Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
34032 Barraca 2.3. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-165 41.3201500,1.9220000 409778 4574858 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34033 Barraca 2.4. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-24 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-166 41.3227700,1.9214900 409739 4575150 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34034 Barraca 2.5. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-25 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-167 41.3238400,1.9225400 409828 4575267 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34035 Barraca 2.6. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-26 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-168 41.3222100,1.9234600 409903 4575085 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34036 Barraca 2.7. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-27 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-169 41.3157800,1.9305800 410490 4574364 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34037 Barraca 2.8. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-28 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-170 41.3162400,1.9313800 410558 4574414 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34038 Barraca 2.9. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-29 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-171 41.3195500,1.9373500 411062 4574776 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34038-foto-08020-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34038-foto-08020-171-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34039 Barraca 2.10. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-210 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-172 41.3170600,1.9308700 410516 4574506 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34040 Barraca 2.11. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-211 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-173 41.3143400,1.9307100 410499 4574204 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34041 Barraca 2.12. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-212 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-174 41.3141900,1.9285000 410314 4574190 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34042 Barraca 2.13. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-213 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-175 41.3143100,1.9320100 410608 4574199 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34043 Barraca 2.14. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-214 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-176 41.3136600,1.9321200 410616 4574127 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34044 Barraca 2.15. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-215 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-177 41.2829800,1.8768800 405948 4570780 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34045 Barraca 2.16. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-216 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-178 41.2798700,1.8755000 405828 4570436 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34046 Barraca 2.18. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-218 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-179 41.2956700,1.9144500 409112 4572148 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34047 Barraca 2.19. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-219 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-180 41.2988800,1.9108400 408814 4572508 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34048 Barraca 2.20. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-220 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-181 41.3161700,1.9344900 410818 4574403 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34049 Barraca 2.21. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-221 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-182 41.3158600,1.9336400 410746 4574370 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34050 Barraca 2.22. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-222 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-183 41.3141400,1.9366200 410993 4574176 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34051 Barraca 2.23. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-223 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-184 41.3147700,1.9371700 411040 4574245 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34052 Barraca 2.28. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-228 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-185 41.3192200,1.9362800 410972 4574740 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34053 Barraca 2.29. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-229 <p>Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.</p> 08020-186 41.3198300,1.9363200 410976 4574808 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34054 Barraca 2.30. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-230 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-187 41.3086800,1.9264400 410134 4573580 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34055 Barraca 2.31. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-231 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-188 41.3208900,1.9263100 410140 4574936 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34056 Barraca 2.32. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-232 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-189 41.3180400,1.9343800 410811 4574611 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34057 Barraca 2.33. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-233 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-190 41.3190600,1.9340700 410787 4574725 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34060 Barraca 2.34. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-234 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-193 41.3205600,1.9328500 410687 4574892 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34061 Barraca 2.35. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-235 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-194 41.3202600,1.9341000 410791 4574858 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34062 Barraca 4.5. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-45 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-195 41.3424700,1.9106200 408857 4577348 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34063 Barraca 4.6. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-46 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-196 41.3422500,1.9084100 408671 4577326 08020 Begues Legal i física Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34064 Barraca 4.7. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-47 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-197 41.3432400,1.9088400 408709 4577435 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34065 Barraca 4.8. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-48 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-198 41.3399200,1.9071500 408563 4577069 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34153 Barraca de les Agulles 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-1 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-286 41.3121300,1.9356600 410910 4573954 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34153-foto-08020-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34153-foto-08020-286-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34154 Barraca de les Agulles 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-2 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-287 41.3115400,1.9342200 410789 4573890 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34154-foto-08020-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34154-foto-08020-287-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34155 Barraca de les Agulles 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-3 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-288 41.3122600,1.9335500 410734 4573970 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34155-foto-08020-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34155-foto-08020-288-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
34156 Barraca de les Agulles 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-4 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-289 41.3132500,1.9354700 410896 4574078 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34156-foto-08020-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34156-foto-08020-289-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
42831 Carnestoltes https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-0 XIX-XX <p>Es passava pel poble amb un carro en el qual hi havia el Rei Carnestoltes i es recollien els donatius de les cases, consistents en cansalada, vi, arròs, conills, etc. Amb tots els productes recollits es feien dues o tres calderetes d'arròs. La festa culminava amb un gran ball a cal Soldevila. En els darrers anys de la festa abans de la seva prohibició després de la Guerra, les calderetes d'arròs es van substituir per olles de xocolata desfeta.</p> 08034-17 Calders <p>Un ban de l'Ajuntament amb data de 4 de febrer de 1906 diu que durant la festa es pot anar pel carrer disfressat però sense careta i fins a la nit; es prohibeix fer paròdia de la religió, bones costums, autoritats i militars; es permet entrar als balls a tota la gent que es presenti amb disfressa. El Carnestoltes va ser prohibit després de la Guerra Civil. En els darrers anys s'ha revifat, sobretot després de la posada en marxa del Centre Cívic.</p> 41.7911400,1.9926300 416299 4627078 08034 Calders Fàcil Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2024-11-18 00:00:00 Jordi Piñero 2116 4.1 42 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73653 Sant Pere d'Abrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-dabrera <p><span><span><span>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</span></span></span></p> <p>'Església parroquial de Sant Pere d'Abrera', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992b): Sant Pere d'Abrera, Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 319-320.</p> <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera.</p> XI-XII <p>Església de nau única coberta amb volta de canó i capçada per un absis trilobulat amb finestres de doble esqueixada. L'absis està disposat entorn d'un creuer o presbiteri cobert amb volta d'aresta. Exteriorment, l'absis central està decorat amb arcuacions cegues i lesenes. Interiorment, els tres absis formen tres espais troncocònics ben diferenciats, oberts per arcs de mig punt i coberts per voltes de quart d'esfera. La capçalera enllaça amb la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt. Els murs d'aquesta nau, amb porta orientada a migdia, fan 1,25 m de gruix i presenten un aparell de petits blocs disposats en filades homogènies. Les finestres de l'edifici, incloses les tres de l'absis, són totes de mig punt, amb l'ampit recte i construïdes amb pedra tosca. A la zona del creuer s'aixeca un campanar en forma de torre quadrada de tres pisos, les filades inferiors de la qual sobresurten a mode de sòcol. Al primer pis s'obre una finestra de mig punt per costat, i als altres dos pisos dues finestres geminades a cada cara. L'últim pis d'aquest campanar va ser afegit durant la restauració de 1956-59, moment en què es varen obrir les finestres anteriorment tapiades del primer i segon pis. Les columnetes de les finestres geminades, tant les del segon pis com les del tercer, són noves. El campanar està bastit amb una pedra calcària molt porosa, la mateixa que s'utilitza als arcs. La motllura que originalment coronava els dos pisos, de dos bocells amb una mitjacanya, ha estat reproduïda al capdamunt del tercer pis. La porta de mig punt que dóna accés al temple està emmarcada per una arquivolta sobre columnes i capitells; l'arcada exterior és resseguida per un guardapols motllurat en cavet. Arcada i arquivolta estan decorades, la primera amb l'aresta en forma de dents de serra, la segona amb un baix relleu de palmetes. Una arcada inscrita a l'interior de l'arquivolta emmarca un timpà llis compost de grans carques. La llinda també és llisa. Els capitells, coronats per altes impostes, presenten una decoració molt rudimentària. El de l'esquerra presenta una decoració basada en fulles d'acant. El de la dreta, molt erosionat, mostra unes àligues situades als angles.</p> 08001-1 Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. <p>La parròquia de Sant Pere d'Abrera és esmentada com a part integrant del terme del castell de Voltrera, l'any 1100, al testament de Guillem Ramon I de Castellví, senyor de la baronia del mateix nom, on llega cinc mancusos per a la seva dedicació, cosa que vol dir que les obres del temple es trobarien aleshores prou avançades. Més tard, un document del 1141 es refereix a l'església com a parròquia. El 1391 el papa Climent VII uní la capellania de Sant Pere d'Abrera a la mensa capitular de la seu de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des del moment de la seva construcció, i en paral·lel a la creixent importància econòmica d’aquest territori, la petita església de Sant Pere va anar incrementant la seva feligresia. Algunes famílies pageses optaren per establir els seus habitatges a l’àrea circumdant del temple, constituint una primera <em>sagrera</em></span><span lang='CA'> (Can Sucarrats, Ca l’Elvira, Ca la Laura, Can Martinet, Cal Benet...).</span><span lang='CA'>. D’aquesta manera, s’anirà cristal·litzant un petit nucli rural al seu voltant, conegut als pergamins més antics com a Brea, i que serà l’origen de l’actual poble d’Abrera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des de la seva construcció i fins avui, el temple ha sofert nombroses transformacions. Sabem que en època baix medieval i a principis de l’edat moderna cadascun dels absis de la capçalera fou consagrat a un sant diferent. L’absis central, el més important del temple, estava dedicat a Sant Pere, mentre que els altres dos anaren variant llur invocació. La pica baptismal era de pedra i se situava al final de la nau. Al costat de l’església s’emplaçava també el cementiri, que hi romangué fins l’any 1888.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A principi del segle XVI, a l’església s’hi construí un cor sobrealçat, al que s’accedia per una escala de fusta situada en un dels costats de la nau romànica. A principi del segle XVII documentem també l’existència d’una rectoria. A meitat d’aquest mateix segle s’iniciaren les obres de construcció de les dues capelles laterals que encara avui tallen la nau romànica. La capella meridional fou consagrada a la Verge del Roser, mentre que la septentrional es dedicà al culte del Sant Crist.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant el segle XVIII l’església continuà transformant-se: s’aixecaren unes golfes sobre la nau i, a meitat del segle XIX, se sobrealçà el campanar. Les finestres dels dos pisos romànics originals foren paredades i arrebossades, i per sobre d’elles s’alçà un tercer pis tan alt com els dos anteriors i dotat d’una llarga i esvelta finestra. El nou campanar quedava rematat per un teulat de peces ceràmiques blaves i blanques. Amb aquest aspecte l’església arribaria a la Guerra Civil, moment en què fou cremada i esdevingué magatzem de subministres, sense que això causés </span></span></span></span>danys importants a l'estructura.</p> <p><span lang='CA'><span>Serà l’any 1956 quan Joan Capell i Gorina, rector d’Abrera i arquitecte, va iniciar la restauració del temple amb l’objectiu de recuperar la fesomia romànica. Els treballs, realitzats sota l’auspici del Servei de Conservació i Catalogació de la Diputació de Barcelona, es van perllongar fins el 1960 i van permetre recuperar la imatge medieval de l’església. També es va restaurar el campanar, tot i que amb tres pisos, en comptes dels dos originals. </span></span></p> <p>Segons Montserrat Pagès, PAGÈS (1992a: 319), les esglésies que s'hi assemblen més són Sant Pere de Montgrony, Sant Llorenç del Munt (Osona), Sant Oïsme de la Baronia i Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, de la fi del segle XI i començament del XII, data que no contradiu la que assenyalen els documents per a Sant Pere d'Abrera. </p> 41.5178600,1.9019600 408379 4596829 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73653-foto-08001-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73653-foto-08001-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73653-foto-08001-1-3.jpg Legal Medieval|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-02-15 00:00:00 ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 85|92 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73655 Col·lecció d'objectes litúrgics de la parròquia https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-liturgics-de-la-parroquia <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera.</p> XVI-XX <p>Les peces de roba són la part més important de la col·lecció, tot i que també destaquen un missal de l'any 1780 i altres objectes litúrgics com una creu i dos canelobres de plata del segle XVII, una custòdia i un copó de la mateixa època. La majoria de peces de roba són posteriors al 1939, ja que les més antigues van ser destruïdes durant la guerra civil. La major part d'aquestes peces estan molt ben conservades i destaquen per la qualitat dels materials i pel treball dels brodats. Hi ha casulles, estoles, albes i capes pluvials entre els múltiples complements de roba eclesiàstica que conserva la parròquia. Una bona colla d'aquestes peces van quedar en desús després del Concili Vaticà II. Pel que fa a la resta d'objectes, el patrimoni parroquial d'Abrera conserva mobiliari divers, custòdies, creus, canadelles, calzes, campanes, tapissos, imatges de sants i marededéus (en un nombre de 14), etc. Des d'un punt de vista artístic i històric, destaquen la imatge del Roser, que és de plata i data de l'any 1792, i el Nen Jesús de Praga de talla dels segle XVI-XVII. Els sants olis estan en una caixeta de plata que data probablement dels segles XVI-XVII.</p> 08001-3 Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. <p>L'entrada d'Abrera a l'època moderna va suposar un notable augment demogràfic que des d'aleshores s'evidencia als llibres de batejos, matrimonis i defuncions de la parròquia. Aquest context de prosperitat no passarà inadvertit a l'església de Sant Pere. Serà ara quan aquesta augmentarà el seu patrimoni moble i immoble i adquirirà alguns dels objectes culturals de valor que encara avui ostenta. L'augment de la feligresia i el conseqüent increment de les almoines i delmes farà possible aquest enriquiment. A partir d'època baixmedieval l'Església adopta un nou tipus de ritual religiós caracteritzat per la sumptuositat, l'artificiositat i el recarregament formal de temples i cerimònies religioses. Ens trobem en època del gust barroquitzant, del culte exacerbat de les imatges, el període en què les esglésies s'ompliran d'altars decorats amb tot tipus de mobiliari i imatges (SOLER, 2000a: 30-31.)</p> 41.5177900,1.9018300 408368 4596821 08001 Abrera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73655-foto-08001-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73655-foto-08001-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73655-foto-08001-3-3.jpg Física Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Religiós Inexistent 2022-04-20 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 95|96|98|94 53 2.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73656 Rectoria de Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pere-0 <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 34 i 40.</p> XVII-XIX <p>Casa de planta rectangular feta de pedra i coberta a dues aigües amb teula àrab. Està estructurada en planta baixa i dos pisos. Presenta una façana fruit de vàries remodelacions, tot i que conserva l'antic portal adovellat de mig punt. A la façana sud té un rellotge de sol fet de rajoles de ceràmica policromes on es representa, encapçalat pel lema 'Tu es Petrus', l'arbre d'Abrera amb les claus de Sant Pere als peus, tot plegat emmarcat en un rectangle per una sanefa floral que alterna el blau i el groc. El rellotge és de tipus vertical amb xifres romanes i va ser restaurat l'any 1990.</p> 08001-4 Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. <p>Segons assenyala Maria Soler a la seva monografia sobre l'església de Sant Pere d'Abrera, SOLER (2000a: 34, 40), cap a 1600 les visites pastorals parlen d'una 'domus rectori' en la que residia permanentment el capellà de la parròquia. Sens dubte aquesta construcció és l'origen més remot de l'actual rectoria, la qual és fruit d'un seguit de reformes portades a terme a mitjans del segle XIX.</p> 41.5177900,1.9018300 408368 4596821 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73656-foto-08001-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73656-foto-08001-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73656-foto-08001-4-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-02-15 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98|119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73657 Camí Ral https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-23 <p>HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 70 i 170. RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> <p>El camí ral entrava a Abrera pel camí que passava per l'Hostal del Pi, avui desaparegut, dirigint-se en línia recta cap al carrer Nou i la creu de terme. Des de la creu enfilava el carrer Major anant cap a l'església parroquial de Sant Pere. Des d'aquí seguia aproximadament per l'actual Avinguda de la Generalitat, per dirigir-se cap al Barri del Rebato, i acabava sortint de la població pel Pont de Magarola. Avui dia es coneix la totalitat del seu traçat al seu pas pel municipi, tot i que està utilitzat per vials actuals. Tanmateix de moment no se'n coneixen vestigis materials associats a l'antic camí.</p> 08001-5 Carrer Major - 08630 Abrera. <p>El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida és d'origen medieval, tot i que els camins medievals seguien bàsicament la xarxa de vies d'època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa passant per Abrera, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Penedella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Saragossa era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació, cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, i finalitzaren les obres l'any 1802, amb una interrupció durant la guerra amb França (1793-95). L'any 1887 es construeix el pont de la riera Magarola per millorar el tram que travessa el llit de la dita riera i que comunicava Abrera amb Esparreguera passant pel mig del Barri del Rebato.</p> 41.5147800,1.9025200 408421 4596486 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73657-foto-08001-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73657-foto-08001-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73657-foto-08001-5-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 119|94 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73659 Creu de terme https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-11 <p>'Creu de terme d'Abrera', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> XVI-XVII Restaurada l'any 1954. <p>Creu de pedra que s'alça sobre una base circular de pedra granítica amb tres graons. La columna, octogonal, aguanta una creu que té als extrems dels braços noves creus. En un costat té una imatge de Jesucrist crucificat i a l'altre una representació de la Mare de Déu. A sota, a mode de capitell, es troben les figures de Sant Antoni Abat, Sant Jordi i Sant Llorenç, així com un escut format per una flor de lis i dos ocells. A la base de la creu hi ha una inscripció que assenyala que va ser feta per en Roc Saller.</p> 08001-7 Plaça de la Creu - 08630 Abrera. <p>Al capbreu de Santjoan i Amat de Palou, de l'any 1630, ja es fa esment a una creu de fusta que hi havia a Abrera, al camí ral de Montserrat, al punt on afrontava amb les terres el Camp de la Font o d'en Bassa. Aquest terreny es correspon al lloc on avui dia està el carrer de la Font, molt a prop de la creu de terme. Més tard, l'any 1890, Josep Reig i Vilardell descriu ja la creu de terme de pedra, la qual, afirma, fou traslladada des de prop de l'Hostal del Pi. El 1936 va ser trencada i es va restaurar l'any 1954.</p> 41.5147800,1.9025200 408421 4596486 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73659-foto-08001-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73659-foto-08001-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73659-foto-08001-7-3.jpg Legal Modern|Gòtic Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2023-08-02 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 94|93 47 1.3 1781 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73660 Cal Xafre https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xafre 'Casa al carrer Major, 35', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. XVII-XX Casa feta de pedra, de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teula àrab. Està estructurada en planta baixa i dos pisos. Presenta una façana fruit d'importants remodelacions, tot i que conserva el portal de mig punt adovellat, en part arrebossat, que està sobrealçat respecte al nivell del carrer. La façana està arrebossada i té un sòcol de color més fosc. Les obertures estan disposades de forma desendreçada i no tenen cap tipus d'ornament. 08001-8 Carrer Major, 35 - 08630 Abrera. Edifici probablement construït durant els segles XVII o XVIII, tot i que molt reformat al segle XX. 41.5151600,1.9026200 408430 4596529 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73660-foto-08001-8-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 119 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73661 Cal Sanmartí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sanmarti 'Cal Sanmartí', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. XX Reformada als anys 1993-1995. Es tracta de l'única casa modernista del municipi. De l'obra original, feta amb maó i pedra, tan sols es conserva la façana, donat que els interiors foren enderrocats i refets de nou a principis dels anys noranta del segle XX. Està estructurada en planta baixa i dos pisos rematats amb una cornisa mixtilínia i està coberta amb una teulada a dues aigües amb teula àrab. A cada pis hi ha tres balcons amb la barana de ferro. La planta baixa i el primer pis queden separats mitjançant una sanefa de rajoles de color verd, blau i blanc amb motius vegetals; una altra sanefa separa el primer pis del segon i a aquest de l'acabament de la façana. Al centre i als costats de la façana es representen fulles de geganta. 08001-9 Carrer Major, 20 - 08630 Abrera. Fou propietat dels Santmartí, que vivien als baixos i també hi tenien un estanc. L'actual propietària, anomenada la Fana, ha fet reformar la casa (1993-1995) respectant tan sols els murs exteriors. 41.5156000,1.9023000 408404 4596578 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73661-foto-08001-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73661-foto-08001-9-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 105|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73663 Can Martinet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martinet-1 'Can Martinet', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. XVIII Casa bastida amb pedra, de planta rectangular i teulada a dues aigües de teula àrab. Està estructurada en planta baixa i un pis. Exteriorment està arrebossada i emblanquinada. Amb el temps ha estat força reformada amb l'objectiu d'adaptar-la al seu ús actual, un restaurant. De la construcció original es conserva el portal adovellat de mig punt. A la façana sud té un rellotge de sol fet de rajoles de ceràmica policromes on es representa un sol de cara humana i dos núvols, tot plegat emmarcat per una sanefa geomètrica de línies ondulades que alterna el blau i el groc. El rellotge és rectangular, de tipus vertical declinant, amb el gnòmon mal col·locat i amb xifres romanes. S'hi llegeix la inscripció 'Can Martinet d'Abrera'. 08001-11 Plaça de l'església, 8 - 08630 Abrera. A principis del segle XVIII Abrera comptava amb poc més d'un centenar d'habitants, però poc a poc la població començà a augmentar i el 1787 la població havia arribat als 225 habitants. Aquesta casa és testimoni de les edificacions realitzades durant aquells anys. La família de l'actual propietari la va comprar a un home anomenat Martí que feia servir la casa com a corral. Aquest home, per ser escanyolit i geperut, era anomenat Martinet. Es conserva documentació de la casa a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. 41.5169600,1.9020100 408382 4596729 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73663-foto-08001-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73663-foto-08001-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73663-foto-08001-11-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73664 Escoles velles https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles-0 'Escoles velles', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. XX Edifici fet de maó i pedra, de planta rectangular molt allargada, construït en desnivell. Els murs han estat arrebossats i pintats de color beige recentment. L'edifici està cobert amb teulada a dues aigües de teula àrab i consta de planta baixa i pis. S'estructura simètricament en tres cossos, el central més alt i sobresortint de la línia de façana. Destaca la presència de moltes obertures, les quals tenen una motllura en la seva part superior, de diferent tipologia. Sota la cornisa hi ha l'escut de la vila. 08001-12 Carrer Salvador Espriu, 1- 08630 Abrera. Van ser construïdes l'any 1924, esdevenint durant molts anys l'única escola del poble, amb només dues aules, una pels nens i l'altra per les nenes. Van ser sufragades per subscripció popular. Des de 1998, un cop restaurat, l'edifici ha estat destinat a hotel d'entitats. 41.5161800,1.9025900 408429 4596642 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73664-foto-08001-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73664-foto-08001-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73664-foto-08001-12-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 106|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73666 Arxiu municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-42 <p>Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat (1996): 'Inventari de l'Arxiu Municipal d'Abrera'.</p> XIX-XXI <p><span><span><span>La cronologia de la documentació que custòdia l’arxiu municipal comença a mitjans del segle XIX. Conserva la documentació produïda i rebuda per l’Ajuntament en l’exercici de les seves funcions i activitats. Per tant, preserva els drets i deures dels ciutadans i de l’Ajuntament i, permet conèixer, analitzar i estudiar els diferents aspectes de la vida i la història local. </span></span></span><span><span><span>El fons s’organitza mitjançant un quadre de classificació funcional: el quadre de classificació municipal de la Generalitat de Catalunya, que representa en els seus nivells superiors, les funcions i activitats de l’Ajuntament i agrupa en sèries la documentació generada a partir del desenvolupament dels seus procediments administratius i està ordenada, majoritàriament, cronològicament. Així, hi ha documentació referent a l’administració general, hisenda, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, instrucció pública, cultura, serveis agropecuaris i medi ambient, col·leccions factícies. </span></span></span><span><span><span>Tots els documents són de titularitat pública, per tant, estan sotmesos a la normativa d’avaluació, la qual en determina els períodes de retenció segons el valor que tinguin en cada fase del cicle de vida documental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació del fons històric sempre ha estat tractada a banda i conservada diferenciadament. L’abast cronològic d’aquesta documentació, la del fons històric, és de mitjans del segle XIX fins mitjans del XX. El contingut, entre altres: padrons d’habitants, censos de població, cèdules personals, llicències d’obres, projectes tècnics, plànols; serveis militars, registres de controls i circulació de persones, correspondència d’entrada i de sortida, llibres de registre d’entrada i sortida de documents, llibres comptables, lliuraments, manaments de pagament, expedients d’eleccions, llibres d’actes, expedients de sessions d’òrgans col·legiats, etc. També inclou el fons de la delegació local de la Falange a Abrera i el de la Germandat de Montepío de San Isidro de Abrera. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>L’arxiu també disposa de documents audiovisuals pendents d’organitzar, inventariar i canviar el format per a la seva conservació al llarg del temps. Es conservem els enregistraments sonors i les corresponents transcripcions de la memòria oral del Departament de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l’Ajuntament.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Per últim, es conserva una col·lecció de cartells de festa major, pendent de catalogació. </span></span></span><span><span><span>Es disposa d’una biblioteca auxiliar.</span></span></span></p> 08001-14 Plaça Constitució, 1-08630 Abrera. <p><span><span><span>L’Arxiu municipal d’Abrera té el seu origen en l’Arxiu Històric municipal. En un inici recollia, organitzava i conservava la documentació municipal més antiga de l’Ajuntament, tractant-la a part de la resta de la documentació administrativa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1996 l’Ajuntament d’Abrera signà un conveni amb l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona per tal d’ordenar i classificar la documentació. Una part de la documentació, qualificada com a històrica, estava separada de la resta i es conservava a la biblioteca municipal. El tractament documental dut a terme per la Diputació consistí en el condicionament, la classificació i la descripció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2017 es va fer un tractament documental per part d’una empresa externa, per tal de descriure, inventariar i organitzar tot el fons municipal. Tota la documentació que es va descriure es va classificar seguint el quadre de classificació municipal de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2019 es creà la plaça d’arxiver municipal, i per tant, el Servei Municipal d’Arxiu (SAM) i comença el procés de classificació, descripció, ordenació i condicionament. L’any 2020 es va realitzar un tractament de neteja i consolidació amb l’objectiu que la documentació fos consultable. </span></span></span></p> 41.5164100,1.9018000 408364 4596668 08001 Abrera Fàcil Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2021-02-18 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar El fons fotogràfic (4191 fotografies digitalitzades) d’imatges protocol·làries, religioses, culturals, etc. té fitxa pròpia en el Mapa de Patrimoni. La informació d'aquesta fitxa ha estat facilitada per l'arxivera municipal, Sra. Alba Canovas. 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73667 Cal Barnet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barnet VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. XVII Casa de planta rectangular, estreta i allargassada, amb coberta a dues vessants de teula aràbiga. Els murs són de maçoneria i tàpia, només arrebossats. Al pis superior s'obre un balcó amb barana de ferro forjat. Té planta baixa, pis i golfes. A la façana sud se li va afegir un rellotge de sol vertical fet de ceràmica policroma l'any 1997. És rectangular i les xifres són romanes i està il·lustrat amb un paisatge marí presidit per un sol, tot plegat envoltat per una sanefa floral que alterna el blau amb el groc. A la part de darrera té una eixida o pati on encara es conserva un pou amb una sínia metàl·lica. 08001-15 Carrer Major, 49 - 08630 Abrera. És una de les cases més populars d'Abrera i de les més antigues del carrer Major. La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Mencia de Requesens de l'any 1613. 41.5148600,1.9027400 408440 4596495 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73667-foto-08001-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73667-foto-08001-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73667-foto-08001-15-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73668 Castell de Voltrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-voltrera <p><span><span><span>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</span></span></span></p> <p>CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de <em>Els castells catalans</em>, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 161-172.</p> X-XVIII Recentment s'han dut a terme obres de consolidació de l'estructura (2023) <p>Les seves restes estan situades a la banda esquerra del riu Llobregat, encimbellat en un turó, al bell mig de la urbanització de Can Vilalba. S'aprecien restes de murs, encara notables, al costat de la capella romànica de Sant Pere (s. XI), també en ruïnes. Aquesta capella es devia edificar per necessitats de culte de les persones que vivien dins del recinte del castell i que estaven sota les ordres del senyor de Voltrera.</p> <p>Les estructures pertanyents al castell han estat molt modificades i reconstruïdes en època moderna, quan n'eren els senyors els Despalau i Amat, els quals construïren a sobre del castell medieval una 'domus' de murs de tàpia. La resta de murs, que conformen una planta aproximadament triangular, delimiten diverses estances, molt enrunades, fetes amb blocs de pedra i morter de calç. Sobre els turons que envolten l'antiga Vilalba donà lloc a un territori feudal amb el nom de quadra de Vilalba, i posteriorment passà a la baronia de Castellvell.</p> <p>Actualment, el castell ha estat consolidat i s'ha obert al públic com a un espai de gaudi i d'apropament al patrimoni i la cultura local, amb el castell com a monument visitable incorporat a una ruta musealitzada.</p> 08001-16 S'hi pot accedit a través d’un petit tram de camí sense asfaltar que parteix del carrer de Madrid. <p>Després de la invasió àrab al segle VIII, quan les tropes carolíngies reconquereixen Barcelona als sarraïns l'any 801, s'estableix la frontera al curs inferior del riu Llobregat i moltes viles de la dreta són abandonades. Cap a finals del segle IX, queden definitivament conquerits pel comte Guifré els principals llocs i castells de la riba dreta del riu, organitzant-se aquí una marca fortificada formada pels castells de Castellví de Rosanes, Cervelló i Eramprunyà, situats en els camins principals que porten a Barcelona.</p> <p>Abrera, amb el castell de Voltrera, va passar a pertànyer a la baronia de Castellví de Rosanes, qu<span><span><span><span><span lang='CA'><span>e posseïa la formidable fortalesa de Castellví, que barrava el pas cap a Barcelona al congost de Martorell, i també el Castell de Castellbisbal de manera que amb unes soles mans es protegien les zones del sud i del nord del camí del Llobregat.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els senyors de Castellví estaven directament emparentats amb els comtes de Barcelona i és molt probable que els Castellví haguessin col·laborat des dels orígens amb els comtes barcelonins en la conquesta i consolidació del domini del Llobregat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els castells de Voltrera i Castellbisbal, al nord i al sud del congost de Martorell, segurament devien ser bastits en una època molt antiga, quan la possessió de les terres de la dreta del Llobregat encara era fluctuant o molt poc afermada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El terme del Castell de Voltrera s’estenia per la banda dreta i esquerra del riu i la seva parròquia, la de Sant Pere d’Abrera, estava situada a la banda dreta. </span></span></span></span></span></span></p> <p>El terme de Voltrera es documenta des del 996, però el castell no és esmentat fins el 1027. Llavors n'era senyor Ramon Guillem de Voltrera, que el posseïa com a feu del seu germà, el senyor de Castellví. A partir d'aquest any, almenys, el castell de Voltrera serà destinat a cada generació al cabaler dels Castellví, retornant sempre a cada generació al llinatge troncal, per tal de ser novament assignat al fadristern.</p> <p>En temps de Ramon de Voltrera, feudatari dels Castellví a Voltrera des del 1196 fins al 1252, es trenca la tradició segons la qual el castell era tingut en senyoria directa pel germà del senyor de Castellví. Sembla ser que el llinatge posseïdor de la baronia s'esgotà per línia masculina i passà per matrimoni als Montcada. Des del segle XVI s'anomena castell de Vilalba. El 1514 era dels Lobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, senyors de Castellbell i el Vilar.</p> <p>Durant la Guerra de Successió, Josep d'Amat, primer marquès de Castellbell, que era filipista, per raons de seguretat solia residir al castell de Voltrera, anomenat també, ja des del segle XVI, de Vilalba. Acabada la guerra amb la victòria filipista, els Amat abandonaren el vell casalot del castell, apartat i incòmode, per residir a Can Vilalba, la casa que Manuel d'Amat, virrei del Perú i germà de Josep d'Amat, feu construir al peu del castell.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel que fa al Castell, passà a estat d’abandó i durant la guerra Civil s’aprofitaren les bigues per fer foc i escalfar-se. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>No es coneix la configuració del Castell de Voltrera, i les poques restes que avui queden dempeus són d’època posterior. El testimoni més visible que queda de l’època medieval és la capella castral de Sant Pere, utilitzada pels senyors que habitaven el castell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des de 2021 s'han desenvolupat treballs de consolidació de les estructures del castell i s'estan portant a terme projectes de recerca arqueològica, juntament amb la UB, orientades a la identificació i definició de les estructures fins ara ocultes per l'enderroc i la vegetació.</span></span></span></span></p> 41.5242200,1.9258800 410384 4597510 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-dji0875.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-dji0913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-castellvoltrera2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-capellacastellvoltrera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-foto-detall-escala-i-cartell.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-whatsapp-image-2022-03-03-at-093814.jpeg Legal Romànic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Lúdic/Cultural BCIN National Monument Record Defensa 2023-10-26 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar Entre 2021 i 2023 s'han portat a terme les obres de consolidació del castell que han permès obrir un nou espai patrimonial i cultural d'Abrera. Les obres han permès també la creació d'un nou mirador. 92|94|119|85 1754 1.4 1771 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
73669 Sant Pere de Voltrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-voltrera <p>'Castell de Voltrera', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 161-172.</p> XI Recentment s'han dut a terme obres de consolidació de l'estructura (2023) <p>S'alça al cim del turó on hi ha les restes del castell de Voltrera, ben bé al seu costat occidental, fora del recinte fortificat però adossada a aquest. Es tracta d'una petita construcció característica del primer romànic. Té una nau capçada a llevant per un absis semicircular i en els murs laterals, molt a prop de l'absis, hi ha buidades a la paret dues absidioles. Es conserven les parets de tramuntana i migdia. El parament exterior té ornamentació llombarda només a la façana de tramuntana, on hi ha el portal de mig punt i conserva l'arc sencer a l'interior, mentre que a l'exterior es conserva en mal estat. Tota l'obra és molt homogènia, bastida d'un sol cop, sense que s'hi apreciïn remodelacions. L'aparell és de petits carques irregulars, de dimensions i litologia diversa. A la volta de l'absis es poden apreciar restes d'un enlluït fi amb taques de color que fan pensar que devia estar decorada amb pintures. La finestra de l'absis central és de mig punt, amb dovelles de regràs normal, ampit inclinat i doble esplandit.</p> 08001-17 Can Vilalba - 08630 Abrera. <p>Segons Pagès (PAGÈS, 1992a: 166-167), el fet que la capella del castell de Voltrera no sigui esmentada l'any 1110 al testament que Guillem III de Castellví, senyor de la baronia de Castellví de Rosanes, féu redactar abans d'anar en pelegrinatge al Sant Sepulcre, sembla que s'ha d'interpretar en el sentit que aleshores ja devia existir la dita capella. Tanmateix, no serà fins molt més tard que la capella de Sant Pere de Voltrera apareixerà en la documentació que es coneix fins ara. En tenim notícia a partir de les visites pastorals que els bisbes de Barcelona realitzaren per la diòcesi. El 1554 Miquel Despalau, senyor de Voltrera, hi fundà un benefici sota la invocació de santa Anna i sant Pere. Aquest incloïa una missa setmanal a la capella del castell i dotació econòmica per matrimoni o d'entrada en religió, o per estudis o necessitats de manutenció dels seus descendents senyors del castell de Voltrera, sempre que fossin del llinatge, ja sigui per via masculina o femenina. El benefici també incloïa la dotació oportuna per a la reparació de la capella i provisió d'ornaments. Aquest benefici va voler ser revocat l'any 1779 per Gaietà d'Amat, senyor de Voltrera i marquès de Castellbell, nebot del virrei Amat que havia estat a Vilalba l'any 1777.</p> 41.5243100,1.9259200 410387 4597520 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73669-foto-08001-17-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73669-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73669-170.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Lúdic/Cultural BCIN National Monument Record Defensa 2023-10-26 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar Entre 2021 i 2023 s'han portat a terme les obres de consolidació del castell i la capella que han permès obrir un nou espai patrimonial i cultural d'Abrera. Les obres han permès també la creació d'un nou mirador. 92|85 1754 1.4 1771 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml