Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68006 | C/ Major, 9 -C/ Nou, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-9-c-nou-2 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons la normativa del Pla Especial la conservació estricta de la façana és obligada; es considera convenient remodelar la planta baixa. | Edifici construït a dos vents, amb un alçat de quatre nivells (pb + 2p + golfes) i que respon a un plantejament estilístic d'inspiració neoclàssica, incorporant elements medievalitzants. La planta baixa mostra avui dia la seva fesomia original totalment desvirtuada per la presència d'una gran porta que dóna accés al local comercial que ocupa aquest ras. En els pisos superiors destaca l'ús de cornises motllurades que concorden amb els diferents forjats de l'edifici. En cada planta s'identifiquen dues obertures que, en el cas dels pisos primer i segon corresponen a una finestra i un balcó. El disseny de les finestres és convencional i els balcons consten de volada d'obra i barana de ferro, de fundició, amb el sòcol decorat per volutes confrontades i un fris de volutes simples sota el passamà. La jerarquia de les plantes s'estableix en funció de l'alçat del forjat, de les dimensions de les obertures i de l'amplada de la volada, així com del programa decoratiu aplicat a les baranes, més senzill en el segon pis. Pel que fa a les golfes, aquestes consten de dues obertures d'inspiració gòtica, malgrat que notablement reformulades. Es tracta de dues finestres geminades que disposen d'una columna sense capitell i que mostren la part superior en forma trilobular; aquestes obertures estan, però, mancades de llindes i de brancals. Finalment, el coronament de la façana presenta una cornisa motllurada i una barana d'obra llisa. | 08270-148 | c/ Major, 9 -c/ Nou, 2 | 41.2355700,1.8111200 | 400369 | 4565590 | c. 1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68006-foto-08270-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68006-foto-08270-148-2.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 6 que inclou tres tipologies edificatòries diferents. D'una banda, l'arquitectura de gran representativitat de les cases de veïns del c/ Major. En segon lloc, l'arquitectura popular de parcel·la estreta visible en els carrers Nou i Tacó. En tercer i darrer lloc, s'inclouen algunes implantacions recents del passeig de la Ribera. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68014 | C/ Major, 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-27 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació de la façana, adaptant les obertures de la planta baixa a les disposicions municipals. Recentment la finca ha patit un incendi en el seu primer pis. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Edifici situat entre mitgeres i que disposa de quatre plantes d'alçat (pb + 3p) amb dues obertures en cadascuna d'elles. La composició estableix les habituals línies verticals basades en l'ordenació de les obertures, mentre que l'horitzontalitat es potencia, en aquest cas, mitjançant l'ús de frisos de rajoles de cartabò, situats a la mateixa cota que els forjats de la finca. Les obertures de la planta baixa no corresponen al projecte inicial, essent resultat de remodelacions posteriors. En canvi, el primer i segon pis conserven les obertures originals, un balcó i una finestra emplaçada a la banda dreta del frontis. Els balcons mostren una volada que redueix la seva amplada en els pisos més elevats, de la mateixa manera que se simplifica el programa decoratiu de les baranes metàl·liques. Les volades estan conformades per llosanes de pedra amb el perfil motllurat, mentre que les baranes disposen d'un sòcol amb oves i volutes i d'un fris d'oves situat sota el passamà. El tercer pis consta únicament de dues finestres i en el coronament de la façana tan sols s'identifica una cornisa motllurada. | 08270-156 | c/ Major, 27 | 41.2361500,1.8105000 | 400318 | 4565655 | c. 1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68014-foto-08270-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68014-foto-08270-156-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d'una banda, la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l'arquitectura sitgetana realitzada als segles XIX i XX; d'altra banda, s'integra en aquest conjunt una part de l'arquitectura popular del c/ Carreta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68110 | C/ Sant Bartomeu, 30- C/ Sant Gaudenci, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-bartomeu-30-c-sant-gaudenci-21 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | El Pla Especial considera que cal conservar estrictament la façana principal i es permet intervenir a la lateral, segons la normativa. | <p>Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i coberta composta, amb dues façanes afrontades al carrer Sant Bartomeu (la més estreta) i al carrer de Sant Gaudenci. L'organització d'obertures és regular a la façana més estreta (Sant Bartomeu) amb dos eixos verticals ben definits, mentre que a l'altra façana la disposició d'obertures no respon a la intencionalitat de definir uns eixos verticals clars. A la primera planta disposa d'un balcó per façana, amb una barana de ferro de forja on es combinen barrots verticals simples i helicoïdals. Les obertures de la planta baixa (llevat de les finestres) disposen d'una llinda en forma d'arc escarser. La resta d'obertures de les plantes tenen les llindes rectes i no disposen d'emmarcaments. Corona les dues façanes un ràfec de teules damunt una cornisa de diverses filades de maó vist, amb rajoles a mode de petits permòdols decoratius. Al centre de la façana afrontada al carrer de Sant Gaudenci no disposa d'aquest ràfec, ja que molt probablement, aquesta zona es configuri com un terrat pla o celobert. El revestiment de les dues façanes és simple, fet a base d'un arrebossat senzill i amb uns motius decoratius sota del ràfec, consistents en uns plafons de rajoles formant petits taulells d'escacs.</p> | 08270-232 | c/ Sant Bartomeu, 30- c/ Sant Gaudenci, 21 | 41.2376400,1.8090300 | 400197 | 4565822 | c. 1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68110-68110-foto-08270-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68110-foto-08270-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68110-foto-08270-232-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V Forma part del Conjunt 21, que inclou diversos edificis situats en una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa (c/ Illa de Cuba), mentre que els jardins afronten al c/ Sant Gaudenci. A nivell arquitectònic l'element més destacat és la casa de Bonaventura Blay. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 68188 | C/ Sant Sebastià, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-sebastia-6 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial estableix que s'ha de conservar la façana; es permet afegir un pis i obrir dues finestres més en les plantes superiors, segons els eixos verticals que s'estableixen en la planta baixa. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, un pis i terrat pla transitable. La planta baixa disposa de quatre obertures alternant dues portes i dues finestres d'emmarcaments molt senzills; només les finestres disposen d'uns ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. A la planta pis se situen un balcó i una finestra; el balcó disposa de la llosa d'obra, amb una motllura al cantell i una barana de ferro amb barrots simples i passamà senzill. Cap obertura disposa d'emmarcaments remarcables. A nivell del forjat de la planta pis i en els eixos d'obertures se situen dos espiralls de ventilació del terrat a la catalana, fets a base de senzilles gelosies. Corona la façana una cornisa contínua lleugerament motllurada, damunt la qual es disposa la barana del terrat, feta d'obra de maó. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill. | 08270-310 | c/ Sant Sebastià, 6 | 41.2376200,1.8070500 | 400031 | 4565822 | c. 1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68188-foto-08270-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68188-foto-08270-310-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 19, integrat per cases de caràcter popular i de marcada tradició rural. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68197 | C/ Tacó, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-taco-13 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Conservació de la façana, llevat de la planta baixa que s'haurà d'adaptar a la normativa del Pla Especial | Es tracta d'un edifici d'habitatges (actualment Pensió Maricel) construït entre mitgeres i amb una façana estructurada en alçat en planta baixa i dos pisos. La planta baixa, amb un revestiment d'aplacat modern de pedra, disposa d'una porta d'accés a l'interior centrada respecte l'amplada de la façana, flanquejada per dues finestres. Tots els emmarcaments de les tres obertures de la planta baixa són rectes, sense que s'observi cap tipus de decoració remarcable. A la planta pis es disposa d'una balconada amb llosa motllurada i barana de ferro de disseny senzill, que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana. A dita balconada menen dues obertures sense cap tipus d'emmarcament remarcable. La segona planta disposa de dos balcons (gairebé ampitadors) amb llosa d'escassa volada i barana de ferro de barrots simples i passamà senzill. Corona la façana una cornisa contínua complexa, ja que disposa d'una motllura, damunt la qual hi ha tot un seguit de maons col·locats de pla imitant permòdols decoratius; damunt d'aquesta filada de maons es disposa una segona motllura sobre la qual descansen les teules del ràfec de la teulada. El revestiment de la façana, llevat dels baixos, està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc. | 08270-319 | c/ Tacó, 13 | 41.2354500,1.8105600 | 400322 | 4565577 | c. 1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68197-foto-08270-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68197-foto-08270-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68197-foto-08270-319-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 6 que inclou tres tipologies edificatòries diferents. D'una banda, la arquitectura de gran representativitat de les cases de veïns del c/ Major. En segon lloc, l'arquitectura popular de parcel·la estreta visible en els carrers Nou i Tacó. En tercer i darrer lloc, s'inclouen algunes implantacions recents del passeig de la Ribera. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68199 | C/ Tacó, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-taco-17 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial estableix que s'ha de conservar i restaurar la façana existent. | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres amb una façana organitzada en alçat en planta baixa i dos pisos. Disposa de dos eixos verticals d'obertures ben definits, on en el més septentrional, i a la planta baixa, se situa el portal d'accés a l'interior dels habitatges, senzill i sense cap tipus d'emmarcament remarcable. Damunt s'organitzen dos balcons amb llosa motllurada al cantell i barana de ferro de disseny senzill. L'eix d'obertures més meridional situa una finestra a la planta baixa (simple i sense cap tipus de decoració destacable) i dos balcons, un a cada planta, de les mateixes característiques que els descrits anteriorment. Corona la façana una cornisa contínua lleugerament motllurada. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc. | 08270-321 | c/ Tacó, 17 | 41.2353000,1.8105300 | 400319 | 4565560 | c. 1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68199-foto-08270-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68199-foto-08270-321-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 6 que inclou tres tipologies edificatòries diferents. D'una banda, la arquitectura de gran representativitat de les cases de veïns del c/ Major. En segon lloc, l'arquitectura popular de parcel·la estreta visible en els carrers Nou i Tacó. En tercer i darrer lloc, s'inclouen algunes implantacions recents del passeig de la Ribera. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68858 | Goigs de Nostra Senyora de les Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-les-neus | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332, 335. | XIX | Himne religiós en lloança de la Verge de les Neus, venerada a l'església de Sant Marçal de Terrassola. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Ateneu á nostras veus / Mare de Deu de las Neus'. 'Cantém tots ab armonia / à Maria: / TORNADA. Roma veu molt admirada / la Navada, / qu'en lo temps més calorós / cubri com de blancas flos / la Collada: / hont voliau estar Vos, / per guardarla nit, y dia / ó Maria, / TORNADA. Dels bens que Vos acceptareu, / y heretareu / de Patrici, y sa Muller / un Temple alli fereu fer / y manareu; / qu'el nom havia de ser / lo de vostre Senyoria / ó Maria! / TORNADA. Al veurer tanta finesa / ab prestesa / lo Papa molt Religiós, / y ab lo Poble fervorós / la Noblesa, / vos dedica un sumptuós / Trono avostra bisarria / ó Maria! / TORNADA. Lo nom del temple abona / y blasona / qual es alli vostre honor / Santa Maria Major / vos pregona: / la Ciutat tota ab fervor / lo frequenta à porfia / ò Maria! / TORNADA. De la Neu ab la blancura, / y hermosura / nos voleu significar, / que à Vos sols pot agradar / quant es pura / la vida, y en ben obrar / se manté ab gallardia/ ó Maria! / TORNADA. Acausa de pedregadas / á vegadas / Terrassola trastornát / plorava desconsolat / ven trinxadas / las vinyas y sos sembrats; / á qui acudir no sabia / ó Maria! / TORNADA. Desde qu'est Poble os venera, / y s'esmera / invocantvos per Patrona / mes, y mes s'aficiona / puix prospera: / de alabansas vos corona, / y respira ab alegria / ó Maria! / TORNADA. Son agrahiment publica / quant dedica / un Altar avostre honor, / es prenda de son amor / que predica; / ser per ell Vos la major / defensora en qui confia, ó Maria! / TORNADA. Lo devot que aquí'os implora / Protectora, / alcansa vostre favor, / y li mostrau vostre amor / Gran Senyora: / mes tambe al nostre dolor / vostre consol alivia / ó Maria! / TORNADA. Ja que sou nostra advocada / molt amada / miraunos ab pietat, / y en qualsevol tempestat / sempre armada: / eixiu per vostra bondat / defensantnos nit, y dia / ò Maria! /TORNADA.' | 08287-28 | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | c. 1830 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El títol complet dels goigs és: 'Goigs en alabanza de Nostra Senyora de las Neus que se venera en la Iglesia Parroquial de Sant Marsal de Terrasola'. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||
| 75873 | Cal Pau Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-vidal | XVII-XVIII | Falta manteniment general, sobretot a la façana. | Edifici de tres façanes i de planta quadrangular, amb planta baixa , planta pis i golfes. La façana principal, que conserva part de l'obra de totxo visible més antiga, s'orienta a l'oest. La seva morfologia constructiva sembla correspondre a un hostal, donada l'amplitud i els afegits de l'edifici. Cal destacar que la casa es troba al peu de l'antic Camí Romeu a Montserrat, la qual cosa explicaria la seva anterior funció d'hostal. | 08162-14 | C. Isidre Vallès, 2 cantonada amb C/ Antoni Gaudí i C/Baix de Sant Antoni, 2-4. | Es desconeix amb precisió quan va ser edificada aquesta casa. La documentació disponible fa pensar que data dels anys posteriors al final de la Guerra del Francès. Fou a partir de 1816 que van construir-se les cases immediates dins el procés d'urbanització de l'actual carrer Baix de Sant Antoni, en el límit de la hisenda de can Vidal del Malcavaller. De fet el nom de la casa prové molt probablement del seu primer habitant, Pau Vidal Ferrer, un dels fills cabalers de l'esmentada masia. | 41.5339200,1.7696000 | 397360 | 4598761 | c. 1816 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75873-foto-08162-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75873-foto-08162-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75873-foto-08162-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell. Francesc Valls | Desconegut | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 68196 | C/ Tacó, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-taco-11 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres, amb una façana organitzada en alçat en planta baixa i dos pisos i inserida en una parcel·la força estreta. Per aquest motiu només disposa de dos eixos verticals d'obertures. Al més septentrional es disposa, a la planta baixa, la porta d'accés a l'interior, emmarcada amb grans carreus de pedra, escairats i formant un arc escarser a la llinda, i a la dovella central (que sobresurt de la resta) hi ha inscrit el relleu amb les lletres TKL. Al costat més meridional del portal hi ha una senzilla finestra defensada per una reixa de ferro de disseny senzill i té també un ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. A la primera planta es disposa un balcó situat damunt el portal amb una llosa motllurada en forma de gran mènsula o en voladís creixent; la barana del balcó és de ferro, on es combinen els barrots verticals simples i helicoïdals, reblonats a un passamà també de ferro simple. Una finestra de les mateixes característiques que la descrita a la planta baixa completa el joc d'obertures de la planta pis. A la planta segona i damunt del balcó de la planta pis es disposa d'un balcó ampitador, i al costat més meridional una senzilla finestra. Corona la façana una cornisa contínua simple lleugerament motllurada, damunt la qual s'organitza la barana del terrat feta d'obra. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. | 08270-318 | c/ Tacó, 11 | 41.2355000,1.8106300 | 400328 | 4565582 | c. 1800 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68196-foto-08270-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68196-foto-08270-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68196-foto-08270-318-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 6 que inclou tres tipologies edificatòries diferents. D'una banda, la arquitectura de gran representativitat de les cases de veïns del c/ Major. En segon lloc, l'arquitectura popular de parcel·la estreta visible en els carrers Nou i Tacó. En tercer i darrer lloc, s'inclouen algunes implantacions recents del passeig de la Ribera. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68144 | C/ Sant Gaudenci, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-sant-gaudenci-6 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVIII | El Pla Especial insta a conservar la façana; es permeten eliminar les petites finestres de la banda dreta. | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres que disposa d'una façana estructurada en planta baixa i dos pisos i amb una organització d'obertures basada en dos eixos regulars ben definits. Per un costat, l'eix sembla coincidir a la planta baixa amb la porta d'accés als habitatges, molt senzilla, amb tres finestres a nivell més alt, probablement per tal d'il·luminar la caixa d'escala. El segon eix s'estructura amb un portal a la planta baixa (amb emmarcaments de pedra i llinda en forma d'arc escarser) i dos balcons a les plantes superiors (amb una petita finestra alta a cada nivell), amb llosa de pedra, amb volada i amplada decreixent, segons l'alçada. Les baranes són simples, amb barrots verticals senzills, així com també el passamà. Corona la façana un canaló de desguàs d'aigües pluvials fet de teules d'encaix. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc, llevat d'una zona de sòcol pintat de color grisenc. | 08270-266 | c/ Sant Gaudenci, 6 | 41.2368600,1.8080300 | 400112 | 4565736 | c. 1790 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68144-foto-08270-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68144-foto-08270-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68144-foto-08270-266-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 16 que, segons aquesta normativa municipal, inclou una illa de cases característica del creixement urbà de Sitges en la segona meitat del segle XIX, entorn del c/ Parellades, així com alguns edificis anteriors del c/ Sant Gaudenci. | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 74436 | Casa de Sant Roc (seu del Gremi de Paraires) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-sant-roc-seu-del-gremi-de-paraires | LLUSIÁ DELMASES, Modest (1965): El llibre dels paraires de Carme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada. RIBA GABARRÓ, Josep (2000): 'Utilitats agrícoles i industrials de la riera i del rec de Carme', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 14-15. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | XVIII-XX | L'edifici està essent objecte de rehabilitació. | Es tracta d'un edifici urbà de tres plantes, golfes i celler que fa cantonada amb un carreró que, anys enrere, havia estat un antic caminet. Pel que fa a la planta baixa, els seus murs presenten un aparell a base de maçoneria, i té les cantonades reforçades amb grans carreus (la resta de l'edifici està arrebossat). A la planta baixa s'hi accedeix mitjançant una portalada rectangular adovellada, amb un arc de descàrrega sobre la llinda; al seu costat dret té un petit finestró rectangular. A la primera planta s'hi obre un balcó amb llinda de biga de fusta i dos finestrons més. A la tercera planta s'hi obren dos finestrons, i a les golfes, dos més. La coberta de l'edifici la conforma una teulada a doble vessant. Tot i l'estil popular de l'obra, la portalada de l'edifici és de la mateixa tipologia que la portalada semisoterrada de Cal Ros. La construcció és de pedra i morter, i la planta, rectangular, mesura 5 x 9 m; disposa d'un pati posterior. A Carme, la confraria dels paraires havia estat fundada l'any 1733, i el gremi tenia la seva seu social en aquest edifici, anomenat casa de Sant Roc, patró d'aquest gremi que té la seva festivitat el dia 16 d'agost. | 08048-22 | Carrer Freginal, 13 | A Carme, la confraria dels paraires havia estat fundada l'any 1733, i el gremi tenia la seva seu social a la casa anomenada de Sant Roc, patró d'aquest gremi. El 1742 apareix a la documentació coneguda un cens de 35 membres de l'ofici que 'hacen paños de lo más ordinarios y los venden en Barcelona para capotes de vestir la tropa y la poca lana que gastan los pelayres es de la provincia y de Aragón'. Ja el 1784, l'activitat havia disminuit considerablement a Carme, constant tan sols tres fabricants de draps locals. El 1790 només constaven en funcionament, segons els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, quatre telers de teixir llana i un dels molins bataners havia desaparegut pels efectes d'una riuada (TORRAS, 1993: 195-196). Els paraires de Carme, sota la protecció de Sant Roc, tingueren regularitat gremial entre 1733 i 1870. A mitjan segle XIX el panorama donà un gir amb la decadència dels teixits de llana i la implantació dels filats de teixit i cotó (RIBA GABARRÓ, 2000: 14). Al fer les seves ordinacions l'any 1733, els paraires es reuneixen a la 'casa de l'estudi', mentre que el 1734, al fer els primers nomenaments, es troben a la casa d'en Josep Pomès de la Plaça. Hi ha silenci als documents en referència als anys següents, però el 1762 el gremi paga un cens a Macià Massaguer, i el 1768 al mateix Massaguer li són pagades 25 lliures d'un total de 115 lliures, 3 sous i 6 diners que aquest afirma haver gastat per fer la casa de Sant Roc. Es considera que des d'aquest moment el gremi de paraires ja té casa pròpia. | 41.5321200,1.6196200 | 384845 | 4598750 | c. 1768 | 08048 | Carme | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74436-foto-08048-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74436-foto-08048-22-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | En el moment de redactar aquesta fitxa, l'edifici s'estava rehabilitant. La casa, actualment, és coneguda també amb el renom de Cal Mingo. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 46232 | Retaule de Sant Pere i Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pere-i-sant-andreu | <p>AMENÓS, Amadeu (1935).'Caires litúrgics i històrics del retaule gòtic de Castellfollit de Riubregós', Butlletí de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada, 44, p. 122-123. BORRÀS I QUADRES, Antoni (1935). 'Les antigues torres de Castellfollit de Riubregós', Butlletí de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada, 44, p. 120-125, p. 120-125, fig.121-124. CASADES I GRAMATGES, Pelegrí (1935). 'Retaule de Castellfollit de Riubregós', Butlletí de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada, p. 117-119, p. 117-119. CASTELLÀ, Gabriel (1935).'Castellfollit de Riubregós', Butlletí de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada, 44, p. 115-116, p. 115-116, fig.115. Catàleg del Museu d'Art de Catalunya (1936). Primera Part: Art Romànic - Art Gòtic - Art del Renaixement - Art Barroc, p. 118, cat. núm 42 (sala XXI). COLL I ROSELL, G. (1994). 'La cuina en l'art medieval català', Del rebost a la taula. Cuina i menjar a la Barcelona gòtica, p. 42-45 [catàleg d'exposició]. FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FOLCH I TORRES, J. (1931). 'Les darreres adquisicions del Museu de la Ciutadella', Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona, I, 2, p. 35-38, f.35-38. GUDIOL I RICART, J.; ALCOLEA I BLANCH, S. (1986). Pintura gòtica catalana, p. 115. Llobregós Informatiu, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, 2007, p. 5 RUIZ I QUESADA, F. (2005). 'Altres obres de Lleida i de la conca del Segre', L'Art gòtic a Catalunya. Pintura II: El corrent internacional, p. 146-148 , p. 148 RUIZ I QUESADA, F. (2005). 'Jaume Cabrera', L'Art gòtic a Catalunya. Pintura II: El corrent internacional, p. 102-111, p. 103; ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (1997). Catàleg dels monestirs catalans, p. 69.</p> | XV | El retaule mostra un bon estat general. S'hi observen traces (inactives) de corcs, i tant la pintura com la fusteria mostren algunes llacunes i refaccions que poden ser autoria dels Junyent. | <p>Retaule d'estil gòtic italià procedent de l'església de Santa Maria del Priorat. Es tracta d'una pintura amb tremp d'ou sobre fusta, amb pa d'or i full metàl·lic, amb unes dimensions de 294x250x14 cm. Consta de tres carrers i una predel·la. A la part superior central hi ha la crucifixió, amb Jesús, Maria i Joan. A sota, com a figures centrals, hi ha Sant Pere i Sant Andreu vestits com a apòstols, amb toga i cap descobert i amb barba de pescadors. Com a atributs, Sant Pere sosté una clau i Sant Andreu la creu en la que fou martiritzat. Al lateral esquerre hi ha tres cases amb cinc seqüències de la vida de Sant Pere: el Sant parlant amb la criada i amb el gall als peus (negació), al costat dels quals hi ha Jesús instituint Pere com a cap de l'Església; l'escena del Quo Vadis al costat de l'alliberament de la presó Mamertina per part d'un àngel; finalment, la crucifixió del Sant cap per avall. Al lateral dret hi ha tres moments de la vida de Sant Andreu: una escena de pesca on es crida als germans Pere i Andreu com a primers deixebles, amb un castell al fons que simbolitza l'Església que s'està iniciant; la crucifixió en una creu llatina lligat amb cordes; i la llegenda segons la qual un bisbe devot de Sant Andreu fou alliberat de la temptació del diable (vestit de dona) amb el Sant representat com a pelegrí. La predel·la inferior representa, d'esquerra a dreta, Sant Nicolau, Santa Úrsula, Maria (com a verge dolorosa), el Crist sofrent amb els raigs de la resurrecció, Sant Joan evangelista, Santa Caterina d'Alexandria i Sant Joan baptista. L'obra s'atribueix al Mestre de Castellfollit, probablement pertanyent a l'escola dels Serra.</p> | 08060-77 | Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n, 08038 Barcelona | <p>El retaule es trobava originalment a l'església de Santa Maria del Priorat. Posteriorment (potser rere la desamortització, l'any 1835) fou traslladat a l'antiga Església del Roser, al nucli. El 19 de gener de 1931 fou adquirit per la Junta de Museus, possiblement amb la intermediació dels Junyent, família d'antiquaris i restauradors.</p> | 41.7760700,1.4375800 | 370150 | 4626094 | c. 1400 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46232-foto-08060-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46232-presentacio1.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-11-25 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | Mestre de Castellfollit | © Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2016) Foto: Jordi Calveras El retaule, amb el número d'inventari del MNAC/MAC 15810-CJT, es troba a la reserva RB2 GF, reixa 13. | 93|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 60099 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-3 | <p>ARÍS PUIGGRÓS, F. Xavier; VILALTA, Jordi (1987) 'Noticiari'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 25, p. 282-289. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. BATLLE GALLART, Carme; AMIGÓ, Jordi (1989) 'Els Rubí, una família de cavallers del segle XIII' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 111-117, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. FARRÉ I OLIVÉ, Eduard (1991) 'Notes sobre rellotges de sol al Museu de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 134-135. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. FERRAN I GÓMEZ, Domènec; MORO I GARCÍA, Antoni (1991) 'La pisa decorada catalana procedent del Castell de Rubí '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 34, p. 136-145. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1995) 'Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1987) 'El Castell de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 24, p. 216-221. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1995) 'Rubí a l'època alt-medieval', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 297-308. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MERINO, Joan Miquel (1982) 'Sant Pere de Rubí a través de la documentació antiga dels segles X, XI, XII i XIII', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 6, pp. 114-118, Rubí, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MORO I GARCÍA, Antonio (1990) Catàleg de restes arqueològiques i zones d'interès geològic del terme municipal de Rubí, Rubí, document mecanografiat, Centre d'Estudis Rubinencs - Ajuntament de Rubí. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. PRAT, Josep (1999) 'Rubí. Passat, present i futur d'una ciutat jove i dinàmica' Rubí. Guia Local. Pp. 6-10, Ed. Hermes Comunicacions S.A.. ROVIRA, Lurdes (1984) 'El Castell de Rubí: Monument Nacional'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 12, p. 242. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. VILA I CARABASSA, Josep Maria (1991) Memòria de l'estudi històrico-arqueològic del Castell de Rubí (desembre 1989 - març 1990, Document mecanografiat. VILA I CARABASSA, Josep Maria (1993) 'Estudi històrico-arqueològic del castell de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 36, p. 143-191. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIII | Les primeres intervencions de rehabilitació del castell daten del febrer de 1987, molt contestades pel Grup de Col·laboradors del Museu e Rubí (ARÍS, VILALTA, 1987). Des del novembre de 1988 fins el mateix mes de 1991 les obres de restauració les realitzà l'escola - taller Rivo Rubeo. Els anys 1991 i 1992 es creà l'escola taller del Medi Ambient i la Qualitat de Vida que inicià els treballs de condicionament del Parc del Castell (CASTELL, s.d.). | <p>Es troba a la part de ponent de la Vila, situat dalt d'un tossal que domina la població, orientat de N a S, amb l'antiga porta a la paret S. La petita plana dalt del turó on es troba és artificial (VILA, 1991; 1992). El castell ha sofert diferents modificacions. L'accés actual es fa per una pujada amb un parc d'una superfície aproximada 9.790 metres quadrats. Es tracta d'un dels grans parcs de la ciutat. Actualment, l'edifici té forma de L amb dues plantes. Les parets són de tàpia amb base de pedra de gres. Estava cobert per un terrat merletat (CASTELL, s.d.). La construcció, de la que es poden distingir fins a cinc fases constructives, es desenvolupa al voltant d'un pati de forma poligonal tancat pel sud per una paret de tàpia amb sòcol de pedra. Presenta un fort desnivell cap el sud que s'accentua en direcció a l'actual porta d'accés, al costat de la qual apareix, tapiada, una porta anterior. A partir d'aquest pati es pot accedir a la resta de l'edifici que es pot dividir en tres grans cossos: 1 Cos Oest, de planta rectangular i dos pisos. La planta baixa estava dividida en dos àmbits, un de quadrangular, situat més al sud i un de rectangular més al nord. 2. Cos Nord. Estructura rectangular composada per dos naus paral·leles de dos pisos En aquesta estructura destaca el cos rectangular situat més al nord que sembla correspondre amb el cos principal de la primera fase del castell de Rubí. 3. Cos Est, que correspon a la façana actual. És un cos rectangular de 12 metres de llarg per 2 d'ample dividit en dos pisos i cobert per una teulada a doble vessant (VILA, 1991; 1993). El segon cos és el més antic, és a dir, d'època romànica. Es conserven, a més, algunes troneres, un portal, i una finestra de doble arc amb el capitell i la columna a la galeria del pati interior. La façana de llevant, (cos 3) molt allargada, mira a la Vila, és gòtica, té el portal principal d'entrada amb arc dovellat, i a la part superior, dos finestrals amb els seus capitells, columnes i festejadors, i merlets. A la part de migdia hi ha un portal de barri que servia perquè hi entressin carruatges de tota mena. Dóna al pati interior, on hi ha una escala gòtica i un finestral. A l'exterior de la part de ponent hi ha les restes d'una torre de l'homenatge. Destaca el sotateulat de voladís i l'originalitat de la xemeneia (RUFÉ, 1984; 1997). Al castell hi ha aparegut nombrosa pisa decorada que data des del segle XIV fins el segle XIX. Els tipus principals són ceràmica verd i manganès del segle XIII i XIV, ceràmica blava del segle XV, ceràmica en blau i reflex metàl·lic del segle XVI, reflexos metàl·lics sols dels segles XVI-XVII i decoració en blau del XVI al XIX (FERRAN, MORO, 1991). Han aparegut les restes d'un rellotge de sol dels segles XVII-XVIII (FARRÉ, 1991).</p> | 08184-26 | C/ Castell, s/n. 08191-RUBÍ | <p>Aquest edifici no correspon a l'antic castell, ja que al lloc no hi han aparegut restes del període antic, per tant hom suposa que es troba a Sant Genís (VILA, 1991; 1993). De l'any 1017 és el primer senyor conegut, Seniofret de Riurubí (MARGENAT, 1987). El 1080 el feudatari del castell és Ramon Seniofred (BENCOMO et alií, 1986). El segle XII el posseïa el vescomte de Cardona i l'infeudà a Guillem Guardia, i l'any 1247 el vengué a Pere de Sanmartí. Així s'anà transferint a les nobles famílies del Claramunt, Torrelles, Sentmenat, Oms, Moià i marquès de Barberà fins el seu propietari actual que és l'Ajuntament (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XIII, el senyor Berenguer de Rubí va obtenir autorització del rei Jaume I, per a aixecar 'domum sive casam planam in qua contra inimicos vestros possitis vos defendere', és a dir l'actual edificació del Castell de Rubí, que va substituir l'anterior (VILA, 1991; 1993). A finals del segle XIV els habitants de Rubí s'alliberen de les servituds feudals i el segle XV passà a mans de la família Torrelles, que no hi residiren. Amb el temps es convertí en una masia habitada per uns masovers que en tenien cura i hi conreaven part de les terres (RUFÉ, 1984a; 1997a). Existeix una descripció de Rubí del dietari de Jeroni Pujades (primer terç del segle XVII) la qual indica 'un lugarcito de 15 a 20 casas juntas, llamado Rubí, tiene algunos pocos vestigios, especialment un castillo viejo con muralla todo de tápia y argamasa,...' (GARCÍA, 1996). La família Oms vengueren el senyoriu a la Causa Pia de Miquel Pascual, blanquer de Barcelona, reconstruint el castell i el molí, i repoblaren de vinyes les terres (RUFÉ, 1984a; 1997a). A inicis de l'any 1700 entrà en possessió de la masoveria la família rubinenca Ferran - Vila, que habità el castell fins l'any 1963. Quant a la Desamortització de 1835, la família Moià adquirí la propietat. Posteriorment, el castell fou heretat pel marquès de Barberà (RUFÉ, 1984a; 1997a). També era propietat del castell el molí que hi havia prop de la riera el qual fou venut a l'empresa Pich Aguilera a finals del segle XIX (RUFÉ, 1984a; 1997a). S'identifiquen 5 fases constructives, la primera és del segle XIII, amb elements tardoromànics. La segona fase és del segle XV, destaquen els merlets de tàpia que coronen els murs del cos est, i que són un del pocs elements definidors del caràcter castral originari de l'edifici. També cal destacar els dos finestrals del mur del cos Est, on hi hauria la planta noble de la casa. Un altre element d'interès és la porta d'accés a la balconada; és una porta adovellada de factura semblant a la de la porta principal del castell, situada a l'extrem del nou cos est. Els Torrelles, molt relacionats amb el mar, eren els propietaris al segle XV, d'aquesta època daten unes pintures murals on apareix tres coques i una galera i altres motius decoratius i inscripcions, trobades a la paret Oest de la primera planta del cos est. La tercera fase es data en els segles XVI-XVII, quan el castell passa als Sentmenat i, després als Oms, època en que l'edifici devia funcionar bàsicament com a masia. La quarta fase correspon al segle XVIII i coincideix amb la compra de l'edifici per part de la Causa Pia de Miquel Pascual. Es fan un seguit de reformes, entre les quals, la teulada, que va arribar fins a la restauració de finals del segle XX, o el reforçament del mur sud del cos oest, amb els petits contraforts de maçoneria. La cinquena fase correspon als segles XIX i XX. De l'època de la masia es conserva un cup de vi, integrat en l'estructura de la planta baixa del castell (CASTELL, s.d.). L'any 1987, l'Ajuntament de Rubí va adquirir el castell i va iniciar les obres per a la seva rehabilitació, ha sofert diverses modificacions estructurals, però encara conserva elements arquitectònics romànics i gòtics. Finalment el 1996 el Castell ha obert les seves portes com a Ecomuseu urbà, un equipament patrimonial que treballa per la conservació i difusió del patrimoni i la cultura.</p> | 41.4946300,2.0263600 | 418730 | 4594126 | c. 1233 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60099-foto-08184-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60099-foto-08184-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60099-foto-08184-26-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El primer emplaçament del castell estava situat a prop de l'antiga ermita de Sant Genis. Les terres de sota el castell es deien 'la Parellada' (RUFÉ, 1985a), mentre que les de l'altra banda de la via es diuen 'el Pla de Dormet' (informació oral E. Xercavins, CUC) | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 65229 | Pou de la font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-font-del-rector | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Entorn dominat per la presència d'hortes, el torrent que presenta unes voreres brutes de brossa, el creixement de canyes, i per la carretera que porta a Taradell que transcorre per un nivell superior. | <p>La caseta del pou presenta un bon estat de conservació. L'ús que es fa actualment dels horts pròxims comporta l'absència de vegetació, bardisses que pugi perjudicar la construcció. La construcció presenta una coberta a dues vessants, feta de totxana recoberta amb dos dits de ciment. La façana que dóna al torrent fa 1'70 m, mentre que la façana principal, amb porta d'accés a l'interior mesura 1'60 m. A més la porta presenta petites obertures que tenen una amplada de 15 cm. Per la banda que dóna al torrent transcorre un camí que porta vers Llagostera i els camps de Manel Vilaró. Antigament, el camí passava més a tocar el torrent.</p> | 08246-162 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Sobre la porta que dóna accés a l'interior del pou hi havia hagut una data, avui desapareguda. Es construí per agafar aigua de la Font de Rector i subministrar aigua al poble.</p> | 41.8980400,2.2841900 | 440624 | 4638704 | anys 50 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la part posterior hi ha la palanca de la Font del Rector i una fita que separa els Municipis de Santa Eugènia i Taradell. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 97481 | Passeig de plàtans del Parc Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-platans-del-parc-dalmau | XX | <p>Passeig de plàtans situat a l'entrada del Parc Dalmau.</p> <p>Són un grup de plàtans (<em>Platanus</em>) de certa dimensió que custodien el camí de pujada al parc. Van ser plantats a la dècada dels anys trenta del segle passat. L'entrada està plantejada com un passeig, pel que entre els arbres s'hi intercalen bancs de pedra que conviden al repòs. </p> | 08035-197 | Parc Dalmau, s/n. | <p>A principis del segle XX l'Ajuntament de Calella va adquirir la finca de Can Pelayo per convertir-la en un parc públic urbà. El disseny del parc va ser encarregat a l’arquitecte municipal Jeroni Martorell l'any 1927. Martorell va projectar el parc entorn una gran plaça central amb pèrgoles i parterres i que a través d'una gran escalinata arribaria fins a la muntanya. Tanmateix, el projecte original va haver de ser modificat per falta de pressupost.</p> <p>Del projecte de Jeroni Martorell n'han quedat diversos elements, com la font dels Lleons, les grades del Pati de l'Ós, els desguassos, murets i escales i els lavabos públics.</p> <p>L'any 2017 es va crear l'associació Amics del Parc Dalmau, un grup de voluntaris que tenen cura de l'arranjament i part del manteniment del parc i vetllen per la seva conservació i difusió.</p> | 41.6161400,2.6589600 | 471587 | 4607214 | anys 30 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97481-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97481-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | BCIL | 2024-09-27 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 65175 | Llegenda del Serrat de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-de-les-bruixes | <p>ROVIRÓ ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Ed. Farell: 13-14.</p> | XX | No massa coneguda | <p>La gent gran del poble recorda que de petits, i per castigar-los els hi deien: t'enviaré al Serrat de les Bruixes, tot sol. Aquest indret, es troba al Puigsacost, sobre el Sot de les Bruixes, i es diu, que qui hi anava podia veure els cabells de les bruixes, que eren en realitat els núvols. Roviró recull en el seu llibre dues llegendes relacionades amb aquest serrat de les Bruixes, una s'anomena Les bruixes ballant a dalt del Serrat: 'Un dia d'estiu, el pagès de la casa de Puigsacost de Santa Eugènia de Berga estava treballant els camps que menava al peu del Serrat de les Bruixes. S'acostava un temporal molt gros pel cantó de muntanya, amb uns núvols negres molt grossos. Va veure a dalt del serrat una cosa que rotllava, que ballava; s'hi va fixar bé i va veure que era una balladora: una bruixa que anava ballant dalt el serrat. Al moment va arribar la pedregada. Una pedregada que li ho va xafar tot'. I l'altra s'intitula la bruixa que va ajudar al pagès: 'El pobre pagès de Puigsacost estava ben desesperat, tot li anava malament. La collita se li va anar en orris a causa d'una forta tempesta que li va deixar tots els camps ben pelats. A aquest pobre home se li havien mort tres criatures petites molt seguides. Li passava una desgràcia darrera l'altra. Tots els veïns judicaven que les culpables d'aquestes morts i tots els seus mals eren les bruixes. Una de les bruixes del pou de la ning-ning va anar a visitar el pobre home uns pocs dies després d'una tempesta. No els va fer cap mal, el contrari, els volia ajudar. Aquest dia, mentre la bruixa era allà a la casa va veure que el gall pujava sobre una gallina. A l'acte la gallina va quedar morta. La dona del pagès ja es desesperava: un altre cap de bestiar mort! Però aquella bruixa va tranquilitzar la dona i li va dir que la volia ajudar i que a partir d'ara no se li moriria mai més cap fill. I va ser veritat. Aquella dona va tenir dos fills més i no es van morir; ara ja són grans'.</p> | 08246-108 | Puigsacost | <p>En el costumari català són molts els sistemes de coerció emprats pels adults per fer creure a la mainada. En aquest cas s'utilitza un element geogràfic proper i concret, amb un nom específic i impactant: El Serrat de les Bruixes, ben documentat amb el Sot de les Bruixes, situat a sota mateix.</p> | 41.8989200,2.2791800 | 440209 | 4638805 | anys 30 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65175-foto-08246-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Les dues narracions recollides per Roviró les explicà Filomena Comes de Santa Eugènia de Berga el dia 24 de juliol de 1989. | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 65235 | Rec de la font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-font-xica | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Estructura que presenta un recorregut d'uns 100 m i té el seu inici en la vessant esquerra de la resclosa. El rec té una fondària i amplària de 15 cm. Està construït amb totxos, dos laterals i un horitzontal que fa de paviment. En un primer tram d'uns 10 m transcorre per sota la runa que s'ha acumulat a sobre. La seva conservació no és del tot satisfactòria donat que el rec presenta trams refets amb pòrtland en els quals s'aprofita les obres de millora per eixamplar-ho. Alhora són evidents esllavissades de terra del marge sobre el rec.</p> | 08246-168 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La seva finalitat és proporcionar aigua, a l'estiu, als horts de Penedès. Cada 4 o 5 m hi ha una entrada d'aigua del rec vers un hort determinat. Un camí que transcorre entre lloses de pedra comunica aquest rec amb la font Rodona que es troba a l'altra banda del torrent.</p> | 41.8992700,2.2854600 | 440730 | 4638839 | a.1936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Pel costat esquerra hi ha un marge on creixen les bardisses, mentre que per la banda dreta hi ha un pas que permet accedir als horts. A la font Rodona, al carrer del Reguer, i a l'escola pública. Un mur de pedra seca separa els horts del torrent de Santa Eugènia. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 87466 | Cal Damià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-damia-0 | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana està molt alterada presentant a la dreta una porta d'accès a la planta pis i a l'esquerra una gran obertura d'un establiment comercial. A la planta pis hi ha dues grans obertures de llinda recta que es troben unides per un balcó. Per sobre del primer pis s'aprecia una sanefa correguda amb respiralls disposats com a detalls decoratius. | 08158-305 | Carrer Major, 33 | El 1745 sabem que la casa es diu cal Damià per Damià Civit. Després de 1875 es diu cal Costa i després del 1945 es diu cal Carboner (Ahicart, 2019). | 41.4392300,2.0121300 | 417472 | 4587989 | a. 1940 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87466-foto-08158-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87466-foto-08158-305-2.jpg | Legal | Racionalisme|Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Una mostra d'edificació racionalista amb algun detall decó. | 120|110|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 87380 | Els Esperons/murs de contenció del torrent de Batzacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esperonsmurs-de-contencio-del-torrent-de-batzacs | Huélamo, JM., et al. (2014) El mur del Rierot, un element del patrimoni cultural de Viladecans. http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2015/06/Poster-Viladecans-5-final.pdf | XVIII-XIX | En algunes zones del seu traçat es troben en estat de deteriorament | Murs fets majoritàriament de pedra vermella, que serveixen de canalització i alhora, de contenció de terres dels efectes erosius del torrent. Aquests murs servien i serveixen, en la seva part superior, de camí per anar als horts. Es tracta d'un pas molt estret que conduïa des dels horts cap al poble i a l'inrevès, arribant just davant el pont de ferro. | 08158-219 | Torrent de Batzacs, a la zona d'horta | 41.4328800,1.9987600 | 416347 | 4587296 | a. 1840 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87380-foto-08158-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87380-foto-08158-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87380-foto-08158-219-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Resulten un element singular dins del paisatge del municipi, a la zona més propera del riu Llobregat. Són una bona mostra de construcció tradicional amb la pedra vermella de la zona.El poder del torrent de Batzacs, com el de la majoria dels cursos d'aigua irregulars que dibuixen el municipi, i el mateix riu Llobregat, sempre ha estat absolut. Anys rere anys, la gent de la comarca va anar construint terraplens, murs de contenció, rescloses, dics, tanques, reparos i estacades o alarts, o fins i tot van ocupar-se de la plantació d'arbres com els salzes, àlbers o els tamarius, a fi que la turbulència de les aigües no fes malbé la seva font principal de riquesa: l'agricultura.El mur i els seus esperons haurien servit de protecció en el cas d'avingudes d'aigua, i també com a contenció de la terra que era aprofitada per la seva fertilitat. Amb molta probabilitat, es va aixecar per a defensar les hortes davant el desbordament del torrent i la seva força, alhora que es feia servir com a camí que comunicava la zona d'horta amb la part baixa del poble. | 98|119 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 60083 | Ca n'Alzamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalzamora | <p>AJUNTAMENT (2000) Inventari per localització. Rubí, Servei de Parcs i Jardins, Ajuntament de Rubí (13. 11. 2000), Document mecanografiat. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1995) 'Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 39, p. 309-318. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Informació oral de Josep Viladiu, abril de 2001. INVENTARI (1999) Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Catalunya. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. VILALTA, Jordi (1982) 'Monuments rubinencs que cal conservar', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 7, pp. 137-142. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.</p> | XIII | El propietari Joan Mas i Alzamora, va realitzar importants obres de conservació. | <p>Masia del tipus I. Conserva elements interessants, com els mecanismes de defensa, com murs buits per accedir a la coberta i corredors amb sortida a l'exterior. Sembla que sota l'arrebossat de la façana hi ha un rellotge de sol. Destaca també la portalada d'accés a la finca i a la casa. Destaquen les finestres amb festejadors i una conducció feta en pedra monolítica d'uns tres metres per transvasar el vi des dels cups a les botes (PLA, s.d.). La façana conserva finestres gòtiques del XV o XVI i la central, damunt el portal, llueix un blasó d'un avantpassat propietari del casal (RUFÉ, 1984a; 1997a). Existeix la canalització feta en pedra monolítica d'uns tres metres que servia per a transvasar el vi des dels cups a les botes (CASTELL, 1999 (encara que segons INVENTARI, 1999, només se n'aprecia la sortida). A la finca es troben segons Inventari de l'Ajuntament de Rubí de data 13.11.2000 Cupressus sp (4 exemplars) Ficus carica (1 exemplar). El celler, que està situat al fons de la casa es va refer a la dècada de 1960 per a la seva utilització com a garatge, no obstant es conserven dos dels quatre cups que hi havia. Aquests estan enrajolats a l'interior i conserven una boixa de pedra. En aquest espai els propietaris conserven mesures, guarniments dels animals, portadores, caparons, eines de pagès (INVENTARI, 1999).</p> | 08184-10 | Passeig de les Torres, 60, 08191 - RUBÍ | <p>Les primeres dades que es tenen són de l'any 1299. Coneguda en aquell temps per mas Mestres, després per Mas Argilagués, Manso Enderrocada i finalment, amb la denominació actual. Al segle XV pertanyia a la parròquia de Santa Maria de Campanyà (Can Castanyer). El 1400, passà a la parròquia de Sant Cebrià de Aqualonga (Valldoreix) i més tard a Sant Cugat, on encara era el 1835 (SIERRA, 1989). L'any 1466, el monestir de Sant Cugat hi establí Joan Dodeny, àlies Argilagués. Llavors la masia passà a dir-se Mas Argilagués. L'any 1547 s'annexionà el Mas Malví, i l'any 1564 el Mas Martina (antic Mas Ardench), els dos de la parròquia de Rubí. L'últim terç del segle XVII hi entrà el pubill Pere Derrocada, i el mas prengué el nom de Mas Derrocada. L'any 1618, Jaume Sauleda, àlies Derrocada, vengué el mas a Francesc Sorribes. Al segle XVIII, la família Alzamora passà a regentar el mas, fins llavors dit Sorribes, i li donà el nom de Mas Alzamora. Des de l'any 1885, pertany a la parròquia i municipi de Rubí. El 1822, Josep Alzamora i Borrell atorgà testament a favor del seu fill Antoni, i, deu anys més tard, trobem un inventari de totes les pertinences de Ca n'Alzamora, on se cita el Manso Martino o Muli o Martines, situats a l'altra banda de la riera, prop de la casa Bogunyà i el Mas Malvi o Mas Joanet (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.4806400,2.0333600 | 419297 | 4592566 | a. 1299 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60083-foto-08184-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60083-foto-08184-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60083-foto-08184-10-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En terrenys d'aquesta heretat, l'any 1833, es va construir la primera fàbrica d'en Narcís Menard, denominada 'Vapor Vell' i dedicada a la elaboració de filats i teixits de cotó. Funcionava aprofitant l'aigua. Un enginy d'interès existia en aquesta casa i estava en funcionament encara a la primera meitat del segle XX. Es tractava d'un llibant, que servia per l'extracció 'd'aigua viva' mitjançant un sistema similar a un vis sens fi, que com un enginy d'Arquímedes, elevava l'aigua des d'un pou fins a un recipient des del qual es distribuïa per una canalització (Informació oral de Josep Viladiu, abril de 2001). No s'ha tingut accés a l'interior de la casa. | 93|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 84363 | Escultura de la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-de-lesglesia | <p>Escultura urbana situada en un costat de la plaça de l'església de Sant Miquel d'Olèrdola. És un escultura abstracta, feta d'acer corten, que es contorsiona de forma sinuosa. Està fixada sobre una base de formigó.</p> | 08145-238 | Pl. de l'Església | 41.3203400,1.7228200 | 393108 | 4575106 | XXI | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84363-20190806134811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84363-20190806134802.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 47158 | Font dels Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-centelles | Situat al soterrani de la casa número 1 del carrer Collsuspina es tracta d'una font ubicada en una paret de pedra treballada on hi ha una aixeta moderna i una pica de pedra també treballada. A la mateixa paret hi ha un escut de la família Carrós-Centelles i una petita capelleta buida. | 08067-175 | Carrer Collsuspina, 1 | Aquesta font era coneguda com la font de dalt i tot i que antigament donava a l'exterior, l'ampliació de la casa número 1 va fer que acabés situada al soterrani de la casa. Gràcies a això s'ha conservat en molt bon estat fins als nostres dies. | 41.7982400,2.2176100 | 435000 | 4627671 | XX | 08067 | Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47158-foto-08067-175-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment està al soterrani de la vivenda i l'habitació s'utilitza per guardar llenya. | 119 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 51840 | Can Cusí - Bellamar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cusi-bellamar | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | 1925 | Edificació residencial aïllada formada per un cos principal de planta rectangular d'una única alçada al qual s'afegeixen de forma perpendicular dos pavellons de planta rectangular i d'una única planta. Sobre el cos principal s'allotja un petit prisma de dos pisos a través del qual s'accedeix a la coberta. El conjunt s'emplaça sobre una terrassa que unifica la cota de la planta baixa en una topografia en pendent en direcció al mar en la destaquen els arcs sobre pilars fent de porxo. | 08118-94 | Carrer Camil Fabra, 58 c | La família Cusí va fer construir aquest edifici per ubicar-hi la seva residència l'any 1925. | 41.4738400,2.2977300 | 441363 | 4591598 | XX | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51840-foto-08118-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51840-foto-08118-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricart Giralt Casadessús | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80405 | Fornícula amb rajoles dedicades a Sant Josep de Calassanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-amb-rajoles-dedicades-a-sant-josep-de-calassanc | Entre la paret de l'Escola Pia i el convent dels Escolapis es va construir un mur amb una porta d'arc rebaixat, amb una falsa teulada triangular a la part superior. Just aquí hi ha una petita capelleta, amb la part superior feta amb arc rebaixat i un petit ràfec d'obra on s'encabeix la imatge de Sant Josep de Calassanç, patró dels escolapis. El conjunt està format per 30 rajoles, que simulen un arc rebaixat aguantat per dues columnes, a l'interior del qual trobem una petita peanya amb el sant, cobert amb túnica i aureola, que supervisa la lectura d'un infant. Aquest sosté un llibre obert a les seves mans i està situat sobre una pedra amb una llegenda al·lusiva al fet que l'ensenyament és la base fonamental per als ensenyaments de l'església. | 08138-508 | Arc entre l'Escola Pia i l'exconvent | 41.8134600,2.0960100 | 424915 | 4629460 | XX | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80405-foto-08138-508-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 89575 | Barraca de marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-0 | Tot i que es conserva força bé, té algun petit despreniment de part de les parets. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Barraca realitzada a partir del rebaix del tapàs, en un marge d’una feina. Conforma un espai de reduïdes dimensions, de planta irregular, tot i que la part principal defineix una planta tendint a semicircular, amb un petit espai allargat al costat de ponent. Compta amb una obertura d’accés, també feta en el mateix tapàs i de forma quadrangular, tot i que no es conserva la fusteria, s’hi pot veure les restes d’alguna frontissa i alguns encaixos on hi aniria col·locada. A l’interior, en el costat de ponent, on hi ha un petit espai allargat, trobem una altra petita obertura, segurament a manera de finestra per ventilar i il·luminar l’interior. A la superfície interior de les parets hi ha algun rebaix i encaixos, i també unes creus incises en el lateral de la porta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-265 | 42.0570338,1.9132797 | 410080 | 4656679 | XX | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070430.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es desconeix la funció originària d’aquesta barraca, tot fa pensar en un espai per desar-hi eines i aixoplugar-se del mal temps. No es pot descartar que hagi tingut altres usos.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 87458 | Habitatge de l'Avinguda de la Generalitat de Catalunya, 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-lavinguda-de-la-generalitat-de-catalunya-35 | XX | Edifici a quatre vents de planta triangular, aprofitant el terreny entre el carrer Joan Maragall i Av. Generalitat. Es desenvolupa en dos cossos, una d'elles presenta planta baixa i pis i l'altre (a l'extrem N) presenta tan sols planta baixa. La coberta és plana transitable, creant una terrassa a l'extrem nord, mentre que a la resta de l'edifici és amb teula rodona. La composició de la façana presenta dos eixos horitzontals formats per finestres quadrades i l'entrada. La façana juga amb el fet de que part estigui arrebossada i l'altre part presenti totxo vist. | 08158-297 | Avinguda de la Generalitat de Catalunya, 35 | Havia estat farmàcia. | 41.4364100,2.0091200 | 417217 | 4587678 | XX | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87458-foto-08158-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87458-foto-08158-297-2.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Al costat de l'edifici hi ha una interessant font que funciona per les dues bandes: al carrer Joan Maragall com a font per a veure i a l'avinguda Generalitat com a font ornamental. | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 63765 | Goigs en alabansa de Nostra Senyora de les Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabansa-de-nostra-senyora-de-les-neus | https://algunsgoigs.blogspot.com.es | 1954 | No es canta | Goig dedicat a Nostra Senyora de les Neus amb la següent lletra: Cantem tots ab armonia ¡ó Maria! ateneu á nostres veus Mare de Deu de las Neus. Roma veu molt admirada la nevada que en lo temps mes calorós cubrí com de blancas flors la Collada: ahont voliau estar Vos, per guardarla nit y dia. A causa de pedregadas á vegadas Sant Quintí molt trastornát ploraba desconsolát ven trinxadas las vinyas y sos sembrats; á qui acudir no sabia. Desde qu'est Terme os venera y se esmera invocantvos per Patrona mes y mes ell s'aficiona puig prospera; de alabansas vos corona, y respira ab alegria. | 08236-342 | El culte i devoció al Roser o a la Mare de Déu del Roser fins a la fi del s. XVI és limitat als convents dominics i a llur àmbit d'acció. Al llarg dels s.XIV i XV hi ha indicis d'aquesta devoció en les mencions de saltiris (nom popular del rosari) i paternòsters (rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres). L'avançada devocional del Roser i de l'erecció de les confraries i l'existència d'un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la Batalla de Lepant (1571) la festa del 7 d'octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu. | 41.4620400,1.6630100 | 388345 | 4590913 | XX | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 60310 | Resclosa i Molí del Graner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-moli-del-graner | A banda de la resclosa, pràcticament no queden restes del molí. | <p>Resclosa de formigó. Conserva una original i interessant roda de ciment. Són pràcticament les úniques restes que queden del conjunt d'antics molins hidràulics que havien existit en tot el terme municipal de Sallent.</p> | 08191-133 | Cornet | 41.8752600,1.9221300 | 410559 | 4636488 | XVIII-XX | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60310-foto-08191-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60310-foto-08191-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60310-foto-08191-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 67164 | Cal Gaudó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gaudo | <p>CASAREAL, Arnaldo de (1940) Historia de la imagen y ermita de San Salvador que se venera en la villa de Suria, Manresa</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | <p>Masia de dos pisos i golfes de planta basilical, amb un pou a la part posterior, del que se sap que es va construir l'any 1927. Actualment destaca en la fesomia de la façana una porxo format per un parell de dobles arcades de mig punt superposades, amb una pilastra central. Els paraments de l'edifici han estat relativament reformats i presenten els arrebossats repicats, gairebé en la seva totalitat. Presenta, a més, diferents construccions auxiliars. Al seu interior, els seus propietaris, conserven una màquina per a trinxar el raïm, una premsa de fusta i una tina rodona, a més d'altres eines i estris de picapedrer i propis de la pagesia.</p> | 08274-121 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>El document més antic trobat a la casa és del 1700 a on apareix el cognom Gaudó. Els amos actuals no duen aquest cognom, sinó Badia, encara que la propietat és dels seus avantpassats. El 1868 pertanyí a Joan Santamaría i tenia sis jornals de terra. En un cens de 1877 apareix com a masia habitada de dues plantes, i en el de1887 com habitada per onze persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980). Aquesta casa, tal vegada per estar al peu de Sant Salvador, se sap que ha estat molt relacionada amb l'ermita. Entre d'altres fets hi ha la constatació que la mare del propietari actual, l'any 1936 va rescatar el cap del Sant Crist de les cendres o bé que l'any 1953, l'era va ser el lloc de celebració de l'acabament del Via Crucis de Sant Salvador, fent-se una ballada de sardanes (REGUANT, 1993). A la casa es conserven alguns documents, com una àpoca a nom de Josep Badia, de l'any 1797 i una altra del 1846. Guarden les claus de l'ermita de Sant Salvador del Quer. Un altre personatge rellevant de la família va ser el 'pare Gaudó' (Salvador Badia Llovet) que va exercir de missioner a Xile.</p> | 41.8455256,1.7624195 | 397258 | 4633366 | XVIII-XX | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67164-20210608130151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67164-20210608125749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67164-20210608130112.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El propietari de cal Gaudó pertany a una nissaga especialitzada en treballar la pedra seca. El Sr. Badia, conserva encara estris relacionats amb aquest ofici, com unes manuelles (que serveixen per fer córrer el roc fent d'alçaprem), una masseta amb mànec d'alzina, un mall, un perpal de dos caps diferents per arrencar pedra, un escalè, una pena (mall de punta prima), escarpa i punxó. D'entre altres treballs en pedra seca, ell i el seu pare van fer les barraques de can Sivila, la de la baixada a cal Cendra i una als Tractets, que tenia cabuda fins a dues avaries. El temps mitjà en fer una d'aquestes obres era de set a deu dies. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 55125 | Forn de calç de can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-castellvi | S'aprecien signes evidents d'enrunament. | <p>Edifici de forma de piràmide troncada. Són dos cossos units, que per la banda de darrera recolzen directament sobre la roca de la muntanya natural. Cada cos té una boca de forn i la seva xemeneia. La de l'esquerra és més gran que la de la dreta, el primer té un alçat de 3 metres i una ample de 3 metres. Les parets de l'edifici estan fetes exteriorment de blocs de pedra i les voltes i les cantonades són de maó. A l'interior tot està cobert de maons. Davant del forn, hi ha un altre edifici amb una sèrie de divisions interiors. Les diferents depèndencies no són regulars i tenen portes d'accés per les dues bandes de l'edifici. Aquest edifici està fet de pedra, igual que el forn.</p> | 08145-105 | Extrem oest del Fondo de la Seguera | 41.3024697,1.6969058 | 390909 | 4573154 | XVIII-XIX | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55125-105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55125-1050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55125-1051.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80967 | Casalot del Serrat dels Ermots del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-del-serrat-dels-ermots-del-coll | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | en procés d'enderroc. | Les restes d'aquesta masia permeten identificar la planta de la casa principal, que és de planta rectangular i que conserva una alçat molt divers dels seus murs; la part més alta conservada és fins al que correspondria la planta primera, per contra en alguns punts el mur es troba pràcticament ensorrat. Es tracta de murs de paredat comú amb carreus desbastats de mides diverses i algunes pedres irregulars, a les cantoneres blocs més ben tallats i de mides més grans. L'edifici està bastit en una zona en desnivell, adossant-se per una de les parets al terreny natural. La masia constaria almenys de dos edificis, un a pocs metres de l'altre, i orientats vers el sud. Les construccions estan situades en la zona més planera d'una carena que obra cap a migdia i que forma part del Serrat dels Ermots del Coll. | 08128-33 | a tocar del límit del terme municipal amb Granera. | Es desconeix el nom exacte d'aquesta masia, per bé, que sembla que podria ser una masoveria de la masia del Coll (del terme municipal de Granera). No es conserven elements visibles en l'estructura que permeten concretar una cronologia, tot i que el tipus de murs conservats pot correspndre a una mas d'època moderna, potser del segle XVIII. | 41.7395100,2.0359200 | 419832 | 4621304 | XVIII | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80967-foto-08128-33-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | la masia consta com a Casalot de la Llegenda a la viquipèdia, tot i que no es coneix el nom exacte de la casa. El nom que rep a la fitxa és en relació a la seva ubicació geogràfica dins el municipi, en concret al Serrat dels Ermots del Coll.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 72489 | Casa vella del castell de Roset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-del-castell-de-roset | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Enrunada | El camí que surt des dels plans de la casa del castell de Roset fins al cim rocós on es troba el castell. Situat en un replà, enmig dels dos colls, es localitza les restes de la casa vella del castell de Roset. La casa està ubicada en una raconada al capdamunt d'un vessant de feixes terrassades. La casa estava orientada al sud, i descansava la seva paret nord sobre la roca del coll. En una feixa inferior del vessant est, es pot observar un parell de filades d'alguna altra estructura del petit mas. Per les evidències de materials, tot sembla indicar que la casa hauria estat bastida amb pedra sense desbastar i coberta de fusta i teula ceràmica. No es pot precisar l'alçat, ja que es troba completament enrunada. | 08299-113 | Camí del castell de Roset | Per l'emplaçament a tocar del castell de Roset, fa pensar en un possible origen medieval de l'emplaçament, no obstant això, és impossible precisar una cronologia original. I ens inclinem a pensar en una cronologia moderna de l'habitatge vinculat a l'expansió agrària del s. XVIII. | 42.1486800,1.9129600 | 410183 | 4666856 | XVIII | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72489-foto-08299-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72489-foto-08299-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72489-foto-08299-113-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Just sobre la carena on es recolza la casa, es pot identificar uns grans retalls esgraonats de la roca que podria fer pensar en alguna mena de línia defensiva inicial del castell aprofitant l'orografia del terreny. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 67100 | Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tordell | <p>PERAMIQUEL COLS, Josep (2000) 'Apunts sobre antecedents i hipòtesis sobre la casa Cal Balaguer del Porxo del Poble Vell de Súria'. Document mecanografiat.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | Molt reformada per una restauració abusiva | <p>Masia situada a les planes que hi ha a la riba dreta de la riera del Tordell, aigües avall de la carretera de Manresa a Súria, poc abans de la desembocadura d'aquesta al riu Cardener. La casa marca el final del nucli urbà per aquest cantó. Un dels trets arquitectònics a destacar el constitueix la existència de dues dobles arcades superposades amb pilar central, que es troben a la façana SE, mirant la riera del Tordell. A la façana NE hi ha una elevació amb un porxo, que dona pas a la primera planta de l'edifici. A l'exterior hi ha elements de pedra del mobiliari antic de la casa. A poca distància hi ha un forn de ceràmica, probablement una teuleria petita, encara que no s'ha tingut accés a la mateixa. Es constata que a la casa resta encara, en un element de fusteria, una representació del jou i les fletxes , constituint una de les poques mostres de símbols de la època franquista que s'ha trobat a la població.</p> | 08274-57 | Carretera de Manresa | <p>En un llibre de defuncions figura en 1696 com a mort a la casa Balaguer de Tordell, Lluís Balaguer. A l'enterrament de l'amo hi assisteixen 9 sacerdots i al de la seva muller, 12 (PERAMIQUEL , 2000). Per informació oral se sap de la existència d'una data del segle XVIII en una pedra que forma part d'una estructura interior de l'habitatge. Apareix esmentada als censos de 1860-1868, com a propietat de Francesc Balaguer, vivint sis persones a la casa (REGUANT, CASTELLANO, 1980).</p> | 41.8269401,1.7559875 | 396694 | 4631310 | XVII-XX | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67100-20210504163331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67100-20210504163632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67100-20210504163447.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | La propietària no ha permès accedir a la casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 75396 | Inscripció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio | Valls i Prat, Marcel·lí. 1984. Cronologia històrica de la Llacuna; Llenas i Costa, Ramon. 1980. Apunts històrics de La Llacuna. Vilanova i la Geltrú; Diputació de Barcelona Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: l'Anoia. Generalitat de Catalunya. Servei .del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. 1985/ revisat al 1991 | XIX-XX | Inscripció que es localitza a la clau d'un arc arquitravat format per dovelles al lateral de l'església de Santa Maria. A la inscripció es llegeix: 'Sala Capitular' | 08104-7 | Carrer de la Creu (lateral de l'església) | 41.4728000,1.5341500 | 377603 | 4592282 | XIX-XX | 08104 | La Llacuna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08104/75396-foto-08104-7-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 67975 | Casa J. Ferret Carreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-j-ferret-carreras | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11979 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | 1912 | La normativa del Pla Especial estableix que cal mantenir el volum construït, conservar les façanes i el tros del jardí que ocupa la cantonada entre el c/ de les Ànimes i de Sant Isidre | Es tracta d'una casa unifamiliar, aïllada, que ocupa bona part d'una illa de cases i que ha esdevingut una fita en l'urbanisme sitgetà. Bona part de la parcel·la està destinada a jardí, mentre que l'edifici té dos nivells d'alçat (pb + 1p). La porta d'accés se situa en una façana aixamfranada i presenta forma d'arc de mig punt, amb arquivoltes que descanses en impostes decorades. La resta d'obertures són rectangulars i mostren la part superior emmarcada per motllures horitzontals que culminen en capitells d'estil naturalista. En el primer pis es localitzen els balcons amb volades de llosanes de pedra de perfil motllurat que, en alguns casos, presenten els angles arrodonits; les baranes són de ferro, de fundició, i mostren decoració geomètrica en el sòcol i sota el passamà. El coronament de l'edifici consta d'una cornisa motllurada situada sota la barana d'obra del terrat, que alterna trams de gelosia i plafons que desenvolupen capcers semicirculars i òculs amb trifolis. Sens dubte, l'element més característic d'aquest immoble és la torre octogonal que s'inicia en una de les façanes que dóna al jardí. Les seves finestres són d'arc de mig punt i l'estructura culmina en un fris amb sanefa de rajoles de diferents colors; la coberta, de pavelló, disposa teules vidrades de color verd en els seus vèrtexs. Existeix una segona torre, de planta quadrada i menys elevada, que també finalitza en una sanefa de rajoles; en aquest cas s'imita un coronament de merlets. Aquests elements contribueixen a emfatitzar el llenguatge medievalitzant que s'ha aplicat al conjunt de l'edifici. | 08270-117 | c/ Hort Gran, 18-20 - c/ Sant Isidre, 2-6 - c/ de les Ànimes, 20-22 i c/ Rafael Llopart, 2 | No coneixem amb exactitud la data en què va ser construït l'edifici ni el nom del seu autor. Per les característiques formals que es dedueixen del projecte arquitectònic, sembla versemblant suposar que l'aixecament va tenir lloc a finals del segle XIX o principis del segle XX. Cap al 1910 es va produir una reforma del jardí i, segons la documentació que es conserva en l'Arxiu Històric de Sitges, Teresa Pujató i Cantó, propietària de l'edifici, va demanar permís per a modificar-ne les façanes. La sol·licitud va ser aprovada el 3 d'octubre d'aquell mateix any. | 41.2386300,1.8115500 | 400410 | 4565929 | XIX-XX | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67975-foto-08270-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67975-foto-08270-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67975-foto-08270-117-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. L'edifici també és conegut com Casa Teresa Pujató o Can Tayà. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 96860 | Barraca de Can Valent 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-valent-4 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Sostre enderrocat | <p><span><span><span>Barraca feta amb llicorella, una roca metamòrfica de textura laminada, que permet dividir-la en làmines fines i regulars. Aquesta propietat facilita el seu ús en la construcció de murs i estructures de pedra seca, ja que les làmines es poden encaixar amb precisió sense necessitat de morter. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca aèria adossada al marge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la coberta només en queden les bigues de fusta que li donaven suport i algunes teules àrabs que formarien la teulada.</span></span></span></p> <p>Té una fornícula (cocó) i també una espitllera raconera.</p> <p>No es conserva l'entrada ni la coberta més enllà de les bigues. </p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Parets: Esquerra 257 cm</li> <li>Dreta 252 cm</li> <li>Fons 200 cm</li> <li>Cocó a la paret esquerra 57 x 63 x 68 cm</li> <li>Espiell o finestra de la paret del fons 43 x 33 x 94 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Alçada exterior 198-210 cm</li> <li>Porta amplada 210 cm</li> <li>Alçada a coberta (bigues de fusta) 198-210 cm.</li> </ul> | 08068-296 | Zona de bosc prop de la carena que separa el terme del de Torrelles | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3672670,1.9748172 | 414261 | 4580036 | XIX - XX | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96860-29602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96860-29603.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | La llicorella (coneguda en el seu moment com a 'terra negra') és la matèria primera de la qual està feta aquesta construcció. És resistent als agents atmosfèrics, la qual cosa la fa molt adequada per a construccions a l'aire lliure, essent també un tipus de pedra molt adequat per al cultiu de la vinya, ja que permet un bon drenatge del sòl i contribueix a augmentar la productivitat i la qualitat de les vinyes. | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 97066 | Goigs a Santa Maria de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>PONS, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!'. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura (s.d.). “Lola Anglada a Cervelló”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Arxiu del Grup de Recerca i Gaudim Cervelló. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Publicació núm. 6. </span></span></span></span></span></span></p> | <p>El 19 de setembre es canten els goigs de Santa Maria de Cervelló. La lletra actual va ser escrita per Josep Maria Puig i Bosch, conegut com a Pare Hilari d'Arenys de Mar, i la música per Antoni Planàs (1949). </p> <p>Aquesta és la transcripció literal de la lletra:</p> <p><em><span><span><span>Puix en la eterna alegria</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>poden tant vostres favors,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>socorreu-nos nit i dia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Santa Maria Socós.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En la rica Barcelona,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de Pares Nobles nasquéreu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>però més rica la féreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>honrant-la amb vostra persona;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>dels Cervellons la corona</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>fóreu, sent-los filla Vós.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>...</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En la Religió sagrada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de la Mercè sacrosanta,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>que per tan perfeta i santa,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>és de tots tan celebrada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>professa fóreu i amada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de l'etern Déu poderós.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>...</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Dels Navegants port i guia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>en tot temps tempestuós;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>socorreu-nos nit i dia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Santa Maria Socós.</span></span></span></em></p> | 08068-339 | Església de Santa Maria de Cervelló | <p><span><span><span>En general, per a tota Catalunya, la primera documentació d’aquest gènere poètic es troba al segle XIV (Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) i el primer text conegut de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV) (Pons, 1998).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La veneració a Santa Maria de Cervelló durant segles va ser molt important, no només a Cervelló sinó també a Barcelona. La santa é</span></span></span>s invocada com a patrona dels navegants i és titular de la parròquia de la Barceloneta, a la Ciutat Comtal.</p> <p>La il·lustració d'una de les edicions (la corresponent a la primera imatge) és de l'artista Lola Anglada, que va tenir una important relació amb Cervelló. Malalta de tifus, va anar convalescent a aquest poble. En les seves memòries, explica que quan va arribar l'any 1923, el batlle i el secretari la van rebre i tot seguit la van pujar a una tartana i van dirigir-se cap a la masia de can Sala de Baix. Escriu: 'Dalt de la carena vaig tenir un encontre feliç, la creu de terme, com si em digués: 'Benvinguda!''.</p> <p>Una altra dibuixant que va il·lustrar una de les diverses edicions dels goigs (imatge número 2), va ser la Núria Ribot i Rius (Barcelona, 1918 — Barcelona, 4 de febrer de 2015). Era una destacada esmaltadora, filla de Josep Ribot i Calpe. Es va formar artísticament a l'Escola Llotja de Belles Arts i a l'Escola Massana de Barcelona, on posteriorment va exercir com a professora de dibuix. La seva obra es caracteritza per un dibuix d'un perfecte realisme acadèmic, influència clara del seu pare. Va exposar les seves obres en esmalt, pintura i dibuix en diverses poblacions de Catalunya, demostrant la seva destresa en aquestes disciplines. La seva trajectòria artística i docent la va convertir en una figura notable en l'àmbit de les belles arts del país.</p> | 41.3871140,1.9606751 | 413104 | 4582252 | XIX - XX | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97066-33902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97066-33903.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 87900 | Pou de Can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-catala | <p>Pou situat al sud de Cal Català. És una estructura aïllada de planta circular, feta de pedra lligada amb morter. A banda i banda hi ha dos pilars verticals on descansava el suport de la corriola, avui desaparegut.</p> | 08043-184 | Al sud de Cal Català | 41.2814100,1.7096800 | 391944 | 4570800 | XIX | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87900-img-20201004-wa0009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87900-img-20201004-wa0034.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 74661 | Volta de cal Vicentó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/volta-de-cal-vicento | Laureà Solà, del Bruc (25-2-2011). | XIX | La volta de cal Vicentó és un corredor situat entre dues cases, que passa per sota la sala de Dalt i comunica els carrers de Dalt i de la Salut. Les parets, construïdes amb pedra, són els murs de càrrega de les cases veïnes. La volta és d'arc rebaixat, feta amb rajoles disposades en forma d'espiga amb cinc arcs interiors que reforcen l'estructura i aguanten les estances superiors. Els arcs dels dos extrems foren bastits amb maons. A terra, al portal de tramuntana, hi ha els vestigis d'uns antics pilars o parets, i al sostre restes de la calç que cobria les rajoles. | 08069-96 | Carrer de Dalt | Per aquí passava el camí que anava a Monistrol i a la Font Closa. Possiblement quan van construir la Sala de Dalt, al segle XIX, devien allargar-la fins a l'altra casa per tal d'aconseguir un espai més gran creant, així, aquest corraló. | 41.5703300,1.8286600 | 402342 | 4602735 | XIX | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74661-foto-08069-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74661-foto-08069-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74661-foto-08069-96-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 96617 | Barraca 15978 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15978 | <p>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</p> | XX | Està en perfecte estat, ja que ha estat restaurada | <p>Barraca de pedra seca de planta circular i amb una falsa cúpula. Té una dimensió mitjana.</p> <p>Com la majoria de les barraques del terme, és coberta de terra per reforçar l'estructura amb l'ajuda de l'arrelament vegetal. És un tipus de construcció aèria aïllada, amb un tipus de porta de llinda plana i els muntats verticals. S'hi pot accedir sense dificultat i es troba en un entorn de pi blanc.</p> | 08091-56 | Partida can Voltà. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4264000,1.8693600 | 405526 | 4586710 | XIX | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217543786.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217555033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217574166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217595435.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Les seves dimensions suggereixen que podria ser un simple magatzem per guardar-hi les eines de l'explotació agrícola, segurament de vinya tal com es pot deduir de l'esglaonat de la muntanya. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 79125 | Barraca de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra | Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona | XIX | Barraca de planta rectangular . de considerables dimenssions i construïda amb pedra força gran i irregular, amb coberta d'una vessant. | 08175-351 | El Serrat | 41.9766200,1.8758000 | 406862 | 4647792 | XIX | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79125-foto-08175-351-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 51873 | Creu de terme del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-cementiri-0 | <p>MADOZ, Pascual (1849). Diccionario geográfico, estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou.</p> | 1500 | <p>Creu de terme feta de pedra de base i fust octogonal, forma que recorda i simbolitza el temple del Sant Sepulcre de Jerusalem. A la base hi ha la inscripció 'Anno Christi MD' i està decorada amb una motllura a la part superior. A la part superior del fust i envoltant-lo, a sota mateix de la creu, hi ha uns relleus antropomorfs emmarcats amb fornícules gòtiques, que representen vuit sants no identificats. La creu consta de dos relleus, en un hi apareix la crucifixió com a tema central, i una calavera als seus peus. Representa el crani d'Adam a qui en morir van col·locar una llavor a la boca de la que en sortiria l'arbre de la Creu. A l'altra cara de la creu hi ha la representació de la mare de Déu amb el fill en braços. Miquel Garriga i Roca va dissenyar un basament per enaltir-la més i va dissenyar l'entorn amb una petita vorera octogonal i un petit espai enjardinat on s'han col·locat tres plaques commemoratives de diferents fets. En una es llegeix 'Als fills del Masnou morts fora de la pàtria'. En una altra 'L'Ajuntament del Masnou ret homenatge a tots els marins del Masnou i del Maresme en commemoració del centenari de la Guerra de Cuba. El Masnou, 29 de novembre de 1998'. Finalment, a la tercera, s'hi llegeix 'A tots els masnovins morts a la guerra 1936-1939'.</p> | 08118-199 | Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | <p>Tot i que no se sap amb exactitud, la seva procedència es podria assenyalar a l'actual carrer de Joan XXIII, antic camí d'Alella, per delimitar els termes territorials de Teià i Alella, quan el Masnou encara no existia com a municipi. Quan es va construir el cementiri vell, a la sagrera de l'església de Sant Pere, l'any 1818, s'hi va traslladar la creu. Aquest element el destaca Pascual Madoz en la seva obra. Finalment, l'any 1868, amb la realització del nou cementiri, Miquel garriga i Roca la va col·locar al centre del cementiri, tal i com estava en el vell.</p> | 41.4802800,2.3190500 | 443149 | 4592299 | XIV | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 38526 | Carrer del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-portal | <p>Documentació vària de cal Mas (1321-1714), paper i pergamí. Documentació vària de la casa Vilamarí (1699-1846), paper i llibres. CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el perocés d'estructuració territorial Berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona.</p> | XIV-XX | <p>El carrer Portal travessa tota la zona nord del nucli antic d'Avià. Abans de sortir a la carretera de Cal Rosal i tancant el recinte habitat, es conserva un arc entre dues cases del que seria el portal d'entrada al nucli pel camí procedent de Berga en direcció a Cardona (Camí Ral de Cardona), i del que només queda una filada de l'arc amb dovelles que ha estat restaurat recentment. Les cases, que es situen a les dues bandes del carrer, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que moltes s'han reconstruït i modernitzat; però cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles. Principalment són de planta i, com a màxim, dos pisos, amb parets mitgeres. Únicament dues cases conserven portes d'entrada amb arcs adovellats (cal Mas Vell i cal Gavarró). El nucli és lleugerament aturonat, essent el punt més elevat la plaça Abat Oliba, al final del carrer del mateix nom, i observant-se el desnivell entre el primer i el segon tram del carrer Portal que es salva amb unes escales. Al segle XVIII el nucli va créixer cap al est i cap a la zona de la plaça del Padró. Actualment el seu creixement es troba aturat.</p> | 08011-2 | Nucli antic, Carrer Portal. 08610 AVIÀ | <p>Al nucli antic donaven accés dues portes: la del carrer Portal, de la que es conserva l'arc i que comunicava amb el camí Ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró (APM) al lloc on hi ha Cal Gasolà. El carrer Portal és el carrer més antic del nucli, que ja existia a l'Edat Mitjana; travessava tota la sagrera i unia les dues portes d'accés. Una part de la sagrera estaria emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal donarien protecció per la part est. L'any 1999 es va refer el paviment dels carrers del nucli antic i es va tapar l'escala excavada sobre la pedra natural al centre del carrer Portal davant de Cal Gasolà, i que era un dels vestigis antics d'aquest carrer, possiblement datables al segle XIV-XV. Entre les cases del carrer Portal destaquen les antigues 'Ramats', 'Gurans' i 'Brotons' que formen l'actual cal Mas Vell (APM, segle XIV); l'antiga església que es trobava al lloc on actualment hi ha cal Gavarró i cal Serra; cal Campaner i cal Escolà on hi havia l'antiga rectoria; cal Xut i cal Fideuer, lloc on es conserva una sitja subterrània. Totes aquestes formen l'eix central entre el carrer Portal i el carrer Abat Oliba. Entre el carrer i el Tossal a l'Edat Mitjana hi havia camps i horts, i des del segle XVII s'han anat construint cases progressivament que donen la configuració actual.</p> | 42.0778266,1.8253586 | 402837 | 4659085 | Varis | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-20250507183155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-foto-08011-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-foto-08011-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-20250507183102.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El 1999 es va refer el paviment dels carrers soterrant totes les línies d'infraestructures i eliminant una escala de pedra davant de cal Gasolà que era un dels elements més antics del nucli i que ajudava a salvar el desnivell de la part central del nucli antic amb la confluència amb el carrer Abat Oliba. Davant de la casa de cal Mas Vell el carrer resta obert als horts del Tossal, des d'on s'accedeix a la part de darrera de l'Ateneu. El nivell de protecció BPU afecta al mur del carrer, probablement d'origen medieval. Tota la zona és d'expectativa arqueològica. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 98392 | Fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya relacionat amb el municipi de Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-nacional-de-catalunya-relacionat-amb-el-municipi-de-sant-vicenc-de-montalt | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya conserva una sèrie d’imatges relacionades amb Sant Vicenç de Montalt: </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Fons TAF HELICÒPTERS, SA: </span></span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>Vistes aèries panoràmiques d'una urbanització al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt. Encàrrec de Materiales y Construcciones, S. A. Trabajos Aéreos y Fotogramétricos (MYCSA)</span></span></span></em><span lang='CA'><span><span> [ANC1-564-N-11036]. 16 d’agost de 1977. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>Vistes aèries panoràmiques d'unes cases amb piscina al poble de Sant Vicenç de Montalt. Encàrrec de Materiales y Construcciones, S. A. (MYCSA). [ANC1-564-N-11035]</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Vistes aèries panoràmiques generals del municipi de Sant Vicenç de Montalt [ ANC1-564-N-11716] del 2 de novembre de 1990. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>TAVISA (Trabajos de Aviación S.A.):</span></span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Vistes panoràmiques de diversos municipis de la comarca del Maresme, com Mataró, Dosrius, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Calella, Canet de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Caldes d'Estrac, Argentona i Sant Andreu de Llavaneres, amb detall del port Balis [ANC1-1144-N-3403] del 20 de gener de 1999.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Costes des de la ciutat de Mataró fins a la de Calella [<span>ANC1-1144-N-9248]. 26 de febrer de 2009. Vistes panoràmiques del les costes des de la ciutat de Mataró fins a la de Calella, passant pels municipis de Sant Vicenç de Montalt, Caldes d'Estrac, Arenys de Mar, Canet de Mar i Sant Pol de Mar, per encàrrec de Geovirtual.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Construcció d'una urbanització al municipi de Sant Vicenç de Montalt [ANC1-1144-N-9553]. 6 d’octubre de 2009. Vistes panoràmiques de la construcció d'una urbanització al municipi de Sant Vicenç de Montalt, per encàrrec de Teyco.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Construcció d'una urbanització al municipi de Sant Vicenç de Montalt [ANC1-1144-N-9554] del 15 de desembre de 2010. Autor: Jordi Todó. Vistes panoràmiques de la construcció d'una urbanització al municipi de Sant Vicenç de Montalt, per encàrrec de Teyco.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Fons Josep Puig i Cadafalch:</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa prop de l'estació, a Sant Vicenç de Montalt [ANC1-737-N-44]. Any 1921.: 6 dibuixos i plànols. Llapis i tintes sobre paper.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa Pich, a Sant Vicenç de Montalt. [ANC1-737-T-208]. Any 01.11.1922 - 20.01.1923. bast i contingut: carta rebuda per Josep Puig i Cadafalch sobre les faroles de Can Coll de Caldetes, relació de despeses i rebuts de la finca Can Coll, i exemplar número 2 de la revista 'Civitas' publicat l'any 1914.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Administració Perifèrica de l'Estat:</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Expedient de registre de <em>'200 pertenencias de una mina de hierro con el título de 'Mariquita', sita en el término municipal de San Vicente de Llavaneras, parajes llamados Torrente de Montalt, laderas del mismo y otros'.</em> (Barcelona) [ANC1-641-T-2009] 22.12.1923 - 03.01.1927. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Expedient de registre de <em>'200 pertenencias de una mina de hierro con el título de 'Negresco', sita en los términos municipales de San Andrés de Llavaneras y de San Vicente de Llavaneras, paraje llamado Riera de Acatá, Carretera de Cornellá a Fogás de Tordera y otros' </em>. (Barcelona) [ANC1-641-T-2011]. 22.12.1923 - 03.01.1927.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>FUNDACIÓ CONCEPCIÓ RABELL, VÍDUA ROMAGUERA - ESTUDI DE LA MASIA CATALANA</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Informació per municipis de les masies de la comarca del Maresme. [ANC1-1145-T-996]. Fitxes sobre masies del municipi de Sant Vicenç de Montalt. 1924-1990.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (SEGONA REPÚBLICA)</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Confiscacions [ANC1-1-T-6711]. Comitè d'Apropiacions. Expedients de determinació de responsabilitats i confiscació de béns de particulars amb propietats al Barcelonès (Barcelona) i al Maresme (Sant Vicenç de Montalt). Conté l'expedient de Tomàs Rosés Ibbotson. Inclou un exemplar del 'Boletín de la Organización Sanitaria Obrera', Barcelona, núm. 11, any II, 1.8.1937.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Junta de Seguretat Interior. Població i confiscacions. Maresme: Alella, Cabrera de Mataró, Cabrils, Caldetes, Canet de Mar, Dosrius, Montgat, Sant Andreu de Llavaneres i Llavaneres de Montalt. Conté expedients sobre cens de població flotant, irregularitats en la constitució dels consells municipals, i informes referents a confiscacions. [ANC1-1-T-6183]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>PRESIDENT LLUÍS COMPANYS (documentació institucional)</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Correspondència d'adhesió al president Companys i al govern de la Generalitat davant l'alçament militar de juliol del 1936, per la crisi del Consell de la Generalitat del 4 i 17 d'abril de 1937 i amb motiu de l'aniversari de la proclamació de la República./<strong> [</strong>ANC1-819-T-195] ; ANC1-1236-N-1234; ANC1-1236-N-1231; ANC1-1236-N-1233; ANC1-1236-N-1235</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Detalls d'uns murals religiosos pintats per Francesc Vidal i Gomà a l'església de Sant Vicenç de Montalt. 8 fotografies químiques . 1940-1948. ant Vicenç de Montalt s'anomenat Sant Vicenç de Llavaneres fins l'any 1935. Durant la regència de mossèn Gili Pol del 20 de novembre de 1940 al 30 de desembre de 1948, a Sant Vicenç de Montalt es dugueren a terme diferents millores dins l’església.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>FOTO FERRAN</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hotel en construcció de SADEM S.A. a Sant Vicenç de Montalt [ANC1-21-N-5795] 1950-1969. [ANC1-21-N-5804]; [ANC1-21-N-5806] i [ANC1-21-N-5804]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>FOTO-PIC (Arxiu Pere Català)</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Detalls d'uns murals religiosos pintats per Francesc Vidal i Gomà a l'església de Sant Vicenç de Montalt [ANC1-1236-N-1230]. </span></span></span></span></span></p> | 08264-95 | Carrer de Jaume I, 33-51 (08195 Sant Cugat del Vallès) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya és la institució que s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el </span></span></span>patrimoni documental de Catalunya. Creat per Decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de novembre<span lang='CA'><span><span> del </span></span></span>1980, l'ANC és l’arxiu general de l'administració catalana i l’arxiu històric nacional. Des d’aquesta data, l’arxiu vetlla per la conservació dels fons històrics nacionals i de l’administració catalana amb la finalitat de garantir-ne l’accés per part de tota la ciutadania.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està adscrit al Departament de Cultura, dins de la Direcció General del Patrimoni Cultural i està integrat al Sistema d’Arxius de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els seus antecedents més remots es remunten a l’any 1412, quan les Corts de Barcelona acordaren la creació d’un arxiu propi per a la Generalitat històrica o Diputació General. Aquesta institució tenia la funció d’aplegar i gestionar els documents produïts per les administracions públiques de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.5790953,2.5082423 | 459006 | 4603163 | Varis | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98392-2anc4206543841430002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98392-5anc4206543841430005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98392-6anc111183210674720006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98392-anc865896592158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98392-anc8658945921560001.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els drets de propietat intel·lectual de terceres persones, quan l'arxiu no disposi d'autorització, poden limitar l'ús dels documents. No es pot dur a terme cap modificació de les imatges i es respectarà sempre la seva autoria i la seva procedència. | 98 | 56 | 3.2 | 2131 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 96038 | Bestiari de foc de la Colla de diables de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bestiari-de-foc-de-la-colla-de-diables-de-montmelo | <p><span><span><span>BASSA, David (1998). <em>Les colles de Diables al Vallès Oriental</em>. Edicions Gargot.</span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>El bestiari de foc de la colla de diables de Montmeló està format per tres elements: en Vibrot, en Vi i la Brot. En Vibrot balla amb la colla adulta des de l’any 2006, quan es presenta en societat. És obra del taller Sarandaca. Té nou punts de foc i fa 3 m d’amplada, per 4 m d’alçada i 5 m de llargada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En Vi i la Brot van néixer l’any 2017 per acompanyar a les colles infantils. Són obra del mateix taller Sarandaca i consten de cinc punts de foc. Segons la llegenda, forjada als diferents actes del plaça foc, van néixer fruit de l’amor entre la Pepa de Santa Perpetua i en Vibrot de Montmeló. Es van finançar a través d’una campanya popular “Volem unes bestioles”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La principal activitat de la Colla Gran és el correfoc de la Festa Major, que acostuma a ser l’últim dijous del mes de juny. La colla està formada per 30 diables, 2 diablesses, 1 Llucifer i 15 tabalers i grallers.</span></span></span></p> | 08135-119 | Plaça de la Vila, núm. 1 | <p><span><span><span>La colla de diables es funda l’any 1977; però el primer correfoc es fa per la Festa Major de l'any 1996. El bateig va anar a càrrec de la colla veïna del ball de Diables de Montornès del Vallès. El grup inicial estava format per 15 diables, 4 tabalers i en Llucifer. Actualment són més d’un centenar de socis repartits entre diables, tabalers i grallers; dividits en tres seccions: gran, jove i infantil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons David Bassa (1998) es tracta d’una de les colles més joves del Vallès Oriental: “El patiment dels diables per obrir-se pas als carrers és superior al dels Diables de Granollers, que aturen milers de joves, Festa Major rere Festa Major, però a diferència de Granollers tot i que hi ha més gent, els que s’hi posen són d’una mitjana d’edat més alta i no tenen por a les espurnes. Els veïns de Montmeló estimen els balls de diables i els viuen amb autèntica passió”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2005 es crea la Colla jove, que acull jovent d’entre 12 i 17 anys. Està formada per 15 diables, 1 Llucifer i 10 tabalers. L’any 2008 neix la Colla infantil amb 30 diables, 1 Llucifer i 20 tabalers.</span></span></span></p> | 41.5515348,2.2481793 | 437301 | 4600258 | Taller Sarandaca | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11904.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11905.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95769 | Rellotge de sol de Can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-trabal-0 | <p>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</p> <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</p> <p>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.36-37.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de la masia de Can Trabal. </span></span></span></span></span></p> <p>És orientat al <span><span><span><span lang='CA'><span>sud-oest. Està pintat de color blanc i és de forma rectangular, amb un fi emmarcament</span></span></span></span></span>. <span><span><span><span lang='CA'><span>Conté línies que marquen les hores i les mitges hores, des de les 8 del matí a les 6 de la tarda. Els números són en xifres aràbigues i el gnòmon és una vareta.</span></span></span></span></span></p> | 08205-652 | Carrer de Josep Maria Sert. | <p>La masia de Can Trabal conserva documentació des de l'any 1327. Des de l'origen ja era propietat de la família Trabal, un cognom que es troba escrit també com a Tarabal o Taraval. El 1755 es va començar a reformar, i s'hi van fer obres de manera més o menys continuada fins a finals del segle XIX. Les reformes més importants es van dur a terme abans de l'arribada de la fil·loxera, perquè els propietaris pensaven que la plaga no travessaria els Pirineus i, per tant, no afectaria la finca. </p> <p>Segons diu la tradició, la torre de Can Trabal va ser construïda per encàrrec de la pubilla del mas per poder veure l'hereu de Can Vilallonga quan passava pel davant per anar a Sant Cugat.</p> <p> </p> | 41.4561700,2.0789300 | 423073 | 4589808 | Sense data | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95769-065201.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98594 | Font del Rabassalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rabassalet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. </span></span></span></span></span></p> | <p>S'ubica a l'esquerra de la carretera de la Rabassada i es troba en una fondalada. La font està situada en <span><span><span>una cavitat rectangular on hi ha una portella de planxa metàl·lica amb el nom de la font. Aquesta estructura és obrada en maó i, per la part inferior, té el parament és arrebossat. D'aquí en surt el broc de coure per on raja l'aigua. La pica, situada arran de terra, és de forma quadrada i és de maó vist. La font queda integrada en un marge revestit de grans carreus de pedra. A davant hi té una esplanada on hi ha una taula amb bancs de fusta.</span></span></span></p> | 08205-933 | Al revolt de l'avinguda Antoni Griera, agafeu un corriol pel mig d'una clariana plena de vegetació i ascendiu per la muntanya fins a l'esplanada on hi ha la font. | <p><span><span><span>L'any 2018 es va realitzar un projecte de desbrossament de l’entorn de la font i dels camins d’accés i es creà una zona d’esbarjo. El pressupost de les actuacions va ser de 19.300 euros. El 2020 s'hi van fer noves actuacions de millora. </span></span></span><span><span><span>Antigament, la font era una caseta d’obra.</span></span></span></p> | 41.4301386,2.1068028 | 425371 | 4586893 | Reforma: 2019 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98594-093202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98594-093203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/98594-093204.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Actualment, la font està seca. | 119 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98240 | Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-6 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). <em>L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975</em>. Editorial Efadós SL, p.110-119, 381-395.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCIA-PEY, Enric (2010). <em>Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p .79</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRUP L’ABANS (2014). <em>Descobrim Lliçà d’Amunt. Espais naturals, espais urbans i patrimoni religiós</em>. Ajuntament de Lliçà d’Amunt, p.139.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRUP L’ABANS (2020). “Escoles Nacionals a Lliçà d’Amunt” a GRUP L’ABANS. <em>Retalls. Pinzellades de Lliçà d’Amunt. Volum I, any 2020</em>. Grup L’Abans i Ajuntament de Lliçà d’Amunt, p.101-120.</span></span></span></span></span></p> | XIX | La façana original ha estat alterada i, a més, hi ha un mur davant de l'edifici que oculta la meitat de la planta baixa.També hi ha esquerdes i pèrdues de l'arrebossat. | <p>L'edifici de les Antigues Escoles va acollir les escoles públiques de Lliçà d'Amunt, entre els cursos 1921-1922 i 1971-1972.</p> <p>Edifici de planta baixa i pis, amb façana simètrica. Una construcció perpendicular a la façana oculta bona part d'aquesta en planta baixa i no és possible descriure-la totalment. </p> <p>A la part dreta de la façana, al centre, s'intueix una finestra, envoltada per una faixa engaltada, i a la dreta hi ha una porta amb fusta clavetejada. En origen, aquesta porta era una gran obertura d'accés a l'edifici.</p> <p>Al primer pis hi ha quatre obertures, envoltades per una faixa engaltada, que donen a un balcó corregut a tota la façana. La reixa de la façana és d'estil modernista i al centre conté una peça per subjectar una bandera.</p> <p>La façana està arrebossada, si bé hi ha pèrdues que deixen entreveure el parament format per maó ceràmic i còdols de pedra. El coronament és motllurat. En algun moment, va perdre el remat de la façana, amb forma de pinyó esglaonat, on hi havia l'any de la construcció, 1921, un escut, i la inscripció 'Escuelas Nacionales'.</p> <p>La teulada és a dos vessants, realitzada amb teula àrab.</p> | 08107-100 | Carrer d'en Bosc números 2-18 | <p>Des de finals del segle XIX, les escoles públiques es van situar a l'edifici de l'Ajuntament, al carrer d'en Bosc.</p> <p>El 1920, l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt va aprovar un pressupost de 7.500 pessetes per fer obres a l'edifici de les Escoles Nacionals. L'any 1921 es va reformar l'edifici i es feren dues aules, una per a nens i una altra per a nenes i a la planta pis es feren dos habitatges per als mestres. El 1922, finalitzaren les reformes.</p> <p>El curs 1970-1971, les escoles van ser traslladades al carrer Folch i Torres, que en aquell moment s'anomenava Cervantes. Aleshores, l'edifici va ser venut per l'Ajuntament a la família propietària de Can Tuixells, situat darrere de l'edifici.</p> | 41.6123942,2.2361174 | 436355 | 4607024 | Reforma: 1921 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/98240-10001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/98240-10002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/98240-10003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/98240-10004.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 50041 | Casa del carrer de Santa Anna, 5-7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-anna-5-7 | <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers.</em> Granollers. Document administratiu.</p> <p><span><span><span><span>PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). T<em>opografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. </em>Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 185.</span></span></span></span></p> <p>SESÉ, Jaume (1987b). <em>El creixement industrial.</em> Col. Coneguem Granollers, Núm. 2, Granollers: Ajuntament de Granollers.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges entre mitgeres representatiu del retorn al classicisme que va caracteritzar els anys de postguerra. Consta de planta baixa i tres plantes pis. La façana és plana i de llenguatge neoclàssic.</p> <p>Es composa simètricament segons tres cossos: el central amb totxo vist i balcons i balconada de brèndoles de ferro. Els dos cossos laterals presenten especejament de carreus de pedra artificial. Tots els buits són de proporció vertical i estan emmarcats i tancats amb persiana enrotllable. La part alta dels tres cossos està coronada per una barana massissa (CUSPINERA et alií, 2001). A la planta superior l'espai central acull la decoració en relleu d'un escut. Aquest edifici tenia dos elements destacables que ja no es conserven al seu lloc originari:</p> <p>1. Planta baixa. Porta acabada amb arc de mig punt adovellat amb un escut a la clau. Element desaparegut.</p> <p>2. Planta noble: Finestra acabada amb llinda plana i guardapols a la part superior, que recolza sobre sengles culs de llàntia decorats amb figures alades. Actualment, aquest element es troba al segon pis de la plaça de les Olles, 8 (PANCORBO, 2006: 185).</p> | 08096-169 | Carrer de Santa Anna, 5-7 | <p><span><span><span><span>La carretera va substituir el camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola (SESÉ, 1987b). Aquesta puixança va fer que, ja des de principis del segle XX, Granollers es trobés immers en un procés de renovació per incorporar els darrers avenços a la ciutat. Aquesta renovació que va tenir lloc sobretot a la zona de l’eixample és present també al centre de l’antiga vila medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Concretament, al carrer de Santa Anna trobem nombrosos exemples d’edificacions de substitució que es van impulsar sobretot a partir del tombant de segle XX. És el cas d'aquest edifici que, s</span></span></span></span><span><span><span><span>egons dades del cadastre, no sempre fiable, fou construït el 1948. Destaca per una concepció amb certes pretensions de monumentalitat i </span></span></span></span><span><span><span><span>pel retorn al llenguatge neoclàssic característic dels anys de postguerra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la casa que hi havia anteriorment (dels segles XVI-XII i d'estil renaixentista), només es coneix a</span></span></span></span> partir de fotografies d’arxiu, així com per l’expedient d’obra 201/1945 referent a l’edifici de la plaça de les Olles, 8, on es diu que se’n reforma la façana col·locant dos finestrals procedents de la demolició de les cases del carrer de Santa Anna 2, 4 i 6 (PANCORBO et alii, 2006: 185).</p> | 41.6085800,2.2868900 | 440581 | 4606564 | Probablement 1948 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50041-169-sta-anna-5-7-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50041-169-sta-anna-5-7-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50041-169-sta-anna-5-7-c.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-06-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 50022 | Casa del carrer Nou 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-nou-12 | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). <em>Granollers</em>. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</p> <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). 'La industrialització de la vila i la ciutat moderna', a <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental,</em> Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</p> <p>CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Granollers. Document administratiu.</p> | XX | <p>Edifici d'habitatges d'estètica noucentista que ha conservat la façana amb la tipologia originària.</p> <p>Es tracta d'una construcció de planta rectangular, entre mitgeres, en cantonada amb el carrer de Guayaquil. Consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teula àrab. La façana és plana i està arrebossada i pintada. Es composa simètricament segons tres eixos marcats per la verticalitat dels buits. Les obertures estan emmarcades amb un motllurat al terç superior. En el centre del primer pis destaca una tribuna de planta pentagonal de costats desiguals, la qual enllaça amb sengles balcons a banda i banda. Els balcons tenen baranes de ferro decorades amb dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista, igual que els balcons del pis superior i les reixes de les finestres de planta baixa (CUSPINERA et alií, 2001).</p> <p>Sobre el portal hi ha un relleu amb escut d'armes flanquejat per les figures de dos gossos.</p> | 08096-150 | Carrer Nou, 12 | <p><span><span><span><span>En un document de 1515 es fa referència a un carrer Nou, però aquest tenia una ubicació diferent de l’actual, ja que estava situat a l’interior del recinte emmurallat. Al sud de la vila medieval es va crear el raval del carrer Barcelona, desenvolupat sobretot a partir del segle XVI. D’altra banda, al segle XVII ja hi ha documentat el carrer Nou, fet que indicaria que en aquesta època havia començat una urbanització, encara que incipient, a l’exterior sud de la muralla. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap a la segona meitat del segle XIX, més enllà dels ravals existents, va prendre cos l’eixample granollerí. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou; al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant entre el carrer Barcelona i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud s'iniciaren el 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim, i el 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872. És d’aquesta època que daten la majoria de les cases actuals del carrer Nou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa, d'estètica noucentista, sembla que fou construïda a la dècada de 1930. Segons dades del cadastre, es va bastir el 1930. Al segle XIX de la família granollerina Grivé n'havia sorgit una personalitat destacada: </span></span></span></span>Martí Grivé i Cuní (Granollers, 1814 - Perth, Austràlia, 1886) que fou metge i sacerdot. Va exercir la seva activitat eclesiàstica com a bisbe de Perth, a Austràlia, on fou el primer a ocupar aquesta càtedra. Actualment en aquest edifici hi ha la seu de la Fundació Roure.</p> | 41.6070900,2.2875400 | 440634 | 4606398 | Probablement 1930 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50022-can-grive-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50022-can-grive-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50022-can-grive-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50022-can-grive-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50022-foto-08096-150-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-07-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | Altres denominacions: can GrivéEdifici restaurat l'any 2001. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml