Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77853 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-11 | Els darrers anys s'ha perdut la seva celebració, tot i que hi ha la voluntat de recuperar-la. | <p>Festa major d'hivern, coincidint amb Sant Climent. Antigament consistia bàsicament en actes religiosos i alguna activitat festiva de caràcter popular.</p> | 08223-125 | <p>Tot i que actualment no se celebra, hi ha la intenció de recuperar aquesta festa per equilibrar la celebració d'alguns actes de tipus cultural, festiu i tradicional a l'hivern.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||||||
| 77854 | Pi de maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-maig-0 | <p>La festa del Pi forma part del cicle de festes ancestrals per a celebrar l'arribada de la primavera. Se celebra el dia 1 de maig, i consisteix a plantar un pi alt i dret al mig de la Plaça Major. Al matí se surt a buscar un pi alt als afores del poble per després plantar-lo ben dret al bell mig de la Plaça Major. És costum de posar un premi al capdamunt del pi, que és per al primer que aconsegueix de pujar-hi malgrat la resina i el greix que s'hi afegeix. El pi es fa baixar, és a dir es talla, el primer de juny, en què es torna a fer una festa amb ball de gitanes inclòs. Aquest costum que s'havia perdut es va recuperar fa uns anys i actualment gaudeix de molt bona salut, essent una de les festes més viscudes pels llorençans.</p> | 08223-126 | Se sol celebrar al plaça major. | <p>La festa del pi s'havia perdut als anys seixanta i va ser recuperada fa pocs anys amb èxit; s'han intentat diversos emplaçaments, fins que ha quedat la plaça major com a lloc de referència de la plantada. A tall d'anècdota, després de diversos trasllats de l'activitat, la web local va fer una enquesta l'any 2008 sobre l'indret preferit per a la plantada, que va ser la plaça en detriment de la font de l'Aixeta.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||||||
| 77855 | Drac de Sant Llorenç Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-sant-llorenc-savall | <p><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. La llegenda del drac de Sant Llorenç del Munt. Pàg. 155-159. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1991). Anecdotari ocult d’una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt. Mossèn Vergés i el drac de Sant Llorenç del Munt, pàg. 9-11. Editorial Ègara. Terrassa. <a href='https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view'>https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view</a> </span></span></p> | Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. | <p>Conta la llegenda que quan els moros se n'anaren d'aquestes terres hi van deixar una petita cria de drac. L'animal anà cresquent i cada vegada necessitava més per a menjar. Primer li duien ovelles, després ja baixava ell mateix a buscar-les entre els ramats, fins que al final tenia tot l'entorn de Sant Llorenç atemorit per les captures que pogués fer. La notícia s'escampà arreu fins que el comte de Barcelona en persona volgué solucionar l'afer, i ell mateix vingué a caçar la fera. I quan el matà s'acabaren els grans mals en aquesta terra. La llegenda està associada al Morral o Cova del Drac (Matadepera).</p> | 08223-127 | Llegenda situada a la Cova Simanya. | <p>El pare Ermendia, al segle XVIII, entrà a la cova Simanya i trobà a l'interior femta fresca, que identificà amb el drac de la llegenda. Víctor Balaguer, al segle XIX, situà la llegenda del drac a la Cova Simanya, on també es contava que hi havia una ciutat sencera amb els seus habitants. La llegenda és una de les més populars a l'entorn, i altres coves s'apropien la presència d'un drac. Les versions de la llegenda són moltes, i cal destacar un poema de Miquel Desclot, que anys més tard fou musicat pel grup Mesclat.</p> | 41.6747400,2.0090500 | 417515 | 4614138 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La llegenda té diverses variants i topònims. Es diu que vivia en una cova i que fou mort en una altra; la toponímia varia des del Morral del Drac, la Cova de Santa Agnès i la Cova Simanya, que per ésser tan gran es diu que era on podia viure. Les dades UTM de localització de la llegenda són les de la Cova Simanya. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||
| 77856 | Els dimonis del Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-del-borrell | Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. | <p>Diuen que un any, al mas Borrell, s'havia de segar i no tenien encara segadors per a fer la feina, i més que en necessitaven perquè la mestressa acabava de tenir una criatura i no hi podria ajudar. L'amo, desesperat, se'n va anar un dia cap al poble dient que tornaria amb tres segadors fos com fos, maldament fossin dimonis. Pel camí va trobar tres joves fornits que li van dir que eren segadors buscant feina, i allà mateix van tancar els tractes: tindrien feina una setmana, i se'ls donaria menjar i aixopluc. Al primer dia que s'hi van posar van haver segat tots els camps. Quan van tornar a la casa, l'amo no s'ho podia creure, i els va dir que els donaria la paga però que, feta la feina, ja podien marxar. Quan tothom se'n va anar a dormir l'amo es va malfiar i va espiar els segadors, i va saber que eren dimonis i que se l'endurien per no haver promès de tenir-los feina per a set dies. Se'n va tornar al llit espantat, i sentint-se culpable d'haver volgut per treballadors fos qui fos, no que fossin dimonis, però la seva dona el va tranquil·litzar dient que ella, l'endemà, ja els donaria feina. De bon matí els segadors van demanar la feina que se'ls havia promès, i en no tenir-ne, li van dir a l'amo que eren dimonis i que se l'endurien com a paga. Però aparegué la seva dona per dir-los que si en volien, de feina, en tenia de sobres. Al primer li va encomanar que tragués aigua del pou amb un cabàs sense cul; al segon que netegés i fes ben blanca una pell de cabra negra; i al tercer que en una setmana ensenyés de lletra al nen que acabava de néixer. No podent complir la feina, els tres dimonis se n'anaren de la casa i no tornarem mai més. I deixant els camps segats.</p> | 08223-128 | Llegenda situada al mas enrunat del Borrell, a la vall de Mur | 41.6625700,2.0308700 | 419316 | 4612767 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM són les de les restes del mas Borrell. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||||
| 77857 | El roc del Cornut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-del-cornut | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.</p> | Tot i el coneixement d'aquesta llegenda, la caiguda de l'element natural que l'ha originada n'ha fet perdre la vigència. | <p>Llegenda popular. Diuen que Santa Cecília (de Granera) i Sant Climent es van enamorar, i que al cap d'un temps Sant Climent insinuà en iniciar una relació sexual. A Santa Cecília no li va fer gràcia la proposta i el va fer desdir, però davant la insistència se'n va atipar, es va omplir el davantal de pedres i, perseguint el sant pel camí de Vallcàrcara, li va llançar una pedra al damunt mentre la resta li va caure del davantal. El roc encara es conserva al lloc, amb tot de pedres a sobre. Sant Climent va passar corrents per davant de Sant Feliu (de Vallcàrcara) i Santa Cecília se'n va tornar a Granera. És tradició tirar pedretes damunt del roc del Cornut, i si s'hi queden indiquen que el noi o noia que l'hagi tirat es casarà aviat: si s'hi queda a la primera, abans d'un any; si s'hi queda a la segona, abans de dos anys.. El lloc encara és ple de pedres.</p> | 08223-129 | Llegenda sobre aquesta pedra singular de la part alta de Vallcàrcara, sota l'Hostal del Llop. | 41.7098500,2.0610400 | 421885 | 4617988 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El Roc del Cornut és una pedra singular de forma lleugerament triangular, punt de referència del camí de Vallcàrcara a Granera, situació que pot haver inspirat la llegenda. L'any 2003 va caure, quedant en una posició diferent que desdiu una mica l'encant en les arts endevinatòries. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||||
| 77858 | L'àvia del Dalmau (la vella del Dalmau) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavia-del-dalmau-la-vella-del-dalmau | Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. | <p>Llegenda segurament inspirada en algun fet real, amenitzat amb frases fàcils de recordar per la canalla. Conten que fa anys, al Dalmau, una tarda els homes havien sortit a treballar en una vinya una mica apartada, i l'àvia s'hi havia quedat tota sola. Des de la galeria on seia fent mitja i tot prenent el sol va veure que s'acostaven a la casa tres individus d'aspecte sospitós, i l'àvia Dalmau va córrer a tancar i barrar la porta i va agafar un trabuc que sempre tenia carregat. Els tres homes, que eren, efectivament, lladres de camí ral, es van arribar a la casa, hi van fer la volta i en veure-ho tot tancat van trucar a la porta. Van sentir-hi la veu de l'àvia que deia: - Pere, salta per l'era! Els lladregots van córrer cap al darrera de la casa però de nou van sentir la vella que cridava: - Bernat, salta pel terrat! Els lladres van tornar a córrer, però la vella va continuar fent tota mena de sorolls i cridant: - Ramon, compta quants són! Els bandolers es van mirar sorpresos, però un darrer crit de l'àvia els va fer decidir del tot. - Joan, mira cap on van! Van arrencar a córrer camí enllà i quan van sentir una trabucada disparada des de la casa encara es van escapar amb més velociat, fins que es van perdre per entre el bosc i no es van deixar veure mai més.</p> | 08223-130 | El Dalmau, casa de la vall de Mur | <p>La llegenda és força viva i popular, i apareix en diversos reculls de llegendes locals. Probablement nasqué en èpoques convulses de pas de bandolers per la contrada.</p> | 41.6570400,2.0323100 | 419429 | 4612151 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM es corresponen al mas Dalmau. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||||
| 77859 | El Minyó de Sant Llorenç (bandoler) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-minyo-de-sant-llorenc-bandoler | <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1988) Cròniques bandoleres de Sant Llorenç del Munt-El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Col·lecció Cavall Bernat. P. 59-66. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (2007) Les sendes dels bandolers de Sant Llorenç del Munt – Serra de l’Obac. Col·lecció Cavall Bernat. P. 63-69.</span></span></span></p> | XVII | Llegenda viva en la tradició popular, mantinguda per alguna publicació local i per la projecció educativa de la casa de la Muntada. | <p>Personatge real que va exercir de bandoler amb la colla de Perot Rocaguinarda i que gaudeix d'un cert aire llegendari. Joan Muntada, el Minyó de Sant Llorenç Savall, era fill de la casa del mateix nom de la Vall d'Horta. Deuria néixer al darrer quart del segle XVI, i pel sorbenom de 'Muntadeta' o bé era menut o bé el menor dels germans. Actuà pels voltants del poble amb un tal Bertran 'el Carnisser' i després en altres llocs de la comarca. Al cap d'un temps s'incorporà a la colla del famós bandoler Perot Rocaguinarda. La seva captura és ben coneguda per estar descrita en una crònica de l'Arxiu Històric de Sabadell; es va produir el 7 d'abril de 1610 i fou un intent rocambolesc de captura per part de les autoritats i alguns veïns, i que finalment no reeixí. Com altres bandolers, rebé el perdó a canvi d'enrolar-se a l'exèrcit i s'embarcà a Itàlia l'any 1611, on se li perd la pista.</p> | 08223-131 | Llegenda o personatge sortit de la Muntada, Vall d'Horta | <p>La informació d'aquest bandoler va ser fruit d'una intensa recerca als arxius comarcals de la zona (Ferrando, 1988, 2007).</p> | 41.6777700,2.0310400 | 419349 | 4614454 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM es corresponen a la masia de la Muntada. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77860 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-12 | Tradició recuperada recentment. | <p>Dansa típica que es fa per Carnestoltes i eventualment algun altre dia de l'any. Els balls de gitanes són típics de diverses zones de Catalunya i el País Valencià, però les gitanes del Vallès tenen un caràcter específic i estan molt arrelades en diverses poblacions. El ball de gitanes de Sant Llorenç està lligat a la tradició vallesana.</p> | 08223-132 | Plaça Major i altres indrets del poble | <p>El ball de gitanes es perdé durant la postguerra, i es féu una primera recuperació de la tradició als anys 50, que més tard quedà perduda de nou. L'actual grup de gitanes recuperà la tradició l'any 1985, i té bona acollida en la població. A més del dia de Carnestoltes es fan altres ballades l'any.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||||
| 77861 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-40 | <p>Cantada de cançons populars en motiu de la Pasqua, típiques també d 'altres indrets de Catalunya. Se solen cantar el diumenge de Pasqua, tot i que algun any s'han fet o repetit en un altre moment. Les caramelles de Sant Llorenç Savall no tenen repertori propi.</p> | 08223-133 | <p>La cantada de caramelles ha anat patint els seus alts i baixos, i ha estat recuperada en diverses ocasions. La tradició de cant coral de la vila ha anat protagonitzant les revifalles dels darrers anys. Actualment canten les caramelles la coral local, la Coral Polifònica dels Emprius.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||||||
| 77862 | Penjar Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penjar-reis | Costum perdut. | <p>Era costum que la vigília de Reis, joves i no tan joves del poble fessin peculiars regals als balcons de determinades cases i persones. Ja fos amb ninots, llufes, elements o simples cartells o pancartes, es penjava a les cases escollides motius de crítica, de felicitació, de caricatura o fins i tot d'escarni de fets ocorreguts al llarg de l'any. L'acció sempre restava anònima, i el dia de Reis tot el veïnat podia veure en ple carrer qui havia estat objecte de burla o d'elogi. Generalment es tractava d'accions creatives i molt ocurrents, que propiciaven l'interès per què hi hauria l'any següent.</p> | 08223-134 | <p>No es té notícia de quan començà aquesta tradició, que encara que als anys 70 estigué molt viva s'anà abandonant als anys 80, segurament per necessitat d'un canvi generacional que no es produí.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||||||
| 77863 | La Vall d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-dhorta | La zona està inclosa en la legislació del parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i diversos elements pertanyen directament a la Diputació de Barcelona. Alguns propietaris són els darrers d'estirps familiars que es remunten a l'edat mitjana, i han mantingut la hisenda; altres propietats han estat curosament arranjades com a segona residència. | <p>La vall d'Horta és un dels sectors més característics de tot el terme municipal. La riera de la vall d'Horta la recorre de NW a SE i és un dels principals afluents del curs alt del Ripoll. És un racó muntanyós, amb planes fèrtils aprofitades per conreu i probablement l'indret de poblament més antic. Per les seves característiques naturals ha viscut sempre d'una manera autàrquica i autosuficient. La zona fou fortament afectada per un incendi l'any 1969 i, sobretot, pel devastador incendi de 2003.</p> | 08223-135 | Vall entre el massís de Sant Llorenç i la població, accessible des de la carretera de Castellar. | <p>La Vall d'Horta és un dels indrets més antigament poblats del massís; a les zones de muntanya properes hi ha vestigis de poblament en època prehistòrica, però l'inici de l'assentament ininterromput arrenca de l'alta edat mitjana. El monestir de Sant Llorenç ordenà tot el territori, segurament partint d'una eficaç infraestructura hidràulica (el rec de la vall) a l'entorn del qual creixerien masos, molins i conreus profitosos. El castell de Pera, a la capçalera de la vall, s'encarregaria de la defensa i la jurisdicció del territori; depenent del castell, la Torre de Lacera tancaria aquesta vigilància pel sud i acabaria donant nom a un ampli territori més enllà de la vall i tot. Alguns masos tenen documentació des del S. XII, i segurament a partir d'aquesta època passaren a mans dels seus habitants, tot i dependre encara del monestir o del castell. Tot i que en època moderna també aprofità el conreu de la vinya, no en fou tan depenent com en altres indrets; d'aquesta època cal remarcar una xarxa d'indústries rurals lligades tant al creiexement dels masos com a diverses activitats paral·leles, com la carboneria. Al segle XX, la industrialització i el canvi de models econòmics han anat provocant el despoblament de la vall. Actualment encara queda algun mas dedicat a l'agricultura, els molins han estat abandonats, altres masos s'han recuperat com a segones residències i encara uns altres són elements de dinamització cultural i turística. L'excursionisme i l'interès per la natura poden acabar revifant aquesta fèrtil vall, sobretot després que els devastadors incendis del 2003 li restessin interès paisatgístic.</p> | 41.6777500,2.0273900 | 419045 | 4614455 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77863-foto-08223-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77863-foto-08223-135-3.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La Vall d'Horta forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i està per tant afectada per la seva normativa. Les dades UTM s'han pres a la cruïlla del Marquet i Pregona, aproximadament al centre de la vall. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 77864 | Les Fogueroses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fogueroses | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | Aquest sector del massís no ha estat mai afectat per cap incendi forestal. | <p>Fondalada boscosa i feréstega d'una gran bellesa, sense cap empremta de presència humana. La flora i fauna hi han crescut sempre sense intervenció humana de cap tipus, i a més hi abunden agulles remarcables per a l'escalada i nombroses coves i avencs. Per tot plegat és un indret conegut pels excursionistes i practicants d'esports de muntanya. Destaquen les formacions rocoses del Gegant, el Paller, l'Agulla petita i l'Agulla mitjana, i també la Roca encavalcada, raresa geològica molt popular perquè per la seva formació erosiva consisteix en un pont de roca natural penjat al buit.</p> | 08223-136 | Zona encinglerada i boscosa sota el serrat de la sesta de l'Arç. | <p>La primera ascensió en escalada fou la de l'Agulla Petita, l'any 1927, i l'any següent es féu la primera ascensió al Gegant. Els avencs de la zona són poc coneguts i van ser explorats per espeleòlegs força més tardanament que d'altres del massís, i constitueixen dels pocs que encara conserven formacions calcàries intactes.</p> | 41.6701800,2.0127000 | 417813 | 4613629 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El sector de les Fogueroses està inclòs dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i està per tant afectat per la seva normativa. Les dades UTM s'han pres a la cruïlla de corriols entre el Gegant i el Paller, al mig del sector. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77865 | Avenc de Pregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-pregona | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>L'entrada és per l'avenc, però comunica amb una bauma inferior que havia servit d'amagatall durant la guerra civil.</p> | 08223-137 | Damunt de la casa de Pregona, prop del camí a coll de Pregona. | <p>Redescobert després del foc del 2003, és un avenc senzill</p> | 41.6897900,2.0129400 | 417858 | 4615805 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||||
| 77866 | Cau dels Emboscats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-dels-emboscats | <p>Balma arrecerada i orientada a l'est en una de les característiques formacions dels Emprius, que no arriba a formar una cova. Té sortida per l'altra banda de la penya. L'accés és per un forat que sembla un avenc i s'ha de fer per una escala de fusta i unes grapes de ferro.</p> | 08223-138 | Cova oberta o balma a llevant en un penyal de la carena dels Emprius, vora el Queixal Corcat. | <p>El nom li ve d'haver estat amagatall de perseguits en èpoques diverses: s'hi amagaven bandolers, maquis, carlins.. I sembla que fou molt utilitzat en la guerra del Francès, per estar a la vora d'un antic camí de pas. Durant la guerra civil s'hi protegiren primer els perseguits pels esvelotats d'esquerres i després els represaliats pel franquisme, fins i tot als primers anys de la post-guerra; encara n'hi ha el record entre la població de Sant Llorenç. Actualment és un punt d'interès en les excursions als Emprius, malgrat la seva localització i accés difícils.</p> | 41.6829800,2.0121700 | 417785 | 4615050 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77866-foto-08223-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77867 | Cova Simanya (Cova Simanya Gran) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-simanya-cova-simanya-gran | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni.(1983).El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Pàg. 45-50. Editorial El Pot Cooperativa. Sabadell. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni.(1997).La vall del Riu Ripoll. La vall d’Horta, la vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Pàg. 32-34. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Abat Oliba 13.</span></span></p> | La cavitat és de les més visitades pels afeccionats i principiants a l'espeleologia, a més d'excursionistes. El jaciment arqueològic està destruït, però els elements de paleontologia estan a l'Institut Miquel Crusafont de Sabadell. Les formacions estalactítiques interiors no estan gaire malmeses, però són febles. | <p>La cova Simanya és la cavitat més gran del massís, amb 372 m de recorregut i una entrada gran i fàcilment accessible de més de 10 m de boca. La galeria d'entrada fa gairebé 100 m de fons fins que arriba a l'anomenada Font de l'Oca, espai ampli amb formacions estalactítiques; d'aquí es divideix en dues galeries més de 46 i 43 m, fins a seguir tota la profunditat, que ateny els 372 m. Va ser formada en els primers estadis erosius del massís, i encara que actualment hi discorre un rierol la font del seu nivell de desguàs brolla molt més avall. Per l'interior arriba a comunicar amb una altra cova, la del Triangle, que té 121 m de recorregut.</p> | 08223-139 | Cavitat al vessant llorençà del Montcau, amb l'accés senyalitzat. | <p>La cova Simanya és potser la cavitat més popular del massís. Coneguda i habitada des d'antic, hi ha algunes descripcions d'aventurers que penetraren a la part més fonda, amb descripcions gairebé màgiques que corroboraven llegendes locals de presència de dracs o de ciutats subterrànies. La primera exploració espeleològica científica es dugué a terme l'any 1911, i també va ser excavada arqueològicament els anys 1911 i 1930. Com és tradició en nombrosos cims del país, és costum d'instal·lar-hi pessebres per Nadal, tant a la boca com també a l'interior de la cavitat.</p> | 41.6741200,2.0090700 | 417516 | 4614069 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77867-foto-08223-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77867-foto-08223-139-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'any 1911 s'hi varen trobar ceràmiques d'època eneolítica, ibèrica i medieval. Als anys 30 es van dur a terme excavacions més profitoses, tot i que amb criteris arqueològics poc científics. Dins la cavitat hi viu una colònia de rat-penats (Rhinolophus ferrum-equinum), raó per la qual es prohibeix l'activitat espeleològica entre l'1 de novembre i el 31 de maig.Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77868 | Cova Simanya Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-simanya-petita | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>Situada molt a la vora de la Cova Simanya gran, la petita també té una boca gran i de fàcil accés, amb la mateixa forma que la Simanya gran. Té 70 m. de recorregut interior.</p> | 08223-140 | Cavitat al vessant llorençà del Montcau, amb l'accés senyalitzat. | <p>Sense la importància de la Cova Simanya gran, aquesta cavitat també fou coneguda i utilitzada en diverses èpoques històriques, i va ser explorada des dels inicis de l'espelelologia al nostre país. S'hi van fer troballes arqueològiques (restes ceràmiques d'època neolítica i medieval)</p> | 41.6730000,2.0086900 | 417483 | 4613945 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77868-foto-08223-140-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77869 | Cova de l'Àngel (o de Bellver) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-langel-o-de-bellver | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Cova d'entrada estreta al mig d'una esquerda, uns metres per damunt del camí. Té 25 m de recorregut interior i no lluny de l'entrada s'hi poden veure uns remarcables exemples de gours, curioses formacions calcàries en forma de petit clot escalonat on s'acumula aigua.</p> | 08223-141 | Passada la cova Simanya, al final de la mateixa línia de cavitats. | <p>La cova ha servit d'aixopluc i habitatge temporer en diverses èpoques, però és sobretot coneguda per un estadant que al segle XVIII li va donar el nom. Jaume Bellver era un ermità veí de Castellterçol, que visqué a la cova després d'haver estat ja a l'ermita de Santa Agnès.. Pel que sembla era un personatge mig eremita mig savi a qui la gent dels masos propers acudien a demanar consell, i per això era anomenat 'àngel'.</p> | 41.6749400,2.0091300 | 417522 | 4614160 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77869-foto-08223-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77869-foto-08223-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 77870 | Cova gran de les Fogueroses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-gran-de-les-fogueroses | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Cova de difícil accés, amb un recorregut interior de 120 m. Conserva diverses formacions estalactítiques, essent de les poques cavitats del massís que no ha estat expoliada per vandalisme.</p> | 08223-142 | Al vessant E del paller de les Fogueroses. | <p>És una cavitat poc coneguda per grups d'espeleòlegs.</p> | 41.6693600,2.0140600 | 417925 | 4613536 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A la vora hi ha un altre avenc, la Cova Petita de les Fogueroses, que també conserva estalactites a l'interior. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||
| 77871 | Cova de la canal de la Tanca (Cova de l'Ensorrament, forat de la canal de la Tanca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-de-la-tanca-cova-de-lensorrament-forat-de-la-canal-de-la-tanca | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Cova de difícil accés; l'entrada és força gran però queda emboscada, i només s'hi pot accedir desgrimpant amb l'ajut d'una corda.</p> | 08223-143 | A la part alta de la Canal de la Tanca, per un corriol des de la carena del Pagès | 41.6630100,2.0153800 | 418027 | 4612830 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77871-foto-08223-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM s'han pres des del replà superior d'accés. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 77872 | Cova dels Gossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-gossos | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>Petita obertura arran de camí, a la mateixa carretera del Marquet, al vessant S. La boca és estreta i llarga, i la cavitat té 10 m de recorregut i ateny els 6 m de fondària.</p> | 08223-144 | A la pista del Marquet de les Roques, passat l'encreuament de la Muntada. | 41.6770800,2.0232100 | 418696 | 4614385 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77872-foto-08223-144-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77873 | Avenc de la canal de la Ravella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-canal-de-la-ravella | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>L'entrada de l'avenc es troba just a la vora del camí de la Canal de la Ravella, arran del cingle. L'entrada de la boca deu fer uns 2 m, i l'avenc arriba als 16 m de fondària.</p> | 08223-145 | A la meitat de la canal de la Ravella. | <p>L'avenc fou descobert casualment per uns carboners que hi van encendre la pila a sobre, i el pes va fer obrir l'avenc, per on es va enfonsar la llenya amb gran estrèpit; els carboners es van pensar que havia estat el diable qui se'ls havia endut la feina a l'infern.</p> | 41.6625700,2.0191600 | 418341 | 4612778 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77873-foto-08223-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 77874 | Avenc del Daví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-davi | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. LLOPIS LLADÓ, N. (1935) Avenc del Daví, 'Sota Terra', Barcelona, Club Muntanyenc Barcelonès. SAMARRA, X.; CAROL, A. (1986) Les rates pinyades. Barcelona, Federació catalana d'Espeleologia.</p> | <p>L'entrada de l'avenc és ampla, i es distingeixen dues boques a banda i banda d'un bloc caigut que crea un pont penjant. El pou ateny els 65 m de fondària per un recorregut de 250 m. La cavitat tenia diverses formacions d'estalactites que van ser arrancades al llarg dels anys.</p> | 08223-146 | Vora la canal de la Ravella, accés des de la Font Flàvia o les casetes del Bufí per un camí més a SE | <p>L'avenc del Daví va ser explorat per primer cop als anys 1912-1913, i és utilitzat sovint com a escola d'espeleologia. Quan s'hi va entrar per primer cop s'hi van trobar antics motlles de fabricació de moneda falsa, que un conegut grup de falsificadors instal·lats als Òbits havien llançat pel pou abans d'ésser descoberts.</p> <p><span><span><span><span>Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta.</span></span></span></span></p> | 41.6594000,2.0163500 | 418103 | 4612428 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77874-foto-08223-146-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Dins la cavitat hi viu una colònia de rat-penats (Miniopterus schereibersi) que rep una especial protecció per part del Parc Natural (Programa de protecció de la fauna cavernícola), raó per la qual no és permès entrar a la cavitat des de l'1 de novembre al 31 de maig. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77875 | Avenc del Xarop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-xarop | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>A mig camí de la pista de la vall de Mur cap a Puig Rodó, la boca de l'avenc queda a tocar d'un revolt, i generalment està protegit per un reixat de buscalls. Té uns 50/60 cm de boca i ateny els 6 m. de profunditat.</p> | 08223-147 | A l'inici de la pista de la Vall de Mur, prendre una bifurcació a la dreta. | 41.6566800,2.0459400 | 420563 | 4612099 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77875-foto-08223-147-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77876 | Avenc del Pi de les Quatre Besses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pi-de-les-quatre-besses | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>Petit avenc arran de camí, sobre el pi de les Quatre Besses, de 3 m de profunditat i una boca llarga i estreta.</p> | 08223-148 | Una mica més al sud del Pi de les Quatre Besses, a l'entrada de la vall de Mur. | 41.6567300,2.0406400 | 420122 | 4612109 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||||
| 77877 | Balma d'Abellerols (Cova d'Abellerols, de Baiarols) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dabellerols-cova-dabellerols-de-baiarols | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>La balma d'Abellerols és l'abric més marcat en una zona encinglerada del turó d'Abellerols. No forma cavitat, sinó que simplement arriba a fer 6 m de fons, per uns 2 d'ample i 1,30 d'alçada. Hi ha restes esparses d'algun pany de mur.</p> | 08223-149 | Al vessant SE del turó d'Abellerols vora el poble. Accés des de Comabella. | <p>Ocupada en diverses èpoques com a amagatall i sobretot durant les guerres carlines, la balma va ser de les poques que es van tancar en l'edicte de 1850 per evitar que s'hi amaguessin malfactors. Desubicada durant anys, l'indret fou reconegut i recuperat a finals de segle XX.</p> | 41.6811500,2.0394700 | 420055 | 4614821 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77877-foto-08223-149-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 77878 | Cova Simanya Nova (o de la Canal o del Torrent) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-simanya-nova-o-de-la-canal-o-del-torrent | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Pàg. 45-50.</span></span></p> | <p>Cova que forma part del conjunt de les Simanyes però que, per quedar-ne apartada, no es va catalogar fins bastant més tard. La boca és ampla i va permetre l'assentament humà en la Prehistòria, i al fons hi comença una cavitat que ateny els 40 m de recorregut.</p> | 08223-150 | Al sector de les Simanyes, més al nord de la Simanya Gran. | <p>La cavitat no va ser descoberta fins l'any 1961, i als anys 70 s'hi van fer excavacions. Del conjunt de les Simanyes és la que ha aportat més material (ceràmiques d'època neolítica amb cordons) o que, si més no, ha pogut ser controlat abans de dispersar-se. Part del material es custodia al Museu d'Història de Sabadell.</p> | 41.6749100,2.0089700 | 417508 | 4614157 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2021-08-04 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||||
| 77879 | Forat d'en Perer (o d'en Paré) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-den-perer-o-den-pare | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Curiosa formació rocosa, que forma un forat gairebé rodó al mig d'una pedra. Queda a un metre del nivell del terra però és de fàcil accés, i a l'interior crea una balma d'uns 2 m de fondària per 2/2,5 d'alçada. És l'única cavitat del terme municipal que no pertany al massís de Sant Llorenç del Munt, i la seva naturalesa geològica no és càrstica.</p> | 08223-151 | A la vall de Maria, sota la serra del Vinardell. | <p>Sembla que ha servit d'aixopluc al llarg dels temps, i que fa anys hi havia viscut un home solitari fent-hi vida eremítica.</p> | 41.6887300,2.0754100 | 423055 | 4615630 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77879-foto-08223-151-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Tot i que va quedar afectat pels incendis, els efectes es van produir en el paisatge de l'entorn. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77880 | Roc del Cornut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-cornut | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Roc o penyal aïllat de forma triangular que es troba al mig de l'antic camí ral de Sant Llorenç a Granera. Per la seva singularitat deuria ser una referència en aquesta via de comunicació i deuria inspirar la llegenda.</p> | 08223-152 | Al camí de Granera, vora l'indret de l'Hostal del Llop. | 41.7098500,2.0610400 | 421885 | 4617988 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'hivern de 2003 la pedra va bascular i va quedar en una posició diferent, alterant el paisatge i desdibuixant una mica el sentit de la llegenda. L'entorn va resultar greument afectat pels incendis, sense afectar la pedra en si. El paisatge ha canviat molt, i l'antic camí, aquí en part enllosat i atalussat, corre el risc de malmetre's de bardisses. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||||
| 77881 | Font de Cal Llogari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-llogari-0 | <p>És el lloc de naixement del riu Ripoll. L'indret es pot reconèixer entre el Galí i el coll de la Descàrrega, allà on conflueixen dues capçaleres de torrentera; quan comencen les pluges és el primer lloc on l'aigua forma un filet, sense que hi hagi una font o surgència pròpiament dita. Actualment l'indret és desangelat i embardissat a causa dels incendis de 2003 i la malesa que hi ha crescut.</p> | 08223-153 | La capçalera del riu es troba vora el coll de la Descàrrega, a l'indret anomenat sot del Galí. | 41.7154000,2.0357900 | 419791 | 4618627 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Malgrat l'estat en què ha quedat la zona després dels incendis forestals, vora el torrent hi creix una rara espècie d'orquidiàcies. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||||
| 77882 | Gorg de Vilaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-vilatercana | Els darrers anys ha anat empitjorant la netedat de les aigües | <p>Gorg que es forma al curs alt del riu Ripoll; el riu fa un petit saltant i després una bassa fonda d'uns 12 x 8m. Per les seves dimensions i la fresca de l'indret és un racó apreciat per al bany, sobretot quan l'estiu és plujós.</p> | 08223-154 | Per un corriol des del Km 21,4 de la carretera de Monistrol o pel camí del riu. | <p>Al poble hi ha molta tradició d'anar a banyar-se al gorg a l'estiu, i és un indret molt freqüentat.</p> | 41.6957100,2.0486200 | 420834 | 4616429 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||||
| 77883 | Alzina d'en Crispiano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-den-crispiano | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.</p> | Fa pocs anys se li va efectuar una poda una mica maldestra que li va desdibuixar la forma coneguda fins aleshores. | <p>Alzina singular en un encreuament de camins. No és especialment remarcable, i de vegades té una fita a sota mateix per a identificar-la.</p> | 08223-155 | A mig camí entre el Marquet i Rocamur. | <p>El referent popular d'aquesta alzina no és pel seu caràcter botànic sinó pel fet que aquí sempre s'hi aturava el bosquerol Crispiano Ventura, carreter de Castellar. Durant anys aquí hi va penjar l'abric, les eines, hi lligava la mula i fins i dormia al ras. Des d'aleshores ha estat un punt de referència estimat, i conegut pels vilatans i excursionistes. Encara que el nom ha estat normalitzat en 'Crispià', sempre se li havia dit, a ell i a l'alzina, 'Crispiano'. De fet està a tocar d'una cruïlla de camins de la qual esdevé referència.</p> | 41.6709900,2.0203400 | 418450 | 4613711 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||
| 77884 | Pi gros de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-la-roca | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. ROSAURA, Rafael; GOTÉS, Ramon (2000): Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Bilbo, SUA Edizioak.</p> <p>FERRANDO I ROIG, Antoni (1986) Arbres notables del parc natural de Sant Llorenç del Munt. Butlletí UE Sabadell, núm. 78. P. 24-26</p> | <p>Exemplar de pi blanc o pinassa de mides considerables, que destaca enmig del bosc. A 1 m de terra mesura 2,79 m de perímetre, i 87 cm de diàmetre.</p> | 08223-156 | Sota la carretera de Sant Llorenç a Castellar, abans de creuar el pont de la Roca. | <p>Els propietaris de la Roca sempre l'han mantingut i es té com una fita remarcable. En una tala desproporcionada durant la tercera carlinada (1872-76) l'amo de la Roca s'enfrontà a la brigada per evitar que el talessin. El mateix féu Joan Solà, cap d'una brigada de llenyataires l'any 1936, quan es resistí a talar-lo desobeint les autoritats.</p> | 41.6669100,2.0482400 | 420767 | 4613232 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77884-foto-08223-156-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 77885 | Pi de les Quatre Besses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-les-quatre-besses | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13.</p> <p>ROSAURA, Rafael; GOTÉS, Ramon (2000): Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Bilbo, SUA Edizioak.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni.(1983).El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Pàg. 344-354. Editorial El Pot Cooperativa. Sabadell. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1986) Arbres notables del parc natural de Sant Llorenç del Munt. Butlletí UE Sabadell, núm. 78. P. 24-26. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1991). Anecdotari ocult d’una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt. El gegant de la vall de Mur, pàg. 12-13. Editorial Ègara. Terrassa. <a href='https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view'>https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view</a></span></span></p> | <p>Exemplar de pi blanc o pinassa que té la curiositat de tenir quatre branques principals, o quatre besses, des de la soca. Les darreres mesures preses li donaven 28 m d'alçada i 4,70 de soca. A 1 m del terra fa 4,25 m de perímetre i 1,35 m de diàmetre.</p> | 08223-157 | Passada la cruïlla de quatre camins, camí del Daví, per un corriol. | <p>Per la seva particularitat botànica l'arbre sempre ha estat respectat en les tales i altres treballs forestals, i és una referència per als propietaris i els excursionistes. L'any 1986, arran d'una intensa nevada, es va desprendre una branca d'ordre secundari, de la qual es van fer estudis dels anells i que es va poder datar de 1796, a més d'oferir informació local de periodes de sequeres. Durant un incendi l'any 1917 diversos veïns van acudir a salvar-lo juntament amb el capellà i un seminarista, i l'any 1937 l'amo del Dalmau s'hagué d'enfrontar a una tropa de revoltats que volien tallar-lo, oferint la seva vida a canvi de la del pi.</p> | 41.6574900,2.0394600 | 420025 | 4612194 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77885-foto-08223-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77885-foto-08223-157-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-08-09 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Per les seves dimensions i la seva suposada antiguitat se'l suposa l'arbre més vell del massís de Sant Llorenç del Munt (o el que s'ha pogut salvar de les tales). | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77886 | Pinassa del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinassa-del-dalmau | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. ROSAURA, Rafael; GOTÉS, Ramon (2000): Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Bilbo, SUA Edizioak.</p> | <p>Exemplar particularment alt i recte de pi blanc o pinassa, que sobressurt enmig del bosc. A 1 m de terra la soca mesura 3 m de de circumferència i 95 cm de diàmetre. Deu fer uns 20 m d'alçada.</p> | 08223-158 | Seguir el torrent de la font del Cubell fins gairebé la carena; l'accés a la pinassa està fitat. | <p>La propietat del Dalmau conserva alguns dels espais boscosos més remarcables del massís i del terme, en bona part degut a la resistència dels amos a les tales indiscriminades; sembla que l'amo del Dalmau es resistí especialment a les tales de pinassa per a la indústria naval de principis del XVIII, època de la qual podria datar aquesta raconada. Visible des del camí de Santa Agnès, aquesta gran pinassa ha esdevingut una referència per a locals, boquerols i excursionistes, i apareix sovint en els itineraris de muntanya al massís.</p> | 41.6549600,2.0294100 | 419185 | 4611923 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77886-foto-08223-158-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 77887 | Cup de Saladelafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-saladelafont | XVIII-XIX | <p>En una feixa sota l'antic mas de Saladelafont es conserva encara un cup sencer. Està dins una construcció quadrada, el cup mesura uns dos metres de diàmetre i està tot revestit de cairons.</p> | 08223-159 | Uns metres sota el mas de Saladelafont, entre el castell de Pera i la carretera de Monistrol. | <p>Com en molts altres casos de cups, aquesta construcció es deuria afegir a l'entorn de Saladelafont arrel de la bonança del cultiu de la vinya, als segles XVIII o XIX.</p> | 41.6944500,2.0327800 | 419515 | 4616304 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77887-foto-08223-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77887-foto-08223-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77888 | Avenc Gran de la Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-gran-de-la-muntada | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Avenc d'accés perillós, amb una boca ampla i visible en un terreny rocós, d'uns 3,5 x 1 m. Té 31 m. de profunditat i diverses galeries o bifurcacions, la més fonda de les quals ateny els 32 m. Està indicat amb un rètol metàl·lic. Algunes de les galeries no han estat mai explorades a causa d'emanacions de CO2.</p> | 08223-160 | Al vessant NE de Rocamur, davant la Muntada. | 41.6736500,2.0254800 | 418881 | 4614002 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77888-foto-08223-160-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77889 | Avenc Petit de la Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-petit-de-la-muntada | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Situat una mica més amunt de l'avenc Gran de la Muntada, en un indret d'accés dificultós entre arbres, mesura uns 2 x 4 m de boca. Al fons s'hi obre una sala d'uns 5 x 9 m i 2 d'alt, i en un recorregut d'uns 30 m arriba als 6,5 de profunditat.</p> | 08223-161 | Al vessant NE de Rocamur, davant la Muntada. | 41.6736900,2.0250500 | 418845 | 4614007 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77889-foto-08223-161-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77890 | Balmes d'en Carné (Coves del Carné) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-den-carne-coves-del-carne | La cova està senyalitzada pels serveis del Parc. | <p>Tot i que hi ha una cova pròpiament dita, el lloc és conegut com 'les balmes' perquè la roca crea diversos aixoplucs utilitzats al llarg del temps. Arreu del cingle hi ha marques d'antics murs, parets fumades i restes d'antics forns. A la part més protegida de les balmes n'hi ha una amb un forat fondo al final, que és l'entrada de la cova pròpiament dita. Aquesta ateny els 35 m de profunditat, tot i que un cartell indica 23 m..</p> | 08223-162 | En una cinglera de la carretera de Castellar, al límit del terme municipal. | <p>Quan en aquest indret no hi havia cap via de comunicació aquest tros de cingle era utilitzat com a refugi, corral i excepcionalment com a vivenda; el topònim es deu al proper mas Carné, a l'altra banda del riu.</p> | 41.6568400,2.0522900 | 421092 | 4612111 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77890-foto-08223-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 77891 | Bassa del Marquet de les Roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-marquet-de-les-roques | XX | <p>Antiga bassa de grans dimensions, de parets altes, bastida entre la carretera d'accés a la casa i la llera del torrent, del qual deuria prendre aigua per embassar-la. L'element més interessant és la capçalera, en què s'hi va fer un pany de paret a tres nivells enteulat de rajols i que, a la part que dóna a la bassa, té una petita fornícula amb la data de construcció i les inicials del propietari (A.O.B. 1903)</p> | 08223-163 | Entre la bifurcació de la carretera de la vall i la casa del Marquet, abans d'un revolt pronunciat. | <p>L'element forma part de les reformes que féu Antoni Oliver de tot el conjunt. La bassa deuria millorar l'abastiment d'aigua als camps més baixos i altres elements propers.</p> | 41.6762000,2.0223100 | 418620 | 4614288 | 1903 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77891-foto-08223-163-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77892 | Passeig dels Arbres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-dels-arbres | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | XX | <p>Tot i que el carrer arrenca de la carretera de Monistrol, el tram més antic i interessant patrimonialment el constitueix un grup de casetes mitgeres a la part alta, per damunt de les escoles. Es tracta d'un conjunt de cases bastides als anys 20 i 30 en què les façanes conserven elements decoratius propis de principi de segle XX. El núm. 6 té l'any 1927 inscrit en un esgrafiat floral, ceràmiques blanques i blaves i és l'única amb pis i golfa. Els núms. 10 i 12 duen les dates de 1926 i 1930 respectivament, i conserven les entrades revestides de ceràmica i altres elements històrics. El núm. 36 té el carener del terrat decorat amb motllures i cobert amb una teuladeta de trencadís ceràmic. Totes juntes conformen un atractiu grup de casetes baixes.</p> | 08223-164 | Passeig dels Arbres núms. 6 a 16. | <p>Aquest conjunt de vivendes es va construir en un moment en què el poble s'eixamplà cap al nord, a l'altra banda de Ponsferrer. La seva història és paral·lela a les escoles, el celler cooperatiu i el Vapor, la construcció del pont i altres edificis coetanis com la casa de la carretera de Monistrol núm. 80 i fou un primer concepte urbanístic de passeig amb arbres en el conjunt urbà. Al principi duia el nom de Passeig de les Moreres, després es passà a dir Passeig de la Festa de l'Arbre dins les celebracions pròpies de l'època, i durant el franquisme dugué el nom de carrer de Joan Oliver (industrial, no el poeta).</p> | 41.6818100,2.0572900 | 421539 | 4614878 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77892-foto-08223-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77892-foto-08223-164-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77893 | Sifó de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sifo-de-la-roca | En el moment d'elaborar aquesta fitxa el servei del Parc acabava de senyalitzar l'element, que potser seria inclòs en un recorregut per tots els elements del rec. | <p>El sifó consta de tres elements: dues basses circulars de més de 2m de diàmetre i un conducte soterrat que les comunica. D'aquesta manera el rec salvava el desnivell del torrent de la Roca. Es tracta d'una infraestructura més del rec de la vall, en un indret on hi havia diversos elements que l'aprofitaven: el forn d'obra, el trull, el safareig, etc…</p> | 08223-165 | Darrera el mas de la Roca, sobre el trull i el rec; està indicat. | <p>No se sap en quina època es deuria fer el sifó, ni hi ha cap documentació. L'arribada del rec de la vall d'Horta a la Roca, i els usos que es feien de la seva aigua, eren força complexos i comprenien diversos elements. L'actual propietari només recorda que el manteniment i la neteja l'havien fet sempre les criatures de la casa perquè podien entrar-hi dins; ell mateix desvià el sifó per no haver-hi d'entrar més.Des dels anys 50 el rec es féu passar amb una canalització moderna per sobre del trull, evitant així el sifó, que quedà inutilitzat.</p> | 41.6701900,2.0427300 | 420313 | 4613602 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77893-foto-08223-165-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77894 | Font del Balumí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-balumi | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Surgència que brolla de manera natural del subsòl sense crear una font pròpiament dita, sinó un petit gorg amb presència intermitent d'aigua. Hi ha qui creu que el riu Ripoll neix realment aquí, i no al sot del Galí, però la surgència pot interrompre's en èpoques de sequera i per tant no es pot considerar el cabal originari.</p> | 08223-166 | A la confluència de torrenteres sota la casa del Balumí, vora el coll de la casilla. | 41.7033000,2.0249100 | 418871 | 4617294 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'entorn va quedar plenament afectat pels incendis del 2003, amb pèrdua de flora, i actualment està molt embardissat, a part que l'afluència d'aigua del subsòl ha resultat alterada. Quan hi ha aigua també hi ha molta malesa, i l'antic accés a aquesta bonica curiositat natural és actualment difícil. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||||
| 77895 | Camí ramader de Castellar a Castellterçol (Camí ramader del Pirineu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-castellar-a-castelltercol-cami-ramader-del-pirineu | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007).</p> | <p>Traçat irregular, en alguna part perdut, vorejant el terme i desviant-se cap al Bages. En algun tram coincideix amb camins rals, en d'altres travessa serrats evitant grans masos i nuclis de població. Pujava des de Castellar per Collmonner, i seguia per l'alçada de la Codina fins al Pla de les Forques i el serrat de Costa Barrassa (les Costes), en part fora del terme municipal per haver-ne estat el límit. Després del coll de cal Blanc travessa els cingles de Salamó per dalt, pel Pla del Bonell fins a Traens; actualment en part fora del terme, aquest traçat era considerat la partió amb el terme de Granera. D'allà seguia pel bosc per sobre del galí i fins al coll dels Tres Senyors, vora l'actual coll de la casilla.</p> | 08223-167 | Traçat pels límits del terme des de Collmonner, Coll de les Forques i coll de Balumí. | <p>El camí està documentat al segle XVIII i seguit per ramats fins a mitjan segle XX. Bona part del recorregut és l'actual PR 145 (sense variants), mentre que el traçat damunt del Galí s'està perdent arrel de la construcció de la carretera de Gallifa i l'efecte dels incendis de 2003.</p> | 41.7047600,2.0858500 | 423943 | 4617401 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al tram que passa pel collet de Can Blanc, ben bé dins el terme municipal. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||
| 77896 | Camí de Sant Llorenç a Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-llorenc-a-mura | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007).</p> | Darrerament el servei del parc ha començat a recuperar trams d'aquest camí, com a camí de la Vall d'Horta. En algun tram està balisat i comprèn les indicacions de diversos elements del rec o sèquia. A més dels plafons informatius està previst fer algun fulletó. El tram de la Muntada al collet del Llor forma part del GR 5 i està balisat. | <p>El camí sortia per la Creu de Ricó i enfilava per la vall d'Horta passant segurament per la Torre de Lacera. Al mas de la Roca passava pel mig de la casa, on encara es poden veure punts de defensa i el passatge, i seguia per llevant de la riera cap a les Oliveres -no pel traçat actual de la carretera (oberta a principis de s. XX per al Marquet). El traçat segueix per la Muntada, pont de la Muntada, pont del Marquet i s'enfila per la font del Llor fins a tocar els Emprius, des d'on davalla cap a Mura.</p> | 08223-168 | De Sant Llorenç per la Vall d'Horta | <p>A més de ser la principal via de comunicació de la vall d'Horta, paral·lela al rec, aquest camí deuria ser seguit durant anys per travessar la vall cap al nord. Alguns vestigis del traçat es demostren antics, i encara es recorda com a camí de carboners i altres bosquerols. A l'entrada del mas de la Roca hi ha una antiga construcció, com una torreta, amb espitlleres i espai per a un portal, vestigi probablement d'una defensa d'origen medieval d'aquest pas, no a la casa (que va absorbir la construcció) sinó públic.</p> | 41.6700000,2.0429600 | 420332 | 4613580 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al tram del camí que fins a finals de segel XIX passava per l'interior del mas la Roca, i que actualment és un passatge cobert per arcades dins la casa. | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77897 | Camí de Sant Llorenç a Monistrol, 'Camí del Riu' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-llorenc-a-monistrol-cami-del-riu | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007).</p> | Després dels incendis del 2003, al llarg dels nays 2005 i 2006 s'han fet actuacions de millora i arranjament de diversos elements d'aquest camí, tant per a acondicionar-lo per anar-hi a peu com en bicicleta. Malauradament també és utilitzat per motos, que l'estan fent malbé. | <p>El camí surt de Sant Llorenç pel carrer Nou i el Vapor. A les Conques es desvien els camins de Granera i aquest, que per l'esquerra segueix el curs del Ripoll. Passa per sota Vilaterçana, la font i les basses de Cal Llogari i s'enfila pel Galí i el sot del Galí fins al coll de la Descàrrega. Sovint ha de creuar el riu o torrenteres a gual.</p> | 08223-169 | Traçat paral·lel a l'actual carretera asfaltada, per l'E. | <p>Camí documentat al segle XVIII i detallat pel comandant militar de Terrassa, Antoni Bonet, l'any 1850. Aquest el descriví com a camí de ferradura però 'de a uno', és a dir que només hi havia pas per a una persona, i sovint esmenta la manca de passeres als torrents. D'altra banda, aigües amunt de cal Llogari hi ha l'indret anomenat 'els Abeuradors', on antigament s'hi abeuraven les cavalleries. Els darrers anys s'ha popularitzat com a camí de lleure pels habitants del poble, sobretot el tram fons a la font de Cal Llogari o fins al gorg.</p> | 41.6929400,2.0524100 | 421146 | 4616118 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77897-foto-08223-169-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Bona part del recorregut està balisat com a PR-C 145. Les dades UTM estan preses en un tram sortint del bosc just abans de la pista que baixa de Vallcàrcara i Vilaterçana, a l'alçada del KM 21 de la carretera, on el camí conserva força bé el seu traçat originari. | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77898 | GR 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-5-0 | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. AA.DD. (2007) Guia dels senders GR4 - GR5 - GR176 - GR179 i GR241. Barcelona, Associació catalana de Senderisme / FEEC.</p> | Arrel de la publicació de la topoguia, tot el GR ha estat revisat i marcat de nou l'any 2007. | <p>Part del traçat del GR5 o 'Sender dels Miradors', que va del Garraf a Montserrat, el Montseny i acaba al Maresme. El tram que creua el terme municipal de Sant Llorenç Savall baixa de coll d'Eres al coll del Llor, baixa a la vall d'Horta però se'n desvia a la Muntada per passar per sota del turó d'Abellerols (seguint un antic camí entre Comabella i la vall d'Horta) cap a la creu de Ricó. Travessa el poble per sortir-ne per les Avenques i continuar a llevant pel Pla de les Forques.</p> | 08223-170 | Des de Coll d'Eres al Pla de les Forques. | <p>La primera part del GR, fins a Montserrat, constitueix un dels senders balisats més antics de Catalunya. Tot i que la resta del traçat estava contemplat es va tardar una mica més a completar-lo essent homologat l'any 1980. Indicat a la majoria de mapes a poca escala des d'inicis dels 80, la guia no s'ha publicat fins al 2007. Tot i que aquesta via en si no és un camí històric, sí que va enllaçant diverses vies de comunicació utilitzades des de ben antic.</p> | 41.6767600,2.0369100 | 419836 | 4614336 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al collet sota Abellerols, entre la Muntada i la Creu de Ricó, des d'on es té vista a la Vall d'Horta i a la població. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77899 | GR 173 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-173 | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>El traçat coincideix en part amb els antics camins rals de Sant Llorenç a Terrassa i de Sant Llorenç a Caldes i Castellar, i també amb els traçats dels GR 5 i el PR 145. Aquesta variant entra al terme venint de les Arenes, pel Pi de les Quatre Besses, coll de Palomeres i Rocamur; a la Vall d'Horta s'ajunta al GR 5 i entra a la població, per seguir per sota la Busqueta cap a Coll Roig i d'allà a Catafau, a Castellar del Vallès.</p> | 08223-171 | De la vall de Mur a Coll Roig. | <p>El sender sencer rep el nom de sender del 'Vallès Natural', i fa una volta pels parcs naturals i massissos de Sant Llorenç del Munt i la serra de Collserola. Encara que el sender va ser definitivament homologat l'any 1999 i habitualment està balisat, no disposa d'una topoguia editada.</p> | 41.6741900,2.0645700 | 422136 | 4614026 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al sector de les Avenques, sortint del poble, al collet que hi ha sobre la casa dita Masia de mossèn Enric d'Ossó. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||
| 77901 | Hipogeu de la plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-placa | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Al subsòl de la plaça, per sota de la carretera, davant de l'hostal de cal Ramon, hi ha un hipogeu o sala soterrada i tancada, amb l'únic accés d'una galeria lateral. La sala no és d'obra sinó que és buidada a la terra, i presenta dotze fornícules rectangulars a l'entorn amb la part interior còncava, i un banc seguit d'obra. A la galeria hi ha grafits del segle XVII, i sembla que en aquella època aquest espai es va fer servir de fresquera de l'hostal aprofitant aquesta obra, per tant, anterior. S'ha deduït que podria haver estat un espai de culte religiós no permès en època baix-medieval.</p> | 08223-173 | Al subsòl de la plaça major | <p>La troballa es va produir l'any 1982 en motiu d'unes obres. Segons comunicació de Miquel Casals es féu una memòria arqueològica que s'ha perdut, i l'accés només es podria fer per una claveguera propera. La sola informació, doncs, és a la publicació de CASALS i VICENS. Els grafits d'època moderna, que s'han atribuït a l'ús de l'espai per part de l'hostal, corresponen al moment en què es deuria fer una remodelació de la plaça i l'espai de cementiri, que antigament es trobava a l'est de l'església. No s'ha relacionat, però, aquest espai amb el cementiri.</p> | 41.6786800,2.0581500 | 421607 | 4614530 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'únic accés, tancat, es podria fer pel clavegueram. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||
| 77902 | Barraca de vinya del Cumònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-cumonia | <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | Afectada per la malesa | <p>Barraca situada al mig d'un marge, i que per tant no deixa veure cap estructura exterior. A l'interior es pot veure la forma arrodonida, i encara que la porta és baixa, s'hi cap dret i deu mesurar ben bé 2 m tant d'alt com d'ample. Pel fet d'estar en un marge no presenta obertura per a sortida de fums, ja que damunt hi ha una feixa.</p> | 08223-174 | Al marge esquerre del torrent de les Comes, seguint una pista de desemboscar | <p>La barraca és coneguda pel nom de 'Cumònia', que deuria ser el renom del propietari o d'algun treballador. Aquesta barraca no consta en cap document cadastral.</p> | 41.6752300,2.0303100 | 419285 | 4614173 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77902-foto-08223-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Va ser arreglada recentment, després dels incendis. Tot i que hi ha altres barraques de marge, aquesta n'és representativa per ser, segurament, la més gran. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 77903 | Barraca de vinya del torrent de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-torrent-de-les-comes | XIX | Afectada per la malesa | <p>Barraca feta aprofitant el talús del terreny, sobre roca mare. De planta més o menys rodona, a l'interior deu fer uns 1,20 m. de diàmetre i una persona hi cap just. El forat dels fums és enllosat.</p> | 08223-175 | A la carena d'un turó sobre el marge dret del torrent de les Comes, per pista de desemboscar. | 41.6745200,2.0315300 | 419386 | 4614093 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Aquesta barraca va ser refeta quan, arrel dels incendis, va quedar al descobert en passar-li davant un camí de deforestar. En zones desforestades se'n poden veure moltes. | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc