Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60458 | Calsellarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calsellares | XX | Humitats i desperfectes a les cobertes. | <p>Edifici de planta baixa més dos pisos. El més interessant de tota la casa és la seva façana. Aquesta té, a la part baixa, pedra picada, mentre que als pisos superiors és de totxo combinat amb obra vista. Els vanos són de pedra i els marcs dels balcons són decorats amb pilastres i elements vegetals d'estil clàssic. Al capdamunt es conserva una barana també amb elements ornamentals rematats per flors. En els dos pisos i entre els balcons, es conserva un bon conjunt d'esgrafiats.</p> | 08191-123 | 41.8243800,1.8916600 | 407957 | 4630871 | 1902 | 08191 | Sallent | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 60459 | Cal Jaume de la Competència | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-de-la-competencia | XVIII | <p>Element de planta baixa amb tres pisos. La planta baixa té tres portals, un d'ells per accedir a l'habitatge. El primer pis és on hi ha la part més noble de la casa, destacant a la façana un balcó de banda a banda, amb pilastres de pedra als exteriors i l'escut de la família Xipell damunt el balcó central. Al segon pis hi ha dos balcons als extrems i finestres al mig, mentre que al tercer pis es torna als tres balcons, però amb barana i sòcol independents.</p> | 08191-124 | <p>La família Xipell va ser partidària dels Borbons durant la guerra de Successió (1700-1714), sent ampliada la casa posteriorment amb l'aixecament d'aquest gran casal.</p> | 41.8250400,1.8945200 | 408196 | 4630942 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60459-foto-08191-124-1.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 98|99 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 60460 | Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaseca-0 | XVIII | Teulada ensorrada, en estat ruïnós. | <p>Casa de planta baixa i dos pisos i teulada a dues aigües. Conserva l'eixida al sud i es noten clarament les diferents ampliacions que s'han anat fent</p> | 08191-125 | Serrasanç | <p>La casa és documentada des del segle XVIII</p> | 41.8677400,1.9167100 | 410098 | 4635659 | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60460-foto-08191-125-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 60461 | Fabricació de llançadores de ca l'Ubach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabricacio-de-llancadores-de-ca-lubach | XX | <p>Taller de planta baixa on es distribueixen les màquines seguint el procés de producció. Moltes amb embanat.</p> | 08191-126 | <p>Fàbrica de llançadores fundada per Celdoni Ubach Ginesta l'any 1898</p> | 41.8235600,1.8955100 | 408276 | 4630776 | 1898 | 08191 | Sallent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60461-foto-08191-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60461-foto-08191-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | És l'únic taller que queda a tot l'Estat Espanyol dedicat a la fabricació de llançadores. La modernització del procés de tissatge fa preveure la seva imminent desaparició. | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 60462 | Casanova de Més Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-mes-amunt | XIX-XX | Esquerdes. Tancaments en mal estat. | <p>Petita construcció de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos i teulada a dues aigües. Disposa d'una porta central i dues finestres, una a cada banda. L'aparell és de pedra ben treballada i arrebossada amb terra i calç.</p> | 08191-127 | Cornet | 41.8740200,1.9195600 | 410344 | 4636353 | 08191 | Sallent | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 60463 | Casanova de Més Avall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-mes-avall | XIX-XX | Esquerdes. Tancaments en mal estat. | <p>Petita i simple construcció de planta gairebé quadrada, formada per planta baixa i un pis amb teulada a dues aigües. Disposa de dos portals a la planta baixa amb un balcó al damunt de cada un d'ells. L'aparell és de pedra irregular amb carreus més ben tallats a les cantonades.</p> | 08191-128 | Cornet | 41.8721700,1.9179100 | 410204 | 4636150 | 08191 | Sallent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60463-foto-08191-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 60464 | Torre Ximverga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ximverga | <p>AA.DD. 'Catalunya Romànica' .- Ed. Enciclopèdia Catalana .- Barcelona 1988 .- Vol. XI .- p. 369</p> | XIV | Ruïnós. | <p>Restes de parets d'aproximadament 1'5 metres d'alçada. Es dibuixen diferents compartiments i destaquen les restes de quatre sitges excavades a la roca. Així mateix hom pot endevinar el perímetre d'un graner, una sala enllosada, una cuina i una habitació.</p> | 08191-159 | Darrera el cementiri de Sant Ponç o d'El Pont de Cabrianes | <p>El lloc és documentat des del 1010. Aquesta torre formava part de la xarxa de torres de defensa del terme de Manresa.</p> | 41.7754800,1.9003000 | 408605 | 4625433 | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60464-foto-08191-159-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 60465 | Dolmen de can Pregones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-pregones | <p>DAURA - GALOBART - PIÑERO 'L'arqueologia al Bages' .- Ed. Centre d'Estudis del Bages .- Manresa 1995 .- pp. 90-92</p> | <p>Megàlit de cambra simple o 'pirinenca' (Dolmen). L'espai interior és de 0'1 metres quadrats. Té una alçada màxima exterior de les lloses laterals de 0'90 metres i una amplada de 0'20 metres</p> | 08191-160 | Parròquia de Cornet | <p>Excavat l'any 1918 per Mossèn Potellas i Gudiol. Les troballes d'aquella excavació es troben dipositades al Museu Episcopal de Vic. Durant els anys 1970 va ser restaurat pel FAES i l'Agrupament escolta Sant Jordi.</p> | 41.8894300,1.9389600 | 411975 | 4638044 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60465-foto-08191-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60465-foto-08191-160-2.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 77|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 60466 | Jaciment ibèric del camí de Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-del-cami-de-cornet | <p>DAURA - PIÑERO - GALOBART 'L'arqueologia al Bages' .- Ed. Centre d'Estudis del Bages .- Manresa 1995 .- pp.116 AA.DD. 'Inventario histórico, artístico, arqueológico de la província de Barcelona. (Sallent)'</p> | II aC. | Molt difoses les restes entre la vegetació. | <p>Poblat de petites dimensions que conserva part d'alguns murs de pedra seca i algunes ceràmiques a nivell superficial de poca entitat.</p> | 08191-161 | Parròquia de Cornet | <p>Estudiat i donat a conèixer per Miquel Cura l'any 1971. L'any 1987, nous estudis d'Eduard Sánchez sense arribar a realitzar-se encara cap excavació aprofundida.</p> | 41.8633600,1.9068300 | 409272 | 4635183 | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Caldria realitzar-hi una àmplia i regular excavació per tal de poder valorar el real interès del jaciment. | 81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 60467 | Roureda de la Malesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-la-malesa | <p>VALLÊS, Florenci 'Guia d'espais d'interès natural del Bages' .- Manresa 1997 .- p. 89</p> | L'increment desmesurat i excessiu del runam salí pot posar en perill l'espai. Hi ha una altíssima salinitat del sòl, com es pot comprovar al torrent de Soldevila. | <p>Espai d'unes 54 hectàrees situat a la vessant nord-nord-oest del turó del Cogulló. Aquest espai no ha estat gairebé mai ocupat per a l'agricultura donada la gairebé superficialitat de la capa calcària. Entre les escletxes d'aquesta capa calcària creixen els roures fins a trobar la capa argilosa inferior. Té un especial interès per ser una de les rouredes més antigues de la comarca, pel seu conjunt harmoniós (alçada dels arbres entorn dels 8 a 10 metres) i per les espècies d'arbusts i vegetals veïnes: prats de jonça, arços, aurons, aranyoners, boixos, garrics, vidalbes, etc. etc. De les espècies de roure que hi creixen, és més abundant el roure martinenc, encara que també és ben present el roure de fulla petita i el roure cerrioide.</p> | 08191-162 | 41.8132100,1.8845200 | 407348 | 4629639 | 08191 | Sallent | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60467-foto-08191-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 60468 | La Saleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-saleta | XVIII | Esquerdes i humitats | <p>Casa de petites dimensions, planta quadrada i teulada a dues aigües. Aparell de pedra irregular arrebossat parcialment amb morter. Obertures en disposició clàssica a la planta baixa i al primer pis. Portal adovellat.</p> | 08191-163 | Pla de Serra-sanç | <p>Habitada fins no fa gaires anys, és una mostra de petita casa rural en règim de masoveria explotada per una nova pagesia que s'implanta al territori amb diferents onades migratòries del segle XVIII</p> | 41.8456000,1.8969800 | 408429 | 4633222 | 08191 | Sallent | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 60469 | Sagrera de Bell-lloc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrera-de-bell-lloc | <p>AA.DD. 'Inventario histórico, artístico, arqueológico de la provincia de Barcelona (Sallent)'</p> | XIII-XIV | Les restes estan incloses dins un circuit d'aventura o 'pista americana' de la casa de colònies del Mas Martorell. | <p>Restes d'una antiga sagrera formada per diferents parets dels antics murs de les edificacions. Conserva el traçat de les plantes d'aquestes vivendes de petites dimensions.</p> | 08191-164 | Sant Ponç. A tocar del Mas Martorell | 41.7949000,1.8807400 | 407008 | 4627610 | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Un treball realitzat a finals dels anys 1960 fa referència a l'existència d'una antiga pica baptismal de pedra que hauria de trobar-se en un possible treball de neteja i excavació. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 60470 | Serrat de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-bruixes | <p>DAURA - GALOBART PIÑERO 'L'arqueologia al Bages' .- Ed. Centre d'Estudis del Bages .- Manresa 1995 .- pp.265-266</p> | Cobertes de vegetació | <p>Aproximadament 11 sepultures en cista obertes i sense la llosa de cobertura. La capçalera és orientada d'est a oest.</p> | 08191-165 | Sant Ponç. A tocar del Mas Martorell | 41.7941000,1.8804300 | 406981 | 4627522 | 08191 | Sallent | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60470-foto-08191-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60470-foto-08191-165-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | No s'ha realitzat mai cap excavació. La mateixa, segurament, donaria peu a trobar més sepultures cap a la banda est. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 60471 | Torrent de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-sala | <p>BADIA, Jordi 'Guia d'Espais naturals del Bages' .- Manresa 1997 .- pp.199-202</p> | Hi ha una creixent salinització per incorporació d'aigües subterrànies filtrades a través del gran runam salí d'El Cogulló | <p>Important zona de diversitat vegetal i animal. Aporta humitat a l'àrea i és interessant per a la fauna, destacant el galzeran i el lliri d'aigua. També és molt important per a les aus en les seves èpoques migratòries.</p> | 08191-166 | Sant Ponç-Cabrianes | 41.7877200,1.8838400 | 407255 | 4626809 | 08191 | Sallent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60471-foto-08191-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60471-foto-08191-166-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 60472 | Barraca de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-sala | <p>SOLER i BONET, Josep 'Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca de Bages' .- Ed. Centre d'Estudis del Bages .- Manresa 1994</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de planta quadrada feta en pedra seca. Teulada en cúpula esfèrica coberta de terra i substrat vegetal. Aparell irregular de pedra.</p> | 08191-167 | Sant Ponç. A tocar del Mas La Sala | <p>L'expansió d'aquestes construccions, tot i remuntar-se a molts segles enrera, es produeix amb l'expansió de la vinya al segle XIX.</p> | 41.7858100,1.8880000 | 407598 | 4626593 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60472-foto-08191-167-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | És un exemple representatiu de les moltes barraques que es conserven al terme de Sallent. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 60473 | La Corbatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-corbatera | <p>VILARMAU, Marc - SOLÂ, Ramon 'Guia d'espais d'interès natural del Bages' .- Ed. Manresa 1997 .- p.83</p> | L'accés de vehicles motoritzats continua sent un perill per a la integritat de l'espai. | <p>Espai natural d'unes 15 hectàrees d'extensió, una de les restes d'aiguamolls naturals més grans de l'interior de Catalunya. Limita al nord amb el pont que comunica la C-16 amb Cabrianes; a l'oest amb la pròpia C-16; a l'est amb el marge esquerra del riu Llobregat, i al sud amb la resclosa de la mini central elèctrica del Pont de Cabrianes. L'interès d'aquest espai rau en el fet de disposar d'un important bosc de ribera, un ampli sorral que permet unes bones condicions d'hàbitat a diferents espècies ornitològiques, moltes d'elles migratòries, i la presència d'un gran nombre i varietat d'espècies: corriols, polles d'aigua, aligots, xoriguers, xots, òlibes, bernats pescaires, pinçàs, etc.</p> | 08191-168 | Cabrianes | <p>El procés d'adequació i protecció d'aquest espai es va iniciar l'any 1994.</p> | 41.7944500,1.8998600 | 408596 | 4627540 | 08191 | Sallent | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60473-foto-08191-168-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Les actuacions que s'hi ha realitzat han estat fetes per tal de protegir els sorrals i codolars, crear prats humits, fer una revegetació de l'espai i protegir els microhàbitats naturals. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 60474 | Torre del Campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-campanar | <p>SOLÀ, Fortià 'Història de Sallent' .- Vic 1920</p> | XX | <p>Correspon a la torre del campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Sallent, que va ser destruïda l'any 1936 i solament es va salvar aquesta torre per a ser utilitzat com a rellotge públic. Originàriament en aquest indret hi havia la façana de l'església, estant actualment situat a l'absis. Té 33 metres d'alçada repartits en 5 espais. En el penúltim espai és on hi ha el rellotge, amb esfera a les quatre cares, i l'últim és on hi ha les campanes. Es culmina la torre amb un terrat. L'aparell és fet de pedra picada, reforçat amb totxo i pedra tallada als angles.</p> | 08191-169 | Sallent | <p>Les obres del campanar es van acabar l'any 1901, tot i haver-se començat a finals del segle XIX.</p> | 41.8238500,1.8967000 | 408375 | 4630807 | 1901 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60474-foto-08191-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60474-foto-08191-169-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Josep Torras Argullol (arquitecte) - Agustí Soler (director d'obres) | Les campanes actuals són de l'any 1940 i van ser pagades per Valentí Arau | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||
| 60475 | Dolmen o taula dels Sacrificis de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-o-taula-dels-sacrificis-de-la-torre | <p>DAURA - GALOBART - PIÑERO 'L'Arqueologia al Bages' .- Ed. Centre d'Estudis del Bages .- Manresa 1995 .- p.98</p> | <p>Megàlit d'adscripció incerta. Per un costat reposa directament al terra i per l'altra està falcada amb pedres. Té una forma allargada (2'35 m.) i estreta (1'75 m.). L'alçada del terra a la superfície de la pedra és de solament 45 cm.</p> | 08191-170 | Cornet | 41.9042300,1.9538900 | 413233 | 4639672 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60475-foto-08191-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60475-foto-08191-170-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 79|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||
| 60476 | Balma dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-ossos-0 | <p>DAURA - GALOBART - PIÑERO 'L'Arqueologia al Bages' .- Ed. Centre d'Estudis del Bages .- Manresa 1995 .- p.87-89</p> | En perill d'esfondrament per l'erosió que pateix. | <p>Balma sepulcral paradolmènica orientada al sud. Mesura 1'70 metres de fons per 1'55 d'alçada. Originàriament era molt més àmplia. L'aixovar recuperat es troba dipositat al Museu Comarcal de Manresa.</p> | 08191-171 | Serrat de Viranes | <p>Fou estudiada per primer cop durant els anys 1920. L'any 1976, Miquel Cura realitzà una excavació que dóna com a resultat la troballa de dos cranis i altres restes.</p> | 41.9040800,1.9536600 | 413214 | 4639656 | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Jaume Perarnau / Lluís Len | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 60477 | Forn de terrissa de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-terrissa-de-la-sala | XIX | Malgrat el bon treball de neteja i adecentament, persisteix abundant vegetació a les parets i esquerdes. | <p>Forn d'obra de planta quadrada. Aprofita el desnivell del terreny per fer la boca de cocció a la part inferior.</p> | 08191-172 | Plans de La Sala | 41.7865500,1.8860700 | 407439 | 4626677 | 08191 | Sallent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60477-foto-08191-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60477-foto-08191-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Molt proper hi ha una possible sitja o barraca en mal estat de conservació. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 60478 | Festes de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-esteve | <p>Es celebra el primer diumenge d'agost organitzat per la Trentasisena. Consisteix en un refresc, missa al patró de la vila, actes culturals i lliurament de la senyera de la Confraria a un nou banderer. Antigament havia estat la Festa Major de la vila, però va ser traslladada al segon diumenge de setembre, fins i tot havent-se fet el quart diumenge de setembre per no fer-la coincidir amb l'època de la verema.</p> | 08191-173 | 41.8240300,1.8945900 | 408200 | 4630829 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||||||
| 60479 | Arcs esculpits de cal Traval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcs-esculpits-de-cal-traval | XV | <p>Arcs gòtics a l'antiga entrada principal amb interessants escultures als laterals i claus de l'arc. A una banda representen a Adam i Eva, a cada banda, i, al centre, una creu amb possibles reminiscències templàries</p> | 08191-174 | 41.8239900,1.8955600 | 408281 | 4630824 | 08191 | Sallent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60479-foto-08191-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60479-foto-08191-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60479-foto-08191-174-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 93|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 60481 | Arròs dels Pobres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arros-dels-pobres | <p>De remots orígens. Consistia antigament en que la gent més benestant de la vila pagava i donava un plat de sopa d'arròs o de fideus a la gent més pobre i desvalguda. Aquesta festa es feia coincidir amb el Carnestoltes i es celebra, puntualment el dimarts de Carnaval. Amb el pas del temps, l'Ajuntament es va fer càrrec del pagament d'aquesta festa, tot i que la gent benestant continuaven repartint el menjar. Actualment ha esdevingut una festa gastronòmica popular que, a partir del 1978, amb la recuperació popular del Carnestoltes es convertí en un dinar popular d'arròs de peix, previ pagament de tothom.</p> | 08191-176 | 41.8240300,1.8945900 | 408200 | 4630829 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||||||
| 60482 | Festa del panet de Serrahima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-panet-de-serrahima | <p>Es celebra el dia de Sant Pere (29 de juny). A l'església de Sant Pere de Serrahima. Consisteix en una missa a la tarda, a la sortida de la qual es reparteix el 'panet beneït'. Antigament s'hi celebrava un aplec. Les 'festes del panet' es conserven encara en diferents ermites i parròquies d'àmbit rural, si bé en continuat procés de desaparició.</p> | 08191-177 | 41.8401800,1.9194500 | 410287 | 4632596 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||||||
| 60483 | Festa de Sant Antoni Maria Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-maria-claret | <p>Actualment és una festa limitada a actes purament religiosos. Antigament havia estat molt concorreguda i participada, sobretot entre 1950 i 1975, amb celebració de diferents actes, degut a que coincidia amb la patronímica del ram tèxtil. Des de primers de segle s'ha anat celebrant regularment, amb la sola interrupció dels tres anys de la guerra civil.</p> | 08191-178 | 41.8240300,1.8945900 | 408200 | 4630829 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||||||
| 60484 | Aplec de Fucimanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-fucimanya | <p>Es celebra el dilluns de Pasqua. Antigament es feia el dimarts, on s'anava en romiatge d'acció de gràcies a l'ermita de Fucimnya per haver protegit a la població dels estralls de la pesta del segle XVII.</p> | 08191-179 | 41.8218900,1.9438400 | 412287 | 4630540 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||||||
| 60485 | Monument al Pare Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pare-claret | <p>AA.DD. 'Sallent a l'abast' .- Ed. FAES .- Sallent 1982 .- p. 121 BARAUT, Antoni - BOVER, Imma 'El modernisme al Bages ', a DOVELLA (Manresa) nº 3 (1981) pp.20-25</p> | XX | Es desfà la pedra sorrenca utilitzada, degut a la humitat i la pluja. | <p>El monument representa a Sant Antoni Maria Claret, fill de la vila, assegut i adoctrinant a un nen que està dret al seu costat. Les dues imatges descansen damunt d'una alta torre coronada amb imatges de sants i l'escut episcopal.</p> | 08191-180 | Sallent | <p>Construït el 1916, va ser enderrocat el 1936 i reconstruït l'any 1950</p> | 41.8243100,1.8965000 | 408359 | 4630858 | 1916 | 08191 | Sallent | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60485-foto-08191-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60485-foto-08191-180-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Alexandre Soler i March | St. Antoni Mª Claret va ser canonitzat l'any 1950 | 105|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||
| 60486 | Rellotge i campanar de Cabrianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-i-campanar-de-cabrianes | XIX | L'esfera del rellotge està malmesa. | <p>Torre de planta quadrada, escairada a les cantonades, en que es diferencien 5 nivells constructius. Els 3 primers són la caixa d'escala, l'últim dels quals té una obertura. El quart nivell és on es situa l'esfera del rellotge i, al damunt, en un cinquè nivell, el terrat amb barana de ferro forjat. Damunt aquest últim hi ha les campanes amb una decoració de ferro forjat des de cada una de les cantonades.. Disposa d'una campana grossa i una de més petita.</p> | 08191-181 | Cabrianes | 41.7993400,1.9103100 | 409471 | 4628071 | 1899 | 08191 | Sallent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60486-foto-08191-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60486-foto-08191-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len - Jaume Perarnau | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 60487 | Creu de la Concòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-concordia | XIV-XX | Refeta la part superior | <p>Creu de pedra de tronc quadrangular, a l'igual que els braços, relativament curts. Lla part superior refeta l'any 1998. Té una base feta en un bloc de pedra de forma circular.</p> | 08191-182 | <p>Originàriament era al Mas Terradelles. Va ser feta per recordar la concòrdia feta entre el municipi de Manresa i el Bisbat de Vic per tal d'autoritzar el pas de la Sèquia per unes terres properes al Mas Terradelles. Va ser refeta el 1998.</p> | 41.8239700,1.8966800 | 408374 | 4630820 | 08191 | Sallent | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60487-foto-08191-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60487-foto-08191-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60487-foto-08191-182-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 93|94|98|85 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 60488 | Monument a les Tradicions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-tradicions | XX | <p>Monument format per una gran llosa de pedra vertical en la que hi ha dues plaques de bronze. Una representa la figura dels gegants de Sallent i l'altra porta la inscripció ' La colla de gegants i nans de la vila de Sallent, per haver estat elegida ciutat gegantera de Catalunya. 12-13 d'octubre de 1985'.</p> | 08191-183 | Sallent | 41.8229700,1.8976300 | 408451 | 4630708 | 1985 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | De la part inferior del conjunt hi ha el brocal d'una font. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 60489 | Bust de Pere Sallés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-de-pere-salles | XX | <p>Bust a tamany real del Sr. Pere Sallés, prohom sallentí. Fet en bronze i pintat de negra situada damunt un pedestal de formigó quadrat. Té la inscripció 'Loor al Iltre. Sallentino Pedro Sallés Sellarés' a la part del darrera. L'escultura està envoltada d'una pèrgola enjardinada.</p> | 08191-184 | Sallent | 41.8232400,1.8976700 | 408455 | 4630738 | 1967 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Barberí | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 60490 | Bust d'Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-danselm-clave | XX | <p>Bust de ferro de Josep Anselm Clavé fet a escala real. Pedestal de formigó. Inscripció al darrera 'S.C. La Nova Harmonia. Sallent. 1968'</p> | 08191-185 | Sallent | 41.8228600,1.8976100 | 408449 | 4630696 | 1968 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 60492 | Escut del carrer del Cos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-carrer-del-cos | XVIII | <p>Escut esculpit en pedra que representa l'escut familiar dels Xipell al centre del primer pis, damunt el balcó principal.</p> | 08191-187 | <p>La família Xipell va ser partidària dels Borbons durant l GUERRA DE Successió (1700-1714)</p> | 41.8263400,1.8934200 | 408106 | 4631087 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 98|99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||
| 60493 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-3 | XIX-XX | <p>Es celebra des de la més remota antiguitat i sense interrupció fins l'any 1936. Es va recuperar l'any 1978 i ha esdevingut el més concorregut i multitudinari de la comarca. Hi participen comparses i disfresses individuals i destaca la rua de disfresses i el pregó de festes.</p> | 08191-188 | 41.8240300,1.8945900 | 408200 | 4630829 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||||
| 60494 | Escut del carrer Sant Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-carrer-sant-bernat | XVII | <p>Escut en forma troncopiramidal en el que hi surt el nom de Joan Metié, l'any de realització, 1640, la imatge d'una serra i una eina dels mestres d'aixa. Aquestes eines fan referència al treball de fuster que de sempre hi ha hagut en aquesta casa.</p> | 08191-189 | 41.8235600,1.8955100 | 408276 | 4630776 | 1640 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Sota de l'escut hi ha la inscripció: Renovada en 1956 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 60497 | Llinda de cal Traval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-traval | XVIII | <p>De les diferents llindes que té la casa destaca la d'accés a l'escala, de grans dimensions, datada el 1702. Es veu representat un xai i l'al·legoria 'Joannes est nomee' al centre.</p> | 08191-192 | Als baixos de Cal Traval (Sallent) | 41.8240000,1.8956000 | 408284 | 4630825 | 1702 | 08191 | Sallent | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 60498 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-21 | <p>Festa vinculada a la celebració litúrgica del Diumenge de Pasqua de Resurrecció que tradicionalment consistia en cantar cançons de Caramelles per les contrades de la vila. Antigament només podien ser caramellaires nois joves del poble. El dissabte sortien per les cases de pagès i el diumenge pel centre del poble. A canvi els hi donava la gent que els escoltava ous, llonganissa, coca, etc. Actualment tant hi participen nois com noies i la contribució popular es fa en diners tot passant la barretina entre la concurrència.</p> | 08191-193 | 41.8240300,1.8945900 | 408200 | 4630829 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||||||
| 60500 | Fira de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-santa-llucia-1 | <p>Es celebren actes cívics, a més a més de diferents litúrgies, d'un marcat component marià. Va ser una festa molt popular fins l'any 1936. Fa uns 20 anys que es celebra de forma regular el tercer diumenge de desembre. Des de fa pocs anys es fa un mercat popular.</p> | 08191-195 | 41.8240300,1.8945900 | 408200 | 4630829 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||||||
| 60501 | Festa Major de Cabrianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cabrianes | <p>PIÑERO, Jordi 'Cabrianes, història d'un poble' .- Manresa 1996.</p> | <p>Es celebra el tercer diumenge de setembre. La organització va a càrrec d'una Junta propera a l'Associació de Veïns. El programa d'actes compren cercavila, ball, teatre, havaneres, correfoc, etc.</p> | 08191-196 | <p>En els primers anys del segle XX la Festa Major de Cabrianes es feia per Sant Ramon de Penyafort, patró de l'església. (23 de gener). Com que la data era de ple hivern, era una festa poc concorreguda i va fer que es passés a celebrar el tercer diumenge de setembre. Entre 1963 i 1976 va deixar de celebrar-se per problemes econòmics. Des de 1976 es celebrar regularment.</p> | 41.8240300,1.8945900 | 408200 | 4630829 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Cap als anys 1950, aquesta Festa Major havia tingut entre els seus actes importants una cursa ciclista. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||
| 60503 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-24 | <p>Disposa d'uns 420 metres lineals de documentació, ben classificada i ordenada en arxivadors de cartó i agrupada en lleixes metàl·liques. La documentació més antiga és del segle XVI fins a l'actualitat. Destaca de tota la documentació els cadastres i els plans d'ordenació urbana del segle XIX.</p> | 08191-198 | Sallent | <p>Va estar ordenat i classificat correctament fa uns 2 anys</p> | 41.8241800,1.8945300 | 408195 | 4630846 | 08191 | Sallent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60503-foto-08191-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60503-foto-08191-198-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | Actualment està en procés l'ordenació de l'arxiu fotogràfic. | 98|94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 60504 | Faristol de Cornet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faristol-de-cornet | XVIII | <p>Faristol o atril de lectura que aprofita el cargol d'una antiga premsa d'oli. És feta en fusta i el peu és datat el 1763. Té una alçada de 1'25 metres i una amplada a la base de 47 cm.</p> | 08191-199 | Església de Sta. Maria de Cornet | 41.8953200,1.9373100 | 411846 | 4638700 | 1763 | 08191 | Sallent | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60504-foto-08191-199-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | L'eix o cargol és tallat per la part baixa del seu recorregut original. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 60505 | Biblioteca de la casa Torres Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-de-la-casa-torres-amat | XVIII-XX | En armaris de fusta afectats per xilòfags. Antifonaris sense protecció. | <p>Fons bibliogràfic pertanyent a l'antiga família Torres i amb volums pertanyents a la Biblioteca Popular. Està disposada en armaris de fusta i lleixes de fusta, protegir per portes de fusta i vidre. Disposa d'aproximadament uns 2000 volums que van des de meitats del segle XVIII fins a meitats del segle XX. Destaquen diferents antifonaris en pergamí datats el 1761 i presentats, sense protecció, en atrils de fusta a la sala prèvia a la biblioteca. La planta de la sala és quadrada, conserva el terra de fusta i la disposició dels armaris és al voltant del perímetre de les parets.</p> | 08191-200 | 41.8242800,1.8937300 | 408129 | 4630858 | 08191 | Sallent | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60505-foto-08191-200-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | L'inici d'aquesta important biblioteca es remunta als temps del bisbe Fèlix Torres Amat | 98 | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||
| 60506 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-6 | <p>Es celebra el segon diumenge de setembre. Destaquen el castell de focs i el ball de confetti celebrat a l'envelat amb llotjes.</p> | 08191-201 | <p>Antigament s'havia celebrat el dia 3 d'agost i, també, el quart diumenge de setembre per tal que no coincidís amb els treballs de la verema.</p> | 41.8240300,1.8945900 | 408200 | 4630829 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||||||||
| 60507 | Enremades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enremades | <p>Juntament amb el Carnestoltes és la festa més peculiar de Sallent. Es celebren per privilegi del Bisbe de Vic des de l'any 1547. Consisteix en enramar diferents carrers de la vila rememorant el fet d'enramar, que consistia antigament en el fet de posar rames al pas de la processó de Corpus Destaquen les balladetes (dansa infantil), els embotits (figures que presideixen la festa al Portal de Sant Bernat) i el paper dels administradors (organitzadors) i els enramadors. Aquesta festa supleix, també, antigues festes paganes i, ja amb més posterioritat, serviren per honrar el pas del Santíssim Sagrament en la processó de Corpus.</p> | 08191-202 | 41.8240300,1.8945900 | 408200 | 4630829 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||||||||||
| 82020 | Dolmen de mas Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-mas-barraquer | BASSOLS FERNÁNDEZ, IMMACULADA (2005): Memòria de la intervenció arqueològica. Núm. Reg.: 6586 GENERALITAT DE CATALUNYA (2008): Actualització de la Carta Arqueològica del Maresme. Barcelona. Servei d'Arqueologia i Paleontologia SERRA I VILARÓ, JOAN (1927): La civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Solsona. Museu Arqueològic Diocesà. | -XIX/-XIII | Desaparegut, desconegut. | Dolmen, actualment desaparegut., documentat per mossèn Joan Serra i Vilaró l'any 1927. En el moment de la seva documentació només en restava dreta una pedra de 0,25m d'ample, 0,45m de llarg i 1,05m d'alçada; així com una altra llosa caiguda de 0,25m de gruix, 0,62m de llarg i 1,05m d'alt, de la qual encara es veia el lloc que prèviament havia ocupat. | 08193-1 | A l'oest del municipi, en un punt pla prop del cim del turó de Ca l'Oller | 41.6338800,2.5521000 | 462694 | 4609225 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82020-foto-08193-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82020-foto-08193-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82020-foto-08193-1-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Fruit de l'excavació del túmul, mossèn Serra i Vilaró trobà fragments d'almenys set vasos ceràmics corresponents, segons l'autor, a les formes típiques de l'edat dels metalls. A la vora d'una de les peces s'hi apreciava una línia d'incisions que tipològicament podria correspondre al període del bronze inicial o bronze mig. Sota la direcció d'Immaculada Bassols, l'any 2005 es dugué a terme una prospecció superficial per tal de localitzar les restes del dolmen, el resultat de la qual fou negatiu. Només es documentà una llosa dreta la part visible de la qual feia 0,5m d'alçada, 0,5m d'amplada i 0,25m degruix, relacionada amb els límits de la finca, però sense cap vinculació aparent amb el dolmen. L'any 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es tornà a explorar la zona, novament amb resultats negatius pel qè fa el dolmen. El que sí es va localitzar, a 55m de la fita documentada l'any 2005, fou una altra llosa amb les mateixes característiques i dimensions.L'accés al lloc on suposadament es trobava el dolmen es fa des del nucli urbà de St. Iscle de Vallalta, pel veïnat d'en Soler, seguint el camí cap a ca l'Aranyó i la pista principal en direcció a l'oest, cap a la Cogulera. El jaciment es troba per sobre dels Bancals de ca l'Oller, en una zona de bosc i matolls amb afloraments de roca mare.Datació Bronze antic -1800 / Bronze mig -1200 | 76|79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 82021 | Inscultura del Pla de Forcs o Pedra de les Olles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscultura-del-pla-de-forcs-o-pedra-de-les-olles | ABELANET, Jean (1986): Signes sans paroles. Cent siècles d'art rupestre en Europe Occidentale. París: Hachette, pp. 161 i ss. BASSOLS FERNÁNDEZ, Immaculada (2005): Memòria de la intervenció arqueològica. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 6586. GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Actualització de la Carta Arqueològica del Maresme. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia PASCUAL GUASCH, Ricard (1988). La piedra con «cúpulas» del Pla de Forcs (Sant Iscle de Vallalta, Maresme, Barcelona). Barcelona: Espacio, Tiempo y Forma, Serie I, Prehistoria y Arqueología, pp. 445-453. | -XXVI/-XIX | Jaciment d'època prehistòrica consistent en una gran roca amb inscultures en forma de cassoletes, la qual forma part d'un aflorament granític format per tres grans pedres alineades de forma natural en sentit N-S, i d'altres pedres secundàries situades vessant avall. Aquest tipus d'afloraments rocosos són un fenomen geomorfològic característic de la Serralada Litoral anomenat 'caos de boles'. La roca amb inscultures té una planta ovalada, amb una base de 1,8m i una alçada de fins a 2,30m. El nom de Pedra de les Olles li ve donat per les fins a 25 cavitats (o cassoletes), algunes exemptes i d'altres unides entre elles mitjançant reguerons, que té excavades de forma artificial. Les cassoletes presenten diferents morfologies i dimensions: 19 són circulars, 5 el·líptiques (totes elles fan entre 8 i 20cm de diàmetre i entre 3-4cm de profunditat), una és cilíndrica (amb 40cm de diàmetre i una profunditat de 6cm), i una pren la forma de canal de desguàs cap enfora. Les incisions van ser practicades mitjançant la percussió amb altres materials petris, la qual cosa els confereix la típica secció en U, a diferència de les d'època ibèrica, romana o medieval en què l'ús d'eines metàl·liques dóna com a resultat seccions més profundes i en forma de V. Aquest tret, juntament amb el fet que les inscultures en forma de cassoleta es relacionen amb el fenomen megalític, permeten adscriure el jaciment una cronologia entre el Neolític mig/final i el Calcolític. Tot i la prospecció duta a terme l'any 2008 en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, en què es va documentar i situar la pedra, no es coneixen altres jaciments arqueològics propers que puguin aportar més dades en relació a la cronologia. No hi ha consens pel què fa la interpretació d'aquest tipus de monuments. Algunes interpretacions sostenen que les inscultures serien marcadors o fites territorials que indicarien punts de reunió d'un grup humà o bé límits o lloc de pas. D'altres, en canvi, els atribueixen funcions de culte als deus o als difunts. En aquest cas, es creu que les cassoletes i els reguerons haurien servit per vessar els líquids de les libacions i ofrenes rituals. Jean Abelanet (1986) apuntà la hipòtesi que aquest tipus d'estructures serien una mena d'altar dedicat al culte d'una deessa prehistòrica de l'agricultura, la fertilitat i la vida d'ultratomba. La disposició de les cavitats de la Pedra de les Olles recordaria els antics kernoi grecs: un sistema format per un vas central i una sèrie de petits recipients anomenats kotiliskoi al seu voltant. Per Pascual Guasch, qui identificà i estudià l'element l'any 1988, seria 'incerta' tant la datació com la interpretació de la seva finalitat. L'autor no descarta algun tipus de relació amb la mort i 'amb algun element líquid' com l'aigua pel seu 'paper purificador', sense rebutjar, però, que sigui 'una simple manifestació de litolatria' vinculada a 'la veneració a certes pedres situades en les cruïlles' (PASCUAL, 1988:452). Aquest jaciment apareix citat en diversos estudis d'Immaculada Bassols. | 08193-2 | Pla de Forcs (o Pla de Forques o de Feres), en les inmediacions del GR-83, a tocar d'una clariana. | Sovint, les pedres insculturades es troben prop d'altres monuments megalítics, sepultures o assentaments. Per la seva perdurabilitat i ubicació preeminent a la capçalera de la Vallalta, és possible que les cassoletes del Pla de Forcs hagin estat reutilitzades al llarg dels segles. L'element, que va ser identificat i estudiat per Ricard Pascual Guasch l'any 1988, apareix citat en diversos estudis més recents d'Immaculada Bassols. L'any 2013, el Consorci del Parc del Montnegre i el Corredor hi va instal·lar un plafó informatiu amb finalitat divulgativa. | 41.6507300,2.5454700 | 462152 | 4611098 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82021-foto-08193-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82021-foto-08193-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82021-foto-08193-2-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | L'accés al jaciment és fàcil i està senyalitzat. Es troba allunyat del nucli urbà, però s'hi pot arribar a través d'una pista practicable a peu o amb vehicle.Cronologia: Neolític final -2500 / Calcolític - 1800 | 78|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 82022 | Can Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castellar-1 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Sant Iscle de Vallalta: Edicions Els 2 Pins, p. 14. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-14, pp. 191-199. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, pp. 8 i 16. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 3. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Barcelona: Servei de Parcs Naturals. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8950. | XVI-XX | Masia de planta quadrangular quasi perfecta de 10,5 metres d'amplada per 9 de fondària formada per dues crugies paral·leles a la façana principal, de carener perpendicular i coberta de teula àrab amb dos aiguavessos. La façana principal, orientada a migdia, presenta dos accessos a diferent nivell: a peu pla, una porta de dues fulles amb arc rebaixat de maons i, a la seva dreta, una porta rectangular sobre la roca mare, que serveix de fonament a l'edificació. El conjunt es completa amb la juxtaposició de tres cossos més: una antiga torre a ponent i dues ampliacions successives de l'habitatge a la part posterior. La masia se situa sobre un podi, actualment sostingut per una paret de blocs prefabricats de formigó arrebossats amb morter. Consta de planta baixa i pis, amb totes les façanes arrebossades i pintades de color terrós. L'entrada se situa lleugerament desplaçada respecte de l'eix de simetria. Té llindar d'un sol graó, brancals de pedra i arc carpanell de tres dovelles irregulars amb incisió d'arc en cortina a la clau. La porta té dues fulles de posts subjectats per cinc línies de tatxes. Al costat dret hi ha una finestra d'obra d'arc rebaixat i ampit de maons plans, protegida amb reixa. Damunt d'aquestes obertures s'alineen dues finestres gòtiques. La del centre té esculpides dues motllures de mig bossell a l'ampit, mentre que l'altra és feta amb maons plans. Els brancals són tots de pedra bisellada, igual que les llindes: planes i guarnides amb arcs de cortina. Entre les dues finestres hi ha esgrafiat un rellotge de sol quadrangular, sensiblement escrostonat a la part superior. Hi té representada un estel de vuit puntes i, damunt seu, una esfera solar els rajos de la qual assenyalen les hores en punt, escrites amb numeració aràbiga. La coberta està rematada amb una filera de maons plans amb una imbricació en forma d'escata. A la façana de ponent hi ha dues finestres verticals a planta baixa i dues d'apaïsades al primer pis, totes noves. Els brancals són de pedra, les llindes de fusta i els ampits de maó pla fet a mà. Adossat a ponent hi ha un volum que recorda una torre, falcat per dos contraforts d'aparell divers. La planta té forma de prisma de 3,6 per 5 metres. Aquest cos dona continuïtat al pla de façana, però supera lleugerament la masia en altura, la qual cosa obliga a desaiguar una porció de la teulada per la part anterior mitjançant un canaló vertical que emboca en un dipòsit. Tot el cos s'assenta sobre una terrassa inferior i consta de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula amb caiguda cap a l'oest. Al costat sud té una porta a peu pla i una finestra per cada nivell i al costat oest hi ha una obertura a la primera planta. La part posterior és totalment opaca. L'accés des de l'exterior als cossos posteriors es produeix a través d'una porta amb llinda de fusta i brancals de pedra situada a la façana de llevant. Damunt seu hi ha una finestra de les mateixes característiques, amb ampit de maó pla. A nivell compositiu, la façana oest es completa amb tres finestres d'obra, una a la planta baixa i dues al pis de sobre. La façana nord té una finestra reixada i una ala sobresortint d'una sola planta amb coberta de teula a dues vessants i una porta que dóna accés a una terrassa enrajolada amb toves. Aquest volum concentra l'única xemeneia de tot el conjunt, el barret de la qual, fet d'obra, ha estat sobrealçat per millorar-ne el tiratge. A pocs metres de distància, dins d'un bosc d'alzines, hi ha una bassa de planta lleugerament rectangular de 3,8 per 5,2 metres que ha estat adaptada com a piscina. A la cota més baixa del complex hi ha l'antiga era, amb restes d'enrajolat. Vinculat a aquest espai de treball hi trobem un magatzem agrícola fet de maçoneria amb planta rectangular i coberta de teula àrab amb un sol aiguavessant amb caiguda cap a ponent. | 08193-3 | Al sector nord-est del municipi, dins el Parc del Montnegre i el Corredor, prop del fondo homònim. | La masia apareix representada, per bé que sense especificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. D'altra banda, figura com a 'Can Castella' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera del mateix any. | 41.6479000,2.5816200 | 465160 | 4610769 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82022-foto-08193-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82022-foto-08193-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82022-foto-08193-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Situada a la vessant de solell del turó del Montnegre, a la masia s'hi accedeix a través de la pista corresponent a l'antic camí de Can Castellar, que comunica les masies de Can Patalina i Can Pera, i la carretera que mena a la urbanització de la Font del Montnegre.Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-14.Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. 1989. Annex 3. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | ||||||||
| 82023 | Can Vadó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vado | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Sant Iscle de Vallalta: Edicions Els 2 Pins, p. 51. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, p. 23. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2015). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-1, pp. 75-83. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 10, p. 104. BENAIGES, Núria, i CORBERA, Jordi (2007). Imatges d'una transformació. El Maresme 60 anys després. L'Atzavara, núm. 15. Mataró: Butlletí de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 3. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Barcelona: Servei de Parcs Naturals. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8953/4213-I. TIÓ, P. (1984). Masies del Maresme. Veïnat de Cal Paraire. Cingles, núm. 51. Mataró: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. VERDURA PERA, Jaume (1967). Can Palau. Programa de Festa Major. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. | XVIII-XXI | Masia molt modesta de planta poligonal formada per la juxtaposició de tres cossos rectangulars amb entrades independents des de l'exterior. El conjunt és abraçat en el seu flanc meridional per les construccions, annexes, de Can Minguet i Can Mateu. Tot el volum consta de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab i tortugada ceràmica a les façanes anterior i posterior. La façana principal està orientada a ponent i es troba precedida d'una gran era enrajolada amb peces de fang quadrangulars i delimitada per un muret perimetral de maçoneria, la qual cosa li confereix un aire especial. El frontis de la masia és tot arrebossat i pintat de color blanc, i tota la fusteria exterior està protegida amb tampes o porticons de color granat. Originalment, l'edificació primigènia es componia de tres crugies, la més septentrional de les quals va ser substituïda per una remunta que n'ha alterat l'altura i la direcció de la teulada, que desaigua a la cara nord. Aquest cos es presenta lleugerament avançat respecte del pla de façana i consta d'una porta a peu pla i d'una finestra a la planta superior. A la planta baixa s'obre, en posició centrada, l'accés principal. Es tracta d'una porta adovellada amb arc rebaixat de pedra granítica i llinda de tres peces. La clau del portal té gravat un signe cruciforme molt rudimentari que la tradició oral identifica amb la creu de Canet per la semblança entre la base triangular de la incisió i la peanya d'aquell calvari. Al costat dret de l'entrada hi ha una rajola ceràmica amb el número 52, seguida d'una finestra reixada i, a continuació, una absidiola rectangular corresponent al forn de pa. Sobre la seva projecció vertical, a l'angle anterior de la coberta, hi sobresurt una xemeneia de maó amb barret d'obra, totalment refeta. Al pis de dalt hi ha dues finestres, una amb ampit d'obra i l'altre de pedra llaurada. La carener és paral·lel a la façana, amb un sol aiguavessant. Al costat esquerre hi trobem l'esmentada remunta, que dóna la volta a la casa per deixar pas un tercer volum amb coberta perpendicular a dues vessants. La paret septentrional presenta dues finestres reixades i una obertura menor a la planta baixa, així com una finestra apaïsada al pis de dalt. Aquesta paret es troba parcialment encastada dins la muntanya, on s'ha construït una piscina de factura moderna en forma d'ela (L) i s'ha habilitat una zona de lleure sota l'ombra d'un plataner i d'un grup de lledoners. A prop seu hi ha una pila de granit sencera, fora del seu context original, amb finalitat ornamental. La façana de llevant de la masia es veu constreta per l'edificació de Can Mateu, deixant-ne l'espai just per encabir una finestra apaïsada al primer pis i una porta, a la planta baixa, amb ventalla i brancals de pedra rematats per una llinda de dues peces bisellades que dona sortida a una eixida interior amb un emmacat de pedruscall. Al pati hi ha una antiga premsa de vi portàtil, en molt mal estat, i una barbacoa moderna d'obra. En conjunt es completa, al costat nord, amb una pallissa de dos cossos recolzada sobre la muntanya. Es tracta d'una construcció de paredat comú amb bigam de fusta, maó pla i teula a un sol vessant. El volum de la dreta, més alt, conserva l'obertura de l'estatge superior, mentre que el del cos de l'esquerra, més baix, ha estat paredat. | 08193-4 | Veïnat de Cal Paraire, a l'extrem nord-est del municipi, dins el Parc del Montnegre i el Corredor. | 41.6532100,2.5445700 | 462078 | 4611374 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82023-foto-08193-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82023-foto-08193-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82023-foto-08193-4-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | També coneguda com a Can Vador.La masia es troba situada a la vessant de migdia del turó de Can Camps, en un entorn poblat de boscos de pins i alzines. Forma part del conjunt de cases del Barri de Cal Paraire.Protecció:Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-1.Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. 1989. Annexos 2 i 3. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||||
| 82024 | Cal Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-4 | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, p. 51. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle. Edicions Els 2 Pins, p. 23. Canet de Mar. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-3, pp. 95-104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 6, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. BENAIGES, Núria, i CORBERA, Jordi (2007). Imatges d'una transformació. El Maresme 60 anys després. L'Atzavara, núm. 15. Mataró: Butlletí de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 2. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Element núm. 28. Barcelona: Servei de Parcs Naturals. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 3. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Barcelona: Servei de Parcs Naturals, 1989. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8951. TIÓ, P. (1984). Masies del Maresme. Veïnat de Cal Paraire. Cingles, núm. 51. Mataró: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. VERDURA PERA, Jaume (1967). Can Palau. Programa de Festa Major. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta.. | XVIII-XXI | Reformat al segle XXI. | Conjunt d'edificacions que en el passat havien correspost a tres habitatges rurals: Cal Paraire, que dóna nom al veïnat, Cal Sila i Can Farriol. En l'actualitat, les tres unitats han estat restaurades i formen una sola propietat. El complex se situa al peu del camí a coll Senís, que termeneja amb Sant Celoni. Al marge esquerre i dins del municipi veí hi ha un antic paller de planta triangular amb parets de maçoneria i coberta de teula àrab amb caiguda al nord. La façana sud adopta forma semiel·líptica i té dues obertures, una sobre l'altra, corresponent als dos estatges. Al costat dret del camí hi trobem, sobre el mateix pla de façana, el tester de Cal Paraire i la paret exterior d'un cos annex de planta irregular de grans dimensions amb carener en direcció N-S i dos aiguavessants. Actualment adequat per a ús residencial, aquest volum presentava dos nivells de circulació interna: un de lleugerament sobrealçat respecte del nivell d'accés i un altre de semisoterrat, tal com indiquen les corresponents finestres. S'hi pot accedir des de l'exterior a través d'un porta amb brancals de pedra i llinda de roure. Al seu costat hi apareix adossat un absis de paredat irregular i secció troncocònica de 2 metres d'altura rematada amb lloses de pedra. Es tracta, probablement, d'un antic forn associat a la xemeneia d'obra que hi ha al quadrant N-O de la teulada. L'edifici més destacat se situa al sud del complex. Es tracta d'una construcció rectangular de planta baixa i pis amb la façana principal orientada a migdia, igual que la coberta. En el passat disposava d'una sola xemeneia i cada crugia constava d'una porta i una finestra. La reforma efectuada a principis del segle XXI va alçar el punt d'arrencada de les finestres del pis superior, així com la teulada mitjançant la formació d'un ràfec amb dues filades de maons i una de teules al mig. També s'hi van construir dos fumerals, un a cada extrem, del mateix material. A més, es van netejar els brancals i llindes, mentre que els paraments van ser arrebossats amb morter, sense pintar. A la planta baixa s'ha adoptat l'arc rebaixat de maons per a totes les obertures. D'aquesta manera, s'ha conservat la fesomia de la porta del sector oriental, la del centre ha vist substituïda l'antiga llinda de fusta i la de l'esquerra ha estat transformada en finestra. Al primer pis, les finestres llueixen llindes planes de granit d'una sola peça i ampits de maó. Pel que fa als brancals, n'hi ha de pedra, de maó i mixtos. Els tancaments són de fusta amb ventalles de tres vidres a cada fulla. Al davant de la casa hi ha una pèrgola metàl·lica i una piscina amb aparença de bassa, així com un pou de brocal esfèric a la feixa inferior. | 08193-5 | Veïnat de Cal Paraire, al vessant de migdia del turó de Can Camps, a lextrem nord-est del municipi | La masia apareix grafiada amb el nom de 'Mas Peraire' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també representada amb el nom de 'Can Peraire' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6529200,2.5445200 | 462074 | 4611342 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82024-foto-08193-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82024-foto-08193-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82024-foto-08193-5-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | La propietat es troba en un entorn poblat de boscos de pins i alzines dins l'Espai d'Interès Natural del Parc del Montnegre i el Corredor.Protecció:Pla General d'Ordenació Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció C. Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-3. | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 | |||||||
| 82025 | Can Vives de la Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vives-de-la-cortada | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 54. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre II, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-4, pp. 105-114. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 12, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, pp. 9, 16 i 27. ARXIU GRÀFIC-BIBLIOTECA ETSAB. ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ARQUITECTURA DE BARCELONA. Plano geométrico de la propiedad de Don Francisco Vivas de la Cortada situada al confín Norte del término municipal de San Acisclo de Vallalta. Núm. de registre 13371. Universitat Politècnica de Catalunya. BENAIGES, Núria, i CORBERA, Jordi (2007). Imatges d'una transformació. El Maresme 60 anys després. L'Atzavara, núm. 15. Mataró: Butlletí de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 2. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Element núm. 33. Barcelona: Servei de Parcs Naturals. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Inventari d'edificacions. Annex 3. Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Barcelona: Servei de Parcs Naturals. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8954. RANGIL I BRUNET, Daniel (2008). Històries i llegendes de l'any vuit. Recull de la memòria oral del Montnegre (I). Capellades: Daniel Rangil, p. 226. RANGIL I BRUNET, Daniel (2011). Piles i súties. Recull de la memòria oral del Montnegre (III). Capellades: Daniel Rangil. P. 162. VERDURA PERA, Jaume (1967). Can Palau. Programa de Festa Major. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. | XVI-XIX | En ruïnes. | Històricament, es tracta d'una de les masies més importants del municipi, ja que dóna nom a diversos topònims: el turó sobre el qual s'assenta, la roureda que el circumda i el torrent que hi davalla pel sector occidental. Després del seu despoblament a mitjan segle XX, la masia va patir un procés de degradació que l'ha conduït al seu estat actual. Segons els amidaments, resten dempeus menys del 20% de les antigues edificacions, i es troben en un estat molt precari. Del nucli originari amb prou feines s'endevinen, cobertes de malesa, les plantes de l'assentament del cos principal i de la pallissa del sector oriental. Es tractava d'una masia de tipus basilical amb una crugia central de planta baixa i dos pisos amb carener perpendicular a la façana, orientada a migdia, i coberta de teula amb dos aiguavessants. Presentava una obertura a cada nivell amb brancals i llindes de pedra. La porta tenia esculpida una canaleta al perímetre intern i els ampits de les finestres estaven decorats amb tres modillons. El cos lateral de llevant estava format per dues crugies d'11,5 metres d'amplada i 11,6 de fondària. La façana presentava una porta amb arc escarser i una altra d'allindada, a més de sengles finestres gòtiques al primer pis, sense alinear, amb brancals i ampits de granit; avui desaparegudes. Una remunta sobre la primera de les crugies obria una tercera lluerna molt senzilla, i introduïa un joc de teulades amb caiguda frontal i posterior que amputaven parcialment l'aiguavessant primigeni. El complex es va ampliar pel costat de ponent a principis del segle XIX amb l'addició d'una ala lateral de quatre alçades: semisoterrani, planta baixa, primer pis i golfes. Aquest volum es projectava 5 metres per davant del pla de façana de la masia per donar pas a una disposició en forma d'ela (L) invertida. Els nous capcers apuntaven a migdia i tramuntana, amb un òcul a cadascun dels frontons, carener perpendicular i coberta de teula d'un aiguavés amb caiguda cap a ponent. Els nivells intermedis estaven destinats a la millora residencial dels seus estadants, tal com palesa, pel costat oest, la construcció d'una galeria exterior equipada amb una latrina a cada planta, així com una gran terrassa i un rellotge de sol esgrafiat amb la data de 1827 al pis de dalt. Al seu torn, la secció est integrava dins de l'edificació dues galeries cobertes amb diverses finestres consecutives de punt rodó. Aquesta part s'ha ensorrat totalment, deixant a la vista la divisió interna en dos espais transversals per mitjà d'una paret central d'un sol maó de gruix sobre la qual descansen els caps de biga. La secció oest constitueix, hores d'ara, l'única part recognoscible de tot el conjunt gràcies a l'apuntalament lateral que li proporciona el sistema d'arcs i voltes a sardinell sustentat per quatre pilastres exteriors de maó i dos contraforts -en posició anterior i posterior- de pedra escairada. El parament i l'intradós de la planta inferior són de maçoneria, mentre que la resta d'obra de fàbrica és tota de maó pla arrebossat amb morter de calç i pintat de color blanc. La volta que sustenta les comunes és travessada en un dels angles per un baixant d'aigües grises fet amb peces cilíndriques de ceràmica i el ràfec de la teulada és rematat amb tortugada. Al davant de la masia hi ha una bassa amb aigua de planta trapezoïdal d'entre 4 i 5 metres de costat, protegida amb una tanca de torsió metàl·lica. | 08193-6 | Al quadrant nord-est del terme municipal, al vessant sud del turó d'en Vives. | L'any 1679, l'hereu de Can Vives de la Cortada va maridar la pubilla de Can Palau. L'any 1701, el fill d'aquest matrimoni, Jaume Vives i Josep del Palau, es va casar amb Teresa Villar i Carreras, de Calella. A l'arxiu de l'Escola Superior d'Arquitectura es conserva un 'Plano geométrico de la propiedad de Don Francisco Vivas de la Cortada' de la segona meitat del segle XIX en què apareixen delimitades totes les terres del municipi que pertanyien al mas. Estaven concentrades en el quadrant nord-occidental del terme i englobaven un total de 64 peces de terra de diverses qualitats, moltes de les quals havien estat establertes a pagesos de la rodalia. D'acord amb els nostres amidaments, la superfície total vorejava les 530 hectàrees, sense tenir en compte les propietats situades al vessant nord del Montnegre. L'amillarament de 1852 estimava un producte líquid imposable de 17.502 rals de billó, la qual cosa representava prop del 8% de la quota global del municipi. A més del nom, conreu i qualitat de les terres hi consten 18 homes a parceria. La casa també tenia un ramat de 25 ovelles, a més de quatre cabres, dos bous, un parell d'eugues i una mula. En un dels marges del plànol hi ha un dibuix de la masia. S'hi poden veure la portalada que donava entrada al conjunt, format per la masia primigènia i l'ampliació de finals del XIX. També hi apareixen representants un paller a l'aire lliure i un carro dins d'un magatzem. El 1857 figurava com a propietari de la masia Facund Vives de la Cortada, que era un dels cinc principals contribuents del municipi. La masia apareix grafiada amb el nom de 'Can Vivas' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també representada amb el nom de 'Can Vives de la Cortada' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. Daniel Rangil (RANGIL, 2008:226) recull el testimoni oral de Josep Alzina, dit en Pitu Minaire, el qual recorda que 'a dintre del celler de Can Vives hi havia un forat i una mina que feia deu o dotze metres, o poder vint metres, bastant ampla, que travessava per sota tota la casa dels masovers'. El mateix autor (RANGIL, 2011:162) dona veu al paranyer de Sant Celoni Lluís Ibern, dit en Peixa, que de jove es dedicava a parar trampes pel Montnegre i la conca de la Tordera per vendre la pell dels animals (conills, esquirols, gats marcs i gorjablancs). Ibern va iniciar la seva activitat quan va esclatar la Guerra Civil, l'any 1936, i explica que a les nits 'dormia en barraques de carboners o de roders' i que, quan podia, 'anava a l'Hostal de Montnegre' o bé l'acollien en masos de Sant Iscle com la 'Casa Nova de Mas Ponts, Can Vives de la Cortada o Can Giralt'. | 41.6521200,2.5535100 | 462822 | 4611249 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82025-foto-08193-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82025-foto-08193-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82025-foto-08193-6-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Cont. Descripció: El safareig va ser recuperat d'entre 2015 i 2016 i es recolza sobre la paret posterior d'un antic paller de dues plantes, en estat ruïnós. Al sector de llevant hi ha, al mateix nivell de terres que la masia, un edifici de corrals de 4,7 x 17,5 metres amb set particions internes i les corresponents voltes de maó pla. Sota seu i a peu pla del camí hi ha una construcció de pedra semi soterrada que forma un sòcol de 25 metres de longitud orientat a migdia, amb diverses seccions cobertes amb volta catalana. La paret frontal té tres petits orificis de ventilació emmarcats amb lloses i dues portes amb brancals de paredat irregular i llindes en forma d'arcs rebaixats amb quatre fileres de maons plans. Una porta metàl·lica impedeix l'entrada a la primera estança, mentre que la segona, parcialment paredada, dóna accés a una nau correguda que es troba connectada amb la terrassa de sobre mitjançant una obertura zenital al sostre.S'hi accedeix a través de qualsevol dels dos ramals, inferior i superior, en què es divideix la pista forestal corresponent a l'antic camí de Can Vives de la Cortada, que connecta el Pla de Forcs amb la urbanització de la Font del Montnegre i altres masos del terme. Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Tipus de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-4.Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. 1989. Annex 3. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 06:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc