Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
82778 Refrany de les festes majors https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-les-festes-majors PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 519. XVIII-XX 'Sant Hipòlit i la Gleva, enmig de Sant Feliu i Rocaprevera'. 08215-184 El refrany fa referència a les festes majors de les viles de Sant Hipòlit de Voltregà i Torelló, les quals s'encadenen. La Festa Major de Torelló es celebra pels voltants del dia 1 d'agost, diada del seu sant patró Feliu. Posteriorment, el dia 13 d'agost es celebra el dia del patró de Sant Hipòlit i el dia 8 de setembre la festa de la Mare de Déu de la Gleva. Finalment, l'aplec del santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera es celebra el tercer diumenge de setembre i està considerat com la segona festa major del municipi de Torelló. És probable que aquest refrany ja s'utilitzés amb anterioritat a la segregació dels municipis de Sant Hipòlit i Les Masies de Voltregà, donat que el santuari de la Gleva pertany al terme municipal de Les Masies des de finals del segle XVIII. Alhora, també podria ser posterior i que fes referència a l'actual Festa Major de Sant Hipòlit, que es celebra el primer cap de setmana de setembre des de la segona meitat del segle XX aproximadament. I un darrer apunt a tenir en compte és la celebració de la festa del barri de la Gleva de Sant Hipòlit, el cap de setmana següent a la diada del santuari de la Gleva. 42.0154900,2.2364200 436777 4651778 08215 Sant Hipòlit de Voltregà Bo Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98|119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
82779 Refrany del ruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-del-ruc PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 519. XIX-XX 'Sant Hipòlit sense cap noli se'n menjaren tot un ruc, els uns se'l mengen amb suc, els altres ben cuit a la brasa; fins i tot el rector en salà un tros per menjar més temps carn d'ase'. 08215-185 42.0154900,2.2364200 436777 4651778 08215 Sant Hipòlit de Voltregà Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
82780 Dita de Sant Hipòlit https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-sant-hipolit ANGLADA, Jaume-1987 (1988). 'Pregó de Festa Major. Dones i homes Santipolencs'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 5, octubre 1988, p. 4. 'Sac i ganxo'. <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Nº 1, abril 1988, p. 18. XX 'Sant Hipòlit, sac i ganxo'. 08215-186 Aquesta dita es fonamenta en un malnom donat als habitants de Sant Hipòlit, la procedència del qual no està documentada. Pel que sembla fa referència al temps de la postguerra, un període cruent de la nostra història en el qual la gent passava gana i misèria, fet que els empenyia al robatori dels camps i les collites per tal de poder sobreviure. Duïen un sac per portar els aliments que recollien. Alhora, quan els homes anaven a buscar llenya al bosc, portaven un ganxo que els permetia abastar les branques més seques que encara no s'havien despenjat dels arbres. Segons sembla, la conjunció d'aquests dos fets fou l'orígen del renom, que d'altres pobles de la contrada utilitzaven amb un to despectiu envers els santhipolitencs. 42.0154900,2.2364200 436777 4651778 08215 Sant Hipòlit de Voltregà Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
74317 Oració en despertar-se https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-despertar-se AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX 'Santa Maria, jo em casaria, pregueu a Déu, amb un hereu, per nosaltres pecadors, que fos ben ros, sia santificat, que sia ben aviat, el vostre sant nom, que agradi a tothom. Amén.' 08025-187 Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. 41.5759300,1.7858400 398780 4603406 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Segons el recopilador, la deien cada matí en despertar-se, abans de llevar-se, les fadrines.Deformació humorística del popular parenostre. 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
56634 La ramada encantada https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ramada-encantada TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. 'Segons conta la llegenda, la gent de la Torre d'Oristà va començar per tallar les alzines i roures i fer rompuda al pla Moixó. Com més rompuda feien els pagesos, menys pastura per als ramats transhumants. Hi havia pastors que protestaven, discutien fortament amb els parcers, però seguien el seu camí. En canvi n'hi havia que, en comptes de protestar, estenien el ramat pel mig dels camps iguals com si fos un prat d'herba, malmetent la vianda que hi havia plantada. Això és el que va provocar que en un temps passat al pla Moixó hi hagué fortes batusses entre uns i altres. Al final, però, després de molt temps de litigis, pastors i pagesos varen arribar a un acord per respectar els seus interessos contraposats: els ramats respectarien el sembrat i els pagesos no farien més rompuda. Just al capdamunt del quintà deixarien un tros on pastors i ovelles poguessin fer parada i passar la nit en cas que ho creguessin convenient, és a dir, l'espai destinat a poder fer parada seria un terreny que mai ningú se'l podria apropiar, i constaria com a empriu o remolta. Els pastors, encara un xic de mal grat, varen acceptar el tracte, però amb la condició que quan no hi hagués vianda plantada als camps de conreu, els ramats gaudirien del dret de seguir les herbes. Però entre els pastors n'hi havia un que era molt repatani. Ja el coneixien com un buscabrega que mai estava content de res, i només faltava que uns diguessin blanc perquè ell digués negre. Era un home que tenia un parlar molt fastigós, sovint engegava unes carrendelles de sagrepans que feien esgarrifar; per això, era conegut com el pastor renegaire. Doncs bé, segons la llegenda, aquest pastor mai va voler saber res dels tractes que havien fet els pagesos de pla Moixó i els pastors de muntanya, ell anava a la seva i quan passava amb el ramat tirava pel dret, tant li feia que els camps estiguessin sembrats. Quan un pagès l'escridassava, ell solia contestar amb una llarga lletania del seu repertori renegaire. Diu que era a finals d'octubre, és a dir, pocs dies abans de tots sants, que un dels parcers de pla Moixó va anar a veure si la sembrada ja naixia. El camp que manava al pla Moixó era just arran del camí ramader. Quan va sortir a les envistes del camp, va veure com un ramat li pasturava la sembrada, i l'home, molt enfadat, va anar tot decidit a fer marxar les ovelles del seu tros. Però es va trobar que qui manava el ramat era el pastor renegaire. Es van esbatussar de mala manera; el pagès no volia que les ovelles li malmetessin la sembrada i el pastor, en canvi, feia que les ovelles se la mengessin. I ca, el pagès poc se'n va sortir; després d'una forta escridassada, renecs i algun cop de roc, el pastor va continuar amb les ovelles dintre del camp, que van seguir pasturant el blat acabat de néixer. El pastor, tot fent mofa del pobre pagès, encara li va dir: 'Mireu, tenia pensat d'anar a dormir al Pilar o als Andreus, però com que encara quedarà menjar, em quedaré a dormir aquí a la vora del camp, així quan les ovelles es llevin al matí podran esmorzar'. Cal dir que aquest camp és el que hi ha vora mateix de la remolta, on molts ramats hi passaven la nit. Al pagès, en sentir el to de mofa que emprava el pastor, només se li va acudir de dir: 'Tan de bo no us despertéssiu mai més, ni vós ni el ramat'. Conta la llegenda que així mateix va passar. Al matí pastors i ovelles, gos i bastó s'havien convertit en pedra, és a dir, tal com es van adormir al vespre, varen quedar encantats en forma de pedra. Així és com va ser castigat un pastor malparlat que, per allà on passava, tot ho malmetia. Des d'aquell dia la revolta de pla Moixó es coneix com la ramada encantada'. 08151-242 Sector nord del terme municipal 41.9798000,2.0523200 421490 4647968 08151 Oristà Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Aquesta versió de la llegenda de la ramada encantada va ser recollida i publicada per Jordi Torres a 'Ruta de transhumància Santa Creu -la Torre d'Oristà -Santa Creu'. 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
44636 Gegants https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-1 Pàgina oficial dels Gegants de Capellades: http://gegants.capellades.net/ XIX 'Sembla que el Sebastià i la Dorotea no varen ser els primers gegants que va tenir Capellades, però tot i així la seva antiguitat és remarcable. Van ser construïts l'any 1899 a Barcelona. Havien tingut dos nans que els feien companyia, però fa temps que van desaparèixer. També tenien dos germans, fets del mateix motllo, que van anar a parar a Rupit. Quan els Gegants capelladins van complir cent anys, els germans van venir a la seva festa del Centenari En els seus inicis, el gegant havia vestit de conseller i la geganta segons la moda de l'època, tal i com es pot apreciar a les imatges anteriors. L'any 1999 per a celebrar el centenari, es van fer diversos actes, i un grup de dones de Capellades els va confeccionar uns nous vestits, molt vistosos i elegants. 08044-269 Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES Coincidint amb el Centenari dels Gegants es va decidir fer una recerca de documentació i fotografies sobre la parella. Després, hi hagué una consulta popular a les escoles, per escollir els seus noms, ja que només es coneixien com el Gegant i la Geganta. Els escolars van triar els noms de Sebastià i Dorotea perquè són els patrons de la vila. Un cop decidits els noms, es va fer una celebració pública de bateig, amb una gran festa on van participar 20 colles d'arreu de Catalunya. L'any 2001 Capellades va acollir la Iiª Mostra de Colles Geganteres de l'Anoia, amb uns estands firals amb representació de totes les colles anoienques. En ells exposaven la seva història, documentació i les sortides que realitzen cada any. També hi havia estands de constructors de gegants i capgrossos i professionals relacionats amb el sector. El mes de setembre de l'any 2002 es va realitzar a la vila la Ia. Trobada de Gegants i Capgrossos de les comarques Anoia, Penedès i Garraf, amb participació de la majoria de les colles de les dues Coordinadores Una de les activitats que cada any realitza la Colla de Geganters de Capellades amb més il·lusió és la sortida que es fa en el decurs de les tradicionals Festes del Carrer. La celebració dura 5 dies, dividits en barris. El dimarts és el Barri del Gegant, un dels més grans. El Sebastià i la Dorotea són els convidats d'excepció a l'hora de ballar el típic Ball Pla. També surten sempre en el decurs de la Festa Major de Capellades, en què a més a més conviden una colla de fora a participar de la festa. Tot això, sempre participant amb agrat a les cercaviles que s'organitzen a Capellades i també a les poblacions de les rodalies. De tant en tant, també es va a fora, havent participat per exemple a la Festa Major de la Mercè, al Camp Nou, al Centenari dels Gegants de Sitges, a Rupit i a d'altres indrets'. (http://gegants.capellades.net/historia/ ) 41.5314600,1.6857400 390360 4598591 1899 08044 Capellades Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44636-foto-08044-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44636-foto-08044-269-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Pel que fa a la referència cadastral, entenc que és la Colla de Gegants de Capellades 98 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
62146 Set Paraules d'Agonia https://patrimonicultural.diba.cat/element/set-paraules-dagonia XX 'Set paraules d'agonia' és una composició de Ramon Victori i Arumí 'el vell Sala', creada el 8 d'abril de l'any 1903, segons la data que apareix a la partitura. És una obra basada en el text de l'Evangeli, en les set frases de Crist a la creu. És una partitura a quatre veus d'home, de composició molt austera però altament dramàtica, en l'estil de les dues peces 'Jesu rex mitis' i 'Stabat Mater'. 08220-308 Caramelles del Roser Ramon Victori i Arumí: Va néixer l'any 1868, i era pagès i pinyonaire. Va exercir d'alcalde i de jutge de pau de Sant Julià de Vilatorta. Tot i no posseir una formació tècnica musical, la seva exquisida inspiració li va permetre ser autor i arranjador de diverses obres per a l'orquestra de Sant Julià, de moltes corrandes, i compositor d'obres corals i religioses, i misses a dues i tres veus amb acompanyament d'orquestra. 41.9225700,2.3254700 444069 4641399 1903 08220 Sant Julià de Vilatorta Obert Bo Física Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Ramon Victori i Arumí 'el vell Sala'. Es pot consultar la partitura a l'arxiu municipal de Sant Julià.Informació facilitada per Santi Riera, president de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
74334 Si sabia de cantar https://patrimonicultural.diba.cat/element/si-sabia-de-cantar BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Alguns veïns la recorden. 'Si sabia de cantar un pandero compraria, per fer divertir l'amor totes les hores del dia.' 08025-204 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Regular Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
37664 Toquem a bon temps https://patrimonicultural.diba.cat/element/toquem-a-bon-temps AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. TORRES, J, Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002. El tocar les campanes a bon temps, és recordat per bona part de la gent gran del poble, ja que es va realitzar fins a mitjans del segle XX. 'Toquem a bon temps' és una rondalla que narra com es tocaven les campanes a Alpens per a protegir-se del mal temps. N'hi ha una versió editada al llibre 'El Lluçanès màgic', que és la que transcriurem a continuació però n'existeixen diverses versions, una de les quals, força diferent, editada dins del llibre 'Bruixes a la Catalunya interior' amb el títol: La bruixa d'Alpens i la sabata de mossèn Josep. 'Generalment la cultura rural, que posa en relleu les relacions entre la gent i la natura, s'atribueix una gran importància als actes de protecció davant d'una hostilitat ambiental que cal conjurar. En aquest sentit, les creences populars són tan fortes i els comportaments estan tan arrelats que han exercit de bell antuvi una poderosa i constant influència en el clergat local. La memòria alpensina evoca amb la dita toquem a bon temps, el moment en què els temporals de pedra amenaçaven el terme venint de la banda nord-llevantina. Per exorcitzar el perill que venia, atribuït a la intervenció malèfica de les bruixes, el poble tenia l'instrument necessari: la campana gran, coneguda com la Maria o la Mariassa, que era també la més vella de les que hi havia a Alpens. Es creia que els tocs de la Mariassa eren efectius - és a dir, s'allunyaven les pedregades - sempre que aquestes no haguessin traspassat la carena de Santa Margarida de Vinyoles, el Puigcornador o el Puigdon, que marcaven les fronteres del terme. Calia, per tant, fer els tocs molt abans que el temporal entrés al terme. Davant de situacions com aquestes, en què el pobles eren conscients de la seva dependència respecte a la natura, a la qual estaven sotmesos econòmicament, Alpens tenia la fama de ser un poble exigent i primmirat, raó per la qual els seus habitants no toleraven ni el més petit descuit al seu capellà o campaner, sospitosos de portar-los la desgràcia si els esmentats tocs no es feien a temps. Amb els tocs de la Mariassa s'intentava delimitar la zona del propi terme, molt protegida i sacralitzada en gaudir de la intercessió divina, per tal d'aïllar-la dels estralls climàtics originats per les forces malignes. No és estrany, doncs, que la memòria popular recordi el diàleg entre les bruixes, aplegades dalt del Puigdon, i els núvols carregats de tempesta. Aquí, al cim, les bruixes els instaven a avançar sobre Alpens: 'Camineu, camineu!', cridaven amb insistència. Davant dels tocs de la Mariassa, però, els núvols quedaven frenats: 'No podem, no podem!'. També s'han cregut sentir els crits paorosos de les bruixes, davant de la ineficàcia dels seus esforços malignes: 'Marxem, marxem, que la Mariassa d'Alpens ja toca!' 08004-105 Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens La idea d'allunyar les pedregades amb el toc d'una campana no és única d'Alpens. Popularment s'ha cregut que amb sorolls estridents (com el toc d'una campana o el dispar d'una escopeta) s'esbargien les bromes que portaven la tempesta. Per aquesta raó a Alpens es tocava a bon temps, és a dir, abans que arribés la pedregada. 42.1192300,2.1007100 425662 4663406 08004 Alpens Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37664-foto-08004-105-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Tal com es recull en el llibre 'El Lluçanès màgic', es creu popularment que l'última vegada que es va tocar a bon temps a Alpens, el dia de Sant Pere de 1948, va caure un llamp al campanar de l'església. 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
60919 El salt de la cabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-cabra AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. 'Un dia, de no fa pas gaires anys, per aquells verals del Vilar passava un sagalet en companyia d'una dona. Venien d'una petita masoveria dels afores de Sant Boi, a prop d'on la riera del Sorreigs comença el seu tortuós descens cap al Ter. La dona, d'una edat avançada, vestia saca i faldilla, amb mocador negre al cap. Era cantaire i romancera, i coneixia totes les herbes remeieres. Era una dona d'aquelles del parlar de les quals brollaven tots els coneixements de la cultura i la tradició popular, el tresor que el nostre poble ha anat teixint durant segles i que avui en dia anem perdent amb una indiferència feliç. El sagalet, que amb prou feines traspassava la primera dècada de la seva vida, solia acompanyar sovint la seva àvia a resseguir les vores i marges dels camps per cercar menjar per al conillam que les dones de la casa engreixaven a l'entrada del mas. Mentre passaven a la vora del Vilar i anaven omplint el cistell de plantatges, veces i lletsons, el noiet no parava mai de demanar a la seva àvia per tot el què veia: els ocells, les plantes, els arbres, els animals. Tenia un afany desmesurat per aprendre i descobrir tot el que passava al seu entorn.  Aquesta casa és molt gran. Oi?  Verge, si n'és de gran -contestà l'àvia-. Diuen que té tantes finestres com dies té l'any.  És cert que són molt rics els del Vilar?  Ho són tant, de rics, que podrien anar des de Sant Boi fins a França sense perdre el terme, i probablement no se l'haurien acabat.  On és França?  Ui! França és molt lluny, més enllà del Pla d'Anyella, darrera d'aquelles muntanyes.  Si té tantes finestres com dieu, és que hi deu viure molta gent  Valga'm Déu si n'hi viu de gent. Entre criats, cambrers, mossos i tots els jornalers que s'hi apleguen , sobretot quan és temps de collita, la casa és com un petit poble. Jo diria que la més gran del Lluçanès.  I l'amo qui és? Preguntava el minyó, cada vegada més sorprès pel que sentia.  L'amo és tan important que té el nom més llarg de la comarca. Es diu senyor de Vilar de Pedrals de Fontcuberta i de Foix.  Caram! Com s'ho deu fer per recordar-se de tantes paraules?  Bé prou que se'n recorda! A la seva cambra hi té una calaixera atapeïda de papers recargolats. Pots comptar! Amb els casaments que ha fet aquesta família amb les pubilles de les cases més importants del país, i totes les propietats que tenen, els duros els vessen de les mans. Ja diuen allò que si vols saber qui són els més rics de la terra, són el Vilar de Sant Boi, el Noguer de Sagaró i l'Espona de Saderra.  Jo he sentit a dir que els del Vilar són rics perquè van trobar un tresor amagat dins d'unes olles.  És ben cert -contestà la padrina-. Quan jo m'hi estava de minyona les havia rentades més d'una vegada, aquestes olles, i bé prou que costava de fer-les netes. Però d'això ja fa molts anys, més val no parlar-ne.  I per què no en voleu parlar, àvia?  Mira, fill, hi ha coses que és millor deixar-les tal com estan.  Va, padrineta, conteu-me la història del tresor. Tot d'una la vella, entendrida per la insistència del vailet, es va parar i, mentre seien tots dos sota un roure a la vora d'un torrentet a les envistes del Vilar, va començar a explicar la història del tresor. Fa molts anys, aquesta casa no era pas més gran que qualsevol altra pairalia de la parròquia de Sant Boi, més o menys com l'Oliver, Peranoguera, Codines o Bertans. Va passar que, sense saber per què ni com, la gent del Vilar es van assabentar que ben a prop del seu termenal hi havia un tresor amagat. No sabien on era, ni qui l'hi havia amagat, però ho tenien per certesa. Potser era dels temps de les guerres amb França, que portaven per aquestes terres la pobresa, el pillatge i la malvestat. La gent de Sant Boi va haver de suportar el menyspreu i els saquejos de la soldadesca. 08201-143 Sector central del terme municipal (Continuació descripció)  I dieu que les havíeu vist, les olles?  Ja t'he dit que sí, minyó. Quan jo era una mica més gran que tu m'estava al Vilar per minyona i les olles eren penjades en una lleixa de la cuina. Donya Cinteta, que era la mestressa, les volia sempre molt netes. Ella fou qui un dia m'explicà aquesta història mentre fèiem bullir la perolada per als porcs. Encara recordo la cara que feia el Tut quan sentia a parlar de les unces d'or.  Qui era el Tut?  El Tut era un pobre beneitó que es va passar la vida jaient a la vora del foc de la cuina del Vilar, entre argelagues, buscalls i tions. La seva única feina era mantenir encès el foc de la llar. Tot just quan passaven el carrer de les cases noves i, una mica més avall es van parar un moment a beure aigua de la font dels Plàtans.  Padrina, en sabeu més, de cuentos de tresors?  Vinga, noi, afanyem-nos que, si no, arribarem a casa a les fosques.' Extreta del recull el Lluçanès màgic, explicada per Pere Juvanteny que l'havia sentit explicar per la seva àvia, Carme Musoll, nascuda l'any 1898. 42.0636700,2.1507100 429734 4657194 08201 Sant Boi de Lluçanès Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs (Continuació descripció) Qui sap si algun desesperat propietari, veient perillar els seus estalvis, es va veure obligat a enterrar-los en algun lloc del bosc i, després de morir, la seva fortuna va quedar en l'oblit.El cas és que un dia l'amo del Vilar, decidit a qualsevol cosa per tal de trobar el tresor, marxava amb el seu cavall a alçar figura a Barcelona.Diuen que en aquesta ciutat, hi ha un lloc envoltat de misteri, on tenen clarividència per endevinar la veritat de les coses, els secrets més secrets i l'esdevenir de les persones. Però no a cap preu, ja que més d'un hi ha trobat el turment de la consciència, o n'ha pagat una feixuga penyora.No obstant, la decisió era presa i el senyor del Vilar ja passava el llindar d'una fosca porta d'algun recòndit carreró de la ciutat de Barcelona. Al cap de poc, una veu tremolosa sorgida de qui sap on, deia aquestes paraules:El Salt de la Cabra, la soca de l'om, les olles de coure, les unces hi són.L'endemà l'home del Vilar marxava de retorn cap a Sant Boi, i pel camí no feia més que encaparrar-se pensant en el significat de les paraules que havia dit aquella veu.Quan ja passava a les envistes del Lluçanès, li va venir de sobte un pensament. Recordà que molt a prop de casa seva, a la vora del torrent que baixa de per enllà el pedró de l'Àngel de la Guarda, hi havia un lloc anomenat el Salt de la Cabra, justament al costat d'on s'aixecaven uns vells oms.Però, per desventura seva, els oms eren del seu veí, l'Oliver.Decidit com era, tot just arribar al Vilar, amb molta discreció s'afanyà a demanar a l'Oliver que li vengués els arbres en qüestió. El veí sorprenentment hi accedí.Un cop amo dels oms, es féu acompanyar d'un mosso de la seva confiança i, en un dit i fet, a cops de destral, van fer caure de soca-rel tots els oms del Salt de la Cabra.De sobte, dins la soca de l'arbre més gros i de fusta més recargolada aparegueren unes olles de coure plenes a vessar d'unces d'or.Des d'aquell dia, el Vilar fou la casa més rica de tota la contrada.Al cap de poc temps, un estol de picapedrers, paletes i fusters es posaren a treballar durant anys per bastir aquesta fastuosa casa que avui es pot veure.A partir de llavors, al Vilar hi feren estada prínceps i grans generals i, en temps dels carlins es convertí en caserna militar. S'hi cobraven les contribucions que servien per pagar la guerra, i, des de la sala de la casa, el Comte d'Espanya i l'intrèpid general Savalls preparaven la lluita contra els liberals.En aquesta guerra, els del Vilar -que ja eren uns senyors molt importants- hi van invertir molts dels seus cabals. Tants com en van perdre.Passat un temps l'hereu del Vilar va començar a pensar en la possibilitat que el tresor del Salt de la Cabra estigués incomplet. Vull dir que encara s'haguessin descuidat alguna olla enterrada en algun racó del bosc.Per assegurar-se'n, se'n tornà a marxar altra vegada amb el seu cavall cap a Barcelona a alçar figura, en el mateix lloc misteriós on temps enrera li havia estat revelat l'amagatall del tresor. Allí va sentir de nou la mateixa veu, però aquesta vegada li digué:El Salt de la Cabra, la soca de l'om, les olles de coure, les unces ja no hi són. Qui té les unces? El Vilar de Sant Boi.I així acaba la història del tresor del Salt de la Cabra. Els del Vilar són molt rics, però ningú sap el preu que han pagat per la seva gosadia -deia la vella mentre contemplava com el sol es ponia per darrera el PurgatoriApa vailet! Anem, que ja és hora de munyir, i el bestiar no vol saber res de cuentos.Tots dos emprengueren el retorn corriol avall. El noi, esbalaït encara pel que havia escoltat de la seva àvia, en volia saber més i més, i no parava mai de preguntar.I on era el lloc on van trobar el tresor?Fa una estona tu hi eres assegut a sobre: en aquella roureda on ens hem parat, vora el torrentet, abans hi creixien ufanosos els oms amb les olles enterrades a les seves soques. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
66001 El noi que no va anar a la guerra https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-noi-que-no-va-anar-a-la-guerra TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. XX Alguns veïns del municipi recorden la llegenda, especialment els d'edat avançada. 'Un noi de la casa de Padrós, a qui li tocà d'anar a fer soldat a l'Àfrica quan hi havia la guerra del Rif; estava molt amoïnat ja que no volia anar-hi. Va parlar amb diferents persones sobre el que podia fer per escapolir-se de la guerra. El dia assenyalat per a la incorporació a files s'anava acostant i el xicot estava cada dia més preocupat. No trobava qui li donés la solució. Vet aquí que quan només faltaven deu dies, va passar per la casa un negociant de bestiar. El noi li explicà les seves desventures i preocupacions. Aleshores, aquest negociant, que coneixia molta gent, li digué: - Mira, jo conec una dona que és remeiera i fa coses per endevinar quan una persona és perduda, i també diu que pot fer que si una persona està sota la seva protecció no la puguin obligar a fer una cosa que aquesta no vulgui. La cara del noi va canviar: -Amb el que em dius, ja me'n vaig ara mateix a veure aquesta dona perquè em doni un remei per al meu cas. Aquell mateix dia el jove que vivia a Padrós anà a la consulta de la remeiera. Aquella dona era coneguda per ser una bruixa molt perillosa, però el noi volia de totes formes remei i remei va trobar. El jove explicà a la bruixa que ell no volia anar a fer el soldat, i menys a l'Àfrica. La remeiera, després d'escoltar el que el jove demanava, estigué una bona estona pensant, féu uns gestos una mica estrambòtics, begué un glop d'una cosa que tenia en un tupí de terrissa i, finalment, digué: - Això és possible, però serà un xic complicat, doncs caldrà fer un tractament que et canviarà la teva forma de viure durant la resta de la teva vida. El noi estava ben decidit i li va dir que faria tot el que convingués. La bruixa li féu un preparat i, tot seguit, li comentà: - D'aquest preparat, en veuràs un xarrup cada dia en dejú durant nou dies seguits a trenc d'alba. És el moment just d'ingerir aquesta potinga, si vols que això tingui el resultat que tu desitges. No ho diguis a ningú fins que no hagin passat els nou dies. Ningú més que tu i jo ho ha de saber. Passats els nou dies el noi tornà a veure la remeiera. Aquesta li demanà si havia fet el que ella li havia aconsellat. El noi havia complert. Llavors el va fer posar ajagut i, tot posant-li les mans durant una estona damunt del pit, seguidament li resseguí la resta del cos, alhora que recitava unes paraulotes que mai no va entendre. - Ja te'n pots anar tranquil que no hauràs d'anar a la guerra. El dia següent havia de presentar-se per la seva incorporació a l'exèrcit. Com que la bruixa li va dir que no hauria d'anar a la guerra, el noi es va quedar a casa seva. Aquell dia tot seguí el curs normal com sempre, però el dia següent, al matí, quan es va aixecar del llit no es podia aguantar dret. Va haver d'estirar-se de nou damunt del llit. Quan els seus pares s'adonaren que el noi no sortia de la seva habitació anaren a veure què li passava. El noi els digué: - No sé el que em passa, però quan m'aixeco del llit caic a terra i no em puc aguantar dret. Els pares varen tenir un gran ensurt. El noi els explicà els tractes que havia fet amb la bruixa i que aquesta li havia fet beure una potinga perquè no hagués d'anar a fer el soldat. El pare va quedar molt astorat. Tot seguit, anà a veure la bruixa i li explicà que el seu fill no es podia estar dret, ja que quan s'aixecava del llit les cames li fallaven i queia a terra. - Ja vinc tot prest a veure el noi, però el més segur és que poca cosa li puc fer, ja que això que li passa és perquè ell ho ha volgut - contestà la dona. Aquell mateix dia la visionària va anar a veure el xicot que no podia aixecar-se del llit. Quan va arribar a la casa es dirigí a l'habitació del malalt. En entrar-hi va dir als seus pares: - M'heu de deixar sola amb el noi. Tancà la porta i estigué molta estona a dins. Quan en va sortir els comunicà el següent: 08255-245 Sector sud del terme municipal 41.9538300,1.9701100 414645 4645163 08255 Santa Maria de Merlès Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs (Continuació descripció) - Això li passa perquè ell ho ha volgut. No volia anar a fer el soldat i no hi anirà. Només es podrà aixecar del llit els dies que en aquesta casa se celebri festa assenyalada.Allò que la bruixa li va fer mai ningú no ho ha pogut saber, però el que aquell noi va fer des d'aquell dia sí. A partir d'aleshores sempre va haver d'estar allitat. Només es podia aixecar del llit els dies que a la casa hi havia gran convit; llavors es posava a la taula a menjar i beure com tothom. Des d'aquell dia ningú hauria dit que aquella persona durant la resta dels dies ni tan sols es podia moure. Li havien de portar el menjar al llit.Quan era per la matança del porc, la festa major, Nadal, Pasqua, el dia del sant del cap de la casa, quan a la casa hi havia un bateig, casament o enterrament, llavors el noi es posava bo i seia a taula com un més del convit, fresc i eixerit com una rosa.Es diu que això era degut perquè el noi representava que era fora de casa i només hi anava quan s'hi feia una gran festa: era com un convidat més. Mai el van demanar des de l'exèrcit. No sols això, sinó que el van considerar desaparegut; així és com es va alliberar de la guerra del Rif.La cosa, però, no acaba aquí. Aquest jove, per passar una mica el temps i no avorrir-se, de tant en quant es distreia tombant els coves de menjar del bestiar, és a dir, quan els homes anaven al camp a replegar menjar per al bestiar i tenien els coves plens de naps, tot d'una els coves quedaven de cap per avall i tots els naps escampats per terra; altres vegades, en el moment d'entrar a la cort de les vaques, cove i el que el portava anaven a terra. En ocasions, els espantava les ovelles quan entraven al corral. També es donava algun cas que algun dia es trobaven totes les vaques destacades a la cort o bé fora de la llisa.D'aquesta forma, es distreia el noi que va preferir restar bruixat la resta de la seva vida abans que anar a la guerra del moro.'Aquesta versió, de títol complet 'El noi que no va anar a la guerra del Rif', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
60915 El follet del Vilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-follet-del-vilar AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. 'Un temps un follet es va apoderar del Vilar, fins al punt de ser el malson dels seus habitants, sobretot de les criades. Cada nit els entrava pel forat del pany, per sota de les portes, per les escletxes de les finestres i per qualsevol altra engruna d'espirall, i era debades que les tapessin amb draps o altres coses, perquè l minúscul personatge els entrava per tot arreu. Vigilava que la taula estigués ben parada, els plats ben nets, la llar ben escombrada, i que tot estigués ben endreçat i ben net. Quan li semblava que no estava prou net, pujava al llit de les criades, es posava sota el llençol i els ventava cada surra que les deixava blaves. També es ficava al rebost a veure si tot estava en bon ordre i, sobretot, a veure si aprofitaven ben bé el menjar, perquè una de les coses que més el feia enfadar i que més l'amoïnava era que no s'aprofitessin les coses i que no estalviessin força. Quan s'adonava que no aprofitaven prou bé el menjar i que feien les coses amb deixadesa, fet una fúria estirava els peus de les dones mentre dormien, i sobretot els esbullava els cabells de manera que els costava molt de poder-se'ls pentinar. Tant és així que, dels gafets i dels nusos dels cabells, ja en diuen follets. El follet era molt amic del bestiar, sobretot del de peu rodó. Anava a la quadra i li pentinava les crineres, sobretot la cua, i trenava amb tanta traça i de manera tan bonica com no era capaç de fer-ho persona nada. L'animal pentinat pel follet es coneixia de tres hores lluny. Si les criades estaven desesperades amb el follet, els que tenien bestiar feien el que podien per anar a posar al Vilar, per tal de poder lluir el bestiar ben polit sense costar-los cap feina. El follet tot ho removia i ho feia anar en renou i feia una fressa d'allò més. Encara que el volguessin empaitar, no podien pas, perquè, així que s'acostaven al soroll amb un llum encès es fonia i no veien ningú, però així que apagaven el gresol tornava a moure fressa. Quan s'enfadava perquè no trobava les coses endreçades. Movia un renou que no deixava dormir ningú. Per tal de fer-lo content li deixaven alguna llaminadura perquè s'entretingués: mel, formatge, pastissets...Com que era llaminer, així estava content. Si trobava tota la casa neta, esperava que fos hora d'anar-se'n assegut al peu de les debenadores, que sol ser el seu lloc d'estada. A vegades s'entretenia fent rodolar una pedra rodona que ell es portava com una joguina i que mai no es descuidava d'endur-se-la quan se n'anava. Posseir una pedra de follet porta gran riquesa i felicitat. Van molt buscades, però són gairebé impossibles d'heure, perquè els follets n'estan molt gelosos. Per fer fugir el follet, s'escampa mill per terra. Ell, quan el veu, portat pel seu arrelat sentit d'estalvi, es posa a collir-lo de gra en gra; però, com que té les manetes foradades, a mesura que el va collint li torna a caure, i per més que fa no se'n pot sortir i acaba per anar-se'n, enutjat de no poder evitar aquella disbauxa. Al Vilar prou van escampar mill per tot arreu on més anava el follet, però no se'n van poder sortir. Desesperats en veure que no se n'anava, van decidir abandonar la masia i anar a viure a un altre casal. Van carregar més de cent carretes i se'n van anar. I heus aquí que quan la criada major anava a fer una truita es troba que s'havien descuidat la paella. De seguida va córrer a buscar-la al Vilar, però pel camí la va trobar que caminava dreta, i tota parada va sentir una veueta que li deia: -Ja la porto, ja la porto. Era el follet, que vetllava pels interessos de la gent del Vilar. Un cop se n'hagueren anat, va resseguir tots els racons per veure si s'havien deixat res, i en trobar la paella se la va carregar a coll, i cap a la casa nova falta gent. La criada, però, no va veure sinó una paella que caminava, tan i tan remenut era el follet! 08201-139 Sector central del terme municipal 42.0636700,2.1507100 429734 4657194 08201 Sant Boi de Lluçanès Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs (Continuació descripció) En veure que ni mudant de casa no es podien desempallegar del follet, ho van deixar córrer i se'n van tornar altra vegada al Vilar. I no s'explica com es van treure el follet del damunt.'Aquesta llegenda va ser recollida per Joan Amades dins Folklore de Catalunya i també es troba recollida dins 'El Lluçanès màgic'. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
74322 La imposició de la cendra https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-imposicio-de-la-cendra AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. XVIII-XIX Poc recordada actualment. 'Una vegada, diu que era un rector molt tou que no es podia acabar que el Dimecres de Cendra també hagués de dir, a les dones que n'anessin a prendre, allò: 'Memento homo'; i ell que va escriure el seu dubte a un rector de la vora, amic seu; i l'altre li va contestar: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!', I a saber: l'home que, a l'endemà, que era el Dimecres de Cendra, en va posar a tothom, anant dient: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!'. 08025-192 La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla. 41.5759300,1.7858400 398780 4603406 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc.Fa referència a l'expressió litúrgica 'Memento homo, quia pulvis es, et pulverem reventeris...' (recorda, home, que ets pols i a la pols tornaràs; Bíblia AT, Vulgata, Gènesi 3,19 ) que sol pronunciar el capellà a la missa del Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma. El folklorista Pau Bertran la considerava un 'cas de l'ordre humà', en confrontació a les rondalles 'suprahumanes'(meravelloses, sobrenaturals) i les 'infrahumanes' (faules). D'altra banda, és una mostra de la religiositat popular contraposada a la religiositat oficial de l'Església. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
45723 Ves-te'n al Solell de la Barraca https://patrimonicultural.diba.cat/element/ves-ten-al-solell-de-la-barraca XIX-XX 'Ves-te'n al Solell de la Barraca'és una expressió equivalent a enviar algú a fer punyetes; ja que el solell de la Barraca és un raval de cases de pagès de Castellbell i el Vilar força allunyat i solitari. 08053-626 Castellbell i el Vilar 41.6271100,1.8348100 402940 4609032 08053 Castellbell i el Vilar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
74255 Oració perquè no piquin les vespes https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-perque-no-piquin-les-vespes SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Actualment no s'utilitza. 'Vespa, cama de nespra, poma rodona, si per cas em piques Déu te confonga.' 08025-117 L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Es diu tres vegades 'mirant de fit a fit la vespa'. Segons el recopilador, s'aplica a vespes 'de galet, de carn o de qualsevol altra mena, i es pot treure el vesper sense por.'Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita l'informant, Carles Puig, pagès ('ui, si n'havia tret [de vespers]...!'). 63 4.5 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
53384 Gorg de les Heures https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-les-heures AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. XIX-XX Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda 'Vet ací que una vegada - i no va pas de rondalla - diuen que per Merlès amunt, per aquells contorns de les Heures de la Quart, arran mateix de la riera, en un espadat que feia feresa, tenia la seva cova una bruixa que vivia entre mussols, gripaus, serps i busaroques. La seva feina era reunir tots els follets dels contorns i fer-los ballar durant les nits de lluna vella. Per tot estar, ella filava llana, i el seu fus mai estava quiet entre els seus dits. Balla que balla i fila que fila. Quan havia acabat la provisió que soia tenir de llana, diu que pujava a cavall d'una escombra i, a entrada de llustre, trico-trico, se n'anava cap enlaire a buscar-ne més, juntament amb una companya seva que vivia en una balma dels voltants de la vila de Prats de Lluçanès, i quan havia fet provisió, se'n tornava. Era també per aquells paratges extraviats que hi vivia un pagès no gaire ric, però que es donava bona vida. Tenia una ramada d'ovelles, la cosa més grassa i ben plantada d'aquest món. Moltes vegades era ell mateix que les menava a pasturar, i sempre trobava bons herbassegars. Tot li anava a boca què vols cor que desitges. Cada any, era ell que portava els millors xais a vendre a les fires d'Alpens, Berga o Prats de Lluçanès. Però, com que diuen que la fortuna és boja i sempre balla, i ja feia temps que li feia l'aleta, vingué un dia que els xais i les ovelles grasses i tendres se li aflaquiren, tocades d'alguna malura dolenta, i se li tornaren eixorques. Ve-li aquí que tots els guanys arraconats anaren sortint de la fosca caixa de la cambra. I passat un temps, al pagès que us dic ja no li anaven les coses com ell volia, que Nostre Senyor ja sap per què les fa. Vingué un dia que, avorrit i jugant-se el tot pel tot, va anar a trobar la bruixa de les Heures de la Quart, perquè li donés un remei i li digués el que calia fer. Seguint els consells de la bruixa, se'n va anar a veure un pagès veí, perquè li deixés el seu marrà, ja que els seus no valien res i se li havien mort. El bon home li deixà el més fornit de la seva ramada. L'animal però, era d'una llana més negra que una nit sense estels. - Eh, doncs, quin marrà més bonic. - A fe d'ell que sí. - Pla que no en trobaries cap més a deu hores al volt. - Ja tens raó, ja. Si les meves foscudes ovelles no es curen ara, com hi ha daixonses, que no ho entenc pas. El va lligar per les banyes amb una soga, i avall s'ha dit. - Apa, adéu-siau, i d'aquí a uns quants dies ja us el tornaré. - Oh, això rai. No ve pas d'aquí. D'ençà d'aquest dia, la fortuna del bon pagès tornà a refer-se pel que toca a les ovelles. Una xaiada com cap any bellugava pels prats on pasturava la ramada. Tots els xais nascuts foren d'una llana més negra que una gola de llop; però, com que n'hi havia molts, el seu amo i pastor ni menys que en això pensava. Ja feia un temps que tenia el marrà i encara romancejava per tornar-lo, però vingué un dia que l'animal li fou reclamat. En comtes de tornar-lo i estar agraït, no volgué entendre a cap tracte, i se'l quedà per a ell, per més que fos acusat de lladre i de mal home. Un vespre, complint el manament de la bruixa, el menà al peu de la riera i, després de degollar-lo, el tirà bo i mort dintre de les Goles de les Heures. No li devia quedar la consciència gaire en repòs, ja que des de llavors ençà mai més estigué gens ni mica content. Un dia que pasturava el ramat en una prada de vora la riera, quan menys s'ho pensava, el cel va començar a ennuvolar-se, i ell, tenint por de la mullena, ja arreplegava les ovelles. Vet aquí que de dintre del Gorg de les Heures surt el marrà negre, amb unes banyes de foc, i comença a córrer pel prat com un boig. Tota la ramada s'esverà i es posà a botre al seu darrera, i, en un dir Jesús, es tornà a tirar a l'aigua, seguit del ramat i del seu pastor. Mai més se n'ha sabut res. 08109-197 Sector nord-oest del terme municipal 42.0743700,2.0086300 417992 4658509 08109 Lluçà Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs (Continuació descripció) Temps després, un vianant volgué saber la fondària del Gorg i, agafant un cordill molt llarg lligat en una pedra, el deixà caure dintre les aigües. Feia estona que descabdellava quan va sentir una veu fosca que, sortint de dintre el Gorg, li deia: 'Descabdella que descabdellaràs, que al fons del Gorg de les Heures mai arribaràs'.I des de llavors ençà, ningú més no ha volgut saber res dels gorgs d'aquell racó de món.'Llegenda recollida originalment pel folklorista Josep M. Vilarmau dins l'Arxiu de tradicions populars, fascicle II 'Tradicions del Lluçanès', i extreta del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic'. 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
60917 La creu vermella https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-vermella-0 AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. 'Vivia a Sant Boi una noia, maca, blanca de pell i de cara rosada. Els seus ulls blaus eren de dolça mirada com trossets de cel. Els seus cabells eren com una espiga daurada de blat madur. Era tanta la seva bondat, reflex de la seva ànima, que era estimada i respectada per tothom. A la nena no li faltaven pretendents i rondadors que la festegessin. Però ella, enamorada, sols corresponia a un galant que li havia jurat amor etern. Es va formalitzar el prometatge deixant gelosia i rancors en els menyspreats pretendents. Ja no hi va haver pau. Es van succeir les baralles, provocades, especialment, pel més característic, menyspreable i de baixes passions, que en el seu despit es creia el més ofès. La cosa no acaba aquí. Un dia que la parella es dirigia als Munts per resar a la Mare de Déu, van tenir una mala topada: davant seu, esperant-los amenaçadorament, tancant-los el camí en el lloc més intricat del bosc, hi havia el seu rival. Els increpa, els insulta i, en el seu odi, ja no en té prou amb paraules, envesteix furiós el noi, que es defensa. Enmig de la fúria, treuen les seves dagues de mànec blanc i d'afilada fulla. Fuig despavorada la nena. Crida demanant ajuda mentre els dos rivals s'ataquen amb un furor cec. Les seves dagues fereixen, rascant les seves carns, buscant-se el cor, en un boig desig de matar. Hi acudeix gent i, quan hi arriben, tot ha acabat:: dos cossos ensangonats, dos cadàvers, jeuen al peu del camí, i, al seu costat, les seves dagues formen una estranya creu. Passa el temps, però la nena no oblida. Amb una mà piadosa, sobre un tosc pedestal de pedra ha posat una tosca creu, pintada de vermell i blanc: vermella com la sang i blanca com el seu amor. Cada vegada que va al santuari resa davant seu i, amorosament ajudada pels que l'acompanyen, en té cura i la conserva, afegint-hi algunes pedres. Passa el temps. Han passat els anys, però el seu pas no ha mitigat el seu dolor. Asseguda darrere la seva finestra, mirant cap a la creu vermella, la velleta llangueix lentament; els seus ulls de dolç mirar ja no són blaus, ja que els entela el dolor, ni són trossets de cel. Els seus ulls no hi veuen de tant de mirar, els seus ulls no hi veuen de tant de plorar. Del seu rostre ha fugit el color, i blancs són aquells cabells rossos com una espiga daurada de blat madur. Passa el temps. I un dia, un dia gris, quan la tarda declina, asseguda darrere la seva finestra, com una flama que s'apaga, la velleta s'extingeix amb els ulls dolçament fixos, sense veure-la, en la seva estimada creu vermella. Des d'aleshores, com a piadós record, els que passaven pel costat de la creu, hi posaven una pedra i resaven alguna oració. Aquella creu vermella i blanca: vermella com la sang vessada i blanca com l'amor pur i blanc d'una nena enamorada. ' 08201-141 Sector nord del terme municipal 42.0718100,2.1526800 429906 4658097 08201 Sant Boi de Lluçanès Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Aquesta llegenda va ser recollida, en castellà, en el número 14, de febrer de 1959, de la revista local 'S. Boy'. Recentment va ser arranjada i traduïda dins el recull de llegendes 'El Lluçanès màgic', d'on també s'ha extret la imatge. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
60916 La castellana de Montorroell https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-castellana-de-montorroell AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. 'Vídua d'Arnald de Montorroell, mort en el camp de batalla lluitant a les ordres de Pere III d'Aragó, s'unia a la seva singular bellesa i la seva aparent fragilitat una gran energia que li servia per governar amb mà dura les seves hosts portant-les sempre amb una fèrria disciplina. Ben abillada i muntada en un vigorós corser de guerra, emprenia freqüents lluites amb els seus veïns d'Orís i Besora. En una ocasió en què el rei necessitava reunir un poderós exèrcit per lluitar contra els francesos, aquell va demanar ajuda a tots els senyors dels castells i els va ordenar que unissin totes les forces a les seves. Al capdavant dels seus homes es va presentar la castellana de Montorroell, que va ser rebuda en la seva règia tenda pel mateix rei. Sorprès va quedar el rei en veure una dona comandant una tropa tan nodrida, i li va dir: -Deixeu, senyora, les vostres tropes i vós podeu retornar al vostre castell L'altiva senyora li va contestar: -Els meus homes, senyor, sols de mi poden rebre ordres, i a ningú més obeeixen. Si jo no puc quedar-me, tampoc ells es quedaran. El va saludar amb una lleugera inclinació i, muntada de nou en el seu cavall, al capdavant dels seus guerrers l'altiva i orgullosa castellana va retornar al seu castell' 08201-140 Sector nord del terme municipal 42.0751400,2.1663000 431036 4658455 08201 Sant Boi de Lluçanès Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Aquesta llegenda va ser recollida, en castellà, en el número 37, de gener de 1961, de la revista local 'S. Boy'. Recentment va ser arranjada i traduïda dins el recull de llegendes 'El Lluçanès màgic'. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
57344 Òdena Sardanista https://patrimonicultural.diba.cat/element/odena-sardanista MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. La Sardana a Òdena. Amb motiu del 25è Concurs de Colles Sardanistes. Òdena: Ajuntament d'Òdena, 1996. 'Òdena Sardanista' és una sardana composada pel director de cobla, instrumentista i compositor, Tomàs Gil Membrado. La va dedicar als organitzadors del concurs de collers sardanistes d'Òdena i com consta a la mateixa partitura 'a tots els sardanistes d'aquest interessant poble'. El seu tiratge és 33-81-60. 08143-271 Ajuntament d'Òdena. Plaça Major, 2 Fou estrenada en el decurs del citat concurs de colles sardanistes l'any 1975. 41.6065100,1.6420000 386842 4606980 08143 Òdena Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Lúdic 2023-01-30 00:00:00 Josep-Vicenç Mestre i Casanova Tomàs Gil Membrado 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
79020 Noms populars de núvols, boires i vents https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-populars-de-nuvols-boires-i-vents ESTRUCH I SUBIRANA, Maria (2011). Els noms populars, de núvols, boiresi vents al Berguedà, Edicions Albí, Berga. Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. - Núvols i boires: 'Quan les muntanyes de Montserrat porten barret, plou'; 'Bassetes al cel, pastetes a la terra', 'Boira gebradora', 'Boira pixanera', 'Boira ploranera', 'Broma baixa'. 'Broma tova', 'Calitja', 'Castelleres al Clot de la Miquela' o 'Clot de la noia tapat' o 'Forat de la Minyona', 'Castellera de la Mestressa de la Serra', 'La processó de núvols de Periques', 'Rojor al vespre, sol a la finestra; rojor al matí, la pluja ja es aquí'. - Altres: Gebre, gebrada, mullena; 'Per la Mare de Déu d'agost, a les 7 ja es fosc'. 'Aigua Senyor, que de vi ja en venen!', 'Al temps del Cu-Cut, al matí moli al vespre eixut', 'Bon vent t´'apreti!', 'llampega al cul de la Pellota', 'Llampega a marina, procura, llenya i farina', 'Març marçot, mata la vella al costat del foc, i la jove si pot'. 'Neu rodona , d'altra en dóna', 'Pel maig cada dia un raig', 'Pel juliol, ni dona ni cargol', 'Per sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu'. - De tots els fenòmens meteorològics, el que feia més por era el de la secada, que perjudicava a tothom, pagesos i treballadors de les fàbriques per què el riu baixava sec. Si situació era extrema la parròquia preparava pregaries demanant la gràcia de la pluja; l'evidencia més extrema de secada la marcava el fet de treure els Sants Màrtirs de Serrateix. 08175-246 Puig-reig Informadors i col·laboradores del treball de recerca sobre 'Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà' del municipi de Puig-reig: Lluís Badià i Casafont (67 anys), Carme Busquets i Galera de cal Jep de Borbons (56 anys), M. Gràcia Dolla i Ccapellas de cal Timò (77 anys), Montserrat Campà i Solà de cal Prat (62 anys), Maria Gonfaus i Reig de cal SantGgelis (76 anys), Sònia Guitart i Soler del Serrat (74 anys), Faustí Horta i Santandreu del Cafè Nou /77anys), Miquel Planas Santandreu de cal Prat, nascut al Pla de Pinós de Merlès (77 anys), Rafael Rafart i Busquets de Borbons (68 anys), Maria Santasusanna i Puig de les Abelles (76 anys). Va fer d'enllaç mossèn Josep Solà i Casals. Les entrevistes es van fer entre el 25 de novembre de 2009 i el 17 e desembre de 2009. 41.9740800,1.8789300 407117 4647506 08175 Puig-reig Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
78782 Costums del nèixer i el morir https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-del-neixer-i-el-morir AMADES, Joan (1980). Folklore de Catalunya. Costums i creences, Ed. Selecta, p. 37 i 81 Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. XIX-XX - Per ajudar al part feien bufar a la partera ben fort dins d'un càntir gros, primer pel tot i després pel galet. - Quan naixia una criatura els parents regalaven a la 'partera' una gallina vella per poder fer bon caldo. - El bateig es celebrava amb un bon refresc i el presidia la 'llevadora' i s'anunciava a toc de campanes que pagava el padrí o padrina. - A Puig-reig es creia que es tallava la creixença de les criatures si se'ls feia passar per sota una cadira, una escala de mà oberta o recolzada a la paret, o per sota les cames d'un adult. També se li talla la creixença si se'l pega amb una canya verda, i si s'embriaga amb aiguardent. - El singlot es però exemple de que l'infant creix; per guarir-lo, si es molt intens, s'ha de posar borrissol de baieta groga damunt el seu front. - Els casaments de vidus anaven sempre acompanyats d'esquellots fins que els nuvis pagaven vi bo. - L'arribada de la mort es senyalava amb una cinta negra que es penjava a l'entrada de la casa; el dol es mantenia com a mínim un any. 08175-80 Puig-reig Doxumentacio Oral: Rafel Balmes de Puig-reig 41.9739100,1.8792800 407146 4647487 08175 Puig-reig Fàcil Regular Inexistent Popular Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero 119 63 4.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
78752 Refranys del terme municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranys-del-terme-municipal Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. XX-XXI - Puig-reig, dona maca i home lleig - Qui fa un cove fa un paner, i una cistella si convé. - Ametllans, pillos i gurmans - De l'Ametlla a Casetllar i de Gósol a Borredà: tot això es el Berguedà - Puig-reig es el clot de l'infern 08175-50 41.9739100,1.8792800 407146 4647487 08175 Puig-reig Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-01-30 00:00:00 Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
78268 Carretera de Caldes amb l'autopista Ap-7 https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-caldes-amb-lautopista-ap-7 AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. -III/V Desconegut, destruït. . El jaciment 'Encreuament de la carretera de Caldes C-59 amb l'autopista Ap-7' es troba al costat sud de l'autopista esmentada, al nord-est del polígon CIM Vallès i al nord de can Banús. Hi ha notícies de l'any 1977 que fan referència a la troballa de ceràmica romana i de sitges, en l'entroncament de la carretera de Caldes amb l'autopista. 08260-101 Encreuament de la carretera de Caldes C-59 amb l'autopista Ap-7 41.5419800,2.1881100 432281 4599243 08260 Santa Perpètua de Mogoda Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78268-foto-08260-101-1.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas Apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el PEPPASPM. Aquesta àrea agafa també una franja allargada en sentit nord - sud situada a llevant de can Banús, fins a la vessant est d'un suau turó que domina per sobre de Can Banús.Per la zona nord-oest de l'àrea d'expectativa hi tenim grafia sobre el plànol d'estructura del territori al segle XIX, un tram curt de la mina de la Mogoda, que probablement no es conserva 83 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
57308 Fons documental de l'Arxiu municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-4 XVIII-XX 1.- ARXIU DOCUMENTAL L'Inventari de la documentació de l'arxiu municipal descriu 726 unitats d'instal·lació. Està classificada en les seccions i subseccions següents: Fons 1: Fons municipal 1.- Administració general 1.1 Terme municipal (1853/1993) 1.2 Òrgans de govern (1839/1996) 1.3 Alcaldia (1837/1995) 1.4 Secretaria (1884/1995) 1.5 Serveis jurídics (1907´/1992) 1.6 Personal (1900/1995) 1.7 Correspondència (1839/1995) 2.- Hisenda 2.1 Patrimoni (1799/1994) 2.2 Intervenció (1836/1995) 2.3 Tresoreria (1835/1995) 2.4 Fiscalitat (1737/1994) 2.5 Junta municipal d'associats. Juntes i comissions (1845/1976) 2.6 Pòsit municipal (1956/1990) 3.- Proveïments 3.2 Aigües (1955/1988) 3.3 Fires i mercats (1986/1991) 3.5 Escorxador (1949/1990) 3.6 Delegació local de proveïments (1938/1970) 3.7 Juntes i comissions municipals (1941/1954) 4,. Beneficència i assistència social 4.1 Assistència hospitalària (1985/1987) 4.2 Beneficis de pobres (1941/1971) 4.3 Atenció als refugiats i orfes de guerra (1938/1948) 4.4 Subsidi al combatent (1976/1983) 4.5 Assistència social (1955/1989) 4.6 Actuacions contra l'atur (1980/1989) 4.7 Juntes, comissions municipals (1902/1996) 5.- Sanitat 5.1 Cementiri municipal (1976/1980) 5.2 Epidèmies i contagis (1854/1929) 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1942/1992) 5.4 Personal facultatiu, cos mèdic municipal. Dispensari (1940/1990) 5.6 Farmàcies (1941/1992) 5.9 Serveis veterinaris (1954/1990) 5.11 Juntes i comissions municipals (1910/1994) 5.12 Control d'abocaments de residus (1975/1990) 6.- Obres i urbanisme 6.2 Planejament i gestió urbanística (1959/1995) 6.3 Obres d'infraestructura (1917/1996) 6.5 Immobles municipals (1942/1992) 6.7 Obres particulars (1935/1993) 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1923/1995) 6.9 Promoció de l'habitatge (1944/1946) 6.11 Transport públic de viatgers (1956/1990) 7.- Seguretat pública 7.1 Milícies ciutadanes (1840/1942) 7.3 Passaports, passis de radi (1834/1972) 7.4 Armes (1841/1985) 7.5 Guàrdies jurats (1875/1972) 7.7 Juntes i comissions municipals (1941/1979) 7.8 Permisos de conducció de motocicletes (1961/1963) 8.- Serveis militars 8.2 Quintes (1845/1995) 8.3 Béns subjectes a requisa militar (1948/1969) 8.4 Juntes municipals de reclutament (1970) 9.- Població 9.1 Estadístiques generals de població. Censos (1930/1991) 9.2 Padró municipal d'habitants (1845/1993) 10.- Eleccions 10.1 Eleccions municipals (1866/1991) 10.3 Eleccions de diputats provincials (1877/1971) 10.4 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1992) 10.5 Eleccions generals (1854/1993) 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1987/1989) 10.7 Referèndums i plebiscits (1947/1986) 10.8 Cens electoral (1893/1994) 11.- Instrucció pública 11.1 Guarderia infantil (1976/1992) 11.2 Ensenyament primari (1931/1992) 11.8 Juntes i comissions municipals (1906/1944) 12.- Cultura 12.1 Festes majors (1984/1994) 12.2 Activitats i iniciatives culturals recreatives (1982/1987) 12.4 Monuments historicoartístics (1939/1985) 12.6 Cursos de català (1981/1986) 12.7 Esports (1956/1996) 12.9 Joventut (1981/1991) 12.9 Promoció turística (1996/1970) 13.- Serveis agropecuaris 13.1 Censos agrícoles i ramaders (1865/1990) 13.2 Danys a l'agricultura, plagues del camp (1955/1986) 13.3 Foment forestal (1939/1994) 13.5 Juntes i comissions naturals (1937/1982) 13.6 Prevenció i extinció d'incendis (1962/1989) 13.7 Millora de l'entorn natural (1957/1992) 2.- HEMEROTECA L'arxiu Hemeroteca municipal recull impresos de: -Programes d'actes culturals, festius , esportius, diferents esdeveniments. -Publicacions de premsa municipal. -Òdena, butlletí municipal d'informació. -Batec Odenenc. -L'accent. -Agenda cultural Les fonts d'aquest material han estat : -Les diferents regidories de l'ajuntament. -Les associacions locals. -Donacions de particulars. Els formats del material: -Imprès en paper -Digital en PDF 08143-235 Ajuntament d'Òdena 41.6065100,1.6420000 386842 4606980 08143 Òdena Restringit Bo Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-01-30 00:00:00 Josep-Vicenç Mestre i Casanova 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
39905 Xiprers de Can Forns https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-can-forns PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX No presenten problemes sanitaris. Les capçades estan ben conformades i el rec que reben els ha facilitat el desenvolupament. 10 exemplars de xiprers (Cupressus sempervivens) de 25 m d'alçada, 1,9-3,8 m de volta de Canó, 110-115 cm de classe diametral, 60-110 cm de diàmetre, 31, 4 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80-100 anys. 08005-36 Can Forns 41.6654600,2.2478200 437381 4612907 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
48507 Palmeres del pati de Can Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-del-pati-de-can-pasqual (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. XX 2 Palmeres de 15 metres d'alçada, amb una volta de canó d'entre 1,80 a 2 m i una capçada de 6 m de diàmetre.És del gènere 'Phoenix', espècie 'Phoenix canariensis'. La Palma Canária és endèmica de Canàries, peró es pot veure cultivada a molts parcs i jardins de tot el mon. Es tracta d'un arbre robust, amb un tronc esbelt i gruixut, coronat amb una densa copa esferoidal de llargues fulles pinnades. Els exemplars silvestres arriben als 15 m d'alçada. Viu espontàniament en zones baixes de l'arxipèlag, preferentment en ambients humits, on pot formar palmerals, que van donar peu a diversos topònims com 'Las Palmas' o 'La Palma'. Durant segles els seus fruits, les tàmares, han alimentat a persones i animals, el seus troncs van fer sostres a les primeres cases de la ciutat de Las Palmas, i amb les fibres i raquis de les seves fulles (pirgams), encara es teixeixen utensilis diversos. A la Gomera es preparen licors i mel de Palma amb la seva sabia o 'guarapo', extreta mitjançant inclusions a les gemmes terminals. 08076-155 Cavallers, 26 Edat estimada de 100 anys. 41.5381000,1.8712400 405845 4599109 08076 Esparreguera Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2021-05-26 00:00:00 ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
39912 Cedres de les Tires https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-les-tires PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX No presenten cap anomalia important de salut i, tant la capçada com la resta d'elements tenen una morfologia normal. 2 exemplars de cedre (Cedrus atlantica) de 20 a 25 m d'alçada, 2,7 i 2,8 m de volta de Canó, 85-90 i 90-95 cm de classe diametral, 87 i 90 cm de diàmetre, 30 i 44 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 a 100 anys 08005-43 Carrer St. Genís, entre el carrer Alzina i el carrer Montseny 41.6675000,2.2506900 437622 4613131 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39912-foto-08005-43-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
39916 Glicina Villa Eulàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/glicina-villa-eulalia PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX L'edat avançada de l'individu format per dos peus ha produït un seguit de malalties que han portat a la degeneració d'aquesta planta enfiladissa. 2 exemplars de glicina (Wisteria sinensis) de 5 m d'alçada, 1,6 m de volta de Canó, 50-55 cm de classe diametral, 50 cm de diàmetre, 16 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 90 anys. 08005-47 Villa Eulàlia 41.6697300,2.2602500 438420 4613372 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Dolent Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
42881 Colònia Jorba (naus industrials) https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-jorba-naus-industrials -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 135-136 -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «Recuerdo», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 131-133. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-390. XIX-XX 3 edificis fabrils situats a l'interior del recinte de la colònia. El més gran és situat a la part de ponent. De planta rectangular, paral·lel al riu, amb dues plantes.. La façana és formada per una sèrie de finestrals amb arcs. Té el segon cos adossat perpendicularment. Aquest acull una turbina. L'interior conserva les pilastres i arcades originals. Un tercer cos s'allarga a la part de llevant. Aquest va ser reformat els anys 60 per instal·lar-hi una secció moderna de telers. 08034-67 Colònia Jorba La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. L'any 1914 hi havia una quadra de 200 telers i una altra de nova edificació on hi havia instal·lada la secció de preparació. A la dècada dels 60 s'inicià una reestructuració de la colònia i s'ampliaren les naus fabrils. S'hi instal·là una moderna secció d'un centenar de telers. En aquest moment hi havia 120 treballadors. Més endavant la fàbrica passà a ser explotada per la companyia «Indústries Jorba Mir SA» fins l'any 1981 en què l'empresa va tancar. Actualment les naus són utilitzades per indústries menors. 41.7606000,1.9359800 411550 4623743 08034 Calders Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42881-foto-08034-67-2.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Jordi Piñero 98 46 1.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
39911 Pins Bassa de Can Plantada https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-bassa-de-can-plantada PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Una part de la capçada ha estat retallada per facilitar el pas d'una línia elèctrica. Successives tallades podrien alterar l'equilibri de l'arbre i malmetre'l 3 exemplars de pi (Pinus pinea) de 12 a 15 m d'alçada, 2-2,5 m de volta de Canó, 65-70 i 80-85 cm de classe diametral, 65 a 80 cm de diàmetre, 38 a 50 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 a 100 anys. 08005-42 Can Plantada 41.6537100,2.2508500 437622 4611600 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39911-foto-08005-42-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
75480 Trobada de Gegants i cap grossos de La Llacuna https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-gegants-i-cap-grossos-de-la-llacuna Vull agrair l' informació facilitada pel Sr. Ramon Pijuan del Geganters i grallers de La Llacuna XX 30 de juny de 2012 (matí) COLLES INVITADES: 1 Colla Gegantera de Masquefa; 2 Geganters i grallers de Vilanova del Camí; 3 Geganters i grallers de Sant Joan de Mediona; 4 Gegants i Cap grossos de Creixell; 5 Geganters i grallers de La Marina (Barcelona); 6 Gegantes i grallers de Trinitat Vella; 7 Gegants del Centre Penitenciari Lledonars (és la primera vegada que surten fora de la presó). La construcció i formació d'un grup de geganters i grallers a la presó va ser una iniciativa pionera.; 8 Geganters i grallers de Sant Cugat Sesguerrigues; 9 Colla gegantera de Premià de Mar; 10 Colla gegantera de Pubilla Cases (Hospitalet de Llobregat); 11 Grup de gaiters de Sigüeiro (Galícia) - 30 persones entre gaiters i grup de dansa; 12 Banda i Majorettes de La Llacuna. 13 Geganters i grallers de La Llacuna 08104-97 Plaça Major 41.4725500,1.5335400 377552 4592255 08104 La Llacuna Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Juan Garcia Targa Es fa des de l'any 1994 amb l'esforç d'un col·lectiu local que va innovant cada any amb noves propostes i l' integració de col·lectius desafavorits i grups d'altres comunitats autònomes. 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
42173 Fons Moja referit a Cabrils procedent de la Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-moja-referit-a-cabrils-procedent-de-la-biblioteca-de-catalunya BENITO i MONCLÚS, Pere (1998). Catàleg de la documentació en pergamí de l'antic Arxiu del Marquesat de Moja conservada a la Biblioteca de Catalunya referent a les senyories de Sant Vicenç i Vilassar. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, octubre de 1998. Inèdit. BENITO i MONCLÚS, Pere (2001). Catàleg de la documentació en paper del fons del Marquesat de Moja de la Biblioteca de Catalunya referent als castells i jurisdiccions de Vilassar i Sant Vicenç. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, març de 2001. Inèdit. XIII-XIX 400 lligalls referents a l'antic Arxiu del Marquesat de Moja conservats a la Biblioteca de Catalunya que fan referència a les senyories de Sant Vicenç i Vilassar, procedent de l'arxiu del Castell de Vilassar i que va formar part d'un intercanvi de documentació amb una institució valenciana. Foren localitzats per Pere Benito. 08030-246 C. Carme, 57 de Barcelona 41.5262700,2.3676400 447243 4597374 08030 Cabrils Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart D'aquest mateix fons, podem trobar documentació a Mataró, Argentona i a la Universitat de Barcelona 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
39918 Oliveres Can Muntanyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-can-muntanyola PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Estat de salut excel·lent degut als tractaments que reben ja que formen part de l'arbrat de la via publica. 5 exemplars d'olivera (Olea europea) de 3,5 m d'alçada, 2,5 m de volta de Canó, 80-85 i 90-95 cm de classe diametral, 80-90 cm de diàmetre, 17,6 m de perímetre de capçada i més de 120 anys d'edat. 08005-49 jardins de Can Muntanyola 41.6695100,2.2623700 438596 4613346 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
39920 Lledoners de Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-draper PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Han estat coronats sistemàticament per obtenir troncs moldejables per a la confecció d'eines de camp. Aquest fet genera que alguns dels troncs antics tinguin certs problemes de podridures ja que la fusta d'aquest arbre és molt dèbil. 51 exemplars de lledoner (Celtis australis) de 10 a 17 m d'alçada, 6,6 a 1,3 m de volta de Canó, 30-35 a 210-215 cm de classe diametral, 30 a 210 cm de diàmetre, 25 a 44 m de perímetre de capçada i més de 150 anys d'edat. Molts dels troncs presenten unes formes realment espectaculars i el seu port i composició del brancatge són realment espectaculars. Entre els lledoners hi ha algunes alzines que també són destacables. 08005-51 Can Draper 41.6618200,2.2657400 438869 4612490 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca Tenen una component històrica molt important ja que estan situats envoltant el que era l'antic hort de can Draper fet que els conferia una doble funció, tant de protecció dels cultius enfront del vent com per a obtenir recursos. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
63232 Sínia de cal Pons https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-pons XX Estructura interior en estat precari <p lang='ca-ES'><span>Uns 400 metres al sudoest de la masia de cal Pons hi ha una sínia que regava els horts de la masia. És del tipus conegut com a sínies de rosari o de taps, característiques del tombant de segle XX. Aquest sistema era especialment útil quan l’aigua es trobava molt fonda. Per la seva mecànica, la sínia es pot datar a la dècada de 1910 o 1920. </span></p> <p lang='ca-ES'><span>De sínies n’hi ha de diversos tipus. Les sínies denominades de catúfols, introduïdes pels àrabs i de tradició medieval, constaven d’una roda vertical que anava captant l’aigua mitjançant una mena de gerros. Són les més arcaiques i van subsistir fins al segle XIX. A finals del segle XIX es van anar substituint per les sínies de rosari o de taps. Més tard es van imposar encara les sínies de pistons, activades mitjançant bieles que bombaven l’aigua. Tots aquests tipus eren activats amb tracció animal. </span></p> <p lang='ca-ES'><span>A l’interior de la construcció hi trobem el pou, potser de més de 15 metres de profunditat, junt a la maquinària de la sínia, que és d’acer mecanitzat. Seguint la tipologia habitual de les sínies de taps, el mecanisme consisteix en un eix vertical unit a una barra horitzontal, que és on anava junyit l’animal que donava voltes i accionava la sínia. L’eix pivota sobre un dau a terra i està fixat amb un coixinet a una biga. L’eix està connectat a un engranatge format per una corona que engrava un pinyó de 18 dents. Aquest queda unit a una barra horitzontal a l’extrem de la qual hi ha una roda que fa girar una cadena en forma de bucle. És el rosari, que baixa fins al fons del pou. Mitjançant unes denes o taps de cautxú, l’aigua que pujava per la cadena era retinguda per les denes, fins que arribava a un embut on desguassava cap a un conducte que portava a la bassa de l’hort. Actualment la sínia està inactiva, però la maquinària es troba en bon estat i amb una mica de greix podia funcionar.</span></p> 08229-371 Masia de cal Pons. Demarcació de Castelltallat 41.7909900,1.6217400 385482 4627489 08229 Sant Mateu de Bages Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2025-09-25 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
89241 L'Ocata https://patrimonicultural.diba.cat/element/locata XVII-XIX les restes de la masia es troben en un avançat estat d'enderroc, malgrat queden parts dels murs d'alçada considerable. <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia avui en procés d’enderroc, consta de l’edifici principal de planta quadrangular amb algun cos adossat a l’estructura principal. Per l’alçada dels mus sembla que deuria comptar amb planta baixa, planta primera i segurament un nivell de golfes. La façana principal obria a migdia. Es conserven algunes obertures corresponents a finestres i les restes d’alguna porta, totes emmarcades amb carreus més o menys ben tallats i polits. Els murs de les façanes són de carreus combinats amb pedres irregulars i a les cantoneres grans carreus ben escairats i polits. El volum d’enderroc de l’interior junt amb la vegetació que cobreix part de les estructures dificulta una bona visió de les restes conservades, sembla que la casa era de dos cossos, i hi ha un volum adossat que podia correspondre a un forn de pa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud-oest, hi ha una construcció que podria correspondre a un edifici destinat a corts, magatzem o paller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08144-218 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència que sembla correspondre a aquesta masia. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Bober, consta que tenia la possessió i casa anomenada “Eucata”. Al 1920, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, l’Ocata consta com a propietat de la família Raurell de la Quar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 42.0715500,1.9506700 413194 4658253 08144 Olvan Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210147.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-07-05 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Al costat mateix de la casa hi passa el camí ral que comunica Olvan i Sant Maurici, ben bé a tocar de la façana de llevant.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
89040 Tines del Nillot https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-nillot XIX Enderrocat i cobert de vegetació <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Les tines del Nillot es troben situats al nord de l’antiga casa del Nillot, en una petita elevació. Es tracta d’un conjunt de dos cups de vi relacionats amb el període de major auge econòmic i productiu de Castellfollit del Boix. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El conjunt està format per dos cossos de planta quadrada que acullen, cadascun d’ells, una tina de planta circular amb els cairons conservats. Inicialment és va edificar la tina situada més al nord i posteriorment s’hi adossar la segona tina a la banda sud-oest. Mitjançant unes escales s’accedeix a la part superior de les tines, alhora que aquestes protegeixen la boixa. Adossat a la segona tina s’identifiquen les restes muraries del que correspondria a una estança tancada per diversos usos. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Totes les estructures estan construïdes amb pedra irregular rejuntada amb argamassa. </span></span></span></span></span></span></p> 08059-258 Camí del Clot. Est de Castellfollit del Boix 41.6742400,1.7106100 392672 4614412 08059 Castellfollit del Boix Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89040-img70880.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89040-img70890.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89040-img71000.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-06-22 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
93456 Farga de Bebié https://patrimonicultural.diba.cat/element/farga-de-bebie <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> XIX-XX Hi ha molts habitatges i altres edificis sense ús. <p> </p> <p><span><span><span>La colònia la Farga Bebié forma part de dos municipis, Montesquiu i les Llosses, corresponents a les comarques d’Osona i Ripollès respectivament, a més, queda distribuïda també entre dues províncies, Barcelona i Girona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El complex industrial tèxtil fundat el 1895 per l’empresari suís Edmond Bebié, està compost per dues fàbriques, la vella a la banda dreta i la nova a l’esquerra, blocs d’habitatges distribuïts també a banda i banda del riu, dues torres pels amos, una església, l’estació del tren, i també un espai de lleure amb pista poliesportiva i unes fonts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La zona de la riba dreta, de les Llosses, va ser la que es va ocupar primer, no només amb la fàbrica sinó també amb els blocs d’habitatges, que es van anar construint gradualment a mesura que es requerien més pisos per acollir treballadors. La riba dreta és la que va concentrar els negocis i diversos establiments de la colònia, des de la fonda, botigues de menjar i altres coses per la llar, merceria, entre altres, també hi havia el cinema, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica vella, situada al municipi veí de les Llosses, queda emplaçada entre el riu Ter i la carretera, consta d’una gran nau de dues plantes. Els blocs d’habitatges més antics són els del Tibidabo, a redós i per sobre de la carretera. Seguiren els edificis dels Sunyers, situats a la part més alta; i més tard, el barri de la Balconada del Ter. Aquesta riba del riu també hi ha les torres dels amos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la zona de Montesquiu s’hi va bastir la fàbrica nova, formada per diversos volums d’edificis, destaca la façana de l’edifici que dóna entrada al conjunt de la fàbrica nova, és 1917 i va acollir, entre altres, la Caserna de la Guardia civil. Al costat de llevant, hi ha altres dependències on a més d’alguns habitatges, també s’hi va instal·lar durant un temps les escoles, un oratori religiós fins la construcció de l’església, un establiment destinat a bar i sala de festes, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A aquesta riba esquerra del riu s’hi van bastir els edificis de Conangle, d’estil suís; posteriorment l’església dedicada a la Mare de Déu del Carme, l’estació del tren i els blocs d’habitatges del Solei, una part dels quals reformarien com a residència per dones. Aquesta part de Montesquiu també és on hi havia una extensió àmplia d’horts, a continuació dels blocs de Conangle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A cavall dels dos municipis i comarques, hi ha diversos ponts que comuniquen la colònia, de dimensions i usos diferents, el pont de l’entrada, el pont de la fàbrica, el pont dit de la casa. A l’indret també hi ha el pont del tren de la línia de ferrocarril Barcelona- Puigcerdà, situat a una cota per sobre de la colònia.</span></span></span></p> 08131-25 A l’extrem nord del terme municipal. A l’entorn d’uns meandres que conforma el riu Ter en aquesta zona. <p><span><span><span>El fundador de la Farga de Bebié, Edmond Bebié Wild, era un enginyer suís, que tenia una fàbrica de filats de llana moguda per la força hidràulica a Zuric. El seu fill Ernest, qui va compartir estudis amb un jove de Vic, va conèixer les possibilitats de la zona del riu Ter per la instal·lació de fàbriques, curs fluvial on ja s’havien començar a construir algunes fàbriques de la mà d’industrials catalans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Edmond Bebié va recórrer el riu Ter, cercant un emplaçament adequat per construir-hi una fàbrica de filats. El suís va adquirir l’antic molí de Rocafiguera que també era conegut com el molí de la Farga vella, farga que s’havia reconvertit en molí fariner. Aquest era propietat de la família del mas Rocafiguera de Sora. Entre 1895 i 1896, l’enginyer va comprar 400 hectàrees de terreny a banda i banda del riu Ter, incloent l’antic molí, en una zona molt estratègica aprofitant el meandre que conformava el riu. La Farga de Bebié va ser iniciar-se de la mà d’Edmond Bebié l’any 1895, la fàbrica va començar a funcionar el 1899.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de la fàbrica es va iniciar ràpidament i també dels edificis de la colònia. Es va haver de fer una obra hidràulica d’envergadura que va permetre aprofitar la concessió de 6.000 l/s, amb el canal de la Cúbia (Les Llosses), de 450 metres de recorregut i quasi tot soterrat, amb la finalitat d’aconseguir un salt de 10,5 m de desnivell per generar inicialment una potència de 600 CV que posteriorment passarien a 1000 CV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Primera Guerra Mundial va suposar una etapa de creixement de la producció important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1917 es va ampliar les instal·lacions de la fàbrica, amb la construcció de la fàbrica nova a la riba esquerra del riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El creixement i importància de la colònia va anar creixent fins al punt que es va plantejar la segregació dels municipis de les Llosses i en aquell moment de Sant Quirze de Besora, entorn l’any 1927, amb la voluntat d’esdevenir municipi propi, finalment no es va acceptar la petició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La riuada de l’any 1940 va afectar considerablement la colònia, especialment la banda de les Llosses, l’aigua es va emportar la Fonda, una part important dels habitatges d’aquest costat i l’escola. També es va haver de reconstruir el pont de l’entrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix la producció va continuar augmentant als any 40 del segle XX, una època de gran creixement, que amb les reformes de la maquinària obligades per l’aiguat, van suposar poder atendre una demanda superior. Època en que es va ampliar la colònia, també es va posar en funcionament el cinema, el cafè, la perruqueria, un forn de pa, que ampliava els serveis existents fins al moment. Continuarien amb la construcció de nous blocs d’habitatges al costat de Montesquiu i l’església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Empresa Bebié S.A. va entrar en suspensió de pagaments i va acabar la seva activitat a la Farga de Bebié el 1978. Pere Rovira, empresari català vinculat a la indústria vinícola va agafar el relleu de la fàbrica de la Farga fins a la dècada dels anys noranta del segle XX, quan també entrà en suspensió de pagaments, en una època en hi va haver una extensa i important crisi del tèxtil a Catalunya. Tot i això, la Farga de Bebié va continuar amb activitat tèxtil durant un temps.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2008 finalitzava l’activitat productiva de la fàbrica. Actualment gran part de les construccions estan sense ús i en procés d’abandonament, excepte alguns habitatges i les centrals hidroelèctriques que es troben en ple funcionament, produint energia elèctrica (SERRA, 2000: 241-253).</span></span></span></p> 42.1305698,2.2055542 434340 4664579 08131 Montesquiu Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-p5240200.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial - productiu Inexistent 2023-10-03 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La Farga de Bebié va esdevenir una colònia tèxtil important i emblemàtica en el conjunt de les colònies tèxtils de Catalunya, i especialment del riu Ter. Aquest va ser coneguda amb el nom de la colònia dels Suïssos atenent a l’origen del fundador, Edmond Bebié.Actualment, després d’haver passat per altres mans propietats, l’empresa manté el nom de Bebié.Com s’ha indicat la Farga de Bebié és una colònia que es troba a cavall de dos municipis, de fet, el gran volum d’edificis es concentren al terme de les Llosses, tanmateix s’ha procurat indicar els elements més remarcables d’un costat i l’altre, sempre però tenint present que només una part és del municipi de Montesquiu. 98 46 1.2 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
73703 Can Morral del Riu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morral-del-riu <p>'Can Morral del Riu', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p><span><span><span>LLOVERAS &amp; SOLER (2006): “Projecte de rehabilitació de la masia de Can Morral d’Abrera com a equipament públic. Ajuntament d’Abrera”. Projecte bàsic i d’execució. Terrassa. Inèdit </span></span></span></p> <p>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> XVIII El projecte de rehabilitació es va plantejar en diferents fases, de les quals la segona ja ha estat executada. <p> <span><span><span><span>El volum principal de la masia s’aixeca amb planta baixa, un pis i un espai sota coberta, amb coberta de teula àrab a dues aigües orientades a nord i a sud.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest volum s’estructura a partir del cos central on hi ha la porta principal amb l’arc de mig punt en planta baixa i un balcó en el primer pis. Aquest cos està orientat 45º respecte la directriu nord/sud, de manera que la façana de migdia s’orienta en realitat a SE. El portal està molt transformat tot i que les seves mides i l’arc de mig punt expliquen els seus vestigis primigenis. El balcó es situa en la posició tipològica que l’hi correspon, però les seves dimensions i aparença es clarament de la segona meitat del segle XX. En el tram central del cos central hi ha l’ull de l’escala, un espai vertical ampli on s’hi ubica una escala construïda per trams de volta catalana. L’escala presenta la tipologia propia d’un gran casal. En general tota la masia està pavimentada amb mosaic hidràulic, el qual presenta un bon estat de </span></span></span></span><span><span><span><span>conservació en les estances principals que s’obren a la façana de migdia. Al volum central de la masia s’hi van afegir dos volums laterals annexes, un a ponent i un altre a llevant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves característiques constructives situen la seva construcció a mitjan del segle XX. </span></span></span></span><span><span><span><span>El volum de ponent de la masia és de planta baixa i planta pis, amb coberta de teula àrab a dues aigües orientades a nord i a sud. La façana de ponent d’aquest volum es potser la més significativa amb un frontó amb la característica forma de doble arc d’inflexió, malgrat la seva desordenada distribució de finestres i de l’escala que en el seu moment accedia al primer pis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El volum de llevant de la masia consisteix en un paral·lelepípede de planta baixa i coberta plana. El paviment es situa a -1.00 m. per sota el nivell de la planta baixa de la masia central, amb un accés independent des del pati. El mur de la façana nord queda més de 3 metres soterrada respecte el terreny exterior. El mur de llevant es situa just ja comença el penya-segat que baixa cap el riu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el interior del recinte tancat de la masia existeixen tres patis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la banda de ponent del recinte seguint la tanca exterior existeix un cos longitudinal, construït amb murs de maçoneria de 45 cms de gruix i amb coberta de teula àrab amb una sola pendent. En aquest edifici s’hi van ubicar en la darrera època unes grans cambres frigorífiques. Tot fa pensar però que en aquest espai originàriament s’hi van ubicar els cellers de la masia. En l’extrem nord d’aquesta ala existeix l’estança annexa de les premses (probablement d’oli), on encara es conserva part del sistema d’abocament, premsat i canalització. Aquesta estança es configura en un doble espai, amb un altell superior accessible des de l’esplanada exterior situada en l’extrem nord/oest del recinte. Des d’aquesta part alta probablement es descarregava i abocava la collita dels camps. Des del pati interior de la masia s’accedeix a la sala de les premses, baixant un tram d’escales que salven el desnivell existent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En l’angle nord del volum de les premses hi ha un petit recinte que havia estat un corral, amb un passadís central i dos recintes a banda on s’hi guardava el bestiar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la banda nord del recinte seguint la tanca exterior existeix un cos longitudinal, construït amb parets de maó massís, encavallades metàl·liques i coberta de teula àrab a dues aigües. En aquest edifici s’hi varen habilitar en el seu moment les estances i els serveis dels treballadors de la masia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els annexes de al masia es completen amb un de magatzems amb un edifici molt simple i amb una altra ala a l’est de petits corrals.</span></span></span></span></p> <p> </p> 08001-51 Travessera de Can Morral - 08630 Abrera. <p><span><span><span><span>La masia es va implantar històricament en la cornisa que delimita la plana amb el riu Llobregat, en el límit dels camps de conreu i els penya-segats boscosos que baixen cap a la vall fluvial inferior. L’antiga finca rural explotava una amplia extensió de camps de conreu de secà situats a la part alta de la plana i també els conreus de regadiu propis de la vall inferior del riu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El conjunt edificat de la masia s’ha anat configurant als llarg del temps, amb processos de progressiva expansió i creixement adaptat a les diferents conjuntures funcionals que l’activitat rural marcava. El nucli de la masia es l’habitatge, l’edifici principal al voltant del qual es van anar generant les altres edificacions annexes. L’habitatge en si va tenir el seu propi procés de creixement al llarg dels anys, de manera que la situació actual és el resultat d’una suma de cossos afegits al nucli inicial de la masia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Desconeixem la data de fundació de la masia, e</span></span></span></span>l Baró de Maldà, a la seva obra 'Calaix de sastre', escrita a la segona meitat del segle XVIII, la menciona com la casa 'd'en Murral'; <span><span><span><span>però en tot cas podem donar per segur que la porta del cos central marca el vestigi que podem considerar com a més antic. Ortogonalment a aquest cos central hi van anar creixent els cossos paral·lels i els posterior. La resta d’edificis independents es van anar situant orgànicament al voltant de la masia habitada, a una certa distància d’aquesta i, a falta de testimonis documentals escrits, la seva època i història s’haurà de intuir a partir de la seva tipologia edificatòria i del seu programa funcional.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La masia i una part dels edificis annexes estan tancats al interior d’un gran recinte amb portal, mentre que els darrers creixements es situen fora del tancat en l’esplanada nord. Els recintes “emmurallats” en les masies son relativament habituals, en molts cassos sorgits quan la masia rural en el segle XIX va esdevenir un recinte productiu preindustrial. Hi han dos portals d’entrada al recinte: El portal principal està situat en la cantonada sud del tancat encarat a l’antic camí del poble, entrant directament al jardí davanter de la façana principal de la masia. També existeix un segon portal en la tanca nord obert a l’esplanada dels camps d’ametllers, connectant amb els patis de servei posteriors de la masia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Ajuntament d’Abrera va adquirir l’any 2001 la finca rústica de Can Morral del Riu per donació gratuïta en el marc d’una modificació del planejament urbanístic que va permetre edificar 111 habitatges unifamiliars a Sant Hilari Nord. La finca municipal comprèn diversos àmbits: la masia, destinada a equipaments públics, el bosc, zona verda urbana del nou barri, tots els terrenys agrícoles fins al riu Llobregat, que es van integrar a la nova ZEPA, i és on es situen actualment els horts socials.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2006 es va fer un projecte integral de rehabilitació del qual l’any 2009-2010 es va executar una primera fase. La segona fase es va executar l’any 2015</span></span></span></p> 41.5256400,1.9086000 408944 4597686 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73703-20160229122347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73703-20160229122806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73703-20171218100245.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Altres 2021-02-19 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98|119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
91510 Gegants nous https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-1 XXI <p> Els Gegants nous de Sant Martí Sesgueioles representen el Martí i la Margaridó i fan 3,5 metres d'alçada. La figura del gegant té la cara de cavall, el senyal tradicional i l'atribut de sant Martí, patró del poble (forma part de l’escut municipal); en funció de l’ocasió, llueix la corona de l’escut del municipi o la barretina catalana de color lila. Ella representa a la Margaridó, una pagesa tradicional, motiu d’una llegenda destacada al poble, porta una falç i espigues de blat a la mà.</p> 08228-79 La Fàbrica. c/Catalunya <p>El dissabte 21 d’agost de 2021, durant la Festa Major, es va celebrar la presentació oficial dels nous gegants del municipi. La Colla Gegantera i Grallers de Calaf van ser els padrins de l’acte; els seus gegants, el Jaume i la Calamanda, van acompanyar els nous gegants des del centre polivalent Josep Maria Torras Cao “La Fàbrica” fins a la plaça, on es va fer l’ acte oficial, que va consistir en uns parlaments, el bateig i la ballada dels nous gegants de Sant Martí Sesgueioles, Martí i Margaridó. A la plaça també hi havia els gegants vells que acompanyaven els nous.</p> <p>La decisió de com havien de ser i quin nom havíem de portar els gegants, va ser determinada per un procés participatiu entre els veïns del poble.</p> <p>La creació és del mestre artesà constructor d'imatgeria festiva de Catalunya, Toni Mujal i Obradors.</p> 41.7024900,1.4902700 374385 4617846 2021 08228 Sant Martí Sesgueioles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91510-p1080691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91510-p1080692.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Toni Mujal i Obradors. 98 52 2.2 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
94751 Capella de la Mare de Déu de Monsterrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-monsterrat <p>ANGLADA ALBERT, 2019. Poder i diners de la Jet-set d'osona el Ripollès i el Bages, el Vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. Vol III. Crònica de l'alta socieat local.</p> <p>CABANA, FRANCESC. 1192-94. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Cataluna. Gran Enciclopèdia catalana . Vol II 420-421.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R ;1995.El téxtil fil conductor de la nostra història. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN, 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. Sant Quirze de besora</p> <p>DDAA. Ruta del parimoni fluvial industrial. Can Guixà. Conserci del Ter</p> <p>AMQ. Matricules industrial de 1854-1940. tarifa 3 a</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016.</p> <p>https://ca.wikipedia.org-wikimedia-xemeneia de can Guixa</p> <p>https://plazaspublicasbcn.blogspot.com-2020/08-Els Guixa i els Tomas a Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> XIX Indret molt ben conservat i mantingut pels veïns de la zona que en tenen cura i la mantenen en culte netejant l'entorn de vegetació i fulles i del manteniment de la capella. <p> Indret enjardinat situat al costat de la fàbrica de can Guixà i sota del carrer de Bellunt en una zona situada damunt del túnel del carcavà que cobreix el canal que desemboca al Ter. S'hi accedeix per una petita porta oberta en una tanca que delimita del recinte i en el que hi ha el nom de capella de Montserrat escrit al seu damunt amb colors molt llampants.com és el groc, verd, vermell i blau i emmarcada per una sanefa en dent de serra amb els mateixos colors. La porta dona pas a un petit corredor amb escales de pedra que comunica amb els jardins de la capella amb antigues fonts d'aigua, avui seques que regaven la zona i li donaven un aire fresc i acollidor, Avui dia aquestes fonts no ragen i el lloc és ocupat per un canyissar La capella s'obre al fons de tot aprofitant un angle del recinte on es situa damunt del carcavà del del canal i disposada a manera de 'gablet'. en aquest angle. La part frontal és completament oberta en tres arcs de mig punt de fusta de diferent mida ja que s'adapten als pendents de cada vessant de la teulada i que el del mig genera un retranqueig il·luminat per finestres de les mateixes característiques que les de les parets laterals i decorades amb vitralls de colors. La coberta és metàl·lica amb planxes de zinc. Els arcs descansen damunt una mena de podi on s'assenta i al que se li accedeix per dues escalinates a cada costat. protegides per baranes amb barrots de forja tornejats i passamà recte. Al davant hi ha un altar on hi ha la imatge de la 'Moreneta' amb la muntanya de pedra al darrere i damunt d'un frontal on hi ha alguns dels apòstols amb tècnica neo-bizantina. La capella està il·luminada per vitralls de colors oberts a les parets laterals en forma de finestres d'arcs de mig punt amb barretes emmarca vidres i la part superior en forma de ventall. S'emmarquen en sèries de quatre i juntes formen una mena de semi cúpula que cobreix la capella. El sostre a imitació fusta és de color blau clar amb les bigues policromades com també ho està tot el sostre i part frontal i amb un estil 'modernista' i eclèctic. A cada costat de la capella hi ha plafons de rajola de ceràmica vidriada amb imatges de Sant Jordi i de la Verge. A la part inferior i sota de l'altar hi ha les lletres de 'Homenatge a la verge de Montserrat' i l'any 1958. Justa al davant hi ha un seguit de bancs laterals amb roques al voltant simulant les muntanyes de Montserrat i integrades al jardí de la capella en un únic ambient arquitectònic i paisatgístic. Tot l'espai està enjardinat amb sequoies, teixos, pollancres, boixos.</p> 08237-93 C/ de Bellmunt S/N <p>La història de la capella va vinculada a la veïna fàbrica de Can Guixà.</p> <p>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </p> <p>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i CIa amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887 només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hi ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de filar 280 de tòreer, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</p> <p>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicions en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hi na un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze.</p> <p>L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. L'any 1992 un incendi destruí part de les naus i el 1997 es va enderrocar la xemeneïa. Avui dia és un espai desolat i completament abandonat </p> <p>A diferència de la fàbrica la capella s'ha mantingut en ús i en bones condicions gracies a la tasca desinteressada dels veïns de Sant Quirze que en tenen cura i la mantenen en condicions.</p> 42.0983752,2.2264783 436037 4660989 08237 Sant Quirze de Besora Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-20230807112611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-20230807112757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-20230807112720.jpg Inexistent Modernisme|Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós/Cultural Inexistent 2023-10-04 00:00:00 Pere Cascante Torrella Indret de gran bellesa que guarda moltes relacions amb altres jardins situats al costat de les fàbriques i que els amos van construir per oferir serveix religiosos i convidar al repòs als seus treballadors. De fet la capella guarda relacions amb la veïna de Lourdes situada al costat de la fàbrica de Can Trinxet i erigida en un paratge al seu costat prop del riu i en una verneda.. També s'assembla als jardins de ca l'Artigas a la Pobla de Lillet o els jardins de la torre de Cal Pons a Puig-Reig. de la capella en procedeix la llegenda Existeix la llegenda del Crist de Can Guixà, on s’explica que la fàbrica tenia annexa a l’edifici una capella. Quan els obrers demanaven augment de jornal, els hi feien anar en comitiva. Primer es resava, després l’amo amb veu patètica i servil, adreçant-se a la imatge del Crist crucificat, exclamava: “Senyor!!! Senyor!!! Volen més sou. Què els puc donar? Decidiu, Senyor!!!”El Crist estava trucat i, amb uns cordills, pel darrere l’altar, podien moure-li el cap. Si volien feia el gest de sí, o feia el de no. Com mai un Déu, almenys un Déu de guix, estava al servei de l’amo. S’arribava al regateig. Llavors l’amo pidolava: “I si en lloc de deu, Senyor, els en donéssim cinc?” Alguna vegada, el Crist amb el cap feia que sí, en senyal d’acceptar la proposta, i tothom tornava a resar amb posat d’agraïment. 105|102 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
74068 A Aiguafreda són xerraires https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-aiguafreda-son-xerraires <p>PARÉS, A. (2010). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62.</p> XX <p>'A Aiguafreda són xerraires; a l'Abella, cançoners; a Sant Antoni, cançonaires, i a Centelles botiflers'.</p> 08014-211 Aiguafreda 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
48260 Refrany de l'amanida https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-lamanida <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 478.</p> XIX-XX <p>'A Argentona venen oli a Cabrera venen sal a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l'enciam'.</p> 08075-350 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
48248 Proverbi de les noies de Canyamars https://patrimonicultural.diba.cat/element/proverbi-de-les-noies-de-canyamars <p>SERRANO, Alexis (2014). 1001 curiositats del Maresme. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, s.l., p. 246.</p> XIX-XX <p>'A Cabrera són negretes, a Argentona ja notant; a Dosrius les morenetes, a Canyamars la flor del ram'.</p> 08075-338 <p>Aquest proverbi fa referència al fet que les noies de Canyamars tenien la fama de ser de les maques de la comarca.</p> 41.5946700,2.4060900 450503 4604945 08075 Dosrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
81321 Refrany geogràfic I https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-i-0 <p>PARÉS, A. (1999): Tots els refranys catalans. 25.000 refranys d'arreu de les terres catalanes. Edicions 62. Barcelona.</p> XX Ha desaparegut, ja no es diu <p>'A Centelles són boniques, a Sant Quirze no ho són tant, a Bertí les morenetes i a Riells la flor del ram'.</p> 08239-18 Sant Quirze Safaja 41.7273200,2.1530700 429560 4619848 08239 Sant Quirze Safaja Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2024-08-06 00:00:00 Núria Cabañas En aquest cas, fa referència a la bellesa de les dones de cada municipi o nucli. 61 4.3 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
54529 Refranys, dites i corrandes https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranys-dites-i-corrandes <p>PARÉS i PUNTAS, Anna (2001) 'Tots els refranys catalans. 25.000 refranys d'arreu de les terres catalanes', Barcelona, Edicions 62.</p> <p>'A Montornès manlleven coses i no tornen rés' (PARÉS, 2001) 'Per a no haver de fer rés, Montornès' (PARÉS, 2001)</p> 08136-13 08170 - Montornès del Vallès 41.5454000,2.2672000 438881 4599564 08136 Montornès del Vallès Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2020-09-28 00:00:00 KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
82478 Dita del llop de Granera https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llop-de-granera <p>ESTRUCH I SUBIRANA, Maria (2004). 'Avui dia ja no es veu l'orella del llop! (Memoria historica del llop a la comarca del Bages)'. Dovella, 83-84. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 43. Http://topica.dites.cat/2012/10/granera.html [Consulta: 25-04-2019].</p> XVIII-XX <p>'A Mura el llop pastura, a Granera el llop s'espera, a Talamanca el llop es tanca i a Rocafort el llop ja és mort'.</p> 08095-142 <p>Segons sembla, a Granera hi havia un hostal anomenat del Llop en direcció a Sant Llorenç Savall.</p> 41.7252000,2.0570500 421572 4619696 08095 Granera Fàcil Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2020-09-22 00:00:00 Adriana Geladó Prat 98 61 4.3 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
84420 Dita del dinar de Pruit i Rupit https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-dinar-de-pruit-i-rupit <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 53-54.</span></span></span></span></span></p> XX <p>'A Pruit toquen quan el tenen cuit. A Rupit, quan l'han paït'.</p> 08901-21 <p>Aquesta dita fa referència al fet que, antigament, als pobles rurals, es feien uns repics de campana per anunciar l'hora d'anar a dinar. A Rupit, aquest senyal deixà de tocar-se l'any 1979 amb la marxa de mossèn Josep Molas i la seva germana Carme, que també feien de campaners.</p> 42.0238000,2.4651800 455724 4652557 08901 Rupit i Pruit Obert Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Cultural Inexistent 2024-11-19 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84347 Dita de Rupit 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-1 <p>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</p> <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</p> XX <p>'A Rupit, ben pagat i mal servit'.</p> 08901-15 42.0233900,2.4646900 455683 4652512 08901 Rupit i Pruit Obert Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Cultural Inexistent 2024-11-19 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84348 Dita de Rupit 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-2 <p>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</p> <p>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 169, 208.</p> <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</p> XX <p>'A Rupit, molta gana i poc delit'.</p> 08901-16 <p>Aquesta dita era utilitzada pels habitants de Pruit en relació als seus veïns de Rupit. En origen, la dita estava relacionada amb una dona pobra de la contrada que, de tant en tant, anava a captar per les cases de Pruit i Falgars. L'anomenaven l'Espineta de Rupit i tenia fama d'anar a captar cansada i sense ganes de treballar. D'aquí la dita original: 'L'Espineta de Rupit, molta gana i poc delit'.</p> 42.0233900,2.4646900 455683 4652512 08901 Rupit i Pruit Obert Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Cultural Inexistent 2024-11-19 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119 61 4.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc