Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73897 | Mina del Molí de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-moli-de-clariana | XVIII-XIX | L'entrada i l'inici de la mina es troben en un estat de conservació deficient. S'ignora l'estat interior ja que no s'hi ha accedit. | Aquesta construcció es troba situada a prop del Molí de Baix de Clariana, el qual proporcionava aigua a la mina. No s'observa cap tipus de revestiment a les parets, tot i que es possible que l'hagi perdut. Costa molt de trobar-lo perquè està amagat entre la vegetació. L'altra boca de la mina es situa al Molí de Dalt de Clariana, amb uns 300 metres de túnel. | 08008-143 | Clariana | La història d'aquesta mina, va lligada tant al Molí de Dalt de Clariana com al Molí de Baix de Clariana, ja que portava l'aigua d'un molí a l'altre. Amb una mina d'aigua o un pou, el pagès ja podia plantejar-se dedicar-hi una part de la terra a una petita horta ja que el principal element, l'aigua, ja el tenia al seu abast. L'única diferència era que si bé de la mina l'aigua sortia per sí sola, del pou era necessari extreure-la amb algun mecanisme que donés suficient cabdal com ara una sínia o un molí de vent. | 41.5888300,1.4971600 | 374739 | 4605217 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73897-foto-08008-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73897-foto-08008-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73897-foto-08008-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | S'esmenta que recollia l'aigua des d'un canal que venia des de l'alçada de Cal Porcater, i que proporcionava aigua al Molí de Dalt de Clariana. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 73898 | Molí de Baix de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-clariana | XVIII-XIX | Es conserva la paret de la bassa | Situat al sud-est del nucli de Clariana, en una zona boscosa pròxima a la riera de Clariana. S'observa solament l'estructura de la bassa, i una paret dempeus. | 08008-144 | Clariana | S'explica que aquest molí havia estat reconstruït diverses vegades ja què la riera després d'algun aiguat l'havia destrossat. | 41.5901400,1.4997900 | 374960 | 4605358 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73898-foto-08008-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73898-foto-08008-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73898-foto-08008-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 73910 | Cabana de Volta de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-volta-de-clariana | XIX-XX | La volta presenta un bon estat de conservació. | Construcció de pedra seca situada al Pla de d'Escalivada, a sobre de Clariana. Es troba al final d'uns camps de conreu. Aquests camps de conreu esta dividit per terrasses, i la cabana està recolzada en el desnivell de la darrera terrassa. Com en les construccions d'aquest tipus, en primer lloc s'aixecaven les parets laterals fins el començament de la volta, d'un metre d'alçada més o menys, i s'omplia l'espai interior de terra fent de motlle de la cabana. Una vegada acabat el motlle es començava la volta, afegint una filera de pedres alternativament a cada paret, fins arribar a la filera central del sostre que es feia a mida. El següent pas era buidar de terra l'interior de la cabana i col·locar-la al sostre, on ben premuda impermeabilitzava l'edifici. Seguidament es construïa la paret posterior, si calia, ja que en molts casos la cabana es recolzava sobre roca; es feia la menjadora i la paret davantera. Per últim es coronava l'edifci amb un ràfec de lloses, que a més de protegir la façana de la pluja donava atractiu al conjunt de la cabana. | 08008-156 | Pla de l'Escalivada. Clariana | La majoria de construccions de pedra seca d'aquesta comarca, estaven lligades a la vinya. Aquesta però segurament no estava associada aquesta activitat. La menjadora que trobem al seu interior, ens indica que el tipus de conreu associat aquesta cabana anava lligada a la força d'un animal. És ben curiosa l'existència d'aquesta cabana, ja que és la única que s'ha trobat en el municipi. | 41.5956000,1.4869300 | 373899 | 4605983 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73910-foto-08008-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73910-foto-08008-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73910-foto-08008-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Com a dada curiosa, es podria apuntar, que la tipologia constructiva d'aquesta edificació és ben curiosa i correspon més aviat a una construcció segarrenca, i no pas a una anoienca, en transició cap a les construccions de pedra seca la zona del Penedès o l'Alt Camp. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 73914 | Bassa de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-goda | XIX-XX | Tot i no patir problemes en l'estructura, es nota el desgast pel pas del temps. | Petita bassa rectangular a tocar de la riera de la Goda, de la qual agafa l'aigua. Feta amb carreus irregulars de pedra i lligada amb morter. Per la part est té una entrada d'aigua que arriba per un canal excavat al terreny. | 08008-160 | La Goda | Aquesta construcció estava lligada en l'aprofitament de l'aigua en el moment de màxima explotació de les terres de la Goda a finals del segle XIX. | 41.5626100,1.4575300 | 371383 | 4602364 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73914-foto-08008-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73914-foto-08008-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73914-foto-08008-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment la bassa és plena d'aigua, cosa que indica que encara funciona el seu sistema d'aprovisionament d'aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 73915 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-5 | XIX-XX | L'edifici principal presenta un estat de conservació millorable, no així les edificacions annexes a l'edifici que estan en ruïnes i amb vegetació. | Esta situada a la zona de la Goda, i s'hi arriba per un camí que neix de l'antic camí de la Goda a Tous, al nord de la riera de la Goda. Es tracta d'una masia de planta rectangular, amb edificacions annexes al seu entorn. L'edifici principal, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Alçat amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment, les cantoneres amb carreus de dimensions més grans. Conserva l'arrebossat a les façanes. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, amb l'entrada amb arc rebaixat i brancals de pedra a la planta baixa. A la dovella central hi ha la data de 1929, que ens indicaria alguna reforma realitzada. Presenta diferents finestres i un balcó central a la planta de pis. La resta de façanes no hi ha elements destacables, solament finestres bastant senzilles. A l'est hi trobem les restes quasi a nivell de terra de diferents edificacions annexes. Davant de la façana principal, hi trobem un marge que separa en un nivell superior un camp de conreu. En aquest marge, reforçat amb pedra seca, hi trobem unes petites cavitats, utilitzades per a guardar les eines. A uns 30 metres al sud-est, hi ha una edificació rectangular que tenia funcions de magatzem. L'entorn més immediat ve donat per camps de conreu i bosc. | 08008-161 | La Goda | No s'han trobat referències bastant antigues. Segurament Cal Pere o Can Pera com es coneixia també, fou edificada a mitjans del segle XIX moment d'expansió econòmica de la zona. | 41.5603500,1.4566300 | 371304 | 4602114 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73915-foto-08008-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73915-foto-08008-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73915-foto-08008-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 73920 | Cups de vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-vi | RIBA I GABARRÍ, Josep. La masia vinatera de Cal Vilaseca de Clariana. Document d'internet: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/viewFile/130551/180251 | XIX | Queden dempeus les estructures quadrades dels cups. A l'entorn d'aquesta hi ha diferents construccions totes enrunades. | Situat al nord del km 3 de la carretera BV-2212 de Clariana a Sant Martí de Tous. Es troba en una zona boscosa envoltada per camps de blat. Per arribar-hi és passa per davant del pou de Ca l'Aribau. S'identifiquen diferents estructures rectangulars, de les quals només resten dempeus les situades més al sud. En aquesta edificació es pot observar encara dues cavitats quadrades folrades amb la rajola tant característica dels cups. Aquestes cavitats tenen una sortida quadrada amb un petit forat d'on es recollia el vi en una altra estança. En aquesta encara es pot observar l'entrada amb llinda de pedra, actualment tapiada. Al mur est a la part superior hi havia una entrada per accedir-hi, la qual es reconeix pels murs al seu costat. Al mur nord, a la planta baixa, hi havia un altra entrada, totalment tapiada. Adossat al mur oest, hi trobem una construcció que recorda un mina. | 08008-166 | Clariana | Aquesta edificació es troba en uns terrenys que antigament eren propietat del Mas de Ca l'Aribau. Aquestes terres foren venudes a Cal Biosca de la Nou a mitjans del segle XIX. En aquella època la zona de Clariana, era una gran productora de vi, i Cal Biosca de la Nou era una de masies que més producció tenia. En aquest context d'expansió del vi, aquesta masia adquirí més terres, entre elles les de Ca l'Aribau on es troben aquests cups, o el Pou de Ca l'Aribau. Segurament a inicis del segle XX deixà de funcionar, ja que després de la fil·loxera la producció de vi en aquesta zona, va anar minvant progressivament. | 41.5840300,1.5089500 | 375712 | 4604667 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73920-foto-08008-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73920-foto-08008-166-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 38006 | Alzina de la Plana de l'Arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-plana-de-larros | A l'estar localitzada en una àrea força degradada, ha estat agredida clavat-li claus i fustes per pujar-hi i s'hi ha col·locat una plataforma de fusta a la capçada. Els insectes també n'afecten la vitalitat i l'estructura. | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions situada prop de la font de la Plana de l'Arròs. Aproximadament a un metre d'alçada, es ramifica en tres troncs. El que mira al nord està força afectat per nius de formigues i escarabats barrinadors (escolítids, curculiònids,etc.) que l'han foradat, el fullatge és poc vigorós i dens. Els altres dos troncs, tot i tenir també insectes, no estan tant afectats, tot i això, el tronc que mira cap SW té clavades unes fustes que condueixen a una plataforma de fusta que reposa clavada a les branques SW i S. Dimensions del tronc a 80 cm de terra: Perímetre: 5,58 m, DBH: 1,86 m; branca nord: Perímetre: 2,44 m, DBH: 0,78 m; branca SW: Perímetre: 2,80 m, DBH: 0,89 m; branca S: Perímetre: 2,30 m, DBH: 0,73 m.</p> | 08009-97 | Veïnat del Cros. Plana de l'Arròs | 41.5370400,2.4152600 | 451224.04 | 4598541.52 | 08009 | Argentona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38006-foto-08009-97-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Caldria desclavar les fustes per garantir la correcta conservació de l'arbre. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||
| 38048 | Coll de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-gironella | <p>PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona.</p> | Jaciment de difícil adscripció. | <p>Jaciment de difícil adscripció. M. Ribas esmenta troballes soltes. M. Prevosti defineix el jaciment com a romà, però no sembla gaire adient. A la CC.AA snyalen paral·lelismes amb el jaciment de Cabrils.</p> | 08009-33 | En algún punt del Coll de la Gironella, a prop de Cabrils. | 41.5433100,2.3673300 | 447231 | 4599266 | 08009 | Argentona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38048-foto-08009-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38048-foto-08009-33-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||
| 38051 | Turó dels Oriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-dels-oriols | ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. MALUQUER DE MOTES,J et alii (1982) Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1994) Restes ibèriques en el Turó dels Oriols (Cabrera de Mar). Laietania. Estudis d'història i d'arqueologia del Maresme, núm. 9. Museu Comarcal del Maresme. Mataró, pàgs. 7-17. | M. Ribas hi detectà la presència de murs i tres sitges que va excavar. El resultat d'aquesta excavació fou publicat l'any 1994. A banda d'això, moltes de les parets podrien ser de vinya. | 08009-36 | Al vessant est del turó dels Oriols que s'extén entre Cabrera i Argentona. | 41.5385300,2.3944900 | 449492 | 4598719 | 08009 | Argentona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38051-foto-08009-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38051-foto-08009-36-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 38136 | Bosc de l'obaga del Cap de la Feu - Turó de Cirés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lobaga-del-cap-de-la-feu-turo-de-cires | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | <p>A l'obaga dels turons del Cap de la Feu i de Cirés, a les muntanyes que hi ha just al darrere del poble d'Argentona, hi ha un clima més humit, frescal i ombrívol que permet el desenvolupament d'un alzinar mixt enriquit amb caducifolis. Trobem alzina (Quercus ilex ssp ilex) amb pi pinyer (Pinus pinea) enriquit amb roure martinenc (Quercus humilis) principalment i algun roure africà (Quercus canariensis), roure cerrioide (Quercus x cerrioides), servera (Sorbus domestica) i arç blanc (Crataegus monogyna).</p> | 08009-143 | Obaga dels turons del Cap de la Feu i de Cirés | 41.5423200,2.3803300 | 448314.04 | 4599147.54 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38136-foto-08009-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38136-foto-08009-143-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El roure africà (Quercus canariensis) està considerat com a molt rar a nivell dels Països Catalans i la Península Ibèrica (absent a la resta d'Europa), sent més freqüent al Maresme i la Selva, estrictament sobre substrat silícic. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari)és un hàbitat natural d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||
| 38146 | Frare cugot (Arisarum vulgare ssp simorrhinum) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frare-cugot-arisarum-vulgare-ssp-simorrhinum | <p>- BOLÒS, O i VIGO, J. (2001). Flora dels Països Catalans, Volum IV. Ed. Barcino. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - LOIRE, R. (2001). Conservació de la diversitat biològica al parc de la Serralada Litoral. Atzavara nº9. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral.</p> | Les poblacions es troben en recessió pel creixement de la pedrera de la Feu, pel creixement de l'alzinar i la bardissa (que tapa la llum) i per abocaments de residus | <p>Especie vegetal de distribució relictual a Europa, considerat molt rar a nivell dels Països Catalans, localitzant-se únicament poblacions molt esparses a punts concrets del litoral mediterrani, on viu en espais oberts, més o menys assolellats, sobre sòls sorrencs o pedregosos. A Argentona trobem com a mínim tres poblacions ben constituïdes, una a la pedrera de la Feu, l'altra prop del pont de l'Espinal i la tercera a la Brolla d'en Ballot.</p> | 08009-153 | Pont de l'Espinal, pedrera de la Feu i brolla d'en Ballot | 41.5850700,2.3791800 | 448252.08 | 4603894.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38146-foto-08009-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38146-foto-08009-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Es diferencia de la subespècie 'vulgare', més comuna, per tenir l'apèndix de l'espàdix inflat i no ser exsert. El Parc de la Serralada Litoral està duent a terme accions d'estudi i conservació d'aquesta espècie. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 38148 | Lloreda de l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lloreda-de-lespinal | <p>- GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - HERNÁNDEZ, A.M. (1995). Les lloredes del Montnegre i el Corredor, fragments de la laurisilva mediterrània. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> | Tot i estar en bon estat, molt a prop hi ha abocaments de residus així com pistes de motos i la urbanització Sant Carles. | <p>Conjunt de llorers (Laurus nobilis) subespontanis més important de la conca de la riera d'Argentona, arribant a tenir zones amb cobertures superiors al 75%. Els trobem barrejats, amb major o menor grau, amb oms (Ulmus minor), plàtans (Platanus x hispanica) i alzines (Quercus ilex ssp ilex). La riera de l'Espinal permet el desenvolupament d'aquesta arbreda ja que aquí troba un ambient ombrívol, amb una humitat freàtica òptima per créixer bé i no ser desplaçats per espècies més higròfiles, i una exposició solar que fa que les temperatures a l'hivern siguin suaus.</p> | 08009-155 | Veïnat de Pins. Riera de l'Espinal | 41.5889500,2.3802900 | 448348.08 | 4604324.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38148-foto-08009-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38148-foto-08009-155-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El llorer és un arbre més aviat rar als Països Catalans, que creix als boscs humits de la mediterrània. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 38151 | Roques d'en Vivó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-den-vivo | <p>- AA.VV. ()199). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Dept.Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. - CAMPENY, R. (Coord.) (1992). EL Maresme, en viu. Museu Comarcal del Maresme-Mataró. Secció de Ciències Naturals - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.)</p> | <p>Aflorament granític situat entre el coll de Burriac i el turó de Cirés. Concretament, es tracta de leucogranits, granits de color clar formats per abundant feldspat potàssic i quarç, que el fa més resistent a l'erosió que els demés materials de la zona, d'aquesta manera sobresurt formant un turó.</p> | 08009-158 | Roques d'en Vivó | 41.5416300,2.3835600 | 448583.04 | 4599069.54 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38151-foto-08009-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38151-foto-08009-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'aflorament leucogranític de les roques d'en Vivó només la part més NE reta dins del terme municipal d'Argentona, la resta (l major part de l'aflorament) és dins del terme de Cabrera de Mar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||
| 38152 | Verneda de Riudameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-riudameia | <p>- BASSA, O.; FARELL, D.; PUJOL, J. (1997). Coneguem Argentona. Itineraris de natura, història i paisatge. Ajuntament d'Argentona i Diputació de Barcelona. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> | <p>Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) força degradada amb plantacions i bardissa, localitzada aigües amunt de can Riudameia. Podem trobar força espècies pròpies de verneda i comunitats de ribera humides com ara el vern (Alnus glutinosa), l'avellaner (Corylus avellana), els penjolls (Carex pendula), el dorònic (Doronicum pardalianches), la consolda (Symphytum tuberosum), la ficària (Ranunculus ficaria) o l'ortiga borda (Lamium flexuosum).</p> | 08009-159 | Veïnat de Pins. Riera de Riudameia | 41.5678300,2.3608000 | 446706.06 | 4601991.56 | 08009 | Argentona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38152-foto-08009-159-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari, inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||
| 38205 | Can Misserprats (Can Belluguins) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-misserprats-can-belluguins | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII-XVIII | En total abandó. | <p>Edifici de planta baixa i dues plantes pis, amb construccions annexes. Planta de tres cossos paral·lels a façana, dos d'ells utilitzats com a celler i el restant com a accés a la vivenda, amb portal i escalinata. Les plantes superiors ocupen només els dos cossos posteriors, ja que existeix una terrassa al cos de façana, realitzada a posteriori, enderrocant part de l'edifici antic, que podríem englobar dins del tipus III de Bonet i Garí. En la part del celler s'observen en molt bon estat dues arcades de pedra que separen les dues naus, antigament cobertes per voltes apuntades, com es pot apreciar per les pedres que marcaven l'arrencada dels arcs en les cantonades. Portal presidit pel relleu del patró de la casa, indicant una relativa rellevança de la casa. Actualment, aquest relleu, de pedra tova, està totalment desfigurat, fent il·legible qualsevol detall.</p> | 08009-212 | Veïnat de Pins. Ctra. B-501, connexió amb C-1415. | <p>Es creu que durant un temps es podia haver tractat d'un convent.</p> | 41.5786500,2.3898200 | 449134.08 | 4603175.54 | 08009 | Argentona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38205-foto-08009-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38205-foto-08009-212-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | L'estil de les finestres i portals amb llindes de pedra motllurada ens poden situar l'edifici pels volts del segle XVII. Al'interior es conserva la premsa de vi de fusta, en molt mal estat. La finca disposava d'un pou, una mina, de la qual se'n conserva part de la llinda i brancals de pedra treballada, i dos safarejos, l'un a la banda de darrera de la casa i l'altre a mig camí entre l'edificació i la carretera de baix. També s'ha pogut observar una mena de font en el camí que passa per davant de la casa, actualment mig derruïda. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||
| 38209 | Can Riudemeia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riudemeia | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. GRAUPERA, Joaquim. 'Els molins medievals d'Argentona', Fonts, 11. Juliol 2002, pp. 19-26 ROQUÉ MARGENAT, Josep Ma. 'Desaparició de Can Riudemeia medieval', Fonts, 8. Octubre 2002, p. 16 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15 VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XIII - XIX | Volumetria i elements específics | <p>Agrupació de construccions de diferents períodes amb successives ampliacions, tot i que es conserva apreciable la tipologia inicial de la nau longitudinal i transversal. La façana principal, d'una masia catalogable dins el grup II, amb portal adovellat i finestres amb àmbit del segle XVIII, té teulada a dues vessants i està dividida en dues parts. El cos de la dreta presenta un portal amb la data de 1280, igual al de l'entrada del pati principal. Les principals modificacions de l'interior de la casa són de comunicació entre les dues unitats. L'afegit d'una escala destinada als senyors ha modificat el celler. El porxo data del 1880.</p> | 08009-216 | Veïnat de Pins. Capçalera de la Riera de Riudemeia | <p>L'antiga masia va pertànyer al guerrer Bernat de Riudemeia, que després es va anomenar d'Argentona, i que es va distingir a la conquesta de Mallorca, en temps de Jaume I.</p> | 41.5688500,2.3630700 | 446896.06 | 4602103.56 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38209-foto-08009-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38209-foto-08009-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38209-foto-08009-216-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Es tracta d'un edifici que s'ha anat adaptant a les circumstàncies. Tot i no conservar el seu aspecte original, manté una coherència en la seva imatge de conjunt ja que, malgrat tot, ha mantingut els elements específics més característics. S'han perdut, però, el molí i la bassa. A dins de la finca hi trobem dues fonts, la del pou i la de la resclosa. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||
| 38289 | Can Tomàs Rajoler (Can Cabot de Pins) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomas-rajoler-can-cabot-de-pins | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XIX | <p>Agrupació irregular de construccions de diverses èpoques. Les trobem situades damunt d'un turonet al marge dret de la Riera de Riudemeia, en uan esplanada que contenen uns murs de paredat que acompanyen el camí d'accés. L'edifici més antic, englobable dins la categoria I de Bonet i Garí, presenta la tipologia clàssica de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i pis i teulada a dues vessants. L'edifici principal es va construïr imitant l'estil popular d'emmarcar obertures amb pedra vista, però tant les proporcions com els detalls de ràfec i porxo posterior són típicament de finals del segle XIX</p> | 08009-296 | Veïnat de Pins | 41.5759200,2.3796800 | 448287.07 | 4602878.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38289-foto-08009-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38289-foto-08009-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38289-foto-08009-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | En l'era de l'edifici principal hi trobem la Font de Can Tomàs, al costat d'una pedra de molí, que marca l'entrada. També és destacable la zona de camps i jardí que envolta les edificacions. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||
| 38331 | Can Febrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-febrer | <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XIV-XVI | Està actualment abandonada com a vivenda, per tant, s'ha suprimit el manteniment habitual i es limita aquest al mínim per evitar la ruïna total. | <p>Edifici catalogable com a masia del tipus II, de planta baixa i pis, amb un cos annex amb terrassa, segurament afegit al segle XIX, per les balaustrades que fan de barana. Sembla de construcció popular senzilla, que pels elements de pedra que es poden veure en les façanes, podríem datar entre els segles XIV i XVI. Conserva l'era, un xic malmesa, amb el típic safareig.</p> | 08009-338 | Veïnat de Pins, més avall que Can Pins | 41.5746600,2.3853300 | 448757.07 | 4602735.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38331-foto-08009-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38331-foto-08009-338-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Les terres de conreu de la seva propietat , situades a l'esplanada de la riera de l'Espinal, es segueixen cultivant, havent-se abandonat l'ús de la casa com a vivenda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||
| 38339 | Can Llei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llei | XIX | Relatiu bon estat de conservació, però l'acabat de façana i la teulada mostra signes d'envelliment, així com parts del mur de contenció. | <p>Petita masoveria de planta baixa i pis, amb una construcció adossada de planta baixa. Coberta de teula àrab a dues vessants i façanes d'obra de paredat, amb oberures senzilles, emmarcades per obra de fàbrica de maó massís. Destaca l'era, situada en un talús contingut per un mur de paredat amb contraforts i una balaustrada ceràmica, similar a Can Pins, Can Fabré o d'altres.</p> | 08009-346 | Veïnat de la Pujada. Darrera de Can Marfà | 41.5562400,2.4122100 | 450984.06 | 4600674.53 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38339-foto-08009-346-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 38347 | Can Baletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baletes | XIX | En relatiu bon estat, però les recent obres de l'autopista han malmès l'estructura de parets portants, esquerdant les cantonades properes al talús de la via. | <p>Petita casa de pagès, de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües. Tres cossos perpendiculars a façana. Tractament senzill de les obertures, destacant el rellotge de sol policromat de la façana. Es podria assimilar al tipus constructiu de Ca l'Elies o de la casa del costat de La Fabriqueta.</p> | 08009-354 | Veïnat del Cros, al final del camí de Can Baletes, darrera la Font de la Plaça de l'Arròs | 41.5384800,2.4148600 | 451191.05 | 4598701.52 | 08009 | Argentona | Difícil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | El seu origen va ser com a masoveria de Can Bartrina. Per voluntat dels actuals propietaris, no s'han realitzat fotografies. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 38352 | Torre del Serrat de la Cabra d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-serrat-de-la-cabra-dor | GUÀRDIA, Jordi (1999). 'Torre del Serrat de la Cabra d'Or'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | V-XV dC | No coneixem la potència estratigràfica i hi ha molta vegetació. | Possible torre de vigilància d'època medieval. S'observa l'enderroc ubicat en el cim del Turó del Serrat de la Cabra, des d'on es domina la vila d'Artés i la vall de la Riera de Malrubí. Per la disposició dels carreus de pedra caiguts, es podria tractar d'un edifici de planta rectangular o quadrangular. Es conserven algunes filades a l'alçada dels fonaments, però molt coberts per la vegetació. | 08010-3 | Serrat de la Cabra | 41.7924700,1.9659800 | 414087 | 4627252 | 08010 | Artés | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38352-foto-08010-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38352-foto-08010-3-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Notícies aportades per Eduard Sánchez. No s'ha fet mai cap intervenció. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 38355 | Matacans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matacans | BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). 'Artés'; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. BUIXEDA, J. i SAGRISTÀ, A. (1992). ' Caracterització arqueomètrica de vuit mostres ceràmiques procedents de Matacans (Artés, Bages)', dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 193-206. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (1991). ' Les restes romanes baix imperials a la Conca mitjana-alta del riu Llobregat'; dins Estrat, revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4, octubre de 1991, pàg. 42. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (nn.cc). 'El coneixement de l'alt imperi romà a la Catalunya interior. L'exemple de la comarca del Bages. DAURA, Antoni i GALOBART, Joan (1983). ' L'arqueologia al Bages: Manresa', 2 vols. dins Les Fonts. Quaderns de Recerca i divulgació. Col·legi de Doctors i Llicenciats. DAURA, Antoni ; PARDO, Dolors i PIÑERO, Jordi (1992). ' El jaciment arqueològic de Matacans (Artés). Ressenya dels treballs realitzats entre 1988 i 1991', dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 149-190. GIBERT ARISSA, Jaume (1981). 'Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X'; dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 1, pp. 141-148. SANCHEZ CAMPOY, Eduard (nn.cc) Precedents indígenes en vil·les romanes de l'interior. | IIIaC-XVId | Van estar al descobert durant molt de temps, fins que el pagès les va tapar. | Vil·la romana ubicada en el Pla del Bages. Part de les estructures arquitectòniques es descobriren a una profunditat entre 30 i 80 cm. de la superfície, per sondejos d'aficionats. Es descobrí un forn de ceràmica i unes sitges, sense que se n'especifiqués la seva quantitat. Els carreus dels murs eren de dimensions identificables entre l'opus mixtum vittatum i l'opus mixtum incertum. Pel que fa al material recollit, consistia en algunes peces campanianes, grises emporitanes, terra sigil·lada antiga (sud-gàl·lica i Hispànica), sigil·lada clara D (alguna estampada), comuna de cuina, romana, africana, dolia, tegulae, pondus i monedes (asos d'Agrippa, Valentinià, Honori i un antoninià de Dioclecià). Els seus excavadors divideixen les etapes cronològiques del jaciment en quatre fases: fase ibèrica i romana, fase alt medieval, fase baix medieval i fase de reaprofitament del mas i abandonament. Els únics testimonis ibèrics corresponen a fragments ceràmics de la darrera fase del món ibèric (ss. III-I a.C). L'element constructiu més antic del jaciment és un forn romà i l'únic testimoni estructural d'aquesta època. Totes les construccions a un nivell superior de la graella d'aquest forn es van destruir per la construcció d'un mas, i amb les restes de la vil·la romana s'anivellà un esvoranc. Daten aquesta vil·la entre els segles I i VI d.C. La fase alt medieval està representada per una habitació i sitges, i es data entre els segles IX i XII. Les estructures corresponents a un mas baix medieval són les més ben conservades. L'abandonament es produiria en el segle XVI. Sembla ser que l'any 1986 es colgaren les parets de terra per poder-hi conrear. | 08010-6 | Pla de Matacans, al SO del terme municipal. | Es tenen referències del lloc des del segle X. En una delimitació de l'antic terme d'Artés; amb data del dia set de febrer de l'any 938 apareixen topònims indicatius de jaciments arqueològics antics. Sembla que en referència a això la vil·la Matacanis correspondria amb la vil·la aquí descoberta. Entre 1977 i 1981 un grup d'aficionats realitzaren alguns sondeigs. Més tard, l'any 1987, es dugué a terme una prospecció elèctrica dirigida per Antoni Daurà en el marc de les Jornades Arqueofísiques i Tècniques d'Investigació Geofísiques aplicades a l'Arqueologia i organitzades per l'Escola Universitària de Manresa entre el dia 1 al 3 de maig. L'any 1988 es dugué a terme una excavació dirigida per Antoni Daurà i D. Pardo. L'any 1989 i 1990, s'efectuaren dues excavacions dirigides per Antoni Daurà, D. Pardo i J. Piñero. Finalment, del 12 al 19 de desembre i del 21de setembre al 5 d'octubre de l'any 1991 es realitzà una excavació d'urgència dirigida per Antoni Daurà i es tornà a tapar el jaciment. | 41.7825900,1.9361900 | 411598 | 4626185 | 08010 | Artés | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38355-foto-08010-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38355-foto-08010-6-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials localitzats en el Museu Municipal del Pare Faura. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||
| 38435 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader | GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit. VILA VALENTÍ, J. (1951). 'Una encuesta sobre la transhumancia en Cataluña', dins revista Pirineos, núm. 17-18, pp. 405-445. | No es pot precisar amb detall | Per Artés hi transcorre un camí ramader. Aquest camí ramader es troba inclòs dins l'obra de Llobet i Vilà de 1951. També es manté un record en la memòria que recull la tradició oral, però que és difícil de seguir en la seva totalitat. El seu recorregut aprofitaria el Camí Ral d'anada al Pujol Vell i es perdria a l'entorn de la Font dels Capellans. De baixada, passaria en direcció al Mas Canet (creuant la B-430), pel costat del Camí del Mig i es perdria pels camps de la propietat del Mas Torres. | 08010-86 | Nord del municipi | Els camins ramaders són els camins que utilitzen els ramats en els seus desplaçaments transhumants, els camins que uneixen les pastures d'estiu i les pastures d'hivern. Són camins que existeixen des de fa segles, i on els ramats poden trobar pastura, abeuradors i llocs de descans i tenen dret a pas. A Catalunya les pastures d'estiu es troben principalment als Pirineus i a l'hivern baixen a la Depressió interior, a la Depressió pre-litoral, Gironès, Baix Ebre. El mapa de Llobet i Vilà (1950), mostra aquestes zones de pastura i els camins ramaders que les uneixen. El conjunt de camins ramaders existents a Catalunya conforma un patrimoni cultural de gran importància, al mateix temps que constitueix una xarxa de vies de transport encara utilitzades per una bona part dels ramaders com a mitjà per facilitar la transhumància dels ramats. Actualment existeix la llei 3/1995, del 23 de març, de vies pecuàries. També es considera un argument de pes l'antiguitat i la funció d'aquestes vies com a nexe d'unió, facilitant la relació entre les clàssiques activitats agro-forestals i ramaderes, amb els nous usos del món rural: usos mediambientals, de corredors biològics entre espais naturals, culturals, etc. | 41.8070100,1.9456500 | 412417 | 4628886 | 08010 | Artés | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 38440 | Font de l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesquerra | XIX-XX | La font es troba al costat d'un rierol que passa a l'extrem de ponent de la propietat del Mas Canet, per sota d'un marge. Es tracta d'una font natural d'aigua potable, amb sobreeixidor. Per sota hi ha un pou i la mina que anava fins a la casa i abastia d'aigua la propietat. Tenien una bomba per extreure l'aigua, que ara ha caigut en desús. El propietari no recorda haver-la vist mai seca. Actualment, hi té un dipòsit de fibrociment que s'utilitza com abeurador pels cavalls. | 08010-91 | Mas Canet | La font pertany al Mas Canet des de temps antics. | 41.7973500,1.9373900 | 411718 | 4627822 | 08010 | Artés | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38440-foto-08010-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38440-foto-08010-91-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A 50 metres hi ha una teixonera. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 38441 | Font Furriola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-furriola | Antic torrent que era abocador. | L'aigua d'aquesta font raja per un tub de plàstic i va a parar a una pica de pedra. Al costat hi ha un dipòsit de maó vist. La vegetació cobreix part de la zona on hi ha el raig d'aigua. La casa de Can Fugosa, al costat de la font, està abandonada i l'accés s'ha cobert de vegetació. L'entorn està brut. | 08010-92 | Can Fugosa | 41.7988300,1.9412200 | 412038 | 4627983 | 08010 | Artés | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38441-foto-08010-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38441-foto-08010-92-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 38442 | Font de la Terma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-terma | No raja aigua. | Al costat del camí de Torrecabota a La Paloma, en el marge dret, al límit del terme municipal entre Artés i Calders, hi ha uns brolladors naturals conegut com la Font de la Terma, precisament per la seva situació geogràfica. Si no es coneix és gairebé impossible trobar-la, sobretot quan no raja, que és el més habitual. Hi ha una alzina al costat d'un dels punts on sortia més aigua. | 08010-93 | Torrecabota | 41.7841900,1.9569000 | 413321 | 4626341 | 08010 | Artés | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38442-foto-08010-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38442-foto-08010-93-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 38448 | Font de l'Hort de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-malla | Font que brolla del sòl, arrambada al marge de pedra. Al darrera hi ha una paret de contenció i un petit embassament d'aigua. Tot força envoltat d'esbarzers i vegetació. El sortidor de la font està tapat i surt un petit regueró per conduir l'aigua a l'hort del davant. | 08010-99 | Malla | 41.7911600,1.9588900 | 413496 | 4627113 | 08010 | Artés | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38448-foto-08010-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38448-foto-08010-99-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||||
| 38451 | Font de Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-malla | No raja aigua. | Font de mina que no raja i que ha estat canalitzada vers la casa de Malla. Queda amagada per la vegetació i els esbarzers. A la dreta hi ha la boca de mina amb una porta de fusta. A l'interior hi ha una semi volta de maó pla feta únicament amb quatre maons. A la dreta hi havia el brollador d'aigua que rajava directament de la pedra. | 08010-102 | Malla | 41.7905700,1.9638600 | 413908 | 4627043 | 08010 | Artés | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38451-foto-08010-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38451-foto-08010-102-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 38453 | Font de la Gorga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-gorga | XIX | Cobert de vegetació. | A la paret que atalussa el camí que es dirigeix al Mas de La Vall, es troba la font de la Gorga, a peu del camí, però coberta de bardisses que en dificulten molt la seva visibilitat. Una obertura emmarcada per quatre pedres ben escairades serveix per enquadrar la font en un entorn determinat. La pedra que fa de llinda porta una data inscrita de la que se n'ha esborrat el darrer número, tot i que sembla un 0, i només s'observa un '189..'. L'aigua rajava per un broc de ferro, però ara ho fa per un sortidor d'acer amb polsador, per sota de l'antic broc. | 08010-104 | La Vall | L'aigua d'aquesta font es va canalitzar fins a la casa l'any 1937. | 41.7962000,1.9783300 | 415118 | 4627653 | 08010 | Artés | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38453-foto-08010-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38453-foto-08010-104-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 38454 | Font de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vall-0 | XIX | Coberta de vegetació. | Aquesta font te un rajolí molt petit d'aigua que raja d'una paret de pedra seca que atalussa un marge. Per damunt del raig hi ha una pedra ben escairada que porta gravat l'any 1859. La paret fa un angle de 90º. | 08010-105 | Mas La Vall | 41.7980100,1.9797600 | 415239 | 4627853 | 1859 | 08010 | Artés | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38454-foto-08010-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38454-foto-08010-105-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant hi ha una barraca de maons. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 38461 | Font del Blancher | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-blancher | entorn deteriorat. | Font que ha patit algun esllavisament i sembla que brolli de diversos llocs. En un racó hi ha una pedra gravada damunt una plataforma de ciment o formigó on es pot llegir: 'La font d'en Francesc (Blancher) /m'han volgut posar de nom / i no sé perquè deu ser / que se'n recorda tothom / Desembre 1986'. A uns metres, en el marge de la muntanya, es poden veure un parell de llocs d'on brolla l'aigua. Al costat, l'aigua s'embassa una mica. | 08010-112 | El bosquet - La Jardinera | 41.7952600,1.9899900 | 416085 | 4627538 | 08010 | Artés | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38461-foto-08010-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38461-foto-08010-112-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 38553 | Jaciment polígon industrial de la Valldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-poligon-industrial-de-la-valldan | <p>OLIVARES, D. (2000). L'arqueologia a la Catalunya central els darrers anys. Dovella nº 67, pàg. 12.</p> <p>Carta Arqueològica del Berguedà, Avià nº 7, fitxat per Goretti Vila el XII de 2000 a partir de l'informe de l'excavació d'urgència.</p> <p>MARTÍN, Albert i MARTÍN, Antoni (2001) Jaciment arqueològic Polígon Industrial de la Valldan (Avià, Berguedà). Jornades d'Arqueologia 2001. La Garriga. P. 192-193.</p> | I aC II dC | Actualment hi passa per sobre la variant de La Valldàn en el PK 0'850. | <p>Amb motiu de la construcció de la variant de La Valldàn (C-149) entre Berga i la carretera de Solsona, es realitzà una prospecció que donà com a resultat la localització de dos punts d'interès arqueològic d'època romana situats al sud-oest de l'església de Sant Bartomeu de La Valldàn: una vil·la i un assentament de producció metal·lúrgica. El jaciment anomenat Polígon Industrial de La Valldàn es trobava al mateix nivell per on ara passa la variant, entre el túnel i la rotonda del polígon. Únicament es van excavar les zones afectades que s'estenien per tota l'amplada del traçat de la carretera, quedant actualment la part excavada totalment oculta. L'excavació va permetre documentar el pas d'un camí empedrat acompanyat d'estructures de transformació metal·lúrgiques que tindrien relació directa amb la vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldàn (fitxa nº 147). El camí travessa el jaciment perpendicularment en sentit nord-est i sud-oest, es prolonga per un costat en direcció a l'església de Sant Bartomeu de La Valldàn enfilant-se vers el Camí Ral i per l'altre en direcció al Molí del Castell. El camí està format per un anivellament del terreny amb pavimentació de graves i forta presència de material arqueològic. El conjunt de transformació metal·lúrgica es situa majoritàriament al costat est del camí i presentava un lloc on es realitzaven les activitats de farga i forja de metalls en època ibero-romana i en el que s'han comptabilitzat 12 estructures, destacant una d'elles per les seves grans dimensions. Es tracta d'una fossa de combustió; mentre que la resta del conjunt ho formen tres forns de forja de metall que van estar en funcionament entre la segona meitat del segle I aC i finals del segle II dC. Els materials recuperats consisteixen en grans quantitats d'escòries de producció de ferro i bronze, a més de rebutjos de material constructiu romà. També és abundant la presència de ceràmica comuna oxidada, terra sigil·lata hispànica i africana de cuina.</p> | 08011-29 | Variant de Berga al Polígon Industrial. Sant Bartomeu de La Valldàn. 08610 AVIÀ | <p>Durant la intervenció arqueològica en el jaciment de Sant Bartomeu de La Valldàn es va procedir paral·lelament al seguiment de les màquines, apareixent en els rebaixos realitzats davant del polígon unes restes que van provocar la intervenció arqueològica d'urgència ja que era afectat plenament pel traçat de la variant. Actualment la variant de La Valldan passa per sobre, havent-se perdut les estructures que estaven afectades pel traçat, tot i que el jaciment es prolonga a cada costat de la carretera, avui encara camps de conreu. Aquest jaciment està vinculat a la Vil·la romana de Sant Bartomeu. La excavació va ser practicada d'urgència i dirigida pels arqueòlegs: Antonio Martín Oliveras (5 al 20 octubre de 1999), Albert Martín Menéndez (3 al 30 novembre de 1999) i Antonio Martín Oliveras (24 al 31 desembre de 1999). Aquest jaciment i el proper de Sant Bartomeu són els dos primers d'època romana excavats al Berguedà i suposen un punt de partida per entendre el procés i desenvolupament de la romanització a la Bergistània.</p> | 42.0894092,1.8310905 | 403329 | 4660364 | 08011 | Avià | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Estructural | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El jaciment ha estat catalogat pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat amb la denominació: Variant de Valldàn, sector Polígon Industrial de La Valldàn, i s'han catalogat els dos jaciments (la vila i l'assentament metal·lúrgic) en una única fitxa. El sector que ha quedat afectat pel pas de la carretera va ser expropiat. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||
| 38580 | Molí de Vilajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vilajoana | <p>Llibre de Matrícula Industrial (1899-1934). (AMA). Registre de la Propietat de Berga.</p> | XX | <p>A sota de la casa Vilajoana i a l'altre costat del camí hi ha les restes d'una antiga construcció que utilitzava la força hidràulica de la riera per a produir energia elèctrica. Està situada en un desnivell del terreny que arriba fins la riera d'Avià i construïda aprofitant les terrasses del terreny que reparteixen l'edifici en tres nivells. Al cos més elevat hi havia el pis on vivien els masovers i que degut a l'estat ruïnós es va enderrocar i desmuntar l'any 1999. Al mig hi ha l'habitació on hi estaven els comandaments, la dinamo i l'alternador, on encara es conserva el volant que obria el pas de l'aigua i posava en marxa la turbina. Des d'aquí s'accedia a la sala de la turbina a través d'una obertura al terra i amb una escala de fusta. La sala de la turbina està en el nivell més baix per permetre el salt; aquesta sala està totalment tancada excepte pel forat on passava la politja i el que permetia l'accés, i coberta per mitja volta de totxana. Conté una turbina Pelton que encara conserva el volant de la politja. L'aigua retornava a la riera a través d'un canal realitzat amb paret de totxo i pedra. Davant del Carrer Nou hi havia una bassa d'aigua des de la que sortia un tub que portava l'aigua directament a la turbina, produint un salt d'uns 20 metres. Al Registre de la Propietat de Berga consta que l'edifici del salt tenia una canonada de la bassa reguladora a la sala de màquines, una turbina, una dinamo, quadre de distribució, transmissió i línia elèctrica des de la sala de màquines fins a un edifici anomenat Batadora o Pallissa, del Grupo Centro (els edificis de la colònia de Graugés).</p> | 08011-56 | Casa Vilajoana, Graugés 08610 AVIÀ | <p>Segons consta al llibre de Matrícula Industrial (1899-1934) Antonio Rosal Nadal va fabricar electricitat des del 1925 al 1936, i de 1942 a 1945 utilitzant l'energia que proporcionava la riera d'Avià al seu pas per Vilajoana. Abans de que la riera arribés a Vilajona, a la finca Lluert, s'agafava aigua conduint-la amb un canal fins a l'embassament principal de Graugés. Mitjançant una instal·lació de canonades es proporcionava aigua als tres Carrers d'habitatges, Torrentbó, Graugés, Subirana, Vilajuana, La Plana, i a un servei d'incendis, així com s'omplien els dipòsits de La Creu i el de Graugés Vell i la Teuleria. Al salt de Vilajoana es fabricava electricitat utilitzant el 15% del salt d'aigua, generant 5 Kv de força per venda i 1 Kv per ús propi. Segons informació oral de la Sra. Dolors Sabata d'Avià, filla de l'encarregat de la turbina i que havia nascut a la casa, aquest grup generador d'electricitat va deixar de funcionar just al començar la Guerra Civil, al 1936. Posteriorment es va tornar a posar en marxa al 1943 fins al 1945. Donava electricitat a la granja de Graugés, a les cases dels treballadors (Carrers Vell, Mig i Nou) i a masies de la zona. El desguàs de la turbina sembla aprofitar un antic desguàs tallat a la pedra i que ben segur fos d'un primer molí medieval que es trobaria ubicat al lloc on actualment hi ha la turbina; això ho demostren els forats excavats a la roca que es troben a la riera a prop del molí i que daten d'època medieval. A la planimetria realitzada l'any 1925 apareix el topònim 'casa de la dinamo'.</p> | 42.0558610,1.8478248 | 404662 | 4656620 | 1925 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38580-foto-08011-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Antonio Rosal i Nadal | Aquest edifici va ser construït aprofitant l'emplaçament d'un antic molí medieval, fet demostrat per la presència dels forats de la resclosa i de la bassa excavats a la roca, tot i que no s'ha pogut confirmar documentalment. Una altra evidència del molí és la mola volandera o subirana que es va trobar en una de les feixes entre la casa de la turbina i l'antiga resclosa del canal. És un mola de pedra d'aglomerat de gra fi, de 115 cm de diàmetre i 16 cm de gruix, que conserva el forat on anava encaixada la nadilla i que és de mides petites (10x20 cm), la mola té incisions curves poc marcades, fet que demostra que és molt gastada. Es troba ubicada al mateix lloc on es va trobar l'any 2000 fent neteja dels marges de la riera. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||
| 38581 | Resclosa del Molí de Vilajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-vilajoana | <p>BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona.</p> <p>RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.</p> | XI-XII | Els forats només són visibles quan el nivell de la riera es baix, principalment a l'estiu. | <p>A la riera d'Avià una mica més amunt de la casa Vilajoana, a uns 100 metres de la casa del molí, hi ha els forats excavats a la pedra de dues rescloses. Son dues fileres de forats de forma circular. La primera correspon a la resclosa de la bassa i es troba a la mateixa riera d'Avià, és formada per una filera de 8 forats circulars amb una distància de 4,71 m del primer a l'últim i d' E a W. Les distàncies entre els forats són: 71 cm, 60 cm, 90 cm, 75 cm, 35 cm, 81 cm i 59 cm. S'identifica clarament el lloc on hi hauria el bagant de 35 cm d'amplitud. Cada forat fa aproximadament 15 cm de diàmetre. La segona correspon a la resclosa del canal, també excavats a la roca i a la mateixa riera just a sobre del saltant de la frau de Vilajoana. Són tres forats que disten 100 cm i 205 cm entre ells disposats en filera realitzant un angle de 160º i amb un forat més petit que dista 80 cm del central on es recolzava el tornapuntes.</p> | 08011-57 | Casa Vilajoana, Graugés 08610 AVIÀ | <p>Degut a la pèrdua de la documentació del monestir de Ripoll, no tenim constància escrita d'aquest molí que ben segur seria propietat de dit monestir igual que la casa Vilajoana. El fet de que els forats de la resclosa i la bassa siguin circulars demostra que es tracta de les restes d'un molí de l'Alta Edat Mitjana, es a dir, dels segles X al XIII, però en no conservar-se restes de l'edifici d'aquesta època suposem que es tractaria d'un casalot de fusta o d'un petit edifici que, o va desaparèixer ja a l'edat mitjana (ja que no s'anomena a cap document), o bé es va aprofitar el lloc antic per construir el nou edifici del segle XX que va utilitzar el salt per generar energia elèctrica. No es té constància del molí als segles XVII al XIX, fet que fa suposar que no existia en aquesta època. A l'edat mitjana els molins acostumen a ser drets senyorials; aquest es troba al costat d'una antiga casa fortificada de segures arrels medievals i on possiblement hi hagués un propietari important.</p> | 42.0563111,1.8460384 | 404515 | 4656672 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38581-foto-08011-57-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Altres evidències de l'existència d'un molí en època medieval són: el desguàs de la turbina tallat a la pedra, la mola volandera o subirana que es va trobar a prop de l'edifici. Les fotografies van ser realitzades per Lluís Viladrich l'any 2001. | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||
| 38606 | Antiga canalització del molí d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-canalitzacio-del-moli-dobiols | <p>ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona.</p> <p>BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona.</p> <p>BOLÓS, J., FABREGA, M. (1982). Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat. A: Quaderns d'Estudis Medievals, nº 9, pàgs. 556-568. Barcelona.</p> | X-XI | <p>Al costat dret del riu Llobregat hi ha un seguit de 93 forats circulars excavats a la roca, paral·lels a l'aigua i que ocupen un total de 40 metres en línia. A la part central hi ha un doble rengle de clots, possiblement d'una reparació. La distància entre els forats és de 15 cm, tenen un diàmetre de 14 cm i una profunditat de 15 cm. A l'interior de la zona tancada pel dic de fusta, podem veure una canalització excavada a la roca, de 40 cm d'amplada i 50 cm de profunditat, que fa ziga-zagues. Corresponen a una antiga canalització d'aigua que portaria aigua a l'antic molí d'Obiols. Una mica més avall, a la riba esquerra, veiem altres forats cavats sobre roca força grans, però és difícil relacionar-los amb alguna construcció concreta.</p> | 08011-82 | Colònia La Plana. 08610 AVIÀ | <p>Les notícies històriques del Molí d'Obiols es remunten a l'any 1125, en un llevador de comptes del monestir de Sant Llorenç prop Bagà: 'De ipso moli de Albiols glls. III', és a dir, que aquells que posseïssin el molí d'Obiols havien de lliurar a l'esmentada abadia un cens anual de 3 gallines. Tot i que això no demostra que el molí existís abans. No sabem exactament on seria aquest molí, ni sabem si aquest canal era per a un molí, ni la data exacta en que es feren els canals. Tot i això endevinem que amb aquest canal podien desviar un bon cabal d'aigua i que, fins i tot, podria moure una roda vertical (AA.DD., 1985). Més endavant, al Capbreu del monestir de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA), el molí d'Obiols consta com a propietat de Joan Minovas pagès d'Olvàn i era a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. Es possible que aquest molí fos el molí de Minoves situat més amunt del pont d'Oroniu, a la colònia Rosal, i que era propietat dels Minoves d'Olvan; o bé que els Minoves tinguessin primer el molí d'Obiols i el traslladessin durant el segle XVIII al lloc que després ocupà el molí de Minoves. És difícil saber quina de les dues canalitzacions és la més antiga, possiblement primer es fes el canal i posteriorment aquest fou ampliat amb un dic de fusta.</p> | 42.0536900,1.8728600 | 406731 | 4656352 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38606-foto-08011-82-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||
| 38638 | Regatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regatell | <p>Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>Aquesta és una petita casa de planta i golfes, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a ponent. Es situada al vessant de la muntanya una mica més amunt de la Caseta de Salvans, i queda completament amagada al bosc. Segueix l'estructura de tres crugies amb la porta d'entrada amb llinda de fusta en la que està gravada la data 1778 que està molt esborrada. La pallissa és afegida al costat esquerre de la casa formant angle recte amb aquesta i amb el pis superior tancat amb llates de fusta verticals. La casa té poques finestres, de petites dimensions i de pedra amb les llindes de fusta. Destaca el color groguenc de la pedra utilitzada pels murs, que té les cantoneres fetes de carreus poc treballats. Al costat nord de la casa i aprofitant el desnivell del terreny, hi ha una bassa quadrada petita excavada a la roca amb tres costats que aprofiten la roca natural i el quart amb una paret feta de blocs de pedra. També hi ha un safareig petit al costat sud que ara està pintat de blau i s'amaga entre la verdissa. La casa està abandonada i una part del mur de darrera i de la teulada s'ha enfonsat.</p> | 08011-114 | Regatell de Baix. Zona Sobrestrada. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta és una petita masoveria de la casa Can Cardona que es va construir al 1778. A l'amillarament de 1856 era de José Vilardaga de Berga, propietari de Can Cardona i descendent del Vilardaga que construiria la casa i que també va fer la masoveria de Lluert. La propietat es manté a l'actualitat en mans de la mateixa família.</p> | 42.0855715,1.8085492 | 401459 | 4659964 | 1778 | 08011 | Avià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38638-foto-08011-114-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||
| 38652 | Castell de Clarà. Mas Palau de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-clara-mas-palau-de-clara | <p>BOLÓS, J.; PAGÈS, M. (1986). El Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi,1. Barcelona, pàg. 180.</p> <p>CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el procés d'estructuració territorial berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona.</p> <p>CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià.</p> <p>IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.</p> <p>ORDEIG, R. (1993-94). Les dotalies de les esglésies catalanes (segles IX-XIII). Vic.</p> <p>RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.</p> <p>Cadastre d'Avia de 1767. Amillaraments d'Avià de 1862 i 1879. Arxiu Municipal d'Avià. Fitxa de la Carta Arqueològica del Berguedà nº 4 d'Avià. 1998.</p> | X-XI | <p>Al cim i al vessant sud del turó que hi ha sobre la finca dels Porxos, cobert per matolls, hi ha diferents restes de murs construïts amb pedra desbastada i morter que sembla correspondre a un edifici. S'observen murs amb diferents característiques, hi ha alguns aixecats a continuació de grans blocs de pedra que els hi servien de recolzament, altres fets amb pedra petita desbastada i d'altres amb grans blocs de pedra ben disposada en fileres. Hi ha com a mínim unes cinc habitacions disposades aprofitant el pendent de la muntanya i en un lloc que ofereix una visibilitat immillorable del pla. En un dels murs encara es poden observar tres fornícules de pedra. Aquest mur que hem identificat es troba junt amb les restes de una antiga casa que es va destruir a inicis del segle XX i que es coneixia com Palau. Tot i que ara només es poden veure restes de murs coberts per matolls, sabem per informació oral que hi havia hagut un cementiri i que fins fa pocs anys encara es trobaven ossos.</p> | 08011-128 | Els Porxos. Clarà. 08610 AVIÀ | <p>El castell de Clarà és nomenat per primera vegada a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià l'any 907: castro Clariano; i a l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà: Clerano (BOLÓS, 1986). L'escassetat de fonts documentals pot explicar-se pel fet de que en un principi es tractaria d'una torre de defensa petita de l'època de la organització territorial de Guifré i que per tant tingué una curta vida. Dins els seus límits es trobaria l'església de Sant Serni de Clarà, sufragània de l'església d'Avià, i ubicada en diferent lloc que l'actual. Les prospeccions arqueològiques realitzades l'any 1997 per Ramón Martí (amb la col·laboració de Josep Camprubí) han donat una sèrie de materials ceràmics que fan pensar en un major grau d'ocupació del lloc en els primers temps d'època comtal, tot i que el mas ha tingut una ocupació ininterrompuda fins a inicis del segle XX. La funció principal del castell seria la de guardar el camí que unia Berga i Cardona, és a dir, una torre fronterera de vigilància, amb funcions similars a les del castell d'Avià. A Avià sabem que hi havia diferents castells o torres de defensa castelleres. Una seria la que protegia el nucli antic, el castell d'Avià, al peu del Camí Ral de Cardona; possiblement a prop del Molí del Castell hi hagués una altra també al camí Ral; a Clarà hi havia el castell a un lloc enlairat controlant el Camí Ral; a Obiols hi havia una torre de vigilància; també hem de nomenar les cases fortes com Noet (on hi havia senyor feudal), Vilajoana, Santamaria, Pagerols, la Casavella, entre d'altres. Al lloc que ocupava el castell de Clarà, o molt a prop, trobem documentada la casa Palau que es va mantenir dempeus fins a inicis del segle XX i de la que s'han identificat diferents estructures que formen habitacions i que es troben al costat del lloc identificat com a castell. Al fogatge de 1553 s'anomena a 'Guillem Palau al mas de Clora' a la parròquia de Sant Martí d'Avià (IGLESIAS, 1991); i ja al 1438 el rector d'Avià Francesc de Mas estableix alberg i pati a Miquel de Palau (Pergamins de cal Mas). Més endavant, al 1767, el manso Palau era propietat de Antonio Farguell de Berga que hi tenia un masover, i que també posseïa el mas Porxos. Al 1862 eren de Joaquín Farguell de Barcelona. L'any 1879 els dos masos junt amb el Verdaguer pertanyien a Joan Ferrer. Possiblement aquest mas seria construït a prop de la torre castellera, tal i com veiem en les restes, demostrant el topònim que es tractaria d'una casa important (RIU, 1989), possiblement la casa del castell. Segons informació oral dels actuals habitants del Verdaguer, hi havia una masia al turó de Palau sobre dels Porxos, anomenada Palau i que darrerament (inicis del segle XX) era habitada per una comunitat de monges. La casa també disposava de cementiri i no sabem si l'església de Sant Serni de Clarà podia estar ubicada a prop d'aquest mas (de Clarà al segle XVI) abans de ser traslladada a la ubicació actual durant el segle XVII.</p> | 42.0653300,1.7898600 | 399881 | 4657738 | 08011 | Avià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38652-foto-08011-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38652-foto-08011-128-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es van realitzar unes prospeccions arqueològiques del 17 d'octubre al 19 de desembre de l'any 1997 per l'arqueòleg Ramon Martí Castelló, de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l'objectiu de la realització d'un estudi sobre 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'Alta Edat Mitjana' (treball inèdit). La prospecció va proporcionar diferent material ceràmic de cronologia medieval amb alta proporció de fragments més antics: ceràmica cuita negra i de tonalitats marrons. Els materials estan dipositats al Servei d'Atenció als Museus Pedret (Girona). Aquest castell va tenir continuïtat amb el Mas de Palau, que va deixar d'existir a finals del segle XIX. El topònim Sala o Palau es va donar a l'edat mitjana a l'espai o crugia entre parets de pedra, de dimensions relativament grans i que sovint constituïa per ella sola un edifici de destinació no cultural. S'anomenava Palau quan l'ocupant era un personatge conspicu, comte o bisbe. Es van començar a fer cap el segle XII al costat de la torre del castell i servien d'estança a la família del senyor o castlà. Les restes del mas Palau han estat identificades en fer aquest inventari, al costat de les restes del castell que ja van ser identificades per Ramon Martí l'any 1997 a partir d'informació de gent de la contrada i que formen una continuïtat constructiva amb aquest. (Referència topogràfica del castell a la Carta Arqueològica: 31TDG001580). | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||
| 38659 | Resclosa de Lluert d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-lluert-davia | <p>BOLÓS, J., FABREGA, M. (1982). Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat. A: Quaderns d'Estudis Medievals, nº 9, pàgs. 556-568. Barcelona.</p> <p>BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona.</p> | X-XII | <p>Davant d'una resclosa de ciment construïda sobre la riera d'Avià, es poden veure excavats a la roca una sèrie de vuit forats circulars disposats en filera i perpendiculars al curs de l'aigua. Trobem els forats disposats de la següent manera: un de 15 cm de diàmetre i 10 cm aproximadament de fons, dos de 22 cm de diàmetre i uns 15 cm de fons situant-se un d'ells una mica més avançat respecte a la filera, cinc forats més com el més petit en que els tres últims es troben més junts. Darrera i formant una petita bassa a la mateixa riera, hi ha una resclosa moderna que forma un mur seguit de pedra i ciment. D'aquesta bassa es desvia aigua per un canal excavat en el terreny i que segueix horitzontalment per sota de la casa Lluert i paral·lel a la riera fins a 200 m en que enllaça amb un tub de ciment soterrat i que condueix l'aigua fins al l'Estany Gran de Graugés. Després d'entrar l'aigua al canal hi ha una petita comporta de ferro per donar entrada a l'aigua, i tres petits ponts de maons que permeten el pas per damunt el canal i situats a pocs metres de distància un de l'altre.</p> | 08011-135 | Riera d'Avià. Zona sud del municipi. 08610 AVIÀ | <p>L'evidència arqueològica únicament ens fa suposar la presència d'un antic molí en època medieval per l'empremta de la resclosa, però no hem trobat restes d'edificació, fet que pot confirmar les teories de que els molins medievals eren petits edificis fets de fusta i no utilitzats com a vivenda. Desconeixem el nom d'aquest molí i el temps que s'utilitzaria i l'única referència escrita que podem relacionar amb ell la trobem a la documentació de la casa Santamaria de Serrateix: l'any 1573 s'esmenta el molí del mas Santamaria d'Avià amb uns termes que poden correspondre a aquesta ubicació. La casa Cal Bep Vell al segle XVIII era de Fèlix Santamaria de Serrateix i es coneixia com casa de la Riera. El fet de que fou propietat d'un Santamaria pot estar relacionada amb la propietat del molí pel mas Santamaria d'Avià. La presa de ciment més moderna va ser construïda per Agustí Rosal i Sala a inicis del segle XX per tal de desviar aigua de la riera amb una canalització fins a l'Estany Gran de Graugés.</p> | 42.0675000,1.8321400 | 403382 | 4657931 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38659-foto-08011-135-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aquesta antiga resclosa ha estat identificada en fer aquest inventari. | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||
| 38661 | Contrapès de premsa de Ventaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-ventaiola | <p>COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14.</p> <p>COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57.</p> <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.</span></span></span></p> <p>RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.</p> | X-XII | L'encaix és deteriorat. | <p>Als entorns immediats de la masia Casanova de Serrapinyana s'han localitzat tres contrapesos de premsa de biga realitzats en blocs de pedra, a les que em refereixo en fitxes independents. La que tractem en aquesta fitxa es troba al costat de la bassa de la casa, utilitzada con part del mur i amorterada en aquest verticalment. És un bloc de pedra, de tamany petit si el comparem amb altres que coneixem de la zona, de 60x65x30 cm, amb un pes aproximat de 400 kg, i amb un forat allargassat al centre bastant deteriorat.</p> | 08011-137 | Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | <p>El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s'utilitzaven durant l'edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables.</p> | 42.0734400,1.8052400 | 401166 | 4658621 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La premsa va ser identificada per primera vegada en realitzar el present inventari. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||
| 39231 | Barraca de La Portella 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-9 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està força brut per dins degut a l'ús actual que té | Barraca de vinya de planta circular, amb un diàmetre aproximat de 2,5 m i feta de carreus irregulars de pedra lligada en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta, tapiada amb una reixa. El sostre és de volta cònica, a base de la superposició de lloses de pedra, arribant a ser tapades per una llosa més gran a dalt de tot. Sobre de les lloses s'hi col·loca terra aixafada que treballa com a aïllant tèrmic. L'utilitzen per guardar-hi gossos o altres animals. | 08012-81 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8891000,1.9625500 | 413931 | 4637984 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39231-foto-08012-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39231-foto-08012-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 39232 | Barraca de La Portella 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-10 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. Al mur septentrional hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre era de proto-volta cònica, ja que es partia d'una base quadrada per arribar a tancar el conjunt amb una sola llosa de pedra. Queda molt poc de l'inici del sostre i no es pot saber com s'acabava però si que es tractava d'una superposició de lloses de pedra. | 08012-82 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8893300,1.9631100 | 413978 | 4638009 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39232-foto-08012-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39232-foto-08012-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 39233 | Barraca de La Portella 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-11 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya, de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. No conserva cap indici del tipus de sostre que tenia. Els murs actualment tenen una alçada màxima de 1,5 m. | 08012-83 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8898700,1.9626900 | 413944 | 4638069 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39233-foto-08012-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39233-foto-08012-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Té massa vegetació tan a dins com a fora de l'estructura | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||
| 39236 | Barraca del Rostoble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-rostoble | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de planta quadrangular, d'una superfície aproximada de 8 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre estaria fet amb lloses de pedra aguantades amb bigues de fusta. Desconeixem si amb una o dues vessants. | 08012-86 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9085300,1.9820100 | 415571 | 4640122 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39236-foto-08012-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39236-foto-08012-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La gran quantitat de vegetació que l'envolta ha fet que només es conservin en peu la paret de ponent i la de migjorn. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||
| 39238 | Barraca del Pla del Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-jaume | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes, ja que la part de ponent s'ha després en part, deixant el mur en una situació d'inestabilitat i en perill d'enrunament imminent. | Barraca de vinya, de planta circular, de 3 m de diàmetre, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica fet a base de la superposició de lloses de pedra, situant-hi una llosa més gran que la resta per donar-hi estabilitat al conjunt. Sobre de les lloses hi trobem terra aixafada com a aïllant tèrmic, encara que hi ha poca quantitat de terra. Es troba enmig del bosc i és de difícil accés | 08012-88 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.9099900,1.9818300 | 415558 | 4640284 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39238-foto-08012-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39238-foto-08012-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39238-foto-08012-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 39303 | Barraca de La Portella 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular i amb una superfície de 5 m de diàmetre, feta de carreus irregulars de pedra en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica fet a partir de la superposició de lloses de pedra fins arribar a tapar el conjunt amb una única llosa al capdamunt. Sobre de les lloses hi trobem una capa de terra aixafada que funcionaria com aïllant tèrmic. Dins de la barraca hi ha una taula feta amb dues pedres com a suport i a sobre una llosa força grossa que serveix de taula. Conserva la porta de fusta feta amb diversos taulons i ajuntats amb claus. | 08012-65 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8758500,1.9678300 | 414352 | 4636507 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39303-foto-08012-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39303-foto-08012-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39303-foto-08012-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 39304 | Barraca de La Portella 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | La gran proximitat de vegetació respecte l'estructura posa en risc d'enrunament la mateixa. | Barraca de vinya de planta quadrangular amb l'entrada arrodonida. Té una superfície d'uns 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. Sobre de la porta trobem igualment una petita obertura com a respirador de la barraca. El sostre és de proto-volta cònica però acabant l'estructura no amb una sola pedra sinó amb una filada de pedres que cobririen el conjunt. Sobre de les pedres hi trobem terra aixafada com a aïllant tèrmic. Està enmig d'un entorn boscós | 08012-66 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8754900,1.9658900 | 414190 | 4636469 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39304-foto-08012-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39304-foto-08012-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39304-foto-08012-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 39306 | Barraca de La Portella 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-4 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya, amb planta rectangular i una superfície de 12 m2 aproximadament. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de doble vessant encara que es fa molt difícil d'apreciar per la gran quantitat de vegetació que té tan a dins com a fóra de la barraca. A la paret de ponent hi ha una obertura en forma de porta | 08012-68 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8758400,1.9635800 | 413999 | 4636510 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39306-foto-08012-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39306-foto-08012-68-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Gran quantitat de vegetació en excés, tan a l'interior com a l'exterior. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||
| 39309 | Barraca del Xuclà 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-xucla-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de llevant hi trobem una obertura en forma de porta. La paret oposada, oriental, ens mostra una obertura al centre del mur en forma de petita finestra. El sostre és de doble vessant i fet amb grans lloses aguantades per un tramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada per tal d'aïllar tèrmicament l'estructura. Avui dia, pràcticament la totalitat del sostre ha cedit. | 08012-71 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8785500,1.9572900 | 413481 | 4636817 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39309-foto-08012-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39309-foto-08012-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha gran vegetació tan a dins com a fóra de l'estructura. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||
| 39310 | Barraca del Xuclà 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-xucla-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Algunes de les bigues comencen a esquerdar-se. Està en un estat previ a l'enrunament. | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada d'uns 12 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant mostra una obertura en forma de porta mentre que a l'interior, tan a la paret meridional com a la septentrional, podem observar dos petits forats al mur (dos a un i dos a l'altre), que funcionaria com a receptacle per col·locar-hi diversos elements i eines. El sostre és de doble vessant i està fet amb grans lloses de pedra, tapades per terra a sobre aïllant l'estructura tèrmicament. A sobre de la terra hi ha alguns blocs de pedra, sobretot als laterals del sostre. Aquest es recolza sobre un tramat de bigues de fusta. | 08012-72 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8795000,1.9562300 | 413394 | 4636924 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39310-foto-08012-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39310-foto-08012-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39310-foto-08012-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hem trobat a l'interior alguns pals, bastons i altres que formarien part dels utensilis del pagès. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||
| 39311 | Barraca de La Portella 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-5 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta circular i una superfície de 5 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre està totalment després i no podem apreciar-ne la seva estructura. | 08012-73 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8768100,1.9555000 | 413330 | 4636626 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39311-foto-08012-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39311-foto-08012-73-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està ple de vegetació tan a dins com a fora de la barraca. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc