La part sud presenta espais amb abundant vegetació, tant al turó com als marges entre camps. Cal destacar al turó un testimoni de margues grises, proper a una àrea fluvial. I per últim, al sud-oest, hi ha un marge entre camps que es converteix en un petit turó en el sector proper a la masia del Planell. La vegetació predominant és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el Pi roig <em>(Pinus silvestris), </em>en l'estrat arbori.</span></span></span></p> | 08283-152 | Espai situat a l’oest del terme municipal. | 41.8534800,2.2067500 | 434154 | 4633813 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97862-p1100030.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | L’àrea del turó, al sud d’aquest espai, coincideix amb l’espai protegit (PEIN): Turons de la Plana Ausetana.Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 97864 | Marge entre camps de la Casa Nova del Planell, codi C31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-la-casa-nova-del-planell-codi-c31 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 3.990 m² ubicada entre diferents espais fluvials. Es tracta d’un marge entre camps que es converteix en un petit turó en el sector proper a la masia. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La vegetació predominant és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el roure martinenc (<em>Quercus pubescents), </em>en l’estrat arbori i l’esbarzer<em> (Rubus ulmifolia) </em>com arbust.<em> </em></span></span></span></p> | 08283-153 | Espai situat a l’oest de nucli urbà. | 41.8470300,2.2065900 | 434134 | 4633097 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97864-p1100005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97864-p1100016.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97865 | Marges i turó del Serrat del Vernet, codi C33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-turo-del-serrat-del-vernet-codi-c33 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | L'espai no és homogeni pel que fa a la consrvació de la vegetació, que està més degradada en l'entorn de la part urbanitzada de la masia. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 8680 m². Es tracta d’un conjunt d’espais caracteritzat per ser una petita elevació del terreny amb presència d’abundant vegetació. L’àrea és heterogènia pel que fa a la conservació de la vegetació. Així, el sector més proper a la masia del Serrat del Vernet és el sector més degradat, mentre que a zona nord i la més elevada és l’espai amb la vegetació en millor estat de conservació. Per últim, els marges que queden a prop de la riera estan recuperant espècies habituals del bosc de ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és al sector més elevat el roure Martinenc (<em>Quercus pubescents</em>) i als marges de la riera pollancres <em>(Populus nigra)</em>, en l’estrat arbori.</span></span></span></p> | 08283-154 | Espai situat al sud-oest del nucli urbà. | 41.8459400,2.2070000 | 434167 | 4632975 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97865-p1100040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97865-p1100041.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97866 | Àrea del Turó del Pla de Tona (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-pla-de-tona-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit d’aquesta àrea, que és la més extensa del PEIN al municipi de Tona, 88,66 ha, s’inicia l’extrem nord de l’àrea en el punt on el torrent de Segalers es travessat pel camí del mas de Pla de Tona al mas Comelles. Des d’aquest punt el límit coincideix amb l’eix de l’esmentat torrent en un tram d’uns 800 m en línia recta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquest punt el límit gira en sentit sud-est fins a trobar una bifurcació de camins. El límit segueix el camí que continua en direcció sud-est fins trobar una segona bifurcació prenent el camí que continua en direcció sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan finalitza aquest camí el límit continua en línia recta (30 m) fins a trobar un torrent, que remunta en direcció oest fins al seu origen. El límit continua, en sentit sud, pel marge superior d’un camp de conreu que al mateix temps és el començament del tossal. El límit envolta per ponent un conjunt d’edificacions ramaderes i enllaça amb l’inici d’un torrent. L’eix d’aquest torrent, que discorre en direcció est, serveix de límit en un tram de 255 m. A partir de que aquest torrent arriba a l’alçada d’una àrea afectada per una nau industrial propera a la N-152. El límit envolta una nau fins trobar l’accés a l’edificació esmentada. A partir d’ací es segueix aquest camí en direcció sud (100 m) fins a un encreuament de camins proper al mas Corominons de la Creu. A partir d’aquest encreuament es segueix per un camí uns 275 m, en direcció oest, fins a la cota 582,74 propera a una edificació deixant dins de l’espai el turó situat al nord d’aquest camí tret de l’edificació esmentada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’aquí el límit gira en sentit sud-oest seguint el marge superior d’un camp de conreu fins al límit entre la zona boscosa i la zona de conreu, que coincideix amb el canvi de pendent per iniciar l’ascens al turó. El límit segueix aquest marge durant 435 m en línia recta i a partir d’ací en línia recta imaginària en direcció sud de 50 m s’adreça vers a la riera de Tona, la qual segueix fins l’encreuament d’aquesta amb el camí del Molí del Vendrell al Mas del Vendrell, establint tot el límit sud de l’àrea.