Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 29036 | Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena de Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-solella-de-cal-benet-a-santa-magdalena-de-codol-rodon | Camí situat al bell mig del terme municipal, de traçat sud-est/nord-oest, que uneix Cal Benet amb el mas de Còdol-rodon. El punt exacte de partida és la cruïlla amb el Camí d'Aguilar de Segarra, just allà on descriu una corba uns pocs metres al nord-est de Cal Benet. Des d'aquest indret, situat a 529 m snm, el camí guanya de seguida cota enfilant-se pels vessants boscosos denominats Solella de Can Benet i Solana de Cal Tinet. També perfila, però camps de conreu com els del Pla de Cal Ton Mates, on recorre un tram pràcticament pla per després reprendre la pujada fins la cota màxima 700 m on es troba el punt de destinació, Can Còdol-rodon. En tot el seu traçat, el ferm és de terra compactada. | 08002-104 | Vessants entre la Serra de Còdol-rodon i el Torrent de l'Obaga de l'Estrada | 41.7247400,1.6209100 | 385295 | 4620134 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29036-foto-08002-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29036-foto-08002-104-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 29037 | Santa Magdalena de Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-codol-rodon | LUS i BONET, A (2012) Recull de poemes. Publicacions Abadia de Montserrat. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII-XIV | S'ha reformat diverses vegades: 1805, 1864, 1953 | Edifici d'una sola nau de planta rectangular sense absis fet amb carreus rectangulars de mida petita perfectament escairats col·locats uns al costat dels altres definint filades regulars i tot rejuntat amb morter. S'observa clarament com l'edifici va ser recrescut quasi un metre, segurament per donar-li alçada i substituir la teulada. Aquesta reforma està feta amb pedres de mides diverses, algunes sense treballar. La coberta és a dues aigües amb ràfec de teules i llosetes i té un campanar d'espadanya, sense campana, fet amb dues columnetes que subjecten un arc de mig punt, tot de pedra. L'edifici orientat est-oest té l'entrada i la façana principal a ponent i és d'estil gòtic arcaic. La porta està feta amb arquivolta ogival que descansa sobre dues columnes amb impostes i capitells decorats amb motius florals. Les dovelles estan emmarcades per un guardapols que tanca les impostes. En una de les reformes posteriors, la porta es va tapiar parcialment per sota l'arcada col·locant una gran llinda de pedra que descansa sobre els capitells. La porta de doble fulla està pintada de verd i unes escales amb tres graons hi donen accés. En aquesta mateixa façana per sobre la porta hi ha un òcul de pedra amb la data 1803. A la façana nord hi ha una petita obertura, i a la façana est una finestra amb intradós i arc de mig punt. L'edifici, construït sobre un aflorament rocós, ha patit diverses modificacions i ha quedat integrat dins el mas de Còdol Rodon, de fet diverses construccions se li adossen per la banda sud, tapant complement aquesta façana. La façana principal també s'ha vist afectada per les obres d'ampliació del mas, ja que se li adossa a la banda sud una escalinata de pedra que dóna accés a un dels edificis. | 08002-105 | Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena del Còdol-rodon | El lloc de Còdol Rodon segurament rebé el nom per la pedra que hi ha a tocar de la casa, i el recinte esta documentat des el 1285 com a hospital. Per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa als Prats de Rei i el 1292 ja hi apareix documentada una església amb advocació a Santa Maria de Càtulo Rotundo, que juntament amb l'hospital rep diverses donacions. Per tant sembla evident que la seva construcció es pot situar abans del segle XIII, tot i això el gruix de les restes visibles actualment s'han de situar entre els segles XIII i XIV. De fet hi ha notícies del 1377 que parlen d'una gran reforma a l'edifici, que quasi el va renovar totalment. A més a més a partir d'aquesta època es deixa de trobar documentació sobre l'hospital. Al 1612 la capella esta vinculada al mas de Monconill de Codol-Rodon, just al costat, i en la visita pastoral del bisbe Antoni Pascual l'any 1685, encara s'anomena Santa Maria de Còdol Rodon, advocació que més tard es degué canviar per Magdalena. Per altra banda, i des del segle XIX la capella ha estat restaurada i modificada en diverses ocasions per la família Montconill, entre d'altres als anys 1805 quan va ser ampliada i es feu una volta nova i el 1864 quan es va decorar interiorment. També es té constància de reformes el 1953, després que fos profanada durant la guerra civil. Tot i que l'accés a la capella és fàcil, l'entrada és restringida, ja que la porta està tancada amb clau. No se celebra culte, però hi ha notícies de cerimònies religioses al segle XX, com ho evidencia un poema dedicat a una tal Cèlia per la seva primera comunió, que va tenir lloc el 27 de maig de 1995 a la capella ( LUS 2012: 287) | 41.7300800,1.6084900 | 384271 | 4620744 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29037-foto-08002-105-3.jpg | Legal | Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98|93 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 29040 | Còdol Rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codol-rodon | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII | S'observen algunes esquerdes. | Sobre un aflorament rocós al nord del mas hi ha un gran còdol de pedra que té una petita creu de ferro al capdamunt. Aquest gran bloc de pedra, possiblement amb l'objectiu de mantenir-ne l'estabilitat, està fixat per la base a l'aforament rocós mitjançan blocs de pedra i restes d'altre material constructiu. | 08002-108 | Mas del Còdol Rodon | No és inversemblant pensar que aquest gran còdol sigui el que hagi donat nom tant a la capella com al mas i a la toponímia de l'indret. El lloc de Còdol Rodon ja apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vagueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital, per tant podria correspondre a una fita que delimitaria el lloc o bé marcaria el recorregut del camí. El Còdol Rodon ha donat lloc a tota mena de llegendes que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18) | 41.7301300,1.6087100 | 384290 | 4620749 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29040-foto-08002-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29040-foto-08002-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 29041 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral | PARCERISAS, R (1999) Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble: La Guerra Gran: Castellar i Aguilar; La Guerra del Francès: Castellar i Aguilar. Revista Dovella, tardor 1999. Pàg. 7-17 PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. https://hostals.blogspot.no/2009/12/hostal-cal-teixidor-aguilar-de-segarra.html | XII-XIII | Les restes són molt poc visibles bé perquè estan totalment cobertes per noves pavimentacions, bé perquè s'han perdut. | Camí històric del qual se'n coneix el traçat però del que en queden poques restes visibles. Durant la visita que motiva aquesta fitxa, es van observar unes roderes de carro sobre la roca en el tram del camí a l'oest del mas de Cal Còdol-rodon. En concret eren visibles als voltants de Cal Butó, però només es veuen parcialment perquè el camí està pavimentat. | 08002-109 | Vall de la Riera de Rajadell a prop del mas de Còdol Rodon | El camí ral era el nom que reben els antics camins públics principals. Pel terme d'Aguilar passava el que anava de Manresa a Calaf. El camí sortia de Manresa per l'actual carrer del Cós i anava cap a Monistrolet i Rajadell i d'aquí cap a Castellar on seguia mes o menys el traçat de l'actual carretera comarcal i passava entre Cal Teixidor i Cal Palà. Després pujava cap el Mas de la Calçada i seguia cap a Can Vendrell i Còdol-rodon, on hi havia un Hospital. Per la proximitat d'aquesta via de comunicació també se'n beneficiaven els masos del nucli de Can Maçana, Cal Ferrer Gros, Cal Massana i Cal Calsina. Al nucli de Sant Esteve (originat en el si d'una sagrera) s'hi carregaven i descarregaven les mercaderies, i es canviaven les cavalleries si convenia. Hi havia magatzems on es guardava gra, oli, vi, llana, draps de llana i safrà. En un document de 1312 es denuncia el robatori d'aquests productes durant un atac. Al 1326 hi ha documentació que evidencia que es trobava en mal estat i el veguer de Manresa encarrega a Arnau del Soler, un mestre de pedra, que l'arregli. (PARCERISAS 2013: 63) El camí ral, a banda de la seva importància com a via de comunicació i motor econòmic en el territori (que va beneficiar els masos que s'hi alçaren a partir del segle XVI), va tenir un paper important en la incidència tant de la Guerra Gran, com la Guerra del Francès al municipi entre altres. | 41.7311500,1.6007300 | 383628 | 4620873 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29041-foto-08002-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29041-foto-08002-109-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 29046 | Torre del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-grauet | <p>CLARET I TARDA, J. M. 'Base d'una torre circular'. Portaveu del Centre Excursionista Montserrat. 4, p.4. DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. Vol. II. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.60. DAURA, J.; GALOBART, J. 'Ruïnes d'una construcció prop del Grauet'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.96.</p> | No s'ha pogut constrastar. | <p>D'acord amb la informació de la fitxa de l'inventari de Patrimoni cultural Immoble Patrimoni arqueològic, revisada el 2010, se sap que el jaciment correspon a una construcció circular d'uns 5,50 m de diàmetre i uns 1,50 m d'alçada en força mal estat de conservació. El mur, d'un metre d'amplada, està fet amb pedres de mida gran definint filades relativament regulars. En aquest mateix document s'apuntava que tot i anomenar-se popularment torre, el seu emplaçament, en una zona baixa sobre la riera de Maçana, no li atorga una clara funció de vigilància o control del territori, pel que podria tractar-se d'algun altre tipus d'estructura. Per les característiques morfològiques de les restes conservades, sembla que es podria adscriure l'estructura a l'edat mitjana, però de manera molt genèrica, i sense afinar en les cronologies. Durant la realització d'aquest mapa de patrimoni no es van poder localitzar les restes, ja que els entorns són una zona de producció apícola amb diverses arnes d'abelles.</p> | 08002-114 | Nucli de Castellar, al sud est del terme, per la N-141g al km 2.9 s'agafa un desviament. | 41.7109500,1.6208000 | 385261 | 4618603 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2024-11-18 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 29051 | Barri del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-raval | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.aguilardesegarra.cat | XVIII-XX | És un dels dos barris que composen el nucli d'Aguilar, l'altre és el barri de l'Estació. El nom i origen del conjunt veïnal deuria estar en relació al creixement de la població a les afores del castell d'Aguilar i l'església parroquial de Sant Andreu, ja ben entrat el segle XVIII. Les cases que conformen el nucli són habitatges unifamiliars amb planta baixa i primer pis i aquí es troben bona part dels serveis municipals, l'Ajuntament, el local social i la piscina. | 08002-119 | C/ del Raval | 41.7395100,1.6318900 | 386234 | 4621759 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29051-foto-08002-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29051-foto-08002-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29051-foto-08002-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 29054 | Els Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets | XIX | Els Pastorets, és una representació teatral típica de les festes nadalenques popular a molts indrets de Catalunya. A Aguilar, es representa durant la festa de Nadal per la canalla del municipi i al centre social davant tota la població. L'argument de l'obra es construeix a partir de tres histories, la cerca de la posada per Josep i Maria i el naixement de Jesús, la segona part es centre en la lluita entre àngels i dimonis; i la tercera, més còmica i costumista està centrada en els pastors | 08002-122 | C/ Raval s/n | Els orígens del gènere dels pastorets els trobem en els drames religiosos medievals. L'officium pastorum (l'adoració dels pastors) és el punt de partida d'antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal. Els textos més antics en català d'aquest tipus de teatre daten del segle XV, però serà a cavall dels segles XIX i XX quan apareixeran els primers textos dels Pastorets. Les obres més populars són L'estel de Natzaret de Ramon Pàmies, del 1903; Els pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres, del 1916, i La flor de Nadal, de Francesc d'Assís Picas, del 1954. | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 29055 | Local social | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-social | http://www.aguilardesegarra.cat | XX | Edifici de planta rectangular amb coberta a dues aigües, inaugurat els anys 90. Pintat de blanc, té l'accés per la banda nord on hi ha una gran porta d'entrada. La façana oest dona una espècie de placeta o zona pàrquing sense pavimentar. Aquí hi ha dues portes i dues finestretes i uns taulells on s'anuncien les activitats. L'equipament a més a més disposa d'una pàgina informativa a les xarxes socials i al web municipal. L'edifici correspon a una sala cultural amb cabuda per 500 persones assegudes i destinada a diversos usos. Aquí tenen lloc les reunions més importants, conferencies, representacions teatrals i els balls populars. L'equipament també disposa de biblioteca, sala de jocs i bar restaurant. Gestionat des de l'Ajuntament, s'hi programen regularment activitats dinamitzadores de la població i destinades a diferents col·lectius, ja sigui la gent gran, nens, etc. Per tant l'activitat cultural i social del poble gira entorn de l'edifici. | 08002-123 | Està situat a la placeta del nucli d'Aguilar al carrer del Raval s/n. | 41.7394100,1.6320500 | 386247 | 4621748 | 1990 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29055-foto-08002-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29055-foto-08002-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 29056 | Himne d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-daguilar | XIX | <p>L'himne és un text narratiu normalment cantat, creat per creients d'una religió, igual que l'oda, que expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació. En aquest cas particular, l'himne fou escrit per Mossèn Jaume Montanyà i Castellar, rector de Sant Andreu d'Aguilar. A continuació en reproduïm íntegrament el text: 'Poble nostre, poble nostre Aguilar molt estimat, tu coneixes l'abraçada que ens abranda l'amistat. Tu ets el símbol, tu ets l'entranya, tu els la força i el caliu dels que a frec de la muntanya hem bastit el nostre niu. Prop del pla i prop de la riba, ennobleixes el país, de la nostra dolça terra ets un tros de paradís. Visca sempre Catalunya, terra nostra immortal. Visca sempre el nostre poble, visca, visca, Aguilar.'.</p> | 08002-124 | Parròquia de Sant Andreu d'Aguilar | 41.7279400,1.6493100 | 387663 | 4620452 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29056-foto-08002-124-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Mossèn Gaspar Verdaguer | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 29057 | Rondalla de la Pedra dreta de Cal Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-cal-giralt | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació. | Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 18-19, explica l'origen mític d'aquest menhir. El propietari de les terres de Còdol-rodon volia conrear-ne una peça al mig de la qual hi havia una pedra enorme. Com que la pedra li impedia conrear-hi, va prometre la suma de 10 escuts a aquell qui li tragués la pedra d'allà. Molts ho intentaren debades, i quan el propietari ja es donava per vençut s'hi va presentar un vell vestit de manera molt humil. Li va demanar al propietari que li deixés intentar-ho, i aquest li va dir que no se'n sortiria. Indignat per la incredulitat del propietari, va aixecar la peça i la va llençar enrabiat ben lluny, fins allà on és ara. L'amo va fugir espantat, i tot i que el vellet el va estar buscant per reclamar la seva recompensa, mai ningú no el va tornar a veure. Així doncs, el vellet es va quedar amb les terres del fugitiu. Hi ha una segona rondalla que explica un origen mític alternatiu d'aquest menhir en relació amb la pedra de Còdol-rodon. | 08002-125 | 41.7410300,1.6135500 | 384712 | 4621952 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||||
| 29058 | Rondalla de la Pedra dreta de Can Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-can-codol-rodon | <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | La seva publicació en garanteix la conservació. | <p>Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 19, explica l'origen mític de la pedra de Còdol-rodon (que dóna nom a un mas i tota la seva àrea). La gent d'Aguilar mantenia un conflicte amb els habitants de la serra de Còdol-rodon. Les discussions van acabar en una gran baralla en la que els uns i els altres es van llençar de tot. La taula de Còdol-rodon va acabar al pla, on els d'Aguilar la van recollir i la van clavar verticalment, donant origen al menhir de Cal Giralt. Així mateix, un paller dels d'Aguilar havia acabat a dalt de Còdol-rodon, que també se'l van quedar, i amb el temps va esdevenir de pedra.</p> | 08002-126 | 41.7301200,1.6087100 | 384290 | 4620748 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2022-01-17 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||||
| 29059 | Història del llibre del Lluís Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-llibre-del-lluis-serrador | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | La seva publicació en garanteix la conservació. | Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 272, explica que en Lluís, de la Serradora, tenia un llibre màgic del qual feia un mal ús. Una nit es va presentar a la fàbrica dels fadrins de Cal Vendrell. Va apagar els llums i, il·luminat amb un ciri, va començar a llegir el llibre, amb l'efecte que va prendre control de la ment del vigilant obligant-lo a desvestir-se. Va apagar el ciri, i l'encanteri es va desfer. La història va córrer, i les noies que treballaven a la fàbrica van parar molt de compte a partir de llavors de tornar ràpidament a casa quan plegaven de la feina, per por que en Lluís les obligués a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat. Sembla, doncs, una història moralitzant en la qual, atiant una por, es pretén esmolar la cautela de les noies. | 08002-127 | 41.7376100,1.6236800 | 385548 | 4621559 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 29060 | Història del captaire misteriós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-captaire-misterios | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | La seva publicació en garanteix la conservació. | Una història familiar, recollida a PARCERISAS, 2000: 272-273, explica l'aparició d'una persona desconeguda, aparentment amb el do de la clarividència. La història comença a Cal Ramon, on hi havia un nen de 10 anys que vivia postrat en un llit per una paràlisi. Una nit de tempesta, va picar a la porta un captaire demanant caritat. La mestressa li va respondre que no n'hi podia donar, perquè a casa hi havia un nen malalt i necessitaven els diners per costejar les seves cures. El captaire va demanar veure el nen, i immediatament va assegurar que es posaria bé. La mestressa, agraïda per les paraules de consol, va oferir un llit al captaire perquè hi passés la nit. L'home ho va refusar i, davant la insistència de la mestressa per gratificar-lo, li va demanar que si el nen es recuperava li donés 100 duros per fer-se un vestit de vellut. La dona va acceptar, i el captaire va marxar just quan va acabar la tempesta. El nen es va recuperar, i la dona va aconseguir i guardar tota la seva vida els 100 duros esperant la tornada del captaire, que mai més no va tornar a aparèixer. | 08002-128 | 41.7430500,1.6521400 | 387924 | 4622126 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 29061 | Història de la màgia de Cal Llema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-la-magia-de-cal-llema | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | La seva publicació en garanteix la conservació. | Història d'uns fets succeïts l'any 1948 a la casa de Cal Llema, recordats a la contrada i recollits a PARCERISAS, 2000: 273-274. El mes de desembre de 1947, havia mort l'àvia de la casa. L'intens fred i els efectes d'una nevada van fer que el mossèn de Castellar, tot i que li van demanar que acudís a la casa, s'hi negués. Van acudir, llavors, al mossèn d'Aguilar, que hi va acudir i va oficiar els funerals. Arribada la primavera de 1948, van començar a aparèixer animals morts a la casa, tots ells amb un tall al coll. Inicialment semblava obra d'unes rates, posteriorment els va semblar que era obra d'una mostela esmunyedissa. Amb tot, les morts seguien, i l'amo de la casa feia guàrdia amb l'escopeta per capturar-ne l'autor. Mentre mirava fixament un gran gall, pensant que la bèstia culpable de tot plegat no podria amb ell, el gall va batre les ales i va caure agonitzant, també amb un tall al coll. Davant del neguit que sentien, van anar a cercar al capellà, li van explicar el que succeïa i els va acompanyar de tornada a beneir els corrals. A partir d'aquell moment, els corrals van quedar tranquils, però va ser a dins de la casa que van començar a passar fets inexplicables: coses que apareixien canviades de lloc o diferents de com les havien deixades, coses que queien inexplicablement, objectes que sortien disparats dels calaixos... Un dia, les noies que ajudaven a fer tasques a la casa anaven de camí amb una mula. Un home que llegia un llibre els va demanar si la mula estava bé, i tot i que li van respondre que sí, els va dir que potser demà seria morta. Van explicar a la casa el que els havia passat, i tot i que van buscar l'home del llibre arreu, ningú no el va poder trobar. Van demanar ajuda de nou al capellà, que va beneir la casa i els va recomanar que aquelles noies no hi tornessin. Ho van fer així, i l'enrenou es va acabar. | 08002-129 | 41.7078800,1.6455600 | 387316 | 4618230 | 1948 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 29069 | Cal Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Restaurat l'any 1960. | Conjunt d'edificis juxtaposats que, al llarg d'una llarga existència, han conformat un gran mas (Cal Vendrell) acompanyar d'una masoveria (Ca l'Estadant) i altres construccions auxiliars. La façana principal de l'edifici originari de Cal Vendrell està orientada a sud-oest, i presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa tan sols hi ha una obertura, una porta adintellada a la llinda de la qual hi ha gravat '1+6 [disc solar] 78'. Apart de la feina notable del relleu amb motius solars, la data és tan sols un any posterior a l'entrada de la família Comallonga al mas. Al primer pis s'hi observa dues finestres quadrangulars (asimètriques) i dos balcons centrals, a la llinda d'un dels quals hi ha gravada la data de 1961 (per tant, totes aquestes obertures són una modificació molt recent de les originàries). Finalment, al nivell del segon pis-golfes, hi ha dues finestres quadrangulars que, pel treball de la pedra, concorden més amb la cronologia moderna de l'immoble. L'aparell utilitzat és de carreus desbastats lligats amb morter (que probablement anaven arrebossats), amb pedra més ben tallada a les cantonades i obertures. Abunden les inscripcions de dates als diferents cossos del conjunt, de manera que se n'intueixen les principals etapes reformadores: - Segle XVII: església (1646), edifici principal (1678) i cobert situat al nord (1686) cobert. - Segle XIX: ampliació de la galeria i façana amb falsos arcs carpanells i motius ornamentals (1817), porta nova (1834) i finestres (1877) al lateral oest. - Segle XX: arranjament de la façana sud (1961). | 08002-137 | Al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell | L'any 1078 ja existeix l'església de Santa Maria de Mallancosa, que abans de 1154 ja actuava com a parròquia. A partir d'aquí, l'existència de la sagrera anà configurant un assentament al voltant que, amb el pas dels segles, esdevindria el mas de Mallancosa. Després de la família Mallancosa, la propietat passà successivament pels Roca i pels Vendrell (segle XVI). L'any 1677 la família Comallonga s'instal·là al mas, coneixent-se des de llavors també com a Mas de Comallonga. | 41.7332700,1.6291900 | 385999 | 4621070 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29069-foto-08002-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29069-foto-08002-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29069-foto-08002-137-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 29072 | Font del Baumer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-baumer | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Cobert de malesa. | A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font, que capta l'aigua que es filtra sota una gran roca dins un dipòsit de pedra seca, des del qual raja per un broc de ferro fins una petita pica de pedra. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no es va localitzar la font, a causa de la frondositat de la vegetació (especialment del sotabosc i esbarzers) que cobreix els accessos. | 08002-140 | A l'Obaga de Cal Vendrell, a poca distància de la Riera de Rajadell | 41.7361500,1.6265500 | 385784 | 4621393 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 29073 | Font de Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-fuster | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de clot adossada al marge de pedra seca d'un bancal. Un petit mur paral·lel a aquest fa possible que entre ambdós s'hi travin blocs de pedra llargs i ben escairats, formant unes escales que davallen fins l'aigua i un sostre en rampa. Exteriorment, la font té planta rectangular, amb la part més elevada (on hi ha l'entrada) orientada a l'oest i la resta en pendent cap a l'est. La llinda que tanca l'entrada té una inscripció difícilment llegible per la proliferació d'algues i líquens. Un encaix quadrat al petit muret de l'estructura revela que havia tingut una porta o una reixa. | 08002-141 | A mig camí entre Cal Fuster i la Figuera. | 41.7622900,1.6175000 | 385078 | 4624308 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29073-foto-08002-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29073-foto-08002-141-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 29074 | Font de Rossimort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rossimort | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font canalitzada en la qual, actualment, l'aigua raja per un broc metàl·lic inserit en un altre de PVC. L'aigua cau sobre una petita pica de pedra picada, al voltant de la qual hi ha un petit enllosat de pedra. Segons Duocastella, 2000, la font original era a uns 4 m de l'actual, però una esllavissada la va destruir i es va fer l'actual. | 08002-142 | A l'Obaga del Molí del Ribalta. | 41.7426100,1.5893000 | 382698 | 4622161 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29074-foto-08002-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29074-foto-08002-142-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 29075 | Font de Cal Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ribera | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de clot excavada sota el mur de pedra seca d'un bancal, que es nodreix de l'aigua procedent d'un bassal que es forma dins la mateixa peça de terra. L'obertura, orientada a migdia, és irregular, i queda en bona part emmascarada per la vegetació. | 08002-143 | Entre Cal Ribera i Cal Pepa | 41.7117600,1.5936100 | 383001 | 4618730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29075-foto-08002-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29075-foto-08002-143-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 29076 | Font de Comanroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comanroca | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de clot perfilada i parcialment coberta per una estructura de pedra seca. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir degut a la prohibició d'accés a la finca. | 08002-144 | Al vessant que va del cim de Caselles a la Riera de Maçana. | 41.7143000,1.6296100 | 386000 | 4618963 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 29077 | Font de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ferro | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Hi ha algunes (poques) restes de deixalles acumulades. | Font de raig situada dins l'escletxa oberta pel Torrent de Cal Pere, arran d'una petita balma. En un punt on el torrent s'eixampla i forma una bassa, un broc metàl·lic recolzat sobre una teula sobresurt d'un perfil d'argila. | 08002-145 | A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera. | 41.7228800,1.5871300 | 382482 | 4619973 | 08002 | Aguilar de Segarra | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29077-foto-08002-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29077-foto-08002-145-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 29078 | Font de l'Obaga de Cal Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobaga-de-cal-vendrell | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de raig que parteix d'un tall al vessant de la muntanya, refermat per un mur de pedra seca, del qual surt el broc metàl·lic. Just sota el raig hi ha una pedra trapezoïdal per la qual deu lliscar l'aigua quan raja amb poca força, i que descansa sobre una pica de pedra quadrada. A ambdós costats de la pica hi ha sengles estructures de pedra seca a mode de seient o suport per deixar-hi els recipients omplerts d'aigua. | 08002-146 | A l'Obaga de Cal Vendrell, prop de Cal Joel. | 41.7354800,1.6320000 | 386236 | 4621312 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29078-foto-08002-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29078-foto-08002-146-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 29079 | Font de l'hort de Cal Tinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-cal-tinet | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | La font està força oculta rere la vegetació, i s'hi acumulen deixalles. | Font de raig que brolla del talús d'argila del terreny. Malgrat la vegetació, al seu voltant s'endevinen algunes filades de pedra seca per contenir el talús i, possiblement, delimitar el toll que es forma davant seu. L'aigua és encaminada fins uns metres més avall, on reguen l'hort de Cal Tinet. | 08002-147 | Uns 300 m al sud-est de Cal Tinet. | 41.7193800,1.6275700 | 385839 | 4619530 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29079-foto-08002-147-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 29080 | Font de Cal Pepa, Font del Galí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pepa-font-del-gali | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de clot construïda amb una estructura de pedra seca que la flanqueja i la cobreix. Antigament, la font es completava amb una bassa, també alçada amb pedra seca, que s'omplia amb l'aigua que sobreeixia del clot. Aquest mur de pedra seca està actualment desmuntat (se'n conserven trams), i una nova bassa (feta de maons i revestida amb ciment) molt més gran recull l'aigua, que s'utilitza per al rec de l'hort de la casa. | 08002-148 | Just a ponent de Cal Pepa. | 41.7098900,1.5864900 | 382405 | 4618532 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29080-foto-08002-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29080-foto-08002-148-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 29081 | Barraca de pedra seca de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-coromines | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Barraca de pedra de planta rectangular encaixada en un marge agrícola, amb l'obertura orientada al sud-est rematada amb un arc molt rudimentari resolt amb tres pedres. La coberta és una falsa cúpula per atansament de filades, i externament està coberta per una capa de terra amb vegetació. | 08002-149 | A llevant del nucli de les Coromines. | 41.7199600,1.5813100 | 381992 | 4619657 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29081-foto-08002-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29081-foto-08002-149-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 29082 | Font de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-coromines | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | L'estructura està oculta per l'herbatge. | Font de clot, construïda amb maons, que queda encaixada en un talús i recull l'aigua del tros que hi ha per sobre. Té una petita obertura quadrada tapada per una porta metàl·lica. | 08002-150 | A llevant del nucli de les Coromines. | 41.7196300,1.5812200 | 381984 | 4619620 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29082-foto-08002-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29082-foto-08002-150-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 29084 | L'aigua sanadora de la Font dels Peuets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laigua-sanadora-de-la-font-dels-peuets | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | La seva publicació en garanteix la conservació. | A Duocastella, 2010, s'hi recull una llegenda en la qual un home amb els peus nafrats va pujar a la Font dels Peuets (que és en un lloc molt elevat) i se'ls hi va rentar. Gràcies a l'aigua, se li van curar les nafres. La llegenda probablement està relacionada amb la denominació de la font. | 08002-152 | Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer | 41.7252500,1.6609600 | 388627 | 4620138 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 29085 | Bosc del Torrent de Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-torrent-de-cal-pere | Zona boscosa situada al nord-est de les Coromines, on els vessants formen diversos torrents que aboquen cap al Torrent de Seguers. Entre ells, el torrent de cal Pere forma una zona d'obaga caracteritzada per vegetació de ribera en la qual predominen els pollancres i els aurons, amb pins als marges més elevats i insolats. El torrent forma una esquerda en el terreny, en la que forma gorgs i petits salts d'aigua. En un d'aquests gorgs s'hi ubica la Font del Ferro. | 08002-153 | A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera. | 41.7228800,1.5871300 | 382482 | 4619973 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29085-foto-08002-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29085-foto-08002-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 29086 | Font del nucli de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-nucli-de-les-coromines | XX | Font situada a la cruïlla dels dos camins principals que defineixen el nucli de les Coromines, datable al segle XX. Consta d'un mur de pedra lligada amb morter en L, al tram més elevat de la qual una pedra circular (possiblement una base de premsa reaprofitada) sosté un broc de polsador per on raja l'aigua. La resta del mur discorre a uns nivells més baixos, i està rematat per lloses allisades que conformen uns seients. El terra està també enllosat, i té un desguàs que recull l'aigua que es vessa. | 08002-154 | Nucli de les Coromines, a peu del camí principal. | 41.7191900,1.5781400 | 381727 | 4619576 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29086-foto-08002-154-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 29087 | Assut de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/assut-de-castellar | PARCERISAS I COLOMER, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XIX-XX | Petita resclosa construïda transversalment a la Riera de Rajadell just per sota el Pont de Castellar amb l'objectiu d'elevar el nivell de l'aigua i derivar el corrent fora del seu llit. Feta en un aflorament de roca natural sobre el quals'observen fins a una vintena de petits canalets definits per grans blocs de pedra a través dels quals circula l'aigua aconseguint així parar la seva força. Per la banda posterior i ja quasi per sota del pont, recentment s'hi ha col·locat en els extrems quatre daus quadrats de pedra per banda amb l'objectiu de canalitzar encara més l'aigua. Desconeixem si l'origen daquesta petita reclosa o peixera podria tenir relació amb el Molí de Castellar, però si pot haver estat utilitzada tant per pescar o fins i tot per banyar-se, ja que davant s'hi genera un petit embassament d'aigües més reposades que les de la riera. Tant la Riera de Rajadell com la de Grevasolsa les quals conflueixen a tocar del nucli de Castellar han jugat sempre un paper important en el nucli. En aquestes rieres les dones baixaven a rentar la roba (PARCERISES 2013: 159) i s'han documentat diverses crescudes, fruit de pluges intenses els anys 1866, 1907, 1917 o 1929 (PARCERISES 2000: 210) | 08002-155 | Plaça de Castellar | 41.7293200,1.6543700 | 388086 | 4620598 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29087-foto-08002-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29087-foto-08002-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29087-foto-08002-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 29090 | Festa Major de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. Al nucli de Castellar, la Festa Major se celebra el primer diumenge d'agost, en Honor a Sant Esteve i a més s'ha recuperat el Ball de la Coca, amb repartiment de panet i coca inclosos. La Festa Major petita és el 15 de maig en honor a Sant Isidre. | 08002-158 | Plaça de Castellar | La festa de Sant Esteve, a Castellar, per comptes de l'estiu es feia l'endemà de Nadal. Era la festa major de Cal Ferrer. Es feia missa concelebrada a la capella i es cantaven els goigs al Sant. Després es ballava la coca a fora i sembla que antigament s'havia fet a la sala de Cal Ferrer. Es posaven paradetes a l'exterior, es jugava a bitlles, als dards i a cartes... (PARCERISSES 2000: 264) A castellar també s'hi havia format un quartet de musics que tocaven a l'església als balls. El quartet de Castellar. | 41.7190700,1.5786200 | 381767 | 4619562 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 29091 | Festa Major d'Aguilar de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-daguilar-de-segarra | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament ha estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. El nucli d'Aguilar, celebra la seva festa major el primer diumenge de setembre en honor a Sant Andreu, patró de la Parròquia. La Festa Major petita, és el 2n diumenge de maig en honor a Sant Miquel. | 08002-159 | Plaça d'Aguilar | La Festa Major d'Aguilar s'havia celebrat el darrer diumenge d'agost, però es va canviar perquè no coincidís amb la de Manresa. | 41.7190700,1.5786200 | 381767 | 4619562 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 37143 | Ca l'Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalemany | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XX | Habitatge de tres façanes amb la mitgera sud-oest adossada a un conjunt de cases de cos de planta baixa i pis, amb pati davanter, que s'alineen al llarg del carrer Calderó. Es tracta d'una construcció de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de terrat pla, que es caracteritza fonamentalment per la seva façana principal, orientada a sud-est i oberta al jardí del davant, amb elements decoratius de caire modernista. Les obertures s'ordenen segons tres clars eixos verticals de composició que fan que la façana, alhora, sigui completament simètrica. Totes les obertures són d'arc rebaixat, de les quals cal remarcar els guardapols amb forma d'arc carpanell decorats amb motius vegetals de les finestres de les plantes pis. L'eix central es reforça amb la presència del portal d'entrada -de gran alçada- i dels balcons de les plantes pis, el primer suportat per dues mènsules de pedra i el superior amb una volada menor. Els tres eixos es rematen amb uns petits rosetons o claustres decoratius amb uns coronaments o frontons de formes lobulades a la part superior, amb major presència de l'element central. La resta de façanes són més pobres, si bé apareix algun element amb les mateixes formes sinuoses tal com passa amb el volum de l'escala en arribar a la coberta. | 08003-2 | Carrer Calderó, 2 | 41.4917100,2.2939100 | 441060 | 4593584 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37143-foto-08003-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37143-foto-08003-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37143-foto-08003-2-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37144 | Casa Arenas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-arenas | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edifici d'habitatge, de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de terrat pla, que ha estat objecte d'una profunda transformació. El cos principal, en forma de L, presenta un cos irregular adossat amb façana al carrer d'en Ribas que no té cap interès arquitectònic. L'interior ha estat totalment reformat i modernitzat, de manera que no es reconeixen els elements primitius de la construcció. De fet, l'únic element a destacar és la transformació de les façanes est -la principal- i part de les nord i sud, donant-li un caràcter historicista molt diferent de la resta del volum. Les noves façanes es caracteritzen pel ritme de les obertures segons eixos de composició vertical, els balcons de la segona planta i la cornisa amb mènsules que, juntament amb la barana acroteri massissa, coronen l'edifici. A remarcar el tractament diferenciat dels acabats de les façanes, tot combinant estuc dibuixant carreus -a la planta baixa i als emmarcaments de les obertures- i obra vista a la resta dels plans. De l'entorn caldria esmentar el jardí davanter, ocupat bàsicament per un centre de jardineria, i la part del nord amb façana a la riera Coma Fosca, amb diferents exemplars de pins. | 08003-3 | Carrer Ribas, 1-3 | Transformació feta el segle XIX sobre una antiga casa de construcció anterior. L'any 1998 es realitza una reforma interior. | 41.4926700,2.2930600 | 440990 | 4593692 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37144-foto-08003-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37144-foto-08003-3-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 37145 | Can Balcells; Caves Signat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balcells-caves-signat | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. LOSADA, J.C; PARDO, J. i PUIG, E. (1993). Ahir i avui del vi d'Alella. Ajuntament d'Alella i Consell Regulador D.O Alella. | XIX-XX | Edificació d'estil neoclàssic situada en plena urbanització de la Creu de Pedra. Es tracta d'un bell edifici de composició molt clara, línies definides i bones proporcions. És de planta gairebé quadrada, si bé s'allarga cap a llevant degut a un porxo amb terrassa adossat en aquest costat. Té una alçada de planta baixa, pis i golfes, amb la crugia central més elevada amb coberta a quatre aigües - les crugies laterals tenen coberta a tres vessants-. La façana principal, orientada a migdia, està estructurada verticalment en eixos de composició on s'agrupen les obertures, i horitzontalment en cornises que separen les diferents plantes. Cal destacar les balconeres de la planta pis, amb un balcó en posició central amb una treballada barana de ferro i dos parells de mènsules de pedra a la part inferior. La façana lateral de llevant és similar a la principal, amb tres eixos verticals amb les corresponents balconeres que surten al porxo i a la terrassa superior respectivament. La façana nord, tot i conservar l'estructura compositiva, és més pobre. En canvi, la façana de ponent és gairebé opaca i no té elements a destacar. El més representatiu del conjunt, però, és la zona de les golfes. Els cossos laterals tenen unes petites obertures geminades, centrades als corresponents eixos de composició, que queden amagades per un ràfec caracteritzat per la successió de tirants de puntals de fusta que sostenen el vol de la coberta. Aquesta mena de barbacana crea una zona d'ombra que recorre les façanes donant una imatge d'unitat trencada, però, pel cos central que en sobresurt. Aquest té una agrupació de tres finestres de proporcions verticals a la zona de les golfes de la façana principal que es reprodueix a la façana posterior, i està rematat per una cornisa emmotllurada amb elements decoratius vegetals. A remarcar, també, el jardí que envolta la casa, amb importants espècies vegetals de gran tall. | 08003-4 | Charles Rivel, 6-8 | L'empresa Signat neix físicament l'any 1987, quan es construeixen les actuals caves i es rehabilita la finca. Els cellers ocupen una superfície de 2000 m2. | 41.4882000,2.2965500 | 441277 | 4593193 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37145-foto-08003-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37145-foto-08003-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37145-foto-08003-4-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 37147 | Cal Barqué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barque | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV - XVIII | Antiga masia situada al bell mig del nucli antic d'Alella, a la plaça de l'Ajuntament. Es tracta d'una construcció de planta baixa, pis i golfes, a la qual s'han adossat un conjunt de cossos annexos a la part posterior sense interès. La coberta és de teula àrab a dues aigües i asimètrica, ja que una de les vessants és més llarga que l'altra. L'element més representatiu és la façana principal, de gran amplada i oberta a la plaça amb orientació sud. Ha sofert moltes transformacions per l'aparició d'establiments comercials en planta baixa que en malmeten l'ordre compositiu amb obertures de grans dimensions. El mateix fenomen es reprodueix a l'interior, amb nous tancaments per compatibilitzar els diferents usos. A destacar el portal central de mig punt, la balconera superior i el rellotge de sol -amb la data 1774 esgrafiada- que l'acompanya a la planta pis, molt més opaca que la planta baixa. És una façana pobra però de gran representativitat per la seva implantació i dimensions respecte la plaça. La façana del darrera ha perdut la seva fesomia pels diversos afegits i reformes realitzades. De l'interior se'n conserven els arcs de pedra que separen les diferent crugies de la planta baixa. | 08003-6 | Plaça de l'Ajuntament, 9 | El 1444 s'anomenava mas Porrassa, essent abans dels Arbúcies. El 1515 n'era propietari Tomàs Soler. Fou el 1590 quan en Jaume Soler vengué l'hort que hi havia davant la casa per fer-hi la plaça. El 1659 en Lluís Arbuès comprà la casa a Joan Soler. L'any 1777 pertanyia a Antoni Arbuès, apotecari d'Alella. És l'any 1833, quan consta ja com a propietari en Josep Segur, amb el sobrenom del Barqué, donant així el nom que coneixem a la casa. | 41.4939100,2.2947400 | 441131 | 4593828 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37147-foto-08003-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37147-foto-08003-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37147-foto-08003-6-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 37148 | Can Bertran / Vil·la Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertran-villa-bertran | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edifici d'habitatge aïllat als quatre vents, de planta gairebé quadrada i amb tres plantes d'alçada, que és fruit d'una transformació d'una construcció anterior introduint elements neoclàssics i historicistes, propis de l'arquitectura de finals del segle XIX. La coberta, de teula àrab a quatre aigües, és potser un dels elements més representatius i de referència per la seva visió des de bona part de l'entorn. En destaca la torre mirador que sobresurt en posició central i la cornisa amb mènsules i cresteria que embolcalla les quatre façanes i dóna unitat a tot el volum, retallant-se formant petits frontons triangulars que, alhora, reforcen la importància de l'eix central de les façanes. Aquestes estan ordenades verticalment segons tres eixos de composició, essent bàsicament simètriques -amb alguna petita irregularitat com és la porta nova oberta d'accés directe a l'escala i el cos afegit posterior amb terrat -, i horitzontalment per les cornises que separen les diferents plantes. A remarcar la decoració de caire neoclàssic de les obertures, amb els trencaaigües amb frontó triangular de les balconeres de la planta pis, i el balcó central de la façana principal, orientada a migdia, i suportat amb mènsules de pedra. La decoració de les façanes es completa amb un estuc dibuixant franges horitzontals, tret de la façana principal, més treballada, amb un esgrafiat on es reprodueix una façana carreuada. Finalment, cal destacar el barri d'entrada des de la riera, la tanca de maçoneria, el camí d'accés i el jardí que s'estén davant la casa. | 08003-7 | Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 15 | El 1318 n'era propietari Martí Casa Susana donant-li el nom de mas Casa Susana. L'any 1515 passà a mans de Joan Sayol, anomenant-lo llavors mas Sayol de Vall. Posteriorment, i com a conseqüència d'un plet, l'any 1682 passà a Pujades de Vall fins a finals del segle XIX, quan la comprà Martí Cabús i Estapé, que fou qui la va fer construir tal i com es coneix actualment. Més tard, el 1907, la comprà Antoni Giralt i Raventós. Finalment passà a les mans de la família Bertran. | 41.4959900,2.2949300 | 441149 | 4594059 | 1886 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37148-foto-08003-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37148-foto-08003-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37148-foto-08003-7-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37149 | Bodegues Gispert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bodegues-gispert | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Conjunt de cases de cos situades al nord del nucli urbà amb front a la riera i pati al darrera. A l'extrem sud es diferencia un primer volum de planta baixa i dos pisos i amb diferents crugies que correspon a les Bodegues Gispert. A l'extrem nord les cases són de planta baixa i pis. Ambdós grups es caracteritzen pel tractament unitari de les seves façanes: cornises i balustrades contínues, eixos verticals de composició, obertures petites de proporció vertical, balcons a les plantes pis ¬intercalant balconeres i finestres- i acabats amb pintures de tons ocres. L'edificació que conté les bodegues està formada per tres cossos: un cos central flanquejat per dos volums laterals més estrets i pintats de diferent color. La façana seria simètrica si no fos pel fet de la distribució de les obertures dels volums laterals, de la planta baixa i les finestres tapiades de l'esquerra. La part inferior ha estat molt modificada al dividir l'edifici en tres habitatges. Les plantes estan separades per cornises. La façana es remata amb una cornisa dentellada i una barana acroteri massissa amb un coronament central triangular amb la data de1875 grafiada al mig. | 08003-8 | Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 37 - 49 | Conjunt edificat al darrer quart del segle XIX quan el nucli d'Alella va anar creixent cap al nord superant els límits de l'antiga Sagrera. Sobre el frontó hi ha grafiada la data de 1875, possible any de la seva construcció. | 41.4970300,2.2953500 | 441185 | 4594174 | 1875 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37149-foto-08003-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37149-foto-08003-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37149-foto-08003-8-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37150 | Can Bonvehí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonvehi | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV - XIX | Conjunt de grans dimensions situat a la zona del camí de Martorelles format per tres parts esglaonades a diferents nivells: una zona baixa al sud-est on trobem l'edificació principal amb un pati i jardins a ambdós costats i amb d'altres cossos annexos (un habitatge adossat, un pòrtic i una capella); un espai central amb una bassa; i finalment un llac a la part superior, envoltat d'un bosc de pins. L'edificació principal correspon a una antiga masia de tipus basilical amb una construcció historicista superposada a la façana principal, que es prolonga en el tractament de les façanes laterals, sobretot al costat de llevant. La coberta és de teula a dues aigües amb un cos central sobre aixecat, i amb un terrat a la part nord-est. L'edifici està constituït per tres crugies perpendiculars a la façana principal, la part nord de les quals resta soterrada. És per això que, tot i que el volum principal té planta baixa i dos pisos, la façana posterior mostra una alçada menys. El més representatiu del conjunt és, sens dubte, la façana historicista de l'any 1898 superposada que intenta reproduir la imatge d'un castell medieval. És de composició simètrica, amb fonamentalment tres eixos de composició verticals, ornamentada amb merlets, torrasses, flanquejada per dues torres circulars, cornises decorades, i formes neogòtiques medievals que es reprodueixen sobretot en les finestres, trencaaigües i balcons de pedra de les plantes pis. És però a la façana posterior on podem reconèixer parcialment la masia original, si bé ha estat ampliada i modificada amb l'aparició d'un balcó afegit a la planta pis. Conserva esgrafiats a la part superior que semblen originals. Cal destacar el pòrtic d'estil neoclàssic (d'arcs carpanells i barana de balustres) i la capella (coberta amb terrat pla i barana de balustres trencada per l'aparició d'un petit campanar d'espadanya). Són construccions situades a banda i banda de l'edificació principal, adossades a les façanes laterals. Posteriorment s'afegí un cos destinat a habitatge a l'oest, a continuació del porxo esmentat, que no té cap interès. S'hi accedeix des del nord en rampa entre murs de maçoneria fins arribar al pati davant la casa. Aquí trobem el pòrtic lateral i un mirador orientat al sud-est a un nivell inferior, que ens remarca un eix que articula tot el jardí, i continua cap a l'edificació principal i al jardí del darrera - al nivell de la planta pis pel desnivell del terreny -, amb diferents espècies de fruiters, arbusts i un gran cedre, i finalment una gran bassa quadrada amb una font decorativa que s'havia utilitzat anteriorment com a piscina. En aquest punt trobem un mur que ens porta al nivell superior, amb elements decoratius d'estil neoclàssic, com l'escala amb una petita construcció coberta amb cúpula amb rajola vidriada i les balustrades que coronen els murs de contenció. En aquesta segona plataforma hi trobem una plantació d'oliveres que puja lleugerament fins arribar al darrer nivell, on hi ha el llac, envoltat de pinedes a banda i banda i amb una mena de templet a quatre aigües. A la part sud-oest de la finca, i separada per murs de pedra, arribem baixant per dos camins a la zona de conreus del conjunt. La seva proximitat amb l'edificació de Can Vegetalí configura una imatge molt característica de la zona del camí de Martorelles. | 08003-9 | Camí de Martorelles, 7 | Situat en un emplaçament similar al del mas Company de Munt, propietat de Pere Company l'any 1477 i d'Antoni Company de Munt el 1588. A mitjan segle XVII fou adquirida per Francesc de Bonvehí, doctor en dret. L'any 1777 passà a Antoni Joncà, anomenant-se Can Joncà (1833). Posteriorment es vengué a Pau Riera i després a les famílies Oller, Pagès i Barbarà. | 41.5020800,2.2878400 | 440563 | 4594740 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37150-foto-08003-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37150-foto-08003-9-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|116|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 37153 | Can Bragulat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bragulat | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV - XVI | Conjunt amb diferents edificacions d'entre les quals en destaca la masia original i el cos lateral dret adossat perpendicularment. A l'esquerra hi trobem un antic magatzem convertit ara en sala d'exposició i vendes de vi, que es relaciona com a element independent al catàleg de patrimoni. El volum principal correspon a una construcció de tres cossos situada al bell mig del nucli antic d'Alella, modificada per l'aparició de diversos volums adossats a ambdós costats. És de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. La façana principal, orientada a sud-est, està ordenada segons tres eixos de composició verticals, si bé les finestres laterals estan disposades irregularment. En posició central trobem un portal rodó amb grans dovelles, flanquejat per finestres rectangulars amb llinda de pedra. La planta pis està formada per tres interessants finestres gòtiques d'arc conopial, emmarcades amb carreus de pedra, i un rellotge de sol. El cos lateral és el que ha estat més transformat després de la recent rehabilitació de tot el conjunt, allargat amb un cos nou de planta baixa. Està cobert a una sola vessant i en destaquen les finestres gòtiques: dues a la façana del jardí i una més al darrera, i el portal d'arc rebaixat. També és interessant la porta de sortida a la terrassa de la planta pis del cos de l'esquerra, decorada amb motius gòtics com la resta d'obertures. Cal esmentar el pati o era delimitat pels volums abans esmentats i per la tanca de pedra que el separa del carrer. | 08003-12 | Riera Fosca, 18 | La finca original correspon a l'antic casal dels Pujades de Vall, família important d'Alella que, l'any 1465, tenia sepultura dins l'església parroquial. Joan Pujades comprà la casa a Miquel Sayol. L'any 1893 la posseïa la vídua Rosa Calderó de Pujades. Després passà a la família Bragulat que, per complicacions econòmiques, hagueren de destinar una part de la casa com a magatzem de vins. | 41.4932700,2.2935200 | 441029 | 4593758 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37153-foto-08003-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37153-foto-08003-12-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 37154 | Can Bruy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruy | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV | Casa de pagès formada per tres volums diferenciats adossats entre sí, tots ells de planta baixa i pis i coberta a dues aigües, tot i que amb pendents en direccions diferents. En destaca el volum de la dreta, possiblement l'originari de tot el conjunt. La seva façana principal, orientada a sud-est, s'ordena segons dos eixos de composició verticals, si bé la planta baixa és asimètrica. Cal remarcar el portal adovellat d'arc de mig punt situat a l'esquerra, les petites finestres emmarcades amb carreus de pedra de la planta pis i el rellotge de sol situat en posició central amb la data 1807 gravada. Quant a la façana nord-est, trobem un pla amb poques obertures i remarcada per la presència de quatre grans contraforts de pedra, ben visibles des de l'entorn immediat. Les façanes dels dos volums adossats a l'esquerra no tenen elements a destacar: ambdues tenen estrictament un portal d'arc rebaixat i una petita finestra a la planta pis. L'entorn es caracteritza per l'era davant la masia i els murs de pedra del costat de llevant que en limiten l'espai convertit ara en jardí privat. A la part posterior hi ha un altre cos adossat que no té cap interès, i que és fruit d'una ampliació recent del cos central. | 08003-13 | Camí de Martorelles, 8 | Es té constància de l'existència de l'antic mas Sura, propietat de Bernat Sura l'any 1411. El 1515 era conegut com a mas Galvany de Munt, en ésser propietari Boronat Galvany. A mitjans del segle XVII la pubilla Galvany es casà amb Pere Bruy. Ja al 1700 pertanyia a Maria Brull, passant posteriorment a Josep Brull (1735) i a Antoni Bruy Torrentbó. L'heretat fou adquirida finalment per Martí Colomer Bruy. | 41.5032800,2.2878900 | 440568 | 4594873 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37154-foto-08003-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37154-foto-08003-13-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 37155 | Can Cabús de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabus-de-baix | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIV -XVIII | Conjunt format per l'edificació principal, el barri i passeig d'entrada, i l'era o pati davant la casa. L'edificació principal, restaurada recentment, correspon a una antiga casa de pagès però que ha sofert moltes transformacions al llarg del temps. Es tracta d'una construcció de planta irregular gairebé quadrada, de planta baixa i dues plantes pis d'alçada, i coberta de teula a dues aigües. Les seves quatre façanes són molt austeres i amb poques obertures amb predomini del ple sobre el buit. En destaca la façana principal, orientada a migdia, amb les seves obertures ordenades, amb alguna irregularitat, segons tres eixos de composició verticals. A remarcar el portal d'arc rebaixat de la planta baixa i la balconera central de la planta pis. De l'entorn cal esmentar l'era davant la casa, caracteritzada per la seva dimensió i per les diverses espècies d'arbres que hi habiten d'entre els quals cal destacar els plàtans i la palmera de gran alçada que presideix el conjunt i esdevé una important fita visual d'entre les construccions que s'estenen al llarg del costat de llevant de la riera d'Alella. També a remarcar el passeig arbrat d'accés que arrenca tot creuant un barri amb decoració historicista, flanquejat per dos plàtans, al peu de la mateixa riera. Existeixen també d'altres construccions auxiliars al voltant de l'era i darrera la mateixa casa que no tenen elements a destacar. | 08003-14 | Av. Sant Josep De Calassanç, 10 | L'any 1392 pertanyia a Pere Roure, anomenant-se així mas Roure. A mitjans del segle XVIII, Francesca Roure es casà amb Joan Cabús, passant d'aquesta manera a pertànyer a la família que li donà nom: Can Cabús de Baix, per diferenciar-la de l'altra masia que ja posseïen a la part alta del torrent de la Coma Clara. Posteriorment, a principis del segle XX, la casa es va vendre a Araceli Fabra i Puig. | 41.4980600,2.2965400 | 441285 | 4594288 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37155-foto-08003-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37155-foto-08003-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37155-foto-08003-14-3.jpg | Legal | Modern|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|116|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 37157 | Ca les Monges; Can Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-les-monges-can-cardona | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XVI-XVII | Conjunt format per l'edificació principal -masia corresponent al grup VI -, un passeig arbrat d'accés des de la riera, un pati amb un barri, una gran bassa i la font de la Salut. L'edifici principal correspon a una masia de planta baixa, pis i golfes, que ha sofert diverses transformacions respecte la construcció original, amb un cos adossat a la façana nord-oest de dues alçades. La coberta és de teula a quatre aigües, amb la part central lleugerament sobre aixecada respecte la resta. L'habitatge està reformat; una cambra conserva encara part d'una doble alcova, ja que d'una banda en feren una capella tancada quan hi habitaren monges. De les façanes cal destacar la principal, a sud-est, amb l'accés dels propietaris, i en menor mesura, la sud-oest, amb l'accés a la casa dels masovers, si bé ara tot s'utilitza com un sol habitatge. La façana principal és simètrica i està ordenada segons tres eixos de composició verticals. En destaca el portal adovellat d'arc de mig punt de la planta baixa del segle XV, les obertures amb balcons de la planta pis i un rellotge de sol. La resta de façanes presenten obertures disposades de forma desordenada i sense cap element d'interès. Seguint un camí cap a llevant, gairebé al límit del bosc, arribem a la font de la Salut. Es tracta d'un petit templet de planta quadrada cobert amb una volta de creueria a la clau de la qual hi ha esculpit l'escut dels Castellvell que conté una font decorada amb rajoles vidrades de diferents colors i amb plafons ceràmics representant diferents escenografies: 'la xocolatada' i 'la cursa de braus' -l'original del qual es troba al museu de la ceràmica del Palau de Pedralbes - i 'els grassos i els prims'. Hi ha una inscripció on consta la data de 1710, per bé que sembla una mica anterior. De l'entorn cal destacar el camí arbrat d'accés amb un lleuger pendent des de la riera, el barri que dóna pas al pati amb til·lers davant la façana principal -es tracta d'un mur amb un portal d'arc escarser amb llinda i brancals de carreus que separa l'espai de la façana principal de l'espai dels masovers- i la gran bassa situada a l'extrem nord de la finca i visible des de molts punts del terme municipal. Existeixen d'altres construccions auxiliars, com el garatge, que no tenen cap interès dins el conjunt. Cal destacar també el plafó ceràmic de la Verge de la Salut, en posició central, format per trenta rajoles de 13 x 13 cm i emmarcat per una sanefa barroca que fou malmesa durant un intent de robatori. Les peces sostretes van substituir-se per d'altres que no acaben de lligar amb el conjunt . | 08003-16 | Riera Coma Clara, 2 | El conjunt s'ha conegut amb diferents noms al llarg del temps, com mas Garriga, Salvatella o mas Arbúcies de la Coma. A mitjan segle XVII l'obté en heretat la monja del monestir de l'Ensenyança de Barcelona Serafina Galvany. El 1718 l'adquireix Francesc Amat Planella i Gravalosa, comte de Castellar, anomenant-se des d'aleshores Can Amat o Can Castellar. Gaietà d'Amat, marquès de Castellvell, l'heretà l'any 1749. A final del segle XIX la comprà Josefa de Pol. Maria de Pol va casar-se amb Ramon Cardona, que era propietari d'una de les tres parts en què s'havia segregat el segle XIX. | 41.5009900,2.2963500 | 441272 | 4594613 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37157-foto-08003-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37157-foto-08003-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37157-foto-08003-16-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 37158 | Can Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casals | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona. | XIV-XVII | està en procés de restauració. | Conjunt format per una antiga masia situada en un terreny terrassat i acompanyada per diverses construccions auxiliars a la part del darrera. L'edificació principal és de tipus basilical, de planta baixa i pis amb un cos central més alt que conté les golfes. La coberta és de teula a dues aigües. La construcció ha estat ampliada cap a llevant amb un nou cos, tot respectant el pendent de la coberta i les proporcions de les obertures. La façana principal, orientada a sud-est, no és del tot simètrica - tot i obviar el cos ampliat- ja que les obertures estan lleugerament desplaçades, si bé podem distingir tres eixos de composició verticals originals. Cal destacar-ne la portalada adovellada d'arc de mig punt, les finestres de llinda de pedra de la planta baixa i golfes, i, sobretot, les finestres gòtiques conopials de la planta pis, amb arcs lobulats i impostes decorades amb petites escultures, sent la finestra central de majors dimensions i decoració més rica. De l'entorn immediat, cal destacar-ne l'era davant la masia, així com els murs de pedra que organitzen els jardins terrassats. | 08003-17 | Riera Coma Fosca, s/n / Av. Jaume Rius Fabra, s/n | 41.4993700,2.2894400 | 440694 | 4594438 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37158-foto-08003-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37158-foto-08003-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37158-foto-08003-17-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 37159 | Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Conjunt format per l'edificació principal, el camí d'accés amb el barri d'entrada, un pati i una zona d'horta al sud. S'accedeix des del sud després de travessar un barri i passar per un passeig lateral d'accés flanquejat per xiprers. Arribem a un pati amb un estany situat just davant de l'edificació principal. Al sud, i a la dreta del camí, hem deixat una zona d'horts disposats en diferents terrasses esglaonades. L'edificació principal és una casa senyorial de composició neoclàssica, amb un cos central de planta quadrada, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües, amb cossos laterals a banda i banda amb una planta menys i coberts amb terrat pla. Presenta cinc crugies perpendiculars a la façana principal. Les façanes principal -orientada a migdia- i posterior són simètriques, ordenades segons eixos verticals de composició i amb les diferents plantes separades per cornises. Cal destacar-ne el coronament amb una cornisa perimetral amb modillons i un frontó triangular - amb un rellotge de sol en posició central a la façana sud. Les balconeres de la planta pis estan protegides amb balustres alineats al pla de la façana. La balconera central de la planta pis té un interessant trencaaigües emmotllurat. Els cossos laterals destaquen per la presència d'una galeria porxada a la planta pis amb cinc arcades de mig punt suportades per una doble columnata que també apareix a les façanes principals. Les arcades són de mig punt i estan sustentades per un joc de dobles columnes, conjugant l'arc de mig punt amb una estructura arquitravada. La barana torna a ser de balustres, lligant així totes quatre façanes. La planta baixa, en canvi, és molt massissa, i només hi trobem grans obertures a la façana sud, amb portals d'arc rebaixat. | 08003-18 | Verdaguer, 8 | 41.4975900,2.2941800 | 441088 | 4594237 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37159-foto-08003-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37159-foto-08003-18-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37160 | Can Cay; Can Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cay-can-sarda | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI | Precisa restauració urgent: coberta cos principal, l'interior de la torre i la façana nord-est. | Masia del segle XVI formada per diferents volums fruit de diverses ampliacions fetes en el temps, d'entre els quals cal destacar el cos principal, un cos posterior de major alçada, una torre i un cos lateral de planta baixa. El conjunt es troba ubicat dins un teixit complex i desordenat de magatzems i d'altres activitats industrials al costat de la riera Coma Fosca. Cal destacar el cos principal, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües amb la part central sobrealçada. La seva façana principal, orientada a sud-est, és simètrica, organitzada segons tres eixos de composició verticals. En posició central hi trobem un portal adovellat d'arc de mig punt. Les obertures de la planta baixa i planta pis estan emmarcades amb carreus de pedra, elements que retrobem a les cantonades de la construcció. A la planta golfes, i centrades respecte l'eix de simetria, trobem dues petites finestres d'arc rebaixat amb un rellotge de sol al mig. Cal esmentar el balcó central de la planta pis, afegit posteriorment, i que retalla les dovelles de la portalada d'accés. A la dreta apareix una torre de planta quadrada i poca alçada que conserva encara una finestra de pedra. Com a rerefons, sobresurt un cos adossat de major alçada i amb coberta a dues aigües que malmet considerablement la imatge del conjunt, així com d'altres construccions auxiliars que existeixen a l'entorn. La resta de façanes han estat molt transformades. | 08003-19 | Riera Fosca, 38 | En un principi era de la casa d'Alella. El 1625 era coneguda com a Can Sardà. Amb el temps ha passat per diferents mans: el 1785 era propietat de Miquel Ramonà de Barcelona, el 1833 de Joan Gómez de la Torre, i el 1863 de Gaietà Giralt. | 41.4934600,2.2924200 | 440937 | 4593780 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37160-foto-08003-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37160-foto-08003-19-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37161 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Cementiri format per dos recintes rectangulars a dos nivells per adaptar-se al terreny i units per un eix central. El primer recinte, construït el 1880, té l'accés des del camí Baix de Tiana, al nord-oest del conjunt. Els nínxols es disposen al llarg del seu perímetre, adossats a la tanca de pedra, amb tres pisos d'alçada. Al centre hi trobem les tombes aïllades, a la zona d'enjardinament organitzada en dos eixos perpendiculars i remarcada per la presència de grans xiprers. Cal destacar, en una posició central, la tomba de la família Borrell, amb una rica decoració amb motius escultòrics diversos i presidida per una gran creu. Ben entrat el segle XX es va ampliar el cementiri cap al sud, a una cota inferior, però amb la mateixa distribució de tombes i nínxols que el recinte primitiu, si bé aquests darrers tenen una alçada superior de fins a 4 o 5 pisos. Al final de l'eix central i tancant el recinte per l'extrem sud hi trobem una capella d'obra vista, material que també trobem a les escales que uneixen ambdós recintes. El conjunt ha estat objecte de diverses reformes en el temps fins arribar a la situació actual. | 08003-20 | Camí Baix de Tiana, 1 | El cementiri es construí l'any 1880 com a resultat de la transformació de la Sagrera i esdevingué el primer cementiri fora del nucli antic d'Alella. | 41.4888200,2.2911000 | 440823 | 4593266 | 1880 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37161-foto-08003-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37161-foto-08003-20-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37162 | Can Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cinto | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XX | Edificació situada a l'esquerra de la riera Coma Fosca, sobre una plataforma elevada d'esquena al bosc que limita amb la urbanització de Can Comalada. De fet, el més característic del conjunt és la seva ubicació i la seva relació amb l'entorn estructurat amb grans murs de contenció de pedra al costat de llevant, amb una lleugera barana de ferro que recrea una mena de balcó corregut que domina bona part del terme municipal. Des d'aquest costat s'hi accedeix en rampa entre aquests murs fins arribar al jardí que dóna pas a l'habitatge. Es tracta d'una construcció en forma de L amb una alçada de planta baixa i pis separades per una cornisa contínua. Les façanes combinen obertures de diferents dimensions: grans finestrals d'arc rebaixat amb petites finestres rectangulars; però no presenten elements compositius a destacar. El més representatiu és l'àmbit còncau que conformen les façanes on trobem una pèrgola, amb la incorporació d'algun element característic -finestres emmarcades amb carreus de pedra i un rellotge de sol- si bé segurament no són elements originals de la construcció. | 08003-21 | Riera Coma Fosca, 9-11 | 41.4976900,2.2891000 | 440664 | 4594252 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37162-foto-08003-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37162-foto-08003-21-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37163 | Can Clarisvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clarisvalls | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. PELAEZ FABRA, Don Juan (2010). Notes inèdites. | XVII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Està situada a l'extrem sud-oest dels jardins del Marquesat d'Alella. L'edifici ha sofert diverses modificacions amb el temps, tot apareixent dos cossos adossats a l'esquerra i a la façana posterior respectivament. A la part posterior, hi ha un cos perpendicular als anteriors, d'una sola planta, al que s'accedeix des de la façana de llevant. En aquesta senzilla construcció popular en destaca la façana principal, orientada a sud¬oest tot buscant el camí d'accés des de la riera. Seguint diferents eixos de composició verticals, hi trobem un portal adovellat amb arc de mig punt i diverses finestres emmarcades amb carreus de pedra, elements originals del segle XVII. La resta de façanes han estat molt modificades. De l'entorn immediat només cal esmentar el camí d'accés que després voreja la casa i la relaciona amb els jardins del marquesat, l'espai o era davant la casa i els murs que en delimiten el perímetre. | 08003-22 | Riera Principal, 3 | La primera referència documental de l'actual finca del marquesat d'Alella es troba a l'arxiu parroquial d'Alella, en el llibre 'De Redditibus' (foli 218) on s'anomena la masia Clarisvalls, que en el 1292 s'anomenava 'La Torra'. Se sap que a l'any 1469, Guillem de Pujades, ciutadà de Barcelona, n'era el propietari. L'any 1648, Tomàs Llucià vengué La Torra al seu cunyat, Lluís Clarisvalls, d'on pren el nom. La propietat fou heretada per el seu fill Joan Clarisvalls, els germans del qual (Lluís i Jeroni) lluitaren, l'any 1714, en la defensa de Barcelona com a Capitans als batallons de la Coronel·la. El fill de Joan Clarisvalls, Jeroni, a l'any 1780 va vendre la finca al barceloní Esteve Guàrdia, el qual , en morir, la deixà al seu fill, Ignasi. Fou aquest qui la parcel·là, conservant per a ell l'edifici principal i les feixes i venent-ne la resta. Les terres que envolten la gran bassa de Tramuntana foren adquirides per Antoni Fontanils i Raspall i les vinyes del sud foren comprades per Carles Torrents i Miralda, que hi edificà l'edifici de La Miralda. | 41.4906900,2.2977900 | 441383 | 4593469 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37163-foto-08003-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37163-foto-08003-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37163-foto-08003-22-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 37165 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI-XIX | Conjunt d'edificacions destinades en l'actualitat com a restaurant, situades al peu de la urbanització que porta el seu nom. Està constituït fonamentalment per l'edificació principal, un cos lateral, volums posteriors auxiliars i el jardí davanter. A la finca s'hi accedeix des d'un bell passeig arbrat en rampa des del carrer de Mas Coll, pujant entre murs de contenció de pedra fins arribar al jardí que correspon a l'antiga era de la masia, espai que es converteix en una mena de terrassa delimitada al sud per una barana de balustres amb vistes a bona part del terme municipal. Tancant pel nord trobem l'edificació principal, una antiga masia de grans proporcions amb diversos cossos adossats de construcció posterior en tres dels seus costats, resultat de les necessitats derivades de l'adaptació del conjunt com a restaurant. Del volum central, de planta baixa i dues plantes pis i coberta de teula a dues aigües, en destaca la seva façana principal, oberta a l'era i orientada a sud-est, ja que la resta de façanes han estat molt transformades i alterades per l'aparició de nous volums. Es tracta d'una façana composada segons tres eixos verticals on s'agrupen les obertures, si bé les de planta baixa tenen un lleuger desplaçament. Cal remarcar-ne el portal adovellat central d'arc de mig punt i les finestres emmarcades amb carreus de pedra. Les obertures de les plantes pis estan ornamentades amb elements gòtics. Les balconeres centrals, de majors dimensions, tenen a més un trencaaigües rectangular a la part superior. A més, trobem balcons individuals a les obertures de la planta pis i a la central de la planta superior. A l'esquerra apareix un cos de petites dimensions adossat al volum primitiu; i a la dreta s'aixeca un volum rectangular més gran -de planta baixa i pis i coberta a dues aigües- que tanca el pati pel costat de llevant. És un volum amb molta presència dins el conjunt però que, tal com succeeix amb els cossos adossats a l'esquerra i a la part posterior, no té gaire interès. | 08003-24 | Carrer Mas Coll, 3-5 | Possiblement la masia original tenia planta baixa i pis, i les finestres es van convertir en balcons. Correspon a l'antic mas Trobat, que posteriorment passà a la família Coll. Durant el segle XIX es realitzaren diverses transformacions i la construcció dels cossos annexos laterals. | 41.5014800,2.2861300 | 440420 | 4594674 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37165-foto-08003-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37165-foto-08003-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37165-foto-08003-24-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml