Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92861 | Can Durall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-durall | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Edifici de planta quadrangular situada a la cantonada del carrer del Bisbe Català (antigament de la Perera) amb la pujada del carrer Bareu, i parcialment enfront del carrer de Sant Antoni. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és plana o de terrat a la catalana.</p> <p>La façana principal és la del carrer del Bisbe Català i s'estructura en dos eixos de verticalitat on es defineixen les diferents obertures. Però l'element més característic és el balcó cantoner corregut a la primera planta. Disposa d'un accés per cada façana, la barana és de ferro i la llosana està sostinguda per cinc mènsules. També destaca el portal d'accés, d'arc escarser, gairebé a la cantonada i sota el balcó corregut. Totalment emmarcat amb pedra. Un altre balcó amb llosana sostinguda per dues mènsules es troba en el primer pis. A la segona planta hi trobem dos balcons més petits. </p> <p>Tot el parament és llis, arrebossat i pintat de blanc. A l'aresta hi ha una filada de pedra, amb rebaix convex ornamental. També hi ha una franja esgrafiada imitant carreus a la divisòria dels dos cossos de la façana, però només a l'alçada dels pisos superiors. El coronament de la façana és una petita cornisa i una barana de ferro de protecció pel terrat.</p> <p>A l'interior hi ha arrambadors de rajoles catalanes i portes característiques de l'època.</p> <p> </p> | 08006-22 | Carrer del Bisbe Català, núm. 43-49 | 41.5805261,2.5532833 | 462762 | 4603301 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92861-02dsc8877.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92861-03dsc8881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92861-04p1550071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92861-05p1550079.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||
| 92862 | Hospital Xifré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-xifre | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici als quatre vents característic d'una arquitectura monumental, per les seves grans dimensions i per la seva ubicació, que en realça la perspectiva. És de planta rectangular ( 53 x 14 m.) amb dos petits cossos que sobresurten als extrems per la part posterior (assolint els 22 m.). Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a la Riera (llevant).</p> <p>La composició de les façanes és simètrica i en destaca la gran quantitat de finestres i obertures que s'hi obren. A la planta baixa emmarcades entre pilars i arcs de mig punt. En el primer i segon pis tenen obertures rectangulars en sentit vertical amb balcons</p> <p>El parament exterior de l'edifici és força llis, amb pilastres acanalades adossades i una lleugera cornisa en la divisió dels pisos. Coronaven l´edifici grups escultòrics i un fris de terracota, ara desapareguts a causa de les gelades, que donaven al conjunt un contrast cromàtic, característic de determinats edificis del neoclassicisme català. Gran cornisa de coronament amb barana de balustres per tot el perímetre.</p> <p>Tot l´edifici és format per voltes de quatre punts sobre pilars de maó, formant tres llargues crugies, que als dos extrems és converteixen en quatre (el sector que sobresurt a les ales laterals és, de fet, una altra crugia). Tant la planta baixa com els dos pisos tenen la mateixa estructura.</p> <p>A la mateixa època, hom construí una tanca amb una porta d´accés, tot dins l´estil neoclàssic, que protegia el conjunt d´edifici i jardins.</p> | 08006-23 | Riera Pare Fita, núm. 61 | <p>L´Hospital Xifré fou construït entre 1844 i 1848 per Francesc Vila i Josep Boixareu, seguint les indicacions del propi Josep Xifré, promotor de l'obra, amb la voluntat de fer un hospital seguint els corrents higienistes de l'època, amb aigua corrent, ventilació a les habitacions i envoltat per horts (per assegurar l'abastiment de fruites i hortalisses) i jardins. </p> <p>Josep Xifré i Casas, nascut a Arenys de Mar el 1777, va marxar amb 21 anys amb destinació a Cuba on va desenvolupar diversos oficis i negocis, fins que fixa la seva residència a Nova York, l'any 1823, on va crear diverses empreses i institucions bancàries de manera que va reunir una fortuna considerable. Al marge de finançar algunes construccions de tipus cultural, com un teatre per a Arenys, Xifré, ben aviat, emprengué una tasca de potenciació arquitectònica de la qual és un bon resultat el que coneixem com Cases d´en Xifré (1836-1840) a la façana marítima de Barcelona, de caire neoclàssic.</p> <p> </p> | 41.5833139,2.5461379 | 462168 | 4603613 | 1844-1846 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92862-01p1560549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92862-02dsc9591.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92862-03dsc9598.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92862-04dsc9603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92862-05dsc9594.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92862-06p1550750.jpg | Legal | Neoclàssic|Isabelí|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Vila i Josep Boixareu | A la capella de l'edifici hi ha el panteó amb les restes del fundador, Josep Xifré i Casas, obra de l'escultor francès Charles Alphonse Gumery.Amb el temps també ha estat escola de monges, preventori, alberg, institut, la seu de jutjats i diversos serveis municipals.L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 99|100|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||
| 92863 | Túnel del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-ferrocarril | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> | XIX | <p>Boques d'entrada i sortida del túnel del ferrocarril, als afores de la vila. Construïdes amb fàbrica d'obra vista de totxo, amb arestes, cornises i coronament de pedra.</p> <p>És una bona mostra d'una construcció d'obra pública feta amb procediments artesanals.</p> | 08006-24 | Carretera Nacional II, PK 655.40 i PK 655.60 | <p>Construit l'any 1857 amb l'arribada del tren a Arenys de Mar. </p> | 41.5727500,2.5374287 | 461436 | 4602444 | 1857 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92863-02p1560753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92863-03p1560824.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92863-04p1560846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92863-05p1560843.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conserven dos túnels a la població, un a cada costat. L'altre es troba passat el Portinyol. | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||
| 92864 | Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-robert-1 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres d'un cos i mig d'amplada situada al carrer d'Avall. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, i el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Compositivament, la façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures en cada planta. A la planta baixa amb la porta d'accés a l'eix central i dues finestres reixades, en els laterals. A la primera planta, amb un balcó corregut obert a tres accessos. En la segona planta, per tres balcons. Sota la cornisa, s'obren tres respiralls rectangulars per la cambra d'aire.</p> <p>Les obertures són de llinda recta, a excepció de les de la planta baixa que són d'arc deprimit còncau. Les baranes dels balcons són de ferro forjat i les llosanes estan sostingudes per mènsules amb decoració floral, tres pel balcó corregut i dues a cada balcó individual. Les reixes de les finestres de la planta baixa també són de ferro. Les persianes són de llibret de fusta.</p> <p>El parament a la planta baixa és fet de faixes horitzontals amb plaques de pedra, amb un sòcol. A les plantes superiors és llis i arrebossat. En els costats, puja una franja d'estucat imitant carreus. Les finestres tenen un recreixement emmarcant-les. Els balcons de la segona planta disposen d'un guardapols o trencaaigües en forma de cornisa motllurada sostinguda per dues cartel·les cadascuna. Entre els respiralls hi trobem una sanefa decorativa, en relleu, amb motius florals. Coronant tota la façana hi ha una cornisa motllurada i una barana de balustres<br /> </p> | 08006-25 | Carrer d'Avall, núm. 5 | 41.5788859,2.5510463 | 462575 | 4603120 | 1860 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92864-02dsc8197.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92864-04p1530874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92864-p1530873.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||
| 92865 | Cementiri de Sinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sinera | <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CENTRE DE DOCUMENTACIÓ i ESTUDI SALVADOR ESPRIU (2000). Un passeig per Sinera. Itinerari Salvador Espriu. Ajuntament d'Arenys de Mar i Diputació de Barcelona: https://arenysdemar.cat/ARXIUS/arxius.net/esrpiu/passeig_sinera.pdf</span></span></span></p> <p><span><span><span>AGUSTÍ MALAGELADA, Espriu; PONS i RECOLONS, Maria Assumpció de; NOGUERAS i BARÓ, Núria (1983). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Editorial Curial. Barcelona.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX | <p>El cementiri d'Arenys, popularitzat per Salvador Espriu com el cementiri de Sinera, es troba ubicat al capdamunt del Turó de la Pietat, que és un dels dos turons que clou la vil·la a redòs de la riera. A 50 metres d'alçada i cap a un quilòmetre de llargada.</p> <p>L'actual cementiri és el resultat de tres fases constructives successives, des de mitjan segle XIX fins a la segona dècada del segle XX, les quals han conformat sengles sectors amb caràcter i composició diferents, però que mantenen un equilibri harmònic i ambiental, un dels valors més rellevants d'aquest indret. Durant molts anys l'únic accés al cementiri des del poble era un camí sinuós que l'any 1894 es va urbanitzar. Al final d'aquest camí, hi ha una esplanada amb magnífiques vistes al mar i l'entrada al cementiri. En un costat la casa del guarda i a l'altre, l'antiga sala d'autopsies que, avui en dia, es conserva parcialment i acull un centre interpretatiu del cementiri.</p> <p>La part més antiga es troba estructurada en tres sectors esglaonats, en sentit ascendent, enllaçats per escalinates. El replà inferior es destina a inhumacions a terra; el segon als nínxols; i el tercer, als panteons, presidits per una capella de nova construcció. Una avinguda de xiprers vertebra els dos primers replans. En el tercer replà hi ha la capella i la major part de mausoleus i sepultures amb els elements escultòrics més rellevants, tot respectant una composició simètrica en la qual el passadís central i la capella són l'eix de l'accés principal.</p> <p>Passada la capella, ens trobem la primera ampliació del cementiri, realitzada a partir de l'any 1894. S'habilita una esplanada darrera la capella on s'hi construeixen nínxols i panteons. L'any 1900 s'embelleix la capella. Una segona ampliació (1998) afecta la part nord d'aquesta esplanada i el costat de ponent. També s'edifica un tanatori projectat per Josep Badosa.</p> <p>Destaca la riquesa ornamental d'algunes tombes i sepultures fetes per personalitats artístiques del moment, entre les quals cal assenyalar els escultors Venanci Vallmitjana, Josep Llimona i Josep Carcassó, deixeble de Vallmitjana. Les obres ressalten per l'austeritat cromàtica, en contrast amb el blanc dels murs i el color verd dels xiprers.</p> <p>A l'entrada, es conserva la sala d'autòpsies, ara museïtzada i sense l'ús originari. Ara actua com un petit espai interpretatiu amb plafons explicatius sobre la història del cementiri. </p> <p>Alguns dels elements més destacats són:</p> <p>La capella modernista (1918) construïda per Enric Sagnier, que és un gran panteó de la família d'Iu Bosch.</p> <p>Escultura de dona del Panteó Mundet (Josep Llimona, 1900), que representa una dona asseguda amb una actitud de pensador, recolzant el seu cap en una mà. Porta un vestit amb faldilles llargues que li tapen els peus. El cap és quasi igual que l'altra estàtua del mateix Llimona que està molt a prop, totes dues porten el mateix pentinat, cabells llargs amb la clenxa al mig i retirats cap al cantó on hi ha la mà que li serveix de sustentació. També, com l'altra, manté una mirada llunyana i distant. Aquesta, però, té una sensibilitat més forta que l'altra. El seu estat de conservació seria bo si no fos per uns foradets que té que són produïts per trets de balins.<br /> <br /> Escultura de dona del Panteó Massaguer (Josep Llimona, 1925) que representa una dona asseguda en uns graons, repenjada al sepulcre del qual forma part. És d'una gran bellesa i refinament. Construïda amb marbre blanc, dona un aire de misticisme accentuat per la mirada extraviada i llunyana de la figura representada.<br /> <br /> Santíssima Trinitat o Pare Etern (Venanci Vallmitjana Barbany, 1909). Conjunt escultòric en marbre blanc representant la Santíssima Trinitat. Està feta a mida natural i la seva presència impressiona al visitant. La figura del Pare està representada per una imatge acollidora d'un home gran amb barba que al seu pit hi té un colom amb les ales esteses que representa l'esperit Sant. El fill està repenjat en el pare, amb el cap de cantó, i té, als seus peus, un angelet. Tot el grup s'aguanta en una massa pètria que fa la sensació d'uns núvols, element, el qual, fa que el conjunt no faci la sensació de pesat i puja la sensació de magnificència.<br /> <br /> Escultura d'una dona (Josep Carcassó i Font, s. XIX). Escultura en pedra que representa una noia asseguda amb un ram de flors a les mans. Té el cap tombat i mira a terra, aquesta actitud juntament amb tot l'aire que dona el vestit, faldilles llargues amb plecs, l'hi dona un caire romàntic i reservat. Està situada darrere un grup escultòric de Venanci Vallmitjana.<br /> <br /> Mare de Déu amb Jesucrist o Pietat (Venanci Vallmitjana Barbany, 1905). Grup escultòric format per la Mare de Déu i Jesucrist. El fill està assegut a la falda de la Mare, representant el tema de la Pietat, d'inspiració miquelangeliana. Realitzat amb marbre blanc, posteriorment s'hi afegí un templet per protegir-lo de les inclemències del temps.<br /> <br /> Sepulcre dels consorts Fontcuberta i Jubany (Cèsar Martinell Brunet,1941), construït en granit, amb un basament aixecat sobre el qual descansa un cos en forma de sarcòfag i com a fons, una estela funerària amb la creu en relleu i la imatge de Crist en bronze, obra de Frederic Marès. Voltat de tanca amb pilars cantoners acabats en llàntia i units amb cadena metàl·lica.</p> <p>També trobem un conjunt de nínxols de luxe, darrera l'ermita. És a dir, làpides que contenen de dues a quatre cavitats, on s'enterren algunes personalitats arenyenques, com Fèlix Cucurull, o Maria Quet (nínxol obrat per Jaume Barba); el de Joan Massana, obra de Joan Barrera; i els de les famílies Guitart, Julià i Vila Arquer.</p> <p>Al costat dels nínxols de luxe hi trobem l'obra 'Model per a una figura de marbre' de Joan Borrell i Nicolau (1879 - 1969). Aquesta escultura decorà el jardí de la casa del pintor, entre 1931 i els anys seixanta del segle passat. Després va anar a parar a S'Agaró, a la casa de Joan Colom i Agustí. Els seus descendents la donaren a la vila d'Arenys en memòria d'un dels paisatgistes catalans més destacats de la pintura catalana del segon quart del segle XX.</p> <p>Un altre element destacable, més contemporani,. és l'obra de l'escultora i ceramista <span><span><span><span>M. Àngels Domingo i Laplana, Madola</span></span></span></span>. Es tracta de 40 escultures de ceràmica inspirades en el Llibre de Sinera de Salvador Espriu i que l'artista donà al municipi.</p> | 08006-26 | Camí de La Pietat, s/n | <p>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. En el mateix indret que l'actual i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</p> <p>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i el cementiri de 1816.</p> <p>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i dels suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</p> <p>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </p> | 41.5775878,2.5463659 | 462184 | 4602978 | 1865-67 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92865-02p1550244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92865-03dsc9253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92865-04p1550474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92865-05dsc9337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92865-06dsc9340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92865-07dsc9260.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | BCIN | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Domènech Casacuberta i Elies Rogent | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com indica la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 49 | 1.5 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||
| 92866 | Finca El Paraiso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-el-paraiso | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Finca ubicada al damunt d'un promontori que domina la població, al final d'un carrer de forta pujada. L'accés originari, que encara es conserva, es feia a través d'un camí en S, paral·lel a un altre amb esglaons.</p> <p>L'edifici està construït als quatre vents, en un angle (NO) de la finca. Quan es van fer les obres d'ampliació del Pla del Frares, es va fer recular la tanca de la finca arran de façana de l'edifici, perdent una part de la gràcia inicial. Està format per diversos cossos o volums d'alçades diferents. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Del centre, s'aixeca una torreta de secció octogonal. Pel davant (SE) s'adossa un altre cos, de planta baixa i amb coberta de terrat pla o a la catalana. Per la part posterior té una continuïtat només per la façana de llevant, que connecta amb el que era l'antiga capella de la finca, de l'any 1871, convertida ara, parcialment, en un garatge.</p> <p>Pel que fa a la composició, la façana principal s'estructura simètricament a partir de cinc eixos de verticalitat, combinant finestres de llinda recta i trencaaigües de forma de cornises sostingudes per cartel·les i faixes florals ornamentals, fetes de terracota. Damunt de cada trencaaigües, hi ha un medalló amb bustos, de terracota també. Les persianes són de llibret de fusta. En el segon pis, les finestres són més petites i entre finestra i finestra també hi trobem decoracions florals fetes de terracota. L'edifici i la torreta estan coronades amb una balustrada.</p> <p>La finca està envoltada per una tanca d'obra, amb reixa de ferro intercalada amb pilars, coronats per pinacles. L'entrada és a la banda de migdia, a través d'una reixa de ferro de dos vanos, on hi ha l'any 1864.</p> <p>A l'interior de la finca, es conserva un hivernacle d'estil isabelí amb pilastres adossades.</p> | 08006-27 | Plana del Paradís, núm. 18 | <p>Salvador Castelló i Sala, que havia estat propietari d'un ingenio de sucre a Matanzas, va adquirir un antic convent de frares caputxins en el context de la desamortització dels béns eclesiàstics de <span><span><span><span>Mendizábal, president del Consell de Ministres, de 1836. <span>Tot i que la compra, feta a l’any 1858, incloïa les terres, mines i aigües que havien pertangut al convent, Castelló i Sala comprà també bona part dels terrenys de La Plana d’en Fornaguera, limitats pel Bareu, Turó, Margarides i Olivar, alhora que el dret de cercar d’aigües en altres peces de terra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’objectiu, esdevingut una realitat pocs anys després, era convertir l’indret en un lloc on aclimatar i produir plantes i fruites d’origen americà, alhora que bastir-hi la seva residència familiar. Castelló i Sala donà al conjunt el nom de Paraiso, i la seva tasca amb les espècies vegetals americanes va ser reconeguda a l’Exposició Universal de París de 1867. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El seu fill, Salvador Castelló i Carreras (1863-1950), seguí el camí iniciat pel pare, desenvolupant els estudis d’enginyer agrònom a l’Institut de Ciències Agronòmiques de Gembloux (Bèlgica). No obstant això, atret per l’avicultura i la columbofília, els seus esforços es van adreçar a l’especialització en zootècnia. El 1894 convertia el Paraiso en granja, i dos anys més tard en el primer centre de l’Estat destinat a granja-escola per a formar professionals dedicats a l’explotació de les aus domèstiques a partir de criteris científics i industrials. La granja model introduïa a Espanya els coneixements i les tècniques més modernes adreçades a la cria, la reproducció i la millora de l’aviram, que havia de repercutir, consegüentment, en la millora de l’alimentació. Desenvolupant la seva tasca a partir de tres eixos: recerca, ensenyament i difusió, els reconeixements a la granja-escola i a la persona de Salvador Castelló foren tan immediats com nombrosos amb el reconeixement de Reial Escola d'Avicultura d'Arenys de Mar que continua activa.</span></span></span></span></span></p> | 41.5836209,2.5501853 | 462506 | 4603645 | 1864 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92866-02dsc0118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92866-03p1560497.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92866-04p1560504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92866-05p1560521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92866-06p1560506.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||
| 92867 | Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-25 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). <em>Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX</em>. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic</em>. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVII-XIX | <p>Casa, entre mitgeres, situada en un carrer de cases de cos que han anat patint reformes i transformacions al llarg dels segles. En concret, la darrera reforma de la façana d'aquesta casa correspon a la segona meitat del segle XIX, però l'origen cal buscar-lo al segle XVII. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de terrat pla o a la catalana.</p> <p>Compositivament, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, on la simetria només es trenca en la planta baixa. En aquesta, els eixos venen definits per la porta d'accés i una finestra reixada lateral. A la primera planta, trobem un balcó corregut, amb llosana sostinguda per quatre cartel·les, barana de ferro i dos accessos des de l'interior. A la segona planta, hi trobem dos balcons amb barana de ferro. Finalment, a les golfes se'ns presenten dos grups de finestres geminades amb arc de mig punt. Totes les obertures són d'arc de punt rodó amb trencaaigües resseguint les dovelles. Destaca la dovella central del portal d'accés perquè hi ha l'any 1864 esculpit. També destaca la reixa de ferro de la finestra del costat.</p> <p>El parament és llis i arrebossat a les plantes superiors i encoixinat a la planta baixa. El coronament és una cornisa seriada amb petites arcuacions.</p> | 08006-28 | Carrer d'Andreu Guri núm. 25; antic Carrer d'Amunt | 41.5794000,2.5498200 | 462473 | 4603177 | 1864 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92867-01dsc8388.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92867-02dsc8392.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92867-03dsc8391.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Té un pati posterior. Les parets de moltes estances estan parcialment cobertes amb ceràmica. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||
| 92868 | Casa Antoni Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-torrent | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Es tracta de dues cases que comparteixen un mateix programa ornamental, situades a la cruïlla amb els carrers d'Antoni Torrent, Rial de Sa Clavella i Baixada de Sant Rafael. Cada casa és d'un cos d'amplada i consta de planta baixa i dos pisos. Compositivament, la façana principal s'estructura a partir de quatre eixos de verticalitat, dos per casa. Són idèntics, a excepció de la planta baixa on a la casa número 2 hi trobem dues portes, una més ampla que l'altra. Mentre que a la casa número 4 hi trobem una porta i una finestra reixada al costat. Les dues plantes superiors s'organitzen amb un balcó, en un dels eixos, i una finestra, a l'altre. Els balcons tenen la barana de ferro i la llosana està sostinguda per mènsules estriades. Les finestres tenen l'ampit sortit en forma de cornisa motllurada, també sostinguda per dues mènsules estriades. Les persianes són de llibret. Cada eix de les obertures està emmarcat per una pilastra estriada, amb capitells de terracota de motius florals. La façana està coronada per una cornisa amb dentellons.</p> <p>Ha sofert diverses reformes. Als anys 80 del segle passat, a la casa número 2, se li afegí una galeria damunt el segon pis que trencava la composició de la façana i, a més a més, s'esventrà la planta baixa amb una gran obertura per fer un comerç. En l'actualitat s'ha corregit i s'ha unificat enretirant la línia de façana a la coberta amb un recreixement que no es veu des del carrer. A la planta baixa de la casa del número 2 ja no hi ha el comerç i s'han obert les dues portes descrites.</p> | 08006-29 | Carrer d'Antoni Torrent, núm. 2-4; abans Carrer Tussol | <p>Antoni Torrent, enriquit amb diversos negocis a ultramar, va establir residència a Arenys, en aquesta casa propietat del seu sogre. A la vila es va distingir per les seves aportacions econòmiques desinteressades amb finalitats culturals (certamen literari, Ateneu, obres de millora de l'església parroquial). En agraïment, Arenys li va dedicar el nom del carrer.</p> <p>Aquest carrer tenia el nom de Tossol. Fou construït aprofitant un replà de la falda de la serra de la Pietat. En aquest carrer s'havia alçat la torre de defensa de Na Tallacabells, bastida el segle XVI, de planta circular, que subsistí fins a les darreries del segle XIX.</p> | 41.5803767,2.5480382 | 462325 | 4603287 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92868-01dsc9841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92868-02p1560237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92868-03p1560239.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92868-04p1560240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92868-05p1560246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92868-06p1560260.jpg | Legal | Neoclàssic|Isabelí|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 99|100|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||
| 92869 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-24 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARREÑO MONTERO, Óscar (2005). <em>Ferra de Pol. Itineraris</em>. Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres d'un cos i mig d'amplada, de planta rectangular i que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és plana o de terrat català.</p> <p>Compositivament, la façana principal s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat amb un programa ornamental plenament neoclàssic. A la planta baixa destaca la porta d'entrada, de llinda recta on s'hi pot llegir: 'AVE MARIA PURISIMA / 19 RECTORIA 54'. A cada costat es disposen sengles finestres reixades. A la primera planta, es disposa de banda a banda, un balcó corregut amb triple accés, barana de ferro i llosana de pedra sostinguda per sis mènsules decorades amb fulles d'acant. A la segona planta, cada eix disposa d'un balcó amb barana de ferro i llosana de pedra sostinguda per dues mènsules. A les golfes es disposa de tres respiralls de la cambra d'aire. Les finestres combinen les persianes de llibret amb les de cordill.</p> <p>En el parament, es disposen diferents elements ornamentals que ajuden a visualitzar l'harmonia neoclàssica de la façana. Sobretot per les pilastres estriades amb capitells jònics, a la primera planta, i corintis, a la segona. Aquestes pilastres estan pintades amb un to més pujat que el parament llis i així ressalta i proporciona volum i profunditat al conjunt.</p> <p>A la planta baixa hi ha un sòcol i faixes imitant carreus buixardats. I el coronament és amb un ràfec en forma de cornisa motllurada i sostinguda per mènsules. </p> <p>Té també una entrada per la Riera, on hi ha un casal parroquial, centre cultural de la població.</p> | 08006-30 | Carrer de l'Església, núm. 24 | <p>Aquest edifici era l'habitatge dels capellans de la parròquia i per això se situa molt a prop de l'església. També es coneix com a Can Victoriano.</p> | 41.5811411,2.5490092 | 462406 | 4603371 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92869-01dsc9709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92869-02dsc9713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92869-03dsc9711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92869-04dsc9712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92869-05p1550959.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.També s'inclou en l'itinerari de l'escriptor Ferran de Pol, editat per l'Ajuntament (2005), ja que participà en la revista Vida parroquial. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||
| 92870 | Casa del carrer d'Andreu Guri núm. 61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-61 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). <em>Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX</em>. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic</em>. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVII-XIX | <p>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Compositivament, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, definits en planta baixa pel portal d'accés i una finestra reixada; i en planta pis per un balcó corregut. Totes les obertures són de llinda recta. Les dues obertures de la planta pis, ambdues amb accés al balcó, tenen un guardapols que sobresurt a modus de cornisa suportada per mènsules. Entremig de les dues, hi trobem una faixa decorativa de terracota amb elements florals.</p> <p>El parament és encoixinat a la planta baixa i llis i arrebossat a la planta superior. Abans de la cornisa de coronament de la façana, hi trobem la càmera d'aire, amb dos respiradors rectangulars i alineats amb les obertures. Però al mig i als laterals, hi trobem sengles faixes ornamentals de terracota amb motius florals, la del centre i dos busts antropomorfs als costats. Les mènsules de la cornisa i dels guardapols i les faixes ornamentals estan pintades de color argilenc, destacant del to grogós del parament. D'aquesta manera ressalta el treball decoratiu de la terracota i dóna volum a la façana.</p> | 08006-31 | Carrer d'Andreu Guri, núm. 61, abans Carrer d'Amunt | 41.5789732,2.5481495 | 462333 | 4603130 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92870-01dsc8344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92870-02p1540164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92870-03dsc8348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92870-04p1540173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92870-05p1540171.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||
| 92871 | Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-40 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). <em>Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX</em>. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic</em>. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla o a la catalana.</p> <p>Compositivament, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat en planta baixa: la porta d'accés i una finestra lateral, ambdues de llinda recta. A la planta pis, sobresurt un balcó corregut amb llosana de pedra sostinguda per quatre cartelel·les i barana de ferro forjat. A la segona planta, en substitució del balcó corregut, hi trobem dos balcons independents, també amb llosana de pedra sostinguda per dues cartel·les, i barana de ferro. Les finestres dels dos pisos són amb llibrets de fusta, pintats de verd. Les cartel·les que sostenen els balcons són decorades amb cares antropomorfes.</p> <p>El coronament de la façana és una cornisa motllurada, sostinguda per mènsules ornades amb motius florals. Sota la cornisa hi ha l'espai de la cambra d'aire amb òvuls com a respiradors i pilars estriats sostinguts amb mènsules amb decoració floral.</p> <p>El parament és llis, però en els pisos superiors hi trobem dues franges als costats d'encoixinat dentat.</p> | 08006-32 | Carrer d'Andreu Guri, núm. 40, abans Carrer d'Amunt | 41.5793996,2.5492412 | 462424 | 4603177 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92871-01dsc8380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92871-02dsc8385.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92871-03dsc8384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92871-04p1540203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92871-05p1540201.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||
| 92872 | Can Juncosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-juncosa | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa que fa cantonada amb el carrer de Bonaire i el Rial de Sa Clavella, del qual en sobresurt de la seva alineació. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és d'un únic aiguavés, que desaigua a la façana del carrer de Bonaire.</p> <p>Compositivament, la façana principal s'organitza simètricament a partir de quatre eixos de verticalitat. Els dos eixos centrals venen definits per dos portals d'accés a la planta baixa. Al pis superior un balcó corregut amb doble accés, i a la segona planta, dos finestrals de punt rodó. Els eixos laterals es disposen amb una finestra reixada a la planta baixa, finestra sense reixa a la planta primera, i els mateixos finestrals de punt rodó a la segona planta. El balcó corregut és amb barana de ferro i llosana soportada per quatre cartel·les. Les persianes de totes les finestres són de llibret de fusta. Les finestres tenen guardapols rectes, a excepció dels finestrals de la segona planta que són arrodonits resseguint la linea de l'arc de punt rodó.</p> <p>Un cinquè eix de verticalitat és el que estructura la cantonera arrodonida de l'edifici. Per fer la cantonada, totes les obertures d'allà són corbes i molt ben resoltes, amb una finestra reixada en planta baixa, un balcó amb barana de ferro i llosana soportada per quatre cartel·les, un ull de bou a l'alçada del segon pis i coronat tot per una petita torreta i una cupuleta amb rajoles vidriades.</p> <p>La façana del Rial de Sa Clavella no disposa de cap obertura, és secundària i està orientada al nord.</p> <p>El parament és encoixinat, amb motllures en la separació dels diferents pisos, amb una sanefa pintada a sota. El coronament de la façana és una balustrada. Enretirada de la linea de façana hi trobem una torre mirador.</p> | 08006-33 | Carrer de Bonaire, núm. 2 | <p>També es coneix com a Can Solà, àlies 'El moro'</p> <p>Era la casa d'estiueig de la família Juncosa, fabricants de xocolata.</p> <p>Després fou un hotel, una galeria d'exposicions d'art: Can Covarsí. Més tard passà a l'Ajuntament, que hi establí una escola de música i, l'any 1996, la biblioteca municipal.</p> | 41.5801479,2.5490843 | 462411 | 4603261 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92872-02dsc9814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92872-03p1560211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92872-04p1560210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92872-05dsc9816.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2025-03-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment allotja la Biblioteca Municipal Pare Fidel Fita, però aviat es traslladarà a l'antic edifici de les Clarisses. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||
| 92873 | Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-4 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa que fa cantonada amb els carrers d'Andreu Guri i de Bonaire. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La part davantera de la coberta és de terrat pla o a la catalana i la part posterior, amb un recreixement, que serveix d'accés al terrat, és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana principal, on hi ha l'accés, és la que dona al carrer d'Andreu Guri, orientada a migdia, però la façana del carrer de Bonaire és més llarga. En la principal, només hi ha un eix de verticalitat definit per la porta d'entrada en planta baixa, un balcó en la primera planta, i una balconada a la segona planta. La cantonada és corba, amb obertures molt ben resoltes, una finestra reixada en planta baixa, balcó en la primera planta i balconada a la segona. A la façana del carrer de Bonaire, només hi trobem una finestra reixada en planta baixa. Els balcons són amb baranes de ferro i llosanes suportades per mènsules. I les persianes són de llibret amb fusta pintada de verd. </p> <p>El parament és encoixinat amb pilastres en baix relleu que compartimenten una façana cega junt amb les cornises. Totes les obertures estan remarcades, com a coronament hi ha una balustrada d'obra. </p> | 08006-34 | Carrer d'Andreu Gurí, núm. 38, abans Carrer d'Amunt | 41.5794206,2.5493230 | 462431 | 4603179 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92873-02dsc8379.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92873-03p1540191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92873-04p1540195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92873-05p1540196.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||
| 92874 | Can Còrdova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cordova | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa situada a la cantonada de la Riera del Bisbe Pol amb el carrer de la Platja J.B Cassà (N-II). És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. Al costat disposa d'un pati. La coberta és de terrat pla o a la catalana. Compta amb dues façanes vistes: la principal, que s'orienta a la Riera, a llevant; i la secundària, orientada a migdia.</p> <p>Compositivament, la façana principal, s'estructura simètricament a partir de quatre eixos de verticalitat. Les obertures del primer pis, un balcó amb barana de ferro, i tres balconades amb balustres de pedra calada, estan emmarcades amb rajoles vidriades de colors i guardapols. A tota la façana hi ha motllures, esgrafiats, baranes de ferro, cornises i baranes de coronament d'obra amb balustrades.</p> <p>El parament és encoixinat amb motllures i esgrafiats ornamentals. Coronament amb una cornisa motllurada suportada per cartel·les ornamentals de motius florals que descansen sobre pilars cecs, amb esgrafiats decoratius que delimiten, alhora, les obertures de la segona planta. Una barana balustrada corona la façana.</p> <p>Té un jardí petit davant la façana principal, amb un tancament amb reixa de ferro i pilars d'obra amb rajoles de colors. Actualment s'hi accedeix per una porta de ferro ubicada en un costat; però abans de la darrera reforma, estava centrat a la mateixa cantonada i delimitat per dos pilars de pedra.</p> | 08006-35 | Riera del Bisbe Pol, núm. 1 | <p>La família Còrdova, propietaris d'ingeni i residència a l'Havana, es va fer construir aquesta espectacular casa al capdavall de la riera, cantonada amb la N-II.</p> | 41.5786772,2.5513346 | 462598 | 4603096 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92874-02p1540492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92874-03p1540502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92874-04p1540494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92874-05p1540495.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant molts anys, al mig del jardí, hi havia una gran palmera. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||
| 92875 | Can Goula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-goula-0 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa de cos i mig situada a la cantonada del carrer de Sant Antoni amb el carrer del Bisbe Català. Ocupa tota la parcel·la que va del carrer de Sant Antoni fins el carrer paral·lel, avinguda de Pau Costa. Fa mitgera per la façana sud amb una altra casa del carrer de Sant Antoni. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. Està formada per un cos principal, un pati i un pavelló posterior. La coberta del cos principal és de dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Compositivament, la façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat. A la planta baixa, l'eix central està definit per la porta d'accés, i els laterals per finestres amb reixa de ferro. En la primera planta, per un balcó corregut de banda a banda, amb tres obertures. La barana és de ferro i la llosana se sosté per quatre cartel·les florals. A la segona planta hi trobem una galeria de sis arcades de mig punt, delimitades per columnetes de secció cilíndrica, amb basament quadrangular. Entre columna i columna hi ha una barana de fusta. Les persianes de la planta baixa i golfes són de cordill, mentre que la primera planta són de llibret de fusta.</p> <p>Un gran ràfec de fusta com a finalització de la coberta, corona la façana. A l'alçada de la galeria d'arcades, a la banda esquerra, hi ha un plafó ceràmic que representa Sant Jordi.</p> <p>Entre el cos principal i el pavelló posterior, hi trobem unes estances de planta baixa, adossades a la paret de la façana nord, que dóna al carrer del Bisbe Català, amb una terrassa com a coberta i una balustrada com a barana de protecció pel carrer.</p> <p>El pavelló posterior és de planta rectangular, amb façana a l'avinguda de Pau Costa i consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla i en sobresurt la caixa d'escala. Una barana de balustrada ressegueix el perímetre. Només hi ha una obertura a la façana de l'avinguda de pau Costa, d'arc carpanell, amb persiana de llibret.</p> | 08006-36 | Carrer de Sant Antoni, núm. 1 | 41.5804368,2.5533651 | 462769 | 4603291 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92875-02p1550083.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92875-03p1550101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92875-04dsc8929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92875-05dsc8902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92875-06p1550104.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||
| 92876 | Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-10 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres, amb la línia de façana més avançada que les cases de ponent, on el rial s'eixample. La façana principal es troba a la part més estreta d'aquest rial i la façana de ponent sobresurt de la casa del número 12. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla o a la catalana.</p> <p>Compositivament, la façana principal està configurada a partir de dos eixos de verticalitat. A la planta baixa definits per la porta d'accés i una finestra amb reixa de ferro, al costat. A la primera planta, damunt l'eix de la porta, hi trobem un balcó, amb barana de ferro forjat i llosana suportada per dues cartel·les, amb ornamentació floral. Al costat una finestra. A la segona planta, es repeteix el mateix esquema que a la primera. Les dues finestres disposen d'un ampit motllurat sobresortint, suportat per dues cartel·les del mateix estil que les que subjecten les llosanes dels balcons. Són de llinda recta. Els balcons tenen una base motllurada, són sostinguts per cartel·les amb motius decoratius i les seves baranes són de ferro forjat, el del primer pis presenta dues franges decoratives amb elements vegetals i volutes, i el del segon nivell, només té una sèrie d'espirals a la part inferior.</p> <p>El parament de la planta baixa de la façana principal presenta un estucat que imita carreus regulars disposats en filades i que, sobre la finestra, reprodueix dovelles a salta-cavall. Els pisos restants, així com l'altra façana visible, són arrebossats i estucats de color blanc. Tots els pisos estan delimitats visualment per línies d'imposta motllurades que recorren horitzontalment tota la façana. Als dos extrems de la façana principal hi ha dues faixes verticals llises. Al nivell superior, hi ha una cornisa motllurada a manera de guardapols, amb permòdols de secció rectangular, que la decoren i sostenen. Aquesta cornisa amaga el muret que remata la façana, no visible a peu de carrer i que tanca la terrassa de la coberta.</p> <p>L'altra façana visible, que coincideix amb la zona de l'eixamplament de la vorera del rial, presenta una finestra rectangular a la planta baixa, amb dues batents i protegida per una reixa de ferro sense decoració. A l'alçada de la primera planta, hi trobem un rebaix rectangular de l'arrebossat, deixant el parament de paredat mixt a la vista i una estructura publicitària de ferro on es pot llegir 'Sa voga'.</p> | 08006-37 | Rial de Sa Clavella, núm. 10 | 41.5800677,2.5500391 | 462491 | 4603251 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92876-02p1560097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92876-03dsc9779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92876-04dsc9782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92876-05p1560096.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||
| 92877 | Can Buixalleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buixalleu | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia.</p> <p>Compositivament, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, definits en planta baixa per la porta d'accés i una finestra reixada; en el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés; i a la planta segona, per dues finestres. El portal d'entrada està emmarcat amb pedra treballada amb motllures ornamentals i una llinda lleugerament arquejada. A la dovella central hi ha esculpides el que semblen unes inicials i l'any 1783. La barana de la finestra de la planta baixa i la del balcó corregut són de ferro. Les persianes de les finestres dels pisos superiors són de llibret de fusta. Les obertures de la primera planta, a més, tenen un trencaaigües o guardapols fet de rajoles policromes de motius geomètrics. La façana està coronada per un gran ràfec de fusta. A la porta de fusta hi trobem la data de 1789.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc, però a mitja alçada de la planta baixa, en la divisòria entre el primer i el segon pis, i sota el ràfec, hi trobem una franja de decoració de rajoles en forma de sanefes. Entre les dues finestres de la segona planta, hi ha un plafó ceràmic amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 08006-38 | Carrer d'Avall, núm. 44 | 41.5787100,2.5486800 | 462377 | 4603101 | 1783 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92877-01dsc8320.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92877-02dsc8322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92877-03dsc8324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92877-04p1540134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92877-05p1540132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92877-06p1540126.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||
| 92878 | Can Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-busquets-1 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos i mig d'amplada, entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla o a la catalana, amb un cos endarrerit de remunta amb coberta a dues aigües.</p> <p>Compositivament, la façana, orientada a llevant, s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat. A la planta baixa, definits per la porta d'accés i un gran finestral reixat. Al primer pis, per un balcó corregut i a la planta segona, per dos balcons. Els balcons tenen les baranes de ferro i la llosana suportada per mènsules, dues a cada balcó i quatre en el balcó corregut. Les persianes de les finestres són de llibret de fusta pintades de verd. Entre les dues obertures de la primera planta, hi trobem una fornícula amb una capella. Destaca la reixa del finestral de la planta baixa.</p> <p>El parament és llis, arrebossat, amb un sòcol. El portal té un recreixement que l'emmarca. El coronament de la façana és amb una cornisa i una barana que alterna barana de ferro i pilars d'obra.</p> | 08006-39 | Carrer de Sant Antoni, núm. 10 | 41.5802200,2.5533200 | 462765 | 4603267 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92878-02dsc8912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92878-03dsc8913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92878-04p1550112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92878-05p1550119.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||
| 92879 | Can Fontcoberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontcoberta-0 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FUENTE BERMÚDEZ, Vicente de la (1978). Los mosaicos incrustados al fuego de Ángel Anchisi, una pavimentación modernista olvidada; dins <em>Butlletí informatiu de ceràmica</em>, núm. 117-118, pp. 28 - 37.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres, situada en un carrer de cases de cos, amb una amplada de cos i mig i on destaca l'estricta simetria del programa arquitectònic de la façana. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana o de terrat a la catalana.</p> <p>Compositivament, la façana principal està configurada simètricament, a partir de tres eixos de verticalitat. En la planta baixa estan definits per la porta d'accés, en l'eix central, i dues finestres reixades de ferro forjat, en els eixos laterals. Destaca el treball i l'ornamentació floral d'aquestes reixes. A la primera planta destaca un balcó corregut de banda a banda, amb tres accessos. La barana és de ferro forjat i la llosana està suportada per sis cartel·les estriades d'estil clàssic. A la segona planta, cada eix de verticalitat es defineix per un balcó, amb barana de ferro forjat i llosana suportada per dues cartel·les estriades d'estil clàssic. Les persianes de les plantes superiors són de llibret de fusta, pintat de verd i les de la planta baixa de cordill. La porta d'accés a l'immoble és de fusta i de dues fulles, amb un emmarcament senzill de pedra. A l'interior de la porta, a la part superior, hi ha una tarja a cadascuna de les fulles, amb un medalló circular a l'interior que conté les inscripcions “AÑO” i “1879”,</p> <p>El parament de la planta baixa de la façana és fet amb grans blocs de pedra rectangulars i molt ben escairats disposats en fileres o faixes horitzontals. Tots els altres pisos, en canvi, presenten un acabat llis i estucat. Diverses línies d'imposta sobreposades separen visualment el primer del segon pis, amb una faixa d'esgrafiats a sota que representen motius florals. Corona la façana una cornisa motllurada i decorada amb una sèrie de petits permòdols de secció rectangular.<br /> </p> | 08006-40 | Carrer del Bisbe Català, núm. 50 | 41.5802834,2.5529292 | 462732 | 4603273 | 1879 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92879-02dsc8859.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92879-03p1550016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92879-04dsc8885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92879-05p1550018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92879-06p1550025.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior es conserven mosaics de l'empresa Àngel Anchisi. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||
| 92880 | Can Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-capdevila | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres situada a la Riera, de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de terrat pla o a la catalana.</p> <p>Compositivament, la façana s'organitza simètricament a partir de tres eixos de verticalitat. En planta baixa definits, en l'eix central, per la porta d'accés; i en els laterals, per sengles finestres amb reixes de ferro forjat. A la primera planta, cada eix disposa d'una obertura d'accés a un balcó corregut de banda a banda, amb barana de ferro forjat i llosana suportada per dues mènsules. A les golfes, que actuen de càmera d'aire, damunt de cada obertura, hi ha un respirador rectangular amb ornamentació trepada en forma floral. Entre els respiradors, trobem motius ornamentals pintats. Les obertures estan remarcades amb faixes estriades laterals i esgrafiats damunt la llinda recta.</p> <p>El parament en planta baixa és amb faixes esgrafiades imitant carreus. A la planta pis és amb rajoles vidrades de color verd fosc. La façana està coronada amb baranes ondulades de ferro forjat, en tres trams entre quatre pilars d'obra.</p> | 08006-41 | Riera del Pare Fita, núm. 66 | 41.5840900,2.5475800 | 462289 | 4603699 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92880-02dsc0168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92880-03p1560627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92880-04p1560629.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92880-05p1560628.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També se la coneix com a Can Joan Maresme. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||
| 92881 | Horta Matanzas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-matanzas | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Caseta aïllada als quatre vents, de planta quadrangular, però que se li han afegit cossos modernament. Consta de planta baixa i pis i de tres cossos; un cos central amb coberta a dues aigües creuada, amb carener perpendicular a la façana principal; i els cossos laterals a dues aigües, però amb el carener paral·lel a la façana. L'acabament de la coberta en tots els costats és amb un ràfec de fusta. Destaca el porxo sobresortint del cos central amb terrassa superior sostingut per columnes a l'entrada principal. La barana d'aquesta terrassa és de balustrada.</p> <p>Està envoltada de jardí, però se li han afegit cossos adossats a la part posterior que han duplicat l'espai construït en origen.</p> | 08006-42 | Carrer de Pompeu Fabra, núm. 26 | 41.5862100,2.5468600 | 462230 | 4603934 | 1862 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92881-02p1560441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92881-03dsc0092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92881-04p1560446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92881-05p1560453.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Estava gairebé als afores del poble, però amb la construcció de blocs d'habitatges del Patronat de Santa Maria quedà inclosa dins l'urbanisme de la vila. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||
| 92882 | Asil Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/asil-torrent | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Gran edifici construït amb finalitats assistencials amb una arquitectura pròpia d'aquestes construccions de principis de segle XX i que es reprodueix en edificis destinats a escoles en molts altres municipis. El cos principal és rectangular, té la façana orientada a migdia i consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>D'aquest cos principal, en sobresurten tres cossos de forma simètrica: el central, on s'ubica l'església, i els extrems. Tot i que, posteriorment, s'hi han adossat altres construccions. Està envoltat de jardí.</p> <p>Com ja s'ha dit, la capella ocupa el centre de la composició, amb un cos de façana un xic més avançat. Hi ha un porxo a la part central de la planta baixa i galeries amb vidrieres als laterals i al primer pis.</p> <p>Hi ha cornises per sota el coronament, de barana d'obra i calats. Les baranes de les galeries tenen elements de ferro colat.<br /> <br /> </p> | 08006-43 | Riera del Pare Fita, núm. 67-75 | <p>L'indià arenyenc, Antoni Torrent i Carbonell (1833-1899), va fer construir l'any 1897 un asil per als ancians de la seva vila natal i creà un patronat de socors a malalts i famílies pobres, fet pel qual se li va concedir el diploma d'honor de la Societat Barcelonina d'Amics del País. Un monument el recorda a l'entrada del recinte.</p> | 41.5850694,2.5455880 | 462123 | 4603808 | 1892-97 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92882-02dsc9577.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92882-03dsc9579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92882-04dsc9580.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Rovira i Rabassa | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||
| 92883 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-232 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX | <p>Barraca de vinya de planta rectangular i coberta de volta. A la façana, orientada a migdia, s'obre una petita porta d'entrada i un respirall al damunt en forma de creu. A l'angle sud-est s'observa el fumeral d'una xemeneia. Està totalment arrebossada i pintada de blanc.</p> | 08006-44 | Camí vell del mal temps, parc. 25 | <p>És un dels pocs testimonis que es conserven a Arenys de Mar de l'època on la vinya era el conreu dominant de la comarca. Un conreu que amb l'arribada de la fil·loxera anà desapareixent paulatinament i, només en algunes zones, s'ha recuperat.</p> <p>Estava dins la finca de Can Noguera, situada més avall del mateix carrer, quan els camps eren plens de vinya.</p> | 41.5846882,2.5614399 | 463444 | 4603759 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92883-01dsc0144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92883-02dsc0146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92883-03p1560556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92883-04p1560560.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està situada al costat mateix del mur de delimitació de la finca amb el vial de la urbanització. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||
| 92884 | Xemeneia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX | <p>Magnífica xemeneia de secció cilíndrica, d'obra vista de maó, amb motllures al basament. Actualment es troba aïllada, prop de la carretera, a la part de ponent de la població, però formava part d'un edifici fabril enderrocat.<br /> <br /> </p> | 08006-45 | Camí Ral del Camp de sa mar, núm. 4 | 41.5754589,2.5423962 | 461852 | 4602743 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92884-02dsc9362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92884-03dsc9363.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||
| 92885 | Convent de les Clarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-clarisses | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p>MARTÍN SALVANYÀ, Mireia (2023). <em>Clarisses. De les arrels a l'horitzó</em>. Arenys de Mar: Edita Set-ciències.</p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | Actualment s'està adequant per acollir la nova biblioteca municipal. | <p>Convent format per una sèrie d'edificis entre els quals destaca l'església, les dependències del propi convent, una masoveria i un jardí.</p> <p>L'església és de planta rectangular amb façana al carrer de Santa Clara, d'una sola nau amb el cos que sobresurt en alçada de la resta de l'edifici. La coberta és a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. L'entrada és de llinda recta amb arc ogival al damunt, tot emmarcat amb una filera de maons. L'accés està elevat del pla del carrer i cal pujar quatre graons. En el timpà hi ha un plafó ceràmic obra de Doy (1991) on es pot veure Sant Francesc i Santa Clara, fundadors de l'ordre, amb el calze i el cos de Crist entremig i en un pla més elevat. Al fons es veu una ciutat. A la part inferior s'hi pot llegir: 'MONESTIR DE SANTA CLARA'.</p> <p>Damunt l'entrada hi trobem un rosetó o rosassa amb un magnífic vitrall. El rosetó també està emmarcat amb una faixa de maons vistos. El parament és llis però el sòcol, els laterals, el coronament i una franja divisòria central estan fets amb maó vist sobresortint, igual que el rosetó i la porta. El coronament és triangular, amb la cornisa dentada de maons, tot presidit per una creu.</p> <p>A banda i banda de l'església, hi ha sengles edificacions adossades. A l'esquerra hi ha un cos de planta baixa i pis, amb una porta d'accés en planta baixa i una finestra al costat. A la planta pis, dues finestres, una geminada i l'altra no. A la dreta, hi ha una altra entrada i la resat d'obertures s'alineen simètricament en onze eixos de verticalitat, definits per sengles finestres en planta baixa i pis.</p> <p>La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. El parament segueix el mateix programa ornamental que el de l'església: llis, amb sòcol, emmarcaments i coronament de maó vist. Les finestres del primer pis i les de la planta baixa s'uneixen amb dues fileres ornamentals de maons i al mig s'hi disposa una creu, també formada per maons. Cada eix de verticalitat està coronat una mena de capcer escalonat. A sota, un respirador de la cambra d'aire.</p> | 08006-46 | Carrer de Santa Clara, núm. 16 | <p>Fundat per la congregació de les Clarisses, que eren monges de clausura. Es dedicaven a rentar i planxar la roba blanca que els portava la gent d'Arenys. També els portaven ous quan hi havia un casament a la família, perquè resessin per desitjar que el matrimoni anés bé i, si a més a més podia ser, que no plogués el dia del casament.</p> | 41.5843000,2.5458348 | 462143 | 4603723 | 1905 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92885-01dsc9587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92885-02dsc9583.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92885-03dsc9588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92885-04p1550710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92885-05p1550715.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Salvador Oller | S'està reformant per acollir-hi la biblioteca municipal, actualment ubicada a Can Juncosa.L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||
| 92886 | Can Montal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montal | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Casa entre mitgeres de dos cossos d'amplada. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona a la riera.</p> <p>El programa ornamental de la façana és heterogeni, tot i que harmoniós. A la planta baixa, la porta d'entrada delimita un eix central, amb dues finestres reixades als costats. En canvi, en el primer pis, dues obertures estan unides per un balcó corregut, amb barana de ferro, i sostingut per tres mènsules. En el segon pis, hi trobem una sèrie d'obertures amb arc de mig punt. Per sobre, com a respiralls de la cambra d'aire, hi trobem sis ulls de bous, alineats amb les finestres d'arc de mig punt. Les finestres del segon pis estan dins d'un rebaix del mur de forma rectangular que les emmarca individualment. Les reixes de les finestres i del balcó són de ferro forjat i les persianes de llibret.</p> <p>El parament de la planta baixa és de pedra, al primer pis està esgrafiat i al segon està arrebossat i pintat. Coronant la façana hi ha un gran ràfec decorat amb rajola a la part inferior i sostingut per permòdols de fusta.</p> <p>Destaca, a l'alçada del balcó de la primera planta, el memorial al Pare Fidel Fita a modus de templet neoclàssic amb un medalló central de bronze amb el bust del Pare Fita i una inscripció a sota. Tot emmarcat per dues pilastres estriades amb capitells corintis que sostenen un arquitrau i un frontó circular. La inscripció diu:</p> <blockquote> <p>'D.O.M</p> <p>A XXXI DE DESEMBRE DE MDCCCXXXV</p> <p>NASQUÉ EN AQUESTA CASA</p> <p>EL P. FIDEL FITA I COLOMER</p> <p>DE LA COMPANYIA DE JESÚS.</p> <p>LA VILA D'ARENYS DE MAR</p> <p>A SON FILL ILLUSTRE</p> <p>DIRECTOR DE LA ACADEMIA DE LA HISTORIA</p> <p>ERUDIT I ARQUEOLEG</p> <p>MERITISSIM INVESTIGADOR DE LA</p> <p>ANTIGUITAT I DE LA HISTORIA PATRIA</p> <p>IN MEMORIAM.'</p> </blockquote> | 08006-47 | Riera del Pare Fita, núm. 1 | <p>En aquesta casa hi va néixer l'historiador i filòleg Fidel Fita Colomer (1835-1918).</p> | 41.5819400,2.5486800 | 462379 | 4603460 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92886-01dsc0544.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92886-02dsc0541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92886-03dsc0542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92886-04p1570057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92886-05p1570062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92886-06p1570060.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Presumiblement, va ser reformat durant la dècada dels anys vint del segle passat, amb la incorporació d’elements característics de l’estil noucentista, sense que se’n conegui l’autoria. La intervenció al·ludida va consistir en l’addició d’un pis més que es presenta com una galeria, amb obertures de mig punt disposades, cadascuna, en un rebaix o fornícula de formes regulars. A més de la intervenció arquitectònica, s’hi van fer —o es van reinterpretar— els esgrafiats que profusament cobreixen el parament de la façana. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||
| 92887 | Can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferran-2 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BORRELL ESCUDÉ, Mariola (2020). Bernardí Martorell i Puig, arquitecte (1877-1937). Tesi doctoral consultable a: <a href='https://www.tdx.cat/handle/10803/370/browse?value=Borrell+Escud%C3%A9%2C+Mariola&type=author&locale-attribute=es'>https://www.tdx.cat/handle/10803/370/browse?value=Borrell+Escud%C3%A9%2C+Mariola&type=author&locale-attribute=es</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Crea’t edicions</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). <em>La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica.</em> Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARREÑO MONTERO, Óscar (2005). <em>Ferran de Pol. Itinerari</em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos.</p> <p>Compositivament, la façana s'estructura simètricament a partir de dos eixos de verticalitat. En planta baixa, amb la porta d'accés i una finestra reixada al costat. Al primer pis amb un balcó corregut amb doble accés, amb barana de ferro forjat i llosana sostinguda per dues grans mènsules que s'uneixen, ornamentalment, amb la dovella central de les obertures de la planta baixa. A la segona planta, hi trobem dues finestres balconeres, amb la barana de ferro forjat sortint de la línia de façana i de forma ondulant. </p> <p>El parament és amb esgrafiat imitant carreus encoixinats. totes les obertures tenen un emmarcament. A la planta baixa, a mitja alçada, hi ha una faixa esculpida amb motius florals. Aquests motius es repeteixen a les obertures de la primera planta, però només amb un mòdul a mitja alçada dels brancals. Entre les dues obertures, hi trobem un plafó ceràmic dedicat a la Mare de Déu. Dos ulls de bou amb decoració calada fan de respiralls de la cambra d'aire. Hi ha una típica ondulació a la cornisa de coronament que recull la data de construcció.</p> | 08006-48 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 24, antic Carrer Ample | <p><span><span><span>El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per a la construcció de tres torres defensives.</span></span></span></p> | 41.5796885,2.5528353 | 462725 | 4603208 | 1904 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92887-01dsc8429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92887-02dsc8428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92887-03p1540298.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92887-04p1540293.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Madurell | Es tracta de la casa de naixement de Lluís Ferran de Pol (1911-1995). Originàriament es perllongava amb un jardí fins el Passeig Xifré. A l'alçada del número 11 hi trobem, avui, una construcció independent del tot renovada, fruit d'unes obres realitzades l'any 1940.Lluís Ferran i de Pol (Arenys de Mar, 17 de gener de 1911 - Hospitalet de Llobregat, 19 d’octubre de 1995). Es llicencia en dret a Barcelona (1933). Coneix i comparteix afició literària amb Joaquim Ruyra, que passava llargues temporades a Arenys de Mar. A partir de la dècada dels 30 del segle XX, inicia un seguit de col·laboracions en publicacions locals com Oreig i Salobre. Guanya, amb Tríptic (publicat el 1964), el premi de narracions Narcís Oller (1937). Abans, però, guanya el premi de narrativa Joan Colom dels X Jocs Florals que organitzava l’Ateneu Arenyenc (1934).En acabar la guerra civil, s’exilia a França, on és internat en els camps de concentració de Sant Cebrià i Barcarès. Aviat marxa a Mèxic, on hi resideix uns vuit anys i es llicencia en lletres (1946) per la Universitat de Filosofia i Lletres. Allí, coneix a Esyllt T. Lawrence, amb qui es casa. Treballa al diccionari enciclopèdic UTEHA i col·labora a la premsa mexicana, sobretot al diari Excelsior i El Nacional. Participa en la creació de Full Català i Quaderns de l’Exili, dues de les revistes més importants catalanoamericanes. L’any 1948 torna a Catalunya i s’estableix a Arenys de Mar, on exerceix la seva professió. S'instal·la a Arenys de Munt, a Can Graupera, on va viure fins l'any 1973, quan es trasllada al pis del carrer de la Platja Cassà d'Arenys de Mar. Atret pel món indígena mexicà, publica l’obra Abans de l’alba (1954), que és una evocació, alhora lírica i realista, de la mitologia maia. Les seves narracions, La ciutat i el tròpic (1956, premi Víctor Català 1955) i Érem quatre (1960), reflecteixen també la fascinació pels ambients mexicans i pel substrat indígena. Miralls tèrbols (1966), centrada ja en el món català, entronca amb el corrent de la novel·la psicològica, com també el recull de contes Entre tots ho farem tot (1982). L’any 1973, publicà De lluny i de prop, una selecció de notes de viatge, reportatges i articles periodístics, i el testimoni de la seva estada als camps de concentració. Ferran de Pol es caracteritza per un estil creador i una gran imaginació i ambició literàries.A Miralls tèrbols, reconstrueix els conflictes que assolen un poble del litoral català durant els anys vins del segle passat. L’escenari dels fets és el poble de Marenys que no és res més que el revers del seu Arenys de Mar.L'Ajuntament ha editat diversos itineraris (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc i Carreño, 2005) on hi figura aquest element. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||
| 92888 | Can Xico de l'Òpera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xico-de-lopera | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa amb pati davanter, situada a la cantonada d'un carrer de cases de cos, amb façana reculada en relació al carrer. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer de la Torre.</p> <p>Té dues façanes vistes: la principal, orientada al carrer de La Torre i la de migdia, orientada al carrer Rafael Pasqual. La façana principal es defineix estructuralment en planta baixa, amb la porta d'entrada i una finestra reixada al costat. En planta pis, amb un balcó amb barana de ferro i a la segona planta, per una galeria de quatre petites obertures en forma de balconada, amb barana de ferro.</p> <p>La façana de migdia s'estructura amb una finestra reixada a l'alçada de la planta baixa; una finestra amb balconada a la primera planta i dues obertures a la segona planta, igual que les de la façana principal. Totes les obertures es van estrenyent esglaonadament per la part alta i les llindes són lleugerament arquejades.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat d'un color siena ataronjat sobre el qual s'hi han pintat sanefes florals amb un to més fosc damunt les llindes de les finestres i a banda i banda del nom de la casa 'CASA XICU DE L'OPERA' sota les obertures de la segona planta. La façana té un coronament amb ràfec de teules.</p> <p>El pati, amb sòcol de paredat 'antic', de davant està tancat per uns pilars, que com la façana, estan decorats amb esgrafiats florals de color, i reixes de ferro.</p> | 08006-49 | Carrer de la Torre, núm. 2 | <p><span><span><span>El nom del carrer li ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o <em>dies natalis</em>. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.</span></span></span></p> | 41.5806851,2.5485666 | 462369 | 4603321 | 1915 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92888-02dsc9930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92888-03dsc9935.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92888-04p1560335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92888-05p1560334.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Bruguera i Roget | La va projectar Joan Bruguera i Roget propietari i arquitecte.El nom li ve del que en fou propietari, en Xicu, que era el cap de la claqué del Liceu.La casa té un cert aire de 'Sezession' Vienesa.L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||
| 92889 | Cases Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-julia | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Grup de tres cases amb un mateix programa arquitectònic, situades a la Riera, vessant esquerre, en el tram que pren el nom del Pare Fidel Fita i, per tant, orientades a ponent. Una d'elles (núm. 48) fa cantonada amb el carrer del Pare Pruna i la del núm. 44 fa mitgera amb la continuació del carrer. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla o a la catalana, amb un petit cós enretirat que dona accés al terrat.</p> <p>Compositivament, la façana de cada habitatge s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat, amb la porta d'accés i una finestra lateral a la planta baixa; un balcó corregut, amb dues obertures, a la planta primera; i dos balcons a la segona planta. Tots els balcons són de ferro forjat. Les persianes són de llibret de fusta. Les obertures tenen un recreixement emmarcant-les i a les de la planta baixa es remarca l'espai de la dovella central amb una forma trapezoidal sortint que s'uneix amb la mènsula de suport a la llosana dels balcons.</p> <p>El parament disposa d'un sòcol a la planta baixa i un esgrafiat imitant carreus. A la resta de la façana és arrebossat llis. Entre les dues plantes superiors, hi ha una motllura de separació i tot coronat per una cornisa i unes baranes ondulades. En la divisòria vertical dels habitatges, hi ha una franja d'esgrafiat imitant una filada de carreus.</p> | 08006-50 | Riera del Pare Fita, núm. 44-48 | 41.5836319,2.5479242 | 462317 | 4603647 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92889-02dsc0172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92889-03dsc0173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92889-04dsc0174.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92889-05p1560644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92889-06p1560650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92889-07p1560657.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||
| 92890 | Can Montal de l'esquerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-montal-de-lesquerra | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BORRELL ESCUDÉ, Mariola (2020). Bernardí Martorell i Puig, arquitecte (1877-1937). Tesi doctoral consultable a: <a href='https://www.tdx.cat/handle/10803/370/browse?value=Borrell+Escud%C3%A9%2C+Mariola&type=author&locale-attribute=es'>https://www.tdx.cat/handle/10803/370/browse?value=Borrell+Escud%C3%A9%2C+Mariola&type=author&locale-attribute=es</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres situada a la Riera, vessant esquerre, en el tram que pren el nom del Bisbe Pol, en un punt on la línia de les façanes està endarrerida. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és mixta: una primera part davantera de terrat pla o a la catalana i, la part posterior, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. L'aiguavés occidental és molt més curt que l'oriental, perquè gran part l'ocupa el terrat pla.</p> <p>Compositivament, la façana s'estructura simètricament. Es defineix en planta baixa amb la porta d'accés a l'eix central i dues finestres geminades als laterals. En el primer pis, una tribuna presideix la composició, tancada en la seva major part amb persianes de llibret, però acabada als extrems amb balcons de barana ondulada de ferro forjat. La cara inferior de la llosana està decorada amb ceràmica vidriada i sostinguda per mènsules fetes de ferro forjat. Sobre la tribuna es recolza el balcó del segon pis, al qual s'obren dues obertures; la barana del balcó també és de ferro forjat. La composició de les golfes es defineix per una seriació de finestres emmarcades entre uns sortints d'obra vista a la manera de cartel·les que sostenen el ràfec.</p> <p>El parament és llis arrebossat, però les obertures de la planta baixa estan emmarcades per un recreixement amb brancals, ampit i llindes de pedra. La llinda és recta, però la de la porta té un arc pla rebaixat gravat a la pedra. A la part baixa hi ha un sòcol de pedra. </p> | 08006-51 | Riera del Bisbe Pol, núm. 122 | <p>Els Montal van ser una nissaga d'industrials cotoners amb les arrels a Arenys de Mar. L'any 1921, Isidre Puig Boada va projectar aquesta casa per a un dels hereus de la família.</p> | 41.5820861,2.5493290 | 462433 | 4603476 | 1921 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92890-01dsc0221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92890-02p1560718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92890-03dsc0220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92890-04p1560722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92890-05p1560727.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92890-06p1560725.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bernardí Martorell | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||
| 92891 | Cases Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-riera | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Dues cases bessones, entre mitgeres, ubicades al vessant esquerra de la Riera en el tram que pren el nom del Pare Fidel Fita i, per tant, orientades a ponent. Són de planta rectangular i consten de planta baixa, pis i golfes. La coberta és mixta i està dividida en tres parts: la part oriental i occidental és de teules amb un carener per part, paral·lel a la façana principal; i una part central de terrat pla.</p> <p>Compositivament, la façana principal s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat en cada habitatge i alhora hi ha un eix central de simetria que divideix els dos habitatges. A la planta baixa es disposa la porta d'accés, amb arc de mig punt i dues columnetes exemptes, i una finestra al costat. A la planta pis, destaca un balcó corregut amb barana de ferro i amb accés des de dues obertures. Totes les obertures d'aquestes plantes, a excepció de la porta d'accés, són amb guardapols d'estil goticitzant i les persianes de llibret de fusta. Al segon pis hi ha unes golfes amb porxos de columnetes i arquets de mig punt i un gran ràfec de protecció de la façana.</p> <p>En el parament de la planta baixa hi ha un sòcol protector i un esgrafiat imitant carreus, que s'estén en els pisos superiors.</p> | 08006-52 | Riera del Pare Fita, núm. 24-26 | <p>Construïdes pel propietari de l'empresa tèxtil Cóndor.</p> | 41.5830611,2.5483856 | 462356 | 4603584 | 1921 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92891-02dsc0179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92891-03dsc0182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92891-04dsc0183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92891-05p1560665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92891-06p1560670.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Bruguera i Roget | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||
| 92892 | Convent dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-dels-caputxins | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>El convent s'estructura, bàsicament, en tres parts: l'església, les dependències conventuals i el jardí. La part pública és l'església a la qual s'accedeix des del carrer de Santa Maria, que enllaça amb la Riera. L'església s'adossa pel capçal amb les dependències conventuals, que s'estructuren al voltant d'un claustre en forma de 'U'. El jardí s'ubica a la part posterior.</p> <p>L'església és rectangular, orientada de nord a sud, lleugerament inclinada a ponent. És d'una única nau amb arcs apuntats, portalada lateral d'accés pel carrer de Santa Maria i una altra portalada a la capçalera, que dona al claustre. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel al llarg de la façana. En sobresurt un petit campanar de secció quadrada i coberta piramidal.</p> | 08006-53 | Carrer de Santa Maria, 7 | <p>La primera presència caputxina a la població d’Arenys de Mar es remunta a l’any 1618, quan a redós de la capella de la Mare de Déu de la Pietat, al turó on actualment hi ha el cementiri, s’hi aplegà la primera comunitat de caputxins.</p> <p>L’any 1620, a l’indret conegut com “La Plana del Convent”, s’hi bastí un nou edifici, amb més fesomia, dedicat a la Mare de Déu del Bon Viatge, reemplaçat l’any 1632 per un tercer convent, molt més sòlid, que subsistí fins a l’exclaustració de l'any 1835.</p> <p>Poc després, en el recinte conventual, la família Castelló, que l’adquirí, hi situà la famosa granja avícola “Paraíso”.</p> <p>L’any 1863 el P. Joan Baptista Pruna d’Arenys de Mar edificà a la població un conventet. Tanmateix, la restauració real i efectiva de la vida conventual tingué lloc l’any 1879, durant el regnat d’Alfons XII.</p> <p>L’any 1915 es traslladà el noviciat d’Arenys al convent de Manresa i es començaren les obres del nou convent arenyenc, sota la direcció de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda.</p> <p>L’església dedicada a la visitació de la Mare de Déu, fou inaugurada el 2 d’agost de 1929 i, durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), fou convertida en taller de fusteria i el convent en alberg de refugiats.</p> <p>Recuperat l’edifici, el gener de 1939, després d’uns arranjaments necessaris, hi fou possible la reobertura del noviciat l’octubre del mateix any. Actualment segueix aplegant el noviciat i també els joves estudiants.</p> <p>El campanar és de l'any 1930.</p> | 41.5836831,2.5490963 | 462415 | 4603653 | 1918 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92892-01p1560531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92892-02dsc0107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92892-03p1560478.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92892-04p1560480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92892-05dsc0116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92892-06p1560492.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||
| 92893 | Col·legi de La Presentació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-de-la-presentacio | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | <p>Edifici de grans dimensions als quatre vents, d'estil eclèctic, situat a prop de la carena d'un promontori, al marge esquerra de la riera i enfront de l'edifici Xifré, està envoltat de patis i jardins. Consta de tres plantes i tres cossos perpendiculars a la façana i dos travessers que encerclen dos patis interiors, un a cada costat del cos central on està situada l'església, l'absis de la qual sobresurt de la façana posterior. Tots els cossos presenten teulada a dues vessants excepte la part davantera del cos central, que forma un terrat.</p> <p>Als anys 40 del segle XX, Cèsar Martinell va fer intervencions a la capella.</p> | 08006-54 | Carrer de Pompeu Fabra, núm. 2 | <p>És regentat per les germanes de la Caritat Dominicanes de la Presentació de la Santíssima Verge, originàries de la ciutat francesa de Tours. L'establiment de la congregació a la vila es produí al novembre de l'any 1860. Josep Xifré i Dorwing té unes divergències amb les germanes de Sant Vicenç de Paül, ordre que tenia cura a Arenys de l'Hospital Xifré, i canvia de comunitat a l'hospital. El desembre de 1860, un petit nombre de germanes arriba a Arenys i es fan càrrec de l'hospital, on també donaven classes. L'any 1923 les monges deixen l'hospital i es traslladen a l'actual edifici, que havien fet construir a l'altra banda de la riera, abandonen l'activitat hospitalària i se centren només en la docent.</p> | 41.5854566,2.5484794 | 462364 | 4603850 | 1920 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92893-01p1560940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92893-02p1560943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92893-03p1560944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92893-04p1560952.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Salvador Puiggròs | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||
| 92894 | Centre Cultural Calisay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-calisay | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel (2013 ).<em> Gran licor Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995)</em>. Barcelona. Angle editorial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel (2013). La fàbrica Calisay. Els edificis de les Destil·leries Mollfulleda; a CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel.<em> Gran licor Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995)</em>. Barcelona. Angle editorial, pp. 208-241.</span></span></span></p> | XX | <p>El conjunt d'edificis que conformen l'actual fàbrica del Calisay, antigament conegut com destil·leries Mollfulleda, se situa al vessant dret de la riera del Pare Fira, enretirat de la primera línia de façana i deixant un espai tancat amb barana d'obra. Antigament, en aquest espai, hi havia un molí fariner.</p> <p>La fàbrica és fruit de diverses ampliacions i remodelacions realitzades al llarg del segle XX. Pròpiament, l'espai està delimitat a migdia, pel carrer de l'Església; a llevant, per la Riera del Pare Fita; a ponent, pel carrer de Sant Narcís i la Travessera de la Mina (antic carrer de Josep Baralt) i la plaça de La Mina; i a tramuntana, pel carrer de l'Hospital.</p> <p>Actualment, el conjunt està format per l'edifici que s'aixeca sobre l'antic molí de dalt, les naus adossades, paral·leles a la façana de la riera, la xemeneia, les naus bessones d'embotellament afegides entre 1934 i 1936, i l'edifici cantoner reformat per Cèsar Martinell.</p> <p>L'estructura de l'antic molí, sense gaires modificacions, es manté fins els anys 20 del segle passat i, estructuralment, fins l'actualitat. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular de planta baixa i dos pisos. La planta baixa es cobreix amb sis voltes de quatre punts sobre dos pilars de secció quadrada a l'eix central, que divideix la sala en sis àmbits. A sota hi havia el carcabà, la mola i el canal que unia aquest molí amb el molí de mar. En aquesta sala, l'any 1908, s'hi estableix la sala de rentat d'ampolles aprofitant l'aigua del molí. El 1930 s'usa com a sala de botes i actualment és una sala d'exposicions. En els pisos superiors, hi trobem la sala noble, la regidoria de cultura i Ràdio Arenys.</p> <p>Adossada a la façana nord hi ha una nau rectangular, comunicada per una porta interna i al costat de ponent una altra nau i tres espais més, futures sales d'alambins. Les primeres reformes documentades, l'any 1917, són per aixecar un mur de contenció a la part de l'hort de la bassa i obrir alguna porta d'accés per facilitar les tasques de la fassina. Fins els anys 20 del segle passat es manté l'estructura bàsica del molí.</p> <p>Però en un dibuix de 1921 ja hi apareix, al nord d'aquest conjunt, una xemeneia. Es construeix per fer funcionar la caldera de vapor necessària en el procés d'elaboració dels licors; és de fust troncocònic de maó vist. La base és cilíndrica amb els maons disposats a trencajunts i acabada en una cornisa decorada amb una línia de peces col·locades de pla, seguida d'un fris de maons còncaus disposats a manera de ventall i, finalment, una motllura superior de maons aplantillats en pendent per facilitar l'escorrentia de l'aigua. El fust acaba en un barret d'ornamentació similar a la de la cornisa de la base. Es pot llegir, de dalt a baix del fust amb grans lletres: 'LICOR CALISAY' (Lacuesta, Raquel; 2013).</p> <p>Entre 1925 i 1930 es produeix una primera reforma historicista de l'edifici del molí i de les naus annexes, que sembla haver estat dirigida per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. L'any 1933 és Joan Dotras Manyà que dirigeix les obres de l'espai de l'antiga bassa per construir-hi noves dependències, a tocar amb el carrer de Sant Narcís i la plaça de La Mina. </p> <p>Es creu (Lacuesta, Raquel; 2013) que a l'any 1934, la fàbrica ja havia assolit l'aspecte en què ha arribat als nostres dies. Aquest any s'hi afegeixen les dues naus que donen a la part nord del pati, d'estil neogòtic, igual que la resta de façanes. L'edifici de l'antic molí consta de planta baixa i dues plantes, amb coberta plana o terrat català, al qual s'hi accedeix per una escala, on s'aixeca la torre mirador, oberta als quatre vents per arcades conopials rebaixades, i amb coberta de pavelló sostinguda per una estructura de fusta i solera de rajola borda, coronada per una bola ornamental i un pinacle. Un ràfec de teules vola sobre una cornisa motllurada recolzada sobre permòdols, en forma de mussols. Les obertures són de pedra artificial, que ressalten sobre les parets blanques de les façanes: porta d'accés de grans dovelles i finestres goticistes, en arc rebaixat, rodó o de llinda recta; senzilles i geminades coronelles, en galeria, o fistonades.</p> <p>A partir dels any 40 del segle XX, Cèsar Martinell projecta l'ampliació de la fàbrica cap al nord, en unes cases delimitades pel carrer de l'Hospital.</p> | 08006-55 | Riera del Pare Fita, núm. 31 | <p>La història del Calisay no comença a Arenys, sinó a Malgrat de Mar, quan, l'any 1895, Pau Rimbau i Vidal, Lluís Canony i Rigalt i Manuel Martí i Cardona, constitueixen una societat col·lectiva per dedicar-se a l'elaboració i venda de licors. Aconsegueixen aquell mateix any, per part del Ministeri d'Indústria, el reconeixement de la patent d'invenció del nou destil·lat, fet a base d'herbes aromàtiques i remeieres. Però l'estiu de 1896, un dels socis queda fora i els dos que queden, Pau Rimbau i Manuel Martí, creen una nova societat 'Rimbau y Martí'.</p> <p>Aquesta segona societat encara duraria menys, perquè el 24 d'abril de 1897 es produeix la compravenda segons la qual per un import de 3.100 pessetes passa a mans de Magí Mollfulleda, comerciant d'Arbúcies establert a Arenys de Mar. Es traspassa el certificat de propietat de les marques Calisay, Ferroquina i la de l'anís La Criolla, juntament amb els motlles per a la fabricació de les ampolles i les pedres litogràfiques per a la impressió de les etiquetes, tots els llibres de registre i comptabilitat i dues caixes amb els anuncis usats fins el moment.</p> <p>Aviat, però, Manuel Martí es penedeix i idea un nou licor que vendrà com 'Exquisito licor Martí a base de Quina Calisaya' i simula, l'any 1901, un contracte de compravenda amb el seu fill Eusebi Martí i Casas. Aquest fet, comportarà un litigi als tribunals amb Magí Mollfulleda, comprador de la patent, que durarà fins el 23 de març de 1905, quan la Dirección General de Agricultura, Industria y Comercio desestima un recurs presentat per Eusebi Martí (<span><span><span>CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel; 2013 ).</span></span></span></p> <p>L'èxit i la internacionalització del Calisay es produeix, precisament, amb Magí Mollfulleda, que, com hem dit, és natural d'una antiga família d'Arbúcies. Però l'any 1873 s'instal·la a Puerto Rico i es dedica al comerç del cafè, cacau, tabac, canya de sucre, cotó i cuirs treballats. L'any 1879, amb 26 anys d'edat, torna a Arbúcies. El 1885 es casa i s'instal·la a Arenys de Mar. L'any 1911 es trasllada a la casa dels números 87 i 89 de la riera. L'any 1910 comença la fabricació al que era l'antic molí de dalt, que havia comprat dos anys abans. Però l'any 1913 mor, amb 59 anys, d'accident a Barcelona. Abans, però, la visita del rei Alfons XIII a la vila, el 21 de novembre de 1908, converteix l'empresa en proveïdora de la casa Reial espanyola.</p> <p>La seva esposa, Maria de Congost, i els seus dos fills, Joan i Santiago, administren la destil·leria des del 24 de gener de 1914. Dos anys més tard, compren una seu a Barcelona que els permet ampliar el catàleg amb nous productes, dels que en destaca l'Skaueb Kummel. Però durarà ben poc, perquè a l'any següent es concentra la fabricació a la seu del molí de dalt, on en quatre anys, quintuplicaran la producció. L'any 1933 es constitueix la Sociedad Anónima Destilerias Mollfulleda, amb un capital social de dos milions de pessetes.</p> <p>Entre els anys 1924 i 1930, Joan Mollfulleda és l'alcalde d'Arenys. Durant aquest període s'incentiven els projectes del port i del mercat. Però la Guerra Civil espanyola representa un moment de crisi, a nivell social, però també econòmic per l'encariment dels productes i la impossibilitat d'usar substitutius sense alterar-ne els resultats. Aquest crisi s'allargarà uns anys després de finalitzar el conflicte, per motius externs obvis.</p> <p>Santiago mor l'any 1940 i l'any 1947 mor Joan, als 58 anys d'edat. Aquest fet precipita la successió a Joaquim Mollfulleda Borrell, casat amb Maria Teresa Julià. S'obre una etapa exitosa a nivell estatal, però també internacional. Joaquim, a més, és conegut per les seves dues grans aficions: la fotografia i la minerologia. D'aquesta darrera, el municipi en té el seu llegat en forma de col·lecció.</p> <p>Als anys 50 del segle XX s'ha remuntat el negoci i ha superat les dificultats sorgides amb motiu de la Guerra Civil i la postguerra. Però a partir de 1966 s'inicia una greu crisi que motivarà la venda, l'any 1981, al grup RUMASA, propietat de José Maria Ruiz Mateos. L'any 1983, el govern socialista l'expropia per interès general i com que no aconsegueix un únic comprador en subhasta per tot el grup, es ven les empreses individualment. Bodegas Pedro Rovira, SA compra Calisay per cent milions de pessetes. L'any 1992, fa suspensió de pagaments i es trasllada a Móra la Nova. El 30 de gener de 1995 es tanca la factoria d'Arenys.</p> <p>L'Ajuntament fa una permuta de la fàbrica amb Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona pel solar del Forn de vidre i compra els alambins en subhasta pública.</p> <p>L'any 1998 s'aproven els nous usos de l'equipament i la remodelació va a càrrec de Massimo Cova i Jordi Gras.</p> | 41.5827100,2.5476842 | 462296 | 4603545 | 1920-1940 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92894-01dsc9631.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92894-02dsc9636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92894-03dsc9628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92894-04dsc9613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92894-05p1550754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92894-06p1550758.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Rubió i Bellver; Joan Dotras Manyà i Cèsar Martinell i Brunet | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||
| 92895 | Mercat Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal-3 | <p>AA.VV (2020). El mercat d'Arenys de Mar: passat i present (1928-2020). Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> | XX | L'adequació a les necessitats actuals no sempre s'ha fer respectant els elements originals. | <p>Mercat municipal situat en un lloc cèntric de la Riera, a prop de la plaça de l'església. Destaca del conjunt per la seva magnitud i pel buit del porxo, tot i seguir la mateixa alineació de façana de les cases veïnes.</p> <p>Es tracta d'un edifici de grans dimensions construït <em>ex professo</em> per destinar-lo a la venda de productes alimentaris. Fet de maó vist i pedra, amb escalinata i porxo d'entrada en corba. Coberta amb cavalls de ferro vistos. L'interior és d'una sola nau, dividida en tres carrers, tants com portes d'entrada, per a facilitar la compartimentació de les parades. Al centre, on el carrer de les Margarides travessaria el local, es disposen, en una rotonda, les parades del peix.</p> <p>Als laterals es disposa de grans finestrals, que permeten l'entrada de la llum. A més d'un gran finestral central a la façana, a nivell del pis, sobre el porxo. Destaca l'ornamentació amb rajoles i motllures als elements de pedra situats al sòcol, a l'arrencada dels arcs d'entrada i als pinacles.</p> <p>Entre el segle XIX i el primer terç del segle XX, es formalitza aquest tipus d'edifici, especialitzat per a una funció concreta, materialitzats amb la tecnologia del ferro, totalment o parcialment, que compleixen amb un programa de necessitats basat en l'exposició i venda de productes alimentaris (AA.VV, 2020). Segons els treballs de Manuel Guàrdia i José Luís Oyón, citats a la bibliografia (2020, pp. 30 i 31), el cas d'Arenys respondria al segon grup, tot i que en la seva fase final.</p> <p>Segons Esteban Castañer, l'arquitecte es va inspirar en el llenguatge de l'edifici de la Borsa d'Amsterdam de Berlague (AA.VV, pp. 37).</p> | 08006-56 | Riera del Bisbe Pol, núm. 82-86 | <p>El mercat municipal d'Arenys és una obra pública projectada per Ignasi Mas Morell i executada per Francesc Solé Miró. Alhora, el fabricant de la coberta és Can Torras dels ferros.</p> <p>L'acord de construcció es produeix en el Ple extraordinari del 10 d'octubre de 1925, sota l'alcaldia de Joaquim Mollfulleda Congost. La finalitat era 'evitar la venda a la via pública amb perjuiici de la higiene'.</p> <p>Les obres finalitzen el 20 de juny de 1928, segons consta en carta de l'arquitecte adreçada a l'alcalde i que es guarda a l'arxiu Fidel Fita (AA.VV, pp. 27).</p> | 41.5812692,2.5501736 | 462503 | 4603385 | 1925-1928 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92895-01p1570114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92895-02dsc0564.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92895-03dsc0568.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92895-04dsc0575.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92895-05dsc0579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92895-06p1570119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92895-07p1570124.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ignasi Mas i Morell | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.De l'arquitecte Ignasi Mas Morell (1881-1953), en podem distingir tres etapes professionals. La primera entre 1906 i 1910, adscrita a l'estètica modernista, quan construeix les seves cases més conegudes a Sant Pol. Una segona etapa, entre 1913 i 1917, on utilitza diversos llenguatges arquitectònics. Són obres d'aquest període la reforma i ampliació de la plaça de bous de La Monumental. La darrera etapa es desenvolupa entre 1920 i 1930, on abandona la ideologia dels estils. A part del mercat municipal d'Arenys, projecta les caves Canals i Nubiola. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||
| 92896 | Casa del Carrer d'Andreu Guri, núm. 62 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-62 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Edifici situat a la cantonada dels carrers d'Andreu Gurí, antic carrer d'Amunt, i el carrer d'Antoni Torrent, antic carrer de Tossol. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana o de terrat a la catalana. El programa ornamental és bàsicament amb predomini de les línies rectes, façanes planes arrebossades, balcons d'obra i passamà de tub, obertures rectangulars, ull de bou, fines cornises d'acabament i element d'escala corbat, reixes i porta d'entrada d'acord amb l'estil. En destaca el balcó corregut cantoner de la segona planta.<br /> <br /> </p> | 08006-57 | Carrer d'Andreu Guri, núm. 62, abans carrer d'Amunt | 41.5791126,2.5481911 | 462337 | 4603146 | 1936-39 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92896-01dsc8353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92896-02dsc8354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92896-03dsc8355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92896-04dsc8356.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un exemple de l'arquitectura racionalista a Arenys de Mar. | 120|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||
| 92897 | Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-5 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Crea’t edicions</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). <em>La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica.</em> Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Edifici de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és plana o de terrat a la catalana. Compositivament, la façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat. En planta baixa queden definits per una gran porta central d'arc escarser i dues laterals més petites, d'arc de punt rodó. A la planta pis hi ha tres finestres de llinda recta amb guardapols recte.</p> <p>El parament és amb pedra a la planta baixa i llis i arrebossat a la planta pis. També hi ha un sòcol de pedra. Per sota les finestres del primer pis hi trobem un requadre amb emmarcament sobresortint amb el cartell que posa: 'AGRARIA D'ARENYS COOPERATIVA'.</p> <p>El coronament de la façana és una barana del terrat on s'intercala el ple d'obra amb barana d'obra.</p> | 08006-58 | Carrer d'Ansel Clavé, núm. 17, abans Carrer Ample | <p><span><span><span>El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per a la construcció de tres torres defensives.</span></span></span></p> | 41.5796744,2.5523257 | 462682 | 4603206 | 1947 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92897-02p1540270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92897-03p1540273.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cèsar Martinell Brunet | A l'interior hi ha una sala d'actes al primer pis. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||
| 92898 | Montcalvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montcalvari | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU MALAGELADA, Agustí; PONS i RECOLONS, Maria Assumpció de; NOGUERAS i BARÓ, Núria (1983). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Editorial Curial. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÉ, Tiona (2006).<em>Mont Calvari. Història i llegendes</em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>La ubicació d'aquest edifici enfront el Turó del mal Temps i en un penya segat roquer enmig del port el converteixen en una fita visual icònica de la població. La part més perceptible de l'emplaçament la trobem a la façana de llevant, on encara s'observa la roca granítica sobre la qual s'alça tot l'edifici. Es tracta d'una construcció exempta, als quatre vents, de quatre plantes i aixecada al voltant de l'antiga ermita del Sant Crist, que ha quedat completament reclosa dins l'estructura de l'edifici. La coberta és mixta; combina el terrat pla amb alguns volums que afegeixen una planta; com en el cas de l'angle sud occidental.</p> <p>Ha sofert diverses reformes i ampliacions al llarg del segle XX. Es conserva una fotografia de 1890 on encara hi havia l'ermita primitiva, sense cap altra construcció. Era de planta rectangular, d'una única nau, amb capçalera plana i campanar de cadireta a la façana. Al costat de llevant, hi havia un altre edifici adossat. L'aspecte actual respon a la reforma de l'any 1947.</p> <p> </p> | 08006-59 | Carretera del Port, núm. 4 | <p>Hipòlit Doy, mariner de la vil·la d'Arenys fou el fundador de l'ermita del Sant Crist del Mont Calvari al lloc anomenat la Caldeta, després de fer un viatge per Terra Santa i Roma fruit de la devoció que li va despertar aquests llocs sagrats (Solé, 2006). El que no és tan clar és la data. Hi ha documents que parlen de l'any 1524 i d'altres que parlen del 1584. Segons l'autora de la monografia podria tractar-se d'un error de transcripció en confondre un 2 per un 8 o viceversa.</p> <p>L'any 1906 el turó del Calvari és adquirit per Enric Nel·lo, que edificà un hotel de primera classe, d'estil modernista, després transformat en pseudofuncional, que anomenà Monte Nel·lo. Més tard li fou imposat el nom d'Hotel Monte Calvari.</p> <p>L'hotel posat a subhasta l'any 1916, és adquirit el 1919 per Joan Artigues i Alart. En el mateix edifici, el senyor Artigues es muntà un elegant xalet. L'hotel Monte Calvario, malmès pels refugiats de guerra i encara més el 1936 per les forces allotjades, és adquirit l'any 1946 per una firma barcelonina. Objecte de successives reformes, segons els estils imperants a cada moment, quedà transformat en habitatges i un restaurant a la primera planta, al costat de l'ermita.</p> | 41.5795139,2.5578591 | 463143 | 4603186 | 1906 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92898-02dsc8611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92898-03dsc8613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92898-04p1540582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92898-05dsc8547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92898-06p1540596.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92898-07p1540603.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha llegendes associades a la capella que en qüestionen els motius fundacionals i que s'inclinen per una penitència que el Papa imposa a Hipòlit Doy a causa de l'assassinat a sang freda de la seva dona. Però també n'hi ha que parlen d'un acte devocional com agraïment per haver-se salvat d'un naufragi.En el museu d'Arenys, es conserven una col·lecció magnífica d'exvots pertanyents a l'ermita.L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||
| 92902 | Carrer de La Torre, núm. 39 a 63 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-torre-num-39-a-63 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Carrer format per cases de cós entre mitgeres orientat de SE a NO, delimitat al SE pel carrer del Bisbe Pasqual i al NO pel carrer de Josep Baralt. El tram descrit a la fitxa està delimitat al SE pel carrer de Frederic Marès.</p> <p>L'estructura del carrer, format en plena expansió urbanística del segle XVIII a Arenys, es correspon a cases entre mitgeres de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat, definits en planta baixa per un portal d'entrada i una finestra lateral, reixada. El portal acostuma a estar emmarcat amb brancals, llinda i ampit de pedra. En algunes ocasions, a la dovella central, hi trobem l'any de construcció (p.e. 1784 a la llinda del número 39 o 1788 a la llinda del número 49). A la planta pis, hi trobem dues finestres, sovint, damunt el portal d'entrada, s'hi disposa un balcó, amb barana de ferro. El coronament de la façana és un canal de recollida d'aigües pluvials que fa de cornisa.</p> <p>Però aquesta norma general no es pot aplicar a la situació actual de les cases compreses entre els números 39 a 63. Algunes han estat reformades i s'ha fet una remunta d'un altre pis (cas dels números 45 o 55). D'altres tenen un coronament de la façana amb balustres (casa núm. 43, 49, 51). La casa del número 43 és d'una única planta; i la del número 61 no s'ha conservat.</p> | 08006-60 | Carrer de La Torre, núm. 39 a 63 | <p><span><span><span>El nom del carrer li ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o <em>dies natalis</em>. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.</span></span></span></p> | 41.5816186,2.5471759 | 462254 | 4603425 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92902-02dsc0002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92902-03dsc0001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92902-04dsc0003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92902-05dsc0005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92902-06dsc0008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92902-07dsc0013.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana del número 1 d'aquest carrer, hi ha un plafó ceràmic on es pot llegir que aquest carrer era conegut com el carrer de la Torre del Pobre Home i que és el carrer més recte dels antics carrers d'Arenys.A la casa del número 51 hi va néixer Joaquin Forn i Roget, tal i com s'indica en una placa de marbre (instal·lada a la façana), que fou catedràtic de teologia a Itàlia, França, Anglaterra i Espanya i escriptor de la Companyia de Jesús. Va morir a Roma el 5 d'octubre de 1870. | 94 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||
| 92903 | Carrer de Sant Rafael, núm. 6 a 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-rafael-num-6-a-24 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Carrer format per cases de cos entre mitgeres orientat de SE a NO, delimitat al SE pel carrer de Sant Pere i la Baixada de Sant Rafael i al NO pel carrer de Josep Baralt i de Joaquim Ruyra. El tram descrit a la fitxa està delimitat al NO pel carrer de Sant Jaume.</p> <p>L'estructura del carrer es correspon a cases entre mitgeres de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat, definits en planta baixa per un portal d'entrada i una finestra lateral, reixada. El portal acostuma a estar emmarcat amb brancals, llinda i ampit de pedra. A la planta pis, hi trobem dues finestres, sovint, damunt el portal d'entrada, s'hi disposa un balcó, amb barana de ferro. El coronament de la façana és una canal de recollida d'aigües que fa de cornisa.</p> <p>Però aquesta norma general no es pot aplicar a la situació actual de les cases compreses entre els números 6 a 24. Moltes han patit modificacions que trenquen la tipologia originària. Algunes amb una remunta d'un altre pis o han modificat l'estructura de les obertures de forma considerable, com els casos dels números 6, 14 i 22.</p> <p>Destaquen per la seva preservació tipològica les cases dels números 16, 18 i 20; amb la porta d'entrada i la seva finestra al costat, amb reixa de ferro, i la balconada damunt de la porta d'entrada.</p> | 08006-61 | Carrer de Sant Rafael, núm. 6 a 24 | 41.5804509,2.5472684 | 462261 | 4603295 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92903-02dsc9903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92903-03dsc9901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92903-04dsc9900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92903-05dsc9899.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92903-06dsc9898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92903-07dsc9896.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92903-08dsc9895.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||
| 92904 | Carrer del Bisbe Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-bisbe-catala | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt de carrer del nucli antic del municipi que destaca per la seva volumetria caracteritzada, en general, per cases de cos, entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, i per la qualitat i conservació de les seves cases, d'èpoques diverses. </p> | 08006-62 | Carrer del Bisbe Català | <p>És un dels camins més antics de la població, ja que les primeres cases daten del segle XV. Formava part del camí reial.</p> <p>Abans d'anomenar-se Carrer del Bisbe Català i des del segle XVI, es coneixia amb el nom de carrer de la Perera. Discorre paral·lel al carrer de Josep Anselm Clavé, antic carrer Ample.</p> | 41.5801339,2.5522533 | 462676 | 4603257 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92904-01p1540790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92904-02p1550042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92904-03dsc8789.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Algunes reformes o obres noves han trencat l'harmonia i equilibri del conjunt. | 98|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||
| 92905 | Carrer d'Andreu Guri, núm. 15 a 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dandreu-guri-num-15-a-25 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>Carrer que comença a la Riera i s'enfila des de la meitat en voltes fins el camí del Cementiri. Destaca pel seu conjunt de cases de cos, entre mitgeres, situades en el nucli antic, configurades per planta baixa i dos pisos i que donen un cert caràcter tipològic a la zona, tot i ser d'èpoques diferents. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra amb reixes, al primer pis s'obren balcons i finestres i al segon algunes cases tenen balcons i finestres i altres només finestres. Les façanes estan coronades per petites cornises.</p> | 08006-63 | Carrer d'Andreu Guri, núm. 15 a 25; abans Carrer d'Amunt | <p>També és conegut com el carrer d'Amunt, per estar situat, en paral·lel, a la part superior del carrer d'Avall.</p> | 41.5794888,2.5499372 | 462483 | 4603187 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92905-01dsc8397.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92905-02dsc8400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92905-03dsc8395.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||
| 92906 | Rial de Sa Clavella, núm. 22 a 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sa-clavella-num-22-a-30 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Conjunt de cases entre mitgeres de tres plantes cadascuna. Tenen portal i finestra a la planta baixa, balcó corregut amb dues obertures al primer pis i dos balconets al segon. Algunes de les cases tenen esgrafiats o motllures a les façanes. Les reixes i les baranes són de ferro. El coronament és d'obra i fa un element amb punt rodó al bell mig.</p> | 08006-64 | Rial de Sa Clavella, núm. 22 a 30 | 41.5802312,2.5493927 | 462437 | 4603269 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92906-02dsc9800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92906-03dsc9807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92906-04p1560173.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||
| 92907 | Carrer de santa Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-rita | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Petit carrer situat entre el carrer de Bareu i el Rial de Pau Costa, format per un conjunt homogeni de casetes entre mitgeres amb un petit pati davanter, separat del vial public per un mur de pedra, amb sòcol de pedra i reixa de ferro. L'entrada està delimitada per pinacles coronats per florons en forma de pinya.</p> <p>Originàriament, constaven d'una única planta. En una reforma moderna s'hi ha fet una remunta.</p> | 08006-65 | Carrer de Santa Rita | <p>Eren les cases dels treballadors i treballadores de la fàbrica de gènere de punt, però van ser derruïdes i reconstruïdes.</p> | 41.5811662,2.5530311 | 462741 | 4603372 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92907-02p1550140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92907-03p1550149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92907-04dsc8942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92907-05p1550143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92907-06p1550150.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||
| 92908 | Riera del Bisbe Pol i del Pare Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-bisbe-pol-i-del-pare-fita | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). Carrers d’Arenys de Mar. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESPRIU, Agustí; NOGUERES, Núria; DE PONS i RECOLONS, Maria Assumpció (1983). Aproximació històrica al mite de Sinera. Barcelona. Editorial Curial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. </em>Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, j. (1992). Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). <em>Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys</em>, dins Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XXI | <p>La Riera d'Arenys, que pren el nom de Riera del Bisbe Pol en el tram més meridional, des de la N-II fins l'alçada del carrer del Bisbe Vilà Mateu i del Pare Fidel Fita en el tram més septentrional; és l'eix vertebrador de la vida del municipi. És el principal eix comercial, de comunicacions i de relacions públiques de la població.</p> <p>De fet, el mateix nom d'Arenys ja indica la rellevància d'aquest element. L'aspecte actual, plenament urbanitzat, és fruit de segles de transformació. Una de les més determinants fou l'asfaltat que acabà amb un soterrament. El Pla especial de Protecció del Patrimoni destaca alguns elements d'interès que pretén preservar com a testimonis significatius en l'urbanisme i paisatge arenyenc tals com les amples voreres, formades amb lloses de pedra que arriben fins a l'alçada del carrer nou. També destaca l'arbrat, format per fileres de plataners, situats a les vores de els respectives voreres. Aquests arbres foren trasplantats de la Devesa de Girona, l'any 1865. Amb el seu brancatge unifiquen l'àmbit i suavitzen visualment les desigualtats d'alçada de les edificacions que s'han produït en els darrers anys.</p> <p>Seguint el projecte de la urbanització de la Riera, a les voreres de la part alta (Pare Fita) s'utilitzen llambordes de ceràmica vermella, com marca el projecte de Batlle i Roig. Però a la part baixa (Bisbe Pol), es manté el projecte de Fané i Fernández, col·locant lloses de pedra de Girona.</p> | 08006-66 | Riera del Bisbe Pol i del Pare Fita | <p><span><span><span><span><span>Tret de les primeres construccions de finals dels segle XVII prop de la desembocadura de la Riera del Bisbe Pol, no és fins al segle XVIII que es comença a edificar a les ribes dreta i esquerra. No tenia cap lògica edificar a tocar d’un curs d’aigua generalment sec que podia baixar de sobte i endur-se la feina de tota una vida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però quan construeixin, ho faran aixecant les cases prenent la precaució d’elevar les entrades amb dos o tres graons respecte al llit de la riera i disposant les portes exteriors i en la utilització dels batiports i els batents de les portes que s’obrien normalment cap enfora per assegurar una resistència molt més gran a l’aigua en cas d’una rierada forta. Com a Vilassar de Mar, els corders hi enquitranaven les cordes i les processons la travessaven quan aquestes discorrien entre un dels quatre carrers principals: el carrer d’Amunt, el d’Avall, l’Ample i el d’en Perera. Amb la plantada d’arbres l’any 1865 es comença a dibuixar el futur urbanístic i vertebrador que es farà realitat amb la col·locació de voreres a les acaballes de segle XIX. A Ponent de la riera, la torre de guaita coneguda amb el nom de Torre de Mar, construïda l’any 1551 s’enderroca l’any 1812.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El tram inicial de la riera fou conegut durant molt de temps com a <em>Través</em>, a causa d'un enginy per estabilitzar la quantitat de sorra provinent de les baixades d’aigua. El 8 de juliol de 1886, Francesc de Pol i Baralt (Arenys de Mar 1854-1914), de qui la riera, per la banda de llevant fins al carrer Nou, prendrà nom anys després, com a vicari d’Arenys, beneïa el pont del capdavall de la riera, que son germà Bonaventura, alcalde d’Arenys de Mar fa construir. El 16 de juny de 1907 era consagrat bisbe a l’església parroquial de Santa Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la festa de Sant Zenon de l’any 1927, a partir del carrer Nou, la riera rebria el nom d’un altre personatge il·lustre, el Pare Fidel Fita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La problemàtica de les rierades s’accentuà amb l’urbanisme. A Arenys de Mar, una paret protegia els horts del carrer de l’Església i el sector de llevant. Per aquesta raó, des de finals del segle XIX es construïren les voreres a banda i banda de la riera, limitades per un muret d’uns quaranta centímetres d’alçada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1957, l’Ajuntament inicià l’asfaltat de la riera, ja que cada vegada més hi havia més trànsit de vehicles, alhora que es convertia en una zona d’estacionament. Malauradament, l’asfaltat comportava una acceleració de les aigües i oblidant les rierades, la gent veia com la rierada s’enduia els vehicles sense poder-hi fer res. La sirena d’alerta no servia de massa res ja que quan la rierada era sobtada perquè havia plogut a muntanya, ja no hi havia res a fer. A partir dels anys noranta del segle XX, el Pla Molins s’impulsà a través d’una campanya mediàtica molt forta que tingué com a resultat el soterrament de moltes rieres del Maresme. </span></span></span></span></span></p> | 41.5797153,2.5509608 | 462568 | 4603212 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92908-01dsc8777.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92908-02p1550218.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En entrar a Arenys de Mar, rep el cabal del rial de can Sala per després restar soterrada en una estructura de formigó fins desembocar a la mar. Vista la desembocadura des de mar, aquesta queda flanquejada, a llevant pel turó del Mal Temps i a ponent pel turó de la Pietat. Altres rials que s’hi aboquen són el rial de can Catà, el de can Pica i el de sa Clavella.L’orografia arenyenca emmarcada en una serralada amb alguns contraforts gairebé arranats fins a la mar, ha permès la formació d’uns rials ben constituïts. Tots ells estan disposats perpendicularment en relació a la línia del litoral i romanen gairebé sempre eixuts. Aquest fet ha comportat que al llarg dels segles, les seves lleres saulonoses s’hagin aprofitat com a vies de comunicació. Però quan plou, es transformen en veritables torrenteres, que en desbordar-se poden provocar serioses inundacions.En termes geològics, aquest curs d’aigua, com la resta que configuren la comarca del Maresme, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a serralada prelitoral i serralada litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, per la majoria, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió, sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendent ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||
| 92909 | Passeig de Josep Xifré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-josep-xifre | <p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> <p> </p> | XIX-XX | <p>El Passeig Xifré és la façana marítima de les cases del carrer Ample, entre la Riera i el Rial de Pau Costa. Aquest tram, es caracteritza per l'alineació d'una sèrie de jardins que corresponen a les cases, l'entrada principal de les quals es fa pel referit carrer Ample. Per tant, és la part posterior d'aquestes cases. Durant molt de temps, l'espai que actualment ocupa aquest passeig era secundari, tot i ser front marítim. Amb el temps ha pres protagonisme com a zona de passeig i s'hi han establert establiments comercials. Les alineacions reculades de les cases enfront de les noves edificacions, l'enjardinament i els reixats de ferro forjat, configuren un espai visualment amb valor ambiental que el fan digne de protecció en el planejament urbanístic.</p> | 08006-67 | Passeig de Josep Xifré | <p>En aquest passeig, s'alçava l'antic Balneari Lloveras, que es va construïr gràcies a la donació d'Andreu Lloveras, enriquit al Perú amb la mineria, i va esdevenir centre d'esbarjo per a les famílies benestants.</p> <p>Fou enderrocat l'any 1982 i per al seu record en queda una plaça, des de la qual accedim al passeig que la vila d'Arenys va dedicar al seu benefactor, Josep Xifré.</p> | 41.5793454,2.5532162 | 462756 | 4603170 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92909-02p1580337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92909-03dsc8512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92909-04p1540486-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92909-05p1540488.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | |||||||
| 92910 | Escalons del carrer d'Avall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escalons-del-carrer-davall | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Gran escalinata de pedra formant corba, uneix el carrer d'Avall amb el d'Amunt. Puntapeu de blocs de pedra tallada i estesa de trossos de pedra carejats.</p> | 08006-68 | Carrer d'Avall | 41.5787640,2.5479531 | 462316 | 4603107 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92910-02dsc8337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92910-03p1540144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92910-04dsc8336.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||
| 92911 | Escalons i camí del Paraiso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escalons-i-cami-del-paraiso | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Vial que connecta l'accés a la finca 'El Paraiso' amb el carrer del professor Castelló.Tot i el fort pendent de l'indret, els esglaons es disposen seguint el traçat del camí, que pren forma de zig-zag vertical amb dues parts sortints i una entrant. Els esglaons, formats amb fragments de pedra, presenten pendent suau, de poc gruix però amplada pronunciada. Al seu voltant s'hi disposa vegetació, una barana de ferro i un mur d'obra de que recorre tot el perímetre del conjunt.</p> | 08006-69 | Carrer del professor Castelló, s/n. | 41.5834644,2.5497749 | 462471 | 4603628 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92911-02dsc0141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92911-03dsc0142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92911-04dsc0135.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||
| 92912 | Camí del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cementiri-2 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CENTRE DE DOCUMENTACIÓ i ESTUDI SALVADOR ESPRIU (2000). Un passeig per Sinera. Itinerari Salvador Espriu. Ajuntament d'Arenys de Mar i Diputació de Barcelona: <a href='https://arenysdemar.cat/ARXIUS/arxius.net/esrpiu/passeig_sinera.pdf'>https://arenysdemar.cat/ARXIUS/arxius.net/esrpiu/passeig_sinera.pdf</a></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Camí d'accés al cementiri des de la població, que voreja el turó, delimitat amb dues rengleres de xiprers i barana d'obra, amb àmplies vistes sobre la població i el mar.<br /> </p> | 08006-70 | Camí de la Pietat | 41.5774694,2.5470605 | 462241 | 4602964 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92912-02dsc9348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92912-03dsc9350.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 | ||||||||
| 92913 | Penya del Mal Temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-mal-temps | <p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> | XX | El planejament de 1990 pretenia mantenir les visuals existents, però és una zona molt urbanitzada. | <p>El turó o penya del Mal Temps és una elevació ubicada a llevant de la riera, just enfront el port, de 60 metres d'alçada snm. Una via principal, anomenada carrer del Mirador del Mal Temps, circumda el turó, amb inici i final a la plaça del Mal Temps. És un carrer asfaltat amb vistes al nucli urbà i al mar que el planejament de 1990 especifica que 'cal evitar qualsevol tipus d'edificació que pogués privar les visuals existents ja prou malmeses pels dos edificis singulars construïts fa uns anys ran de penya'.</p> <p>En relació a la penya d'aquest turó i d'altres del municipi, el planejament de 1990 especifica que caldria mantenir-les sense edificacions 'procurant fer cedir aquests terrenys en els quals es pogués fer un passeig de ronda o bé dedicar-los a l'esbarjo de la població'.</p> | 08006-71 | Turó del Mal Temps | 41.5803548,2.5558850 | 462979 | 4603280 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92913-02dsc3336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92913-03dsc3338.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-17 08:07 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/