Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42504 | Casa al carrer de Vic, 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-40 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVII | reformada | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada, a una sola vessant i de teula aràbiga. Hi ha un cert ordre en les obertures. La planta baixa presenta una portalada amb brancals de pedra i llinda de grans dimensions, on està gravada la data 1622. Els costats del portal i fins arribar a l'extrem de la façana d'aquesta casa s'han deixat en pedra vista. L'arrebossat comença per damunt de la llinda. Hi ha un portaló de fusta amb un cancell, que permet mitjançant una segona porta vidrada, accedir a l'interior de la casa. Les obertures del primer i segon pis han estat modificades i substituïdes per dues finestres amb balconada i voladís motllurat, amb baranes de ferro forjat diferenciant-se només perquè la finestra del primer pis presenta llinda, brancals i ampit de pedra, mentre que la balconada del segon pis no en té. La façana queda rematada per un ràfec inclinat amb biguetes i mènsules de fusta i canal de desaigua. El caneló de baixada s'ha col·locat al lateral de la façana; aquest és de coure i en arribar a la planta baixa, s'amaga per l'interior de la casa fins a trobar l'escomesa d'aigües pluvials al mig del carrer. | 08033-63 | Carrer de Vic, núm. 40 | En el dintell de pedra de la portalada d'entrada hi ha la data 1622, que podria donar indicis de l'època de construcció de la casa. Sembla ser que l'any 1990 fou reformada, amb la qual cosa les finestres del primer i segon pis o golfes, que eren de petites dimensions es varen eixamplar. La pedra que emmarca la balconera del primer pis seria un afegit, sense que durant el treball de camp s'hagi pogut esbrinar si es tracta de pedra nova o recuperada d'una construcció antiga. Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com els materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. | 41.6358900,2.1615800 | 430169 | 4609690 | 1622 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42504-foto-08033-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42504-foto-08033-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42504-foto-08033-63-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||
| 42508 | Casa al carrer Hostalrich, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-hostalrich-8 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XIX | reformada | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. A la planta baixa hi ha un portal de pedra i maó amb marxapeus de ceràmica. Destaquen les dues balconeres i barana de ferro forjat de la primera i segona planta. La del primer pis amb llindes, brancals voladís de pedra. En la segona, no hi ha pedra sinó que ha estat fet amb un motlle de formigó; la balconera és decorativa. La façana ha sofert una remodelació i l'arrebossat anterior ha deixat pas a la pedra vista. Al segon pis, situada al costat esquerra de la balconera, hi ha una finestra de petites dimensions. La façana acaba amb un ràfec motllurat i mènsules de formigó. Centrat, per damunt de l'última balconera, una politja de ferro. | 08033-67 | Carrer d'Hostalrich, núm. 8 | Del carrer 'd'en Hostalrich' en tenim notícies a partir de Moreu-Rey (1962), on de l'any 1504 es documenta el següent: 'carrerono ibi transeunte coram domibus Bartholomei d'Estalrich'. De l'any 1505 hi ha documents a partir dels quals semblaria que aquest carrer s'hagués anomenat 'de mossen Senjust'. De l'any 1702 i 1775 es documenta com 'carrer olim dicto d en Hostalrich nunc vero de Vallgornera'. I ja en els segles XIX i XX es troben referències com: 'carrer nomenat d en Hostalrich, y vuy de Vallgornera'; 'carrer d'Hostalrich', o 'carrer Hostalrich'. | 41.6330900,2.1617400 | 430180 | 4609379 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42508-foto-08033-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42508-foto-08033-67-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 51820 | Casa del carrer Barcelona, 63 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-barcelona-63 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | reforma realitzada l'any 2000 | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i dues plantes pis, acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat català. La façana es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat que es defineix a la planta baixa amb una porta d'accés i una finestra reixada lateral, d'arc carpanell; a la planta pis una balconada suportada per quatre mènsules treballades que uneix dues obertures, amb barana de ferro; a la segona planta s'obren dues finestres més petites, també d'arc rebaixat. Les finestres tenen persianes de llibret de fusta. L'acabat del parament és un estucat pintat que a la planta pis és en relleu de franges horitzontals i destaca un esgrafiat amb les dates 1898 - 2000. Totes les obertures tenen un recreixement emmarcant-les, damunt les llindes de les obertures de la primera planta adopten forma de frontó clàssic amb acroteres. Entre el primer i el segon pis, hi ha una doble motllura dentellada. Les dues finestres de la planta superior queden centrades per quatre pilastres cadascuna, dues per banda que acaben amb les respectives carteles que suporten la cornisa. El coronament és una balustrada que actua d'ampit del terrat en dos trams. | 08118-74 | Carrer Barcelona, 63 | 41.4779200,2.3135900 | 442691 | 4592040 | 1898 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51820-foto-08118-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51820-foto-08118-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51820-foto-08118-74-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 42509 | Casa al carrer Bellit, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-bellit-30 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XVIII | reforma important de l'any 1988 | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues vessants construïda de teula àrab. Les obertures de la façana principal es troben disposades en un seguit de franges horitzontals, amb proporcions verticals i d'iguals característiques en cada pis. A la planta baixa hi ha vàries obertures relativament petites, al costat d'una gran portalada que permet per una banda accedir al garatge particular alhora que dona accés a l'interior de la casa. Totes les finestres de la planta baixa estan emmarcades per un ampit, brancals i llinda de pedra, (algunes d'elles de pedra d'esmolet), amb una reixa graellada feta de ferro forjat. Cal destacar les dues finestretes de la façana principal on en una de les llindes, al costat dret de la façana, modernament s'ha fet una inscripció 'JAUME DURAN M. / 2-III-1988' , segurament la data de construcció o finalització d'obra. En la llinda de la finestreta esquerra de la façana principal, en pedra vermella, hi ha una inscripció del segle XVIII 'MELCIOR CAMP+DEPADROS. 1711'. Pel que fa a la porta principal d'accés a l'habitatge, cal destacar l'arc de mig punt adovellat amb brancals de pedra, de confecció moderna que es realitzà durant la restauració. A la primera planta les obertures de la façana principal queden definides per tres balconeres d'iguals característiques, amb barana de ferro forjat, llindes i brancals de pedra, de confecció moderna i sense voladís. Les persianes de tancament són de fusta. Les finestres de la façana lateral que dóna al carrer de l'Abeurador són de proporcions diferents, simulant les modificacions fetes en llarg del temps en les cases antigues i sense pedra vista. Pel que fa al segon pis, la façana principal queda marcada per una franja horitzontal composada per sis finestres portalades amb balconera sense voladís i persianes porticades de fusta. Per la banda de la façana del carrer de l'Abeurador, les finestres són de composició senzilla. | 08033-68 | Carrer d'en Bellit, núm. 30 | Segons Moreu -Rey (1962) el carrer actual, parteix de l'antiga placeta de Sant Bartomeu i comunica un cop travessat el carrer Major, cap a la carretera de Bigues. Degut als canvis que sofrí la configuració d'aquella part de la vila, possiblement en el segle XV, no quedi massa clar la seqüència dels noms que tingué aquest carrer abans d'arribar al nom d'en Bellit. La documentació confon de vegades el carrer d'en Bellit amb els seus adjacents, carrer de la Canal i Carrer Nou. Es pot creure, però que tota la part baixa del carrer havia portat anteriorment els noms de carrer d'en Oliver, i de carrer d'en Carbonell: 'C. d'en Carbonell, ara d'en Ballit', 'carrer den Ballit, olim den Carbonell o den Oliver' (1480,1486); 'vico vocato den Balit, antiquitus den O., de den C.' (1508); 'c. de Balit' (1558); 'vico dicto de Bellit', '_ den Bellit'. El nom no sofreix modificacions en els segles que segueixen: C. d'en Bellit o c.B. L'origen d'aquest nom podria venir segurament de la família Bellit, que posseïen vàries cases al llarg d'aquest carrer. Del segle X al segle XIX es troba documentat l'antropònim: 'Bellido' propietari de la Vall de Sentmenat (983); terra i vinya 'Bellido' a C. (1004); t. de 'Belidi', a Plegamans (1041). El nom aleshores no és rar al Vallès, i es refereix de vegades a persones de raça jueva. El llinatge calderí comprèn entre d'altres. Pere Bellit (1288, 1349); Brancesc B., propietari (1308, 1350); Pere B., jurat de C. (1389, test. 1418). La seva filla Blanca, casada amb el notari Berenguer Fortuny. Francesc B., fill de Pere (1406); Pere B. mercader potser germà del precedent (1418, 1428); jurat en 1445, síndic en 1461; Miquel B. alias Lloveres (1519). | 41.6350900,2.1630500 | 430291 | 4609600 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42509-foto-08033-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42509-foto-08033-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42509-foto-08033-68-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 42680 | Torre Jordana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-jordana | XIX | reforma actual realitzada l'any 1993 | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. Presenta dos espais annexos a banda i banda de l'edifici principal, amb la teulada a una sola vessant, desaiguant per les façanes laterals. A la planta baixa, es poden veure un seguit d'obertures, totes elles amb un arc rebaixat. Es conserva el portal de la casa, tot i que actualment no es veuen les escales de pedra per les quals es podia accedir al cancell, ja que amb la reforma de l'any 1993, es va soterrar per posar-hi al damunt una rampa. A la banda esquerra del portal principal hi ha un segon portal que donava accés al porxo per on entrava el carro. Conserva els guarda-rodes de pedra. Les dues finestres de la planta baixa tenen una reixa formada per barrots de ferro. Al primer pis, alternen quatre obertures, dues d'elles amb balcó sense voladís i barana de ferro i dues altres amb balconera i voladís amb dues mènsules a cada balcó. A la banda dreta, s'observa una galeria porticada amb bigues i llates de fusta i teula àrab d'un sol vessant. Finalment es troben les golfes, on les obertures s'han engrandit. Damunt de la finestra central hi ha una politja de ferro. Adossat a la banda dreta del portal hi ha un pedrís, fet de pedra, que s'ha recobert amb rajols de gres català. La casa encara conserva l'era feta amb rajol quadrat porós. Entre el primer pis i les golfes es va col·locar un rellotge de sol fet de ceràmica, amb la data de la reforma '1993'. Tota la façana ha estat escardejada amb ciment, de manera que és impossible observar qualsevol mena d'element arquitectònic rellevant (les mènsules i la part del voladís de les balconeres també estan escardejades). Al voltant de la casa hi ha les corts del bestiar, galliner i porqueres. | 08033-239 | Torrent de la Font dels Enamorats | També anomenada Torre de les Puces o 'las Puces'. Segons Moreu-Rey (1962), l'any 1860 aquesta casa també se la coneix amb el nom de 'torre de las pússas'. Amb aquest nom es coneix popularment la torre Jordana, on 'puça' és emprat com eufemisme en el sentit que li dóna l'accepció 5 d'Alc-Moll. La gent explica, potser massa malignament, les raons d'aquest malnom. Amb el nom de Jordanes es coneix una antiga partida entre Carerac i Can Camp. Aquest nom es troba documentat al segle XIV i XVI; lld 'ad ipsas iordanes' (1611); 'honoribus de Jordanes' (1235); 'Jordanes', 'Jordanas', partida de 'J'. (segles XVI a XX) 'al capdamunt de J.' (1687). 'Torre Jordana', 'torre de Jordanes' (1922), altre nom de la torre de les Puces. X. 1935 creu que J. avia estat antigament un hostal (?). Potser era el 'alodio de Jordan' (1113), 'Jordana' antropònim (1146). | 41.6496400,2.1719500 | 431048 | 4611208 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42680-foto-08033-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42680-foto-08033-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 42507 | Casa al carrer de Vic, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-20 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVIII | refomada | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana i transitable, amb una terrassa. La façana és quasi bé simètrica respecte a un eix central, i acaba en un ràfec recte que sobresurt d'uns cinquanta centímetres de la façana i on el coll originari de fusta ha desaparegut amb la reforma. Destaca la portalada d'accés central formada per un arc de mig punt fet amb maó i disposats a mena de plec de llibre i la part baixa dels brancals fets amb pedra d'esmolet. L'arcada del portal està emmarcat per una línea de maons que ressegueixen l'arc de mig punt, formant un marc que recorda la imatge d'un pont. Les obertures del primer pis i del segon pis han estat modificades, destacant les del segon pis, que antigament presentaven dues obertures desiguals, i que amb la reforma, s'hi han realitzat dues finestres de mig arc amb un ampit de pedra motllurada, separades entre elles per un pilar. | 08033-66 | Carrer de Vic, núm. 20 | Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com els materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. | 41.6353700,2.1617300 | 430181 | 4609632 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42507-foto-08033-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42507-foto-08033-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42507-foto-08033-66-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 77099 | Molí de Matagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-matagalls | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. VILADEMUNT i CORNEY, Josep (2002). Estratègies humanes d'ocupació del territori, el cas de Vilassar de Dalt. Inèdit. | XIV-XVIII | referències documentals que no s'han pogut verificar | En la documentació antiga es parla de l'existència d'un molí blader, al lloc anomenat Farraginal, prop del castell, que s'ha anomenat Molí de Malgraner i el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt de l'any 1997 el va assenyalar com a àrea d'expectativa arqueològica. S' esmenta la presència d'uns vestigis relacionats amb una construcció de planta quadrada, sense que s'hagi dibuixat cap planta ni tan sols una fotografia. La zona que marca el Pla Especial, actualment es troba del tot inaccessible i cobert de vegetació (canyes, bardisses, etc) i brutícia, cosa que fan del tot impossible localitzar aquest element. No obstant això, s'ha pogut detectar un seguit de parets de més de tres metres d'alçada en alguns indrets, que neixen arrant mateix d'un salt d'aigua de pedra granítica amb un desnivell de gairebé dos metres i mig d'açada. Al racó, a mà dreta, hi ha la boca d'una mina, sense portella, d'uns 70 cm d'alçada màxima i 60 cm d'amplada, en molt bon estat de conservació com es constata en els 10 primers metres fins arribar a un revolt a mà dreta. Aquest tram de l'entrada està reforçat, al costat dret, amb pedra i amb fileres de maons, al costat esquerre i collat amb morter. El sostre està recobert per maons plans de 40 x 40 cm disposats de forma piramidal. En arribar al revolt, està excavada en el sauló. Des de la boca de la mina fins on els testimonis orals esmenten una bassa de grans dimensions hi ha una trentena de pases. | 08214-11 | Riera de Salvet | L'any 2008, amb la revisió de la carta arqueològica per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, no es va incorporar com a jaciment arqueològic. | 41.5192100,2.3514300 | 445884 | 4596600 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77099-foto-08214-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77099-foto-08214-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77099-foto-08214-11-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En cas d'una fitira intervenció de tipus urbanístic, caldria fer una neteja prèvia i un seguiment ja que per informació oral de Josep Vilademunt es coneix que molt aprop hi ha d'haver una bassa molt gran, que possiblement es tracti de la bassa del molí. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 42628 | Ball de Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-pastorets | AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona | XX | recuperat al segle XX | Ball de bastons de pal llarg dançat per nois i noies encapçalats per la figura del majoral seguit d'un rabadà, representant escenes de la vida dels pastors. La indumentària dels dançaires és la següent: camisa de màniga llarga de color blanc, amb un pantaló del mateix color i armilla de color verda amb les costures de vermell. Com accessoris porten una faixa de color vermell a la cintura, un sarró, una carbasseta, un mocador vermell al cap i un barret lligat al coll amb un llaç vermell o verd. A cada cama porten també lligades unes polaines plenes de cascabells i espardenyes de pagès amb llaços vermells. També duen els bastons llargs. La música amb la qual ballen acostuma a anar acompanyada del repic dels bastons i el so constant dels picarols o cascabells de les cames. El ball s'alterna amb la lectura dels parlaments, on es combina el llegat històric amb relats de fets actuals. Això ho acostuma a fer el majoral després del qual, els pastors poden interpel·lar-lo. En aquests parlaments també hi participa la pastora. El ball s'acostuma | 08033-187 | Sembla ser que l'origen d'aquest ball recuperat a la vila de Caldes es trobaria a un antic ball de pastors que relatarien escenes de la vida dels pastors. S'acostuma a ballar per la Festa Major de Caldes. | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42628-foto-08033-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42628-foto-08033-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 73636 | Font de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-pau | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Edimestre, S.L Barcelona, pp. 207-221. | XIX-XX | rajoles malmeses | Font que agafa l'aigua de la població, dedicada a Sant Pau. El recinte que acull la font és absidal amb una volta de pedra de quart d'esfera, sobre unes parets laterals, molt gruixudes, en forma d'absis. La font està centrada i als costats hi ha un banc corregut. L'aixeta és un tub de ferro, damunt del qual hi ha un polsador. A sobre de la font hi ha un plafó de rajoles amb la imatge de Sant Pau, molt deteriorada. Al davant, hi ha taules i bancs de formigó; i a sota hi havia un espai preparat per fer-hi barbacoes que els nous temps han fet treure. | 08305-379 | Turó de Sant Pau, al costat de l'ermita | La va construir el senyor Blanc, paleta de Vilafranca. | 41.3587800,1.6822600 | 389778 | 4579424 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73636-foto-08305-379-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73636-foto-08305-379-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 59715 | El Marquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marquet | BALLBÈ I BOADA, Miquel (1998). El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspecte històrics. Pàg. 60. Ed. Centre d'Estudis del Bages. | XVI-XX | queden elements per rehabilitar | Masia situada a tocar de l'ermita de Santa Maria de Matadars, a l'entrada del poble del Pont de Vilomara. L'antiguitat del mas i les conseqüents reformes al llarg de segles d'història mostren una planta complexa, quadrangular, de diferents cossos, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Està construïda aprofitant la roca, com moltes altres cases i masos del municipi. Durant anys va quedar deshabitada, i això provocà que s'acabés enfonsant bona part de la teulada. Aquesta va ser restaurada ara fa uns anys, i s'ha consolidat la seva estructura general. La façana està arrebossada amb morter, resultat de la restauració; i el mateix s'ha fet amb les diferents obertures. Els paraments de les altres façanes s'han deixat amb l'arrebossat antic, que deixa entreveure el parament de pedra. La pedra de les cantoneres està més o menys ben escairada i amb les parts visibles desbastades. A la façana orientada a migdia, el portal és dovellat. Per damunt seu el retalla lleugerament una balconada, amb barana de ferro, afegit posteriorment. Al costat esquerre, tant a la planta pis com a la segona planta hi ha una galeria porxada, amb les obertures simètriques; dues per planta. La majoria de portes i finestrals estan construïts amb brancals i llindes de pedra ben treballada. Consta de cossos i estructures de producció: pallissa, l'era, els cellers, corts, i segons Ballbè (1998) encara conservaria unes tines i dos forns de pa situats a l'interior de la casa. La façana orientada a l'est conserva la portalada original amb esglaons de pedra que donen accés directament a la planta pis. Arran de mur, per sobra de la volta s'observen les restes del que devia ser una teulada i que ha desaparegut en alguna de les reformes. | 08182-317 | Carrer F, s/n | Hi ha molt poca documentació referent al mas. De ben segur la seva història està estretament lligada a l'ermita de Santa Maria de Matadars. Segons Ballbè (1998), en l'obra Monumenta Historica, de Joaquim Sarret i Arbós, s'esmenta que el 23 d'octubre de l'any 1330 en Pere Sitjar, senyor de Rocafort, estableix a Guillem Marquet del lloc de Matadars, un molí blander i un molí draper, i que aquests es troben a prop del Pont de Vilomara. Això significava que a canvi Guillem Marquet havia de tenir-ne cura com era costum dels moliners. Hi ha un segon document datat de l'any 1595, on s'esmenta els límits de propietat entre els propietaris, Bernat Maronas i Joan Marquet de Matadars. | 41.6926800,1.8731300 | 406227 | 4616269 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59715-foto-08182-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59715-foto-08182-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59715-foto-08182-317-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament formava part del terme municipal de Mura. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 71142 | Casita de Papel Coll de Pradell (antigues oficines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casita-de-papel-coll-de-pradell-antigues-oficines | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | queda només suports de formigó per a la caseta de fusta | La Casita de Papel era una construcció de fusta que encabia les oficines, una cuina menjador per als propietaris de la mina i unes lliteres per als encarregats. Per tant, concentrava la part administrativa i les oficines de la mina, per això el seu nom, el lloc on es guardaven els papers. Després de l'abandonament de la mina, durant els anys 80, l'antic edifici de fusta va ser desmantellat per veïns de la zona, que en van aprofitar les fustes i altres elements constructius. Actualment només en resten els pilars que en feien de fonaments. Existeixen diverses fotografies antigues de l'exterior i l'interior de “la Casita de Papel”. | 08293-260 | Coll de Pradell | La Casita de Papel era una construcció de fusta que encabia les oficines, una cuina menjador per als propietaris de les mines de Coll de Pradell i unes lliteres per als encarregats. Els fusters Solsona de Gironella van construïr la caseta. L'empresa Carbones Mari, S.A. explotà les mines de Coll de Pradell entre 1932 i 1962. | 42.2014600,1.7789000 | 399190 | 4672866 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71142-foto-08293-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71142-foto-08293-260-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||
| 77462 | Rellotge de sol de La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-costa | XVIII | pèrdua de cromatisme i esquerdes en l'arremolinat de calç.. Perilla l'estabilitat del gnòmon. | Rellotge de sol del tipus vertical declinant i superfície rectangular ubicat a la dreta del carener, entre les dues finestres de la façana principal. Orientat a migdia, està realitzat damunt d'un arrebossat de calç extremadament fi i esgrafiat . A la part superior del quadrant hi ha esgrafiat un disc solar del qual neixen les línies horàries. Es desconeix si estava policromat en la seva totalitat, però queden restes de color negre, emprat per delimitar les línies horàries (hores i mitges hores), les hores i el disc solar. També s'observen restes molt minses d'un color verd oliva, d'uns 5 mm d'amplada, present a la línia més externa de tancament del quadrant. Té un marc d'uns 4 cm d'amplada on s'hi ha dibuixat les hores (xifres àrabs), en cicles de dotze hores. El gnòmon o estilet és una vareta de ferro de secció circular, collat a la paret. La línia o meridià que marca les dotze del migdia és perpendicular. A la seva esquerra comença a les sis del matí. A la dreta, fins a les quatre de la tarda (de 6 a les 12; de la 1 a les 4) | 08214-374 | Camí de la Costa | Els actuals propietaris van comprar la casa i la parcel·la, ara fa uns 20 anys. | 41.5202900,2.3500800 | 445773 | 4596721 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77462-foto-08214-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77462-foto-08214-374-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l'Inventari dels Rellotges de Sol dels Països Catalans. | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||
| 37944 | El pagès que visità l'infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pages-que-visita-linfern | ESTADELLA, J. M. i TOMEU, Xavier (no consta). La brujería y superstición en Cataluña. Pàg. 81 FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12. | publicat | Un pagès que, a causa d'una mala anyada no podia pagar la contribució, acudí a l'alcalde per tal de sol·licitar la seva compassió i la perdonança del deute. L'alcalde, home de cor dur, li exigí el pagament de l'impost i se'l va treure de sobre sense miraments. El pobre pagès, desesperat, no trobà cap més solució que anar a demanar ajuda al diable. Aquest es mostrà més compassiu que l'alcalde i li lliurà els diners que necessitava. Quan el pagès anà a l'Ajuntament a pagar, l'alcalde, sorprès, li demanà d'on havia tret els diners. El pagès li respongué que de l'infern, que és on l'havia enviat l'alcalde a buscar-los. I afegí que havia pogut veure les cadires que estaven reservades per l'alcalde i el senyor rector. | 08007-259 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 42631 | Llegenda de La Fada del Campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-fada-del-campanar | HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | publicat | Llegenda que relata que al campanar de l'església de Santa Maria fa molts i molts anys hi vivia una fada a la qual li agradava molt fer entremaliadures. Tan podia tocar a somatent, i riure en veure els homes del poble sortir de casa en plena nit i empipats tornar a dormir en veure que no passava res, com fer-les tocar just abans que sortís el sol, despertant a tothom. Està clar que pagesos, i altra gent del poble, s'enfadaven d'allò més amb el campaner del poble pensant que era ell. El campaner callava, resignat; ell coneixia l'existència de la fada, però en tota la tradició de campaners de la seva família, ningú mai havia parlat de l'existència de la fada. Sort que quan s'apropaven tempestes, la fada feia repicar les campanes tan i tan fort que els núvols fugien, i llavors els vilatans felicitaven el campaner, que prou sabia que havia estat obra de la fada. Un dia, en Pere, un noi de dinou anys, fill del campaner, i que encara no s'havia iniciat en l'ofici, desconeixedor de l'existència de la fada i cansat de les bromes pesades dels companys, va decidir esbrinar que li passava al seu pare. Un dia a la nit, va pujar dalt del campanar i s'amagava, a l'espera de veure el seu pare; sense resultat tornà a provar-ho dia rera dia. Una nit, la fada, que només pot ser vista si un raig de lluna la travessa, es va compadir d'en Pere i es deixà travessar per un raig de lluna. En veure-la va voler agafar-la, però amb tanta mala sort que va caure al terra i perdé el coneixment. En Pere, continuava anant nit rera nit per veure la fada, sense cap resultat, i entre les seves penes recordà una història que li havia explicat el seu avi quan era petit que deia que les fades eren uns éssers que només es podien veure si les travessava un raig de lluna plena. També li havia explicat que la nit de Sant Joan, aquestes anaven al gorg d'en Pèlags i allí es podien veure perquè era una nit especial, però tot això s'havia de fer tenint cura de no ser vist, ja que els càstigs eren terribles. Així que va decidir esperar la nit de Sant Joan i amagar-se darrera una pedra del gorg. De cop i volta les fades apareixeren una darrera l'altra, fins que la del campanar va arribar. En Pere, oblidant les paraules del seu avi es deixà veure i les fades van decidir castigar-lo severament convertint-lo en roc per sempre més. La fada del campanar acceptà el càstig però demanà que la nit de Sant Joan pogués tornar-la a veure i així acabà. Mai més ningú tornà a veure en Pere, tan sols, la fada del campanar la nit de Sant Joan. | 08033-190 | Església de Santa Maria | 41.6323600,2.1625800 | 430249 | 4609298 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42631-foto-08033-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42631-foto-08033-190-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 52635 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-barcelona | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goig de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalét, Bisbát de Barcelona; los ofereix als Devots un Religios Franciscano. El text comprèn onze estrofes i la tornada. L'autor coneix perfectament el tema marià de Bellvitge tan en l'aspecte històric com místic o topogràfic; i diu així: Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostrauos vostra pietát. / Lo Hospitalét, Terme rich, / te per ditxa principál / lo tenir baix son abrich / lo deposit Celestial / de vostra Imatge, que adora / ab amor molt inflamát. / En Bellvitja, gran Senyora, mostraunos vostra pietát. / En altre temps una Estrella / prop del Bou vos descubrí: / mes de vostra Imatge bella / lo Bou mostras doná aquí: / vos saludá la Pastora / en Tauro Sol agraciát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Bellvitg se deya'l Terreno, / hont fou trobada la Imatge; / aixi dit per tant ameno / Bella vista, ó Bell viatge: / cada epitéto millora, / sent Vos lo Significát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Aquells antichs Catalans, / (ó sempre devót país!) / vinguda Vos á sas mans, / Temple os feren de improvís: / Mes la guerra lo desflora, / segons diu la antiguedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Situada com estáu / entre Arboledas frondosas, / ben clarament nos mostráu / timbres, y prendas gloriosas. / Sou Planta reformadora / del fruyt del ARbre vedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Sou Vara de aquella flor, / que á tot mal olor anula;/ Terra de Forment millor, / sens blat orb, jull, ni cogula. / Lo Talp, y la Serp traydora / hi tenen lo pas tancát. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Qual podrá ser lo Pagés,/ que á Vos no sia devót; / quant molt notori li es, / que lo Fruyt de Vos ve tot? / Per ser Vos mereixedroa, / plu en temps de sequedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta ab la Espasería; / puix sent Vos la Intercessora, / de pesta se han preservát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Molts, que vingueren ploránt / á Bellvitja en cas sabút, / que sén han tornát cantánt / ab lo favor, y salút: / bon despaig logra en tot hora, / qui ve ab fé, y humilitat. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / En professó de Prgarias se ajustará la posada seguent. Lo Hospitalét, y Marina / á vostras plantas postráts / demanám, Reyna divina, perdó de nostres pecats; / y quéns miréu Protectora / en nostra necesitát / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / TORNADA. Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS. Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, pepetua mentis, corporis sanitate gaudere ; gloriosa Beatae semper Virginis intercessione, á praesenti liberari tristitia, aeterna perflui laetitia. Ne despicias, Omnipotens Deus, Populum tuum in necessitate clamantem, sed propter gloriam Nominis tui tribulatis succurre placatus. Per Christum Dominum nostrum. Amen Barc. En la Estampa de Manuel Texéro, Porta Ferrisa. | 08101-404 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474300,2.1096900 | 425518 | 4577709 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52635-foto-08101-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52635-foto-08101-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52635-foto-08101-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per primera vegada també en un dels goigs dedicats a la Mare de Déu de Bellvitge, se cita la pietosa llegenda de la presència d'una estrella en el descobriment de la santa imatge: En altre temps una estrella / prop del Bou vos descobrí.../ .A continuació fa uns breus comentaris en referència a l'origen del nom de Bellvitge i l'entorn on es troba situat el santuari: Situada com estáu / entre arboledas frondosas.../Exalta també els privilegis divins de la Mare de Déu: Sou Planta reformadora / del Fruyt del Arbre Vedat/ Sou Vara d'aquella Flor, / que á tot mal olor anul·la;/ (...) Per ser Vos mereixedora / plu en temps de sequedat/.En la devoció popular hospitalenca no s'invoca la protecció de Santa Maria de Bellvitge contra la pesta com sí que es fa ens els goigs barcelonins. És per això que l'autor del goig comprèn en el seu escrit tres dels llocs on la Mare de Déu de Bellvitge era venerada a Barcelona: Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta amb la Espasería.../.La imatge i les decoracions del goig són obra de Pau Campins. Un gravat central senzill però molt ben executat, amb dues gerres florides a cada costat i una orla d'emmarcament del goig. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||
| 52636 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-0 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goig de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalét, Bisbat de Barcelona. Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostrauos vostra pietát. / Lo Hospitalét, Terme rich, / te per ditxa principál / lo tenir baix son abrich / lo deposit Celestial / de vostra Imatge, que adora / ab amor molt inflamát. / En Bellvitja, gran Senyora, mostraunos vostra pietát. / En altre temps una Estrella / prop del Bou vos descubrí: / mes de vostra Imatge bella / lo Bou mostras doná aquí: / vos saludá la Pastora / en Tauro Sol agraciát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Bellvitg se deya'l Terreno, / hont fou trobada la Imatge; / aixi dit per tant ameno / Bella vista, ó Bell viatge: / cada epitéto millora, / sent Vos lo Significát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Aquells antichs Catalans, / (ó sempre devót país!) / vinguda Vos á sas mans, / Temple os feren de improvís: / Mes la guerra lo desflora, / segons diu la antiguedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Situada com estáu / entre Arboledas frondosas, / ben clarament nos mostráu / timbres, y prendas gloriosas. / Sou Planta reformadora / del fruyt del ARbre vedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Sou Vara de aquella flor, / que á tot mal olor anula;/ Terra de Forment millor, / sens blat orb, jull, ni cogula. / Lo Talp, y la Serp traydora / hi tenen lo pas tancát. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Qual podrá ser lo Pagés,/ que á Vos no sia devót; / quant molt notori li es, / que lo Fruyt de Vos ve tot? / Per ser Vos mereixedroa, / plu en temps de sequedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta ab la Espasería; / puix sent Vos la Intercessora, / de pesta se han preservát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Molts, que vingueren ploránt / á Bellvitja en cas sabút, / que sén han tornát cantánt / ab lo favor, y salút: / bon despaig logra en tot hora, / qui ve ab fé, y humilitat. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / En professó de Pregarias se ajustará la posada seguent. Lo Hospitalét, y Marina / á vostras plantas postráts / demanám, Reyna divina, perdó de nostres pecats; / y quéns miréu Protectora / en nostra necesitát / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / TORNADA. Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS. Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, pepetua mentis, corporis sanitate gaudere ; gloriosa Beatae semper Virginis intercessione, á praesenti liberari tristitia, aeterna perflui laetitia. Ne despicias, Omnipotens Deus, Populum tuum in necessitate clamantem, sed propter gloriam Nominis tui tribulatis succurre placatus. Per Christum Dominum nostrum. Amen | 08101-405 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474300,2.1097200 | 425520 | 4577709 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52636-foto-08101-405-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52636-foto-08101-405-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Diu el peu d'impremta: 'Barcelona: Imp. De Grau y C.a , Carré de Basea, n. 10'.Ja coneixem el gravat, car el trobàrem en altres goigs de la mateixa imatge. Aquests goigs no tenen res de particular dins del seu aspecte tipogràfic, que és completament vulgar. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||
| 52637 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-1 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona que diuen: Mare de Deu humanát, / y dels Homens Protectora: / En Bellvitja, gran Senyora, / mostrauos vostra pietát. / Lo Hospitalét, Terme rich, / te per ditxa principál / lo tenir baix son abrich / lo deposit Celestial / de vostra Imatge, que adora / ab amor molt inflamát. / En Bellvitja, gran Senyora, mostraunos vostra pietát. / En altre temps una Estrella / prop del Bou vos descubrí: / mes de vostra Imatge bella / lo Bou mostras doná aquí: / vos saludá la Pastora / en Tauro Sol agraciát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Bellvitg se deya'l Terreno, / hont fou trobada la Imatge; / aixi dit per tant ameno / Bella vista, ó Bell viatge: / cada epitéto millora, / sent Vos lo Significát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Aquells antichs Catalans, / (ó sempre devót país!) / vinguda Vos á sas mans, / Temple os feren de improvís: / Mes la guerra lo desflora, / segons diu la antiguedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Situada com estáu / entre Arboledas frondosas, / ben clarament nos mostráu / timbres, y prendas gloriosas. / Sou Planta reformadora / del fruyt del ARbre vedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Sou Vara de aquella flor, / que á tot mal olor anula;/ Terra de Forment millor, / sens blat orb, jull, ni cogula. / Lo Talp, y la Serp traydora / hi tenen lo pas tancát. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Qual podrá ser lo Pagés,/ que á Vos no sia devót; / quant molt notori li es, / que lo Fruyt de Vos ve tot? / Per ser Vos mereixedroa, / plu en temps de sequedát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta ab la Espasería; / puix sent Vos la Intercessora, / de pesta se han preservát. / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / Molts, que vingueren ploránt / á Bellvitja en cas sabút, / que sén han tornát cantánt / ab lo favor, y salút: / bon despaig logra en tot hora, / qui ve ab fé, y humilitat. / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / En professó de Pregarias se ajustará la posada seguent. Lo Hospitalét, y Marina / á vostras plantas postráts / demanám, Reyna divina, perdó de nostres pecats; / y quéns miréu Protectora / en nostra necesitát / / En Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietát. / v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS. Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, pepetua mentis, corporis sanitate gaudere ; gloriosa Beatae semper Virginis intercessione, á praesenti liberari tristitia, aeterna perflui laetitia. Ne despicias, Omnipotens Deus, Populum tuum in necessitate clamantem, sed propter gloriam Nominis tui tribulatis succurre placatus. Per Christum Dominum nostrum. Amen Barcelona.- Estampa dels Hereus de la V. Pla, carrer de la Princesa. | 08101-406 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474200,2.1096900 | 425518 | 4577707 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52637-foto-08101-406-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52637-foto-08101-406-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 52638 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-2 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja venerada en lo terme del Hospitalet, Bisbat de Barcelona, que diuen: SÚPLICA: Verge Santísima, trono puríssim ahont reposá la Eterna Sabiduria quan vingué al mon, alcansaunos la honestitat de las costums públicas y feu que sia desterrat d'aquest poble l'esperit de maledicció y de blasfemia. / Ave Maria y Gloria Patri / SÚPLICA: Mare castíssima, mirall de puresa, flor de las verges que mirau al lluny nostras montanyas voltadas d'oliveras, signe de pau, alcansaunos del vostre Fil una pau cristiana y perpetua. / Ave Maria y Gloria Patri. Mare de Deu humanat, / y dels homes protectora: / en Bellvitja, gran Senyora, / mostraunos vostra pietat. / Lo Hospitalet, terme rich, / té per ditxa principal / lo tenir baix son abrich / lo depósit celestial / de vostra Imatge, que adora / ab amor molt inflamat: etc. / En altre temps una estrella / prop del bou vos descubri; / mes de vostra imatge bella / lo bou mostras dona aquí: / vos saludá la pastora / en Tauro, Sol agraiat: etc. / Bellvitg se deya'l terreno / hont fou trobada la imatge; / axi dit per tan ameno / Bella vista, ó Bell viatge: / cada epiteto millora, / sent Vos lo significat: etc. / Aquells antichs Catalans, / (ó sempre devót país!) / vinguda Vos á sas mans, / Temple os feren de improvís: / Mes la guerra lo desflora, / segons diu la antiguedát. / etc. / Situada com estáu / entre Arboledas frondosas, / ben clarament nos mostráu / timbres, y prendas gloriosas. / Sou Planta reformadora / del fruyt del ARbre vedát. /etc./ Sou Vara de aquella flor, / que á tot mal olor anula;/ Terra de Forment millor, / sens blat orb, jull, ni cogula. / Lo Talp, y la Serp traydora / hi tenen lo pas tancát. /etc./ Qual podrá ser lo Pagés,/ que á Vos no sia devót; / quant molt notori li es, / que lo Fruyt de Vos ve tot? / Per ser Vos mereixedroa, / plu en temps de sequedát. / Barcelona per tot mal / remey te en Vos, Reyna pia, / lo carrer del Hospitál / ho canta ab la Espasería; / puix sent Vos la Intercessora, / de pesta se han preservát. / etc./ Molts, que vingueren ploránt / á Bellvitja en cas sabút, / que sén han tornát cantánt / ab lo favor, y salút: / bon despaig logra en tot hora, / qui ve ab fé, y humilitat. / etc./ v. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix r. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. SÚPLICA : Verge poderosa, mes forta que un exércit en ordre de batalla, desde vostra ermita de Bellvitja, protegiu nostra plana fent multiplicá ab nosre treball los fruyts de la terra. Ave Maria y Gloria Patri. Imp. De la Casa P. de Carita | 08101-407 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474200,2.1096700 | 425516 | 4577707 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52638-foto-08101-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52638-foto-08101-407-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 52639 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, que es venera a l'ermita de la parròquia de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-que-es-venera-a-lermita-de-la-parroquia-de-santa | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs a llaor de Nostra Senyora de Bellvitje que es venera a l'ermita pròpia de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hospitalet, Bisbat de Barcelona, i que diuen: Mare de Deu humanat, / y dels homes protectora: / en Bellvitja, gran Senyora, / mostreu-nos vostra pietat. / L'Hospitalet terme ric, / te per ditxa principal / el tenir baix son abric / vostra imatge celestial / i la venera a tot hora / amb amor molt inflamat:… Aquells antics catalans, / (oh! Sempre devot país!) vinguda Vos a ses mans, / temple Vos féren de improvís: / més la guerra el desflora, / segons diu l'intiguitat: …../ Sóu vora d'aquella flor / que a tot mal olor anul·la: / terra de forment millor, / sens blat; orb, jull ni colula: / la taup i la serp traidora / hi tenen el pas vedat: …/ Barcelona per tot mal/ remei te en vos, Reina pia, / el carrer de l'Hospital / i també l'Espaseria, / doncs essent l'intercessora, / de peste s'han preservat:…../ Molts que vingueren plorant / a Bellvitje, es cas sabut, / que s'en tornen cantant / amb el favor i salut: / bon despaig logra a tot hora / qui ve amb fe i humilitat:…./ [espai partitura] PEL TEMPS PASQUAL V. Gaude et lactare, Virgo Maria, Alleluia. R. Quia surrexit dominus vere, Alleluia OREMUS Deus qui per ressurectionem Filli tui, Domini nostri Jesu Christi, mundum laetificare dignatus est ; praesta quaesumus ; ut, per ejus Genitricem Virginem Mariam, perpetuae capiamus gaudia vitae. Per Christum dominum nostrum. Amen. PER TOT L'ANY. V. Nativitas virgo Maria, celebremus. R. Adoremus Christum Dominum Filum suum. OREMUS. Famulis tuis, quaesumus Dominie, caelestis gratiae munus impertire; et quibus Beatae Virginis partus exstitit salutis exordium, Nativitatis eius votiva solemnitas pacis tribuat incrementum. Per Christum dominum nostrum. Amen | 08101-408 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474100,2.1096800 | 425517 | 4577706 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52639-foto-08101-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52639-foto-08101-408-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta versió impresa, és a color. És la primera vegada de totes les versions anteriors on s'esmenta en la parròquia on es venera. Té també per primera vegada acompanyament musical. Però el text ha estat reduït a la mínima expressió. Destaca del gravat el Nen Jesús està d'esquena al lector. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||
| 52640 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-3 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona, que diuen: Tornada. Mare del Déu humanat / i dels homes protectora/ en Bellvitge, gran Senyora, / mostreu vostra pietat. / Sou per l'Àngel saludada / com a Mare del Senyor, / i la cèlica ambaixada / heu rebut amb unció. /Resplendeix la nova aurora / per la trista humanitat. / En Bellvitge… / Santa Eulàlia Provençana / de bella prats té un bon esplet / l'herba tendra que agermana / els bous de L'Hospitalet. / Del matí fins a deshora / hi pastura allí el ramat./ En Bellvitge…/ Un dels bous de la ramada / ha deixat els seus companys, / i amb constància adalerada / dedicava els seus afanys / fendint en la terra i flora / amb ses ungles un forat./ En Bellvitge… / La gent del mas ja repara / en el bou l'estrany daler; / creient el fet cosa rara / l'amo del mas Esferré / del cel el favor implora / i el clot resta il·luminat. / En Bellvitge… / En el lloc de la “Famada” / de la cova radiant / la Mare de Déu trobada / resplendeix al braç l'Infant / i ja sou la intercessora / d'aquell noble veïnat. / En Bellvitge… / Els prodigis esdevenen / potentosos al moment, / que de lluny processons vénen / pregant vostre valiment / contra la pesta traidora / que el país ha flagel·lat./ En Bellvitge… / Vostra fama arreu pregona / els miracles molts que obreu, / quan ací, de Barcelona / pelegrins vénen a peu / a Vós, Mare bondadosa, en la seva adversitat./ En Bellvitge… / Vostra imatge s'eregia / amb fervor tradicional / al carrer d'Esparseria / com també de l'Hospital / com a estrella guiadora / en nit de cel constel·lat./ En Bellvitge… / Han passat temps de tempesta / i de greus adveniments, / la comarca està de festa / i demostra els sentiments / quan els goigs amb veu sonora / canta en la festivitat./ En Bellvitge… / Lletra: Josep Massons Andreu Música : Mn. Francesc de P. Baldelló, prev. [Partitura ] V. Ora pro nobis, Santa Dei Genitrix R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi OREMUS Concede nos famulos tuos, quaesumus Dominie Deus, perpetua menti, et corporis sanitate gaudere, et gloriosae Mariae semper Virginis intercessione, a prasenti liberari tristitia, et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen. (amb llicència eclesiàstica) | 08101-409 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474100,2.1096900 | 425518 | 4577706 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52640-foto-08101-409-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52640-foto-08101-409-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Text poètic original de Josep Massons Andreu; Música de mossèn Francesc de P. Baldelló,prev. | Editat per Torrell de Reus. 1ª edició del setembre de 1956. Els versos estan distribuits en onze estrofes i la tornada. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||
| 52641 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-4 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona, que diuen: Goig a llaor de la Mare de Déu de Bellvitge. Venerada en el terme d'Hospitalet de Llobegat i en la seva pròpia ermita. La seva festa 8 de setembre. TORNADA Mare del Déu humanat / i dels homes protectora/ en Bellvitge, gran Senyora, / mostreu vostra pietat. / Sou per l'Àngel saludada / com a Mare del Senyor, / i la cèlica ambaixada / heu rebut amb unció. /Resplendeix la nova aurora / per la trista humanitat. / En Bellvitge… / Santa Eulàlia Provençana / de bella prats té un bon esplet / l'herba tendra que agermana / els bous de L'Hospitalet. / Del matí fins a deshora / hi pastura allí el ramat./ En Bellvitge…/ Un dels bous de la ramada / ha deixat els seus companys, / i amb constància adalerada / dedicava els seus afanys / fendint en la terra i flora / amb ses ungles un forat./ En Bellvitge… / La gent del mas ja repara / en el bou l'estrany daler; / creient el fet cosa rara / l'amo del mas Esferré / del cel el favor implora / i el clot resta il·luminat. / En Bellvitge… / En el lloc de la “Famada” / de la cova radiant / la Mare de Déu trobada / resplendeix al braç l'Infant / i ja sou la intercessora / d'aquell noble veïnat. / En Bellvitge… / Els prodigis esdevenen / potentosos al moment, / que de lluny processons vénen / pregant vostre valiment / contra la pesta traidora / que el país ha flagel·lat./ En Bellvitge… / Vostra fama arreu pregona / els miracles molts que obreu, / quan ací, de Barcelona / pelegrins vénen a peu / a Vós, Mare bondadosa, en la seva adversitat./ En Bellvitge… / Vostra imatge s'eregia / amb fervor tradicional / al carrer d'Esparseria / com també de l'Hospital / com a estrella guiadora / en nit de cel constel·lat./ En Bellvitge… / Han passat temps de tempesta / i de greus adveniments, / la comarca està de festa / i demostra els sentiments / quan els goigs amb veu sonora / canta en la festivitat./ En Bellvitge… / Lletra: Josep Massons Andreu / Xilografia: A. Gelabert / Música de Mn. Francesc de P. Baldelló,prev. [partitura] V. Ora pro nobis, Sancta Dei Genitrix / R. Ut digni efficiamur promisssionibus Christi. OREMUS Concede nos famulos tuos, quaesumus Domine Deus, perpetua mentis, et corporis anitate gaudere, et gloriosae Beatae Mariae semper Vitginis intercessione, a praesenti liberi trislilia et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen. (Amb llicència eclesiàstica). SANTIAGO TINTORÉ FERRER I Mª CARME CODINA MIR dediquen aquests Goigs als seus familiars i amics amb motiu de les seves noces celebrades a l'Ermita de Bellvitg el dia 16 de juny de 1963. 2ª edició: juny del 1962. Tiratge destinat als 'Amics dels Goigs'. Dipòsit legal: 8.14948-1962. Torrell de Reus, edit. Barcelona (288). | 08101-410 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474200,2.1096100 | 425511 | 4577708 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52641-foto-08101-410-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52641-foto-08101-410-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Text poètic original de Josep Massons Andreu; Música de mossèn Francesc de P. Baldelló,prev. | Els esposos Santiago Tintoré Ferrer i Maria Carme Codina Mir, amb motiu de la celebració de les seves noces a l'Ermita de Bellvitge el dia 16 de juny de 1962, varen dedicar els Goigs d'aquesta edició als seus familiars i amics. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||
| 52642 | Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-5 | VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. | XVII-XX | publicat | Goig a llaor de la Mare de Déu de Bellvitge. Venerada a la seva ermita en el terme d'Hospitalet de Llobegat, que diuen: Des de l'ermita de Bellvitge, / entre rosers, pollancs i pins, / guieu tothora els nostres passos, / Reina i Senyora dels camins./ Si el llobregat us duu el missatge / dels espadats del Pirineu / talment llaçada d'homenatge / que es desplegués al vostre peu, / i us duu l'aroma d'espígol / de ginestells i romanins, / salvaguardeu la nostra terra, / Reina i Senyora dels camins. / Si el mar sentiu pregar tothora / amb son oneig adelerat; / si el fonollar creix a la vora / i d'un farell veieu l'esclat; / si fins a Vós vénen els aires / de les sirenes i els dofins, / sigueu l'estel qui naveguen, Reina i Senyora dels camins. / Si Sant Ramon i Collcerola, / Sant Pere Màrtir, Montjuïc, / guarden la vostra esglesiola / com sentinelles sens fatic, / i cap al tard per Vós s'enjoien / d'or, d'ametistes i robins, / salveu l'encís d'aquest paisatge, Reina i Senyora dels camins. / Si pel redl de vostra estada / fent infinits els horitzons / van en corrua atrafegada / trens, automòbils i avions; / si comiats i benvingudes / són el tribut dels pelegrins, / vetlleu l'atzar dels qui viatgen, / Reina i Senyora dels camins/ Si un pageset, que s'endevina / d'escaient gest, us va trobar, / i fervorosa la Marina / en aquest temple us allotjà; / si els aiguamolls es feren fèrtils, / i encara avui són com jardins, / feu abundoses les collites, Reina Senyora dels camins./ Si Hospitalet viu la febrada / d'un orgiàstic creixement / i va estenent-se – com riuada que tot ho esborra indiferent, / sigueu-nos nucli que agermana, / acomboieu nostres destins / i protegiu la nostra raça, / Reina i Senyora dels camins./ Si en el perdó sou generosa / i conhorteu qui a Vós acut; / si vostra mà miraculosa / la benaurança sempre ha dut / i, això no obstant, la vostra ermita / van derrocar cruels institns, / toqueu el cor dels qui us obliden, / Reina i Senyora dels camins./ Si enmig d'un món que es desgavella / ens manteniu el cor serè, / i fa mil anys que sou l'estrella / que ens va arborant l'íntima fe, / feu que en l'esforç de refer el temple / no sovintegin els mesquins, / Oh!, beneïu els que us honoren, / Reina i Senyora dels camins. [partitura musicada amb l'estrofa] V.: Ora pro nobis, sancta Dei Genitrix. / R.: Ut digni efficiamur promissionibus Christi./ OREMUS. / Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, perpetua mentis et corporis sanitate gaudere, et gloriosa beatae Mariae semper Virginis interveccione a praesenti liberari tristitia, et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. / R.: Amen./ Lletra: Francesc d'A. Mercé i Sanabra; Música: Anna Maria Albors i Asins; Dibuix Rafael Rosés i Rivadàvia./ Goigs editats pel Patronat de Santa Maria de Bellvitge amb motiu d'haver començat les obres de restauració de l'ermita. 1960 (amb llicència eclesiàstica). / Parròquia de Santa Euàlia de L'Hospitalet / Reven de L'Hospitalet. | 08101-411 | Ermita de Bellvitge | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3474300,2.1097900 | 425526 | 4577708 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52642-foto-08101-411-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52642-foto-08101-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52642-foto-08101-411-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra: Francesc d'Asís Mercé; Música: Anna Maria Albors i Asins; dibuix: Rafael rosés Rivadàvia | Amb la lletra renovada, la Mare de Déu de Bellvitge ja no és invocada contra la pesta o els flagells dels elements naturals desfermats sinó com a guia d'amor infinit.Els goigs estan editats pel Patronat de Santa Maria de Bellvitge amb motiu d'haver començat les obres de restauració de l'ermita el 1960. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||
| 52656 | Goigs a Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-roc-0 | https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/festivitats-i-tradicions/festa-major-del-barri-del-centre/ | XVIII-XX | publicat | Goigs en llahor del gloriós sant Roch advocat contra lo contagi i pestilència compatró de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat que diuen així: ' Tal és vostra santedat, / Sant Roch, príncep d'excel·lència: / que us es dada potestat / de curar de pestilència. Foreu de molt alt llinatge / y senyor de Montpeller,/ dirigint vostre viatge, / servint al Déu verdader: / Y foreu d'ell tan amat, / com ho diu l'experiència: Tals foren les vostres obres, / (segons publica la gent) / que partireu entre pobres / riqueses d'or y d'argent: / Restant vos sols confiat / en la alta Providència: Menyspreant les vanitats, / y vostre gran patrimoni, / desterreu molts pecats, / oposantvos al dimoni: / Perçò vos fou otorgat / un do de tanta excel·lència: En la Italia passareu / en hàbit de pelegrí, / moltes persones curareu / del contagiós verí: / tenintvos per advocat / devant la divina Essència: Grans prodigis heu obrats / ab lo senyal de la creu, / curant molts inficionats / sols ab la virtut y potència: Volgué Déu vos encontràs / aqueix contagi cruel, / y en lo punt sens embaràs / recorreguereu al cel: / Luego foreu deslliurat / per la divina Clemència: Molts en viles i ciutats / d'aquest contagi mortal / per Vos estan deslliurats / y lliures de semblant mal: / Siàunos sempre advocat / en la suprema audiència: L'Hospitaler vos venera / tenintvos per compatró, / y de vostre amor espera / li donàreu protecció, / pregant per eixa ciutat / devant la divina Essència: Puix tenim tal advocat, / fent dels pecats penitència: /serèm per ell deslliurats / dxel contagi y pestilència. | 08101-427 | L'Hospitalet de Llobregat | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3599100,2.0991000 | 424646 | 4579103 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52656-foto-08101-427-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sant Roc és copatró de la ciutat. Es veu que les primeres celebracions en homenatge a sant Roc se situen al segle XVI, coincidint amb un virulent episodi de pesta. A finals d'aquell segle Jaume Huguet i el seu fill van pintar uns retaules amb la seva imatge que van formar part de l'altar major de l'antic temple de santa Eulàlia de Mèrida durant segles, fins la seva destrucció l'any 1936. | 94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||
| 52674 | Goigs al Sant Crist de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-sant-crist-de-santa-eulalia-de-provencana | XVII-XX | publicat | Goigs que es canten en lloança al Sant Crist de l'església de Santa Eulàlia de Provençana, i que diuen així: Per vostra passió i amor / Bon Jesús crucificat, / perdoneu al pecador / arrepentit i humiliat./ Per la sentencia que innoble / irreflexiu i groller,/ s'hi avingué lo vostre poble / fent vessar per dar-los pler/ Sang de Jesús sens parlor, / lo flac jutge Pons-Pilat./ Perdoneu al pecador… Turba, soldats i sentencia/ portant la furia del llam/ al bon Jesús amb vehemencia/carreguen al mig d'un clam/ creu pesanta, que amb furor/ els butxins han preparat./ Cau en terra el bon Jesús /pel gran pès que te la creu / son tants crims i tant d'abús / que dins de nosaltres veu, / que la creu no es pesantor/ mes sí, nostre cor ingrat./ Oh Sant Fill, oh Santa Mare, / que us trobeu amb tant dolor, / el cor contrit volem ara / i en l'hora la nostra mort;/ Maria doneu-nos plor/ Jesús d'have-us agraviat/ Dona Simí Cirineu/ amb amor i valentia, / ajut per portar la creu/ mes lo bon Jesús voldría, / que la creu damunt ton cor/ portessis sempre de grat./ Jesús ha posat sa cara / de la Verónica al llenç, / imatge que vol encara / ens recordem del qui venç./ amb tant turment i suor./ nostra condemna i pecat. / Altra volta cau en terra / mon Redemptor afanyós,/ de que fassi sempre guerra/ nostre esperit voluntariós, / al dimoni que amb rabior/ caur'ns fa en la iniquitat./ De Jesuralem les dones / les llàgrimes oloroses / per Jesús son rius i ones/ de consol tant formoses, / que las paga amb tot son Cor./ mar de pau i caritat./ Assots i pès de la creu / i tot un Déu sang rajant./ no fan llàstima al qui'l veu/ ni tres cops caigut, portant / el suplici que es clau d'or/ del nostre cel sostpirat./ Despullat el nostre Déu,/ arribat dalt del calvari, / vinagre i fel li doneu/ assedegat d'arribar-hi/ Contemple-lo i quin horror! / i que has fet, oh cor ingrat./ Sagrats peus, sagrades mans / clavats en creu amb duresa./ Fontana viva rajant,/ de tot un déu la tendresa / com demostreu del amor/ per l'home tant descuidat./ Amb vostra mort doneu vida, / Bon jesús victoria i nord/ i tot això no ens convida/ a pensar sempre en la mort. / per viurer segons l'Amor/ del qui tant ens ha estimat./ Quan la creu ha ben fruitat/ te Maria un fruit immens/ Jesús es fruit devallat./ Amb sa mort per sempre ens venç/ dimoni i infern amb valor./ Volguem-lo arreu venerat./ Al sepulcre colocat/ Bon Jesús volgueu'ns aquí./ aquí l'infern es tancat/ es el cel on vull vení/ i amb els serafins a chor/ cantarem sa gran bondat. Provençana amb tot el cor/ vol al SAnt Crist adorat./ Perdoneu al pecador, / arrepentit i humiliat. Adoramus te Christe, etc. / Quia per sanctam Crucem tuam, etc. OREMUS./ Respice quaesumus Domine super hanc familiam tuam pro qua Dominus noster Jesus-Christus non dubitabit manibus tradi nocentium, et crucis subire tormentum. Qui tecum vivit et regnat. etc./ | 08101-449 | Santa Eulàlia de Provençana | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3652000,2.1188400 | 426303 | 4579674 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52674-foto-08101-449-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52674-foto-08101-449-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Partitura musicada, amb lletra de mossèn Josep Deix, Pvre.Música de Josep Mª ComellaCol·lecció 'Editorial Políglota'. Nº 2 - Barcelona. Any 1928. | 98|94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 52675 | Goigs al Sant Crist de Santa Eulàlia de Provençana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-al-sant-crist-de-santa-eulalia-de-provencana-0 | XVII-XX | publicat | Goigs que es canten en lloança al Sant Crist de l'església de Santa Eulàlia de Provençana en la seva entrada triomfal, el 3 d'abril de 1927, i que diuen així: Provençana fa gran festa / Santa Eulàlia es vesteix d'or/ Fuig del mon i sa conquesta / i el Sant Crist reb amb amor./ Nostra església ruinosa / en passà el barceloní,/ la mira com flor desciosa/ del seu tant plent jardí/. Per ço, dins d'aital floresta/ vol fer-hi nèixe altre flor./ Fuig del món, etc./ Eulàlia de Barcelona/ i el Sant Cristo de Lepant/ joiells son de sa corona/ que la fan ben triomfant./ les dones creus per la tempesta / els hi fan l'esperit mes fort/ Fuig del món, etc./ Provençana ja en te Eulàlia/ i el Sant Crist que ja va entrant./ tot es sang de nostra pàtria/ que per çó la fan mes gran./ Del infern en son la psota/ i del paradís claror./ Fuig del món, etc./ Barceloní, tot passant/ fes gala de ton amor, / Eulàlia està suplicant/ a les portes del teu cor./ El San Crist alsa la testa/ vol qelcòm de ton tresor./ Fuig del món, etc./ Nostra església es milenaria/ els seus fills son tots germans/ per çò volen Santa Eulàlia/ dintre una casa més gran./El Sant Crist farà que aquesta sigui joia i formosor/ Fuig del món, etc./ Tots els fills d'aquesta terra/ que Berenguer consagrà, / amb el Sant Crist faran guerra / al qui'l vulgui renegà./ una cosa tan feresta / rebutjarèm amb valor. Fuig del món, etc./ Onze segles venerada/nostra església ha reviscut/ i en aquesta redressada / el Sant Crist ha ben volgut. / El pecadó es posa vesta / dels pecats ja en sent dolor./ Fuig del món, etc./ TAntes almoines que'l poble/ pel Sant Crist amb fè ha donat/ que amb anhel, es cosa noble,/ l'entri amb triomf i adorat./ Per això el Portant ja es presta/ amb els brassos i amb el cor./ Fuig del món, etc./ Oh! SAnt Crist de Provenána, / mireu amb goig vostres fills/ dona la fè i patria ben sana/ volem ser-ne bons capdills./ Cridém amb veu ben complerta / al Sant Crist glòria i honor. / Fuig del món, etc./ Vostre passió dolorosa / i la Creu que us veu la mort/ sigui'ns la llum gloriosa / i el nostre final record./ El dia de nsotra enquesta / sigau-nos premi i conhort. / Fuig del món, etc./ Per la fè que fa la gesta/ de volguer-lo més que l'or./ Fuig del mon i sa conquesta / I el San Crist reb amb amor. Adoramus te Christe. Etc / Quia per sanctam Crucem tuam, etc./ OREMUS./ Respice quaesumus Domine super hanc familiam tuam pro qua Dominus noster Jesus-Christus non dubitabit manibus tradi nocentium, et crucis subire tormentum. Qui tecum vivit et regnat. etc./ | 08101-450 | Santa Eulàlia de Provençana | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3651900,2.1188100 | 426301 | 4579672 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52675-foto-08101-450-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de Mn. Josep Deix, Pvre.Música de Josep Mª Comella. | 94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 52676 | Goigs de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-de-merida | XVII-XX | publicat | GOIGS DE SANTA ELULARIA DE MÈRIDA VERGE Y MÀRTIR, Patrona del Lloch del Hospitalet, ques cantan en sa antigua capella, situada en lo mateix lloch, i que diuen així: L'Hospitalet vos pregona, / gran Patrona, / ahont vostre llahor se canta, / Eularia verge, y molt santa./ En lo lloch de Porcellana, / soberana, /lo vostre pare os retira/per lliurarvos de la ira/mes tirana,/ allí l'pa mudar se mira/en flors, quant vostra ma l'dóna,/ gran Patrona, etc./ Quant de Calfurniá sabéreu/ y entenguéreu, / que per Daciá substituía/ en Mérida, y sa ira impía/ comprenguéren, / que de Cristo la fe pia/ aniquilar cruel blasona,/ gran Patrona, etc./ Lo sant retiro deixáreu/ y os ne anáreu/ á la ciutat pressurosa; / embestirlo valerosa/ no dubtáreu; / seguintvos també animosa/ Julia, vostra companyona/ gran Patrona, etc./ Admirá la tiranía / la osadía, / mirantvos tan delicada/ en séxo y edat, burlada/ sa porfia/ espera, ab manya taymada,/ ab ofertas que amontona, / gran Patrona, etc./ Veyent que constant resistiau, / ni voliau/ obehirlo; ab furia ayrada / amenassa, que ultrajada/ patiriau / cruels torements, y maltractada / seria vostra persona, / gran patrona, etc. / Cruels assots y unglas ferradas, / delicadas, / per tot vostras carns romepren, / cue dels blancs ossos se veren / arrancadas/ de tot quant los sayons feren/ la vostra fe no se adona, / gran patrona, etc. / En cals viva sepultada / y amarada, / ab plom líquit tota os banya; / veyent quel ardor no'us danya, / sóu posada, / en descuberta campanya, / en ecúleo, fiel campeona, / gran patrona, etc./ De llums y atxas vorás flama / cruel inflama/ vostres pits, costats y cara; / mes vostre fe no repara/ viva llama / tragar, meravella rara, / quel ardor del cor abona, / gran Patrona, etc./ Ab las flamas que tragáreu, / espiráreu, / y volant paloma hermosa, / la vostra ánima ditxosa / enviáreu / á gosar, de Cristo esposa, / amb ell la immortal corona, / gran Patrona, etc./ Vos deixan atormentada y afeada, / mes lo cel vos hermoseja, / y ab neu cándida os blanqueja, / y adornada/ ab esta gala campeja / la gran gloria que ell vos dona, / gran patrona, etc./ Qui á Provensana fundaren, / dedicaren/ á Vos est temple ab grandesa, / invicta Rossellonesa, / que invocaren, / quan servint á sa princesa / vingueren á Barcelona, gran Patrona, etc./ TORNADA. / Lo Hospitalet vos pregona / gran Patrona, / ahont vostre llahor se canta, Eularia verge, y molt santa./ Ora pro nobis, beata Eulalia / Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS/ Omnipotens sempiterne Deus, qui infirma mundi eligis, ut fortia quaeque confundas: da nobis in festivitate sanctae virginis et martyris tuae Eulaliae congrua devotione gaudere; ut et potentiam tuam in ejus passione laudemus, et promissum nobis percipiamus auxilium. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen. En las festivitats de entre any se diu la següent. Indulgentiam nobis, quaesumus Dominie, beata Eulalia virgo et martyr imploret, quae tibi grata semprer extitit et merito castitatis et tuae professione virtutis. Per Christum../ Barcelona: Estampa dels Heereus de la V. Pla, carrer de la Princesa, 1860. | 08101-451 | Església de Santa Eulàlia de Mèrida | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3600700,2.0989900 | 424637 | 4579121 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52676-foto-08101-451-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52676-foto-08101-451-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 78339 | Cura del roure (Ca n'Oller) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cura-del-roure-ca-noller | RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 136. | XVII/XX | publicat | Cura del roure (Ca n'Oller). Antigament en la màgica nit de Sant Joan els perpetuencs s'acostaven a Ca n'Oller per a fer la cura del Roure als nens i nenes que neixien herniats. Aquesta pràctica consistia en foradar el tronc d'un roure viu i fer passar el malalt per dins. Si l'arbre, malgrat la ferida, continuava vivint, s'interpretava que el noi es curaria. | 08260-172 | Torrent de Ca n'Oller | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | L'indret amb el qual es relaciona aquesta pràctica és de fet imprecís, proper o a l'entorn al torrent de Ca n'Oller. | 98 | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||
| 78340 | Llops a la Pineda Fosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llops-a-la-pineda-fosca | VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 353-354. | XX | publicat | La llegenda Llops a la Pineda Fosca és narrada per Fermí Vinyals (1994: 353-354) com a fets passats recollits de la tradició oral. Ell ho explicava així: 'Era de Mogoda, ja que agafava tot el bell mig del Vallès, allí on l'aigua tan abunda. Des de Montcada podem escollir, o bé la via fèrria. Ambdues van a parar a Granollers; seguint l'una cap a Vic i l'altra cap a França per la Garriga. Antigament hi havia un camí de ferradura per travessar el Besòs, després va construir-s'hi una carretera, o millor un camí de carro, que passava per la paorosa pineda fosca, per l'hostal de la Grua. Les muntanyes de Cabanyes estaven plenes d'amagatalls, a les entrellades valls, espessor dels pins i alzinars, a les brolles altes i maleses, a les vernedes del pla agrupades d'arbres hi feien niu les cries d'animals ferotges; guines, gats mesquers, porcs senglars, llops i altres espècies d'aquesta mena de bèsties. Expliquen els vells del poble (de Sant Fost) que els llops sortien dels amagatalls i trescant per les muntanyes, es reunien al turó de la Forca fent una música esgarrifosa. A plena nit la ramada baixava al riu Besòs per devorar la rossa. Un dia la burra del mas Torras pasturava amb el seu pollí, i un llop els menà camí avall, dret al riu. El pollí esfereït tornà a casa però la burra fou devorada. Farà 78 anys que un llop mossegà un infant que pasturava una cabreta de casa la Jerònima, la cabra salvà el noi car el llop preferí devorar-la i el noi solament restà amb la mossegada. Els veïns de Sant Fost el perseguiren i l'avi de can Torrents el va matar d'un tret d'escopeta, deixant senyals de la lluita en l'arma, que avui encara conserva l'hereu de Can Torrents. Passaren molts anys sense veure's raça de llops, però quan menys es pensava, farà cosa d'uns 64 anys, aparegué una altra bèstia d'aquestes a la qual es donà caça i correspongué al vell Font (l'Escabellat), l'honor de matar-lo en els sots de Can Torras. Una vegada mort l'avi Janet, Ambròs Suñé l'esquarterà i els trossos foren repartits per tot el poble, car tenien la creença que era bo per a remei. Des d'aquesta feta no s'ha sentit parlar mai més de llops. Fa poc més de cent anys que els perpetuencs no podien anar de nit a regar a Can Folguera pel perill d'ésser atacats pels llops i igualment també tals bèsties salvatgines feien acte de presència fins a Can Miró, segons ens contaven els nostres avis, perquè ells ho havien aconseguit'. | 08260-173 | Santa Perpètua de Mogoda | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 1916-30 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||||
| 42630 | Llegenda de La Torre Roja o les lligacames de les sis donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-torre-roja-o-les-lligacames-de-les-sis-donzelles | HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. | publicada | Llegenda que relata com un capità anomenat Guillem de Zaportella, valent de mena, un dia va ser recompensat. Guifré el Pelós, li va dir que triés una de les tres coses que li oferia en recompensa a la seva lleialtat: en primer lloc li oferia cinquanta almogàvers; en segon lloc, podia fer-lo senyor d'un castell, i per últim, li oferia l'oportunitat d'escollir entre els seus familiars, els sis més intrèpids, als quals Guifré els nomenaria cavallers amb la condició de que servissin al capità de Zaportella. Aquest últim tria la tercera opció. En arribar el dia de ser nomenats cavallers, el comte els feu jurar protecció als dèbils, orfes, i obediència al seu capità. Un cop acabada la cerimònia marxaren cap al seu campament, i abans d'arribar-hi es van topar amb uns nuvis. La núvia anava acompanyada de cinc donzelles. El capità va oferir a la núvia va oferir-li protecció i en regal de noses li donà una cinta d'or. Evidentment els cinc cavallers van fer el mateix amb les donzelles que acompanyaven a la núvia. En arribar el vespre, els cavallers, oblidant el jurament van anar al poble i varen agafar les donzelles i la núvia i les dugueren cap a una Torre damunt d'un turó de Caldes. El marit desesperat que tenia coneixement de la cinta d'or va córrer fins al capità Zaportella explicant-li el que havia passat. El capità aparegué en primer lloc, seguit del marit, el pare de la núvia i altres familiars de les donzelles. En entrar a la torre, va fer deslligar a les donzelles i ordenà que posessin sis ganxos al sostre amb sis cordes. Després demanà a les donzelles les lligacames per fer-ne sis nusos corredissos per penjar els sis cavallers. Malgrat la por, les donzelles van demanar al capità que els perdonés la vida. Guillem però no les va voler escoltar i preparà la sentencieu-ne dels cavallers demanà al capità que els permetés clavar-se una espasa al pit per no ser penjats com uns vulgars malfactors. El capità acceptà la súplica. Un cop morts, el terra de la torre, quedà banyada per la sang. A partir d'aquell moment la torre s'anomenà Torre Roja. | 08033-189 | Carretera de Caldes a Sentmenat. Cim del turó de la Torre Roja, al costat del poblat ibèric. | 41.6337600,2.1410300 | 428455 | 4609471 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42630-foto-08033-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42630-foto-08033-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Segons explica en Pepet de la Rectoria, de Sant Sebastià de Montmajor, hi ha alguna altra versió, però no la recorda amb exactitud. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 42639 | Llegenda del gegant Farellàs - el Gegant del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gegant-farellas-el-gegant-del-pi | AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona AMADES, J. (1979). Mitologia. Llibre dels somnis. Geografia fabulosa. AMADES, J. (1986). Les millors llegendes populars. Editorial Selecta, S.A. Barcelona. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. Varis autors (1994). Els gegants de Caldes de Montbui. 30è aniversari. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. | publicada | Llegenda que narra la gesta del gegant del Pi. Segons sembla, a Caldes, fa molts i molts anys vivia un home de gran corpulència i amb una força extraordinària, i el cor a la mà. Tots els calderins el coneixien amb el nom del Farellàs. Un dia, va haver de marxar de casa cap a Barcelona. En arribar a les portes, els burots el van aturar i li van demanar que per entrar havia de pagar el dret de passar la llenya de portava. El Farellàs, estranyat els explicà que allò que duia era el bastó per caminar. El que no sabien els burots és que com el Farellàs era tan gran, no en tenia prou amb un bastó, sinó que duia una branca de pi. Davant de la discussió establerta, en Farellàs es cansà i llença el seu bastó per dalt de les muralles de la ciutat. Els burots van establir una baralla amb en Farellàs, fins que davant de l'escàndol la guàrdia se l'endugué davant del governador de Barcelona, que per riure una estoneta li va proposar un tracte dient-li que si aconseguia guanyar a un criat seu el deixaria marxar tranquil·lament. En Farellàs acceptà el repte i es posà a menjar. Amb aquestes que el criat sarraí, en veure'l es posà a riure dient-li: ves menjant, ves, que d'aquí ja no tornaràs a sortir mai més. En voler atacar-lo, en Farellàs va agafar al sarraí, el va fer voltar enlaire i el llençà igual que ho havia fet amb el bastó fins els terrats de les cases. La gent, en veure això comença a cantar: “El gegant del Pi, ara balla ara balla, el gegant del Pi, ara balla pel camí. El gegant de la ciutat, ara balla, ara balla, el gegant de la ciutat, ara balla pel terrat”. Un cop això acabat i davant les exclamacions de la gent que havia vist aquesta gesta, el gegant marxà cap a Caldes, on arribà tant cansat que s'estirà per descansar una mica. El seu cos es convertí amb el pas del temps en la muntanya del Farell. En una segona versió, es narra que al Mas del Farell, va néixer un gegant al qual posaren el nom de Fort, ja que tenia molta força. En fer-se gran, treballava la terra del mas, i un dia, mentre llaurava amb els bous, passà un gegant que anava a Barcelona, i que en veure'l va fer una fanfarronada en demostració de la força que tenia. En Fort, sense immutar-se tot aixecant els bous amb els que estava llaurant, va indicar-li el camí a seguir. El primer gegant, bocabadat, va demanar-li que l'acompanyés a Barcelona, ja que allí hi havia un moro que reptava a tots els forçuts i valents per lluitar contra ell, i així ho va fer. En arribar al portal de Barcelona, la guàrdia del portal demanaren un tribut per la llenya que duia. En Fort els va explicar que allò era el seu bastó i no un feix de llenya. Com que no s'entenien, en Fort va agafar el bastó i el va llençar més enllà de les muralles. El moro, assabentat va voler lluitar contra ell i així ho feren. En Fort va agafar el moro, que no va poder fer res i va sortir volant per damunt de les muralles, més enllà de les cases i terrats. La gent en veure'l, van començar a cantar amb alegria per haver-los desempallegat d'aquell ser per sempre més, la cançó del Gegant del Pi: “El gegant del Pi, ara balla ara balla, el gegant del Pi, ara balla pel camí. El gegant de la ciutat, ara balla, ara balla, el gegant de la ciutat, ara balla pel terrat”. | 08033-198 | Muntanya dell Farell | Sobre la gesta del 'Fort Farell de la Muntanya' hi ha diferents versions. Els calderins l'any 1964 ja van triar el personatge del Farellàs, com a gegant de la vila, en record de l'hereu de Can Farell, masia que es troba damunt del turó del Farell, tot i que hi ha una versió que explica que tot el pujol és el cos petrificat del gran gegant català, que jeu estirat i que la muntanya s'anomena Farell. Joan Amades (1987), en el seu apartat titulat 'Gegants nans i altres entremesos', fa referència a la controvèrsia existent sobre l'origen del Gegant del Pi ja que durant molt de temps s'havia cregut que aquest personatge era propi de Barcelona concretament de la parròquia del pi. Amades explica com la tonada popular sobre el gegant del Pi va néixer d'una llegenda on s'expressa perfectament com el seu origen prové de Caldes de Montbui. Amades afegeix que la llegenda no és del tot imaginària, perquè es té coneixement que 'al poble de Caldes hi havia viscut una família els membres de la qual eren exageradament alts d'estatura i entre ells n'hi devia haver un de talla encara més elevada, que ha envoltat el poble de la llegenda'. | 41.6611700,2.1312200 | 427669 | 4612522 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42639-foto-08033-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42639-foto-08033-198-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 78354 | Lledoner de Can Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-llobet | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 64, 69. | XX | protegit pel PEPPASPM | El Lledoner de Can Llobet es troba davant l'era de la masia de Can Llobet, que es troba situada entre la Riera Seca i l'Autopista Ap-7, a uns 90m a ponent de la Riera Seca, entre Can Targa i la Ferrussa. S'hi accedeix des de la carretera B-140 de Sabadell a Mollet, a l'alçada de Can Sabau, on es pren el camí del Padró fins passat la Ferrussa. Un cop aquí es continua cap a ponent fins a la primera cruïlla, per un camí estret que passa primer per davant de Can Cadernera. Es troba a uns 400m a ponent en línia recta del camí del Padró. | 08260-187 | Can Llobet | 41.5255100,2.1621200 | 430095 | 4597435 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||||
| 75405 | Cal Cristià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristia | Valls i Prat, Marcel·lí. 1984. Cronologia històrica de la Llacuna; Llenas i Costa, Ramon. 1980. Apunts històrics de La Llacuna. Vilanova i la Geltrú; Diputació de Barcelona Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: l'Anoia. Generalitat de Catalunya. Servei .del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. 1985/ revisat al 1991 | XV-XVI | propietat de es troba abandonada i aixó es fa palès a l'exterior. | Casa tradicional de planta rectangular, de planta baixa, primer pis i golfes. Presenta el sostre a doble vessant amb teules corbes. Feta amb pedra, amb restes d'arrebossat de tonalitat blava. Les finestres són més amples de l'exterior i estretes a l'interior, donant-li un cert caràcter defensiu fet que es confirma per la seva proximitat a la línia de muralla perimetral del nucli de la població. La porta presenta una arcada i muntants fets amb pedres escairades Podria datar-se al voltant dels segles XV-XVI, segons la referència de la fitxa del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, 1993. Són evidents les reformes posteriors. | 08104-16 | Carrer de la Font, 3 | 41.4717900,1.5332500 | 377526 | 4592171 | 08104 | La Llacuna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08104/75405-foto-08104-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08104/75405-foto-08104-16-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | No s'ha pogut accedir a l'interior | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 40267 | Cobert del celler de Can Pau Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-del-celler-de-can-pau-adjutori | XIX | problemes estructurals molt greus; un dels sostres s'ha ensorrat recentment. | Cobert annex a la masia, de gran interès ja que al seu interior hi havia l'antic trull d'oli i vi i el celler. És una construcció de planta quadrada, de dos nivells, i teulada a dues vessants amb coberta de teula àrab. Les parets de la planta baixa, de pedra i morter, corresponen a una antiga edificació amortitzada posteriorment per a construir aquest cobert de totxo. | 08005-398 | Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62 | 41.6389700,2.2540500 | 437874 | 4609961 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40267-foto-08005-398-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||
| 48526 | Riera de Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-magarola | (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. | problemes de contaminació. | La seva conca de drenatge s'estén per l'est de la comarca de l'Anoia i el nord-est del Baix Llobregat. La superfície total és de 97,76 Km2 i està formada bàsicament per tres subconques: la riera de Masquefa, la riera de Pierola i el torrent Mal. La riera s'uneix al Llobregat a una altitud de 120 m s.n.m. Aquests cursos d'aigua que formen la conca presenten un pendent mig elevat, especialment el torrent Mal (Masquefa 2,38%, Pierola 2,8% i torrent Mal 3,8%). La conca està relativament urbanitzada, tant a les zones planes, on s'hi desenvolupen els nuclis urbans i les àrees industrials, com als sectors muntanyosos, on s'estenen les urbanitzacions. Els conreus de secà també hi són presents. La vegetació natural recobreix les zones de muntanya (pinedes), especialment a les rieres de Pierola i Masquefa. Aquesta zona és una àrea de connexió entre les comarques de l'interior i les zones costaneres, de manera que part de la superfície de la conca està ocupada per vies de comunicació: la N-II i la B-231 (Esparreguera-Els Hostalets de Pierola). El torrent Mal i la riera de Magarola han estat força modificats per l'activitat humana, de manera que hi apareixen fragments de vegetació natural envoltats per zones agrícoles i urbanes. | 08076-174 | Riera de Magarola. | 41.5227100,1.8663300 | 405413 | 4597406 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 44313 | Can Dori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dori | <p>MIRET, M. (1983). 'Cronologia i anàlisi espacial del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca de Garraf.'. Barcelona. Servei d'Arqueologia, Direcció General del Patrimoni Cultural. (2004). 'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya' 'Carta Arqueològica'. Generalitat de Catalunya. VIRELLA I BLODA, A. (1990). 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | VI-I aC. | probablement arrasat. | <p>El jaciment s'ubica a la part de darrera de la Masia de Can Dori, actualment Restaurant Masia Canyelles. En el lloc on hi havia hagut una pineda, es recolliren alguns fragments de ceràmica ibèrica l'any 1984.</p> | 08043-43 | Plaça Maria Cristina. Urbanització Nou Canyelles. | <p>L'any 2002, el propietari de la masia va informar que durant la realització de les obres fetes al lloc, van aparèixer diferents serveis hidràulics de la masia i canalitzacions de la urbanització, però no restes arqueològiques.</p> | 41.2749000,1.7264300 | 393336 | 4570056 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44313-foto-08043-43-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-24 00:00:00 | Jordi Farré | Actualment les franges de terreny que es conserven susceptibles de contenir restes arqueològiques són mínimes, cosa que fa pensar que el jaciment podria trobar-se pràcticament destruït. | 79|80|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||
| 78630 | Portal de l'antiga fàbrica de ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-lantiga-fabrica-de-ciment | XIX-XX | presenta una capa de ciment en pols degut a la proximitat a la fàbrica. | <p>Portalada feta en maó manual d'obra vista disposats en faixes alternades amb faixes de mamposteria petita. La porta és un arc rebaixat combinant els mateixos materials. A esquerra i dreta hi ha pilons rematats amb faixa de rajola amb motius florals blaus sobre fons blanc. Per sobre hi ha quatre timpans semicirculars, un per cada cara del piló. A sobre de la porta hi ha una teuladeta de rajola i a cada costat pilons coronats amb una àliga cadascun. Entre piló i piló hi ha un element de ferro que sosté al centre un disc. Dins el recinte hi ha vàries naus del mateix estil.</p> | 08251-39 | Els monjos. Fàbrica de ciment Uniland. | 41.3149000,1.6636800 | 388149 | 4574576 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78630-foto-08251-39-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 105 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||
| 66540 | Vilarassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarassa | SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona | XVII-XVIII | presenta un avançat estat d'enrunament. | Es tracta d'una masia isolada que es troba a la falda del serrat del Bou, actualment es troba en un avançat estat d'enrunament. L'emplaçament de les restes és dalt d'un morral planer que es troba a mitja carena del serrat. La masia estava conformada per l'habitatge amb alguns annexes adossats, el paller adossat al sud i una gran era al costat sud-oest. Les restes conservades mostren l'estructura de la construcció principal, la casa, fins a alçada de murs de forjat de planta baixa, excepte en la part més nord que es conserva la façana fins cota de coberta. Les restes es troben bastides en diferents nivells, tot adaptant-se a la topografia del terreny. La restes de la casa mostren una planta rectangular sembla que constava de planta baixa, primera i un nivell sotacoberta. Els murs són bastits en pedres desbastades, alguns carreus poc treballats i pedres més irregulars en mides i formes; a les cantonades, blocs més ben carejats. Pel que fa als elements de càrrega interior, es conserven restes de pilars de pedra i també algun mur. Pel que fa a les obertures, són molt poques les conservades, al mur de ponent hi ha una gran obertura d'accés a l'interior, és de brancals de carreus i llinda de fusta; la resta d'obertures visibles són de constitució senzilla. La façana oest té una petita estructura adossada corresponent al cos del forn de pa, conserva la boca del forn a l'interior de la casa, la qual és conformada per una petita obertura emmarcada amb peces de pedra, a la llinda una peça que conforma un arc, suportada per un carreu a cada costat. Al mur nord hi ha adossada un altra estructura, és de planta allargada i està coberta a un sol vessant i l'interior és d'un per al bestiar. Al costat sud de la casa, hi ha restes d'una altra edificació que deuen correspondre al paller, actualment estan cobertes de vegetació arbustiva. Al costat sud i sud-oest del conjunt d'aquestes estructures hi ha el pla de l'era. | 08268-50 | Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret, vers el municipi de la Quar. | Els elements arquitectònics visibles que ens facilitin informació cronològica respecte de les estructures de la masia són pocs. Tot i així, els elements que podem observar semblen correspondre a un tipus de construcció del segle XVII-XVIII, junt amb alguna modificació més tardana que pot datar del segle XIX. Les referències documentals de l'indret de Vilarassa es remunten a la baixa edat mitjana, existint notícia de finals del segle XIV, en concret de 1383, d'un document que esmenta el mas (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 63) A nivell documental, es pot fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha consta registrada la masia Vilarassa. | 42.0952700,1.8871900 | 407977 | 4660953 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66540-foto-08268-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66540-foto-08268-50-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi accedeix a través de pistes forestals d'accés restringit, des de la zona de Pedret. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 81069 | Monòlit (Símbols) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-simbols | XX | presenta signes d'erosió. | Es tracta d'una escultura formada per la unió de dues peces de pedra conformant un monòlit vertical de secció quadrada i lleugerament piramidal. A cadascuna de les quatre cares hi ha representats diferents animals en baix relleu, amb part del perfil pintat en negre; cada animal va acompanyat d'una paraula gravada a la pedra. L'obra és de pedra sorrenca de Monistrol de Calders, té unes mides aproximades de 516 x 70 cm. | 08128-135 | a l'extrem nord del Carrer Fèlix Estrada Salaric, prop de la riera de Sant Joan. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7597600,2.0126100 | 417919 | 4623574 | 1968 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81069-foto-08128-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81069-foto-08128-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Charles Henry Collet Colomb | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||
| 80976 | Creu de terme o Pedró petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-o-pedro-petit | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII | presenta parts força erosionades, el text inscrit al pilar no és totalment llegible. | Creu de terme formada per un basament de pedra i la creu de planxa de ferro. Es tracta d'una creu llatina, amb els extrems dels braços més amples i decorada a la zona del creuament amb un cercle i uns raigs. El suport de pedra on hi ha encastada la creu està compost per una base rectangular feta amb tres grans carreus, damunt una pilastra de secció quadrada amb part dels angles treballats al biaix i a sobre una peça a manera de capitell troncocònic de poca alçada on hi ha situada la creu. La pilastra mostra restes d'alguna inscripció o data incisa. | 08128-42 | al turonet on hi ha la font dels Enamorats, i a tocar de la urbanització del Solà. | Antigament, en aquest indret en motiu del dia de Santa Creu, el 3 de maig, es feia la benedicció amb salpàs del terme. El rector i els feligresos sortien de la parròquia en processó fins a la creu on es feia la cerimònia de benedicció. | 41.7587800,2.0155100 | 418159 | 4623463 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80976-foto-08128-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80976-foto-08128-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80976-foto-08128-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Des de l'església parroquial seguir uns 140 metres el corriol que porta cap a la font dels Enamorats,. | 119|96 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||
| 44297 | Font del frare Pere de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare-pere-de-canyelles | XX | presenta molta humitat i el plafó de la rajola està malmesa: trencada i descolorida. | <p>Font construïda d'obra formada per un pilar de planta quadrada fet de pedres petites lligades amb morter de ciment, amb una banqueta a cada costat. A la part de la plaça, la banqueta hi té el desguàs. A aquest mateix costat del pilar hi ha l'aixeta i un plafó de sis rajoles ceràmiques de fons blau amb lletres pintades de color blau on hi diu: 'A PERE DE CANYELLES DOMINIC S.XIII [...]TALISTA I MISSIONER ENTRE ELS MOROS A TUNIZ I VALÈNCIA' . A la part superior del pilar hi ha una atzavara.</p> | 08043-27 | Plaça de l'Ajuntament. Nucli antic de Canyelles | 41.2861900,1.7221400 | 392995 | 4571315 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2021-02-18 00:00:00 | Josep Anton Pérez | R. Macian / Ceràmiques Pahissa | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 61023 | Morera del Carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morera-del-carrer-sant-antoni | presenta mal aspecte, sembla que té alguna malaltia. | És un espècimen de morera (Morus) amb un tronc d'uns 70 cm de diàmetre i uns 4 metres d'altura. Està situada en una petita rotonda de poc més de 2 metres de diàmetre i contornejada per voral . | 08206-95 | C/ Sant Antoni a l'alçada del n. 38. | 41.3618000,1.7520800 | 395623 | 4579673 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | OPC (Pedro Barbado Mariscal) | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||||||
| 42691 | Barraca de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-oliveres | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. VARIS AUTORS. (2008). Pedra Seca. Full informatiu de la revista Pedra Seca. Any VII- Núm. 58. Ed. Patronat de San Galderic. Maig. | XVIII-XIX | presenta la coberta enfonsada parcialment amb vegetació al seu interior | Barraca de vinya construïda en pedra seca aprofitant el marge del camí de Les Elies i que porta a la casa Nova de Les Elies, en un camp d'oliveres joves. És de planta quadrangular de 2,25 x 2,25 metres i murs de 60 cm d'amplada. Obertura orientada a llevant, amb una porta de 75 cm d'amplada per 90 centímetres d'alçada. Presenta una llinda de força gran que reposen sobre brancals de pedra. La coberta, tot i actualment s'ha enfonsat parcialment, presenta una volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final de pissarra vermella o pedra d'esmolar, coberta d'argila i plena de vegetació. Al seu interior, a mà esquerra, en una cantonada, hi ha una xemeneia, feta amb una sola llosa també en pedra d'esmolar, i al seu costat, coincidint amb el mur on es troba la porta d'entrada una petita obertura quadrada, de 20 x 20cm que segurament permetia la sortida de fums. Les parets de l'interior de la barraca havien estat units amb morter de calç. | 08033-250 | Camí de Les Elies | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Caldes de Montbui aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Caldes de Montbui, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència en aquesta vall d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques arran del camp, prop del camí, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència dels sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6713800,2.1481700 | 429091 | 4613641 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42691-foto-08033-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42691-foto-08033-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42691-foto-08033-250-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 49752 | Creu del pont vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pont-vell | XX | presenta algunes parts escrostonades. | Creu commemorativa actualment situada al peu de l'inici del pont vell en el seu costat de ponent. Es tracta d'una creu llatina de pedra, probablement artificial, amb el braç vertical molt llarg; ambdós braços mostren decoracions, bàsicament a partir del rebaix de la superfícies. En el fust central una línia incisa a cada cara, i als braços i extrem superior del braç central línies rectes que finalitzen en una forma floral senzilla, el punt de creuament dels braços forma una figura quadrada. Els extrems dels braços laterals i la part superior del vertical finalitzen el forma corba. La base de la creu són dos volums rectangulars, el de sobre més petit amb la inscripció 'SANTA MISION. XI-XXII Marzo MCMXLII', al frontal que dona a la plaça. El punt d'unió de la base amb la creu mostra una motllura decorativa en dos dels laterals. | 08092-111 | A la plaça Doctor Armengou. | Aquesta creu commemora els actes que es dugueren a terme en motiu de la trobada de la Santa Missió, a l'any 1942. | 42.0332400,1.8811800 | 407390 | 4654072 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49752-foto-08092-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49752-foto-08092-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 44304 | Font del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-nou | XX | presenta alguna taca de pintura i cops. | <p>Font formada per un bloc de pedra del tipus conglomerat 'pudinga', que podria haver estat en una cova pel tipus de concrecions calcàries que es troben a la seva superfície. Pedra de Montserrat? El bloc fa 2 m d'alçada i 1,5 m d'amplada. Està col·locada sobre una banqueta de pedra i ciment, amb la part posterior arrodonida. A la part del davant del bloc és plana i hi ha l'aixeta i a sota seu, a la banqueta d'obra el desguàs.</p> | 08043-34 | Carrer Nou. Nucli antic de Canyelles. | 41.2854800,1.7230100 | 393067 | 4571235 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44304-340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44304-341.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2021-02-18 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||
| 72295 | Sarcòfag del cementiri de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-del-cementiri-de-veciana | XIV-XV | presenta algunes fractures | Sarcòfag monolític tallat a la pedra que es troba en el cementiri de Santa Maria de Veciana. Presenta alguns trencaments a les parets laterals. | 08297-143 | Cementiri de Veciana | 41.6590800,1.4841200 | 373789 | 4613035 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72295-foto-08297-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72295-foto-08297-143-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||||
| 72237 | Església de Sant Miquel del castell de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-del-castell-de-veciana | GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XIII | poques restes conservades, però restaurades per la Diputació. | La capella de Sant Miquel són les úniques restes que es conserven del castell de Veciana, a tocar de l'antiga casa consistorial. Es tracta d'una església d'una única nau capçada a llevant per un absis semicircular. Queden les restes de tres murs i la meitat de l'absis on encara s'observa la presència d'una finestra de doble esqueixada i d'arc de mig punt. La porta d'accés estava a la façana de migdia, de la que només es conserven la part inferior dels brancals i dos llindars esglaonats de pedra. Els murs s'aixecaven damunt una banqueta de fonamentació de la que en queden restes a les façanes nord i est. La façana de ponent no és la original, ja que la nau sembla escurçada per aquest costat. També es conserva una part de l'arc triomfal que s'obria al presbiteri i vestigis de la volta de maó de pla que havia substituït la primitiva volta de pedra. El nou paviment de formigó sobresurt de l'absis formant un petit mirador. | 08297-85 | Veciana | El lloc estava ocupat pel castell de Veciana, conegut des del segle XI. Entre els anys 1020 i 1040 la possessió de Veciana i Montfalcó estava en mans de la família Balsareny. La construcció del temple és del segle XIII. Diverses visites pastorals (anys 1698, 1721, 1734 i 1825) ens informen que la volta de pedra s'esfondra i se substitueix per una volta de maó pla i es pavimenta l'interior amb cairons. L'any 1865 s'ordena la reparació de la teulada. El culte es manté fins la segona dècada del segle XX. L'any 1939 es va construir un camí que va tallar el pendent del puig a l'est de l'absis i va provocar la degradació i desaparició de la part nord per manca de fonamentació. Posteriorment l'espai fou utilitzat com abocador. | 41.6562200,1.4881500 | 374119 | 4612712 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72237-foto-08297-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72237-foto-08297-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72237-foto-08297-85-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1989 el servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona hi va fer una intervenció, amb excavació arqueològica, consolidació i arranjaments dels voltants, sota la direcció de l'arquitecte Pere Puig Rodríguez. | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||
| 73287 | Sitges Bar Ze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-bar-ze | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XII-XV | poc documentat | Conjunt de cinc sitges trobades en fer reformes a la planta baixa d'un local destinat a bar. Només es van poder documentar dues sitges, una estava plena i l'altra buida, feien 2,7m la buida i 2,2 m la plena Van sortir materials baix medievals i vidriats moderns. Va aparèixer després una tercera però que no es va documentar i es va destruir. El propietari actual del bar les ha integrat posant-li llum i tapadora de vidre, a més les ha comunicat entre elles. El solar en que s'han les sitges pertanyia amb molta probabilitat al castell del moment fundacional de Vilafranca, es creu que aquell castell ocupava tota aquella illa entorn de l'església, entre els segles XII i XV. | 08305-172 | Carrer Escudellers, 14 | Troballa realitzada l'any 1988 en motiu d'unes obres de reforma. | 41.3473600,1.6968700 | 390981 | 4578138 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73287-foto-08305-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73287-foto-08305-172-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 58308 | Monument plaça Joan Corominas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-placa-joan-corominas | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | pintades | <p>Monument commemoratiu dedicat a Joan Corominas format per un basament de granit gris (135 x 50 x 60 cm) sense polir i una escultura de bronze de 70 cm d'alçada, feta amb la tècnica de la fosa, amb motius al·legòrics d'entre els que destaca la Sagrada família amb el coronament d'un noi que porta l'escut municipal de Premià de Mar a les mans. El bloc de granit és el suport d'una font amb un brollador de polsador, d'acer inoxidable.</p> | 08172-114 | Plaça Joan Corominas | 41.4892600,2.3495900 | 445706 | 4593276 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58308-foto-08172-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58308-foto-08172-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Martos | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 37264 | Barraca d'en Joanet de Cal Barquer; Vinya de la Manuela o Rosa Font Oliveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-joanet-de-cal-barquer-vinya-de-la-manuela-o-rosa-font-oliveras | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | però la porta metàl·lica ha estat forçada i es troba en malescondicions. | Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (2'15 x 2,85 m.), amb la coberta de volta cilíndrica apuntada. Malgrat ser d'aquesta tipologia, disposa d'una filera de teules tipus àrabs en el que seria el carener d'una coberta de dues aigües. Les ales laterals, que li donen aquest aspecte tan singular, formen un canaló de secció rectangular amb l'objectiu de recollir l'aigua pluvial que és conduïda al dipòsit posterior. La xemeneia o fumeral sobresortint de la coberta, és indicatiu de llar de foc interior. Les parets són de maons i arrebossades. La porta és de fusta de color vermellós i llinda recta. Hi ha una petita obertura rectangular al seu damunt, semblant a una espitllera. La façana no conserva la forma de la volta, sinó que és rectangular amb el coronament amb tres merlets acabats piramidalment. Recolzant-se amb la façana, es conserva l'estructura de ferro d'una antiga pèrgola. La llinda de la porta és recta. Al costat del dipòsit d'aigua, hi ha un altre petit dipòsit de planta quadrada on es feia la barreja per sulfatar la vinya. La cisterna gran servia per recollir l'aigua de la pluja i el pericó o cisterna annexa era el lloc on es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure. | 08003-124 | Hort de Can Genís, prop del torrent del Sistres. | 41.4879400,2.2888100 | 440631 | 4593169 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37264-foto-08003-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37264-foto-08003-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37264-foto-08003-124-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 37477 | Camí àmbit Fondo de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ambit-fondo-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | per poc freqüentat | Camí que va de sud a nord des del camí Fondo de Rials fins a trobar el camí de la camàndula. Transcorre entre camps erms i vinyes per una torrentera. Vegetació de canyes en els marges que en dificulten el pas. A la part més ombrívola hi ha presència d'aloc, però bàsicament està tot ell resseguit per l'encanyissat que pot arribar a dificultar el creixement del llentiscle o de la mata. | 08003-337 | Vall de Rials | 41.4994300,2.3066800 | 442133 | 4594433 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37477-foto-08003-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37477-foto-08003-337-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 442121; y= 4594523; z=125Les UTM del punt final són: x = 442311; y= 4594830; z=150 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/