Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91976 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-8 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>La Torreta és una edificació d’origen medieval i consolidada en època moderna i contemporània situada en un punt elevat amb una gran visibilitat de l’entorn. Es tracta d’una construcció formada a partir del cos principal i un volum annexat a la façana principal. El cos primigeni és de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis presenta una composició simètrica de tres obertures per planta, tot i que una part està cobert per un volum annexionat posteriorment. A la façana s’hi obre un portal d’arc de mig punt adovellat i finestres amb llinda de pedra. Una d’elles encara conserva l’ampit de pedra. A la façana de migjorn a nivell de planta baixa en destaca la presència de tres espitlleres i a nivell de primer pis i golfes s’hi obren cinc finestres originals amb llinda i ampit de pedra. Destaca la finestra central del primer pis amb l’any 1865 gravat a la llinda. A l’extrem oest de la façana i sota coberta hi ha dues arcades construïdes amb maó, actualment tapiades amb pedra que corresponien a un antic porxo amb visibilitat al nucli del castell de Rubió. El pilar central on arranca l’arcada hi ha la data gravada de 1864. A la façana nord hi ha diverses obertures col·locades asimètricament i en una d’elles amb llinda de pedra amb la l’any 1780 inscrit. El volum annexat a la façana principal correspon a una construcció de planta rectangular amb la coberta a una vessant. A la façana nord s’hi ubica el portal d’accés de llinda de pedra amb la inscripció JAUME BUTE 1799. A la façana sud hi ha quatre finestres de reduïdes dimensions amb llinda de pedra. En aquest cos s’hi ubicava el cup de vi i els cobert. El parament dels murs és construït amb pedres irregulars rejuntades amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairades. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-301 | Serra Rodona. Nord del nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Els propietaris actuals van comprar el mas entorn l’any 1970 i la van rehabilitar. Durant els treballs de rehabilitació a la paret situada entre la casa i la zona de la porquera van identificar que es tractava d’una paret doble que creava un passadís, que durant la Guerra Civil fou utilitzat com amagatall. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6518000,1.5871900 | 382357 | 4612081 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91976-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91976-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91976-301-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91976-301-4.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 013.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 91977 | Local Social | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-social-0 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>El Local Social es troba situat al nucli del Pla de Rubió. Es tracta d’un edifici construït a la dècada de 1930 i finançat pel propi veïnat del Pla de Rubió. Correspon a una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. L’edifici està format pel cos principal i dos cossos més annexes per la banda de tramuntana a diverses alçades. El cos més alt, de planta baixa i pis, acull el bar a la planta baixa i una zona d’habitatge a nivell del primer pis. El volum annex a tramuntana correspon a la sala d’actes cobert per una gran encavallada de fusta amb el paviment de rajoles hidràuliques original. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Al frontis s’hi obren cinc portes d’arc pla i dues finestres a nivell de planta baixa i tres finestres a nivell del primer pis. El parament dels murs està arrebossat i tintat de tonalitat grisa. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-302 | Nucli del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’edifici fou edificat a inicis de la dècada de 1930 moment en que les àrees rurals començaven a posicionar-se entre els bàndols conservadors i republicans. Inicialment el local social d’esquerres es trobava situat a Ca l’Elies fins que l’any 1935 van inaugurar l’edifici” Centro Recreativo del Pla de Rubió” al centre del nucli del Pla de Rubió. Finalitzada la Guerra Civil el local va quedar confiscat i sota la propietat de l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6256000,1.5509300 | 379289 | 4609222 | 1930 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91977-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91977-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91977-302-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91977-302-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 016.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 91978 | Casa Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tomas-0 | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | Restaurada | <p><span><span><span><span><span><span><span>Casa Tomàs, actualment convertida en allotjament rural es troba situada al nucli del Pla de Rubió i està formada a partir de diversos cossos annexes. El cos principal és una estructura de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i diverses plantes intermèdies, degut a la funció actual de la casa. Al frontis s’hi obre el portal d’accés de llinda de fusta amb l’any 1718 gravat, malgrat que és una reforma de l’antic portal adovellat. S’hi accedeix per una graonada de maons de nova construcció. A nivell de plantes s’hi obren tres finestres i una balconada amb barana de barres de ferro. Totes les obertures estan emmarcades amb un marc rectangular d’argamassa. La façana de migjorn presenta cinc obertures amb les mateixes característiques constructives. A la façana de ponent s’hi adossa un volum format per un porxo de dos arcs de pedra a nivell de planta baixa cobert per una planta pis. Davant la façana hi ha diversos elements de pagès, fora del seu lloc original, com una premsa o un corró.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-303 | Carrer de Cal Cintet. Nucli del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Casa Tomàs format part d’un conjunt de cases situades a la banda nord del nucli del Pla de Rubió. Originalment Casa Tomàs i Cal Cintet formaven part d’un únic habitatge i propietat, malgrat que actualment es troben repartides entre diferents propietaris. Segons la documentació l’any 1590 figura Josep Thomas, un dels tres jurats del lloc de Rubió. En un llistat de recaptació de gra de Santa Maria de Rubió de l’any 1714 hi figura Isidro Thomas i segons un document de l’any 1753 Josep Thomas va contraure matrimoni amb Maria Estruch a la capella de Sant Tiberi del Pla de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6256000,1.5509300 | 379289 | 4609222 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91978-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91978-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91978-303-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91978-303-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 021.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 91979 | Riera de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>La riera de Rubió neix de la confluència del Torrent de Can Ponç i el Torrent de Can Morera. La riera transcórre per tot el Pla de Rubió fins a desembocar al riu Anoia, dins el terme municipal de Jorba. Al llarg del seu recorregut també rep aigües de rases i torrents, com el rasot de Can Martí o la riera de Serra Morena. El curs també presenta diversos saltants i tolles. Les vores de la riera estan cobertes de vegetació de ribera com salzes, pollancres. El curs fluvial ha estat aprofitat per l’abastiment d’aigua per reg.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-304 | Riera de Rubió | 41.6480200,1.5677200 | 380729 | 4611688 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91979-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91979-304-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 006.BAMP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 91980 | Cal Jaume Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-marques | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Jaume Marquès és una construcció situada al nord del nucli del Pla de Rubió. Es tracta d’un mas de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El frontis presenta una composició molt simètrica on s’hi obre el portal d’arc rebaixat i una finestra de llinda plana. A nivell del primer pis s’hi obre un balcó amb barana de ferro i voladís de pedra i emmarcat per dues finestres. Entre el balcó i la finestra de la banda dreta hi ha un rellotge de sol ceràmic realitzat l’any 1996 amb nombres romans. A l’interior en destaca l’antiga escala de pedres que comunica amb el primer pis i la zona de celler amb la coberta en volta de canó de pedra i dues boixes que comuniquen amb el cup de vi, situat en un cos annex adossat a la façana de ponent. El cos annex a la façana de ponent acull els antics cups de vi, de planta quadrada, i diversos elements per realitzar-ne el premsat junt amb una premsa de gàbia. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-305 | Nord del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Jaume Marquès fou construïda pel besavi de l’actual propietària. El nom de Jaume Marquès es desconeix d’on prové, atès que el cognom de la família que sempre n’ha estat propietària és Tomàs. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6305800,1.5491600 | 379151 | 4609778 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91980-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91980-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91980-305-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 91981 | Cisterna i dipòsit dels camps de Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-i-diposit-dels-camps-de-cal-cinto | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>ARNAU, M; GARCÍA V. (2015): Aljubs, cisternes, safareigs de vinya. Patrimoni rural oblidat de les vinyes del Maresme (II) a Fonts 6. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Pica i cistena malmeses. No té funcionalitat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cisterna de recollida d’aigües situada al centre d’un camps de conreu de Cal Cinto. És una estructura de planta rectangular retallada al subsòl i revestida a l’interior amb ciment llis amb la coberta de colles de pedra. A la banda esquerra hi ha un dipòsit de maons on s’hi duia a terme la barreja d’aigua al el sulfat de coure i la calç. Damunt hi ha una pica de pedra amb un orifici per buidar la pica. </span><span><span><span><span>Aquesta solució calia preparar-la a peu de vinya per aplicar-la de seguida i no perdre les seves propietats. Per aquest motiu, era necessari disposar d’aigua a prop dels dipòsits on es realitzava la barreja. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-306 | Camps de Cal Cinto. Nord-est de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Espai destinat a la fer barreja entre el sulfat de coure la calç apagada, barreja anomenada </span><span><span><span><span>el brou bordelès pel tractament del míldiu per la vinya. La solució fou descoberta a base de sulfat de coure i calç apagada fou descoberta entorn l’any 1880 a França pel químic Ulysse Gayon i pel botànic Alexis Millardet. L’any 1885 es va començar a utilitzar a les vinyes del Chateau Dauzac i seguidament a totes les vinyes franceses. Als darrers anys del segle XIX i inicis del segle XX s’implementà a Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6932100,1.6114100 | 384448 | 4616646 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91981-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91981-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91981-306-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 91982 | Pou de Ca l’Ibanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-libanyes | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>El pou de Ca l’Ibanyes es troba situat a peu de camí, al costat de l’antic mas de Ca l’Ibanyes. És una construcció excavada al subsòl, de planta circular i revestit interiorment amb pedra i argamassa. La part superior està construïda amb pedra i argamassa amb la coberta plana amb la boca d’accés orientada a llevant.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-307 | Camps de l’Ibanyes. Nord-est de Maçana | 41.6912300,1.6096400 | 384297 | 4616429 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 91984 | Forn de calç de Bojons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-bojons | XIX-XX | Cobert de vegetació i arena | <p><span><span><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en una esplanada prop de Cal Bleda i del torrent de la Coma.</span></span><span><span><span><span><span> Es tracta d'una estructura de planta circular, de 2,50 m de diàmetre interior, excavada al subsol amb les parets cuites a causa de les pròpia cocció de la pedra calcària. No és visible la boca d’accés de la cambra de foc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-308 | Camps de Cal Bleda. Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquest forn era utilitzat per la construcció o reparació de les obres de la pròpia finca de Cal Bojons o Cal Bleda. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6801700,1.6097700 | 384288 | 4615200 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91984-308.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 91985 | Pomera de Bojons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pomera-de-bojons | <p><span><span><span><span><span><span><span>La Pomera de Bojons es troba situada a peu del Torrent de la Coma i a tocar del forn de calç de Bojons. La pomera comuna (<em>Malus domestica</em>) presenta un perímetre de 2,15 m. La pomera és un arbre caducifoli amb l’escorça de tonalitat marró-grisós i amb les fulles de forma oval i lleugerament serrades d’un color verd intens per l’anvers i verd més apagat pel revers. Floreix durant els mesos d’abril i maig. Les flors són blanques amb taques rosades. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-309 | Camps de Cal Bleda. Maçana | 41.6800300,1.6097100 | 384283 | 4615185 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91985-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91985-309-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 91986 | Fons documental de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-lanoia-0 | XVII-XIX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia disposa d'un fons documental provinent de la parròquia de l’església de Santa Maria de Rubió que corresponent a diversos llibres de comptes que inclouen la col·lecta de delmes (any 1778), el llibre de la Lluminària (anys 1624) i diferents llibres de misses amb un ventall cronològic que va des de 1668 a 1887. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-310 | Plaça del Rei,15. 08700 Igualada | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia es va crear l'any 1982 i va ser inaugurat l'any 1986 a l'edifici conegut com a Cal Maco, construït l'any 1914 d'estil modernista, tot integrant-se a la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya. El 1990 es va traspassar la gestió de l'arxiu al Consell Comarcal de l'Anoia.</span></span></span></span> L'any 2019, l'Arxiu Comarcal va passar a l'edifici rehabilitat de La Teneria, en unes noves instal·lacions.<br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia custodia documentació pública i privada de la comarca de l'Anoia. El seu fons més destacat és el fons municipal de l'Ajuntament d'Igualada, els fons dels departaments de la Generalitat a l'Anoia, els fons notarials, els fons personals i d'empresa i el fons de la parròquia de Santa Maria d'Igualada. També compta amb un fons d'imatges molt important, amb fotografies des de 1850 fins als nostres dies que es complementa amb una biblioteca i hemeroteca especialitzada en fotografia i cinema.</span></span></span></span></span></span></span></span></span> </span></span></span></span></span></span></p> | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91986-310.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 92014 | Jaciment prop de Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-prop-de-cal-benet | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | segles I- XII | Cobert de vegetació i no es coneix l'estat atès que no s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span><span><span>El jaciment es troba situat damunt d’un turó aproximadament a 100 metres al nord-oest del pou de Cal Benet, a uns 300 metres abans d’arribar a Can Benet. Es tracta d’un conjunt d’estructures enmig de la zona boscosa construïts amb pedra i fang amb pedres molt escairades i sense retocar i falcades amb pedra més petita. Hi ha un camí d'accés amb murs a cada costat. També s’identifica una estructura semicircular construïda amb la mateixa tècnica. En el moment de la descoberta s’hi va recollir material ceràmic en superfície compost per fragments de ceràmica gris</span> <span>alt-medieval, pasta sandwich i algun fragment de 'dolium'.</span> </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Actualment les estructures estan cobertes per vegetació. Aquest conjunt de troballes ens testimonien la presència d’un hàbitat alt-medieval i la </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>probable existència d’una ocupació d’època ibèrica. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-311 | Solella de Can Benet. Sud-est del nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Jaciment descobert pels membres del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI) l’any 1979. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6327700,1.5907800 | 382622 | 4609963 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92014-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92014-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92014-311-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92014-311-4.jpg | Inexistent | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 017.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 92015 | La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-7 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1994): Itinerari per la Serra de Rubió i refugi Mas del Tronc (Anoia). Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>La Coma es troba situada dins l’antic terme de la parròquia de Maçana. Correspon a una edificació d’origen medieval consolidada en època moderna i contemporània. Està formada pel cos principal i diversos volums annexos com la pallissa i els coberts. La masia és una construcció de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. L’estructura actual de la casa és fruit de l’ampliació de dos cossos adossats ja des d’antic. El cos primigeni, que correspon al volum central, és una edificació de planta rectangular amb la façana principal orientada a llevant amb un portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i des del qual encara s’accedeix a l’interior de la casa. Per la banda de tramuntana s’hi va adossar un cos de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes on hi ha l’antic celler i, posteriorment, pel cantó de migjorn s’hi va adossar un segon volum, que actualment correspon a la façana principal. Al frontis s’hi obre un portal d’arc de mig punt adovellat que dona accés a una entrada tancada, tipus baluard o barri juntament amb dues finestres realitzades a partir de la segona meitat del segle XX. Antigament, aquesta planta era l’estable des del qual s’accedia per una porta, actualment tapiada, situada a l’interior del baluard. A nivell de pis s’hi obre un balcó i tres finestres, una de les quals és original i encara conserva l’ampit de pedra i a l’alçada de les golfes una finestra central. El parament dels murs és de pedra irregular amb les canonades de pedra ben escairada col·locades a mode de cadena cantonera. Al costat de ponent es conserva l’antiga pallissa. Es tracta d’un edifici de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, encarada a migjorn amb un pilar central de pedra de secció quadrada. L’accés a la pallissa és mitjançant una porta d’arc de mig punt adovellat. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Davant i a l’entorn de la masia hi ha una zona enjardinada on s’hi conserva una llinda, fora del seu lloc original, amb la inscripció: FRANCHISCO BUJONS I COMA ME FEU.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-312 | La Vinya. Sud-est de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>La Coma conserva documentació en relació a l’edificació de mitjans del segle XV. Segons un document dels anys 1569 -1570 la madrona Elisabet Vidal, mestressa de la Coma, havia pagats tots els censos, delmes i càrrecs als arrendadors de la senyoria de mossèn Simó de Merlés. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Entre els anys</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> 1684-1685 hi ha un document on el rector de Maçana, Pere Joan Regordosa, anomena la persona que s'ha de fer responsable de les últimes voluntats del difunt,</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Vicenç Bujons de La Coma. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>Un altre nom que apareix a la documentació és Francesc Bujons i Coma, de La Coma i batlle de Maçana, que contrau matrimoni amb Francesca Junyent i Junyent de Cal Junyent de Rajadell. </span></span></span></p> | 41.6691700,1.6159100 | 384780 | 4613971 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92015-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92015-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92015-312-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92015-312-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-11-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 039.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 92016 | Can Codinelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codinelles | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic</span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal Codinelles es troba situat al peu del camí de Sant Pere d’Ardesa. Està format per la casa principal i diversos annexes en forma de L i finalment un cos annexa a la façana nord-oest construït a inicis del segle XX. El cos primigeni presenta una planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, encarada a l’est, tot i que originalment s’accedia per una porta encarada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis original, situat a migjorn, conserva la porta primigènia, amb llinda de fusta i diverses obertures a nivell de pis i golfes, totes d’arc pla. Actualment s’accedeix per la façana de tramuntana mitjançant una portal d’arc pla amb llinda de fusta que dona accés directament al primer pis. Aquesta entrada està protegida per un porxo construït posteriorment. Davant la casa i annexa a la façana de llevant s’hi adossen diversos coberts i porxos en forma de L. En aquests s’hi documenta una zona destinada a resguardar els cups de vi i una premsa, ambdós en ús, un safareig i una antiga sínia de sang i un pou d’aigua. Davant l’antiga casa i la construïda al segle XX adossada a la façana nord-oest actualment hi ha una pati tancat amb porta metàl·lica. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-313 | Est del nucli del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>A la recaptació de la lluminària de 1628 s’esmenta Bernat Bertran de Codinellas. En la recaptació de gra de l’any 1711 per part de la parròquia de Santa Maria de Rubió també s’esmenta la quantitat que havia de donar el mas Cudinelles. En un llistat de maos de l’any 1752-1755 apareix el mas Codinellas amb Rosa Solà i Thomàs com a propietària i Ramon Solà com usufructuari. En un llistat de renda de masos de l’any 1869 apareix Jaume Struch, hereu del de Codinelles que té i posseeix el mas anomenat mas Muset. En aquest mateix llistat, quan parla de La Sala esmenta l’existència de l’antic mas de Codinelles de vall: “Matia Puiggros del mas de la Sala te y posseix en lo terme de Rubió aquell mas vulgarment dit de la Sala juntament ab altre mas dit Bernades y antigament se deya Codinellas de vall... “</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6256800,1.5579500 | 379874 | 4609222 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92016-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92016-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92016-313-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92016-313-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 023.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 92017 | Cal Beltran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-beltran | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic</span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Cal Bertran es troba situada a peu de la carretera que porta del Pla de Rubió al nucli del castell de Rubió. Esta formada pel cos primigeni i diversos volums adossats i situats entorn de la casa creant un pati central pavimentat amb lloses de pedra. El cos principal es una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis presenta una composició simètrica a partir de tres eixos, amb dues obertures per crugia. A la part central hi ha el portal d’arc de mig punt adovellat. Les finestres són de llinda de pedra amb clavellinera motllurada. A la finestra central hi consta la data de 1674. A les façanes laterals s’hi obren diverses obertures que no segueixen cap alineació. La casa fou ampliada per la banda nord amb la construcció d’un nou cos. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-314 | Nord del nucli del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Des del 1600 la casa es anomenada mas Bertran de la Riera, possiblement per la seva situació geogràfica, atès que se situa a tocar de la riera de Rubió. L’any 1636 en el llista de la lluminària de Santa Maria de Rubió apareix Pere Bertran de la riera. En un llistat de 1718 de recaptació de gra de la parròquia de Santa Maria apareix mencionada Bertran i Puig, no obstant, en aquest cas no és possible determinar si es tracta del mateix mas Bertran. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6310100,1.5541200 | 379565 | 4609819 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92017-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92017-314-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Descripció extreta íntegrament de la Fitxa 025.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 92018 | Roure de La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-coma | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>El Roure de La Coma es troba situat en la zona enjardinada davant la masia. </span><span><span><span><span>Es tracta d'un roure (Quercus robur) amb una capçada de grans dimensions.</span></span></span></span><span><span><span> <span>El roure és un arbre caducifolis amb una ampla i gran capçada i menys espessa que la de les alzines. La seva escorça es forca i arrugada i la fusta és molt apreciada per la fabricació de mobles. Les fulles són de color verd fosc per l'anvers i de color verd grisós pel revers i el fruit és el gla.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-315 | La Coma. Sud-est de Maçana | 41.6691300,1.6156400 | 384757 | 4613967 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92018-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92018-315-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 002.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 92019 | Casulleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casulleres | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>Arxiu Episcopal de Vic</span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Casulleres és una masia situada prop de l’església de Sant Pere d’Ardesa formada a partir de diversos volums annexos creant un pati tancat mitjançant una porta metàl·lica tipus baluard. El cos primigeni és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i diverses finestres a nivell de pis. Adossat al costat de migjorn s’hi adossa un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües de dues plantes que s’adapta a l’orografia del terreny quedant a un nivell més baix que el cos principal. El volum situat a tramuntana també és de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i consta de planta baixa i planta primera.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-316 | Sant Pere d’Ardesa. Est del nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>En el llistat de lluminària de 1628 s’esmenta Joan Casulleres 'deball' (denominació per la zona dels Plans d’Ardesa, que correspondria a la casa descrita) i Casulleres del Lloch per referir-se a la zona de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Casulleres apareix en el llistat de recaptació de Santa Maria de l’any 1714 i 1718. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6354500,1.5864600 | 382267 | 4610267 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92019-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92019-316-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La descripció s’ha realitzat íntegrament amb la informació extreta de la Fitxa 050.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 92024 | Alzina de La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-coma-0 | <p>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat.</p> | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’alzina de La Coma es troba situada en un camp sota la masia de La Coma, en una zona enjardinada. Es tracta d’una alzina (Quercus ilex), un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-317 | La Coma. Sud-est de Maçana | 41.6689000,1.6152500 | 384724 | 4613942 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92024-317-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 002.BN de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 92025 | Rellotges de sol de La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-la-coma | XIX-XX | S'hauria de realitzar una neteja per destapar bona part dels rajos | <p><span><span><span><span><span><span>La Coma disposa de dos rellotges de sol, un situat a la façana sud (rellotge de tarda) i un segon situat a la façana est (rellotge de matí). Ambdós estan construïts amb les mateixa tècnica i característiques. Es tracta d’una placa de forma rectangular d’argamassa on hi ha els rajos que surten de l’agulla o gnòmon que corresponen als marcadors de les hores. Aquests estaven pintats amb una tonalitat vermellosa. El rellotge de la façana est està més deteriorat i li manca el gnòmon.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-318 | La Coma. Sud-est de Maçana | 41.6690800,1.6159600 | 384784 | 4613961 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92025-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92025-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92025-318-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 92121 | Cup de Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-cal-noguera | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Part del cup malmesa | <p><span><span><span><span><span><span>El cup de Cal Noguera es troba situat a la zona porxada que dona accés al mas. El cup, ubicat a l’esquerra del portal, correspon a una estructura de planta circular el qual encara conserva part de les fustes utilitzades per trepitjar. L’exterior del cup està revestit per un mur de pedra rejuntada amb argamassa. A la banda dreta d’aquest es conserva el cargol de la premsa i la pica excavada al sediment geològic.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-319 | Cal Noguera. Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Tal i com consta a la llinda del portal d’accés, la casa fou construïda l’any 1781 però ampliada cap a llevant l’any 1795 amb la construcció d’un porxo a nivell de planta baixa i tres habitacions a nivell del primer pis. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La construcció del cup i la premsa s’ha de relacionar amb l’augment de la producció de la vinya a finals del segle XVIII- inicis del segle XIX. D’altra banda, l’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos augmentessin les plantacions de vinya. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6769200,1.6197600 | 385114 | 4614826 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92121-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92121-3192.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 59743 | Església parroquial de Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-sallavinera | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AAVV. (1994): Arquitectura religiosa románica de la comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès - L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1981): Itineraris per la comarca de l'Anoia. Els Prats de Rei, Calaf, Sant Pere Sallavinera. Itinerari 2. AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l'Anoia. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i la Veu de l'Anoia. Codorniu Arts Gràfiques. GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. ESTANY I FERRER, JM. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XI-XX | L'església parroquial de Sant Pere Sallavinera tot i que ha sofert moltes refraccions és conserva encara l'absis d'estil romànic del segle XI. L'edifici s'articula amb una sola de planta rectangular amb un absis a la capçalera amb dues petites capelles a cada lateral. A les dues capelletes situades a la banda de migjorn s'hi obre una finestra respectivament d'arc de mig punt. La coberta és de volta de canó sostinguda per arcs faixons i l'exterior es a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana de migjorn. A la zona del presbiteri en destaca la taula de l'altar formada per un corro estriat de batre com a peu i una pedra de roda de molí com a taulell. El retaule és una pintura mural al fresc, realitzada després de la Guerra Civil, amb el pantocràtor i els quatre evangelis a la part superior i a la part inferior dues escenes de Sant Pere, una rebent les claus i l'altre quan s'enfoca després de la pesca miraculosa. La part central està presidida per una escultura de guix de Sant Pere amb les claus. A l'extrem oest s'hi situa el cor amb un rosetó a la façana de ponent. La porta d'accés es troba situada a migjorn. Està emmarcada per pedres ben escairades amb un arc rebaixat esculpit en baix relleu juntament amb una creu a la part central. El campanar, adossat a la façana sud, és de planta quadrada amb una finestra d'arc de mig punt a cada lateral. Només conserva la campana a la finestra de ponent que data de l'any 1939. De l'església romànica es conserva l'absis, amagat per construccions modernes, al centre del qual s'hi obre una petita finestra d'arc de mig punt. A banda i banda de l'absis, posteriorment s'hi van obrir dos portals, un que porta a la sagristia i un altre al campanar mitjançant una escala de cargol de pedra. | 08189-1 | Plaça Major. Nucli Sant Pere Sallavinera | L'església parroquial de Sant Pere antigament es trobava dins el terme del castell de la Llavinera. Fou concebuda ja des dels seus inicis com església parroquial. Inicialment, depenia del monestir de Sant Benet del Bages, a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós. Possiblement va ser a través de la donació que va fer al família Cervera a finals del segle XI al monestir benedictí. Les primeres notícies documentals daten d'entre els anys 1025-1050 i fan referència a una llistat de parròquies del Bisbat de Vic; entre les quals hi figura la parròquia de la Llavinera. Entorn a l'església es va formar la sagrera que documenta, primerament, l'existència de sagrers entorn l'any 1072, quan el feudatari del castell, Ot Miró, va donar a la seva esposa Gerberga un alou que tenia a la Llavinera, juntament amb els sagrers que es trobaven a Sant Pere Sallavinera. La sagrera formada per diverses cases es trobava a partir de l'any 1204, any en que Miró d'Aguilar les va deixar al monestir de Sant Benet del Bages. Aquest espai va desaparèixer possiblement a causa de la Pesta Negre. | 41.7382200,1.5755600 | 381548 | 4621692 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59743-foto-08189-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59743-foto-08189-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59743-foto-08189-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | L'any 1870 el rector Salat va fer reformes a l'església i va construir el nou cementiri. L'any 1993 es va eliminar el rellotge de la façana i es va restaurar el campanar. | 85|92|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 59744 | Església de Sant Jordi de la Llavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-jordi-de-la-llavinera | AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AAVV. (1994): Arquitectura religiosa románica de la comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya ESTANY I FERRER, JM. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XVII-XX | Restaurada a finals del segle XX | L'església de Sant Jordi de la Llavinera es troba situada al nucli de la Llavinera, a l'oest del terme municipal de Sant Pere Sallavinera i es documentada des de l'any 1626. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb la coberta en volta de creueria per l'interior i l'exterior de teula a doble vessant. A la zona del presbiteri en destaca la pintura mural amb la figura escultòrica de Sant Jordi a la part central. A la banda esquerra hi ha representada la decapitació de Sant Jordi l'any 303 durant les persecucions cristianes de l'Emperador Dioclecià i a la dreta Sant Jordi i el drac i a la part superior la Verge de Montserrat flanquejada per dos àngels. Aquesta pintura fou realitzada l'any 1943 per Mossèn Jacint Costa i restaurades l'any 1995 per Josep i Joan Musach. També es conserven dues figures de guix, ambdues encarregades per veïns del nucli: Sant Josep, per Josep de Cal Torra i Sant Antonia, per Ton de la Casanova i datades de principis del segle XX. La façana principal de l'església, de pedra irregular i argamassa, es troba situada a llevant. La porta d'accés està emmarcada amb brancals de pedra ben escairats coronada per una llinda plana. Sobre el portal hi ha un petit òcul. La façana està coronada a la part central per un campanar d'espardenya d'una sola obertura amb una campana de bronze. | 08189-2 | Plaça de Sant Jordi. Nucli la Llavinera. | Sufragània de l'església parroquial de Sant Pere de Sallavinera des de la seva fundació fins a l'actualitat. | 41.7355700,1.5555200 | 379876 | 4621426 | 1626 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59744-foto-08189-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59744-foto-08189-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59744-foto-08189-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Completament modificada amb la restauració efectuada a finals del segle XX. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 59745 | Pont deldel Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-deldel-raval | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVII-XX | Pont situat al carrer del Raval sobre la riera de Sant Pere. Consta de cinc arcs de mig punt de maons col·locats a mode de sardinell. El parament interior de la volta també és de maons, els estreps estan realitzats amb carreus de pedra i el tauler es troba delimitat amb baranes de ferro. | 08189-3 | Carrer del Raval. Nucli de Sant Pere Sallavinera | 41.7368300,1.5743600 | 381445 | 4621539 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59745-foto-08189-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59745-foto-08189-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59745-foto-08189-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | A l'inventari del patrimoni Cultural i Patrimoni Arquitectònic és anomenat Pont I | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 59746 | Forn de Calç de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-boixadors | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | Cobert per vegetació | El forn de calç es troba situat davant del camí de la Font Puda. Es tracta d'una construcció excavada a l'estrat geològic d'argila. L'estructura, de planta circular i d'aproximadament 2 m de diàmetre, conserva la cambra de cocció i la cambra de combustió. Les parets de la cambra de cocció estan revestides amb pedra i la boca d'accés, situada a la banda est, està excavada al sediment geològic. | 08189-4 | Solana del Molí. Boixadors | Forn de guix ubicat i propietat del Molí de Boixadors. Aquest forn era utilitzat per la construcció o reparació de les obres de la pròpia finca. | 41.7661700,1.5882900 | 382657 | 4624778 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59746-foto-08189-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59746-foto-08189-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59746-foto-08189-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El forn fou netejat i excavat en el marc d'un camp de treball dedicat a la recuperació del petit patrimoni del municipi l'any 2010. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 59747 | Nucli La Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-la-fortesa | AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès - L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. Estany i Ferrer, JM. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XII-XXI | El nucli de la Fortesa es troba situat a ponent del terme de Sant Pere Sallavinera a 720 m d'altitud i va néixer a redós del primitiu castell fortificat. Actualment, el nucli està format per un conjunt de cases i petits carrers amb passatges coberts. D'entre les edificacions en destaca l'església parroquial de Sant Joan de la Fortesa, documentada des de finals del segle XIII i refeta al segle XVII per la família Ribalta i el mas de can Ribalta reformada l'any 1760. | 08189-5 | La Fortesa | El terme de la Fortesa es documenta l'any 1202 en una donació que Ramon de Boixadors fa al monestir de Montserrat comprometent-se pels tres termes que li pertanyen: Boixadors, Llavinera i Fortesa. L'any 1282 la Fortesa es esmentada ja com a vila sempre sota la jurisdicció dels Boixadors. La tardana aparició del topònim de la Fortesa i el fet que les seves afrontacions coincideixen amb les corresponents a la Lubosa o Lobosa (terme imprecís i documentat fins el segle XIII) ha plantejat la possibilitat d'identificar ambdós indrets amb el mateix tot i que hi ha dates que s'encavalquen. El castell de Lubosa s'identifica amb el terme de la Fortesa per raons de similitud amb les afrontacions. L'any 1041 l'abat de Cardona, Guillem, va fer una donació al priorat de Sant Jaume de Calaf de l'alou que posseïa al lloc anomenat Lobosa. La vila i el castell de la Lubosa o Lobosa estan documentats des de l'any 1209 quan en un plet s'anomena el castell i la vila de Lubosa, propietat de l'abat de Sant Vicenç de Cardona per donació d'Eriball, bisbe d'Urgell i vescomte de Cardona. | 41.7468500,1.5377900 | 378423 | 4622703 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59747-foto-08189-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59747-foto-08189-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59747-foto-08189-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 59748 | Nucli de la Llavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-llavinera | AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès - L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. Estany i Ferrer, JM. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XI-XXI | El nucli de la Llavinera es troba situat a 726 m d'altitud al sud-oest del terme de Sant Pere Sallavinera. Neix a redós del castell de la Llavinera documentat des del primer terç del segle XI i actualment desaparegut. El nucli està format per un conjunt de cases i quatre carrers que s'emplacen a l'espai que ocupava l'antic castell juntament amb l'església de Sant Jordi de la Llavinera, depenent de l'església parroquial de Sant Pere Sallavinera i documentada des del segle XVII. Del nucli de cases en destaca la casa Cal Torre i de Cal Xandrí, la qual conserva a la dovella central de la porta d'accés l'any 1631. | 08189-6 | La Llavinera | El terme de la Llavinera es troba documentat l'any 1015 en la donació que el bisbe Borrell de Vic fa al levita Guillem d'Oló del lloc de la Segarra, amb els puig de Carat, Calafell i Farrera, en les afrontacions del lloc hi ha el terme de la Llavinera. El castell es trobava sota el control dels bisbes de Vic qui cediren el control del castell a la família Cervera i els castlans en van ser els Rocafort. Les primeres noticies referents al castell corresponen a l'any 1022 en el testament de Randulf, de la família Rocafort, el qual deixa al seu fill, Sunyer Randulf, el castell de Llavinera i l'any 1050 aquest ho va cedir al seu germà Ot Randulf. A inicis del segle XII (1116) el castell apareix relacionat amb el cognom Llavinera, sota el nom de Ramon de Llavinera, cavaller dels Rocafort. L'any 1064 es documenta un conveni entre Hug Dalmau de Cervera i la seva muller Adalendis amb els bisbes de Vic i dels de Cervera amb el qual se'ls encomana els castells d'Aguilar de Segarra i de Llavinera en feu. L'any 1096 el castell de Llavinera estava sota el domini de Ponç Hug, fill d'Hug Dalmau de Cervera. Entre finals del segle XII - inicis del segle XIII el domini del castell va passar a ser de la família Boixadors, qui posseïa els tres castells termenats: Boixadors, Fortesa i Llavinera. Des de finals del segle XIII el nucli de població a redós del castell es coneixia com a Llavinera Grossa, diferenciant-se de Sant Pere Sallavinera. | 41.7355500,1.5550100 | 379834 | 4621424 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59748-foto-08189-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59748-foto-08189-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59748-foto-08189-6-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 59749 | Nucli Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-sant-pere-sallavinera | AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès - L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. Estany i Ferrer, JM. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XI-XXI | El nucli de Sant Pere Sallavinera es troba situat a 588 m d'altitud i correspon al centre del municipi, el qual engloba els nuclis de la Fortesa, La Llavinera i la Querosa. El nucli està format per un carrer principal allargassat amb cases a banda i banda amb la plaça Major a l'extrem est amb l'església parroquial de Sant Pere, documentada al segle XI amb diverses refraccions especialment durant el segle XVIII. Al carrer Major es on es conserven les edificacions més antigues, datades entre els segles XV - inicis del segle XIX amb grans portals adovellats o bé amb llindes de pedra amb la data inscrita. Altres edificis a destacar són la casa consistorial i les escoles, edificades a finals de la dècada de 1950 i situades a l'entrada de la població. | 08189-7 | Sant Pere Sallavinera | L'actual terme municipal de Sant Pere Sallavinera és el resultat de la unió de tres termes: el del castell de la Llaviners, el castell de Boixadors i el terme de la Fortesa. Sant Pere Sallavinera va sorgir al segle XI com a nucli de població depenent del castell termat de la Llavinera. L'església parroquial es trobava situada a la Llavinera. Progressivament, el nucli de Sant Pere va anar adquirint importància a causa de l'església parroquial de Sant Pere. | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59749-foto-08189-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59749-foto-08189-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59749-foto-08189-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 59750 | Barraca Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-cinto | XXI | Reconstruïda a inicis del segle XXI | Barraca de planta circular reconstruïda i adossada a un mur de feixa. Les parets estan realitzades amb pedres lligades amb morter. Si accedeix per un portal de llinda simple orientat al sud-est. La coberta està construïda amb lloses planes en forma de cúpula amb tancament de llosa plana. Darrera la barraca, els actuals propietaris van col·locar una taula realitzada amb una pedra d'esmolar. | 08189-8 | Solana de Gotzems. Boixadors | 41.7592400,1.5836800 | 382261 | 4624015 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59750-foto-08189-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59750-foto-08189-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 59751 | Alzina de Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-cinto | L'alzina es troba situada davant de Cal Cinto, just a l'entrada de la finca.Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,63 m. L'alzina es un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. | 08189-9 | Cal Cinto. Boixadors | 41.7588300,1.5818100 | 382105 | 4623972 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||||
| 59752 | Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cinto | XIX-XX | Cal Cinto és una masia de finals del segle XIX situada a tocar de la zona de Boixadors. És un edifici amb un cos central de planta rectangular amb un cos afegit a la banda de llevant utilitzat com a porxo i garatge i un altre cos adossat a la banda de ponent on antigament hi havia part dels estables. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, primer i segon pis. De la planta baixa en destaca la zona dels antics estables, on encara es conserva la menjadora amb la coberta en volta de canó de pedra i l'antic femer actualment convertit en celler també amb coberta de volta de canó de pedra. La façana principal, orientada a migjorn, té la porta d'accés de llinda plana amb la inscripció de 'SINTU SERRA AYN 1890' juntament amb dues finestres. Sota la finestra de llevant hi ha una porta d'arc de mig punt que correspon a l'entrada de l'antic femer. A nivell del primer pis s'hi obren dues finestres, una d'arc de mig punt realitzada durant el tercer quart del segle XX. Entre les dues finestres hi ha una obertura amb sortida a un balcó amb volada amb les cantonades arrodonides i barana de ferro forjat. A nivell del segon pis s'hi obren dues finestres de reduïdes dimensions. Entre aquestes hi ha un rellotge se sol de ceràmica. Davant la finca encara es conserven les parets de migjorn i de llevant amb la porta d'accés del paller; espai actualment convertit en porxo. | 08189-10 | Cal Cinto. Boixadors | El propietari d'aquest finca fou Cinto Serra, qui va rebre les terres per edificar-la de la família Bucens. Hi vivia amb la seva neboda, casada amb un membre de la família Agut, per aquesta raó també es coneix la casa com Ca l'Agust. | 41.7586800,1.5817400 | 382099 | 4623955 | 1890 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59752-foto-08189-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59752-foto-08189-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms Ca l'Agut | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 59753 | Font de la Llavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-llavinera | XX | La Font de la Llavinera es troba situada a la Plana de la Font. Es tracta d'una construcció d'obra realitzada l'any 1904 amb una aixeta metàl·lica per omplir els càntirs. A mà dreta hi ha la surgència d'aigua pròpiament de la font. D'aquest punt, surt una canal de pedra que desaigua a un safareig d'obra de planta rectangular adossat a un marge de pedra seca. El safareig està construït amb pedra i morter de calç i revestit tant per l'interior com per l'exterior. | 08189-11 | Pla de la Font. Nucli de la Llavinera | 41.7385000,1.5548400 | 379825 | 4621752 | 1904 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59753-foto-08189-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59753-foto-08189-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59753-foto-08189-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 59754 | El Pou de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-de-la-morera | XVII-XX | El pou de la Morera està situat al sud del nucli de la Fortesa. Es tracta d'una font de clot que recull l'aigua de la capa freàtica. S'hi accedeix per un graó entre les parets de pedra irregulars. Al final hi ha una obertura coberta per una llosa plana que dona pas a una cambra construïda amb pedra irregular i amb coberta de volta. | 08189-12 | El Fondo. Nucli de la Fortesa | El Pou de la Morera s'ha relacionat amb una de les surgències d'aigua del naixement del riu Anoia. No obstant, també es pensa que el naixement del riu es podria situar o bé al Molí de la Roda de Veciana o bé a la Font de la Mussa de Montmaneu. | 41.7420700,1.5426500 | 378818 | 4622165 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59754-foto-08189-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59754-foto-08189-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59754-foto-08189-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 59755 | Font de l'Espona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lespona | XVIII-XX | Part de la boca coberta per vegetació | La font de l'Espona està situada molt a prop de la finca dels Seguers. Es tracta d'una font de clot que recull l'aigua de la capa freàtica. S'hi accedeix per una rampa entre les parets de pedra seca amb una boca en forma d'arc que dona pas a una cambra on s'emmagatzema l'aigua. | 08189-13 | Plans de l'Espona. Boixadors | 41.7591500,1.5536200 | 379762 | 4624046 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59755-foto-08189-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59755-foto-08189-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59755-foto-08189-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 59756 | Goig de Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-pere-sallavinera | XXI | El goig és en honor a Sant Pere i es canta a l'església parroquial de Sant Pere Sallavinera per Sant Pere el dia 29 de juny. La lletra correspon a Mn. Carles Riera i Fonts i la música a Mn. Valentí Miserachs. La lletra comença així :'Apòstol que el món venera; patró nostre, màrtir sant; protegiu sempre constant; Sant Pere Sallavinera'. | 08189-14 | Església parroquial de Sant Pere Sallavinera | 41.7382200,1.5755600 | 381548 | 4621692 | 2018 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59756-foto-08189-14-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Mn. Carles Riera i Fonts i Mn. Valentí Miserachs | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 59757 | Goig de Sant Joan de la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-joan-de-la-fortesa | XXI | El goig és en honor a Sant Joan i es canta a l'església del nucli de la Fortesa per Sant Joan el dia 24 de juny. La lletra correspon a Mn. Carles Riera i Fonts i la música a a Mn. Valentí Miserachs. La lletra comença així; ' Predeciu, nostre patró; el qui la gent redimia. I així és present, nit i dia; a la Fortesa, el Senyor'. | 08189-15 | Església de Sant Joan. Nucli de la Fortesa | 41.7467000,1.5379900 | 378439 | 4622686 | 2010 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59757-foto-08189-15-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Mn. Carles Riera i Fonts i Mn. Valentí Miserachs | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 59758 | Goig en Honor al Gloriós Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-al-glorios-sant-jordi | XX | El goig és en honor a Sant Jordi i es canta a l'església del nucli de la Llavinera per Sant Jordi, el dia 23 d'abril. El goig s'inicia amb el següent vers: ' Sant Jordi Gloriós, de dalt la Llavinera: siau far lluminós, del poble de Sant Pere'. | 08189-16 | Església de Sant Jordi. Nucli de la Llavinera | 41.7355700,1.5555200 | 379876 | 4621426 | 1991 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59758-foto-08189-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59758-foto-08189-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Dibuix del goig de Jaume -P Sayrach. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 59759 | Goig a la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-a-la-sagrada-familia | BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona. | XIX | El goig és en honor de la Sagrada Família que es canta a la capella del Molí de Boixadors per Sant Josep i per la Sagrada Família. El goig s'inicia amb el següent vers: ' En aquesta vall de plors, Als mortals que hi fem via; Siau nostres protectors, Jesus, Joseph y Maria'. | 08189-17 | 41.7365000,1.5723800 | 381280 | 4621506 | 1884 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Hi ha tres edicions estampades per Estampa dels Hereus de la V. Pla de Barcelona els anys 1884, 1889 i 1905. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 59760 | Alzina de Cal Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-mingo | L'alzina es troba situada a l'antiga Era de Cal Mingo, en una esplanada davant la finca de Cal Mingo i Cal Liquero. Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,96 m. L'alzina es un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. | 08189-18 | Era de Cal Mingo. La Querosa | 41.7348400,1.5750500 | 381499 | 4621318 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59760-foto-08189-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59760-foto-08189-18-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | L'any 1944, a causa d'una forta nevada va quedar reduïda a la meitat. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 59761 | Mandíbula de Balena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mandibula-de-balena | <p>BOSCH, LL; RIERA, C. 2008: Apunts sobre la Mare de Déu de Boixadors. Parròquia de Sant Pere de Boixadors.Gràfiques Diac.</p> | XIX | <p>Mandíbula de Balena de 4,87 m de llargària i aproximadament de 100 kg col·locada a la façana sud de l'actual església de Sant Pere de Boixadors</p> | 08189-19 | Parròquia de Sant Pere de Boixadors | <p>Ex- vot que oferí Ramon de Boixadors, almirall d'Aragó, a la Mare de Déu de Boixadors. Segons una carta de adreçada al Bisbat de Vic es descriu que Ramon en record de les seves expedicions per Cerdenya decidí portar un trofeu a la Mare de Déu. Durant la segona meitat del segle XIX el rector de Boixadors va decidir retirar-la de l'església i dipositar-la en un altre espai. No obstant actualment es torna a exposar a l'interior de l'església de Sant Pere de Boixadors.</p> | 41.7632100,1.5697100 | 381107 | 4624475 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59761-foto-08189-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas | Anomenada erròniament Costella de Balena | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 59762 | Oratori de la Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-la-verge-de-montserrat | http://blogs.descobrir.cat/pedresvistes/2012/12/12/oratoris-de-la-vall-del-llobregos-la-reiteracio-dun-model/ | XX | Oratori o capella al peu del camí de la Llavinera de secció quadrada realitzat a base d'un sol bloc de pedra sobre el qual hi descansa una fornícula de forma quadrada amb la imatge de la Verge de Montserrat amb un vidre i una reixa de ferro que la protegeixen. Aquest està coronat amb una creu de ferro. Al pilar hi ha la següent inscripció: LA VIRGEN DE MONTSERRAT MEMORIA DE LA DIPUTACION AÑO 1965. | 08189-20 | Camí de la Llavinera. A l'est de la Llavinera | Aquestes construccions de caràcter religiós i popular podien tenir un patrocini públic o privat. Les motivacions constructives d'aquests elements eren d'índole religiosa i cultural, ja que s'erigien per tal de presidir la vida dels cristians i convidar-los a l'oració. | 41.7348900,1.5585200 | 380124 | 4621346 | 1965 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59762-foto-08189-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59762-foto-08189-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59762-foto-08189-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Anteriorment estava ubicat a l'inici del camí que porta al nucli de la Llavinera, però l'any 1985, amb les obres de l'eix transversal és va traslladar on es localitza actualment | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 59763 | Nits Culturals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nits-culturals | http://nitsculturals.cat/ Dossier Nits Culturals. Sant Pere Sallavinera. La il·lusió de tot un poble. | XX | Les Nits Culturals es celebren el primer divendres i dissabte de juliol. Les actuacions es localitzen a la Plaça Major de Sant Pere Sallavinera; se'n realitza una el divendres i el dissabte al vespre dirigit a un públic jove- adult i una el dissabte a la tarda destinada a un públic familiar i infantil. Després de cada actuació s'ofereix un refrigeri amb l'objectiu d'apropar el públic amb l'artista. Cada espectacle es presentat per contextualitzar l'obra i l'autor de la mà de Miquel Desclot. Hi ha format part espectacles com D'Orient a Occident i de l'Antic al Nou Món dirigit per Jordi Savall, L'orquestra de la cambra de l'Empordà, L'orquestra de la Cambra del Gran Teatre del Liceu, Albert Guinovart amb l'obra Bicentanari de Franz Liszt, L'Ànima Nua - clàssica por castañuelas, la Companyia del Príncep Totilau amb l'obra Monsieur Croche o la Companyia Òpera Oberta amb la Flauta Màgica. | 08189-21 | Plaça Major. Nucli Sant Pere Sallavinera | Les Nits Culturals van iniciar-se l'any 1993 fins l'any 2002 i es van reprendre novament l'any 2006. Van sorgir amb la finalitat d'apropar els espectacles que s'ofereixen a les grans ciutats a pobles amb pocs habitants amb l'objectiu que arribin a tots els públics. Les primeres Nits Culturals les van emprendre una família molt vinculada al Liceu que va traslladar-se a Sant Pere Sallavinera i amics d'Albert Guinovart, qui hi va presentar l'obra Recital de Leid de piano. Dos anys més tard es va constituir l'Associació Nits Culturals des de la qual s'ha anat organitzant fins a l'actualitat. | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 1993 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59763-foto-08189-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59763-foto-08189-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 59764 | Llegenda de la Cabra d'or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cabra-dor | XVIII-XX | La llegenda diu que des de l'interior de la cripta de l'església de Sant Pere de Boixadors hi ha un passadís que porta directament al Molí de Boixadors i a l'interior d'aquest passadís s'hi amaga una cabra d'or enterrada. | 08189-22 | Castell de Boixadors. Boixadors | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | A causa de la d'aquest llegenda es va malmetre la làpida de Ramon Bosch del Molí de Boixadors situada al sud de la nau central perquè es creia que sota la làpida hi havia l'entrada al passadís. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 59765 | Festa Major Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-sant-pere-sallavinera | XX | La Festa Major es celebra el tercer cap de setmana de setembre. La festa s'inicia el divendres al vespre el Music Xou, on els veïns del poble duen a terme diferents imitacions del món de la música. El dissabte es realitzen actes lúdics com jocs de cucanya i una xocolatada popular a la tarda i al vespre un espectacle de teatre. La festa finalitzada el diumenge amb la missa solemne i un concert. | 08189-23 | Nucli Sant Pere Sallavinera | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Antigament es celebrava per Sant Pere però posteriorment es va passar a celebrar després de la sega. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 59766 | Festa Major la Llavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-la-llavinera | XX | La Festa Major es celebra per Sant Jordi, el diumenge abans o després del dia 23 d'abril. La festa consisteix en una missa solemne a l'església de la Llavinera i un aperitiu un cop finalitzada a la plaça de l'església. | 08189-24 | Nucli de la Llavinera | 41.7355500,1.5550100 | 379834 | 4621424 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||||
| 59767 | Festa Major la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-la-fortesa | XX | La Festa Major es celebra per Sant Joan, el diumenge abans o després del dia 24 de juny. La festa consisteix en una missa solemne a l'església de la Fortesa i un aperitiu un cop finalitzada a la plaça de l'església. | 08189-25 | Nucli de la Fortesa | 41.7468500,1.5377900 | 378423 | 4622703 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||||
| 59768 | Festa Major de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-boixadors | XX | La Festa Major es celebra el tercer diumenge d'agost, després de la Mare de Déu d'agost. La festa consisteix en una missa solemne a l'església de Sant Pere de Boixadors i un aperitiu un cop finalitzada davant l'església. | 08189-26 | Boixadors | 41.7632600,1.5698900 | 381122 | 4624480 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||||
| 59769 | Escultura de la Mare de Déu de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-mare-de-deu-de-boixadors | <p>BOSCH, LL; RIERA, C.(2008): Apunt sobre la Mare de Déu de Boixadors. Parròquia de Sant Pere de Boixadors.</p> | XIV | <p>La Mare de Déu de Boixadors és una escultura gòtica i un magnífic exemple de la iconografia d'aquell moment. Es tracta d'una escultura d'alabastre amb restes de policromia. L'escultura representa la imatge de Maria amb el nen Jesús en braços. La Mare de Déu expressa tendresa i humanitat i el nen Jesús, amb el braç dret aixecat i acostant la mà cap a ella, fa com si hi jugués, gest aparentment innocent però que simbòlicament evoca a la coronació de Maria. Aquesta va vestida amb una túnica i un mantell que li baixa del cap i que es recull amb el braç esquerre, on reposa l'Infant. L'infant va vestit amb una túnica botonada i amb la mà esquerra subjecte un ocell que li acaricia el dit.</p> | 08189-27 | Museu Episcopal de Vic | <p>La imatge de la Mare de Déu es trobava a l'interior de l'església de Sant Pere de Boixadors, situada dins el recinte del castell de Boixadors, documentat l'any 1050. Al segle XVI a l'església hi havia dos altars, el major dedicat a Sant Pere i un altre dedicat a Sant Sebastià i una sèrie de beneficis, un d'ells dedicat a la Verge Maria, que era objecte de gran devoció popular. Aquesta imatge fou traslladada a la nova església de Boixadors, inaugurada l'any 1934, situada baix el turó i que actualment encara és l'església parroquial de Boixadors. Amb l'esclat de la Guerra Civil la imatge de la Mare de Déu va ser amagada i va aparèixer l'any 1941 en una exposició al Palau de la Virreina, a Barcelona. D'aquí fou traslladada a Vic.</p> | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 1350 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59769-foto-08189-27-1.jpg | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Provinent de l'església de Sant Pere de Boixadors. Va ingressar al Museu Episcopal de Vic entorn l'any 1941. Número del MEV 10634. Actualment, a l'església de Sant Pere de Boixadors hi ha una còpia amb marbre realitzada l'any 2008 encarregada per Mn. Lluís Bosch i Camprubí. | 93 | 52 | 2.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||
| 59770 | Mina de Carbó Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-carbo-feixes | BOIXEREU, E. (2007). Historia minera de la cuenca lignitífera de Calaf (Barcelona), un patrimoni minero prácticamente desaparecido. Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero. Madrid. RIBA GABARRÓ, J. (2003). Història de l'explotació dels lignits del districte de Calaf. Eumo Editorial. Ajuntament d'Igualada. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | XX | Entrada restaurada l'any 2017 | La Mina de Carbó Feixes consta de dues boques, situada una de l'altra a pocs mestres i excavades en el talús del camí. L'accés situat més al sud consta va ser reconstruït l'any 2017. Consta de dos brancals de pedra ben escairada que sostenen un petit embigat de fusta. L'entrada està tancada al públic amb una porta metàl·lica. Aquest espai està cobert per un petit porxo de fusta. Des de l'entrada es pot observar part de la galeria excavada a la roca natural i reomplerta amb el mateix sediment que s'ha anat desprenent de les parets i el sostre. La segona boca, ubicada més al nord, està coberta de vegetació. | 08189-28 | Costa de les Feixes. Al nord de la Llavinera | A mitjans del segle XIX els municipis de l'Alta Anoia van experimentar un creixement econòmic lligat a l'explotació del lignit. És van obrir un gran nombre de mines per l'obtenció d'aquesta primera material atès que l'hulla britànica tenia un cost molt elevat. L'explotació d'aquestes mines està estretament lligada al procés d'industrialització d'Igualada. A partir de l'any 1841 es van començar a constituir societats però no fou fins l'any 1856, amb l'inici de les obres del ferrocarril quan es va iniciar un procés especulatiu de registre de mines i a formar societats mineres. Malgrat tot, el carbó que s'extreia era de mala qualitat, amb una proporció molt elevada de pirita i sofre que provocava que s'inflamés amb contacte amb l'atmosfera. A partir de la I Guerra Mundial i fins després de la Guerra Civil les importacions de hulla britànica van disminuir enormement a causa de les dificultats en el transport marítim. Aquesta situació va provocar que s'obrissin noves mines i la producció del lignit va augmentar considerablement. Un cop finalitzada la guerra la política autàrquica del govern va propiciar que la producció de lignits augmentes considerablement amb la ciutat de Barcelona com a principal benefactor. A partir de l'any 1959, amb l'obertura de les fronteres, el mercat de lignits va disminuir ja que la seva explotació anava lligada a abastir el combustible de les fàbriques de ceràmica, ciment, calç i guix de la comarca. | 41.7493600,1.5619700 | 380438 | 4622948 | 1947 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59770-foto-08189-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59770-foto-08189-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59770-foto-08189-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Aquesta mina forma part del llistat de mines de Sant Pere Sallavinera documentat en el llibre de Josep Riba i Gabarró. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 59771 | Goig Mare de Déu de Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-mare-de-deu-de-boixadors | BOSCH, LL; RIERA, C.(2008): Apunt sobre la Mare de Déu de Boixadors. Parròquia de Sant Pere de Boixadors. Gràfiques Diac. | XX | El goig és en honor la Mare de Déu de Boixadors i es canta a l'església de Sant Pere de Boixadors. La lletra correspon a Mn. Carles Riera i Fonts i la música a Mn. Valentí Miserachs. La lletra comença així; ' Amb un gest bell i melós, com si us beneís la testa, fent-vos Jesús una festa, us corona a Boixadors'. | 08189-29 | Parròquia de Sant Pere de Boixadors | 41.7632100,1.5697100 | 381107 | 4624475 | 2008 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Mn. Carles Riera i Fontsi Mn. Valentí Miserachs. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 59772 | Aeròdrom Calaf- Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aerodrom-calaf-sallavinera | XX | Mal estat de la caseta i el garatge | L'aeròdrom de Calaf-Sallavinera, de promoció privada, es troba ubicat a l'est del nucli de la Fortesa. Es tracta d'una superfície de 1,71 ha i està format per una única pista i dues instal·lacions, una casa i un garatge d'avions. Era utilitzat per aviacions deportives i per les brigades anti-incendis. El garatge per tancar avions consta d'una estructura metàl·lica amb un coberta a dues vessants també metàl·lica. Pel que fa a l'habitatge es tracta d'una finca de planta baixa amb coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a tramuntana; amb un petit porxo amb dos arcs de mig punt i dues finestres. Tant a la façana de migjorn com a la façana de llevant s'obren dues finestrals d'arc de mig punt. Adossat a la façana de ponent hi ha un segon cos, emprat com a garatge amb dues portes d'accés. | 08189-30 | Tros del Malet. A l'est de la Fortesa | 41.7465900,1.5531200 | 379697 | 4622653 | 1964 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59772-foto-08189-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59772-foto-08189-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59772-foto-08189-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 59773 | Safareig dels horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-dels-horts | XX | El safareig es troba situat darrera el nucli de Sant Pere. Es tracta d'una bassa de planta rectangular construïda d'obra revestida amb ciment llis. Actualment s'omple amb aigua de la Riera de Sant Pere mitjançant un tub que canalitza l'aigua fins al safareig. | 08189-31 | Horts del Mestre. Nucli de Sant Pere Sallavinera | 41.7370600,1.5749300 | 381493 | 4621564 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59773-foto-08189-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59773-foto-08189-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59773-foto-08189-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.