Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 76840 | Turó de Castellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-castellans | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Zona arqueològica on es va troba ceràmica ibèrica dispersa a torn i a mà encara que, malauradament, cap estructura. Actualment el terreny ha estat construït amb la urbanització de Sant Carles. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992 no va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura.</p> | 08181-267 | Urbanització Sant Carles, 08430. | 41.5963100,2.3744200 | 447865 | 4605146 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76840-foto-08181-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76840-foto-08181-267-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 76841 | Església Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-santa-agnes-de-malanyanes | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIII-XVIII | <p>Església d'una sola nau de planta rectangular amb capelles laterals, capçada a llevant, per un absis carrat. La nau és coberta amb una volta de canó apuntada i l'absis per una volta d'aresta recolzada en una cornisa motllurada que recorre els murs laterals. Cal destacar el fet que es conserva una bona part del parament de l'absis primitiu a la banda de tramuntana del actual. L'arc triomfal també és apuntat i es recolza damunt pilastres llises amb capitells. A banda i banda de la nau hi ha quatre capelles laterals, tres a tramuntana i una a migdia, que s'obren a la nau principal mitjançant arcs de mig punt. La capella de migdia està acompanyada pel campanar i la sagristia. Les dues capelles més properes als peus de la nau i la segona capella de tramuntana són cobertes amb voltes d'aresta recolzades als murs laterals mitjançant mènsules, mentre que l'última capella de tramuntana, situada al costat del presbiteri, presenta una cúpula ovalada bastida en maons. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada de maons. El frontis presenta una portada d'arc apuntat, formada per quatre arquivoltes decorades amb bocellets i decoració floral, sostingudes per quatre columnetes amb capitells ornamentats amb motius florals i carasses. Gravada en un carreu situat al costat del brancal esquerre del portal hi ha la data 1306. La portada està precedida d'un pòrtic format per tres columnes assentades damunt d'un mur de sòcol, que alhora sostenen un arquitrau i una teulada de fusta d'un sol vessant. Sobre la teulada hi ha tres bocellets decoratius més. A la part superior de la façana del temple hi ha un petit rosetó esqueixat. El campanar és de torre de planta quadrada i presenta tant finestres rectangulars emmarcades en carreus de pedra com espitlleres. El coronament és emmerletat i compta amb sis obertures d'arc rebaixat bastides en maons, per les campanes. La construcció està bastida amb carreus de pedra escairats i disposats en filades, exceptuant les capelles laterals i la sagristia, que són de paredat i amb els paraments arrebossats.</p> | 08181-268 | Veïnat de l'Església, 08430 | <p>La primera notícia documental que es coneix del temple és una venda de l'any 1022 mentre que el 1025 ja exercia funcions parroquials, com es veu en una venda del comte Balaguer I i la seva esposa Guisla. L'any 1080, en el testament de Ramon Sinfret recollit al Libri antiquitatum, es reafirma la funció de parròquia del temple. L'any 1113, l'església passa a mans de Mir Riculf per la donació de Guillem i Ermessenda. A partir del 1393, el temple passa a ser jurisdicció del bisbe i del capítol de Barcelona. Durant el segle XIV, la parròquia tenia dos beneficis, el de sant Joan i el de santa Maria en la capella de Santa Maria de Malanyanes. De l'altar de sant Joan sabem que ja existia l'any 1077. Per les visites pastorals dels anys 1413 i 1421 sabem que el temple tenia 27 parroquians i que es valorava en 65 lliures. L'església de Santa Agnès es considera un temple situat entre el romànic tardà i el gòtic, datat entre finals del segle XIII i principis del segle XIV. De l'antic temple romànic es conserva un fragment del mur de l'absis, els murs laterals, el frontis i la part baixa del campanar. L'absis romànic va ser enderrocat i substituït per fer l'actual l'any 1868. La portalada és gòtica i l'any 1306 podria ser la data d'acabament de la seva construcció. Les capelles van ser construïdes en diferents moments. L'any 1559 es va construir la capella del Roser, el 1627 la de sant Isidre, el 1705 la de sant Bartomeu i el 1765 la del sant Crist. Tot i que la part inferior del campanar és romànica, la resta del parament fou bastida al segle XVI. La sagristia és del segle XIX i el cor és modern.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76841-foto-08181-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76841-foto-08181-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76841-foto-08181-268-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dels elements més destacables presents al temple hi ha la pila baptismal d'immersió i la clau central de volta del presbiteri, situades sota el pòrtic. La pila és esfèrica i està decorada amb un seguit d'arcs de mig punt disposats en dos nivells. Probablement es correspongui amb una obra del segle XII. La clau de volta compta amb la representació de l'Anyell pasqual amb una creu, en al·lusió a Santa Agnès. Tot i això, aquesta clau no és l'original donat que l'any 1868 fou substituïda per l'actual. Des del 1923, tant la pica com la clau estan situades al pòrtic. Les portes de ferro del portal són del mestre Esmendia (1621). També destaca el retaule actual de l'altar major, obra de l'escultor Jaume Roig. Està adscrit al barroc i és de l'any 1681. Actualment, el retaule major original es troba al Museu Diocesà de Barcelona, i és una obra del pintor Jaume Forner feta entre els anys 1535-1536. Hi ha altres retaules destacables al temple com el de sant Bartomeu, de l'any 1705 o el retaule neoclàssic de sant Isidre del segle XVIII, així com destacables peces d'orfebreria i imatgeria com la verge del Roser o Mare de Déu dels Ous. | 92|94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76842 | La Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-alta-1 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XX | Reformada l'any 2000. | <p>Edifici aïllat completament rehabilitat i envoltat de jardí, de planta rectangular i format per diversos cossos adossats. De fet, tant la masia com l'antiga casa dels masovers estan adossades. El volum principal presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta obertures rectangulars, amb un rellotge de sol esgrafiat i rehabilitat a la part superior del parament. A l'extrem de ponent de la façana destaca una obertura d'arc rebaixat actualment tapiada, i reoberta amb una porta rectangular de dimensions més reduïdes. La façana de tramuntana de la construcció té sortida a una gran terrassa descoberta. L'antiga casa dels masovers també presenta la coberta de teula de dos vessants i està distribuïda en una sola planta. Presenta la mateixa tipologia d'obertures que la resta de l'edifici. De fet, la construcció presenta els paraments revestits per un aplacat emblanquinat.</p> | 08181-269 | Camí de can Jorn, 08430 | 41.6194200,2.3229700 | 443597 | 4607744 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76842-foto-08181-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76842-foto-08181-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76842-foto-08181-269-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 76843 | Can Messeguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-messeguer-1 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (2010). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | <p>Edifici aïllat de planta irregular format per sis grans cossos adossats. El volum principal es situa a la banda de migdia de la construcció. Presenta la coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, està distribuït en planta baixa i dos pisos, i consta de tres crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a migdia. Aquesta presenta una composició simètrica de les obertures, amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat de granit, amb la clau decorada amb un escut. A banda i banda hi ha finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i un pou de pedra de planta quadrada adossat al parament. Al pis, les finestres són balconeres i tenen la barana formada per balustres de ceràmica. Cal exceptuar el finestral situat damunt del portal, ja que té sortida a un balcó exempt amb llosana motllurada i barana de ferro. La façana de ponent presenta obertures rectangulars de mida més petita, entre les que destaca una finestra emmarcada amb carreus de pedra escairats i la llinda plana monolítica amb decoració a mode d'arc conopial. Alhora, adossat a aquest mateix parament, hi ha un porxo format per una successió de voltes per aresta, que s'obre a l'exterior mitjançant grans arcs rebaixats. El porxo està cobert per una terrassa al nivell del pis. La resta de cossos adossats a l'edifici principal presenten cobertes de teula d'un i dos vessants, i consten de planta baixa i pis o bé només un sol nivell. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc. Adossada a la façana de llevant de la casa destaca una torre de planta circular amb el coronament emmerletat, bastida en pedra i de factura moderna. Al seu costat, aïllada, hi ha la capella. És petita, d'una sola nau coberta amb volta apuntada i amb l'absis semicircular de volta ametllada. La nau presenta trams d'arestes recolzades als murs laterals mitjançant mènsules decorades. Les finestres són d'arc apuntat i el portal d'accés és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus escairats i la llinda apuntada amb una fornícula central amb la imatge de la verge de Montserrat. Damunt seu hi ha un petit rosetó calat. La capella presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-270 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Tot indica que l'edifici actual, datat entre finals del segle XVIII i mitjans del XIX, podria ser el fruit de la reconstrucció o remodelació d'un edifici anterior, el qual es podria datar entre els segles XVI-XVII si ens guiem per la composició de la finestra de la façana de ponent. En el fogatge de l'any 1497 apareix mencionat Narcís Masaguer, que va ser batlle del poble de Bell-lloc. En el fogatge corresponent a l'any 1553, el cognom Massaguer es manté a Bell-lloc.</p> | 41.6112300,2.3480200 | 445677 | 4606818 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76843-foto-08181-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76843-foto-08181-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76843-foto-08181-270-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'interior de la masia hi ha sostres encoixinats de fusta i portals emmarcats amb carreus de pedra i llindes planes. Es conserven les obertures de pedra de l'antic forn i un cicle de pintures murals originals relacionades amb la caça, situades a l'antiga xemeneia de la cuina. També es conserva el celler, segons el propietari la part més antiga de la construcció. L'interior de la torre està pintat modernament amb imatges d'animals de caça i una rosa dels vents al sostre. La capella, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, es comunica amb la torre mitjançant un passadís cobert i presenta tot l'interior decorat amb un cicle de pintures murals de temàtica religiosa. A l'absis hi ha el Pantocràtor i la verge de Montserrat, i al sostre l'Anyell de Déu. L'ara d'altar està sostinguda per quatre columnes petites profusament decorades. Les dues portes que comuniquen la capella amb la casa són d'arc trilobulat decorats amb motllures. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76844 | Escut de can Messeguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-messeguer | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (2010). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | La part inferior del motiu central està un xic degradada. | <p>Escut de granit situat a la dovella clau del portal d'accés principal de la masia de can Messeguer. L'escut és rectangular, amb la part inferior apuntada, i està envoltat de motllures decoratives als laterals i per sota. Alhora presenta una corona a la part superior. El motiu central, de difícil identificació, està dividit en dues parts superposades separades per una línia horitzontal. A la part superior hi ha un animal no identificat de perfil, mentre que a la part inferior no s'arriba a identificar degut al seu estat de conservació.</p> | 08181-271 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Tenint en compte que en el fogatge de l'any 1497 apareix mencionat Narcís Masaguer, que va ser batlle del poble de Bell-lloc, s'ha intentat trobar una correspondència entre aquest i l'escut, sense èxit.</p> | 41.6112300,2.3480200 | 445677 | 4606818 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76844-foto-08181-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76844-foto-08181-271-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment s'està tramitant la protecció BCIN pel bé. De moment falta el número de registre de BIC. Mentrestant, la referència és la següent: Núm. registre 4112-MH pel Decret de 14 de març de 1963, de protecció d'escuts i creus de terme, publicat al BOE el 30 de març de 1963. | 119 | 47 | 1.3 | 1769 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||
| 76845 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-8 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IGLÉSIES, J. (1992): El fogatge de 1497 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (n.d).</p> | XVIII-XX | Rehabilitada recentment. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats amb les cobertes de teula de dos vessants, i els careners perpendiculars a la façana principal. El cos més meridional, completament rehabilitat i amb el nivell de la coberta original alçat, està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, refetes i amb els emmarcaments bastits en maons. El portal d'accés principal és de nova construcció i d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de granit escairats i la llinda plana monolítica. És de nova construcció i ha estat completament restituït. La construcció és bastida en pedra sense treballar disposada irregularment, amb reformes, i lligada amb abundant morter fruit de la rehabilitació actual. El cos central de la construcció presenta un nivell més d'alçada i el mateix tipus de finestres i d'aparell que en el cas anterior. El volum adossat a tramuntana no ha estat rehabilitat i presenta la part de llevant de la construcció enrunada. Tot i això continua mantenint el mateix nivell d'alçada que el cos central. En aquest tercer nivell i oberta a la façana de ponent, destaca una finestra rectangular amb llinda plana de pedra. L'aparell és de pedra i fragments de maons disposats en filades més o menys regulars, i es conserva una part del revestiment original. Per últim, adossat a la façana de ponent del volum anterior, hi ha un cos rectangular amb la coberta d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis, de construcció posterior. Compta amb obertures rectangulars i presenta els paraments arrebossats.</p> | 08181-272 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>Al segle XII ja consta un tal Bernat de Puig. El cognom, vinculat al terme de la Roca, continua apareixent en el fogatge de l'any 1497, mentre que en el fogatge de l'any 1553 apareix relacionat amb el topònim Belloch. En origen, la masia estava partida en dues edificacions, can Puig i can Turoner, i presentava un barri tancat (actualment, l'accés a les dues cases també està tancat). Sembla ser que la masia comptava amb un portal de mig punt adovellat format per onze dovelles, tres finestres d'arc conopial decorades amb figures, relleus i motllures, una finestra rectangular de llinda plana al costat del portal i un rellotge de sol a l'extrem superior de la façana principal. En el Llibre de consuetuds i obligacions del rector i obrers de Santa Agnès de Malanyanes, recapitulat de nou l'any 1650 per Mn. Francesc Morera, es recullen les donacions a la parròquia en concepte dels delmes. En relació a la masia sabem que pagava un delme de 2 quartans de blat al rector de Santa Agnès i que celebrava misses en favor dels seus difunts en aquest mateix temple: 'Fa tots anys lo mas Puig de la parroquia de Santa Ignés de Maranyanes (sic) paga al 28 de març al rector de Santa Ignés 22 sous per la celebració de dos aniversaris per la ànima de Sagismon Puig' (MARTÍ I BONET, 2007: 192). Hi ha constància que can Puig ha estat objecte de moltes reformes i ampliacions, mentre que can Turoner estigué durant un temps deshabitada i amb la teulada ensorrada.</p> | 41.6267700,2.3441100 | 445364 | 4608546 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76845-foto-08181-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76845-foto-08181-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76845-foto-08181-272-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76846 | Monument commemoratiu de l'antiga font del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-de-lantiga-font-del-cargol | <p>PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (2003): La font del Cargol. Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XXI | Presenta grafits per tota la superfície. Actualment no brolla aigua. | <p>Element urbà situat a la cantonada dels carrers València i Josep Torelló, del barri de la Torreta, a la cantonada sud-oest d'una zona d'esbarjo enjardinada. L'escultura consisteix en un volum de bronze d'un metre i mig d'alçada per dos metres longitud i metre i mig més d'amplada, concebut com un objecte palpable i lúdic per als més petits. Es tracta de la closca d'un cargol disposada en espiral ascendent, assentada damunt d'un paviment de llambordins i que evoca l'antiga font del Cargol del barri, actualment desapareguda. Compta amb un petit brollador en un dels extrems de la closca.</p> | 08181-273 | Carrer València, 08430 | <p>La peça és obra dels escultors Elena Font i Jaume Vallverdú per encàrrec de l'Ajuntament de la Roca l'any 2002, i evoca l'antiga font del Cargol del barri desapareguda. L'any 1895, amb la compra de la finca de can Tàpies per part de Pere Pujol, de Granollers, el disseny de la font original es comença a dibuixar. El projecte consistia en construir una font al costat d'una bassa preexistent i un passeig des de la carretera de Mataró que hi conduís. Actualment, l'antic carrer que hi portava conserva el nom de la font i discorre en paral·lel al carrer València. La font original i tot el seu conjunt estava ubicat a l'illa delimitada pels carrers València, Bailén, Font del Cargol i Josep Torelló. L'any 1898, el nou propietari de can Tàpies Climent Vilaldach va remodelar la font i, probablement en aquest moment, hi col·locà el cargol original donat que a partir d'aquesta data a la font se la coneix amb el nom actual.</p> | 41.6034200,2.3004400 | 441706 | 4605982 | 2002 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76846-foto-08181-273-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Elena Font i Jaume Vallverdú | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 76847 | Creu del cementiri de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-santa-agnes-de-malanyanes | XIX | <p>Creu aïllada situada al bell mig del cementiri de Santa Agnès de Malanyanes, ubicat a la banda de tramuntana de l'església. Està formada per tres parts diferenciades: una creu llatina de granit assentada damunt d'un petit fust de columna de planta circular, que presenta un basament rectangular gravat amb l'any 1844. Alhora, aquest mateix element s'ubica damunt d'un sòcol de pedra picada probablement reutilitzat. Tot el conjunt és de pedra.</p> | 08181-274 | Cementiri de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | 41.6051300,2.3543700 | 446201 | 4606137 | 1844 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76847-foto-08181-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76847-foto-08181-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76847-foto-08181-274-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 76848 | Monument als 700 anys de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-700-anys-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XXI | <p>Monument commemoratiu dels 700 anys de l'existència de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, ubicat a l'exterior del temple, al costat de la cantonada sud-oest corresponent a la capella lateral de la banda de migdia. Es tracta d'un element de planta rectangular format per un basament de granit, en el que s'encasten tres làmines de ferro rectangulars col·locades en gradació. La primera planxa té gravada la data 1306, any de fundació del temple. A la segona hi ha una placa metàl·lica que resa: 'EN COMMEMORACIÓ DEL 700 ANIVERSARI DE L'ESGLÉSIA'. La tercera planxa, la de més alçada de les tres, presenta gravat l'any 2006. El sòcol de granit compta amb una altra placa metàl·lica amb la següent inscripció: 'INAUGURAT EL 21 DE GENER DE 2007 PEL EXCM. I RDM. MONS. D. JOSEP ÀNGEL SAIZ MENESES, BISBE DE TERRASSA'.</p> | 08181-275 | Al costat de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>Tal i com es pot llegir a les plaques metàl·liques que presenta la peça, aquesta fou inaugurada el 21 de gener de 2007 pel bisbe de Terrassa, en motiu de la commemoració dels 700 anys de l'existència de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes.</p> | 41.6049300,2.3543600 | 446200 | 4606115 | 2007 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76848-foto-08181-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76848-foto-08181-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76848-foto-08181-275-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76849 | Can Vicenç de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vicenc-de-la-torre | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular format per quatre cossos adossats. El volum principal, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, aquesta última orientada a migdia. Consta de tres crugies i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Adossat a ponent hi ha un volum rectangular cobert per la prolongació del vessant oest de la teulada. En general, les obertures són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats pel mateix revestiment que cobreix els paraments exteriors. A la façana principal, aquests buits estan ordenats simètricament. Unes escales d'obra s'adossen al mateix parament per facilitar l'accés al pis del cos ampliat, en origen probablement destinat a pallissa. A la part superior de la façana es conserva l'agulla d'un rellotge de sol. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. A la banda est de la casa, separada de la construcció, es conserva l'era enrajolada de planta més o menys rectangular.</p> | 08181-276 | C. d'en Jaume Cuyàs, 43, veïnat de l'Església, 08430 | 41.6042600,2.3510800 | 445926 | 4606043 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76849-foto-08181-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76849-foto-08181-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76849-foto-08181-276-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 76850 | Camí de l'església de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lesglesia-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (n.d). FÀBREGAS ESPADALER, M., (inèdit): Memòria de la intervenció arqueològica al camí de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, barri de l'Església, Santa Agnès de Malanyanes, La Roca del Vallès, (Vallès Oriental), desembre 2007, Dipositat al Servei d'Arqueologia del Departament de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya.</p> | -I - XIV | Parcialment excavat i desaparegut. | <p>Jaciment inèdit excavat el desembre del 2007 per iniciativa de l'ajuntament de la Roca del Vallès i motivat pel desgast del marge sud del camí d'accés a l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes. Aquest desgast deixà a la vista restes d'inhumacions situades a uns 50 metres del temple. En l'excavació es documentaren dues unitats funeràries en mal estat de conservació i fragmentades per l'obertura del camí als anys 50. La primera era la tomba d'un nen en una fossa sense determinar, mentre que la segona era un enterrament doble en una fosa ovalada, amb les restes d'un possible túmul sense determinar. Ambdues es daten en el període de l'antiguitat tardana o moments altsmedievals.</p> | 08181-277 | Camí de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, veïnat de l'Església,08430 | <p>El jaciment era inèdit i es descobrí pel desgast del marge sud del camí d'accés a l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, a uns 50 metres del nucli de l'església, que deixà a la vista les restes d'un crani. Com a hipòtesi s'apunta el fet que les restes puguin formar part de l'antiga sagrera medieval del temple, tot i que la manca d'informació no permet assegurar-ho.</p> | 41.6039600,2.3555800 | 446301 | 4606006 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76850-foto-08181-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76850-foto-08181-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76850-foto-08181-277-3.jpg | Inexistent | Medieval|Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 85|119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76851 | Creu de terme de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-torreta | <p>ESTRADA I GARRIGA, J (1993): Granollers a l'antiguitat. Revista del Vallès, Granollers, 1993. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R (1998): El convent del Caputxins de Granollers a la Torreta (1584-1812). Ajuntament de la Roca del Vallès, La Torreta.</p> | XX | Fou resconstruida l'any 1911. | <p>Creu de terme situada a la cantonada formada entre el carrer Costa Brava i el passeig de can Grau, al barri de la Torreta. La creu està formada per tres parts superposades, el basament, el fust de columna i la creu. El sòcol és de planta circular de pedra i està format per quatre tambors disposat en gradació. L'inferior presenta tres escuts de pedra encastats al parament. El de la banda de migdia, el millor conservat, és l'escut de Catalunya. El de llevant, tot i que força degradat, presenta un ocell. El del costat de tramuntana, que es troba en el pitjor estat de conservació, torna a ser l'escut de Catalunya. Adossat a la banda de ponent del tambor hi ha un gran carreu de pedra decorat amb un altre escut, un xic degradat, tot i que sembla que torna a ser l'escut de Catalunya, en aquesta ocasió coronat. El tambor superior, on s'assenta el fust de columna, presenta una inscripció gravada envoltant-lo. Una bona part del text és pràcticament il·legible mentre que la resta fa referència a la reconstrucció de l'element: 'RECONSTRUIDA·POR·FEDERICO·RICART·1911·GRANOLLERS'. El fust de la columna és estriat i s'assenta damunt d'un basament poligonal. De fet, tant el basament com la part inferior de la columna són originals. La resta de la columna, inclòs el capitell, i la creu són producte de la reconstrucció de principis del segle XX. La creu és llatina i amb la imatge de la Mare de Déu amb el nen als braços. Tota la construcció és de pedra.</p> | 08181-278 | Carrer de la Costa Brava- Passeig de can Grau, 08430 | <p>La creu fou situada al barri de la Torreta l'any 1915 i correspon a l'antiga creu de terme de Palou, ubicada entre Granollers i Palou. La nova localització respon al fet que al propietari dels terrenys li feia nosa per a poder edificar. La creu la va rebre el marqués de Santa Isabel i està col·locada a l'inici del camí que portava cap a la seva casa, can Grau. Tal i com indica la inscripció del basament, la creu fou reconstruïda l'any 1911 pel senyor Federico Ricart de Granollers, marquès de Santa Isabel des del 1856. Cal indicar que els xiprers que envolten la creu foren declarats arbres d'interès local l'any 1988. Una placa commemorativa situada a escassos metres de la creu, i instal·lada durant la festa de la creu de l'any 1996, recorda aquest fet.</p> | 41.6003900,2.2982600 | 441521 | 4605647 | 1911 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76851-foto-08181-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76851-foto-08181-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76851-foto-08181-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Segons el Decret del 14 de març de 1963, de protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars, la creu de terme de la Torreta ha ser BCIN. | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 76852 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de la Roca del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-la-roca-del-valles | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS (2009): Guia de l'Arxiu Municipal de la Roca del Vallès (CAT AMRV), Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS (n.d): Arxiu Municipal. Obtinguda el 14 de març de 2011. JUAN RICHARTE, C. (2011): Història arxivística de AMRV, document inèdit.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de la Roca del Vallès (AMRV) està gestionat per l'Ajuntament de la Roca i es troba adscrit a Serveis Generals –Secretaria. El seu fons està format per la documentació que genera l'Ajuntament en el desenvolupament de les seves funcions (transferida des de les oficines municipals) i per la documentació que s'ingressa de particulars que la volen dipositar. L'Arxiu s'encarrega de la gestió, organització, conservació i difusió de tota aquesta informació, fent-la accessible a la població en general, i atenent i assessorant els usuaris que vulguin fer ús del servei. Alhora, l'Arxiu també vetlla per la recuperació del patrimoni documental d'interès històric i cultural. La procedència de la documentació que integra el fons de l'Arxiu és força diversa, donat que es recull informació d'associacions i entitats, fons patrimonials i familiars, d'institucions religioses, fons personals, fons judicials i fons de la mateixa administració municipal. Tota aquesta documentació està organitzada en diversos formats i suports, ja siguin textuals, audiovisuals, fotogràfics, mapes, plànols i documents en suport electrònic, i està recollida en un dipòsit de 125 metres quadrats, amb uns armaris compactes que tenen una capacitat de 2.041 metres lineals de documentació, i dos metres quadrats per a suports especials. La major part de la documentació comença a partir del segon terç del segle XIX i està formada per la informació generada per l'Ajuntament de la Roca, des del 1723 (1699) fins a l'actualitat. La resta del fons de l'administració local la completa la informació de l'Ajuntament de Vilanova de la Roca, generada entre el 1937 i 1939. -El fons judicial compta amb documentació procedent del Jutjat de Pau i Registre Civil de la Roca del Vallès (1841/1985) i del Jutjat de Pau i Registre Civil de Vilanova de la Roca (1939). -El fons d'associacions i fundacions presenta documentació del Montepio de Sant Isidre (1902/1949), FET i JONS (1939-1940), del Casino de la Roca del Vallès (1950/1995), de la Coral Centre i Energia (segle XX) i del BM La Roca (segle XX). -El fons patrimonial de la família Torrents (1589(1444)/1967). -Els fons personals d'Amàlia Segura Safont (1951), Francesc Mestre i Andreu (1955/1999), Jaume Anfruns (1495 (1774)/1932) i de la sra. Vito (1899/1970). -Els fons religiosos de la parròquia de Santa Maria del Jaire (1984-2003) i de la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes (1880-1934). -Per últim, les col·leccions d'imatges dels segles XX i XXI i la col·lecció de material audiovisual del segle XX.</p> | 08181-279 | C. Lope de Vega, 10, 08430 | <p>El febrer de 1986 s'iniciaren les tasques d'organització de la documentació que formaria part de l'Arxiu, sota el patrocini de l'Ajuntament de la Roca del Vallès i l'impuls d'un grup de professors de l'Escola del Treball de Granollers. La documentació, ordenada alfabètica i numèricament, fou transferida des de les instal·lacions de l'Ajuntament vell a la planta superior de l'edifici de la Policia Local. Malgrat això, no serà fins el mes d'octubre del 2000 que es posarà en funcionament el Servei d'Arxiu de l'Ajuntament de la Roca del Vallès, pròpiament dit. La inclusió en el programa de suport al patrimoni documental municipal desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Documental de la Diputació de Barcelona, fins el mes de maig del 2001, serà clau per endegar l'Arxiu definitivament. Durant aquest període s'adequà un nou espai, la masia el Molí de Santa Agnès de Malanyanes, i es convocaren les proves per dotar la plaça d'un arxiver municipal. L'any 2005, l'Arxiu municipal es trasllada del Molí de Santa Agnès de Malanyanes al Centre Cultural de la Roca del Vallès, al carrer Lope de Vega, tot i que no serà fins el 2007 que s'instal·li definitivament a la primera planta de l'edifici.</p> | 41.5829800,2.3256700 | 443790 | 4603696 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76852-foto-08181-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76852-foto-08181-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76852-foto-08181-279-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'Arxiu Municipal es troba adscrit a Serveis Generals –Secretaria. Disposa de Reglament aprovat per acord plenari de l'Ajuntament de la Roca del Vallès el 3 de març de 2005, i publicat al BOP número 105 de 3 de maig de 2005. És membre de la Central de Serveis Tècnics de la Xarxa d'Arxius Municipals des del 23 d'octubre de 2003 i està inclòs en el Directori dels Arxius de Catalunya de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, des de l'11 de desembre de 2001. Regit per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (DOGC, 3437, 24/07/2001) | 98|119|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76853 | Santa Maria del Jaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-jaire | <p>PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL JAIRE (2010): 25 anys de vida parroquial. Obtinguda el 14 de març de 2010.</p> | XX | <p>Edifici cantoner de planta irregular amb la coberta plana i d'un sol vessant, distribuït en semi-soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal presenta tres grans obertures d'arc rebaixat bastides en formigó i cobertes amb grans vidres opacs. La resta de la construcció presenta obertures rectangulars. A l'interior, la sala està coberta per un embigat de formigó sostingut per una gran estructura metàl·lica. Una sèrie de columnes circulars delimiten els peus de la sala sostenen el pis superior. Destaca el baptisteri, assentat damunt d'un mosaic decorat, i l'altar de fusta, decorat amb plafons bastits amb alts i baixos relleus. Al costat de la sala hi ha la capella del Santíssim i el despatx rectoral. Situat a la cantonada hi ha el campanar, de planta circular i distribuït en cinc nivells, amb una gran panoràmica des de la planta superior. La construcció és d'obra vista, bloc i formigó.</p> | 08181-280 | Passatge Santa Maria del Jaire, sn, 08430 | <p>La parròquia de Santa Maria del Jaire fou beneïda el 13 d'abril de 1986 i dedicada el 13 de març de 1988 pel Cardenal Arquebisbe Narcís Jubany. El temple és obra de l'arquitecte Vicenç Oliv'. Les campanes Clara, Francesca, Eulàlia, Carme, Joaquima i T'a van ser beneïdes el 30 de maig de 2004 i foren una donació de Francesc Saiz Parreño. L'altar havia format part de l'oratori privat de Tecla Sala. La Generalitat el va cedir al bisbat i aquest a la parròquia del Jaire.</p> | 41.6040900,2.3006200 | 441721 | 4606056 | 1986 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76853-foto-08181-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76853-foto-08181-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76853-foto-08181-280-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Vicenç Oliveres | La imatge que presideix l'altar està assimilada amb les icones bizantines. Presenta a la Mare de Dèu del Jaire amb el nen en el moment de l'anunciació, amb d'altres sants. Els relleus de l'altar representen escenes de sacrifici. Malgrat això, destaca l'absència d'imatges al temple (només hi ha una imatge de Jesús a la creu als peus de la sala principal). Al semi-soterrani hi ha diversos locals i sales per a la gent del barri. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 76854 | Placa del Carreratge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carreratge | <p>BAULIES, J. (2000): La Roca del Vallès, Santa Agnès de Malenyanes i Valldoriolf, carrers de Barcelona. Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Placa situada al vestíbul de l'Ajuntament de la Roca del Vallès, a l'edifici de can Sol. En concret, la placa està fixada en una de les parets del vestíbul, al costat de les escales d'accés als pisos superiors. Es tracta d'un placa metàl·lica quadrada amb la següent inscripció: 'A LA ROCA, SANTA AGNÈS I VALLDORIOLF que van ser carrers de Barcelona des del 1385, en la commemoració del 750 aniversari de la institució del Consell de Cent 1249-1999'. A la part inferior de la placa hi ha el nom de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Associació Consell de Cent. A la part superior, damunt de la inscripció, hi ha l'escut de Barcelona.</p> | 08181-281 | Can Sol (C. de Catalunya, 24, 08430) | <p>La placa commemora els 750 anys de la concessió del rei Jaume I el Conqueridor del privilegi que regulava el règim jurídic del municipi de Barcelona i la constitució del Consell de Cent l'any 1249. Fou donada pel senyor Germà Vidal, president de l'Associació Consell de Cent, el 29 de novembre de 1999. El carreratge, basat en el veïnatge que el precedia, era un sistema de protecció que exercia un municipi gran sobre els pobles propers. Donaven protecció jurídica, política i militar a canvi d'una taxa anual i de la participació dels homes dels pobles protegits.</p> | 41.5874700,2.3254000 | 443772 | 4604195 | 1999 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76854-foto-08181-281-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76855 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-0 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric-romà que es troba situat en una zona urbana amb presència de conreus, afectada per la fàbrica de Can Marigó, al marge dret del camí que baixa cap al Mogent i cap a les cases de Can Perdiu i Can Gol. En aquesta zona es localitzaren alguns fragments d'àmfora i terrissa ibèrica a torn. Malauradament, la manca d'una excavació i documentació exhaustiva fan impossible concretar el lloc de les troballes.</p> | 08181-282 | Barri de les Valls sud, 08430. | <p>El Jaciment fou localitzat per Josep Estrada l'any 1983. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992, centrada en la zona est de la casa, en els marges i sobre els camps, no es va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura.</p> | 41.5818200,2.3143500 | 442846 | 4603575 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76855-foto-08181-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76855-foto-08181-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76855-foto-08181-282-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 76856 | Vinyes al nord-oest del turó de la Simona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-al-nord-oest-del-turo-de-la-simona | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment localitzat en una zona desboscada, antigament ocupada per vinyes que es troba situada a uns 200 metres al nord-oest del Turó de la Simona, orientades en un vessant granític al sud-oest. El jaciment és format per les restes d'un possible vicus ibèric i de ceràmica ibèrica a torn, kalathos, ceràmica grollera ibèrica, grollera pre-ibèrica, sílex i àmfora Pascual 1. Malauradament no es documentaren cap tipus d'estructures ibèriques, encara que hom pensa que en un futur es poden trobar donat la bona disposició del jaciment, la protecció natural del lloc i la morfologia del material ceràmic localitzat. Cal esmentar l'existència d'un cau fet amb grans blocs monolítics de pedra localitzat a la superior de les feixes, tocant el camí que hi passa. Encara que no es pot observar el seu interior donat la quantitat de bardissa que el cobreix, s'ha de tenir en compte en possible intervencions futures.</p> | 08181-283 | Turó de la Simona, 08430. | <p>Jaciment localitzat vers el 1947 pel grup d'arqueologia de Granollers. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992, no es va poder documentar cap estructura i el material ceràmica es reduí a 2 fragments de possibles àmfores ibèriques i a 1 fragment de comú ibèrica localitzada en la part alta de la carena.</p> | 41.5915300,2.3603500 | 446688 | 4604623 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76856-foto-08181-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76856-foto-08181-283-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76857 | Turó de can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-prat | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric localitzat a la carena compresa entre el Turó de Can Prat Vell i la continuació de la mateixa carena, a l'altra banda de l'autopista A-17, al nord-est de Can Prat Vell. Les troballes es redueixen a ceràmica grollera ibèrica a torn, algun molí barquiforme i fragments d'àmfora, dòlia, tègula, ceràmica grollera d'època incerta i algun fragment de paviment amb morter de calç blanc. Malauradament no es detectar cap estructura.</p> | 08181-284 | Turó de Can Prat, 08430. | 41.5851800,2.3018900 | 441810 | 4603956 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76857-foto-08181-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76857-foto-08181-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76857-foto-08181-284-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 76858 | Turó de can Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-companys | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric localitzat al turó de Can Companys, seguint la carena del Turó de la Simona, en direcció sud, i vorejant el Torrent de Brancons, en un espai comprès des d'uns 30 metres fins a 10 abans de tocar el torrent. En una zona de bosc mixt. Es va localitzar en el superficial ceràmica ibèrica de tipus groller, àmfora ibèrica i ceràmica comuna a torn. Malauradament no es van detectar estructures. Posteriorment, durant una prospecció l'any 1992 i un sondeig l'any 1993, no es va poder documentar cap tipus de ceràmica ni estructura. Cal destacar l'existència d'un gran esvoranc fet a la muntanya per extreure'n pedra, fet que ha pogut destruir part del jaciment a la zona nord-oest d'on es troba.</p> | 08181-285 | Turó de Can Companys, 08430 | <p>Les cartes arqueològiques mencionen que entre els dies 2 i 19 de març de 1993 es realitza una intervenció d'urgència realitzada per en Eduard Sánchez i Campoy que va consistir en delimitació i sondeig, encara que no esmenten cap resultat rellevant. Fonts orals recollides a les Cartes arqueològiques esmenten que 'el pagès de Can Turó, masia que es troba al vessant est del Turó Cremat, va informar que alguns anys enrere, amb motiu de la pedrera que va obrir-se, aparegueren moltes coses ' (CCAA, 1992).</p> | 41.5869800,2.3561900 | 446338 | 4604121 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76858-foto-08181-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76858-foto-08181-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76858-foto-08181-285-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El material ceràmic ibèric es troba dipositat en el Fons del Museu de Granollers. | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76859 | Turó de can Joan Capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-joan-capella | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric-roma localitzat en la carretera de Mataró a Granollers (C-1415) després de la collada de Parpers, en direcció Granollers. Durant les obres de arranjament dels marges de la carretera es va detectar ceràmica ibèrica i romana, exactament entre els Km 13'2 i 13'6. Cal esmentar que segons Emili Ramon, damunt del turó es troba ceràmica del bronze.</p> | 08181-286 | Carretera de Mataró a Granollers C-1415c, Turó de can Joan Capella, 08430 | <p>El jaciment fou localitzat per Josep Estrada i Garriga el 12 de desembre de 1946. Vers el 1993, entre el 2 de març i el 2 d'abril es va realitzar una excavació d'urgència sota la direcció d'Eduard Sànchez Campoy.</p> | 41.5878600,2.3473000 | 445597 | 4604224 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76859-foto-08181-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76859-foto-08181-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76859-foto-08181-286-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 76860 | Turó de can Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-verdaguer | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric-romà localitzat en la carretera asfaltada de La Roca a Òrrius, i entre el Turó de Can Verdaguer i l'antic camí de carro de La Roca a Òrrius. Durant l'obertura del nou camí es documentaren, als vessant sud i sud-oest, cinc sitges i materials ibèrics i romans (ceràmica comuna, àmfores ibèriques i del tipus Dressel 1A). També es varen detectar diferents estructures, on es podia intuir un recinte amb diverses parets seques i restes d'una torre de planta quadrangular, en la part més enlairada.</p> | 08181-287 | Carretera de la Roca a Òrrius BV-5106, 08430. | <p>En els anys 70, segons Miquel Llobet, el rector de La Roca va excavar una sitja situada al marge dret de la carretera que presentava material amb una cronologia entre el 600 a.C. i el 50 a.C. Segons les cartes arqueològiques de la Generalitat, Emili Ramón va trobar restes en les feixes del mateix turó, al nord-est davant de Can Santpere. Durant la prospecció de l'any 1992 només es van poder localitzar alguns murs .</p> | 41.5753300,2.3325600 | 444358 | 4602842 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76860-foto-08181-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76860-foto-08181-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76860-foto-08181-287-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 81|83|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76861 | Camí de can Grau / Camp d'en Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-grau-camp-den-llobet | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MARTÍ I ROSELL, M.; POU I CALVET, R. (1999): El camí de Can Grau, La Roca del Vallés: una necròpolis de sepultures en fossa del neolític mitjà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona. MARTÍ I ROSELL, M.; POU I CALVET, R.; CARLÚS I MARTÍN, X. (1997): La Necròpolis del neolític mitjà i les restes romanes del Camí de Can Grau, La Roca del Vallès, Vallès Oriental; Els jaciments de Cal Jardiner, Granollers, Vallès Oriental. Generalitat de Catalunya-Departament de Cultura, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | Desaparegut | <p>Jaciment arqueològic situat en la vessant est del turó de Cal Jardiner, a 50 m al sud del camí que va de Can Grau al coll del puig Ovella. Durant les obres de la construcció de la Ronda Sud s'hi varen fer constantment troballes de materials de diferents èpoques que van des del el neolític mig, època de bronze, i romà alt imperial. Entre les estructures més destacades ressaltem un enterrament Neolític del període dels sepulcres en fossa, sepultures del Neolític Mig amb inhumacions múltiples, fosses d'habitació prehistòriques i estructures de l'Alt Imperi romà.</p> | 08181-288 | Carretera de Vallderiolf BV-5159, 08430. | <p>Durant la realització de les obres del Projecte Ronda Sud Granollers es varen realitzar diferents excavacions entre els anys 1993 i 1994. A continuació esmentem les dates de les diferents actuacions: -Del 13 al 31 desembre de 1993: Prospecció i excavació dirigida pels arqueòlegs Miquel Martí i Rosell, Roser Pou i Calvet, Xavier Carlús i Martín. -Del 16 febrer al 9 març de 1994: Excavacions d'urgència dirigides per Miquel Martí i Rosell, Roser Pou i Calvet, Xavier Carlús i Martín. -Del 17 gener al 15 febrer de 1994: Excavacions d'urgència dirigides per Miquel Martí i Rosell, Roser Pou i Calvet, Xavier Carlús i Martín. -Del 10 març al 15 abril de 1994: Excavacions d'urgència dirigides per Miquel Martí i Rosell, Roser Pou i Calvet, Xavier Carlús i Martín. -Del 18 al 29 abril de 1994: Excavacions d'urgència dirigides per Miquel Martí i Rosell, Roser Pou i Calvet, Xavier Carlús i Martín</p> | 41.5935500,2.2988800 | 441567 | 4604887 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76861-foto-08181-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76861-foto-08181-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76861-foto-08181-288-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Romà|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 79|83|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 76862 | Can Congostell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-congostell-1 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. ESTRADA, J., VILLARONGA, L. (1967): La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves. Diputación Provincial de Barcelona, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment romà localitzat al nord de Can Congostell, entre el cim de la carena i la casa, on es varen localitzar, de manera dispersa i superficial, diferents fragments ceràmics d'època romana (tègula, dòlia, àmfora i algun fragment de molí rodó) , encara que malauradament cap estructura.</p> | 08181-289 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), 08430. | <p>El jaciment fou localitzat per Josep Estrada l'any 1949. Durant la prospecció realitzada vers el 1983, per la Carta Arqueològica de la Generalitat, es va localitzar material romà encara que no es va detectar cap estructura. Posteriorment, en la revisió que es va realitzar l'any 1992, no es va trobar cap resta arqueològica.</p> | 41.5741100,2.3081500 | 442322 | 4602723 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 76863 | Can Lleí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llei-0 | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ibèric localitzat a l'est de Can Segal, a la zona dita Can Lleí on abans hi era la masia de Can Felip, ara desapareguda. Segons el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès 'existeixen només els murs que defineixen un petit edifici de dues crugies i parets de paredat comú' (MASSAGUÉ, 2011) o menciona que al voltant de l'edifici s'ha detectat ceràmica ibèrica. Actualment la zona està plena de bardisses i no s'ha pogut detectar cap estructura.</p> | 08181-290 | Carretera de la Roca a Òrrius BV-5106, 08430. | 41.5690600,2.3416300 | 445109 | 4602141 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76863-foto-08181-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76863-foto-08181-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76863-foto-08181-290-3.jpg | Legal | Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 76864 | Capella de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-2 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVIII-XIX | Es troba enrunada i coberta de vegetació | <p>Jaciment d'època moderna conformat per les restes d'una capella que es troba localitzada en una zona molt difícil d'accedir-hi. Actualment la zona està molt cobert de bardisses i és difícil poder seguir tot el perímetre. Les restes més rellevants són dos murs que encara es troben en peu, un d'elles bastit amb la tècnica de la maçoneria emprant pedres desbastades de mida gran i mitjana, i l'altre, amb el sòcol de pedra de les mateixes característiques sobre el que s'erigeix un mur de tapia.</p> | 08181-291 | Carretera de Mataró a Granollers (BV-1415c) , 08430. | <p>Segons el Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral la capella va ser bastida al segle XVIII-XIX, encara que la falta de documentació i d'estudis arqueològics i l'estat en que es troba el bé, fan que no es pugui precisar més la seva cronologia.</p> | 41.5828400,2.3529400 | 446063 | 4603663 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76864-foto-08181-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76864-foto-08181-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76864-foto-08181-291-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. Segons el Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral 'els de can Company de baix, que tenien cura de la capella, van traslladar tots els objectes litúrgics abans que esdevingués una ruïna,a una capella feta expressament a la casa de Can Companys de baix, on encara hi són' (BOSCH DE DORIA, 2008). | 119|94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 76865 | Torre de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-sant-miquel | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CARRERAS Y CANDI, F (1988). Lo castell de la Roca del Vallès. Patronat Municipal de Cultura i Esbargiment de l'Ajuntament de La Roca del Vallès, La Roca del Vallès. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | XV | Es troba enrunada i coberta de vegetació | <p>Jaciment d'època medieval conformat per les restes d'una torre de guaita o defensiva. que es troba localitzada a dalt d'un turó, en una zona de difícil accés, a prop de la via de coll de Parpers. Encara que no es possible resseguir tot el perímetre, donat la quantitat de vegetació que cobreix les estructures, s'intueix que el recinte té forma aproximadament rectangular. Les restes més remarcables són d'un mur d'uns dos metres de llargada per un metre d'alçada per uns 90 centímetres d'amplada. El mur de maçoneria està bastit amb pedres mitjanes i grans desbastades que es troben lligades amb morter de calç, formant filades bastant regulars i que presenta al menys dues espitlleres. A més d'aquesta estructura, també destaca un dipòsit soterrat, segurament per a guardar aigua i diferents desaigües, estructures que ens indiquen que el lloc fou construït per perdurar en el temps i per aguantar possibles setges.</p> | 08181-292 | Carretera de Mataró a Granollers (BV-1415c) , 08430. | <p>Francesc Carreras, en la seva publicació 'Lo castell de la Roca del Vallès', parla d'aquesta construcció com una construcció de defensa i auxiliar. (CARRERAS Y CANDI 1988, 100-104).</p> | 41.5826800,2.3532900 | 446092 | 4603645 | 08181 | La Roca del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76865-foto-08181-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76865-foto-08181-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76865-foto-08181-292-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. BCIN nº reg. 3974-MH (Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949). El número de registre BIC present a la fitxa del Pla Especial és erroni. Probablement, la declaració de l'element com a BCIN encara s'estigui tramitant. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||
| 76866 | Turó de l'Arbocera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-larbocera | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | La zona està molt plena de bardissa i no s'ha pogut localitzar les restes mencionades | <p>Jaciment ibèric-romà localitzat al turó de l'Arbocera, una zona planera a la carena que des de Can Gol (a la Vall del Mogent) s'enfila cap a Céllecs. El jaciment està conformat per les restes de parets de pedra seca, de més o menys, un recinte quadrat amb uns 50 metres de costat, que hom interpreta com habitatges indígenes amb materials ibèrics i romans. A més a més també s'hi va trobar materials ibèric i romans (ceràmica ibèrica, tègula i dolia). Hom interpreta aquestes estructures com un possible vicus o assentament dependent del poblat de Céllecs. Durant la realització del mapa no s'ha pogut localitzar les restes del jaciment a conseqüència de la frondositat del sotabosc i de la gran quantitat de bardissa.</p> | 08181-293 | Camí de Céllecs, 08430. | 41.5708300,2.3301800 | 444156 | 4602344 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76866-foto-08181-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76866-foto-08181-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76866-foto-08181-293-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 76867 | Can Prat Nou/Barri de Valldarió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-noubarri-de-valldario | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PÀMIES, A. (1983): Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat . Museu de Granollers, Granollers.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment romà localitzat en un camps de conreus situats a l'oest de la carretera de Vallderiolf i a les rodalies de la casa de Can Prat Nou. Les troballes es redueixen a materials ceràmics (tègula, ceràmica romana comuna) que es troba en superfície i que apareix esporàdicament en llaurar els camps. Malauradament no es va detectar cap estructura visible.</p> | 08181-294 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), 08430. | <p>Segons les cartes arqueològiques de la Generalitat de Catalunya (CCAA), el jaciment fou localitzat per Josep Estrada i Garriga, encara que no precisa l'any ni annexa bibliografia. Posteriorment, en una prospecció feta vers el 1992, no es varen localitzar cap tipus d'estructura, i solament es va poder localitzar fragments de ceràmica en molt mal estat i difícils de datar.</p> | 41.5830100,2.2974600 | 441439 | 4603718 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76867-foto-08181-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76867-foto-08181-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76867-foto-08181-294-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Zona afectada per l'ampliació de l'autopista. | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76868 | Turó de la Simona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-simona | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment prehistòric localitzat a la part alta del turó de la Simona, darrera de Can Joan Capella, en una zona de bosc de pi i alzina, a prop de la Riera de Gausacs. En aquesta zona es varen localitzar diferents fragments de ceràmica grollera prehistòrica feta a mà i diversos fragments de sílex que, a grans trets, han datat entre el 5.000 a.C. i el 650 a.C, donat que les mostres són mancades d'una tipologia ben definida. Cal esmentar que aquest material està dipositat en el fons del Museu de Granollers. Posteriorment,en una prospecció efectuada l'any 1992 es va detectar part d'un parament que es localitzava a la zona oest i a les cotes altes, encara que La seva poca visibilitat no permet establir una cronologia ni tan sols aproximada. D'altra banda no es va trobar cap material associat. Cal mencionar que en la realització de l'actual mapa patrimonial no s'ha pogut documentar cap estructura.</p> | 08181-295 | Barri de Gasuacs, 08430 | <p>El jaciment fou localitzat l'1 de febrer de 1947 per Josep Estrada. El maig de 1974, la zona fou prospectada pel Grup d'Arqueologia de Granollers, localitzen material prehistòric. Durant la prospecció efectuada l'any 1992 no fou possible trobar cap fragment de ceràmica, si bé sí que s'identificà alguna petita part d'un parament.</p> | 41.5896300,2.3594100 | 446608 | 4604413 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76868-foto-08181-295-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. | 79|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76869 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-4 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment localitzat en uns camps de conreu que limiten a l'oest amb la carretera BV-5001 i a l'est amb el camí que va a Can Rovira. Es té molt poca informació d'aquest. La seva cronologia es desconeguda donat que solament es va documentar ceràmica grollera arran del bosc i de les vinyes de Can Rovira. No es tenen més dades del jaciment.</p> | 08181-296 | Carretera de la Roca a Ronda de Granollers (C-352) Vilanova (BV-5001) , 08430. | <p>Fou localitzat el 1950 per Josep Estrada.</p> | 41.5872700,2.3474500 | 445609 | 4604159 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76869-foto-08181-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76869-foto-08181-296-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 76870 | Can Rafael del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafael-del-forn-0 | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment del neolític localitzat a el vessant oest del Turó Cremat, en una zona d'antigues vinyes i de bosc de pi i alzina, molt a uns 6000 metres a l'oest de la masia que té el mateix nom. Encara que el jaciment no ha estat excavat, segons els pagesos de les rodalies, sembla ser que van aparèixer esquelets amb rosaris. Segurament aquest rosaris deurien ser collars de calaita o similars, cosa que fa que hom pensi que possiblement hi havia un sepulcre de fossa. D'altra banda, segons les fonts orals recollides en les cartes arqueològiques, a uns 4 o 5 m de fondària també van aparèixer 'dents de cavall, però molt grans' (CCAA, 1992).</p> | 08181-297 | Barri de Gasuachs, 08430. | <p>Vers el 1952 Josep Estrada recollí diferents testimonis orals sobre la troballa de diferents materials i ossos.</p> | 41.5929300,2.3498500 | 445814 | 4604785 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76870-foto-08181-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76870-foto-08181-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76870-foto-08181-297-3.jpg | Legal | Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 76871 | Can Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garcia-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ferro-ibèric localitzat en el nucli urbà de Santa Agnès, al sud del camí que porta a l'Ermita, a l'alçada dels números 20-24, a uns 175 metres de la carretera, a l'est de la casa, on hi ha una pista de tenis. El jaciment estava format per un grup de sitges que aparegueren durant la construcció d'una pista de tenis foren destruïdes. Les restes materials foren recollides pel mossèn del poble i per Miquel Llobet, encara que en l'actualitat ha desaparegut i es desconeix la seva localització.</p> | 08181-298 | c/ Camí de l'ermita de Malanyanes 20-24, 08430. | <p>Segons les fonts orals de Miquel Llobet, recollides en les cartes arqueològiques, les sitges aparegueren durant la construcció de la pista de tenis de la casa.</p> | 41.5991700,2.3493800 | 445780 | 4605478 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76871-foto-08181-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76871-foto-08181-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76871-foto-08181-298-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 76872 | Can Banyeres Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banyeres-vell | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. </p> | I-III d. C | Desaparegut | <p>Jaciment ibero-romà ubicat a l'alçada del km. 13 de la carretera de Mataró a Granollers (C-1415c), al marges de la carretera una vegada passat Can Companys de Baix, en direcció Granollers, abans de passar per sota del pont de la C-60. A la zona de la carena de Can Planes, entre les runes de la casa de Can Banyeres Vell i un camp de conreu, es va localitzar, de manera dispersa i en poca quantitat, material d'època ibèrica i romana (terrissa ibèrica a torn, sigillata hispànica, alguns fragments de terra sigillata sudgàl·lica, terra sigillata clara, tègula, escòria ferrosa i àmfora) encara que no es va detectar cap estructura.</p> | 08181-299 | Carretera de Mataró a Granollers km 13 (C-1415c), 08430. | <p>El jaciment va ser localitzat vers el 17 de febrer de 1952 per en Josep Estrada. En el Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès, s'enquadra el jaciment dins d'una cronologia Romano-Alt imperial (14 d.C. - 192 d.C.).</p> | 41.5840700,2.3480800 | 445659 | 4603803 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76872-foto-08181-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76872-foto-08181-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76872-foto-08181-299-3.jpg | Legal | Romà|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És regulat pel Pla Especial Parc Serralada Litoral, PEIN i xarxa Natura 2000. És afectat per la carretera C-1415c. | 83|119|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 76873 | Carretera de Vallderiolf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-vallderiolf | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment romà situat a la banda oest de la carretera de Vallderiolf, exactament entre el km 1,8 i el km 1'9, en la cruïlla del camí que va al Centre Montserrat Montero. Durant les obres d'accés al centre es van localitzar, segons informacions oral del Sr. Emili Ramón i Valls, diferents fragments de tègula i d'ossos d'una sepultura romana.</p> | 08181-300 | Carretera de Vallderiolf km 1 (BV-5159), 08430. | <p>Vers l'any 1984 es varen detectar una sepultura romana. Cal mencionar que el camp va ser totalment rebaixat per les obres de l'autopista l'any 1992. Va ser documentat per E. Ramón i Valls.</p> | 41.5885100,2.2985400 | 441534 | 4604328 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76873-foto-08181-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76873-foto-08181-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76873-foto-08181-300-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | És afectat per la carretera BV-5159. | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76874 | Sepultura del camp de blat de J. Llobet / Sepultura romana de can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-del-camp-de-blat-de-j-llobet-sepultura-romana-de-can-prat | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Imp. Busquets i Roca, Granollers. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment romà situat en un camp de blat, a la carena sud-oest de Can Prat Vell entre el Mogent i la riera de Vallderiolf. Aquest està conformat per una sepultura romana de tègula que el Sr. Llobet va descobrir quan llaurava el camp. Solament es varen localitzar els ossos del difunt, sense cap tipus de material.</p> | 08181-301 | Carretera de Vallderiolf (BV-5159), 08430. | <p>La sepultura va ser descoberta per accident vers l'any 1948 quan es llaurava el camp. Solament va ser documentada amb un dibuix a mà alçada per J. Estrada i Garriga. Posteriorment, l'any 2005, entre els dies 18 i 22 d'abril, es va realitzar una prospecció preventiva a càrrec de l'empresa Codex i dirigida per l'arqueòloga Raquel Molina Box, sense cap resultat rellevant.</p> | 41.5809400,2.3018800 | 441805 | 4603485 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76874-foto-08181-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76874-foto-08181-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76874-foto-08181-301-3.jpg | Legal | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 76875 | Vessant de migdia del Coll de Puig d'Ovella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-de-migdia-del-coll-de-puig-dovella | <p>CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut. | <p>Jaciment del ferro-ibèric ubicat al vessant de migdia del Coll de Puig d'Ovella, en un antic camp de vinyes, on neix la torrentera que baixa cap a Can Cristòfol on actualment s'ha bastit la presó de Quatre Camins. En aquesta zona es varen localitzar superficialment material ceràmics ibèrics (terrissa ibèrica a mà i a torn). També va aparèixer un molí barquiforme de granulopòrfid i unes taques cendroses a prop d'una figuera. Cal esmentar que encara que s'ha construït la presó en la zona del jaciment, pot ser que no hagi estat afectat donat que sembla ser que està localitzat al perímetre de seguretat, on no s'ha bastit cap edifici i on encara es pot apreciar la figuera.</p> | 08181-302 | Vessant de migdia del Coll de Puig d'Ovella, 08430. | <p>A les cartes arqueològiques menciona que fou Emili Ramon qui efectuà la troballa encara que no precisa quan.</p> | 41.5776000,2.2923600 | 441009 | 4603121 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76875-foto-08181-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76875-foto-08181-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76875-foto-08181-302-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 76876 | Font de la Mansa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mansa | XX | <p>Font natural obrada que es troba ubicada dins de la ruta prehistòrica de La Roca, a prop de Can Ronces. La font, d'aigua no tractada, es troba construïda en un desnivell terrassat transitable en la zona coneguda com la Mansa, nom que ve donat per la seva tranquil·litat i calma. Aquesta està resguardada per un arc de mig punt bastit amb pedra desbastada de mida mitjana i lligada amb morter. Sota d'aquest arc es contempla una paret vertical bastida amb pedra d'on surt un brollador metàl·lic cilíndric. Sota d'aquest hi ha una petita bassa artificial que presenta, també construït, un regueró per poder evacuar l'aigua.</p> | 08181-303 | Ruta prehistòrica de La Roca del Vallès, 08430. | <p>Recentment s'ha habilitat el camí per arribar-hi, s'ha netejat la zona de bardisses i s'han col·locat diferents rètols informatius.</p> | 41.5753600,2.3441800 | 445327 | 4602838 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76876-foto-08181-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76876-foto-08181-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76876-foto-08181-303-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 76877 | Can Galderich / Bolderic / Balderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galderich-bolderic-balderic | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. La masia presenta un element arquitectònic que s'ha de destacar per sobre de tot el conjunt. Aquest es troba en la porta d'accés principal, d'arc a nivell, on s'hi pot observar una llinda de fusta amb la inscripció 1661.</p> | 08181-304 | Carretera de La Roca a Òrrius (BV-5106), 08430. | <p>La masia presenta una llinda amb la inscripció 1661, tot i això la masia presenta diferents ampliacions i reformes posteriors.</p> | 41.5784500,2.3306600 | 444202 | 4603190 | 1661 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76877-foto-08181-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76877-foto-08181-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76877-foto-08181-304-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76878 | Crist Rei / Monument commemoratiu als morts de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-rei-monument-commemoratiu-als-morts-de-la-guerra-civil | <p>GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. PARTIT POPULAR DEL VALLÈS ORIENTAL (n.d): La guerra civil a La Roca del Vallès. Obtinguda el 18 de març de 2011.</p> | XX | <p>Capella exterior, que a la mateixa vegada és un monument commemoratiu, situada a la collada de Parpers, a prop de la carretera de Mataró a Granollers (C-1415c). El monument, amb disposició de capella, està bastit sobre un petit desnivell i consta de dos línies de bancs, molt senzills, construïts amb pedra desbastada a la base i lloses a la part superior. A un nivell superior, al final dels bancs, es situen un seguit de graons que donen pas a una paret de pedra treballada lligada amb ciment on s'aprecia una obertura d'arc rebaixat amb una porta falsa de metall negre decorada amb reblons. A sobre la porta es pot apreciar una creu llatina que conté una placa metàl·lica on es pot llegir PER TOTS ELS MORTS / DE LA GUERRA CIVIL , sobre d'aqueta es llegeix la data 1936 i per sota la data 1939.</p> | 08181-305 | Carretera de Mataró a Granollers (C-1415c), 08430. | <p>'Al llarg de la guerra civil el poble de La Roca del Vallès va tenir 5 alcaldes. El primer fou Romà Planas i Plana, d'ERC. Va ser escollit alcalde el 4 de juliol de 1936. Dimití el 6 de febrer de 1937 en ser nomenat director general d'agricultura de la Generalitat de Catalunya. El substituí Isidre Raimí i Jubany. Accedí a l'alcaldia el 18 de febrer de 1937 i dimití el 16 de març. A Raimí el substituí Pau Pujol i Coma que va romandre a l'alcaldia fins el 16 de novembre de 1937. Dimití 'per obstrucció dels membres de l'equip municipal'. Conrad Gallemí i Segura va ser alcalde de novembre de 1937 a març de 1938. El darrer alcalde de la guerra va ser Vicenç Gil i Macian, des d'abril de 1938 a desembre de 1938. Pel que fa a la persecució religiosa, l'Església de Sant Sadurní de la Roca va se malmesa i cremada la rectoria. L'Església de Santa Agnès de Malanyanes també va ser cremada. La Roca va rebre un total de 329 refugiats durant tota la guerra civil. Respecte a la persecució civil i política, hom comptabilitza un total de 4 assassinats. A excepció d'un, tota la resta va ser morts l'agost de 1936. El primer assassinat va ser un membre del sindicat CNT conegut com 'El Nano', tenia 28 anys y morí el 4 d'agost. El 10 del mateix mes va ser assassinat al Coll de Parpers l'ex-alcalde Sadurní Pujades Fortuny, tenia 43 anys. Entre el 20 i el 30 del mateix mes foren assassinats els germans Jaume i Narcís de Moner Barbarà, ambdós propietaris de Can Tonico, de 50 i 52 anys respectivament. Les tropes nacionals van entrar en la població el 28 de gener de 1939. Una vegada acabada la guerra la repressió significà que un veí fos portat a Barcelona i afusellat al Camp de la Bota. Era Francesc Pont Pons, de 54 anys, agricultor de Can Prat de Valldeneu. Va ser afusellat el 15 de setembre de 1939. Després de ser cremada la rectoria i malmetre part de l'església de Sant Sadurní, aquesta va ser confiscada pel comitè local i transformada en magatzem d'abonaments químics del Sindicat local. El 19 de juliol de 1936 es va realitzar el darrer enterrament catòlic. El dia abans havia mort -per causes alienes a la guerra- Agustí Pedro. Aquell dia el rector de Sant Sadurní, Mossèn Audal, va oficiar el funeral. Acabada la cerimònia es va vestir amb roba de carrer i es va dirigir a una casa del carrer de Dalt. Allí, en les perdulàries es va refugiar i va poder salvar la vida. Com anècdota podem dir que un pagès li devia diners a en Joan del Molí. Aquest era una persona honrada i estimada per tothom. El pagès, per no pagar els diners, decidí denunciar-lo al comitè de Granollers. Aquests van anar al poble i es trobaren amb un membre del comitè local i membre d'ERC. En saber el perquè d'aquella visita els hi va dir que abans de matar-lo el tindrien que matar a ell. Els hi va explicar les bones obres que havia fet en Joan del Molí pel poble. El varen creure, li salvà la vida, i el pagès va veure com el seu complot s'esvaïa. La població es va salvar dels bombardejos, encara que a finals de gener de 1939 van caure diverses bombes a el Collet de la Martina -on està la bassa dels ànecs-. Un grup de soldats republicans en retirada van veure com sobrevolaven per la zona un grup d'avions. Van començar a disparar contra ells. Com a represàlia van llançar diverses bombes. Aquestes no van produir víctimes i, dintre del panorama general de la guerra, es pot considerar com una anècdota. La Roca del Vallès va ser dipòsit de camions, tancs i carros blindats' (PARTIT POPULAR DEL VALLÈS ORIENTAL, n.d).</p> | 41.5823400,2.3647900 | 447051 | 4603600 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76878-foto-08181-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76878-foto-08181-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76878-foto-08181-305-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | Durant la guerra civil Can Sol va ser ocupat per la CNT-FAI. Per la seva banda Can Torrents, la finca veïna, va caure en mans de la UGT. A Can Sol es va institucionalitzar l'ajuntament, deixant abandonat l'antic, situat davant de l'Església de Sant Sadurní. També va ser la caserna general del comitè local i es van allotjar part dels refugiats. Altres cases que van tenir refugiats foren: Can Cuana, Can Pau Tonico, Can Rajoler, Can Torrents, el domicili de Joaquim Llivi, l'Església de Sant Sadurní, i el Mas Vilalba. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76879 | Oratori de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-santa-agnes | XVIII | Una de les rajoles del plafó ha caigut i la part inferior del amteix presenta força mal estat de conservació. | <p>Petit oratori situat a la banda de migdia de la tanca de pedra que delimita la rectoria vella de l'església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes. Consisteix en una plafó rectangular encastat al mur, protegit per una teulada de dos vessants i amb un petit altar rectangular de pedra bastit amb carreus reaprofitats. La coberta està sostinguda per una solera de llates de fusta i rajols lligada al mur de tanca. El plafó està format per 30 rajoles de ceràmica vidrada decorades, amb la imatge central de santa Agnès i els seus atributs, envoltada d'un paisatge. Sota els seus peus hi ha el nom de la santa i l'any de construcció original, 1762. La placa presenta un emmarcament decorat amb motius vegetals.</p> | 08181-306 | Camí d'Alcoll, veïnat de l'Església, 08430 | <p>Tot indica que la construcció de l'oratori és de l'any 1762, malgrat que la placa de ceràmica ha estat probablement restituïda. Segons la signatura del plafó és obra del senyor Joan Vicens, de Barcelona.</p> | 41.6040100,2.3555400 | 446298 | 4606012 | 1762 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76879-foto-08181-306-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76880 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-6 | <p>ENCICLOPEDIA CATALANA ON-LINE (n. d.): L'enciclopèdia. Consultada el febrer de 2011.</p> | XX | <p>Creu situada a escassos metres de distància a llevant de l'església de Santa Agnès de Malanyanes, en una petita zona d'esbarjo boscosa. Està formada per un sòcol de planta circular bastit en pedra lligada amb morter, que presenta una pedra de molí assentada al damunt. Alhora, damunt la pedra, s'assenta un fust rectangular de granit que presenta gravada la següent inscripció: 'SANTA MISSIÓ 1954'. La creu pròpiament dita és llatina, de ferro pintat de color negre i està lligada a un peu de pedra en forma de basament, assentat damunt del fust de granit.</p> | 08181-307 | Darrera l'església de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>Les santes missions són prèdiques continuades, lliçons doctrinals i exercicis pietosos fets durant alguns dies en una parròquia concreta, per uns sacerdots anomenats missioners. A Santa Agnès, segons la inscripció, es feu l'any 1954.</p> | 41.6049000,2.3546500 | 446224 | 4606111 | 1954 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76880-foto-08181-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76880-foto-08181-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76880-foto-08181-307-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76881 | Can Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapies-0 | <p>AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÈS (n.d): Centre de la Gent Gran de la Torreta. Obtinguda el 16 de març de 2011. PUIGDOLLERS I NOBLOM, R. (2003): La font del Cargol. Ajuntament de la Roca, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, distribuït en planta baixa, pis i golfes, i que està envoltat d'una pineda que segueix el pendent de la zona. La teulada de les golfes, situada al centre de la coberta, és de dos vessants mentre que la que cobreix els pisos és de quatre vessants també de teula. De la planta baixa destaca, a les bandes de llevant i tramuntana, un porxo format per pilars quadrats amb basaments i capitells motllurats. Les obertures són rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Destaquen els dos finestrals centrals de la façana de llevant, donat que presenten un emmarcament format per dos pilastres, amb el mateix tipus de capitell que els pilars del porxo. A les golfes, damunt l'accés a l'interior del pis, hi ha una finestra de mig punt amb l'emmarcament motllurat. Està protegida per un voladís de dos vessants amb ràfec motllurat i sostingut amb barbacanes. La construcció presenta dos petits cossos de planta quadrada adossats a les façanes de tramuntana i migdia. El primer està distribuït en dos nivells i cobert per una terrassa al pis. El segon s'organitza en un sol nivell i està cobert per una terrassa que facilita l'accés a l'interior. Tota la construcció presenta els paraments exteriors emblanquinats.</p> | 08181-308 | C. Ramon i Cajal, s/n, 08430 | <p>L'any 1895, la finca de can Tàpies fou adquirida per Pere Pujol, de Granollers. Gràcies a una nota de premsa publicada a la revista Granolaria del mateix any sabem que la finca comptava amb un gran rentador on la gent s'hi banyava. Cal indicar que aquest rentador s'ha identificat amb la bassa que acompanyava l'antiga font del Cargol, actualment desapareguda. Entre d'altres projectes a la finca, Pere Pujol havia projectat una font (la font del Cargol) i un passeig per accedir-hi (actual carrer de la Font del Cargol). Segons la nota, la finca també comptava amb dues cases contigües, una amb finestres emmarcades en pedra dels segles XVI-XVII i l'altra de finals del segle XVIII, amb pintures decoratives a determinades sales interiors de la casa. Aquesta construcció era la casa antiga de can Tàpies, que fou derruïda l'abril del 2002. L'edifici actual, objecte d'aquesta fitxa, es coneix popularment com la torre de can Tàpies.</p> | 41.6031500,2.2991800 | 441600 | 4605953 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76881-foto-08181-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76881-foto-08181-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76881-foto-08181-308-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Actualment, la planta baixa compta amb una sala polivalent, una sala amb ordinadors i una altra sala de reunions per les entitats. També hi ha l'Oficina d'Atenció al Ciutadà del barri. A la planta pis hi ha el Centre de la Gent Gran de la Torreta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76882 | Patronat parroquial de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patronat-parroquial-de-sant-sadurni | <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal està situat al centre de la construcció. Presenta la coberta de teula de dos vessants i està organitzat en un sol nivell. La façana de migdia presenta un plafó d'obra esglaonat coronant el parament. Al bell mig del plafó hi ha pintades les inicials 'A.J' i l'any de construcció, 1933. Adossat a aquesta façana hi ha dos cossos rectangulars superposats, que presenten les cobertes d'un sol vessant i s'organitzen en una planta. L'inferior presenta el portal d'accés a l'interior i el superior compta amb dues senzilles finestres rectangulars. A la façana de ponent del cos inferior destaca un rètol de ferro amb el nom i la data de construcció: 'PATRONAT 1933'. A tramuntana s'adossa l'altre cos estructural, amb coberta de dos vessants i distribuït en tres nivells. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats. Adossat a la façana de llevant hi ha el poliesportiu. Davant la porta d'accés al patronat hi ha el parc infantil de la rectoria.</p> | 08181-309 | C. de l'Església, 4, 08430 | <p>La construcció del patronat respon a la idea d'edificar un local per l'esplai infantil en terrenys del bisbat, la cessió dels quals està a punt de caducar. Es va demanar permís al bisbe per construir un edifici destinat a patronat catequístic a l'hort rectoral, concedint-lo el 27 d'abril de 1933. L'edifici, construït amb la cooperació dels feligresos, quedaria en propietat de la parròquia de sant Sadurní. Tenim constància que el patronat fou reformat l'any 1970. És força probable que el cos adossat a tramuntana es construís cap a l'any 1957 per acollir un centre de formació professional industrial, identificat amb els tallers de Natzaret.</p> | 41.5907000,2.3261000 | 443833 | 4604553 | 1933 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76882-foto-08181-309-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 76883 | Monument a Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave-0 | <p>SALES I MASFERRER, J. (1971): La Roca del Vallès (Monografia històrica). Ajuntament de La Roca, La Roca del Vallès. UNIÓ CORAL CENTRE I ENERGIA (2010): Història. Obtinguda el 16 de març de 2011.</p> | XX | Caldria arranjar la vegetació perque els elements fossin més visibles. | <p>Monument urbà situat a la confluència de la rambla Mestre Jaume Torrents amb el carrer Montseny, darrera de l'ajuntament (can Sol) i davant del pati del IES La Roca, al costat d'un petit edifici rectangular que regula la llum del centre. Es tracta d'un espai rectangular enjardinat i delimitat per petits pilars de granit units amb cadenes de ferro. Al bell mig d'aquest espai hi ha una pedra que presenta encastada la representació de la cara de Josep Anselm Clavé en bronze. Al seu costat hi ha un monòlit de granit de més envergadura, que presenta aplicacions decoratives fetes en ferro. Destaca un escut coronat i una inscripció dedicada al compositor damunt d'un pentagrama: 'LA ROCA A J.A. CLAVÉ'. Fixat a la paret de migdia de la caseta de la llum destaca una placa de ferro amb la imatge de la 'Moreneta', que representa les muntanyes de Montserrat. Envoltant el rostre de la verge hi ha la següent inscripció: 'S.C. CENTRE I ENERGIA 6-7-75'.</p> | 08181-310 | Rambla Mestre Jaume Torrents - C. Montseny, 08430 | <p>El monument dedicat a Josep Anselm Clavé fou instal·lat l'any 1975 per la Societat Coral Centre i Energia (actualment és Unió Coral Centre i Energia). En motiu de la seva inauguració van participar trenta corals en els actes programats. La coral El Centre (o Societat Coral Instructiva el Centre) fou fundada el 17 de novembre de 1904 amb el president Francesc Argent i el mestre director Esteve Sendra. Per contra, la Societat Coral La Energia es va fundar al gener del 1916, amb el president Francesc Prades i el mestre director Vilaró. Sabem que totes dues corals es van dissoldre el juliol de 1936, en motiu de la guerra civil. El 5 de desembre de 1947, ambdues societats es fusionaren, passant-se a dir Societat Coral Centre i Energia de la Roca del Vallés.</p> | 41.5874200,2.3249200 | 443732 | 4604190 | 1975 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76883-foto-08181-310-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 76884 | Torró de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torro-de-santa-agnes | XX | <p>El torró de Santa Agnès només s'elabora per l'època de Nadal i consisteix en un torró de yema cremada farcit de mantega. El secret és la mantega, donat que presenta una textura més espessa que la nata i es fa artesanalment.</p> | 08181-311 | Avinguda Gaudí, 75, 08430 (Fleca Rovira, S.L.) | <p>La recepta del torró que s'elabora a la fleca Rovira de Santa Agnès de Malanyanes ha anat canviant de mans al llarg del temps. La recepta original és obra de Santiago Brullet Calzada de can Galleda, pastisser i fundador de l'empresa Postres Brullet l'any 1955. La formula va passar a mans del senyor Josep Viñamata, que regentava un forn de pa - pastisseria al carrer d'Anselm Clavé de la Roca centre (forn de ca la Marina). Quan es retirà l'any 2001, la recepta quedà en mans de Jaume Rovira, el qual llogà el forn al senyor Viñamata durant quatre anys. Posteriorment, el senyor Rovira fundà l'actual fleca de Santa Agnès de Malanyanes, on encara s'elabora el torró.</p> | 41.6018800,2.3485600 | 445714 | 4605780 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Altres | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 76885 | Can Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba | <p>ARMENTANO, N., MALGOSA, A., POU, R., MARTÍ, M. (2010): L'hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba (La Roca del Vallès). Estudi antropològic de les restes, Pyrenae, núm 41, vol. 2, p. 55-96. ATICS (n.d): Treballs arqueològics Mas Vilalba. Obtinguda el dia 13 de març de 2011. atics.org/media/409.pdf. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | Parcialment excavat. | <p>Jaciment excavat de grans dimensions, afectat per la construcció d'un camp de golf. El jaciment està distribuït en quatre zones arqueològiques situades a banda i banda de la carretera BV-5105, al voltant del mas Vilalba. L'excavació va proporcionar un ampli ventall cronològic, des de la prehistòria fins a l'època moderna, així com una gran diversitat d'estructures documentades. A la vessant de ponent del mas es documentaren dues estructures d'habitació del bronze, un enterrament múltiple del bronze inicial (1800 aC), quatre sitges d'època iberoromana, nou sitges romanes (s. I aC- s VI dC), quatre fosses sense identificar i dues sitges més d'època altmedieval (s. IX-X). La zona situada a migdia del mas presentava dues fosses del neolític mig, una sitja del neolític antic-mig, una fossa del neolític final, sis sitges romanes, tretze sitges altmedievals, vint enterraments altmedievals, cinc estructures modernes i sis d'indeterminades. L'excavació dels terrenys on es construí la seu social del golf proporcionà un total de 15 estructures negatives del tipus sitja amb una adscripció cronològica fixada en un moment indeterminat entre la tardoantiguitat i l'alta edat mitjana (segles VIII - X). Per últim, la intervenció efectuada al camp de pràctiques del golf, situat al sud-oest del mas, deixà a la vista un gran nombre d'estructures de les que se'n excavà la meitat, donat que no totes estaven afectades pels rebaixos. Aquestes estructures tenen un abast cronològic que va des del Neolític fins a l'època medieval.</p> | 08181-312 | Al quilòmetre 4,5 de la ctra. de la Roca del Vallès a Cardedeu BV-5105, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004. El jaciment ocupa una extensió de cinc hectàrees, amb cronologies compreses entre el període Neolític antic i l'actualitat.</p> | 41.6277900,2.3496100 | 445823 | 4608656 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76885-foto-08181-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76885-foto-08181-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76885-foto-08181-312-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | De totes les estructures documentades durant l'excavació del jaciment del mas Vilalba destaquen dos fons de cabana i un enterrament múltiple en hipogeu, ambdós adscrits al Bronze inicial. | 79|81|83|85|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 76886 | Can Mainou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mainou-0 | <p>AGRO'90 S. L (n. d): Pla Especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació en t.m. de la Roca del Vallès, Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553 (estudi i transcripció). Ed. Dalmau, Barcelona. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XVI-XVIII | Completament rehabilitat. | <p>Edifici aïllat completament rehabilitat, de planta rectangular formada per tres cossos adossats en paral·lel, més un altre volum adossat transversalment a la banda de tramuntana. Els volums presenten les cobertes de teula d'un sol vessant i estan distribuïts en planta baixa i pis, exceptuant el cos central que en origen presentava unes golfes que foren ampliades, aixecades i transformades en una tercera planta, tot i que manté un carener de dos vessants a la façana principal. Aquesta façana, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus escairats. Les finestres són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus escairats, les llindes planes i els escopidors motllurats. Destaca la que correspon al pis del cos adossat a ponent, d'arc conopial tot i que força transformada. L'obertura del pis del cos adossat a llevant compta amb un gran finestral d'obertura irregular, determinada pel carener de la teulada. La resta de paraments de la construcció presenten finestres rectangulars emmarcades en pedra, tot i que en general restituïdes. Adossat a la façana de llevant de la casa hi ha un cos rectangular amb la coberta de teula de tres vessants i distribuït en dues plantes, restituït també. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar, disposada regularment i lligada amb morter, tot i que també ha estat restituïda. Hi ha diversos cossos auxiliars que completen la finca.</p> | 08181-313 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>La primera noticia que coneixem de 'la casa den Maynou' depenent del terme de Bell-lloc, és en el fogatge de l'any 1553.</p> | 41.6127000,2.3427000 | 445235 | 4606985 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76886-foto-08181-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76886-foto-08181-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76886-foto-08181-313-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Pel que fa a les obertures de la façana principal, cal especificar que la finestra que correspon al pis del cos adossat a ponent és d'arc conopial, tot i que amb la llinda transformada. A mode d'hipòtesi cal dir que la finestra es podria correspondre amb una obertura d'arc conopial amb arquets, pròpia del gòtic civil tardà, tot i que mutilada. La de la planta baixa del mateix cos ha estat completament restituïda durant l'última rehabilitació de la casa, de la mateixa manera que el portal adovellat central. La resta d'obertures de la façana principal són originals. El pou, situat al costat del portal d'accés, sembla restituït també. El revestiment original que cobria els paraments es retirà durant l'última rehabilitació, restituint en pedra aquelles parts que no en tenien. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 76887 | Can Vilalba - La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-la-serreta | <p>ARMENTANO, N., MALGOSA, A., POU, R., MARTÍ, M. (2010): 'L'hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba (La Roca del Vallès). Estudi antropològic de les restes', Pyrenae, núm 41, vol. 2, p. 55-96. ATICS (n.d): Treballs arqueològics Mas Vilalba. Obtinguda el dia 13 de març de 2011. atics.org/media/409.pdf. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | Jaciment excavat. | <p>Jaciment excavat i afectat per la construcció d'un camp de golf, vinculat amb la intervenció arqueològica efectuada al mas Vilalba. La zona es va parcel·lar per a la futura construcció d'habitatges. Els rebaixos efectuats en aquesta zona van ser deguts a la necessitat d'utilitzar terres per terraplenar altres zones del golf, i es concentraren en dues de les parcel·les afectades. La majoria de les estructures excavades es corresponen amb sitges, tot i que de cronologies diferents: set sitges datades al segle XVI, una sitja molt arrasada del període calcolític i tres del neolític, en un període comprès entre el 5000-3500 aC. Les sitges d'època moderna, situades a la part més alta de la zona de la Serreta, es relacionaren amb diferents zones d'explotació i emmagatzematge dins la finca del mas Vilalba.</p> | 08181-314 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004.</p> | 41.6292600,2.3541900 | 446206 | 4608816 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76887-foto-08181-314-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|119|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 76888 | Can Vilalba-Les Passadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-les-passadores | <p>CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1992. ESTRADA GARRIGA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y de sus alrededores. Granollers. ESTRADA, J. (1969): Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona, Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, Barcelona (Publicación 27). MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès. PLADEVALL I FONT, A. [et al.], (1991): Catalunya Romànica. Volum XVIII, El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>Jaciment inèdit afectat per la construcció d'un camp de golf, i vinculat amb la intervenció arqueològica efectuada al mas Vilalba. La zona està situada al nord-est del mas i al nord de la zona arqueològica de La Serreta, molt a prop del terme municipal de Cardedeu. Tot i que el jaciment no està excavat, l'adscripció cronològica del mateix es fixa dins l'època romana.</p> | 08181-315 | Barri de Bell-lloc, 08430 | <p>El jaciment arqueològic del mas Vilalba fou documentat per Tomàs. Balvey. Les prim' notícies que fan referència a Vilalba són de l'any 932. Des del 1195 fins el 1571, el mas fou propietat de la família Vilalba, essent una important quadra d'època medieval, segons la documentació consultada. A partir del 1571, la propietat passa a mans del monestir de Montserrat fins a la desamortització del 1836. Posteriorment fou adquirit per Marià Borrell, qui donà a l'edifici l'aspecte actual de gran casal. L'any 1992, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental es documentaren fragments de ceràmica de cronologia imprecisa, probablement moderna. Segons indicacions orals del masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. L'abril de 2004, en motiu de les obres d'urbanització dels terrenys del mas Vilalba per a la construcció d'un camp de golf, es va realitzar el seguiment arqueològic dels moviments i rebaixos de terres, i posterior excavació de les estructures documentades, fins el novembre de 2004.</p> | 41.6326400,2.3540700 | 446199 | 4609191 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76888-foto-08181-315-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 76889 | Can Vilalba-Casal de Vilalba-Manso Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalba-casal-de-vilalba-manso-vilalba | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. CCAA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, La Roca del Vallès, (n.d). COMAS I DURAN, P. (1982): Cases de pagès de Cardedeu. Cardedeu i Rodalia. 'Casal de Cultura Dr. Daurella' de Cardedeu (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), Barcelona. GAVÍN I BARCELÓ, J. M. (1990): Inventari d'Esglésies: Vallès Oriental. Editorial Pòrtic, Barcelona. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, La Roca del Vallès, 1988. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XII-XV-XIX | <p>Casal de grans dimensions i planta més o menys rectangular, format per diversos cossos adossats i envoltat de boscs, prats i jardins. El volum principal, situat al centre de la construcció, presenta la coberta de teula de quatre vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb carreus de pedra escairats. La resta d'obertures són rectangulars i, en general, amb els emmarcaments arrebossats, algunes amb guardapols superior. Al pis tenen sortida a un gran balcó corregut amb barana de ferro treballada i llosana sostinguda per revoltons. Les obertures de la segona planta són d'arc rebaixat i de dimensions més petites que la resta. Davant la façana hi ha el pati d'honor, rectangular i delimitat per un mur format per una successió d'arcs de mig punt, amb el coronament emmerletat. Cal destacar, sobresortint de l'extrem nord-oest de la coberta, una torre rectangular amb coberta de teula d'un sol vessant, que conserva espitlleres integrades a l'interior de la construcció, així com la porta d'accés a l'antic recinte fortificat. El volum principal compta amb dos cossos rectangulars adossats a les façanes sud-oest i nord-oest, amb les cobertes de teula d'un sol vessant i distribuïts en planta baixa i pis. Aquests cossos presenten dues galeries porticades d'arcs de mig punt als pisos. La del nord-oest està orientada al pati dels cavallers, delimitat per un cos cobert per terrasses al pis, delimitades amb balustrades, i una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa. Hi ha un altre volum adossat a la façana nord-est de l'edifici principal, amb la coberta de teula de dos vessants i format per dues plantes, orientat al jardí. Pel que fa a la distribució interior de l'edifici principal, cal destacar que es conserva un espai amb lluerna zenital, distribuït en quatre pisos, cobert per una cúpula i amb arcs ogivals. A la planta baixa hi ha una zona de dependències auxiliars, la capella i la casa del masover. La capella és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb dos arcs torals, absis carrat i altar de fusta policromada. A la planta pis hi ha la zona noble, amb salons i dormitoris decorats amb exuberància. A la segona planta hi ha també dormitoris. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats, exceptuant la torre que presenta l'aparell de pedra i morter vist.</p> | 08181-316 | Al quilòmetre 4,5 de la ctra. de la Roca del Vallès a Cardedeu BV-5105, 08430 | <p>Segons la bibliografia, el mas Vilalba està construït damunt d'una vil·la romana. Tenim notícies que a l'interior de la casa hi ha un petit museu amb documents transcrits que fan referència a la construcció. La documentació més antiga data d'inicis del segle VIII, tot i que sabem que la construcció perdura com a casa forta i important fins a l'actualitat. Les restes de la torre amb espitll' queden actualment integrades a l'interior de la construcció. També es conserva l'antiga porta de ferro i fusta que donava accés a l'antic edifici fortificat. La capella oratori està dedicada a Sant Vicenç. La zona de Vilalba apareix citada per primer cop l'any 932 quan Teodoric, bisbe de Barcelona, consagra i dota l'església de Sant Genís de l'Ametlla concedint també aquest bé. Del 996 data l'escriptura de Ramon Borrell, conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El mas fou propietat de la família Vilalba entre els anys 1195 i 1571, quan passa a ser propietat del Monestir de Montserrat. En la desamortització de 1836, la va adquirir per subhasta en Marià Borrell, que va fer reformes donant-hi l'aspecte actual. Fou escenari de les guerres napoleòniques, servint de quarter, i també de les carlines. L'any 1920 va ser adquirit per Antoni Rivière com a regal per la seva dona Antònia Manent. L'any 1951, el propietari hi efectuà reformes i va restaurar la façana principal. Segons explicacions de l'antic masover, en unes obres efectuades amb l'objectiu de construir una pista de tennis, van aparèixer restes d'una estructura que podia haver format part de l'ermita de la casa. A finals del segle XX han fet un golf en els terrenys adjacents.</p> | 41.6307100,2.3495000 | 445817 | 4608980 | 08181 | La Roca del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76889-foto-08181-316-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No es va poder realitzar el treball de camp a l'interior de la finca, motiu pel qual les imatges foren extretes del Pla Especial de Patrimoni de la Roca del Vallès (2011). | 94|98|116|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/