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit continua en sentit nord-est per aquest camí fins que fa un tomb al nord-oest en direcció a l’esmentat mas. A partir d’aquest punt, es prenen una sèrie de camins secundaris sempre en sentit nord-est i posteriorment nord en direcció del mas de Comellas fins a trobar el punt d’inici de la descripció.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-155 | Està situat al sector nord-oest del municipi. El turó està alineat en un eix nord sud-oest. | 41.8649300,2.2220300 | 435434 | 4635072 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97866-p1100382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97866-p1100383.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97867 | Àrea del Turó de Can Font (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-font-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La delimitació d’aquest espai d’interès natural, d’1,82 ha s’inicia al camí d’accés des de l’antiga Ctra. N-152 al mas de Can Font, al peu de la part nord del petit turó. El límit ressegueix aquest camí en sentit sud fins el mas de Can Font, el qual envolta per l’est i nord i continua pel marge superior de la zona conreada al peu del petit turó fins al camí d’inici de la delimitació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-156 | Aquesta àrea està situada a ponent de l’antiga Ctra. N-152, al límit de les darreres edificacions de Tona. Just a la base del turó es troba la masia de Can Xic de la Font | 41.8617900,2.2301200 | 436102 | 4634718 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97867-p1100389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97867-p1100393.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97868 | Àrea del Turó de Torrellebreta (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-torrellebreta-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó de Torrellebreta té una superfície de 13,96 ha. i s’assenta, a banda de sobre el terme de Tona, sobre el de Malla i el de Taradell. Tona es veu afectada pel sector sud-oest en una franja limitada per la corba de nivell dels 600 metres, un àrea de roques margoses que defineixen un àrea de <em>bad-lands</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-157 | A l’est del nucli habitat, a la Serra de Torrellebreta | 41.8559500,2.2455700 | 437379 | 4634058 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97868-p1100413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97868-p1100414.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97915 | Àrea del turó de Mont-Rodon (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-mont-rodon-pein | <p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea de 29,81 ha es reparteix en terrenys del municipi de Seva, Taradell i Tona. El límit a Tona comença en les edificacions agrícoles existents al sector nord-est del Serrat de Mont-rodon. Aquestes naus queden fora de l’espai, el límit ve determinat pel camí que ve des de Blanquers, que continua en sentit nord-oest i el segueix durant 100 m, on gira vers el nord-est, coincidint amb una línia imaginària definida per la corba de nivell a la cota de 550 m. Quan la corba de nivell es creua amb el marge de la zona conreada i l’inici del canvi de pendent, al peu del turó, el límit segueix aquest marge en un tram d’uns 265 m en sentit nord-est fins a trobar un camí que procedeix de la casa Vella del Gurri. El límit gira en sentit sud resseguint el camí, i deixant dins de l’espai el mas de Mont-rodon i l’ermita de Santa Maria de Mont-rodon, aquest camí defineix tot el límit est.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p> | 08283-174 | Serra de Mont-rodon. Sector aïllat a l’oest del municipi. | 41.8526600,2.2214200 | 435371 | 4633710 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97915-p1100429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97915-p1100430.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97951 | Petit turó de la capella de Sant Miquel de Vilageliu, codi C34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/petit-turo-de-la-capella-de-sant-miquel-de-vilageliu-codi-c34 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 2570 m². Es tracta d’un petit turonet que forma part del conjunt de petites elevacions del terreny que separen el Pla de Carrereres i el Pla de Vilageliu. Destaca per la seva frondositat vegetativa, fet poc comú en la majoria de turons calcaris de Tona i pel grau de bona conservació en què es troba. La vegetació predominant és el Pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) de manera aïllada i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).