Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60574 | Font de la Casanova dels Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casanova-dels-munts | Els moviments de terra que es van fer al col·locar la reixa que envolta la font, desvirtuen l'entorn més proper a la font. | La font de la Casanova dels Munts està situada a mig camí de la masia de la que pren el nom i el Pla dels Munts, en una zona enclotada entre el cim del massís dels Munts i la carena del serrat de la Pinassa. S'accedeix a la font des de la pista forestal que comunica les masies de la Casanova dels Munts i Montorro amb la pista asfaltada dels Munts. Es tractava d'una font de bassal que s'ha reconvertit en una bassa de dimensions considerables i està envoltada per una reixa en tres quartes parts del seu perímetre, quedant una part tancada pel propi desnivell. L'entorn no és el més propi d'una font ja que la pista forestal passa pel costat aïllant, en part, la font del bosc. | 08195-67 | Sector est del terme municipal | Probablement la font abastava la masia de la Casanova dels Munts encara que actualment només s'utilitza com a punt d'aigua. | 42.0762900,2.1493600 | 429636 | 4658597 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60574-foto-08195-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60574-foto-08195-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60574-foto-08195-67-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El GR-3 passa a un centenar de metres de la font. El topònim de la font fa referència a la casa a la que pertany | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60575 | Font del Perrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-perrot | L'abeuratge del bestiar en la bassa que hi ha prop del brollador provoca un gran fanguissar en l'entorn proper a la font, dificultant-ne l'accés. Seria interessant condicionar l'accés i senyalitzar-lo ja que es tracta d'una tipologia de font única al municipi. | La font del Perrot està situada a la vessant oest del massís dels Munts, en la zona coneguda com la baga de Perenoguera, en un dels punts on neix la riera del Sorreigs. Es pot accedir a la font per un corriol que segueix paral·lel al rec des de la carretera BV-4608 o bé per dues pistes forestals que surten de la mateixa carretera i que ascendeix fins trobar-se prop de la carena del serrat de la Pinassa. La font es troba enclotada entre dos pendents i consisteix en una obertura en la roca de la que en brolla aigua, i una resclosa a uns metres. L'aigua surt en direcció ascendent de la roca horitzontal i descendeix fins que s'embassa uns metres més avall, abans de seguir pel rec. La font es troba en un racó molt ombrívol i fresc, dominada per boixos de dimensions considerables. | 08195-68 | Sector est del terme municipal | No hi ha constància que cap casa aprofités directament l'aigua de la font encara que relativament a prop hi ha la masia de les Rovires, que actualment es troba en estat de runes. | 42.0746000,2.1409200 | 428936 | 4658416 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60575-foto-08195-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60575-foto-08195-68-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tot i que no s'han fet anàlisis del nivell de contaminació de la font, probablement es tracta d'una de les menys contaminades del municipi, tant per la situació que té com per indicadors naturals com les salamandres que, segons fonts orals, encara es veien a la font fins fa poc.En el moment de la visita (novembre 2005) el cabal de la font era abundant, encara que probablement es tractava d'una situació anòmala per les pluges que havien caigut. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 60576 | Font del Test | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-test | MONTAÑÀ, D. i PLANES, J. A. Sant Boi de Lluçanès. Un poble de l'altiplà, Cossetània, 1997 | Convindria una neteja dels voltants a més de realitzar anàlisis per conèixer la potabilitat de l'aigua. | La font del Test, també coneguda com font de l'Oliver està situada a la vessant sud del serrat de la Pinassa i del massís dels Munts, al marge dret del rec del Salt de la Cabra, que prové dels racons de la Guillera i de la Guilleria, que es troben just a sobre de la font. S'accedeix a la font a través d'un dels ramals del camí ramader que venia de Sant Boi de Lluçanès passant per darrera de l'Oliver, i s'ascendeix vorejant els camps del Salt de la Cabra fins a l'altura de la font, a on s'ha de deixar el camí i agafar un corriol que es desvia només uns metres fins trobar la font. La font està formada per un dipòsit fet d'obra tancat amb una porta metàl·lica, situat sota una petita balma. L'aigua que s'escola de la muntanya omple el dipòsit fins que sobreeixeix i cau dins la bassa que hi ha davant i finalment s'escola cap al rec del Salt de la Cabra, que passa a pocs metres de la font. | 08195-69 | Sector sud-est del terme municipal | En la descripció del terme de Sant Boi de Lluçanès, l'any 1683 ja apareix el topònim de font del Oliver com un dels límits del terme. Antigament, la font proveïa la masia de l'Oliver a través d'una canalització. Actualment l'ús que se'n fa és esporàdic. | 42.0696100,2.1444000 | 429218 | 4657859 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60576-foto-08195-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60576-foto-08195-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60576-foto-08195-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Hi ha dubtes a l'hora d'assenyalar el topònim de la font ja que si be en l'actualitat és coneguda com la font del Test, en documents escrits la font hi apareix com a font de l'Oliver. Segons fonts orals, el topònim més vigent, font del Test, fa referència al poc cabal que raja de la font en algunes èpoques permetent només omplir-ne un test.En el moment de la visita (desembre 2005) la font no rajava. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60577 | Font de dalt de Fontranó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-dalt-de-fontrano | Convindria habilitar un accés senyalitzat a la font. Seria interessant realitzar anàlisis per saber el grau de contaminació de les seves aigües. | La font de dalt de Fontranó es troba situada en la cara sud dels serrats de les Ginestes i de la Claror, en una zona coneguda com el Solell de Fontranó. S'accedeix a la font sortint de la masia de Fontranó en direcció nord. A un parell de centenars de metres de la masia s'acaben els camps i comença el bosc en el que es troba la font, que s'ha de buscar enlairant-se per la solana, ja que no hi ha cap camí senyalitzat que hi condueixi. Es tracta d'una font de bassal formada per murs de poca alçada fets de pedra que retenen l'aigua que es drena dels aqüífers subterranis del serrat de les Ginestes. L'entorn de la font és el propi de les vessants sud, que són sempre més seques, amb un bosc format per roures i alguna alzina principalment, i amb un sotabosc pobre amb predomini del fanal. Només en l'entorn que toca a la font, és a dir dins i just al marge del bassal, trobem vegetació pròpia de lloc humits com el canyís. Així doncs, podem parlar de l'entorn de les dues fonts de Fontranó com un entorn atípic de font, ja que en la gran majoria dels casos, les fonts estan situades en llocs ombrívols i humits. | 08195-70 | Sector nord-est del terme municipal | La font de dalt de Fontranó proveïa la masia i actualment l'aigua encara baixa canalitzada, però el seu ús és esporàdic. | 42.0909400,2.1478600 | 429528 | 4660225 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60577-foto-08195-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60577-foto-08195-70-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (desembre 2005) hi havia aigua i segons han explicat els masovers és una font que pràcticament mai s'asseca. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 60578 | Font de baix de Fontranó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-baix-de-fontrano | L'entorn de la font té una gran quantitat d'esbarzers secs que dificulten l'accés. Seria convenient desbrossar aquest accés. El dipòsit té deficiències en l'estructura que provoquen pèrdues aconsellant una petita intervenció per tapar els possibles forats. | La font de baix de Fontranó es troba situada en la cara sud dels serrats de les Ginestes i de la Claror, en una zona coneguda com el Solell de Fontranó. S'accedeix a la font sortint de la masia de Fontranó en direcció nord. A un parell de centenars de metres de la masia s'acaben els camps i comença el bosc en el que es troba la font, que s'ha de buscar just quan acaben els camps, ja que no hi ha cap camí senyalitzat que hi condueixi. Es tracta d'una font formada per un dipòsit fet d'obra i a la seva esquerra un abeurador també fet d'obra però cobert de molsa seca. L'aigua hauria d'omplir el dipòsit fins que sobreeixien dins de l'abeurador, però deficiències en l'estructura del dipòsit provoquen que l'aigua s'escoli pel sòl.. De la font en surt un rec, que acostuma a baixar sec i que desemboca a la riera de Cussons. L'entorn de la font és el propi de les vessants sud, que son sempre més seques, amb un bosc format per roures i alguna alzina principalment, i amb un sotabosc pobre amb predomini del fanal. Així doncs, podem parlar de l'entorn de les dues fonts de Fontranó com un entorn atípic de font, ja que en la gran majoria dels casos, les fonts estan situades en llocs ombrívols i humits. | 08195-71 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0910100,2.1489200 | 429616 | 4660231 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60578-foto-08195-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60578-foto-08195-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60578-foto-08195-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (desembre 2005) la font no rajava, encara que es podia observar la humitat que es desprenia de les fugues del dipòsit | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60579 | Font del Salt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-salt | L'utilització de la font per a abeurar el bestiar provoca un gran fanguissar davant la font. Seria interessant assegurar que el pas del bestiar no impossibiliti l'accés normal a la font. | La font del Salt està situada a l'extrem nord-est del terme municipal, a la cara nord del serrat de la Claror. S'accedeix a la font des d'una pista forestal que surt de la masia de Casademunt de Pi i descendeix fins entrar en terme municipal de Sora, des de la pista s'ha d'agafar un corriol no senyalitzat d'escassos cinquanta metres que condueix entre boixos fins la font. La font està formada per un abeurador arrebossat amb ciment, situat sota una balma a on es recull l'aigua que s'escola per les petites cavitats que té la paret. L'entorn de la font té un gran valor paisatgístic, tant per les formacions rocoses que decoren la balma, com per la vegetació que creix sobre la mateixa roca i en l'entorn proper. | 08195-72 | Sector nord-est del terme municipal | Segons el propietari antigament l'aigua feia un salt per sobre les roques de la balma i d'aquí en va sorgir el topònim. Actualment l'aigua es filtra per més avall. | 42.0938500,2.1464400 | 429414 | 4660549 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60579-foto-08195-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60579-foto-08195-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60579-foto-08195-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de visita (desembre 2005) l'abeurador tenia aigua, gelada, encara que a un nivell força baix.Actualment la font només s'utilitza per abeurar al bestiar. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60580 | Font del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bac | La vegetació cobreix la font i l'entorn més proper. Convindria desbrossar l'entorn per facilitar l'accés a la font, que actualment és dificultós. | La font del Bac està situada al límit sud-oest del terme municipal, prop dels camps coneguts com les Planes i al peu del bac de Fontcendra, que delimita físicament els termes municipals de Perafita i Sant Agustí de Lluçanès. L'accés a la font és a través d'un camí que surt en direcció nord-oest de la masia de Fontcendra. La font està formada per un brollador que surt d'una roca foradada a nivell del sòl, i al marge d'un camp. L'aigua cau en un petit bassal, on s'acumula abans de seguir rec avall fins a trobar-se primer amb el rec del Prat i més endavant amb la riera del Sorreigs. L'entorn de la font és especialment humit ja que es troba en un indret obac, i la vegetació que hi creix cobreix parcialment la font. | 08195-73 | Sector sud-oest del terme municipal | Fa relativament pocs anys, la masia del Prat s'abastava únicament d'aquesta font a través d'una canalització que portava l'aigua rodada fins la mateixa masia. Actualment el cabal que genera la font és insuficient per a la masia degut, segons el propietari, a la construcció d'un gran dipòsit d'aigua en terme municipal de Perafita que es troba proper a la font. | 42.0640900,2.1268400 | 427759 | 4657261 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60580-foto-08195-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60580-foto-08195-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (novembre 2005) l'aigua brollava amb un bon raig, encara que segons el propietari la font s'asseca fàcilment quan hi ha sequera. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60581 | Els Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-munts-0 | CASADES, P. Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca, Prats de Lluçanès, 1997 VINYETA, R. Els Munts Alt Lluçanès, Editorial Celblau, Torelló, 1977. | Seria interessant preservar la biodiversitat del massís. | El massís dels Munts està situat a l'extrem est del terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès, tot i que una part de la vessant nord, la vessant est i una part de la sud pertanyen als termes municipals de Sora i Sant Boi de Lluçanès. L'accés habitual al cim dels Munts s'inicia a l'esplanada de l'Hostal del Vilar, des d'on el pendent és més suau, ja que els vessants nord, est i sud són força accidentades i presenten un relleu abrupte. El massís dels Munts és considerada una zona de gran valor paisatgístic i natural. Des del cim es gaudeix d'una panoràmica excel·lent de 360 graus. Cap al nord es pot observar la serralada pirinenca, des del Canigó fins al Cadí passant pel Puigmal, la collada de Toses i el Puigllançada i en primer pla la serra Cavallera, la serra de Montgrony, els rasos de Tubau i part dels termes municipals d'Alpens, Sant Agustí de Lluçanès i Sora. Cap a l'est es gaudeix de les vistes de la serra de Milany, la serra de Bellmunt, el Puigsacalm, Cabrera, les Guilleries i en primer terme Llaers, Santa Maria de Besora i una part de la plana de Vic. Cap al sud s'observen el Montseny, Sant Llorenç del Munt, el Montcau i Montserrat i en un primer pla Santa Llúcia de Sobremunt i Sant Bartomeu del Grau. Cap a l'oest destaca el Pedraforca, envoltat per la serra d'Encija, els rasos de Peguera i el Cadí i en primer pla el santuari de la Quar i una bona part del Lluçanès central. És considerat un espai d'interès natural per ser una zona de transició entre la vegetació de tipus mediterrani i la vegetació de tipus centreeuropeu. Dins del terme de Sant Agustí de Lluçanès es poden diferenciar dues zones: la vessant oest i la baga. En la vessant oest, de pendents suaus, hi predomina el roure amb una presència important de pinassa i hi neixen diversos recs que conformen la capçalera de la riera de Sorreigs. La vessant nord, la baga dels Munts, és més humida i s'hi poden observar espècies pròpies del bosc centreuropeu. En aquesta zona sorgeix la riera de Cussons, que forma part de la conca hidrogràfica del Ter. La formació geològica del massís prové del període Eocè (40-35 milions d'anys) i hi ha un predomini de gresos en detriment de les margues i conglomerat. | 08195-74 | Sector est del terme municipal | Segons Mn. Pladevall, tot i la manca de documentació, els Munts podria haver estat un lloc de talaia o defensa en temps de la reconquesta. | 42.0786300,2.1531500 | 429952 | 4658853 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60581-foto-08195-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60581-foto-08195-74-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El massís dels Munts és una bona zona de pastura degut a la seva altitud en relació al Lluçanès. Abans d'arribar al cim dels Munts es troben a banda i banda del camí uns prats de pastura anomenats emprius dels Munts. Els emprius són terrenys o espais públics d'ús privat que no es poden privatitzar, regulats per la llei 3/1995 del 23 de març sobre propietat pública, i en feien ús tant els ramats com els traginers, permetent a un pastor transhumant l'estada de fins a tres dies. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60582 | Serrat de les Cabrasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-cabrasses | AADD. Criteris d'ordenació del territori i paisatge del Lluçanès, Consorci per a la promoció dels municipis del Lluçanès, 2005 | El camí que segueix la carena no està senyalitzat i s'han de creuar nombrosos filats elèctrics del bestiar sense porta. | El serrat de les Cabrasses està situat a l'extrem oest del terme municipal ja que la seva carena és el límit natural entre el terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès i el de Lluçà. El límit sud del serrat és prop del trencant de la masia de Vinyes Grosses, just a sobre de la Ramada Encantada, i el límit nord el trobem pràcticament a l'altura del pantà de Sant Agustí de Lluçanès. El serrat de les Cabrasses segueix una alineació nord-sud i, tot i no tenir un relleu gaire abrupte, té diversos punts que sobrepassen els 900 metres, encara que la diferència d'altura amb la resta de la carena no és massa gran. En diversos d'aquests punts elevats de la carena s'hi poden observar formacions rocoses que generen miradors naturals del Lluçanès. Des d'aquests miradors naturals es pot observar a l'est tota la meitat nord del terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès, en especial el nucli històric de Sant Agustí, el massís dels Munts i l'hostal del Vilar, i diversos cims del Prepirineu i del Pirineu oriental. Cap a l'oest es pot observar en primer terme el Lluçanès nord i oest, més enllà el pre-Pirineu berguedà dominat pel Pedraforca, alguns cims del Pirineu i el massís de Montserrat cap al sud. Dos pistes forestals voregen el serrat a banda i banda. El que passa per terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès comunica la carretera BV-4341 amb les masies de Vinyes Grosses, Comarmada i el pantà de Sant Agustí de Lluçanès. La que passa per l'altre costat i en terme municipal de Lluçà surt del mateix lloc però es desvia a mà esquerra a l'inici del serrat de les Cabrasses fins la masia de Pujals, en terme municipal de Lluçà. Tanmateix, el camí més interessant és el que passa per la carena, tot i que es tracta d'un camí de bosc que en algunes parts es perd i en altres el pas es dificultós. Es tracta d'una zona dominada geològicament per margues, amb boscos principalment de pins, barrejats amb roures i alguna blada i un sotabosc dominat majoritàriament per boixos. El bosc es considera madur ja que no se n'ha fet una explotació abusiva permetent que es regeneri naturalment. Per aquesta raó el Consorci del Lluçanès ha realitzat una proposta d'ordenació del sòl no urbanitzable en la que el serrat de les Cabrasses hi apareix com a sòl de protecció natural paisatgística. | 08195-75 | Sector oest del terme municipal | Segons fonts orals, es va lliurar una aferrissada lluita en el serrat de les Cabrasses els últims dies de la Guerra Civil. Les tropes republicanes estaven emplaçades al serrat retenint l'avanç de les tropes nacionals fins que aquestes les van acorralar en alguns dels punts més elevats del serrat. En un d'aquests punts s'hi conserva, segons les fonts, una possible fossa comuna i una roca on s'hi havien afusellat soldats, d'on es van extreure casquets de bala. També segons fonts orals, es va assetjar el nucli de l'Alou i diverses masies des de la carena del serrat de les Cabrasses i des del cim del bac de l'Alou. | 42.0856600,2.1059900 | 426059 | 4659674 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60582-foto-08195-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60582-foto-08195-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg de la carena hi han diverses fites de terme, la majoria antigues però algunes substituïdes per noves de formigó, que delimiten les finques de les masies de Sant Agustí de Lluçanès i les de Lluçà. La majoria d'aquestes fites tenen el nom de la masia gravat a la pedra en el costat que correspon i fins i tot trobem una fita triangular en la que apareixen els noms gravats de les tres masies que termenegen en aquest punt. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60583 | Font Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-canal | Quan el dipòsit s'omple, l'espai quadrat en el que es troba el brollador, el banc i el primer tram de l'escala queda submergit. Convindria controlar el nivell del dipòsit per poder accedir i utilitzar la font en òptimes condicions, així com netejar l'entorn. | La font Canal està situada al sud-est del nucli de l'Alou, als peus del bac de Bardolet, prop del camí veïnal de Casademunt i en una zona de camps de pastura. L'accés a la font es fa a través d'un camp que separa el camí veïnal de Casademunt i el rec de les Mosqueres, al costat del qual es troba la font. El brollador de la font queda enfonsat a un metre aproximadament de la resta del sòl. S'hi arriba descendint uns graons de pedra, que formen un espai quadrat, en el que també hi ha un banc de pedra. El brollador i aquest espai queden submergits dins l'aigua impossibilitant l'ús normal de la font. A l'entorn hi trobem un dipòsit d'obra que s'utilitza per al captament i distribució d'aigua a la xarxa municipal i un punt d'aigua senyalitzat dins del Pla de Prevenció d'Incendis | 08195-76 | Nucli urbà de l'Alou | 42.0914700,2.1328900 | 428291 | 4660296 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60583-foto-08195-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60583-foto-08195-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60583-foto-08195-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La font Canal s'utilitzava antigament pels pastors que seguien el camí de transhumància que comunica el Collet de Sant Agustí amb l'Alou, que passa a escassos metres de la font. També s'havia utilitzat com a safareig abans que es construís el safareig públic de l'Alou. | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60586 | Sender de gran recorregut 3, GR - 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-3-gr-3 | http://www.euro-senders.com/web_cat/index.htm | El GR-3 es tracta d'un itinerari circular amb inici i final a la ciutat de Lleida que recorre un gran nombre de les comarques catalanes connectant amb la majoria dels GR catalans. El recorregut que passa pel municipi de Sant Agustí de Lluçanès correspon al tram 4 que té inici al Santuari de la Mare de Déu dels Munts i arriba fins a Sant Bartomeu del Grau passant per Santa Llúcia i Santa Perpètua formant una etapa de 26,160 km amb durada aproximada de 6:25 h. La part que pròpiament discorre pel terme municipal té aproximadament 1km i s'inicia al Santuari de la Mare de Déu dels Munts i baixa en direcció oest fins als plans dels Munts on es gira a l'esquerra seguint una pista forestal que ressegueix la carena del Serrat de la Pinassa en direcció a l'Àngel de la Guarda, ja en terme de Sant Boi de Lluçanès. | 08195-79 | Sector est del terme municipal | 42.0768200,2.1486300 | 429576 | 4658656 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60586-foto-08195-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60586-foto-08195-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60586-foto-08195-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els trams TR3 i TR4 estan pendents d'edició. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60587 | Sender de petit recorregut C-46: Ruta del Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-c-46-ruta-del-sorreigs | Guia itinerària del PR. C-46 Ruta del Sorreigs, DDT i Centre Excursionista de Torelló. http://www.euro-senders.com/web_cat/index.htm | XX | El camí discorre per diverses zones humides de pastura la qual cosa, en algunes zones, provoca un gran faguissar. Cal controlar que els arranjaments de camps i rieres no malmetin el camí. | El PR-46 es tracta d'un itinerari circular amb inici a la població de Santa Cecília de Voltregà que arriba al Santuari de la Mare de Déu dels Munts on té un enllaç amb el tram Riu Ter-Santa Cecília de Voltregà. El seu recorregut passa per Sant Bartomeu del Grau, Sobremunt, Sant Boi de Lluçanès i Sant Agustí de Lluçanès. El recorregut és de 20.220 kms amb durada aproximada de 6:00 h. El tram que discorre pel terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès passa per la masia del Molí de Perenoguera i continua cap al Gorg de la Vaca i la Font de Perenoguera fins arribar al roure dels Gitanos. Al llarg de 200m es passa per la carretera BV-4608 en direcció nord-oest fins a l'altura del trencant de la Corona on es gira a la dreta i s'agafa una pista forestal que s'enfila cap al Santuari dels Munts salvant un desnivell de 258 metres. Els últims 400 metres s'enllaça amb el GR-3 fins arribar al Santuari dels Munts on s'hi emplaça un esplèndid mirador dels massissos del Pedraforca, Montserrat, el Montseny i tota la Serralada Transversal. | 08195-80 | Sector sud i est del terme municipal | 42.0654800,2.1348400 | 428423 | 4657409 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60587-foto-08195-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60587-foto-08195-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60587-foto-08195-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Està ben senyalitzat, exceptuant el tram que discorre entre el Gorg de la Vaca i la carretera BV-4608 | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60588 | Cal Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simon-1 | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Restaurada recentment presenta teulada reformada i murs de pedra refets | Cal Simon es troba situada a 50 metres al nord-oest del carrer de l'Alou agafant un camí a la banda esquerra que passa pel costat de cal Magre. És un edifici de mitjanes dimensions composat per un volum principal de planta baixa, un pis i golfes sota teulada, i un cobert de construcció d'obra destinat a ús agrícola. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i parets de càrrega de maçoneria de pedra i ciment delimitades per cantonades diferenciades. Tant la façana principal que està orientada a l'est com la façana nord tenen una composició simètrica de tres obertures per planta, totes elles emmarcades amb pedra. A la façana oest s'hi adossa un cobert d'obra que presenta algunes parts arrebossades. Es conserva una obertura a nivell del segon pis emmarcada amb pedra. La façana sud presenta a nivell del primer pis tres obertures: un balcó central i una finestra a cada costat, totes elles amb brancals i llinda de pedra. A les golfes s'hi obra una obertura emmarcada amb pedra de tamany més petit. | 08195-81 | Nucli urbà de l'Alou | Masia situada prop del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. No es conserva data però per l'estructura es pot considerar del segle XVIII. | 42.0950800,2.1304000 | 428089 | 4660699 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60588-foto-08195-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60588-foto-08195-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60588-foto-08195-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat hi havia una finestra amb llinda datada de 1708. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60589 | Cal Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magre-2 | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Restauració a finals dels anys 80 dels murs de pedra amb morter i ciment. Es van canviar algunes llindes. | Cal Magre està situada a la banda esquerra, entrant uns deu metres del carrer de l'Alou, just al capdamunt del carrer i formant un pati al seu davant tancat per la façana nord de cal Ferrer. És un edifici de petites dimensions que està composat per un volum central, dues edificacions d'obra a la part esquerra destinades a magatzem agrícola i un volum a la part dreta, de pedra i de planta baixa restaurada per d'ús domèstic. El volum principal està composat per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i morter amb ciment. La façana principal està orientada a l'est i presenta una composició asimètrica amb quatre obertures de mides diferents. A la planta baixa, situada a la part esquerra, hi ha la porta principal d'accés amb brancals i llinda de pedra de nova construcció i a la seva dreta una finestra amb ampit, brancals i llinda de pedra picada. Al primer pis, i sobre la porta principal, un balcó i una finestra de mida més petita a l'extrem dret. Destaquen els tres contraforts de la façana nord tot conservant l'estructura de la casa primitiva. | 08195-82 | Nucli urbà de l'Alou | Masia situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. No es conserva data però per l'estructura es pot considerar del segle XVIII. | 42.0948300,2.1310000 | 428138 | 4660671 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60589-foto-08195-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60589-foto-08195-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60589-foto-08195-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60590 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-3 | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Ha estat restaurada i conserva la façana est de pedra. La resta de façanes estan arrebossades. | Cal Ferrer està situada a la banda esquerra pujant el carrer de l'Alou just al capdamunt del carrer on comença el desnivell. És un edifici de planta rectangular i de mitjanes dimensions que està composat per dos volums incorporant l'antiga casa de can Canal. Els dos volums presenten tres cossos de planta baixa i un pis, amb les teulades a diferent nivell, de doble vessant amb aigües a la façana principal. Les parets estan delimitades per cantonades diferenciades integrades als murs i són de maçoneria de pedra amb ciment. La façana principal està orientada a l'est i presenta una composició simètrica d'eix horitzontal. El volum pròpiament de cal Ferrer consta de dos cossos. El cos de la dreta està composat per dues finestres emmarcades amb pedra. El cos de l'esquerra està composat per quatre obertures, tres finestres amb ampit, brancals i llinda de pedra picada, amb la finestra de la planta baixa datada de 1755, i una porta també amb brancals i llinda de pedra on hi ha la data de 1731. El volum corresponent a l'antiga casa de can Canal presenta dues portes a la planta baixa, una de les quals datada a la seva llinda de l'any 1863 i tres finestres al primer pis amb ampit, brancals i llinda de pedra picada. | 08195-83 | Nucli urbà de l'Alou | Casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. | 42.0946500,2.1310700 | 428144 | 4660650 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60590-foto-08195-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60590-foto-08195-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60590-foto-08195-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60591 | Cal Pau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-vell | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Es van reconstruir els murs conservant l'estructura i les llindes de totes les obertures antigues | Cal Pau Vell està situada a la banda esquerra pujant el carrer de l'Alou just per sota de cal Ferrer. És un edifici estret de planta trapezoïdal de mitjanes dimensions que presenta un pati davanter tancat per la casa veïna de cal Roca. Està composat per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra i han estat refets. La façana principal està orientada al sud i té una composició asimètrica amb cinc obertures disposades de forma irregular. A la planta baixa dues finestres i una porta emmarcades amb pedra de nova construcció. El primer pis presenta dues finestres emmarcades amb pedra. La finestra de l'esquerra conserva ampit de pedra picada. La façana est presenta dues obertures, una a la planta baixa, que constituïa la porta principal ara reconvertida com a finestra, datada el 1790; i una finestra al primer pis amb brancals, llinda i ampit de pedra picada. A la façana nord s'hi adossava una casa que actualment es troba enderrocada. Presenta pedres que sobresurten dels murs. | 08195-84 | Nucli urbà de l'Alou | Casa que feia funció d'hostal situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. Cal Pau Vell va ser un hostal que funcionava en el marc de les rutes de transhumància. | 42.0944100,2.1309800 | 428136 | 4660624 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60591-foto-08195-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60591-foto-08195-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60591-foto-08195-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Hi ha una inscripció a la llinda de la façana est i la data de 1790. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60592 | Cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roca-1 | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Can Roca està situada a la banda esquerra, a uns deu metres, pujant el carrer de l'Alou just per sota de cal Pau Vell. És un edifici de petites dimensions composat per dos volums rectangulars adossats perpendicularment entre ells que formen una estructura en L amb un pati al davant. Estan formats per planta baixa i un pis de teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. El volum principal té la façana orientada a l'est i presenta dues obertures, una porta a la planta baixa amb brancals de grans carreus i llinda de pedra picada amb data de 1731; i una finestra a sobre amb ampit de pedra, brancals de grans carreus i llinda de fusta. Els murs són de maçoneria de pedra irregulars amb morter i presenta cantonades diferenciades de pedra picada. El volum adossat a la seva dreta sobresurt perpendicularment en direcció est. Els murs de càrrega són de pedra amb modificacions i ampliacions d'obra. Presenta diverses obertures d'accés a l'interior que es destina a taller de fabricació de bigudins. | 08195-85 | Nucli urbà de l'Alou | Casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. | 42.0943300,2.1307500 | 428117 | 4660615 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60592-foto-08195-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60592-foto-08195-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60592-foto-08195-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El taller de bigudins de can Roca constitueix un dels pocs referents industrials del municipi de Sant Agustí de Lluçanès. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60593 | Cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-font-0 | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | La pedra dels murs que formen els dos cossos té diferent color i mida, la qual cosa denota les reformes fetes tot i conservar l'estructura original. | Cal Font, coneguda anteriorment com cal Joan, està situada a la banda dreta pujant el carrer de l'Alou, just al capdamunt del carrer quan comença el desnivell. És un edifici de petites dimensions de planta rectangular que està assentat sobre un desnivell, el mateix de provoca el propi carrer. Està composat per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs són de maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades. La façana principal que està orientada a l'oest té una composició simètrica d'eix horitzontal. A la planta baixa es troben dues portes, la de la dreta amb brancals i llinda de pedra picada conté una inscripció i data de 1790. Al primer pis hi ha tres finestres, dues simètriques a l'altura de les portes de la planta baixa emmarcades amb pedra picada, i una de petites dimensions al mig. La finestra de la part dreta presenta un ampit motllurat. La façana nord presenta dues obertures, una porta a la plana baixa i una finestra al primer pis. | 08195-86 | Nucli urbà de l'Alou | Casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. | 42.0944000,2.1312200 | 428156 | 4660623 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60593-foto-08195-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60593-foto-08195-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60593-foto-08195-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La inscripció de la llinda de la porta és la següent:JAUME ROCA ME FET17 90La casa també és coneguda com a Cal Joan. Els dos topònims són vigents al poble actualment. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60594 | Can Poll i cal Vigatà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poll-i-cal-vigata | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Can Poll es va restaurar a finals dels anys 80 | Can Poll i Cal Vigatà són dos edificis de planta rectangular adossats que formen un grup aïllat en el carrer de l'Alou. Estan situats a la banda dreta pujant el carrer just per sota de ca la Cinta i constitueixen un exemple de creixement lineal dels carrers del segle XVIII igual que el conjunt arquitectònic de cal Verdaguer, Carbonell i Aliguer. Els dos edificis orientats a l'oest tenen teulada de doble vessant a diferent nivell amb aigües a la façana principal i presenten murs maçoneria de pedra delimitats per cantonades diferenciades. Can Poll és l'edifici que es troba situat més al nord està composat per planta baixa i un pis. Presenta quatre obertures disposades de forma simètrica; a la planta baixa una portalada bisellada amb brancals i doble llinda de pedra picada datades dels anys 1760 i 1768, i una finestra amb ampit, brancals i llinda de pedra picada a la seva dreta. El primer pis presenta dues finestres bisellades amb ampit motllurat, brancals i llinda de pedra picada. Cal Vigatà està composat per planta baixa, un pis i golfes. Presenta 7 obertures disposades de forma asimètrica. A la planta baixa hi ha una porta amb brancals i llinda de pedra picada, i una finestra a la part dreta amb ampit, brancals i llinda de pedra picada on hi consta una inscripció i la data de 1779. Al primer pis hi ha tres finestres, una de petites dimensions a l'extrem dret, i a les golfes dues finestres més totes elles amb ampit, brancals i llinda de pedra picada. | 08195-87 | Nucli urbà de l'Alou | Casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. | 42.0941000,2.1310800 | 428144 | 4660589 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60594-foto-08195-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60594-foto-08195-87-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La inscripció de la llinda de Cal Vigatà presenta la següent inscripció: AGUSTI CASAS 17 79 | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60595 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-10 | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Murs refets i obertures modificades amb pedra de nova construcció | La casa de l'Ajuntament, que abans havia estat seu de l'escola de Sant Agustí de Lluçanès està situada a la banda dreta pujant el carrer de l'Alou just per sota del conjunt arquitectònic de can Poll i cal Vigatà i davant per davant del conjunt arquitectònic de cal Verdaguer, cal Carbonell i ca l'Aliguer. És un edifici de mitjanes dimensions de planta rectangular que està composat per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra i ciment i presenta cantonades diferenciades. La façana principal està orientada al sud i té una composició simètrica de tres obertures per planta. La planta baixa presenta dues portes i una finestra, destaca sols la porta central que conserva els brancals i la llinda de pedra picada originals i datada de 1763. Antigament la porta de l'esquerra constituïa una finestra. Les obertures del primer pis, un balcó i dues finestres al costat, així com la resta d'obertures de l'edifici estan emmarcades amb pedra de nova construcció. La façana nord conserva enmig dels murs algunes llindes de fusta denotat la possible existència d'obertures posteriors. | 08195-88 | Nucli urbà de l'Alou | Casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. L'edifici on s'emplaça actualment la Casa de la Vila era antigament l'escola de Sant Agustí de Lluçanès fins els anys 1974 i 1975 quan va deixar de funcionar . Els topònims de Les Escoles o Els Col·legits encara són vigents al poble. | 42.0937700,2.1309500 | 428133 | 4660553 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60595-foto-08195-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60595-foto-08195-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60595-foto-08195-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La casa també és coneguda com els 'col·legits' per l'ús que va tenir el passat. A la façana est es troben ubicades les bústies dels veïns del poble. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60596 | Cal Coima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coima | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII-XIX | Reformes a les teulades i murs de la casa amb diverses ampliacions | Cal Coima es troba situada a uns metres a la part dreta pujant el carrer de l'Alou just per sota de l'Ajuntament. És un edifici de mitjanes dimensions composat per dos cossos de planta rectangular disposats perpendicularment formant una estructura d' L tot creant un pati davanter. Té una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, morter i obra en diferents parts ja que la construcció actual és fruit de diverses reformes de l'edifici antic. El volum paral·lel al carrer de l'Alou té la façana principal orientada a l'oest consta d'un porxo baix amb murs de pedra i una galeria d'obra al primer pis que es troba tapiada també amb obra i on s'hi distingeixen les arcades anteriors. El volum perpendicular al carrer de l'Alou presenta una edificació annexa que allarga la casa en direcció oest i està denotat per les cantonades diferenciades integrades als mur. Consta de diverses obertures de mides diferents i disposades de forma irregular, algunes d'elles amb llinda de fusta. La façana nord només té una petita obertura a nivell del terra i presenta una clara diferenciació dels murs de la part annexada. | 08195-89 | Nucli urbà de l'Alou | Casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. | 42.0937200,2.1311900 | 428153 | 4660547 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60596-foto-08195-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60596-foto-08195-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60596-foto-08195-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | No es conserva data de l'edificació però pels materials es podria datar del segle XVIII-XIX amb modificacions posteriors. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60597 | Cal Massana / Cal Sità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massana-cal-sita | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII-XIX | Conserva l'estructura original tot i que ha estat reformada en teulada, obertures, murs i usos. | Cal Massana, també coneguda com cal Sità, es troba situada al carrer Sant Genis, que és perpendicular al carrer de l'Alou, i just al costat de cal Coima. És un edifici de mitjanes dimensions que està composat per dos volums annexats de planta rectangular i amb teulada a diferent nivell de doble vessant d'aigües a la façana principal. Té un pati davanter tancat per un mur i unes edificacions paral·leles d'ús domèstic Els murs són de maçoneria de pedra amb morter i ciment. El volum principal que està composat per planta baixa i un pis, té la façana orientada a l'oest i presenta sis obertures. A la planta baixa hi ha la porta principal amb barbacana moderna, brancals de pedra i llinda de fusta, dues finestres de mides diferents amb reixes i llindes de fusta i una finestra a la part esquerra emmarcada amb pedra picada. Al primer pis hi ha dues finestres amb ampit, brancals i llinda de pedra picada. A la façana est s'hi observa una estructura sobresortint de pedra i teulada d'un sol vessant. El volum annexat a la part dreta presenta un gran finestral rectangular a la façana sud i dues obertures a la façana est, totes amb llinda de fusta. | 08195-90 | Nucli urbà de l'Alou | Casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. | 42.0937900,2.1314700 | 428176 | 4660555 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60597-foto-08195-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60597-foto-08195-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60597-foto-08195-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | No hi ha data de construcció però els materials i l'estructura indiquen que es va construir entre els segles XVIII i XIX amb modificacions posteriors.Cal Massana també és coneguda com a cal Sità, nom actual de la casa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60598 | Cal Moles Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moles-baix | YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | La casa ha estat restaurada | Cal Moles Baix es troba situada a la part dreta pujant el carrer de l'Alou, per sota de can Coima i just a l'encreuament amb el camí veïnal que condueix a Casademunt. És un edifici de mitjanes dimensions composat per dos volums annexats de planta rectangular formant una estructura d' L. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i presenten cantonades diferenciades integrades denotant les ampliacions fetes. El volum principal orientat a l'oest està composat per dos cossos adossats de planta baixa i un pis. Té la teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i presenta les obertures emmarcades amb pedra picada. El volum que s'annexa de forma perpendicular a la dreta de la porta principal constituïa l'antiga pallissa que s'ha rehabilitat, deixant un pas a peu pla que comunica amb el jardí. | 08195-91 | Nucli urbà de l'Alou | Casa situada al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. | 42.0932900,2.1310200 | 428138 | 4660500 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60598-foto-08195-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60598-foto-08195-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60598-foto-08195-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Cal Moles Baix també és coneguda com a ca l'Escloper, nom que tenia anteriorment la casa i que té un possible origen amb l'activitat artesanal que s'hi desenvolupava. No hi ha data de construcció però per estructura i materials es pot considerar del segle XVIII. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60599 | Cal Verdaguer, cal Carbonell i ca l'Aliguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-verdaguer-cal-carbonell-i-ca-laliguer | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990 | XVIII | Cal Verdaguer ha estat reformada recentment.Cal Carbonell no ha estat reformada i conserva l'embigatge i la teulada original.Ca l' Aliguer va ser ampliada al segle XVIII | Cal Verdaguer, cal Carbonell i ca l'Aliguer són tres edificis de planta rectangular adossats, representatius del tipus de construcció lineal de carrers al llarg del segle XVIII quan s'edificava en veïnatges. Estan situats a la banda esquerra pujant el carrer de l'Alou davant per davant de la Casa de la Vila. Els tres edificis estan orientats a l'est i tenen teulada a diferent nivell de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs són de maçoneria de pedra i morter delimitats per cantonades diferenciades integrades. Cal Verdaguer que és l'edifici que es troba situat més al nord està composat per planta baixa i un pis. Presenta quatre obertures de diferents tamanys, 3 finestres amb ampit i emmarcades amb pedra picada i una porta amb brancals i llinda de pedra picada. Té dues llindes datades, una de l'any 1731 i l'altre del 1761. Cal Carbonell que és l'edifici que queda integrat al mig està composat per planta baixa, un pis i golfes. A la planta baixa destaca la portalada amb brancals i llinda de pedra picada on hi ha la data de 1719. El primer pis presenta dues finestres de diferent mida amb ampit, brancals i llinda de pedra picada. La finestra de la dreta té gravada la data de 1746. Finalment a les golfes trobem una finestra emmarcada amb pedra picada. Ca l'Aliguer és l'edifici situat a la part baixa, sud, i està composat per dos volums adossats. El volum principal presenta cinc obertures disposades de forma asimètrica. A la planta baixa hi ha una portalada amb brancals i llinda de pedra picada amb inscripció i data de 1711, s'hi accedeix a partir d'una rampa moderna que queda al mig de dos llargs bancs de pedra que discorren tota la façana. A la seva esquerra hi ha una finestra amb ampit, brancals i llinda de pedra picada que queda al costat dret d'un contrafort adossat a la façana. Al primer pis s'hi mostren dues finestres i a les golfes una de més petita, totes amb ampit, brancals i llinda de pedra picada. A la façana sud s'hi adossa un volum de teulada a nivell inferior que presenta a la seva façana est, una gran arcada de mig punt a la planta baixa i una finestra amb ampit motllurat, brancals i llinda de pedra al primer pis; la façana sud presenta tres grans arcades tapiades d'arc de mig punt a la planta baixa i dues arcades modificades al primer pis, una d'elles amb balcó i datada de 1796 en una de les columnes. També hi ha una finestra a la banda esquerra emmarcada amb pedra picada. A la zona de sota teulada s'hi mostra una obertura tapiada semicircular. | 08195-92 | Nucli urbà de l'Alou | Cases situades al costat del camí ramader al nucli de l'Alou sorgit durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada. Ca l'Aliguer va ser un hostal que funcionava en el marc de les rutes de transhumància, probablement fundat pel mas Casademunt de Pi. | 42.0937300,2.1307300 | 428115 | 4660549 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60599-foto-08195-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60599-foto-08195-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60599-foto-08195-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La inscripció de la llinda de ca l'Aliguer és la següent:JOSEPH CASADEMUNT1 7 1 1 | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60600 | Fita ramadera de l'Alou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-ramadera-de-lalou | Seria interessant condicionar l'entorn proper a la fita. | La Fita ramadera es troba emplaçada a l'encreuament entre el carrer de l'Alou i el camí que condueix a la masia de Casademunt de Pi. Es tracta d'una fita de pedra d'una sola peça, enclavada de forma vertical de 93 centímetres d'alçada, 34 centímetres d'amplada i 19 centímetres de profunditat. La fita marcava la direcció i orientació del camí ramader que venia de del Collet de Sant Agustí i prosseguia en direcció Alpens travessant el nucli de l'Alou fins arribar a Pedres Negres, antiga masia inexistent avui en dia. | 08195-93 | Nucli urbà de l'Alou | La Fita es troba relacionada directament amb l'antic camí ramader que transcorria pel terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. Senyalitzava i indicava l'orientació de la carrada i el pas dels ramats transhumants que a l'estiu es dirigien a les zones altes de pastures i que tenien parada a l'Alou. | 42.0928200,2.1308200 | 428121 | 4660447 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60600-foto-08195-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60600-foto-08195-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60600-foto-08195-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Diverses pedres del mateix tamany delimiten la carrada en el pas del nucli de l'Alou, a l'altura de cal Coima, i servien per senyalitzar el camí i evitar l'accés dels ramats transhumants als horts, camps o cultius dels veïns. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60601 | Veïnat de l'Alou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-lalou | PLADEVALL, A. La parròquia de Sant Pere de Sora, Patronat d'Estudis Osonencs, volum 6, número 60-61, any 1968 TORRES, J. SALVANS, J. COROMINAS, J. Els Camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000 | XVII-XX | El veïnat de l'Alou es troba situat a la part nord del terme municipal entre el bac de l'Alou i el serrat de la Ventrulla en una vessant sud. Presenta un desnivell d'uns 30 metres des de l'entrada del veïnat fins al punt més elevat que es troba a l'altura de cal Ferrer. Està articulat a banda i banda d'un carrer principal costerut i sinuós, el carrer de l'Alou, que constituïa l'antiga carrerada del camí ramader que venia del Vallès en direcció Alpens i Castellar de n'Hug. El nucli de l'Alou sorgeix durant el segle XVIII a causa del pas dels ramats transhumants que hi feien parada i presenta una estructura representativa d'emplaçament nascut a partir de l'activitat transhumant semblant a les poblacions com Santa Eulàlia de Puig-Oriol, el Carrer de Beulaigua de Sant Martí d'Albars, el Carrer de Sant Adjutori a Olost, el Carrer de la Ruixeda a Oristà i el Carrer del Gafarró a Sant Feliu Sasserra. Al veïnatge de l'Alou s'hi observen dues etapes constructives significatives: una al segle XVIII amb la construcció de les cases que es troben ubicades a peu del carrer des de la fita ramadera fins a cal Magre, i constitueixen exemples significatius de construcció veïnal del segle XVIII; i l'altra construïda a finals dels anys 70 del segle XX, presenten formes heterogènies de nova construcció ampliant el veïnat al sud i a l'est del carrer de l'Alou. | 08195-94 | Sector nord del terme municipal | El veïnatge de l'Alou pertanyia a l'antiga parròquia de Sant Genis de Pi que formava un extens alou que comprenia una gran franja de terreny allargada de ponent a llevant, que anava de l'Alou i església de Sant Genis de Pi, ara refós amb Sant Agustí, al veïnatge de l'església de Sant Pere al Puig, a Sora. L'existència d'aquest topònim és molt vella. L'antiga parròquia de Sant Genis de Pi pertanyia al monestir de Ripoll des d'abans de l'any 938. El fet de comptar amb església i defensa pròpia –la Guardia de Pinu citada en l'acta del 960- fa presumir que tingué en èpoques molt reculades una organització pròpia i unitària. Tal vegada el fet de pertànyer una part al monestir de Ripoll i l'altra a la Cambreria del monestir de Sant Joan féu que es dividís en dues parts passant la segona a unir-se al a parròquia de Sora. | 42.0938500,2.1309800 | 428135 | 4660562 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60601-foto-08195-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60601-foto-08195-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60601-foto-08195-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60602 | Fira de l'Hostal del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-lhostal-del-vilar | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 TORRES, J. SALVANS, J. COROMINAS, J. Els Camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000 | XVIII | En els últims anys el nivell d'assistència a la fira ha estat força alt. Segons fonts orals hi acudeix més públic actualment que a principis de segle, encara que aleshores el volum de negoci era superior. | La fira de l'Hostal del Vilar es celebra cada 28 de setembre a l'esplanada que envolta l'Hostal del Vilar i té els seus orígens en l'activitat transhumant, encara que avui en dia se n'ha perdut el sentit original. Antigament, els ramats transhumants que tornaven a finals d'estiu de les pastures pirinenques, recorrien diverses fires des del Pirineu fins a les planes de la Catalunya interior, i les àrees litorals i prelitorals, a on negociaven tant amb el bestiar com amb els pastors i les terres de pastura, arribant a acords que permetien solucionar el pasturatge dels ramats a les terres baixes a l'hivern i les terres altes a l'estiu. La fira de l'Hostal del Vilar era una de les fires més importants i reunia pastors i negociants de bona part de Catalunya. Probablement la fira s'inicia durant el segle XVIII, encara que no està documentada fins 1812, època en que Francesc de Vilar va traslladar el mercat ramader als voltants de l'Hostal, territori aïllat i allunyat dels perills de la guerra del Francès que assetjaven la plana de Vic. La fira de l'Hostal del Vilar va viure l'època de gran esplendor durant el segle XIX, s'hi realitzaven les principals compres i vendes de bestiar i se'n marcava un preu que servia per a altres fires de la comarca, es llogaven camps de pastura, es buscaven pastors pels ramats, es marcava els preus dels tonedors i fins i tot s'arribaven a concertar casaments. A mesura que s'engrandia la fira s'hi anaven ubicant firaires que venien esquelles, perols, roba, eines de tall, càntirs o esclops i també s'hi oferien diferents serveis com el menjar. A finals del segle XIX i principis del XX la fira perd importància amb l'arribada de la industrialització i la crisi de la transhumància i es passa d'una presència majoritària ovina a la de bestiar de peu rodó i boví que va anar guanyant terreny. Diferents adversitats al llarg dels anys seixanta i setanta van portar la fira a la decadència i a finals dels anys vuitanta s'havia convertit en un reducte marginal de l'antiga tradició ramadera. No va ser fins 1988 quan un grup de pagesos de Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès es van reunir i van fer ressorgir la fira, introduint idees per fomentar la participació que avui en dia encara són vigents com l'arrossada popular o la gimcana de tractors, a més de conservar l'origen comercial en forma de parades. En els últims anys es van afegint noves activitats com les exhibicions de doma de cavall o les demostracions de tècniques artesanals. | 08195-95 | Sector central del terme municipal | El juny de 1794, en plena Guerra Gran, els francesos van arribar fins al Ripollès, provocant que els seus habitants fugissin amb els seus ramats cap al sud fins a l'esplanada de l'Hostal del Vilar, que es va convertir en emplaçament pels refugiats. | 42.0773500,2.1297900 | 428018 | 4658731 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60602-foto-08195-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60602-foto-08195-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60602-foto-08195-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-07-04 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les tres fotografies incloses s'han extret de l'arxiu fotogràfic del SOLC, música i tradició al Lluçanès | 98|94 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60603 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-8 | MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999 TORRES, J. SALVANS, J. COROMINAS, J. Els Camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000 | Cal controlar les agressions i annexions detectades per part de propietaris termenejants, netejar i restituir l'estructura de la carrerada per tal que no quedi abandonada i es perdi, ja que hi ha trams que el bosc s'ha regenerat de forma que ha ocupat part del camí. | El camí ramader que passa pel terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès forma part de la Ruta III, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància que passen pel Lluçanès. Aquesta ruta que prové del Vallès va en direcció a Alpens enllaçant amb la Ruta I cap a Castellar de n'Hug i és la única que registre, encara, algun moviment transhumant. Travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció al Puig Rodó i Fontfreda, punt on entra al Lluçanès. El camí segueix en direcció al Boquers, el Puig Permanyer (d'on surt la ruta IV cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'hi incorpora la ruta IV procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt i entra al terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès per la zona de Rocatova. Del serrat de Rocatova es dirigeix durant uns 400 metres a la masia del Salt del Llop des de la qual s'ha d'agafar la carretera asfaltada BV-4341que passa per can Jaques fins a l'encreuament amb la BP-4653. Aquí el traçat segueix paral·lel a la carretera fins a l'Hostal del Vilar que continua durant uns 30 metres pel camí asfaltat que condueix al Santuari dels Munts. En aquest punt s'ajunta amb el ramal que prové de Sant Boi de Lluçanès, paral·lel a l'actual BV-4608, i que discorre prop de les masies de l'Oliver, Perenoguera i Casacoberta. La carrerada continua travessant un camp i segueix per la carena de l'Hostal durant uns 800 metres fins a trobar el ramal del camí ramader de Montorro que baixa dels emprius dels Munts en direcció nord amb un pronunciat pendent fins al Collet de Sant Agustí, lloc habitual de parada dels ramats transhumants. S'avança rodejant els camps dels Pallers per la dreta i segueix per la Cometa a través d'un ample camí fins a la carena quan inicia el descens pel Bac de l'Alou fins al Safareig Públic. D'aquí es continua fins a la fita ramadera del nucli de l'Alou, que guiava i orientava el recorregut del camí. Pujant pel Carrer de l'Alou, que té un pendent amb força desnivell, es segueix pel costat de cal Llorenç i cal Peiró fins a la masia de ca n'Alou des d'on descendint pel peu del serrat de la Ventrulla s'arriba a la zona de Pedres Negres. Aquí el camí deixa el terme municipal de Sant Agustí i s'encamina en direcció Alpens. | 08195-96 | Creua el terme de nord a sud-oest passant pel sector central del terme municipal | Quan la transhumància estava en el seu punt àlgid, als voltants del segle XVIII i XIX, al Lluçanès es vivia en funció a aquests camins. Diversos nuclis de població es van crear a banda i banda del camí com és el cas de l'Alou i moltes fires també s'ubicaven en el recorregut d'aquests camins. Un altre conseqüència va ser l'emplaçament d'hostals al llarg del camí, en el cas de Sant Agustí hi havia, a més de l'Hostal del Vilar i l'hostal del Collet de Sant Agustí, els hostals de Cal Pau i Ca l'Aliguer dins del nucli de l'Alou i Pedres Negres, ja en terme d'Alpens però proper a l'Alou. | 42.0778900,2.1305900 | 428085 | 4658790 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60603-foto-08195-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60603-foto-08195-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-07-04 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la zona de l'Hostal del Vilar i can Coma un tros de camí ha estat integrat com a camp. Cal restituir el camí i facilitar l'accés del camí quan discorre a través dels filats de les vaques que en molts casos s'han de saltar. Seria convenient posar-hi portes. A la zona del Collet de Sant Agustí es troba un tram pràcticament impracticable a causa del gran fanguissar produït per l'explotació ramadera del voltant. Caldria arranjar el camí per fer-lo practicable. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||
| 60604 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-1 | El salpàs es segueix practicant, encara que depèn de la voluntat del mossèn. | Costum religiós de caràcter cristià que consisteix en beneir les cases durant el temps pasqual. El mossèn, acompanyat per dos escolans, beneeix les cases del poble seguint un procés ritual que consisteix en esquitxar amb aigua beneita i sal els brancals drets de les portalades. Aquest costum ha deixat de practicar-se en la majoria de parròquies del país. Actualment es continua practicant al municipi de Sant Agustí de Lluçanès. | 08195-97 | Antigament el mossèn i els escolans passaven a les masies a fer la cerimònia del salpàs viatjant sobre rucs. Els veïns els donaven ous i els guardaven fins el dilluns de pasqua quan en feien un sorteig en el marc de la celebració religiosa. | 42.0937700,2.1309500 | 428133 | 4660553 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60604-foto-08195-97-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment es denota el llarg període de pràctica del costum del salpàs a partir de l'erosió de la pedra dels brancals de les portalades de diferents masies. Erosió és causada per la sal que contenia l'aigua beneita amb la qual es beneïa la masia. Algunes de les masies que presenten erosió en les seves portalades són el Prat, can Coll, Perenoguera, etc | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60605 | Les noies de l'Alou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-noies-de-lalou | Arxiu particular d'Isabel Iborra, la Cirera, Sant Boi de Lluçanès. Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona. Les noies de l'Alou. Maria Vila i Justina Sociats. 174-B1 Fr. 4 i 188-A1 Fr. 24 | Diverses cantaires d'Alpens, Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès recorden i encara canten la cançó. | Aquesta cançó la van treure diverses noies d'Alpens que treballaven a una fàbrica que hi havia en aquesta població per burlar-se de les noies de l'Alou que treballaven a la mateixa fàbrica. LES NOIES DE L'ALOU A les noies de l'Alou que en porten davantal nou, amb quinze canes de beta / n'han comprat mitja cana de beta i encara no en tenen prou. L'americana és de llana la gorreta de setí el diumenge totes a plaça, / el rellotge n'és de plata i el dilluns cap a teixir. Apa noies, apa noies que els motors ja han engegat, la bugada vora l'aigua que l'esquella ja ha tocat. A les noies de l'Alou que en porten davantal nou, amb quinze canes de beta / n'han comprat mitja cana de beta i encara no en tenen prou. | 08195-98 | Nucli urbà de l'Alou | 42.0938500,2.1309800 | 428135 | 4660562 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60605-foto-08195-98-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Un cop consultades diferents fonts, es troben petites variacions en alguns versos de la cançó, que s'han recollit en aquesta transcripció. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60606 | El follet del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-follet-del-collet | Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona. El Follet és un vent. Roser Cornelles Giravent. 154-B1 Fr. 25 | Actualment, aquesta rondalla encara és vigent al municipi | El follet del Collet és una rondalla que es diu que va succeir prop del Collet de Sant Agustí, lloc d'encreuament entre la BP-4653, que va de Sant Quirze fins a Prats de Lluçanès i la BP-4654 que va en direcció a Alpens. És una rondalla recollida pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, narrada per Roser Cornelles Giravent de Perafita el juliol de 1983, tot i que encara és explicada per veïns del poble. Segons el testimoni de la Roser, 'El Follet és un vent molt fort que fa com uns cargols i si t'enganxa et fum enlaire aquí a Sant Agustí, un poble que està aquí a tocar. Això és cert, això es ben veritat. Un que li deien l'estemenya, tenien tartanes i anaven de Sant Quirze a Perafita i de Perafita a Sant Quirze, i doncs allà al Collet els va tirar enlaire i els va tirar tots a terra. Era un Follet d'aquests, un vent' | 08195-99 | Collet de Sant Agustí | 42.0838000,2.1364900 | 428580 | 4659441 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En la tradició oral del Lluçanès la figura del follet, que apareix en diverses rondalles i llegendes, es caracteritza per ser un vent, amb esperits malignes o no. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60608 | Troballa de la Mare de Déu dels Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-mare-de-deu-dels-munts | CASADES, P. Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997 Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Agenda de les tradicions catalanes, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1998 | Tal com narra Pelegrí Casades a la seva obra de 1897 'Lo Lluçanès', a la part nord est del Santuari, al vessant de la muntanya on el precipici es fa mes esglaiador, un corriol estret i tortuós , que difícilment s'obra pas entre els matolls que guarneixen el cingle, porta a una petita cova situada a cosa de 50 minuts de l'ermita. En ella diu la tradició que es va trobar la venerada imatge dels Munts. “al capvespre de cert dia d'estiu, retornant un pastor de pasturar el seu ramat, va percebre un estrany resplendor envers el nord oest i gairebé al cim de la serra. Ple d'admiració, corre el pastor a notificar-ho als seus amos, els quals l'endemà es dirigiren al lloc indicat, i dins d'una cova s'hi trobaren la imatge, sent aleshores traslladada des d'allí a l'antiga capella que existia a on avui hi és l'actual, que estava dedicada a Sant Joan; suposant la tradició que en el mateix lloc ja existia una capella al segle IV, igual que la de Sant Miquel, situada al veí predi de Gallifa” | 08195-101 | Extrem est del terme municipal | El dia dedicat al naixement de la Mare de Déu a les terres catalanes és conegut popularment com el dia de les “Marededéus” Trobades. Generalment, segons les narracions llegendàries, era gairebé sempre un pastor o un animal qui localitzava una imatge d'una Mare de Déu, amagada en una roca, una cova, una font, i comunicava al poble més proper la miraculosa troballa. Les Marededéus trobades tenen unes connotacions territorials, perquè darrera de Mare de Déu porten sempre el nom del lloc on s'estan. | 42.0787800,2.1519900 | 429856 | 4658871 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60608-foto-08195-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fotografia 1 ha estat extreta del llibre de R. Vinyeta 'Els Munts. Alt Lluçanès' | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60609 | Retaule del Santuari de la Mare de Déu dels Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-santuari-de-la-mare-de-deu-dels-munts | <p>MASRAMON, R. El Lluçanès central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990 FONT, D. Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. Núm. 9301 SOLDEVILA, F. Els 8 retaules de lésglésia de Sant Boi. Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 2000.</p> | XVIII-XIX | Els plafons marians presenten brutícia, alguns corcs, algunes fissures i algunes fissures mal restaurades. | <p>El retaule de l'altar major del Santuari de la Mare de Déu dels Munts, d'estil neoclàssic, té per estructura principal un petit temple quadrangular amb tres columnes estriades que encabeix la imatge de la Mare de Déu, amb la imatge de Sant Joan Baptista, compatró de l'església, a sobre. S'hi pot accedir per una escaleta que, des de cada banda, facilita el trànsit de devots i el besamans marià. A les parts laterals del retaule hi ha uns plafons esculturals de baix i alt relleu que escenifiquen alguns moments de la vida de Maria. (MASRAMON; 1990) Aquests plafons, emmarcats amb un gruixut marc daurat amb relleus vegetals i un querubí gran esculpit al centre de la part superior, estan repartits a banda i banda de l'altar major i tenen un grau de relleu que varia entre el simple volum i el relleu pràcticament exempt. En la part esquerra hi trobem els relleu d'un dominic predicant davant d'una senyora agenollada, un mercader i altra gent; a continuació trobem el relleu que representa la fugida d'Egipte, amb Josep i Maria, el Nen i l'ase travessant el desert; al seu costat, el relleu representant l'adoració del tres reis d'orient, amb Maria, Josep (amb la vara florida) i el Nen sota un portal de pedra, amb l'estrella, els patges i dos cavalls. A la part dreta hi ha 3 plafons més. D'esquerra a dreta trobem les esposalles de Josep i Maria, davant d'un sacerdot mitrat, en d'interior d'una església; al seu costat, el relleu del somni de Josep, on trobem Josep estirat al terra d'un bosc, al costat de la senalla d'eines. Un àngel, vestit, se li dirigeix, mentre l'esperit Sant presideix l'escena. L'últim plafó no és bíblic: en ell veiem un franciscà (Sant Antoni?) en dues escenes diferents: en una finestra, amb la aparició de la Verge i a la porta d'una església, davant de dos feligresos que li requereixen l'atenció. (FONT; 1995)</p> | 08195-102 | Extrem est del terme municipal | 42.0784900,2.1523300 | 429884 | 4658839 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60609-foto-08195-102-1.jpg | Física | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fotografia 1 ha estat extreta del llibre de F. Soldevila 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 98|99 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60610 | Aplec dels Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-dels-munts | CASADES, P, Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997 VINYETA, R, Els Munts. Alt Lluçanès, Editorial Celblau, 1977 | L'aplec dels Munts es celebra cada dilluns de Pasqua al santuari de la Mare de Déu dels Munts i a l'esplanada que hi ha davant. A l'aplec s'hi reuneixen fidels de diverses parròquies properes, essent els més nombrosos els que provenen dels diversos municipis del Lluçanès i de Sant Quirze de Besora. L'aplec s'inicia al matí amb la missa, seguida de diverses activitats a l'exterior del santuari. Entre aquestes activitats, que canvien any rere any, hi sol haver la cantada de caramelles per grups de caramellaires i un concert. L'aplec és, doncs, un motiu per reunir-se dels feligresos de la zona. Tal com explica Ramon Vinyeta, en la seva obra 'Els Munts', 'en l'extens prat herbat, els dies d'aplec o festivitats, es reuneixen la concurrència formant rotllanes al voltant de les improvisades llars de foc. Modernament, gràcies a la nova carretera, la concurrència s'ha multiplicat notòriament i en moltes ocasions tot el cimbori és envaït de cotxes i autocars, creant un espectacle inusitat en aquesta altitud'. | 08195-103 | Extrem est del terme municipal | Tot i que no està documentat des de quan es celebra l'aplec als Munts, ja en l'obra de 1897 de Pelegrí Casades anomenada 'Lo Lluçanès' es cita l'existència de dos aplecs al Santuari: un per Pasqua i l'altre per l'Assumpció. | 42.0787000,2.1517300 | 429835 | 4658862 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A més de l'aplec, al santuari dels Munts també s'hi celebra una trobada de parròquies del Lluçanès que es repeteix any rere any des del 1999, reunint-s'hi una gran quantitat de gent (últimament en nombre proper a 500). | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60611 | Talla de la Mare de Déu dels Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-la-mare-de-deu-dels-munts | <p>FONT, D. Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. Núm. 9300 SERRA, R. Comarques i subcomarques de Catalunya. Osona. Editat per Ricard Serra, 2000. YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990</p> | XIII-XIV | Tot i el seu bon estat de conservació presenta algunes esquerdes i la mà esquerra de l'Infant Jesús es troba fragmentada. | <p>La imatge de la Mare de Déu dels Munts (1200-1300), ubicada dins el santuari al que dóna nom, és una talla exempta de fusta, pigments emulsionats, pa d'or, guix, pedreria i metall realitzada amb les tècniques de talla, policromia i fosa. És una imatge de la Verge amb el Nen, d'estil romànic tardà. La talla mostra la verge asseguda en un tron cúbic daurat de pilars balustrats, en postura i rostre hieràtic. La vestimenta esculpida consta de vestit marró, capa blava i daurada, i mantellina beige; al coll del vestit hi ha inscrustada una pedra verda. La Verge sosté amb la mà dreta una bola, mentre la mà esquerra reposa sobre l'espatlla del Nen. Porta com a complements una corona reial i nimbe calat, de metall, i unes arracades. El Nen, assegut al centre de la falda de la Verge, porta vestit i túnica de diferents tons verds. Al coll del vestit hi ha una pedra vermella incrustada. El Nen sosté amb la mà esquerra un llibre amb la inscripció 'Ave Maria', mentre beneeix amb la mà dreta. Porta corona reial, de metall. Les mides de la talla són 105 cm. d'alçada, 39 d'amplada i 30 de gruix. (FONT; 1995)</p> | 08195-104 | Extrem est del terme municipal | <p>La talla ha patit moltes modificacions al llarg dels anys: entre els segles XVIII i XIX se la mutilà per adaptar-la a la vestimenta que en aquelles èpoques es portaven. El 1926 es procedí a realitzar una restauració-reconstrucció a fons, retornant a la imatge sense vestir. Acabada la guerra, vers 1939 es restaurà de nou per refer-la dels desperfectes ocasionats per la conservació deficient durant la Guerra. (FONT; 1995) A més d'estar amagada durant la Guerra Civíl, ja durant la Guerra dels Set Anys la imatge s'havia salvat, baixant-la al temple parroquial de Sant Boi, on encara l'hi tenen gran devoció i des d'on hi ha caminet directe per arribar-hi.(SERRA; 2000)</p> | 42.0784900,2.1523300 | 429884 | 4658839 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60611-foto-08195-104-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Popularment es diu que les imatges del santuari de la Quar i la dels Munts es veuen l'una a l'altra a través dels rossetons dels respectius santuaris. La fotografia 1 ha estat extreta del llibre de F. Soldevila 'Els 8 retaules de l'església de Sant Boi'. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60612 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre-4 | AMADES, Joan, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983 Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Agenda de les tradicions catalanes, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1998 | Tot i haver-se modificat la tradició d'encendre un foc per masia a raó de prevenir incendis forestals, es manté la tradició de l'encesa de la foguera a la revetlla de sant Isidre al municipi de Sant Agustí de Lluçanès. | Els focs de sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig quan el sol es ponia després d'haver recollit durant tot el dia fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar al foc. Antigament cada masia encenia la seva foguera, d'aquesta manera, multitud de punts de llum il·luminaven les zones rurals quan es feia fosc. Actualment els focs de sant Isidre a Sant Agustí de Lluçanès s'han unificat en un de sol, una gran foguera on s'apleguen, al seu voltant, els veïns del municipi. Un sopar popular i una petita festa amenitzada amb ball, organitzat aquests darrers anys per l'associació SOLC, música i dansa al Lluçanès, clouen la revetlla. | 08195-105 | Nucli urbà de l'Alou | Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès era corrent que la mainada les saltés, com es fa amb les de sant Joan. En saltar-les es cantava: Sant Isidre de la Pinya, sant Isidre llaurador, se n'anava a robar faves a l'hort del senyor rector. | 42.0938500,2.1309800 | 428135 | 4660562 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60612-foto-08195-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08195/60612-foto-08195-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres fa al·lusió a la tradició segons la qual, sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60613 | Festa de les Camilleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-camilleres | http://www.festes.org | Actualment la festa ja no es celebra. | Les camilleres o caramelles són unes cançons populars i de caire religiós i festiu que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Un grup de cantaires es situa al peu del balcó de les cases de la gent del poble i canta les cançons. Una cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada amb cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. A Sant Agustí de Lluçanès la gent del poble anava a cantar les cançons per les cases del municipi portant un cistell per recollir els donatius que acostumaven a ser ous i diners, amb els quals era tradicional organitzar una festa a l'esplanada de la font Canal, situada prop del nucli urbà. Es tractava de fer una truitada, un dinar de truites amb els ous que havien recollit. | 08195-106 | Nucli urbà | La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recapta es fa una gran berenada. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 42.0938500,2.1309800 | 428135 | 4660562 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 60614 | Arxiu Vilarmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau-3 | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas de Sant Agustí hi ha recollits una epístola, i diverses carlinades, corrandes i caramelles. | 08195-107 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) | 42.0937700,2.1309500 | 428133 | 4660553 | 08195 | Sant Agustí de Lluçanès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||||
| 60615 | Rogers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rogers | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Rogers. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | En el moment de fer la fitxa s'estaven fent obres de rehabilitació i ampliació de l'edifici | <p>Edifici de planta quadrada amb coberta a doble vessant (nord-sud). 'És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides per l'interior, i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta; a la planta baixa hi havia hagut els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxo. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra de Sant Bartomeu (una part està refeta amb el mateix material). Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per l'enderroc, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres. En el moment de redactar la fitxa, s'estava construint un cos adossat a la façana oest, amb un porxo a l'alçada de la primera planta (aquest nou cos ocupa dos terços de la façana, al tram sud d'aquesta).</p> | 08199-1 | Rogers - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>L'edifici inicial correspon a l'estructura situada a la meitat nord de l'edifici, a la qual es van anar adossant diferents cossos. 'Rogers ja apareix documentat al segle XVI com a masoveria del mas de les Ferreres, dins del qual ha perviscut fins fa pocs dies.' ' 'Rogers' és un derivat de roig, aquest darrer que prové del llatí RUBEUS, que significa 'rogenc, roig, no vermell'. Així doncs, aquest topònim va estretament lligat al color de la terra i de les roques rogenques, tan característiques de Rogers i de tot l'altiplà del Lluçanès' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9694700,2.1612700 | 430505 | 4646727 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60615-foto-08199-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60615-foto-08199-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60615-foto-08199-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al nord del mas, exempt d'aquest, hi ha un magatzem, fet amb pedra i coberta a dues vessants, que serveix de magatzem i garatge. En la seva construcció, al segle XX, es va tenir cura de respectar el sistema tradicional de construcció en pedra i la seva tipologia formal és similar a coberts existents en altres masies del terme. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60616 | Creu de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedra-0 | XVIII-XX | La creu, destruïda durant la guerra d'Espanya (1936-1939), fou substituïda per una de nova | <p>Creu situada al costat del camí, sobre una petita elevació del terreny. La base de la creu està situada a l'interior d'un encaix a la roca natural. Al costat sudest de la base hi ha una pedra amb un encaix rectangular (21 x 23 cm) que podria haver servit per encabir-hi un altre element; a l'interior de l'encaix hi ha molsa i material sedimentat. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada de 170,5 cm., 22, 8 cm d'ample i 17 cm de fons. És monolítica, amb les arestes motllurades. Les mesures màximes són: alçada, 40,5 cm; amplada de la base i alçada dels braços, 10,5 cm; fons, 12 cm; amplada total dels braços, 40 cm; de la base de la creu a l'inici dels braços, 16 cm. A la part central dels braços es marca, en relleu, una creu simple que mesura 34, 5 cm d'alçada; 33 cm d'amplada total dels braços; el gruix de la creu és de 2,5 cm. A la roca de la base es pot observar la inscripció 'I783'; els altres costats estan massa plens de vegetació per veure-hi res. La creu està orientada sudest-nordoest.</p> | 08199-2 | zona del Vilaró | <p>Està situada al costat de l'antic camí ral. Es destruí durant la guerra (1936-39) i se n'hi va posar una altra, l'actual. L'única referència històrica és la inscripció a la base: 'I783'.</p> | 41.9912300,2.1596100 | 430391 | 4649144 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60616-foto-08199-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60616-foto-08199-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60616-foto-08199-2-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria / Anna Gómez i Bach | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 60617 | El Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosquet | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). El Bosquet. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | L'edifici ha estat reformat parcialment. | <p>Edifici de planta quadrada, amb planta baixa i un pis. Coberta a doble vessant (est-oest); la coberta està sobreaixecada uns 40 cm. respecte la seva posició inicial. Els murs de la planta baixa són de pedra sense polir; a la primera planta els murs interiors són de tàpia i, els exteriors, de pedra. La porta original de l'edifici actualment és a l'interior, amagada per un cos adossat a la façana sud; tenia un arc de mig punt, destruït al construir el cos adossat, i encara conserva els brancals de pedra. Les bigues de fusta del trespol van ser substituïdes per biguetes. L'edifici actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple; a l'est, ja des d'antic (i en una data indeterminada) se li va afegir un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest (entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord). A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites, amb pedra (alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment); també hi ha una porta tapiada amb totxos. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Als anys 1951-52 es va adossar un cos a la façana sud, amb un porxo al primer pis, que cobreix la façana original; els brancals del porxo i la barana estan fets amb totxos; les llindes són de bigueta. A la façana oest no es pot veure la cantonera que hi havia abans de la construcció del porxo per què s'hi va obrir una finestra a la planta superior i, la resta del parament, està cobert per un edifici adossat construït amb totxanes. Al costat est hi ha diversos corrals adossats; el primer es construí amb pedra i, posteriorment, es va ampliar utilitzant la totxana com a element de construcció; la porta inicial va ser tapiada amb pedres en el moment de fer aquesta ampliació.</p> | 08199-3 | El Bosquet - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'En català antic allò que avui entenem per bosc era la forest, d'aquí la paraula 'forestal'. Però, el mot 'forest', provinent del llatí tardà FORESTIS, fou substituït per la paraula germànica 'bosc', de BOSKO, que significava 'conjunt vegetal de poca importància'. Així doncs, el nostre topònim 'Bosquet', diminutiu de bosc, prové d'una antiga arrel germànica. D'altra banda, el topònim té relació amb l'emplaçament de la casa, prop d'un bosquet.' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9886000,2.1812500 | 432181 | 4648835 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60617-foto-08199-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60617-foto-08199-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | La planta baixa s'utilitza com a corral i magatzem. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60618 | Els Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-solans | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Els Solans. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVIII | Ha estat restaurat recentment i de l'estructura antiga només es poden veure els brancals i les llindes de pedra de la porta i les finestres. | <p>Edifici amb coberta a dues vessants (nord-sud). Planta baixa + 1 pis. La façana principal és a l'est. A la façana sud, després de 1940, s'hi va adossar una estructura, amb un porxo a la primera planta. Portes i finestres amb brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. A la porta principal hi ha una llinda amb la inscripció '1789'. A la dreta de la porta, a la planta baixa, es conserva una finestra esqueixada. Els murs exteriors són de pedra a la planta baixa i de tàpia al pis superior. La pedra és irregular, sense polir, i està lligada amb fang. Els murs interiors tenen un sòcol de pedra fins a 1,30 m. d'alçada i, la resta, és de tàpia. Exempt de l'edifici principal, al nordest, hi ha unes corts de pedra (només planta baixa), reformades parcialment amb totxo; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior.</p> | 08199-4 | Els Solans - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Només hi ha la referència de la data a la llinda ('1789') i les característiques formals dels brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, sembla que l'estructura inicial havia de ser més petita que l'actual, en pedra, tot i que la restauració que s'ha fet del conjunt no permet definir-la. ' 'Solans' ve de SOLANU(S), que pot significar tros de terra o solar' (BENNITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9969500,2.1691300 | 431186 | 4649771 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60618-foto-08199-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60618-foto-08199-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A l'interior de la casa es conserva un forn. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60619 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-5 | <p>Emili Benito, Roser Armenteras (2001): El Vilar, http://www.sbg.llucanes.net</p> | XVIII | S'han fet reparacions puntuals a mesura que eren necessàries. L'estat general de l'edifici és bo, però no es pot descuidar massa. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (est-oest); cap de biga de fusta a la barbacana del costat de migdia amb un rostre humà. Murs de pedra lligada amb fang. Portes i finestres amb la motllura bisellada. L'edifici s'ha anat ampliant i modificant fins a l'actualitat. Façana sud (principal). És simètrica, bé que presenta diverses reformes. La porta és adovellada, amb arc de mig punt; es va escapçar quan es va construir el balcó de la planta noble; hi ha una pedra del brancal de la porta, al costat dret, que té la inscripció '[1]641', totalment fora de context. A la llinda del balcó de la primera planta, construït a partir d'una finestra original, hi ha la inscripció '1801'. En una de les finestres de la planta situada sota coberta, la del costat est, hi ha pedres de brancal que han estat reaprofitades d'un altre element; s'hi pot llegir la inscripció 'josep vilar'. Davant la façana de migdia, tancant la lliça pel costat oest, hi ha l'antiga casa dels masovers. Façana est. Porxo a la primera planta, amb tres arcades construïdes amb maó massís. A la planta baixa hi ha una porta al costat de migdia amb una inscripció a la llinda 'LR / 1911'. LR corresponen a les inicials de Lluís Roca. Aquest porxo és aguantat per pilars de maó massís tancats amb murs de pedres irregulars. La sala noble de la casa, situada a la primera planta serveix de distribució a les diferents habitacions, com era tradicional en aquest tipus de construcció senyorial; té un arc rebaixat a l'entrada de la sala. Conserva un pica monolítica i, darrera el balcó principal de la casa, encara hi ha la campaneta que, des de l'exterior, tocaven els pobres que s'apropaven a demanar almoina (acostumaven a ser sempre els mateixos i, a la casa, ja se'ls coneixia pel seu nom o renom). A cada costat de la sala hi ha una fornícula; tenen l'interior policromat, marc de fusta i porta de vidre (no tots els elements són originals). Té una lliça, a migdia de la façana principal, amb diverses construccions annexes; el portal, amb barbacana, va ser enderrocat fa uns anys per permetre l'accés dels camions cisterna a l'interior de la lliça. Té un accés pel costat est a través d'una porta de maó massís (època contemporània). En una d'aquestes edificacions de la lliça, a més d'haver-hi les quadres, quan calia s'hi feia l'acollida dels pobres. Al costat est de la casa, ocupant part de l'eixida, hi ha la que havia sigut la casa dels masovers fins al 1947 (quan va morir l'última mestressa dels Vilar).</p> | 08199-5 | El Vilar - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Es conserva documentació escrita des del segle XI (Arxiu de Vilar, fitxa núm. 146). L'edifici actual, però, és una construcció del segle XVIII; no s'observen restes d'un edifici més antic. La darrera mestressa de la família Vilar va morir el 1947; el mas va passar a ser propietat dels frares filipons de Vic i, posteriorment, passà a l'actual propietària, Matilde Saló, de Manresa. 'El Vilar és probablement una de les cases amb més història de Sant Bartomeu, ja que conserva documentació del segle XII, i un dels masos que ha tingut més domini sobre el poble; la majoria de cases que formen el nucli de Sant Bartomeu o eren del Vilar o es construïren dins la seva propietat. No és rar que encara en el primer terç del segle XX moltes famílies del poble paguessin censals als hereus del mas. El poder d'aquesta casa es veu reflectit en aquesta dita popular: 'Al Vilar, un tros de pa; a la caseta, la llesqueta; i al Bosquet, el ronyonet.' 'Etimològicament el nom Vilar prové de la forma llatina VILLARE, que significava 'petit agrupament de cases'. Si tenim en compte que el Vilar es troba molt a prop de l'església vella de Sant Bartomeu, podríem pensar que en època tardo-romana hi hagués en el lloc un petit hàbitat humà' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9846600,2.1792200 | 432008 | 4648399 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60619-foto-08199-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60619-foto-08199-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60619-foto-08199-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60621 | Fonda Corominas (també l'Estanc) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-corominas-tambe-lestanc | XVI-XIX | Edifici molt modificat | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (E-W). Es tracta d'un edifici molt senzill; no hi ha restes visibles d'elements arquitectònics de pedra en portes i finestres. D'altra banda, la façana principal ha estat molt modificada (anys '50 - '60 del segle XX), amb l'afegitó d'unes arcades a la porta principal que desvirtuen tot el conjunt. Malgrat tot, conserva l'estructura de l'edifici original i ajuda a entendre l'urbanisme inicial del nucli antic de Sant Bartomeu del Grau.</p> | 08199-7 | c/ Vell núm. 24 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Forma part del conjunt d'edificis que van configurar el nucli antic del municipi al llarg de l'actual carrer Vell.</p> | 41.9839000,2.1736000 | 431542 | 4648319 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60621-foto-08199-7-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||
| 60622 | Cal Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gravat-1 | XIX | Remodelada | <p>Edifici de planta quadrada, lleugerament esbiaixada, amb coberta a dues vessants (N-S). Té façana als dos carrers (carrer Vell i carrer Nou). Consta de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Porta principal al carrer Vell, té brancals de pedra i llinda monolítica amb la inscripció'18IHS26' (la data de 1826 emmarcant la fórmula 'Jesuchrist'); de la part central de la lletra H en surt una creu. Damunt la porta hi ha un balcó que no sembla correspondre a l'edifici original; possiblement hi havia una finestra que es deuria refer posteriorment. Hi ha un arc de maó massís, en forma de porxada, a la primera planta de la façana de migdia, que dóna al pati; per aquest costat comunica, a través d'una estructura, amb l'edifici núm. 47 del carrer Vell, de nova planta, on viuen els propietaris de la casa. Les obertures dels diferents pisos i les cantoneres de la façana imiten la pedra (en realitat és morter on s'ha dibuixat les línies dels carreus). A la façana nord (al carrer Nou), davant l'església, té una porta amb brancals de pedra i arc rebaixat, també de pedra. Damunt aquesta porta hi ha una finestra amb brancals de pedra, llinda monolítica i ampit, també de pedra, i una finestra amb elements monolítics (brancals, llinda i ampit) a la planta que està sota coberta. A banda, hi ha altres finestres petites que no corresponen a l'edifici original.</p> | 08199-8 | c/ Vell núm. 51 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Edifici d'inicis del segle XIX.</p> | 41.9835600,2.1732400 | 431512 | 4648281 | 1826 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60622-foto-08199-8-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Aquesta casa havia sigut una fonda i es coneixia pel renom de 'cal Gravat'; posteriorment, i de manera temporal, se l'anomenava amb el renom de 'cal Ton Fuster', que n'era el propietari. S'observa, en la porta de la façana del carrer Nou i en la de la casa contigua que el nivell del carrer s'ha rebaixat considerablement respecte el sòl original. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60623 | Cal Gepus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gepus | XVIII | Edifici rehabilitat recentment | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Murs de pedres irregulars; actualment les pedres la façana estan rejuntades amb ciment; la cantonada de l'angle SE està diferenciada del mur amb pedres més grosses. Coberta a doble vessant (E-W); es va fer nova en ell moment de rehabilitar l'edifici. La façana principal presenta un inflexió a la part central. A la planta baixa hi ha una finestra oberta recentment i una porta modificada per adaptar-la com a accés al garatge; es van construir amb pedra del mateix tipus de la que hi ha a les finestres de la primera planta, calcària de Sant Bartomeu del Grau. Anteriorment, a la porta hi havia una llinda que es va trencar durant la rehabilitació. A la primera planta hi ha dues finestres amb els elements de pedra (brancals, ampits i llindes). A la finestra de l'esquerra de la façana hi ha la inscripció '1773' emmarcant una creu.</p> | 08199-9 | carrer Vell núm. 1 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Edifici construït a finals del segle XVIII. No es coneix documentació escrita. Formava part del nucli original format al costat del camí.</p> | 41.9811400,2.1750200 | 431657 | 4648011 | 1773 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60623-foto-08199-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Sembla ser que antigament l'edifici estava format per dues cases independents. El punt de contacte entre les dues era el lloc on hi ha la inflexió de la façana; per tradició oral dels propietaris de l'edifici, s'afirma que la casa del costat nord era més antiga, d'inicis del segle XVIII, però aquesta dada no es pot constatar. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60624 | Cal Llauner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llauner | XVIII | Es va rehabilitar parcialment fa uns 20 anys. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (NW-SE). Estructura perimetral original; trespols modificats durant la rehabilitació. Planta baixa: porta d'entrada amb els muntants de maó massís, construïda fa 20 anys, amb l'aresta motllurada en forma de quart de cercle; a la part baixa dels muntants hi ha una pedra a cada costat amb la mateixa motllura; a la dreta de la porta hi ha una finestra amb brancals i ampit de pedra i llinda monolítica amb la inscripció '1723'; a la seva dreta hi ha una petita finestra oberta recentment i, al tram esquerre de la façana, una altra finestra petita que estava tapiada i es va reobrir durant la darrera rehabilitació. Primera planta: finestra original, amb elements de pedra, situada damunt la vertical de la finestra de la planta baixa; damunt la porta hi ha una finestra amb muntants de maó massís, també motllurats i, a l'esquerra, una petita finestra que es va ampliar durant la rehabilitació de la casa.</p> | 08199-10 | Plaça Dr. A. Griera núm. 6 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Casa datada a partir del 1723. No es coneix documentació escrita. Formava part del nucli original format al costat del camí.</p> | 41.9807900,2.1746700 | 431627 | 4647973 | 1723 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60624-foto-08199-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60624-foto-08199-10-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al muntant de la dreta de la porta, a la part alta, hi ha un desgast considerable a causa del salpàs (costum cristià que consistia en beneir amb aigua i sal les cases; es feia durant la Setmana Santa; veure la fitxa 140). La llogatera de la casa va demanar al rector que no fes el salpàs a la casa per evitar el deteriorament d'aquesta part del muntant. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 60625 | Cal Madró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-madro | XVIII | Edifici rehabilitat fa uns 25 anys. Fa 12 anys es va aixecar la cota de la teulada, que es va fer nova. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Coberta a doble vessant (E-W). L'estructura de l'edifici, amb murs de pedra, és l'original, bé que l'interior s'ha anat adaptant a les necessitats de a cada moment; conserva, però, l'embigat de fusta (en algun punt està amagat per sostres rebaixats de plaques de guix prefabricades). Planta baixa: porta amb brancals de pedra, la llinda s'ha modificat (actualment hi ha un arc rebaixat); finestra al nord amb brancals de pedra i llinda monolítica (arestes motllurades en quart de cercle); porta nova al tram sud de la façana. Primera planta: finestra al tram sud amb brancals i ampit de pedra i llinda monolítica amb una inscripció en dues línies, '17 [creu] 15 / FRANSESh MUNELS'; al centre de la façana hi ha una finestra similar, amb brancals i ampit de pedra, amb una llinda monolítica amb una inscripció centrada repartida en tres línies, 'FRANCECH MUNELLS / Y BORRELL / ANY 1865'; al tram nord hi ha una altra finestra de mesures semblants a la primera però, possiblement, correspongui a la mateixa època de la central o, fins i tot, posterior. Planta sota coberta: hi ha tres finestres construïdes fa uns 12 anys, en el moment d'aixecar la teulada (en el moment de fer aquesta darrera reforma es varen ampliar les finestres ja existents).</p> | 08199-11 | carrer Vell núm. 3 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>No es coneix documentació escrita. Hi ha una llinda amb la data '1715' i una altra amb la inscripció '1865', corresponent a una remodelació efectuada en aquesta data. La casa correspon al focus originari del nucli urbà de Sant Bartomeu del Grau, al costat del camí, iniciat a finals del segle XVII i continuat en els segles posteriors.</p> | 41.9812000,2.1746600 | 431627 | 4648018 | 1715 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60625-foto-08199-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60626 | Can Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roma-0 | XIX | Molt modificada | <p>Edifici de planta baixa + planta + planta sota coberta. Coberta a doble vessant (E-W); ràfec amb diferents nivells de teules. Portes a la planta baixa amb brancals de pedra i arc rebaixat; la porta del tram nord té la inscripció: 'PERE 1857 ROMA'. Els dos balcons de la primera planta no són originals (possiblement, hi havia dues finestres) i les dues finestres de la planta sota coberta han estat modificades. Es comunica, des dels inicis, amb la casa situada al costat nord. S'hi ha iniciat algunes reformes, però no estan acabades. Tot i tractar-se d'una construcció posterior és una edificació del segle XIX.</p> | 08199-12 | carrer Vell núm. 45 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9827500,2.1736400 | 431544 | 4648191 | 1857 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60626-foto-08199-12-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A la casa es conserva mobiliari del segle XIX. En una de les dependències hi ha una capella de 1890, amb altar. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 60627 | Ca la Mestra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mestra | XIX | Rehabilitada a finals del segle XX. | <p>Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. La coberta, a doble vessant (E-W), es va aixecar durant el procés de rehabilitació per elevar l'alçada de la planta; a la façana sud encara es pot observar l'alçada original de l'edifici. Murs de pedra irregular amb les cantonades diferenciades. A la façana principal (est) hi ha dues portes amb arc rebaixat, de pedra. A la primera planta hi ha dos balcons (no corresponen a l'edifici original, possiblement són producte de l'ampliació de les finestres originals). A la planta sota coberta hi ha dues finestres, refetes amb pedra, que es van ampliar en el moment d'aixecar la teulada i l'elevar l'alçada d'aquesta planta.</p> | 08199-13 | carrer Vell núm. 43 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Per la tipologia de l'edifici, sembla correspondre al conjunt de cases bastides durant el segle XIX. En aquesta casa hi visqué mossèn Anton Griera (el Dr. Griera), que n'havia estat propietari.</p> | 41.9826900,2.1737400 | 431552 | 4648184 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60627-foto-08199-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | És molt semblant a l'edifici núm. 43 del mateix carrer. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc