Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41123 | Aplec de Sant Bartomeu de Mont-ras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu-de-mont-ras | Conegut popularment com Festa Major de Sant Bartomeu de Mont-ras, que es celebra el segon cap de setmana d'agost. S'hi fa un sopar popular i ball, el dissabte a la nit. El diumenge es fa una excursió, Missa i sopar de fi de festa. El diumenge també es fan jocs per la mainada, xocolatada i concurs de dibuix infantil. Una constant durant aquests anys ha estat obtenir finançament per l'execució del projecte de restauració i recuperació, per això cada anys s'hi ha fet una venda de rajols, teules, o el que toqués aquell any. | 08023-66 | Ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras | Festa recuperada durant els anys vuitanta (1987), arrel de trobar-se l'ermita en molt mal estat per l'abandonament i el vandalisme. Un grup d'amics van decidir endegar un projecte de recuperació de l'ermita. L'encarregat de realitzar el projecte fou l'arquitecte Pere Mariages. Actualment es troba en la tercera fase. Hi ha previstos cinc anys més de treball, que inclou una recerca històrica. Ho porten els membres de l'Associació Amics de Sant Bartomeu. | 41.6952800,2.2348700 | 436332 | 4616227 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41123-foto-08023-66-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquesta ermita durant uns anys es va celebrar un aplec paral·lel on es concentraven usuaris de motos Vespa, en clara referència al fet que el juliol de l'any 1936 un eixam de vespes havia impedit que el lloc fos saquejat. Aquest esdeveniment va ser promogut pel poeta Carles Sindreu cap als anys 50. Per aquest motiu l'ermita també es coneix amb el nom de Sant Bartomeu de les Vespes. Aquest fet l'hem incorporat en el llistat d'elements no inventariats. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 44884 | Aplec de Sant Blai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-blai | REIXACH, Modest coord) (1989). Calendari de festes de Catalunya, Andorra i La Franja. Editorial Alta Fulla. Barcelona, pàg. 153. | XX | El diumenge després del 3 de febrer es fa un aplec a l'ermita de Sant Miquel de Fonogedell, que també coneixen amb el nom de Sant Blai, per una imatge del Sant que hi ha a l'interior de l'ermita d'origen romànic. La trobada, que és a les 4 de la tarda, consisteix en resar el rosari, presidit pel mossèn de Casserres. També es canten els goigs de Sant Blai que és el patró del mal de coll. En acabat es fa un berenar amb xocolata i jocs. Darrerament es fan curses de motos. | 08049-237 | Sant Miquel de Fonogedell | Tradicionalment, Sant Blai era conegut pel do de curar tant persones com animals. Es diu que va salvar la vida d'un nen que s'havia escanyat amb una espina de peix. Per això és considera l'advocat del mal de coll. Un refrany popular diu 'San Blai gloriós, lleva'm la tos'. Sant Blai també és el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri. | 41.9893300,1.8148100 | 401828 | 4649271 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44884-foto-08049-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44884-foto-08049-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament es feia a peu, però ara es va en cotxe. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44054 | Aplec de Sant Guillem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-guillem | LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny. Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Montseny (2011). Unescocat. | XX | L'aplec de Sant Guillem es celebra cada any el segon diumenge de maig. Tradicionalment, l'acte principal és l'ofici solemne en honor al Sant. A la sortida, es fa una ballada de sardanes i es reparteix coca, vi dolç i mel entre els participants. També és tradificonal el sorteig d'una gerra de mel i la ballada de sardanes. L'any 2018 es va introduir dins la celebració una recreació històrica carolíngia, en què s'explica la figura històrica de Sant Guillem, amb una fira, un campament medieval, música de l'època, etc. | 08039-82 | Ermita de Sant Guillem | L'aplec i fira de bestiar de Sant Guillem es celebraven a Campins des de fa segles el dia 28 de maig. Va deixar de celebrar-se a finals del segle XIX. Es va recuperar l'any 1926 i es va passar a celebrar el segon diumenge de maig. Durant la segona meitat del segle XX va desaparèixer de nou, fins que es va recuperar definitivament l'any 1996. | 41.7197200,2.4687300 | 455809 | 4618794 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44054-foto-08039-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 41708 | Aplec de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | XX | Aquest aplec es celebra anualment el diumenge de Pasqua Florida o de Resurrecció a l'església de Sant Jaume de Viladrover i té una gran assistència popular. Es fa una missa a les deu del matí i a continuació s'hi duen a terme diverses rifes de mones, cava, llonganisses, fuets, coques i pernils. A la tarda, a dos quarts de cinc, es fa una altra rifa amb els mateixos premis i, després, a les cinc, una audició i ballada de sardanes amb música de cobla en viu. | 08026-178 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest costum començà per la Pasqua de l'any 1932, i des d'aleshores cada any constituïa una bona entrada per ajudar a les despeses parroquials. Els aplecs són trobades populars, amb una llarga tradició als Països Catalans, on es reuneixen un conjunt de persones mogudes per motivacions religioses, festives, etc. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És anomenat també Aplec dels Ous, o Aplec dels Ous de Pasqua. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43817 | Aplec de Sant Llatzer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-llatzer | <p>CUNILL I FONTFREDA (1925-1928) L'ermita de Sant Llatzer. Butlletí del Centre Excursionista de Vic. Vic. P.13-16 PLADEVALL, A. (1974) L'ermita de Sant Llatzer a Calldetenes. Full Diocesà 3320. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Antic aplec que es celebrava el dia 12 de desembre coincidint amb la festivitat de Sant Llatzer. Aquesta manifestació de caràcter lúdico-festiva reunia bàsicament als habitants de Calldetenes, principalment als residents al nucli urbà del terme. La seva importància i incidència era de menor categoria que l'aplec de Sant Marc, on acudia gent de diverses poblacions. La celebracio començava amb una missa solemne celebrada pel mossèn de Calldetenes on es cantaven els goigos de Sant Llatzer. A la sortida es repartia pa beneït i si la climatologia ho permetia es ballaven sardanes. Tot i que la gent no acostumava a fer l'àpat del migdia en l'indret, ja que la proximitat de la capella permetia tornar a casa, sí que el dia era considerat festiu, i a la tarda s'acostumava a fer ball al café de la població.</p> | 08037-159 | Entorn rural de Calldetenes. Capella de Sant Llatzer. N-141-d km.1 (08500 Vic) | <p>La capella de Sant Llatzer és una capella d'època moderna, que segurament s'erigí sobre un antic padró o capelleta. Tot i no conèixer amb exactitud la data de la seva edificació, sabem que el 1533 ja estava alçada. L'orígen de la capella té relació amb el paraire vigatà Pere Alzines, que l'any 1530 va morir de pesta, disposant al seu testament una clàusula on es feia una donació destinada a l'aixecament d'una capella a l'oratori de Call de Tenes sota l'advocació de Sant Llatzer. Al 1778, amb la creació de la parròquia de la Mercè, Sant Llatzer va passar a dependre de dita parròquia, tenint cura d'ella el mossèn de Calldetenes. Tot i no pertanyer administrativa i geogràficament al terme de Calldetenes, parroquialment es tracta d'una capella pertanyent a la jurisdicció de l'església de la N.S. de la Mercè, i els calldetenencs l'han sentida com a pròpia. Segurament l'inici de la celebració de l'aplec coincideix amb aquest lligam a l'església parroquial de Calldetenes, i tot i ser una festivitat de caire menor, l'aplec fou celebrat fins a finals de la dècada del 1950. Actualment es continua celebrant una missa, malgrat l'escassa participació de la població de Calldetenes.</p> | 41.9258900,2.2716700 | 439611 | 4641804 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43740 | Aplec de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc | <p>AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVI-XXI | Aquesta festivitat es va perdre durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), ja que la capella va sofrir els atacs de les milícies republicanes, quedant desistida. Vora l'any 2000, gràcies a la iniciativa d'un grup de Calldetenencs ha estat recuperada amb èxit. | <p>Manifestació festiva que té lloc el diumenge més proper al 25 d'abril. Antigament, era considerada una de les festivitats més importats del cicle litúrgic. La gent anava a peu fins a la capella de Sant Marc al matí, i allà es feia un esmorzar amb llonganissa i embotit, i acte seguit una missa. Els assistents provenien dels pobles de Calldetenes, Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Folgueroles, i era un acte molt concorregut per la vida social d'aquests municipis, on s'aprofitava per conèixer persones de l'altre sexe i iniciar relacions. Després de la missa, la gent es quedava a passar el dia. Ocasionalment es ballaven sardanes a la tarda. Actualment, a l'aplec s'hi puja en cotxe , i es celebra una missa. Després es ballen sardanes, i s'ha afegit el costum de fer rifes d'ous i pernils. Els cèntims que s'obtenen de la rifa es destinen al manteniment de l'església i la reparació de l'edifici. També s'ha introduït el costum de fer cantar als caramellaires de Calldetenes.</p> | 08037-82 | Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) | <p>L'origen de l'aplec es remunta als inicis de la capella de Sant Marc (1530). Les consuetes de la capella permeten documentar aquest aplec al llarg dels segles XVII i XVIII, i expliquen que el dia de Sant Marc s'anava en processó fins a la capella i allà es trobaven els parroquians de Sant Julià de Vilatorta, de Santa Eugènia de Berga i de Sant Martí de Riudeperes, per oir missa i resar el rosari. Aquest aplec es va perdre a mitjans del segle XX, amb motiu de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), i fou recuperat a partir del 2000, a iniciativa dels propietaris del mas Sant Ponç - Josep Verdaguer i Ramon Mas - i altres calldetenencs . De totes maneres, la devoció pel sant no havia decaigut mai al poble, malgrat la destrucció de la capella durant la Guerra Civil. Actualment, aquesta festivitat s'ha consolidat amb molt d'èxit.</p> | 41.9158800,2.2925900 | 441337 | 4640678 | 08037 | Calldetenes | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A més de l'Aplec, antigament també es tenia el costum de pujar en processó amb la figura del Sant Crist de Sant Martí de Riudeperes, en cas de sequeres, per tal de pregar per la pluja. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 41127 | Aplec de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel | XX | No vigent | Es feia el dilluns de la segona Pasqua. Pujava gent de Bigues, Riells, Lliçà, Les Franqueses, l'Ametlla... La gent hi anava a peu i en carro, feien un dinar i fins l'any 1967 es feia un ball de bastons. També s'hi havia fet sardanes i ball rodó. | 08023-70 | Sant Miquel del Fai | L'any 1994 es va voler recuperar però sense èxit. | 41.7146400,2.1887800 | 432517 | 4618412 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37671 | Aplec de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | Es continua celebrant l'aplec a l'església de Sant Pere de Serrallonga. | L'aplec de Sant Pere es celebra el diumenge més proper al dia de Sant Pere Apòstol, que és el 29 de juny, a la petita església de Sant Pere de Serrallonga, en honor al seu patró. Antigament advocaven a Sant Pere Màrtir, 29 d'abril, dia en què se solia fer una benedicció del terme per tal d'allunyar les pedregades. Aquest sant també era el patró dels pubills d'Alpens els qual a mitjans dels anys 50 del segle XX organitzaven sopars per 'honorar al patró i lamentar les seves penes'. Des de fa uns 8 o 10 anys l'Ajuntament d'Alpens organitza l'aplec, on s'hi reuneixen els fidels i veïns d'Alpens, i que s'inicia amb una caminada que té punt de partida a la Fonda del nucli urbà. Un cop a l'església de Sant Pere de Serrallonga es procedeix a celebrar la missa, es canten els goigs en honor al Sant i clou l'aplec amb un esmorzar popular. | 08004-112 | Sector nord-oest del terme municipal. Església de Sant Pere de Serrallonga. Alpens | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 38088 | Aplec de Sant Pere de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-de-clara | <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | <p>Aplec que es fa el 29 de juny o el diumenge següent. Es fa per la tarda i l'acte principal és una celebració eucarística. Després hi ha una ballada de sardanes, i per gentilesa de la família Figueres, es reparteix coca entre els assistents.</p> | 08009-73 | Veïnat de Clarà. Ermita de Sant Pere de Clarà. | <p>Es té constància que abans de 1713 ja es feia aquest aplec, però es va abandonar l'ermita per un tema de profanació i l'aplec es va deixar de fer fins l'any 1925. En aquesta data, 29 de juny, es restitueix el culte al temple amb una solemne processó des d'Òrrius i Missa ofertda pel Dr. Vidal i Barraquer. L'any 1971, fou escenari dels Jocs Florals de Muntanya que organitza l'Agrupació Excursionista Icària.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Té més éxit entre els parroquians d'Òrrius que entre els d'Argentona, ja que pertany parroquialment a Sant Andreu d'Òrrius. Hi ha una dita que fa referència a aquest tema: 'De vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 74022 | Aplec de Sant Salvador d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-salvador-davenco | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | L'aplec de Sant Salvador d'Avencó es celebra cada any el primer diumenge d'agost. L'acte principal és l'ofici solemne en honor al Sant. A la sortida, es fa una ballada de sardanes. | 08014-93 | Sant Salvador d'Avencó | 41.7661400,2.2640700 | 438829 | 4624073 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 38087 | Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia | <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | <p>Aplec que es fa per la diada de Sant Sebastià, o pel següent diumenge. Es fa una missa i a la sortida es venen sagetes de pa, beneïdes, per protegir-se de malaties contagioses, segons la creença popular. Alguns anys, també es feien sardanes i, fins fa poc, els veins del carrer de Sant Sebastià de Dalt, administradors de la festa, feien un àpat comunitari per acabar la festa. Des de l'any 1981 s'ofereix un concert coral per part de la S.C i C. Llaç d'Amistat.</p> | 08009-72 | Nucli urbà. Ermita de Sant Sebastià | <p>Durant els segles XVI i XVII que s'extengué molt la devoció per aquest Sant per a tota Catalunya, ja que protegia de les epidèmies i la pesta. En moltes poblacions hi ha una ermita dedicada a aquest Sant a l'entrada del poble (p.e. Vilassar de Dalt).</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 42269 | Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia-0 | 'El primer de Maig a Calaf'. A: L'Altiplà de Calaf: Butlletí Municipal d'Informació, núm. 8, juliol de 2005, p. 12-13. | XVII | Aplec popular celebrat cada 1 de maig a l'Ermita de Sant Sebastià. Durant aquesta celebració, d'arrel religiosa, es porta a terme una processó des de la Plaça Gran fins a l'Ermita i una missa a l'aire lliure; a més, se celebren altres actes lúdics com activitats infantils o una ballada de sardanes. | 08031-95 | Ermita de Sant Sebastià | Durant la segona meitat del s. XVII, el poble de Calaf va fer un vot a Sant Sebastià per donar les gràcies al fet d'haver-se deslliurat d'una de les pestes que per aquells temps devastaven el. Arran d'aquest vot, es va construir l'ermita de Sant Sebastià. La tradició de pujar-hi cada 1 de maig en peregrinació va començar a finals d'aquell mateix segle. | 41.7262700,1.5039600 | 375570 | 4620466 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42269-foto-08031-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42269-foto-08031-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42269-foto-08031-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|94 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42625 | Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia-1 | TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L. | XIX-XX | Celebració festiva que se celebra el dia 1 de maig de cada any. Aquesta consisteix en una missa celebrada a l'ermita de Sant Sebastià de Montmajor, seguit d'una ballada de sardanes i un dinar, on la gent pot fer foc prop de la font de Sant Sebastià i dinar. | 08033-184 | Esplanada de Sant Sebastià de Montmajor | Segons ens expliquen els habitants de Sant Sebastià de Montmajor, tradicionalment el 20 de gener, els habitants de Caldes de Montbui, els de Sant Feliu, de Bigues i Riells i Gallifa, majoritàriament acudien en romiatge a venerar les relíquies del màrtir romà, Sant Sebastià, considerat com un protector de la pesta des del segle X a molts indrets de Catalunya, per demanar al sant que protegís als habitants de la pesta. A inicis del segle XX, i per evitar el mal temps que sovint patien els habitants d'aquest indret, l'Aplec es traslladà al primer dilluns del mes de maig. Quan el romiatge queia en dia feiner, només hi assistien aquells que podien plegar de la feina. Un cop passada la Guerra Civil espanyola, la festa es tornà a canviar, traslladant-se al primer dia de maig. A partir d'aquell moment, la festa va conèixer un gran esplendor, ja que era dia festiu per tots els treballadors. Tradicionalment la gent hi anava a peu, o amb la tartana, sortint ben d'hora al matí, i aturant-se a esmorzar pel camí; alguns dels llocs on la gent s'aturava eren el revolt de 'la Paella' o el revolt de 'les Garrigueres'. A principis del segle XX, moltes famílies pujaven amb les diligències i els carros carregats de menjar i els estris per a cuinar. En aparèixer els primers vehicles rodats, recorden el Vila, l'Ernesto o en Cendra. També hi havia la família Safont, que produïen en aquella època gasoses i sifons, que hi pujaven amb una camioneta carregada de begudes gasoses. Als anys 1960, hi pujava el Sr. Graví amb el seu camió, i dels anys 1950 recorden el tractor del Sallent. Fins ben bé arribat el Seat 600, la gent continuà pujant majoritàriament a peu i en carro. Un cop instal·lats, se celebrava una missa a mig matí a l'església de Sant Sebastià i es cantaven els goigs a Sant Sebastià. També es podien veure les relíquies del màrtir i podien besar-les els devots. Un cop acabada la missa, es sortia fora on els esperava una orquestra per ballar, o d'altres anys hi havia una cobla que tocava sardanes. Un cop acabat, cada grup es feia el seu foc i s'hi coïa el menjar, essent l'arròs a la cassola o la graellada de carn i botifarres el més típic de la diada. A finals del segle XIX, després de dinar es resava el rosari i la gent tornava cap a casa. Quan als anys 1920, l'aplec va ser traslladat per primera vegada al mes de maig, també es realitzaven jocs on hi participaven grans i petits. Un dels més coneguts era el de perseguir aquells que duien un paper de diari a la cintura i que cantaven: 'Jo te l'encendré, el tió, tió fresco, jo te l'encendré, el tió de paper'. Als anys 1940 s'afegí el joc del pernil, que consistia en penjar una pota de pernil al capdamunt d'un pal de fusta que prèviament havia estat untat de greix o llard. El desembre de l'any 2007, abans de l'Aplec de sant Sebastià, les brigades municipals van treballar de manera molt activa en aquesta zona. Concretament, tal i com va explicar el regidor de Via Pública Josep Coral, es va fer una desbrossada general i es va netejar la font de Sant Sebastià. | 41.6644200,2.1193300 | 426683 | 4612893 | 08033 | Caldes de Montbui | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42625-foto-08033-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42625-foto-08033-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 38657 | Aplec de Sant Serni de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-serni-de-clara | <p>ROSSINYOL, J.M. (1990). Sant Serni de Clarà. Una història a mig escriure. Ateneu d'Avià. 'Libro de Actas del Ayuntamiento' de 1909 a 1913 (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XX | <p>Cada any es celebra l'aplec el diumenge després del 18 d'octubre, que és Sant Lluc. Comença amb una caminada popular des de Avià fins a l'església de Sant Serni acompanyada dels gegants. En arribar a l'església, pels volts de les 11'30 hores, es celebra missa, a la sortida es donen els panets als assistents i després es fa una ballada de gegants. La festa acaba amb un concert de música en el que participa la Coral Santa Maria d'Avià i que es fa a la tarda a l'Ateneu. L'aplec és organitzat per l'Ateneu d'Avià.</p> | 08011-133 | Església de Sant Serni de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ | <p>Tot i que el patró de l'església és Sant Serni, la festa es celebrava per Sant Lluc, el 18 d'octubre, o el diumenge posterior a aquesta data. Amb motiu de la festa al matí es celebrava missa i per la tarda es resava el rosari, acabant el dia amb un ball rodó. Era tradició donar un panet als assistents, motiu pel qual el prior passava per les cases a recollir blat per tal de fer-los. El pa que sobrava de l'aplec era subhastat i els diners que es recollien eren per la capella. Al 'Libro de Actas del Ayuntamiento' de 1909 a 1913 ja consta la celebració de l'aplec a finals d'octubre dient que la festa era molt concorreguda i que es demanava la presència de la Guàrdia Civil per tal de garantir l'ordre. Quan es va destruir l'església l'any 1936 es va deixar de dir missa, però sembla que la festa es va continuar fent, tot i que no sempre. L'any 1990, amb motiu de celebrar la recent restauració de l'església es va tornar a recuperar la festa.</p> | 42.0648939,1.8013395 | 400830 | 4657676 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 74021 | Aplec de l'Ascenció a Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lascencio-a-aiguafreda-de-dalt | SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | XVI-XXI | El dia de l'Ascenció es celebra el tradicional aplec, amb la pujada del Sant Crist des de l'església de Santa Maria (on va ser portat el Divendres Sant) fins a l'església d'Aiguafreda de Dalt. La imatge és portada en braços per diversos voluntaris del poble fins al temple de Sant Martí, on es col·loca al seu lloc i es celebra un ofici solemne. A la sortida, hi ha una ballada de sardanes i xocolatada popular. | 08014-92 | Aiguafreda | El Sant Crist és una imatge que gaudeix de gran devoció popular almenys des del segle XVII., quan va començar el seu culte a l'església de Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt, on s'hi va obrir una capella lateral. Amb el pas dels anys va adquirir una gran importància entre la població, fins que al segle XIX ja tenia una confraria que organitzaven la seva festa, celebrada el dia 3 de maig. La imatge barroca fou destruïda durant la Guerra Civil i no fou restituïda per una de nova fins a l'any 1953. | 41.7883100,2.2574000 | 438296 | 4626539 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74021-foto-08014-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74021-foto-08014-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37525 | Aplec de l'arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-larros | XX | Es celebra el segon diumenge de juny. Actualment es fa en el Bosquet i ho organitza el casal d'Alella amb la col·laboració de l'Ajuntament. Entre altres activitats es fan jocs per a tothom i un concurs d'arrossos de paella i de cassola, que també premia la paella més sostenible. La organització facilita el lloc per fer foc, llenya i aigua. S'amenitza la jornada amb espectacles infantils i sardanes. | 08003-386 | Avinguda del Bosquet, s/n | Festa que es va començar a celebrar a parir de l'any 1975 arrel de la celebració del Mil·lenari d'Alella | 41.4938200,2.3001300 | 441581 | 4593815 | 1975 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37525-foto-08003-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37525-foto-08003-386-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 38658 | Aplec de l'ermita del Remei de Cal Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lermita-del-remei-de-cal-castanyer | <p>RAFART, B. , FORNER, C. (2001). Goigs marians del Bisbat de Solsona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | <p>Aplec que es celebra anualment el segon diumenge d'octubre, data en que es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Remei. L'aplec s'inicia amb una missa a les 11,30 hores i en la que es canten els Goigs a aquesta Mare de Déu. A les 17 hores del mateix dia es resa el rosari a la capella. L'aplec és organitzat pels mateixos propietaris de la casa i es convida a tot el poble d'Avià.</p> | 08011-134 | Cal Castanyer. Zona Molí del Castell. 08610 AVIÀ | <p>El culte a la Mare de Déu del Remei te el seu origen en les pestes i altres calamitats que assetjaven a les poblacions. Aquesta ermita es va construir al segle XIX al costat del mas Castanyer. L'any 1954 van pujar la imatge a l'Ermita fent una celebració, ja que havia estat amagada des de la Guerra Civil a una casa particular de la zona, des d'aquell moment es celebra l'aplec, tot i que anteriorment ja s'havia celebrat ofici religiós al menys un cop a l'any. Els Goigs de la Mare de Déu del Remei es canten des de finals del segle XIX i existeix una primera versió que va fer Josep Blanxart i Camps i una segona versió de 1954 feta pel prevere Josep M. Massana Bach.</p> | 42.0851893,1.8393731 | 404007 | 4659887 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Social | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cada any es celebra un aplec a l'Ermita del Remei de Cal Castanyer el diumenge més proper a l'onze d'octubre, en que els amos de la casa conviden a participar a tot el poble. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 38439 | Aplec de la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana | XX | Aplec de sardanes que es fa el primer dissabte de juliol. Hi participen tres cobles, i cada una interpreta cinc sardanes. Després interpreten conjuntament la sardana 'Aplec d'Artés'. També s'hi fa un concurs de colles improvisades. Actualment, aquest aplec es celebra al Parc municipal de Can Cruselles. | 08010-90 | Parc de Can Cruselles | L'entitat que organitza l'Aplec és 'Amics de la sardana', creada a l'estiu de l'any 1966. L'Aplec es fa des de l'any 1973. La primera vegada es va fer a la Font del Molí i després va passar al Bosquet de l'Aplec, al costat de l'antic escorxador. Quan van tallar els pins que feien ombra, es va traslladar al parc municipal de Can Cruselles. | 41.7976500,1.9550600 | 413186 | 4627838 | 08010 | Artés | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38439-foto-08010-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38439-foto-08010-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 94054 | Aplec de la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-4 | XX | <p>A principis d'abril se celebra l'Aplec Sardanista d'Arenys de Mar. Fa 40 anys que es fa. Durant tot el dia es poden escoltar i ballar sardanes, actualment al parc de Lourdes. Una cobla al matí i una altra a la tarda. L'any 2023 les cobles triades foren la Jovenívola de Sabadell i la Flama de Farners. Cadascuna d'elles va interpretar nou sardanes. Sempre n'hi ha alguna que fa referència a la població. En aquest cas fou la sardana 'Arenys de Mar', obra de F. Mas Ros.</p> <p>Els organitzadors són la secció sardanista de l'Ateneu d'Arenyenc i el mateix Ajuntament.</p> | 08006-390 | Parc de Lurdes | <p>Als anys 60 i 70 del segle passat, el 'Centro de Iniciativas y Turismo' organitzava, a l'estiu, audicions de sardanes que es ballaven inicialment al centre de la Riera i també al port. A finals dels anys 70 es refunda la colla sardanista 'Mar Blava' que participa en nombrosos aplecs i concursos. L'any 1981, el mataroní, resident a Arenys, Jordi Miquel, membre i entrenador de la colla, proposa l'organització d'un aplec. Es materialitza el 23 de maig de l'any 1982, amb un programa de matí i de tarda amb tres cobles. En aquella primera edició s'estrena la sardana 'Arenys de Mar' del compositor Francesc Mas Ros.</p> <p>La colla 'Mar Blava' organitza els aplecs fins l'any 1990. L'any següent és l'Ateneu qui se'n fa càrrec de la mà de Pere Riera i Josep Collet, creant la secció sardanista 'Blau Mar', que també s'encarrega d'organitzar audicions i cursets.</p> <p>L'any 2006 se celebrava el 25 aniversari, amb un record especial als compositors de sardanes arenyencs: el pare caputxí Manuel M. De Lipa, en Xavier Maimí; en Jaume Dulsat i en Jordi Torra; incloent en el programa les respectives composicions i editant un CD amb aquestes peces i les estrenades en els 25 anys d'aplec.</p> <p>Des de l'any 2012 es fa càrrec de la secció l'Agustí Ruzafa i en Ramon Capell. L'any 2013 se celebrava el primer aplec conjunt amb Arenys de Munt. S'ha mantingut així, a excepció dels anys de pandèmia, fins enguany que s'ha tornat al format original de celebrar l'aplec al Par de Lourdes, en solitari.</p> | 41.5846902,2.5438070 | 461975 | 4603767 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94054-sardanesjpg250.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la secció sardanista de l'Ateneu organitzen ballades i cursets per aprendre a ballar o a contar i repartir les sardanes, els dissabtes des de mitjans de setembre fins a mitjans de juny, de les 18 h fins les 20 a la sala d’actes del primer pis.Organitzen les ballades de Sant Jordi, la de la vigília de l’11 de setembre, les ballades d’estiu a la placeta de l’església i també organitzen alguna sortida per anar a ballar a altres aplecs de la comarca o Catalunya. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 97448 | Aplec de la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-5 | XX | <p>Conegut també com l’Aplec Pairal de Catalunya, l’Aplec de Calella és considerat l’aplec de la sardana més antic de Catalunya.</p> <p>A partir del 1929 es realitza al Parc Dalmau de Calella, i es fixà una data definitiva: el primer diumenge de juny. D'aleshores ençà, s'ha celebrat cada any, llevat de dos anys en el període de la Guerra Civil Espanyola.</p> <p>L’Agrupació Sardanista de Calella, una de les entitats més emblemàtiques de la ciutat, organitza l’Aplec. Hi participen les cobles més importants del país i concentra uns 3.000 sardanistes.</p> | 08035-166 | Passeig de Manuel Puigvert, s/n. | <p><span><span><span>L’Aplec de Calella va néixer l’any 1926 per commemorar el segon aniversari de la fundació de la Joventut Sardanística de Calella. Es va celebrar a la Font de Sant Jaume de Pineda i, gràcies a una col·lecta popular, es van poder convidar les dues millors cobles del moment, la Barcelona i la Principal de la Bisbal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es va tornar a celebrar els anys següents sota el nom de “Aplec Llevantí de la Sardana”, tot i que l’any 1929 es va traslladar al Parc Dalmau. Des d’aleshores s’ha celebrat de forma ininterrompuda, exceptuant el període de la Guerra Civil. Entre els moments més emblemàtics de la celebració, hi ha la visita l’any 1978 del Molt Honorable President Josep Terradellas, que tornava de l’exili. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa uns anys, s’han introduït alguns elements, com que la vigília de l’aplec es faci un concert i el trasllat de l’audició del diumenge a la nit de dissabte. </span></span></span></p> | 41.6132400,2.6625200 | 471882 | 4606891 | 1926 | 08035 | Calella | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97448-2k5a9367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97448-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97448-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-12-04 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74023 | Aplec de tardor a Aiguadreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-tardor-a-aiguadreda-de-dalt | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | L'aplec de tardor es celebra a Aiguafreda de Dalt el diumenge més proper a la festa de la Santa Creu. L'acte principal és l'ofici solemne en honor a la Santa Creu, amb cantada dels goigs en honor al Sant Crist. A la sortida es ballen sardanes i es convida als assistents a un vermut. | 08014-94 | Aiguafreda de Salt | L'antecedent de l'aplec de Tardor és la festa del Sant Crist d'Aiguafreda, que fins el 1931 es celebrava el dia del Trobament de la Santa Creu, el 3 de maig. L'any 1931, mossèn Jaume Sunyer va renovar la festa i la va fixar pel segon diumenge de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu. Per a l'ocasió, es van editar uns nous goigs. | 41.7883100,2.2574000 | 438296 | 4626539 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 41126 | Aplec del Castell de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-castell-de-montbui | DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes. | XX | No vigent | Es feia el primer diumenge d'octubre, es va començar l'any 1991 amb l'objectiu de restaurar l'ermita. Es feia missa, sardanes, dinar de germanor. L'any 1992 s'hi va estrenar la sardana del mestre Solà 'La baronia de Montbui'. | 08023-69 | Castell de Montbui | Organitzat pels ajuntaments de l'antiga baronia, entitats excursionistes i els Amics del Museu de Bigues. | 41.6640300,2.1766700 | 431456 | 4612802 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45040 | Aplec del Pi de les Tres Branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-pi-de-les-tres-branques | -FELIPÓ, R. (2003): Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions El Mèdol, Tarragona. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VV.AA. (1994:65-68). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www.castellardelriu.cat www.festes.org/articles.php?id=673 | XX-XXI | La Festa del Pi de les Tres Branques es celebra el tercer diumenge de juliol. El punt de celebració del tradicional aplec és a Campllong, a l'entorn del Pi de les Tres Branques. Els actes que es realitzen al voltant del Pi són de caire divers i han anat variant al llarg dels anys. Actualment, cap a les onze del matí es fa una cercavila amenitzada per la Cobla Pirineu, els gegants d'Espinalbet, els Trabucaires de Castellar del Riu i el seguici del rei infant Jaume I, Guillem de Montrodon i la seva cort d'infants. La cercavila s'inicia des de la cruïlla de la carretera dels Rasos amb la que va al Pla de Campllong i s'arriba fins al Pi de les Tres Branques. Un cop arribats al Pi es fa una lectura de textos de Jacint Verdaguer, entre altres. També és moment per als parlaments de caire patriòtic. En finalitzar aquests actes es fa una audició de sardanes per cloure amb un dinar popular. La part més política i reivindicativa es celebra al voltant del Pi Jove, consisteix en diversos parlaments de polítics, personalitats reconegudes, populars, i altres. Seguidament es fa un dinar. | 08050-99 | A la zona de Castellar del Riu | A inicis del segle XX, diversos joves, alguns membres de la Unió Catalanista, començaren a celebrar aplecs i trobades al voltants del Pi. Van ser els inicis d'un aplec que any rera any va anar esdevenint un símbol cada vegada més conegut de la lluita per les llibertats nacionals. Sense oblidar que per molts el Pi continuava essent un símbol religiós. Arran del triomf de les forces catalanistes i democràtiques en les eleccions a la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1921, uns quants nacionalistes berguedans van celebrar-ho amb una trobada al Pi de les Tres Branques. Van fer una missa, ball, audició de sardanes, etc. Aquesta celebració es realitzà el 25 de juliol d'aquell 1921, per Sant Jaume, amb presència de persones vingudes de molts indrets, entre els quals hi havia diputats de la Mancomunitat (Iu Minoves, Antoni Sansalvador), exdiputats, els poetes Ventura Gassol i Salvador Perarnau, representants de diverses entitats culturals i polítiques, etc. Aquest acte significaria un canvi en les trobades i aplecs que fins llavors s'havien fet al peu del Pi, donant-li popularitat i reconeixement com a un acte identitari del conjunt de països de llengua catalana. Durant les dictadures de Primo de Rivera i de Franco no es van poder celebrar els aplecs, ja que van prohibir aquest tipus de manifestacions. La recuperació de la trobada no es produirà fins el 1980, arrel de la proposta per part de l'Ajuntament de Berga. La diada d'aquell any va ser molt concorreguda, s'hi van aplegar 3.000 persones. En aplec s'hi reuniren personalitats molt diverses com el mateix president del Parlament Heribert Barrera, el conseller de la Presidència Miquel Coll i Alentorn, diputats, regidors, dirigents sindicals, el bisbe Antoni Deig, mossèn Ballarín, erudits, personalitats culturals,..., donant a la trobada caire de Diada Nacionalista. Les primeres diades es van celebrar per Sant Jaume (25 de juliol), per tal de fer-la coincidir amb l'aplec de l'any 1921, que era dia festiu a Catalunya. Va ser posteriorment, que la festa es canvià pel tercer diumenge de juliol. Al llarg dels anys la Diada Nacionalista va anar esdevenint més popular i concorreguda (aplegant-se fins a 14.000 persones). Malauradament, a partir de 1986 es van començar a produir certs enfrontaments entre els participants a la diada. Un grup d'independentistes va increpar els militants de Convergència i va cremar banderes espanyoles. L'any següent, CDC i ERC no van assistir a l'acte. El 1988 es van produir enfrontaments entre persones del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). El 1991 hi van haver agressions per part de militants del MDT contra les joventuts d'ERC i de CDC. El 1996 és el punt culminant de la degeneració de la festa amb els enfrontaments d'un grup de 30 independentistes encaputxats i un altre col·lectiu independentista, amb resultat de deu ferits lleus. Aquest esdeveniments i el caire que havia adoptat l'aplec va determinar a les autoritats locals i nacionals a reconduir la diada donant-li un esperit més festiu i lúdic. La diada manté actes de caire polític, amb parlaments d'algunes autoritats, representants de formacions polítiques i socials, entre altres. Aquest conjunt d'actes paral·lels són la majoria organitzats al voltant del Pi jove, també compten amb una part més festiva i lúdica, des d'una caminada fins a un dinar popular, alguna actuació musical o recitals poètics. | 42.1104700,1.7818100 | 399286 | 4662760 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45040-foto-08050-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45040-foto-08050-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 95143 | Aplec del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei-3 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PONS i GURI, J.M i FON, Francesc (2003) El santuari de la Verge del Remei del terme d'Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | No vigent | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un aplec que es feia a l'ermita del Remei, en el municipi d'Arenys de Munt, però que reunia a persones d'altres pobles veïns, com Canet de Mar, Caldes d'Estrac o Arenys de Mar. Quan es va fer el Mapa de Patrimoni Cultural d'Arenys de Munt, l'any 2005, era vigent, però actualment ja no se celebra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es feia el segon diumenge d'octubre. </span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Un grup sortia d'Arenys de Munt i un altre d'Arenys de Mar. A les 10:30 se celebrava l'Eucaristia, davant la capella, amb cantada de goigs final; l'any 2002 es va llegir un poema de Jacint Verdaguer que fa referència al Remei. Finalment es feia una audició de sardanes.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Antigament es feia l'ofici, també al matí, però a la tarda es passava el Rosari. Alguna vegada es feia cant coral. El ball, per ser una activitat pagana es feia fora del recinte de l'ermita; a l'esplanada del davant.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-494 | Ermita del Remei (Arenys de Munt) | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tenen notícies d'aquest aplec des de la segona meitat del segle XIX. Abans es feia el primer diumenge d'octubre, amb la concurrència de gent d'Arenys de Munt, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aplec de 1886 va tenir molt d'èxit i ressò mediàtic local.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>Ja en el segle XX es va fer algun aplec polític: l'11 de setembre de 1920 i l'any 1923 pels Pomells de Joventut. En els anys 30 la secció excursionista de l'Ateneu arenyenc n'organitzà, el setembre de 1932 a 1935.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>L'any 1959 es va estrenar la sardana de Xavier Maimí 'La festa del Remei'.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>L'any 2002 es tornava a recuperar aquesta celebració després de 22 anys sense aplec. L'any 1980 fou la darrera vegada que es va fer l'aplec. Fou gràcies a una comissió formada per Joan Bibolas, Josep Montmany, Climent Colomer, Francesc Forn, Joan Puigdoví, Ferran Soler i Mn. Josep Playa. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5793930,2.5515237 | 462614 | 4603175 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37772 | Aplec del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei | PONS i GURI, J.M i FON, Francesc (2003) El santuari de la Verge del Remei del terme d'Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. | XX | Vigent | Aplec que es celebra el segon diumenge d'octubre a la capella del Remei. Un grup surt d'Arenys de Munt i un altre d'Arenys de Mar. A les 10'30 es celebra l'Eucaristia, davant la capella, amb cantada de goigs final; l'any 2002 es va llegir un poema de Jacint Verdaguer que fa referència al Remei. Finalment es fa una audició de sardanes. Antigament es feia l'ofici, també al matí; però a la tarda es passava el Rosari. Alguna vegada es feia cant coral. El ball, per ser una activitat pagana es feia fora del recinte de l'ermita; a l'esplanada del davant. | 08007-87 | Capella del Remei | Es tenen notícies d'aquest aplec des de la segona meitat del segle XIX. Abans es feia el primer diumenge d'octubre, amb la concurrència de gent d'Arenys de Munt, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt. L'aplec de 1886 va tenir molt d'èxit i ressò mediàtic local. Ja en el segle XX es va fer algun aplec polític: l'11 de setembre de 1920 i l'any 1923 pels Pomells de Joventut. En els anys 30 la secció excursionista de l'Ateneu arenyenc n'organitzà, el setembre de 1932 a 1935. L'any 1959 es va estrenar la sardana de Xavier Maimí 'La festa del Remei'. L'any 2002 es tornava a recuperar aquesta celebració després de 22 anys sense aplec. L'any 1980 fou la darrera vegada que es va fer l'aplec. Fou gràcies a una comissió formada per Joan Bibolas, Josep Montmany, Climent Colomer, Francesc Forn, Joan Puigdoví, Ferran Soler i Mn. Josep Playa. | 41.5872800,2.5257600 | 460472 | 4604063 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37772-foto-08007-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37772-foto-08007-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42627 | Aplec del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei-0 | HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XVII-XVIII | Celebració festiva que es celebra el cap de setmana següent a la Festa Major a Caldes de Montbui. És l'acte més important de la Capvuitada. Aquest es celebra el diumenge al matí. A l'Aplec hi conflueixen: La trobada de cotxes antics, la mostra d'artesans, antiquaris i brocanters, la trobada de carros, la mostra de productes de Caldes, la trobada de puntaires, l'aplec sardanista, els gegants, els bastoners, els castellers, sense oblidar les celebracions litúrgiques a l'ermita del Remei. En acabar la festa la gent gaudeix dels productes artesanals més representatius del municipi: carquinyolis, el mató, l'anís de taronja fet de la destil·lació de la pell de taronja amb la grana de matafaluga i el famós licor de les flors del Remei, fet amb diferents herbes aromàtiques. | 08033-186 | Ermita del Remei, s/n | La vila de Caldes de Montbui celebra un aplec a l'ermita del Remei cada tercer diumenge d'octubre. També es coneix com la Capvuitada pel fet de coincidir vuit dies després de la celebració de la Festa Major. Es tenen notícies de la celebració d'aquest aplec des del segle XVII, quan se celebrava cada segon diumenge d'octubre. La festa va adquirir importància a partir del segle XVIII, quan els sacerdots custodis van prendre cura del santuari. En aquell temps l'aplec consistia en un ofici religiós i una audició de sardanes. Els assistents, que hi arribaven amb tota mena de vehicles de tracció animal, acompanyen als voltants de l'ermita per fer-hi un dinar de camp. Un cop havent dinat se celebraven tota mena de jocs populars i 'l'entrada de ball', que actualment es balla per la festa de Sant Antoni a la plaça de la Font del Lleó. Segons Joan Amades, l'Aplec del Remei era el més important del Vallès i un dels més concorreguts de Catalunya. Hi acudien tota mena de firaires, especialment venedors de fruits secs i dolços, i era mol típica la compravenda de magranes. D'altra banda, la popularitat de l'aplec va inspirar una obra de Josep Anselm Clavé que porta el mateix nom que la festa. Al llarg de la història han anat variant de dates en el calendar. El 1644 el papa Urbà VII la va establir al segon diumenge de novembre, però el 1660 el papa Alexandre VII va canviar-la a l'agost. L'any 1861 l'ajuntament decideix canviar la festa al segon diumenge d'octubre, fent-la coincidir amb la celebració de la Mare de Déu del Remei. Aquest canvi és degut al fet que la Festa Major quedava deslluïda per la proximitat de la festa del culte a la Verge del Remei, que comptava amb molts més adeptes. Els vilatans s'engalanaven amb els millors vestits i l'aplec del Remei, que tenia gran anomenada, s'havia convertit en la festa grossa de tot el poble. Fent convergir la Festa Major amb la celebració del dia de la Mare de Déu del Remei, es volia restablir l'esplendor de la primera. El mateix diumenge d'octubre se celebrava la festa de la parròquia de Santa Maria, així doncs, per no fer coincidir dues festes sacres, es canvia la festivitat en honor a la Mare de Déu del Remei al tercer diumenge d'octubre. | 41.6505000,2.1622800 | 430243 | 4611312 | 08033 | Caldes de Montbui | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42627-foto-08033-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42627-foto-08033-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42627-foto-08033-186-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | També conegut amb el nom de Capvuitada. | 94|98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40691 | Aplec dels Ous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-dels-ous | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.</p> | XVII-XXI | <p>L'aplec dels Ous es celebra cada any el diumenge de Pasqua al Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Al matí es fa l'ofici solemne, a la sortida de la qual es rifen coques i xampany. La festa segueix el dilluns, a la plaça de l'església dels Hostalets de Balenyà. A la tarda es fa l'Aplec dels Ous, on es paren dues taules (tradicionalment una pertanyia al poble i l'altra als pagesos del Santuari de l'Ajuda), des d'on es reparteixen els números. Tot seguit es sortegen els ous, llonganisses, pernils, coca i xampany; que han recaptat els administradors assignats. La festa s'acompanya amb la cobla i una ballada de sardanes. Els diners recaptats es destinen als actes d'organització i la resta són donats a la parròquia de Sant Fruitós dels Hostalets de Balenyà.</p> | 08017-57 | Balenyà | <p>L'origen de l'aplec dels Ous es remunta al segle XVII, quan va fundar-se la Confraria del Roser a la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà. Per tal de sufragar les despeses de l'Altar de la Mare de Déu del Roser, es va organitzar una rifa dels ous que el rector havia recollit per les cases del poble durant el Salpàs. El sorteig es feia davant l'antiga església de Sant Fruitós, on s'hi instal·lava la virola, un aparell amb una sageta, on els assistents tiraven xapes o plaques per provar fortuna. A banda dels ous, també es rifaven les llonganisses que les cases benestants del poble havien donat. Passada la Guerra Civil, els pagesos del Santuari de l'Ajuda van passar a fer l'aplec al poble dels Hostalets de Balenyà, al carrer Major. Malgrat que el rector va promoure que es celebrés davant la nova església parroquial, els pagesos de l'Ajuda van seguir-lo fent al carrer Major. Aleshores, el diumenge es celebrava l'ofici a la Mare de Déu de l'Ajuda al matí i a la tarda es resava el rosari. El dilluns a la tarda, es feia l'aplec al poble dels Hostalets. En aquest moment, va deixar de fer-se el sorteig amb la virola, que va substituir-se per un sac amb boles numerades i les tires de números pels assistents. A banda dels ous i les llonganisses, van incorporar-se coques a la rifa.</p> | 41.8160300,2.2359700 | 436543 | 4629633 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40691-alella.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 91680 | Aplec dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-dels-tossals | els últims anys no s'ha celebrat per diversos motius. | <p>L'aplec dels Tossals és una de les festes amb més història de Capolat. Se celebra el dia 15 d' agost, per la Mare de Déu d'Agost. Al matí es fa una missa a les restes de l'antic santuari de la Mare de Déu dels Tossals. En acabada la cerimònia religiosa, es fan actuacions <em>folk</em>, de cançó de taverna i es reparteix el pa dels pobres que cada any paga una casa diferent del poble.</p> <p>A migdia es fa un dinar popular amb brasa i a la tarda el ball d'acordió.</p> | 08045-143 | Santuari de la Mare de Déu dels Tossals, a la Serra dels Tossals. | <p>L'aplec dels Tossals és una festa que se celebrava cada any per la Mare de Déu d'agost, al Santuari dels Tossals. Es va deixar de fer quan, a mitjans del segle XX, va ser destruït el santuari. A principis del segle XXI es va decidir donar un nou impuls a les ruïnes d'aquest lloc que havia estat tant emblemàtic pel municipi i es va recuperar la festivitat. Tot i això, els últims anys no s'ha celebrat per diversos motius.</p> | 42.0885300,1.7538900 | 396942 | 4660357 | 08045 | Capolat | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2024-11-19 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 74340 | Aquell jovenet que balla (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquell-jovenet-que-balla-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | És poc recordada avui dia. | 'Aquell jovenet que balla ajudeu-me'l a mirar; porta les calcetes curtes, fa cara de rufià.' | 08025-210 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 40741 | Aqüeducte de Barbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-barbat | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XIV | Una part de l'aqüeducte està coberta d'heura. | L'aqüeducte de Barbat creua el torrent de Güells en una gorja situada entre els masos Barbat i Vilageriu. És una passarel·la d'un sol tram, que s'obre en forma d'arc rebaixat adovellat i presenta un tauler estret cobert amb lloses. L'estructura es recolza a la roca natural, així com en sengles estreps, dels quals un ha estat reforçat amb formigó. El parament és de pedra lligada amb argamassa. | 08017-107 | Torrent de Güells | L'aqüeducte ha estat sovint datat d'època romana per la presència d'una via romana i dels miliaris en la seva proximitat. Tanmateix, la construcció tenia la finalitat de portar l'aigua del torrent fins a la masia d'origen medieval de Barbat, per salvar el desnivell del torrent davant la casa. | 41.8378800,2.2074300 | 434195 | 4632080 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40741-foto-08017-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40741-foto-08017-107-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a aqüeducte de Vilageriu. El torrent de Güells fa de límit entre el terme municipal de Balenyà i de Tona, pel que comparteixen aquest bé patrimonial. | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 40091 | Aqüeducte de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-forns | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Aqüeducte d'un arc de mig punt, en forma de pont, que salva el desnivell del terreny al pas del torrent de la font. Conduïa l'aigua del rec que sortia de la bassa de Can Forns fins als horts que hi havia a l'altre costat del torrent. És fet de paredat comú, amb l'arcada de totxo a plec de llibre. Actualment només es fa servir com a pont i té les baranes metàl·liques a mode de passamà, tot i que inicialment eren de fusta.</p> | 08005-222 | Can Forns | <p>La seva construcció va ser encarregada per en Salvador Millet Maristany.</p> | 41.6669800,2.2495800 | 437529 | 4613074 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40091-foto-08005-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40091-foto-08005-222-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 42056 | Aqüeducte de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-valls | XVII-XVIII | Només es conserva una petita part. | Un tram d'aqüeducte que només conserva una arcada feta amb maons i la resta de l'obra feta de mamposteria. Es recolza en un marge del terreny d'on prové la canonada d'aigua. | 08030-129 | Al costat de Can Xinxa | 41.5315000,2.3646900 | 447001 | 4597956 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42056-foto-08030-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42056-foto-08030-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42056-foto-08030-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 92428 | Aqüeducte de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-conangle | <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> | XIV, XIX | <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Conangle. És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval en el seu recorregut principal. Passa per sobre de la riera de Conangle, que forma una petita vall entre camps de conreu i bosc, just a la divisòria entre els termes municipals de Balsareny i Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte és força llarg, d’uns 103 metres, i a la part inicial, al nord, fa un lleuger gir. D’alçada màxima mesura uns 12 metres. S’hi poden distingir dues parts ben diferenciades: l’aqüeducte originari, que es caracteritza pels tres arcs apuntats centrals (val a dir que són els únics arcs apuntats de tota la Séquia) i una construcció de reforç que el 1824 s’hi va adossar a la cara oest. Com que els arcs de les dues construccions no coincideixen del tot, sinó que s’encavallen parcialment, fa la impressió que ens trobem davant de dos ponts en paral·lel, tot i que a la part alta tota l’obra queda fusionada en una plataforma uniforme, de 4,5 m d’amplada. En la part gòtica l’aparell és fet amb carreus de mida no gaire gran i força desiguals. L’obra del segle XIX és molt més regular, amb carreus ben disposats en filades. Tot aquest costat oest es caracteritza per un perfil atalussat fins a dalt de tot, de manera que l’aqüeducte queda ben reforçat davant els possibles aiguats de la riera. En aquesta cara només queden descoberts dos arcs, que són de mig punt. El tercer arc ha quedat cegat. I encara més al sud són visibles quatre arcs més que han de correspondre a l’obra gòtica originària, ja que semblen lleugerament apuntats. Tots aquests arcs han quedat pràcticament tapats pels murs de reforç, que en aquesta part meridional deixen entreveure diferents fases constructives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte té dos elements ornamentals o commemoratius: sobre un dels arcs de la cara est hi trobem un escut totalment erosionat amb dos carreus a la part inferior que tenien una inscripció. Se n’insinuen algunes lletres al costat esquerre del carreu superior, però la inscripció és completament il·legible. D’altra banda, sobre un arc de la cara oest hi podem veure una pedra amb una orla que té inscrita la data 1824. Aquest ha de ser l’any en què es van realitzar les obres per reforçar l’aqüeducte al costat oest, que devia quedar malmès per una torrentada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior, el caixer (per on discorria l’aigua de la Séquia) és cobert amb lloses que permeten caminar sobre l’aqüeducte, protegit amb unes baranes metàl·liques. Actualment es troba fora d’ús, ja que les abundants fuites que tenia en feien perillar l’estructura. Per solucionar-ho fa uns anys es va fer passar una canonada soterrada al costat dret de la construcció. Al costat de la barana es conserva una fita on hi ha esculpit l’escut de Manresa. És una de tantes fites que recorden que el recorregut de la Séquia formava part antigament del municipi de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-179 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal, vora les mins de potassa de Vilafruns. | <p><span><span><span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem esmentat, a principis del segle XIX (l’any 1824 segons una inscripció) l’aqüeducte es va reparar amb la construcció d’una estructura de reforç. Això va modificar considerablement la fesomia de l’obra vista des de la cara oest.</span></span></span></p> | 41.8350800,1.8746500 | 406560 | 4632078 | 1340, 1824 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-escut-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-vista-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Pont de Conangle, Pont de cal NegretEl termenal entre els municipis de Balsareny i Sallent passa per la riera de Conangle, de manera que la meitat nord de l’aqüeducte pertany al terme de Balsareny i la meitat sud al terme de Sallent.Forma part de la ruta de la Séquia, senyalitzada pel Parc de la Séquia. Té un plafó informatiu. | 93|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92433 | Aqüeducte de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-santa-cecilia | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 164.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa de dimensions modestes, d’un sol arc, que franqueja el torrent de cal Barretaire, al pla de Santa Cecília. Actualment en aquest sector hi ha els xalets de la mina de Vilafruns. Té una alçada considerable, d’uns 4,5 m, però la vegetació del torrent pràcticament no deixa veure l’arc, fet amb obra de maçoneria. L’aigua de la Séquia continua circulant per l’aqüeducte, actualment sota cobert i amb la protecció d’una barana de ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part inicial de l’aqüeducte hi ha una caseta de pedra que aixopluga un bagant modern, que funciona amb volant i mecanisme desmultiplicador, el qual permet desviar l’aigua cap al torrent. També hi ha una caseta d’eines del sequiaire.</span></span></span></p> | 08018-183 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal. Al pla de Santa Cecília, prop de la mina de Vilafruns. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte o pont de Santa Cecília deu ser originari del segle XIV però possiblement amb reparacions diverses al llarg dels segles. Ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons aquest autor, feia 9 canes i un pam de llarg (una mica més de 14 m), i 3 canes d’alçada (4,6 m). </span></span></span></p> | 41.8393100,1.8779100 | 406837 | 4632544 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-4.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Pont de Santa Cecília | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 42055 | Aqüeducte de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-santa-elena | XVII-XVIII | Li manquen molts trams. | Una dotzena d'arcades fetes de maó pla conservades d'un antic aqüeducte sobre pilars de pedra granítica ben escairada. Ressegueix la paret de delimitació de l'escola de L'Olivera. | 08030-128 | Darrera l'escola l'Olivera (urb. Santa Elena) | L'aqüeducte baixava de La Caseta agafant l'aigua de varis indrets i es recollia tot a la Mina Gran. Continuava per davant la Fàbrica gran cap a can Verivol (Bribol) on feia anar un molí de moldre gra. D'aquí anava a un altre molí (actualment només es conserva la bassa, ja que hi estan fent una altra urbanització). Finalment anava a parar a una altra bassa desapareguda que estava on ara hi ha l'escola l'Olivera. Quan la bassa estava plena, dirigien l'aigua cap a la bassa de baix | 41.5226000,2.3682400 | 447290 | 4596966 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42055-foto-08030-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42055-foto-08030-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42055-foto-08030-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 92425 | Aqüeducte de de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-de-santa-maria | <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> | XIV | <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Santa Maria. És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval que es troben en el seu recorregut principal. Salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, pocs metres abans que aquesta desemboqui al Llobregat. Es troba als afores de la població de Balsareny pel sector est, en el km 1,3 des de l’inci de la Séquia. Al costat té un altre pont, conegut com el Pont del Riu, per on actualment hi passa la carretera d’Avinyó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un aqüeducte de pedra de tres arcs escarsers que fa 36 metres de llarg i entre 5 i 6 metres d’alçada. Té la particularitat que els arcs són força baixos, de manera que la part superior destaca com una massa de pedra compacta. El parament és força irregular, i s’hi poden distingir dos tipus d’aparell. El de la part superior és una mica més regular, amb alguns carreus més o menys escairats. No es pot descartar que aquesta part alta correspongui a una refecció posterior. Els arcs són perfilats amb una filada de dovelles i, en un cas, amb una doble filada. Per la cara nord els pilars estan protegits amb trencaaigües de secció triangular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta obra tant fa la funció d’aqüeducte com de pont. És a dir, l’aigua de la Séquia continua circulant pel seu interior, i la plataforma superior, habilitada amb unes baranes, permet el pas de persones i de vehicles. Just a la sortida del pont trobem una fita on hi ha esculpit l’escut de Manresa i la data de 1890. És una de tantes fites que recorda que el recorregut de la Séquia formava part antigament del municipi de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-176 | Sector central del terme municipal, als afores de Balsareny. | <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. </span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> | 41.8603300,1.8798700 | 407030 | 4634875 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-i-fita.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Pont de Santa Maria, Pont de la Séquia Mujal (PGOU)Forma part de la ruta de la Séquia, senyalitzada pel Parc de la Séquia. Té un plafó informatiu. | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92431 | Aqüeducte de la Vinya d’en Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-vinya-den-marti | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), <span>p. 158, 163.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109.</span></span></span></p> | XIV-XIX | Envaït per la vegetació | <p><span><span><span>Petit aqüeducte de la Séquia de Manresa format per un sol arc i emplaçat sobre un petit torrent, anomenat del Balç o del Senyor Francisco. Es troba en un tram de la Séquia cobert, i actualment ha quedat envaït per la vegetació i amb prou feines és visible la volta lleugerament arquejada sota la qual passa el torrent.</span></span></span></p> | 08018-181 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. Prop de la fàbrica del Molí | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte o pont de la Vinya d’en Martí ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn del 1680. El seu origen és medieval però deu haver sofert diverses reparacions al llarg dels segles.</span></span></span></p> | 41.8512400,1.8750600 | 406618 | 4633871 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 38710 | Aqüeducte del Molí de Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-de-ballus | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XIX | <p>Seguint la riera d'Avià amunt des de la resclosa del molí, trobem un aqüeducte de pedra d'un arc que es va construir a finals del segle XIX i que servia per traslladar l'aigua a través d'un canal des de la riera fins al molí. Actualment aquest aqüeducte es troba molt tapat per esbarzers i és de difícil visibilitat.</p> | 08011-186 | Molí de Bellús. Obiols. 08610 AVIÀ | <p>La propietat dels Ballús ja és documentada al segle XV, essent aquests uns grans propietaris de la parròquia d'Obiols que van anar augmentant les seves propietats principalment al segle XVIII, data en la que van construir el molí. A l'Amillarament de 1862 la casa Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. L'any 1900 el molí l'utilitzava Joan Canudas Cots, tenia una pedra que treballa tres mesos a l'any utilitzant un 15% de força hidràulica al 1900. L'any 1922 la propietat va ser comprada per la família Canudas que encara la conserva. Segons informació oral, el molí de Ballús va deixar de funcionar en iniciar-se la Guerra Civil, l'any 1936, tot i que va moldre des de finals de la guerra fins a l'any 1954 d'estraperlo. Al 1954 va deixar de funcionar definitivament.</p> | 42.0502800,1.8532300 | 405101 | 4655995 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 106 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 38706 | Aqüeducte del Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-del-castell | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> | XX | <p>A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l'aigua de la riera fins a la fàbrica a través d'un canal d'obra i pedra. Està format per tres arcs de mig punt, el central més ample i sobre la riera Font Caldes, i un a cada costat més estrets també de mig punt. Per la part superior passava un canal que actualment es troba mig colgat de vegetació. La seva funció era portar aigua cap a la Farinera salvant el desnivell del terreny que forma la riera. Actualment no s'utilitza i es troba parcialment cobert de vegetació.</p> | 08011-182 | Carretera d'Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ | <p>Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l'any: una mola per cereals i l'altra per civada, ordi i blat de moro. Es feia servir l'aigua de la Riera de Font Caldes, des de l'any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d'obra de mamposteria abans d'arribar al Molí del Castell, d'aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. L'aqüeducte seria construït pels Rosal després d'adquirir part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l'any 1903 i va funcionar fins al 1926. L'any 1930 els hereus d'Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d'aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l'any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s'ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són habitatges de particulars.</p> | 42.0845400,1.8303500 | 403260 | 4659825 | 1905 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45130 | Aqüeducte del Santó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-santo | BARTOLOMÉ, Florian (2002). Els ponts de Castellbell i El Vilar: El pont aqüeducte del Santó; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 256, abril de 2002, pp. 14. | XVIII-XIX | És una mostra dels recursos que la gent tenia per aconseguir aigua i transportar-la de vegades a molts quilòmetres de distància a través d'aqüeductes i galeries subterrànies. | Obra d'enginyeria civil que consisteix en un pont d'arcs aeris que travessa el rasot del Santó, visible per sota mateix de la carretera BV-1123, que va del Burés a Sant Cristòfol, al punt quilomètric 1,300. Aquest aqüeducte servia per transportar l'aigua des de la deu o font fins a un indret determinat de la propietat, a través d'un rec de superfície que enllaçava amb alguna galeria subterrània. Mesura una cinquantena de metres. Consisteix en uns pilars amb arcs de pedra que sobresurten de terra, que en arribar a la part més profunda del rasot augmenten d'un nivell fins que tornen a retrobar el nivell natural del terreny. La canal de circulació de l'aigua està realitzada amb maó molt gran, procedent del forn d'obra de la propietat i arrebossat per la part interior amb morter. Les vores estan arrodonides. | 08053-33 | Riera de Marganell | 41.6466400,1.8409100 | 403477 | 4611193 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45130-foto-08053-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45130-foto-08053-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45130-foto-08053-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La resclosa estava construïda al mig de la riera de Marganell i a la cruïlla del camí de cal Pinsà, entre el rec i l'aqüeducte tenien una llargada d'uns 800 metres. | 98|94|119 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 39345 | Aqüeducte del rec del Rial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-del-rial | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. | XVIII-XIX | En el moment de fer la fitxa hi havia una fuita d'aigua al pont que rajava amb força potència per entre les pedres, posant en estat crític la supervivència de l'estructura. | Aqüeducte d'un sol ull en forma de mitja circumferència, que sosté el rec del Rial, fet amb carreus de pedra irregulars i lligats amb morter. L'estructura fa 3,5 m de longitud, uns 40 cm d'amplada i 3,5 m d'alçada. Dalt de la pedra trobem un reforç posterior fet de totxanes per tal de protegir el rec. La volta està feta amb superposició de còdols de pedra. | 08012-117 | Horta d'Avinyó | Aquest petit aqüeducte portava l'aigua de la Gavarresa a molts dels horts d'Horta d'Avinyó i la seva creació coincideix amb l'apogeu de la vinya a la zona. | 41.8228500,1.9654100 | 414080 | 4630625 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha gran vegetació tan a dins del rec com a les parets de l'aqüeducte | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 41800 | Aqüeducte i Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-i-sant-domenec | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 199. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVIII | Es conserva un tram de l'aqüeducte que probablement conduïa l'aigua a la font del poble. Aquest tram construït amb pedra a mode d'aparell de reble, aprofitant pedra i obra ceràmica, presenta un arc de mig punt amb volta de sardinell de mitjanes. Aquest arc, que sustenta l'aqüeducte, s'ha aprofitat per esdevenir el portal d'accés a la finca. Destaca la presència sobre l'arc d'una fornícula que és una capelleta on hi ha una imatge de Sant Domènec. | 08029-58 | Camí de la Font Picant, núm. 2 | Modolell (1993) explica la possibilitat que aquest aqüeducte proveís d'aigua a la Font de la Plaça del poble, que conduiria l'aigua des de la zona del Rocar d'en Lladó, salvant el torrent de cal Coix. | 41.5306200,2.3896600 | 449083 | 4597843 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41800-foto-08029-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41800-foto-08029-58-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44400 | Aqüífer Carme-Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades | Pla territorial de les Comarques Centrals. Aprovació definitiva: setembre de 2008. Secretaria per a la Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya. Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i Anoia. Agència Catalana de l'Aigua. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Juny de 2003. PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. | Sobre explotat | L'aqüífer multicapa de la Serralada Prelitoral Catalana a Capellades, és un aqüífer carbonatat de flux difús. A part del drenatge directe als rius en les zones que per estructura geològica funcionen en règim lliure, l'aqüífer té un drenatge profund en règim confinat, amb sortides molt concretes que aprofiten singularitats geològiques (deus de Capellades). La recàrrega és causada únicament per la pluja eficaç, i la transmissivitat dels medis permeables és relativament petita, raó per la qual la regulació natural que imprimeix l'embassament subterrani és important, fins a conferir al sistema una gran resistència a la sequera, des del punt de vista d'aigües superficials. L'aqüífer multicapa funciona en règim natural poc influenciat i té uns recursos mitjans que s'apropen als 20hm3/any. | 08044-33 | L'aqüífer Carme-Capellades ocupa una superfície d'uns 150 quilòmetres quadrats i transcorre per sota de diversos termes municipals anoiencs i també a la part nord del Penedès. Es calcula que un 60% dels anoiencs consumeixen aigua d'aquest aqüífer, sobretot els habitants de la Conca d'Òdena. | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 38135 | Aqüífer de la riera d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-de-la-riera-dargentona | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Generalitat de Catalunya (1988). DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.</p> | Les principals amenaces són la contaminació, l'excessiva extracció i l'obertura de pous ilegals. | <p>Aqüífer contemplat dins l'annex 1 del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.</p> | 08009-142 | Conca de la riera d'Argentona | 41.5554700,2.4003200 | 449992.06 | 4600595.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38135-foto-08009-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38135-foto-08009-142-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'aqüífer de la Riera d'Argentona resta delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: Cruïlla de la línia de la costa amb el límit meridional del terme municipal de Cabrera de Mar (rodalia del quilòmetre 23 de la línia fèrria Renfe). Seguint el dit límit municipal fins a trobar el límit municipal entre Argentona i Cabrils (en el vèrtex Cirera (470 m). Seguint la dita frontera municipal entre els dos termes esmentats de Cabrils i Argentona fins a trobar el que separa el d'Òrrius del de Cabrils. Continuant pel límit occidental d'Òrrius fins a la seva cruïlla amb el d'Argentona, voltant tot el terme municipal d'Òrrius. Continuant pel dit límit municipal d'Argentona per la banda NW d'aquest terme municipal fins a la seva cruïlla amb el de Dosrius. Continuant pel dit límit municipal de Dosrius voltant tot el terme de Dosrius, pel nord i l'est del terme, fins a trobar la seva unió amb el de Mataró (rodalia del vèrtex Geodèsic Tuñi -406 m-, al NE de Mataró). Des d'aquest punt fins a arribar al mar, seguint sempre pel límit municipal entre Mataró i Sant Andreu de Llavaneres. Des de la cruïlla del dit terme municipal amb el mar fins al punt d'inici d'aquesta delimitació seguint per la línia de la costa. Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 393 (37-15) Mataró i 394 (38-15) Calella. Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals. Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació: Cap. Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació: Argentona, Mataró, Cabrera de Mar, Òrrius i Dosrius. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42676 | Arbrat de la Plaça 11 de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbrat-de-la-placa-11-de-setembre | XIX | Parc urbà format per vàries espècies arbòries d'interès històric, composat bàsicament per catorze abèlies (Abelia floribunda), trenta dues troanes (Lingustrum japonicum), una magnòlia (Magnolia grandiflora fallisoniensis), tres avets blancs (Abies alba), quatre palmeres (Phoenix canariensis) i quatre oms (Ulmus sp.). Aquesta plaça està envoltada per bancs i un espai per als infants. | 08033-235 | Plaça 11 de Setembre, s/n | Durant el maig de l'any 1998 es realitzà un seguiment arqueològic d'urgència al perímetre comprés entre l'antic edifici de l'Ajuntament i els banys de La Salut i Garau i part dels jardins del balneari i que actualment formen part de la Plaça Onze de Setembre. Si bé l'edifici de les termes va anar a terra, sí que es van voler conservar els antics jardins del balneari. En aquesta plaça, el mateix dia 11 de setembre de cada any se celebra a la plaça de l'11 de Setembre el tradicional acte institucional i l'ofrena floral que des de l'any 2007 s'ha obert a la participació de la ciutadania. | 41.6344700,2.1630000 | 430286 | 4609531 | 08033 | Caldes de Montbui | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42676-foto-08033-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42676-foto-08033-235-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 97176 | Arbre de l'amor del Parc Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-de-lamor-del-parc-dalmau | <p><span><span><span>ROMERO, M. (2018). <em>Catàleg dels arbres d’interès local de Calella.</em> Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XX | Només en queda un exemplar. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arbre de l’amor situats en un racó del Parc Dalmau, darrera del pavelló. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>És un exemplar d’arbre de l’amor (<em>Cercis siliquastrum)</em>, </span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>que amida poc més de 8 metres d'alçada i té un perímetre del tronc de 155 </span></span></span></span></span></span>centímetres<span><span><span lang='CA'><span><span><span>. Estava alineat amb d'altres exemplars, dels quals només en queda aquest.</span></span></span></span></span></span></p> | 08035-108 | Parc Dalmau, s/n. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>És una espècie originària de l’Europa oriental. És un arbre caducifoli de tronc retorçat i d’escorça bruna. La seva capçada és arrodonida i a la primavera floreix amb la característica flor rosa viu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6164300,2.6586000 | 471557 | 4607247 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97176-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2024-07-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Dels arbres catalogats només en queda un. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 37401 | Arbreda de Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-cal-baro | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | La proximitat als habitatges i pel fet d'estar totalment rodejat pel continu urbà el fan un espai amb molta pressió antròpica i mals usos per la qual cosa s'hi ha hagut de limitar l'accés motoritzatamb una sèrie de tanques. | Aquesta arbreda està formada bàsicament per pi pinyer, tot i que té alguns exemplars d'alzina, roure, garrofer, eucaliptus i cedre. Té una important varietat d'espècies arbustives i herbàcies: aladern, arboç, estepes, esparreguera, heura, boix, galzeran, vidiella, lligabosc, rogeta o falgueres. És un espai amb un ús social molt alt, amb alguns camins i circuits que el recorren de dalt a baix. La importància d'aquesta arbreda rau en tres fets: l'elevada diversitat d'espècies, l'interès paisatgístic associat al fet que esdevé una massa forestal de dimensions considerables enmig del continu urbà, i l'ús social. | 08003-261 | Entre els carrers Onofre Talavera, Tèlia i Vinya del Rei, al nucli de Nova Alella. | 41.4913000,2.2913500 | 440846 | 4593541 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37401-foto-08003-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37401-foto-08003-261-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37400 | Arbreda de Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-cal-cinto | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Arbreda formada bàsicament per pins pinyers plantats durant el primer quart del segle XX, amb presència de diverses espècies de sotabosc mediterrani. Una part d'aquesta arbreda forma part de la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització de Can Comulada - Coma Fosca per la qual cosa periòdicament s'hi duen a terme treballs de tractament de la vegetació. | 08003-260 | riba de ponent de la Riera Coma Fosca, a llevant del nucli de Can Comulada - Coma Fosca | 41.4980000,2.2884600 | 440611 | 4594287 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37400-foto-08003-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37400-foto-08003-260-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 37399 | Arbreda de Can Cues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-cues | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Aquesta arbreda presenta dues zones sensiblement diferents: per un costat hom hi pot trobar un bosc mixt de pi pinyer i alzines en estat força natural, com ho demostra el fet que existeix un ric i abundant sotabosc, i per l'altre, un espai més humanitzat amb espècies pròpies de jardineria o plantades amb finalitat ornamental, com podrien ser els eucaliptus, els xiprers, les palmeres o les mimoses. El sotabosc de la pineda és molt ric en espècies arbustives: estepes, botja de cuques, romaní, esbarzer, ginesta, bruc, heura, lligabosc, figuera de moro, falzia negra i gramínies, entre d'altres. Antuvi aquesta zona també foren vinyes i encara s'hi pot trobar algun cep dispers. De la seva vegetació cal destacar el pi pinyer, l'alzina, l' eucaliptus i els xiprers. | 08003-259 | Finca de Can Cues, al sud-est del nucli de Font de Cera | 41.5080400,2.2965600 | 441296 | 4595396 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37399-foto-08003-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37399-foto-08003-259-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Diverses de les palmeres existents han mort o han estat greument afectades per l'atac de l'escarabat morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus Olivier) | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37394 | Arbreda de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-magarola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | En tractar-se d'una parcel·la interior d'urbanització sense continuïtat immediata amb la trama urbana periòdicament s'hi duen a terme treballs de tractament de la vegetació d'acord ambla normativa aplicable sobre prevenció d'incendis. | Es tracta d'un bosc mixt de roure i alzina amb exemplars importants de roure africà, espècie poc freqüent al municipi. El sotabosc és dominat per espècies típiques d'alzinar, com el bruc o el llentiscle, que esdevenen de port gairebé arbori. Als estrats inferiors hom hi pot trobar diferents tipus de falgueres, heures i arítjol. | 08003-254 | entre el carrer dels Roures i l'Avinguda Sant Mateu, al nucli de Can Magarola. | 41.5065600,2.3047800 | 441981 | 4595226 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37394-foto-08003-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37394-foto-08003-254-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta arbreda té interès per l'elevada presència i per les dimensions de roures africans, espècie molt poc freqüent al municipi. Fou declarada 'Arbreda monumental d'interès local' pel Ple de febrer de 2004 i ratificat per la Generalitat de Catalunya per l'Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbredes monumentals i d'actualització de l'inventari d'arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 4393 de 27 de maig de 2005). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.