<em> </em></span></span></span></p> | 08283-200 | Espai situat al sud-oest del terme municipal. | 41.8388700,2.2073500 | 434189 | 4632190 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97951-p1100329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97951-p1100330.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97952 | Àrea natural del Surell, codi C35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-natural-del-surell-codi-c35 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de gran extensió, 80,59 ha de forma allargassada que s’estén d’est a oest. Es tracta d’una àrea forestal amb vegetació molt abundant, que tot i que no és climàcica, forma part de la configuració del paisatge tipus mosaic agroforestal que característica el municipi de Tona. A l’extrem oest, en una elevació del terreny afloren les margues grises característiques dels turons de Tona. En l’àrea forestal més a l’est, a l’alçada del Mas Surell i molt a prop d’una gran bassa d’aigua, hi ha una font natural: la font del Surell. A la part est la vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) i de forma dispersa apareix pi roig <em>(Pinus silvestris)</em> i l’alzina (<em>Quercus ilex</em>)<em>, </em>en l’estrat arbori i el tortellatge<em> (Viburnum lantana) </em>com arbust.<em> </em></span></span></span></p> | 08283-201 | Espai situat al sud del terme municipal. Límit nord del Pla de Vilageliu | 41.8411600,2.2143300 | 434771 | 4632439 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97952-p1100298.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97952-p1100300.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97953 | Marge entre camps de Vilageliu, codi C37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-vilageliu-codi-c37 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 14,99 ha. Es tracta d’una petita elevació de terrenys de forma allargassada amb abundant vegetació que fa de marge entre camps. La vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) de manera aïllada i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).<em> </em></span></span></span></p> | 08283-202 | Espai situat a l’extrem sud del municipi, al límit del terme amb Hostalets de Balenyà. | 41.8371900,2.2129800 | 434655 | 4631999 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97953-p1100361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97953-p1100362.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97965 | Àrea natural del Polígon les Goules, codi C05 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-natural-del-poligon-les-goules-codi-c05 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural d’extensió considerable, 30,6 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una zona per on discorren petits cursos fluvials de poca consideració i amb vegetació. La importància de l’àrea és que actua com un espai de transició a un àmbit de PEIN proper, a més de fer la funció de connector ecològic, fet rellevant en aquesta part del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>i l’auró negre (<em>Acer monspessulanum</em>) en l’estrat arbori; i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>) i el sanguinyol (<em>Corpus sanguínea</em>) en l’estrat arbustiu.</span></span></span></p> | 08283-207 | A l’extrem sud-est del municipi, al límit del terme amb Taradell | 41.8554600,2.2440200 | 437250 | 4634005 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97965-p1100407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97965-p1100403.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97966 | Espai natural del Cementiri, codi C06 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-cementiri-codi-c06 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | Alguns sectors estan molt degradats. | <p><span><span><span>Zona d’interès natural d’extensió considerable, 25,58 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una zona que inclou àrees amb vegetació i d’altres són terrers calcaris generalment margosos característics del territori. La vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>).</span></span></span></p> | 08283-208 | A l’extrem sud-est del municipi | 41.8512700,2.2422500 | 437099 | 4633541 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97966-p1100402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97966-p1100396.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97975 | Marges entre camps de Mont-rodon. Codi 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-entre-camps-de-mont-rodon-codi-41 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 5.673 m² de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un conjunt de tres marges entre camps amb abundant vegetació i molt bon estat de conservació, situat a prop del riu Gurri amb abundant vegetació de ribera. És el tipus de marge que crea el paisatge agroforestal propi del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Domina la presència d’arbres com les alzines <em>(Quercus ilex)</em> i alguns exemplars dispersos de roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>.<em> </em></span></span></span></p> | 08283-216 | Sector aïllat a l’oest del municipi. A l’est del Serrat de Mont-rodon. | 41.8634700,2.2681500 | 439260 | 4634877 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97975-p1100433.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97975-p1100434.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 97976 | Turó testimoni de margues grises del NE del Serrat de Mont-rodon. Codi 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-testimoni-de-margues-grises-del-ne-del-serrat-de-mont-rodon-codi-42 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | Tot i ser un espai ben conservat, cal remarcar la pèrdua de vegetació natural en favor del sòl per a ús agrícola, respecte a l'àrea grafiada el POUM de l’any 2011. | <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 49,06 ha de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un turó testimoni de margues grises amb abundant vegetació a la vessant est. Aquest espai destaca perquè mostra la climacitat de la vegetació, i també perquè és un espai proper al riu Gurri amb un clar paper de connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’estrat arbori predomina el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>i com a espècies arbustives destaca el tortellatge <em>(Viburnum lantana</em>) i boix <em>(Buxus sempervirens). </em></span></span></span></p> | 08283-217 | Sector aïllat a l’oest del municipi. Al nord-est del Serrat de Mont-rodon. | 41.8678200,2.2667300 | 439147 | 4635360 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97976-p1100441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97976-p1100444.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97977 | Àrea d’interès natural del NE del Serrat de Mont-rodon. Codi 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-natural-del-ne-del-serrat-de-mont-rodon-codi-43 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Codi 43Aquest catàleg recull elements tals com marges, turons, i petites franges boscoses que caracteritzen el paisatge agroforestal del municipi, alhora que compleixen una funció ecològica com a zones de refugi i alimentació per a la fauna i que, per tant, juguen un paper actiu en la connectivitat biològica. | <p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 37,19 ha de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un espai que comprèn zones elevades a la part oest, com fondalades de forma allargassada a la zona est, per on petits cursos fluvials poden discorre ocasionalment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la funció de connector ecològic d’aquesta àrea. Domina la presència d’arbres com les alzines <em>(Quercus ilex)</em> i algunes alzines sureres disperses <em>(Quercus suber</em>), com a espècie arbustiva destaca el garric <em>(Quercus coccifera). </em></span></span></span></p> | 08283-218 | Sector aïllat a l’oest del municipi. Al nord-est del Serrat de Mont-rodon. | 41.8699100,2.2690800 | 439344 | 4635591 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97977-p1100447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97977-p1100448.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 97998 | Conjunt de Vilageriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-vilageriu | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.VV. (1986). Catalunya Romànica. Volum II i III. Osona I, i Osona II. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1958-60). “<span><span>Las iglesias de la parroquia de Tona,</span></span>”, “Ausa”, vol. III.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1972). <span><span>Sant Miquel de Vilageriu de la parroquia de Tona, “Full Diocesà”, Vic 10 de desembre de 1972.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1981). “<span><span>Inauguració de l’església restaurada romànica de Sant Miquel de Vilageriu”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-vilageriu-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-vilageriu-tona</a></span></span></span></p> | XII a XVIII | <p><span><span><span>Conjunt format per l'entorn de Vilageliu: El mas, l'església romànica de Sant Miquel i l'aqüeducte que travessa el barranc del Torrent de Güells, més tard riu Congost.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici més gros és el gran casal de planta quadrada amb teulada a quatre vessants, on un imponent portal dovellat té una inscripció amb la data de l'any 1741. El parament del casal és de pedra irregular amb les cantoneres reforçades i s’observen diferents disposicions fruit de refaccions, la part superior està arrebossada, probablement és una remunta de tàpia (IPA). La resta de façanes compten amb diverses obertures emmarcades en pedra, de diferents mides i distribucions no sempre regulars. A la façana est hi ha un annex.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant la casa hi ha una era i unes quadres i, a darrere, una masoveria de la mateixa casa anomenada 'Cal Masover'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En segon lloc destaca capella de Sant Miquel, una església aïllada entre camps de conreu que segueix tots els cànons arquitectònics del romànic. Es tracta d'un edifici d'una sola nau rectangular capçada amb un absis semicircular a la part de llevant. El mur de ponent suporta un campanar d’espadanya d’un ull. A l’interior del temple la volta de canó és suportada per arcs torals de secció semicilíndrica adossats als murs de la nau i de secció rectangular a la volta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per últim, el conjunt també inclou l’aqüeducte de Vilageliu, un pont d’un sol arc de gran amplitud de llum que recolza, en una banda, sobre un estrep de pedra i, en l’altra, </span></span></span>per un estrep de formigó fruit d'una restauració que en va evitar l'ensulsiada.<span><span><span> Els dos costats s’adossen o recolzen sobre la superfície rocosa dels marges del torrent. A la part superior, sobre l’estructura (el lloc per on passaria la canalització d’aigua), unes lloses de pedra plana faciliten el pas d’una banda a l’altra. </span></span></span></p> | 08283-239 | Al sud-oest del terme municipal | <p>Prop del mas Vilageriu hi passava la via romana que anava de Vic a Caldes de Montbui fins a la costa del Maresme. Un document de l’any 948 ja parla d’aquesta propietat, un gran domini senyorial de l'època de la repoblació del comtat d'Osona, d'origen comtal, que disposava de la seva pròpia capella privada, Sant Miquel de Vilageriu. En època medieval havia tingut jurisdicció pròpia, era una quadra, i la casa era considerada una domus o casa forta. Més tard formaria part de Tona.</p> <p>El nom primitiu i clàssic de Vilageriu es va transformar en Vilageliu. La família que conreava la terra va prendre com a cognom el de la casa. </p> <p>En un altre document del 1022 es parla de la propietat de Vilageriu, lligada al llinatge dels senyors del castell de Rocafort de Bages. El mas i propietat va sortint en diversos documents durant el segle XI i XII. Com en el cas de Güells, i d’altres indrets destacats, la família dels senyors o propietaris convivia amb una o més famílies de pagesos que eren dels que explotaven la terra i que acabaren sent-ne els senyors o propietaris i prenent el cognom del mas.</p> <p>A causa de la pesta negra de l’any 1348, el mas va quedar deshabitat. Temps més tard va tornar a ser habitada per uns parents de Balenyà de la família que fins llavors hi havia fet estada. Per evitar el despoblament, Marc de Vall-ossera o de Valldossera, de la parròquia de Balenyà, va reclamar el parentiu amb els Vilageriu, morts poc abans a causa de la malaltia, i el seu dret a ocupar i conrear el mas. El nou propietari es va comprometre a habitar la propietat i al manteniment dels pactes senyorials. La dinastia o llinatge Vilageriu va continuar lligada al mas durant segles. </p> <p>Sant Miquel de Vilageriu és una de les moltes esglesioles situades prop dels masos que trobem a la plana de Vic, fet característic del temps de la repoblació altmedieval. Els grans propietaris solien aixecar capelles prop de les seves vil·les rurals, esglésies que gairebé tenien la categoria de parroquials; més endavant es varen refondre amb les més importants. La capella actual no és pas la primera que es va edificar en el mas Vilageriu, que es documenta des del 948, sinó una reedificació dels segles XI-XII. </p> <p>Tant l’església de Sant Miquel com el lloc de Vilageriu apareixen documentats l’any 948, quan l’ardiaca Guadamir dictà el seu testament; entre altres coses, deixà la casa de Sant Miquel, que estava construïda a Vilageriu. Encara que l’any 1130 se la citi com a parròquia, no figura en cap de les llistes de parròquies dels segles XI-XV que es coneixen. En canvi, des del final del segle XII es trobava vinculada a la parroquial de Sant Andreu. Devia tenir unes funcions de tipus parroquial com la de Santa Maria del Barri, a causa de la situació enlairada dins de la parròquia de Sant Andreu.</p> <p>Com s'ha mencionat, els senyors de Vilageriu foren els Rocafort. El primer conegut és el levita Randulf, senyor de Rocafort, que havia comprat l’alou de Vilageriu al comte Ramon Borrell, segons fa constar en el seu testament del 1022, i que el deixà a un fill segon anomenat Sunyer. L’any 1050 es jurà sobre l’altar de sant Miquel de Vilageriu el testament de Sunyer Randulf, senyor dels castells d’Aguilar, al Bages i la Llavinera a Anoia, i propietari de l’alou de Vilageriu. A partir d’aquí es perden els patrons de l’església de Sant Miquel. En els segles XIII i XIV la senyoria de Vilageriu passà per enllaços matrimonials a la família Oló i després al benefici de la capella de Sant Pere de Muntanyola.</p> <p>L'església primitiva documentada el 948 es degué substituir per una altra de romànica. Sembla que la capçalera i la nau es van construir als volts de l'any 1080 i que fou reformada o modificada al segle XII, obrint-se noves finestres a migdia i tramuntana. També degué sofrir algunes alteracions estructurals, com és apreciable a l’absis, i un abarrocament decoratiu de l’interior, modificacions en el portal i construcció d’un cor, obres portades a terme sobretot durant el segle XVIII (DD.AA, 1986). El 1809 els francesos van destruir el mas de Vilageriu i van profanar la capella de Sant Miquel. El primer es va refer ràpidament, i la capella va tornar a celebrar actes el 1821 (PLADEVALL, 1990), (LLEOPART, 2006). A partir del 1936 el temple es quedà sense culte (DD.AA, 1986). L'última restauració data del 1980, quan es va descobrir un mil·liari romà a la base de l'altar. S'ha associat a una via romana construïda en època republicana (segle II aC) que passava prop seu. (CC.AA.)</p> <p>L'aqüeducte de Vilageriu, es situa entre la masia de Vilageriu i el mas Barbat, al límit entre Tona i Balenyà. Segons sembla, la construcció podria haver tingut les funcions de pont i d'aqüeducte. Fou restaurat i consolidat l’any 1973 (IPEC). Uns voluntaris van construir aquell any un pilar de ciment armat per evitar l'esfondrament del pont (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</p> <p>S’ha especulat amb la possibilitat que el pont fos d’origen romà, per la proximitat d'una via romana i dels mil·liaris localitzats al seu entorn, tot i que aquesta hipòtesi no ha estat confirmada per cap estudiós. També se li ha atribuït un origen medieval.</p> | 41.8387800,2.2094500 | 434363 | 4632178 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97998-p1100317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97998-p1100308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97998-p1100338.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | BCIL | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 92|94|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 98026 | Marges entre camps del Mas Segalers, codi C09 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-entre-camps-del-mas-segalers-codi-c09 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 14,80 ha. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’un conjunt de marges entre caps amb desnivells. La part nord és una zona amb forta presència de vegetació arbustiva, mentre que la part sud, més propera a la carretera N-141c, està en desenvolupament. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les espècies dominants són l’alzina <em>(Quercus ilex)</em>, com a arbre; els esbarzers com arbusts <em>(Rubus ulmifolia)</em>, i herbàcies com el marxívol <em>(Helleborus foetidus).</em></span></span></span></p> | 08283-256 | A l’extrem nord-oest del municipi, al límit municipal | 41.8658000,2.2076100 | 434238 | 4635180 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 98027 | Marges entre camps del Mas Segalers-II, codi C10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-entre-camps-del-mas-segalers-ii-codi-c10 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 20,50 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un espai amb certa pendent envoltada de camps de conreu, excepte l’extrem oest que afronta a l’àrea forestal de les Estimbes, raó per la qual el paper de connector ecològic de la zona és destacable. La mateixa raó implica una elevada biodiversitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les espècies dominants són l’alzina <em>(Quercus ilex), </em>el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em> i oliveres <em>(Olea europaea) </em>disperses, com a estrat arbori; i els esbarzers <em>(Rubus ulmifolia)</em> i l’aranyoner <em>(Prunus spinosa) </em>com a estrat arbustiu.</span></span></span></p> | 08283-257 | A l’extrem nord-oest del municipi, al límit municipal. | 41.8643300,2.2075900 | 434235 | 4635017 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||
| 98029 | Història del Noi de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-noi-de-tona | XIX, XX | <p><span lang='CA'><span><span>El relat sobre Josep Molera, l’anomenat el noi de Tona, està ple d’afirmacions pocs probables o </span></span></span><span><span><span>dubtoses, però el personatge va tenir un cert protagonisme social en la Catalunya de la segona meitat del segle XIX i principis del XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No se sap amb certesa, però més o menys s’apunta al fet que va néixer al 1851 al Carrer Major de Tona. Tampoc se sap quan Josep Molera va deixar de ser ell mateix per a convertir-se en el personatge, encara que no són poques les fonts que apunten a la Tercera Guerra Carlista (1872-1875), on va estar a punt de ser afusellat, com a principal culpable del 'clic' al seu cap. Des de llavors, Josep mai va tornar a ser el mateix i va sorgir l’excèntric xerraire Noi de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es va fer tan popular el personatge fins al punt que avui dia encara es diu “sembles el Noi de Tona”, que vindria a significar que una persona xerra molt per persuadir algú d'alguna cosa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra es va convertir en un rodamón de les terres catalanes, i anava de festa en festa i de fira en fira per tota la regió guanyant-se la vida amb discursos i poemes gràcies a la seva eloqüència, la seva bona memòria i la seva particular manera de ser. També es comenta d’ell que gaudia arrencant les dents a la gent. La seva figura era tan popular que va arribar fins i tot a aparèixer en una pel·lícula amb el seu nom, ‘Aventures del Noi de Tona’ (1917), dirigida per Manuel Catalán.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però aquesta no va ser la seva única incursió en el món de l’art, ja que la productora Discos Odeon va gravar diversos dels seus discursos i també va fer de model per al quadre ‘La càrrega’ de Ramon Casas (és l’home que jeu a terra).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Noi de Tona va morir a Barcelona al 1925, molt lluny de la fama que s’havia guanyat, sol i al carrer. Però la seva figura es va recuperar fa alguns anys, ja sigui en forma de gegant per a les festes del seu poble natal o donant nom a un premi de l’ajuntament de Tona a una persona cada any pels seus mereixements especials o serveis extraordinaris prestats al poble (NARVÀEZ, 2017 a Barcelona Secreta) .</span></span></span></p> | 08283-258 | 41.8500100,2.2291200 | 436008 | 4633410 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98029-noi-de-tona-1892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98029-captura.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 98069 | Font de Güells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-guells | Espai força deteriorat, cisterna vandalitzada. Estructures de ferro a la font. | <p><span><span><span>Font ubicada al marge del Torrent de Güell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La font és situada en una paret de pedra de molt poca alçada respecte al terra. Brolla a través d'un broc de ferro que a vegades queda submergit al bassal d’aigua. Una cinquantena de metres a l'est i a peu de camí hi ha el sobreeixidor de la font. Aquest és una cisterna d'obra arrebossada arran de camí, amb un registre a la part de dalt i un broc de ferro al lateral per on raja l'aigua sobrant.</span></span></span></p> | 08283-277 | Torrent de Güells. Cruïlla carreteres N141C i BV5303. | 41.8403000,2.1975000 | 433373 | 4632356 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98069-cisterna.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98069-font-de-guells-tona-osona.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Imatges de Carlos IM i Enric Costa. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 98081 | Jaciment paleontològic Mas Vilageriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-mas-vilageriu | <p><span><span><span>BALAGUER, Jordi (2010). “La troballa i l'excavació de les restes d'un sireni fòssil a Tona”. Llibre de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BALAGUER, Jordi; ALBA, David M. (2016). 'A new dugong species (Sirenia, Dugongidae) from the Eocene of Catalonia (NE Iberian Peninsula)' Comptes Rendus Palevol.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VILÀ, J.; SORIGUERA, I.(2020). “El mar de Tona, una història de fa 40 milions d’anys”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 40-44.</span></span></span></span></span></span></p> | Parcialment destruït (segons Inventari de Patrimoni Arqueològic) | <p><span><span><span>Es tracta d'un jaciment paleontològic on s'hi documentà l’any 2008 la troballa de 44 restes fòssils d'un esquelet parcial de sireni fòssil, un mamífer aquàtic de l'ordre Sirenia (que inclou els dugongs o manatís). Destaquen un fragment cranial amb dentició (veure imatge), així com vàries vèrtebres i fragments de costelles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi resultant caracteritzà els sediments que aflora com a margues blaves i grises, les quals s'alternen amb alguns conglomerats. En particular, són abundants unes petites laminacions molt riques en briozous, i altres invertebrats fòssils. Segons la cartografia geològica, aquest jaciment es troba situat en una unitat cartogràfica que es correspon a nivells de gresos, margues grises i alguns conglomerats del Bartonià mitjà, i proper a la transició amb la unitat constituïda per nivells de margues blaves també fossilíferes, corresponents igualment al Bartonià mitjà. Cronològicament, l'estatge Bartonià pertany a l'Eocè Mitjà, amb una datació aproximada de 41,3 a 37 milions d'anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres restes recuperades en l'excavació de 2008 corresponen a invertebrats, especialment briozous, coralls i alguns bivalves, que mostren clarament que es tracta d'un ambient deposicional marí (IPA).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La importància del jaciment és que es va poder determinar un holotip de referència, ja que l’estudi definitiu atribueix aquest sireni a una nova espècie, el Prototherium ausetanum (BALAGUER, ALBA, 2016). </span></span></span></p> | 08283-282 | Vèrtex sud-oest del municipi | <p><span><span><span>Les restes van ser localitzades per un aficionat, el Sr. Josep Maria Espona, i recuperades al Mas Vilageriu de Tona en el decurs d’una intervenció d’urgència duta a terme l’any 2008 pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural. </span></span></span></p> | 41.8412000,2.2038400 | 433900 | 4632451 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98081-mas-vilageliu-jaciment-paleontologicpage-0001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98081-denticio.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Imatge Ortofoto 1:5.000 extreta del Vissir v3.35 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Imatge fragment cranial del Servei d’Arqueologia i Paleontologia (Departament de cultura). | 124|123 | 1792 | 5.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml