Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40403 | Costums religiosos desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-religiosos-desapareguts | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1.EL RITUS DEL SALPÀS. Com a tot arreu, a cases i masies es feia per Setmana Santa la cerimònia del 'Salpàs' o benedicció de les cases, ritus aquest que durava el temps de fer la benedicció de tot el terme. Es parava taula amb unes tovalles ben blanques la sal i el llorer, i el capellà aplicava la sal a la porta de la casa mitjançant una canya. A la masia de Can Montergull i altres, encara es visible la creu on s'aplicava la sal a l'entrada de la casa. 2. ELS TOCS DE CAMPANES A les Gunyoles d'Avinyonet, en els enterraments, les campanes els deien: -Jau mort, mort jau... 3. RESAR EL ROSARI. 3.1. A principis del segle XX, totes les famílies resaven cada dia el rosari i s'agenollaven en recitar la Salve. 3.2. Cada cap de mes es feia una processó, tot resant el rosari, a les Tres Creus. També el dijous i divendres Sant. Sembla ser que la Confraria de Nostra Senyora del Roser de Les Gunyoles era l'encarregada d'organitzar aquest ritus. Cada any s'anaven rellevant les cases encarregades, així com també les processons de cada cap de mes, resant hi el rosari fins a les 'Tres Creus' (PUIG I BOSCH, 1912). 4. L'ANGELUS. Quan treballaven al camp o a la vinya, en sentir l'Àngelus s'agenollaven tot resant l'Avemaria. 5. REPARTIMENT DE GARLANDES. Per Sant Isidre, A Les Gunyoles, els administradors recorrien el poble, casa per casa, amb una panera de garlandes beneïdes, a talls i una banya. Obsequiaven amb un tros de garlanda cada família i, amb la banya, feien una creu a la porta principal. 6. SUBHASTA DE GARLANDA. A Les Gunyoles, per la festa del Roser, organitzada cada any per una família diferent, aquesta família que tenia al seu càrrec l'organització, regalava una garlanda als administradors perquè tenien cura de passar una capta per l'església. Després, aquesta crespella, juntament amb d'altres, era subhastada a la plaça de l'església, a benefici del Sant. La crespella, o garlanda grossa, també servia per la diada del Roser (PUIG I BOSCH, 1912). 7. SUBHASTA DEL PEU DEL PORC. A Les Gunyoles, per Sant Antoni, quan les famílies ja havien matat el porc i havien fet el present al senyor rector, aquest subhastava a la plaça un peu de porc per al manteniment de la Confraria de Sant Antoni. 8. PA DE MORTS. A Les Gunyoles, i amb motiu dels funerals d'un familiar, les cases riques donaven el 'pa de morts'; el repartien entre els pobres, mentre aquests resaven un parenostre pel difunt a la plaça. 9. OFERTORIS A L'ESGLÉSIA. A Les Gunyoles, als ofertoris, el poble donava preferència als amos i mestresses. 10. LA RIQUESA SOTA TÀLEM. A Les Gunyoles, les processons passaven pel davant de les cases més riques, i els seus propietaris eren els qui portaven el tàlem. 11. REPARTIMENT DE GARLANDES I BANYA. També a Les Gunyoles i pels Sants Innocents, els administradors de Sant Isidre passaven per les cases repartint trossos de garlandes o coques a 'talls i una banya' i fent, de passada, una creu a la porta de les cases. 12. FER UNA CREU A TERRA. Abans d'escampar la llavor en un camp, en començar la sembra, els pagesos de les Gunyoles feien una creu a terra amb un arreu, tot resant perquè Déu multipliqués aquella sembra (any 1885). 13. COSTUMS DE FERTILITAT. Quan se celebraven unes noces, els pabordesos de Sant Isidre esperaven als nuvis a la plaça amb una faixa, un ram i la morratxa, recitant versets per a fer saltar dinerets (PUIG I BOSCH, 1912). Altre versions recollides: lligaven una cinta que travessava la plaça, i el nuvi havia de saltar-la i donar una almoina als escolans. Altres dades: els pabordesos amb la faixa els hi barraven el pas als nuvis a la plaça. A la núvia (l'altra versió diu que a la parella) la ruixaven amb aigua d'olor, recitant a la vegada uns versets per fer-los saltar uns dinerets. També es ruixava amb l'almorratxa per la festa de Sant Pere d'Avinyó els administradors de la confraria: les dones ruixaven i els homes recollien l'almoina amb la safata del sant.</p> | 08013-93 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40403-foto-08013-93-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) 14. CICLE FESTIU: 14.1. El dilluns de Pasqua es celebrava i es celebra encara l'aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Llinda a Sant Sebastià dels Gorgs. A Les Gunyoles a Cal Forner es feien garlandes per Pasqua i es regalava una grossa amb fruita i ous a les Caramelles, i altra que es rifava pel ball de Pasqua. 14.2. El 6 d'agost, Sant Salvador, patró de les Gunyoles. 14.3. Santa Teresa era l'advocada contra la llagosta a Sant Pere d'Avinyó. És també la patrona 'moderna' de Cantallops. 15. CARNAVAL I QUARESMA. 15.1. DILLUNS DE CARNESTOLTES. El jovent anava a ballar a un altre poble, tot el dia, i els d'aquest venien a Les Gunyoles. 15.2. DIMARTS DE CARNAVAL. Els joves passaven per les cases disfressats acompanyats de dos ninots que ballaven, el Vellot i la Vellota, les gralles feien música i els nois captaven per la festa. Després cremaven aquestes dues figures. 15.3. DIMECRES DE CENDRA. El poble assistia al 'All i oli' menjant peix, i a última hora enterraven el Carnestoltes. 16. L'1 DE MAIG es feia la benedicció del terme, organitzant-s'hi una processó que arribava a la Creu d'en Llanes (PUIG I BOSCH, 1912). 17. Està documentat al segle XVI a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, el costum de deixar en el testament una ofrena de misses, costum aquest que era anomenat de Sant Amador (ESCOFET, 1981). | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 60314 | Lledoner de la Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-carrera | <p>2 branques de grans dimensions.</p> | 08191-137 | Cabrianes | 41.8118700,1.9141400 | 409807 | 4629459 | 08191 | Sallent | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60314-foto-08191-137-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 72004 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-0 | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.</p> | <p>238,7 ha del municipi de Vallromanes estan incloses en el Pla Especial d'Interès Natural (PEIN). Els seus límits són els següents: des de la confluència dels termes municipals de Sta. Maria de Martorelles, Montornès i Vallromanes, el límit segueix el torrent que porta a les vinyes de Can Barbeta, fins a enllaçar amb la cota topogràfica 325 m. Continua cap el sud per aquesta cota fins el torrent que voreja meridionalment el bosc de Can Malloles. Baixa pel torrent fins a la cota 250m i el segueix cap al sud-est. A l'aproximar-se a la carretera del Coll de Font de Cera, abandona la cota i travessa en línia recta fins a trobar la cota 300. Continua per aquesta cota en direcció est, fins a un barranc orientat de sud a nord. Descendeix pel barranc esmentat i gira a l'est .Troba el camí que porta a la urbanització de Santa Fe, el segueix cap el sud durant 200 m. L'abandona, travessa el barranc de la casa de Can Pona a la cota 300 i arriba a la cota 325. Segueix la cota fins a trobar els camps de Can Martí de Dalt, baixa pel torrent, envoltant aquests camps i els de Can Fuster. Troba el camí de Vilassar i el segueix a l'oest fins passat Can Viló. Aquí, el límit, deixa el camí i s'enfila pel turó d'en Moreu. Segueix la carena fins els turons de Can Tàvec i Mas Miquel. Des del turó de Mas Miquel el límit descendeix cap el nord-est. En arribar als camps localitzats al marge esquerre del torrent de Can Maimó, gira al sud-est tot excloent-los. Envolta els camps i segueix al nord pel marge esquerre del torrent de Can Maimó. En aproximar-se a la urbanització de Can Jornet, localitzada ja en el terme de Vilanova del Vallès, abandona el marge, travessa el torrent fins a trobar el vial sud de l'esmentada urbanització i l'accés a la urbanització de Can Xaragall. Dins aquest límits destaca l'alzinar, les pinedes de pi pinyer, la sureda, l'avellanosa i la lloreda.</p> | 08296-2 | Sud i Est del terme | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi. El 2013 el Govern de la Generalitat amplia els limits del Parc.</p> | 41.5323400,2.2906700 | 440827 | 4598097 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72004-foto-08296-2-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Després de l'ampliació aprovada pel Govern de la Generalitat el 9 d'abril de 2013, el Parc protegeix 7.400 hectàrees repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental que inclouen part dels termes municipals d'Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima a la vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. Protecció: PEIN, Pla Especial d'Interès Natural, d'acord amb la Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals i el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Inclós al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 com a PEIN (N-03). El PEIN apareix marcat en el plànol d'ordenació del sòl no urbanitzable del POUM. Seu institucional: Carretera de Cabrera núm. 52 1er., Cabrera de Mar (el Maresme) | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 97084 | Ca n'Oller dels Tarongers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noller-dels-tarongers | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XIX | Edifici en bon estat. Ha estat bastant reformada l'estructura original. La fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic esmenta que l'edifici està en mal estat i que els Amics del Castell vetllaven perquè la propietat millorés l'estat de la casa. D'ençà que es va publicar aquest fet ha canviat completament veient l'estat general de l'edifici. | <p><br /> Ca n'Oller dels Tarongers és una masia històrica del municipi, situada originalment en un grup de 4-5 cases al peu del castell de Gelida i en el barri conegut com els Tarongers, presenta una estructura arquitectònica de planta rectangular amb una teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal està orientada a l'oest, amb el carener de la teulada perpendicular al carrer. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, l'edifici consta de planta baixa i dos pisos. L'interior està organitzat al voltant d'un vestíbul que dona accés als cellers o baixos i una escala que condueix al primer pis, on es troben les estances principals, com la cuina i el menjador. El segon pis es destina a habitacions, graners i altres dependències. La façana principal, simètrica en la distribució de les obertures, ha estat completament restaurada, mantenint una distribució similar a l'original però amb obertures regularitzades. Aquesta consta de dos balcons centrals, amb el superior acabat en arc de mig punt, flanquejats per una finestra a cada costat.</p> <p>Elements destacables de l'estructura original inclouen les cantoneres de pedra i dues portes de planta baixa amb arcs de mig punt. A la façana lateral, cap als coberts posteriors, es pot observar el parament de pedra original.</p> | 08091-135 | Carrer Plana de Ca n'Oller 2-10. | <p>L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva construcció a principis del segle XIX. <span>Josep Oller de la Muntanya i Canyameres va adquirir una parcel·la de terra a Francesc Pujol i Olivella, del cal Manó, per a la construcció d'un habitatge, a partir d'un cens de dues lliures i cinc sous, tal com es detalla en l'establiment i la confessió realitzada per Josep Oller. Anys després es va convertir en casa de segona residència per la família Oller de la Muntanya. A partir d'aquí els traspassos familiars i vendes s'han succeït fins arribar a la propietat actual. </span></p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, la casa es va construir a partir de la pedra provinent per la destrucció castell pel decret de Nova Planta de Felip V, i la destrucció de les fortificacions del Principat.</p> <p>Al peu del castell i de l'església es va formar una petita concentració de cases, coneguda com els Tarongers. A principis del segle XX, aquesta zona comptava amb poc més de cinc masies. L'edifici principal de l'àrea, ara desaparegut, era la rectoria vella, que incloïa una torre d'estil barroc i englobava la capella de Sant Antoni, utilitzada <span>quan</span> el mal temps impedia l'accés a Sant Pere del Castell. El rector hi va residir fins a la construcció de l'actual rectoria al centre del poble, l'any 1881. El barri estava format per masies com ca n'Oller, cal Nogués, cal Patró, cal <span>Reli</span>, cal <span>Manó</span>, cal <span>Vadó</span> o cal Petit.</p> | 41.4372934,1.8692261 | 405531 | 4587919 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97084-img202312121710170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97084-img202312121710360.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97084-img202312121711250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97084-397952369.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | S'esmenta a la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya que els revoltons del sostre del primer pis, porten gravat el nom de l'enguixador del qual n'ignorem l'estat actual, així com la pila de pedres tallades procedents del Castell -mènsules, capitells, etc.La casa havia tingut un jardí a la façana principal, de finals del segle XIX ara desaparegut. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 91097 | Dita de Folgueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-folgueroles | <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 152, 309.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2012). “Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. Folguerolencs i tupinots”. <em>Festa Major de Folgueroles 2012</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 7.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><em>'</em>Els de Sau són els fumats, a Vilanova camaroigs, a Folgueroles peten cassoles, a Sant Julià són terrissers, a Calldetenes són xerraires i a Vic són mentiders. I a la Guixa encara més'.</p> | 08083-109 | <p>Aquesta dita és força estesa dins de la comarca d'Osona i existeixen diverses variants de la mateixa. Fa referència als malnoms irònics i amb doble sentit sobre els pobles veïns.</p> <p> </p> | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 97065 | Goigs a Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-ponc-0 | <p><span><span><span><span><span><span>PONS, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!' Facultat de Biblioteconomi</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a i Documentació. Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p><em><strong><span><span><span>Goigs del gloriós St. Ponç, bisbe i màrtir.</span></span></span></strong></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Màrtir sant molt gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Ponç bisbe consagrat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos de cuques vós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I de tot mal i pecat.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>La Divina Omnipotència,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Ordenà que en aquest món</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Predicàsseu la llei nova</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesucrits a tothom;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Molta gent es convertia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De son error i maldat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Imperant en la gran França</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquells dos emperadors,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Felip i Valerià,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesús perseguidors;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquells dos convertireu vós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per la divina bondat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Amb foc allí molt cruel</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vós fóreu martiritzat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Mansuet com altre Abel,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A Déu fóreu consagrat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Brou de cuques us donaren,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amb altres cuques mesclat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Benignament el prenguéreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Imitant el Creador;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sempre en el cor tinguéreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El bon JESÚS Salvador;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Predicant amb gran fervor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesús la veritat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vostra caritat tan gran</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amb els pobres del Senyor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Exemple és als cristians</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que imploren vostre favor,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Puix amb la vostra doctrina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A tothom haveu guiat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Per guardar-nos de les cuques</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Us tenim per advocat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que ens lliureu de sa pudor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I de son dolor pesat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I per tots els altres mals</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Déu metge sou creat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>En la vostra santa església</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Us tenen molt venerat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Prop del terme de Corbera,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De sant Feliu el bisbat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Allí acut l’atribolat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A demanar-vos favors:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Puix miracles cada dia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El Senyor obra per vós:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Oïu el qui en vós confia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Ponç màrtir gloriós. </span></span></span></em></p> <p> </p> | 08068-338 | Sant Ponç de Corbera | <p>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</p> <p>Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</p> <p>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</p> | 41.4018533,1.9122347 | 409074 | 4583939 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Encara que la tradició de Sant Ponç arrenca a l'època medieval no podem saber quan es van compondre aquests goigs. | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 96406 | A Sant Fost, tanquen amb clau el rebost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-sant-fost-tanquen-amb-clau-el-rebost | <p>AMADES i GELATS, Joan (1935). Geografia popular<em>.</em> «Catalunya», p. 69. Edicions El Mèdol.</p> <p>MILLÀ i REIG, Lluís (1988). Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars; «Refranys de pobles», p. 88. Editorial Millà.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><em>A Sant Fost, tanquen amb clau el rebost</em>, és una dita recollida per diversos autors des de l'any 1935.</p> <p>Al blog de <em>Paremiologia Catalana Comparad</em>a, es pot trobar un recull de tots els autors i variants d'aquesta dita. També la recullen els germans Pérez (1990).</p> | 08209-107 | Sant Fost de Campsentelles | 41.5187962,2.2326976 | 435977 | 4596636 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2024-05-27 00:00:00 | Desconeguda | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 93811 | Goigs en llaor del Gloriós Sant Esteve Protomàrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-glorios-sant-esteve-protomartir | <p>- Goigs i devocions populars: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></p> <p>- Biblioteca Digital. Centre de Lectura: <a href='https://bd.centrelectura.cat/items/show/27546'>https://bd.centrelectura.cat/items/show/27546</a></p> | Segle XIX | <p><em>Goigs en llahor del Gloriós Sant Esteve Protomartir:</em></p> <p><em>S. Gervasi : Tip. de Torras, 1890</em></p> <p><em>Transcripció:</em></p> <p><em><em>O Protomartyr gloriós</em></em></p> <p><em><em>de Jesucrist molt amát;</em></em></p> <p><em><em>siáunos sempre advocát</em></em></p> <p><em><em>Sant Esteve gloriós.</em></em></p> <p><em> </em></p> <p><em><em>Vostra vida fou perfecta,</em></em></p> <p><em><em>de virtut molt resplandent,</em></em></p> <p><em><em>sens vicis, la anima neta,</em></em></p> <p><em><em>molt pur, cast y continent,</em></em></p> <p><em><em>Per custodi virtuós</em></em></p> <p><em><em>de viudas sou nomenat.</em></em></p> <p><em><em>...</em></em></p> <p><em><em>Puix de pedras coronát</em></em></p> <p><em><em>gosáu del etern repós;</em></em></p> <p><em><em>siáunos sempre advocát</em></em></p> <p><em><em>Sant Esteve gloriós.</em></em></p> <p> </p> <p><em>Transcripció extreta el bloc: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></em></p> | 08207-109 | Església de Sant Esteve de Palautordera | <p>El costum d'entonar els Goigs o Cobles als sants al final dels actes litúrgics no dubtem que arrenca de temps immemorable. El nostre poble va assimilar els cants litúrgics usant la seva llengua pròpia en totes les seves manifestacions, encara que el clergat i tot l'element social jurídic solia fer servir la llengua llatina. En temps del rei Jaume veiem la llengua catalana senyorejar i passejar triomfant per totes les Corts d'Europa.</p> <p>No sabem quan va començar aquest bonic costum de cantar els goigs a les grans festes del poble cristià, però sí que podem dir que en ple s. XIII ja se'n cantaven i d'alguna lletra se n'han tingut exemplars per mitjà de documents de l'època.</p> <p>Els goigs són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor Jesucrist, de la Verge i dels Sants/es, gairebé sempre sota una advocació concreta. Són, doncs, una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva, amb patronats, processons, romeries, novenes, septenaris, celebracions sabatines, etc., i formen part en certa manera de la cerimònia. De vegades d'una mateixa advocació hi ha diferents goigs que corresponen a les diferents èpoques litúrgiques de l'any, a dies de la setmana, a temps de pregàries, etc., fins a formar un veritable cicle. Podem trobar els 'Goigs de Nostra Senyora del Roser' (els Goigs de Nostra Senyora del Roser) que es canten a Advent, a Quaresma i durant tot l'any i són diferents.</p> <p>Els goigs han estat, sens dubte, un dels gèneres més fecunds a Catalunya. Es calcula que n'hi ha uns trenta mil. D'altra banda, la literatura gogista ja va començar a despertar al segle passat l'interès i la curiositat de molts col·leccionistes i això ha permès que avui se'n pugui disposar. Durant aquests segles de decadència, les fulles dels goigs s'escampen amb profusió per tot Catalunya i constitueixen per a molta gent l'única possibilitat de lectura en català.</p> <p>Sant Esteve va ser un diaca de l'Església primigènia de Jerusalem i protomàrtir del cristianisme. Es va guanyar l'enemistat de diverses sinagogues pels seus ensenyaments. Al parer d'aquestes, Esteve va fer un llarg discurs criticant les autoritats jueves que el jutjaven. Va ser condemnat a la lapidació.</p> | 41.7027790,2.4370846 | 453164 | 4616930 | 1890 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | A Sant Esteve hi ha documentats 5 goigs que es canten tant a l'Església de Sant Esteve com al Castell de Fluvià. Aquests goigs tenen diferents datacions, des del segle XIX fins a l'actualitat.- Goigs de Sant Cebrià i Santa Justina- Goigs de Sant Esteve Protomàrtir- Goigs de Nostra Senyora de Gràcia- Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 95851 | Les noies de Montmeló porten les mitges al garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-noies-de-montmelo-porten-les-mitges-al-garro | <p>AMADES i GELATS, Joan (1951). Folklore de Catalunya. Cançoner. Dins Refranys geogràfics. Catalans, pp. 1214. Editorial Selecta-Catalonia.</p> <p>PÉREZ i GÓMEZ, Ferran (2015). Sant Fost i Martorelles a través de les dites i els refranys. Dins <em>Campsentelles</em>, núm. 5, pp. 8-19.</p> | XIX-XX | <p><em>Les noies de Montmeló porten les mitges al garró</em> és una expressió recollida, entre d'altres, per Joan Amades (1951) relacionada amb el ball o dansa de Montmeló i la vestimenta de les dansaires.</p> | 08135-89 | Montmeló | 41.5515749,2.2481203 | 437296 | 4600262 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 93810 | Goig de Sant Esteve protomàrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-esteve-protomartir | <p>Goigs i devocions populars: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></p> | Segle XIX - XX | <p><em>Per la flama que ha fet presa,</em></p> <p><em>Sant Esteve, en vostre pit,</em></p> <p><em>deu-nos foc de l'Esperit</em></p> <p><em>i la vostra fortalesa.</em></p> <p> </p> <p><em>Flor del Crist, la vostra vida</em></p> <p><em>és un doll de caritat.</em></p> <p><em>Quins prodigis heu sembrat</em></p> <p><em>entre el poble, a vostra crida!</em></p> <p><em>Amb la vostra jovenesa</em></p> <p><em>sou diaca i sou ungit.</em></p> <p><em>...</em></p> <p><em>Sota vostre patronatge</em></p> <p><em>beneïu aquest terreny,</em></p> <p><em>tan amable, del Montseny,</em></p> <p><em>presidit per vostra imatge.</em></p> <p><em>Sigui com una marquinesa</em></p> <p><em>del temple, de dia i nit.</em></p> <p><em>...</em></p> <p><em>Palma d'or, quina riquesa</em></p> <p><em>dónes al poble escollit.</em></p> <p><em>Deu-nos foc de l'Esperit</em></p> <p><em>i la vostra fortalesa.</em></p> <p> </p> <p>Transcripció extreta del bloc: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html'>https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/11/goigs-sant-esteve-sant-esteve-de.html</a></p> | 08207-108 | Església de Sant Esteve de Palautordera | <p>El costum d'entonar els Goigs o Cobles als sants al final dels actes litúrgics no dubtem que arrenca de temps immemorable. El nostre poble va assimilar els cants litúrgics usant la seva llengua pròpia en totes les seves manifestacions, encara que el clergat i tot l'element social jurídic solia fer servir la llengua llatina. En temps del rei Jaume veiem la llengua catalana senyorejar i passejar triomfant per totes les Corts d'Europa.</p> <p>No sabem quan va començar aquest bonic costum de cantar els goigs a les grans festes del poble cristià, però sí que podem dir que en ple s. XIII ja se'n cantaven i d'alguna lletra se n'han tingut exemplars per mitjà de documents de l'època.</p> <p>Els goigs són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor Jesucrist, de la Verge i dels Sants/es, gairebé sempre sota una advocació concreta. Són, doncs, una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva, amb patronats, processons, romeries, novenes, septenaris, celebracions sabatines, etc., i formen part en certa manera de la cerimònia. De vegades d'una mateixa advocació hi ha diferents goigs que corresponen a les diferents èpoques litúrgiques de l'any, a dies de la setmana, a temps de pregàries, etc., fins a formar un veritable cicle. Podem trobar els 'Goigs de Nostra Senyora del Roser' (els Goigs de Nostra Senyora del Roser) que es canten a Advent, a Quaresma i durant tot l'any i són diferents.</p> <p>Els goigs han estat, sens dubte, un dels gèneres més fecunds a Catalunya. Es calcula que n'hi ha uns trenta mil. D'altra banda, la literatura gogista ja va començar a despertar al segle passat l'interès i la curiositat de molts col·leccionistes i això ha permès que avui se'n pugui disposar. Durant aquests segles de decadència, les fulles dels goigs s'escampen amb profusió per tot Catalunya i constitueixen per a molta gent l'única possibilitat de lectura en català.</p> <p>Sant Esteve va ser un diaca de l'Església primigènia de Jerusalem i protomàrtir del cristianisme. Es va guanyar l'enemistat de diverses sinagogues pels seus ensenyaments. Al parer d'aquestes, Sant Esteve va fer un llarg discurs criticant les autoritats jueves que el jutjaven. Va ser condemnat a la lapidació.</p> | 41.7027788,2.4371013 | 453166 | 4616930 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-11-03 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | A Sant Esteve de Palautordera hi ha documentats 5 goigs que es canten tant a l'Església de Sant Esteve com al Castell de Fluvià. Aquests goigs tenen diferents datacions, des del segle XIX fins a l'actualitat.- Goigs de Sant Cebrià i Santa Justina- Goigs de Sant Esteve Protomàrtir- Goigs de Nostra Senyora de Gràcia- Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Margarida | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 93646 | Jaciment arqueològic del castell de Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell-de-palleja | XVI-XX | <p><span lang='CA'><span><span>1-. Edifici anterior al 1590: D'aquest edifici només en resta part de la base dels seus murs i tres cantoneres. Aquestes defineixen un espai que coincideix amb els cossos 1 i 2 de l'actual edifici.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>2-. Edifici de 1590: Moment en què s'acaben les obres d'ampliació i remodelació del castell, adquirint l'aspecte que manté actualment. L'antic edifici s'afegeix dos cossos nous.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>3-. Modificacions del segle XVII: Només s'hi fan modificacions de tipus d'ornamental o decoratiu.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>4-. Modificacions dels segles XVIII i XIX: S'afegeix l'arc corresponent a la tercera planta o golfes actuals juntament amb les garites i el matacà. A principis del segle XIX es construïren diversos murs de compartimentació per tal d'utilitzar les golfes com a zona residencial o magatzem. En la segona meitat del segle XVIII l'edifici s'utilitzava com a hostal, i durant la Guerra de la Independència (1808-1814) com a caserna militar.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>5-. Modificacions del segle XX. Destaca la construcció del teatre durant els anys 50 i l'habilitació de diverses dependències pel museu municipal als anys 70 i per altres entitats de tipus cultural als anys 80.</span></span></span></p> | 08157-47 | Avinguda Prat de la Riba, 24 | <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1995 va ser objecte d’intervenció arqueològica.</span></span></span></p> | 41.4216195,1.9968432 | 416172 | 4586048 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93646-47castell03.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | BCIN | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1760 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 89003 | Cal Cussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cussa | XVIII-XIX | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia avui conformada bàsicament per un volum que defineix l’estructura de casa. Es tracta d’un edifici aïllat i de planta rectangular, consta de planta baixa i una planta superior; actualment reformat, <span>fet que pot haver modificat alguns elements</span>. Té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. En aquesta façana trobem la porta d’accés, de llinda plana de biga de fusta sobre muntants de carreus escairats i més o menys polits, i al seu costat nord, una petita finestreta de llinda de pedra. Destaca l'eixida de la planta primera, a mode de terrat cobert, situada a l'angle sud tot obrint a dues façanes, a sud-est i sud-oest. La resta d’obertures són senzilles i sense elements remarcables, algunes resultat de la recent remodelació. Gran part dels murs són de paredat comú amb les cantoneres de carreus escairats i polits; alguns murs són bastits amb maó i altres presenten les superfícies revestides amb morter. L’actual edifici és el resultat de les reformes i modificacions recents, tot i que es pot observar que les traces d’antigues ampliacions així com restes d’annexes. </span></span></span></span></span></p> | 08144-197 | Al sud-oest del nucli d'Olvan | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Cal Cussa es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència 'Casa Cussas' en la qual hi figura registrat 'Domingo Soler'. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0507257,1.8962708 | 408664 | 4655998 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170294.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 92378 | Pla de Ginoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-ginoles | (-11000-7000) | Destruït fruit d’unes profundes remocions agrícoles per plantar vinya. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Durant les prospeccions dels anys ’80 es van localitzar restes d’indústria lítica, principalment de sílex i algun quars. Entre els elements recuperats, uns 300, destaquen dos gratadors, 8 nuclis centrípets, ascles i ascles amb retocs. Destaca la tècnica sobre ascla el que permet situar el jaciment al Paleolític superior final, tot i que és difícil acotar la cronologia.</span></span></span></span></span></p> | 08122-628 | Al nord est del nucli urbà, al pla de Ginoles. | <p><span lang='CA'><span><span>Jaciment localitzat per Josep Gallart i Romeu, que va prospectar el territori als anys ’80 localitzant diferents restes ceràmiques a la zona.</span></span></span></p> | 41.4856200,1.6264900 | 385336 | 4593578 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92378-img2502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92378-img2505.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 77|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96104 | Fons referent a Montmeló del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-montmelo-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-de-la-diputacio-de | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pàgs.. 1016-1088.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Montmeló, bàsicament, relacionats amb l'església parroquial de Santa Maria i les reformes efectuades a càrrec del Servei. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>En concret, hi ha un expedient de restauració de l'església (1965-1968). No hi ha projecte, només factures i un alçat de la façana que va fer la funció de projecte. També hi ha imatges de l'església dels anys 50 i 60 del segle passat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-156 | Carrer del Comte d'Urgell, 187 ( 08036 – Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es crea l'any 1914, sota la presidència d’Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’any 1986 adopta el nom actual de Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i Antoni González i Moreno-Navarro (1981- 2008). Actualment el cap del Servei és José Luís Sanz Botey. Entre els anys 1915 i 1929, la seu del Servei era el Palau de la Generalitat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'objectiu del Servei de patrimoni arquitectònic local és col·laborar amb els ajuntaments de la província per la identificació, valorització i preservació del patrimoni arquitectònic local.</span></span></span></span></span> Aquesta col·laboració es concreta en suport tècnic i científic per a la realització d'inventaris, estudis històrics i arqueològics, projectes i obres de restauració i manteniment, i en activitats de recerca, investigació i documentació com a suport de la difusió d'aquest patrimoni i a la formació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Des de la seva creació ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5501207,2.2491999 | 437384 | 4600101 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96104-156021995llibre-esglesia-planol-pg-63c-sense-marc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96104-15603rest04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93681 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-5 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els documents més antics referits a Pallejà i conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó daten del segle XIII. Es tracta d’un capbreu de la casa de Pallejà del 25 de setembre de 1257 (ACA, Cancelleria, Pergamins, Jaume I, Sèrie general). </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La gran majoria del fons documental correspon però, als segles XVII i XVIII. Destaquen les causes i plets civils continguts en la sèrie CANCELLERIA, Plets Civils, REIAL PATRIMONI, i altres processos continguts en la sèrie REIAL PATRIMONI, BGRP, Processos.</span></span></span></span></span></p> | 08157-75 | Carrer Almogàvers, 77 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>L’antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II d'Aragó, com a Arxiu Reial amb la seu al Palau Reial Major de Barcelona, amb l'objectiu de conservar tota la documentació generada als territoris on s'exercia la soberania. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Al segle XIX l'arxiu es va traslladar al Palau del Lloctinent, i l'any 1994 es va inaugurar la seu actual al carrer dels Almogàvers. La titularitat de l'arxiu correspon a l'Estat Espanyol, però la gestió recau sobre els diferents governs autonòmics que formaven part de la Corona d'Aragó (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i l'Aragó) a través del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó des de l'any 2007. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El document més antic que custodien data de l'any 844, mentre que el pergamí més antic és de l'any 1178. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</span></span></span></span></span></p> | 41.4225708,1.9967605 | 416167 | 4586154 | 08157 | Pallejà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2025-02-28 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Es poden consultar els fons disponibles al Portal de Archivos Españoles (PARES). | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 94612 | Goigs a Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-antoni-abat-0 | <p><span><span><span>- GIMENO, A. (2003). <em>Goigs als insignes patrons, sants i barons de Sant Feliu de Codines: que els fidels canten en el seu terme municipal i en els aplecs en què hi assisteixen.</em> Barcelona: Policrom.</span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs en honor a Sant Antoni Abat es canten el dia de la seva festivitat, el 17 de gener. Se'n conserven una versió impresa de l'any 1956 amb lletra anònima i música d'Isidre Corderas. Comença així:</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>'Puix que sempre haveu estat</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>bon remei per tot dolor:</span></span></span></span></span></p> <p>Siau nostre protector,</p> <p>gloriós Antoni Abat.'</p> | 08210-241 | Plaça de l'Església, 6 | <p>Sant Antoni Abat és el patró del Gremi dels Traginers i Menestrals de Sant Feliu de Codines.</p> <p>La festa de Sant Antoni està molt arrelada a la població, arribant a ser considerada la Festa Major d'Hivern. Els goigs es canten en acabar l'ofici solemne, abans de la tradicional benedicció dels animals i carros.</p> | 41.6878100,2.1616800 | 430234 | 4615455 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2023-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 94623 | Goigs a Sant Climent del Mas Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-climent-del-mas-flaquer | <p><span><span><span>- GIMENO, A. (2003). <em>Goigs als insignes patrons, sants i barons de Sant Feliu de Codines: que els fidels canten en el seu terme municipal i en els aplecs en què hi assisteixen.</em> Barcelona: Policrom.</span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs en honor a Sant Climent es canten el diumenge següent al dia de la seva festivitat, el 23 de novembre, al final de l'ofici solemne. Se'n conserven diverses versions impreses. Comença així:</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>'Puix estau ja col·locat</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>devant Dèu omnipotent:</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>siau lo nostre advocat,</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Papa y martri sant Climent.'</span></span></span></span></span></p> | 08210-244 | Ctra. B-1413 Km 1,8 | <p>Els goigs a Sant Climent es canten el dia del tradicional aplec a l'ermita del Mas Flaquer.</p> | 41.7046500,2.1694000 | 430894 | 4617318 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2023-07-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 94611 | Goigs a Sant Fortunat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-fortunat | <p><span><span><span>- GIMENO, A. (2003). <em>Goigs als insignes patrons, sants i barons de Sant Feliu de Codines: que els fidels canten en el seu terme municipal i en els aplecs en què hi assisteixen.</em> Barcelona: Policrom.</span></span></span></p> | XIX | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs en honor a Sant Fortunat es canten l'endemà de Sant Feliu. Se'n conserven dues versions impreses, la datada de 1895. Comença així:</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>'Del gran Capitá aliat,</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Jesús, únich Redemptor:</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Siáu nostre intercessor,</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>gloriós Sant Fortunat.'</span></span></span></span></span></p> | 08210-240 | Plaça de l'Església, 6 | <p>Sant Fortunat és copatró de Sant Feliu de Codines.</p> | 41.6878100,2.1616800 | 430234 | 4615455 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2023-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 94613 | Goigs a Sant Saturi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-saturi | <p><span><span><span>- GIMENO, A. (2003). <em>Goigs als insignes patrons, sants i barons de Sant Feliu de Codines: que els fidels canten en el seu terme municipal i en els aplecs en què hi assisteixen.</em> Barcelona: Policrom.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs en honor a Sant Saturi es cantaven el dia de la seva festivitat, el 20 de gener Se'n conserven tres versions impreses, la més antiga del segle XVIII i la darrera de 1949. Comença així:</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>'Puix en lo Cel elevat,</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>fou ab Deu tant Poderòs;</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>siau lo nostre Advocat,</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Sant Saturio Gloriós'.</span></span></span></span></span></p> | 08210-242 | Plaça de l'Església 6 | <p>Sant Saturi és el patró de la confraria de peraires i teixidors de Sant Feliu.</p> | 41.6878100,2.1616800 | 430234 | 4615455 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 94614 | Goigs a la Mare de Déu del Villar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-villar | <p><span><span><span>- GIMENO, A. (2003). <em>Goigs als insignes patrons, sants i barons de Sant Feliu de Codines: que els fidels canten en el seu terme municipal i en els aplecs en què hi assisteixen.</em> Barcelona: Policrom.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs en honor a la Mare de Déu del Villar es canten el dia de la seva festivitat, el dilluns de Pasqua, al final de l'ofici solemne. Se'n conserven diverses versions impreses, amb dues lletres diferents, la més antiga del segle XVIII. Comença així:</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>'Vostres goigs Verge sagrada</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Ab nostre gust vull cantar:</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Siáu la nostra Advocada</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Mare de Deu de Villar'.</span></span></span></span></span></p> | 08210-243 | Ermita de la Mare de Déu del Villar. | <p>Els goigs es cantaven el dia de Pasqua a l'ermita de la masia de Villar, al final de l'ofici solemne. En sortir s'hi celebrava el tradicional aplec. </p> | 41.6813500,2.1698200 | 430904 | 4614731 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | L'ermita es troba fora del terme municipal de Sant Feliu. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 94625 | Goigs a la Verge Bruna del Cingle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-bruna-del-cingle | <p><span><span><span>GIMENO, A. (2003). <em>Goigs als insignes patrons, sants i barons de Sant Feliu de Codines: que els fidels canten en el seu terme municipal i en els aplecs en què hi assisteixen.</em> Barcelona: Policrom.</span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs en honor a la Verge Bruna del Cingle es cantaven el dia de la Mare de Déu d'Agost. La versió existent té la lletra i la música de Concepció Costa i Gomà. Comença així:</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>'Xics i grans tots a la una</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>cantarem amb gran fervor:</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>des del cingle Verge Bruna</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>accepteu el nostre amor.'</span></span></span></span></span></p> | 08210-245 | Parc Usart | <p>Per la Mare de Déu d'agost de 1954 el vicari Lluís Serrano i un grup d'escoltes van anar en processó fins al Parc Usart amb una Mare de Déu bruna que el vicari havia esculpit. La van deixar allà en una capelleta feta amb troncs, lloc que es va convertir en lloc de trobada i peregrinatge. En vendre's una part del camí per a fer-hi parcel·les, es va haver de traslladar la capella, primer a la pineda i després a la torre-mirador, però als anys 70 van haver de treure-la a causa del deteriorament que patia. Els goigs no van arribar a tenir cap edició impresa.</p> | 41.6933000,2.1777600 | 431578 | 4616051 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2024-04-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 92635 | Camí de l'Agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lagulla | (-5500-1800) | Destruït per l'obertura d'un camí forestal. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els materials recuperats, són fruit d'una troballa fortuïta i corresponen a una destral polimentada i un fragment de destral. Tal vegada les restes formaven part d’un amagatall què podria suggerir la presència d’un assentament proper, potser una cabana. També podrien formar part de l’aixovar funerari d’un enterrament destruït en la obertura del camí. En qualsevol cas, són hipòtesis, ja que es té molt poca informació.</span></span></span></span></span></p> | 08122-746 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de Pereres. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment es localitzà fruit d’una troballa fortuïta al obrir-se un camí de llenyataires vers l’any 1975, que enllaçava amb el de la Muntanya del Marquès o Clivelleres. Les restes però van ser localitzades uns 3 o 4 anys més tard ver el 1978-1979 per membres de l’AECCM</span></span></span></p> | 41.4581800,1.6167800 | 384477 | 4590545 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92635-img20220818123141.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 92630 | Cova d'en Barramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-barramon | (-4000-2200); (-2200-650) | S'han recuperat restes de cultura material sense metodologia arqueològica. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Espai pou sota un gran bloc amb una boca de 1 m d’alt per uns 1.20 m d’amplada. Com a la resta de coves o cavitats de la zona s’han recuperat restes de cultura material de diverses etapes, adscrites tant al neolític final com a l’edat dels metalls. Hi ha ceràmiques, restes d’indústria lítica, també ornament amb petxina i restes de fauna. En aquest cas però, a diferència d’altres coves és mes difícil donar una hipòtesi sobre el tipus d’assentament ja que per exemple no hi elements protohistòrics i clàssics de luxe ni tampoc restes humanes. La hipòtesi més plausible seria el us com a magatzem, però tampoc pot ser una afirmació concloent.</span></span></span></span></span></p> | 08122-741 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de les Pereres | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera noticia als anys ’50 quan el J. Lloret mestre de Mediona i membre de AECCM formà una col·lecció didàctica amb troballes de superfície de tot el terme, centrant-se en buscar sílex, destrals i ceràmiques. Els anys ’70 el grup Talaia de Vilanova fan del lloc un punt habitual de les excursions, L’any 1978 l’indret és descobert i prospectat per l’AECCM, també s’hi fa una excavació i exposen les restes al Casal de Mediona. Als anys ’80 l’AECCM continua fent visites i prospeccions a l’indret.</span></span></span></span></p> | 41.4567200,1.6184800 | 384616 | 4590380 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92630-202011053198barramon.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, Cova de la Boira, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 89247 | Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castello | XVII-XX | Les estructures mostren signes de deteriorament. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Castelló es troba emplaçada al costat sud del turó anomenat també de Castelló. Es tracta d’una masia de planta rectangular amb algun volum annexat que fa que mostrin una planta irregular. Consta de planta baixa, planta primera disposada sota coberta, té teulada de teula àrab a dues vessants, amb el carener. La façana principal és orientada al sud-est. El volum principal de la casa és de paredat comú a planta baixa, carreus a les cantores i a partir de nivell de planta baixa gran part dels murs de l’estructura principal són de tàpia. L’edifici presenta un volum adossat a façana principal, a la meitat més de llevant, és de dos nivells de planta, bastit combinant paredat comú als murs i maó massís a les cantoneres i obertures. A la façana lateral de ponent hi ha un altre cos adossat, també de dos nivells, però coberta a un sol vessant; la planta baixa és de murs de pedra i la superior de materials contemporanis. </span></span></span></span></span></p> | 08144-223 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’existència del mas anomenat Castelló consta documental almenys des del segle XVI, quan al 1563 s’esmenta el mas com una de les afrontacions de tramuntana del mas Ballaró, quan Bartomeu Ballaró confessa i capbreva les seves propietats a l’abat de la Portella. (BOLÓS: 2009, 703) </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la cita a la casa Castelló. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Miquel Boatella consta que ostentava la possessió i casa anomenada la Riba, conjuntament amb les possessions i cases de la Caseta, Sant Marçal i Castelló.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0656172,1.9309980 | 411558 | 4657615 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010203.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A uns metres a llevant de la casa, trobem la font i viver de la casa. Aprofitant un pendent de la roca existent a l’indret, hi ha un mur que conforma una bassa d’acumulació de l’aigua que davalla de la roca, així com la que aflora a la zona. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96570 | Pou de Can Baliarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-baliarda | <p>GARCIA-PEY, Enric (1997). <em>Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic</em>. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.</p> <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2012). 'Les Masies (1)', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 7. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> <p>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XVII | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra i situat en un marge dels horts de la casa, no massa lluny de la bassa i el safareig. La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Està construïda amb parament de maó, lligat amb morter de calç. L’acabament és a base d’un arremolinat de morter de calç, que s'ha anat desprenent amb el pas del temps, amb retocs posteriors de ciment, com és el cas de l'ampit, les diferents esquerdes i la part de darrera que es correspon amb el desnivell del marge. Orientada al nord-est hi ha la portella de fusta pintada de color marró, collada amb un parell de frontisses. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Modernament se li ha afegit un registre per la part del darrera. Al costat dret del pou hi creixen dos saücs.</span></span></span></span></span></p> | 08209-154 | Avinguda Buxó Baliarda, núm. 11 | <p>Can Baliarda es va construir quan una filla de Can Ribalta es va casar amb un Baliarda, a principis del segle XX, però aquest pou és molt anterior i pertanyia a Can Ribalta.</p> | 41.5231711,2.2325662 | 435971 | 4597121 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96570-15401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96570-15402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96570-15403.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 92988 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-5 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Surgència natural canalitzada pel propietari de Can Pardo Vell i que porta l'aigua a una font de les Cases Noves de Can Pardo. Una pedra de molí d’oli fa de taula. El poeta Josep Suriol la descriu en un vers:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>'Taula plana ben rodona</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>mola fou d’un molí vell,</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>la rodeja un pedrís rústec</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><em><span lang='CA'><span><span><span><span>que mut diu, “si us plau seieu'</span></span></span></span></span></em></p> | 08122-765 | A llevant de les Cases Noves de Can Pardo | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A finals dels anys 1970 es va fer arribar l’aigua de la font fins les Cases Noves, on hi ha un altre font amb el mateix nom. Al costat de la font hi ha les restes d’un forn de calç.</span></span></span></span></span><br /> <br /> </p> | 41.4595600,1.5985000 | 382953 | 4590723 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||||
| 92344 | Casalot del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-del-soler | XVII-XVIII | L'activitat agrícola possiblement ha malmès el jaciment. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Troballes superficials al marge esquerre del camí principal a Mas Soler de cronologia principalment baix medieval. Es tracta de ceràmiques de cocció reductora algunes de formes identificables com vores d'olla, nanses, carenes etc atribuïbles als segles XVII-XVIII. Entre aquests materials també s’ha trobat algun fragment de ceràmica ibèrica. En qualsevol cas no hi ha evidències de cap tipus d’estructura. Durant els treballs d’aquest mapa no es van observar als terrenys ni restes ceràmiques ni altres elements d’interès patrimonial.</span></span></span></span></span></p> | 08122-594 | Al l’oest del nucli de Sant Joan, als terrenys del Mas del Soler. | <p><span lang='CA'><span><span>Segons la història oral en aquest punt s’aixecava un antic edifici, d’aqui el nom de “casalot” com a topònim de la zona.</span></span></span></p> | 41.4802100,1.5852700 | 381885 | 4593033 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92344-img1803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92344-img1805.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Catalogat com Casalot del Solé | 119|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 98001 | Domus Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-vilamajor | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1975) </span></span><span><span>La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p>ORDEIG, Ramon. (2003) 'Dades sobre la història altmedieval de Centelles, Folgueroles, Gurb i Tona (segles X_XI)'. <em>Ausa</em> [Vic], XXI, núm.151, pàg. 11-21.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1833'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> | X-XVIII | L'accés al turó es fa vorejant la costa ascendent. L'estat de conservació de la casa forta és dolent atès que només hi ha un tram de mur de contenció visible. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Al turonet anomenat la Serra de la Bassa, a ponent del Mas Vilamajor actual, al marge de ponent, hi ha un tram de mur de contenció visible. En canvi, al pla dalt del turó, no hi ha restes visibles en superfície. </span></span></span></span></p> | 08283-242 | <p><span><span><span>El lloc de Vilamajor ja s’esmenta en un <span lang='CA'><span>document del 960, i la primera notícia del mas o <em>domus</em> és a partir d’una venda l’any 1167. Temps més tard, els primers hereus coneguts i habitants de la casa fortificada són el matrimoni Pere de Vilamajor i Elisendis, i el seu fill Guillem. L’any 1239, el succeeix Simó de Vilamajor casat amb Sança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant tota l’Edat Mitjana </span></span>l’indret surt documentat envoltat de vinyes, com les de la Serra, del Mayolar, les de “dessota Segalers”, entre altres. Del mas en depenien altres masos com Caus, Hualart i Aymar, i part de les terres que havien estat del mas Roqueta. A l’indret del mas actual, possiblement hi deurien existir corts i annexos destinats a usos agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir de finals del segle XIV hi ha abundant documentació a l’Arxiu de la Pietat de Vic, ara a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, ja que el mas i propietat varen pertànyer als beneficiats de la Pietat de Vic. També, la família va ser patrona de l’església de Santa Maria del Barri. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1727, el llinatge que havia succeït Vilamajor, provinents de Lliçà de Vall, va vendre el mas i terres als beneficiats de la Pietat de Vic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al segle XV, la <em>domus</em> va ser reconstruïda d’un atac, i anys més tard, durant la guerra del Francès, entre els anys 1809 i 1810, va ser destruïda definitivament, amb la capella de Sant Francesc inclosa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es va reconstruir al lloc actual del mas Vilamajor, i amb els materials i elements de l’antiga <em>domus</em> fortificada. </span></span></span></span></p> | 41.8612000,2.2025600 | 433814 | 4634673 | 960, 1809 | 08283 | Tona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08910.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El mas Vilamajor és un mas del sector històric de la Barroca. | 92|93|94|85 | 47 | 1.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 87703 | Barraca dels Plans de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-plans-de-sant-salvador | L’obertura està enrunada i la coberta totalment desapareguda. Hi creix un pi a l’interior. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Barraca de pedra seca amb forma de ferradura orientada vers el sud-est. S’hi intueix una coberta mitjançant falsa cúpula d’acostament de filades, però ja no es conserva</span></span></span></span></p> | 08103-63 | A prop de la Costa de Puiggrós. | 41.6076200,1.5601400 | 380023 | 4607213 | 08103 | Jorba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87703-img202102011216051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87703-img202102011216191.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals | Correspon a la fitxa 19181 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 92413 | Barraca de la Plana del Bosc II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-plana-del-bosc-ii | <p><span lang='CA'><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span lang='CA'><span><span><span>Construcció de pedra seca aèria aïllada de planta circular orientada a est. Aixecada al mig d’una zona boscosa, té la coberta feta amb falsa cúpula per aproximació de filades i la porta, orientada a sud de llinda plana. Els blocs de pedra que delimiten la porta són de grans dimensions.</span></span></span></span></p> | 08122-663 | A l’est del nucli urbà, a la Plana del Bosc | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX</span></span></span></span></p> | 41.4785400,1.6699700 | 388954 | 4592736 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92413-img3377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92413-img3373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92413-img3374.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 85202 | Barraca del Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-curt | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span><span>Construcció de pedra seca orientada a est de planta quadrada adossada a un marge, és a de dir té tipologia terrera mergera. La coberta és una volta de canó, encaixada en tots els seus extrems entre el marge i el terreny natural. La part davantera on és visible l’arc de mig punt, s’ha tapiat per poder col·locar una obertura rectangular que encara conserva la porta de fusta. Aquest tapiat apareix arrebossat amb morter de color rosat i just per sobre la porta inscrit, hi ha la data 1925. L’edificació té planta quadrangular i a l’interior s’intueix un rentraqueig en el mur de tancament, tal vegada per tal d’adaptar-se al terreny o al marge.</span></span></span></span></p> | 08103-40 | Al sud del nucli urbà i a l’est del camí del Figuerot. | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</span></span></span></span></p> | 41.5910900,1.5450400 | 378734 | 4605399 | 1925 | 08103 | Jorba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85202-img202011111555292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85202-img202011111557403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85202-img202011111554354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/85202-img202011111555502.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte - iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 97430 | Ball de l'Espolsada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-lespolsada-0 | <p><span><span>AMADES, J.; PUJOL, f. (1936). <em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. </em>Vol I. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.</span></span></p> <p><span><span><em>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya</em>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> | XX | Ja no es balla. | <p><span lang='CA'><span><span><span>El Ball de l’Espolsada era una dansa tradicional de la ciutat de Calella. Es ballava pel dimarts de carnestoltes. </span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>En aquest ball, els balladors executaven un pas o punteig que també es diu 'espolsar'. Es considera un ball propi del Vallès, el Maresme i el Pla de Llobregat, que formava part del Ball de gitanes.</span></span></span></span></p> | 08035-157 | Calella | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El folklorista Joan Amades va recollir el Ball de l'Espolsada de Calella al </span></span></span></span></span><span><span><em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors.</em><span><span><span> </span></span></span></span></span></p> | 41.6132600,2.6569100 | 471415 | 4606895 | 08035 | Calella | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Inexistent | 2024-06-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 88065 | Festa Major de Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-jorba | <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> | <p><span lang='CA'><span><span><span>La festa Major Jorba es celebra l’últim cap de setmana de Juliol. S’hi realitzen activitats durant el cap de setmana, però sovint s’hi comencen a fer actes un parell de dies abans. </span></span></span></span></p> | 08103-153 | Per tot el nucli urbà de Jorba | <p><span lang='CA'><span><span><span>A </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> banda de la Festa Major d’estiu hi havia altres festes votives més, la de Sant Sebastià, el 20 de Gener i la de Sant Roc, el 16 d’Agost. També era tradicional la festa de Sant Antoni Abat, el 17 de Gener. Per primavera es celebrava la festa de Sant Isidre, patró dels pagesos i del municipi, </span></span></span></span></p> | 379059 | 379059 | 08103 | Jorba | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-unnamed.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-88065-jorba.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/88065-imagen2021-11-01204248.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 98089 | Forn petit de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-petit-de-la-vila | <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2718'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya </span></span></span></a></p> | Jaciment destruït. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Les restes s’ubicaven a tocar del torrent de la Font de la Suïssa, a poca distància respecte el Forn de la Vila. L’estructura presentava una columna enmig de la fogaina per sostenir la cambra de cocció.</span></span></span></span></p> | 08283-286 | Passeig de la Suïssa, 37 | <p><span><span><span>El forn ha estat interpretat com un lloc o centre de producció i explotació ceramista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt de forns localitzats a Tona, es relacionen amb l’ocupació romana del lloc, i amb l’existència de tallers artesans distribuïts al llarg o propers a les vies de comunicació i de l’assentament principal del Camp de les Lloses. </span></span></span></p> | 41.8558200,2.2217300 | 435400 | 4634061 | 650 / 550 - 50 aC | 08283 | Tona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98089-dsc09082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98089-dsc09083.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98089-dsc09084.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | EPA | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | A l’actualitat hi trobem l’Escola d'Hostaleria d’Osona, i la zona d’expectativa arqueològica inclou l’entrada i pàrquing de la infraestructura. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 1763 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 91038 | Rellotge de sol de can Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-campaner | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span><span>Rellotge de sol rectangular situat a la façana principal de l’edifici. Està format per una placa de pedra rossa de Folgueroles, amb els motius esculpits. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-oest, el gnòmon de vareta i la numeració romana. Les marques horàries indiquen les hores, de les 9 del matí a les 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. Està decorat amb un gran sol central situat al pol del gnómon i gravat amb el nom de la casa, “CAN CAMPANER”. Les cantonades inferiors estan ornamentades amb un picat de la pedra.</span></span></span></span></p> | 08083-67 | Carrer Major, 46 | 41.9387800,2.3176200 | 443433 | 4643204 | 1995-1996 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91038-img2421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91038-1017628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91038-1017630.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Enric Dodas Noguer (picapedrer) | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 92347 | Rellotge de sol de Mas Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-soler | XXI | <p><span lang='CA'><span><span><span>Rellotge de sol ubicat a la façana sud l'edifici, a l’alçada de la planta baixa. En perfecte estat, és quadrat esculpit en un bloc de pedra. Primer trobem un petit marc a l’interior del qual i a la dreta, hi ha un sol amb ulls nas i boca de la qual en surt el gnòmon de vareta. A l’esquerra trobem les marques horàries al voltant d’un quadrat on a l’extrem est falta la cantonada que ocupa el sol. A l’interior del quadrat hi ha els rajos de sol i per fora les marques horàries. Les hores són de les 6 del matí a les 4 de la tarda en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga i té línia vertical a les 12. </span></span></span></span></p> | 08122-597 | A la façana sud de Mas Soler | 41.4783800,1.5827900 | 381675 | 4592833 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92347-img1850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92347-img1852.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 89904 | Veïnat de la Font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-la-font-del-bosc | XIX-XX | <p><span lang='CA'><span><span><span>Urbanització formada principalment per cases, torres d’estiueig i cabanes de fusta i pedra arrenglades de forma esglaonada seguint el pendent del bosc de la urbanització. També desposa d’instal·lacions esportives amb piscina i es fa mercat els diumenges.</span></span></span></span></p> | 08122-9 | Al nord est del nucli urbà, a ponent de la C-244. | <p><span><span><span>L’empresari Amadeu Maristany Oliver (1877-1954), de família de tractants de vins, va comprar una heretat anomenada Can Pujó del Coll Roig, a Sant Pere Sacarrera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1968 va començar a canviar completament el paisatge de Can Maristany. <span lang='CA'>El promotor de diverses urbanitzacions al Penedès i l’Anoia, Josep Maria Junyent, inicia les obres </span>d’una gran urbanització que pren el nom de “La Font Del Bosc”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als inicis, a la Urbanització de la Font del Bosc” les “Cabanes del Canadà” tenien llum de gas, que feia funcionar també la nevera. Des d’un dipòsit de fibrociment dissimulat com a pou es pujava l’aigua a la casa amb una bomba manual. Totes les cases tenien un pou mort.</span></span></span></p> | 41.4952600,1.6551200 | 387743 | 4594611 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89904-img3425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89904-img20220214084840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89904-img20220818070204.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | El nom d'aquesta urbanització prové d'una font d'aigua natural que hi ha a l'entrada de la zona. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 92350 | Parc dels rentadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-rentadors | XX-XXI | La zona s'ha arrenjat els darrers anys. | <p><span lang='CA'><span><span><span>Zona lúdica a tocar de la riera on s'han habilitat i recuperat diferents elements i espais. Entre ells destaquen els antics rentadors, la font o també el monument dels donants de sang inaugurat el 2017.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>La zona, força frondosa és també un espai de picnic i descans, de fet hi ha alguna taula i bancs. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Forma part dels itineraris del camí del riu, on es gaudeix de diferents espais fluvials i de la diversitat ambiental de la zona..</span></span></span></span></p> | 08122-600 | A l’extrem del nucli antic de Sant Joan de Conilles, a tocar de la riera de Mediona. | <p><span><span lang='CA'><span>Els rentadors es van construir l’any 1927. El 1943 es van dividir els safareigs en dues parts: la més gran per rentar i la petita per esbaldir. També hi havia un safareig més petit que servia per rentar la roba dels malalts i dels morts.</span></span></span></p> <p><span><span lang='CA'><span>Els anys 60 del segle XX van aparèixer les primeres rentadores, però sempre s’esbaldia la roba als safareigs. El 1972: es van fer les clavegueres i el 1973 va arribar l’aigua a totes les cases del poble. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Per iniciativa popular van tornar als rentadors un aspecte endreçat i net i es van adequar els espais del voltant i els camins que hi porten</span></span></span></p> | 41.4746200,1.6101700 | 383954 | 4592379 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92350-img20220603091058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92350-img20220603091126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92350-img20220603091148.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 92414 | La Recadera de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-recadera-de-sant-joan | <p><span><span><span><span lang='CA'>Ció Jover, Maria Lluïsa (coord) Llegendes de l’Alt Penedès. Col.lecció la Calaixera. Consell Comarcal de l’Alt Penedes. Diputació de Barcelona. 1999</span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>A Sant Joan no hi havia farmàcies, però hi havia una senyora que feia de recadera. Cada dia anava a buscar els medicaments que receptaven els metges del poble a Sant Quintí, caminant 8 km entre anada i tornada, no importava el temps. Aquesta senyora, també tocava les campanes del poble i per això li deien la “La Campanera”.</span></span></span></p> | 08122-664 | 41.4762900,1.6089900 | 383859 | 4592566 | 08122 | Mediona | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||||
| 89211 | Aplec de Sant Vicenç de Fonatnelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-vicenc-de-fonatnelles | XX | <p><span lang='CA'><span><span>A finals de gener es celebra l’Aplec de Sant Vicenç a la Capella de Fontanelles. El diumenge es fa la missa solemne i els propietaris de Fontanellas organitzen un dinar per tot el veïnat. </span></span></span></p> | 08059-327 | Capella de Sant Vicenç de Fontanelles | 41.6881500,1.7061000 | 392320 | 4615962 | 08059 | Castellfollit del Boix | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic/Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | S’havia perdut però des de fa uns 15 anys s’ha recuperat | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 91286 | Torre de Terrers / Castell de Meda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-terrers-castell-de-meda | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XII. | Les restes de l'edifici es troben cobertes per vegetació, la qual n'ha alterat la seva estructura i disposició. | <p><span lang='CA'><span><span>Al cim del turó es pot veure una petita depressió envoltada d'un perímetre alçat que conforma un espai quadrangular d'aproximadament 7 x 8 m que podria correspondre a les restes d'una torre. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pels voltants s'identifiquen més restes, a la banda nord i sud es veuen dos espais excavats amb restes de murs i a la banda est, vestigis de murs d’anivellament.</span></span></span></p> | 08045-82 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>A l’Edat Mitjana no apareix cap notícia referent a la Torre de Terrers. Es creu que probablement aquest sigui l’emplaçament del desaparegut castell de la Meda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres mencions de la Torre de Terrers trobades a la documentació consultada daten del 1571, quan l’edifici formava part de la parròquia de Sant Serni de Terrers. Al 1758 apareix dins el Ducat de Cardona, en el capbreu general dels termes del Cint i Capolat.</span></span></span></p> | 42.1068800,1.7287100 | 394890 | 4662425 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | És molt probable que aquest sigui l’emplaçament del desaparegut castell de la Meda. Sense una excavació arqueològica no és possible determinar les seves característiques.Actualment és conegut amb el nom de Torre de Terrers l'antic Puig de la Torre, situat a pocs metres de la Torre de Terrers / Castell de Meda. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 93644 | Jaciment arqueològic de la Torroja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-torroja | Possiblement destruït. | <p><span lang='CA'><span><span>Al vessant est del cingle de Can Montmany, entre el torrent de la Torroja i el del Mig, es troba ceràmica d’època ibèrica.</span></span></span></p> <p> </p> | 08157-45 | Camí de les Canteres, 20 | 41.4197530,1.9951961 | 416033 | 4585842 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93644-45torroja02_0.jpg | Física | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 90918 | Aplec de Sant Crist de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-crist-de-mediona | XVIII | <p><span lang='CA'><span><span>Aplec popular que es realitza a l’església de Sant Maria del Castell de Mediona. Es celebra el primer diumenge del mes de setembre amb un programa d’activitats durant tot el dia iniciat amb una missa a l’església. A partir d’aquí es van succeint diferents activitats i un àpat popular a migdia.<strong> </strong></span></span></span></p> | 08122-534 | Entre el nucli urbà de Sant Joan de Mediona i la serra de Santa Anna. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Aplec amb una llarga tradició històrica, que l’any 2021 ha celebrat la que es considera la 278 trobada. És una festa d’arrels religioses, que amb el pas dels temps ha anat afegint activitats de caire més social i cultural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Amb motiu de la inauguració de la nova capella del Sant Crist a l’església de Santa Maria del Castell de Mediona, el dia 1 de setembre de 1743 es van fer tres dies de festes. A partir d’aquí totes les celebracions relacionades amb aquesta imatge coincidien amb el primer diumenge del mes de setembre, amb el que a partir de 1771 aquest dia va quedar institucionalitzat com a la diada del Sant Crist de Mediona.</span></span></span></span></p> | 41.4760700,1.6414300 | 386567 | 4592498 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90918-img20220818084429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90918-cartell-xarxes-400x667_1.jpeg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95838 | Rellotge de sol de l'Hostal de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lhostal-de-la-grua | <p>ARITZETA, M. (1994). <em>Viles i ciutats de Catalunya</em>. Barcino.</p> <p>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> | XX-XXI | <p><span lang='CA'><span><span>Aquest rellotge de sol el trobem a la façana principal de l'antic Hostal de la Grua. Es tracta d'un r</span></span></span><span lang='CA'><span><span>ellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat a migdia. Està situat a sota un ràfec decoratiu entre la balconera central de la façana i la finestra de mà dreta de la planta pis de la façana principal de la casa. Té forma quadrada i està realitzat damunt de l’arrebossat de la façana. Presenta un marc perimetral pintat del color de l’argila. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les xifres són romanes, i van des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda. El gnòmon és de vareta, de ferro, i sembla l’original. No porta cap protecció de cap vernís i presenta restes, gairebé imperceptibles, de ciment. L’interior de les xifres “V” i “X” estan pintades. No té línies horàries.</span></span></span></p> | 08135-76 | Carrer del Sant Crist de La Grua, núm. 22 | <p>El barri del Sant Crist de la Grua, tot i que actualment és del municipi de Montmeló, pertanyia al terme municipal de Parets. L'hostal de la grua surt esmentat nombroses ocasions en la documentació conservada. Per exemple, en el fogatge de l'any 1553 de Parets consta un 'Matheu Bach fuster qui esta en la ferreria de la Grua i en Trancolet qui esta en l'hostal de la Grua'.</p> <p>També surt dibuixat junt amb la Capella del Sant Crist, en el plànol del terme i parròquia de Montmeló de l'any 1747, i que es troba a l’Arxiu de Sant Pere de les Puel·les.</p> <p>En el segle XVIII, el baró de Maldà va recollir les impressions dels seus viatges en un dietari. Segons explica, va passar per Montmeló entorn de 1775 i diu que el poble és a un quart d'hora de passada la casa o hostal de la Grua. </p> <p>També cita l'hostal en Vicenç Plantada en la seva 'Excursió a Montmeló' del 12 de maig de l’any 1881. Diu que després de passar el riu Tenes pel pont del ferrocarril, deixa a l'esquerra el Trench que havia estat un hostal, can Gurguí, can Ribera, can Puig i el famós hostal de Grua, davant del qual hi ha una capelleta en la qual es venera el Sant Crist que deixà Sant Vicenç Ferrer després de fer un sermó i un miracle. D'aquest miracle de sant Vicenç Ferrer a la Grua hi ha diferents versions. Unes diuen que quan el sant passà per l'hostal de camí a Barcelona, va reproduir el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, però en aquest cas fou amb vi i pans. Unes altres diuen que va treure vi del pou que antigament existia al costal de l'hostal.</p> | 41.5491782,2.2416532 | 436754 | 4600002 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95838-76020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95838-76030.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93639 | Jaciment romà de ca l'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-roma-de-ca-lespluga | <p><span lang='CA'><span><span>- CODEX (2003). <em>Informe de la intervenció arqueològica a la Vil·la romana de Ca l'Espluga</em>, Arxiu Servei d'Arqueologia.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- PEREIRA, Isabel. <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva en les obres de soterrament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Pallejà (Baix Llobregat)</em>. nº reg. 9630 (2 vols.).</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- REVILLA, Víctor (2015). <em>Fermes, villae et exploitations rurales: Approches régionales.</em></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>- SOLÍAS I ARÍS, Josep; MENÉNDEZ I PABLO, Xavier (1986). “La vil·la romana de ca l’Espluga (Pallejà). Observacions sobre l’estructuració territorial i econòmica del curs inferior del Llobregat en època romana”.<em> Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana</em>, núm. 48, pp. 330-341.</span></span></span></p> | Una part va ser eliminada l'any 2006 amb motiu de la construcció de la línia de FCG i l'altra es desconeix en gran part. | <p><span lang='CA'><span><span>Arran de la seva troballa es va posar al descobert una pavimentació <em>d'opus signinum. </em>Apareix també un dipòsit partit en dos àmbits, de nou revestit amb <em>opus signinum</em> i cordons hidràulics. El conjunt es pot interpretar com un lloc pel premsat de vi o d'oli.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>El material ceràmic recuperat consisteix en fragments campanianes A tardanes, i ceràmiques ibèriques pintades, àmfora de boca plana, ceràmica de parets fines, sigil·lada aretina i sudgàl·lica, amb llànties d'oli de volutes, i finalment sigil·lada africana A, pàtina cendrosa, etc. Apareix també algun fragment de sigil·lada D.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Els treballs efectuats l’any 2006 van permetre determinar les fases evolutives de la zona en qüestió, des d'un primer assentament d'època ibèrica fins l'actualitat:</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 1. Ocupació ibèrica. Es va documentar una sitja amb forma troncocònica amb material ibèric en el rebliment i un retall per sota d'un dels murs d'<em>opus signigum</em>, amb una gran quantitat de ceràmica ibèrica associada. S'interpreta que es pot tractar d'un assentament agrari.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 2. Ocupació romana alt-imperial. Possibles fons de sitja de la primera meitat del segle I dC. També es documenta un dipòsit d<em>'opus signinum</em>, un mur longitudinal N-S revestit d'un enlluït blanc i un àmbit pavimentat conformat per tres murs. La cronologia d'aquesta ocupació possiblement no aniria més enllà de mitjans del segle I dC.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 3. Ocupació romana baix-imperial. No es documenta cap altra activitat antròpica fins al segle IV-V dC, moment en que es daten els materials que apareixen en un abocador. Es documenten a més una sèrie d'estructures muràries difícils de datar amb precisió pels materials que s'hi localitzen, però amb un <em>post quem</em> dels segles IV.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>FASE 4. Època moderna-contemporània. Per sobre dels nivells d'ocupació romana es detecten directament els nivells moderns d'anivellació de la zona. Les rases de vinya, abundants en el sector, i la construcció del ferrocarril el 1912 van afectar el jaciment i la urbanització de la zona han afectat la conservació del jaciment.</span></span></span></p> | 08157-42 | Carrer d'Àngel Guimerà amb carretera de la Magina. | <p><span lang='CA'><span><span>Jaciment localitzat l’any 1976 per membres del Grup de Recerca de Pallejà. </span></span></span>S'hi han dut a terme les següents intervencions arqueològiques:</p> <p>- Desembre de 2003, sota la direcció de Josefa Huertas (Codex), amb motiu de les obres de soterrament de la línia de Ferrocarrils Catalans.</p> <p><span lang='CA'><span><span>- Agost i setembre de 2006, sota la direcció d'Isabel Pereira (Codex), amb motiu del seguiment de les obres dels FCG.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Es va realitzar una intervenció a l'indret, ja que el jaciment quedava afectat pel soterrament de les vies del FGC. Es va realitzar un seguiment arqueològic de l'obertura de les rases, i una excavació en extensió del sector on van aparèixer restes.</span></span></span></p> | 41.4154967,1.9974732 | 416217 | 4585368 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93639-42calespluga06.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93596 | Cases Molins de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-molins-de-baix | <p><span lang='CA'><span><span>- CABANA, Francesc (2003). “75 anys d’història”. <em>Ciments Molins</em>. Barcelona, p. 98.</span></span></span></p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>Avui es tracta d’un conjunt de blocs de pisos que ocupa una àrea de 15.400 m2 i que es diferencia en una sèrie de 12 blocs allargassats, amb planta baixa els d’un costat i planta baixa i pis els de l’altra, disposats per parells molt similars entre ells, a llevant del carrer de Joan Parera. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A ponent, es troben diversos blocs correguts disposats entorn a la plaça de l’arquebisbe Modrego.</span></span></span></p> | 08157-34 | Carrer de Molins Parera | <p><span lang='CA'><span><span>L’empresa Ciments Molins SA, en el context de provisió d’habitatges als treballadors que s’estava produint arreu de Catalunya per part de les principals indústries, va començar, a principis de la dècada de 1940 i durant la de 1950 una política de compra de terrenys i construcció d’habitatges per al personal de la fàbrica. Fins al punt que es va acabar creant al sud del nucli urbà de Pallejà, i prop de la fàbrica una mena de colònia amb construccions allargassades, algunes de planta baixa i d’altres amb planta i pis, que avui es coneixen com les Cases molins de Baix. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1953 es van construir sis grups de dos habitatges de planta baixa i sis grups de planta baixa i pis de 4 habitatges cadascun. En total 36 habitatges que van ser inaugurats el novembre de 1955. El 1958 es van construir dos blocs de planta baixa i pis, de 12 habitatges cadascun, en total 24 habitatges, per darrera dels blocs anteriors, a l’altra banda del carrer que du el nom de Molins Parera. L’any següent es va continuar amb la construcció de dos blocs de planta baixa de dos habitatges cada un i quatre blocs de planta baixa i pis de 4 habitatges cada un, en total 20 habitatges més. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Així, a principis dels anys 1960 Ciments Molins disposava de 80 habitatges per als seus empleats agrupats al costat de la CN-II, a Pallejà, a uns 800m al nord de la fàbrica.</span></span></span></p> | 41.4157383,1.9987580 | 416325 | 4585393 | 1958 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93596-34molinsdebaix08.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-12 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Ciments Molins va ser inaugurada l’any 1928 per Juan Molins Parera. Es donava així continuïtat a l’explotació de canteres i a la fabricació de calç i ciment natural situades a Pallejà, Vallirana i Sant Vicenç dels Horts. Joaquín Molins Figueras, fundador juntament amb el seu pare i president de la companyia des de 1934 fins el 1976 va impulsar la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la instal·lació dels dos primers forns els anys 1929 i 1930. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 91431 | Balma del Salt de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-salt-de-sallent | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Només es conserven part de les estructures de l'edifici, les quals es troben enrunades. | <p><span lang='CA'><span><span>Balma orientada a l'oest. En el seu interior s’hi va construir una casa de murs d’entre els 50 cm i els 60 cm d’amplada, fets amb blocs irregulars de pedra sorrenca i conglomerat units amb fang. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Estructuralment, l’habitatge està format per un mur perimetral que conforma la façana i els dos murs laterals que defineixen un espai que interiorment és compartimentat per una paret, creant dues grans estances. La de la banda sud mostra l'inici d'un mur de divisió interior. Per la banda nord s'hi adossa un mur que delimita un espai independent. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>En el sostre de la balma s'identifiquen clarament dues zones molt fumades, l'una a tocar del mur lateral nord i l'altre més cap al sud. La superfície és força regular i mostra molt de sediment. L'alçada permet la circulació a peu dret excepte en les parts més internes.</span></span></span></p> | 08045-97 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span>La casa apareix citada al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” elaborat a l’any 1856, de manera que a mitjans del segle XIX era habitada.</span></span></span></p> | 42.0651900,1.7524000 | 396781 | 4657767 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91431-971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91431-972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91431-973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91431-974.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Al Museu Comarcal de Berga hi ha dipositat un fragment de ceràmica hallstàttica trobat sobre una pedra de conglomerat de la balma. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 99400 | Barraca del bosc de can Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-ponc | <p><span><span><span></span></span></span></p> <p>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia</em>. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</p> <p><a>- RIPOLL, R. (2003). <em>Les construccions de paret seca a l'Anoia</em>. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</a></p> | ss. XIX-XX | Mostra un enderrocament a la part posterior. | <p><span lang='CA'><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca i adossada a un marge de pedra. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al nord-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. Al marge té dos graons volats que donen accés a les dues antigues terrasses.</span></span></span></p> | 08168-114 | Bosc de can Ponç. Nord-est de Pontons. | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.4171800,1.5370700 | 377743 | 4586102 | 08168 | Pontons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99400-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99400-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99400-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-18 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 99410 | Barraca de la Font nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-nova | <p><span><span><span></span></span></span></p> <p>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia</em>. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</p> <p><a>- RIPOLL, R. (2003). <em>Les construccions de paret seca a l'Anoia</em>. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</a></p> | ss. XIX-XX | Té la coberta enderrocada. | <p><span lang='CA'><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>S’hi accedeix per un portal orientat al sud. La coberta seria en forma de falsa cúpula, atès que es conserva l’arrencament del tram de mur posterior. </span></span></span></p> | 08168-124 | Camp de la Font. Sud-oest de Pontons. | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.4032800,1.5037800 | 374934 | 4584607 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99410-124-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99410-124-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99410-124-30.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-18 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | A causa de l’enderroc no es pot determinar de quin tipus de portal es tractaria. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 89035 | Barraca davant Mas Palomas 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-davant-mas-palomas-2 | <p><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.</span></span></span></span></span></p> | XIX | Enderrocada | <p><span lang='CA'><span><span>Barraca situada a l’Obaga de Grevalosa, en una zona boscosa, construïda amb la tècnica de la pedra seca. L’edificació s’adossa a un marge de pedra que li fa de paret de tancament posterior. Malgrat el seu mal estat de conservació, es tractaria d’una barraca amb el portal d’accés ubicat al sud-oest i amb la coberta en forma de falsa cúpula, ja que conserva una petita part de l’arrencament. </span></span></span></p> | 08059-253 | Obaga de Grevalosa. Est de Grevalosa | <p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></span></p> | 41.6911900,1.6703200 | 389347 | 4616344 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89035-img7168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89035-img7170.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/