Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39878 | Albereda de Can Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-de-can-reixac | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | Alguns exemplars presenten heures però en una proporció molt reduïda, cosa que no fa perillar el seu estat de salut | Conjunt format per 13 àlbers (Populus alba) de característiques similars, d'uns 30 a 35m d'alçada, una volta de Canó de 2,5 m, classe diametral 105-110 cm, diàmetre de 80 cm i perímetre de capçada de 47,1 m. | 08005-9 | Camí de Can Draper a Can Reixac | 41.6551000,2.2632600 | 438656 | 4611746 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39878-foto-08005-9-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 39870 | Albereda de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-de-la-mina | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | Els pocs peus d'àlbers que es conserven a la Mina presenten un estat de salut bo tot i estar clarament amenaçats per l'abocador de runes clausurat.Inexplicablement s'ha continuat abocant, provocant un avenç imparable de la terra cap al torrent. Molts àlbers han estat sepultats i d'altres han estat tallats per la seva forta inclinació. | Conjunt format per 10 àlbers (Populus alba) de característiques similars, d'uns 20 a 25 m d'alçada, una volta de Canó de 2,7 m, classe diametral 85-90 cm, diàmetre de 85 cm i perímetre de capçada de 28,3 m. | 08005-1 | Antic abocador de la Mina | 41.6707800,2.2589700 | 438314 | 4613490 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39870-foto-08005-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39870-foto-08005-1-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 41520 | Alcova de cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alcova-de-cal-vilardell | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | L'alcova de cal Vilardell conserva un magnífic llit d'estil olotí amb un gran capçat format per dos cossos, l'inferior rectangular i el superior quadrat que és el que conté la imatge pintada, d'una gran qualitat, de la mare de Déu dels Dolors. Es un llit de noguer conservat en molt bon estat així com tota la roba de llit, inclòs el cortinatge de puntes que separa l'alcova de la resta de l'habitació. | 08024-106 | Carrer de l'Església, 08619-Borredà | Documentat des del s. XVII el mas Vilardell era situada prop de l'església parroquial i havia incorporat les terres de l'antic mas Sala; al costat de la masia es va construir dues cases, per cadascun dels dos fills que es dedicaren a fer de paraires i teixidors. Les cases comptaven amb un pati, una era i un hort i a la planta baixa hi havia la botiga i el taller dels fadristerns Vilardell que aleshores eren teixidors de lli. Al primer pis de la casa hi havia la cuina, el menjador i dues cambres i a les golfes la matèria primera i el producte elaborat, a punt de vendre. Al s. XVIII figuren com una de les famílies benestants de Borredà i com a tals l'hereu de cal Vilardell es nomenat, l'any 1709, administrador de la batllia de Borredà. Els Vilardell foren al llarg del s. XVIII regidors del Comú de Borredà, propietaris del molí del Vilardell, a la riera de Merlès, i de la masia del mateix nom, situada a la parròquia de Santa Maria de la Quar (avui municipi de la Quar). A finals del s. XVIII els Vilardell s'enfrontaren amb el rector, el gremi de Paraires i Teixidors, i el Comú de Borredà en un plet que impedí la construcció de l'Hospital de Borredà que s'havia d'alçar prop de l'església i en terres dels Vilardell. En aquesta casa va néixer Miquel Vilardell i Picas (1904-1986) metge rural de Borredà i alcalde entre 1963 i 1975. | 42.1353300,1.9937100 | 416838 | 4665292 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43138 | Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aleny | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | El nucli de l'Aleny es situa sobre una carena estreta molt marcada del territori, a l'est del municipi. S'accedeix des de la carretera de Calaf a la Molsosa. S'organitza a través d'un carrer de 250 metres de longitud fins al nucli urbà històric, un seguit de construccions heterogènies que combinen edificacions productives històriques amb activitats agrícoles, residència vinculada a aquestes activitats, coberts i la mateixa església de Sant Miquel just abans de l'eixamplament del carrer que marca l'entrada al nucli pròpiament. El nucli es situa en la part més alta d'aquesta carena. La seva estructura és circular i conflueix a l'entrada del poble en un espai més ample. A partir d'aquest punt, neix un petit carreró sense sortida que descendeix en la part sud. Aquest carrer dóna accés a les cases juntes entre mitgeres juxtaposades i no sempre alineades al carrer, formant un nucli compacte. A la part més altra hi trobem Cal Farrés, una de les cases més antigues del nucli i possiblement una evolució de l'antic castell d'Aleny. Al seu entorn hi trobem altres edificis que tenen un passat important, però que les reformes i restauracions posteriors han modificat el seu aspecte. Als coberts agrícoles de principis de segle XX abans esmentats, cal destacar-hi també algun femer, situat a la part baixa del nucli. Actualment el poble hi trobem diverses cases de turisme rural, que han ajudat a diversificar l'economia i a combinar la tradició amb la modernitat. | 08036-162 | Aleny. Calonge de Segarra | Lloc documentat des del segle XI. Aquests indrets des de molt aviat apareixen vinculats a l'abadia de Sant Vicenç de Cardona, que després de rebre una sèrie de donacions i d'efectuar compres i permutes, acabarà senyorejant sobre els termes del castells d'Aleny i Sant Pere de l'Arç. Tot i descriure dos termes castrals formaven una sola universitat, que almenys al segle XVIII era presidida per un batlle i dos regidors, un per cada terme. El conjunt formava un gran terme que de nord a sud anava des del terme de la Molsosa fins al de Calaf i incloia els masos de les Quadres i de l'Alzina, que si bé eren vassalls de l'abat, també tenien terres a Calonge i pertanyien a la parròquia de Santa Fe. A l'edat mitjana, el terme devia incorporar l'antic castell i lloc de la Llobosa, indret que sembla desaparèixer en el transcurs del segle XIII al XIV i que la historiografia tradicionalment havia situat a la Fortesa, però un acurat seguiment de la documentació i la toponímia ens el situa entre Aleny i Sant Pere de l'Arç, a tocar dels termes de la Molsosa i Sant Pere Sallavinera. En una partida de terres actualment coneguda com 'la coma de la creu', antigament creu Llobosa, resta un sòcol de pedra d'una antiga creu. A prop també apareix al segle XVII el mas Diumenjo o Domenjó més endavant conegut com a cal Garrigó, actualment només en resta una paret, a prop també hi ha la Font de cal Garrigó. El poblet d'Aleny va sorgir al voltant del Castell (XI), que aviat va perdre el seu sentit defensiu i va quedar engolit per les cases que van sorgir al seu voltant. Encara podem trobar traces de l'antiga torra dins les antigues cases de cal Farrés i cal Vidal, actualment les dues integrades a cal Farrés. A cavall dels segles XII i XIII hi ha disputes entre el cavaller Ferrer de Llobosa i l'abadia de Cardona per diversos drets i possessions a la Llobosa i al terme d'Aleny. En un d'aquests episodis Ferrer de Llobosa ocupa el castell d'Aleny. Segons el fogatge de 1378 al lloc d'Aleny en aquesta data hi havia tres focs. No sabem si això és només el poble o inclou els masos del terme. Al fogatge de 1553 trobem els següents afocats: Joan Vidal (jurat comparent), Francesc Vidal, la vídua Farrés, Bartomeu Clauer, Joan Tengas i Pere Casamitjana. A principis del segle XVII hi ha una disputa entre Pere Buades i Joan Garriga (gendre), pagesos d'Aleny, per una banda, amb Antoni Joan Farrés, Antoni Vidal, Francesc Vidal i Pere Joan Farrés, també pagesos d'Aleny, al voltant dels drets de pastura. Una sentència de l'abat de 1618 resol que només tenen dret a tenir bestiar les cases d'Antoni Joan Farrés, Antoni Vidal, Francesc Vidal i Pere Joan Farrés, ja que són les quatre cases antigues que feren establiment i paguen dècima d'anyell i terses de velló de llana. En un capbreu del terme començat el 1785 confessen que hi tenen casa: Baltasar Tarragó (cal Baltasar, part de l'antiga casa Garriga); Jaume Farrés dit el Marianet; Josep Nadal Aguilera com a usufructuari (pubill) i Maria Farrés Santdiumenge com a propietària (pubilla de cal Farrés); Isidro Miquel dit el Xacó; Jaume Vidal (cal Vidal); Joan Vidal (casa d'en Bacardit, dins la casa Mateu); Ignasi Garriga (casa amb moltes parts empenyorades, la situaríem on actualment trobem cal Pere, cal Jaumet; a més posseeix el mas Domenjó, en aquells moments derruït, posteriorment cal Garrigó); Josep i Ramon Fitó (cal Fitó); Anton Sató (part de la casa d'Ignasi Garriga); Maria Vilamur, vídua de Ramon Vilamur, pagès de Castellfollit de Riubregós (part de la casa d'Ignasi Garriga); Ramon Goser i Figuerola, comerciant de Calaf (casa i heretat Mateu per compra aquests mateixos anys a Gabriel Farrés i als seus tutors i curadors; posteriorment coneguda com cal masover); Josep Domènech (com a pubill usufructuari) i Teresa Ribalta (com a pubilla i propietària) de l'Alzina; Maria Vendrell, vídua de Joan Pallerols de les Quadres, com a usufructuària i Joan Pallerols i Vendrell com a hereu. | 41.7493700,1.5138600 | 376438 | 4623017 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43138-foto-08036-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43138-foto-08036-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43138-foto-08036-162-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37384 | Aloc del Torrent de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aloc-del-torrent-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2009). Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental; pàg. 27, 40-41. Novembre 2009. AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. Bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàg.. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L'aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l'Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3 | Individu d'aloc d'una alçada d'entre 4 i 5 metres, soca de 0,60 metres i diàmetre de capçada d'uns 4 metres. Les seves dimensions són molt rellevants atès que els alocs normalment tenen port arbustiu mentre que aquest és un individu arborescent. Es tracta d'un arbust caducifoli amb una alçada que varia d'un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l'autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l'estiu (juliol - agost) i les flors són d'un blau lilós que s'agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l'aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d'un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se'n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d'Alella. | 08003-244 | Torrent de Rials | L'aloc és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s'ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s'han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l'any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l'objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l'estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d'aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l'acció de l'home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d'Alella, es va fer una prospecció de la Riera d'Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d'alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d'Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d'abans de l'any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d'un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l'aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L'obra d'aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de 'Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... ' impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l'aloc al qual anomena 'agno', tot i que comenta que en castellà es diu 'sauzgatillo'. Entre altres propietats, escriurà: '...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente'. | 41.4879600,2.3052800 | 442006 | 4593160 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37384-foto-08003-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37384-foto-08003-244-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/UE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42152 | Alocar de la riera de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-cabrils | <p>BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Projecte Alocs (2005). Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org. TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). El projecte 'Flora amenaçada': Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Ipsa Arca, 3: 21-27. TARRUELLA, X i GUERRERO, M (2001). Flora amenaçada de la Serralada Litoral. Bioma, 4: 14-17.</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. Caldria emprendre mesures per restaurar-lo. | <p>Alocar fragmentari situat al llarg dels marges de la riera de Cabrils. Fa uns anys aquest alocar era molt més continu i dens, però arran de diverses obres fetes a la riera, l'han anat malmetent i actualment resten pocs peus d'aloc i són força esparsos. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-225 | Riera de Cabrils | 41.5175800,2.3763500 | 447962 | 4596404 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar de Cabrils està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37976 | Alocar de la riera de Caldetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-caldetes | Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. | <p>Alocar molt fragmentat situat als marges de la riera de Caldetes o de Torrentbò; el marge esquerre és arenyenc mentre que el dret pertany a Sant Vicenç de Montalt. Malgrat no fer cap franja contínua, apareixen trams amb força alocs i de dimensions notables. L'aloc antigament havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra, així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.</p> | 08007-291 | Riera de Caldetes | 41.5859400,2.5213200 | 460101 | 4603916 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 38129 | Alocar de la riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-clara | <p>- BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> | Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. | <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti), comunitat arbustiva de ribera formada principalment per l'aloc (Vitex agnus-castus), també hi podem trobar l'om (Uimus minor), magraner (Punica granatum) i alzina (Quercus ilex ilex) a l'estrat arbori-arbustiu, barrejats amb espècies al·lòctones com ara la robínia (Robinia pseudoacacia) o la canya (Arundo donax). A l'estrat herbaci trobem vinca (Vinca major), mill gruà (Lithospermum purpuro-coeruleum), sabonera (Saponaria officinalis), etc., amb presència també d'espècies al·lòctones com l'Artemisia verlotiorum ssp verlotiorum o el miraguà de jardí (Araujia sericifera).</p> | 08009-136 | Riera de Clarà | 41.5674600,2.3938800 | 449464.07 | 4601930.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38129-foto-08009-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38129-foto-08009-136-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). En aquest cas està sotmesa a fortes pressions pel trànsit de vehicles, expansió d'espècies al·lòctones i futures obres del nou cementiri i protecció dels marges de la llera de la riera amb escullera de blocs de granit. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 38130 | Alocar de la riera de Riudameia o de Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-riudameia-o-de-pins | <p>- BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> | Comunitat en retrocés degut a l'ofegament per l'alzinar, la canya i la bardissa, també és important l'agressió que suposa l'ús de la llera com a camí i pas de cotxes així com obres que s'han dut a terme prop de la riera. Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. | <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti), comunitat arbustiva de ribera formada principalment per l'aloc (Vitex agnus-castus), actualment només trobem retalls fragmentaris del que abans devia haver estat un alocar ben constituït. Així trobem l'alocar barrejat amb alzinar, canyar i espècies al·lòctones com ara els pollancres cultivars, la robínia o l'ailant.</p> | 08009-137 | Veïnat de Pins.Tram baix de la riera de Riudameia | 41.5769100,2.3788600 | 448219.07 | 4602988.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38130-foto-08009-137-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37550 | Alocar del Fondo de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-fondo-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2009). Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental, pàgs. 27,40-41. Novembre 2009 AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàgs. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L'aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l'Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. et al. (2003). Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3 | Diversos trams d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània, bàsicament en el marge de llevant de la riera o Fondo de Rials, en la zona menys antropitzada, a partir de Can Petxiu. Es tracta d'un arbust caducifoli amb una alçada que varia d'un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l'autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l'estiu (juliol - agost) i les flors són d'un blau lilós que s'agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l'aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d'un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se'n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d'Alella. | 08003-412 | Fondo de Rials | L'aloc és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s'ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s'han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l'any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l'objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l'estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d'aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l'acció de l'home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d'Alella, es va fer una prospecció de la Riera d'Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d'alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d'Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d'abans de l'any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d'un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l'aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L'obra d'aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de 'Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... ' impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l'aloc al qual anomena 'agno', tot i que comenta que en castellà es diu 'sauzgatillo'. Entre altres propietats, escriurà: '...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente'. | 41.4948800,2.3064400 | 442109 | 4593928 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37550-foto-08003-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37550-foto-08003-412-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/UE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37978 | Alocar del rial d'en Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-den-piteu | Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. | Alocar molt fragmentat que apareix esparsament entre el canyar dels marges del rial d'en Piteu. Les successives estassades, la crema de marges i els abocaments estan fent desaparèixer aquest arbust propi de les rieres del maresme i, per contra, afavoreixen l'expansió de la canya, espècie al·lòctona originària d'Àsia. | 08007-293 | Rial d'en Piteu | 41.5948400,2.5471700 | 462261 | 4604892 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37978-foto-08007-293-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37915 | Alocar del rial de Betlem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-betlem | XX | Afectat per nombroses estassades i pel creixement de la canya. | Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de Betlem. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria, però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una mà oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08007-230 | Torrent d'en Puig | 41.6014400,2.5394500 | 461621 | 4605629 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Jordi Montlló | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37917 | Alocar del rial de ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-ca-lamar-de-la-torre | XX | Afectat per nombroses estassades i pel creixement de l'alzinar i la canya. | Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de ca l'Amar. Al tram baix d'aquest rial, el marge dret té un mur de ciment (separa la finca de can Boter), i el marge esquerre està format per un alzinar on apareixen peus d'aloc i en alguns trams força canyes. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions molt notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08007-232 | Rial de ca l'Amar | 41.6004700,2.5433700 | 461947 | 4605519 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 38131 | Alocar del torrent de Madà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-mada | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Afectat per la proliferació del canyar i l'alzinar i per l'estassada dels marges. Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació. | <p>Alocar força fragmentat que ressegueix els dos marges de la part mitja del torrent de Madà, al tram comprès entre la carretera B-502 i can Garí. Trobem peus d'aloc barrejats amb canya, alzines, roures i bardissa.</p> | 08009-138 | Torrent de Madà | 41.5383800,2.4122000 | 450969.04 | 4598691.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38131-foto-08009-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 38132 | Alocar del torrent de Vera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-vera | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació. | <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) fortament degradat i fragmentat, quedant només peus d'aloc en alguns trams del torrent. Molt afectat per les obres de consolidació dels marges del tram baix, així com l'abocament de residus, per l'ús de la llera com a camí de vehicles i la creació de murs i reixes a les finques adjacents.</p> | 08009-139 | Torrent de Vera | 41.5501700,2.4169900 | 451378.06 | 4599998.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 42169 | Alocar del torrent de can Mastruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-can-mastruc | <p>Projecte Alocs (2005): Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. En molts trams els alocs estan fortament colonitzat per una enfiladissa al·lòctona molt invasiva (del gènere Ipomoea) i n'afecten greument la seva supervivència. Caldria emprendre mesures per a restaurar-lo i eradicar l'enfiladissa. | <p>Alocar fragmentari situat a la part baixa del torrent de can Mastruc, a l'alçada del polígon industrial la Baileta can Xinxa. Alguns dels peus d'aloc tenen unes dimensions notables. Aquest alocar té un cartell informatiu de l'Ajuntament de Cabrils. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-242 | Torrent de can Mastruc | 41.5335900,2.3606800 | 446668 | 4598191 | 08030 | Cabrils | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar del torrent de can Mastruc està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 38133 | Alocar dels torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-dels-torrents-de-can-marti-can-cabanyes-i-de-la-raimina | <p>- DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Afectat per la proliferació del canyar i l'alzinar i per l'ús de la llera com a camí de pas de vehicles. Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. | <p>Alocar fragmentari que ressegueix els dos marges de la part baixa dels tres torrents (de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina), barrejat amb canyar, bardissa, pins i alzinar. Es pot trobar exemplars de gran port i en alguns punts formen masses força denses.</p> | 08009-140 | Veïnat de la Pujada. Torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina | 41.5592500,2.4075200 | 450595.06 | 4601011.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38133-foto-08009-140-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 41724 | Als del Brull els diuen «potarrojos» | https://patrimonicultural.diba.cat/element/als-del-brull-els-diuen-potarrojos | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Als del Brull els diuen «potarrojos». Dita tòpica amb la qual s'anomena, de manera satírica, els veïns del Brull. «Potarrojos» és un mot derivat del color vermellós de la terra del municipi. | 08026-194 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Relacions entre municipis veïns. Toponímia. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 37615 | Altar Major de Santa Maria d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-dalpens | YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XVIII | Aquest altar va ser restaurat i reconstruït, mig amb or fi mig amb purpurina després de la guerra Civil espanyola. Les columnes són noves i les imatges no són originals. | L'Altar Major de Santa Maria d'Alpens, del segle XVIII, està situat a la paret oriental de l'església, presidit per la imatge de la Mare de Déu i flanquejat pels copatrons Sant Cosme i Sant Damià. És un altar de fusta pintada amb gran fornícula central de secció semicircular i coberta de quart d'esfera, flanquejat per tres columnes a cada banda, esglaonades, i decoracions de falsos pilars. A la part superior hi ha una estructura d'elements arquitectònics amb frontó semicircular, amb un monograma de Maria i un angelet a cada banda. A la part inferior d'aquesta estructura hi ha una greca amb un gerro a cada banda. | 08004-56 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 99|94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37614 | Altar de Sant Pere de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-sant-pere-de-serrallonga | GONZÁLEZ, A i LACUESTA, R, Fullet informatiu de l'església de Sant Pere de Serrallonga, Diputació de Barcelona, 1999. YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XIX | El retaule de Sant Pere de Serrallonga es troba ubicat a l'interior de l'església de Sant Pere de Serrallonga. És un retaule de fusta repintat al segle XIX, de línies clàssiques i factura popular. El registre central, flanquejat per dues columnes, conté una fornícula en forma d'absis destinada a la imatge de Sant Pere i pintades, a banda i banda, les imatges de Sant Jaume Apòstol a l'esquerre, i Sant Isidre a la dreta. El cos del coronament té una fornícula al centre destinada a la imatge de la Mare de Déu. El frontal de la mesa de l'altar, flanquejat per dues pilastres, està decorat amb la tiara i les claus de Sant Pere, en relleu i policromat. | 08004-55 | Sector nord-oest del terme municipal | El retaule de Sant Pere de Serrallonga possiblement és el mateix que va fer el 1610 Domingo Casamira, repintat el 1850. En tot cas el retaule pertany a la remodelació de l'església duta a terme l'any 1827 i que apareix documentada en la guixeria que es conserva damunt l'arc triomfal abans d'entrar a l'absis. | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37614-foto-08004-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37614-foto-08004-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 38279 | Altar de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XX | <p>Altar que ocupa la totalitat del fons de la capella, realitzat en tècnica de mosaic, amb peces ceràmiques vidriades a trencadís. Al·legoria de la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 08009-286 | Altar esquerre de l'Església Parroquial | 41.5525400,2.4011100 | 450055.06 | 4600270.53 | 1980 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Família Tur | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 39356 | Altar de la Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-la-mare-de-deu-de-la-merce | XX | Capella de sala situada a la vessant de ponent del menjador de la Masia Les Planes. És un petit receptacle decorat amb columnes i una llinda amb motius neoclàssics. A la llinda de l'altar es pot llegir 1900, i un símbol que segurament seria de la casa o del propietari. El conjunt té un petit altar que sobresurt uns 15 cm, fet de pedra i on hi ha diversos objectes decoratius. L'alçada total del conjunt és d'uns 1,5 m mentre que l'amplada és de 1 m. Dins del receptacle hi ha una escultura tallada en fusta de la Mare de Déu de la Mercè sostenint l'infant Jesús. Els dos porten una aurèola demostrant el seu sentit sagrat. Ella porta a la mà dreta un bàcul i al cap hi porta una corona daurada. Els colors predominants en la figura de la Verge són el rosa de la túnica, el blau i daurat de la capa i el blanc del mantell. El nen Jesús està cobert només amb una túnica d'un color verd-ocre. El conjunt fa uns 90 cm d'alt incloent l'aurèola. | 08012-128 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.9056100,1.9855600 | 415862 | 4639794 | 1900 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39356-foto-08012-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39356-foto-08012-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39356-foto-08012-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 39900 | Alzina Forn de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-forn-de-can-draper | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | No presenta alteracions de cap tipus a la seva escorça, tronc i ramatge. L'ambient humit i ombrívol n'ha afavorit el seu desenvolupament. | Alzina (Quercus ilex) de 30 a 35 m, volta de canó de 2,4 m, diàmetre de 75 cm, perímetre de capçada de 50,3 m i una edat aproximada de 135 anys. | 08005-31 | Can Draper | 41.6622900,2.2639100 | 438717 | 4612543 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39900-foto-08005-31-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38008 | Alzina Surera de can Riera / ca l'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-can-riera-ca-lelies | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | Arbre en molt mal estat, tota la capçada està morta, només es veu vida a la base del tronc doncs hi creixen rebrots molt joves. | <p>Alzina surera o suro (Quercus suber) monumental situada sobre els camps de ca l'Elies. S'hi accedeix baixant pel camí que va a ca l'Elies des de la carretera d'Argentona a Vilassar, a la primera cruïlla es trenca cap a la dreta i a uns 100 metres del camí trobem l'exemplar a ma dreta sobre els camps. Actualment només en resta el tronc principal, del qual, a la base en surten petits rebrots que indiquen que encara la saba corre per l'arbre. La capçada ha estat successivament alterada (tala, llamps, descomposició, etc.), quedant només una branca de grans dimensions, trencada i sense vida, aguantada pel tronc de l'arbre i el terra. Les dimensions són perímetre: 4,08 m, DBH: 1,30 m.</p> | 08009-99 | Veïnat del Cros. Can Riera. | 41.5447300,2.4095800 | 450756.05 | 4599398.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38008-foto-08009-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38008-foto-08009-99-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42158 | Alzina d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dargentona | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i gaudir de bon estat de salut, la base i alguna de les branques estan foradades per insectes. | Alzina (Quercus ilex subsp. ilex) situada a l'extrem sud-est de la finca de can Barba. El tronc es ramifica ràpidament, a menys de dos metres del sòl, i surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament. Una de les branques, que creix en un angle molt obert, creix per sobre del carrer de Catalunya. Dimensions: perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m. | 08030-231 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5296300,2.3598700 | 446597 | 4597752 | 08030 | Cabrils | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42158-foto-08030-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42158-foto-08030-231-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 44186 | Alzina de Ca l'Esmandia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lesmandia | VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Barcelona. | Presenta un aspecte saludable. | Alzina de grans dimensions que es troba ubicada al Parc de les Quatre Estacions, que domina des de l'alçada bona part de l'urbanització de Ca l'Esmandia, essent visible des de molts indrets. Aquesta alzina, de la família de les fagàcies, i de l'espècie Quercus ilex, consta d'un tronc, que supera els 5 metres de circumferència. Sobre el tronc s'obre una gran capçada, amb una característica forma arrodonida. | 08042-71 | Parc de les Quatre Estacions (Ca l'Esmandia) | 41.6781400,2.3491500 | 445827 | 4614246 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44186-foto-08042-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44186-foto-08042-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A l'entrada al recinte del parc, hi ha un bloc de pedra amb un poema escrit al·lusiu a aquesta alzina.El POUM de 2010 preveu una zona perimetral de protecció de l'especimen, de 5 metres respecte la projecció de la capçada. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 87821 | Alzina de Cal Simó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-simo | XIX | <p>Alzina situada al costat de la masia de Cal Simó. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc gruixut, amb una vessa i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida.</p> | 08043-127 | Cal Simó | 41.2795400,1.7079400 | 391795 | 4570594 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87821-20200926115354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87821-20200926115453.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42160 | Alzina de Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-barba | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Alzina (Quercus ilex subsp. ilex) situada a l'extrem sud-est de la finca de can Barba, prop de l'era de la masia. El tronc es ramifica a uns dos metres de terra i en surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament formant una gran capçada molt densa. Dimensions: perímetre: 3,08 m, DBH: 0,98 m. | 08030-233 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5298400,2.3593600 | 446555 | 4597775 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42160-foto-08030-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42160-foto-08030-233-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 44048 | Alzina de Can Dama | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-dama | XIX-XX | Alzina situada al costat de llevant de la casa de Can Dama. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable. | 08039-76 | Can Dama | 41.7216200,2.4781800 | 456596 | 4619000 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44048-foto-08039-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44048-foto-08039-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 39891 | Alzina de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-forns | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | Alzina (Quercus ilex) de 20 m d'alçada, volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 80-85 cm, diàmetre de 80 cm, perímetre de capçada de 42,7 m i una edat aproximada de 150 anys. La seva capçada és majestuosa, ben estructurada i sense branques seques. | 08005-22 | Can Forns | 41.6655000,2.2481800 | 437411 | 4612911 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39891-foto-08005-22-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 44097 | Alzina de Can Gensanó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-gensano | XIX | Alzina situada sota les feixes de Can Gensanó, prop del torrent. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable. | 08039-125 | Prop del Sot de Can Gensanó | 41.7436400,2.4702100 | 455948 | 4621449 | 08039 | Campins | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44097-foto-08039-125-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es troba entre les finques deCan Pereres, Can Dolça i Can Perepoc, a la qual pertany. És probable que la pedra que ha quedat integrada dins el tronc fos la fita original. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 39901 | Alzina de Can Jaumira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-jaumira | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | S'observen parts de les fulles de color marró que ens indica que l'alzina pateix la malaltia del barrinador que perfora les branques i les asseca. | Alzina (Quercus ilex) de 10 a 15 m d'alçada, volta de canó de 1,7 m, classe diametral de 50-55 cm, diàmetre de 54,1 cm, perímetre de capçada de 42,1 m i una edat aproximada de 100 anys. | 08005-32 | Can Jaumira | 41.6462200,2.2615200 | 438503 | 4610761 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39901-foto-08005-32-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37375 | Alzina de Can Magarola 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-magarola-1 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 30 i 35 metres, soca de 3,95 metres i volta de canó de 3,50 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquesta alzina està ubicada en el talús d'un petit vial que comunica la riera Coma Clara i l'avinguda de Sant Mateu, ben a prop del col·legi Santa Maria del Pino. | 08003-235 | Vial que comunica la riera Coma Clara i l'avinguda de Sant Mateu del nucli de Can Magarola. | 41.5055800,2.2989800 | 441496 | 4595121 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37375-foto-08003-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37375-foto-08003-235-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 14. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37376 | Alzina de Can Magarola 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-magarola-2 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 25 i 30 metres, soca de 3,50 metres i volta de canó de 3,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquesta alzina està ubicada en el talús d'un petit vial que comunica l'avinguda Sant Mateu i la riera Coma Clara. | 08003-236 | Vial que comunica l'avinguda de Sant Mateu del nucli de Can Magarola amb la riera Coma Clara. | 41.5055800,2.2991000 | 441506 | 4595121 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37376-foto-08003-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37376-foto-08003-236-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 15. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 94837 | Alzina de Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-marques | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 50-51.</p> | <p>Una alzina (<em>Quercus ilex</em>) imponent amb un dels perímetres més grans al Bruc (4,3m) i uns 13m d'alçada.</p> | 08025-307 | Poc abans d’arribar a Can Marquès pel camí d’accés en cotxe. | 41.5735300,1.7924700 | 399329 | 4603132 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Moltes alzines grosses se situaven a la vora dels masos, com a amurriadors de bestiar, per donar ombra i proveir d’aglans el bestiar. Per aquesta raó s’han mantingut intactes durant generacions. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 34255 | Alzina de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-marti | Arbre de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. L'alzina de Can Martí destaca per la seva monumentalitat. És un arbre de capçada molt espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. | 08020-449 | Carrer Gaudí, 1 | 41.3351500,1.9216600 | 409770 | 4576524 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34255-foto-08020-449-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34255-foto-08020-449-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d'interès local mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha pogut accedir directament al bé, ja que aquest es troba dins d'una propietat privada. Aquest factor ha impedit que s'hagin pogut prendre mesures d'aquest exemplar botànic. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 38005 | Alzina de Can Riera / Ca l'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-riera-ca-lelies | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada a l'esplanada que hi ha entre can Riera i ca l'Elies, a uns 200 m baixant pel camí que va a ca l'Elies des de la carretera d'Argentona a Vilassar, al mig de la primera cruïlla. Dimensions: Perímetre: 3,71 m , DBH: 1,18 m.</p> | 08009-96 | Veïnat del Cros. Finca de can Riera | 41.5450500,2.4089000 | 450699.05 | 4599434.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38005-foto-08009-96-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37373 | Alzina de Can Rosselló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-rossello | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | tot i que es detecten fongs a la soca i en alguna de les branques. | Alzina madura, d'una alçada d'entre 30 i 40 metres, soca de 4,00 metres i volta de canó de 3,90 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 20 metres. Es tracta d'una alzina excepcional per edat i mida, situada dins la finca de Can Rosselló, a uns deu metres del mur de separació d'aquesta finca amb la riera Coma Clara. Es troba aïllada en una feixa agrícola no cultivada. | 08003-233 | Finca de Can Rosselló | La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . | 41.5035800,2.2962500 | 441266 | 4594901 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37373-foto-08003-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37373-foto-08003-233-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Exemplar protegit com a Arbre monumental segons el que estableix el Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d'arbres monumentals. Únic arbre del municipi amb aquest grau de protecció. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 97169 | Alzina de Can Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-sans | <p><span><span><span>ROMERO, M. (2018). <em>Catàleg dels arbres d’interès local de Calella.</em> Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Alzina situada al marge del torrent del Raig. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar d'alzina (<em>Quercus ilex</em>), </span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>que amida poc més de 14 metres d'alçada i té un perímetre del tronc de 250 </span></span></span></span></span></span>centímetres<span><span><span lang='CA'><span><span><span>. Té la capçada ampla, desplaç</span></span></span></span></span></span>ada per la presència d'una altra alzina al costat. Les branques presenten girs, donant a l'arbre un aspecte singular. </p> | 08035-103 | Torrent del Raig | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>És una espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada, que s'inclina sobre la riera. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6173600,2.6457200 | 470484 | 4607354 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97169-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2024-07-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 94832 | Alzina de Can Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-serrat | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 40-41.</p> | <p>Can Serrat també té la seva alzina pròpia i monumental, que serveix d’ombra i, sobretot, d’inspiració als artistes que fan estada a la masia.</p> <p>Aquest <em>Quercus ilex</em> fa 12m d'alçada i 3,4m de perímetre.</p> | 08025-302 | Baixant el camí a Can Serrat a la dreta. | 41.5753100,1.7869000 | 398868 | 4603336 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 44187 | Alzina de Can Volard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-volard | VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Barcelona. | Alzina d'aspecte monumental, que malgrat estar envoltada per un tupit bosc d'alzines, destaca de la resta del conjunt per la seva peculiar morfologia i mida. El fet d'estar amagada per altres espècimens de la mateixa família (fagàcies) i espècie (Quercus ilex), en pot dificultar la seva localització en primera instància, sobretot en una vista aèria, però arran de camí no hi ha dubte de la singularitat de l'arbre. Del tronc, d'una circumferència que supera els 4 metres, en surten una bona colla de branques de grans dimensions i morfologies diverses, que configuren un aspecte de la capçada no gaire tupit i que l'allunya de les característiques copes arrodonides que acostumen a tenir les alzines. | 08042-72 | Masia de Can Volard | 41.7019300,2.3633200 | 447026 | 4616879 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44187-foto-08042-72-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 97135 | Alzina de Capaspre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-capaspre | <p><span><span><span>ROMERO, M. (2018). <em>Catàleg dels arbres d’interès local de Calella.</em> Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Alzina situada al marge de la riera de Capaspre.</p> <p>Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (<em>Quercus ilex</em>), que amida poc més de 14 metres d'alçada i té un perímetre del tronc de 265 centímetres. Es troba inclinada sobre la riera, amb un tronc que es bifurca i té una capçada arrodonida. </p> | 08035-98 | Riera de Capaspre | <p>És una espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada, que s'inclina sobre la riera. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable.</p> | 470700 | 460818 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97135-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2024-07-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74059 | Alzina de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cruilles | XIX | <p>L'alzina del Cruïlles està situada davant la façana de ponent del castell. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable, superior al castell.</p> | 08014-130 | Castell de Cruïlles | 41.7803100,2.2556100 | 438140 | 4625653 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74059-foto-08014-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74059-foto-08014-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 39554 | Alzina de Les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-oliveres | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Alzina centenària que es troba a 30 m a l'oest del Mas de Les Oliveres, just en front a la porta principal d'accés. Es tracta d'un arbre monumental en proporció i amb importància patrimonial, tan pel propietari com pel mateix entorn on està situada. | 08012-315 | Horta d'Avinyó | 41.8197000,1.9936400 | 416420 | 4630247 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39554-foto-08012-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39554-foto-08012-315-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 44876 | Alzina de Manudells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-manudells | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada entre dues planes de conreu de cereals, molt a prop de Can Menudells, envoltada d'aritjol i esbarzers així com per una franja d'alzines molt joves, damunt d'una llosa de pedra sorrenca i exposada a ple sol. Destaca de la resta de vegetació arbòria que hi ha al voltant, bàsicament formada per restes de màquia i brolla de romaní. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Presenta algunes ferides cicatritzades a nivell del tronc i de la brancada a causa de la virulència dels incendis de l'any 1994 dels quals va sobreviure i es va refent any rere any amb nous rebrots. Mesura 17 m d'alçada total x 20 m. de capçada mitjana x 3,50 m de volt de canó i 4,10 m de volt de la soca. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig. Les glans maduren al començament de la tardor. | 08049-229 | Davant la masia de Can Menudells | Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 42.0299800,1.8677800 | 406276 | 4653725 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44876-foto-08049-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44876-foto-08049-229-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 33905 | Alzina de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigmolto | Arbre monumental de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. És un arbre de capçada espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. Al peu de l'arbre monumental hi ha la font de nom homònim.L'abrbre té una alçada aproximada de 13 m i un diàmetre de tronc de 1,12 m. | 08020-38 | Puig Moltó | 41.3173600,1.9220600 | 409779 | 4574548 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33905-foto-08020-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33905-foto-08020-38-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d'interès local mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 40723 | Alzina de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-pujalt | XIX | L'alzina de Pujalt està situada a tramuntana de la masia, al costat del camí d'accés. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable. | 08017-89 | Camí de Pujalt | 41.7937000,2.1885300 | 432579 | 4627190 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40723-foto-08017-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40723-foto-08017-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 41546 | Alzina de Santandreu de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-santandreu-de-la-castanya | Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada a la vora del camí davant del mas de Santandreu de la Castanya que li dóna el nom. És una de les alzines més grans de tot el Montseny i es calcula que té uns 350 anys d'edat. Té la capçada bastant arrodonida excepte per la banda NNO que està escapçada a causa d'un llamp. L'alzina fa entre 18-20 metres d'alçada i la capçada uns 16-18 metres de diàmetre. | 08026-16 | La Castanya | S'ha estimat que té uns 350 anys d'edat. L'any 2004 va ser parcialment amputada per un llamp. | 41.8017500,2.3528000 | 446234 | 4627968 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 40415 | Alzina de cal Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-ferret | Des d'un punt de vista ecològic, la conservació d'aquests arbres te un interès no tan sols nacional sinó també europeu | <p>'Quercus ilex'. Es tracta d'un arbre monoic de capçada espessa i molt ramificada, escorça clivellada i fulles d'un verd fosc, dures, petites, de marge sencer o dentat, peludes per revers, verdes tot l'any; el fruit, la gla, mai no té escames punxents a la cúpula. Té més de 20 metres d'alçada, i aproximadament 3,4 m. de corda al tronc. La fusta de les alzines, molt dura, havia estat emprada a Avinyonet en fusteria i, sobretot, en l'obtenció de carbó.</p> | 08013-105 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Tal vegada sigui l'alzina l'arbre més representatiu de la península ibèrica. A Catalunya existeixen exemplar de grans dimensions, com l'exemplar gegant de can Pedró, a Palau de Plegamans (Vallès Occidental), amb un tronc de més de 4 metres de circumferència (aquest en té 3,4).</p> | 41.3473500,1.7725200 | 397310 | 4578044 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40415-foto-08013-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40415-foto-08013-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha trobat altre exemplar d'alzina isolat en aquest estat de conservació i d'aquestes dimensions en tot el terme municipal. | 98|94 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 41055 | Alzina de can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-carreres | Tot i que la vitalitat de l'individu és bona, s'hauria d'estudiar la possibilitat de fer un petit tancat que impedeixi que un vehicle la pugui malmetre, així com ampliar el terreny que té amb sorra de cara a que es pugui escolar suficient aigua ja que l'asfalt impermeabilitza la superfície. | Alzina (Quercus ilex ssp ilex) situada al carrer can Carreras. L'asfaltat del carrer l'envolta completament, de tal manera que surt del bell mig de l'asfalt del carrer. A uns 2 metres d'alçada, el tronc de l'arbre es ramifica en tres branques principals, que a la vagada, a uns 4 metres de la base, totes tres es ramifiquen en dues branques més per posteriorment formar una gran capçada. Dimensions: Perímetre: 3,17 m, DBH: 1,01 m. | 08023-86 | Can Carreres | 41.6690800,2.1936300 | 432873 | 4613350 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41055-foto-08023-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41055-foto-08023-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.