Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57323 | Poema Òdena terra de guix i ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-odena-terra-de-guix-i-ciment | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1989): 'Breu homenatge a un home, un gran artista del nostre segle, que va treballar i estimar al nostre poble: Ferdinandus Serra i Sala', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 15, Ajuntament d'Òdena, Òdena, p.9. | Òdena, terra de guix i ciment esvoranc de les pedreres a la vora del torrent Canyes de cançons lleugeres que s'encomanen al vent i fimbregen juganeres (*) la seva verdor lluent sota les clarors primeres El temple dalt un pujol alça la testa tot sol com un guaita que vigila A la nit abasta estels i somnia dolls d'anhels mentre veu créixer la vila. (*) cimbregen joganeres a l'original | 08143-250 | Plaça Major, 2 | L'autor és el poeta, Salvador Perarnau, que va escriure aquest poema el març 1936. Malgrat té un origen literari, s'ha transmès oralment des de fa molts anys sense que la gent conegui amb certesa la seva procedència. En una entrevista personal efectuada per Josep-Vicenç Mestre i Casanova a Ferdinandus Serra i Sala a casa seva a Barcelona, l'artista esgrafiador va recitar aquest poema tot recordant la guerra civil a Òdena i el treball de restauració que estava efectuant a l'església parroquial de Sant Pere Apòstol del castell d'Òdena que malauradament no va veure la llum perquè l'edifici i tot el patrimoni que hi havia a l'interior fou cremat per un grup d'incontrolats l'agost de 1936; la restauració estava a punt de finalitzar i estava previst ser inaugurada l'abril de 1937. Publicat per primera vegada al llibre 'Història del Castell d'Òdena' de Josep-Vicenç Mestre i Casanova, l'any 1988. Antoni Amargós i Altisent va localitzar en una carpeta vella a redós d'un contenidor del mercat de Santa Caterina de Barcelona, una aquarel·la amb el sonet escrit a ma pel propi autor. Possiblement el dibuix és del propi Ferdinandus Serra. Aquest poema s'ha musicat l'estiu de 2013 per Ramon Casanova Miranda. La peça ha estat interpretada per primera vegada pel Grup de Taverna d'Òdena, a l'Espelt el 13 de juliol de 2013. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 57698 | Fites del terme municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-del-terme-municipal | Línia de límits territorials amb Castellfollit del Boix (2006), Departament de Política Territorial i Obres públiques. Institut Cartogràfic de Catalunya. | XX | Alguns dels monòlits es troben molt desgastats per l'erosió i malmesos per actes incívics. Malauradament la majoria de fites no citades han desaparegut | Òdena conserva diverses fites que indiquen de forma física els límits amb els termes de municipis veïns, segons indica la Direcció General d'Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya Límit amb Castellfollit del Boix: -Fita 5: x: 388806 y: 4611352 Límit amb Rubió: -Fita 6: x: 383466 y: 4609966 Límit amb Jorba: -Fita 1: x: 382504 y: 4605874 Límit amb Igualada: -Fita 2: x: 383540 y: 4605425 -Fita 11: x: 384525 y: 4605828 -Fita 12: x: 384644 y: 4605881 -Fita 13: x: 384782 y: 4605854 -Fita 15: x: 384883 y: 4605905 -Fita 16: x: 384894 y: 4605973 -Fitxa 20: x: 385614 y: 4606505 -Fitxa 21: x: 385722 y: 4606518 -Fita 24: x: 386119 y: 4606312 Les coordenades anteriors segons l'Institut Cartogràfic són UTM ED50 | 08143-625 | Plaça Major, 2 | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57698-foto-08143-625-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57698-foto-08143-625-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 57322 | Poema Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-odena | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992): 'Biobibliografia del Dr. Josep Romeu i Figueras', Anuari Igualadí 1987, Gràfiques Anoia, SL, Igualada, pp. 321-346. ROMEU i FIGUERAS, Josep (1993) Tots els poemes. Columna, Barcelon | Òdena Només, prop dels murs, l'atzavara, i vinyes en l'aspre coster. O bé terra grisa que empara aigua fonda, i boscos també. al cim, l'alta torre domina secrets d'una estesa ruïna. Lleus pluges subtils han solcat amb dits antics pedres sagrades, i un vent insistent i obstinat cisella les velles arcades. Oculta en el temps que consum, ai, l'Ombra que sotja en la llum! L'autor és l'escriptor i erudit odenenc, Josep Romeu i Figueras. Malgrat té un origen literari, s'ha transmès oralment des de fa molts anys sense que la gent conegui amb certesa la seva procedència. | 08143-249 | Plaça Major, 2 | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 43884 | Pla dels Pinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-pinyers | És una zona boscosa d'unes 24 Ha. Situades sota l'Hostal Nou al marge oest del riu Cardener. Aquesta zona està formada sobretot per pins, d'aquí déu el nom. | 08038-67 | Hostal Nou | 41.8004000,1.7656900 | 397458 | 4628352 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43884-foto-08038-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43884-foto-08038-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un bosc. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 49203 | Festa dels 'Uitos' de Dijous Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-uitos-de-dijous-gras | XX | És una tradició pròpia de Font-rubí. Els més grans ho recorden d'abans de la guerra, de tota la vida. L'acte es concentra, bàsicament, al nucli de Guardiola. Els nens i les nenes es reuneixen per grups, els més petits de 7 o 8 anys i altres grups de nois i noies de 16 o 17 anys. Es vestien amb roba estrafolària, amb les faldilles de la mare o els pantalons del pare. Tots ben tapats de cara, amb carotes de cartró. El mateix dia de Dijous Gras els més petits sortien a la tarda i els més grans ja més cap al vespre. Trucaven a les portes i només cridaven 'uitos,uitos, uitos'. Originalment es recollien ous, figues i ametlles i, rarament, alguns diners. En acabar tot el que s'havia recollit es repartia entre tots els membres del grup. Actualment, però, els nens fan un gest amb la mà fregant els dits com assenyalant 'volem diners!'. Si pregunten qui és mai es deia el nom, només 'uitos, uitos, uitos!!!' Aquesta tradició es va perdre durant uns pocs anys a principi de la dècada de 1970, però a finals d'aquella mateixa dècada, els germans Rigol la van recuperar després que els l'expliquès la tradició la seva mare. Actualment el dia de Dijous gras, ara al vespre o nit, una colla de jovenets surten disfressats i tapats i continuen recollint per les cases, ara però, diners o els que se'ls vulgui donar. Una mena de 'Hallowen' guardiolenc. | 08085-392 | 41.4142000,1.6516100 | 387310 | 4585616 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Informació proporcionada pel Sr. Marc Galimany. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 56389 | Tradició de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-santa-llucia | XX | És una tradició molt arrelada al municipi i que és coneguda popularment com 'Aplegar les Llúcies'. Els nens i nenes del municipi van casa per casa, on canten i recullen tot allò que el veïnat els hi dóna, ja siguin llaminadures, fruits secs, fruita dolça, etc. Es realitza el dia 13 de desembre per Santa Llúcia. Aquesta tradició és equiparable a les captes que es realitzen per Sant Nicolau o Santa Llúcia a la resta del país. | 08152-130 | Can Bou | No hi ha cap testimoni documental que ens traslladi a la data aproximada d'inici d'aquesta tradició. Tot i això, possiblement sigui anterior al segle XX, ja que els més vells del municipi recorden haver-la realitzat durant la seva infància. | 41.5287300,1.6066100 | 383754 | 4598391 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56389-foto-08152-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56389-foto-08152-130-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Normalment era una tradició on participaven solament noies, el cas d'Orpí, tant nois com noies eren partícips. | 119|98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 57700 | Òdena, vint-i-cinc del XX | https://patrimonicultural.diba.cat/element/odena-vint-i-cinc-del-xx | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. La Sardana a Òdena. Amb motiu del 25è Concurs de Colles Sardanistes. Òdena: Ajuntament d'Òdena, 1996. | XX | És una sardana composada pel músic odenenc Carles A. Casanova Miranda i per Daniel Gasulla. El seu títol fa referència al 25è Concurs de Colles Sardanistes d'Òdena, celebrat al segle XX.. | 08143-627 | Ajuntament d'Òdena. Plaça Major, 2 | Es va estrenar amb motiu d'organitzar-se la vint-i-cinc edició, les noces d'argent del Concurs de Colles Sardanistes d'Òdena l'any 1996. Fou interpretada en aquesta ocasió especial per la cobla 'La Nocturna'. | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 1996 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Carles A. Casanova i Miranda i Daniel Gasulla | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 72398 | Cal Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llebre | SOCA (en curs: s. p). | XIV-XVIII | Seria convenient fer un examen dels baixos, a fi de poder-ne determinar una datació, abans del seu esfondrament definitiu. No obstant això, cal accedir a l'indret amb certa prudència, atès que els despreniments de materials ho converteixen en una activitat perillosa. | És una robusta masia, situada en un coll, al capdamunt d'una solana. L'estructura presenta una robustesa poc habitual. La seva planta és quadrada i té una alçada de dos pisos, a més dels baixos i les golfes. El primer i el segon pis s'havien utilitzat com a habitatge, mentre que les golfes tenien més aviat la funció de graner i de magatzem. Els baixos eren utilitzats com a corts i estables. La teulada és a dos vessants, orientada de nord a sud. Les façanes són molt sòbries i austeres, a excepció de la sud, que era la principal. Són interessants els acabats en fusta, com les baranes de les balconades de migdia i les menjadores dels estables. Els baixos manifesten la gran antiguitat de l'edifici, sobretot en els arcs de les portes. La porta principal també és rematada amb un arc de mitja volta i amb unes dovelles de dimensions considerables. Al costat de la casa hom hi pot veure un profund pou empedrat, però que ja fa anys està sec. | 08299-22 | Sector nord-oest | La documentació baixmedieval i moderna ens informa de l'existència d'un mas Viladomiu Jussà i d'un mas Viladomiu Sobirà, un d'ells sempre derruït. Caldria interpretar això com al resultat del desdoblament dels masos del segle XII i el posterior despoblament d'un d'ells a partir de la crisi del segle XIV. El cas és que el 1383 trobem a la documentació un Raimon de Viladomiu. Al segle XV sí que ja podem afirmar amb seguretat que el mas estava habitat. Es trobava aleshores sota la batllia de Roset, baronia de la Portella, i sota domini directe de l'abat de la Portella. La documentació posterior ens deixa veure la importància que els Viladomiu varen anar adquirint en tots els àmbits, sobretot en l'econòmic i l'institucional. Els trobem en gran nombre de documents notarials i de la cort del batlle. En molts documents, els Viladomiu comencen a ser apel·lats 'de les Llebres' o 'Llebre', nom que cada vegada més anirà desplaçant el del mas, fins a convertir-se en Cal Llebre. A finals del segle XVI els Viladomiu arriben a una situació de precarietat absoluta i d'endeutament, que els obliga a vendre el domini util del mas als Montblanc. Els Montblanc van ampliar les seves possessions i van rompre noves terres. Segurament a la seva gestió patrimonial es deuen les ampliacions més costoses i espectaculars del mas. Els Montblanc van residir a la casa fins ben entrat el segle XX, quan la van abandonar per anar a viure a Berga. Hom presumeix que a la casa hi havia molta documentació familiar, avui perduda. Per altra banda, hi ha qui pensa que la branca dels Viladomiu oriünda de Vilada és la que fundà les conegudes colònies de Viladomiu Nou i Viladomiu Vell a la riba del Llobregat, però ja al segle XIX. | 42.1542200,1.9279800 | 411432 | 4667455 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72398-foto-08299-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72398-foto-08299-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72398-foto-08299-22-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La casa està derruïda i el seu deteriorament és cada vegada més ràpid. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 72878 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-5 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | És una petita casa d'una sola planta amb la coberta a doble vessant. A un dels laterals presenta una teulada en voladís. A la part posterior hi ha un porxo que és utilitzat per l'aixopluc dels vehicles. La casa està pintada de color rosat | 08303-120 | El Castell s/n | No es tenen notícies històriques d'aquesta casa. Tot i el seu nom, és una construcció molt moderna. | 41.9788500,2.4072000 | 450889 | 4647598 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72878-foto-08303-120-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 43257 | Capella de la família Massagi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-familia-massagi | XX | És una petita capella, d'una sola nau, situada en un dels extrems de l'esplanada del castell. L'edifici intenta imitar una església romànica, sobretot amb les finestres de volta de mig punt i la porta principal, voltada per un guardapols que es recolza sobre dues columnes amb capitells. Al capdemunt de la façana hi ha una creu de traçat modernista. A la banda dreta de la façana s'enlaira un petit campanar amb algunes obertures. Del cloquer hi penja una gran campana, desproporcionada a l'actual edifici; tot fa pensar que possiblement prové de l'antiga església parroquial. L'interior de l'església és força sobri i senzill, amb alguns vitralls, un dels quals sembla representar la figura de Sant Francesc o Sant Antoni de Pàdua. Les obertures es concentren majoritàriament a la façana sud. | 08022-65 | Al nord del nucli urbà | La capella es devia bastir després de 1940, quan la família Massagi va adquirir el castell i va enrunar l'antiga església per a construir una nova infrastructura hotelera i residencial. | 42.1064200,1.8458200 | 404572 | 4662237 | c. 1940 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43257-foto-08022-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 67383 | Bassa de l'ermita de Sant Feliuet III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-lermita-de-sant-feliuet-iii | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | És una petita bassa, de 4 m² aproximadament, situada a pocs metres al nord-est de l'ermita de Sant Feliu de Savassona. És circular, està excavada a la roca i s'omple amb aigua de la pluja. És la única de les basses de Sant Feliuet en la que no hi creix vegetació helofítica. Constitueix un punt d'aigua per a les poblacions d'invertebrats, amfibis i ocells que hi viuen a la zona. | 08275-106 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9595200,2.3406700 | 445361 | 4645492 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67383-foto-08275-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67383-foto-08275-106-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Considerada com a bassa d'interès ecològic i biològic a l'Inventari de Basses del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 41251 | Capella de Santa Maria del Villar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-del-villar | VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 199. COMAS, Carme (1985): Capella de Santa Maria del Villar. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XII-XVIII | És una petit edifici de nau rectangular, orientada O-E, amb un absis semicircular i volta de quadrant d'esfera. Presenta una finestra doble esqueixada a l'absis, amb pedra regular i coronada per un arc de mig punt. A l'interior, a la banda esquerra, hi ha una absidiola semicircular empotrada en el mur, coronada per un arc adovellat, que serveix de fornícula per a la imatge de la Verge de la Llet. La volta original es refà en forma de volta d'aresta barroca el 1779. De la mateixa època són el campanar d'espadanya i el portal d'entrada amb l'ull de bou. La coberta és a dues aigües, amb teula àrab. L'aparell permet distingir les diferents etapes de construcció, sense presentar cap tipus de decoració. | 08023-205 | Al costat dret de la Carretera de Bigues a Sant Feliu de Codines | El lloc 'Villars' es documenta el 1007, però l'església apareix el 1195, encara que pot ser anterior. La família Villar ha estat patrona de la capella, promovent la restauració del 1779. Des d'aleshores, es coneix també com a la Capella de la Verge de la Llet, que es venerava en una estatueta en la fornícula esquerra de l'absis. A la Guerra Civil fou profanada i torna al culte el 1940. S'hi celebra un aplec els dilluns després de la Primera Pasqua. | 41.6816300,2.1715600 | 431049 | 4614760 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41251-foto-08023-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41251-foto-08023-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41251-foto-08023-205-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | La imatge de la Verge és de terra cuita, i data del s. XVIII.A la llinda de la porta s'hi pot llegir la inscripció: 'Renovada per Vicens de Montagut y Villar. Any 1799. Ave Maria'. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 41656 | Llinda de Serra-Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-serra-montmany | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | S'han desprès algunes parts de la llinda però la rosa es troba en bon estat. | És una pedra rogenca d'un metre d'amplada per uns trenta centímetres d'alçada. A la part central inferior de la llinda hi ha una enfonadura que té una forma semblant a una estrella per la part superior i que es va eixamplant a la part inferior. Al bell mig hi trobem una rosa o flor rodona, d'uns 15 centímetres de diàmetre, amb deu pètals. | 08026-126 | Sant Jaume de Viladrover | Es coneix amb certesa l'existència de Serra-Montmany ja al segle XIII, concretament al 1270. Se sap també que restà habitat i en funcionament després de la pesta negra del 1348 i següents. La construcció actual, però, és molt posterior a aquestes dates i molt possiblement s'hagi de situar entre els segles XVII i XVIII. La casa va ser l'objecte de reformes a la dècada dels cinquanta del segle passat. Actualment realitza les funcions de granja. | 41.8282600,2.2575800 | 438349 | 4630975 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41656-foto-08026-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41656-foto-08026-126-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta llinda es troba a la finestra central del primer pis de Serra-Montmany. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 87302 | Pi del Balç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-balc | La part de l'espai urbà es troba molt degradada | És una muntanya de 114 metres, que no només te interès paisajístic, sinó també geomorfològic. A la seva vessant es desenvolupa una urbanització de barraques molt degradades. | 08158-141 | Pi del Balç | 41.4277200,2.0085900 | 417162 | 4586714 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87302-foto-08158-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87302-foto-08158-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 72394 | Capella de Fàtima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-fatima | SOCA (1996: 40-41). | XX | Caldria esborrar o netejar les pintades, tipus grafiti, que els brètols han fet a les parets exteriors. | És una moderna capella advocada a la Mare de Déu de Fàtima. Les seves dimensions són petites i presenta una estructura que recorda, molt de lluny, una petita església romànica. La teulada és disposada a dues vessants, en direcció nord-sud. La part posterior perfila una mica d'absis. També compta amb un petit campanar d'espadanya, on s'hi alberga una campana. No obstant, no presenta elements d'interès. Les parets són de maons arrebossats, amb ciment per fora i amb guix per dintre. L'interior és molt senzill i sobri. Solament la imatge de la verge presideix l'altar. Les obertures són molt poques, cosa que fa que la il·luminació sigui bàsicament artificial. Quan ja feia temps que era construïda s'amplià uns quants metres, vers ponent, fent ús de part del local parroquial annex. La resta del local s'aprofita per a la realització d'activitats que organitza la Junta parroquial i l'entitat Dones de Fàtima. Les reformes d'ampliació també van servir per repintar l'edifici i esculpir un baix relleu en fusta a la porta d'entrada, on s'hi representà la Mare de Déu de Fàtima. | 08299-18 | Nucli urbà, carrer Sant Joan, s/n | La història de la capella de Fàtima és força recent. L'any 1949 la Mare de Déu de Fàtima va ser adoptada com a copatrona en moltes parròquies del bisbat de Solsona. Aleshores a Vilada encara s'estava reconstruint l'església parroquial, devastada durant la guerra civil. El rector Mn. Joan Aymerich, fill de Vilada i gran activista cultural, emmalaltí de càncer i féu vot a la verge de Fàtima de dedicar-li una capella si abans de morir podia veure l'església parroquial acabada Per aquest motiu, el 1953 la va fer construir en uns terrenys que ja pertanyien a la parròquia de Sant Joan. Per la inauguració de la capella s'organitzaren diversos actes, que varen durar alguns dies, enmig d'un ambient festiu. Tanmateix, després de la seva construcció passà alguns anys de força deixadesa, possiblement perquè la major part de celebracions tenien lloc al temple parroquial. Anys més tard, cap a 1985, disminuí el nombre de persones a ofici a l'església parroquial i les misses diàries es van començar a fer a la capella de Fàtima. Aleshores s'aprofità per ampliar l'oratori, per repintar-lo i per condicionar-lo amb nou mobiliari. També va arranjar-se el local parroquial, que durant els anys del franquisme havia servit, entre altres coses, de teatre i de cine. Actualment s'hi tornen a fer força activitats. | 42.1372100,1.9309200 | 411651 | 4665564 | 1953 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72394-foto-08299-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72394-foto-08299-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La disminució del nombre de persones a l'ofici diari ha traslladat la celebració de les misses de l'església parroquial a la capella de Fàtima. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 43296 | Mina del Menso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-menso | ORIOLA, Josep; SOLER, Ramon: Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 22-23 | XX | És una mina de pedra excavada a poca profunditat. L'entrada és formada per un passadís cobert amb volta de canó, encara que, a mesura que es guanya profunditat, la volta desapareix. Actualment no està apuntalada i les diverses galeries mostren pendents molt diferents. La bocamina, que havia estat tapiada en tancar la seva explotació, ha estat recentment derruïda. Del seu interior brolla aigua en abundància. Un dels respiradors de la mina, que es localitza a tocar de la carretera de la Figuerassa, uns cinquanta metres per damunt de la bocamina; també va ser tapiat i posteriorment rebentat. | 08022-104 | Muntanya de la Figuerassa | La mina la començà a explotar, el 1920, Climent Casellas, àlias Menso. L'explotació es perllongà fins a 1948. La pedra es coïa inicialment en un forn proper a la mina, enllaçat amb la galeria per una petita via. Després el material extret es portava fins al Molí del Guiu, encara que més endavant es portà al Molí de la Bassa, a la Rasa dels Molins. En deixar-se d'extreure pedra, s'hi van cultivar xampinyons. | 42.1070700,1.8440300 | 404425 | 4662311 | 1920 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43296-foto-08022-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43296-foto-08022-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Climent Casellas (primer explotador) | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41406 | Fulles dolces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fulles-dolces | XX | vigent | És una mena de galeta dura i els ingredients són ametlla i alguna herba o anís. | 08023-360 | Forn Argemí | Les elaboren el Forn Argemí, obert des de 1919. Per referències, que puc confirmar, les fulles dolces s'elaboren des de fa uns 70 anys. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Abel Camp | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 72399 | La Peçola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pecola | SOCA (en curs: s. p). | XIV-XVIII | És una masia típica de mitjana muntanya. Es tracta d'una masia composta per un sol casal, de planta més o menys quadrada. Compta amb uns baixos, on se sobreposen un pis i unes golfes. La teulada és a doble vessant, encarada de nord a sud. La façana principal és la de migdia. S'hi poden veure unes tres finestres per planta, més una altra a sota teulada. Cap de les obertures, generalment petites, sembla tenir interès, a excepció d'una finestra al primer pis amb una gran llinda de pedra i que podria correspondre a una de les primitives (per la part interior hi ha un festejador). La resta de finestres tenen les llindes de fusta, molt senzilles. La part més antiga de l'edifici segurament és la banda de llevant, almenys així s'intueix de les ampliacions que es perfilen en l'aparell de les parets. La façana sud està totalment arrebossada amb calç, cosa que li dóna un aspecte singular, car no acostuma a ser habitual en aquesta zona. Els elements més destacables de la casa són les arcades de la part de ponent, que deuen correspondre a una ampliació del segle XVIII. Malauradament, només una és oberta a l'exterior, la resta han estat tapiades. Al costat de la casa s'hi aixeca la pallissa i alguns coberts moderns que no tenen cap mena d'interès. La casa se separa de la vella carretera de Vilada a Castell de l'Areny per un mur força alt, que en altre temps també es devia utilitzar per estabular el bestiar al costat de la casa. Actualment s'accedeix a l'interior per una porta secundària, a la banda de llevant. L'interior s'ha adaptat als temps moderns i no conserva massa elements originaris. Destaca per això, una gran llar de foc, i el forn de pa, el qual té la boca tapiada. | 08299-23 | Sector nord-est | El topònim Peçola sembla provenir de 'peciola', és a dir, 'petita peça de terra', sobre la qual es devia bastir la casa. Per aquest motiu caldria evitar les formes tan utilitzades de Passola, Pessola o Paçola. El primer esment és del 1312, quan Bernat ça Peçola va comparèixer en una visita parroquial a Sant Joan de Vilada. El 1325, Arnau Martí, procurador d'Hug de Mataplana, hi definia de nou a Guillem de la Peçola i al seu fill Bernat, demanant-los 60 sous per la remissió de la remença. Pel document es dedueix que Guillem i Bernat ja feia temps que hi vivien, ja que és una nova definició, no un establiment. Sembla que Guillem de la Peçola va poder pagar els 60 sous i el mateix any ja s'alliberà de la servitud de la remença. El 1345 també trobem a Pere de la Peçola comprant una devesa a Arnau de Prat Jussà, però a causa d'aquesta peça de terra esdevingué home propi del monestir de la Portella. Per ella pagava la tasca dels seus fruits i una punyera de blat, mesura de Berga. Sembla que, a diferència de la major part de masos, la Peçola resistí força bé la crisi dels segles XIV i XV, pogué adquirir pastures i feixes abandonades properes a la casa. Així amplià molt el seu patrimoni. Durant el segle XVI trobem els Peçola en gran nombre de transaccions i contractes, sobretot en arrendaments i parceries de bestiar. Malgrat tot, cap al segle XVII notem a disminuir el seu poder econòmic, comencen a contreure censals amb molta més freqüència i gairebé desapareixen del mercat de terres. A finals del segle XVII fins i tot es van haver d'enfrontar a la justícia baronial per no pagar els censos als quals estaven sotmesos i que devien als Boatella, senyors del castell de Roset. Al segle XVIII conservaven encara força terres, de les aconseguides segles endarrere, però cada vegada van anar reduint més el seu patrimoni. Van haver de vendre la molina serradora que tenien a la riera de Vilada i, finalment, el mas sencer. En un capbreu de 1758 la Peçola ja era en mans de Joan Picas de les Eres de Vilada. Des de llavors es convertí en una masoveria de les Eres de Vilada. Actualment la casa només s'utilitza com a habitatge i els seus arrendataris no en treballen les terres. | 42.1432600,1.9368500 | 412150 | 4666229 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72399-foto-08299-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72399-foto-08299-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72399-foto-08299-23-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Actualment la casa només s'utilitza com a habitatge i ja no s'hi porten a terme les activitats agropecuàries que durant segles l'havien caracteritzat. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 72405 | La Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina-2 | SOCA (en curs: s. p). | XVI-XX | És una masia tradicional de la zona. La planta és rectangular, molt regular. Consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Els baixos havien estat tradicionalment utilitzats com a estables, però ara ja no s'utilitzen per a aquesta activitat. La primera planta feia i fa la funció d'habitatge i les golfes s'han fet servir sempre com a graner i eixida. La teulada és a dues aigües, encarada de nord a sud. La façana principal és la de la part de migdia. En aquesta façana hi podem observar unes tres obertures per planta. Els elements més importants són: l'única porta d'entrada, rematada amb una gran llinda de pedra, i la balconada central de la segona planta, acabada amb un arc de mitja volta adovellat, que sembla força modern. La resta de façanes no presenten massa interès. La masia ha estat dedicada fonamentalment a les activitats agropecuàries que li són pròpies. Amb el pas del temps s'han construït moderns edificis de maons a redós de la casa, ja sigui de forma totalment adossada, com aixecats a uns metres, que cada vegada més han anat amagant la fesomia típica de la casa. | 08299-29 | Sector nord-oest | Les activitats humanes de ben segur s'han portat a terme a la Coromina des de temps molt reculats. El topònim 'coromina' pot referir-se als habituals condominis d'època medieval, però també a camps de secà i a quintanes. Tot i això, la primera menció explícita de l'indret no l'hem trobat fins al segle XVI, concretament el 1546, quan Joan Viladomat va arrendar unes terres a Janot de Roset. Les terres arrendades anaven 'fins al molí qui va a la Coromina, no passant, emperò, del dit torrent envers la Coromina'. Durant la resta del segle XVI i al llarg del segle XVII el silenci de les fonts respecte del lloc és total. A mitjan segle XVIII, a la recanació cadastral de 1766, ja hi ha una clara referència de la Coromina com a mas. L'esment, però, és en una de les afrontacions del mas Viladomat i res més es diu de la Coromina. Durant el segle XIX i primers anys del segle XX el mas la Coromina va ser objecte de múltiples transaccions i passà amb molta rapidesa d'uns propietaris a uns altres (Soler, Miralles, Comellas...). Els Comellas van ampliar el nombre de terres en direcció nord, fins a arribar al castell de Roset, del qual també són propietaris. Actualment la Coromina és de la família Comellas, la qual hi porta a terme activitats agràries, ramaderes i silvícoles. | 42.1366200,1.9194700 | 410704 | 4665510 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72405-foto-08299-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72405-foto-08299-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72405-foto-08299-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 72841 | Mas Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-francesc | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XX | És una masia situada molt a prop del modern Sant Romà, a la zona coneguda com la pineda de Vilanova on també es troben diverses masies més com l'Arboç, Arboç Xic, la Serra de Vilanova i Sant Francesc. L'edifici ocupa un pla amb una superfície de 226m2. i una superfície coberta de 113m2. Aquesta construcció està formada per dos cossos clarament diferenciats però adossats entre si. El primer té l'accés pel sud i el segon al nord. El primer edifici de migdia és de construcció senzilla i austera. Disposa d'una planta baixa i un primer pis. La coberta és a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. La coberta es prolonga cobrint a altre cos adossat amb funcions agrícoles. La porta principal no es troba centrada respecte la paret. És de forma rectangular amb llinda de fusta. Es poden observar un conjunt de cinc finestres, dues a la part inferior i tres al primer pis. Totes elles són molt senzilles amb llinda de fusta. El segon edifici que s'adossa al primer per tramuntana respon a una construcció posterior. Disposa de tres alçades, planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és també a doble vessant. La porta principal s'obre a la façana nord. A banda i banda té dues finestres amb ampit i motllures d'estuc. Ambdues construccions presenten un aparell constructiu format per blocs de pedra, formant filades irregulars i units amb morter de calç. Just a la part de davant, s'ha troba una cabana amb usos agrícoles. És una construcció de planta rectangular amb una coberta a doble vessant. Presenta dues obertures a la façana principal, una correspon al l'accés a l'interior coronat amb un arc rebaixat de maons a sardinell i un òcul emmarcat en maons i en forma de rombe, just sobre la porta. | 08303-83 | Mas Francesc | La parròquia de Sau experimentà un creixement notable, sobretot entre els segles XVIII i XIX. Al segle XVI comptava amb 11 masos tan mateix a les darreries del XIX havia augmentat a 101. Entre la documentació existent a l'Arxiu Episcopal de Vic s'ha documentat una notícia històrica datada el 1428 referent al naixement d'Angela Francesc, filla de Bernat Francesc i de Constança que podria tractar-se dels habitants d'aquest mas. La posterior notícia ja no és fins el 1833 amb un contracte d'arrendament. El Nomenclàtor de 1860 el descriu com a 'Casa de Labor' situada a 3km de la capital de l'ajuntament. | 41.9622000,2.4090200 | 451027 | 4645748 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72841-foto-08303-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72841-foto-08303-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72841-foto-08303-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 79147 | Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres-1 | AAVV, HISTORIA DE GUALBA, la vall de les aigües blanques, Ed. Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000. GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. | XIII-XX | Restaurat | És una masia de tipus agrícola i forestal, però amb una característica especial, és un clos tancat o casa forta per a defensar-se. Així ho demostren les espitlleres que té la casa. Es composa de dues edificacions separades pel barri. L'antiga construcció de Can Figueres, queda orientada a migdia, de planta baixa i pis amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular, a la qual s'hi entra a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat de tretze dovelles, la que serveix de clau hi ha en relleu l'escut de la casa, representat per una peça rectangular amb la part superior semicircular i dues figues a sota. Al pis finestra d'arc pla de pedra amb guardapols. Pel lateral s'entra al barri que dona a la gran pagesia que es construeix més endavant orientada de cara a llevant, amb una construcció d'obra de gran presència per la seva llarga façana amb coberta a dues aigües i el carener perpendicular, amb planta baixa pis i golfes. L'entrada es fa per una porta d'arc de mig punt adovellat format per setze dovelles, amb la que fa de clau més llarga i sobresortint de la resta. Les finestres son de pedra d'arc pla. Hi ha llindes amb inscripcions dels anys 1484 amb la representació d'un xai al mig, potser d'una construcció anterior a la casa vella, que després va aprofitar-se com a llinda d'una entrada, i dues amb la data de 1779, una coronada amb una creu. | 08097-3 | Camí de Campins | La primera cita documental data del 1260. Més endavant apareix en els Fogatges de 1497 i 1493: en Figueres. La terra de can Figueres ha estat sempre de franc domini, en una acta del Monestir de Sant Cugat del 1521 es reconeix a en Figueres com a senyor útil i propietari del mas, lliure de tota càrrega reial i feudal. També la trobem documentada en el Nomenclàtor de 1860. | 41.7337000,2.4993000 | 458361 | 4620331 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79147-foto-08097-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79147-foto-08097-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79147-foto-08097-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-06-20 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Des del passat dissabte 28 de novembre de 2015 s'ha convertit en el Punt d'Informació Turístic de Gualba i del Parc Natural del Montseny. Hi ha un centre d'interpretació amb un audiovisual i espais per a exposicions puntuals. A la casa petita de la Masia es pot visitar una exposició permanent de minerals. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 72764 | Can Carrasquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carrasquet | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII/XIX | Ha estat molt restaurada i ha perdut part de l'encant de l'antiga masia | És una masia de planta rectangular amb unes dimensions de 12 x 8,50 metres. La seva superfície total és de 204m2. Tan mateix la superfície coberta és de 102 m2. Presenta un planta rectangular coberta amb la coberta aràbiga a dues vessants. El carener perpendicular a la façana la qual es troba orientada al SE. El portar principal es de forma rectangular i centrat amb relació al carener. La llinda és de pedra sorrenca de color vermellós. El marc de la porta també es de pedres de treballades. És un edifici de tres plantes, amb la planta baixa per on s'accedeix, un primer pis i les golfes. A la façana principal del pis superior si obre un conjunt de tres finestres amb ampit de pedra. A les altres parets hi ha petites obertures. Totes tenen les llindes de fusta. Materials constructius són pedra del país arrebossada en alguns trams. | 08303-6 | Can Carrasquet s/n | No apareix als Fogatges de 1553, i si al segle XIX, això fa pensar en que deu d'ésser una de les moltes construïdes durant el creixement demogràfic de la zona que va culminar als segles XVIII i XIX. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860, la descriu com Masia (casa de labor), que situada a 9 km de la capital de l'Ajuntament, habitada constantment, és una casa d'una planta. | 41.9873000,2.4217600 | 452102 | 4648528 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72764-foto-08303-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72764-foto-08303-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72764-foto-08303-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 56080 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-2 | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 1982. | XVII | És una masia de grans dimensions formada per nombrosos volums adossats i envoltada per diverses edificacions i estructures. La majoria dels volums que formen la masia consten de planta baixa, primer pis i golfes i estan bastits amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, té a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada repicada i la inscripció 'Renovat per J.M.P. l'any 1957' a la llinda, i una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha un gran balcó central emmarcat amb pedra bisellada on es llegeix la inscripció, parcialment erosionada 'MERENGESC VILA RECTOR --OSOR' , i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, la de la dreta amb la data de 1694 inscrita a la llinda. A les golfes hi ha una gran obertura d'arc rebaixat tipus eixida emmarcada amb maó, a més de dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada. A l'extrem dret hi ha ampliat un altre volum que té un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa, una eixida formada per una gran obertura d'arc rebaixat amb maó al primer pis i una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta a les golfes. La façana sud-est queda dominada pel cos ampliat i mostra dues parts diferenciades, de diferent alçada i amb diferent orientació de teulada. A la part esquerra hi ha tres grans obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pilars de pedra treballada i arc de maó, actualment tapiades i amb obertures reformades a l'interior. Al primer pis hi ha una eixida formada per una gran obertura d'arc de mig punt emmarcada amb maó i dos balcons emmarcats amb maó, i a les golfes tres finestres reformades. La part dreta té dues obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, tres finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i tres obertures a les golfes, entre les que es compta una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una galeria emmarcada amb fusta. La façana nord-est té alguns trams de mur coberts amb heura i mostra dos volums ben diferenciats que formen un queixal. Al volum esquerre hi ha una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, tres finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i dues finestres a les golfes, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra treballada. El volum de la dreta té un cos que sobresurt perpendicularment amb obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada i que forma una terrassa a nivell de primer pis, on es troba la cisterna. A la resta s'observen diverses obertures apaïsades emmarcades amb maó a la planta baixa i una gran galeria al primer pis que s'estén de banda a banda fins a l'església de Sant Gil de la Vila. Està formada per quatre obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó a la part dreta i dues obertures més a l'esquerra tancades amb una vidriera, una sustentada amb dos pilars de pedra bisellada, amb motllures al capitell i a la base. La façana nord-oest queda dominada per un volum adossat que correspon a una de les masoveries de la masia. A la part dreta de la façana hi ha una finestra emmarcada amb maó i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i una altra emmarcada amb maó, i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. El volum adossat en aquesta façana és un volum de planta quadrada bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb una teulada de doble vessant. Té la majoria d'obertures emmarcades amb maó tot i que n'hi ha alguna emmarcada amb pedra treballada. | 08149-12 | Sector nord del terme municipal | La Vila es troba documentada l'any 1138. Pagava censos a la batllia de Vilatamar del monestir de Ripoll. El 22 de maig de 1384 Bartomeu de vila d'Olost és citat en un deute que ha contret amb el rector de Sant Boi. Torna aparèixer en els fogatges de 1497 i 1553 formant part de la parròquia d'Olost. | 42.0109800,2.1050900 | 425898 | 4651383 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56080-foto-08149-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56080-foto-08149-12-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La Vila està situada en un punt lleugerament enclotat entre el serrat del molí de la Noguera (al sud) i el Puigxericó (al nord), a l'oest del mas i al nord-est del pla de les Creus.La masia queda envoltada d'un conjunt complex, format per la masia, les seves masoveries, la pallissa, l'horta, diverses estructures d'usos agropecuaris i dues grans basses. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 60780 | Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladecans | AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008. | XVII-XVIII | És una masia de grans dimensions amb un gran volum principal de planta baixa i pis, i nombrosos volums i estructures adossats al voltant. És de murs de maçoneria de pedra, arrebossat només a la façana principal, i cantonades amb carreus treballats. La teulada és de quatre vessants, però a la part posterior hi ha nombrosos pendents de les diverses ampliacions, sobresurt una ampla torre de dos trams, amb murs de maçoneria de pedra i restes d'arrebossat. El tram inferior és de planta quadrada i el superior octogonal, la transició entre ambdós és a base d'elements curvilinis de pedra treballada i acabaments d'obra vista; la teulada és piramidal de vuit vessants i té quatre finestres que donen llum a l'interior. La façana principal, orientada al sud-oest, és l'única que està completament arrebossada i pintada. A planta baixa hi ha dues finestres i un gran portal al centre, tot emmarcat amb pedra bisellada, al portal hi ha la inscripció '1751 JESUS MARIA PERA VILADECANS' i l'escut de Viladecans en relleu (té fitxa individual). Al primer pis hi ha cinc balcons emmarcats amb pedra motllurada, el central de majors dimensions i més treballat. A la barbacana destaca la canalera, formada per grans blocs de pedra treballada. La façana nord-oest té diversos volums i estructures adossats, entre els que hi ha la torre i l'església de Sant Joan Baptista, a l'extrem esquerra. El nivell de planta baixa és ocupat per un volum adossat que forma quatre voltes de canó en el nivell inferior i a sobre una terrassa. A la façana i a primer pis hi ha dues obertures d'accés a la terrassa, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra motllurada i decoració d'arc de cortina a la llinda, dins hi ha un relleu amb una creu i la inicial M., entre altres elements. Sota teulada hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits bisellats, totes tapiades. La canalera també està formada per blocs de pedra treballada. La façana nord-est té un pati al davant amb la gran pallissa al nord-est i un volum de murs de maçoneria de pedra i obertures fetes amb maó al nord-oest. A l'extrem esquerre hi ha un dels volums ampliats, amb dues finestres de maó al primer pis. Del centre de la façana en sobresurt un altre volum, té quatre obertures d'arc rebaixat a planta baixa, dues emmarcades amb maó i dues amb lloses a plec de llibre, i tres obertures al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una galeria de dues obertures d'arc rebaixat fet de maó. A l'esquerra d'aquest volum i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó i un portal reformat; al primer pis una finestra emmarcada amb maó i un portal fet de pedra motllurada, originalment una finestra. A les golfes hi ha una finestra feta amb maó, una amb pedra treballada, una altra sobre el volum ampliat emmarcada amb pedra bisellada i una altra finestra a l'extrem dret, emmarcada amb monòlits bisellats. La façana sud-est forma un queixal a causa d'un volum ampliat a la part dreta. En la meitat esquerra del volum i a nivell de planta baixa hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre i unes escales modernes. En el primer pis hi ha una galeria de cinc grans i altes obertures d'arc de mig punt fets amb pedra bisellada i sustentades amb pilars motllurats al capitell i a la base, el fust monolític i bisellat. Sota teulada hi ha dues obertures ovalades fetes amb dos blocs de pedra treballada. En la part del queixal que mira al sud-oest hi ha un portal d'arc rebaixat i una finestra emmarcats amb maó a la planta baixa, un portal fet amb pedra bisellada que dóna accés a una petita terrassa i una finestra també amb pedra treballada al primer pis i dues obertures ovalades sota teulada, una de pedra treballada i l'altra amb maó. A la part dreta, hi ha un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra amb contorn de pedra treballada i llinda de fusta al primer pis i una obertura ovalada feta amb maó sota teulada. | 08201-4 | Sector central del terme municipal | La masia de Viladecans és coneguda des de l'any 1190. Apareix documentada el 1221 i també en el fogatge de 1553, formant part de la parròquia i terme de Sant Boi, sota el nom de Valentí Viladecans. Es conserven documents, a la masia, del segle XV que ja fan referència a l'existència de la masia al segle XIII. | 42.0472700,2.1651200 | 430908 | 4655362 | 08201 | Sant Boi de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60780-foto-08201-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08201/60780-foto-08201-4-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia de Viladecans està situada en un punt elevat al sud-est del nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès i a l'est del molí de Viladecans. L'edifici queda envoltat de nombroses estructures i edificis entre les que hi ha l'església de Sant Joan Baptista, dues pallisses o un hort tancat, delimitat per un mur de maçoneria de pedra i ubicat uns metres de la façana principal, en un nivell inferior.La façana principal es troba arrebossada i esgrafiada des de l'any 2002 tal com es troba escrit en una inscripció a la façana: 'L'any 2002 fou restaurada aquesta façana per la Sra. Ramona Viñas vda. De Viladecans'. La façana es troba pintada de color terrós i conté esgrafiats de color blanc que consisteixen en un requadre que envolta la façana i les finestres de la planta baixa, formant també quatre requadres al primer pis entre balcons, en els quals hi ha representats dos gerros amb flors, l'escut de la masia de Viladecans amb la inscripció '1751 Casa Viladecans' i un rellotge de sol. Els autors de l'arrebossat, tal com està inscrit a l'extrem esquerra de la façana, són Lafon-Antonell. Segons fonts orals, antigament ja hi havia un esgrafiat a la façana, més treballat que l'actual.A la façana sud-oest hi ha una placa commemorativa adossada al mur, amb el relleu del rostre del poeta Jacint Verdaguer i la inscripció 'L'altíssim poeta Jacint Verdaguer sojornà en aquesta masia l'any 1871'. | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 72383 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-6 | SÁINZ (1996: 400-401). SANTAMARIA (1935: 23). SOCA (en curs: s. p). VV.AA. PRUDENCI BERTRANA, PINTOR. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 Montañà D., i Rafart J., PARADISOS RURALS: EL BERGUEDÀ EN LA VIDA I L'OBRA DE PRUDENCI BERTRANA I AURORA BERTRANA. Valls : Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 | XVIII-XX | Completament reformada | És una masia de dimensions mitjanes i d'una planta rectangular. Consta de dos pisos d'alçada, més les golfes. La teulada és de teula a dos vessants. La part més característica de l'edifici és la façana de ponent. A la planta baixa d'aquesta façana s'hi obren dues arcades, que donaven entrada a les corts i als estables. Tapiades durant molts anys, amb la reforma efectuada l'any 2013 s'han recuperat per bé, que ara són l'entrada principal a la casa, ja que s'ha transformat els estables en espai residencial de la casa. Tant al primer pis com al segon hi trobem diverses finestres, ampliades i modificades modernament, però que es deuen correspondre amb les originals. L'edifici presenta un cos central quadrat molt robust, amb l'aparell més aviat gran i ben disposat. Sembla tractar-se de l'edifici primitiu. A aquesta part s'encavalca una altra, que actua com a ampliació de la casa. Els carreus d'aquesta part són més petits i no presenten una disposició massa acurada. A la façana nord s'ha conservat un forn de pedra domèstic de la casa que només tenia sortida de fums per la xemeneia interior de la cuina. Davant de la casa, hi ha una gran era enrajolada possiblement a mitjans del XVIII o principis del s. XIX que separa del que havia sigut possiblement l'antiga casa de la Serra Jussana i que en els darrers temps ja només tenia funció de pallissa de la casa. Amb la reforma de l'any 2013 es van retirar unes porqueres situades a pocs metres de la façana sud. | 08299-7 | Sector sud-est | La Serra és un dels masos que trobem documentats des de més antic a Vilada. La seva primera menció és de l'any 1078, quan Arnau Guillem i la seva esposa Guilla van donar un alou al monestir de la Portella. Durant els segles XII i XIII, seguint el procés habitual de desdoblament dels masos, s'arribarà a consolidar l'existència d'una Serra Jussana i d'una Serra Sobirana. Ara per ara és difícil saber a quin correspon la casa actual, però possiblement es tracta de la Serra Sobirana. Una i altra apareixen documentades en diverses ocasions a partir del primer terç del segle XIV, especialment en confirmacions de dominis del monestir de la Portella i en l'actualització dels seus censos. El 1387 Joan I encomanà al jurisperit de Cervera Mateu Bonjoc la solució d'una qüestió entaulada entre l'abat de la Portella i els germans Pere i Vicenç de la Serra Sobirana, homes de remença de l'abat, a causa d'uns béns que aquests confiscaren i els diners que obligaren en diverses vendes. A partir de finals del segle XV, ja deixa de fer-se esment dels dos masos i la documentació només consigna el topònim la Serra. El 1518 després d'unes violentes disputes i bandositats entre Rafael Prat de Ripoll, que en tenia el domini útil, i els Eres de Gardilans, passà a mans d'Antoni Eres de Gardilans. S'hagué de dictar una sentència arbitral després de la qual es va obligar els Prat de Ripoll a vendre'n el domini útil. A partir d'aleshores deixà de ser un mas autònom i es convertí en una masoveria més de les Eres de Gardilans. Aquesta situació s'ha mantingut així fins que fou venuda a Les Eres de Vilada a mitjans dels 90's i reformada en casa de turisme rural l'any 2013. Prudenci Bertrana va dibuixar la Serra l'any 1937 durant la seva estada a la casa de Les Eres de Gardilans en plena Guerra Civil Espanyola. El Dibuix actualment es troba al Fons de Prudenci Bertrana dipositat a la Universitat de Girona. | 42.1329500,1.9384100 | 412264 | 4665083 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72383-foto-08299-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72383-foto-08299-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72383-foto-08299-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La casa ha estat transformada a masia de turisme rural l'any 2013. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 43294 | Palau dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-dels-peguera | AADD, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pag. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. CASELLAS, I; ROSINYOL, J. M.; SANTANDREU, M. D.: Castells medievals del Berguedà, 2, Berga 1999, pàgs. 18-21. SANTANDREU i SOLER, M. D.: 'Palau dels Peguera (o Berga)', Catalunya Romànica, Barcelona, vol. XII, Berga, 1985, pàgs. 126-127. SANTANDREU i SOLER, M. D.: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 87-88. | XII | La mala qualitat de la pedra fa que els carreus s'hagin erosionat notablement. | És una mansió d'aparença senyorial que es troba al mig de Berga. El pas del temps l'ha modificat enormement, però conserva encara traces de la seva antigor. La façana és construïda amb un aparell de carreus grossos ben treballats, arrodonits en els cantons, que formen un encoixinat. Hi ha força obertures. A la planta baixa hom hi pot veure dues portes: una d'adovellada (totalment malmesa) i una amb llinda. Els dos primers pisos presenten quatre grans balconades amb llinda. Els del primer pis emmarquen un escut nobiliari en molt mal estat de conservació. Al tercer pis hi ha una renglera de 4 finestres monolítiques amb un arc de mig punt que podrien correspondre als més antics de la façana. | 08022-102 | Nucli urbà | Les referències directes a aquest edifici són molt escasses. Sembla que els Peguera van obtenir de Ramon Berenguer IV, com a agraïment per la seva aportació a la conquesta de Tortosa, un feu que comprenia Berga i una part del Berguedà. Fou llavors quan Hug de Peguera va iniciar l'edificació d'una mansió a Berga, per tal de convertir-la en la seva residència. El 1190 els Peguera van vendre aquest feu als Berga; quan passaren a senyorejar la vila de Berga. Sembla que el palau es convertí en la seu dels senyors de la vila i els seus representants. El 1275, en morir l'utlim dels Berga, passà a integrar-se als dominis dels Pallars. El 1309 Sibil·la de Berga el permutà amb Jaume I. Hom creu que al segle XVII va rebre importants modificacions. | 42.1055100,1.8437300 | 404398 | 4662138 | 08022 | Berga | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43294-foto-08022-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43294-foto-08022-102-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Es fa difícil de precisar si aquest era el veritable Palau dels Peguera, però des de fa força temps es denomina així. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 56375 | Aqüífer Carme-Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades-0 | Es troba sobreexplotat. | És una formació geològica i hidrològica que constitueix el principal recurs d'aigua potable de qualitat no només per als municipis que hi són a sobre sinó també per als municipis veïns. Les seves sortides principals són la Riera de Carme, la Bassa de Capellades i les Deus de Sant Quintí. El conjunt s'alimenta de la pluja de les serres situats als límits de l'aqüífer. Aquesta aigua s'acumula en tres formacions geològiques parcial o totalment superposades en el que s'anomena aqüífer multicapa cada una aflorant en surgències diferents. L'aqüífer Carme - Capellades està delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: S'inicia a la carretera comarcal Igualada - Esblada, en el quilòmetre 44, justament a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Santa Margarida de Montbui i Santa Maria de Miralles. Continua vers el nord-est pel límit del terme municipal d'Orpí, fins a la cruïlla amb el límit del terme municipal de Carme. Continuant també cap al nord-est pel límit del terme de Carme fins a trobar el de la Pobla de Claramunt. Seguint-lo, també vers el nord-est, fins a creuar la línia fèrria dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (tram Martorell - Igualada).Seguint la dita línia fèrria fins a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Capellades i Vallbona d'Anoia. Seguint el dit límit municipal fins a creuar el riu Anoia. Segueix la Llera d'aquest riu fins a la confluència, pel marge dret amb la riera del Grama (a la rodalia de l'ermita de Sant Nicolau), (terme municipal de Cabrera d'Igualada), seguint l'esmentada riera aigües amunt fins al límit dels termes municipals entre Sant Pere de Riudebitlles i Vallbona d'Anoia (rodalia barri de Canaletes -Can Ulladas), fins a trobar el límit municipal entre Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. Seguint-lo fins a trobar la partió municipal amb Sant Quintí de Mediona. Continuant pel límit nord del terme de Sant Quintí fins a trobar el camí veïnal que uneix Can Pareres (terme municipal de Mediona) amb la carretera comarcal entre Guardiola de Font-rubí i la Llacuna. Continuant vers el sud pel dit camí veïnal fins a l'esmentada carretera (quilòmetre 7,400, aproximadament).Seguint-la fins a la població de la Llacuna (quilòmetre 29, aproximadament). Per continuar en direcció a Santa Coloma de Queralt fins a la cruïlla amb la carretera comarcal d'Igualada (quilòmetre 33,300 aproximadament).Per continuar fins al seu quilòmetre 44, que és el punt de sortida. Els termes municipals inclosos totalment dins l'aqüífer de Carme - Capellades són els següents: − Orpí. − Carme. − Mediona. Els termes municipals inclosos parcialment dins del mateix són: − La Pobla de Claramunt. − Capellades. − Cabrera d'Anoia. − Font-rubí. − La Llacuna. − Santa Maria de Miralles. − Torrelles de Foix. − La Torre de Claramunt. | 08152-116 | Orpí i altres municipis de l'Anoia i l'Alt Penedès | Les seves aigües han proporcionat aigua des de sempre a les fonts de tots els municipis on està situat. Ha proporcionat aigua a tota la indústria de la zona, des dels molins medievals, a les papereres, i fins a la indústria actual. A més a més proporciona aigua potable a més del 60% de la població de l'Anoia. Des de l'any 1988 està protegit. | 41.5201000,1.5705200 | 380727 | 4597482 | 08152 | Orpí | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56375-foto-08152-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56375-foto-08152-116-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 61014 | Font del Raval de les Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-de-les-creus | XXI | És una font ubicada en una bifurcació de carrers. La font d'un metre d'alçada és del tipus 'Barcino'. Una font metàl·lica amb pica de formigó sobre el terra. Té una inscripció en vertical del fabricant: 'FUNDICIÓ DÚCTIL BENITO MANLLEU' | 08206-86 | Raval de les Creus | En aquest punt hi havia una font del mateix estil adossat que la font de l'Ajuntament però un accident de trànsit va destrossar la paret i al refer-la la font va quedar exempta al carrer i amb una nova figura. | 41.3654800,1.7556700 | 395929 | 4580077 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/61014-foto-08206-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | OPC (Pedro Barbado Mariscal) | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 61020 | Font de la Plaça Foment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-foment | XX | És una font molt senzilla amb un boc metàl·lic adossada a la paret i un bloc de pedra amb dues piques incises. El peu està arrebossat de ciment. | 08206-92 | Pl. Foment. Disseminat Casesroges | 41.3563500,1.7467100 | 395165 | 4579074 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | OPC (Pedro Barbado Mariscal) | La Plaça es coneix com Plaça Foment perquè en aquest punt hi havia la casa del peó de la carretera que al ser nacional depenia del Ministerio de Fomento. Té adossat un pou. | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 61018 | Font de la Plaça Joan Sangenís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-joan-sangenis | XX | És una font moderna composta per un broc metal·lic senzill adossat a un peu metàl·lic cilíndric pintat de coplor verd i sense pila. Al terra hi ha una reixa amb forma de secció circular sobre un paviment encimentat. | 08206-90 | Plaça Joan Sangenís | 41.3622600,1.7533600 | 395731 | 4579722 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | OPC (Pedro Barbado Mariscal) | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 61013 | Font de la Plaça Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-anselm-clave-0 | XXI | És una font moderna composta per un broc metal·lic senzill adossat a un peu metàl·lic cilíndric i sense pila. Al terra hi ha una reixa amb forma de secció circular sobre un paviment encimentat. | 08206-85 | Plaça Anselm Clavé | 41.3649900,1.7507600 | 395518 | 4580028 | 2003 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | OPC (Pedro Barbado Mariscal) | La plaça va ser inaugurada el 20/7/2002 tal i com consta en una placa de rajoles que hi ha col·locada. | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 64958 | Font del Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-metge | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | Els relleus decoratius comencen a desaparèixer. | És una font feta de maó. Una base ampla aguanta una pica circular que ofereix la recollida de l'aigua dels dos brolladors accionables. L'estructura de maó més estreta, en forma de pilar, acaba amb una pedra esculpida en les seves quatre cares amb l'escut tradicional de Santa Eulàlia, amb l'ermita i els dos arbres. | 08247-98 | Nucli urbà | Es tracta d'una font moderna, construïda al costat del que era la casa del metge, avui dispensari municipal. Algunes persones d'aquell indret la coneixen com la «Font dels quatre cantons», perquè està situada a la cruïlla de dos carrers. | 41.9109200,2.1863900 | 432525 | 4640206 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64958-foto-08247-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 84162 | Font del Pontarró o de l'Alcantarilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pontarro-o-de-lalcantarilla | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 32. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https://fontsaigua.wordpress.com/tag/castelltercol/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XX | És una font de raig, que raja de la paret de l'estructura del pont per mitjà d'un broc. Per sobre hi ha dues lloses de pedra amb inscripcions, una d'elles amb els noms dels seus restauradors, l'any 2004; l'altre, amb el següent vers: 'Del teu broc hi brolla des de temps immemorials la millor aigua de la meva estimada terra i avui hem vingut a veure't rejovenir perquè no minvis mai cap dia ni cap nit' | 08064-210 | La Noguera | 41.7348100,2.1352700 | 428088 | 4620694 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84162-foto-08064-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84162-foto-08064-210-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font del Pontarró o de l'Alcantarilla es troba en un petit pont de la carretera C-59, que salva el pas del torrent de la Guineu, a l'alçada del punt quilomètric 29,1. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 84165 | Font de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc-4 | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 33. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XX | És una font ben arranjada, emmarcada en un mur de pedra. L'aigua surt per un broc vessador, i cau a un desaigua. El seu cabal era abundós i apreciat. | 08064-213 | La Noguera | 41.7366000,2.1356300 | 428120 | 4620893 | 08064 | Castellterçol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84165-foto-08064-213-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ degut a que l'indret es troba completament emberdissat. | 119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 84161 | Font de la Vinyota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vinyota | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 31. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ | XX | És una font arranjada que consta d'una estructura de pedra, per on surt la canya on brolla l'aigua. L'aigua cau formant un petit rierol que discorre fins a la riera. | 08064-209 | Esplugues | Antigament era una font abundosa, però durant els últims anys el seu raig ha anat disminuint. Era molt concorreguda i era habitual anar-hi a berenar i, durant la festa major, anar a fer-hi la tornaboda. | 41.7632800,2.1302200 | 427700 | 4623860 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84161-foto-08064-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84161-foto-08064-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84161-foto-08064-209-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 84163 | Font de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-canals | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 31. | XX | És una font arranjada que consta d'una estructura de maons, per on surt la canya on brolla l'aigua. L'aigua cau formant un petit rierol que discorre camps avall. Presenta un cabal abundant i apreciat. | 08064-211 | Les Canals | 41.7716400,2.1163400 | 426556 | 4624799 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84163-foto-08064-211-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web https://topocastell.blogspot.com/ perquè no es va poder accedir a l'indret. | 119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75050 | Font del Cirerer o de Can Ramis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cirerer-o-de-can-ramis | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 2Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XX | És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un petit mur, fet de pedres lligades amb morter, i dos petits murs situats a banda i banda de la font. A les seves proximitats hi ha diversos cireres, dels que rep el nom. Es tracta d'una de les fonts més visitades del Montseny gràcies a la seva situació vora la carretera i pròxima a un dels indrets més populars del parc, el pantà de Santa Fe. En realitat és un sobreeixidor de la conducció que porta l'aigua a can Fèlix i a can Ramis. | 08081-174 | Santa Fe | 41.7702300,2.4634400 | 455404 | 4624405 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75050-foto-08081-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75050-foto-08081-174-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081220. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 75103 | Font de la Plana del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-plana-del-coll | XX | És una font arranjada amb un petit cabal, emmarcada en un mur de grans pedres i dos petits murs a mode de banc, situats a banda i banda de la font. Es tracta d'una de les fonts més visitades del Montseny, gràcies a la seva situació vora la carretera a un dels indrets més populars del parc, Fontmartina. | 08081-227 | Plana del Coll | 41.7571100,2.4262600 | 452304 | 4622968 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75103-foto-08081-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75103-foto-08081-227-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 54699 | Aplec Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-sant-jordi | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. P. 152. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 154. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P. 134-135, 167. | XX-XXI | És una festa que es celebra des de 1969 amb la voluntat de reforçar la cultura popular. Amb els anys ha anat canviant de format i d'ubicació. Actualment es porta a terme a la Plaça de la Vila i al Parc Marcel·lí Monrós. A la vigília es fa un joc de poble, organitzat pel Mijac, una tómbola, un espectacle piromusical i un correfoc. Cada any la festa està dedicada a un escriptor. Al matí es porta a terme una tamborinada amb llaunes i olles a càrrec dels nens del poble. Després, un esmorzar col·lectiu, cercavila amb els gegants (des de 1969), una cursa atlètica (des de 1996), trobada de Caramelles (des de 1984) i lliurament de la Rosa de l'Aplec a una entitat o persona que hagi destacat en la seva dedicació a favor del poble. A la tarda: roda d'esbarts, audició de sardanes i traca final. | 08140-10 | Plaça de la Vila i Parc Marcel·lí Monrós | El Club de Joventut va organitzar el 1969 a la recent creada 'platja de Navarcles' el primer Aplec Sant Jordi: una festa de cultura popular inspirada en l'aplec de Calella.. De la platja es passà al parc municipal darrera l'Ajuntament. L'Aplec consistia en activitats infantils i sardanes. El 1977, amb l'arribada de la democràcia, la festa va donar un tomb i s'hi introduïren nous elements: matança del porc, cursa popular, exposició de poemes, espectacles diversos, presència dels partits polítics... En els anys posteriors l'Aplec Sant Jordi s'ha convertit en una de les festes més arrelades al municipi. | 41.7516000,1.9037500 | 408858 | 4622778 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 79625 | Fira de bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-bruixes | XX | És una festa organitzada per la Comissió de Festes de l'Ajuntament de Gualba Hi ha activitats relacionades amb les bruixes i l'esoterisme en general: xerrades, tallers de titelles, parada de productes artesanals, conta contes, cercavila amb la Colla de geganters i grallers de Gualba amb la participació del Bruixot i la Goja. I l'acte més important: la representació teatral de la Nit de Bruixes a càrrec de l'Associació Cultural 12+1 amb la col·laboració d'altres entitats municipals. La festa acaba amb un ritual esotèric i un espectacle i tast. 01:00h Sorteig d'un ' Smartbox' . | 08097-183 | Plaça de Joan Ragué i locals socials | 41.7316400,2.5018900 | 458575 | 4620101 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79625-foto-08097-183-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Aquest era el programa de l'any 2014 | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 74474 | Font de Cal Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-guineu | ASENSI, R. Mª (1987): Font de Can Guineu, Carme (Anoia), Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. FARRÉ, Claudi (2000c): 'Fonts de les Esplugues', Les Fonts de Carme, 4, Associació El Forat dels Graus, p. 57. | XIX-XX | És una estructura que es va fer a la surgència d'aigua de Cal Guineu. Es tracta d'un bloc monolític de pedra travertínica local, ubicat al pati de la casa, de 3'5 metres d'alçada, que ha estat buidat i esculpit amb forma de cova i al que se l'hi han afegit uns merlets. El brollador, situat a la part inferior de l'estructura, vessa l'aigua en una pica de pedra. Té una bassa d'obra al costat. | 08048-60 | Cal Guineu, Les Esplugues | Una de les persones de més edat de Cal Guineu afirma que la font existeix en aquest indret des de fa molts anys, atès que ell sempre l'hi ha vist. Actualment, la font no brolla aigua degut a les captacions que s'han fet a la zona per abastir d'aigua a les poblacions dels voltants, sobretot Igualada. | 41.5318100,1.6381700 | 386392 | 4598691 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74474-foto-08048-60-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 105 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43212 | Canal dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-dels-avellaners | CARRERAS i BALAGUER, Josep: 'L'estratigrafia arqueològica de la Canal dels Avellaners (Berga)', Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, 1982, pàgs. 221-229. CARRERAS i BALAGUER, Josep: 'La Canal dels Avellaners' i SÁNCHEZ, Eduard: 'Canal dels Avellaners. Estrat III. Berga', El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat, Berga 1990, pàgs. 29-76 i 208-210 resp. | És una esquerda oberta entre roques calcàries amb fortes erosions posteriors, on s'han pogut acumular gran quantitat de materials arqueològics, fruït de la continuïtat de l'hàbitat. La seva privilegiada situació física va fer que fós utilitzada com a habitacle per moltes cultures durant llargs períodes de temps. L'acumulació de materials d'origen geològic i antròpic formà un gruix màxim de 5'20 metres i donà lloc a la formació d'una important estratigrafia. S'hi poden distingir 16 estrats, 12 amb restes deixades per l'home i 4 completament estèrils. Fora de l'escletxa s'acumularen gran quantitat de restes, en un terraplè, especialment ceràmica. Pròpiament dins de la canal, també hi varen aparèixer, a part dels fragments ceràmics i lítics, altres objectes i restes antropològiques. | 08022-20 | Muntanya de Queralt | El jaciment fou excavat pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga (Josep Carreras, Florenci Tresserres i Modest Buchaca al capdavant) de l'any 1962 al 1969, encara que durant els anys 1965, 1967 i 1968 no s'hi excavà. | 42.1058300,1.8232700 | 402707 | 4662196 | 08022 | Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-3.jpg | Inexistent | Neolític|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga. | 78|85|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 78850 | Mare de Déu de Montserrat de Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montserrat-de-cal-riera | VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa SERRA, R. Cal Riera, Consorci Plarc Fluvial, sd TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | És una església senzilla d'una sola nau i absis semicircular a la capçalera. A la façana principal hi ha un campanar de espadanya i un petit rosetó damunt de la porta principal, d'arc de mig punt amb arquivolta i impostes. Les obertures formades per petites d'arcs de mig punt disposades a les façanes laterals. La coberta és a dues vessants de teula àrab. | 08175-148 | Carrer de Sant Antoni, Cal Riera, 08692-Puig-reig | Els orígens de Cal Riera són comuns a moltes altres colònies de Catalunya situades al costat del riu Llobregat, Ter o Cardener: uns industrials emprenedors que compraren un vell molí fariner, i les terres del seu voltant, per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas d'aquesta colònia, l'impulsora fou la societat Manent, Massana, Vilaseca i Llibre -formada per diferents industrials tèxtils-, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera, construí la fàbrica i sol·licità el permís d'utilització d'aigües industrials. La fàbrica ja funcionava l'any 1895 i l'any 1905 ja trobem documentada l'existència d'habitatges per als obrers i la presència de la torre de l'amo. La colònia també disposà d'altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com la botiga, el cafè, l'església o l'escola, però Cal Riera sempre fou una colònia de tamany modest, i més encara si la comparem amb Cal Rosal o l'Ametlla de Merola. Dels anys posteriors a la Guerra Civil de 1936-1939 és destacable que Cal Riera esdevingué, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta, una de les colònies del Berguedà on arribaren més treballadors vinguts de diferents punts d'Espanya, especialment d'Andalusia, Extremadura, Múrcia o Castella. Cal Riera tancà portes durant la dècada dels setanta. Amb el tancament de la fàbrica, els serveis de la colònia deixaren de funcionar i la majoria dels treballadors anaren a viure a d'altres llocs, especialment a Navàs (Bages). | 41.9321900,1.8789700 | 407060 | 4642855 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78850-foto-08175-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78850-foto-08175-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 72886 | Sant Pere de Castanyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-castanyadell | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Impremta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XVIII-XIX | És una església que ha sofert nombroses modificacions al llarg dels anys. Actualment és una església de planta rectangular amb unes dimensions de 20x9 metres i orientada de Nord a Sud. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La porta es troba situada a llevant . Es troba coronada per un arc còncau rebaixat, Inscrita dins d'una decoració pentagonal, a la part superior del gablet es troba motllurat i acabat amb unes peces de pedra en forma de peons que decoren els angles. És una portalada pròpia de l'estil barroc. La capçalera es troba a la banda de tramuntana, on es situa l'antic fossar. Per la banda de migdia s'adossa a l'edifici la rectoria i a llevant un parell de capelles laterals. Damunt del portal hi trobem una torre campanar també d'estil barroc, amb finestres a cada una de les bandes acabades amb arc de mig punt. La coberta és de teula a doble vessant. Pel què fa al parament es troba recobert per un arrebossat pintat de color blanc en alguns trams i salmonat en altres. Als angles de les façanes així com les obertures estan acabades amb grans carreus ben treballats. | 08303-128 | Sant Pere de Castanyadell s/n | De Sant Pere de Castanyadell es tenen notícies històriques des del 1099. Tan mateix l'església actual data de 1717 coincidint amb l'augment demogràfic de la zona. Al fogatge de 1553 es declaren 6 cases pertanyents a la parròquia de les quals encara es conserven el Riber, La Sala, Panissers i el Tortadès. El Jover, es troba en estat de ruïna així com també el Monnar. El cens realitzat a Catalunya l'any 1626 apareixen també 6 cases i 52 persones, una de les vivendes estava valorada amb 1000 escuts i les altres 5 en 500. El 1687 la zona era propietat del Marquès d'Aitona i hi vivien un total de 10 famílies. El 1782 hi havia 12 famílies i 104 persones. El Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860 la descriu com un edifici religiós situat a 6km de la capital de l'ajuntament | 41.9255700,2.4292700 | 452678 | 4641670 | 1717 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72886-foto-08303-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72886-foto-08303-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72886-foto-08303-128-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Tot i ésser una església documentada a l'edat mitjana, no en resten parts visibles d'aquesta primitiva església. Tan mateix un bon estudi de paraments o bé la recerca arqueològica del subsòl podria posar de manifest la presència d'elements arquitectònics de la primera construcció. | 96|98|102|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 78866 | Sant Martí de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-puig-reig | VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa b.2 SERRA, Rosa; SANTANDREU SOLER, M. Dolors; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). 'Sant Martí de Puig-reig', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 2… VILADES, R. (2007). L'església de Sant Martí, L'ERL núm. 95, p. 12-15 | XII-XVIII | En els anys 1954-58 la Diputació de Barcelona en va fer la restauiració, dirigida per l'arquitecte Camil Pallàs; les obres van donar lloc a l'aparició de les pintures romàniques murals que encara es conserven 'in situ'. | És una església de una sola nau rematada per un absis semicircular, precedit per un gran arc de mig punt. L'aparell de l'església és ordenat a grans carreus a contrapunt i de dimensions variables i la coberta es compon, a l'interior, de una volta de canó i, a l'exterior, per dues vessants amb teules àrabs. L'absis té una coberta a quart d'esfera que arrenca d'una senzilla imposta. El gruix dels murs laterals descarrega amb un seguint d'arcs formers i a l'exterior per uns massissos contraforts que també sostenen la volta. La façana principal té una portalada d'arc de mig punt sostinguda per columnes i repeteix un esquema típic del romànic clàssic tant en les formes com en les decoracions. A dalt del portal d'accés hi a una finestra de doble esqueixada, coberta amb arc de mig punt adovellat, acaba la façana un campanar d'espadanya. | 08175-164 | Carrer de l'Església s/n, 08692-Puig-reig | Anteriorment a l'església actual en va haver una pre-romànica consagrada per el bisbe d'Urgell. Fou edificada dins del recinte del castell terminat de Puig-reig sota el patrocini de Guifré el Pelòs, dins de la seva obra de repoblació a la comarca de Berguedà al segle X. D'aquesta primera construcció no es conserva res. L'església actual es del segle XII i possiblement fou erigida per la família vescomtat del Berguedà. L'any 1187, Guillem de Berguedà cedi l'església i tot el terme del castell als Templers i quan l'ordre fou abolida passa als Hospitalers. Durant la Guerra Civil l'església fou incendiada i es varen perdre els retables barrocs que hi havia al interior. | 41.9708400,1.8816000 | 407334 | 4647143 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78866-foto-08175-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78866-foto-08175-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78866-foto-08175-164-3.jpg | Legal | Romànic|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A l'interior cal destacar la presència d'una sèrie de pintures murals de començaments del segle XIII, que representen moments de la vida de la Verge: l'Anunciació, la Visitació i la Verge amb el Nen i una decoració antrofomorfa d'unes serps entrellaçades. | 92|96 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 43254 | Monument a Pau Claris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pau-claris | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 168-169. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. | XX | És una escultura metàl·lica a alçada real d'un cos humà, que representa la figura de Pau Claris, vestit d'època i aguantant un llibre a les mans. La figura es recolza sobre un bloc de pedra d'1'25 metres aproximadament. El bloc de pedra porta esculpida una inscripció commemorativa que recorda el seu origen berguedà. | 08022-62 | Nucli urbà | El monument fou inaugurat pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley el 2 d'octubre de 1982 aprofitant la mateixa inauguració del Passeig de les Aubes, on es troba ubicat. | 42.0987100,1.8459000 | 404567 | 4661380 | 1982 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43254-foto-08022-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Germans Sala (Berga) i Foneria Gineer. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 64864 | Pedra de l'EsteladaPedra de l'EsteladaPedra de l'Estelada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lestelada-pedra-de-lestelada-pedra-de-lestelada | XXI | És una escultura de pedra, amb la forma representativa de la silueta de Catalunya, amb la composició metàl·lica de la senyera. Tot el conjunt es troba fixat al terra a partir d'una estructura metàl·lica. El monòlit té un pes aproximat de tres tones. | 08247-4 | Plaça de l'Onze de Septembre | Aquest monument neix com a iniciativa de l'Assemblea Nacional Catalana de Riuprimer. P. Crusellas va ser el responsable de trobar la pedra, amb una forma del Principat de Catalunya, i amb l'ajuda de diferents voluntaris es va col·locar a la Plaça de l'Onze de Setembre. La seva inauguració es va celebrar el dia 29 de Juliol del 2012, dia en el que es va instal·lar el monòlit i es van portar a terme diferents actes complementaris, com una conferència, 'Com, quan, per quan i per què la independència', de la mà de l'escriptora Patrícia Gabancho o un tast de cerveses. | 41.9117400,2.1915600 | 432954 | 4640293 | 2012 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64864-foto-08247-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | P. Crusellas i voluntaris | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 64897 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-350 | XIX-XX | Només s'han conservat les primeres fileres de l'edificació | És una edificació aïllada de planta gairebé quadrada, d'aproximadament 4m de costat. El seu estat de conservació només permet veure la seva base, la resta ha estat erosionat i envaït per la natura. Està feta amb la tècnica de pedra seca. | 08247-37 | Pla la Codina | 41.9191000,2.1763800 | 431703 | 4641122 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64897-foto-08247-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64897-foto-08247-37-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 75065 | Llorers cirerers de les Lloredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorers-cirerers-de-les-lloredes | BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 99-101. | És una de les poblacions de llorer cirerer (Prunus lusitánica L.) més significatives del massís del Montseny i de Catalunya, pel gran nombre d'individus que el formen i per la seva extensió. Aquesta espècie endèmica, que es troba estrictament protegida, a Catalunya tan sols es localitza a la regió del Montseny i les Guilleries. Segons dades de l'any 2006 (consulteu bibliografia) les mides del peu més destacat són 10,8 m d'alçada i 0,61 m de perímetre. Els llorers cirerers es troben en una zona ombrejada i amb un pronunciat pendent, coberta amb vegetació mixta: mediterrània (alzinar) i euro-siberiana (verns i boix grèvols). | 08081-189 | Sot de les Lloredes | 41.7811900,2.4092000 | 450904 | 4625651 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75065-foto-08081-189-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 44444 | Can Missola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-missola | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. FREIXAS, Gemma (coord.). 2006. Freixas Vivó Una vida dedicada a la pintura, Yumba Edicions. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER ( col·lecció de premsa local). Amadeu Freixas i Vivó al seu estudi (Fotografia Josep Pons/Arxiu Municipal) | XIV | És una de les construccions més antigues de Capellades formada per dos cossos, el primer de planta soterrani, baixa, planta pis i golfes, i el segon amb planta soterrani i un espai a doble alçada a façana, amb la coberta plana. La part d'aquestes edificacions que donen al carreró Magí Carme són de planta baixa. En origen es tractava d'una casa de cós, de planta baixa i pis, amb el nivell de coberta en la línia de la gàrgola de canó que encara es conserva, i amb un pati annex de dos pisos amb galeries amb arcs de pedra. I, també, que l'entrada original a la casa es feia pel carreró Magí Carme, a l'interior de la vila, i per tant la que avui és façana principal, originàriament era el límit posterior de la casa que formava part dels murs exteriors de la vila, cosa que explica el fet que tingui una façana gairebé cega. Actualment, el primer cos, número 10, te una coberta a dos vessants amb teula corba i amb cornisa motllurada i imbricació de teula. A la façana, de mamposteria amb pedra de turo, predomina el massís sobre el buit, amb una única petita finestra rectangular centrada a cada planta, amb brancals de pedra. Arran de carrer, hi ha una obertura rectangular, que dóna al celler soterrani, que està cobert amb voltes de pedra. El número 8, més reformat i adossat al primer, té un portal rectangular a la planta baixa com a entrada al restaurant que hi ha a l'interior de l'edifici. Una àmplia vidriera rectangular amb llistons, ocupa tota la façana l'edifici. Al cim d'aquesta part hi ha una cornisa, amb una teuladeta i, a sobre, una barana massissa que protegeix el terrat. Aquesta part conserva l'antic pati rectangular existent i els arcs de pedra de les galeries que hi donaven, el qual va ser cobert i adaptat per a menjador del restaurant. Les parts de l'edifici que donen al carreró Magí Carme es cobreixen amb coberta de teula corba a una vessant, acabada amb una imbricació de teula i maó. La façana de la número 3, té dues finestres, una de quadrada i l'altra horitzontal, tancada amb peces de pavès de vidre, i ambdues amb llinda de fusta. En la façana de la número 5 destaca una àmplia portalada de carreus de pedra amb llinda plana, la meitat de la qual és tancada amb una porta de fusta d'una batent i la resta es troba tapiada. El parament de la façana és esquerdejat i pintat de blanc. | 08044-77 | Carrer Dr. Fleming, 8-10; Carrer Magí Carme, 3-5 | Aquesta casa tenia entrada per al carrer que al segle XVIII es coneixia com a 'carrer què no passa' o corraló de 'Cal Magí Carme'. Esteve Busquets i Molas afirma sense cap suport documental que l'edifici data del segle XI. Si que està documentat que formava per de les propietat de la família Tiana família de coneguda tradició llanera, reconvertits a l'activitat paperera i havien anat adoptant una posició progressivament rendista. Aquest edificació ha estat durant pràcticament quatre dècades vinculada a Amadeu Freixas i Vivó (1922-2004), destacat pintor nascut a Capellades. Justament, aquesta casa ha estat coneguda per Cal Misola degut a aquest fou el nom de l'antic taller de boteria de la família Freixas a la casa de la cantonada del carrer de Sant Francesc i el carrer de Santa Anna. L'any 1966, Amadeu Freixas va confirmar els seus vincles amb Capellades amb la compra del llavors petit casalot (gairebé en runes) i una gran nau amb dos nivells de voltes de pedra. Aquest seria l'espai destinat a esdevenir l'Estudi-Taller d'Amadeu Freixas a Capellades. Durant anys va esdevenir tradició l'exposició realitzada amb motiu de la Festa Major. L'edifici ressenyat fou sotmès a una nova reforma el 1980 realitzada per l'arquitecte Josep M. Durban i Flo. L'any 2006 el seu fill Amadeu Freixas va obrir el restaurant Amadeus. Justament, el primer acte desenvolupat al nou espai fou la presentació de la biografia d'Amadeus Freixas i Vivó: Freixas Vivó Una vida dedicada a la pintura. | 41.5318200,1.6856100 | 390350 | 4598631 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44444-foto-08044-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44444-foto-08044-77-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Estudi Amadeu Freixas, Restaurant Amadeus, Estudi Amadeu Freixas. Senquadraria dins l'arquitectura residencial urbana entre mitgeres, Àrea d'expectativa arqueòlogica. Respecte a la funció actual de l'immoble es doble: per una banda residencial i de l'altra productiva, com a restaurant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml