Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84414 | Dita de Rupit 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-3 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</span></span></span></span></p> | XX | <p>'A Rupit, molta panxa i poc melic'.</p> | 08901-17 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 84416 | Dita de Rupit 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-4 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra, paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 52.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 486.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'A Rupit, no s'hi entra ni per mar ni per terra'.</p> | 08901-18 | <p>Aquesta dita fa referència al fet que, antigament, el poble de Rupit només tenia tres accessos al clos murallat: el Coll del Castell, la Davallada i el carrer de la Barbacana. Tots tres estan assentats damunt la penya, de manera que només trepitjant roca podies accedir a l'interior de la vila.</p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 70185 | Refrany 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-1 | <p>MASSAGUÉ, Josep (1980). 'Espigolant'. Ullastrell Ressó Local, núm. 42, juliol 1980, p. 9. MOLL I MOZAS, Cristina [et al.] (1987). Ullastrell. Ullastrell: inèdit, p. 63.</p> | <p>'A Ullastrell, les figues es mengen amb pell'.</p> | 08290-70 | <p>Josep Massagué recollí aquesta dita del periòdic informatiu 'El Brogit', de Castellbell i el Vilar, el mes de març de l'any 1980.</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 48284 | Sardana Amics de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-amics-de-canyamars | <p>AMICS DE CANYAMARS (2007). Aplec de Muntanya de Canyamars. 50 anys d'història. Argentona: Ajuntament de Dosrius, p. 24-25, 32-33, 38-39, 50. Https://portalsardanista.cat [Consulta: 24-10-2017].</p> | XX | <p>'A resguard de l'oratge de marina/en la pau del silenci compassat/et recordo ballant una sardana/fent rotllana amb la gent de Canyamars. Com la canya fent aplec/no és mai sola al canyamar,/així et penso trobar,/sempre acompanyat pels teus germans. Sota el pi que verdeja la muntanya,/en la lleu sintonia natural,/per tu canta aquest cor una sardana/en record d'aliança personal. Com la canya venç el riu/arrelant-se sempre en grup,/així cerco jo aixopluc/entre el bon caliu de vells amics. I quan, tot de cop, amb la ventada/la canya s'ajeu al seu passar,/com si fossin mans que fan sardana,/les altres la recolzen sens dubtar. Voldria jo com tu trobar-me,/voldria jo també sentir-me/envoltat de tots aquests germans/agafats de les mans, fent sempre el cercle gran. L'alè del teu amic has de sentir-lo,/el foc del teu germà has d'avisar,/que junts es fa la vida més sentida/perquè és molt buida la mancança d'un company. I si lluny d'aquí estàs tot sol,/si se t'esborra la memòria que a tu et troben a faltar,/l'alè del teu amic has de sentir-lo,/el foc del teu germà has d'avivar,/i canta amb tots nosaltres la sardana/que sigui ja per sempre dels amics de Canyamars'.</p> | 08075-374 | <p>La música d'aquesta sardana fou composada l'any 1984 per Josep Masó i Quer, i està decicada a l'entita Amics de Canyamars. La lletra és obra de Pere Tort Bertran l'any 1987, per incorporar-la al repertori del grup de Caramelles. L'any 1989, la Cobla Montgrins va enregistrar un disc on s'apleguen 10 sardanes referents a l'Aplec de Muntanya de Canyamars i a d'altres aspectes del poble. El disc s'anomena 'Records de Canyamars' i la direcció musical anà a càrrec de Martí Camós Segura. Posteriorment es va editar una continuació d'aquest disc, obra de l'entitat Amics de Canyamars i amb la col·laboració de la mateixa cobla. S'edità en format disc compacte i s'anomena 'Per tu, Canyamars'.</p> | 41.6014000,2.4494000 | 454117 | 4605668 | 1984-87 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Masó i Quer i Pere Tort Bertran | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 91712 | Auca de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-folgueroles | <p><span lang='CA'><span><span>“L’entrevista a Josep Casadevall “Carolino” i Joan Vilamala, autors de l’Auca de Folgueroles”. <em>La Falguera</em> nº 24, 2005, p. 17-18.</span></span></span></p> | XXI | <p>'AUCA DE FOLGUEROLES<br /> Bonic poble de la Plana on anar un cap de setmana</p> <p>Cal fer poques cabrioles, per arribar a Folgueroles. / Un poble antic i bonic, que hi ha a la plana de Vic. / Folgueroles nasqué un dia, entorn de Santa Maria. / L'església parroquial, que romànic té el portal. / Mes amb el temps i una canya, van fer el cloquer d'espadanya. / La façana ara és barroca, i fa la seva patxoca. / Al seu voltant tot un poble, ha crescut fidel i noble. / Com ho va fer en Verdaguer, de qui cal parlar primer. / El més nostre i gran poeta, nascut en aquesta pleta, / ... una barrija-barreja, que encara verdaguereja. / La seva Casa-Museu, si veniu, no us la perdeu. / Des d'aquí se us recomana, la Ruta verdagueriana. / Pas a pas, arreu arreu, molts versos hi llegireu. / A la Plaça, un bell Pedró, hi veureu, més que bufó. / I en un raconet proper, «El Sembrador» de l'Hugué. / Tirareu carrers enllà, fins arribar a un alzinar. / On l'«Àlbula», una escultura, us fa llegir la natura. / Si seguiu, anant amunt, hi trobareu la Damunt. / Des d'allí contemplareu, la Plana i el Pirineu. / Si us queda encara una estona, arribeu-vos a Can Tona. / Tot passant per Sant Tomàs, un convent que ve de pas. / O bé, a la font del Desmai, que no raja gaire mai. / Sant Jordi és una altra ermita, que mereix una visita. / Hi ha el dolmen de Puigseslloses, que és de les primeres coses/ ...que els ibers van construir. Mossèn Cinto va ser aquí / ...que missa nova cantà, entre un dolmen i un altar. / I si encara us sentiu fresc, aneu fins a Sant Francesc, / ...que és on el sant s'hi moria, o torneu un altre dia. / Això no és tot Folgueroles, només són les beceroles / De racons per observar, amics meus, ui, si n'hi ha! / Ja can Dachs, l'Ajuntament, té un aspecte prominent. / Comencem pel capdamunt: Sota Sant Llorenç del Munt, / ...hi ha gorgs com el de Nitons, d'on no toques mai el fons. / Al cim de Puigcastellet, hi ha el Casol que és un indret, / ...on intrèpids ausetans, van fer la murga als romans. / Tot baixant cap a ponent, hi ha la llera del torrent / ...on el nom de Verdaguer, en Perejaume escrigué, / ...al peu de la font Trobada, al bell mig de l'esplanada. / Hi ha fonts a cada racó:<br /> la del Glaç, la del Rector, / ...la font de la Ricardera..., però l'aigua no és el que era. / Les masies importants de la vila, o fins d'abans, / ...són el Pou, el Godaiol, on nasqué Josep Pujol, / ...un magnífic escultor, del barroc més rococó. / La Sala, que és un casal, antic i senyorial. / La Codina, el Gelabert, el Fócs, on va anar per cert / ...a robar en Rocaguinarda, quatre bous amb l'espingarda, / La Torre de Morgadès, Puigseslloses, lloc de pes, / ... i la Roca, l'Arumí, Masdencoll... deixem-ho aquí'.</p> | 08083-163 | <p>Aquesta auca fou estrenada per la Festa Major de Folgueroles el mes de setembre de l'any 2005. Fou editada per l'ajuntament del municipi i repartida a totes les cases de la població.</p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 2005 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91712-5a536fea-9aa1-4da9-85e2-05da2bbf346e.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Vilamala (text) i Josep Casadevall (il·lustracions) | La imatge ha estat facilitada per l'Ajuntament de Folgueroles. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 91713 | Auca de Jacint Verdaguer (1845-1902) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-de-jacint-verdaguer-1845-1902 | <p><span><span><span><span lang='CA'><em>Conèixer Verdaguer</em>. Folgueroles: Casa Museu Verdaguer, 1995.</span></span></span></span></p> | XX | <p>'AUCA DE JACINT VERDAGUER (1845-1902)<br /> L'home de la Renaixença que mereix més coneixença</p> <p>Un disset de maig ve al món, Verdaguer, mira per on! / Al poblet de Folgueroles, on aprèn les beceroles / Es un noi dels més trapelles, que organitza Caramelles / Amb sa mare, dalt l'ermita, sent la Musa que l'invita / I un bon dia, fet i dit!, se'n va a Vic tot decidit / On s'expliquen en llatí, que li costa de pair / Hi llegeix a gavadals, autors clàssics immortals / Fa amistat amb en Collell, un vailet lletrut com ell / A can Tona com treballa, amb els grans i amb la quitxalla! / Fins que no sent cantar el gall, no abandona el seu treball / A vint anys als Jocs Florals, obté èxits triomfals / S'hi presenta amb barretina; més d'un galtaplè rondina / Al Desmai, amants de l'art, amb ell funden un esbart / En un any de mil temperis, Mistral diu: 'Marcel.lus eris' / Primer, missa vol cantar, entre un dolmen i un altar / A Vinyoles, de vicari, versos fa i passa el rosari / Fins a perdre-hi la salut, i el llorer li queda eixut / El doctor li recomana, que s'embarqui vers l'Havana / I renoi que bé li va, quin remei el viatjar! / Car «L'Atlàntida» s'ho val, pel que té de genial / Se'ns hi narra sàviament, la dissort d'un continent / Que encoratja el gran Colom, a volar fins al Nou Món / Dedicada va al Marquès, que al palau amb goig l'ha pres / De moment tot li va bé, fa de clergue i d'almoiner / I escriu rims característics, com «Idil.lis i cants místics» / O com l'oda «A Barcelona», que l'Ajuntament pregona / Viatjant per tot Europa, amb Don Güell esmorza i sopa / Al costat de grans prohoms, també es queixa al rei Alfons / Quan publiqui «Canigó», causarà admiració / Hi relata amb molt d'estil, l'aventura de Gentil / Heroi mític català, que amb els moros guerrejà / A Ripoll rep de Morgades, les més fortes abraçades / De la terra enamorat, ecriu «Pàtria» i «Montserrat» / Mes la lira ja no aguanta, en tornar de Terra Santa / I ara l'home se'ns despista, se les dóna d'exorcista / La Duran amb dues filles, fica el nas a Can Comillas / El Marquès al Bisbe crida, i preparen la sortida / Disgustat per l'embolic, va a la Gleva, prop de Vic / Per posar remei al dany, escriu «Roser de tot l'any» / Que se'n torni amb les Duran, un escàndol ho creuran / 'A divinis'l'ha suspès, Don Morgades i ell, ofès, / «En defensa pròpia» escriu, on ens conta com no viu / Penitent i solitari, ha collit «Flors del Calvari» / A la fi el Bisbe el perdona, i diu missa a Barcelona / Però a Betlem ja no és qui era, ni en ple bosc, a Vallvidrera / On morí el 1902, sense un ral, tuberculós / D'ell ens queda un gran record: una llengua que no mor / Per això som i volem ser, molts Amics de Verdaguer!'.</p> | 08083-164 | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 1988 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91713-img0887.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Vilamala (text) i Josep Casadevall (il·lustracions) | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 82480 | Dita del llamp de Granera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-llamp-de-granera | <p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 125. COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 58.</p> | XVIII-XX | <p>'Au, ves a Granera i que et toqui un llamp'.</p> | 08095-144 | <p>La dita fa referència a un possible fet ocorregut a Granera, relacionat amb el sentit curatiu del llamp. Un veí del poble, en Lluís Rovira, tenia una nafra que no li acabava de curar. Li caigué un llamp al damunt que el travessà de cap a peus i la nafra va desaparèixer.</p> | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 41896 | Dita popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-popular | <p>Català i Roca, P. (1967): Els Castells Catalans, Rafel Dalmau, editor, Barcelona, Volum 1, pàg. 607. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 63.</p> | <p>'Boira a Burriac, pluja aviat'. Aquesta dita s'havia acostumat a dir al poble, fent referència al paisatge del Castell, veritable protagonista de les llegendes que fan referència a Cabrera. En aquesta ocasió és una dita de caire metereològic, que referencia que quan hi ha boira a les alçades del castell, pot ser que acabi precipitant al municipi. No obstant hi ha d'altres expressions que també recollim. En primer lloc tenim la de 'Boira a Burriac, pluja a mar' que en aquesta ocasió referenciaria que la pluja no seria al poble sinó mar endins. La tercera versió, 'Boira a Burriac, pluja a mars' torna a reforçar la idea de que la boira a l'alçada del poble adverteix d'una forta descarregada.</p> | 08029-159 | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Recollida per Pere Català, en la seva obra sobre els Castells Catalans. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||||
| 84313 | Cobles de la Mare de Déu del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-de-la-mare-de-deu-del-roure | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 89.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any VI, núm. 23, p. 4-6.</span></span></span></span></p> <p>BANÚS, Miquel (1995). 'Un monòlit a mossèn Cinto Verdaguer al Collsacabra'. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XVI, núm. 34, p. 18.</p> <p>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). 'Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra'. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, <span lang='CA'><span><span>any XXIII, </span></span></span>núm. 47, p. 9-19.</p> <p>TRIADÚ, Joan (1994). <em>El Collsacabra</em>. [Barcelona]: Proa, p. 38-39, 43-44.</p> <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32, 116.</p> | XIX | <p>'COBLES DE LA MARE DE DÉU DEL ROURE que es venera a la masia del Bac, parròquia de Pruit. Bisbat de Vic:</p> <p>Verge del Roure / de Pruit estel, / feu-nos-hi ploure / gràcies del cel.</p> <p>Sota una branca / d'un roure ombriu, / colomablanca / féreu lo niu.</p> <p>Tant alt niàreu / per veure el pla, / pla que rosàreu / bé florirà.</p> <p>Quan se moria / l'arbre envellit, / per vós, Maria, / ha reverdit.</p> <p>Si el vent l'espolsa, / pom de verdor, / com arpa dolça / llança remor.</p> <p>Des de Cabrera / fins a Rupit, / rosa més vera / no hi ha florit.</p> <p>Rosa boscana, / blanc gessamí, / feu d'eixa plana / vostre jardí.</p> <p>Les cogullades / i el rossinyol, / vos fan albades / al sortit el sol.</p> <p>Les pastoretes / vos porten rams, / rams de floretes / d'aqueixos camps.</p> <p>Nois i donzelles, / portau-li flors / portau-li amb elles / los vostres cors.</p> <p>En eixa plana / tothom vos diu, / oh Sobirana, / que ens beneïu.</p> <p>Beneïu serra, / poble i conreu, / i aqueixa terra / plena de neu.</p> <p>I eixes masies, / horts catalans / de satalies, / d'herois i sants.</p> <p>Estau Maria / vora el camí / per ser la guia / del pelegrí.</p> <p>Al cel guiau-nos / Estel de Pruit / i Jesús dau-nos / que és vostre fruit'.</p> | 08901-5 | Carretera C-153, km. 27 - Pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquestes cobles foren escrites per mossèn Jacint Verdaguer, el qual feia llargues estades a la masia del Bac. Estan basades en una petita poesia dedicada a la Mare de Déu del Roure, que va escriure l’any 1886 després d’assistir a l’aplec anual del dia 8 de setembre, festivitat del naixement de la Mare de Déu. Posteriorment, l’any 1899, mossèn Cinto modificà, amplià i posà música a aquella poesia, convertint-la en les cobles que actualment coneixem.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0430100,2.4335800 | 453122 | 4654707 | 1899 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84313-pruit-roure.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mossèn Jacint Verdaguer | La imatge ha estat extreta de l'espai web Algunsgoigs. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 74553 | Sardana 'Carme, poble gentil' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-carme-poble-gentil | XX | <p>'Carme, poble gentil' és una de les dues úniques sardanes per a cobla de la compositora Maria Lluïsa Carpintier i Casado.</p> | 08048-139 | Carme | <p>Maria Lluïsa Carpintier (Barcelona, 1918) és autora de diversos ballables i de dues sardanes, una de les quals és 'Carme, poble gentil'.</p> | 41.5311800,1.6208400 | 384945 | 4598644 | 08048 | Carme | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Maria Lluïsa Carpintier i Casado | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 86879 | Can Donal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-donal | <p>Estrada, J. Vías y poblamiento en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. 1969.</p> <p>Prevosti, M. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. 1981.</p> <p>Ribas, M. El poblament d'Ilduro. Barcelona. 1952. </p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'ocubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> | III d.C. | Estat de conservació desconegut | <p>'Cova' que fou utilitzada per allotjar enterraments romans. Fou reforçada per lloses d'argamassa de picadís. Els enterraments eren fets en tègula. Els materials recuperats foren: fragments de ceràmica grollera romana, dòlia, 2 pesos de teler, fragments de llantions i llacrimatoris en vidre blau, amb estries. </p> | 08281-71 | Zona urbanaCova natural d'enterrament inhumació col·lectiuLa ubicació d'aquesta 'cova' no s'ha pogut localitzar.En coordenades i cadastre hi ha lloc aproximat on es creu que es va localitzar. | <p>192-476 Romà. Segle III. Romà Baix Imperi. </p> | 41.4934388,2.3365468 | 444621 | 4593748 | 08281 | Teià | Fàcil | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Cova natural d'enterrament inhumació col·lectiu. La informació que es té d'aquest probable jaciment és molt confusa. La ubicació d'aquesta 'cova' no s'ha pogut localitzar. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 91798 | L'Arpa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larpa | XIX | <p>'Damunt de mon poblet hi ha una capella<br /> d'una roureda secular voltada,<br /> és son altar lo trono d'una verge<br /> d'aquella rodalia sobirana<br /> Era ma pobra mare, que al cel sia,<br /> sa més fidel i humil vassalla,<br /> i sent jo petitó, cada diumenge<br /> a dur-li alguna toia me portava,<br /> a son Fill oferint-me que em somreia,<br /> com jo, assegut en la materna falda.</p> <p>Un cap al tard tindria alguna pena<br /> puix ella féu l'oració més llarga<br /> i esgranà lo rosari més calmosa<br /> barrejant amb sos grans alguna llàgrima,<br /> i lo tornà a resar; li recaria<br /> sola deixar l'amor de la seva ànima.<br /> A l'empènyer la porta de l'església,<br /> un fill de Nàpols eixerit passava,<br /> duent al coll una arpa tota plena<br /> d'harmoniosa música d'Itàlia.</p> <p>Ella, escorrent sa bossa escanyolida,<br /> un rajolí de notes li demana<br /> per la Verge Santíssima que es queda<br /> sola i de nit en la boscúria isarda.<br /> A un caire del portal lo jove es posa,<br /> i passa els dits per los bordons de l'arpa;<br /> quiscun llança una nota, melodia<br /> que amb melodies cèliques s'enllaça,<br /> murmurioses urnes que s'aboquen<br /> barrejant sa corrent immaculada<br /> de gemecs de neguit, himnes de festa,<br /> defalliment d'amor i crits d'hosanna.</p> <p>Lo temple escolta i, amb la boca oberta,<br /> apar que a la boscúria li demana<br /> si són los passarells que a voladúries<br /> hi solen refilar a trenc de l'alba,<br /> amb aleteigs i música divina<br /> desvetllant la natura endormiscada.<br /> La mare seia al marxapeu del temple,<br /> i jo, mig recolzat sobre sa falda,<br /> i a tres dits de mos ulls l'instrument músic<br /> omplia la rodona portalada.<br /> Jo, mentres l'ona cèlica bevia,<br /> primerenca regor de la meva ànima,<br /> a través de les cordes, fonts perennes<br /> per on lo paradís se m'hi vessava,<br /> a aquell bocí de món que coneixia,<br /> a la terra i al cel doní una ullada.<br /> Que hermosos los trobí! per la finestra<br /> de reixa d'or si jo els vegés encara!</p> <p>Vegí el Montseny engarlandat de boscos,<br /> vegí el Puigmal de cabellera blanca<br /> damunt la serra del Pirene altívol<br /> com un gegant al cim d'una muralla,<br /> i entre ells, estesa en son conreu, Ausona<br /> a prop del Gurri de lluentes aigües,<br /> com gentil segadora muntanyesa<br /> que dorm al peu de son falçó de plata.<br /> Més humil i més pròxima, l'església<br /> vegí de mon poblet, ramat de cases<br /> que com pollets esveradissos viuen<br /> a l'aixopluc de les maternes ales.<br /> Entre elles una n'obirí més xica<br /> que les seves veïnes i més blanca;<br /> lo fum sortia de la llar fumosa<br /> plena per mi de resplendors de l'alba.<br /> Mos companyons i companyones tendres<br /> feien a dalt del porxe la sardana<br /> i baixaven a l'hort, a rua feta,<br /> papallons joguinosos d'hora baixa;<br /> elles envers les roses que florien,<br /> ells vers on lo cirer vermellejava,<br /> no tant com les enceses barretines<br /> que s'hi veien pujar com una parra.<br /> Feien jocs d'innocència i de platxeri<br /> i corrien i reien i cantaven,<br /> i sa dolça cridòria me venia<br /> amb lo melós arpegi barrejada.<br /> Vegí el camp de mon pare, ros de xeixa<br /> crescuda amb sa suor. Vegí l'aubaga,<br /> los boscos i soleis, nius de mos somnis<br /> d'on lo més primerenc prengué volada.<br /> I vegí vostres peus i vostres cingles<br /> i vostres fronts, oh serres de la pàtria!<br /> i al pondre's damunt seu l'astre del dia,<br /> corona d'or irradiant de flama,<br /> engolir-se'l vegí l'alt Pedraforca<br /> fet un vesuvi atapeït de lava,<br /> i entre el floreig d'estrelles que naixien<br /> del vespre hermós entre les fosques ales,<br /> com aurora divina que em somreia<br /> vegí en lo cel la Musa Catalana!'.</p> | 08083-182 | <p>Aquest poema és obra de l'escriptor i poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Probablement fou escrit a mitjans de la dècada dels anys 80 del segle XIX i està inclòs dins de la seva obra <em>Pàtria</em>, publicada l'any 1888. El poema fa referència a l'ermita de la Mare de Déu de la Damunt, situada a l'extrem nord-est del nucli urbà de Folgueroles, i als records d'infantesa del poeta en relació a aquesta, entre d'altres.</p> | 41.9444300,2.3230900 | 443891 | 4643828 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jacint Verdaguer i Santaló | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 89245 | L'auca de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lauca-de-rupit | XX | <p>'De Catalunya, lo millor, és / Guilleries i Cabrerès.</p> <p>No us sabrà greu d'haver sortit / per passar un dia a Rupit.</p> <p>Si amb un turisme aneu / aviat hi arribareu.</p> <p>I si no en Pous sense parar / desde Vic i Manlleu us hi portarà.</p> <p>El campanar, quan arribeu / és lo primer que veureu.</p> <p>Tot de pedra, i molt revell / ben tallada, sense escantell.</p> <p>Un pont penjat, amatent / per atrevessar un petit torrent.</p> <p>Bon pa, coca ben feta, / carquinyolis, hi ha a la fleca.</p> <p>A les botigues hi trobareu / qualitat i a bon preu.</p> <p>El carrer del Fossar, ja està dit / és el més típic de Rupit.</p> <p>Quan la missa s'ha acabat / a la plaça hi ha mercat.</p> <p>De parades no n'hi ha / però sabreu tot al preu que va.</p> <p>Conills, godalls, gallines i ous / porcs i xais, vaques i bous.</p> <p>A ca l'Ample hi trobareu / més del que us imagineu.</p> <p>'L'Hort d'en Roca', per menjar / és de lo millor que hi ha.</p> <p>Bon conill, bon arròs / podreu menjar a 'El Repòs'.</p> <p>Si voleu menjar com cal / aneu a la 'Fonda Marsal'.</p> <p>Bona teca, bona vedella / trobareu a la 'Fonda Estrella'.</p> <p>Per menjar a ca l'Estragués / no es pot demanar res més.</p> <p>Al carrer del Fossar hi ha un racó / amb bona teca i gros porró.</p> <p>Carraguell diuen que és la font / amb l'aigua més fresca del món.</p> <p>D'aigua, Rupit, n'està molt bé, / bona, fresca i per poc calé.</p> <p>El Saltiri, a poc tros de camí / ni ha bona aigua i perfum de pi.</p> <p>St. Joan, romànica ermita / que del cel és bona fita.</p> <p>L'Agullola, sobre el pendís / és un tros de paradís.</p> <p>Per caminar i fer excursions / en trobareu per tots cantons.</p> <p>A la Devesa podeu anar / tot passejant i fer un bon dinar.</p> <p>El santuari de la Salut / de tothom tan conegut.</p> <p>El far, també visiteu, / és lla millor obra de Déu.</p> <p>L'ermita de Cabrera / penjada sobre la cinglera.</p> <p>Aquestes excursions fer podreu / si amb nosaltres us quedeu.</p> <p>Desitjant us hagi agradat / esperem que torneu aviat.</p> <p>Bon camí, bona via / i si Déu vol: Fins un altre dia'.</p> | 08901-193 | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 1980 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89245-img7727.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Banús (lletra i il·lustracions) | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 91753 | La Josepa de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-josepa-de-folgueroles | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 299.</span></span></span></p> | XIX | No es canta. | <p>'De Folgueroles penso que n'és filla / se'n diu Josepa per son propi nom,</p> <p>aquella estrella que es pensa ser ella / la quina dóna resplendor al món.</p> <p>No et pensis nina ser la més bonica, / ni la més linda que el món sosté.</p> <p>Que de la grana que tu tens sembrada / en moltes bandes trobarem planter.</p> <p>L'han convidada fradins de presència, / per a fer prova (...) enteniments,</p> <p>per declarar-se l'un de cal Sastre, / ni havia un altre que era en Jep Torrents.</p> <p>Et pensaves nina guanyar un gran premi, / ser convidada d'aquests dos fadrins.</p> <p>Los galants pensen que se'ns és casada, / ara se'n burlen entrant i venint</p> <p>Sols despedir-me prego ab prestesa / de les posades d'aqueixa cançó,</p> <p>puig no tinc culpa demano disculpa, / no sé d'ella si en só confessó'.</p> | 08083-173 | <p>Aquesta cançó fou recollida per mossèn Cinto Verdaguer durant la segona meitat del segle XIX. Tot i que no se'n coneix la música, sabem que era una cançó dictada sobre una melodia existent. És força probable que la melodia amb la que es cantava aquesta cançó fos semblant a la melodia de la <em>Garriguella</em> o a la <em>Dansa de Campdevànol</em>. La transcripció d'aquest tema està feta dels manuscrits originals de Verdaguer, custodiats a l'arxiu del monestir de Montserrat, i revisada pel pare Josep Massot, responsable de l'arxiu. Existeix una variant d'aquesta cançó que fou recollida pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona l'any 1997 a Vic.</p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 82479 | Refrany del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-del-diable | <p>COLOBRANS, Jordi (1988). 'La bruixeria al Moianès'. Castellcir-Sauva negra. IX Ronda Vallesana. 16 octubre 1988. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 55. PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 498.</p> | XVIII-XX | <p>'De Granera, el diable n'era'.</p> | 08095-143 | 41.7252000,2.0570500 | 421572 | 4619696 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-23 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 48263 | Ave Maria a la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ave-maria-a-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 139.</p> | XX | <p>'Del Corredor, Verge,/Vós en sou estel,/Consol i esperança/Del vostre fidel./AVE MARIA. Del Far a la muntanya/Joiosa us trobeu,/Voltada de boscos/Solitària esteu. Un bou en porfídia/La imatge trobà/D'aquí dalt de la serra/Doneu-nos la mà. Uns monjos vingueren/I culte us van dar/I aquest santuari/Us van dedicar. De tot el Maresme/I de l'aimat Vallès/En sou nit i dia/El goig del pagès. La Pasqua florida/Somrient va arribant/La vostra fillada/En puja cantant. Els camps que verdegen/Les flors del jardí/Ens fan recordança/El bon temps ja és aquí. Tot fent romeria/Amb esclat triomfant/Pugem tots fent via/Pregant i cantatnt. Tothom aquí i ara/Gràcies us ve a dar/Oh Verge Maria/Doneu-li mà. Els devots aclamen/Vostra protecció./A Vós, Verge i Mare/De l'alt Corredor. Beneïu, Senyora,/El nostre treball:/Que és pa diari/De tota la vall. Al món manca pau/I no la sap trobar./Del cim d'eixa serra/Sols vós podeu dar. Remei en Vós troben/Els avantpassats/Per ells venim, mare,/Complint vot passat. L'any que ve senyora/Vindrem igualment./Adeu-siau, Maria,/I fins l'any vinent'.</p> | 08075-353 | <p>Tant la lletra com la música són obra de Joan Pelegrí de Canyamars.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Pelegrí | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 94187 | Del seu silenci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/del-seu-silenci | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>'Del seu silenci' és un relleu fet en terracota. És obra de Pere Aldama i recull part d'un poema de Miquel Martí i Pol. </p> <p>Hi trobem la inscripció 'Del seu silenci al nostre hi ha l'espai d'un somni. Miquel Martí i Pol.' La composició, de 50 per 50 cm, conté 14 rajoles de terracota i mida petita -què estan trencades-, agafant la forma d'un mapa o territori.</p> | 08155-183 | Cementiri Municipal | 41.6606200,2.7378600 | 478175 | 4612130 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pere Aldama | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 66112 | Llegenda de Tots Sants a Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-tots-sants-a-castellruf | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 164. CATALÀ I ROCA, Pere (1996). Llegendes de castells catalans. Barcelona: Dalmau, p. 79.</p> | <p>'Diuen que al Castell Ruf, la nit de Tots Sants, tenen cita tots els antics possessors -dames i cavallers- del ja inexistent castell, els quals, dalt del turó, s'entaulen i mengen, sense pronunciar cap mot. Rics vestits cobreixen el pelat ossam dels comensals'.</p> | 08256-89 | <p>La llegenda està extreta del llibre 'Llegendes dels castells catalans' de Pere Català i Roca. Tot i això, fou recollida per primer cop pel folklorista català Joan Amades a la seva obra 'Folklore de Catalunya', dins del volum Rondallística (any 1950).</p> | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 66111 | Llegenda d'Almançor a Castellruf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dalmancor-a-castellruf | <p>CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 163-164.</p> | <p>'Diuen que quan Almançor va cremar Barcelona (985), van guanyar la batalla del Pla de Matabous (als voltants de la Mogoda), i els àrabs van matar els cristians que trobaven. Castellruf i Sant Miquel van ser els refugis del comte Sunyer i els seus homes. El fill bastard d'Almançor, el jove Abd-el Muzafar, juntament amb 300 homes, va posar setge a Castellruf i al castell de Sant Miquel, demostrant una clara superioritat numèrica. No hi va haver lluita ni matança, no hi trobem restes humanes ni òssos sepultats. El castell no va ser cremat ni envestit, només assetjat. La rendició va ser força ràpida, i llastimós el fet que els cristians haguessin de destruir la seva fortalesa. Els enderrocs van haver d'escampar-se i dispersar-se per tal que no poguessin reconstruir-lo. Després d'això va retenir captius els joves i més forçuts i als vells i les dones els va donar la llibertat. Tot el poble de Martorelles va quedar destruït i l'església cremada, sense objectes de culte. L'havien utilitzat com a estable per als seus cavalls'.</p> | 08256-88 | 41.5198900,2.2537400 | 437734 | 4596741 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||||
| 91754 | Invocació a Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/invocacio-a-sant-roc | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 301.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 122.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2020). “Sant Roc, advocat contra pestes i epidèmies”. <em>La Falguera</em> nº 52, p. 36-37.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | No es practica. | <p>'Déu etern, per sa clemència,</p> <p>a vós, Sant Roc, ens ha dat</p> <p>perquè ens fósseu advocat</p> <p>en lo temps de pestilència'.</p> | 08083-174 | <p>A finals del segle XVIII, Folgueroles va patir unes pestes de còlera molt fortes. Per deslliurar-se'n varen provar diverses coses: confinament, higiene, pregàries a la Mare de Deu de la Damunt, prometences i novenes a sant Roc en les que, probablement, cantaven aquesta invocació. Finalment, la pesta va remetre. La gent de la població va creure que la pesta l’havia portada uns vents podrits que sortien de les coves del Masdencoll, que estaven situades damunt de l'actual bassa de la masia. Per evitar que la pesta pogués tornar a assolar la població, aquestes coves foren ensorrades, perdent-se per sempre més.</p> <p>Aquesta invocació fou recollida pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, mitjançant una publicació al número 140 de la <em>Revista Musical Catalana</em>, datada el 15 d'agost de l'any 1915. La publicació és obra de mossèn Lluís Romeu i es recull tant el text com la melodia que l'acompanyava. Segons les annotacions del religiós, aquesta invocació estava dedicada a Sant Roc, que es venerava a l'ermita de la Mare de Déu de la Damunt.</p> | 41.9444300,2.3230900 | 443891 | 4643828 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 60716 | Pere-Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pere-riera | <p>Arxiu propi del mas Pere Riera [ignorem si amb els canvis de propietari del mas encara es conserva l'arxiu]. Llibres notarials de Josep [Costa] de la Carrera (Sentfores-Vic). BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2003). Pere-Riera. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. MOLERA, Joan (1982). 'Sant Bartomeu del Grau. Pere Riera'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 23. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. MOLERA, Joan (1982). 'Sant Bartomeu del Grau. Portals de Pere Riera'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 24. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XVII | Rehabilitat. | <p>'Edifici civil orientat a llevant. La casa és quadrada amb teulada a 2 vessants. En els portals de la Sala hi ha motius renaixentistes (...). A la façana principal hi ha un portal adovellat amb la inscripció Pinosa l'any 1617 (...). Hi ha un portal datat del 1782 que conforma la lliça, damunt d'aquest portal hi ha 2 porxos construïts posteriorment un sobre l'altre' (MOLERA, 1982, fitxa 23). 'Conserva una verge romànica en una capella amb frescos a l'interior de la Sala. A la banda nord de la cara es conserva un forn i una cuina (...). També es conserva l'escut de la família Pinosa' (MOLERA, 1982, fitxa 23). A l'arxiu del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es descriuen, en una fitxa apart, uns portals, d'estil renaixentista (datats al segle XVI), que es conserven a la Sala del Mas: 'Portals de pedra treballada d'190 cm d'alçada per 30 cm d'amplada en els pilars que els formen [l'autor del text fa referència a l'amplada dels brancals de la porta] (...). 'En un portal hi ha dues columnes estriades i tenen assentat a sobre un capitell molt acurat en el seu treball de motius vegetals. A sota hi ha dues pinyes, símbol del llinatge Pinós. Sobre aquesta hi ha assentada la llinda que té dos bustos masculí i femení respectivament; al mig hi resta el cos de l'escut. L'altra té una llinda semblant però sense les pinyes, i el capitell i les columnes són diferents' (MOLERA, 1982, fitxa 24). 'Pere-riera, juntament amb les Ferreres i l'Alovet, és una de les tres cases pairals més notables del terme de Sant Bartomeu del Grau. La construcció de la casa que s'ha preservat fins a l'actualitat és una reedificació de finals del segle XVII sobre una base medieval del segle XIII. En la dovella central del portal hi ha inscrits l'any de 1677 [aquesta data no concorda amb la facilitada per Enric Molera, 1617] i el nom Pinosa, denominació del mas abans del 1504 quan una pubilla Pinosa es va unir en matrimoni amb Pere Riera de Vic. Aquesta edificació central, composta d'un gran cos rectangular, amb tres pisos, coberta amb dues vessants i façana encarada a llevant, presenta totes les finestres i portals amb llindes de pedra treballada, algunes de les quals datades amb inscripcions. L'any 1792, com era habitual en les masies més riques a causa de la puixança de l'agricultura, es va afegir, adossada a la façana, una ala lateral configurada per les típiques galeries; testimonis d'aquestes ampliacions els trobem a les Ferreres i l'Alovet encara de manera més notable' (BENITO; ARMENTERAS, 2003). 'De Pere-riera, també cal esmentar-ne l'antiga torre de defensa que té l'origen a cavall dels segles XV i XVI, quan el bandolerisme era el mal son de la societat catalana. Aquestes torres tenien la funció de preservar els estadants del mas de les bandositats, tan freqüents en aquests verals, que sovint eren bressol de bandolers i focus de les seves actuacions' (BENITO; ARMENTERAS, 2003).</p> | 08199-102 | Pere-Riera - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona d'Alboquers | <p>'El primer document es remunta al 1238 amb motiu del casament entre Pere Pinosa i Raimunda filla de Pere de la Noguera de Sant Julià Sasorba'. 'Continua el llinatge fins que l'any 1504 Simon Pinosa es casa amb el cavaller noble Pere Riera de Vic'. 'A partir de 1750 es canvia oficialment el nom de la casa si bé ja feia molt de temps que s'anomenava així' (MOLERA, 1982). 'Pel que fa a la geneologia històrica, el 1240 ja apareixen documentats Pere Pinosa d'Alboquers i la seva esposa Ramona Boquera, feminització de l'antropònim Alboquers. Pinosa, l'antic nom del mas, va subsistir fins el 1504 quan a causa del matrimoni de la pubilla Pinosa amb Pere Riera, de Vic, es va introduir aquest darrer nom en els hereus de la casa, que finalment va donar nom al mas. L'any 1792 hi hagué una segona pubilla, Maria Pere-riera-Pinosa, que es va unir en matrimoni amb un Bracons, cognom que es va estroncar el 1870, a causa del casament entre Maria Carme Bracons Riera, pubilla del mas, i Lluís Poquí Albó; el cognom Poquí és el que ha arribat fins als nostres dies, quan la finca va ser comprada per l'actual propietari' (BENITO; ARMENTERAS, 2003). 'Pere-riera, actualment, forma una bella finca d'unes 500 hectàrees que comprèn les masies de Galliners, el Solerot, la Casanova de Pere-riera i, darrerament, s'ha engrandit amb les de cal Nasi i ca l'Escolà. Tot i que la major part de la finca pertany al municipi de Sant Bartomeu del Grau, el Solerot i la Casanova de Pere-riera formen part del terme d'Oristà' (BENITO; ARMENTERAS, 2003)</p> | 41.9231700,2.1392000 | 428625 | 4641604 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | En el moment d'acabar de redactar l'inventari no s'ha pogut accedir al mas. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. Fotografia de Roser Armenteras (BENITO; ARMENTERAS, 2003). | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 48264 | Dita del Crispell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-crispell | <p>Http://dosrius.cat/actualitat/noticies/coneixes-lorigen-del-nom-del-rei-carnestoltes-de-dosrius.html [Consulta: 9-2-2018].</p> | XIX | <p>'El Crispell va matar en Budell'.</p> | 08075-354 | <p>Segons les informacions aportades per la Neus Alsina, arxivera de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD), aquesta dita fa referència a un fet real ocorregut al municipi a finals del segle XIX. La dona d'en Budell, un veí del poble, tenia un amant. Ambdós varen acordar d'assassinar-lo posant verí als seus crespells (popularment coneguts com a crispells). El crispell és una pasta a base d'aigua, farina, julivert i bacallà que es fregeix. En Budell va morir el dia 6 d'agost de l'any 1893 i els amants foren detinguts i processats. La Rosa, que així es deia la dona, fou condemnada a mort. La repercussió i transcendència d'aquest crim, que fou publicat a 'El Noticiero Mataronés' amb el nom de 'El crim de Dosrius', fou de tal magnitut a tota la comarca que originà aquesta dita tant popular al municipi. Posteriorment, en base a aquesta dita, un grup de veïns de Dosrius va acordar batejar el rei Carnestoltes de Dosrius com el rei Crispell.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 71949 | Himne a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-sant-sebastia | <p>Font: informació aportada del sr. Jaume Montané.</p> | XX | <p>'El poble de Vallirana humilment us ve a pregar, que el deslliureu de la pesta gloriós Sant Sebastià. Un jorn el poble estava de dol i atribulat d'una infecció espantosa que s'havia declarat, guiat per llum divina a Vós va acudir i obrant un gran prodigi el mal vàreu guarir. El poble de Vallirana humilment us ve a pregar, que el deslliureu de la pesta gloriós Sant Sebastià. La fe, els nostres avis, amb Vós varem tenir, i el remei saludable ells varen 'alcançar'. Guiats siguem nosaltres per eixa llum divina, a fi de que en la glòria junts ens poguem trobar. El poble de Vallirana humilment us ve a pregar, que el deslliureu de la pesta gloriós Sant Sebastià'.</p> | 08295-763 | Carrer de l'Església, 26 | <p>El text d'aquest himne està extret d'un cançoner de l'Orfeó Parroquial datat el 20 de gener de 1943. Probablement, aquest himne estigui relacionat amb la benedicció de la nova capella i de la nova imatge de Sant Sebastià del temple parroquial, que foren inaugurades l'any 1943.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 1943 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84418 | Dita de Rupit 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-rupit-6 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). <em>Llegendes i romanços del Collsacabra</em>. [Inèdit].</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>'El que passa a Madrid passa a Rupit'.</p> | 08901-20 | <p>Aquesta dita fa referència al fet que, si fa no fa, a tot arreu passen les mateixes coses.</p> | 42.0233900,2.4646900 | 455683 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 48250 | Corranda de la Cobla de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-la-cobla-de-santa-agnes | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 49-50. ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 10. MITJANS I BERGA, Rafel; LLOBET I SOLER, Teresa (2000). 'Les cobles del Corredor (Les cobles de flabiolaires a Mataró II)'. XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 49-50.</p> | XIX-XX | <p>'Els joves de Canyamars diu que no tenen calers. No poden llogar la cobla la cobla de Santa Agnès'.</p> | 08075-340 | <p>Pel que sembla, aquesta corranda era cantada pels de Dosrius per escarnir als de Canyamars. Fa referència a la Cobla de Santa Agnès de Malanyanes, un grup de flabiolaires que amenitzaven diverses festes i aplecs de la contrada. En el cas del municipi de Dosrius, aquest conjunt actuava per l'Aplec de Sant Marc del Corredor i per la Festa Major del Far. Segons Esteve Albert, la corranda fou creada per en Casabella, patró de la cobla. Existeix una variant d'aquesta corranda, probablement creada pel propi Esteve Albert: en lloc de 'llogar' es diu 'tenir'.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 70180 | Poema Ullastrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-ullastrell | <p>AJUNTAMENT ULLASTRELL (1992). Ullastrell, Vallès Occidental / Catalunya. Terrassa: Gestió Disseny/J. Farrés.</p> | XX | <p>'Els que vulguin anar a fora i la vista recreiar que vinguin al nostre poble quan el dia estigui clar. Disfrutem d'un panorama que és esplèndid i molt gran, per tots costats veiem pobles, al Ponent i al Llevant. Més de trenta són els pobles que ara aquí us explicaré no us penseu pas que us enganyi que tots ells es veuen bé. Montserrat, Nostra Patrona, amb el seu gran Monestir, Sant Esteve Sasrovires, Martorell i Castellví. A Gelida, Esparreguera, Abrera i Collbató, Subirats i La Beguda i la Colònia Sedó. Veiem el Carrer del Suro, Els Hortons i el Mas d'en Gall, Els Bruchs, Sant Joan Samora i a Viladecaballs. A Rubí i La Granada, Sant Andreu i Pallejà, Sant Llorenç, Matadepera, Papiol i Castellà. Veiem Sant Vicens dels Horts al peu del riu Llobregat, Hostalets de Pierola i el Montseny quan és nevat. Castellbisbal i Sant Boi, el pont de Molins de Rei, Martorelles, Vallvidrera, Sant Cugat i Sabadell. Bella Terra i Valldoreix, Mirasol i La Floresta, Terrassa per un esqueix i Quatrecamins que fumeja. Olesa de Montserrat que va teixint vora el riu, i l'Aeriport del Prat que d'avions n'és un niu. Caseries i masies podem comptar-les a mils, i els de sis companyies veiem de ferrocarrils. Les montanyes de Mallorca obirem si està ben clar i com els vaixells transiten pel tros que veiem de mar. Horts i Marina allà baix el Cadí cap allà dalt i sobre el Plà del Bonaire la Ciutat Sanatorial. A Ullastrell tot-hom disfruta, sense por poden venir, que a més d'alegrar la vista també beuran molt bon ví'.</p> | 08290-65 | <p>Aquest poema fou escrit per en Josep Puig i Sucarrats (avi del forn de pa Josep Puig) l'any 1926. L'ajuntament del municipi l'ha adoptat en diverses ocasions, com per exemple en l'edició d'un llibret promocional del poble editat l'any 1992 o en els plafons explicatius situats als tres miradors que hi ha al poble (turó del Rector, turó de can Palet i plaça dels Quatre Vents).</p> | 41.5268500,1.9567300 | 412961 | 4597770 | 1926 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Puig i Sucarrats | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 38089 | Llegenda de la Mare de Déu del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-del-viver | <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | A les darreries del segle XIX s'hi feien ballades amb orquestres. Però actualment s'ha reduït a actes de caire íntim i familiar. | <p>'En temps molt, molt, reculats, un bover de la masia de can Serra de Lladó que portava els bous a pasturar per l'indret conegut pel Viver, s'adonà que una de les bèsties gratava amb la peülla en un lloc determinat. Encuriosit, s'hi atansà en el precís moment que el bou, amb la seva insitència, deixava al descobert el brocal d'un pou fins aleshores desconegut. Del seu interior n'eixia una gran resplandor i una suau fragància, que feren comprendre al pastor que es trobava davant un fet insòlit i misteriós. Encuriosit anà a tancar les bèsties i avisà l'amo de la descoberta que havia fet; a aquest amo no li mancà temps per anar-ho a contar al senyor rector, el qual es personà a l'indret acompanyat d'alguns feligresos. -Ací s'hi amaga un tresor del cel! - exclamà contemplant el prodigi. I manant que algú baixés al pou, fou trobada la bella imatge de Nostra Senyora amb el nen Jesús als braços, tal com encara la venerem. Plens d'alegria i fervor, els assitents cuidaren d'avisar tot el veïnatge, que acudí avenerar-la i, desitjosos de poder donar-li culte permanent, decidiren traslladar-la al temple en processó solemne, on havia de quedar per sempre a la veneració dels fidels. Però heus ací que un dia que anava el mossèn cap a la rectoria, quan passava pel davant de l''alzina rodona' (era pels voltants de can Camps) se li aparegué la sagrada imatge que tot amoixant el Nen que portava als braços anava camí del Viver. Malgrat el seu astorament, l'home encara gosà preguntar-li: - On aneu, Senyora? Ella el mirà somrient i li respongué: - Torno a casa meva. I desaparegué. Refent-se de la sorpresa que li havia produït el que acabava de veure i oir, el bon rector accelerà el pas cap a la parròquia contant el fet a tot aquell que trobava. Ambuns quants que l'havien seguit entrà a l'Església i trobaren buit el lloc que havia ocupat la sagrada imatge; anaren cap el pou del Viver i allà la retrobaren, interpretant amb això la voluntat celestial de ser venerada en el mateix indret de la troballa. Començà de seguida la construcció de la capella i és creença popular que l'altar reposa damunt el brocal del pou que descobrí, ja fa tants i tants d'anys, aquell bou de la desapareguda masia de Can Serra de Lladó'.</p> | 08009-74 | <p>La imatge fou salvada de la Guerra Civil a través dels masovers. La seva festa s'escau el primer diumenge després de la Mare de Déu de setembre, entre els dies 10 i 15. Abans es feia un aplec molt concorregut. A les darreries del segle XIX s'hi feien ballades amb orquestres. Però actualment s'ha reduït a actes de caire íntim i familiar.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 48246 | El Nostre Aplec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nostre-aplec | <p>AMICS DE CANYAMARS (2007). Aplec de Muntanya de Canyamars. 50 anys d'història. Argentona: Ajuntament de Dosrius, p. 38-39.</p> | XX | <p>'Enguany el nostre aplec torna a reviure,/vençuda la calor de l'estiu./Serà que el pensament d'un hom és lliure/i el ritme sardanenc està més viu. Que ens manca l'al·licient de la tenora/i el compàs de la pell del tamborí;/la típica rotllana sempre honora/l'ambient del ball demà, avui i ahir. Cantamars és paratge de franquesa/i l'aplec sota alzines i verds pins,/ens rep braços oberts i la mà estesa/emplenant-nos de pau tots els camins. És un poble que viu tan noble festa,/acollint-nos amb àmplies atencions,/unitiu com el verd i la ginesta,/com els ocells escampen llurs cançons. La cobla ja refila la sardana:/el poble la punteja amb tot delit,/perquè és la nostra dansa catalana/i sent la vibració dintre del pit. Enguany el nostre aplec torna a reviure,/vençuda la calor de l'estiu/Canyamars és un poble germà i lliure/del Maresme festívol i joliu'.</p> | 08075-336 | <p>Aquest poema fou escrit l'any 1993 per en Joaquim Puig i Marquès, un sardanista mataroní que durant molts anys fou col·laborador del tradicional Aplec de Muntanya de Canyamars. Aquest personatge recitava poemes de la seva pròpia collita durant la realització de l'aplec.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1993 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joaquim Puig i Marquès | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48247 | Auca dels Gegants de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-dels-gegants-de-dosrius | <p>'Gegants'. El Comú, núm. 15, p. 16-17.</p> | XXI | <p>'Entre boscos i un castell/hi havia un poble petit i vell conegut pels seus bolets/i un jovent molt poc distret. Com que mancava quelcom gran/somiaren en fer uns gegants. Però no vivien d'il·lusions/ i l'Esplai prengué decisions. Amb draps, fustes, claus i setí/la idea es portà a bon fi. 1978 I s'estrenaren els gegants/acompanyats amb dracs i nans. Quina parella més bella/en Rovelló i la Pimpinella! El mil nou-cents vuitanta-dos/altre cop draps, agulla i arboç. Va néixer la Rabassola/perquè la parella no es quedés sola. Portant el nom de Dosrius per davant/per tot Catalunya ballaven els gegants. I perquè no en faltés res/formaren la Colla de Grallers. Però els gegants es fan malbé/i preguntem pel carrer si arreglar-los, o nous han de ser. La resposta ho esclarí prou:/s'han de fer gegants de nou! Un dia l'Albert ens explicà/que en un temps molt llunyà en Felip de Dosrius vivia al Castell/i es casà amb la Blanqueta de l'Arquells. L'u de setembre de mil nou-cents noranta/s'estrenaren el gegant i la geganta, amb música, alegria, convidats/i gran presència d'autoritats. Ja tenim nous gegants/i el petit poble es fa gran Però el Rovelló, la Rabassola i la Pimpinella/sempre seran la nostra Colla Vella!'.</p> | 08075-337 | <p>L'auca fou elaborada l'any 2015 en motiu del 25è aniversari de la creació dels gegants nous, en Felip de Dosrius i la Blanqueta dels Arquells.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 2015 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47598 | En Roc de Copons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-roc-de-copons | <p>http://www.altaanoia.info/cat/Histories-del-Territori/En-Roc-de-Copons</p> | <p>'Fa molts anys, a la vida de Copons hi vivia en Roc Paraire, un noi molt trempat i atrevit, i el seu germà en Peret, més aviat espantadís. Tots dos feien de pagesos. En Roc era el germà gran i, tot i que treballava la terra obeint el seu pare, no li agradava gens llaurar els trossos amb la muda de sol a sol. A vegades sentia explicar al seu pare que en Ramon, el fadrí de la casa, havia marxat molt lluny, a les Castelles a fer fortuna; mai més no havia tornat. Aquest era un moment dolorós per la família, per això quan se'n parlava a casa es feia sempre un silenci. Una nit d'estiu en Roc Paraire no podia dormir de tanta calor i es llevà. Aleshores se li acudí que ell també podria fer el seu propi negoci. Va pensar que comprar teixits i portar-los a vendre a llocs desconeguts era una aventura que il·lusionava. Copons era un lloc de pas, sempre veia gent que viatjava i a voltes hi parlava. Li explicaven històries de terres llunyanes. L'endemà va córrer a explicar a la mare i després al pare la seva pensada. La mare va tenir un gran disgust: -Fill meu, que et falta a casa? El pare el va animar: -Aquí sempre hi tindràs casa teva. Tu ets jove, tira endavant! En Roc, amb les poques lliures que tenia i amb algunes més que li va donar el pare, va comprar a Barcelona uns mocadors virolats, també sabates i espardenyes a Igualada. I aleshores , camina que caminaràs, va marxar amb la mula carregada per anar venent durant el trajecte. Va ser el primer viatge. Van passar mesos i mesos. Va passar un any. Un bon dia va tornar en Roc a casa, els pares i el germà el van rebre amb els braços oberts. Ell els explicà que havia venut tota la mercaderia que portava. Havia anat cap a unes terres del nord, a Sant Sebastià. Allà ja hi havia fet clients que li havien encomanat molt més gènere. Havia guanyat qui sap les lliures i en va donar una part als seus pares. Tan bon punt va sentir això en Peret, va dir que també volia acompanyar-lo. Avesat com estava a la misèria mai havia vist tants diners. Ell feia temps que s'havia casat i ben just podia viure del seu treball. Per començar el segon viatge van preparar teixits de llana i cotó, barrets i roba d'estampats preciosos. Ara van contractar una companyia de traginers per fer el transport. En Roc, arriscat com era, volia oferir més productes i anar cap altres territoris. En Peret es va acomiadar de la seva esposa Maria, que es va quedar molt trista i compungida. Van tornar a passar mesos i mesos. Finalment arribaren els dos fills de cal Paraire. Ara ja molts dels veïns van voler saber com els havia anat. Estaven contents, els negocis els sortien molt bé a les terres de Castella. En Roc i en Peret venien acompanyats d'una jove molt eixerida, era la Juana, la promesa d'en Roc, i del seu germà Luís. Havien conegut la família García a Segòvia i ja hi havia obert una botiga. Aquest cop retornaven carregats de cuir, llana i cereals. Tots els parents van estar molt orgullosos dels dos germans. La Maria, l'esposa d'en Peret, estava en estat de bona esperança i li faltaven pocs dies per complir. Ben aviat en Roc Paraire i la Juana García van decidir casar-se a l'església de Copons. El mateix dia de la boda va arribar casulament l'oncle Ramon, després de molts anys de no veure'l. Hi hagué plors d'emoció, abraçades i petons. Mossèn Josep va beneir la parella. Van fer una gran festa. En Roc va decidir fer una donació al mossèn per arranjar l'església de Santa Maria de Copons.</p> | 08071-181 | <p>La història fa referència a la vida d'un dels negociants de Copons que durant el segle XVIII comerciaren amb diferents regions de la península.</p> | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cont. Descripció: Per al tercer viatge ja s'hi van afegir molts coponencs. El poble i els habitants estaven canviant. En Roc i en Peret van destinar marxants a Sant Sebastià i a Segòvia per continuar els negocis. Ells dos van dirigir-se cap al sud, Andalusia; calia obrir nous mercats. Havien preparat tot un carregament de puntes de coixí, blondes i cintes de seda. Farien arribar el carregament per mitjà dels Llogaters de Mules de Barcelona. Allí hi havia molts tractes a fer i molt terreny per córrer. Així, durant anys i anys, els dos germans de cal Paraire van viatjar i tractar amb teixits, roba i altres articles. Aquella primera aventura d'en Roc, d'una nit d'estiu, s'havia convertit en una gran empresa on hi participaven molts coponencs. Van arribar a tenir botigues regentades pels seus fills a diferents llocs d'Espanya. En Roc i en Peret, ja grans, van establir-se de nou al carrer de Dalt del seu estimat Copons'. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 47597 | Rondalla del gegant de can Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-gegant-de-can-gelabert | <p>GALÍ SEGUÉS, Montserrat (2010). 'Parlem de gegants-1'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 29, p. 6.</p> | <p>'Fa molts i molts anys, un gegant alt com un sant pau, voltava per aquestes terres de l'Anoia. Era un bonifaci i sempre ajudava a tothom. Si un carro queia per un torrent, el cridaven, i ell, en un tres i no res, posava el carro al bell mig del camí. Que una pedrota grandiosa rodolava cap al mig d'un camp, el cridaven i ell en un moment treia la pedra. Que una ventada tombava els arbres al mig del camí, ell hi arribava amb quatre camades i, com qui no fa res, retirava els arbres del camí. Així va ser durant anys i anys, però va arribar un moment en què no trobava cap modista que li fes els vestits. Unes no tenien prou roba, altres li feien les calces curtes, altres es cansaven de cosir aquells pantalons tan i tan llargs. I així resultà que cada vegada anava més esparracat. La gent ja no l'apreciava, ja que mal vestit i tan alt feia basarda de veure. Un dia va anar a menjar figues a can Gelabert, es va asseure en un marge i es va posar a plorar per la seva mala sort. La Gelaberta, que estava al galliner recollint els ous, va sentir els plors i s'hi va acostar. -Per què plores gegant? -Perquè tan mal vestit faig por. La gent fuig de mi i no trobo cap modista que sigui capaç de fer-me un vestit. Compadida d'ell, la Gelaberta li va dir -Jo en sé una mica de cosir. Si tu m'ajudes, podem fer-te un vestit nou. I així va ser. El gegant, seguint les instruccions dels de can Gelabert, en un moment va llaurar tota la plana i la va sembrar de lli. Quan el lli va ser madur, va segar-lo i el varen posar a la riera a estovar. Seguidament, van passar-lo per la bregadora, el van filar i teixir, i ja tenien un munt de roba a punt per fer el vestit. Aleshores el gegant va dir: -Ara ve el més difícil. Si després de tanta feina surten els pantalons curts, tot el treball fet serà en va. La Gelaberta pensa que pensaràs: -Què puc fer per encertar la mida del vestit? I després d'unes nits de rumiar, va trobar la solució. Va enviar el gegant a buscar pedres: una tan gran com el teu braç, l'altra tan gran com la seva cama, i aquestes pedres les feia servir de patró. Va tallar la roba sobre els patrons de pedra, la va cosir amb molta paciència i el gegant va tornar a passejar, ben vestit, per tota la comarca. I encara ara a can Gelabert guarden, molt a prop de la casa, el patró de la màniga del gegant, els patró dels pantalons prop de la resclosa, etc.'.</p> | 08071-180 | 41.6365200,1.5186900 | 376624 | 4610480 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||||
| 48277 | Goigs a la Mare de Déu del Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-socors | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 142. Font: Fons documental del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 23-24.</p> | XIX-XX | <p>'GOIGS A LA MARE DE DÉU DEL SOCORS que es venera al santuari del Corredor/de la parròquia d'Alfar de Dosrius/entre el Vallès/i el Maresme: Que Déu vos salve Maria/Reina i Mare del Senyor/protegiu-nos, Verge pia,/patrona del Corredor. Diu que al cim d'aquesta serra/que s'anomena 'El Corredor'/a sol post, quan ja la terra/s'enfosca, a toc d'oració;/una llum hi apareixia/com un lliri de claror ... I l'aurèola divina/radiant en l'aire-cel/amb la llum diamantina/del més esplendent estel,/l'amagatall descobria/d'un meravellós tresor ... I era cada jorn, que a penes/venia entrada de fosc,/que en les feixes de l'Arenes,/partioneres amb can Bosch,/el Miracle es repetia/de la mateixa faisó ... Pacifies els bous pasturen,/i topen furs esperons,/i a l'indret en que s'aturen/horn troba una imatge al fons,/certament de més valia/que una gerra plena d'or... Car la imatge, petiteta,/rumbejant corona al front,/té Jesos a la ma dreta,/que duu la bola del Mon,/d'aquest Mon que Ell redimia/amb sa Mort i Passio ... Vos esqueia pla, Senyora,/flor de Hum per a senyal/ja que en sou la clara Aurora/del sol d'amor que al portal/de Betlem de Vos naixia,/Jesits, nostre Redemptor... Per co el Far, en sa mirada,/que de tail alta n'es/albira el mar a una banda/i a l'altra tot el Valles, prengué vostre Senyoria/per estel del seu faro... I ella dalt la muntanya/ja t Permita ideal/amb el cloquer d'espadanya/i la murtra vora'l portal/i un foradie que s'obria/Per dir-li l'omció... Pero amb el temps cobra/l'ermita tanta veneració/que s'esdevingué petita/per copsar la gernació/que cada any hi acudia/en aplec de germanor. I això feu que la capella/hagueren d'enderrocar/per bastir la meravella/d'aquest temple amb son altar/des d'on prodiga Maria/tants favors de protecció... I tantost ens ve sa testa/-Pasqua de Resurrecció-/que ja el brue i la ginesta/son en plena floració/els pobles en romeria/hi acuden fent processo.... I els devots, temple i capelles,/omplenen corn un eixam/fet de mistiques abelles/burgonant al vol d'un ram,/d'aquest ram que amb galania/mostra Ella tot l'any en flor ... Car la flor de medicina/sou Vos, Verge dels Socors,/rosa vera sense espina/que esbandiu arreu favors/aquest baume d'alegria/mel rosat per tots dolors… Beneïu la pagesia/del Maresme i del Valles,/que el treball de cada dia/sia el goig del bon pages/i no manqui en cap masia/el bon pa que Déu n'hi/I a l'hora de l'agonia/haguem tots la salvació./Protegiu-nos Verge pia/patrona del Corredor'.</p> | 08075-367 | Veïnat del Far, s/n - Zona del Far | <p>La versió més antiga documentada d'aquest goigs data de finals del segle XIX. Posteriorment s'han anat fent diverses reedicions. Tenim constància de les següents: 1903, 1923, 1956, 1960, 1967, 1969, 2007 i 2013, al marge d'alguna que no està datada. És molt probable que n'hi hagi més. Pel que fa a la composició, cal dir que a mitjans dels anys 60 del segle XX, la lletra presenta una variant important que a arribat fins als nostres dies. És molt probable que aquest canvi es degui al moment en què Ramon Garriga va fer la lletra i la música fou composta per mossèn Amadeu Oller. També cal destacar que les il·lustracions dels anys 60 eren de Josep Noé, tot i que també se'n documenten del pintor Antoni Vila Arrufat. La col·lecció més destacada d'aquests goigs es troba al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48277-foto-08075-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48277-foto-08075-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48277-foto-08075-367-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 84333 | Goigs de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia-2 | <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 32.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLAOR DE LA VERGE I MÀRTIR SANTA LLÚCIA DE RUPIT:</p> <p><em>Verge i Màrtir, Advocada / del que viu en fosca nit: / Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Sou la Flor siracusana / que, nascuda en ric verger, / amb sa aroma cristiana / perfumà el segle tercer. / Flor tant bella i perfumada / no s'ha pas emmusteït: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Les humanes esposalles / i el dot vostre refuseu, / car us lliga amb dolces malles / Jesucrist clavat en creu. / Sereu Vós la desposada / de l'Anyell que us ha escollit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Enrogida pel martiri, / blanca Flor d'ànima i cos, / us empeny el sant deliri / de morir pel diví Espòs. / Com que el foc no us ha abrusada, / el coltell us ha ferit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Feu que nostres Guilleries, / d'aquest món entre els esculls, / s'emmirallin, tots els dies, / en l'espill de vostres ulls. / Seguirem vostra petjada / amb pas ferm i decidit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>És tant bell el panorama / des de vostre mirador, / que, admirat, el cor exclama: / 'Gran és l'obra del Senyor'. / L'Agullola redreçada / cel amunt signa amb el dit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Ací dalt, clots i carenes / de Vós reben el perfum; / i les nits són més serenes, / i els estels donen més llum. / ¡Oh, que bella és la contrada / i el sojorn que heu escollit! / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Us arriba a la capella, / dia i nit, ben dolçament, / la devota cantarella / del proper Salt de Sallent. / També us fa dolça cantada / nostre cor engelosit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Quan, cada any, ve vostra festa, / entorn vostre es fa un aplec. / Aquell jorn, teniu requesta, / i us plau veure'ns frec a frec. / Al llindar de l'hivernada / vostre amor ens ha acollit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Als devots que la ceguera / clou l'esguard, abans serè, / feu que els mostri la drecera / la llum clara de la fe. / No faran gens de marrada / amb la llum de l'esperit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p>Beneïu clots i cingleres; / fecundeu boscos i camps; / a tot mal poseu fronteres, / i allunyeu el foc dels llamps. / Que la pau hi faci estada / lluny del mundanal brogit: / <em>Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit.</em></p> <p><em>Amb més fe, cada vegada, / canta el cor enfervorit: / Aclariu amb la mirada / tot el terme de Rupit</em>'.</p> | 08901-7 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | <p>La primera edició publicada d'aquests goigs data del 13 de desembre de l'any 1963, data en la que fou<span lang='CA'><span><span> beneït i inaugurat tant el pedró com la casa del mateix nom, que està situada al seu costat. Aquest acte es considera el primer aplec que es celebrà en honor a la santa. Aquesta edició del goigs en honor a la santa tenen</span></span></span> llicència eclesiàstica i xilografies d'A. Gelabert.</p> <p> </p> | 42.0208000,2.4721800 | 456301 | 4652220 | 1963 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84333-img3072.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mossèn Antoni Malats | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 91100 | Goigs a llaor de Nostra Senyora de la Damunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-nostra-senyora-de-la-damunt | <p><span><span><span><span lang='CA'>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 308.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2018). “Uns patrons desconeguts”. <em>Festa Major de Folgueroles 2018</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> | XX | <p>'GOIGS A LLAOR DE NOSTRA SENYORA DE LA DAMUNT / PARRÒQUIA DE FOLGUEROLES / BISBAT DE VIC:</p> <p>De la plana bella aurora / d'aquest poble escut sagrat: / <em>Sigueu nostra Protectora / Verge i Mare de Bondat</em>.</p> <p>Com divina guardiana / la 'Damunt' heu escollit / per lliurar tota la plana / dels udols del mal esperit; / d'aquests cims fidel pastora / dirigiu vostre ramat. / <em>Sigueu nostra...</em></p> <p>Sou com l'àncora segura / ferm puntal de nostra fe, / vostra mà és qui ens detura / dels paranys de Llucifer; / clara estrella guiadora / pel camí d'eternitat. / <em>Sigueu nostra...</em></p> <p>Davant vostre santuari / van passant generacions / vostre cor és dolç sagrari / de les seves oracions; / contra l'ona corruptora / de moderna impietat. / <em>Sigueu nostra...</em></p> <p>En Vós, font regalimaire / de virtuts en abundor / s'alletà el valent cantaire / de la fe, patria i amor; / font divina i redemptora / que tants cors ha revifat. / <em>Sigueu nostra...</em></p> <p>En corrua mai desfeta / al bell peu de vostre altar / els devots en veu secreta / van resant sens mai parar; / a vostra ombra protectora / dolç refugi havem trobat. / <em>Sigueu nostra...</em></p> <p>Mare i fills tots hi pidolen / a recer del vostre cor / les donzelles se n'hi volen / com abelles a la flor; / vostra veu enternidora / prop de Vós, ens ha acoblat. / <em>Sigueu nostra...</em></p> <p>Vostre nom és mel pels llavis / gran confort en els perills / l'han posat els nostres avis / en la boca dels seus fills; / escolteu a qui us implora / tot humil i confiat. / <em>Sigueu nostra...</em></p> <p>Per damunt la turbonada / desfeu sos feréstecs llamps / en benèfica rosada / que assaoni els nostres camps; / de la pesta destructora / deslliureu aqueix veïnat. / <em>Sigueu nostra...</em></p> <p>Pel damunt d'aqueixa plana / del bell cim d'aquests ermots / aixequeu la mà galana / beneïu vostres devots; / acolliu-nos en bona hora / de Vós Mare, al bell costat. / <em>Sigueu nostra...</em></p> <p>De la plana bella aurora / d'aquest poble escut sagrat: / <em>Sigueu nostra Protectora / Verge i Mare de Bondat</em>'.</p> | 08083-112 | Ermita de la Mare de Déu de la Damunt | <p>Els actuals goigs dedicats a la Mare de Déu de la Damunt es canten en diverses ocasions durant l'any i foren publicats per primera vegada a principis del segle XX.</p> <p>Existeix una variant dels mateixos goigs, la primera edició dels quals està datada l'any 1668 i fou estampada a Girona per Geroni Palol. La lletra és molt diferent i no se'n coneix la música. Coneixem aquesta dada gràcies a un facsímil publicat pels Amics dels Goigs de Barcelona l'any 1962. Al mateix temps, tenim notícia d'una altra edició d'aquests goigs publicada a Vic per la impremta Valls.</p> | 41.9444300,2.3230900 | 443891 | 4643828 | 1977 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91100-folgarolas-damunt.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91100-demunt19a.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91100-demunt-0632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91100-demuntv.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Mossèn Josep Noguer (música) i mossèn Emili Riera (lletra) | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 82535 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-4 | <p>Font: fons documental de l'associació Amics dels Goigs. 'Sant Martí, patró de Granera'. La Granària, 4, 2004, p. 12.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLAOR DE SANT MARTÍ, Patró de la Parròquia de Granera (Bisbat de Vic): Puix el cel per Vós s'obria,/i el bon Déu us hi acollí:/Ajudeu-nos cada dia/gloriós bisbe Sant Martí. A Sabària, lloc d'Hongria,/Sant Martí, tot excel·lent,/es va escaure l'alegria/de vostre clar naixement./Vostre nom, des d'aquell dia,/els estels van confegir. Jovençá, tot el cor tendre,/rosa que s'ha esbadellat,/de la fe sabeu entendre/tot el misteri amagat. Així la preneu per guia/i així us mena a bon camí. Amb tot goig el vostre pare/una espasa us ha cenyit,/sou soldat, adesiara,/l'espasa us dóna neguit;/deixar-la, tan se valdria/si el portar-la us fa patir. ¡Quin matí de maltempsada!/Vós, a cavall, fredeluc,/se us apropa, mà allargada,/un vell captaire poruc./Espellifat, com patia,/tremolós i secardí!. Surt de la veina l'espasa,/la mà no us ha tremolat,/i tot seguit talla rasa/la capa per la meitat,/que vostra espatlla cobria/i la del vell va a cobrir. Caritat, caritat santa,/santa i dolça caritat,/quan escampes gràcia tanta/a Sant Martí n'has donat,/virtut que tot el guarnia,/virtut que mai no té fi. Per això, mitja nit closa,/Jesús us vé a fer costat,/i us diu la més bella cosa/que mai no haveu escoltat;/us diu que és Ell qui rebia/de vostra capa un bocí. Ell era el pobre captaire,/amor del vostre consol,/flor malmesa al tall de l'aire/d'aquell dia sense sol./Això la fe us acreixia/i el cor us omplí a desdir. I l'espasa abandonàreu,/bondadós vostre posat,/a la religió us donàreu,/pastor místic de ramat./¡Ai, de Vós qui en fugiria/si tan sabeu beneir!. Companyó de Sant Hilari,/vostra mare bategeu,/de la fe en un dolç desvari/fins tres morts ressuciteu./La mitra bé us escauria;/¡qui us la pogués oferir!. I us fan bisbe, ànima pura,/deu de blana humilitat,/i s'acreix vostra figura/quan la crossa heu agafat;/i en l'anell la llum destria/l'amatista amb l'or més fi. Nostra església de Granera/us ha pres per Sant Patró,/i en cada cor que us venera/us hi encenen un llantió,/que tot hora cremaria/si el viure no fos llanguir. Sant Martí, guiatge nostre,/no ens deixeu abandonats;/els nostres camps, nostre sostre/guardeu i els nostres ramats./Lliureu-nos de malaltia,/i assistiu-nos en morir. L'Excm. I Rdm. Sr. Bisbe de Vic, P. Joan Perelló Pou, concedeix 100 dies d'indulgència als qui resin o cantin aquests goigs'.</p> | 08095-199 | Plaça de l'Església - Barri de l'Església | <p>Es tracta d'una edició dels Amics dels Goigs datada l'any 1951. La lletra fou composada per Enric Cubas Oliver, mentre que la música és obra de mossèn Francesc Baldelló. Posteriorment se'n va fer una segona edició l'any 1969, per part de la impremta Altés de Barcelona.</p> | 41.7254000,2.0572300 | 421587 | 4619718 | 1951 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82535-foto-08095-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82535-foto-08095-199-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 71948 | Goigs a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-sebastia-1 | <p>Font: informació oral del sr. Jaume Montané.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLAOR DEL MÀRTIR SANT SEBASTIÀ, ADVOCAT INSIGNE DEL POBLE DE VALLIRANA, PER VOT QUE LI FEU L'ANY 1855: El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / L'amor amb que us veneren, els fills del nostre poble, herència n'és dels pares, que es van vincular amb Vós; quan plens de confiança, units en la pregària, desolats demanaren, vostre ajut bondadós. / El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / El còlera epidèmic, deixant la mort per rastre, envaí nostres cases, a mig segle dinou. Grans, petitets i joves, sense defensa humana, queien sota la petja, del seu terrible jou. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / El dol arreu regnava, com nit d'espessa fosca. No es veia enlloc l'albada, que n'esquincés el vel. Llavors els nostres avis, amb una Fe tant ferma, que mou fins les muntanyes, s'adreçaren al Cel. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / A Vós us escolliren, -model i testimoni-, que donareu la vida, com bon soldat de Crist; assegurant que sempre, en deute us restarien, si ben prompte els salvaveu, d'aquell tràngol tant trist. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / I com una penyora, d'amor i recordança, amb vot us prometeren, que en l'esdevenidor, cada any en aquest dia, ben agraït el poble, us honraria amb joia, com el seu Protector. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / I Déu al nostre Pare, que els seus Sants glorifica, i escolta amb complaença, els fills agermanats, volgué honorar el seu Màrtir, amb fet tant admirable, de guarir en aquella hora, a tots els empestats. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / La pesta en sec s'atura, com la temporalada, del mar de Galilea, quan Crist la feu parar. Reneix serena calma, als fills de Vallirana, qui commoguts s'adonen, que els heu donat la mà. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / Fervents els nostres avis, als néts ho explicaven, obrint ells candorosos, els seus ullets d'infant. Mentre els fills a la falda, gronxaven nostres mares, també els comunicaven, l'amor al nostre Sant. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / Aviu tot aquest poble, recollint la promesa, que els nostres passats feren, amb fe i agraïment, us diu altra vegada, que ens sentim molt honrosos, de que els nostres bons pares, fecin tal testament. El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià! / Llegat que per cadena, d'anelles vigoroses, ha passat d'uns als altres, d'aquell moment ençà. Els nostres cors el reben, i un cop més repeteixen, el clam mateix que un dia, us van ells adreçar: El poble de Vallirana, la promesa us vol guardar, de celebrar vostra festa. Màrtir Sant Sebastià!'. Pel que fa a l'edició del goig en paper, cal dir que a la part final del text hi ha la partitura musical i una oració que es recitava col·lectivament entre els feligresos.</p> | 08295-762 | Carrer de l'Església, 26 | <p>L'any 1943 es va beneïr la nova capella i la nova imatge de Sant Sebastià del temple parroquial. Posteriorment, l'any 1983, en el quarantè aniversari d'aquesta estrena, mossèn Josep Capellas escriu la lletra d'aquests goigs dedicats a Sant Sebastià, adaptada a la música prèvia de mossèn Manuel Pastó Benvenuto, i amb els acoblaments del músic Jaume Artó. Malgrat això, els fidels van continuar cantant la lletra anterior. Tot i que no se sap del cert, és probable que mossèn Manuel Pastó Benvenuto compongués la música de l'Himne de Sant Sebastià, previ als goigs, a principis del segle XX.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 1983 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71948-foto-08295-762-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 84310 | Goigs de la Mare de Déu de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-montdois | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 81-82, 86.</p> <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). <em>Collsacabra. Paisatges i llegendes</em>. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 87.</p> | XX | <p>'GOIGS A LLOANÇA DE LA MARE DE DÉU DE MONTDOIS que es canten a la seva ermita de la tenència de Sant Joan de Fàbregues-Parròquia de Rupit-Bisbat de Vic:</p> <p>ENTRADA</p> <p>Puix sou tan glorificada / i en virtut molt singular: / <em>A Montdois sou venerada, / Mare i Verge Tutelar</em>.</p> <p>Fou molt gran vostra alegria / esperant el Redemptor; / Gabriel ambaixador / us anuncià, Maria, / que Jesús de vós volia / néixer per al món salvar.</p> <p>Sortós fou per vós el dia / en que el vostre Fill fou nat / i dels cors d'àngels lloat / amb celestial melodia. / Els pastors amb alegria / tots el varen adorar.</p> <p>Gran goig per vós quan vingueren / els tres Reis de l'Orient / amb l'estel molt resplendent / que per bon guia tingueren. / Or, encens, mirra volgueren / al vostre Fill ofrenar.</p> <p>Vostre goig fou sens mesura / al veure ressuscitat / al que poc abans clavat / miráreu en la creu dura. / Al cumplir-se l'Escriptura / el cor vostre es va alegrar.</p> <p>Arribant l'esperat dia / per tothom tan desitjat / de veure el Crist exaltat, / el vostre Fill, o Maria, / us donà gran alegria / el veure'l al cel pujar.</p> <p>Sentiu gran goig al Cenacle / quan baixà l'Esperit Sant, / als apòstols abrandant / amb aquell foc de miracle; / han portat el diví oracle / fins a l'altra part del mar.</p> <p>Per ser Reina i Advocada / de tota la humanitat / amb cos i ànima heu pujat / al cel on sou coronada; / a l'ànima confiada / vós soleu sempre escoltar.</p> <p>Vetlleu, o Verge maria, / des del vostre altiu palau. / Fàbregas, Rupit i Sau, / Tavertet i Guilleria / la comarca en vós confia / i sovint us ve a pregar.</p> <p>En tot mal sou invocada, / i esperem el vostre ajut, / envieu en temps d'eixut / la pluja tan desitjada; / doneu-nos fe i bona anyada, / gràcia i pau a nostra llar.</p> <p>Si venim a vostra ermita / per camins i caminois, / al cel, Verge de Montdois, / també us volem fer visita; / qui vostres virtuts imita / certament s'ha de salvar.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix sou tan glorificada / i en virtut tan singular. / <em>A Montdois sou venerada, / Mare i Verge Tutelar</em>.</p> | 08901-3 | Pla de Montdois - Rupit | <p>Aquests goigs es canten per l'aplec de la Mare de Déu de Montdois, que es celebra el dilluns abans de l'Ascensió, dit de Rogatives.</p> | 41.9859100,2.4816100 | 457059 | 4648342 | 1970 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84310-rupit-mondois-1970.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Algunsgoigs. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84311 | Goigs de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2009). “Goigs a lloança de Sant Joan Baptista, patró de Fàbregues i Rupit (Bisbat de Vic)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 61, p. 35.</span></span></span></span></p> | XXI | <p>'GOIGS A LLOANÇA DE SANT JOAN BAPTISTA, patró de Fàbregues i de Rupit (Bisbat de Vic):</p> <p>De Jesús, el Fill Ungit, / vàreu ser-ne el Precursor: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Isabel, la vostra mare, / va commoure un goig tan gran: / tot i sent velleta, encara / podia tenir un infant. / Vostre pare ha emmudit / en rebre tan gran favor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Ja de velles profecies / va arribar l'acompliment: / quan bategeu el Messies / comença el Nou Testament. / De Jesús, l'Anyell predit, / vau ser Vós el Precursor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>-L'Anyell Sant és amb nosaltres!- / proclameu a viva veu / quan al Jordà enmig dels altres / pecadors el batejeu. / El cel s'obra tot seguit / amb tan alta resplandor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Vós, no combregeu amb rodes / de molí i la veritat / predicant, pel rei Herodes / vàreu ser decapitat. / Mes no ofega el vostre crit / el flagell aterridor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Després de la maltempsada / d'una guerra entre germans, / vàreu veure restaurada / eixa ermita dels voltants / on us lloa dia i nit / nostre cor amb molt fervor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Us fan grata companyia / l'Agullola i el Sallent; / amb ells parleu cada dia / dels treballs d'aquesta gent. / Aquest poble us ha escollit / perquè en fóssiu el Patró: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Heu viscut jorns molt penosos / mai vistos en temps passat, / quan vostres fills neguitosos / marxaren a la ciutat. / Més Vós, de tan entendrit, / no els deixeu en l'abandó: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Arribada la diada, / us venim a demanar / que aquesta terra aimada / la volgueu sempre emparar. / Avui tot el poble unit / us canta goigs a llaor: <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector</em>.</p> <p>Amb el cor enfervorit / invoquem al Sant Patró: / <em>Des dels cingles de Rupit / sigueu nostre protector'</em>.</p> | 08901-4 | Camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues - Rupit | <p>Aquests goigs foren compostos pel rupitenc Miquel Banús (text i il·lustracions) i per Josep Maria i Bernat Vivancos (música). Es cantaren per primera vegada a l'església de Sant Joan de Fàbregues el 21 d'abril del 2007, en motiu del casament d'aquest darrer.</p> | 42.0102000,2.4679500 | 455944 | 4651046 | 2007 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84311-goigs-st-joan.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Miquel Banús, Josep Maria Vivancos i Bernat Vivancos | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 84334 | Goigs de Sant Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-gil | XXI | <p>'GOIGS AL GLORIÓS ABAT SANT GIL, venerat en la seva capella del casal de Comajoan sota els cingles d'Aiats al Collsacabra (Osona), parròquia de Pruit, bisbat de Vic:</p> <p>Patró de pastors i ramats, / que doneu als romeus asil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>A la noble Grècia nascut, / repartida vostra riquesa, / emprenent camí feixuc / fins a la vall muntanyesa. / Queden tots meravellats / de penitent tan humil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>En bauma d'aquella boscúria / féreu imatge molt galant, / que tothom coneix per Núria, / dels Pirineus bell diamant. / Queden tots embolcallats / de Senyora tant gentil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>La cérvola us alletava / procurant vostre aliment, / la Pastora sustentava / la fe del seu servent. / Amb tants grans advocats / guardeu-nos del món vil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>L'olla per alimentar el cos / i la campana que convoca, / tots a compartir un mos / en vostra còncava roca. / Per la verge som sadollats / amb gràcies fins a mil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>La masia de Comajoan / us volgué per patró / i una capella us faran / per demanar-vos protecció. / Els hereus són batejats / amb el bell nom de Gil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>En aquesta bella natura / protegiu tot el bestiar, / assaoneu just la pastura / per poder-los alimentar. / Per Dona Cabrera guardats / amb un cor ben juvenil, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>.</p> <p>Aquí sota els cingles d'Aiats / us aclamem amb veu febril, / <em>acudim ben esperançats, / gloriós abat Sant Gil</em>'.</p> | 08901-8 | Mas Comajoan - Pruit | <p>Gil Francesc és l'autor del text, mentre que la música fou composta per la Pilar Coll l'any 2015.</p> | 42.0576000,2.4262400 | 452525 | 4656331 | 2000 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84334-gil-comajoan-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84334-gil-comajoan-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Gil Francesc i Pilar Coll | Les imatges han estat extretes de l'espai web Algunsgoigs. | 119|98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 66090 | Goigs al Gloriós Naixement de la Verge Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-glorios-naixement-de-la-verge-maria | <p>SINDREU, Jaume (1990). Matorelles històrica i llegendària. [Martorelles: s.n.], cap. 44.</p> | XIX-XX | <p>'GOIGS AL GLORIÓS NAIXEMENT DE LA VERGE MARIA MARE DE JESÚS REDEMPTOR NOSTRE, que es canten en la ésglesia parroquial de Santa Maria de Martorelles: Mare del Omnipotent causa de nostra alegria: Alabem tots gran Maria lo vostre Naixement / Ab eterno gran Senyora decretà la Trinitat que lo Fill fos encarnat en Vos resplendent aurora; y en vostre ventre plasent passible Home se faria. Alabem tots… / Elegint-vos Déu Princesa antes que lo món creàs, ja digna mare capàs vos feu gràcia y puresa; per rompre el cap al Serpent armant-vos de valentia. Alabem tots… / Sens esta preparació de adornar temple matern no podia el Fill Etern operar la Encarnació; doncs si tots estem devent a vos la redemptió pia. Ala bem tots… / De llinatge de Reis grans lo origen Reina prenguereu en Natzaret vos nasquereu de Joachim y Anna sants; la tristesa encontinent mudareu en alegria. Alabem tots… / En lo punt que foreu nada tots los angels, verge pura vos pujareu ab dolçura en la gloria, essent dotada de veure a Déu patent més que tota Hyerarchia. Alabem tots… / Davant la cort gloriosa Déu altissim que os creà nom Maria vos posà elegint-vos per esposa però ocultant-vos lo intent de esser mare, que volia. Alabem tots… / Tots los angels y homes tots cels, y tota criatura enhorabonas, Reyna pura vos rendeixen molt decots; posant la ditxa excel·lent que en Vos sola Déu fia. Alabem tots… / Benvinguda al mon siau Vos que als homes dau vistoria als angels crescuda gloria y a Déu vostre ser donau; per vos se mostra clement li qui sens Vos no ho seria. Alabem tots…/ Los angels fan festa a Déu perque reyna los ha dat lo infern haveu destrossat posant-lo baix vostre peu; los cels obriu piament per aquell que en Vos confia. Alabem tots… / Creixeu Princesa graciosa que de màrtirs los llorers de Verges lliris enters vos aguarden victoriosa; lo Fill de Déu impacient espera en Vos un bon dia. Alabem tots… / Soberana Emperatriu patrona de Martorelles assistiu vostres ovelles que a vostra guarda teniu; y a Jesús ab rendiment servint sempre ab vostra guia. Alabem tots. / Si'l mal de tota la gent en Vos tot se remedia. Alabem tots gran Maria lo vostre Sant Naixement'. A la part final del goig hi ha una oració que clausura el text i que es recitava col·lectivament entre els feligresos. Està escrita en llatí.</p> | 08256-104 | Església de Santa Maria de Martorelles, 08106 | <p>A mitjans del segle XVII, per la festa de la Nativitat de la Verge Maria, patrona del poble, es feia una missa solemne a l'església i es cantaven els 'Goigs al gloriós naixement de la Verge Maria mare de Jesús redemptor nostre'. Malgrat això, en l'actualitat els goigs no es canten. S'han pogut localitzar tres exemplars d'aquest goig editats en impremtes diferents, amb petites variacions entre elles. Hi ha un exemplar de la impremta de la vídua Torras, situada a la plaça del Bonsuccés de Barcelona, que presenta una imatge central de la verge amb el nen en braços (ambdós coronats), emmarcada per dos gerros amb flors. Tot i que no hi consta la data, l'exemplar ha de ser anterior a l'any 1878, data de tancament de la impremta. Un altre exemplar sense datar procedeix de la llibreria Font de Barcelona: 'BARCELONA: LLIBRERIA DE FONT DEVANT LAS ESCALAS DE LA SEO', literalment. Incorpora una imatge central de la verge entronitzada amb el nen a la falda (ambdós coronats), envoltada de frares i situada als peus de la muntanya de Montserrat (hi ha representat tant el santuari com totes les ermites de la muntanya). És l'únic exemplar que no diu on es canten els goigs. Probablement es pugui datar dins del segle XX. Pel que fa al darrer exemplar, cal dir que és una reimpressió de goigs antics feta l'any 1951 per Sabater. Presenta una imatge central de la verge dempeus amb aureola, amb el nen en braços (ambdós coronats). Als peus del podi on es situa hi ha decoració floral.</p> | 41.5197000,2.2534600 | 437710 | 4596720 | 08256 | Santa Maria de Martorelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66090-foto-08256-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pels Amics dels Goigs. | 119|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 48281 | Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-iscle-i-santa-victoria | <p>Font: Fons documental del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.</p> | XX | <p>'GOIGS DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA MÀRTIRS PATRONS DE LA PARRÒQUIA DE DOSRIUS: Martirs de Crist estimats/Que goseu d'eterna glòria./Gloriós Aciscle i Victòria/Sieu nostres advocats. D'Espanya sou naturals/I en Córdoba us criàreu/La fe santa professàreu/Fugint la secta dels mals./Puig en els béns eternals/Estàveu solament posats./Gloriós, etc. Creixent en la perfecció/Cercàveu amb eficàcia/De l'ànima augments de gràcia/I exercicis d'oració/Causant gran admiració/A molts que us han imitat./Gloriós, etc. Passàreu diferents torments/D'espines, càrcels i foc;/Però tots eren molt pocs/Per a vostres pits ardents/Perquè sols estàveu contents/Sent per Crist atormentats./Gloriós, etc. Als devots que en fe i fervor/us reclamen, socorreu/i els alcanceu de Déu/de la pluja el favor/i al oir nostre clamor/feu fugir les tempestats./Gloriós, etc. Els fills de Dosrius us tenen/En el Cel protector;/I del Rei Etern Seguidors/A vostra presència vénen;/I en llurs ànimes s'encenen/Ardideses de rceuats./Gloriós Aciscle i Vistòria/Sigueu nostres advocats. Lliris amb sang esmaltats/Flors del verger de la glòria./Gloriós Aciscle i Victòria/Sigueu nostres advocats'.</p> | 08075-371 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>Els goigs en honor de Sant Iscle i Santa Victòria, patrons de la parròquia de Dosrius, es canten (algunes estrofes) per la Festa Major d'Hivern a l'església parroquial, pels voltants del dia 17 de novembre, diada dels sants patrons. Al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró se'n conserva un altre exemplar força més antic. Actualment se'n canten només unes estrofes.</p> | 41.5944400,2.4065900 | 450544 | 4604919 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48281-foto-08075-371-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 48280 | Goigs de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-llop | <p>Font: Fons documental del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.</p> | XIX-XX | <p>'GOIGS DE SANT LLOP, BISBE, ADVOCAT DE MAL DEL COLL, I ESQUINÈNCIA, QUE ES CANTEN EN LA SEVA ERMITA DE DOS-RIUS, BISBAT DE BARCELONA SA FESTA EL DIA 1 DE SETEMBRE: Puix la reial descendència/us obligà a ser pietós,/guardeu-nos Sant llop gloriós,/de mal de coll i esquinencia. Fill sou de pares molt nobles,/en Orleans procreat,/glòria d'aquella ciutat,/lustre de molts pobles:/gran en virtut i ciència,/i sobre tot candorós; etc. Bisbe foreu de Senona,/ordenant-ho així Déu/per a bé del poble seu,/i vostra major corona,/prelat de suma prudència,/del zel sant i fervorós; etc. Les rendes grans, que teníau,/empleavau en los pobres,/i en altres molt pies obres/gastaveu tot quan teníau:/oh gran Sant per excel·lència!/i tant misericordiós; etc. Per vos los empresonats,/que en París tancats estaven,/per quan a Vos reclamaven,/foren ben prest deslliurats:/puix en Vos trobà clemencia,/fins l'home facinerós; etc. Quan en Senona i Orleans/los bestiars se'ls morien/de malt de llobes, venien/a Vos aquells ciutadans:/cessava al punt la dolència/beneint les aigües Vos; etc. Aquella pedra preciosa/que en lo càlzer celebrant,/us caigué del Cel Baixant,/fou cosa misteriosa:/era molt clara evidència/quant a Déu ne sou preciós; etc. Amb lo só d'una campana/un exèrcit espantareu,/vostra ciutat desllirareu/de la pretenció tirana,/sens fer altra resistència/Vos quedàreu victoriós, etc. Manà lo Rei es portés/vostra campana a París,/com de set milles s'oís,/quisvulla que la toqués:/però perdé en sa presència/tot lo só meravellós, etc. Per permissió Divina/foreu, oh Sant desterrat,/llevant-vos vostre Bisbat/lo Rey per certa moïna:/Vos amb suma paciència/sofrireu cas tant atróç; etc. Amb fervorosos sermons/grans pecadors convertireu,/los temples tancats obríreu/amb les vostres oracions:/Angels amb gran diligència/us portaren vi preciós; etc. Los miracles que haveu fet,/són molt més dels que se diuen/en los llibres, que s'escriuen/de vostres notables fets:/no pot pas d'ells eloqüència/donar compte minuciós; etc. La Marina i lo Vallès,/a Dos-Rius, en vostra ermita/amb gran fervor us visita/agraint-ne les mercès/que dispensau piadós/al qui us clama amb reverència:/guardau-nos, Sant Llop gloriós/de mal de coll i esquinència. TORNADA Puix curau tota dolència,/i tots esperem en Vos;/guardau-nos, Sant Llop gloriós,/de mal de coll i esquinència'.</p> | 08075-370 | Veïnat de Batlle, 6 - Zona de Dosrius | <p>Els goigs en honor del gloriós Sant Llop es canten a l'ermita de Sant Llop de Dosrius el dia 1 de setembre, per la Festa Major del municipi. Al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró se'n conserven uns quants exemplars datats entre els anys 1877 i 1928.</p> | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48280-foto-08075-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48280-foto-08075-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48280-foto-08075-370-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 71947 | Goigs a Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-mateu | <p>ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 39, 93.</p> | XX | <p>'GOIGS DE SANT MATEU, APÒSTOL I EVANGELISTA PATRÓ DE VALLIRANA: Patró de Vallirana, Apòstol Sant Mateu, amb vostres ensenyances, guieu-nos cap a Déu. / Per mor del vostre ofici, el poble us menyspreava; cobraveu pels de Roma, ereu un publicà. Pró prop de vostra taula, passant Jesús un dia, fitant-vos s'aturava, i amb Ell us va cridar. / Us aixequeu de pressa, vibrant d'una gran joia, i amb l'ànima abrandada, d'amor a Jesucrist. Són llot ja les monedes, davant la perla fina, del Regne del Messies, que esbalaït heu vist. / Jesús, els seus deixebles, i els publicans a taula, el goig de la troballa, comparteixen amb Vós. El Mestre us alliçona, puix aclareix per sempre, que ha vingut a la terra, a cridar els pecadors. / Pels camps de Palestina, i el mar de Galilea, seguint de prop el Mestre, sou un Apòstol més. Us farà dels miracles, autèntic testimoni, quan la seva Doctrina, ensenyareu després. / Jesús envià els Dotze, abans de pujar el Pare; i aneu Vós a la Pèrsia, afogarat de zel. Doneu la vostra vida, per Crist i l'Evangeli, i escriviu vostre llibre, en llengua d'Israel. / Tot predicant la vida, del vostre Diví Mestre, heu tret dels cors dels homes, l'envaja i el rancor. I del vostre Evangeli, la Sagrada Paraula, ha traspassat els segles, sembrant arreu l'amor. / Si un dia el nostre poble, a Vós es confiava, sigueu-li avui i sempre, el guia i protector. Pels qui vivim i els altres, que allunyats ens enyoren, sigueu lligam fermíssim, de Fe i de germanor. / Guardeu-nos del naufragi, en que el món esbatega, perdut el governacle, del timó de la Fe. Serveu en les famílies, la saba cristiana; que honrades y feineres, jamai els manqui ré. / Patró de Vallirana, sigueu el nostre estel; seguint vostres petjades, porteu-nos cap el Cel'. Pel que fa a l'edició del goig en paper, cal dir que a la part final del text hi ha la partitura musical i una oració que es recitava col·lectivament entre els feligresos.</p> | 08295-761 | Carrer de l'Església, 26 | <p>L'any 1902, mossèn Manuel Pastó Benvenuto va compondre l'Himne de Sant Mateu (la música). Posteriorment, en el vuitantè aniversari d'aquesta composició, mossèn Josep Capellas escriu la lletra d'uns nous goigs dedicats a Sant Mateu, aprofitant la música de l'himne i amb els acoblaments del músic Jaume Artó. La nova composició fou estrenada per la diada de Sant Mateu, el 21 de setembre de 1982. Malgrat això, els fidels van continuar cantant la lletra anterior.</p> | 41.3824100,1.9289300 | 410443 | 4581763 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71947-foto-08295-761-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-10-09 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84306 | Goigs de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-llorenc | <p>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 84-85.</p> | XX | <p>'GOIGS DEL GLORIOS MARTYR SANT LLORENS, que's cantan en la Capella de Sant Llorens de Dos-Munts, sufragánea de St. Andreu de Pruit-Bisbat de Vich:</p> <p>Puix lo torment horrorós / del foch, vos ha consagrat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>En Osca, ciutat famosa / se gronxá vostre bressol / y al naixer fóreu ja un sol / de albada molt lluminosa; / de vostra mare ditxosa / les virtuts heu heretat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>La sanch pura aragonesa / que enardia vostre cor, / vos incita a l'alta empresa / de ministre del Senyor; / y a Roma encés de fervor / la Fé santa heu predicat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Per son Diaca diligent / vos nombra'l Papa Sant Sixt / y ab el nom de Jesucrist / als llabis y al cor ardent, / convertiu a molta gent / de pagana impietat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Repartir lo Sagrat Pa / y guardar los sants tresors / fóren los cárrechs y honors / que'l Sant Pare us confiá; / robarlos vol lo tirà, / pero vos l'haveu burlat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Quan al darrer sacrifici / a Sant Sixt portar vegéreu / y seguirlo pretinguéreu / de Diaca cumplint ofici / ell vos diu: tal benefici / tindrás tres dias mes tart: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Ni ab suplicis ni tortures / pogué'l Jutge intimidarvos, / ni tampoch pot conquistarvos / ab tentacions de dolçures; / foren les proves tan dures / que tothom quedá admirat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>Estés de ferro en un llit / fet en forma de graelles, / encés un gran foch en elles / vostre cos quedá rostit; / als butxins alegre heu dit; / tombeume d'altre costat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>A Roma us partiu la gloria / ab Esteve apedregat / y tota la cristiandat / celebra vostra memoria; / puix de vida transitoria / volau a la eternitat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>De molts sigles sou Patró / de Collsacabra y de Prúit / y'ls pobles logran lo frúyt / de la vostra protecció; / puix al trono del Senyor / es vostre prech escoltat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>De tot dany y malvestat / guardeu les nostres masies / y en les penes y alegries / vetlleu pel vostre remat; / los vicis y traidories / allunyeu d'aquest veynat: / Sant Llorens mártyr gloriós / siau lo nostre advocat.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix lo suplici horrorós / del foch vos ha coronat: / Sant Llorens martyr gloriós / siau lo nostre advocat'.</p> | 08901-1 | Pla de les Viles-Carretera C-153, km. 27,5 | <p>Els goigs de Sant Llorenç es canten anualment a l'església de Sant Llorenç Dosmunts el dia 2 d'agost, festivitat del sant patró. </p> <p>El present exemplar fou publicat per la tipografia Balmesiana de Vic l'any 1925. Inclou un indult de 50 dies per part del bisbe de Vic per a tots aquells que cantin els goigs o bé que ressin una oració a la mateixa església.</p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 1925 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84306-llorenc-dosmunts-pruit-antoni-prat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84306-llorenc-dosmunts-pruit-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Algunsgoigs. | 98|119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 91099 | Goigs de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-jordi | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 307-308.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2018). “Uns patrons desconeguts”. <em>Festa Major de Folgueroles 2018</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></span></p> | XX | <p>'GOIGS DEL GLORIÓS MÀRTIR SANT JORDI / PATRÓ DE CATALUNYA / QUE ES VENERA A LA SEVA ERMITA DE PUIGSESLLOSES, / MUNICIPI DE FOLGUEROLES, BISBAT DE VIC</p> <p>Ompliu la Plana de roses / senyant-la des del turó. / Sant Jordi de Puigseslloses / doneu-nos força i claror.</p> <p>Sou patró de jovenesa, / ardit damunt del cavall; / per això fem la promesa / que sereu nostre mirall. / Caminant amb mans descloses / seguirem vostre penó. / Sant Jordi de...</p> <p>Si vós donàreu la vida / per amor de Jesucrist, / feu-nos fidels a la crida / de seguir el que no hem vist. / Després vindrem sense noses / deslliurats de la presó. / Sant Jordi de...</p> <p>Sant patró de nostres lluites, / cavaller de la virtut, / ateneu les nostres cuites / i sigueu el nostre escut / contra el mal que posa lloses / al bell dir de la nació. / Sant Jordi de...</p> <p>Deslliurador de donzelles / i de tots els dracs flagell, / forjador de meravelles / amb la creu per capitell / feu que tinguem ben descloses / la fe, l'espera i l'amor. / Sant Jordi de...</p> <p>Puix que Déu volgué erigir-vos / protector dels catalans, / aquest poble ve a dir-vos / que el forgeu amb vostres mans. / Feu-lo gran, vesseu-hi roses, / deslliureu-lo de tot plor. / Sant Jordi de...</p> <p>A dins d'aquesta capella, / entre el dolmen i l'altar, / va cantar missa novella / el poeta que ens dictà / el nom de totes les coses / amarades de dolçor. / Sant Jordi de...</p> <p>El poble de Folgueroles / us té com estrella al front. / Doneu pa a ses eroles / i aigua clara a cada font, / dolça pau damunt les coses / i un ramell d'il·lusió. / Sant Jordi de...</p> <p>Puix que ompliu el món de roses / i el senyeu des d'un turó. / Sant Jordi de Puigseslloses / doneu-nos força i claror'.</p> | 08083-111 | Ermita de Sant Jordi de Puigseslloses | <p>Aquests goigs foren editats pels Amics de Sant Jordi l'any 1997, en motiu de la diada del sant patró. Al mateix temps, tenim constància d'una altra variant dels mateixos goigs documentada l'any 1937. D'aquesta variant no se'n coneix ni la melodia ni l'autor de lletra. Foren editats per l'editorial Sala i impressos a la impremta Anglada.</p> | 41.9478000,2.2964900 | 441689 | 4644220 | 1997 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91099-jordi-puigseslloses.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91099-jordi-folgueroles.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Ayats (música) i Ramon Cotrina (lletra) | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 84309 | Goigs de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-0 | XX | <p>'GOIGS DEL GLORIÓS SANT ANDREU, APÒSTOL, patró de la parròquia de Pruit, bisbat de Vic, la seva festa 30 de novembre:</p> <p>Puix fruïu de tant honor / dalt del cel glorificat: / Andreu, Apòstol sagrat, / sigueu nostre intercessor.</p> <p>Betsaida, petita aldea, / vegé el vostre naixement, / de pares, senzilla gent, / pescadors de Galilea. / També fóreu pescador / fins que per Crist sou cridat.</p> <p>Si Vós, per naturalesa, / nom preclar no haveu tingut, / el tresor de la virtut / us revesteix de noblesa, / trepitgeu amb gran valor / riqueses i vanitat.</p> <p>La vida de penitència / que predicava Joan / us dóna exemple molt gran / i us atreu amb vehemència. / De tant sant predicador / sou deixeble aprofitat.</p> <p>Vegé atansar-se el Messias / Joan i cridà amb gran veu: / Heus ací l'Anyell de Déu / promès per les profecies. / Us corprèn el Redemptor / el moment que us ha mirat.</p> <p>Un jorn, tot pescant amb Pere, / Jesús passa per allí / i us digué: -Segueix-me a mi, / que una altra pesca t'espera. / -Seràs d'homes pescador.- / Vós, trema i barca heu deixat.</p> <p>A predicar us senyalaren / les províncies de Llevant. / Els dons de l'Esperit Sant / la vostra ànima adornaren. / Fructifica la llavor / que Vós allí haveu sembrat.</p> <p>En l'Espiro, Escitia i Tràcia / l'Evangeli prediqueu / i va penetrant arreu / la doctrina de la Gràcia. / Impulsat pel vostre amor / a Patras heu arribat.</p> <p>A la divinal doctrina / Egeas es resisteix / i el seu odi més li creix / quan li proveu que és divina. / Jesús, que és el ver Senyor, / per tothom deu seu adorat.</p> <p>El Procònsul, encès d'ira, / no es mostra pas convençut, / mes Vós no sou pas vençut, / la vostra constància admira. / Malgrat son encès furor / Vós al Crist heu defensat.</p> <p>Egeas us duu al suplici / i us condemna a morir en creu; / al Senyor oferireu / vostra vida en sacrifici. / Sereu Vós el vencedor / expirant en creu clavat.</p> <p>-O, creu santa i benamada- / clameu quan la creu heu vist, / -Santa creu de Jesucrist, / quan de temps t'he suspirada. / En tu morí el meu Senyor, / jo en tu moriré de grat.-</p> <p>Amb dolors sense mesura / viviu dos dies en creu, / entretant Vós prediqueu / bo i clavat en la creu dura, / fins que en ales de l'amor / voleu a l'eternitat.</p> <p>Un bell temple us edifica / la parròquia de Pruit / l'any siscents-seixanta-vuit / i a Vós, Andreu, el dedica. / Escolteu nostre clamor / en el temps de malvestat.</p> <p>La parròquia que us venera / lliureu-la de guerra i fam, / conserveu-li els fruits del camp, / concediu-li fe sincera. / Sigueu nostre protector, / Patró nostre venerat.</p> <p>TORNADA</p> <p>Puix fruïu de tant honor / dalt del cel glorificat: / Andreu, Apòstol sagrat, / sigueu nostre intercessor'.</p> | 08901-2 | Plaça de l'Església - Pruit | 42.0424200,2.4555300 | 454938 | 4654629 | 1965 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84309-sandreupruit.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Rostoll. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84314 | Goigs de Sant Miquel Arcàngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-miquel-arcangel | <p>ALEMANY, Lluís. <em>Goigs a lloança de l'Arcàngel Sant Miquel príncep de les Milícies Celestials, Patró de la parròquia de Rupit</em>. Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus. Consultat 18 setembre de 2020, des de https://bd.centrelectura.cat/items/show/23296</p> <p>VINYETA, Ramon (1998). <em>Rupit, guia turística</em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 16.</p> | XX | <p>'GOIGS DEL GLORIÓS SANT MIQUEL ARCÀNGEL, PATRÓ DE LA PARRÒQUIA DE RUPIT, Bisbat de Vic:</p> <p>ENTRADA</p> <p>Arcàngel de gran valor, / i Príncep sou en el Cel: / <em>vulgueu-nos ser Protector, / Patró nostre Sant Miquel</em>.</p> <p>Quan Déu Etern us creà / mostrà el gran poder seu. / Miquel per nom us donà, / que és dir que sou veu de Déu; / per voler igual honor /càstig doneu a Lusbel.</p> <p>Capità sou valerós / de tropes Celestials, / rendits quedaren per Vós / tots els dragons infernals; / desterrant-los amb rigor / a patir pena cruel.</p> <p>En l'Imperi Cristià / el gran Atlant Constantí; / grans victòries abastà / sent-li vós guiador fi; / per ser vós l'explorador / del Profeta Ezequiel.</p> <p>Vostre valor singular / coneix el mar i la terra, / per Vós es partí el mar / fent contra Faraó guerra, / camí donà salvador / al fugitiu Israel.</p> <p>De les Ànimes empar / sou contra tot enemic, / essent Vós refugi rar / contra son poder inic; / per abatre son rigor / és vostra balança fidel.</p> <p>Contra l'inic Anticrist / sereu vos el Capità, / i el Poble de Jesucrist / ha de guardar vostra mà; / d'ell sereu triomfador / venint armat des del Cel.</p> <p>En el Judici final / es veurà vostre poder, / separant el bé del mal, / i fent guerra a Llucifer; / entre tant gran amargor / mostreu-vos bresca de mel.</p> <p>TORNADA</p> <p>Sent tant gran vostre valor / en la terra, mar i Cel, / <em>vulgue-nos ser Protector, / Patró nostre Sant Miquel</em>'.</p> | 08901-6 | Carrer de l'Església, 3 - Rupit | 42.0238200,2.4651900 | 455725 | 4652559 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84314-a5578ab7dae5b636780f1868c0a7ff7e.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat extreta de l'espai web Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 91806 | Goigs de Sant Crescenci i Santa Verecunda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-crescenci-i-santa-verecunda | <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2018). “Uns patrons desconeguts”. <em>Festa Major de Folgueroles 2018</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></p> | XVIII | No es canten. | <p>'GOIGS DELS GLORIOSOS MARTIS SANT CRACENCIO Y SANTA VERECUNDA QUES Cantan y Veneran com a patrons y ad Vocats de tota la Parroquia de Santa Maria de Folgarolas BISBAT DE VICH.</p> <p>Puixs del cel taniu corona / de martiri molt fecundo; / <em>Guardaunos sempre de mal / Sant Crescencio y Verecunda</em>.</p> <p>Iove, y de pocaedad, / tant á Deu vareu amàr / que en Roma vareu deixár / lo Pare marterizat: / perque servia al senyor / ab anhelo molt profundo; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Vent, que auia succeit / de vostre pare al martiri, / determinareu fugir / en Tibuli alguns dias: / servireu ab melodia / al Senyo que Vos alunbre: / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Vostra Santedat declara / aquell cas, que succei, / quant nostre mare Sagrada, / Simphorosa os adverti: / que passaseu ab Constancia / lo martiri tan fecundo; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Vos ab vostres sis germans / tots set passareu martiri, / Instantuos molt los Tirans, / que dexasseu la fe viva: / puix que Deu vos assistia, / passareu tormecs profundos; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Lo Tira Cruel, que fou / Adriano Emparador, / volent ab vinas Instacias, / dexaseu al Criador: / vostre anhelo porfu, / al martiri tant secundo; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>De Tibuli naturals / fou la vostra Ascendencia, / Ciutat Noble y Principal / Com en Italia se ensenya: / sarvireu alli ab frequencia / al Senyor, que nos iocubre; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>En Tibuli lo marti i / passa Vostra cos Sagrat / quant per Sant Esteva Papa, / en Roma fou transladat: / en la Iglesia del Sant angel / haont vuy se venera y honra / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Fonch vostre sagrat martiri / segons se veu en eserit, / de la vinguda de Christo, / lo any Cent y trenta sis: / Emperador Adriano, / cruel seros iracundo; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Vostre intercessio / apar, que sens declarava, / quant al publich se posaren: / vostras reliquias Sagradas: / ab la aygua, que manaren / ab fecunditat profunda; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Vostras reliquias sagradas / en Folgarolas veneran, / en Roma ja dedicadas: / com en la Bulla se expresa; / de Benedicto tretze / en Santidad molt fecundo; / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Tots los de esta Parroquia / vos veneran per Patrons, / al cansaulos del Senyor / felicitats y mols dons; / de fam, pesta y padregada / guardareu als que us honran / <em>Guardaunos...</em></p> <p>Puixs son nostres advocats / en tot emparo y defensa: / guardaunos sempra de mal / Verecunda y Cresencio'.</p> | 08083-185 | Església parroquial de Santa Maria de Folgueroles | <p>Aquests goigs fan referència a uns antics sants que es veneraven a l'església parroquial de Santa Maria de Folgueroles a mitjans del segle XVIII. Segons un document datat el 20 de maig de l'any 1731 i custodiat a l'Arxiu Episcopal de Vic, el bisbe de Vic Ramon de Marimon feu entrega a Josep Raguer, rector de la parròquia folguerolenca, d'unes relíquies dels màrtirs Santa Verecunda i Sant Crescenci per a que fossin venerades pels fidels com a patrons de la parròquia. Aquestes relíquies foren portades de Roma a Folgueroles pel sr. Josep Dachs i Codina l'any 1729, tot i que no foren entregades al rector folguerolenc fins dos anys més tard. </p> | 41.9388700,2.3194100 | 443581 | 4643213 | 08083 | Folgueroles | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91806-crecencio-verecunda-goigs-folgueroles-sxviic.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La imatge ha estat facilitada pel sr. Xavier Roviró. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 82534 | Goigs de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-cecilia-0 | <p>Font: fons documental de l'associació Amics dels Goigs.</p> | XIX | <p>'GOIGS EN ALABANSA DE LA GLORIOSA VERGE Y MARTIR SANTA CECILIA, que se venera en sa Capella situada en la parroquia de Granera, Bisbat de Vich': Puig al Cel sou collocada,/molt amada,/Cecilia de Cristo Esposa,/Ohiunos Verge gloriosa. Si als organs de Deu cantaban,/y sonaban/alabansas, y llohors/vostres entranyas, y Cor/també cantaban/las glorias al Criador;/ab tantas virtuts dotada/molt amada, (etc). Vostre Espós Valerià/inhumá/pensaba usant de rigor,/poder marxitar la flor,/que vos voliau/dedicar al Criador,/de un Angel foreu guardada,/y defensada, (etc). Almachio Jutge tirá/inhumá/vos demana los tresors/de vostre Cunyát, y Espós; sens reparo/li vareu respondrer vos/que al pobre los guardaba/que ell amaba, (etc). Ab foch una nit, y un dia/ab porfia/tormentaren vostre cos,/pero quedá tan lustrós/com lo dia,/tant blanch, casto, y hermós/fins que sou sacrificada/y degollada, (etc). Vostra vida tant hermosa,/y virtuosa/acabada en lo mon trist,/servireu á Jesucrist/pura y ditxosa;/santa com may se ha vist/en lo Cel sou collocada/y venerada, (etc). En temps de la malaltia/ab porfia/esperám tots alcansar,/que seréu particular/favor, y guia/perdó de Deu impetrar/essent esposa estimada/prensa amada, (etc). Als queus te per advocada/molt sagrada,/Cecilia de Cristo Esposa,/Ohiunos Verge gloriosa.// V. Difussa est gratia in labiis tuis. R. Propterea benedixit te Deus in aeternum.// OREMUS. Deus qui nos annua Beate Caecilie Virginis et Martyris tuae solemnitate laetificas: da, ut quam veneramur oficio, etiam piae conversationis sequamur exemplo. Per'.</p> | 08095-198 | Ermita de Santa Cecília | <p>Aquests goigs foren editats per la Impremta Valls de Vic entre els anys 1814 i 1888.</p> | 41.7255600,2.0616200 | 421952 | 4619732 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82534-foto-08095-198-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 94188 | Geometria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geometria | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>'Geometria' és una estructura metàl·lica realitzada per Arata Isozaki, l'arquitecte del Palauet de Palafolls. </p> <p>En la part del sostre del Palauet trobem aquesta estructura de caràcter geomètric, en forma de doble malla o xarxa, de grans dimensions. </p> <p>Es crea un tot que combina volums, línies horitzontals, verticals i diagonals. Entrants i sortints juguen amb les ondulacions tant exteriors com interiors. </p> <p>L'espai dóna sensació de moviment i d'equilibri. Presenta un disseny avantguardista. </p> | 08155-184 | Carrer Pompeu Fabra, 8. Ribera de la Burgada, C/Ramón Turró | 41.6694400,2.7509400 | 479267 | 4613106 | 1990-1996 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94188-geometries-isozaki-palauet.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Estructural | BPU | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Arata Isozaki | 98 | 51 | 2.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc