API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
98121	Casa del c. Antoni Figueras 24, 26, 28	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-antoni-figueras-24-26-28	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres dividit en tres finques, números 25, 26 i 28, tot i que actualment les portes d’entrada dels números 24 i 28 estan tapiades. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que és asimètrica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’alternen les portes d’entrada amb la finestres. La del número 24 és de mida diferent a les altres dues, que són reixades i amb ampit de rajola ceràmica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Totes les obertures presenten emmarcament decoratiu en els dos angles superiors, les línies verticals dels quals només cobreixen una petita part de la llargada de portes i finestres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis superior, l’alternança entre elements es produeix entre les dues obertures amb balcons i dues finestres. Els balcons són diferents entre si, presenten llosana motllurada i baranes de forja complexa. En un cas la barana és de barrots rectes helicoïdals amb decoració geomètrica, i en l’altre és amb volum, barrots helicoïdals i motius florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanca la façana a la part superior un ràfec de biguetes i llates de fusta que sustenta rajola ceràmica blanca sense decoració.</span></span></span></p>	08283-302	c. Antoni Figueras 24, 26, 28	<p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p>	41.8519400,2.2293400	436028	4633625	1920	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98121-p1100523.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98121-p1100526.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98127	Casa del c. Dr. Bayés 38	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-38	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici aïllat amb coberta de teula àrab distribuïda en tres vessants, fet que genera trams de teulada amb polígons diferents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que dona al carrer Bayés, és de composició simètrica i presenta tres eixos verticals que alineen totes les obertures. </span></span></span><span><span><span>La planta baixa consta de portal central, a cada costat del qual s’obre una finestra reixada. Totes les reixes i baranes són uniformes, de forja amb barrots helicoïdals decorats amb motius florals. Un sòcol de peces quadrades aplacades envolta les façanes horitzontalment. </span></span></span><span><span><span>El primer i segon pis presenten la mateixa composició, amb tres obertures per planta amb sortida als balcons, el de primer pis corregut i el del segon, individual. Són de llosana motllurada i les baranes ja esmentades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana sud també compta amb una porta simple i dos eixos de simetria que alineen finestres de la planta baixa i dos balcons individuals per pis, de la mateixa estètica que els de la façana principal. Tant aquesta façana com la principal estan revestides per un arrebossat que imita carreus rústics irregulars disposats tant horitzontalment com verticalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana est dona al jardí amb quatre</span></span></span><span><span><span> grans galeries amb terrassa i portes d’accés. El revestiment d’aquesta façana és diferent, amb arrebossat simple. També presenta un arrebossat rugós diferent, la quarta façana, que mostra obertures simples i capcer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar el ràfec de biguetes i llates de fusta que sustenta peces de mosaic hidràulic decorades. </span></span></span></p>	08283-303	c. Dr. Bayés 38	<p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre, l’edifici data de 1960.</span></span></span></p>	41.8536800,2.2289400	435996	4633818	1960	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98127-p1100481.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98127-p1100475.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98128	Casa del c. Sant Antoni 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-antoni-4	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb la coberta de teula àrab a dues vessants i carener paral·lel a la façana. A la planta baixa s'hi observa quatre obertures i al primer pis, una balconada correguda i tres obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obre, d’esquerra a dreta, un finestral, una porta d’accés al pis, un portal i una porta més estreta. Tot i que actualment no destaca perquè tota la façana és pintada uniformement, les obertures presenten un emmarcament decoratiu a la part superior i en els dos angles superiors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis superior, les obertures s’obren a un balcó corregut amb llosana de morter, hi destaca la barana de forja complexa, treballada i en volum. Les obertures presenten la mateixa franja de revestiment decoratiu comentat anteriorment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana presenta barbacana de biguetes i llates de fusta amb rajols ceràmics.</span></span></span></p>	08283-304	c. Sant Antoni 4	<p><span><span><span>Segons el cadastre, l’edifici data de 1930.</span></span></span></p>	41.8572400,2.2305900	436137	4634212	1930	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98128-p1100510.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98129	Casa del c. Dr. Bayés 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-4	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres amb la coberta de teula àrab a dues vessants i carener paral·lel a la façana, que presenta tres eixos verticals en una composició simètrica que alinea totes les obertures, que van disminuint de mida des de la planta baixa fins al segon pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa hi ha una porta d’accés central i dos grans portals rectangulars, un dels quals es va reconvertir en un finestral amb ampit en algun moment. Aquestes obertures es presenten emmarcades per un revestiment que sobresurt de la resta de l’estucat rugós i fosc de la façana. El mateix revestiment de tonalitat clara defineix un sòcol irregular, fet amb el mateix to fosc de la resta de la façana, i connecta amb unes franges verticals decoratives que delimiten la finca a banda i banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, les obertures presenten balcons amb llosanes de pedra motllurada i baranes de fosa amb decoració també motllurada. Les obertures queden emmarcades per un revestiment que a la part superior simula un fris i cornisa clàssica. Enmig dels balcons, hi ha una finestra amb ampit decorada de la mateixa manera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis, les obertures són més petites i els balcons tenen una volada mínima, però la decoració és la mateixa que al primer pis. Per damunt, una primera cornisa cobreix un ràfec de peces en forma de serra, sobre la qual es disposen dues línies de maons decoratius i la cornisa definitiva d’obra amb barbacana de biguetes de fusta.</span></span></span></p>	08283-305	c. Dr. Bayés 4	<p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p>	41.8538600,2.2289900	436001	4633838	1910	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98129-p1100541.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98141	Casa del c. Dr. Bayés 9	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-9	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional de dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana es asimètrica amb dos eixos principals que alineen verticalment les obertures, exceptuant-ne la porta d’accés als pisos. </span></span></span><span><span><span>El parament és de pedra irregular amb refaccions de maó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta un portal d’arc rebaixat emmarcat amb blocs de pedra, on a l’arrencada de l’arc han estat col·locats uns carreus amb un costat de forma corbada, a manera d’imposta. A l’altra banda de la façana, sota el segon eix, hi ha una finestra petita emmarcada també amb blocs de pedra, al costat de la porta d’accés als pisos, que té una llinda de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis destaca una sortida amb balcó amb llosana de pedra i baranes de forja amb decoracions geomètriques. A la llinda d’aquesta obertura, també emmarcada amb blocs de pedra, s'hi pot llegir la inscripció “FC. 1894.”. </span></span></span><span><span><span>L’obertura del costat és una finestra, situada a un nivell inferior de l’anterior, amb ampit de pedra motllurada, que podria haver estat la llosana d’un antic balcó, a jutjar per la forma i pel fet que a sota s'hi observa una refacció de maó vista. </span></span></span><span><span><span>Per damunt de les obertures del segon pis, hi ha dos arcs de descàrrega fets de maó disposats a sardinell, que donen pas a les finestres petites amb ampits i baranes senzilles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per últim, una senzilla cornisa feta de rajol ceràmic amb un ràfec del mateix material col·locat de forma dentada, tanca la composició de la façana.</span></span></span></p>	08283-306	c. Dr. Bayés 9	<p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p>	41.8545500,2.2289700	436000	4633915	1894	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98141-p1100567.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98141-p1100569.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98141-p1100573.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98142	Casa del c. de les Maduixes 23	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-de-les-maduixes-23	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb la coberta de teula àrab a dues vessants i carener paral·lel a la façana, que es defineix mitjançat tres eixos de simetria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obre un portal central, una porta d’accés al pis a l’esquerra, i una finestra a la dreta. Totes les obertures es caracteritzen pels arcs rebaixats. Un sòcol d’arrebossat recorre horitzontalment la façana, està decorat amb línies incises diagonals i verticals, que dibuixen una espina de peix en cadascun dels tres trams separats per les obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis, tres obertures donen a un balcó corregut amb llosana motllurada de formes sinuoses, més ample a la part central, on una barana decorada amb motiu floral, s’adapta a la seva curvatura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la decoració d’esgrafiat amb motius geomètrics (quadrilàters), que es disposen sobre els arcs de les obertures i que en cobreixen verticalment la primera part dels costats. Es poden observar dues franges verticals amb aquesta mateixa decoració emmarcant de dalt a baix els extrems de la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior presenta barbacana de biguetes i llates de fusta amb mosaic hidràulic decorat.</span></span></span></p>	08283-307	c. de les Maduixes 23	<p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre, l’edifici data de 1936.</span></span></span></p>	41.8517300,2.2290800	436006	4633601	1936	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98142-p1100513.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98142-p1100515.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98142-p1100516.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98143	Casa del c. Antoni Figueras 32	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-antoni-figueras-32	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici aïllat amb jardí que fa cantonada i afronta a dos carrers. La coberta és de teula àrab a dues vessants i té el carener perpendicular a la façana principal. La planta és rectangular, de planta baixa i pis, i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dona al carrer Antoni Figueras, presenta tres eixos de simetria. A la planta baixa, la porta d’entrada principal és al centre i hi ha una finestra a cada costat, ambdues amb reixes de baranes de forja complexa i treballada en volum a la part inferior, que estan pintades amb colors diferents. El sòcol és d’un arrebossat rugós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una faixa horitzontal divideix el primer pis del segon, on al centre dues obertures donen a un balcó amb llosana de morter i amb baranes de les mateixes característiques que les finestres de la planta baixa. Als costats, dues finestres col·locades sobre l’eix de simetria tanquen la composició d’aquest pis. Totes les obertures estan emmarcades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre el primer pis, una primera cornisa amb doble nivell de voladís, defineix el capcer de l’edifici, que presenta la curiositat de no ser triangular, ja que una petita part de la cornisa central és plana. Unes petites finestres de ventilació es situen sobre aquella primera cornisa. El voladís final de la façana està format per peces de formigó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana lateral presenta una altra entrada a la casa, amb una glorieta central amb teulada i terrassa superior on hi ha una sortida. Les finestres d’aquesta façana es disposen irregularment.</span></span></span></p>	08283-308	c. Antoni Figueras 32	<p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p>	41.8518200,2.2294200	436034	4633611	1929	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98143-p1100609.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98143-p1100611.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98144	Casa del c. Dr. Bayés 5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-5	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb dos eixos principals i una finestra central fora d’ells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta des de la cantonada esquerra la porta d’entrada al pis (fora de l’eix de simetria), un portal que actualment és garatge, i a la cantonada dreta una finestra reixada amb barrots de fosa i decorada al voltant, que antigament havia estat un portal d’arc rebaixat. Hi ha un sòcol horitzontal fet de revestiment que recorre la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon pis hi ha una finestra central (fora dels eixos), i dues obertures emmarcades a banda i banda, amb balcons de llosanes rectes i baranes de forja decorada amb motius geomètrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al tercer pis es disposen dues finestres més petites amb reixes més modernes, una línia decorativa feta de morter i motllurada travessa la façana horitzontalment remarcant les finestres en angles rectes. A sobre es disposa un ràfec de peces d’obra, per damunt del qual continua la façana fins a la cornisa definitiva.</span></span></span></p>	08283-309	c. Dr. Bayés 5	<p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p>	41.8544000,2.2289200	435995	4633898	1925	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98144-p1100581.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98144-p1100582.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98144-p1100585.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98147	Mas Segalers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-segalers	<p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni.(1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgines, 171-173. </span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24436'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/oh4yg'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p>	XIII-XIX		<p><span><span><span>Masia de planta rectangular, formada per dos volums adossats en línia, amb coberta a doble vessant, i carener paral·lel a la façana, aquesta encarada a llevant. Un dels cossos, situat a l’extrem sud, presenta la coberta a dues alçades diferents, i el ràfec doble amb caps de teula. En aquest cas, disposa de planta baixa i pis, i la façana presenta una simetria a partir de l’eix vertical format per la portalada adovellada de mig punt, amb escut central i data de 1561; i la finestra del primer pis d’estil conopial, amb decoració en baix relleu d’una roseta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El volum contigu, de majors dimensions, i alçada, presenta una façana asimètrica, desorganitzada, amb una disposició irregular de les obertures. Algunes d’aquestes són de llinda i brancals de pedra, i en algun cas amb ampit motllurat i decoració d’estil conopial. L'edifici disposa de planta baixa, pis i golfes. En destaca un porxo-galeria en l’extrem nord, de dues plantes, i balconada coberta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és amb aparell de pedra, disposada irregularment. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot el conjunt està encerclat per un pati, i era, i una tanca de pedra que ho delimita. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat al lateral nord, i tancant l'espai del pati, un cos rectangular amb galeria porxada al primer pis, i coberts a la planta baixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'entorn immediat hi ha coberts i garatges utilitzats com a habitatge. </span></span></span></span></span></p>	08283-310	Al sector nord oest del terme de Tona.	<p><span><span><span>La data de 1561 a l’escudet del portal adovellat, marca un moment de reformes del mas, ja que la documentació històrica ens remet a uns orígens medievals del segle XIII. Posteriorment al segle XVI, s’hi feren un seguit de reformes i ampliacions, com la del porxo-galeria. I en els darrers anys s’ha restaurat i adaptat a residència d’estiu, on es varen posar al descobert elements constructius - arquitectònics que mostren la seva antiguitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la documentació del casal, coneixem el mas al segle XIII (1220) a partir d’un Joan Segalers, a través d’una compra. Posteriorment, durant els segles XIV i XV, els hereus del mas es nomenen Segalers Sobre-roca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de la documentació sabem que el mas augmenta en propietats al segle XIII (1298) amb terres del mas veí Portell, que es trobava deshabitat i en runes. També obtingueren terres del mas Pou, Moles, el Pla de Comelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cognom de Segalers es perd després de la unió en matrimoni de Teresa Segalers i Vendrell amb Miquel Casals, de la parròquia de Sant Martí Sentfores i terme de Muntanyola. El 1878 el mas passà a pertànyer a la parròquia de Múnter. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1876 s'hi van descobrir aigües sulfuroses medicinals, vinculades amb la Puda de Segalers. El 27 de novembre de 1877 es va crear una societat per explotar-les, fins l’any 1889.</span></span></span></span></p>	41.8662371,2.2062341	434124	4635230	1561	08283	Tona	Difícil	Bo		Legal	Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Molt propera al mas, es conserva la petita casa de la Puda de Segalers, prop del mas, on al segle XIX s'hi prenien les aigües. També s'han conservat algunes de les banyeres de marbre del balneari. Els hostes que prenien les aigües s’hostatjaven al mas del Vendrell.	94\|119	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98148	La Puda de Segalers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-puda-de-segalers	<p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carlos (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgines, 171-173. </span></span></span></span></span></p> <p>SALARICH, Josep. (1877) <em>Aguas salinas-sulfuro-yodo-bromuradas de Segalés de Tona y su proyectado establecimiento balneario: memoria médico-topográfica. </em>Vic.</p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24427'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/ER03O'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p>	XIX		<p><span><span><span>Edifici senzill, de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana, que està encarada a llevant. Presenta el ràfec decorat amb una imbricació de petits dentellons poligonals. Les façanes estan arrebossades i pintades, i una línia de maons disposats de cantell a mode de fris separa els forjats de la planta baixa i el primer pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes són simètriques, amb obertures d’arc escarser, distribuïdes en eixos verticals, i decoració amb rajola ceràmica arrebossada. Les obertures de la primera planta es troben situades a una certa alçada atesa la ubicació de les banyeres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi té adossat un cobert de maó i porxo obert on s’hi resguarda un pou circular, que encara conserva la corriola i galleda per recollir l’aigua al fons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, rodeja la casa una zona enjardinada, amb arbrat dispers, i més enllà, camps de conreu. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha moltes similituds tipològiques amb el Balneari Ullastres, can Santes i la Bestreta. </span></span></span></span></span></span></p>	08283-311	Al sector nord oest del terme de Tona.	<p><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1876 es varen descobrir aigües sulfuroses medicinals, vinculades amb la Puda de Segalers. Un any més tard, es creava la societat “Casals i Cia” per explotar-ne les aigües. Estava integrada per </span><span lang='CA'>Sebastià Casals, Mariana Gelabert, Joaquim Albanell, Joan Viñeta, Marià Plantalamor, Joan Almató i Francesc Gatillepa. L’arxiu del mas Vendrell conté aquesta informació. Segons aquesta documentació, la deu només es va explotar fins la temporada del 1888-1889, i el metge encarregat de l'atenció mèdica del balneari era el Dr. Josep Salarich.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta deu d’aigua va ser la segona que es va descobrir, després del Balneari Ullastres, que fou estudiada pel doctor Antoni Bayés i Fuster a partir del 1874. Els estudis afirmaven que les aigües estaven recomanades per les malalties hepàtiques i dermatosis, per les afeccions limfàtiques, cloròsiques, de ronyons, pels bronquis, etc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les aigües de Segalers van ser premiades a l'Exposició Universal de París de 1878 i en la “Balneològica” de Frankfurt de 1881. </span></span></span></span></p> <p>L'actual edifici es va construir com a balneari <em>provisional</em>. Es coneix l'existència d'un projecte molt ambiciós, de 1877, per a la construcció d'un gran hotel balneari a Segalers, que mai es va portar a terme.</p>	41.8669300,2.2092400	434375	4635304	1878	08283	Tona	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98148-la-puda1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98148-la-puda2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98148-la-puda3.jpg	Legal	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-05-07 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)	Mestres d'obra Pratsobrerroca, cabalers del mas Prat de la Barroca.	Al segle XIX s'hi prenien les aigües sulfuroses en banyeres de marbre, que en alguns casos s’han conservat fins els nostres dies. Les persones que visitaven el balneari, s’hostatjaven al mas Vendrell, que va ser rehabilitat amb aquesta finalitat.	99\|98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98149	Pati de l’escola Vedruna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-lescola-vedruna	<p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J.: (1932) <em>Antiguitats de Tona</em> . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCÉS, I.; CEBRIÀ, A. (2002) “L’estela ibèrica de Tona (Osona)” a </span></span><em><span lang='CA'>Pyrenae</span></em><span lang='CA'>, Núm. 33, p. 211-232.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MESTRES, Imma. (1995) Memòria del seguiment arqueològic de les obres de remodelació del pati de l’escola Vedruna - Tona. Osona. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>		Jaciment destruït	<p>El jaciment es va localitzar al pati de l’escola Vedruna, sota un nivell de terra amb una potència considerable, molt remogut per les diferents intervencions que es van succeir en el temps. Es varen documentar trams de murs de pedra lligada en sec, en direcció est-oest, fonamentats en margues geològiques, i amb una cara vista. Tot i que varen ser interpretats en la major part com a murs de contenció i separació de conreus, una de les estructures presentava una cara vista i blocs de pedra disposats regularment. Aquest fet significava una estructura d’hàbitat.</p> <p><span><span><span>Els materials ceràmics recuperats foren escassos, i corresponen a restes de construcció com <em>tegulae</em> i <em>imbrices</em>, ceràmica oxidada i reduïda, àmfora itàlica, africana i púnic-ebussitana, i del sud d’Hispania. També, es varen localitzar restes de fauna i fragments de ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt de restes s’ha interpretat com un lloc d'habitació amb estructures conservades, força destruït ja en època antiga, i que estaria relacionat amb l’assentament del Camp de les Lloses. </span></span></span></p>	08283-312	c. Germana Victòria, 21	<p><span><span><span>Els anys 1996 i 1998 es van dur a terme controls arqueològics a les obres de construcció de l’escola Vedruna, el primer any, i una prospecció amb rases el segon. Els resultats foren positius pel que fa a les troballes de materials arqueològics d’època iberoromana, i època moderna i contemporània. Per altra banda, es localitzaren restes constructives muraries amb nivells arqueològics associats, datats en època iberoromana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les conclusions afirmaren que aquesta àrea estigué ocupada en el mateix moment de l’assentament iberoromà del Camp de les Lloses, i es varen datar entre el segle II aC i el I dC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Val a dir que les restes arqueològiques estaven molt deteriorades, i hi havia molt poques perspectives de conservació. </span></span></span></p>	41.8508800,2.2258900	435740	4633509	-200 /-50	08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98149-escola-vedruna.jpg	Legal	Ibèric\|Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	EPA	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		Aquest jaciment està inclòs en l'espai de protecció arqueològica del Camp de les Lloses, i implica una protecció preventiva abans de fer-hi qualsevol remoció de terres.	81\|83	1754	1.4	1763	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98150	Jaciment de Mas Riambau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-riambau	<p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J.: (1932) <em>Antiguitats de Tona</em> . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCÉS, I.; CEBRIÀ, A. (2002) “L’estela ibèrica de Tona (Osona)” a </span></span><em><span lang='CA'>Pyrenae</span></em><span lang='CA'>, Núm. 33, p. 211-232,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MESTRES, Imma. (1995) Memòria del seguiment arqueològic de les obres de remodelació del pati de l’escola Vedruna - Tona. Osona. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2011) “La dispersió de la col·lecció arqueològica i d’art del Mas Riambau”.Llibre de Tona. Tona. Pàgines 46-50.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2725'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.</a> </span></span></span></p>		El jaciment està parcialment destruït a la zona on s'han construït blocs d'habitatges, però encara podria quedar actiu als camps de conreu propers al Mas Riambau.	<p><span><span><span><span><span><span>El jaciment de Mas Riambau comprèn una àrea extensa a tocar del Camp de les Lloses, entre una zona actualment urbanitzada, camps de conreu actius prop del mateix mas, i arriba fins l’església de Lurdes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les restes arqueològiques corresponen a materials arqueològics de diferent tipologia, i estat de conservació. Es varen localitzar durant els moviments de terres i anivellacions dels terrenys amb motiu de les obres de condicionament i construcció del primer camp de futbol de Tona (PUIGFERRAT: 2011, p.46). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La troballa arqueològica més destacable és l’estela de pedra sorrenca rosada del Montseny, amb relleus figuratius <span>que representen dos guerrers i un animal, de caràcter ibèric. Segons recull </span>Mossèn Josep Gudiol, la troballa de l'estela es va produir </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>l’any </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>1916 per part dels pagesos i treballadors que llauraven els camps per ampliar les obres del camp de futbol: “</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>(...) Entre aquelles algunes de gens petites, hi aparegué una gran llosa qu’es decidí pels treballadors que debia ser retirada a trossos. A cops de mall se anà esbocinent, trovantse que era de pedra esmolaroda roja y que alguns trossos portaven a la cara més plana uns treballs que excitaren la curiositat del propietari D. Jaume Galobart, que manà recullir totes les peces y transportarles a la llissa de son casal de Riambau</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>” (PUIGFERRAT: 2011, p. 48).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons els autors Ignasi Garcés i Artur Cebrià, durant el mes d'agost de 1926 '</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>la peça fou restaurada i encastada en la galeria oest del Mas Riambau, amb l'ajut del mestre d'obres Sr. Illa de Vic'</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (GARCÉS; CEBRIÀ: 2002, 215). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment, durant la postguerra, fou traslladada al Museu Episcopal de Vic. Actualment el Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses en té una rèplica exposada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Seguidament a la troballa de l’estela, a la mateixa zona, s’anaren localitzant i recollint fragments de ceràmica del tipus campaniana i aretina, ceràmica comuna, i fragments d’àmfora, tot d’època romana. També monedes datades en època ibèrica i romana, i diversos objectes de metall de bronze. </span></span></span></span></span></span></p>	08283-313	c. de Lurdes 26	<p><span><span><span><span><span><span>La primera meitat del segle XX, a partir del 1909 i fins la postguerra, marca un període de descoberta del jaciment arqueològic amb la troballa de l’estela ibèrica i altres fragments materials. Aquest fet feu ampliar la ja important col·lecció artística del propietari de mas Riambau, Jaume Galobart. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La col·lecció arqueològica que va acumular Galobart va ser donada a conèixer per part d’Amador Romaní, el 1926; i de Josep Danés, el 1932 en un article (PUIGFERRAT: 2011, p.48). Segons els autors, la col·lecció contenia els següents objectes: estela ibèrica; unes pinces de bronze; una espàtula doble de bronze d'uns 17 cm de llargada; monedes ibèriques d'Iluro, Ausa, Osca i altres localitats (segons Danés, en total, una seixantena); altres objectes de metall com segells, ploms de missa, “pallofes”; fragments de tègules i àmfores romanes; ceràmica ibèrica i romana a torn; un 'llagrimatori' de terra cuita i pedres de molins de mà. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A partir del 1991, es varen iniciar les primeres intervencions arqueològiques a l’extensió que correspon pròpiament al Camp de les Lloses, però que varen ajudar a vincular tota l’àrea circumdant a l’important assentament iberoromà, i concretament també al jaciment del <em>vicus </em>militar romanorepublicà. Així mateix, tot aquell material documentat provinent del Mas Riambau es va vincular directament, per tipologia i paral·lels, al <em>vicus </em>militar romanorepublicà.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment de Mas Riambau està inclòs en l'espai de protecció arqueològica del Camp de les Lloses, i implica una protecció preventiva abans de fer-hi qualsevol remoció de terres. </span></span></span></span></span></span></p>	41.8522100,2.2226300	435471	4633660	-650 / 476	08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-estela.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural	EPA	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		També és anomenat per alguns autors com l'Antic Camp d’Esports (GARCÉS; CEBRIÀ: 2002), i es diferencia del jaciment pròpiament del Camp de les Lloses.	81\|83\|79	1754	1.4	1763	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98151	Conjunt Arqueològic del Camp de les Lloses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-arqueologic-del-camp-de-les-lloses	<p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J.: (1932) <em>Antiguitats de Tona</em> . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>DURAN, M.; [et al.] (1995) Tribuna d'Arqueologia 1993-1994. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DURAN, M.; MESTRES, I.; PRINCIPAL, J (2013) “El Parc Arqueològic del Camp de les Lloses al 2013”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 45-48.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCÉS, I.; CEBRIÀ, A. (2002) “L’estela ibèrica de Tona (Osona)” a </span></span><em><span lang='CA'>Pyrenae</span></em><span lang='CA'>, Núm. 33, p. 211-232.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MESTRES, I. (1995) Memòria del seguiment arqueològic de les obres de remodelació del pati de l’escola Vedruna - Tona. Osona. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2715'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.</a> </span></span></span></p>			<p><span><span><span>El Camp de les Lloses és un gran assentament interpretat com un <em>vicus </em>militar romanorepublicà, un nucli poblacional vinculat a la construcció de la via del procònsol Mani Sergi (c.110 aC), que comunicava la costa catalana amb l’interior travessant Osona. Estructuralment, presenta un urbanisme organitzat en diverses illes de cases al voltant d’un pati, que duu a la via en qüestió. A més, els habitatges i espais exteriors es relacionen amb tallers metal·lúrgics, fet que confirma la vinculació del lloc a la logística dels exèrcits romans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi ha documentats diferents nivells d’ocupació. Els més antics entre el bronze final i el període preibèric <span>(SS. VIII-V aC), ibèric (SS. IV - III aC), i l’ocupació principal d’època republicana romana (SS. II-I aC).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En l’actualitat hi ha documentades dotze edificacions que segueixen el model de casa de planta itàlica, quadrangular i al voltant de patis centrals, on es recullen les aigües pluvials. A l’interior dels espais domèstics s’hi han localitzat restes que confirmen la pràctica d’activitats de manteniment i activitats relacionades amb la metal·lúrgia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'>La via de Mani Sergi</span></em></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta via va ser descoberta gràcies a la recuperació de diversos mil·liaris (indicaven les distàncies en milles romanes), localitzats en diversos punts, com és el cas del municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer o la que assenyala la setena milla, a peu de camí a la masia del Vilar, localitzada l’any 1954. </span>Per altra banda, s’han localitzat fragments de la calçada conservada, com el cas del jaciment de can Rotlle. <span lang='CA'>La via està datada entre els segles II i I aC.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'>La xarxa urbana</span></em></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les construccions edilícies s’organitzen al voltant d’un camí pavimentat, que té una amplada documentada de tres metres, amb encaixos per les rodes de carro. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’entramat urbà s’articula a partir de dos eixos perpendiculars entre si, i orientats nord-sud i est-oest, amb agrupacions de cases o <em>insulae, </em>datades entre el 125 -75 aC. Una de les edificacions, correspon a les dependències d’una vil·la, datada entre els anys 50 aC - 50 dC. L’estudi de l’arquitectura i del tipus d’assentament mostra una adaptació de la societat ibèrica ausetana als nous models imposats romans, entre el període del segle II i I aC. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Cal destacar els tallers on es duia una activitat metal·lúrgica, amb la documentació d’estructures de combustió i abocadors. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'>La comunitat militar</span></em></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La vinculació del lloc a la logística dels exèrcits romans és clau per entendre aquest jaciment. Per cobrir les necessitats del moviment militar calia una infraestructura i logística constant, que facilitessin les comunicacions i trànsit de persones. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El Camp de les Lloses és un exemple d’aquesta realitat, oferint serveis com tallers de fabricació, de reparació, de construcció i manteniment, etc. Les excavacions arqueològiques han posat al descobert fins a quinze espais amb activitat metal·lúrgica que operaven de forma coordinada, i treballaven el ferro, el bronze i el plom, ja que es registren diverses estructures de combustió, lingots de ferro i plom, objectes de bronze amb diferents aliatges, s’han trobat fragments de rebutjos de peces fabricades, les escòries. I també, s’ha recuperat part de l’instrumental de feina (gresols, motlles, balances, pesals, encluses, etc.). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El volum de numerari recuperat és molt alt, amb un total de</span> 143 monedes ibèriques, 140 bronzes, tres monedes de plata, un <em>tritetatermorion</em> i dos denaris, 19 monedes romanes, un òbol massaliota i tres ploms monetiformes. Destaquem, un important predomini de monedes del grup ausetà (<em>Ausesken, Eusti </em>i <em>Ore) </em>sobre els altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l'extrem septentrional del jaciment s'alcen els anomenats pisos Roquet i també els vestigis de l'antiga rectoria construïda el 1577, i que fou cremada l'any 1936.</span></span></span></span></p>	08283-314	Carretera de Manresa / c. Germana Victòria	<p><span><span><span>L’inici de la descoberta del jaciment fou l’any 1916 amb una troballa excepcional d’una estela ibèrica fragmentada, avui dipositada al Museu Episcopal de Vic, i de la qual el Centre d’Interpretació en té exposada una rèplica. Aquesta troballa definia una àrea al voltant del mas Riambau, incloent-hi tota la seva finca i propietat, i alhora vinculada amb el Camp de les Lloses. Anys més tard, el 1944, <span lang='CA'>arran d'uns aiguats que provocaren un desplaçament de terres, es varen deixar al descobert les primeres restes arqueològiques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del 1991, es varen iniciar les primeres intervencions arqueològiques a l’extensió que correspon pròpiament al Camp de les Lloses, però que varen ajudar a vincular tota l’àrea circumdant a l’important assentament iberoromà, i concretament també al jaciment del <em>vicus </em>militar romanorepublicà. <span lang='CA'>L’any 1993 es practicà la primera gran excavació en extensió que va posar a la llum l’edifici A, molt vinculat a la metal·lúrgia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1995 el jaciment va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) atesa la seva importància i urgència en protegir-lo davant el projecte d’urbanització que existia. Va ser declarat com a z</span>ona arqueològica amb número de registre 2013-ZA. Dins aquesta zona de protecció es varen incloure altres jaciments estretament vinculats: la Rectoria Vella, el pati de l’escola Vedruna i Mas Riambau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2006 marcà un punt d’inflexió en la gestió del bé patrimonial, quan es va convertir en parc arqueològic obert al públic, i es va inaugurar un equipament museístic on s’exposaren les col·leccions en dipòsit. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Entre els anys 2011 i 2012 es va completar el projecte d'ampliació del parc, iniciat dos anys abans (DURAN </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>et alii</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>: 2013, p.45). L'any 2011 es va realitzar una important intervenció arqueològica destinada a la restauració, consolidació i museïtzació del jaciment, que quedava integrat dins un projecte de recerca arqueològica. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg dels anys s’hi ha desenvolupat diverses intervencions arqueològiques de caràcter anual, amb estudiants universitaris que hi realitzaven pràctiques. Per altra banda, els projectes de recerca científica tenen un caràcter pluridisciplinar i estan vinculats a institucions universitàries (UB, UAB, UdG, ICAC…). Aquestes intervencions s’han dut a terme amb el permís del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i, l’aval científic del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys ha gaudit d'extenses excavacions arqueològiques, que han tret a la llum edificacions i dades d'una intensa activitat humana, en especial en el període comprès entre el 120 i el 90 aC.</span></span></span></p>	41.8512900,2.2244800	435624	4633556	-900 /-650; -650 /-50; -218 / -50	08283	Tona	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98151-1761.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98151-1762.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98151-1763.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98151-1764.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	BCIN	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		L’equipament forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. El cofinançament de les subvencions rebudes des de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tona han fet possible el desenvolupament del Projecte Director del Camp de les Lloses. També cal citar la col·laboració econòmica del Ministeri de Foment i Cultura, a càrrec de l’1% Cultural.El seu coneixement permet aprofundir en el procés de romanització del nord-est peninsular i entendre'l dins el context històric general de la Hispània Romana (DURAN et alii: 2013, p.45).	81\|83\|79	1754	1.4	1760	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98155	Villa Antònia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-antonia-1	<p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, Raquel et al. (</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>2014 - 2020). </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span>Xalet de planta quadrangular, amb planta baixa i pis, i espai sotateulada, amb la coberta a quatre vessants, i façana principal encarada a migdia, fent de xamfrà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que presenta reformes i refaccions actuals que evidencien canvis importants, conserva la disposició de les obertures originàries, i alguns elements del moment de la construcció. Els balcons de la façana que dona al carrer Josep Roqueta conserven la balustrada d’obra d’una sola peça, d’estil neoclàssic. El ràfec o barbacana en aquest mateix costat, és de gran volada amb colls de fusta i llates amb dues filades de ceràmica decorada. </span></span></span><span><span><span>La façana posterior presenta una galeria porxada, de planta baixa i pis, que comunica amb una petita zona enjardinada. La galeria en qüestió presenta el mateix tipus de balconada amb balustrada que veiem a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes, tot i haver estat reformades al llarg dels anys, conserven una distribució simètrica a partir d’obertures rectilínies, sense decoracions destacables. </span></span></span></p>	08283-315	c. Josep Roqueta, 5	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, i es va generar un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del Balneari Ullastres, i al voltant del barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure, com el parc que envoltava el Balneari Ullastres. Aquesta casa és fruit d’aquest creixement. </span></span></span></p>	41.8586300,2.2313800	436204	4634366	1928	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98155-3172.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98155-3173.jpg	Inexistent	Neoclàssic\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			99\|106\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98156	Torre Ramona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ramona	<p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, Raquel et al. (</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>2014 - 2020).</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, Raquel.; GONZÁLEZ, Xavier (2007).</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Xalet de planta rectangular, planta baixa i pis, i espai sotateulada, amb la coberta a dues vessants. El conjunt està envoltat d’un jardí i d'una tanca amb balustrada. Les façanes, tot i haver estat reformades al llarg dels anys, conserven una distribució simètrica a partir d’obertures rectilínies, sense decoracions remarcables.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca a la façana principal, a l’extrem de ponent del jardí, una glorieta o templet, oberta als quatre vents, i amb coberta de tipologia oriental.</span></span></span></p>	08283-316	Carretera de Manresa, 57	<p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. Aquest xalet és fruit d’aquest ressorgiment. </span></span></span></p>	41.8487266,2.2192391	435186	4633276	1925	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98156-1231.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98156-1232.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98156-1233.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)		La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, i es va generar un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.	106\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98160	Casa del c. Antoni Figueras 34	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-antoni-figueras-34	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici situat en cantonada. Per una banda es troba adossat a una casa de planta baixa i per l’altra, compta amb una façana amb entrades i una petita terrassa a nivell de carrer (al carrer de les Maduixes). </span></span></span><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal del c. Antoni Figueras. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal és de composició simètrica i presenta tres eixos verticals que alineen totes les obertures. </span></span></span><span><span><span>La planta baixa consta de portal central d’arc rebaixat, al qual s’accedeix per tres graons. A cada costat s’hi obre una finestra, una de les quals és reixada. Un sòcol d’arrebossat cobreix la part baixa de la façana horitzontalment. </span></span></span><span><span><span>El primer i segon pis presenten la mateixa composició, amb tres obertures per planta i sortida amb balcons, de llosana motllurada i baranes de forja amb motius geomètrics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altra façana, de factura més moderna, presenta quatre eixos, amb els balcons a la part central, dos per pis, i finestres a cada costat. Destaquen dues finestres rodones als pisos, entre els balcons, i les finestres de la part dreta, que trenquen la simetria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de darrera, paral·lela a la del carrer Antoni Figueras, s’hi adossa un cos poligonal més baix i modern. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes tres façanes compten amb una cornisa amb un ràfec de biguetes i llates de fusta que sustenta peces de mosaic hidràulic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per últim, la façana sud, que s’adossa a un edifici molt més baix, no està arrebossada i s’hi pot observar el paredat comú de pedra fins arribar al capcer, on el material és el maó. Material que també serveix per emmarcar les obertures d’aquesta banda, tres eixos verticals de finestres.</span></span></span></p>	08283-317	c. Antoni Figueras 34 amb c. Maduixes	<p>Segons el cadastre, l'edifici data de 1936.</p>	41.8515500,2.2295400	436044	4633581	1936	08283	Tona	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)				45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98162	Casa del c. Dr. Bayés 1 - 1 bis	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-1-1-bis	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Conjunt d’edifici i jardí, que ocupa el xamfrà entre els carrers Doctor Bayés i Joan Llusà, configurant una planta triangular. L’entrada principal s’efectua des dels números 1 i 1 bis del carrer Doctor Bayés.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’extrem sud del conjunt està ocupat per un jardí de petites dimensions, delimitat per una tanca feta d’obra i acabat d’arrebossat, amb reixa de ferro. L’accés a l’espai s’efectua des del carrer Joan Llusà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació principal està formada per dos volums adossats, alhora que diferenciats clarament per la seva tipologia constructiva. El primer volum és una torre rectangular, amb planta baixa i dos pisos, un d’ells amb accés directe des del jardí de migdia. El pis superior és una galeria oberta, amb barana d’obra arrebossada i reixa de ferro treballat amb motius florals. La coberta és a tres vessants, i sobresurt en alçada respecte el segon volum adossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest segon volum és de planta rectangular, i s’hi accedeix des del carrer Doctor Bayés (números 1 i 1 bis). Disposa de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal, que s’encara a llevant, al carrer Doctor Bayés. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>El ràfec o barbacana és de colls i llates de fusta amb un mosaic hidràulic de figures geomètriques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una façana simètrica, amb obertures senzilles, sense ornamentació, amb llinda recta les finestres i balconeres, i arc rebaixat les portes d’entrada a les finques. Els balcons són fets amb llosa de formigó amb motllures i reixa de ferro forjat treballades amb detalls florals. </span></span></span></p>	08283-318	c. Dr. Bayés 1 -1 bis	<p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p>	41.8539797,2.2287887	435984	4633851	1903	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98162-3182.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98162-3183.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98162-3184.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98162-3185.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			106\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98163	Casa del c. Dr. Bayés, 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-3	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb la coberta de teula àrab a doble vessant, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és de colls i llates de fusta amb un mosaic hidràulic de figures geomètriques. La composició de la façana es simètrica, organitzada en una planta baixa, ocupada per un local comercial, i dos pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta una obertura central d’accés al local comercial, i a cada costat dos finestrals. A l’extrem esquerra, s'hi observa la porta d’entrada a l’habitatge dels pisos superiors. </span></span></span><span><span><span>El primer pis es caracteritza per un balcó corregut amb barana de ferro forjat treballat, i tres obertures, senzilles, sense decoracions. </span></span></span><span><span><span>El pis superior el conformen dues finestres balconeres als extrems, amb una barana de ferro forjat amb decoració idèntica a la del pis inferior, i un finestral central amb barana, amb el treball de ferro forjat amb motius florals que es diferencia de la resta. </span></span></span></p>	08283-319	c. Dr. Bayés, 3	<p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p>	41.8544441,2.2289741	436000	4633902	1930	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98163-p1100544.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98163-p1100546.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98163-p1100547.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98164	Casa del c. Dr. Bayés 7	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-7	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és asimètrica, amb l’eix de la planta baixa totalment descentrat respecte el pis superior, i amb evidències d’haver estat reformada al llarg dels anys. </span></span></span><span><span><span>Les obertures de la planta baixa presenten tipologies i estils diferents. Al costat esquerre, s'hi observa una obertura tancada amb reixa que correspon a un local. A banda i banda de l'obertura, dues finestres de petites dimensions a peu de carrer. A continuació, una finestra amb reixa de barrots simples. Segueixen dues obertures a l’extrem dret, diferents a les anteriors, una finestra quadrangular i una porta, sense llinda ni decoracions, amb un tancament de persiana blanca. </span></span></span><span><span><span>Fins al primer pis no hi ha una certa simetria, marcada per un balcó central i dues finestres a banda i banda, totes emmarcades per un arrebossat de color. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es fa evident el procés de reformes i rehabilitacions del qual ha estat objecte l’edifici al llarg del temps, malgrat el seu aspecte i estructura tradicional i popular. </span></span></span></p>	08283-320	c. Dr. Bayés, 7	<p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p>	41.8545121,2.2289901	436001	4633910	1898	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98164-p1100575.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98164-p1100578.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98164-p1100576.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98165	Casa del c. Dr. Bayés 17	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-17	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, que delimita pel seu costat sud amb un petit corredor que comunica el carrer Doctor Bayés amb el carrer Joan Llusà. Té coberta de teula àrab a doble vessant, i carener paral·lel a façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és simètrica, i es caracteritza per la combinació de materials diversos com són el maó tradicional, la pedra i l’arrebossat. </span></span></span><span><span><span>A la façana principal, hi ha un sòcol de pedra de capserrat que es diferencia de l’aplacat de pedra de la paret de la planta baixa. Aquesta planta presenta un portal d’entrada rectangular amb brancal de totxo de cara vista i finestra al costat amb la mateixa decoració. Tres línies horitzontals de totxo separen el forjat del primer pis i donen peu a l’altre eix principal format per una balconada i finestra, amb la mateixa decoració d’obra vista. La barana en el cas del balcó és de ferro forjat treballat amb motius florals. Aquest tram de mur està arrebossat i pintat de blanc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una casa senzilla, a la façana posterior se li adossa un cobert amb porxo i galeria, i un pati. Té un accés també des del carrer Joan Llusà.</span></span></span></p>	08283-321	c. Dr. Bayés, 17	<p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p>	41.8549300,2.2290900	436010	4633957	1930	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98165-p1100559.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98165-3212.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98167	Casa del c. Dr. Bayés 61	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-61	<p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que és de composició simètrica, presenta fins a set eixos verticals que alineen totes les obertures, fet inusual en el context urbà de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’eix central disposa d’un portal d’entrada als pisos a la planta baixa, i una finestra al segon pis. A banda i banda, la façana s’organitza en tres eixos amb la següent configuració: a la planta baixa portal central i finestrals als laterals. Un sòcol de peces quadrades aplacades creua la façana horitzontalment. Al primer pis hi ha una obertura de la mateixa mida que el portal inferior, i dues finestres laterals. Les tres obertures tenen sortida a un balcó corregut amb llosanes de perfil motllurat i baranes de forja complexes amb decoració floral. </span></span></span><span><span><span>Al segon pis les obertures són més petites, n’hi ha tres, una central amb balcó individualitzat d’igual característiques que les del pis inferior, i dues finestres als laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Totes les obertures estan emmarcades amb peces d’aplacat imitant la disposició de pedra, igual que els límits de la façana, on es disposen verticalment. La façana està revestida amb arrebossat rugós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar el ràfec de biguetes treballades i llates de fusta que sustenta rajols ceràmics sense decoració. </span></span></span></p>	08283-322	c. Dr. Bayés 61	<p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p>	41.8572300,2.2299400	436083	4634211	1930	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98167-p1100492.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98167-p1100497.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98168	Casa del c. Taradell 13 bis	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-taradell-13-bis		XX	Els revestiments de la façana i els elements de fusta es troben en procés de degradació.	<p><span><span><span>L’edifici està format per dos cossos diferents i està ubicat entre mitgeres. És d’estructura popular, amb les cobertes de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a les façanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana del cos més gran és arrebossada, allà on s’ha degradat el revestiment es veu el paredat comú de pedra i morter amb refaccions amb maó. </span></span></span><span><span><span>La planta baixa presenta portal d’arc rebaixat i damunt, al mateix eix vertical, una sortida amb balcó de llosa de pedra i barana de forja amb motius geomètrics. A l'altre eix s'hi situa la porta d’accés al pis i un finestral superior d’arc rebaixat. Totes les obertures estan emmarcades amb un revestiment de color clar. </span></span></span><span><span><span>La cornisa està feta de maons, s'hi observen dues línies paral·leles entre les quals es disposen els rajols ceràmics, creant un ràfec continu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els cos més petit sobrepassa lleugerament en alçada l’anterior, té un sol eix, on es disposa un portal a la planta baixa amb els muntants de maó i biga de ferro com a llinda. Al pis, una gran obertura emmarcada i ornamentada en maons es presenta avui desproveïda del balcó. </span></span></span><span><span><span>A la part superior de la façana, una cornisa amb doble filera de maons, una de plana i al damunt una altra disposada en forma dentada, serveix de ràfec abans de la teulada.</span></span></span></p>	08283-323	c. Taradell 13 bis	<p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre, l’edifici data de l’any 1900.</span></span></span></p>	41.8537600,2.2298500	436072	4633826	1900	08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98168-p1100601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98168-p1100603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98168-p1100605.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada		Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98179	Els capgrossos de Tona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-capgrossos-de-tona	<p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles. ; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p>	XX	Actualment les quatre figures estan força danyades i degradades atès que no han estat conservades en unes condicions adients. Tenen diverses capes de pintura superposades i manquen algunes parts de les faccions, que van ser reparades amb materials com la fibra de vidre, que no coincideixen amb els materials originals amb què es van fabricar.	<p><span><span><span>Els quatre capgrossos de Tona són de cartró pedra. Representen quatre personatges ficticis, tres de masculins i un de femení, que formen part del catàleg que oferia l’històric taller “El Ingenio. fábrica de artículos para fiestas” de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els models s'han pogut identificar en un dels catàlegs dels anys 1940 del taller. El model número 1 és un personatge masculí amb barret i cabell llarg; el model 28 és un personatge masculí amb bigoti. Aquests dos mesuren 70 centímetres d’alçada. </span></span></span><span><span><span>El model 25 és un personatge femení amb nas gran i desdentat; i el 27, un personatge masculí que somriu. Aquests dos tenen una alçada d’uns 60 centímetres. </span></span></span></p>	08283-324	c. de la Font 10	<p><span><span><span>No sé sap del cert l’any d’adquisició dels capgrossos, no obstant això, la primera imatge i menció en un programa de la Festa Major és de l'any 1947. Aquesta és doncs, la primera referència que tenim documentada dels capgrossos. El programa cita literalment “Domingo, día 24. Mañana a las 11: PASACALLE por los Cabezudos”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment no tenen una formació musical establerta. Es creu que antigament ballaven al ritme del clarinet, ja que a la foto més antiga que s’ha localitzat hi surt un jove del poble amb un clarinet a la mà. L’any 2022, amb motiu dels 75 anys de la primera referència històrica dels capgrossos, es va crear un ball propi, amb la música composta per Enric Montsant i la coreografia ideada per alguns membres de l’Esbart Dansaire Castell de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els capgrossos no sempre han ballat regularment a les festes de Tona. Sí que se sap que antigament, i durant un període indefinit, havien participat a la festa major. L’any 1975 van estar a punt de desaparèixer, però un grup de tonenques els va recuperar. Durant els anys vuitanta acompanyaven habitualment els gegants, però poques vegades amb el conjunt complet de les quatre figures. Els capgrossos també havien sortit per l’Aplec de Lurdes i el Castell, i havien participat en alguna sortida dels gegants fora de la població.</span></span></span></p>	41.8500100,2.2291200	436008	4633410		08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98179-333.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Lúdic	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Taller “El Ingenio”. Barcelona	La informació dels capgrossos s’ha obtingut oralment, facilitada pel Sr. Biel Serra Garriga, membre de la colla de Gegants de Tona. Les imatges són també aportació seva.	98	52	2.2	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98505	Escultura pública en homenatge a Pablo Picasso	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-publica-en-homenatge-a-pablo-picasso		XX		<p>L'artista Josep Ricart recull en aquest conjunt escultòric els elements bàsics de la tendència cubista. Hi ha tres volums que estan fets amb formigó, un dels materials amb els quals treballava l'escultor.</p> <p>L'escultura principal, situada al centre, presenta una base trapezoidal que a peu dret sustenta diverses formes geomètriques intercalades entre si, formant un entramat en diferents plans. </p> <p>En un segon pla, i arran de terra, dues formes geomètriques de petites dimensions, recolzades directament al sòl, representen un cup i un cilindre.</p>	08283-325	c. de Picasso, 2-4	<p>El Parc Picasso es va inaugurar l'any 1981, amb motiu de la celebració del centenari del naixement del pintor Pablo Picasso, en una zona verda de Tona, a tocar del Balneari Codina. El Parc i els elements artístics que conté, van ser fruit d'una iniciativa política i popular. </p> <p>Hi ha diversos elements artístics com un mural de caràcter reivindicatiu amb la silueta del colom de la Pau de Picasso, i l'escultura commemorativa de l'escultor vigatà Josep Ricart Rial. </p> <p> </p> <p> </p>	41.8483109,2.2186758	435139	4633230	1981	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163244.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163258.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163318.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163332.jpg	Inexistent	Cubisme\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Josep Ricart i Rial (Vic, 1946 - 2024)	Josep Ricart i Rialt ha experimentat amb diferents estils al llarg de la seva carrera artística, mitjançant diverses tècniques particulars. La seva activitat artística la combinava amb la docència a l'Escola d'Art de Vic. L’any 1972 va obrir un taller - escola a Vic, als baixos de la casa dels seus pares, al barri de Santa Clara Vella. Va començar a treballar l’escultura, sota la influència de Chillida, Oteiza i l’italià Marino Marini, i experimentant amb tota mena de materials i suports: fusta, formigó, ferro colat i bronze. El crític J. Corredor-Mateos deia que “Ricart treballa la fusta i el formigó. Crea estructures d’un rigor extrem, on els plans s’interpenetren. Encara que no es noti a primer cop d’ull, es tracta d’un món d’entranya vegetal, tot ell arran del camp, tot arran de la terra. On es podrien apreciar més bé, les escultures de Ricart, és al bell mig de la naturalesa, perquè han estat concebudes per això, per continuar-la i per fer-ne al mateix temps una rèplica”.	108\|98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98506	Rectoria Nova	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-nova	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART</span></span></span><span lang='CA'><span>, Amadeu; <span>PUIGFERRAT</span>, Carles (2005) <em>Pelegrí de la muntanya. Vida i poesia de mossèn Joan Colom i Grau (1905-1991).</em> Ajuntament de Tona, pàgines. 63-64.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un edifici adossat a migdia de l'església parroquial de Sant Andreu, i envoltat per un jardí. La finca, queda delimitada per la Plaça de l'Església, la carretera de Manresa, i el carrer Call. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Presenta teulada a quatre vents, amb la façana principal encarada a migdia, i ràfec de ceràmica amb dents de serra. Aquesta cara de l'edifici </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>s'obre amb un volum de galeria, amb terrassa al primer pis, i arcades de mig punt a la planta baixa. Al costat, s'ubica l'entrada principal amb porxo, a la qual s'accedeix mitjançant sis esglaons i una rampa accessible. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al portal principal, hi trobem la llinda reutilitzada d’un dels portals de la Rectora Vella. De dalt a baix, s’hi llegeix: un bonet (el barret típic dels eclesiàstics); a sota, la inscripció <em>16 IHS 65</em>, amb l'any 1665; seguidament, la paraula <em>BLANC</em>, que fa referència al cognom del rector Antoni Joan Blanch (1647-1668). A sota de tot, la data de 1787 (<em>1<em>7 R A 87</em>). </em>Les inicials R A es poden referir al cognom del rector Josep Riera, que devia fer una nova reforma de la rectoria el 1787. Aquest rector va ser l’impulsor de la nova església parroquial.</span></span></span></span></span></p> <p>Les façanes restants presenten una simetria similar entre elles, amb obertures a la planta baixa i pis, de testera recta i sense ornamentacions. </p> <p>A tramuntana de la rectoria hi ha el jardí verdaguerià que fou construït posteriorment a la rectoria, amb un petit estany al centre. A<span><span><span><span lang='CA'><span> les parets perimetrals hi ha incrustats un medalló amb el bust de Verdaguer i un altre amb el bust del rector Joan Colom, i pedres o rocs provinents de llocs verdaguerians. També, hi ha una làpida d’homenatge a mossèn Cinto Verdaguer, i una sèrie de rajoletes encastades a la paret amb versos de poemes seus.</span></span></span></span></span></p>	08283-326	Plaça de l'Església, 12	L'edifici fou construit l'any 1940, per l’arquitecte diocesà Josep Maria Pericas. El jardí verdaguerià el feu construir el 1959 el rector mossèn Joan Colom i Grau (1905-1991). A</span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> la llinda del portal que dona al jardinet verdaguerià de la rectoria, entre la plaça de l’Església i la capella fonda, s’hi pot llegir l’any “1946”, i el cognom PLANAS, del rector que va fer construir l’edifici després de la Guerra Civil (l’ecònom mossèn Anton Planas, 1941-1948).	41.8496983,2.2270156	435833	4633378	1940	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98506-rectoria-nova2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98506-rectoria-nova4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98506-rectoria-nova6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98506-rectoria-nova3.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		Estil noucentista final.	106\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
98507	Mas l'Horta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-lhorta	<p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. Pàgines 119, 144, 300-301.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX, XX		<p>L'actual casa conserva en bona part l’estructura del mas Horta, segons s'observa a les imatges històriques publicades al llibre <span><span><span><span><span><span><em>Tona. Recull gràfic 1890 - 1978</em> </span></span></span></span></span></span>(PADRÓS; PUIGFERRAT, 2011: 119, 144, 300). Segons aquest document gràfic, el cos principal estava format per planta baixa i pis, i sota coberta. La teulada era a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal, que estava encarada a ponent. La construcció era bastida amb tàpia, tot i que avui no és visible. </p> <p>Actualment, hi ha una entrada a la casa des del carrer de Vic, amb obertures simètriques i de testera recta, sense llindes, ni ornamentacions. S'hi adossa un cos de planta baixa, amb la mateixa tipologia d'obertures, configurant una façana simètrica i uniforme. </p> <p>A la façana de llevant, les obertures presenten unes dimensions molt reduïdes.</p> <p>La façana de ponent, i entrada original al mas històric, no és visible des del carrer. </p> <p>L'element patrimonial de més interès actualment és la bassa situada davant l'antic mas, amb parets de lloses. </p>	08283-327	c. de Vic, 27	<p>El mas era conegut com l'Horta de Riambau, perquè era una masoveria del mas Riambau. Sembla que el nom li provenia de l'extensa horta que tenia al voltant. La casa formava part del paisatge de masos que es configurà a partir del segle XVI, al voltant del nucli del Barri, a migdia del Puig del Castell (PLADEVALL,1990). Entre aquest sector i la població, hi havia camps de conreu i horta, interromputs per alguna casa aïllada com aquesta. Al fons, començava a néixer el nou nucli del 'Carrer' de Barcelona. L'edificació principal, i els cossos adossats, estan orientats de forma diferent respecte la línia del carrer, la qual cosa ens en confirma l'existència del mas ja en aquell moment. </p> <p> </p>	41.8517274,2.2268710	435823	4633603	1893, 1917	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98507-mashorta2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98507-mashorta3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98507-mashorta4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98507-panoramicarecull-graficabans.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		També anomenat Horta de Riambau.	98\|119\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús