Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73724 | Font de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-torres | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | Mina amb un gran frontal de pedra, de construcció possiblement molt antiga, que presenta una obertura d'uns 0,80 m d'alçada a la part inferior dreta. Al peu del frontal hi ha una bassa de construcció actual. Està situada dins d'un hort envoltat de canyissar, a prop de la masia del mateix nom. | 08001-72 | Carrer de l'estrella, Les Carpes - 08630 Abrera. | L'any 1626 la masia de Can Torres és esmentada al capbreu de Josep Despalau de Relat. Surt també mencionada l'any 1751 al capbreu del Marquès de Vilafranca. Salvador Torras, d'Abrera, confessava la 'domum vocata la Casa den Torras', també dita la Masoveria. | 41.5064500,1.9275300 | 410497 | 4595535 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73724-foto-08001-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73724-foto-08001-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73724-foto-08001-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||
| 73726 | Col·lecció de rotllos per pianola de Can Sucarrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-rotllos-per-pianola-de-can-sucarrats | http://www.pianola.org/index.cfm | XIX-XX | Col·lecció d'una centena de rotllos per pianola que s'han recuperat, en molt bon estat, d'un armari de l'avui deshabitada masia de Can Sucarrats. Segons el testimoni oral de Valentí Sucarrats, aquests rotllos es posaven a una pianola que es feia sonar a la casa a principis del segle XX, per tal de mantenir entretinguda a la Ignasia, membre de la família que gaudia especialment amb la música. El repertori musical recuperat abarca des del gènere clàssic (Mozart, Beethoven, Scarlatti, etc.), passant per la música popular i tradicional (caramelles per J. A. Clavé), fins al jazz, el charleston i altres gèneres musicals importats d'Estats Units. De la pianola que feia sonar aquests rotllos no n'ha quedat cap rastre. El mecanisme d'aquests instruments funciona a través de la succió generada pel pedaleig del pianolista (persona que pedaleja i acciona els controls manuals per donar matissos a la interpretació musical d'acord amb el seu criteri), reproduint el so d'acord a les perforacions del rotllo musical. La gran majoria d'aquests rotllos per pianola no van ser gravats sobre teclats, simplement van ser perforats per tècnics després de marcar amb llapis la referència segons la partitura de música original. Els primers sistemes utilitzaren diferents tipus de rotllos, el més comú a l'inici fou de 65 notes; altres sistemes de curta vida van ser els de 58, 70, 73 i 82 notes, finalment el més difós fou el de 88 notes (estàndard), que és el que s'utilitzava a Can Sucarrats. La major part dels rotllos fabricats (perforats) amb anterioritat a 1912 van ser picats a mà, és a dir, que no eren gravacions realitzades per pianistes, donat que la invenció del procés de gravació directa de l'intèrpret era explotat comercialment de forma exclusiva per la firma Welte a partir d'aquell any. La perforació fins llavors es realitzava utilitzant una escala i una regla, prenent com a base la partitura original, i es picaven les perforacions i després de la correcció es confeccionava una matriu, de la qual s'obtenien les copies del rotllo. La longitud del paper dels rotllos varia des dels 4 m els temes populars, fins a 26 m les obres clàssiques completes. D'entre les diferents marques dels rotllos de Can Sucarrats destaquen els de la casa Victoria, originària de Barcelona, i els de l'Aeolian Company, d'Estats Units. El propietari de la fàbrica dels rotllos Victoria, català, es deia Joan Baptista Blancafort, i fundà l'empresa l'any 1905. | 08001-74 | Camí de Can Sucarrats - 08630 ABRERA. | L'any 1863 un francès de cognom Forneaux patentà el que aparentment seria la primera pianola amb sistema pneumàtic. Aquest instrument rebé el nom de 'Pianista' i fou la base per als posteriors descobriments. La primera pianola fou construïda por Edwin S. Votey, en un taller domèstic a Detroit durant la primavera i estiu de 1895. Votey s'associà amb la companyia Aeolian, qui posà l'instrument a la venda als Estats Units l'any 1897 i a Europa el 1899. L'any 1904 la firma Welte de Friburg inventà un nou tipus de pianola, conegut originalment com Welte-Mignon. El mateix any la fàbrica de pianos Dea, treu el seu model a Leipzig. Aquests dos instruments i els seus competidors van ser coneguts al llarg dels anys com a pianos 'Reproductors'; altres principals sistemes d'aquest tipus són Duo-Art i Ampico. El terme 'pianola' correspon a una marca registrada originalment per la Aeolian Company fa uns cent anys, que amb el temps s'utilitzà per a referir-se als pianos d'execució autòmata. Els pianos 'reproductors' reproduïen rotllos de forma automàtica, i la força de succió es realitzava a través d'un motor elèctric. L'únic que s'havia de fer era simplement col·locar un rotllo i encendre la pianola; durant l'apogeu d'aquest instruments, aquesta fou per a la majoria de la gent la millor manera d'escoltar música. Molts dels grans pianistes d'inicis del segle XX van gravar rotllos per als pianos reproductors, i aquestes gravacions són un important llegat de la interpretació de la música clàssica romàntica, del jazz i del ragtime. Durant l'època d'esplendor d'aquests instruments existiren més de 800 marques diferents, entre 1910 i 1930 es fabricaren uns dos milions i mig de pianoles. L'era de les pianoles finalitzà durant els primers anys de la dècada del 30 (anys de forta depressió econòmica a Estats Units); les vendes van caure durant aquesta recessió i van cessar amb la II Guerra Mundial. La major popularitat de les pianoles s'estengué entre els anys 1900 i 1930, després el gramòfon, que era bastant més econòmic, es convertí en l'element musical més popular a la llar. | 41.5152000,1.9243400 | 410243 | 4596510 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73726-foto-08001-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73726-foto-08001-74-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 73727 | Conjunt de cases del carrer Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-pere | 'Conjunt d'habitatges al carrer Sant Pere', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | XIX | Sèrie de tres edificis units entre mitgeres. Estan estructurats en planta baixa i dos pisos superiors. La façana està arrebossada, a excepció del costat exempt de la última casa, on es veu el mur amb aparell de maçoneria. Als dos pisos s'alternen balcó i finestra; hi ha algunes obertures tapiades però les parts més modificades són les inferiors. Les construccions estan rematades per una cornisa motllurada amb una sanefa a la zona més baixa. Les cobertes són a dues aigües de teula àrab. Hi ha una inscripció sota el balcó de l'habitatge núm. 10 on es pot llegir 'RTS 1885'. | 08001-75 | Carrer Sant Pere, 10-14 - 08630 Abrera. | 41.5140000,1.9025600 | 408424 | 4596400 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73727-foto-08001-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73727-foto-08001-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73727-foto-08001-75-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 102|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||
| 73728 | Cal Santugeni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-santugeni | 'Casa al carrer Major, 47', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XX | Edifici de planta baixa i tres pisos, de planta quasi quadrada, que ens recorda l'estructura d'una torre. A causa de la seva estretor, tan sols té una obertura en forma de balcó per planta. Sota els balcons dels últims dos pisos i a la cornisa s'aprecien unes petites mènsules. La façana està arrebossada i pintada en groc i blanc. La construcció està rematada per un balcó balustrat. | 08001-76 | Carrer Major, 47 - 08630 Abrera. | Al seu lloc existia en època moderna el Mas Castellbisbal, de Miquel Sucarrats. | 41.5149300,1.9026800 | 408435 | 4596503 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73728-foto-08001-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73728-foto-08001-76-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 73729 | Llegenda del bandoler Rebató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bandoler-rebato | BERTRAN Y BROS, Pau (1885): Cansons y follíes populars (inèdites) recullides al peu de Montserrat. Llibrería d'A. Verdaguer, Barcelona. GIBERT, Joan (1948): Aplec de cançons de bandolers i de lladres de camí ral. Ed. Estel d'Argent, Barcelona, p. 133-134. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.121. | XVIII | Llegenda basada en un fet històric que donà nom al barri del Rebato d'Abrera. El nom primigeni, Rebató o Cap del Rebató, té el seu origen a finals del segle XVIII, en la figura d'un bandoler que va assassinar una noia l'any 1788, el cap del qual, després d'ésser executat a Barcelona l'any 1791, fou col·locat dins d'una gàbia penjat d'una olivera a la vinya de Ca l'Estruch (actual aparcament de l'antic Tres Porrons). La barriada formada en aquest lloc recorda pel seu nom aquest fet, encara que per deformació lingüística s'ha suprimit l'accent i s'ha quedat en Rebato. | 08001-77 | Barri del Rebato - 08630 Abrera. | Al registre d'òbits de l'arxiu parroquial es conserva el document amb data de 3 de juliol de 1788 que explica el fet de la noia assassinada pel Rebato. Aquest fet també és recollit per Pau Bertran i Bros a partir d'un manuscrit del seu besavi que explica com en Rebato atropellà bestialment una noieta, la qual morí de resultes de la salvatjada. Afegeix que l'any 1791, en el mateix lloc del crim, fou clavat el cap del bandit, el qual va ser sentenciat i esquarterat a Barcelona. Aquest mateix autor recull una cançó originària de les terres de Montserrat on es menciona a en Rebató formant part d'una quadrilla de lladres que actuaven a les rodalies del Camí Ral. La cançó es diu 'Lo Regiment de Collbató' i és una humorada escrita en romanç assonantat. | 41.5214200,1.8945800 | 407768 | 4597232 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73729-foto-08001-77-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 94 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 73730 | Memorial d'afusellats de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-dafusellats-de-la-guerra-civil | FOSALBA, Montserrat (2001): La Guerra Civil a Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 49-51. | XX | Làpida instal·lada l'any 1995 al Cementiri Vell d'Abrera per recordar l'afusellament en aquest indret d'una sèrie de persones de la vila d'Olesa de Montserrat durant la Guerra Civil, concretament el dia 19 del mes de febrer de l'any 1939. Aquelles persones van ser enterrades en aquest mateix cementiri i la llista de noms que hi figuren són els següents: F. Figueras Aragall, J. Jané Casajoana, J. Bayona Vidal, J. Heredia Martínez, J. Picas Vila, M. Lahosa Queral, J. Font Cugat, T. Matas Campaña, L. Xifré Morros, M. Hinojosa Izquierdo, J. Martí Pons, R. Badia Blasi. | 08001-78 | Passeig de l'església, cementiri vell - 08630 Abrera. | La causa de l'assassinat d'aquestes persones d'Olesa de Montserrat sembla que es degué al seu passat republicà i algunes d'elles per haver ostentat càrrecs en la política local. Aquest episodi quedà reflectit en el tràgic testimoni d'un soldat que va intervenir en l'execució, de nom Manuel Pedro Chao. Montserrat Fosalba transcriu el seu testimoni al seu llibre sobre la Guerra Civil a Abrera (FOSALBA, 2001: 49-50). Les persones que foren assassinades estan registrades, algunes d'elles, en dates molt diferents. S'han trobat registrats alguns noms com són: Tomás Matas Campaña de 53 anys, natural d'Olesa de Montserrat, de professió pagès i inscrit el dia 27 de febrer; Fèlix Figueras Aragay de 44 anys, nascut també a Olesa, xofer i inscrit el 19 d'octubre de 1939. Aquest havia estat alcalde del poble en època de guerra; Josep Font Cugat de 26 anys, oficinista i inscrit el 31 de juliol de 1940; Jaume Picas Vila de 36 anys, natural de Manresa, de professió jornaler i registrat el 10 de març de 1942 i Ramon Badia Blasi de 36 anys, nat a Abrera, obrer i que no fou registrat fins a l'any 1951. Un fet que no acaba de concordar és que, segons el testimoni d'aquest soldat, ell i els seus companys van ser els qui enterraren els cadàvers, però un altre testimoni d'Abrera afirma que l'enterrament d'aquestes persones el portaren a terme ells i tres persones més del poble. | 41.5195300,1.9042600 | 408573 | 4597012 | 1995 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73730-foto-08001-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 73731 | Pou de glaç del Torrent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-del-torrent-gran | <p>HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 202.</p> <p><span><span><span>MATA, Victor (2018): Estudi de l’element patrimonial del pou de glaç d’en Margarit. Ajuntament d’Abrera. Informe inèdit</span></span></span></p> <p>PERARNAU, Jaume (1992): Els pous de glaç de la comarca del Bages, Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 5.</p> <p>VIVES, Miquel (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Ubicat al torrent Gran, en un indret on l’aigua ha excavat una gran rasa, cosa que dificulta la insolació i permet mantenir una temperatura més baixa. Si es considera el fet que el flux d’aigua gairebé permanent del torrent Gran, les abundants glaçades que es produïen a l’indret i la proximitat del camí Ral, que permetia transportar ràpidament el gel, es constata que aquest paratge era un lloc ideal per construir-hi un pou de glaç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Estructura de planta circular, en part excavada sota terra i feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç. La part superior, que es veu des de l'exterior, està tancada amb una volta semiesfèrica feta amb el mateix material i que presenta al seu punt central una obertura rectangular de petites dimensions, que servia per pouar i desempouar el gel, possiblement amb una politja. <span>Té un altre accés obert a la seva part inferior (al costat oest) de dimensions més grans,</span> <span lang='CA'>una portella que facilitava l’accés als treballadors, l’entrada d’eines i la introducció de palla i boll per cobrir i separar els trossos de gel</span><span lang='ES'>.</span> El pou va ser reomplert amb terra quan es va habilitar la zona pel conreu, motiu pel qual la fondària visible, que no real; és aproximadament d'uns 10-15m. El sistema de desguàs del pou deu estar colgat de terra. <span>Les proporcions d’aquest element arquitectònic són petites per comparació a altres pous que existeixen a Catalunya. Fa 5 metres de diàmetre interior i 7 d’exterior</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pou de glaç d’en Margarit, conegut actualment com a pou de glaç del torrent Gran, constitueix una de les poques arquitectures d’emmagatzematge de gel que queden a la comarca del Baix Llobregat.</span></span></span></span></p> | 08001-79 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es va construir en una data indeterminada, entre els segles XVII i mitjan segle XVIII, i, com la majoria de pous, va estar en actiu fins a finals del segle XIX</span>. La menció documental més antiga que ens consta del Pou de Glaç del Torrent Gran està inclosa al Capbreu del Marquès de Vilafranca de l'any 1751 on es diu que 'Antoni Prats confessava una peça de terra vocata la Pesa del Pou de Glas d'en Margarit que afrontava al sud amb el Torrent de Riutort' (antic nom del Torrent Gran). <span>Així, Antoni Prats, pagès d’Esparreguera, i la seva esposa, Maria Estruch, reconeixen al marquès de Vilafranca i de los Vélez, duc de Montalto i senyor jurisdiccional de Martorell, Castellví de Rosanes, Molins de Rei, Abrera i altres llocs del Llobregat, que tenen per a ell una vinya a Abrera que és pertinença d’una propietat més gran.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En aquella època, la família Margarit era una nissaga important d’Abrera, propietària del mas de l’Espluga. El pou de glaç el devien explotar directament o l’arrendaven a qui feia el comerç del gel.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El glaç i la neu de l'hivern s'utilitzaven per refrescar begudes i conservar aliments, o bé com a remei sanitari en el tractament de cops, infeccions, febrades, etc. Tot i que ja s'empraven des de temps anteriors als romans, a Catalunya i a la resta de l'Europa mediterrània, la gran època de consum de neu i glaç natural es donà des del segle XVII fins a finals del segle XIX<span>, fet que va generar un comerç destacat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els pous de glaç van proliferar a costa d’un període de baixes temperatures conegut com “la petita edat del glaç”, que va afectar el clima de tot Europa des del segle XV fins a mitjan segle XIX. </span>En acabar el segle XIX, l'aparició de sistemes mecànics per fabricar gel artificial fou la causa que en molt pocs anys desaparegués una activitat comercial que havia arribat a tenir un considerable pes en l'economia de moltes famílies d'àmbit rural. A Catalunya, el sistema més usual per conservar el gel havia estat el dels pous de glaç. Aquests pous eren unes construccions cilíndriques fetes sota terra on es guardava el gel que es formava en uns canals o en unes basses properes. Dins del pou, s'intercalaven successives capes de palla i de gel, el qual, d'aquesta manera, es podia arribar a conservar fins l'estiu. A la nit, el gel es carregava als animals de bast ben protegit amb draps i palla i, de bon matí, arribava a les ciutats per poder ésser venut.</span></span></span></p> | 41.5146400,1.8899100 | 407369 | 4596484 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73731-foto-08001-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73731-foto-08001-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73731-foto-08001-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2021-01-26 00:00:00 | -ArqueoCat - Natàlia Salazar | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 73735 | Venda de Sendred a Unifred Amat del campo de Breda (951) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/venda-de-sendred-a-unifred-amat-del-campo-de-breda-951 | BENET, Albert (1983): 'L'origen de les famílies Cervelló, Castellvell i Castellet', dins de Acta Historica et Archaelogica Medieaevalia, 4. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp. 67-85. SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera. | X | El document més antic que parla d'Abrera es conserva, segons Albert Benet mal datat i mal arxivat (BENET, 1983: 67-68)., a l'Arxiu de la Corona d'Aragó sota les següents coordenades: ACA. Cancelleria. Pergamins. Ramon Berenguer III, n. 253 . Sembla ser que el notari no havia posat la fórmula acostumada en la datació del document, això portà que en fer-se la restructuració de les escriptures de l'Arxiu Comtal en el segle passat es datés erròniament el documenta al segle XII. L'onomàstica, diversos personatges, la lletra, les clàusules, la redacció, les arcaïsmes, etc., tot fa que s'hagi de considerar com un document del segle X. Es tracta, per tant, d'un pergamí amb data de 31 de maig de l'any 951 on es relata una venda de terres de pare a fill on consta que el vicari comtal Sendred vengué al seu fill Unifred Amat el camp d'Abrera ('campo de Breda'), amb les seves cases i horts, prats i recs que tenia en propietat com a conseqüència d'una compra feta anteriorment. Per tal de designar amb més precisió els objectes de la venda, el subjecte de la mateixa descriu, un a un, els seus límits: 'El camp d'Abrera i els horts esmentats anteriorment afronten per la part oriental amb el riu Llobregat; per la de migdia amb l'Anoia i amb la terra de Galindo; per l'occidental amb el torrent de Llops, amb la terra d'Eldovino, amb la terra d'Eldemondo, amb la terra de Dodat, dona, amb la terra de Roderigo, amb la terra d'Adovora, dona, i dels seus hereus; i per l'altra part amb la terra de Galindo a qui anomenen Mothone'. | 08001-83 | Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona | Es tracta del document més antic que ens parla del terme d'Abrera. La situació del 'campo de Breda' que apareix al document (antic topònim d'Abrera) no difereix excessivament del que avui coneixem com a tal. El document es refereix a un vast territori establert en funció del riu Llobregat, el qual el limita i li és font de riquesa. A meitat del segle X, per tant, sota el topònim 'Breda' s'amaga una àmplia franja de terreny formada pel mosaic de propietats citades al document. Hi ha autors que estableixen l'origen del dit topònim en una paraula àrab que significa 'la riberenca' o 'vora el riu', fet que evidencia que la influència sarraïna podria haver estat força important a la zona. Altres autors com Corominas fan derivar el topònim 'Breda' del mot germànic 'braida' que vol dir 'planura' o del cèltic 'eporeda' que significa 'lloc que s'hi viatja a cavall'. Aquesta hipòtesi s'adiu força amb la privilegiada ubicació d'Abrera, en el si de les xarxes de comunicació ja des d'èpoques antigues (SOLER, 2000a: 20-23). Respecte al protagonista de la venda sembla ser que Sendred hauria estat un dels vicaris que els comtes posaven al front dels castells que anaven creant en el transcurs de la repoblació. Aquest tingué un lloc important en la cort del comte de Barcelona i fou l'iniciador de tres famílies nobiliàries catalanes: els Castellví, els Castellet i els Cervelló (BENET, 1983: 69 i 81). | 41.5164100,1.9018000 | 408364 | 4596668 | 951 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73735-foto-08001-83-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | - ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 85 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 73736 | Memòria oral de la II República a la postguerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memoria-oral-de-la-ii-republica-a-la-postguerra | <p>FOSALBA, Montserrat (2001): La Guerra Civil a Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.</p> | XX | <p>Està basada en una sèrie de vuit testimonis orals que parlen d'un període de gran importància històrica a Abrera, el que va de la República a la postguerra. El recull d'aquests testimonis ha quedat materialitzat en un documental, de pròxima edició sota el títol 'Abrera de la República a la postguerra. Vuit testimonis parlen d'un període crucial', que s'emmarca en un projecte sobre la Recuperació de la Memòria Històrica, que va ser enviat al Memorial Democràtic, d'on es va rebre una subvenció per poder realitzar-se. Aquest projecte té com a finalitat la recollida de fonts orals sobre el període esmentat, i l'entitat que l'ha portat a terme ha estat l'entitat local Brea, Grup d'Opinió i Recerca, amb el suport de l'Ajuntament d'Abrera. La major part de les persones entrevistades és d'edat avançada, algunes d'elles de més de vuitanta anys, de manera que el seu testimoniatge ens aporta una informació molt valuosa sobre diferents aspectes de la vida quotidiana del poble durant el període que abarca des de la República passant per la Guerra Civil i els primers anys de postguerra. Les persones entrevistades són vuit i concretament hi ha quatre dones i quatre homes. A continuació es detallaran els seus noms i any de naixement: Aurora Moragas (1926), Jaume Vallès (1921), Rafael Ollé (1920), Martí Sucarrats Amat (1922), Rosa Amat Amorós( ?); Florentina Altimira (1928); Paulina Bonastre (1924) i Isidre Alert (1923).</p> | 08001-84 | <p>Durant la Segona República, els successius canvis de color polític al govern del país es van notar també a l'Ajuntament d'Abrera, especialment l'octubre de 1934, quan la minoria dretana, el Front d'Ordre, va ser encarregada de gestionar l'alcaldia, i el febrer de 1936, quan la majoria d'esquerres, el Front Popular, va recuperar el protagonisme que li havien donat els vots. Després vindrà la Guerra Civil (1936-1939), que suposà, entre altres mals, la destrucció de l'Església de Sant Pere. L'Arxiu Parroquial, en canvi, es va salvar de la crema, fet que va permetre conservar una part important del nostre llegat històric. També es va enderrocar la Creu de Terme del carrer Major, que seria reconstruïda més tard. Com a tot arreu, a Abrera també es van produir persecucions i, en canvi, algun capellà va trobar refugi clandestinament en cases del veïnat, mentre que els refugiats procedents d'altres llocs de la zona republicana eren acollits públicament per l'Ajuntament. La postguerra comportà tot un seguit de fets negatius: represàlies per part del règim franquista, depressió econòmica, politització de la religió i de la vida social, caciquisme, etc. Se sap que una bomba abandonada a la riera de Magarola va esclatar a les mans d'un grup de nens que hi jugaven, produint una gran tragèdia, i avui una làpida col·lectiva s'erigeix al Cementiri Vell en record de catorze olesans assassinats allà mateix per la seva militància marxista. L'Església de Sant Pere va ser restaurada entre els 1956-1961 i la cultura popular va donar lloc a l'Agrupació Artística d'Abrera, creada l'any 1945 i l'activitat principal de la qual era el teatre amateur.</p> | 41.5195300,1.9042600 | 408573 | 4597012 | 08001 | Abrera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2021-01-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 73737 | Conjunt troglodític de Sant Ermengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-trogloditic-de-sant-ermengol | BERZOSA, Julián (2005): Iglesias rupestres. Cuevas artificiales, necròpolis rupestres y otros horadados rupestres de Valderredible (Cantabria), Burgos. ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. MARTÍNEZ, Artemio Manuel (2006): 'La realidad material de los monasterios y cenobios rupestres hispanos (siglos V-X), dins de Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Ed. Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo, pp.59-97. SALES, Jordina (e. p.): 'Manifestaciones rupestres del cristianismo antiguo en el noreste hispánico: iglesias, monasterios y eremitorios. Visión de conjunto y valoración', dins de I Congreso sobre monacato rupestre en Arnedo. Múrcia. | Conjunt de tres coves de petites dimensions (per una persona), que van ser excavades artificialment en unes afloracions rocoses, de difícil accés, molt a prop del turó on està situada l'ermita de Sant Ermengol. Una d'elles es veu des del camí que baixa de l'ermita cap a la riera de Magarola, i les altres dues estan al peu del Torrent de la Bardissa. La coveta de la riera Magarola és de planta ovalada i la coberta ha estat excavada en forma de volta de mig punt. L'accés es fa a través d'una porta en forma d'arc rebaixat i al bell mig de la paret del fondo hi ha una fornícula excavada. La primera cova del Torrent de la Bardissa també és de planta ovalada i se li va fer, igualment, la coberta en forma de volta. L'entrada té la forma d'un arc de mig punt i destaca un banc corregut que ha estat excavat a poca alçada del terra seguint tota la paret de la cova. La segona cova del dit torrent mostra una planta més complexa en forma de creu que marca, en vertical, tres receptacles de forma rectangular recordant l'absis trilobulat d'una església. La porta, segurament ha estat remodelada en èpoques modernes, ja que ha estat reforçada amb pedres i argamassa, afegint-li una llinda en forma de biga de fusta. La coberta també te forma de volta de mig punt. Totes tres coves presenten les característiques més comunes que defineixen el que es coneix en el món de l'arqueologia del cristianisme com eremitori: són coves fetes per la mà del home en afloracions rocoses de proporcions mitjanes; estan en contrades isolades, apartades de nuclis de població, i ubicades en llocs alts, de difícil accés; solen estar orientats cap al sud o cap a sol ixent; estan excavats en una roca de tipus arenós amb presència d'uns estrats de poc gruix integrats per conglomerats de mòdul petit; els habitacles o fornícules són de caràcter individual i presenten una certa complexitat arquitectònica; estan situats a prop de fonts d'aigua, com són els rius, les rieres, torrents, sorgències naturals, etc. | 08001-85 | Camí de l'ermita de Sant Ermengol - 08630 Abrera. | El moviment eremític té els seus orígens a Orient (Egipte i Síria) cap al segle III d.C., seguint l'exemple de Sant Antoni. A Hispània es té constància d'aquesta pràctica des de l'any 380. Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. La terra de frontera facilitava als eremites apartar-se dels espais poblats i dels poders civils i religiosos, i encarar així l'acció evangelitzadora/repobladora del medi rural. On quasi exclusivament els terratinents i les classes aristocràtiques s'havien convertit a la nova religió, i on la gran majoria de la població camperola continuava adorant vells ídols pagans. Dins del marc de la invasió musulmana, existiria una primera etapa on els eremitoris i les petites esglésies rurals jugarien un paper fonamental en la cristianització del camp, amb la conversió al cristianisme dels jerarques locals. En un segon moment, després de la invasió musulmana, l'eremitisme contribuiria a corregir la desarticulació territorial causada, facilitant una remarcable acció fundacional d'esglésies i monestirs. En aquest sentit, els eremitoris de Sant Ermengol podrien ser la clau del origen de l'ermita del mateix nom. Potser, a l'emplaçament d'aquesta ja existia una ermita anterior, de cronologia medieval. A la Península Ibèrica l'eremitisme rupestre gaudeix d'una gran difusió, i el seu estudi s'està portant a terme, de forma sistemàtica, per historiadors i arqueòlegs, des de fa mig segle. S'han documentat eremitoris rupestres d'Andalusia al Llevant, d'un a l'altre extrem del país, destacant especialment tota la conca del riu Ebre, on s'incrementa la seva densitat a mesura que remuntem el seu curs cap a les terres del nord: a la Rioja, Burgos, sud de Santander i nord de Palència. Sense anar més lluny, a Catalunya, i bastant a prop d'Abrera, al mateix Baix Llobregat (Sant Boi, Castellbisbal, Sant Esteve Sesrovires) i a la comarca de l'Anoia es coneixen molts paral·lels d'eremitoris rupestres. | 41.5183300,1.8671200 | 405473 | 4596919 | 08001 | Abrera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73737-foto-08001-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73737-foto-08001-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 73738 | Llentiscle del carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llentiscle-del-carrer-de-la-font | <p><span><span><span>Arbre conegut amb el nom de llentiscle (Pistacia lentiscus) situat al marge del Torrent Gran, queda just fora del límit urbanitzat de l’històric carrer de la Font del centre d’Abrera. L’exemplar, situat en una línia de pendent, està parcialment colgat de terra, però s’observen diferents soques de mides considerables , que el converteixen en un arbre molt destacat per la seva magnitud si tenim en compte que aquesta espècie normalment es presenta en forma arbustiva. El llentiscle acostuma a ser és un arbust de fulles compostes, força comú al sotabosc de les pinedes i l’alzinar. És una planta de la família Anacardiàcia, perenne, que dóna fruits vermells primer i quan maduren negres. El llentiscle en forma arbustiva arriba a fer entre 2 i 3 metres d’alçada, però es tracta d’un arbre que pot superar els 6 metres. Floreix de març a maig. El fruit és una petita drupa arrodonida d'un 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig, a mida que va madurant es torna negra. </span></span></span></p> | 08001-86 | Carrer de la Font - 08630 Abrera. | 41.5134334,1.9028462 | 408447 | 4596336 | 08001 | Abrera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73738-p1070603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73738-p1070605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73738-p1070602.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | La seva ubicació al límit urbanitzat i en pendent, no permet la visualització complerta de l'individu, les branques del quals han de ser podades perquè no sobresurtin al carrer, on hi ha un àrea d'estacionament de vehicles. | 98|119|94 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 73740 | Barraca del Garrigosa del Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-garrigosa-del-rebato | XIX | Barraca de vinya de planta rectangular i bastida amb parets de pedra lligada amb argamassa i arrebossades. Les cantonades i la llinda de la porta, d'obertura rectangular, estan reforçades amb maó. La teulada, d'un sol vessant, és plana i està bastida amb maons i reforçada interiorment amb bigues de fusta. Als murs laterals presenten una petita espitllera a cada banda. La barraca està orientada a llevant i recentment s'ha habilitat un foc a terra a l'interior. Aquest tipus de barraca, seguint el model dels seus antecedents -les barraques de pedra seca-, també estava associada a una cisterna rodona que, connectada mitjançant una canalització a la teulada, recollia l'aigua de pluja. | 08001-88 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | Segons el propietari, en Valentí Sucarrats, després de la barraca de l'olivada de Matadormins, la barraca del Garrigosa, és de les més antigues de la zona, remuntant-se a la segona meitat del segle XIX. | 41.5132000,1.8723200 | 405899 | 4596343 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73740-foto-08001-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73740-foto-08001-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||
| 73742 | Pou del Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-garrigosa | XIX | Pou fet de maons i argamassa amb una boca d'1, 5-2 m. De fondària desconeguda, se li va afegir fa uns anys una barana de protecció de totxana i un travesser de ferro amb una corriola per facilitar l'extracció de l'aigua. Segons el propietari, originàriament hi havia una sínia muntada al pou, que es va vendre per fer rovell. | 08001-90 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | Segons el propietari, en Valentí Sucarrats, data del segle XIX. | 41.5134800,1.8760900 | 406214 | 4596370 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73742-foto-08001-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||
| 73743 | Carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-font-1 | <p>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</p> <p>MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera.</p> <p>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XIX | <p>Carrer urbanitzat al segle XIX amb divisions de parcel·les de 5 m d'amplada <span><span><span><span lang='CA'>(que era el que donava la longitud de les bigues), o</span></span></span></span>n es van edificar cases típiques de poble, bastides amb pedra i amb teulada a doble vessant. <span><span><span><span lang='CA'>Totes les cases van ser construïdes seguint un mateix model, els anomenats casals. </span></span></span></span>El més característic d'aquest tipus d'immoble és que es tracta d'edificacions molt estretes i allargassades, de dos pisos, golfes i eixida i pati a la part del darrere, <span><span><span><span lang='CA'>destinada a les feines agrícoles i a tenir-hi animals domèstics. El carrer de la Font era un carrer dels anomenats 'de mitja galta', edificat només a la banda oposada al torrent Gran i amb horts a les parcel·les del davant de cada casa. La formació d'aquest carrer </span></span></span></span>comportà l'habilitació de la zona dels safareigs, del pou i de la Font, ara anomenada 'dels peixos'.<span><span><span><span lang='CA'> A l’entrada del carrer, per la part baixa, un caminet portava a la font Gran, dita també la font d’Abrera o, simplement la Font. Era la surgència d’una deu d’aigua, molt abundant, que també alimentava la bassa i els safareigs públics.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08001-91 | Carrer de la font - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Com una gran part del carrer Nou, també els de la Font i de Sant Pere es van formar en terres de la família Mallau (després Cervera) quan, durant el segle XIX, va anar cedint els terrenys a diferents famílies per edificar-hi en la forma tradicional de censos emfitèutics. Un cens d’aquest tipus consistia en la cessió del dret a edificar a canvi d’un pagament anual inamovible. E</span></span></span></span>l camp de la Font ja sortia mencionat el 1613 al Capbreu de Mencia de Requesens, fet que indica que la sorgència de la font es coneix d'antic.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tant a un cap del carrer com a l’altre, hi havia hagut una era, ambdós llocs ara edificats. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>La més propera a la Creu era la del Solei, més coneguda com l’Envelat, ja que era aquí on s’aixecava cada any per la Festa Major. La de l’altra banda, més alta i ventilada, era anomenada l’era del Turó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La periodista i escriptora Maruja Torres (1943) va fer estades en aquest barri durant la seva infantesa, fet que recrea a la seva obra <em>Un calor tan cercano.</em></span></span></span></span></p> | 41.5137900,1.9030400 | 408463 | 4596376 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73743-foto-08001-91-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 73744 | Goigs a Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-pere | MASSOT, Josep (1975): 'Goig', dins de Gran Enciclopèdia Catalana Vol. 8, Barcelona, pp.155-156. | XX | El dia de Sant Pere, cada 29 de juny, és festa major a Abrera. Entre els múltiples actes convocats per celebrar i donar gràcies al patró, destaca la santa missa que s'oficia a l'Església parroquial de Sant Pere d'Abrera. Al final de la cerimònia es canten els Goigs a Sant Pere. La lletra, segons l'actual rector de la parròquia, va ser composta pel Rvnd. P. Hilari d'Arenys de Mar i la música pel Rvnd. P. Dom Angel Mª Rodamilans a la primera meitat del segle XX. | 08001-92 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com una missa de festa major, un aplec, una processó. La seva finalitat és donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. N'existeixen, sembla, des del segle XVI, però els més antics que es conserven són del XVII. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven; i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi, o hagi disposat fins a temps recents, de goigs impresos propis, cantats el dia de la festa major. Aquesta florida de fulls de goigs ha donat peu, ja des de la Renaixença, al seu col·leccionisme i al seu estudi. Algunes biblioteques posseeixen àmplies col·leccions de goigs, com la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat i l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. També hi ha associacions de col·leccionistes, que fomenten el coneixement dels goigs i la seva popularització. Destaca els Amics dels Goigs, fundada el 1922 per Mn. Francesc de P. Baldelló, que publica un butlletí trimestral i compta amb una important col·lecció de goigs impresos. En la seva forma més habitual, els goigs es presenten en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes (al voltant de sis o vuit) solen tenir sis versos. Aquesta forma poètica dels goigs prové de les cançons de dansa de la poètica trobadoresca: la dansa i la balada, que a Catalunya era coneguda com a ball rodó. (Al Llibre vermell de Montserrat, del segle XIV, es troba la Balada dels goigs de Nostra Dona en vulgar catalan a ball redon.) La dansa repetia la tornada a la fi de cada estrofa, tal com ho fan encara avui en dia els goigs. Pel que fa al contingut poètic, els goigs primitius commemoraven les set alegries o goigs més importants que tingué la Mare de Déu (l'Anunciació, el Naixement de Crist, l'Adoració dels Reis, la Resurrecció, l'Ascensió, la Vinguda de l'Esperit Sant i l'Assumpció). Aviat va eixamplar-se la temàtica i les advocacions a què es dedicaven: els sants i Crist també són objecte dels goigs. Els goigs dedicats a sants solen descriure'n la vida, el martiri i els seus miracles, i en demanen la protecció per a una localitat, una professió, o contra una malaltia concreta. Entre les advocacions amb més popularitat trobem sant Roc i sant Sebastià, contra la pesta; santa Llúcia, per la vista, o sant Blai pel mal de coll. Pel que fa a les advocacions patrones de gremis o professions, consta sant Eloi dels ferrers i joiers, sant Isidre dels pagesos, o sant Benet dels bibliotecaris. La gran majoria de goigs ens han arribat de manera anònima, i probablement són obra d'autors populars o poc rellevants. Però també hi ha hagut poetes d'anomenada que han conreat aquest gènere: Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona), Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Mn. Pere Ribot, Osvald Cardona, etc. Una cosa semblant ha passat amb la música: la majoria és d'origen popular, anònima. I molta s'ha perdut, perquè no es feia constar en els fulls impresos. Per això hi ha goigs diversos que es canten amb la mateixa música. Les melodies són senzilles, amb pocs elements, i acostumen a tenir un aire repetitiu però àgil alhora. Tanmateix, també hi ha hagut músics cultes que han creat belles músiques de goigs: Mn. Francesc Baldelló, Joan Llongueras, Mn. Josep Maideu, Lluís Millet, Joan M. Aragonès. | 41.5177900,1.9018300 | 408368 | 4596821 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Els goigs són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música, que no apareix impresa fins al segle XVIII. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text. El boix o xilografia ha estat la manera tradicional com s'ha reproduït la imatge. Quan la tècnica ho ha permès, també s'ha usat la calcografia, la fotografia, el dibuix, etc. Entre els artistes contemporanis que han excel·lit a donar imatges als goigs podem esmentar Enric C. Ricart, Josep Obiols, Antoni Gelabert, Antoni Ollé Pinell, Josep M. Subirachs. | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 73745 | Alzines de Can Morral del riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-morral-del-riu | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Es tracta de dues alzines (Quercus ilex) de la família de les Fagàcies situades a la zona d'horts de la Masia de Can Morral del Riu. Destaquen al municipi per les seves grans dimensions: una de 15 m d'alçada i 2, 03 m de perímetre; l'altra de 12 m d'alçada i 2,07 de perímetre. | 08001-93 | Can Morral del Riu - 08630 Abrera. | 41.5250900,1.9088100 | 408961 | 4597624 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73745-foto-08001-93-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 73746 | Pi del carrer Tarragona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-carrer-tarragona | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Es tracta d'un pi pinyer (Pinus pinea) de la família de les Pinàcies, situada al barri de Sant Hilari. Destaca al municipi per les seves grans dimensions: 12 m d'alçada i 2, 42 m de perímetre. | 08001-94 | Carrer Tarragona - 08630 Abrera. | 41.5225400,1.9101000 | 409065 | 4597340 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||||
| 73747 | Roures del carrer Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-carrer-balaguer | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Es tracta de dos roures cerrioides (Quercus cerrioides) de la família de les Fagàcies situats al barri de Sant Hilari. Destaquen al municipi per les seves grans dimensions: un de 16 m d'alçada i 2 m de perímetre; l'altra de 16 m d'alçada i 1,91m de perímetre. | 08001-95 | Carrer Balaguer - 08630 Abrera. | 41.5215800,1.9095300 | 409016 | 4597234 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73747-foto-08001-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 73748 | Roureda de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-sant-hilari | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Petita roureda formada per un conjunt d'uns 16 roures (Quercus cerrioides) de dimensions variades situats entre el final del carrer Balaguer i el final del carrer Polinyà, al barri de Sant Hilari. Ocupen una superfície de 0,4 ha i es troben a l'inici d'una petita torrentera que baixa cap el riu Llobregat. El seu interès radica en el conjunt que formen, que probablement representa les restes del bosc autòcton que hi deuria haver a la zona. | 08001-96 | Carrer Polinyà - 08630 Abrera. | 41.5215900,1.9097600 | 409035 | 4597235 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||||
| 73749 | Alzinar de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-sant-hilari | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Petita representació d'alzinar amb roures situada damunt la terrassa fluvial del Llobregat. Localitzada al final del carrer Tarragona, a la part posterior dels habitatges del carrer Polinyà, presenta diversos exemplars d'alzines (Quercus ilex) i roures (Quercus cerrioides) de dimensions variades i una mostra del sotabosc de l'alzinar. Amb una superfície de 0,5 ha, presenta l'interès de marcar el límit natural del bosc amb l'àmbit d'influència del riu Llobregat. | 08001-97 | Carrer Tarragona - 08630 Abrera. | 41.5223400,1.9101400 | 409068 | 4597318 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||||
| 73750 | Tamarius de la riba del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tamarius-de-la-riba-del-llobregat | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Conjunt de tamarius (Tamarix sp.) situats a la riba dreta del riu Llobregat i a les illes fluvials. Ocupen una superfície indeterminada, però sempre inferior a 0,3 ha. Presenten l'interès de ser una espècie originària de zones estèpiques adaptada a sòls salabrosos, per la qual cosa es suposa la seva presència al relativament alt contingut de sals del riu Llobregat. La seva presència al municipi es pot considerar com a destacada. | 08001-98 | Riu Llobregat - 08630 Abrera. | 41.5223400,1.9142300 | 409409 | 4597313 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||||
| 73751 | Pollancreda de la riba esquerra del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-la-riba-esquerra-del-llobregat | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Situada al marge esquerre del riu Llobregat, està formada per grans exemplars de carolina (Populus deltoides) i pollancre del Canadà (Populus canadensis), probablement originaris de plantacions, es barreja amb arbres autòctons com saücs (Sambucus nigra), freixes (Fraxinus angustifolia), oms (Ulmus cf minor). També amb una extensió d'unes 2,1 ha, però disposada en línia respecte el curs del riu, és de gran interès per la regulació de les inundacions de les terrasses fluvials del Llobregat i com a refugi de fauna. | 08001-99 | Riu Llobregat - 08630 Abrera. | 41.5230000,1.9152000 | 409491 | 4597386 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||||
| 73752 | Casa a la Plaça de l'església, 3 de Santa Maria de Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-placa-de-lesglesia-3-de-santa-maria-de-vilalba | 'Casa a la Plaça de l'església 3', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera. | XIX | Casa de planta rectangular, de dos pisos i golfes, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La façana és de maçoneria vista i les totes les obertures, finestres i portes estan reforçades amb maó vist. En l'eix central, al primer pis, hi ha un balcó i al segon una galeria de tres arcades de mig punt. Sobre aquestes hi ha un rectangle de guix amb la data inscrita '1828'. | 08001-100 | Plaça de l'església, 3- Santa Maria de Vilalba, 08630 Abrera. | L'origen del nucli en la voluntat de la marquesa de Castellbell de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere d'Abrera. L'any 1868 s'instituí la nova parròquia de Santa Maria de Vilalba, que va donar nom al poble on es troba l'actual església i al costat la casa descrita. | 41.5114600,1.9317600 | 410857 | 4596087 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 84489 | El Caramell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-caramell | <p><span><span><span><span>Instal·lació artística a la natura realitzada amb la tècnica de la pedra seca, les seves mides són 10,40 m de longitud x 1,50 m alçada màxima x 2,20 m amplada màxima. En planta, la seva forma és d’un triangle isòsceles. El volum, tronco-cònic, és irregular, més alt al costat més curt i en decreixement fins arribar al vèrtex que formen els dos costats més llargs. Els còdols de pedra conformen un monument d’angles sinuosos emplaçat en un camp d’oliveres a la zona del torrent Gran de la vila, un dels espais d'interès natural més rellevants del municipi.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La construcció s’emmarca dins del corrent artístic de Land Art, en el qual s’inspira els seu autor: Víctor Mata Ventura. L’obra es circumscriu harmoniosament en el paisatge, la forma imita els caramells de gel que forma l’aigua glaçada quan regalima d’una font, teulada o pedra. L’autor, considera la seva obra tributària del pou de glaç d’Abrera, el qual li ret homenatge, també a la climatologia que el va fer possible i al desaparegut ofici de nevater. </span></span></span></span></p> | 08001-103 | Camí dels Sagraments (Polígon Sant Ermengol II -trencall amb el pou de Glaç) | <p><span><span><span><span>L'Ajuntament d'Abrera va encarregar l’obra l'any 2018. En col·laboració amb Land Art Associació Catalunya (LAAC), pretén reivindicar el ric patrimoni històric i natural d'Abrera.</span></span></span></span></p> | 41.5153100,1.8913000 | 407486 | 4596557 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/84489-p1070499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/84489-p1070498.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Víctor Mata Ventura | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||
| 86913 | El porró del Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-porro-del-rebato | <p><span><span><span><span>Butlletí municipal d’Abrera (2014): “Un enorme porró donarà la benvinguda a Abrera”. <em>Abrerainfo,</em> n. 110 (juny 2014), p. 5. Ajuntament d’Abrera.</span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span>Escultura de quatre metres i mig d’alçada que reprodueix un porró. L’estructura d’acer defineix la silueta de l’objecte, quedant el volum interior buit. S’assenta en una base de pedra a la part més alta d’una rotonda. Des d’aquest punt, un muret de pedra seca segueix en una línia espiral descendent que forma una feixa plantada de ceps alineats al límit del bancal, des de la part més alta fins a la base de la rotonda, on s’ubica en lletres grans el topònim “Abrera”. La rotonda és un dels principals accessos al nucli urbà.</span></span></span></span></p> | 08001-104 | Plaça Rebato - 08630 Abrera | <p><span><span><span><span>La rotonda està situada a l’entrada del barri del Rebato, per on passava l’antiga carretera N-II i hi havia diversos hostals que tenien, a la porta, els porrons com a reclam per als viatgers als quals oferien un bon àpat acompanyat del vi d’Abrera. Als anys cinquanta, Abrera era coneguda pels porrons, atès que els hostals de l’antiga carretera N-II, oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar amb una sola mà uns porrons de gran pes. La nova rotonda del Rebato es va concebre com un record simbòlic al passat agrícola i a la tradició dels porrons per la que era coneguda la població. El disseny de la rotonda i la idea del porró és obra d’en Josep Sala, veí del Rebato que de manera desinteressada va col·laborar, juntament amb altres veïns del barri, en l’elaboració de la idea original. Un cop presentada la proposta per part de l’Associació de Veïns a l’Ajuntament, els serveis tècnics municipals la van convertir en el projecte executat. </span></span></span></span></p> | 41.5209000,1.8962300 | 407905 | 4597173 | 2014 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86913-p1070509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86913-p1070513.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Josep Sala (disseny) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||
| 86914 | Fira Gastronòmica dels porrons d'Abrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-gastronomica-dels-porrons-dabrera | <p><span><span><span>AAVV (2018): Informe de final d’activitat Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. Memòria 2018. Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.</span></span></span></p> <p> </p> | XXI | <p><span><span><span><span>La Fira Gastronòmica dels porrons d’Abrera recupera una tradició identitària del barri del Rebato. Els anys 50 del segle XX, Abrera era encara coneguda pels porrons, atès que els hostals de l’antiga Nacional-II, al seu pas pel Rebato, oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar amb una sola mà uns porrons de gran pes (veure fitxa 13). </span></span></span></span><span><span><span><span>La festa s’organitza des de l’Ajuntament d’Abrera, amb la col·laboració de l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) del Baix Llobregat i diferents establiments i entitats abrerenques. És un aparador gastronòmic basat en la cuina d’arrel tradicional catalana i que també serveix per donar difusió als productes de proximitat de la comarca. El seu programa inclou propostes gastronòmiques i degustacions de menús que antigament elaboraven varis restaurants ubicats al costat de carretera que uneix Barcelona i Lleida , activitats per a tota la família, exposicions, esdeveniments culturals, mostres de l’activitat agrícola d’abans i d’ara i l’emblemàtic concurs de l’aixecament del porró. </span></span></span></span></p> | 08001-105 | La Fira es celebra al carrer del rebato i al Parc de Can Morral | <p><span><span><span><span>La fira gastronòmica va néixer amb la voluntat de l’Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, de recuperar arrels i orígens d´Abrera en relació els porrons, el vi, l’ oli i el passat rural del municipi. A més hi ha els objectius de crear orgull de poble, crear una fira de referència de productes de proximitat capça d’atraure públic de l’àrea metropolitana. La fira es basa en el relat d’una tradició amb forta càrrega simbòlica del municipi, l’existència de diferents restaurants que oferien vi al viatger en grans porrons. </span></span></span></span></p> | 41.5230600,1.9013600 | 408336 | 4597407 | 2018 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86914-mg6700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86914-fira-gastronomica-els-porrons-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||
| 86915 | Col·lecció de porrons d'Àngel Torrents Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-porrons-dangel-torrents-sole | <p><span><span><span><span>BIDEGAIN, Gerard (2020): Informe tècnic sobre la donació de la col·lecció de porrons dels familiars del Sr. Àngel Torrents Solé a favor de l’Ajuntament d’Abrera. Ajuntament d’Abrera. Informe inèdit.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>La col·lecció cedida per la família Torrents Sesé consta de dos-cents vuit porrons procedents de diferents llocs de la geografia espanyola, fets de diferents materials (vidre, pell, fusta, ceràmica, metall i plàstic). Hi ha porrons singulars, amb formes i colors vistosos, il·lustrats i alguns amb certa fantasia i de notable valor artístic. Pel que fa a les dimensions s’ha de mencionar que hi ha peces de tot tipus, principalment de la mida habitual dels tradicionals porrons de taula.</span></span></span></span></p> | 08001-106 | Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera | <p><span><span><span><span>Durant la segona edició de la Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera, el setembre de 2019, les filles del Sr. Àngel Torrents Solé (1922-2004), nascut a Barcelona i aficionat al col·leccionisme de porrons, van contactar amb l’Ajuntament d’Abrera, per tal d’informar l’ens municipal de l’existència de la col·lecció de dos-cents vuit porrons del seu pare i la voluntat de cedir-los al fons municipal. El Sr. Àngel Torrents va treballar coma fotògraf a l’empresa La Maquinista Terrestre i Marítima, tasca que l’obligava a viatjar per tota Espanya, d’on es va nodrir per formar la seva col·lecció de porrons. </span></span></span></span><span><span><span><span>Els principals motius de la donació són que les hereves de la col·lecció, les quatres filles del Sr. Àngels Torrents, tot i valorar unes peces molt estimades i simbòliques per la família, no es podien fer càrrec de la seva conservació en els seus habitatges particulars. En assabentar-se de la tradició del poble d’Abrera i del seu barri del Rebato relacionada amb els porrons, van decidir-se a formalitzar el donatiu a aquest municipi, veient-lo un lloc idoni, donada la seva estima a aquest objecte. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant el mes de setembre de 2020 l’Ajuntament d’Abrera decideix acceptar el donatiu i organitzar una mostra d’aquest material artístic a la Casa de Cultura, coincidint amb les dates de la Fira Gastronòmica dels Porrons, que no es va poder celebrar a causa de les mesures de contenció de la pandèmia de la Covid-19. La mostra de porrons, que portava per títol «<em>Ho diuen per tots cantons: visiteu la mostra de porrons!» </em>es programà a la Casa de Cultura del 28 de setembre al 2 d’octubre de 2020. L’exposició explicava la història de la col·lecció cedida, la tradició històrica dels porrons del Rebato, i la trajectòria de la Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. </span></span></span></span><span><span><span><span>El 25 de setembre de 2020 en una recepció privada amb l’alcalde d’Abrera, el senyor Jesús Naharro Rodríguez, el regidor de Cultura, el senyor Francisco Sánchez Escribano, la regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, la senyora Arantxa Galofré Freire, i les quatre filles del senyor Torrents: Sra. Magdalena Torrents Sesé, Sra. Flora Torrents Sesé, Sra. Rosa Torrents Sesé i Sra. Núria Torrents Sesé; es va signar l’acord de cessió de la col·lecció.</span></span></span></span></p> | 41.5164100,1.9018000 | 408364 | 4596668 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86915-1110993.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86915-1120012.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Àngel Torrents Solé | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||
| 86916 | Les trinxeres de la Guerra Civil Espanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-trinxeres-de-la-guerra-civil-espanyola | <p><span><span><span><span>AUGÉ, Òscar; PICON, Adam (2018): Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de les Trinxeres de la Guerra Civil espanyola del Bosc de Sant Miquel (Abrera, Baix Llobregat).<strong> </strong>Del 04 d'octubre al 12 de novembre de 2017. Informe inèdit</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUGÉ, Òscar; PICON, Adam (2018): Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de les Trinxeres de la Guerra Civil espanyola del Bosc de Sant Miquel (Abrera, Baix Llobregat).<strong> </strong>del 14 al 23 de novembre de 2018. Informe inèdit</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>El jaciment arqueològic s’emplaça en una zona boscosa, el bosc de Sant Miquel, situada a 50 metres al sud-est de la urbanització homònima, ubicada a poc més d'1 quilòmetre al nord-est del nucli d'Abrera. </span></span></span></span><span><span><span><span>Els resultats de les intervencions arqueològiques portades a terme pels arqueòlegs Adam Picon Mañosa i Òscar Augé Martínez els anys 2017 i 2018, recollits a les memòries arqueològiques, posen de manifest la descoberta d’un el complex defensiu d’una extensió aproximada d’uns 4500m2. </span></span></span></span><span><span><span><span>Es tracta d’un conjunt format per vàries línies de trinxeres, quatre refugis i tres pous de tirador, vinculats amb el conflicte bèl·lic de la Guerra Civil espanyola. La disposició de les línies de trinxera identificades és paral·lela a les línies de nivell del terreny on estan excavades, ascendint des de la cota 137 m.s.n.m, on se situa la primera línia, fins a la cota 162 m.s.n.m, gairebé al capdamunt del turó, on hi ha la darrera trinxera localitzada. Una sisena trinxera puja en perpendicular a la resta per l'extrem sud del sector. El conjunt queda limitat al nord per una pista forestal, mentre que pel sud ho fa a un talús de contenció del pendent que es troba just a la sortida de la boca oest del túnel de l'Autovia B-40, o Ronda del Vallès, que forada la Serra d'en Ribes. </span></span></span></span><span><span><span><span>Les intervencions arqueològiques van permetre la recuperació de diverses restes de material bèl·lic, principalment munició i restes d'armament de fabricació italiana. Aquest fet serveix als arqueòlegs per avalar la hipòtesi que els defensor republicans foren ràpidament foragitats de la seva posició (potser reculant fins a la zona de Mas d'en Ribes), i que les trinxeres foren ocupades per forces nacionals des d'on fustigarien aquest punt.</span></span></span></span></p> | 08001-107 | Bosc de Sant Miquel | <p><span><span><span><span>El jaciment cal emmarcar-lo en els darrers moments de la Guerra Civil espanyola (1936 i 1939) a Catalunya, concretament en el context del trencament del Front de l'Ordal, a principis del 1939, per part de les tropes faccioses insurrectes, i l’intent de la República d’establir un nou front al riu Llobregat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La notícia de l'existència de combats a la zona del bosc de Sant Miquel la trobem de manera indirecta a les memòries del tinent coronel Francisco Hidalgo de Cisneros, conservades a l’Arxiu Militar d’Àvila, on s'explica que per arribar al Mas d'en Ribes (fitxa 57 del Mapa de Patrimoni Cultural i Natural d’Abrera) van haver de superar la presència d’armes automàtiques, molt possiblement emplaçades en aquestes trinxeres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una part del jaciment fou localitzat I catalogat entre els anys 2008 i 2009, durant el control arqueològic de les obres de construcció del tram comprès entre Abrera i Olesa de Montserrat de l'Autovia B-40. No es va fer cap actuació, més enllà de constatar que els treballs no afectaven el jaciment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els dies 14 de març i 5 de maig del 2016, es va dur a terme un control arqueològic preventiu de les obres que la companyia “Mina Aigües de Terrassa” estava duent a terme per realitzar un <em>bypass </em>a la canonada que abasteix d'aigua el municipi de Terrassa des de la Planta de tractament d'aigües del riu Llobregat. En el marc d'aquesta intervenció, es va efectuar un primer aixecament topogràfic i es van es van poder situar les trinxeres i els refugis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys 2017 i 2018 es van fer intervencions arqueològiques motivades per la voluntat de l'Ajuntament d'Abrera de posar en valor el conjunt patrimonial de les trinxeres del bosc de Sant Miquel, El jaciment ha estat excavat i fet accessible per Òscar Augé Martínez i Adám Picón Manyoses amb el finançament de la Diputació de Barcelona i del propi Ajuntament d’Abrera.</span></span></span></span></p> | 41.5304300,1.9179300 | 409729 | 4598208 | 1939 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86916-p1070634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86916-p1070639.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | BCIL | 2021-02-08 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 98 | 1754 | 1.4 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||
| 87540 | Riera del Morral del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-morral-del-moli | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): </span></span></span></span></span><em><span>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.</span></em> <em> </em><span><span><span><span><span>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Aquesta riera és el resultat de la unió de la riera de Sant Jaume i la riera de Gaià. En aquest punt d’aiguabarreig de les dues rieres, dins del terme d’Abrera, comença el curs de la riera coneguda com del Morral del Molí. La riera arriba fins al riu Llobregat, concretament a la franja de la ZEPA-LIC-EIN Montserrat Roques Blanques Riu Llobregat, i a través de la riera de Gaià i de Sant Jaume connecta amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la plana vallesana. És un riera, en general, de petit cabal de només 0,06 m/s, que circula sobre un llit de còdols i pràcticament sense fer bassiols. </span></span></span></span><span><span><span><span>Segons Castell, Margall i Miralles (2016), la riera és un connector de primer ordre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Destaquem d’aquesta riera diverses taques importants d’arbredes de ribera, especialment de pollancres amb alguns exemplars de salzes i fins i tot d’àlbers. En el sotabosc hi creixen plantes com l’herba sabonera (<em>Saponaria officinalis</em>), l’estroncasangs (<em>Lithrum salicaria</em>), la menta (<em>Mentha officinalis</em>) i la cua de cavall (<em>Equisetum telmateia</em>), entre d’altres. </span></span></span></span><span><span><span><span>Respecte a la fauna, és força abundant, i s’hi ha citat una tortuga de rierol jove (<em>Emys orbicularis</em>) –i s’ha detectat la presència d’un adult de tortuga de florida (<em>Trachemys scripta</em>)– i d’aligot (<em>Buteo buteo</em>). S’han detectat cabirols, amb avistaments inclosos, entre els termes municipals d’Abrera i de Castellbisbal (Castell, Margall i Miralles,2016).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Castell, Margall i Miralles (2016) remarquen que tant per les característiques del torrent, tancat en una vall fonda, com per l’escassa presència d’elements antròpics, aquesta riera ofereix les condicions ecològiques (hàbitats de ribera, geomorfologia, poblament faunístic) perquè sigui una veritable reserva natural, especialment en el tram entre el pont de la carretera BV-1202 i l’aiguabarreig amb la riera de Sant Jaume i riera de Gaià. Aigües avall del pont de la BV-1202, la riera fa de partió del terme municipal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La riera del Morral del Molí desemboca al riu Llobregat en un punt on conflueixen també els límits administratius dels municipis de Castellbisbal i Martorell, sota un viaducte de la A2, i que destaca per l’important con de dejecció de graves i còdols, que constitueix un hàbitat singular que caldria conservar i que, com mostren les fotografies aèries antigues, era molt rellevant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Precisament el tram d’aquesta riera entre el pont del Suro i la desembocadura, tot i que fa frontera amb el terme municipal, ofereix un hàbitat molt remarcable com són els codolars riberencs, en els quals s’hi troben plantes rares per a la zona com el cascall groc (<em>Glaucium flavum</em>) i també d’ocells poc comuns com el corriol petit (<em>Charadrius dubius</em>) que hi nidifica i és una espècie protegida. </span></span></span></span></p> | 08001-108 | 41.5158000,1.9385600 | 411430 | 4596562 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87540-p1070647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87540-p1070646.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 87542 | El bosc de l’ermita de Sant Ermengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-de-lermita-de-sant-ermengol | <p><span><span><span>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <em>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.</em> <em> </em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Aquesta zona boscosa es troba al voltant de l’ermita de Sant Ermengol, amb el torrent de la Bardissa, com a centre. A l’extrem meridional, el límit seria la línia d’alta tensió que travessa aquest bosc i a l’extrem septentrional, la gravera de can Moixofuguer. Aquesta àrea la formen dues tipologies de bosc, atès que una part ja eren boscos l’any 1956 mentre que l’altra eren conreus. Es tracta d’una massa forestal d’elevada densitat d’arbres, sobretot pi blanc. En els vessants més obacs i en alguns indrets, especialment al voltant del torrent de la Bardissa, hi abunden exemplars de roure i arç blanc, entre d’altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi trobem dos elements emblemàtics del patrimoni cultural recollits al Mapa de Patrimoni: l’ermita de Sant Ermengol i el conjunt troglodític de Sant Ermengol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet d’estar ubicada damunt la terrassa fluvial de la riera de Masquefa, aquesta boscúria té associat un important paper regulador, però també de biodiversitat, malgrat que es tracta d’una arbreda amb escàs sotabosc a causa de la gran densitat d’arbres (Castell, Margall i Miralles, 2016).</span></span></span></p> | 08001-110 | Entre la riera de Masquefa i els conreus del camí de Sagraments | 41.5185300,1.8679600 | 405543 | 4596940 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87542-p1070560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87542-p1070565.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 87683 | Les campanes de Sant Pere d'Abrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-campanes-de-sant-pere-dabrera | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El campanar de l’església de Sant Pere d’Abrera té a l’actualitat quatre campanes distribuïdes en els tres pisos del campanar:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La campana més voluminosa es localitza al primer pis, pesa 333 kg. Una creu decorada amb elements geomètrics destaca enmig de la cintura, sota i en català, apareix la informació que la campana va ser refosa l’any 1959 i el seu nom, “Joana”. A la part superior, el cap, destaquen dues inscripcions en llatí. La campana original datava de 1222. El seu nom és en homenatge al Papa del moment en que es va refondre i beneir la campana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La campana del segon pis pesa 170 kg. i es diu “Gregòria”, en homenatge a l’arquebisbe Dr. Gregori Modrego Casaus, Bisbe de Barcelona. Sobre del nom apareix una imatge motllurada i a la part posterior, enmig de la cintura, una creu decorada amb elements geomètrics. En les dues bandes restants apareix una creu encerclada i la senyera. Al cap dues frases expliquen en català, que es tracta d’un donatiu dels feligresos amb motiu de la restauració de l’església i el campanar l’any 1959. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al tercer i últim pis del campanar hi ha dues campanes de mides més modestes. Destaca una pel seu símbol, ja que es tracta de l’antiga campana de l’ermita de Sant Ermengol (de 1612), que va ser refosa en aquesta, tal com explica la frase en català escrita a la part superior de la peça. Es diu “Teresa”, en homenatge a la persona que la va pagar, la senyora Teresa Verdaguer, vídua de Francesc Platón Sartí. A sobre del nom hi ha una creu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al costat hi ha la l’última campana, la “Miraculosa”, dedicada a la Sagrada Família amb inscripció en llatí i datada del 1891en record de l’original, ja que aquesta, com la resta, va ser refosa l’any 1959. Hi ha una inscripció al peu de la peça, mentre que el cap és decorat amb motius vegetals i geomètrics. Destaca el segell de la fàbrica que va fer l’original l’any 1891, amb la bandera de Barcelona i el nom del propietari, el fonedor Buenaventura Pallés i Armengol. A la part oposada apareix una figura motllurada. Les dues campanes petites pesen 50 kg cadascuna.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El sistema actual per tocar les campanes és automàtic, les campanes estan fixades en estructures metàl·liques per la part del coll i són colpejades exteriorment per un martell electromecànic.</span></span></span></span></p> | 08001-111 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les campanes de Sant Pere d’Abrera es van col·locar i beneir el març de 1960.</span></span></span></span></span></p> | 41.5178537,1.9020153 | 408384 | 4596828 | 1959 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87683-p1070533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87683-p1070537.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | 2021-02-15 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 87685 | Pou de la zona al·luvial de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-zona-alluvial-de-sant-hilari | XX | <p><span><span><span>L’element es al marge dret del riu Llobregat i es troba absolutament envaït per la vegetació natural. La informació procedent de fonts oral relaten que hi ha dues parets paral·leles, que es conserven fins a 2,5 metres aproximadament, construïdes amb còdols de riu i morter. Enmig de les dues parets hi hauria el pou, excavat en forma d’U, no massa profund ja que estem en una quota molt propera al nivell freàtic. Segons les mateixes fonts hi havia hagut un sistema de sínia amb els catúfols de fusta per extreure l’aigua i regar els horts que hi havia hagut en aquesta àrea. Les parets tan altes poden suggerir que hi havia hagut una estructura per col·locar un molí de vent per accionar la sínia.</span></span></span></p> | 08001-112 | Marge dret riu Llobregat a l'àrea de Sant Hilari | 41.5193000,1.9127800 | 409284 | 4596977 | 08001 | Abrera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87685-p1070584.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87685-p1070586.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Informació recollida oralmen del Sr. Joan Carles Cortés, tècnic d emedi ambient de l'Ajuntament d'Abrera, que a la seva vegada la recollí del Sr. Martí de les Mates. | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 87686 | Oliveres varietat becaruda de Can Morral del molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-varietat-becaruda-de-can-morral-del-moli | <p>GUIX, JC. (2021): 'Recuperació de la varietat d'olivera becaruda a Abrera'. Informe inèdit</p> <p>IRTA: Catàleg de varietats locals agràries de Catalunya.</p> | <p><span><span><span>Es tracta de diferents camps de mides reduïdes d’olivera (<em>Olea europaea </em>L.), varietat Becaruda (també coneguda amb altres noms (“becarut, bequerrut, boqueruda, buturuda i boteruda”). Les olives becarudes acaben amb un petit cogulló que, per la forma recorden el bec d’un moixó, d’aquí el nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una varietat vigorosa i de port obert, productiva i de maduració primerenca. Varietat androestèril (no produeix pol·len), la fulla és el·líptica lanceolada de longitud i amplada mitja i el fruït ovoïdal i lleugerament asimètric, negre en la maduració. Moltes d’elles passen el centenar d’anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En general, la becaruda fa una producció més petita que altres varietats d’olivera i, possiblement per aquesta raó, no era prou valorada fins quasi bé desaparèixer. No obstant això, es tracta d’una varietat antiga que està molt ben adaptada al cultiu de secà. Amb les oscil·lacions dels règims de pluges que s’estan observant darrerament a Catalunya, la becaruda podria esdevenir una varietat més ben adaptada als efectes del canvi climàtic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A banda d’ubicar-se en aquest espai de Can Morral del molí, que explota comercialment l’oli que produeix, és probable que hi hagi exemplars disseminats per altres finques agrícoles d’Abrera, explotades o abandonades.</span></span></span></p> | 08001-113 | Can Morral del molí | <p><span><span><span>El territori d’origen d’aquesta varietat és l’Alt Penedès-Baix Llobregat- Vallès Occidental, on es conrea actualment, tant per menjar com per produir oli. La becaruda és una olivera tradicionalment disseminada, és a dir, que poques vegades forma grans extensions, sinó que més aviat ha jugat a difuminar-se amb la vinya, veritable cultiu tradicional d’aquest territori. Les oliveres de becaruda han estat predominantment, plantades a llocs residuals, allà on, per les reduïdes dimensions de l’espai disponible, no valia la pena plantar-hi ceps i, sobretot, al llarg dels marges que delimiten els bancals costa amunt, fent una funció de reforç i protecció dels marges. </span></span></span><span><span><span>Els últims anys ha estat una varietat revaloritzada gràcies al seu ús per part d’alguns xefs de cuina mediterrània per seu valor organolèptic de qualitat i diferenciat.</span></span></span></p> | 41.5140219,1.9346608 | 411102 | 4596369 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87686-p1070653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87686-p1070654.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||
| 87695 | Fons documental amb informació d'Abrera a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-dabrera-a-larxiu-de-la-corona-darago | XVI - XX | <p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta de 28 plets civils de la Real Audiència de Catalunya que comprèn un arc cronològic des del segle XVII al XIX. A més, cal destacar un auto de la inquisició de 1663, i tres capbreus dels anys 1598, 1613 i 1626. Els documents més antics daten dels segles XIII i XIV, es tracta d’un document de venda de Ramon d’Abrera i tres pergamins de la Cancelleria Reial, un de Jaume I i dos de Pere el cerimoniós. Completen l’inventari, cinc documents de caràcter administratiu divers del segle XVI al XX, i tres informes d’amillaraments (r</span></span></span>egistre de béns del municipi, generalment immobles<span><span><span>), datats els anys 1852, 1940 i 1950.</span></span></span></p> | 08001-114 | Arxiu de la corona d’Aragó. Carrer dels Comtes, 2, 08002 Barcelona | 41.5164019,1.9014675 | 408336 | 4596667 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87695-pere-el-cerimonios2.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | 2025-02-28 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 56 | 3.2 | 2131 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 87696 | Fons documental amb informació d'Abrera del 'Archivo Histórico Nacional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-dabrera-del-archivo-historico-nacional | XVI - XIX | <p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta de l’expedient d’Abrera de l’anomenada “Causa General”, generat per la Fiscalia del tribunal suprem entre 1940 i 1945, que conté oficis, decrets, diligències, certificacions i relacions de persones mortes violentament i actes violents esdevinguts abans de l’ocupació de les tropes rebels del municipi durant la Guerra Civil Espanyola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen a més els següents documents:</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Anys 1590-1591: “Proceso criminal de Juan Planes</span></span></span></span></span>”. Generat per la Inquisició. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Any 1770: “Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Villafranca del Panadés (sic) junto con los pueblos de su partido remitida por el alcalde mayor, José Ignacio de Castelloi”, on es recull les cofraries i germandats d’</span></span></span></span></span>Abrera (Barcelona)</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>1810-12: “Proclamas, impresos y bandos del gobierno español y del gobierno intruso</span></span></span></span></span>”. De l’estat espanyol, on es dona informació de la victoria sobre els tropes franceses a Abrera. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>1878: Segells d’Alcaldia de l’Ajuntament Constitucional i del Jutjat de Pau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08001-115 | Archivo Histórico Nacional. Calle de Serrano, 115, 28006 Madrid | 41.5163981,1.9014720 | 408336 | 4596667 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87696-proclamas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87696-segells.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-02-15 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 87697 | Fons documental amb informació d’Abrera al “Centre Documental de la Memoria Histórica” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-dabrera-al-centre-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta d’expedients relacionats amb tot el procés de confiscacions de béns que es va donar per part de l’administració durant el període dels anys 1936-1939.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1936 -1939 Documentació varia relativa a confiscacions fetes a la comarca de Baix Llobregat. Abrera-Castellví de Rosanes. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1937 Expedient d’ingrés del Sindicat de Treballadors de la Terra i Oficis Varis de Abrera (Barcelona).</span></span></span></p> <p><span><span><span>1936-1937 Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Baix Llobregat. Abrera-Cervelló. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1936-1938 Expedientes de responsabilidades e incautación de bienes de la Ex-Baronesa de Maldà. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1937-1938 Oficios relativos a la investigación de recursos económicos de refugiados en la I Vegueria. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | 08001-116 | Centre Documental de la Memoria Histórica. Carrer Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | 41.5163871,1.9014573 | 408335 | 4596666 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87697-confiscacions.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87697-constitucio-alcaldia.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-02-15 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 87727 | Projecte de Memòria oral “Abrera, l’Abans” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projecte-de-memoria-oral-abrera-labans | <p><span><span><span>L’any 2017 es va portar a terme el projecte “Abrera Abans”, una iniciativa de l’Ajuntament d’Abrera per recollir la veu dels ciutadans i ciutadanes que van conèixer el poble abans de les onades immigratòries dels anys 50 i 60 del segle XX, mitjançant entrevistes personals. L’objectiu d’aquest treball de memòria oral (l'especialitat dins la ciència històrica que utilitza com a font principal per a la reconstrucció del passat els testimonis orals) és preservar la memòria per poder reconstruir la història recent del municipi, concretament és recull la vida quotidiana a l’Abrera de mitjan el segle XX, quan la població era de pocs carrers, de masies i de tradicions que van anar desapareixent. També es pretén utilitzar aquest material per fer-ne usos didàctics i de difusió en el futur. El projecte és obert per incorporar nous testimonis en el futur, que reculli altres mirades de la població que va arribar a Abrera com a emigrant, per exemple. Tot i que es va editar un vídeo preliminar dels resultats del projecte endreçat per temàtiques: què es menjava, com eren els transports, l’escola, els comerços, la vida al camp, l’oci, les tradicions, la religió, el tractament de la mort, etc. on apareixien tots els entrevistats; l’enregistrament original en forma d’audios i vídeos, així com les transcripcions literals, es troba dipositat a l’arxiu municipal. Els veïns i veïnes que van participar en el projecte aportant el seu testimoni són: Montserrat Fosalba Domènech, Florentina Altimira Sellarès, Maria Assumpció Paloma Barba, Àngel Costa Visa, Nati Tort Pons, Miquela Delmar Messegué, Anna Capellades Martínez, Miquel Vives Tort, Maria Escobet Closas, Maria Teresa Presas Costa, Teresa Morral Camps, Maria Àngels Graells Planas ,Josep Estruch Sol, Jordi Gavañach Ginesta, Maria Teresa Pérez Lorén, Esther Linares Vidal ,Enric Teixidó Albesa, Àngel Soler Portet, Montserrat Camps Pereta, Paulina Bonastre Roig i Antonio Sucarrats Gorina. Les entrevistes es van enregistrar el mes de juny de 2017, i l’entrevistador va ser Gerard Bidegain i Figuerola, historiador i tècnic de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament d’Abrera.</span></span></span></p> | 08001-117 | 41.5163950,1.9014590 | 408335 | 4596667 | 2017 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87727-grup-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87727-grup-c.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 61 | 4.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 28939 | Font de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-castellar | XX | Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig. Al centre de la roda s'hi ha posat l'aixeta. El receptable on es recull l'aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d'obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana. | 08002-7 | A la Plaça de Castellar | La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l'arribada d'aigua al municipi l'any 1983, | 41.7287400,1.6540200 | 388056 | 4620535 | 1983 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28939-foto-08002-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28939-foto-08002-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 28942 | Rellotge de sol de Cal Ferrer Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-ferrer-gros | XX | Rellotge de sol ubicat a la façana sud de l'edificació de Cal Ferrer Gros. De planta quadrangular i coronament en forma triangular, té definit el seu perímetre per petits blocs de pedra treballada i motllurada. L'interior està pintat de blanc, en ell es conserva sencer el gnòmon de vareta i es pot llegir el següent missatge 'Yo sensa sol i tu sensa fé no som ré'. La línia horària és de 8 a 4 i assenyala la mitja hora, números romans. | 08002-10 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | 41.7323300,1.6592400 | 388496 | 4620926 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28942-foto-08002-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28942-foto-08002-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 28945 | Campana de la capella de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-la-capella-de-sant-esteve | XX | <p>Campana de metall penjada al petit campanar d'Espadanya de la Capella de Sant Esteve.</p> <p>La campana té un text gravat on es pot llegir la següent inscripció '<em>Josefa Carmen Florinda. San Esteban XXVI-XII-MCMXXXVIIII (26/12/1939). Año de la victoria</em>'.</p> | 08002-13 | Nucli de Castellar. Veïnat de Can Maçana. | <p>Se sap que l'església va ser saquejada i va patir destrosses durant la guerra civil. Potser a conseqüència d'això, i amb motiu de la victòria del bàndol franquista, es fer una campana nova que porta tres noms (Josefa, Carmen i Florinda) en honor a les persones que la van pagar. | 41.7306100,1.6581300 | 388401 | 4620737 | 1939 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28945-foto-08002-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2025-04-07 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | No s'hi ha fet cap actuació posterior al franquisme. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||
| 28946 | Nucli de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-esteve | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XI | Petit conjunt veïnal format pel mas de Cal Ferrer Gros, la Capella de Sant Esteve, Cal Calsina (antigament Lobosa o Llobosa) i Cal Massana, ubicat al nord del nucli de Castellar. La Capella de Sant Esteve, documentada des del segle XI, fou aquí l'element aglutinador al voltant del qual va créixer l'agrupament de cases (dins la sagrera). Amb el temps, es va transformar en tres cases: Cal Ferrer Gros (la més gran, el nom de la qual en ocasions s'empra per denominar el conjunt) , Cal Massana i Cal Calsina. El camí Ral passava prop de l'indret. No té una gran extensió però el conjunt d'edificacions que el conformen estan molt properes unes a les altres, de fet només té una espècie de carrer a la banda est que dóna accés a tots els edificis per aquesta part del nucli. Pel nord de l'església també és possible transitar accedint al veïnat per una porta existent a la banda oest. En aquesta porta, situada en les dependències de Can Ferrer Gros, hi ha dos petits cartells fets de rajoles. El més gran i col·locat a la banda superior diu: 'Can Maçana. Poble d'Aguilar de Segarra. Partit Judicial de Manresa. Barcelona'. En el petit i situat a sota l'anterior es llegeix: 'Si veniu per mal no passeu el portal. Si veniu per be no us quedeu al carrer'. | 08002-14 | Al nord-est del nucli de Castellar. | A l'edat mitjana es tancava en un clos i hi tenia part la família Llobosa. Es té noticia que el 1312 l'església de Sant Esteve ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar. En aquest document s'esmenta el lloc de Sant Esteve com si ja hi hagués un grup de cases. | 41.7304800,1.6580100 | 388391 | 4620723 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Antigament conegut com Lloc de Sant Esteve de Castellar. | 98|119|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 28947 | Nucli de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XVIII | Una de les tres entitats de població de les que consta el municipi d'Aguilar de Segarra. Es troba a la dreta de la riera de Rajadell, a la confluència d'aquesta amb la de Grevalosa, als peus del Castell. Al nucli de Castellar s'hi accedeix directament des de la carretera N-141g, direcció a Calaf, passat el Km 5 en una bifurcació a la dreta. Aquí a peus del turó i a la riba esquerra de la riera de Grevalosa s'agrupen un bon nombre de cases i edificis, entre el que destaca el molí de Castellar. Davant del molí trobem una petita placeta a la que tenen accés bona part de les edificacions, totes elles fetes de pedra desbastada i lligades amb morter. | 08002-15 | A la deta de la carretera N-141g direcció Calaf. Km 5 | El comtat de Castellar fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d'Amat-Grevalosa i de Planella, baró de Castellar (aquest títol es va extingir, i el 1923 s'hi creà el comtat de Sant Miquel de Castellar). Al segle XIX formava municipi amb les quadres de les Coromines, Puigfarners i Còdol-rodon. Antigament (el Seguer havia quedat fora de Castellar el 1374), als peus de l'elevació d'on hi ha el Castell de Castellar tan sols hi havia la casa vella del Molí de Castellar. Al segle XIX s'hi començaren a aglutinar les cases que conformen el nucli actual. A banda del castell, l'església de Sant Miquel i la seva rectoria, també van jugar un paper clau en la evolució històrica del nucli. Aquests elements juntament amb el molí formen actualment un conjunt monumental. | 41.7287500,1.6544900 | 388095 | 4620535 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28947-foto-08002-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 28949 | Veïnat de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-les-coromines | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIV | Nucli de població estructurat a l'entorn de l'església de la Mare de Déu de les Coromines (o la Candelera), i arrenglerat davant del camí que uneix els Prats de Rei amb Cal Ribera. Uns 50 m més al nord, una segona agrupació de cases s'arrenglera davant el camí de Seguers. Les cases que conformen el nucli són habitatges unifamiliars amb planta baixa i primer pis, construïts amb pedra desbastada arrebossada i elements de pedra ben treballada en algunes portes. Generalment, les obertures són quadrangulars, llevat de Cal Cuiner (sorgit de la unió dels masos medievals Solà i Vilaforta), amb portes i una galeria amb arc de mig punt. També formen el nucli coberts i altres instal·lacions relacionades amb la producció agropecuària. | 08002-17 | Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. | El nucli s'originà entorn a una torre depenent del castell de Castellar. Més endavant, es constituï com a quadra del seu terme castral. N'hi ha constància documental des del segle XI. Apareix esmentada al fogatge de 1365, amb 4 focs. L'església de la Mare de Déu de les Coromines data, almenys, de 1222 (PARCERISAS, 2000: 49 i 67). Cal també tenir en compte la proximitat de les restes arqueològiques de les Coromines I i II, que suposen un antecedent de cronologia tardoantiga de poblament al lloc. | 41.7190500,1.5787800 | 381780 | 4619559 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28949-foto-08002-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28949-foto-08002-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28949-foto-08002-17-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 28952 | Camí de les Coromines a Cal Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-coromines-a-cal-ribera | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Camí veïnal que uneix el nucli de les Coromines amb Cal Ribera. El ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), si bé en alguns punts afloren vetes de roca. En un d'aquests afloraments és visible una rodera, que evidencia el seu ús tradicional amb carros de tracció animal. El camí té un traçat ondulant que s'adapta a la forma de les finques i dels accidents del relleu. Les nombroses bifurcacions palesen un ús predominantment d'accés als camps de conreu. | 08002-20 | Des del veïnat de les Coromines (a l'oest del terme) cap a l'est. | La vinculació del nucli de les Coromines amb l'explotació agropecuària del seu entorn és un fet lògic, contrastat a bastament al llarg de la història. Com a exemple concret, podem esmentar les propietats que la família Centelles de les Coromines posseïen en aquesta zona (PARCERISAS, 2000: 117). | 41.7171300,1.5842800 | 382234 | 4619339 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28952-foto-08002-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28952-foto-08002-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28952-foto-08002-20-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||
| 28954 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio | XX | Creu de pedra aixecada per la Sant Missió de l'any 1954. De secció quadrada en totes les seves seccions, s'alça sobre un plint de tres graons (el darrer dels quals bisellat), un pilar rematat amb un senzill capitell i, finalment, la creu. Aquesta, té una base de secció quadrada, que al poc muda en octogonal. Al cantó de llevant, al creuer de la creu hi ha un monograma en relleu de 'Maria Mater' amb corona reial. Al cantó de ponent, al pilar, hi ha la inscripció 'RECORD DE LA MISSIÓ ANY MCMLIV'. Al creuer de la creu hi ha un relleu amb el monograma 'IHS' culminat per una creu, envoltat per una cadena o corona d'espines estilitzada. | 08002-22 | A l'extrem nord de la Plana de Cal Vila, molt a prop de la parròquia de Sant Andreu d'Aguilar. | Les Santes Missions eren iniciatives destinades a enfortir la fe del poble, que van tenir especialment ressò amb posterioritat a la Guerra Civil. A més de l'erecció de creus de pedra o la instal·lació de creus de fusta a les esglésies, sovint implicaven la celebració d'eucaristies, viacrucis, processons, resos o altres esdeveniments de caire pietós. | 41.7434100,1.6208000 | 385319 | 4622207 | 1954 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28954-foto-08002-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28954-foto-08002-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Segons consta a la cartografia cadastral, l'espai que ocupa forma part d'un camí d'ús públic, si bé a la realitat aquest ha quedat absorbit dins dels camps de conreu que el flanquegen. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 28957 | Bassa al costat de l'antic cementiri d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-al-costat-de-lantic-cementiri-daguilar | Bassa de planta irregular (ovoide) d'uns 12 m de llargària per 4 d'amplada i 2 de fondària, excavada al terreny i amb els laterals aplacats amb un parament de pedres. Al seu extrem sud hi ha una escala de pedra que hi davalla. A prop de l'escala s'hi veuen les restes d'un canal, també de pedra, que hi aportava l'aigua. Es tractaria de la bassa (o una d'elles) del Castell d'Aguilar. | 08002-25 | A la serra del cementiri, al vessant nord del cim ocupat pel Castell d'Aguilar. | 41.7512500,1.6269800 | 385847 | 4623069 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28957-foto-08002-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28957-foto-08002-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28957-foto-08002-25-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 28959 | Camí del Castell d'Aguilar a la Serra de Cal Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-daguilar-a-la-serra-de-cal-querol | Pista de muntanya que, al llarg dels seus prop de 2400 m uneix la Plana Gran de la Riera amb la serra de Cal Querol. El seu recorregut arrenca a la confluència amb la carretera BV-3008 prop de Can Riera, a una cota de 517 m snm. A partir d'aquí, comença a ascendir vorejant l'esperó on s'assenten el Castell d'Aguilar i el Cementiri Vell d'Aguilar, fins enfilar la carena de la Serra del Cementiri. A partir d'aquí, ja no abandona la carena, fins entroncar amb el camí carener de la serra cal Querol, on assoleix els 670 m snm. La serra de Cal Querol fa, en molts punts, de límit entre els termes municipals d'Aguilar de Segarra i Fonollosa. En tot el seu traçat, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u). L'entorn que travessa en tot moment és boscós, i no compta amb bifurcacions d'accés a camps de conreu. | 08002-27 | Al llarg de la Serra del Cementiri. | 41.7561300,1.6322100 | 386290 | 4623604 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28959-foto-08002-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28959-foto-08002-27-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 28962 | El Sant Crist, capella del Cementiri de Castellar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist-capella-del-cementiri-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | El cementiri de Castellar és un petit fossar, delimitat per murs de pedra lligats amb morter. S'hi accedeix a través d'una porta, flanquejada per dos obeliscs d'obra amb coronament piramidal. La porta està feta de ferro forjat i a la part central i en tota la seva alçada hi ha representada una creu on es pot llegir la data 1908. Un cop a l'interior del recinte, un passadís central delimitat per uns petits arbustos dóna accés a les zones d'inhumació. A la dreta hi ha una zona porxada, feta d'obra, definida per arcs apuntats rebaixats, que aixopluga diverses fileres de nínxols. Al fons del recinte, i flanquejada per dos xiprers hi ha l'entrada a una petita capella. Té planta rectangular, sense absis i al cap de munt és visible una estructura de ferro, que en origen tindria una petita campana que avui no es conserva. A l'interior de la capella hi ha una pica baptismal i una de beneitera que procedien de l'església de Sant Miquel de Castellar. | 08002-30 | A l'oest del nucli de Castellar | El 1908 es va traslladar el cementiri de Castellar des de dalt del turó del Castell al costat de l'església de Sant Miquel a baix al pla, a la banda esquerra de la carretera de Calaf, havent passat el poble. (PARCERISAS 2000: 49) | 41.7317600,1.6502200 | 387745 | 4620875 | 1908 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28962-foto-08002-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28962-foto-08002-30-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 28963 | Camí de les Cases Noves-Riera Maçana-El Molinot Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-cases-noves-riera-macana-el-molinot-nou | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | XX | Des de la carreta N-141g direcció Calaf, al Km 3 a mà dreta s'accedeix al Camí d'Aguilar de Segarra, uns metres més endavant, a l'altura del Molinot Nou, es bifurca a l'esquerra el Camí de les Cases Noves- Riera Maçana- El Molinot Nou. En força bon estat de manteniment, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), té un recorregut d'uns 2,70 km i 29 m desnivell. Al llarg del seu recorregut, el camí transcorre per una zona boscosa a prop de la Masia de Castellar, El Molinot Vell i els camps de la Feixa de l'Obaga. Creua la riera de Maçana, l'hort de Cal Tinet, Cal Vermell i finalitza als voltants de la Casa Nova d'en Benet. El camí a banda dels usos com a via de comunicació, és interessant des del punt de vista paisatgístic, que el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès natural, entre els que destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra i el Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. | 08002-31 | Al sud est del terme. Voreja la Serra del Castell per l'oest. | 41.7306800,1.6398300 | 386879 | 4620768 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28963-foto-08002-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28963-foto-08002-31-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Algun tram amb indicacions | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 28964 | Camí de la Riera Maçana al Castell de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-riera-macana-al-castell-de-castellar | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | XX | Des de la carreta N-141g direcció Calaf, al km 3 a mà dreta s'accedeix al Camí d'Aguilar de Segarra, uns metres més endavant, a l'altura del Molinot Nou, es bifurca a l'esquerra, el Camí de les Cases Noves- Riera Maçana- El Molinot Nou. Transcorreguts aproximadament uns 1,30 km en aquest camí, una pronunciada corba a l'esquerra, marca l'inici de Camí de la riera Maçana al Castell de Castellar. Aquest és el camí que dóna accés al Castell amb vehicle. En força bon estat de manteniment, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), des d'aquest punt té un recorregut d'uns 1,84 km i 14 m desnivell. Al llarg del trajecte, el camí transcorre per una zona boscosa, es creua la riera Maçana, la Vinya del Jeroni i l'Obaga de la Masia, quedant sempre a la dreta la serra del Castell. El camí a banda dels usos com a via de comunicació i accés al Castell, és interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra i el Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. En arribar al Castell i a peu de camí hi ha una font d'aigua potable. | 08002-32 | Al sud est del terme, voreja la Serra del Castell per l'oest. | 41.7216600,1.6323900 | 386244 | 4619777 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28964-foto-08002-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28964-foto-08002-32-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Permet accedir al Castell de Castellar amb vehicleExisteixen indicacions | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml