API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
97854	Turonet del Pla de Carreres II, codi C27	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-del-pla-de-carreres-ii-codi-c27	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 50,30 ha de superfície. Es tracta d’una petita elevació del terreny majoritàriament arbrada. Domina la presència de vegetació al llarg de la franja, excepte a la zona on afloren les margues grises. Destaca que hi trobem la vegetació climàcica potencial d’aquest territori, el Roure martinenc (<em>Quercus pubescents) </em>amb boix <em>(Buxus sempervirens).</em> </span></span></span></p>	08283-151	A l’extrem sud-oest del terme municipal. A l’oest del Pla de Carreres.		41.8437400,2.2031100	433842	4632734		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97854-p1090887.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97854-p1090889.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97862	Marges i turó del Planell, codi C22	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-turo-del-planell-codi-c22	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		L'estat de conservació de la vegetació no és homogeni en aquest espai, el sector nord presenta més deficiències que el sector sud.	<p><span><span><span>Zona d’interès natural de gran extensió, 48,43 ha. Es tracta d’un conjunt d’espais caracteritzats per ser lleugeres elevacions del terreny amb presència de vegetació i bon estat de conservació. L’àrea és heterogènia pel que fa a la conservació de la vegetació. Així, el sector nord, entorn del Planelló, l’estat de la vegetació és deficient. La part sud presenta espais amb abundant vegetació, tant al turó com als marges entre camps. Cal destacar al turó un testimoni de margues grises, proper a una àrea fluvial. I per últim, al sud-oest, hi ha un marge entre camps que es converteix en un petit turó en el sector proper a la masia del Planell. La vegetació predominant és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el Pi roig <em>(Pinus silvestris), </em>en l'estrat arbori.</span></span></span></p>	08283-152	Espai situat a l’oest del terme municipal.		41.8534800,2.2067500	434154	4633813		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97862-p1100030.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		L’àrea del turó, al sud d’aquest espai, coincideix amb l’espai protegit (PEIN): Turons de la Plana Ausetana.Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97864	Marge entre camps de la Casa Nova del Planell, codi C31	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-la-casa-nova-del-planell-codi-c31	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 3.990 m² ubicada entre diferents espais fluvials. Es tracta d’un marge entre camps que es converteix en un petit turó en el sector proper a la masia. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La vegetació predominant és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el roure martinenc (<em>Quercus pubescents), </em>en l’estrat arbori i l’esbarzer<em> (Rubus ulmifolia) </em>com arbust.<em> </em></span></span></span></p>	08283-153	Espai situat a l’oest de nucli urbà.		41.8470300,2.2065900	434134	4633097		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97864-p1100005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97864-p1100016.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97865	Marges i turó del Serrat del Vernet, codi C33	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-turo-del-serrat-del-vernet-codi-c33	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		L'espai no és homogeni pel que fa a la consrvació de la vegetació, que està més degradada en l'entorn de la part urbanitzada de la masia.	<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 8680 m². Es tracta d’un conjunt d’espais caracteritzat per ser una petita elevació del terreny amb presència d’abundant vegetació. L’àrea és heterogènia pel que fa a la conservació de la vegetació. Així, el sector més proper a la masia del Serrat del Vernet és el sector més degradat, mentre que a zona nord i la més elevada és l’espai amb la vegetació en millor estat de conservació. Per últim, els marges que queden a prop de la riera estan recuperant espècies habituals del bosc de ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és al sector més elevat el roure Martinenc (<em>Quercus pubescents</em>) i als marges de la riera pollancres <em>(Populus nigra)</em>, en l’estrat arbori.</span></span></span></p>	08283-154	Espai situat al sud-oest del nucli urbà.		41.8459400,2.2070000	434167	4632975		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97865-p1100040.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97865-p1100041.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97866	Àrea del Turó del Pla de Tona (PEIN)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-pla-de-tona-pein	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit d’aquesta àrea, que és la més extensa del PEIN al municipi de Tona, 88,66 ha, s’inicia l’extrem nord de l’àrea en el punt on el torrent de Segalers es travessat pel camí del mas de Pla de Tona al mas Comelles. Des d’aquest punt el límit coincideix amb l’eix de l’esmentat torrent en un tram d’uns 800 m en línia recta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquest punt el límit gira en sentit sud-est fins a trobar una bifurcació de camins. El límit segueix el camí que continua en direcció sud-est fins trobar una segona bifurcació prenent el camí que continua en direcció sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan finalitza aquest camí el límit continua en línia recta (30 m) fins a trobar un torrent, que remunta en direcció oest fins al seu origen. El límit continua, en sentit sud, pel marge superior d’un camp de conreu que al mateix temps és el començament del tossal. El límit envolta per ponent un conjunt d’edificacions ramaderes i enllaça amb l’inici d’un torrent. L’eix d’aquest torrent, que discorre en direcció est, serveix de límit en un tram de 255 m. A partir de que aquest torrent arriba a l’alçada d’una àrea afectada per una nau industrial propera a la N-152. El límit envolta una nau fins trobar l’accés a l’edificació esmentada. A partir d’ací es segueix aquest camí en direcció sud (100 m) fins a un encreuament de camins proper al mas Corominons de la Creu. A partir d’aquest encreuament es segueix per un camí uns 275 m, en direcció oest, fins a la cota 582,74 propera a una edificació deixant dins de l’espai el turó situat al nord d’aquest camí tret de l’edificació esmentada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’aquí el límit gira en sentit sud-oest seguint el marge superior d’un camp de conreu fins al límit entre la zona boscosa i la zona de conreu, que coincideix amb el canvi de pendent per iniciar l’ascens al turó. El límit segueix aquest marge durant 435 m en línia recta i a partir d’ací en línia recta imaginària en direcció sud de 50 m s’adreça vers a la riera de Tona, la qual segueix fins l’encreuament d’aquesta amb el camí del Molí del Vendrell al Mas del Vendrell, establint tot el límit sud de l’àrea.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit continua en sentit nord-est per aquest camí fins que fa un tomb al nord-oest en direcció a l’esmentat mas. A partir d’aquest punt, es prenen una sèrie de camins secundaris sempre en sentit nord-est i posteriorment nord en direcció del mas de Comellas fins a trobar el punt d’inici de la descripció.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p>	08283-155	Està situat al sector nord-oest del municipi. El turó està alineat en un eix nord sud-oest.		41.8649300,2.2220300	435434	4635072		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97866-p1100382.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97866-p1100383.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Xarxa natura 2000	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97867	Àrea del Turó de Can Font (PEIN)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-font-pein	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La delimitació d’aquest espai d’interès natural, d’1,82 ha s’inicia al camí d’accés des de l’antiga Ctra. N-152 al mas de Can Font, al peu de la part nord del petit turó. El límit ressegueix aquest camí en sentit sud fins el mas de Can Font, el qual envolta per l’est i nord i continua pel marge superior de la zona conreada al peu del petit turó fins al camí d’inici de la delimitació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p>	08283-156	Aquesta àrea està situada a ponent de l’antiga Ctra. N-152, al límit de les darreres edificacions de Tona. Just a la base del turó es troba la masia de Can Xic de la Font		41.8617900,2.2301200	436102	4634718		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97867-p1100389.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97867-p1100393.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Xarxa natura 2000	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97868	Àrea del Turó de Torrellebreta (PEIN)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-torrellebreta-pein	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó de Torrellebreta té una superfície de 13,96 ha. i s’assenta, a banda de sobre el terme de Tona, sobre el de Malla i el de Taradell. Tona es veu afectada pel sector sud-oest en una franja limitada per la corba de nivell dels 600 metres, un àrea de roques margoses que defineixen un àrea de <em>bad-lands</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p>	08283-157	A l’est del nucli habitat, a la Serra de Torrellebreta		41.8559500,2.2455700	437379	4634058		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97868-p1100413.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97868-p1100414.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Xarxa natura 2000	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97872	Monòlit commemoratiu dels 1100 anys de la consagració de l’església de Sant Andreu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-commemoratiu-dels-1100-anys-de-la-consagracio-de-lesglesia-de-sant-andreu		XX		<p><span><span><span>Monòlit de pedra de 2,4 metres d’alçada per 1,18 m d’amplada. La cara inscrita ha estat rebaixada i perfectament polida. </span></span></span></p> <p>La inscripció porta la data del 13 de gener de 1989, dia en què es va commemorar els 1100 anys de la consagració de l'esglesia de Sant Andreu del Castell. El monòlit es va inaugurar aquell mateix dia.<span><span><span> El text mostra la gratitud dels habitants de Tona als protagonistes de la fundació de l’església.</span></span></span> Hi consta el nom (traduït al català) de totes les persones que van subscriure l'acta de consagració de l'església l'any 888.</p>	08283-158	Serrat del Castell, església de Sant Andreu	<p><span><span><span>El castell i l’església es documenten el 888 quan el bisbe Gotmar, acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell.</span></span></span></p>	41.8537600,2.2243200	435613	4633830	1989	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97872-p1090410.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97872-p1090411.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97873	Mural de la plaça Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-placa-major		XXI		<p><span><span><span>El mural, de gran presència urbana a la plaça Major, ocupa el mur lateral de diversos immobles ubicats al sud de la plaça. Aquest fet comporta que les textures de les parets siguin diferents, en funció dels materials de construcció originals. El mur no es desenvolupa només en un pla, sinó que es pinta en diferents volums, seguint la configuració urbana d'aquesta part de la plaça. Tampoc és regular l’alçada del mur, de més o menys alçada en funció de l’immoble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El motiu del mural és una gran arbre amb branques que queden tallades, de colors marrons i grocs, i el sistema de les arrels amb moltes ramificacions, de colors blaus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra descrita i interpretada en paraules del seu autor, Jordi Lafon, representa un gran arbre entès com a centre vertebrador, alimentat per un gran rizoma d’arrels plenes d’aigua, que són vida, i element fundacional de tantes ciutats, i alhora, representen rieres, connexions, vincles i associacions. Les esferes repartides per l’espai són una analogia de nodes volant que donen peu a l’abstracció de les mates del barballó (espígol), que forma part de l’imaginari popular tonenc, pels seu ús tradicional en la festa de Reis. Inspira el record d’un esclat d’olor, llum i color. Les set paraules pintades recullen un conjunt d’expressions i anhels que es van apuntar durant el procés participatiu </span></span></span>amb el qual es va dissenyar el mural<span><span><span>: vincles, memòria, refugi, respecte, cooperació, equitat i vida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’artista, en el tractament pictòric es va cercar la força de la forma i el color jugant amb pinzellades intenses i contrastades. El dibuix de l’arbre cohesiona els diferents plans i textures de la paret. El color pàl·lid del fons permet destacar de manera concisa els nodes i l’arbre expressats de manera intensa i dinàmica. Les paraules apareixen tímidament entre les llums i les ombres com si només volguessin ser llegides des de l’autèntic interès.</span></span></span></p>	08283-159	Plaça Major	<p><span><span><span>El mural de la plaça de Tona es va gestar a partir d’un procés participatiu. En el marc d’un conveni entre l’Ajuntament de Tona i l’Escola d’Art de Vic, les alumnes Berta Taboada, Iris Sallent i Anna Orriols van desenvolupar el seu treball final de pràctiques del Cicle Superior de Pintura. La direcció del projecte va anar a càrrec de Jordi Lafon, artista visual, professor i mediador cultural.</span></span></span></p>	41.8500900,2.2285200	435958	4633420	2023	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97873-p1100212.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97873-p1100213.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Jordi Lafon	Art urbà	98	47	1.3	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97874	La Bestreta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bestreta	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24398'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: </a></p> <p><a href='https://tuit.cat/NstqM'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</a></p>	XIV/XVIII-XIX	El deteriorament de les façanes exteriors denota un cert abandonament, tot i que hi va haver un inici de reformes fa uns anys.	<p><span><span><span>Edifici amb un cos principal de planta quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes, i la coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a llevant. El deteriorament de l’arrebossat de la façana deixa al descobert part de la cantonera amb pedra escairada i el parament mixt de pedra i tàpia en alguns punts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos principal té adossat, pel costat nord, un volum més estret de planta rectangular, aparentment amb les mateixes característiques constructives i acabats que l’anterior, però amb la coberta a una sola vessant. Alhora, se li adossa a la cara de tramuntana una petita bassa. </span></span></span><span><span><span>La barbacana amb dentellons d’obra vista unifica aquests dos volums. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La simetria de la façana principal és evident, a la planta baixa la porta d’entrada és d’arc escarser. La resta d’obertures que es distribueixen en aquesta planta i la superior són de secció quadrada, de testera recta, i brancals de pedra sense treballar ni ornamentacions. Al pis superior, hi trobem obertures en forma d’ulls de bou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És d’interès la part posterior, on hi ha una sèrie de coberts i corts, edificacions d’ús agrícola, bastides amb diferents materials, com la pedra, la tàpia i en algun cas obra vista. L’estat de conservació varia en funció de cada element, i des de fa uns anys han estat en procés de reformes. Sembla que aquest conjunt podria haver estat tancat per un mur, creant un espai clos. </span></span></span></p>	08283-160	Resseguint la N141, a punt d'arribar al km 41, a mà dreta, en direcció sud.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons la documentació històrica, l’hostal de la Bestreta podria estar situat on abans hi havia el mas anomenat de la Riba (o Ria d’Avall o Riba Jussana). Sembla que aquest mas va quedar deshabitat al segle XIV, i les seves terres foren arrendades als hereus del mas Planell, molt proper. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Hostal La Bestreta servia d’allotjament dels treballadors de la Guixera de Planell, i aleshores sembla que s’anomenava el “Mesón de la Barroca”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha moltes similituds tipològiques amb Can Santes i la Puda de Segalers. </span></span></span></span></span></span></p>	41.8491606,2.2008701	433662	4633338		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-153la-bestreta.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-1532.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-1537.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		La part posterior, es troba sota els vessants baixos del Serrat de Sant Valentí, prop d’un rec i vegetació abundant, i sembla que podria haver estat habitada abans que les edificacions pròpies de l’hostal.	98\|119\|85	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97875	Colldarnau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colldarnau	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.Pàgina 355.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici senzill de planta baixa i pis, amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana, encarada a llevant. Té adossat un porxo amb teulada a un vessant, encarat a sud, i un cobert a la part posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és mixt, combinant pedra i obra vista sobretot a les obertures i cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una distribució simètrica amb un portal d’entrada i una balconera a l’eix central. La resta d’obertures són de secció quadrada i sense ornaments. </span></span></span></p>	08283-161	Al sud del Serrat de Sant Valentí, i a l'oest respecte el mas de la Bestreta.	<p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d'una </span></span></span>masoveria del Planell construïda el 1920, <span lang='CA'><span><span>que actualment només és d'ús residencial, i que va ser rehabilitada fa pocs anys. </span></span></span></p>	41.8499318,2.1963429	433286	4633427	1920	08283	Tona	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2881.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2885.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2883.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2887abans.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Coneguda també com Colldernau, o com abans la gent de Tona l'anomenava, Colltarnau.	119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97876	Torre del Castell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-castell-0	<p><span><span><span><span><span>DD.AA (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOLÒS, Jordi (1995) “El castell de Tona, un edifici singular”. Llibre de Tona </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727'><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240'><span>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240</span></a></span></span></span></p>	IX-X	Al llarg del temps ha patit un procés de degradació amb pèrdues de material de la construcció original.	<p>Del castell de Tona només en resta la seva antiga torre mestra i el fossat del seu davant. La torre s'assenta directament <span><span><span>a la roca, construïda de pedra original del mateix turó, de planta quadrada i coberta amb volta de canó. Mides: 480 x 489 cm. L’interior de la torre fa 246 x 256 cm de costat. La planta interior de la banqueta, 200 x 210 cm de costat. El gruix aproximat els murs és d’uns 105 cm.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre té una alçada màxima de 820 cm, a l’exterior, i 660 cm a l’interior. Va ser construïda amb la tècnica de l’encofrat amb pedra lligada amb morter. Encara es poden observar les tapieres, de mides de 90 cm d’alçada i llargades que van des dels 200 a 400 cm. El rebliment és de morter i pedres disposades de manera horitzontal en alguns llocs a manera de plecs de llibre, formant una espècie <em>d’opus spicatum</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre es separada del pla del castell per un fossat, d’una amplada al cantó occidental mitjana de 500 cm. La fondària del fossat és actualment d’150 cm, bé que aquest és ple de runa i bardisses. També es documenta un mur que ressegueix la traça del vall fins a la façana de migdia de la torre. Aquest mur i els murets edificats sobre els penya-segats de la banda nord del recinte ja van ser dibuixats per l’arquitecte Josep Maria Pericas al començament del segle XX. En aquesta part també es conserva una estructura indefinida de pedra col·locada en forma de plec de llibre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de la torre que dona a tramuntana presenta un esvoranc no original, probablement d’època moderna o contemporània, potser </span></span></span>corresponent a una porta elevada o alguna altra obertura.<span><span><span> (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004)</span></span></span></p>	08283-162	El Pla del Castell	<p><span><span><span>El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que la torre original s’ha atribuït tradicionalment al segle X o XI, el Castell de Tona, juntament a l’església de Sant Andreu, es documenten abans, l’any 888, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell (DDAA, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa de la seva situació i textura s’havia especulat amb la possibilitat que la torre fos d’origen romana, hipòtesi que no s’ha pogut demostrar. De forma generalitzada, els diferents estudiosos d’aquest espai, han determinat que la torre és una construcció medieval dels segles X o XI. No obstant això, interpretacions més recent atribueixen l’estructura a un moment anterior al segle X. Així per exemple, Jordi Bolòs situa la construcció cap a l’any 900 o abans, i considera la fortificació com un dels castells medievals més antics de Catalunya. Aquest autor reconeix influències el món musulmà en les característiques arquitectòniques de la torre (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’Arxiu Episcopal de Vic es va localitzar la descripció més antiga del castell, un document de 1377, el qual relata com el veguer de Vic i Osona, un notari i diversos caps de casa del terme, inspeccionen el 18 de juny el castell de Tona, el veguer ordenà refer-lo i abastar-lo d’armes i viandes. Aquest fet es produïa i en el context de l’amenaça de les companyies franceses del duc d’Anjou d’entrar a Catalunya. Segons aquest document, a banda de la torre, hi havia </span></span></span> també una sala, un mur de tancament amb merlets i un portal, i un segon fortificat al sud-oest<span><span><span> del pla del Castell, sobre Santa Maria del Barri (l’actual ermita de Lurdes). Durant la Guerra Civil del segle XV, el castell encara era una fortalesa en ús custodiada per combatre els partidaris del rei Joan II (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici medieval va ser excavat per Felip Vall el maig de 1972, tant a l’interior com a l’exterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les estructures, l’excavació va permetre veure el tipus de fonaments: mentre per la part externa la paret segueix recta fins al basament, a l’interior hi ha un eixamplament del mur de 10 cm a una profunditat de 60 cm, la qual cosa continua de manera regular fins a l’assentament de la torre sobre la marga irregular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quant a l'estratigrafia, hom podia diferenciar dos nivells: un primer que devia anar del sòl fins a 0,75 m de profunditat, força remogut per anteriors excavacions furtives; i un segon estrat, que anava de 0,75 fins a la marga, ja molt més uniforme que el primer.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El primer estrat, mal que remogut, era força fèrtil, ja que donà vidres molt fragmentats, ceràmica baixmedieval, restes de carbons, així com una gran quantitat de carreus caiguts de la part ensorrada de la paret i de l’entrada (DDAA, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2003 es dugué a terme una intervenció de restauració i consolidació de la torre del Castell de Tona, únic element que es manté dempeus d'aquesta construcció. El monument presentava un estat de degradació molt avançat. L’arquitecte municipal, Josep Maria Claparols i Pericas, fou l’autor del projecte adjudicat a Actium Patrimoni cultural SL. La intervenció arqueològica fou feta per Josep Font i Imma Mestres. La consolidació i restauració fou realitzada per l’empresa Gamarra & Garcia, i la construcció per Teragui Constructors SL. El finançament dels treballs van anar a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de L’Ajuntament de Tona. L’objectiu de la restauració i consolidació va ser garantir la perduració de la torre, adequant-la a una correcta comprensió arquitectònica i històrica. Les tasques més importants van ser la recuperació del pis superior amb la consolidació de la volta i el paviment de llosetes; la recuperació parcial de la volumetria (la restauració dels esvorancs del parament, especialment les façanes de migdia i llevant, i la reconstrucció de les parets superiors fins a l’alçada màxima conservada) (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció arqueològica paral·lela va permetre identificar diverses etapes constructives, encara que les datacions no siguin absolutes, es pressuposen aquestes etapes hipotètiques: la torre és del segles IX o X; al segle XIV es devia refer el pis superior; i als segle XVI-XVIII s’hi construí una teulada de teules. En l’excavació de la façana sud-est van aparèixer estructures que podrien ser l’anomenada <em>sala vella</em>, que esmenta el document de 1377, adossada a la torre (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></p>	41.8549200,2.2246900	435645	4633959		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97876-p1090374.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97876-p1090380.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97876-p1090381.jpg	Legal	Pre-romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic/Cultural	BCIN	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			91\|85	45	1.1	1760	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97877	Vall-llobera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-llobera	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 352.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24440'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> <p> </p>	XI - XVIII		<p><span><span><span>L'edifici principal és de planta quadrada amb coberta de teula àrab amb carener perpendicular a la façana, i barbacana de rajols i permòdols de fusta. L’aparell constructiu és de pedra disposada irregularment, amb reformes visibles, fruit del pas del temps. A les cantoneres, trams de pedra escairada. És de planta baixa, dos pisos i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada a llevant, no és simètrica i la distribució irregular de les obertures és conseqüència de les continues intervencions que ha patit l’edificació. El mateix succeeix en les restants façanes, que presenten obertures de mida més reduïda, mantenint una asimetria ben visible. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i això, conserva l’essència dels grans masos amb orígens medievals del territori, amb obertures amb pedra treballada, alguna decoració motllurada i ampits de llosa de pedra, així com el portal adovellat de l’entrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossats a la banda sud-oest, hi ha diversos annexos agrícoles de diferents tipologies constructives i materials, que s’interrelacionen amb l’edifici principal a través d’un cos amb terrassa superior, evidentment reformat. Entre aquests, destaquem un volum de planta baixa amb arcs de mig punt i pis, amb paredat de pedra molt similar a l’edifici principal. Possiblement es podria tractar d’una pallissa. </span></span></span></p> <p>El mas té una capella dedicada a la Sagrada Família.</p> <p><span><span><span>El conjunt està envoltat de granges i corts, enmig d’un paisatge agrícola i forestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 2010 i 2011 s’hi varen realitzar treballs de reforma i rehabilitació de la casa.</span></span></span></p>	08283-163	Sector oest de Tona. Des de la N-141c de Manresa a Malla, a l'alçada del quilòmetre 43,7, s’enllaça amb un camí de terra força malmès a mà esquerra en direcció nord.	<p><span><span><span>El primer document que esmenta el lloc de Vall-llobera és del 1008, quan Legarda i el seu fill Isarn levita varen fer una donació de terres al monestir de Sant Benet de Bages, al lloc dit Riba, que limita amb Vall-llobera. Aquest lloc dit Riba és on avui hi ha el mas La Bestreta amb unes restes arquitectòniques mig derruïdes associades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquell moment, durant els segles XIII i XIV, el mas és anomenat en diversos documents de donació i que el relacionen amb altres masos d’importància a Tona com són el mas Planell, Riba, Coromines, Pratsobreroca, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1740 i 1806 va tenir lloc un plet entre els hereus de Vall-llobera i del Pratsobrerroca pels límits de les seves propietats, establint-se una concòrdia el 1806. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de la data d’una de les llindes del mas, del 1798, sabem que es fa una nova reforma que segurament acaba de desfigurar l’estructura del mas medieval. Entre els anys 1776 i 1784, l’hereu del mas, Josep Vall-llobera, fou batlle de Tona. </span></span></span></p>	41.8580500,2.1962600	433288	4634328	1008/1798	08283	Tona	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97877-1152.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97877-1153.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97877-1155.jpg	Legal	Barroc\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		El conjunt s’ubica sota la vessant de llevant del Serrat de Font Joana i de la Plana de l’Om, a tocar del Rec de Vall-llobera, i conserva l’arquitectura dels vells masos dels segles XVI i XVII. La zona coneguda com “La Barroca” és una franja de ponent respecte a Tona, delimitada per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic.És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres.	96\|119\|85	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97879	Font de la Suïssa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-suissa	<p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 406-407.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIGFERRAT, Carles (2020). La ruta urbana de Tona. Inèdit.</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>La font urbana de la Suïssa és un conjunt semicircular i mig soterrat al qual s’hi accedeix a través d’unes escales. L’estructura està feta amb pedra de paredat comú irregular, i forma a l’interior una banqueta correguda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obertura de l’aigua </span></span></span><span><span><span>és un broc obert a la part inferior de la paret, al costat de migdia. Més amunt, hi ha una petita capelleta buida </span></span></span>(que es correspon a la font original de l'any 1921)<span><span><span>. </span></span></span></p>	08283-164	Passeig de la Suïssa (davant del número 34)	<p>La font es va construir el 1921, no se sap si en el mateix lloc on ja n'hi havia una d'anterior. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Font era un espai de trobada i reunió social, i la gent de Tona hi anava a recollir l’aigua. També, s’hi generaven les “fontades”, trobades que feien els estiuejants al voltant de les fonts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una placa ens recorda que va ser restaurada l’any 1982 i una segona placa commemora aquell fet, 25 anys més tard. </span></span></span></span></span></p>	41.8566700,2.2226100	435474	4634155	1921, 1982 (restauració)	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97879-2012.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97879-2014.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		La font és a un torrent, en una zona de bosc amb roures i pins, i hi té al voltant una zona de barbacoa i espai de lleure. El paratge on hi ha la font és conegut, des de l'època de l'estiueig, com 'la Suïssa', per la seva frondositat i verdor, i riquesa d'aigua. Ha donat també nom al barri.	98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97880	Jaciment arqueològic del Castell i l’església de Sant Andreu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell-i-lesglesia-de-sant-andreu	<p><span><span><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pla del Castell (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. 1 cartell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727'><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240'><span>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona</a></span></span></span></p>	-XVI a XIX	Segons la CC.AA. l'estat de conservació és regular, només es conserva la torre del Castell (en estat regular) i l'església, les estructures d'hàbitat estan molt deteriorades pel que s'ha estudiat fins ara.	<p><span><span><span>El serrat del castell de Tona és un àrea inclosa al PEIN. La plataforma més elevada, el Pla del Castell, està catalogada com a jaciment arqueològic. Aquest espai ha estat objecte de successives troballes arqueològiques de diferents etapes històriques. Així, en el seu vessant meridional aparegueren en superfície ceràmiques ibèriques i romanes fetes a mà així com restes de paret seca i una resta de paviment d'<em>opus signinum</em>. En un sondeig realitzat per afeccionats de la vila, es recuperaren diversos materials arqueològics d'entre els quals destaquen fragments d'àmfora i de tegula. En nivells més profunds apareixia ceràmica ibèrica rosada i grollera feta a mà així com campaniana (CC.AA.).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes històriques visibles actualment són d’època altmedieval. En l'extrem nord del turó es localitza una torre prismàtica de planta quadrada, realitzada en pedra i morter de calç amb la tècnica de l’encofrat. Aquest és l’únic element que es conserva del castell de Tona. Construïda de pedra original del mateix turó, de planta quadrada i coberta amb volta de canó. Mides: 480 x 489 cm. L’interior de la torre fa 246 x 256 cm. La torre té una alçada màxima de 820 cm, a l’exterior, i 660 cm a l’interior. El gruix del mur és d’uns 105 cm. És separada del pla del castell per un fossat, d’una amplada mitjana de 500 cm. La fondària del fossat és actualment d’150 cm, bé que aquest és ple de runa i bardisses (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat nord de la torre es conserva una estructura indefinida de pedra col·locada en forma de plec de llibre, totalment coberta per un nivell d'enderroc al sector on ara hi ha el camí d'accés a l'interior del recinte del castell (CC.AA.).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre edifici visible és l’església de Sant Andreu de Tona és un temple d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Entorn l'església propera al castell hi ha restes d'antigues edificacions que formarien el nucli inicial del poble de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També és rellevant una cisterna oberta a la roca, amb alguns murs pavimentats per impermeabilitzar-la que permetia emmagatzemar aigua de pluja. Se n’ha confirmat l’ús des d’època medieval, tot i que les troballes de ceràmica ibèrica a l’interior i a l’entorn de l’estructura podrien remuntar el seu ús molt més enrere en el temps (CC.AA.).</span></span></span></p>	08283-165	Serrat del castell de Tona. El Pla del Castell.	<p><span><span><span>L’ocupació del pla es remunta a la prehistòria recent (1500-700 aC), hi ha indicis d’ocupació ibèrica (V-III aC) i posteriorment romana (III-I aC). La troballa de fragments d’un sarcòfag del segle V dC apuntaria la possibilitat que ja hi hagués un edifici dedicat al culte cristià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Castell de Tona i l’església de Sant Andreu, es documenten l’any 888, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al pla del castell han estat excavats bàsicament tres elements: la torre, l’església i el dipòsit d’aigües. La torre va ser excavada per Felip Vall el maig de 1972, tant a l’interior com a l’exterior. També va ser parcialment excavada durant les obres de restauració i consolidació de l’any 2003, obra sufragada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tona (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></span> </p> <p><span><span><span>Pel que fa a les estructures, l’excavació va permetre veure el tipus de fonaments: mentre per la part externa la paret segueix recta fins al basament, a l’interior hi ha un eixamplament del mur de 0,10 m a una profunditat de 0,60 m, cosa que continua de manera regular fins a l’assentament de la torre sobre la marga irregular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quant a l'estratigrafia, hom pot diferenciar dos nivells: un primer que devia anar del sòl fins a 0,75 m de profunditat, força remogut per anteriors excavacions furtives; i un segon estrat, que va de 0,75 fins a la marga, ja molt més uniforme que el primer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer estrat, mal que remogut, és força fèrtil, ja que dona vidres molt fragmentats, ceràmica baixmedieval, restes de carbons, així com una gran quantitat de carreus caiguts de la part ensorrada de la paret i de l’entrada (DD.AA).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La intervenció arqueològica paral·lela a la restauració de la torre, va permetre identificar diverses etapes constructives, encara que les datacions no siguin absolutes, es pressuposen aquestes etapes hipotètiques: la torre és del segles IX o X; al segle XIV es devia refer el pis superior; i als segle XVI-XVIII s’hi construí una teulada de teules. En l’excavació de la façana sud-est van aparèixer estructures que podrien ser l’anomenada <em>sala vella</em>, que esmenta el document de 1377, adossada a la torre (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les excavacions arqueològiques de l‘església de Sant Andreu fetes als anys vuitanta del segle XX van permetre documentar diverses fases constructives: 1-prerromànica (s. IX i X), 2-romànica (s. XI), 3-(s. XIII), 5- (s. XV), 6-barroca (1686 i 1723) i 7-la restauració practicada en el segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El dipòsit o aljub d’aigua va ser excavat també per Felip Vall els anys 1985-86, que va confirmar la seva funció com a dipòsit d’aigua fins a l’època moderna, però no es va poder datar l’estructura, ja que no s’excavà per sota del paviment impermeabilitzat del dipòsit (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1848, durant la segona guerra carlina, l'exèrcit va triar el campanar de l'església de Sant Andreu del Castell per construir una de les torres de telegrafia òptica de la línia de Barcelona a Vic. Tres anys després l’església es fortificà per tal de protegir el telègraf. Per facilitar la comunicació entre Barcelona i la resta del país, el cap de les tropes liberals a Catalunya, el capità general Manuel Gutiérrez de la Concha, marquès del Duero, havia projectat la creació d’una xarxa de telegrafia òptica militar. Des del castell, els telegrafistes es comunicaven, per una banda, amb el campanar de l'església de la Pietat de Vic i, per l'altra, amb una torre que es va construir al castell d'Esparreguera, prop de Centelles, dins del terme municipal de Seva. L'aparell devia restar al campanar fins l'any 1862, quan la xarxa de telegrafia òptica militar de Catalunya va ser desmantellada. La documentació conservada al fons de la Comandància d'Enginyers de Barcelona demostra que, a banda de l’existència de la torre de telegrafia al campanar de l'església, va existir un destacament militar que vivia al costat, a cal Campaner. (CAMPRUBÍ, 2019)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Intervencions arqueològiques:</span></span></span></p> <p><span><span><span>1985 Intervenció d'urgència, Prospecció</span></span></span></p> <p><span><span><span>1985 Excavacions: camps de treball</span></span></span></p> <p><span><span><span>1986 Excavacions: camps de treball</span></span></span></p> <p><span><span><span>2003 Intervenció preventiva, Consolidació, Restauració, Excavació</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta intervenció centrada en la torre, va permetre consolidar l'edifici per garantir-ne la preservació. Aquests treballs també comportaren una excavació arqueològica que féu possible identificar les diverses etapes constructives, si bé les datacions es mouen encara en hipòtesis. Es proposa una cronologia per a la construcció de la torre en segles IX o X i la refacció del pis superior en el segle XV; en època moderna s'hi construí la teulada de teules que s'ha conservat a nivell d'enderroc excavat en el terrat sobre el paviment de llosetes medievals. Durant l'excavació es varen descobrir també restes d'una estructura annexa a la torre que podria correspondre a la sala vella que s'esmenta en un document de 1377 (CC.AA.). </span></span></span></p> <p><span><span><span>2005 Intervenció preventiva, Consolidació, Restauració, Excavació</span></span></span></p> <p><span><span><span>2011 Intervenció preventiva, Control</span></span></span></p> <p><span><span><span>Intervenció arqueològica de control en motiu del 'Projecte de restauració de la Coberta de l'Església de Sant Andreu del Castell de Tona'. Pel que fa als resultats es va poder identificar una seqüència cronològica de tres cobertes superposades. La primera dataria del segle XI, la segona del segle XII i la tercera d'època moderna (CC.AA.).</span></span></span></p>	41.8545000,2.2249000	435662	4633912		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97880-p1090416.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97880-p1090439.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97880-p1090373.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Medieval\|Modern\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic/Cultural	BCIN	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			81\|83\|85\|94\|76	1754	1.4	1760	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97893	Església de Sant Andreu del Castell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-andreu-del-castell	<p>ALTURO, Jesús; ALAIX, Tània (2021). El canonge Adanagell de Vic (ca. 860-925), llavor de noves semences. La cultura a la diòcesi d'Osona en els primers temps carolingis. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona</p> <p>BOECK, Lourdes (1992). 'Evolució arquitectònica de Sant Andreu del Castell'. Llibre de Tona [Tona]. 1992, pàg. 67-74.</p> <p><span><span><span>BARRAL, Xavier (1981). L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona </span></span></span></p> <p>CABALLÉ, Antoni; ESPADALER, Maria del Mar (1993).'L'actuació arqueològica al castell de Tona dels anys 1985-1986'. Llibre de Tona [Tona], pàg. 91-97.</p> <p><span><span><span>CAMPRUBÍ, Xevi (2019). “La torre de telegrafia òptica del castell de Tona”. Llibre de Tona 2019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pla del Castell (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. 1 cartell.</span></span></span></span></p> <p>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</p> <p><span><span><span>JUNYENT, Eduard (1945-52). Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja parroquial, núm. 57.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Eduard (1962). “El prerrománico en el condado de Ausona”, “San Jorge” juliol de 1962, núm. 47.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Eduard (1975). Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XI, Publicaciones de l’Abadia de Montserrat, 1975.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Eduard (1983). L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial, Edicions Catalanes-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASFERRER, Josep (1921-24). “La antiga Tonda” “Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, vol. IV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORDEIG, Ot (2012). “El món funerari medieval a la plana de Vic: el cas de Sant Andreu del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1958-60). “La parroquia de san Andrés de Tona y su sufragánea de san Cugat de Gavadons”, “Ausa”, vol. III.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIG I CADAFALCH, Josep (1911). L’arquitectura romànica a Catalunya, vol. II (del segle IX al XI). Institut d’Estudis catalans, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles (2014). “La consagració de la primitiva església de Sant Andreu del Castell de Tona.” Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>WHITTEHILL, Walter Muir (1973). L’art romànic a Catalunya. Segle XI, Edicions 62, Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727'><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240'><span>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona</a></span></span></span></p>	XI		<p><span><span><span>El serrat del castell de Tona és un àrea inclosa al PEIN. La plataforma més elevada, el Pla del Castell, està catalogada com a jaciment arqueològic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de Sant Andreu de Tona és un edifici d’origen romànic d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular. </span></span></span>La nau té <span><span><span>una capella adossada a la cara nord (</span></span></span>probablement del segle XIII, amb volta de canó apuntada)<span><span><span> i una altra a la sud </span></span></span>(gòtica, probablement del segle XV o inici del XVI, coberta amb volta de creueria i amb decoració escultòrica a les mènsules i la cau de volta)<span><span><span>, de planta quadrada i rectangular respectivament. A migdia, tapant una part de l’absis destaca el campanar de torre d'època barroca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau ha estat coberta amb volta de canó i presenta els murs doblats interiorment, fins al punt on s’obren les dues capelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de migdia presenta dues portes, la que s’utilitza actualment és la situada al costat de la capella, amb un arc de grans dovelles. L’altra porta, </span></span></span>l'original, amb un arc extradossat de llosetes planes<span><span><span>, vora el mur de ponent, es va substituir per paredat </span></span></span>quan es va construir la volta de canó i es van engruixir els murs laterals (originalment, el temple romànic tenia una coberta d'embigat de fusta).</p> <p><span><span><span>A l’absis hi ha obertes tres finestres de doble esqueixada, una de les quals </span></span></span>oberta però mig embeguda pel <span><span><span>cos del campanar, i a la façana de migdia n’hi ha dues més d’obertes, cegades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La decoració exterior </span></span></span>dels murs perimetrals<span><span><span> es basa en les arcuacions llombardes, disposades genèricament en sèries de dues entre lesenes molt amples. Cal tenir en compte que l</span></span></span>a decoració original de l'absis era de finestres cegues emmarcades per un fris d'arcuacions (la decoració actual és una reconstrucció).</p> <p><span><span><span>L’aparell ha estat construït amb blocs de pedra trencats, disposats irregularment. Només en alguns punts s’aprecien algunes pedres col·locades verticalment formant unes filades curtes.</span></span></span></p>	08283-166	Serrat del castell de Tona. El Pla del Castell	<p>Aquesta església es correspon a l'antiga església parroquial de Sant Andreu de Tona. El castell de Tona i l'església de Sant Andreu es documenten des del 888, quan el 13 de gener d'aquell any el bisbe Gotmar<span><span><span> acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu. Sembla que hauria estat construïda per diferents barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell (DDAA, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’antic temple consagrat el 888 fou substituït totalment per un altre de romànic, </span></span></span>en un primer moment, cobert amb embigat de fusta i posteriorment, al segle XII, amb volta de canó de pedra.<span><span><span> El segle XVI s’hi feren algunes capelles laterals i el segle XVII es construí el campanar, i en el mur de ponent es construí un pòrtic </span></span></span>renaixentista obert al mur de ponent<span><span><span>. </span></span></span></p> <p>L'església es trobava ja en molt mal estat de conservació a principi del segle XVIII. Aquesta circumstància i les dificultats d'accés van fer que la seu de la parròquia de Sant Andreu de Tona es traslladés el 1723 a l'església de Santa Maria del Barri, a la falda del turó del Castell. Llavors l'església restà desafectada i sense culte des de mitjan segle XVIII.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1848, durant la segona guerra carlina, l'exèrcit va triar el campanar de l'església de Sant Andreu del Castell per construir una de les torres de telegrafia òptica de la línia de Barcelona a Vic. Tres anys després l’església es fortificà per tal de protegir el telègraf. Per facilitar la comunicació entre Barcelona i la resta del país, el cap de les tropes liberals a Catalunya, el capità general Manuel Gutiérrez de la Concha, marquès del Duero, havia projectat la creació d’una xarxa de telegrafia òptica militar. Des del castell, els telegrafistes es comunicaven, per una banda, amb el campanar de l'església de la Pietat de Vic i, per l'altra, amb una torre que es va construir al castell d'Esparreguera, prop de Centelles, dins del terme municipal de Seva. L'aparell devia restar al campanar fins l'any 1862, quan la xarxa de telegrafia òptica militar de Catalunya va ser desmantellada. La documentació conservada al fons de la Comandància d'Enginyers de Barcelona demostra que a banda de l’existència de la torre de telegrafia al campanar de l'església, va existir un destacament militar que vivia al costat, a cal Campaner. (CAMPRUBÍ, 2019)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1943 al subsòl de l’església s’efectuaren unes excavacions arqueològiques dirigides per Eduard Junyent, les quals posaren en evidència les traces de les parets d’una església anterior, que va identificar com la de l’any 888. Aquestes traces dibuixaven la planta fragmentada d’un edifici d’una nau, capçat per un absis rectangular. </span></span></span>En unes noves excavacions arqueològiques a l'interior, dels anys 1985-1986, es van localitzar algunes sepultures antropomorfes tallades a la roca, ara no visibles, que es corresponien al temple preromànic.</p> <p><span><span><span>L’església de Sant Andreu de Tona fou restaurada abusivament </span></span></span>entre 1965 i 1970, moment en el qual es va suprimir el portal <span><span><span>i l’òcul de la façana de ponent, </span></span></span>renaixentistes. Es van refer<span><span><span> paraments, multiplicant-hi les filades de pedres verticals i, sobretot, es va refer, desastrosament, la decoració absidal, amb la construcció de tres petits contraforts, que substitueixen les lesenes, i la substitució del fris original per unes estranyes finestres cegues o arcuacions, que no tenien cap mena de relació amb els motius de l’arquitectura llombarda.</span></span></span></p> <p>La decoració de l'absis és d'un fris de finestres cegues emmarcades per arcuacions cegues entre lesenes, seguint un tipus comú al segle XI. La disposició actual és una reconstrucció feta arran de la restauració de l'església de 1988, que va refer l'anterior reconstrucció, de la segona meitat dels anys 1960, que no responia a la decoració original.</p> <p><span><span><span>L’any 2011 es va executar el 'Projecte de restauració de la coberta de l'Església de Sant Andreu del Castell de Tona'. Pel que fa als resultats del control arqueològic es va poder identificar una seqüència cronològica de tres cobertes superposades. La primera dataria del segle XI, la segona del segle XII i la tercera d'època moderna (CC.AA.)</span></span></span></p> <p>Les campanes de l'antic campanar de Sant Andreu del Castell es van traslladar al final del segle XIX al campanar de l'església parroquial de Sant Andreu de Tona, construïda al nucli urbà. El 2015 se n'hi instal·là una de nova.</p>	41.8539900,2.2245200	435630	4633856		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97893-p1090408.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97893-p1090415.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97893-p1090395.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97893-p1090402.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Religiós/Cultural	BCIN	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		L’església de Tona és un edifici molt característic de l’arquitectura llombarda, que cal datar dins la primera meitat del segle XI.	92\|85	45	1.1	1760	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97894	Cisterna del Pla del Castell. La Tonda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-del-pla-del-castell-la-tonda	<p><span><span><span>BALAR, Josep (1989). Orígenes históricos de Cataluña<em>. </em>Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANÉS, Josep (1932): Antiguitats de Tona. <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>. 1932, vol. XLII, pp. 325-347.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DD.AA (1996). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pla del Castell (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. 1 cartell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. <em>Inèdit.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p>		Parcialment erosionada, sedimentada i coberta de vegetació.	<p><span><span><span>El serrat del castell de Tona és un àrea inclosa al PEIN. La plataforma més elevada, el Pla del Castell, està catalogada com a jaciment arqueològic. Juntament amb edificis medievals com la Torre del castell o l’església de Sant Andreu, també afloren runes de l’antic barri habitat i, a la part baixa de la plataforma natural, la cisterna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La cisterna, aljub o dipòsit d’aigua és obert a la roca, amb alguns murs de pedra en el fons i parcialment amb paviments per impermeabilitzar-la, permetia emmagatzemar aigua de pluja. Les mides del clot són 18 metres de llargada, 5 metres d’amplada i 3,5 metres d’alçada. S’ha estimat una capacitat d’uns 300 m³ (DANÉS, 1932).</span></span></span></p>	08283-167	Serrat del castell de Tona. El Pla del Castell	<p><span><span><span>L’ocupació del pla es remunta a la prehistòria recent (1500-700 aC), hi ha indicis d’ocupació ibèrica (V-III aC) i posteriorment romana (III-I aC). La troballa de fragments d’un sarcòfag del segle V dC apuntaria la possibilitat que ja hi hagués un edifici dedicat al culte cristià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Castell de Tona i l’església de Sant Andreu, es documenten l’any 888, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons. (DD.AA, 1996).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El dipòsit o aljub d’aigua va ser excavat també per Felip Vall els anys 1985-86, que va confirmar la seva funció com a dipòsit d’aigua fins a l’època moderna, però no es va poder datar l’estructura, ja que no s’excavà per sota del paviment impermeabilitzat del dipòsit (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></span></p>	41.8539200,2.2233600	435533	4633849		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97894-p1090439.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97894-p1090438.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97894-p1090421.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Medieval\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Científic/Cultural	BCIN	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Aquest element és important per la historia de Tona ja que en el treball Orígenes históricos de Cataluña, el filòleg i historiador Josep Balari i Jovany el 1897, afirma que el nom de Tona, que els documents primitius anomenen Tonda o Tonna, derivaria del nom romà tonna que significaria tina en el sentit de clot, excavació, fossa o concavitat excavada a terra. Aquest nom hauria derivat a Tona i s’hauria generalitzat per tot el terme.	81\|83\|85\|76	47	1.3	1760	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97896	Parc de la Font del Ferro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font-del-ferro	<p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>El parc duu el nom de la Font del Ferro, i està enmig d’una zona verda, amb vegetació diversa i rouredes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parc es configura en terrasses amb un seguit d’infraestructures que les comuniquen, com poden ser trams d’escales, o espais de descans amb bancals. Es tracta d’una zona d’esbarjo i trobada social del municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La importància del parc recau sobretot en la Font del Ferro. Queda en un indret mig soterrat, sota una de les terrasses, i dins una fornícula d’arc de mig punt, feta de pedra. L'aigua raja a través d’una aixeta de polsador. </span></span></span></span></p>	08283-168	Carretera BV -5303, al PK.2, just sortint de la zona urbana de Tona en direcció Collsuspina, ens queda a mà dreta.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. Un entorn enjardinat, ideal, on passejava la classe benestant i on s’hi feien les “Fontades”.</span></span></span></p>	41.8488100,2.2173800	435032	4633286		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97896-2713.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		També dita La Roureda.	98	2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97906	Conjunt del castell de Tona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-castell-de-tona	<p><span><span><span><span lang='CA'>BARRAL, Xavier (1981). L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona</span></span></span></span></p> <p>CABALLÉ, Antoni; ESPADALER, Maria del Mar (1993).'L'actuació arqueològica al castell de Tona dels anys 1985-1986'. Llibre de Tona [Tona], pàg. 91-97.</p> <p><span><span><span>CAMPRUBÍ, Xevi (2019). “La torre de telegrafia òptica del castell de Tona”. Llibre de Tona 2019.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DD.AA (1986). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>D’ABADAL, Ramon (1980). Els primers comtes catalans, Ed. Vicens-Vives, Barcelona </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pla del Castell (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. 1 cartell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1945-52). Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja parroquial, núm. 57.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1962). “El prerrománico en el condado de Ausona”, “San Jorge” juliol de 1962, núm. 47.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1975). Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XI, Publicaciones de l’Abadia de Montserrat, 1975.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>JUNYENT, Eduard (1983). L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial, Edicions Catalanes-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASFERRER, Josep (1921-24). “La antiga Tonda” “Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, vol. IV.</span></span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1958-60). “La parroquia de san Andrés de Tona y su sufragánea de san Cugat de Gavadons”, “Ausa”, vol. III.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIG I CADAFALCH, Josep (1911). L’arquitectura romànica a Catalunya, vol. II (del segle IX al XI). Institut d’Estudis catalans, Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>WHITTEHILL, Walter Muir (1973). L’art romànic a Catalunya. Segle XI, Edicions 62, Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727'>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2727</a></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/240</a></p> <p><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-tona</a></p> <p><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-del-castell-de-tona</a></p>	-XVI a XIX	Segons la CC.AA. les estructures d'hàbitat estan molt deteriorades pel que s'ha estudiat fins ara. No obstant això, la torre del castell i l'església han estat restaurades.	<p><span><span><span>El serrat del castell de Tona és un àrea inclosa al PEIN. </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>L’esplanada del turó del castell és de forma irregular, més o menys el·líptica, en direcció nord-est / sud-est </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>(FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004). </span></span></span></span><span><span><span>La plataforma més elevada, el Pla del Castell, està catalogada com a jaciment arqueològic i és considerat també conjunt monumental pels edificis històrics que conserva. Aquest espai ha estat objecte de successives troballes arqueològiques de diferents etapes històriques. Així, en el seu vessant meridional aparegueren en superfície ceràmiques ibèriques i romanes fetes a mà així com restes de paret seca i una resta de paviment d'<em>opus signinum</em>. En un sondeig realitzat per afeccionats de la vila, es recuperaren diversos materials arqueològics d'entre els quals destaquen fragments d'àmfora i de tegula. En nivells més profunds apareixia ceràmica ibèrica rosada i grollera feta a mà així com campaniana (CC.AA.).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes històriques visibles actualment són d’època altmedieval. En l'extrem nord del turó es localitza una torre prismàtica de planta quadrada, realitzada en pedra i morter de calç amb la tècnica de l’encofrat. Aquest és l’únic element que es conserva del castell de Tona. Construïda de pedra original del mateix turó, de planta quadrada i coberta amb volta de canó. Mides: 480 x 489 cm. L’interior de la torre fa 246 x 256 cm. La torre té una alçada màxima de 820 cm, a l’exterior, i 660 cm a l’interior. El gruix del mur és d’uns 105 cm. És separada del pla del castell per un fossat, d’una amplada mitjana de 500 cm. La fondària del fossat és actualment d’150 cm, bé que aquest és ple de runa i bardisses (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre edifici visible és l’església de Sant Andreu de Tona és un edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Adossades a la cara nord i a la sud, hi trobem dues capelles, de planta quadrada i rectangular respectivament. A migdia, tapant una part de l’absis destaca el campanar de torre. La nau ha estat coberta amb volta de canó i presenta els murs doblats interiorment, fins al punt on s’obren les dues capelles. La façana de migdia presenta dues portes, la que s’utilitza actualment és la situada al costat de la capella, amb un arc de grans dovelles. L’altra porta, vora el mur de ponent, es va eliminar quan es va </span></span></span>cobrir la nau amb volta de canó i es van regruixir els murs.</p> <p><span><span><span>A l’absis hi ha obertes tres finestres de doble esqueixada, i a la façana de migdia n’hi ha dues més.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La decoració exterior es basa en les arcuacions llombardes, disposades genèricament en sèries de dues entre lesenes molt amples, i amb trams sense arcuacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aparell ha estat construït amb blocs de pedra trencats, disposats irregularment. Només en alguns punts s’aprecien algunes pedres col·locades verticalment formant unes filades curtes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>a l'entorn de l'església propera al castell hi ha restes d'antigues edificacions que formarien el nucli inicial del poble de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També és rellevant una cisterna oberta a la roca (al centre de l'esplanada), amb alguns murs pavimentats per impermeabilitzar-la que permetia emmagatzemar aigua de pluja. Se n’ha confirmat l’ús des d’època medieval, tot i que les troballes de ceràmica ibèrica a l’interior i a l’entorn de l’estructura podrien remuntar el seu ús molt més enrere en el temps (DD.AA,1986).</span></span></span></p>	08283-169	Serrat del castell de Tona. El Pla del Castell	<p><span><span><span>L’ocupació del pla es remunta a la prehistòria recent (1500-700 aC), hi ha indicis d’ocupació ibèrica (V-III aC) i posteriorment romana (III-I aC). La troballa de fragments d’un sarcòfag del segle V dC apuntaria la possibilitat que ja hi hagués un edifici dedicat al culte cristià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Castell de Tona i l’església de Sant Andreu, es documenten l’any 888, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons (DD.AA, 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al pla del castell han estat excavats bàsicament tres elements: la torre, l’església i el dipòsit d’aigües. La torre va ser excavada per Felip Vall el maig de 1972, tant a l’interior com a l’exterior. També va ser parcialment excavada durant les obres de restauració i consolidació de l’any 2003, obra sufragada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La intervenció arqueològica paral·lela a la restauració de la torre, va permetre identificar diverses etapes constructives, encara que les datacions no siguin absolutes, es pressuposen aquestes etapes hipotètiques: la torre és del segles IX o X; al segle XIV es devia refer el pis superior; i als segle XVI-XVIII s’hi construí una teulada de teules. En l’excavació de la façana sud-est van aparèixer estructures que podrien ser l’anomenada <em>sala vella</em>, que esmenta el document de 1377, adossada a la torre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les excavacions arqueològiques de l‘església de Sant Andreu fetes als anys vuitanta del segle XX van permetre documentar diverses fases constructives: 1-prerromànica (s. IX i X), 2-romànica (s. XI), 3-(s. XIII), 5- (s. XV), 6-barroca (1686 i 1723) i 7-la restauració practicada en el segle XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El dipòsit o aljub d’aigua va ser excavat també per Felip Vall els anys 1985-86, que va confirmar la seva funció com a dipòsit d’aigua fins a l’època moderna, però no es va poder datar l’estructura, ja que no s’excavà per sota del paviment impermeabilitzat del dipòsit (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1848, durant la segona guerra carlina, l'exèrcit va triar el campanar de l'església de Sant Andreu del Castell per construir una de les torres de telegrafia òptica de la línia de Barcelona a Vic. Tres anys després l’església es fortificà per tal de protegir el telègraf. Per facilitar la comunicació entre Barcelona i la resta del país, el cap de les tropes liberals a Catalunya, el capità general Manuel Gutiérrez de la Concha, marquès del Duero, havia projectat la creació d’una xarxa de telegrafia òptica militar. Des del castell, els telegrafistes es comunicaven, per una banda, amb el campanar de l'església de la Pietat de Vic i, per l'altra, amb una torre que es va construir al castell d'Esparreguera, prop de Centelles, dins del terme municipal de Seva. L'aparell devia restar al campanar fins l'any 1862, quan la xarxa de telegrafia òptica militar de Catalunya va ser desmantellada. La documentació conservada al fons de la Comandància d'Enginyers de Barcelona demostra que, a banda de l’existència de la torre de telegrafia al campanar de l'església, va existir un destacament militar que vivia al costat, a cal Campaner </span></span></span></span>(l'antiga rectoria). Aquest edifici es va abandonar el 1929 i va acabar en ruïnes. Avui ja no existeix. <span><span><span><span lang='CA'>(CAMPRUBÍ, 2019)</span></span></span></span></p>	41.8545000,2.2249000	435662	4633912		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97906-p1090416.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97906-p1090380.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97906-p1090439.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Medieval\|Romànic\|Modern\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			81\|83\|85\|92\|94\|76	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97909	Conjunt del Barri i Riambau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-barri-i-riambau	<p><span><span><span>El Barri (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. 1 cartell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C.; PUIGFERRAT, C. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Conjunt format per les finques del Barri, Riambau, l’església del Barri, can Postius, masia Gravat i espais públics de l'entorn com el parc urbà de les Feixetes, i l'Avinguda Riambau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Nucli històric nascut al vessant sud-oest del Castell de Tona, aquesta ubicació li atorga singularitat. El mot <em>barri</em> s'ha d’entendre com a sinònim de <em>raval, </em>en relació a la població del pla del Castell. El conjunt va estar isolat de la resta del nucli de Tona fins als anys setanta del segle XX, fet que s’ha traduït en una entitat arquitectònica i històrica única. </span></span></span></p>	08283-170	El Barri i Riambau. Barri ubicat al sud-oest del Serrat del castell de Tona.	<p><span><span><span>El poblament de l’indret del Barri es remunta al principi del segle X, quan una família va edificar una església i un mas, que esdevindria el mas del Barri. Es va situar al camí de bast que portava al Castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIV, la majoria d’habitatges del lloc desapareixen a causa de la Pesta Negra. A partir del segle XVII es van originar els masos de Postius i Gravat. El conjunt es va agrupar entorn a l’església de Santa Maria del Barri (actualment santuari de Lurdes). El veïnat, dedicat a l’agricultura fins a meitat del segle XX, era envoltat de camps de conreus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de Santa Maria del Barri va esdevenir seu de la parròquia de Tona entre els anys 1724 i 1814, però aleshores el Barri no es convertiria en el centre del poble ja que la urbanització important s’estava assentant al camí ral (el camí de Tona).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1904 el culte a l’església es revitalitzaria, quan el rector Josep Planas la converteix en santuari de la Mare de Déu de Lurdes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Algunes dades de l’evolució històrica del dos edificis que donen nom al conjunt:</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas del Barri:</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1296 el mas Barri era propietat dels Centelles: hi residia la família Barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1448 ja no depèn dels Centelles, amb el temps el cognom evoluciona de Barri a Desbarri, fet que indica una ascensió social a cavallers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1670 el mas passa a Jaume Puig de Perafita, que moriria al setge de Barcelona de les tropes borbòniques l’11 de setembre de 1714. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1809 les tropes de Napoleó cremen el Barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas Riambau;</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera casa de Riambau era coneguda amb el nom de mas Sala. Depenia de la família Altarriba de Sant Martí de Riudeperes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XIV Riambau es va convertir en gran propietat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta casa va ser reedificada cap al 1650, </span></span></span>i el 1851 s'hi va construir el cos principal actual.</p>	41.8527200,2.2218300	435405	4633717		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97909-p1090431.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97909-p1090457.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97909-p1090462.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			92\|94\|85	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97912	Església de Santa Maria del Barri. Santuari de Lurdes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-del-barri-santuari-de-lurdes	<p><span><span><span><span><span><span>AA.DD (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El Barri (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. Un cartell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Eduard (1945-52). Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja parroquial, núm. 57.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Eduard (1962). “El prerrománico en el condado de Ausona”, “San Jorge” juliol de 1962, núm. 47.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C.; PUIGFERRAT, C. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1975). “Santa Maria de Barri o Lurdes de Tona”. Full Diocesà“. Vic</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24394'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24394</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-del-barri-tona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-del-barri-tona</a></span></span></span></p>	XII		<p><span><span><span>L’edifici religiós que ha arribat als nostres dies és un compendi d’estils diferents. </span></span></span>Es tracta d'una església de tres naus, amb la nau central capçada per un absis romànic semicircular. Tot el conjunt és cobert per una teulada <span><span><span>a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Els murs són de pedra amb carreus vistos. La façana s’articula simètricament, amb una portada dovellada amb un escut, i una finestra esqueixada rodona o òcul a la part central superior. Equidistantment als costat, dos òculs de la mateixa factura i a la mateixa alçada, </span></span></span>però construïts al segle XX,<span><span><span> tanquen la composició de la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’absis semicircular i cobert amb una volta de quart d’esfera, el campanar </span></span></span> i el cos central de la façana de ponent,<span><span><span> són les parts més antigues del temple i remeten al romànic. El parament de l’absis és llis, amb els carreus més grans respecte a la resta de murs de l’església i dues finestres de tradició romànica sense esqueixada. </span></span></span>Podria ser de la segona meitat del segle XII.<span><span><span> A la part nord de l’absis, a la part superior d’un contrafort destaca un baix relleu d’una figura zoomòrfica, un quadrúpede del qual resulta difícil precisar l’espècie, </span></span></span>probablement un felí.</p> <p><span><span><span>El campanar es situa a l’angle nord-est, al costat de l’absis. Va ser construït amb carreuons petits i ben ajustats, </span></span></span>del mateix tipus que es veuen al cos central de la façana major.<span><span><span> De planta quadrada i quatre pisos, és de factura romànica (</span></span></span>de finals del segle XI o ja del segle XII, com també seria la part més antiga de la façana de ponent)<span><span><span>.</span></span></span></p> <p>La singularitat de l'edifici són les seves dues naus laterals d'estil gòtic, del segle XVI, amb tramades cobertes amb voltes de creueria. En destaca la seva decoració escultòrica, amb elements molt <span><span><span>treballats a les claus de volta i les cares humanes a les columnes </span></span></span>en els pilars i les impostes dels arcs de separació de la nau central i les naus laterals (sants, angelets, decoració vegetal).</p>	08283-171	Sector del Barri. C. Lourdes, als peus del Turó del Castell	<p><span><span><span>L’església de Santa Maria del Barri pertany al nucli històric del Barri, nascut a la vessant sud-oest del Castell de Tona. El mot <em>barri</em> s’ha d’entendre com a sinònim de <em>raval </em>en relació a la població del pla del Castell. El conjunt va estar isolat de la resta del nucli de Tona fins als anys setanta del segle XX, fet que s’ha traduït en una entitat arquitectònica i històrica única. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El poblament de l’indret del Barri es remunta com a mínim al principi el segle X, quan una família va edificar una església i un mas, que esdevindria el mas del Barri. Es va situar al camí de bast que portava al Castell.</span></span></span></p> <p>L'any 1011 es documenta per primer cop l'esment del lloc del Barri i de l’església de Santa Maria de Tona (nom original de l'església) (una església preromànica). L'any 1073 també està documentat un donatiu per a la reedificació de l’església per part d’un matrimoni, Miró Gotmar i Eicolina, que se suposa eren els propietaris del mas Barri. Fan una notable donació per a la seva reedificació i nou parament de l’altar.</p> <p><span><span><span>Al segle XIV, la majoria d’habitatges del lloc desapareixen a causa de la Pesta Negra. A partir del segle XVII es van originar els masos de Postius i Gravat. El conjunt es va agrupar entorn a l’església de Santa Maria del Barri (actualment santuari de Lurdes). </span></span></span></p> <p>Els terratrèmols de 1427-1428 afecten l'església i cau la volta. Es construeix una nova coberta d’arcs de diafragma apuntats, amb mènsules. L'embigat es va fer de fusta, no es va fer volta de pedra. La volta que es pot veure actualment a la nau central es va construir posteriorment d'estil barroc (volta de llunetes).</p> <p>Entre els anys 1570 i1579, una gran reforma comporta l'ampliació de l'església. Es reforma el campanar per poder voleiar les campanes. D'aquesta reforma són les les capelles o naus laterals i els arcs de comunicació amb la nau central; els finestrals alts del campanar; les cantoneres de les naus, el portal major i l'òcul central del cor. <span><span><span>El temple esdevindria un centre de devoció molt notable, amb cementiri propi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de Santa Maria del Barri es va convertir en seu de la parròquia de Tona entre els anys 1723 i 1814, però aleshores el Barri no es convertiria en el centre del poble ja que la urbanització important s’estava assentant al camí ral (el camí de Tona).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1904 el culte a l’església es revitalitzaria, quan el rector Josep Planas la converteix en santuari de la Mare de Déu de Lurdes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1992 la Generalitat de Catalunya va restaurar parcialment l’edifici. Es va suprimir la gruta de la Mare de Déu de Lurdes que tapava la conca de l’absis i se’n restaurà el parament. També es va restaurar el campanar, on s’obriren les finestres tapiades i es descobriren capitells esculturats.</span></span></span></p>	41.8526400,2.2221200	435429	4633708		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97912-p1090433.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97912-p1090471.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97912-p1090492.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97912-p1090493.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós/Cultural	BCIL	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			92\|93\|94\|98\|85	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97913	L’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/laplec-de-la-rosa-a-lurdes-i-al-castell-de-tona	<p>DD.AA (2017). L'Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona. 75 anys d'història i tradició. Editorial Cal Siller, Prats de Lluçanès, 2017.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós </span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>L’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona es celebra coincidint amb el Dilluns de la segona Pasqua, Pasqua Granada o Pentecosta. Antigament aquest dia era festiu i molts pobles aprofitaven per celebrar-hi aplecs a les ermites. En el cas de Tona és dia festiu, la festa dura dos dies: diumenge i dilluns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer acte de l’aplec, que té lloc el </span></span></span>diumenge de Pasqua Granada<span><span><span> al migdia, és la proclamació de la Roseraire major i el Traginer major i la crida de l’aplec, que va a càrrec d’una personalitat coneguda i vinculada a Tona. En finalitzar l’acte es celebren sardanes a la plaça Major i es fa un refrigeri popular. A mitja tarda es reprenen els actes amb una nova ballada de sardanes, i tot seguit té lloc la Gran Cavalcada de Carrosses en honor a la Roseraire Major. Quan es comença a fer fosc s’encenen unes fogueres col·locades en el puig del Castell que serveixen per enunciar, a tota la Plana, l’Aplec que s’esdevindrà l’endemà. El dia finalitza amb balls, música i dansa de l’Esbart Dansaire i la participació d’elements del folklore tonenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El dilluns de Pasqua Granada, a les vuit del matí a la plaça Major ja hi ha la concentració de roseraires i traginers que passen per les cases a recollir les roses </span></span></span>plantades als jardins de les cases del poble. T<span><span><span>ot seguit, els grups de roseraires i traginers sortiran des de la Plaça Major en comitiva cap a l’ermita de Lurdes on hi tindrà lloc un ofici solemne i el cant dels Goigs en lloança de la Verge de Lurdes, també s’hi beneiran les roses que després seran repartides entre els assistents. Al mateix temps, a la plaça Major es presenten els muntatges florals que participen al Concurs de Rams i Centres Florals, que compta amb tres categories: flors de jardí, centres i rams de mà; flors de bosc, centres i rams de mà i rams o composicions artístiques, amb tot tipus de flors i elements naturals. Un cop ha finalitzat la missa solemne, els assistents i participants es dirigeixen a la plaça Major on, en primer lloc, es lliuren els premis als guanyadors del concurs floral i tot seguit hi té lloc un dels actes més esperants de la festa, el Recital de ballets a càrrec de l’Esbart Dansaire Castell de Tona. El repertori inclou danses tradicionals com La Bolangera, el Ball Pla del Pallars, Ballet i Corranda de la Garrotxa, </span></span></span>les Gitanes del Vallès, entre molts d'altres,<span><span><span> i un ball molt especial per a la població de Tona, el ball de les Roses de Tona, que fou creat expressament per a ser ballat en aquesta ocasió. A la tarda l’ermita de Lurdes resta oberta per a totes aquelles persones que volen anar a visitar la Mare de Déu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El darrer acte de la festa és l’aplec de sardanes al pla del Castell, on és tradicional pujar a berenar.</span></span></span></p>	08283-172		<p><span><span><span>L’Aplec va néixer l’any 1936, coincidint amb el dilluns de Pasqua Florida. La iniciativa va ser del tonenc Josep Cruells Martí i alguns companys seus, com Josep Molera. L’objectiu primer era fer participar els seus veïns i veïnes de l’estima pel patrimoni de Tona, concretament pel turó del castell, l’església de Sant Andreu, aleshores en estat d’abandonament. L’èxit de la iniciativa es basà en lligar en una sola festa i dia, el romiatge a la capella de la Mare de Déu de Lurdes i un aplec de sardanes al pla del castell, i de convertir la rosa en símbol de la festa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La data escollida per celebrar la festa no és casual i està recolzada per dos fets concrets, en primer lloc perquè es té coneixement que el dilluns de Cinquagesma, els estudiants del seminari de Vic anaven a Tona a passar la diada, al matí realitzaven una missa i a la tarda pujaven al Castell a passar l’estona animadament fins l’hora del rosari, que el cantaven a l’església de Lurdes i comptaven amb l’acompanyament del cor parroquial, la qual cosa era com una mena de petit aplec. La casualitat fa que també per aquesta diada fou col·locada la imatge de la Verge de Lurdes al santuari. Quan esclatà la Guerra Civil, la celebració de l’Aplec s’aturà i no es recuperà fins l’any 1943, en bona part pel suport del rector Anton Planas. A partir d’aquell any, els actes i els participants es van anar consolidant, formant el grup de roseraires, noies que provenien d’Acció Catòlica, i el grup de traginers, que recollirien les roses per la Verge. També es van fer les primeres fogueres dalt el Castell, anunciadores de l’aplec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la fundació l’any 1944 de l’Esbart Dansaire Castell de Tona, s’afegí una ballada de danses catalanes a la plaça Major. L’Esbart va néixer com una entitat cultural que es dedica a la conservació i difusió de les tradicions i del folklore català, i la seva principal preocupació ha estat treballar les danses del poble, per mostrar-les i difondre-les.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1967 es va començar la tradició de convidar una personalitat per fer la crida de la festa, el Diumenge de Cinquagesma, vigília de l’aplec, i de proclamar entre les noies de Tona una roseraire major. Des del 1969 s’escull entre les noies de l’Esbart.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1968 es va afegir al programa una gran cavalcada de carrosses en honor a la roseraire major. </span></span></span>En els darrers anys, s'han afegit altres actes a la festa, com ara El Conte de l'Aplec.</p>	41.8526400,2.2221200	435429	4633708		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97913-aplec-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Religiós/Cultural	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Imatges cedides per l’Ajuntament de Tona.	98	2116	4.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97914	Goigs en lloança de la Verge de Lourdes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-la-verge-de-lourdes	<p><span><span><span><a href='https://ca.wikipedia.org/wiki/Goigs'>https://ca.wikipedia.org/wiki/Goigs</a></span></span></span></p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Goigs que tradicionalment es canten a l’església de Santa del Barri o Santuari de Lurdes. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les edicions consultades tenen per títol “Goigs en lloança de la Verge de Lourdes en el seu santuari de la Parròquia de Tona” o “Goigs en lloança de la Verge de Lourdes en sa venerable imatge de Santa Maria de Tona”. Cal destacar la versió realitzada l'any 1958 amb motiu del centenari de Lourdes, amb lletra de Mn. Joan Colom i música de P. Josep Ma. Riubrogent, BF. Sota aquests títols es donen una lletra i música igual. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El text diu el següent:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Puix que la font de la gràcia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>neix en vostre sant altar:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Verge de Lourdes de Tona,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>vulgueu-nos sempre ajudar.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>D'un nimbo d'or rodejada,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>baixa del cel la Senyora,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>amb majestat que enamora,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>i en la terra s'és posada:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>¡quant ditxosa és l'encontrada</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>que es digna visitar.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Sobre d'una gruta posa</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>el seu pur i virginal peu:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>és tan blanca, que la neu,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ni de lluny, mirar-la gosa;</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>el seu flaire és el de la rosa</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>que esclata de l'alba al clar.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span> …</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Una segona versió sota el títol de “Goigs a llaor de la mare de Déu de Lourdes venerada a la seva Ermita de la Parròquia de Tona. Bisbat de Vich”, presenta una alternativa pel que fa a la música i a la lletra. La lletra és de Mn. Joan Colom i la música de P. Josep Maria Riubrogent, S.F. Aquest està datat de 1858: Centenari de Lourdes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la rosa primicera</span></span></span></p> <p><span><span><span>que en els peus us va florir:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Verge Blanca miraclera,</span></span></span></p> <p><span><span><span>perfumeu-nos el camí.</span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Que era humil la pastoreta</span></span></span></p> <p><span><span><span>que albiràreu des del cel,</span></span></span></p> <p><span><span><span>delicada violeta</span></span></span></p> <p><span><span><span>que ara té clarors d'estel!</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quina flor més encisera</span></span></span></p> <p><span><span><span>per al vostre bell jardí!</span></span></span></p> <p><span><span><span> ...</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per l'amor que ens acarona</span></span></span></p> <p><span><span><span>des d'aquell dia tan clar,</span></span></span></p> <p><span><span><span>el gentil poble de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>us bastia aquest altar:</span></span></span></p> <p><span><span><span>La guspira es feu foguera</span></span></span></p> <p><span><span><span>que ningú veurà morir.</span></span></span></p> <p><span><span><span> ...</span></span></span></p>	08283-173	Sector del Barri. C. Lourdes, als peus del Turó del Castell	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb àmplia tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</span></span></span></span></span></p>	41.8526400,2.2221200	435429	4633708		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97914-lourdes-sense-data.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97914-lourdes-11ii-goigs-tona-1958.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Lletra de Mn. Joan Colom i música de P. Josep Ma. Riubrogent, BF.	Tot i que el santuari és conegut històricament amb l'advocació de Lurdes (la grafia catalanitzada del nom), a tots els goigs es cita com a 'Lourdes', la forma francesa del nom.	98	62	4.4	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97915	Àrea del turó de Mont-Rodon (PEIN)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-mont-rodon-pein	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea de 29,81 ha es reparteix en terrenys del municipi de Seva, Taradell i Tona. El límit a Tona comença en les edificacions agrícoles existents al sector nord-est del Serrat de Mont-rodon. Aquestes naus queden fora de l’espai, el límit ve determinat pel camí que ve des de Blanquers, que continua en sentit nord-oest i el segueix durant 100 m, on gira vers el nord-est, coincidint amb una línia imaginària definida per la corba de nivell a la cota de 550 m. Quan la corba de nivell es creua amb el marge de la zona conreada i l’inici del canvi de pendent, al peu del turó, el límit segueix aquest marge en un tram d’uns 265 m en sentit nord-est fins a trobar un camí que procedeix de la casa Vella del Gurri. El límit gira en sentit sud resseguint el camí, i deixant dins de l’espai el mas de Mont-rodon i l’ermita de Santa Maria de Mont-rodon, aquest camí defineix tot el límit est.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p>	08283-174	Serra de Mont-rodon. Sector aïllat a l’oest del municipi.		41.8526600,2.2214200	435371	4633710		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97915-p1100429.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97915-p1100430.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Xarxa natura 2000	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97916	Església Parroquial de Sant Andreu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-andreu	<p>CATASÚS, Aleix (2016). Josep Maria Pericas i Morros, arquitecte noucentista (Vic, 1881 - Barcelona, 1966). Patronat d'Estudos Osonencs. Vic, p. 169-173.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>DOMINGO, Alícia (2016). “La Pintura de Felip Vall”. </span></span></span></span></span>Llibre de Tona<span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24378'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya </a></p>	XIX, XX	Va ser reconstruïda després de la Guerra Civil.	<p>L'actual temple és una construcció dels anys quaranta del segle XX, bastit ex novo en el solar de l'església parroquial de la primera meitat del segle XIX que es va cremar el 1936. La nova construcció només aprofita de l'antiga la façana major i el campanar (aquest, del final del segle XIX). La composició de la façana es basa en<span><span><span> un eix de simetria principal on es situen la portalada, una gran rosassa i un òcul. A la cantonada nord-est de la façana destaca un perfil ondulant, un semicercle de motllures de pedra arrodonides que separa la façana principal del cos del campanar. La façana presenta orla de pedra al voltant coincidint amb les cantonades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La portalada mostra un arc escarser i muntants de pedra, a la banda dels quals hi ha una pilastra, que sustenten un entaulament llis, amb motllures que diferencien l'arquitrau, el fris i la cornisa. Tot el conjunt compta amb relleus neoclàssics. La part superior la configuren dos medallons ovalats decorats, el de la dreta amb motius vegetals religiosos, corona i palmes; i un vaixell navegant amb un núvol d’on surten uns raigs, el de l'esquerra. La part central està reservada per l'estàtua de Sant Andreu, amb la creu en aspa i sustentant un llibre, ubicada en una fornícula d'arc semicircular ornat amb fullatges als brancals. Al pedestal es pot llegir la data de 1972, que és l’any en què es va col·locar </span></span></span>(l'original es va destruir el 1936).</p> <p><span><span><span>El campanar és de torre, format per una base de dos pisos i tres nivells a la torre. Les obertures són d'arc de mig punt amb carreus carejats i escairats als brancals, excepte una del primer pis que és un ull de bou, i les de la base que són quadrades. El parament és de pedra reforçat amb maó a les cantonades i arrebossat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església té diferents annexos al seu voltant, d</span></span></span>estaquen la capella fonda i la rectoria nova.</p> <p><span><span><span>A l’interior, el temple és d'una sola nau de capçalera recta </span></span></span>amb deambulatori. Entre la nau i el presbiteri hi ha un transsepte. La coberta de la nau se sosté sobre arcs <span><span><span>diafragmàtics semicirculars que descarreguen sobre unes columnes de capitells de factura neoclàssica. Perpendicular als arcs, hi ha un embigat de fusta que sosté la coberta. Als peus de la nau i sobre l'atri, s'alça un cor. A les parets laterals i entre les columnes s'obren grans fornícules que encabeixen figures de Sants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar els murals del pintor local Felip Vall, pintats originàriament els estius del 1946 i el 1947. Es tracta d’una obra molt complexa amb més de 500 m² </span></span></span>que ocupa tot el presbiteri i el mur o capcer sobre l'arc triomfal.<span><span><span> A la part central de la composició </span></span></span>que orna el presbiteri <span><span><span>hi ha Sant Andreu a la creu, </span></span></span>titular de l'església i patró del poble,<span><span><span> i als laterals escenes de la seva vida. La resta de l’obra versa sobre diferents aspectes teològics habituals en la decoració amb simbologia cristiana, com la representació de Déu a la glòria i el tetramorf.</span></span></span></p>	08283-175	Plaça de l'Església s/n	<p><span><span><span>Al llarg del segle XVIII, la demanda d’una part dels habitants del nucli de població que es va crear al voltant de l’antic camí ral (c. Tona), per </span></span></span>bastir una nova església parroquial al costat del nou nucli urbà, per substituir el temple que des del 1723 feia d'església parroquial, l'antiga església de Santa Maria del Barri, <span><span><span>va ser motiu de debat amb altres tonencs i tonenques que la volien mantenir al Barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'1 de febrer de 1784, el Dr. Josep Rocafort llegà una gran quantitat de diners per a la construcció de la nova església, si es començava a construir abans de sis anys. El 1790 la Reial Audiència n'autoritzava la construcció. Però els terrenys destinats a la nova parròquia eren propietats dels Riambau i es negaren a vendre. No obstant això, el 17 de febrer de 1794 es veieren obligats a la venda. Sembla que el projecte d’obres original de l'església va ser del mestre d’obres Morató, de Vic (PADRÓS, 2011)</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedra es va treure de les parets del castell, que es trobava en runes. El dia 29 de juny de 1802 es posà la primera pedra de l'església i set anys després, a causa de la Guerra del Francès, es van cremar les bastides i les cintres de la nova construcció. El 1813-14 es reprengué l'obra. El 1815 s'acabà de construir el creuer i, un cop en ús la nova església, es decidí aturar la construcció per poder pagar els deutes. </span></span></span>El 1829 es va acabar la capella del Santíssim.<span><span><span> El 1834 les obres es reprenen, per aturar-se de nou el 1840, quedant per fer el campanar i la façana. La construcció del campanar es va continuar a partir de 1897. El 1911 ja devia estar acabat perquè hi ha notícies de la col·locació del rellotge i durant 1912 es parlava de la instal·lació de les campanes i d'un parallamps (IPA). Durant la Guerra Civil del 1936, es cremà l'església, que es reedificarà després de la guerra. El 1940-41 es reconstrueix l’església, segons el projecte de l’arquitecte Josep M. Pericas. Es manté de l'antic edifici, el campanar i la façana, i se'n modifica </span></span></span>el coronament, ara a dues vessants. <span><span><span>El 1972 es col·loca la nova escultura de Sant Andreu a la façana, que substituïa la destruïda l’any 1936 (PADRÓS, 2011).</span></span></span></p>	41.8526600,2.2214200	435371	4633710		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97916-p1090723.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97916-p1090740.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97916-p1090746.jpg	Legal	Neoclàssic\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Josep M Pericas		99\|106\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97917	Goigs a llaor de Sant Andreu Patró de Tona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-andreu-patro-de-tona	<p><span lang='CA'><span><span><a href='https://ca.wikipedia.org/wiki/Goigs'>https://ca.wikipedia.org/wiki/Goigs</a></span></span></span></p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquests goigs tradicionalment es canten o s’han cantat a l’església Parroquial de Sant Andreu, patró de Tona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les edicions consultades tenen per títol “Goigs a llaor de Sant Andreu, Apòstol, que’s canten al Temple Parroquial de Tona”, La més antiga és de 1953, amb lletra i música de Mn. Auditori Vilalta. Pvre. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El text diu el següent:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Puig que Crist us elegia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>entre els dotze al costat seu:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En eix món per on fem via</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>protegiu-nos, Sant Andreu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es Betshaida qui us espera</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>amb el seu bressol d'amor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Amb el vostre germà Pere</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>hi exerciu de pescador.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Vostre impuls nous mars volia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>i per ells us guià Déu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>De la parròquia de Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>sou ja secular Patró,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>i en son Temple culte us dona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>suplicant-vos protecció.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Sobre el poble i pagesia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>feu-hi caure els dons de Déu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La segona versió localitzada data de 1981, i va ser reeditada amb motiu del centenari del naixement de mossèn Joan Colom i Grau (1905-2005), amb aquesta lletra introductòria, no consta la música:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Per la lluita que ens espera</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>en aquest món sense fre:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>Sant Andreu, germà de Pere,</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>enfortiu la nostra fe</span></span></span></span></em><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A Betània es descloïa</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>la vostra vida a la llum.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Oh! quina flor que naixia!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quin celestial perfum!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quina olor de primavera!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quina estrella al cel serè!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Per la fe que els cors anima,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>per la fe d'aquell temps vell,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>sobre Tona, que us estima,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>esteneu vostre mantell!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Que una eterna primavera</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>hi rigui d'amor amè!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Sense que el Castell s'esbarri,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>a la plana haveu baixat,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>amb una parada al 'Barri',</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>per a estar més al costat</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>de la vila que us venera</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>i us demana una mercè.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Per últim, la versió de 1989 servia per celebrar el 1100 aniversari de la consagració de l’església de Sant Andreu del Castell. En aquesta versió la música és de Mn. Valentí Miserach i la lletra de Mn. Genís Padrós i Pladevall, amb aquesta introducció:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Puix que nostra fe floria</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>a redós de vostra creu</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>protegiu-nos, nit i dia,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>bell apòstol, Sant Andreu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Si heu rebut la llum primera</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>a Betsaida, una altra llum</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>heu vist clara, a la ribera</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>del Jordà i és el perfum</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>del Messies que irradia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>i amb el cor obert copseu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Tona es fa gran i bonica</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>el progrés enllà l'empeny;</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>feu que sigui també rica</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>en la fe, la pau i el seny.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Per la nostra germania</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>dalt l'altar sempre vetlleu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Puix que nostra història guia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>el camí de vostra creu,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>protegiu-nos, nit i dia,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>bell apòstol, Sant Andreu.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-176	Pl. de l'Església s/n.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb àmplia tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</span></span></span></span></span></p>	41.8526600,2.2214200	435371	4633710		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97917-andreu-tona-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97917-andreu-tona-01.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98	62	4.4	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97918	Escultura a Tona ciutat Pubilla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-tona-ciutat-pubilla	<p>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p>PUIGFERRAT, Carles (1998). 'Tona Ciutat Pubilla 1978: una gran il·lusió'. Llibre de Tona [Tona] 1998, pàg. 87-98.</p> <p>MIRALPEIX, Laia (2022). 'L'obra de l'escultor Josep Ricart i Maimir a Tona'. Llibre de Tona [Tona] 2022, pàg. 47-54</p>	XX		<p><span><span><span>La base del monument són dues pedres enormes d'aproximadament 7 metres d’altura (una és més alta que l'altra) que es van extreure de la zona de la Vallmitjana, a Taradell (MIRALPEIX,2020). En una cara s’hi poden veure sis figures humanes de bronze ballant una sardana</span></span></span>, en alt relleu, muntades en un rosetó de pedra.<span><span><span> A davant hi ha unes lletres, també de bronze, amb el text següent: “Tona Ciutat Pubilla de la Sardana 1978”. </span></span></span></p> <p>Al peu del monument hi ha un pedró amb la inscripció 'A Gurri', dedicat a l'escultor neoclàssic català fill de Tona, Salvador Gurri (1749-1819).</p>	08283-177	Encreuament dels carrers Sant Andreu, Call i Nostra Senyora de Lourdes.	<p><span><span><span>Aquesta escultura va ser un encàrrec </span></span></span>dels organitzadors del pubillatge,<span><span><span> per commemorar la proclamació de Tona “Ciutat Pubilla de la sardana”, l’any 1978. Es va inaugurar el 23 d’abril del mateix any, </span></span></span>al matí del dia de la celebració de la festa.<span><span><span> </span></span></span>La tarda d'aquell mateix dia Tona va rebre la visita <span><span><span>del president de la Generalitat Josep Tarradellas, que feia la seva primera visita a la comarca d’Osona després de 38 anys a l’exili.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La festa d’aquell dia és un dels actes més multitudinaris de la història contemporània de Tona. Va ser impulsada per l’Agrupació Sardanista de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra se li va encarregar a Josep Ricart i Maimir (1925-2020), escultor de llarga trajectòria, compromès amb les reivindicacions socials, i que es definia com un “artista social del poble”. El seu estil s'emmarca en un cert expressionisme simbolista inspirat en l'escultura centreeuropea de principis del segle XX.</span></span></span></p>	41.8503600,2.2271300	435843	4633451	1978	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97918-p1090760.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97918-p1090761.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Josep Ricart i Maimir		98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97919	Casa Jordà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jorda		XX		<p><span><span><span>Casa aïllada amb annexos adossats. El cos principal presenta teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La composició d’aquesta façana es basa en tres eixos de simetria verticals que alineen totes les obertures, que són més petites en cada pis superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El portal principal s’obre amb un arc carpanell i una gran finestra a cada banda. Al segon pis les obertures són balcons amb <span lang='CA'><span><span>barana de forja complexa i treballada en volum, decorada amb motius florals. Les obertures del pis superior són més petites i quadrades, sota de l’obertura de la finestra central es pot llegir la inscripció <em>“Jose Jorda. Año 1914”. </em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El parament és de paredat comú de pedra irregular amb morter, cal remarcar l’ús del maó com element decoratiu a les cantoneres i sobretot per emmarcar totes les obertures utilitzant l’aparell a trencajunt de pla, produint formes serrades verticalment. Dues faixes horitzontals divideixen la façana. La part superior de la façana es tanca amb un ràfec de peces ceràmiques col·locades de diferent manera provocant un ritme en la volada de l’edifici.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la resta de la casa cal destacar la façana sud, que a nivell del primer pis té una galeria amb tres obertures dibuixades amb arcs apuntats que neixen d’impostes, tot fet material ceràmic.</span></span></span></span></span></span></p>	08283-178	c. Antoni Figueras, 83		41.8497300,2.2307200	436140	4633378	1914	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97919-p1090800.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97919-p1090802.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97920	Fàbrica tèxtil Estabanell i Pahisa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-estabanell-i-pahisa	<p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XX	Les instal·lacions resten tancades amb signes incipients de degradació.	<p><span><span><span>Aquest conjunt arquitectònic consta de cinc naus adossades i un habitatge exempt, organitzats de manera que formen una composició harmònica. Les tres naus principals configuren una planta en forma de “U”, mentre que les altres tres es disposen paral·lelament dins del perímetre de la mateixa forma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les naus, de planta rectangular, es caracteritzen per teulades a dues vessants. Les façanes laterals que donen a l’exterior es distingeixen per les seves finestres amb arcs rebaixats, emmarcades per motllures decoratives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una alternança visual de naus d’amplades diferents: les més estretes, que integren els portals d’entrada, inclouen finestrals rectangulars a banda i banda, mentre que les naus més àmplies mostren finestres d’arc rebaixat amb motllures, complementades amb obertures addicionals rectangulars a la part superior. Destaca també un cos central que incorpora una porta amb una petita teuladeta, afegint un detall singular al conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de les façanes es remata amb una barbacana formada per biguetes, llates de fusta i maó ceràmic.</span></span></span></p>	08283-179	c. Dolors Fontserè, 13	<p><span><span><span>La fàbrica Estabanell i Pahisa es va construir l’any 1920 (tot i que hi ha ampliacions posteriors). Uns anys abans, l’any 1913, la mateixa empresa havia fet arribar l’electricitat al poble. Va ser la indústria més important del poble durant molt de temps. Es dedicava al teixit de cotó i donava feina majoritàriament a dones, del poble i de l’entorn. En moments de màxim esplendor de la fàbrica, va ocupar 176 persones. Només als despatxos, els contramestres i alguns teixidors eren homes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'empresa Estabanell, coneguda popularment com 'La Fàbrica', tenia la factoria més gran a Centelles, i van ser les vagues del 1919 i 1920 les que va afavorir que es potenciés la de Tona (IPEC).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil, la manca de matèria prima va fer que reduís un 70% la producció, que es dedicava a produir roba militar. L’empresa va ser col·lectivitzada i va haver repressió primer sobre les persones d’ideologia dretana, i durant el franquisme sobre les persones que s’havien mantingut fidels a la República, amb acomiadaments i penes de presó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La reconversió a taller de confecció no va salvar l’empresa víctima de la crisi del tèxtil català, que va tancar els anys noranta del segle XX (Memorial democràtic).</span></span></span></p>	41.8488000,2.2302100	436097	4633275	1920	08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97920-p1090792.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97920-p1090788.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97921	Fons d'imatges de Tona del Centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-tona-del-centre-excursionista-de-catalunya		XX		<p><span><span><span>L’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya conserva una sèrie d’imatges relacionades amb Tona. Es tracta de 217 imatges de temàtiques ben variades: imatges de famílies, monuments, masies, gent de diferents oficis, paisatges naturals i humans de Tona, etc. Els autors, les dates en què es van fer, la tècnica fotogràfica i la quantitat d’imatges són diverses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A continuació, es resumeix el llistat d’autors amb la data en què van viure i el nombre d’imatges que es conserven digitalitzades: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Jaume Biosca i Juvé, 1875-1945 (34)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ignasi Canals i Tarrats, 1896-1986 (33)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Antoni Gallardo i Garriga, 1889-1943 (28)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Danés i Torras, 1891-1955 (22)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Germà Garcia i Fernàndez, 1942- (20)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ramon Batlles Santasmasas, (11)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Salvany i Blanch, 1866-1929 (6)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Òscar Torras i Buxeda, 1890-1975 (6)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ricard Martí i Albero, (4)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Manuel Genovart i Boixet, 1895-1980 (3)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Associació festival internacional de música de Cantonigròs (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Borràs (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Manuel Cazador i López, 1874-1956 (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Duch (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís Illa, (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Massot i Palmes, 1880-19?? (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Emili Pellicer i Boulanger, m. 1957 (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Núria Romeu, (1)</span></span></span></p>	08283-180	c. Gran Capità, 2 08034 Barcelona		41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97921-sant-andreu-castell.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97921-fontordera.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Les còpies d’imatges estan permeses amb finalitat d'estudi o recerca, citant l'autor i la font: 'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya'. Per a qualsevol altre ús o adquisició cal adreçar-se a arxiufotografic@cec.cat. La gestió de drets està sota llicència Creative Commons	98	55	3.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97922	Fons d'imatges de l’Arxiu Nacional de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-nacional-de-catalunya		XX		<p><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya conserva una sèrie d’imatges relacionades amb Tona. Es tracta de 102 fotografies d’una amplíssima varietat temàtica.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els autors de les imatges i el nombre de fotografies de cadascun d’ells són aquests (nom de l’autor – nombre d’imatges): Agustí Duran i Sanpere, 34; Pere Català i Roca, 18; Montserrat Sagarra, 16; Josep Maria Sagarra i Plana, 13; Gabriel Roig i Font, 8; Joan Roig i Font, 8; Camplá 3; Joaquim Gomis i Serdañons 3; Josep Anton Gomis i Perales, 2; Jordi Todó, 2; Albert Aymà, 1; Pérez Molinos 1.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les dates de la col·lecció, 12 fotografies són de 1910-1919; 48 són de 1920-1929; 2 de 1930-1939; 4 de 1940-1949; 16 de 1950-1959; 11 de 1970-1979; 7 de 1980-1989; i 2 de 2000-2009.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica i els suports fotogràfics són diversos. </span></span></span></p>	08283-181	Carrer de Jaume I, 33-51 08195 Sant Cugat del Vallès		41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97922-anc535557395748.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97922-anc960713903870.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Els drets de propietat intel·lectual de terceres persones, quan l'arxiu no disposi d'autorització, poden limitar l'ús dels documents. No es pot dur a terme cap modificació de les imatges i es respectarà sempre la seva autoria i la seva procedència.	98	55	3.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97923	Fons d'imatges de l’Arxiu Comarcal d’Osona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-comarcal-dosona		XX	LLEI 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i gestió de documents.	<p><span><span><span>L’Arxiu Comarcal d’Osona conserva una sèrie d’imatges relacionades amb Tona. Es tracta d’11 fotografies que recullen entre d’altres, aquestes temàtiques definides pel descriptor de l’arxiu (temàtica i nombre d’imatges): balnearis 2, pobles 2, altars 1, edificis 1,festa de Sant Cristòfol 1, pous 1, retrat 1.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’autor de la majoria d’imatges és el Josep Palmarola, es tracta d’originals en blanc i negre en placa de vidre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les dates de la col·lecció, 4 fotografies són de 1917; 2 són de 1918; 2 de 1919; i 1 de 1926.</span></span></span></span></p>	08283-182	C/ de l'Era d'en Sellés 6 08500 Vic (Osona)		41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Fàcil	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Científic/Cultural		2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Els drets de propietat intel·lectual de terceres persones, quan l'arxiu no disposi d'autorització, poden limitar l'ús dels documents. No es pot dur a terme cap modificació de les imatges i es respectarà sempre la seva autoria i la seva procedència.		55	3.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97924	Fons documental de l’Arxiu Comarcal d’Osona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-dosona		XX		<p><span><span><span>L’Arxiu Comarcal d’Osona conserva una sèrie de produccions impreses molt destacades relacionades amb Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de 448 unitats que recullen una temàtica àmplia i variada, on sobresurten les publicacions que anuncien les obres de teatre i la Festa Major de la vila. Altres temàtiques que destaquen són esdeveniments relacionats amb els balls, aplecs, festivitats religioses, aplecs de la sardana, futbol, concerts, Guerra Civil Espanyola, Pasqua, balls i danses tradicionals, Nadal, festes, música, i una llarg llistat temàtic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les dates de la documentació, 34 documents són dels anys 1920-1929; 77 dels anys 1930-1939; 299 dels anys 1940-1949; 31 dels anys 1950-1959; i 31 dels anys 1960-1969.</span></span></span></span></p>	08283-183	c. de l'Era d'en Sellés 6, 08500 Vic		41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97924-ball.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97924-bandol.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Fons Pietx	Els drets de propietat intel·lectual de terceres persones, quan l'arxiu no disposi d'autorització, poden limitar l'ús dels documents. No es pot dur a terme cap modificació de les imatges i es respectarà sempre la seva autoria i la seva procedència.	98	56	3.2	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97925	Fons documental sobre Tona a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-sobre-tona-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic	<p> </p> <p> </p>			<p><span><span><span>L’Arxiu Episcopal de Vic conserva diverses sèries documentals relacionats amb temàtiques diferents associades amb la Història de Tona. L’Arxiu recull la documentació de les visites pastorals a Sant Andreu de Tona entres els anys 1331 i 1830. Es tracta de 103 visites realitzades entre aquests anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En segon lloc destaca la documentació recopilada de diferents arxius on apareix informació històrica sobre diferents masos de Tona. Es tracta de 36 unitats documentals datades entre el segle X i el segle XIX. A continuació es citen els documents seguint la numeració dels l'arxius, pel títol, les dates i les unitats documentals o volums que comprenen : </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>2.171. Arxiu Parroquial de Sant Andreu de TONA, </strong></span></span></span><span><span><span>1219-1900, </span></span></span><span><span><span>6 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span>4.1. Arxiu Capitular de Vic<br /> <strong>4.1.16.07.04. Comú del Capítol. Masos. Mas Pratgibert de Tona </strong></span></span></span><span><span><span>1600-1700,1 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> <strong>5.2.11.01.17. Heretats. Administració d'heretats específiques. Vilamajor (Tona), </strong></span></span></span><span><span><span>300-1900,</span></span></span><span><span><span>7 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.9. Casanova de l'Aguilar de Tona </strong></span></span></span><span><span><span>1706 </span></span></span><span><span><span>1 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.39.50. Quintanes de Sant Hipòlit de Voltregà. Riembau de Tona,</strong></span></span></span><span><span><span>1301-1948,</span></span></span><span><span><span>42 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.39.50.50. Quintanes de Sant Hipòlit de Voltregà. Riembau de Tona. Vila de Tona,</strong></span></span></span><span><span><span>1198-1818, </span></span></span><span><span><span>6 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.51. Vendrell de Tona. </strong></span></span></span><span><span><span>1609-1900, </span></span></span><span><span><span>19 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.52. Vila de Tona,</strong></span></span></span><span><span><span>1195-1900, 6UD</span></span></span></p> <p>9.1. Arxiu de la Cúria Fumada</p> <p><span><span><span><strong>9.1.03.01.13. Escrivanies de cúries i associacions. Escrivanies de cúries jurisdiccionals. Cúria del terme de Tona, </strong></span></span></span><span><span><span>1401-1599, </span></span></span><span><span><span>4 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span>1.1. Mensa Episcopal<br /> 1.1.02.01.03.02. Govern de la diòcesi. Administració General. Provisió de càrrecs. Concursos a beneficis curats<br /> <strong>[Concurs per a la provisió de les esglésies parroquials de Sant Martí de Viladrau, Santa Maria de Seva, Santa Maria d'Igualada, Sant Andreu de Tona, Santa Eugènia de Relat, sagristia de Sant Joan de les Abadesses, Santa Maria de Gàver i Sant Martí de Sobremunt],</strong></span></span></span><span><span><span>1783-1784 </span></span></span></p> <p><span><span><span>1.1. Mensa Episcopal<br /> 1.1.03.01.10. Baronies de la Mitra. Administració general de les Baronies. Plets.<strong>[Resolució de conflictes del terme de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1803</span></span></span></p> <p><span><span><span>1.1. Mensa Episcopal<br /> 1.1.03.11. Baronies de la Mitra. Pergamins <strong>Riuprimer, Sentfores, Aguilar, Tona, </strong></span></span></span><span><span><span>0952-1606,</span></span></span><span><span><span>126 pergamins</span></span></span></p> <p><span><span><span>2.46. Arxiu Parroquial de COLLSUSPINA<br /> 2.46.51. Baptismes<br /> <strong>Llibre de Batismes de la Iglésia de santa Maria del Socós de Collsespina filial de Balenyà y Tona que·s comensa lo dia 13 Abril de 1828, </strong></span></span></span><span><span><span>1828-1856, </span></span></span><span><span><span>59 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>2.61. Arxiu Parroquial de Sant Cugat de GAVADONS<br /> 2.61.62. llevadors de rendes<br /> <strong>Llevador de pensions de censals, censos y altres annuals corresponsions que·s fan â las iglésias de Sant Andreu de Tona y Sant Cugat de Gavadons, fet any 1757 per mi Joseph Rocafort y Sorts prevere rector de dita parroquial iglésia de Tona, </strong></span></span></span><span><span><span>1757-1785, </span></span></span><span><span><span>146 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>2.61. Arxiu Parroquial de Sant Cugat de GAVADONS<br /> 2.61.75. Vària notarial<br /> <strong>[Recull de compres de peces de terra fetes per Pere Estavanell, del mas Estavanell de Tona i el seu fill Rafel], </strong></span></span></span><span><span><span>1626-1629, </span></span></span><span><span><span>1 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>4.1. Arxiu Capitular de Vic<br /> 4.1.01. Seu vacant i jurisdicció<br /> <strong>[Conveni de Tona entre el rei Pere III i el Comte de Cabrera], </strong></span></span></span><span><span><span>1356</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.1. Arxiu del Capbreu<br /> 5.1.26. Persones<br /> <strong>[Rebuts del Doctor Josep Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1745-1771, </span></span></span><span><span><span>56 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.11.01.17. Heretats. Administració d'heretats específiques. Vilamajor (Tona)<br /> <strong>Rúbrica de documents de la casa de Vilamajor de Tona, i masos a ella units,</strong></span></span></span><span><span><span>1701-1800, 132 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.11.01.17. Heretats. Administració d'heretats específiques. Vilamajor (Tona)<br /> <strong>[Papers relacionats amb el mas Vilamajor de Tona, i mas Estrada, i varis], </strong></span></span></span><span><span><span>800-1900, </span></span></span><span><span><span>22 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.11.01.17. Heretats. Administració d'heretats específiques. Vilamajor (Tona)<br /> <strong>[Executòria del plet dels Administradors de la Pietat sobre els delmes del mas Vilamajor de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1820, </span></span></span><span><span><span>72 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.16.02. Beneficis, distribucions, residències, llevadors. Documents i llevadors de beneficis<br /> <strong>[Papers del benefici de Sant Andreu fundat per Andreu Baldrons àlias Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1201-1800, </span></span></span><span><span><span>100 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.16.02. Beneficis, distribucions, residències, llevadors. Documents i llevadors de beneficis<br /> <strong>[Papers i llevadors del benefici de Sant Andreu fundat a la Seu de Vic per Andreu Baldrons àlias Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1601-1900,</span></span></span><span><span><span>126 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.18.02. Documents descontextualitzats. Sèries curtes<br /> <strong>[Contribució territorial de Malla, Tona, i Muntanyola], </strong></span></span></span><span><span><span>1801-1900, </span></span></span><span><span><span>30 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6.39.50. Quintanes de Sant Hipòlit de Voltregà. Riembau de Tona<br /> 6.39.50.06. Varis<br /> <strong>[Comptes municipals de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1720-1824, </span></span></span><span><span><span>300 p.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6.39.50. Quintanes de Sant Hipòlit de Voltregà. Riembau de Tona<br /> 6.39.50.06. Varis<br /> <strong>[Notes sobre la construcció de la nova parròquia de Tona],</strong></span></span></span><span><span><span>1792-1845, </span></span></span><span><span><span>100 p.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6.51. Vendrell de Tona<br /> 6.51.01. Actes del patrimoni<br /> <strong>[Fundacions de beneficis de la Seu de Barcelona per Guillem Vendrell, prevere de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1701-1800, 12 </span></span></span></p> <p><span><span><span>6.51. Vendrell de Tona<br /> 6.51.05. Documentació d'interès familiar<br /> <strong>Llibre de copias dels actes de la casa del Vendrell de Tona, qual casa antiguament se anomenava Vendrell de Sobre-roca de la parròquia de Tona, compost per Mariano Vendrell clergue en lo any 1752,</strong></span></span></span><span><span><span>1752, </span></span></span><span><span><span>15</span></span></span></p> <p><span><span><span>7.24. Felip Vall Verdaguer<br /> 7.24.06. Vària<br /> <strong>[Diari d'excavacions del castell de Tona i altres documents], 1</strong></span></span></span><span><span><span>934-1943, </span></span></span><span><span><span>8</span></span></span></p> <p><span><span><span>7.24. Felip Vall Verdaguer<br /> 7.24.06. Vària<br /> <strong>[Genealogia de la família Susany de Tona],</strong></span></span></span><span><span><span>1990,</span></span></span><span><span><span>6</span></span></span></p> <p><span><span><span>9.1. Arxiu de la Cúria Fumada<br /> 9.1.03.01.13. Escrivanies de cúries i associacions. Escrivanies de cúries jurisdiccionals. Cúria del terme de Tona<br /> <strong>[Cúria del castell i terme de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1590-1594 </span></span></span><span><span><span>f. 19-26v, 27v-30</span></span></span></p> <p><span><span><span>9.1. Arxiu de la Cúria Fumada<br /> 9.1.03.01.22.01.10. Escrivanies de cúries i associacions. Escrivanies de cúries jurisdiccionals. Capbreus i registres de capbrevació. Capbreus. Altres jurisdiccions<br /> <strong>[Capbreu de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1386-1387, </span></span></span><span><span><span>13 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>9.1. Arxiu de la Cúria Fumada<br /> 9.1.04.01.09. Notaries foranes. Notaries Foranes (I). Altres notaries<br /> <strong>[Manual notarial de la parròquia de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1502-1505, 1</span></span></span><span><span><span>00 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>10.1. Arxiu de la Vegueria de Vic<br /> 10.1.01.02.01.03. Vegueria d'Osona i Corregiment de Vic. Administració judicial. Incoació. Detencions<br /> <strong>[Registres de captures adreçats a Vic, Tona, la Vola i Curull, Olost, Sant Agustí de Lluçanès i Oristà],</strong></span></span></span><span><span><span>1848/01/-1848/12/, </span></span></span><span><span><span>300] f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>10.1.53. Arxiu de la Vegueria de Vic. Comtat d'Osona<br /> 10.1.53.02. Registres específics de termes<br /> <strong>Sant Sadurní y Espinelbas, Tona / Spinelbas, Orís, Thona, Sant Berthomeu / Registra del terme de Sant Sedorní de Ozormort y Sant Vicens de Spinelbas, </strong></span></span></span><span><span><span>1684/03/-1715/03/, </span></span></span><span><span><span>300 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>10.1.54. Arxiu de la Vegueria de Vic. Altres baronies<br /> 10.1.54.<strong>Tona / Regestrum curiae termini Sancti Andree de Thona, diocesis Vicensis, factum per Joannem Vila, apostolica et ergia auctoritatibus notarium publicum civem Vicensem ac curiae honorabilis baiuli dicti termini de Thona senior </strong></span></span></span><span><span><span>1634-1672, 1</span></span></span><span><span><span>50 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I per últim cal citar, en relació a la Parròquia de Sant Andreu, el llibre d’obra (cobraments) de l’església de Tona en tres períodes del segle XIX (1806-1811), (1814) i 1814-1828); així com un volum del segle XVIII de censals i capbreus parroquials o documents similars. També un llibre notarial: regestes de pergamins Mas Font, 1219-1622.</span></span></span></p>	08283-184	Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic	<p>No hi ha una data específica de creació de l’Arxiu. El mateix funcionament de l’administració diocesana i de l’administració de la catedral a partir de la restauració de la diòcesi el 886 és el que dona lloc a l’existència del fons originari.</p> <p>La ingent documentació que actualment atresora l’Arxiu Episcopal de Vic és el resultat d’un gran projecte que va tirar endavant el seu arxiver i director entre el 1942 i el 1978, Eduard Junyent. A ell es deu la iniciativa d’unir en una sola institució arxivística l’arxiu del bisbe de Vic (o arxiu de la Mensa Episcopal) i l’arxiu de la catedral de Vic (o Arxiu Capitular de Vic, inclòs tot l’arxiu notarial de les escrivanies eclesiàstiques o Arxiu de la Cúria Fumada). A partir d’aquest primer nucli, Junyent hi va aplegar altres arxius eclesiàstics de Vic i de tot el bisbat (arxiu dels beneficiats de la Pietat, arxius parroquials), alhora que l’Arxiu Episcopal esdevenia també l’arxiu històric custodi del districte notarial de Vic i ingressava en els seus fons tot l’arxiu de la Vegueria. Al mateix temps, iniciava l’ingrés d’arxius patrimonials de masies i fons personals (com ara el del pintor tonenc Felip Vall). Aquesta és la raó per la qual en l’actualitat l’arxiu contingui molta documentació referent a Tona, de moltes procedències diferents.</p>	41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97925-llibre-actes.jpg	Legal		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				56	3.2	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97926	El Garet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garet-1	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24408'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/2Hy6w'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p>	XVI		<p><span><span><span>L’edifici corresponent al mas original és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i carener perpendicular a la façana, amb planta baixa i pis. Són visibles el gran portal adovellat (amb la data de 1571 i el nom de la casa), i al pis superior un gran finestral amb pedra treballada i motllurada. La resta d’obertures presenten unes dimensions més reduïdes, i de tipologia similar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat a aquest volum principal, un cos rectangular de grans dimensions, amb una planta més que l’anterior, que correspon a una ampliació del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el conjunt està arrebossat i pintat amb un mateix to que li atorga una aparença unificada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, diferents coberts i corts destinats a usos agrícoles i ramaders, construïts i reformats en diferents moments, i amb diferents materials. Davant del cos més recent hi ha un pou. Els graons que situen el portal d’entrada a un nivell inferior, servien per pujar a cavall. Just al costat, hi havia la lliça de la casa, avui desapareguda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al conjunt s’hi accedeix a través d’un portal i tanca exterior, que condueix a una zona enjardinada i d’esbarjo davant dels edificis. </span></span></span></p>	08283-185		<p><span><span><span>L’any 1515 s’esmenta l’Hostal d’en Taravau, i anys més tard, al 1553, s’anomena Hostal Nou d’en Miquel Garet. La data que hi ha a la llinda del portal d’entrada pot correspondre a una reforma corresponent als nous usos de l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hostal d'en Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls són masies bastides en un mateix període i ubicades al voltant del camí ral de Barcelona a Vic, una zona estratègica comercial i econòmica, abans que el centre de Tona es traslladés definitivament al Carrer, a partir del segle XVI i XVII en endavant. </span></span></span></p>	41.8695448,2.2323267	436293	4635576	1571	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97926-dsc09055.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97926-dsc09056.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97926-dsc09057.jpg	Física	Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Antigament, també era conegut com Hostal d’en Taravau. Actualment, els propietaris actuals del mas regenten la Granja de Formatges Mas el Garet, a pocs metres de l’habitatge.	119\|85	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97927	Corominons de la Creu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/corominons-de-la-creu	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 308-311.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24404'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </a></p> <p><a href='https://tuit.cat/tkgM0'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></p>	XVI-XVII		<p><span><span><span>Edifici totalment reformat, de planta basilical quadrada, amb el característic cos central més elevat. La coberta és a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa, pis i un espai golfes a la crugia central. Amb anterioritat a la reforma més recent, hi havia una lliça amb empedrat i un espai destinat a animals i algun cobert.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La disposició de les obertures a les façanes és totalment simètrica, amb finestres de testera recta, i pedra escairada. Les obertures del pis golfes són a mode de galeria d’arc de mig punt. Destaca el gran portal adovellat amb escut i data de 1556. </span></span></span></p>	08283-186		<p><span><span><span>El mas havia estat en els seus orígens medievals botiga de queviures i posteriorment hostal, </span></span></span>que el Comú de Tona tenia dret a arrendar i en tenia la tutela. Per això, <span><span><span>la dovella central del portal adovellat té l’escut de Tona. Estava ubicat en un lloc estratègic, en la bifurcació del camí ral que anava de Vic a Barcelona, i a Manresa i Moià. P</span></span></span>rop del lloc hi havia una creu, avui desapareguda que assenyalava aquesta cruïlla.</p> <p>Existent des d'abans del 1365, en els seus orígens era conegut com la Vendaria (que en català medieval vol dir 'botiga') <span><span><span>o hostaleria de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una segona llinda a la façana de ponent, marca una nova data, l’any 1617, que podria tractar-se d’una reforma, coincidint en un moment de canvi, quan el mas passa a anomenar-se Corominons de la Creu, </span></span></span>moment en què la família Corominons passen a ser els propietaris.</p> <p><span><span><span>L’hostal Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls eren masies bastides en un mateix període i ubicades al voltant del camí ral de Barcelona a Vic, una zona estratègica comercial i econòmica, poc abans que el centre de Tona es consolidés al Carrer, a partir del segle XVI i XVII en endavant. </span></span></span></p> <p>La darrera remodelació del mas es va fer als anys 1990, arran de la instal·lació de la fàbrica de pinsos en terres de la finca. La casa del mas es va transformar en el centre d'una hípica. Aleshores, es van modificar els pendents de les teulades, i s'obriren noves finestres.</p>	41.8640000,2.2314100	436212	4634962	1556/1617	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-906.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Cultural	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Coneguda també com La Vendaria fins que, ben entrat el segle XVII, va passar a anomenar-se Corominons. La masia avui dia està emplaçada dins el recinte de la fàbrica de pinsos Baucells, actuals propietaris.	94\|119\|85	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97928	Hostal d’en Valls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-den-valls	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24438'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></p> <p><a href='https://tuit.cat/u42b0'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></p>	XVII		<p><span><span><span>Edifici de planta quadrada, de planta baixa i pis, amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana. El ràfec té unes singulars imbricacions de caps de teula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, amb el gran portal adovellat, està encarada a l’oest, i hi té adossat un pou dins un petit cobert. Un gran portal adovellat fa d'accés principal a l'edifici, amb un escudet molt desgastat. La façana és simètrica tot i que són visibles diferents fases de reformes. Les obertures són de secció rectangular, de llinda plana, i el gran finestral que correspon a l’estança principal del primer pis presenta un ampit de pedra motllurada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dona al camí paral·lel a la C-17, està reforçada amb contraforts i presenta obertures de dimensions més reduïdes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior hi ha coberts d’ús agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment, la masia està envoltada per una tanca metàl·lica </span>que en alguns punts fa impossible veure tot el conjunt.</span></span></span></p>	08283-187		<p><span><span><span>La masia surt documentada l’any 1628 com a hostal situat a peu del camí ral, de Barcelona a Vic, entre altres indrets amb aquesta funció com Corominons de la Creu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII, però, els hostals, les botigues i carnisseries ja es començaven a ubicar al que es convertiria en el nou centre de Tona, el Carrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La dovella central del portal d’entrada té un escudet del tot esborrat, però a la llinda de la finestra que trobem a mà dreta respecte a aquesta obertura hi ha una data, la del 1668. És possible que correspongui a una fase de reformes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hostal Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls foren masies bastides en un mateix període i ubicades estratègicament al voltant del camí ral de Barcelona a Vic. </span></span></span></p>	41.8738700,2.2363900	436635	4636054	1628/1668	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1442.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1441.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1443.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97929	Can Queu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-queu	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 319.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24429'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p>	XIV - XVIII		<p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants i carener paral·lel a la façana. Aparentment, una reforma recent ha modificat l’aspecte exterior del conjunt, i el seu entorn ha anat canviant a causa de la construcció de les xarxes de comunicació. La façana encarada a ponent presenta obertures senzilles, de secció rectangular, i llinda de fusta, i paredat de pedra vista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons una imatge recollida al llibre de <em>L'Abans, Recull Gràfic de Tona </em>(PADRÓS; PUIGFERRAT, 2011: 319), de l'any 1970, l’edifici presentava obertures de testera recta amb carreus de pedra escairada reforçant les cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de la casa, hi ha coberts que corresponen a antics pallers i corts, reformats amb materials moderns d’obra vista. </span></span></span></p>	08283-188	Nord-est del terme de Tona. El Verinal.	<p><span><span><span>El primer document on surt documentat és una venda de l’any 1346, esmentat com a mas Vendrell. </span></span></span>Els seus estadants eren pagesos de remença i fins llavors el mas havia estat una possessió dels Santaeugènia, castlans del castell de Tona.</p> <p><span><span><span>Més endavant, va ser adquirit pel mas Planell. </span></span></span></p>	41.8646072,2.2367152	436653	4635026	1346	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97929-801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97929-802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97929-historica.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Conegut també com el Vendrell de Baix. L’accés a la masia no ha estat possible, i les tanques exteriors impedien una bona visualització del conjunt. Tot i així, s’observa clarament una reforma i modificació del conjunt i entorn.	94\|119\|85	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97930	Can Cavaller	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller-1	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46224'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb la façana principal encarada a migdia. Presenta una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. <span lang='CA'><span>Consta de planta baixa, primer pis i espai sota les golfes. La façana principal és senzilla, amb obertures de petites dimensions i de testera recta, sense ornamentacions, i amb algun brancal de pedra. A la llinda de la porta d’entrada veiem la data de 1817, de la última reforma. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaca la diferència respecte la façana de ponent, reformada amb paredat de pedra vista combinat amb l’ús del maó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al voltant de l’edificació principal hi ha antics coberts i corts. </span></span></span></span></span></p>	08283-189	Nord-oest de Tona.	<p>Es tracta d'un dels masos tradicionals del terme de Tona, d'origen medieval. Antigament era conegut amb el nom de mas Segalers de Baix. El seu origen és anterior al segle XIV.</p>	41.8622800,2.2272100	435861	4634774	1817	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97930-821.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97930-822.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Mas anomenat antigament Segalers de Baix.	119\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97931	Can Xic de la Font	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xic-de-la-font	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p>	XX	Masia en procés de reformes, accés restringit.	<p><span><span><span>El conjunt actual està en reformes i l’accés és restringit. L’aspecte de la masia ha canviat substancialment respecte el que tenia abans de la reforma. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estat actual de l’edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i coberta a doble vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana. Les façanes sud i est s’organitzen en eixos verticals simètrics, en els quals les obertures són de testera recta amb brancals i llinda de pedra escairada. El paredat és de pedra vista. Aquest cos principal hi té adossat al seu costat sud-est un volum annex de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb una coberta amb les mateixes característiques que l’edifici principal, i arrebossat exterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el seu estat originari, l’edifici principal tenia un paredat mixt amb tàpia i pedra a les cantonades, amb el sistema del tapial vist. Les façanes no eren simètriques, i les obertures irregulars. L’antic cobert adossat, de tàpia i totxo, tenia obertures diverses, i una escala exterior que avui ha desaparegut. </span></span></span></p>	08283-190	Nord-oest de Tona		41.8611100,2.2293500	436038	4634643		08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97931-891.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97931-892.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97932	Goigs a llaor de Sant Miquel arcàngel venerat a l'ermita de Sant Miquel de Vilageriu.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-miquel-arcangel-venerat-a-lermita-de-sant-miquel-de-vilageriu		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquesta composició poètica glossa l’Arcàngel Sant Miquel. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edició consultada és de 1981, es tracta d’una reedició per commemorar el centenari del naixement de Mn Joan Colom i Grau (1905-2005). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La peça comença així:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span><span><span>Per l'amor amb què us bastia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>aquest temple un bon fidel:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>A tota hora —nit i dia—</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>protegiu-nos, Sant Miquel</span></span></span></span></em><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Fa mil anys que s'aixecava</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>a la vil·la de Geriu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La volta del cel que blava!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El foc de l'amor, que viu!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quina joia a la masia!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Per a Tona quin estel!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quan arribi la nostra hora,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>l'hora trista de la mort,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>sigueu a la nostra vora,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>conduïu-nos cap al Port.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Sigueu nostre empar i guia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>i deixeu-nos entrar al Cel.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08283-191	Sud del municipi, al Pla de Vilageliu, al costat del Mas del mateix nom.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb àmplia tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</span></span></span></span></span></p>	41.8611100,2.2293500	436038	4634643		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97932-miquel-tona.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Sense ús	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119	62	4.4	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97933	La Coma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-8	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24402'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p>	XVI		<p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb la façana principal encarada a ponent. Presenta una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i primer pis, i la seva estructura respon a l’arquitectura clàssica de les masies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La darrera reforma presenta un arrebossat a la façana principal, amb rejuntat de pedres amb calç natural, que cobreix el paredat original, format de pedra irregular revestida amb morter. D’aquesta façana en destaca el portal dovellat de mig punt i la finestra del primer pis amb pedra escairada i ampit motllurat, que conformen l’eix vertical central. Un escut a la clau de la dovella central del portal permet datar aquesta masia a l'any 1590.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt té diversos adossats i coberts que responen a usos agrícoles i ramaders, alguns dels quals són granges modernes fetes amb totxana. </span></span></span></p>	08283-192	Tocant a la Granja Costa.	<p><span><span><span>La masia es troba situada molt propera a la bifurcació del camí ral de Vic a Barcelona i a Manresa, i per tant a tocar de l’antic mas anomenat Venderia i posteriorment Corominons de la Creu. </span></span></span></p> <p>Es tracta d'un mas d'origen medieval. L'hereu ja apareix al segle XIV entre els caps de casa del terme de Tona.</p> <p>L'edifici actual és fruit d'una reedificació del 1590.</p>	41.8653882,2.2339932	436427	4635114	1590	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97933-913.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97933-912.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		L’accés a la masia està restringit, presenta una tanca al seu voltant, i no ha estat possible visualitzar-la en tot el seu conjunt.	119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97934	La Riera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-10	<p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 313.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p> </p>	XVI-XVII		<p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i coberta a doble vessant i el carener paral·lela a la façana. El paredat és d’aparell irregular amb pedra i les cantonades amb blocs escairats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la façana principal, encarada a ponent, en destaquen dues obertures principals, un portal adovellat i una finestra amb muntants de pedra, amb ornamentacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt té annexos per a ús agrícola, que han estat reformats al llarg dels anys, amb materials com el totxo.</span></span></span></p>	08283-193	Torrent de la Ferreria, prop del Balneari Ullastres.	<p>Es tracta d'un mas d'origen medieval, un dels més antics de Tona, documentat ja en els segles XIII i XIV. </p> <p>Era una propietat del monestir de Santa Maria de l'Estany. Els seus hereus eren pagesos de remença d'aquest monestir, fins el 1373, quan es van redimir i van esdevenir pagesos lliures.</p> <p><span><span><span>L’any 1524 els propietaris del mas Riera varen cedir a Antoni de Corominons els censos i domini directe de la Vendaria i les seves terres. A partir del segle XVII el mas es va començar a vendre terres per pagar deutes.</span></span></span></p> <p> </p>	41.8609716,2.2342369	436444	4634624		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97934-1491.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97934-1492.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97934-1433.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		El mas pren el nom del riu proper o riera de Tona o de la Ferreria.	119\|94	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97935	Ca l'Agnès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagnes-0	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>L’edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La façana principal està encarada a migdia, i la coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'una masia senzilla, amb obertures de petites dimensions i sense ornamentacions destacables. Hi té adossat un segon volum per la cara de tramuntana fet amb totxo, sense arrebossar, que està destinat a usos agrícoles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Separat de les edificacions principals, i a la banda de llevant, hi ha un gran cobert de dues plantes, i altres espais per a animals i altres usos agrícoles. </span></span></span></p>	08283-194			41.8421200,2.2211500	435338	4632540		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97935-1551.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97935-1552.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97935-1553.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Popularment és coneguda com a ca l'Anès.	119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97936	Can Pinel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pinel	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i façana encarada a migdia. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació senzilla, amb obertures de petites dimensions i sense ornamentacions. Hi té adossat un cos a la cara de ponent fet amb totxo, sense arrebossar, destinat a usos agrícoles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Envoltant la masia, a la banda de ponent, hi ha coberts construïts amb posterioritat, i amb usos relacionats amb l'oci i l'esbarjo. </span></span></span></p> <p>Tot el conjunt, està envoltat per una zona enjardinada. </p>	08283-195			41.8427700,2.2161500	434924	4632616		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97936-1571.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97936-1572.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97936-1573.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97943	Can Cucut	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cucut-0	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24405'><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p>	XIX - XX		<p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb un volum principal amb planta baixa, pis i golfes, i davant una eixida. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, que està encarada a migdia. Hi té adossat un cos de planta baixa i una galeria al primer pis a llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt va ser restaurat durant la primera quinzena del segle XXI, sense que es tingui coneixement de què es va conservar de l’edificació originària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De la façana principal en destaca el portal amb arc escarser al capdamunt del qual hi ha un medalló amb la imatge d’un Sagrat Cor, en baix relleu. Damunt, un balcó amb llosa de formigó, i dues obertures en forma de galeria del pis superior. Les decoracions són minses en tots els casos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, hi ha un annex amb funcions de garatge i coberts per a usos agrícoles. </span></span></span></p>	08283-196		<p><span><span><span>Edifici que es va construir entre finals del segle XIX i inicis del XX, durant l’etapa de creixement urbanístic impulsat per l’explotació de les aigües </span></span></span>mineromedicinals i l’arribada d’estiuejants.</p>	41.8671700,2.2379200	436755	4635309		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97943-831.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97943-833.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97943-834.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97948	Can Viloi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viloi	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XIX, XX		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Habitatge doble entre mitgeres d’estructura tradicional, de dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb dos eixos clarament definits, només trencats per una petita finestra de la segona planta i la porta d’accés als pisos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa té dos locals, amb una obertura cada un d’ells situat en els eixos de composició, i la porta als pisos. Destaca un sòcol i els brancals de totes les portes de granit de color gris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Totes les obertures del primer i segon pis són balcons, més petits al segon pis, exceptuant la finestra comentada. Les llosanes són de formigó i només una del primer pis és motllurada. Les baranes del primer pis són diferents entre elles, de forja i motius geomètrics. Les del pis superior són de barrots simples.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb ràfec de biguetes i llates i rajol ceràmic. </span></span></span></span></span></p>	08283-197	c. Major, 59	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1922, Micaela Martí Sellarès va demanar permís per blanquejar la façana, modificar una finestra i reparar la coberta tot canviant la cornisa. Dos anys més tard, va tornar a demanar permís per transformar una finestra en portal. Segurament va ser el moment en què es va obrir el portal de veïns de la planta baixa, per poder independitzar l’escala de veïns, i així poder llogar habitacions o habitatges, durant la gran arribada de turistes pel boom dels balnearis </span></span>(ROVIRA, 2023). </span></span></span></span></p>	41.8522500,2.2286200	435968	4633660		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97948-p1100241.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97948-p1100242.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97948-p1100244.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració de l'Anna Rovira la seva composició atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona (ROVIRA, 2023).	119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97949	Can Benet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-4	<p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p>	XVIII, XIX, XX		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>Habitatge doble entre mitgeres d’estructura tradicional, de tres crugies. La coberta és de teula àrab en dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb tres eixos clarament definits que les modificacions de la planta baixa han trencat. Aquesta planta presenta als extrems les portes d’accés a les plantes superiors, un portal original d’arc rebaixat i una entrada més gran que funciona com a local comercial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Totes les obertures del primer i segon pis són balcons, més petits al segon pis. A la planta primera un balcó corregut agrupa les tres obertures, amb la llosana de formigó i motllurada. La barana és de forja treballada en volum amb formes sinuoses, dues franges paral·leles recorren la balconada amb decoració floral. Destaquen les línies decoratives que emmarquen les obertures, fetes de ceràmica blava i verda. Els balcons del pis superior són individualitzats per cada obertura, amb llosanes de pedra i el mateix tipus de barana que el pis inferior. Les obertures estan emmarcades completament en un revestiment que imita blocs de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana presenta dues faixes horitzontals fetes amb maons al nivell de de les llosanes dels balcons, i la part superior es tanca amb una barbacana amb ràfec de biguetes de fusta i mosaic hidràulic amb motius escacats.</span></span></span></span></span></p>	08283-198	c. Major, 61-63	<p><span><span><span>El nom li ve haver estat casa pairal de la família Benet, una de les nissagues establertes al carrer de fa més segles, com a mínim des del segle XVII. D’aquesta família era Joan Benet Arqués, alcalde de Tona el 1904. Als baixos s'hi va obrir una botiga de queviures regentada per la mateixa família. El 1926, Joan Benet Arqués, va demanar permís per eixamplar finestres, enlluir la façana i col·locar canals (ROVIRA, 2023). </span></span></span></p>	41.8523400,2.2286400	435970	4633670		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97949-imagen2.png\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97949-p1100226.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97949-p1100227.jpg	Legal	Modernisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Segons la valoració d’Anna Rovira, la virtut d’aquest immoble és la de barrejar els vestigis de la composició de l’arquitectura tradicional d’una finca del s. XVII amb la qualitat artística dels detalls modernistes de principi de s. XX. És un testimoni de la transformació arquitectònica de principis del s. XX (ROVIRA, 2023).	105\|119\|98	45	1.1	1762	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97951	Petit turó de la capella de Sant Miquel de Vilageliu, codi C34	https://patrimonicultural.diba.cat/element/petit-turo-de-la-capella-de-sant-miquel-de-vilageliu-codi-c34	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 2570 m². Es tracta d’un petit turonet que forma part del conjunt de petites elevacions del terreny que separen el Pla de Carrereres i el Pla de Vilageliu. Destaca per la seva frondositat vegetativa, fet poc comú en la majoria de turons calcaris de Tona i pel grau de bona conservació en què es troba. La vegetació predominant és el Pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) de manera aïllada i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).<em> </em></span></span></span></p>	08283-200	Espai situat al sud-oest del terme municipal.		41.8388700,2.2073500	434189	4632190		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97951-p1100329.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97951-p1100330.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97952	Àrea natural del Surell, codi C35	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-natural-del-surell-codi-c35	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Zona d’interès natural de gran extensió, 80,59 ha de forma allargassada que s’estén d’est a oest. Es tracta d’una àrea forestal amb vegetació molt abundant, que tot i que no és climàcica, forma part de la configuració del paisatge tipus mosaic agroforestal que característica el municipi de Tona. A l’extrem oest, en una elevació del terreny afloren les margues grises característiques dels turons de Tona. En l’àrea forestal més a l’est, a l’alçada del Mas Surell i molt a prop d’una gran bassa d’aigua, hi ha una font natural: la font del Surell. A la part est la vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) i de forma dispersa apareix pi roig <em>(Pinus silvestris)</em> i l’alzina (<em>Quercus ilex</em>)<em>, </em>en l’estrat arbori i el tortellatge<em> (Viburnum lantana) </em>com arbust.<em> </em></span></span></span></p>	08283-201	Espai situat al sud del terme municipal. Límit nord del Pla de Vilageliu		41.8411600,2.2143300	434771	4632439		08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97952-p1100298.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97952-p1100300.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús