Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67822 | Pedrera de l'Obaga del mas la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-lobaga-del-mas-la-serra | XIX-XX | Hi ha crescut la vegetació fruït de l'abandonament de l'explotació. | <p>A uns 300m del poble en direcció a Terrassa, trobem a la dreta de la carretera, una allargada beta de roca que conserva els senyals d'haver estat explotada. Es tracta d'una antiga pedrera, petita i de fàcil accessibilitat, de la que se'n obtenien blocs amb finalitat constructiva. Talls de pocs metres amb els corresponents talussos de pedres i terres de rebuig, en un estat avançat de colonització per la vegetació, són les restes d'aquesta pedrera que avui està completament en desús.</p> | 08277-171 | km 23,5 de la Carretera BV1221 Terrassa-Navarcles, 08279 Talamanca | <p>La zona de Talamanca és molt rica en roca, fet per el que l'explotació de la pedra calcària va ser i encara és actualment, un dels recursos naturals del municipi. El continu creixement econòmic i demogràfic dels pobles veïns com Navarcles, St Fruitós de Bages o Manresa suposava una important demanda. A més, l'ús domèstic també requeria pedres per a l'ampliació o modificació dels masos o cases.</p> | 41.7307200,1.9826900 | 415394 | 4620379 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67822-foto-08277-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67822-foto-08277-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67823 | Font de l'obaga de la masia el Cingle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobaga-de-la-masia-el-cingle | La gran massa vegetal de l'indret ha acabat amagant la font, que solament es deixa entreveure quan forma els dos petits tolls. | <p>Naixent d'aigua en un marge d'obaga just al peu del camí. Trobem una petita paret de pedra coberta per vegetació per sota de la qual va regalimant l'aigua que al trobar el sòl s'acumula formant dos petits tolls. Depenent l'època de l'any el volum d'aigua és major o menor.</p> | 08277-172 | Pista forestal de l'obaga de la masia el Cingle, 08279 Talamanca | 41.7406900,1.9470400 | 412443 | 4621522 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67823-foto-08277-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67823-foto-08277-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 67824 | Resclosa de can Pruners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-pruners | XIX | <p>Mur transversal fet de pedra i lligat amb morter i formigó que antigament acumulava i elevava el nivell de l'aigua en aquest punt de la riera de Mura. Presenta una llargada aproximada de 40 metres, per una alçada de 2,5 m i amplada d'1 m. L'obra està lleugerament inclinada per tal de reforçar-ne l'estructura, sobretot a la base. Es conserva en la seva totalitat. Avui, el poc volum d'aigua s'escola per sota la resclosa, i l'antiga bassa està plena de sediments. A més, la vegetació hi ha crescut per tots costats creant un bonic paisatge.</p> | 08277-173 | Pista forestal del mas St Esteve a Rocafort, 08279 Talamanca | <p>La història de la resclosa té relació amb la de la sínia de can Pruners, doncs són estructures que es complementen. L'elevació de l'aigua permetia el seu transport cap a la canalització que alhora la conduïa a la sínia, i aquesta la remuntava fins al dipòsit on era emmagatzemada pel rec. Amb el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX i l'aparició de nous aparells mecànics, aquestes estructures entren en desús i s'abandonen.</p> | 41.7205800,1.9244100 | 410533 | 4619312 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67824-foto-08277-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67824-foto-08277-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Trobem també les restes de l'antic canal que transportava l'aigua cap a la sínia de Can Pruners tot aprofitant un lleuger pendent, i poder així, regar els horts que es troben al costat de la riera. Es tracta d'un tram de canal que fa uns 300 cm de llarg, per 70 cm d'ample i 40 cm d'alt. Avui però, està cobert de pedres i vegetació, i sols es pot veure el mur exterior de formigó i maons. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67825 | Resclosa del Molí Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-menut | XX | <p>Mur transversal semicircular fet de pedra i reforçat exteriorment amb ciment que encara avui acumula i eleva el nivell de l'aigua en aquest punt de la riera de Talamanca. Presenta una llargada aproximada de 20 metres, per una alçada d'1,5 m i amplada de 0'80 m. Es conserva en la seva totalitat.</p> | 08277-174 | Riera de Talamanca, 08279 Talamanca | <p>La resclosa que veiem avui respon a una obra consolidada a mitjans segle passat tot aprofitant l'estructura d'una antiga construcció. L'aigua que s'acumula en aquest punt de la riera era transportada mitjançant una canalització, avui desapareguda, fins al molí fariner del Menut, on es guardava en una bassa i esdevenia, en ser utilitzada, la font d'energia que feia funcionar el molí. A més, l'aigua també seria aprofitada per al regadiu dels horts que es treballaven a la llera de la riera, entre la resclosa i el molí. Avui, el sistema està en desús, per bé que la resclosa continua retenint l'aigua.</p> | 41.7421300,1.9790100 | 415103 | 4621649 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67825-foto-08277-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67826 | Font dels Burjons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-burjons | <p>La font, respon a un d'aquests fils d'aigua que de forma natural ha pogut canalitzar-se, de tal manera que en surt un petit raig constant. Amb el temps, la font s'ha modificat fins adquirir l'aspecte que té avui. Així, trobem una petita canalització de plàstic per a conduir l'aigua fins a la pica de pedra, que a la vegada deixa sortir l'aigua per un forat, de tal manera, que es perd per el subsòl. La canalització de plàstic està encaixada enmig d'un pedaç de formigó posat damunt la roca, i on hi ha inscrita la data de 18-6-04. Una petita tarima feta mitjançant petites lloses i terra fa més fàcil l'accés a la font. La vegetació que hi ha crescut al voltant decora aquest espai tot creant un bonic paratge.</p> | 08277-175 | Mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>La font encara s'utilitza com a punt de proveïment d'aigua per a veïns de Navarcles, St. Fruitós de Bages o Manresa, que omplen garrafons des de molts anys enrera. Trobem nombroses modificacions i alteracions de l'entorn, fet per el que l'actual data gravada al damunt del brollador (2004) sols respon a una petita intervenció d'algun particular. Fonts orals ens expliquen que al llarg del temps han vist com aquest espai anava adquirint transformacions conforme les inquietuds dels visitants, en cap cas però, arribant a malmetre l'agradable harmonia del conjunt.</p> | 41.7377488,1.8961896 | 408210 | 4621248 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67826-foto-08277-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67826-foto-08277-175-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-05-27 00:00:00 | Quim Serdà Manau | La font queda molt lluny del nucli urbà de Talamanca, i molt a prop dels pobles veïns de Navarcles i St. Fruitós, fet per el que veïns d'aquests municipis creuen que la font pertany al seu poble. En qualsevol cas, queda clarament demostrat que pertany a Talamanca, doncs el riu Llobregat fa de límit natural, i la font es localitza al costat talamanquí. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67827 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-lobac-0 | <p>El Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac es troba en el sector de la Serralada Prelitoral Catalana que s'aixeca entre les comarques del Vallès Occidental i del Bages, i ocupa una extensió propera a les catorze mil hectàrees. El seu paisatge és aspre, d'altives cingleres i originals monòlits, amb una vegetació estesa pels replans de la muntanya o encaixada dins dels típics sots i canals. El conjunt del parc natural està format per dues carenes principals unides transversalment al coll d'Estenalles, que s'allarguen de nord a sud i es desfan a banda i banda en profundes i esponeroses fondalades. Els cims més alts són la Mola (1.104 m) i el Montcau (1.057 m). El paisatge pedregós i agrest del parc és producte de l'erosió insistent sobre la roca que el configura. L'origen cal buscar-lo en la deposició de còdols i altres materials transportats pels corrents fluvials durant el període del Paleògen, ara fa entre 33,7 i 23,6 milions. Aquestes materials sedimentaris havien estat erosionats de l'antic massís catalanobalear, configurant avui la formació de conglomerats característica. L'acció erosiva de l'aigua sobre la roca ha donat lloc al singular relleu del parc, amb elements tan característics com les canals, els roqueters i els monòlits o megaclasis. A nivell subterrani, l'aigua ha modelat un impressionant conjunt de cavitats que, en aflorar a l'exterior, donen lloc als coneguts avencs, coves, balmes, caus i surgències. La vegetació característica del parc natural és l'alzinar, que per sobre dels 800 metres s'enriqueix amb espècies pròpies de llocs humits, com la moixera, el boix i el roure -formant alguns boscos molt interessants -, mentre que en altituds inferiors es barreja amb pins i arbusts mediterranis, com el bruc i l'arboç. La base del massís es troba ocupada per pinedes de pi blanc, que a les zones més obagues és substituït sovint pel pi roig i la pinassa. Als roqueters i a les cingleres creixen diverses plantes de gran interès, típiques de llocs secs i amb poc sòl. La gran diversitat d'ambients ecològics fa que visquin al parc moltes espècies animals pròpies tant de les regions mediterrànies com de les centreuropees, podent comptabilitzar més de dues-centes espècies de vertebrats. La salamandra, la serp verda, el gaig, la merla, el pit-roig, el senglar, el gat mesquer, la mostela i diversos rapinyaires en són algunes de les més representatives. Són especialment interessants les comunitats que poblen rocams i cingleres, i les poblacions de rates-pinyades que habiten en alguns avencs. Pel que fa a la fauna invertebrada, és remarcable la presència d'algunes espècies endèmiques. L'abundància d'abrics naturals i coves, així com la presència d'extensos boscos aptes per a la caça i el pasturatge de petits ramats feren que el massís de St Llorenç del Munt fos escollit per l'home del neolític i eneolític com a lloc d'establiment, testimoniat en els nombrosos jaciments que hi ha per la muntanya i els diversos objectes trobats. El període antic és el més desconegut fins ara. Amb tot, el descobriment d'elements ibèrics indica una certa continuïtat entre aquests i la prehistòria. Llevat d'algunes petites troballes ibèriques i romanes a les parts altes del massís, les principals concentracions de vestigis es concentren als sectors més habitables de la muntanya, a llevant i migdia. A l'època medieval, la invasió sarraïna de principis del segle VIII i les posteriors incursions de pillatge, que s'allargaren fins a començaments del segle XII, motivaren que una part de la població del rodal del massís es refugiés en els reductes amagats de la muntanya. A mesura que avançava el procés de la reconquesta (segles IX-X) s'anaren formant a la muntanya un nombre considerable de llogarets pagesos organitzats en parròquies i sota l'empara dels castells. És en aquests moments que els actuals nuclis urbans es comencen a forjar i que amb els pas dels segles adquireixen l'aspecte actual.</p> | 08277-176 | Del km 6'5 al km 24 de la carretera BV1221 Terrassa-Navarcles | <p>Des de l'any 1972, el massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està emparat legalment per un pla especial d'ordenació promogut per la Diputació de Barcelona, essent declarat Parc Natural l'any 1987. Amb la modificació del pla duta a terme l'any 1998, en que s'amplia la zona protegida, s'hi afegeixen unes hectàrees de la part llevantina del municipi de Talamanca, configurant-se d'aquesta manera l'àrea protegida actual, que arriba fins a les 13.694 ha, i dins de la qual s'hi troben elements d'alt interès natural i cultural. A més d'aquest patrimoni, cal destacar el seu paper com a centre dinamitzador cultural, turístic i econòmic repercutint favorablement als municipis que el conformen. El programari d'activitats inclou tota mena d'activitats, tant de les arts plàstiques, escèniques, musicals, literàries, com folklòriques o gastronòmiques. Destaquem les activitats com el programa Viu el Parc o el Parc a taula.</p> | 41.7239800,1.9857100 | 415636 | 4619628 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 67828 | Collet de Lligabosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-lligabosses | <p>Al llevant del poble de Talamanca trobem la serra de la Mussarra, que fa de límit natural entre els municipis de Talamanca i Monistrol de Calders. Pujant per aquest serrat trobem l'antic camí de Talamanca a St.Llorenç Savall, avui una pista forestal ben condicionada. Poc abans d'arribar al capdamunt del serrat, el camí planeja lleugerament al collet o turó de Lligabosses, on avui s'hi entrecreuen tres camins.</p> | 08277-177 | Serra de la Mussarra, 08279 Talamanca | <p>Per el collet de Lligabosses hi passava l'antic camí de bast de Talamanca a St. Llorenç Savall. Seguint un tros més de camí s'arriba al capdamunt del serrat de la Mussarra, un lloc on en temps de bandolers, aquests robaven a la gent tot aprofitant que hi arribaven cansats després de la llarga pujada des de la riera. Per evitar ser assaltats, traginers, veïns i veïnes de Talamanca, paraven al collet per amagar-se la bossa dels diners i lligar-la ben fort, donant origen així, al topònim de collet de Lligabosses. Avui encara són conegudes les aventures del bandoler Capablanca, que actuava a la zona del massís de St. Llorenç del Munt i l'Obac i voltants, tot aprofitant la vegetació ufanosa de l'indret.</p> | 41.7285600,2.0040700 | 417169 | 4620118 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67828-foto-08277-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67828-foto-08277-177-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Aquest turó es troba dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67830 | Forn d'obra del mas Tatgera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-mas-tatgera | <p>CABALLÉ, Gemma; OLIVARES, David (2003). 'Forns per a la producció de materials de construcció en època moderna. La fabricació de maons, teules, calç i guix en un entorn pre-industrial' a II Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya, Actes Volum 1. ACRAM, Barcelona.</p> | XIX-XX | Hi creix vegetació per tots costats i part del parament ha caigut. Caldria neteja i consolidació del parament. | <p>Forn d'obra de planta rectangular (550cm x 450 cm) que presenta un parament fet de pedra i morter mitjançant carreus de diferent mida disposats de forma irregular i amb petites falques també de pedra repartides per tota l'estructura. Sols es conserva en bon estat la cara Nord, la resta del cos està força malmès, doncs està derruït parcialment i la vegetació hi creix per tots costats. Malgrat això, es pot veure perfectament la planta del forn. S'hi diferencien dos espais. Una cambra inferior, denominada fogaina o de combustió, i que és un espai tancat en el qual es crema el combustible que fa funcionar el foc: troncs i feixos de llenya especialment, juntament amb carbó. La construcció d'aquesta cambra de combustió és soterrada, per optimitzar el procés de combustió. La introducció del combustible es feia a través de l'obertura que trobem al parament Nord. Presenta un arc rebaixat format per carreus de pedra ben disposats en forma de plec de llibre i que recau damunt dos brancals força irregulars formats per carreus més grans reforçats amb morter. Les mesures d'aquesta obertura són les següents: 140 cm d'alt x 180 cm d'ample. Aquesta entrada es va tancant mitjançant pedruscall de mida reduïda fins a formar un lleuger arc força irregular. Per sota d'aquest, trobem dues obertures (50 cm x 40 cm) que permetien la introducció del combustible a la fogaina. A l'interior de la cambra no s'hi pot accedir, doncs està tapada per pedres que han caigut de la resta del parament. Per damunt de la cambra del foc hi trobem la cambra de cocció, un espai obert on es col·locaven les peces d'argila un cop ja havien estat modelades pel forner. L'estat de conservació d'aquest espai és força dolent, doncs els murs s'han desfet i els carreus han caigut a l'interior, tot barrejant-se amb la terra i els arbustos que hi han crescut. Les parets que resten més o menys aixecades, ens permeten fer-nos una idea de la planta, així com poder veure que el parament presenta filades de carreus barrejats amb argila entremig. Aquest espai superior està construït a l'exterior, i s'hi accedia per una entrada avui no visible. Les dues parts del forn quedarien separades per la graella, una superfície plana generalment suportada per volta o per una successió d'arcs. L'escalfor generada per la combustió a la fogaina passava a la cambra de cocció i al material disposat per ser cuit per les xemeneies, les obertures practicades a la graella. L'alçada exterior del forn, en el seu costat septentrional, és d'uns 360 cm, mentre que per el costat meridional està a nivell de circulació, doncs el forn està construït aprofitant el pendent de la muntanya. També a l'exterior, trobem molts trossos de teula trencats al voltant de la construcció.</p> | 08277-179 | Obaga del Mas La Tatgera, carretera BV1221Terrassa-Navarcles km 29,1, 08279 Talamanca | <p>Els forns utilitzats per a la fabricació i obtenció de calç, guix i materials de construcció (obra constructiva) derivats de la transformació de l'argila, estan molt vinculats als processos i tècniques constructius desenvolupats al llarg de la història. Cal remuntar-se a èpoques antigues per cercar els primers exemples coneguts i ben documentats d'aquest tipus d'estructures de combustió, anomenats genèricament forns. En el cas de la calç, ja se'n coneix l'aplicació per a la construcció des del segle III aC, per bé que fou en època romana quan s'emprà amb més profusió i quan adquirí un paper cabdal com a lligam de materials. Els forns d'obra també esdevenen cabdals en la construcció romana, en la qual les peces produïdes en aquests forns, maons, tègules i ímbrex, o altres materials similars derivats de l'argila cuita, es lligaven amb morters de calç. La tècnica romana de producció de materials de construcció es mantingué plenament vigent al llarg de molts segles, i de fet els principis bàsics de funcionament d'aquests tipus de forns romangueren pràcticament inalterats fins a època contemporània, moment en el qual podem parlar de veritables innovacions, tant pel que fa als materials d'obra, amb la introducció de nous tipus de forns i bòbiles, de major eficiència productiva, com pel que fa a la calç, progressivament substituïda per nous tipus de ciment i formigó. L'estudi arqueològic d'aquestes estructures de combustió ha d'anar vinculada a la mateixa dinàmica de la seva producció i al seu entorn immediat, puix que la majoria de forns s'ubicaven tot seguint uns objectius molt determints, i calia triar molt bé el lloc on s'havia de construir el forn: facilitat de proveir-se de les primeres matèries, disposició d'un punt d'aigua, transport fàcil del producte resultant... No es tracta mai d'estructures aïllades, sinó que formen part d'un sistema productiu més ampli i elaborat, ja sigui producció d'obra, calç o guix. Cal dir que el seu estudi des d'un punt de vista arqueològic és força nou. Els darrers anys s'ha incrementat la documentació de forns d'època moderna i contemporània, fet per el que han anat adquirint progressivament un caràcter de ple jaciment arqueològic, ben diferent del que succeïa anys enrera. La documentació d'aquests forns ens aporta una informació molt interessant sobre el món agrícola i preindustrial entre els segles XVII-XIX, i també en ple segle XX, ja que el treball en aquests forns era bàsic per a la construcció de cases i habitatges. Val a dir que en la major part de les masies i cases senyorials del segle XIX i inicis del XX, en una època determinada a Catalunya de la industrialització, hi trobem peces d'obra fabricades en aquests forns que s'utilitzaren, lligades amb calç, per a la construcció. No sols hi observem maons quadrangulars o teules tipus àrab, sinó peces més elaborades, com maons quadrats o rodons, utilitzats per a la construcció de pilars, o bé peces específiques per a la construcció de voltes i cobertes. Anys enrera, el funcionament d'aquests forns generava tot un procés productiu que donava feina a molta gent, des dels que anaven a buscar feixos de llenya i els arbres al bosc amb els muls, fins als que anaven a buscar l'argila o els que carregaven el forn a l'hora de coure o també els mateixos forners, que tenien al seu càrrec el bon funcionament de tot el procés. Des d'un punt de vista arqueològic cal dir que un dels aspectes del qual hi ha més mancança en el moment d'excavar un d'aquests forns i fer-ne la interpretació és un fòssil director que l'ubiqui cronològicament. També és difícil escatir la seva cronologia inicial a partir de la documentació escrita, ja que solen ser edificacions de poca importància que no deixen cap referència escrita. En tot cas, podem intuir la data aproximada de construcció del forn per la casa o cases a les quals abastiren de material constructiu. CABALLÉ, OLIVARES (2003: 486)</p> | 41.7404900,1.9378700 | 411680 | 4621509 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67830-foto-08277-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67830-foto-08277-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67831 | Festa del Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-terme | XVIII-XXI | Es celebra anualment. | <p>Festa tradicional molt antiga i recuperada a principis dels anys noranta. Es celebra per la Segona Pasqua, i consisteix en una benedicció dels quatre punts cardinals del poble en una missa que té lloc a la plaça de l'era de la creu. A més, la jornada es complementa amb un seguit d'activitats culturals que s'emmarquen dins del programa 'Viu el Parc', organitzades pel mateix Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.</p> | 08277-180 | Plaça de l'era de la creu, 08279 Talamanca | <p>Al capdamunt del poble, a la plaça de l'era de la creu, s'hi localitza la creu de terme des de com a mínim, el segle XVIII. Antigament, cada any per la Segona Pasqua, el capellà pujava fins a la creu seguit de tot el poble per a beneir els quatre punts cardinals del terme de Talamanca. El Salpàs era un acte de benedicció amb aigua i sal durant el temps pasqual. Benedicció acompanyada d'algun donatiu segons la categoria de les cases. L'aspersió de l'aigua en sal a les portes dels masos i quadres del bestiar era un acte de purificació i protecció contra possibles malures i malalties. Aquest acte de benedicció es feia el dilluns Sant. Les celebracions anuals es van interrompre durant uns anys, essent recuperada el 1994.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67832 | Pont riera de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-riera-de-talamanca | <p>TERESA, Navas ( 2007). Història de les carreteres del territori de Barcelona. Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis.</p> | XX | <p>Pont que creua la riera de Talamanca al seu pas pels plans de la Tatgera. És un pont de perfil superior recte i que consta de tres arcs que descansen damunt dos pilars que es recolzen directament damunt del terreny natural. Té una longitud aproximada d'uns 15m i està orientat en sentit Nord-Sud. L'aparell dels pilars -rectangulars- és molt regular, amb filades horitzontals de carreus treballats lligats amb ciment i un frontís perimetral a mitja alçada; mentre que els arcs, amb llum d'uns 4m, presenten rosca de carreus en plec de llibre pels costats exteriors.</p> | 08277-181 | Carretera BV1221Terrassa-Navarcles km 30,5, 08279 Talamanca | <p>La carretera Terrassa -Talamanca - Navarcles va ser construïda en diferents trams. En el 1900 es realitza el projecte de construcció del tram Terrassa- Talamanca-Navarcles com a camí veïnal i en el 1908 trobem finalitzada aquesta obra de Terrassa a Mura. La segona fase d'actuació de la xarxa viària seria la planificació del tram de Navarcles a Talamanca en el 1910. Finalment, en el 1918 trobem executada l'obra del camí veïnal entre Talamanca i Mura, la qual cosa dibuixa l'actual traçat de Terrassa-Talamanca-Navarcles. El pont de la riera de Talamanca, fàcilment és del 1910. Fou una obra en que hi van participar treballadors del poble.</p> | 41.7400700,1.9224500 | 410397 | 4621478 | 1909 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67832-foto-08277-181-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67833 | Dita sobre Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sobre-talamanca | XX | És una dita molt coneguda a la comarca. | <p>La dita diu: 'Talamanca, Mura i Rocafort, tres pobles de mala mort'.</p> | 08277-182 | <p>Cal entendre la dita sabent que l'economia poc diversificada del poble, molt dependent del conreu de la vinya, va entrar en una profunda crisi degut a l'arribada de la fil·loxera, que arrasaria els ceps del terme i contrades veïnes. Les dificultats per sobreviure en aquestes condicions donarien origen a la dita. Sempre que parlen del passat, les persones més grans del poble encara ens recorden aquelles èpoques de misèria.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 67834 | Trobada de Puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-2 | XX-XXI | Es celebra anualment. | <p>La trobada de puntaires es celebra un cop a l'any en un diumenge de maig. És una jornada en que s'agrupen puntaires de tot el Bages i comarques veïnes i mostren al públic la tècnica d'aquesta tradició artesana. A més, hi ha una ballada de sardanes per amenitzar la festa .</p> | 08277-183 | Plaça del raval, 08279 Talamanca | <p>La trobada de puntaires es va realitzant des de l'any 1997 amb la intenció de donar a conèixer la pràctica artesana de fer puntes de coixí. Les puntaires eren tradicionalment dones que, un cop rebien el patró que havien de seguir, treballaven exclusivament a casa. L'aprenentatge de les puntes l'iniciaven de ben joves, des dels tres anys. Aquesta preparació a vegades tenia lloc a casa d'una puntaire experta. Els pares pagaven una quantitat mensual per aquesta educació, al mateix temps que proveïen la filla de tot el material necessari per a l'aprenentatge. A la llarga, la noia començava a assistir la seva mestra en els seus encàrrecs a canvi d'un petita comissió. Això continuava fins al final de la seva formació, fins al moment en què la noia es valia per si mateixa i podia treballar pel seu compte des de casa seva. Aquestes treballadores normalment cobraven molt poc. El rander mantenia les puntaires en una posició d'absoluta dependència. Sovint dividia el patró en diverses parts i el repartia en pobles diferents perquè les dones no en poguessin reproduir el conjunt i no poguessin vendre la feina pel seu compte. Aquesta indústria domèstica va desaparèixer a partir del moment en què es va imposar la màquina de cosir i a partir de l'emergència de la gran indústria tèxtil catalana. Moltes dones van començar a treballar a les fàbriques perquè la demanda de les puntes fetes a mà, sempre més cares, havia disminuït. Darrerament s'ha recuperat aquesta tradició amb una finalitat del tot lúdica.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 1997 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67835 | Fons d'imatges de l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-gavin | XX | <p>Al fons gràfic de l'Arxiu Gavín trobem les següents sèries de Talamanca: - Església de Santa Maria de Talamanca. 10 fotografies dels anys 1967-1979. - Església de Santa Magdalena. 26 fotografies dels anys 1964-1979. - Església de Sant Esteve de Vilarasa. 1 fotografia del 1968. - Capella de la Concepció (La Tatgera). 3 fotografies dels anys 1969-1971.</p> | 08277-184 | Monestir de les Avellanes, carretera C-12 km 181, 25012 Os de Balaguer (La Noguera) | <p>Al fons de l'Arxiu Gavín hi trobem la història del poble català pel que fa a les seves tradicions religioses. Així, en aquesta col·lecció particular forjada des de mitjans de segle XX mitjançant el treball de camp i la recerca, hi podem trobar l'inventari d'Esglésies de Catalunya, un bon recull de goigs, estampes, articles de premsa, etc.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 67836 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-30 | XIV-XXI | Es celebra anualment. | <p>La festa Major es celebra cada any el dia 15 d'agost, festivitat de la mare de Déu. L'Ajuntament de Talamanca organitza un conjunt d'activitats artístiques, esportives, gastronòmiques, musicals i una missa solemne, que conformen el programa d'una festa que s'allarga més enllà del propi dia quinze, amb el propòsit d'aportar la màxima oferta d'activitats a veïns i veïnes de totes les edats. Darrerament, des de fa uns deu anys i organitzat per M. Teresa Huguet, es celebra un concurs de fotografies del poble, esdevenint aquests documents un testimoni gràfic de l'evolució de Talamanca durant l'última dècada, i que conforme passen els anys, van adquirint un valor més gran com a testimonis.</p> | 08277-185 | Poble de Talamanca | <p>Festa tradicional d'origen religiós, relacionada amb la patronímica de la figura de Santa Maria, patrona del poble. Amb els anys, a més de la celebració de la missa, s'hi van anar afegint un seguit d'activitats lúdiques, essent la festa major uns dies d'esplai per a la població, doncs en aquestes dates ja s'havia acabat la sega i el batre, i s'esperava l'arribada de la verema. Actualment, la connotació de la festa és del tot lúdica.</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67837 | Mas Donzell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-donzell-0 | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XIII | <p>Del cos principal del mas només en queden les restes dels murs perimetrals i poca cosa més, no queden restes de la coberta ni de la distribució interior. Aquests ens serveixen per localitzar l'emplaçament del mas, constatar la seva existència i definir la superfície en planta: 46 m2.</p> | 08277-186 | A migdia del torrent de ca l'Artesà, a l'indret conegut com Les Begudes (08279 Talamanca) | <p>Durant la repoblació al segle XI, alguns colons s'agruparen a la sagrera, però la majoria es dispersà en masies petites i aïllades organitzant l'explotació del territori. És en aquest context que situem els orígens del mas Donzell, del que tant sols tenim les següents notícies històriques: 1281 Berenguer de Talamanca i la seva muller, Blanca, van vendre en alou a Pere Solà, el mas Donzell; i a Ramon Aymerich, el mas Duarria, del terme i castell de Talamanca. (J. Sarret i Arbós. Monumenta Històrica, Vol. V) 1528 En aquest any, el mas Donzell ja estava adherit a la propietat del mas Pruners. BALLBÈ (1997)</p> | 41.7377600,1.9585800 | 413398 | 4621185 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67838 | Fita de terme Talamanca-Monistrol de Calders nº 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-talamanca-monistrol-de-calders-no-1 | <p>ERILL, Gustau; GUAL, Jordi; MANENT, LLibert (2006). Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Moià.</p> | XVIII-XIX | <p>Fita de terme que es localitza al capdamunt del collet de Lligabosses i que delimita els termes municipals de Talamanca, Calders i Monistrol de Calders. Trobem un carreu de pedra que té gravat a la cara sud la T de Talamanca, i a la cara nord, la C de Calders a més del número 13, doncs aquesta fita és la tretzena entre aquests dos municipis. A la cara est, s'hi intueix una M, de Monistrol, però el desgast de la pedra dificulta la seva bona interpretació. Presenta unes dimensions de 30 cm d'alt per 30 cm d'ample i 20 cm de gruix.</p> | 08277-187 | Coll de Lligabosses, 08279 Talamanca | <p>El terme municipal de Talamanca manté intacte l'antic terme dominat per el Castell, doncs no ha variat amb el transcurs dels segles. Així, cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació del territori, per bé que les fites que trobem avui, són d'època contemporània.</p> | 41.7288400,2.0038900 | 417155 | 4620150 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67838-foto-08277-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67838-foto-08277-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Aquesta fita de terme es troba dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Segons els documents oficials, el termenal entre Talamanca i Monistrol de Calders és un conjunt de línies rectes que van de fita a fita, totes conservades, però segons els habitants d'aquests dos municipis, el termenal el marca la cinglera. Per tant, és una línia ondulada que, si es contraposa amb la que hem esmentat, va formant tot de zones mortes que, segons una versió o altra, pertanyen a un o altre dels termes veïns. En qualsevol cas, cal dir que qui conegui el terreny trobarà molt més lògic que sigui la cinglera allò que delimiti els territoris municipals, ja que el que queda per sobre seu no és gens accessible des de Talamanca, així com el que queda per sota seu té un accés molt dificultós des de Monistrol de Calders. Si el termenal el marquessin les línies rectes, quedarien nombrosos racons inaccessibles des del municipi al qual pertanyerien. En canvi, si el terme municipal ve marcat per la cinglera, això no passa, i el territori esdevé més coherent. ERILL, GUAL, MANENT (2006:27) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67839 | Fita de terme Talamanca-Monistrol de Calders nº 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-talamanca-monistrol-de-calders-no-2 | <p>ERILL, Gustau; GUAL, Jordi; MANENT, LLibert (2006). Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Moià.</p> | XVIII-XIX | <p>Fita de terme que delimita els termes municipals de Talamanca i Monistrol de Calders. Trobem un carreu de pedra que té gravat a la cara sud la T de Talamanca, i a la cara nord, la C de Calders a més del número 12, doncs aquesta fita és la dotzena entre Talamanca i Calders. Cal saber que el terme de Monistrol de Calders fou creat l'any 1934, fet per el que s'explica que a la fita hi aparegui la C i no la M de Monistrol. Presenta unes dimensions de 50 cm d'alt per 40 cm d'ample i 15 cm de gruix.</p> | 08277-188 | Serrat de Mussarra, 08279 Talamanca | <p>El terme municipal de Talamanca manté intacte l'antic terme dominat per el Castell, doncs no ha variat amb el transcurs dels segles. Així, cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació del territori, per bé que les fites que trobem avui, són d'època contemporània.</p> | 41.7354300,2.0027100 | 417065 | 4620883 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67839-foto-08277-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67839-foto-08277-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Segons els documents oficials, el termenal entre Talamanca i Monistrol de Calders és un conjunt de línies rectes que van de fita a fita, totes conservades, però segons els habitants d'aquests dos municipis, el termenal el marca la cinglera. Per tant, és una línia ondulada que, si es contraposa amb la que hem esmentat, va formant tot de zones mortes que, segons una versió o altra, pertanyen a un o altre dels termes veïns. En qualsevol cas, cal dir que qui conegui el terreny trobarà molt més lògic que sigui la cinglera allò que delimiti els territoris municipals, ja que el que queda per sobre seu no és gens accessible des de Talamanca, així com el que queda per sota seu té un accés molt dificultós des de Monistrol de Calders. Si el termenal el marquessin les línies rectes, quedarien nombrosos racons inaccessibles des del municipi al qual pertanyerien. En canvi, si el terme municipal ve marcat per la cinglera, això no passa, i el territori esdevé més coherent. ERILL, GUAL, MANENT (2006:27) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67840 | Fita de terme Talamanca-Monistrol de Calders nº 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-talamanca-monistrol-de-calders-no-3 | <p>ERILL, Gustau; GUAL, Jordi; MANENT, LLibert (2006). Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Moià.</p> | XIX | Es troba molt amagada per el gran nombre d'arbusts que hi ha a la zona, per bé que la fita està en bon estat. | <p>Fita de terme que delimita els termes municipals de Talamanca i Monistrol de Calders. Trobem un carreu de pedra quadrat que té gravat a la cara sud la T de Talamanca, i a la cara nord, la C de Calders a més del número 11, doncs aquesta fita és l'onzena entre Talamanca i Calders. Cal saber que el terme de Monistrol de Calders fou creat l'any 1934, fet per el que s'explica que a la fita hi aparegui la C i no la M de Monistrol. Presenta unes dimensions de 40 cm d'alt per 37 cm d'ample i 10 cm de gruix. El desgast de la pedra, junt amb la tipografia de la lletra que duu gravada, fa determinar-ne la seva antiguitat i originalitat.</p> | 08277-189 | Serrat de Mussarra, 08279 Talamanca | <p>El terme municipal de Talamanca manté intacte l'antic terme dominat per el Castell, doncs no ha variat amb el transcurs dels segles. Així, cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació del territori, per bé que les fites que trobem avui, són d'època contemporània.</p> | 41.7420900,1.9985300 | 416726 | 4621626 | 08277 | Talamanca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67840-foto-08277-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67840-foto-08277-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Segons els documents oficials, el termenal entre Talamanca i Monistrol de Calders és un conjunt de línies rectes que van de fita a fita, totes conservades, però segons els habitants d'aquests dos municipis, el termenal el marca la cinglera. Per tant, és una línia ondulada que, si es contraposa amb la que hem esmentat, va formant tot de zones mortes que, segons una versió o altra, pertanyen a un o altre dels termes veïns. En qualsevol cas, cal dir que qui conegui el terreny trobarà molt més lògic que sigui la cinglera allò que delimiti els territoris municipals, ja que el que queda per sobre seu no és gens accessible des de Talamanca, així com el que queda per sota seu té un accés molt dificultós des de Monistrol de Calders. Si el termenal el marquessin les línies rectes, quedarien nombrosos racons inaccessibles des del municipi al qual pertanyerien. En canvi, si el terme municipal ve marcat per la cinglera, això no passa, i el territori esdevé més coherent. ERILL, GUAL, MANENT (2006:27) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67841 | Fita de terme Talamanca-Monistrol de Calders nº 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-talamanca-monistrol-de-calders-no-4 | <p>ERILL, Gustau; GUAL, Jordi; MANENT, LLibert (2006). Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Moià.</p> | XX | <p>Fita de terme que delimita els termes municipals de Talamanca i Monistrol de Calders. Trobem un carreu de pedra que té gravat a la cara sud la T de Talamanca i el número 10, i a la cara nord, la C de Calders, doncs aquesta fita és la desena entre Talamanca i Calders. Cal saber que el terme de Monistrol de Calders fou creat l'any 1934, fet per el que s'explica que a la fita hi aparegui la C i no la M de Monistrol. Presenta unes dimensions de 36 cm d'alt per 58 cm d'ample i 15 cm de gruix. Tant la forma del carreu, amb la part superior en semicercle, com la tipologia de la lletra, fa determinar que es tracta d'una fita força recent, possiblement ubicada al mateix indret on hi hauria hagut l'original.</p> | 08277-190 | Serrat de Mussarra, 08279 Talamanca | <p>El terme municipal de Talamanca manté intacte l'antic terme dominat per el Castell, doncs no ha variat amb el transcurs dels segles. Així, cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació del territori, per bé que les fites que trobem avui, són d'època contemporània.</p> | 41.7446000,1.9881100 | 415863 | 4621915 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67841-foto-08277-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67841-foto-08277-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Segons els documents oficials, el termenal entre Talamanca i Monistrol de Calders és un conjunt de línies rectes que van de fita a fita, totes conservades, però segons els habitants d'aquests dos municipis, el termenal el marca la cinglera. Per tant, és una línia ondulada que, si es contraposa amb la que hem esmentat, va formant tot de zones mortes que, segons una versió o altra, pertanyen a un o altre dels termes veïns. En qualsevol cas, cal dir que qui conegui el terreny trobarà molt més lògic que sigui la cinglera allò que delimiti els territoris municipals, ja que el que queda per sobre seu no és gens accessible des de Talamanca, així com el que queda per sota seu té un accés molt dificultós des de Monistrol de Calders. Si el termenal el marquessin les línies rectes, quedarien nombrosos racons inaccessibles des del municipi al qual pertanyerien. En canvi, si el terme municipal ve marcat per la cinglera, això no passa, i el territori esdevé més coherent. ERILL, GUAL, MANENT (2006:27) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67842 | Fita de terme Talamanca-Calders nº 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-talamanca-calders-no-9 | <p>ERILL, Gustau; GUAL, Jordi; MANENT, LLibert (2006). Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Moià.</p> | XIX | A la cara que hi ha gravada la T de Talamanca, hi ha pintada la marca d'un itinerari amb pintura blanca i vermella. | <p>Fita de terme que delimita els termes municipals de Talamanca i Calders. Trobem un carreu de pedra amb la part superior en semicercle i que té gravat a la cara sud la T de Talamanca, i a la cara nord, la C de Calders a més del número 9, doncs aquesta fita és la novena entre Talamanca i Calders. Les vuit fites anteriors encara resten per localitzar, per bé que se'n té constància documental. Presenta unes dimensions de 60 cm d'alt per 60 cm d'ample i 10 cm de gruix. El desgast de la pedra, junt amb la tipografia de la lletra que duu gravada, fa determinar-ne la seva antiguitat i originalitat.</p> | 08277-191 | Serrat del Vintró, 08279 Talamanca | <p>El terme municipal de Talamanca manté intacte l'antic terme dominat per el Castell, doncs no ha variat amb el transcurs dels segles. Així, cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació del territori, per bé que les fites que trobem avui, són d'època contemporània.</p> | 41.7531200,1.9791500 | 415129 | 4622870 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67842-foto-08277-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67842-foto-08277-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Durant anys s'ha cregut que aquesta fita pertanyia a Monistrol de Calders, però la recent localització d'una nova fita a pocs metres d'aquesta (fitxa 192) ha fet determinar que la que ens ateny pertany a Talamanca i Calders, mentre que la nova, delimita Monistrol amb aquests dos municipis. ERILL, GUAL, MANENT (2006:28) | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67843 | Fita de terme Talamanca-Monistrol de Calders nº 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-talamanca-monistrol-de-calders-no-5 | <p>ERILL, Gustau; GUAL, Jordi; MANENT, LLibert (2006). Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Moià.</p> | XX | <p>Fita de terme que delimita els termes municipals de Talamanca, Monistrol de Calders i Calders. Es tracta d'un carreu de pedra rectangular amb base triangular ubicat a uns dos metres a migdia de la C9 -fitxa 191. Té gravat a la cara sud la T de Talamanca, a més del número 26. Cal saber que el terme de Monistrol de Calders fou creat l'any 1934, fet per el que s'explica que aquesta fita es trobi tant a prop de la C9 -més antiga-, doncs caldria en aquest moment reordenar el territori en els corresponents termes. Presenta unes dimensions de 56 cm d'alt per 26 cm d'ample i 20 cm de gruix.</p> | 08277-192 | Serrat del Vintró, 08279 Talamanca | <p>El terme municipal de Talamanca manté intacte l'antic terme dominat per el Castell, doncs no ha variat amb el transcurs dels segles. Així, cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació del territori, per bé que les fites que trobem avui, són d'època contemporània.</p> | 41.7531400,1.9791800 | 415132 | 4622872 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67843-foto-08277-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67843-foto-08277-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Segons els documents oficials, el termenal entre Talamanca i Monistrol de Calders és un conjunt de línies rectes que van de fita a fita, totes conservades, però segons els habitants d'aquests dos municipis, el termenal el marca la cinglera. Per tant, és una línia ondulada que, si es contraposa amb la que hem esmentat, va formant tot de zones mortes que, segons una versió o altra, pertanyen a un o altre dels termes veïns. En qualsevol cas, cal dir que qui conegui el terreny trobarà molt més lògic que sigui la cinglera allò que delimiti els territoris municipals, ja que el que queda per sobre seu no és gens accessible des de Talamanca, així com el que queda per sota seu té un accés molt dificultós des de Monistrol de Calders. Si el termenal el marquessin les línies rectes, quedarien nombrosos racons inaccessibles des del municipi al qual pertanyerien. En canvi, si el terme municipal ve marcat per la cinglera, això no passa, i el territori esdevé més coherent. ERILL, GUAL, MANENT (2006:27) A l'ajuntament de Monistrol de Calders es conserven les factures del picapedrer que la va fer, entorn els anys cinquanta del passat segle. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67844 | Capella de la Mare de Déu de la Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-concepcio | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.</p> | XIX | <p>El mas La Tatgera compta amb capella pròpia, sota l'advocació de la Mare de Déu de la Concepció. La trobem a pocs metres del mas i orientada a llevant, amb la porta d'entrada situada a la paret de ponent. És una construcció senzilla, d'una sola nau rectangular amb coberta de teula a dues aigües. A la llinda de la porta d'entrada hi figura la següent inscripció: FET PER FRA-SESCH TATGE 1860, i va acompanyat per l'anagrama de 'a per Jesús per Maria'. A damunt de la llinda hi ha un arc de descàrrega fet amb maons i a la part superior de la façana veiem un ull de bou obrat en totxo.</p> | 08277-193 | Mas La Tatgera, Km 29 de la carretera BV1221 Terrassa-Navarcles, 08279 Talamanca | <p>És probable que antigament, en la festa de la Immaculada Concepció, s'hi celebrés la seva festa amb l'assistència dels habitants de les cases de pagès del seu entorn. Actualment no s'hi celebren misses.</p> | 41.7366400,1.9321500 | 411199 | 4621087 | 1860 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67844-foto-08277-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67844-foto-08277-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | Francesc Tatgé | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67845 | Barraca de vinya de la tina Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-tina-llobregat | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Es tracta d'un conjunt format per una tina i una barraca totalment reformats. Com a edificació auxiliar a la tina hi trobem una barraca de planta quadrangular (320 cm x 300 cm) adossada al costat sud d'aquesta, i que igual que la tina, ha estat recentment reformada. El parament està fet de pedra seca mitjançant carreus de diferent mida i en algun cas molt ben escairats, sobretot a les cantonades i entrada. Trobem petites falques de pedra repartides per tota l'estructura. L'entrada, oberta a migdia, presenta una llinda monolítica ben treballada sostinguda damunt dos brancals formats per carreus ben escairats i disposats. Les mesures de l'entrada són les següents: 120 cm d'alt, 60 cm d'ample, i 70 cm de gruix. Pel que fa a l'alçada interior, la barraca arriba als 290 cm. La coberta és feta per el mètode d'aproximació de filades, tancant al capdamunt amb una llosa. Exteriorment, està recoberta per terra. A l'interior hi trobem un amagatall o fresquera (40 cm x 40 cm) i el broc de la tina, ambdós situats al parament nord. A l'exterior, i al costat de l'entrada, una petita banqueta complementa el conjunt. AADD (2005:156)</p> | 08277-194 | Pista forestal Viladordis-Talamanca km 4, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7244000,1.8778700 | 406667 | 4619786 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67846 | Barraca de vinya de la tina la Solitària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-tina-la-solitaria | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XIX | Tot el conjunt es troba en un estat de deteriorament degut al creixement de la vegetació i al seu estat d'abandonament. | <p>Barraca de vinya que es localitza a l'est de la tina Llobregat. És de planta rectangular amb 2,05 m d'ample i 1,7 m de llarg. És una construcció feta amb pedra seca. La coberta i la part superior dels murs han desaparegut. El gruix de les parets és de 50 cm. La porta d'entrada és de 65 cm d'amplada, presenta un encaix al muntat dret i s'ha perdut la llinda que la conformava. A l'interior hi trobem quatre amagatalls, tots ells de grans dimensions; al parament sud, un de 40 cm d'ample per 60 cm d'alt i 30 cm de fondària; al parament oest, un de 20 cm d'ample per 20 cm d'alt i 20 cm de fondària; al parament nord, un de 60 cm d'ample, i al parament est, el darrer, amb 60 cm d'ample i 40 cm de fondària. El conjunt de la barraca es troba en un estat força deteriorat. AADD (2005:165-166)</p> | 08277-195 | Pista forestal Viladordis-Talamanca km 6, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7253700,1.8917400 | 407822 | 4619878 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67847 | Barraca de vinya (2) de la tina la Solitària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-2-de-la-tina-la-solitaria | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XIX | Es troba en un elevat estat de deteriorament degut al creixement de la vegetació i al seu estat d'abandonament. | <p>Barraca de vinya que es localitza al nord-est de la tina Llobregat. És de planta trapezoïdal amb 2,20/1,20 m d'ample i 3,15 m de llarg. Es tracta d'una construcció feta amb pedra seca. La coberta i la part superior dels murs han desaparegut. El gruix de les parets és de 55 cm. La porta d'entrada és de 120 cm d'amplada i s'ha perdut la llinda que la conformava. Al parament oest hi trobem un amagatall de 130 cm de fondària. En conjunt es troba força deteriorada. AADD (2005:165-166)</p> | 08277-196 | Pista forestal Viladordis-Talamanca km 6, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7253700,1.8917400 | 407822 | 4619878 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67848 | Barraca de vinya de la tina del camí de les Generes II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-tina-del-cami-de-les-generes-ii | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya adossada al nord-est de la tina. Aquesta és de planta quasi circular i té 3,00 m de diàmetre. Els paraments són de pedra seca, tot i que presenten algunes juntes amb morter de calç. La coberta és de falsa cúpula sobre la qual s'estén una capa de sorra i pedruscall. L'entrada presenta ambdós muntants verticals sobre els quals es recolzen dues llindes, una d'exterior de 80 cm x 25 cm x 10 cm i una altra d'interior. Les dimensions de l'entrada són de 0,77 x 1,65 m d'alçada. El gruix de les parets és de 65 cm. A l'interior hi trobem vuit amagatalls i la inscripció de la data -1896- al marc de la porta. Presenta les parets i el sostre fumats. Es troba en bon estat de conservació. AADD (2005:154)</p> | 08277-197 | Camí de les Generes, Mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7254500,1.8876000 | 407478 | 4619892 | 1896 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67848-foto-08277-197-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67849 | Barraca de vinya (2) de la tina del camí de les Generes II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-2-de-la-tina-del-cami-de-les-generes-ii | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIX | Hi manca la coberta i la resta de parament és força irregular, doncs ha perdut alguns blocs de pedra. | <p>Barraca de vinya adossada al sud-oest de la tina. És de planta irregular, d'uns 2,40 m d'ample per 2,80 m de llarg. Està construïda amb pedra seca. En resten els murs que la conformaven fins a una alçada d'1,80 cm. No presenta coberta; però probablement aquesta era plana i a una aigua, ja que a l'exterior dels murs de la tina s'observen uns encaixos que podrien haver servit com a recolzament de bigues de fusta per al sostre de la barraca. AADD (2005:154)</p> | 08277-198 | Camí de les Generes, Mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7254500,1.8876000 | 407478 | 4619892 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67850 | Barraca de vinya de la tina del Solei de Generes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-tina-del-solei-de-generes | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XIX | La coberta està parcialment ensorrada i alguns blocs de pedra del parament també han caigut, per bé que el cos es conserva dempeus. | <p>Barraca de vinya que s'adossa al sud-est de la tina. És de planta rectangular amb 2,20 m d'ample i 2,70 m de llarg. Els paraments són fets amb pedra seca i de la coberta, feta amb el mètode per aproximació de filades, se n'ha perdut la llosa superior. Per a la porta d'entrada, de 65 cm x 130 cm d'alçada, té una llinda de 85 cm x 33 cm x 12 cm. El gruix de les parets és variable, de fins a 70 cm. AADD (2005:178)</p> | 08277-199 | Solei de les Generes, mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7322400,1.8957700 | 408167 | 4620637 | 08277 | Talamanca | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | L'accés és complicat, doncs queda a l'altre costat de la riera de Sant Esteve i cal creuar-la tot baixant un fort desnivell. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67851 | Barraca de vinya de la tina del pla de les Generes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-tina-del-pla-de-les-generes | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>La barraca de vinya s'adossa entre les dues tines. És de planta irregular amb uns 5m2 de superfície. Els paraments són de pedra seca i la coberta és plana, construïda amb bigues de fusta i pedres planeres sobre la qual s'estén una capa de sorra i pedruscall. L'entrada presenta un acabat amorterat, té encaixos per a la porta en ambdós muntants i conserva les restes de les frontisses. Els muntants són verticals i sobre seu es recolzen dues llindes, una d'exterior de pedra de 100 cm x 15 cm x 20 cm i una altra d'interior de fusta. Les dimensions per a l'entrada són de 0,72 m x 1,40 m d'alçada. El gruix de les parets és de 50 cm. A l'interior hi trobem dos amagatalls i els brocs de dues tines; la pedra que els conforma sobresurt de la verticalitat del mur. El seu estat de conservació és força bo. AADD (2005:146)</p> | 08277-200 | Pla de les Generes, Mas Les Generes, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7283000,1.8878000 | 407499 | 4620208 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67852 | Tombes antropomòrfiques del castell de Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-antropomorfiques-del-castell-de-talamanca | <p>SITJES, Xavier (1994). L'art funerari medieval a la conca alta del Llobregat. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XI-XII | En general és bo, per bé que la vegetació hi creix per tots costats i que alguna fossa està lleugerament desgastada. | <p>Als peus de la torre del Castell trobem un conjunt de 8 tombes antropomòrfiques excavades a la roca sense seguir cap ordenació clara. Estan orientades amb el cap mirant a llevant. El seu estat de conservació és en general bo, per bé que l'inexistent manteniment ha fet créixer la vegetació tant a l'interior com als voltants d'aquestes. Per tal de poder fer una descripció clara i individualitzada, establirem el següent ordre: imaginem dues aliniacions Nord-Sud. A la filera del davant, a Est, hi localitzem 5 tombes (1-5), i a la filera del darrera 3 tombes (6-8). Presenten les següents mesures: Tomba 1 Llargada: 210 cm Amplada espatlles: 56 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 35 cm Tomba 2 Llargada: 196 cm Amplada espatlles: 50 cm Amplada peus: 30 cm Fondària: 25 cm Tomba 3 Llargada: 190 cm Amplada espatlles: 40 cm Amplada peus: 26 cm Fondària: 35 cm Tomba 4 Llargada: 194 cm Amplada espatlles: 44 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 25 cm Tomba 5 Llargada: 184 cm Amplada espatlles: 46 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 30 cm Tomba 6 Llargada: 175 cm Amplada espatlles: 56 cm Amplada peus: 56 cm Fondària: 20 cm Observacions: es tracta d'una tomba més aviat del tipus banyera, poc antropomòrfica. Tomba 7 Llargada: 185 cm Amplada espatlles: 47 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 28 cm Tomba 8 Llargada: 190 cm Amplada espatlles: 40 cm Amplada peus: 20 cm Fondària: 44 cm</p> | 08277-201 | Castell de Talamanca, carrer del Castell 12, 08279 Talamanca | <p>La gran majoria dels enterraments a l'alta edat mitjana es feien en fosses cavades a terra o buidades a la codina, on n'hi havia també, en caixes de lloses enterrades, les cistes. Aquests enterraments tan pobres eren conseqüència de la inòpia general del país, tant de la massa popular com de les classes que, a la llarga, en podríem dir benestants. Va ser cap al segle XII, coincidint amb un més alt nivell de vida, quan es va generalitzar entre els magnats i probi homines, civilis i eclesiàstics, el costum -ja iniciat minoritàriament al segle X- de recollir en caixes de pedra, els sarcòfags, els ossos dels difunts, després d'haver-se consumit els cadàvers sota terra. SITJES (1994:66) Fou als anys seixanta del passat segle quan es localitzà el conjunt de tombes i s'excavaren. Algunes de les restes es conserven a l'interior del Castell, a la sala d'armes, mentre que de la majoria d'elles se'n desconeix la seva localització.</p> | 41.7393000,1.9760800 | 414856 | 4621338 | 08277 | Talamanca | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67852-foto-08277-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67852-foto-08277-201-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | A l'interior del castell, a la sala d'armes, hi trobem una vitrina que conserva en el seu interior els ossos recuperats d'una de les tombes, així com diversos fragments de ceràmica del tipus blava catalana dels segles XVI-XVII, i que segons sembla, es localitzaren en superfície al mateix indret on es troben les tombes. Just al costat de les tombes hi trobem una piscina, dins el mateix recinte, fet que fa plantejar la hipòtesi que a sota d'aquesta se'n hi trobin més, així com a la resta del solar. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67853 | Rellotge de sol del mas Molí del Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-moli-del-menut | XIX-XX | <p>A ponent de la façana principal, a l'alçada del primer pis, trobem un rellotge de sol fet a partir d'una pedra pintada. Presenta decoració amb motius vegetals i religiosos, a més d'una inscripció als peus que diu: 'dic les hores d'esperança quan la mola fa farina, també les tinc d'enyorança quan el sol no m'il·lumina'.</p> | 08277-202 | Mas Molí del Menut, 08279 Talamanca | 41.7441900,1.9775500 | 414984 | 4621880 | 08277 | Talamanca | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67853-foto-08277-202-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | Per el seu bon estat de conservació, sembla que el rellotge pot haver estat repintat recentment tot resseguint el model antic. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67854 | Rellotge de sol del mas can Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-can-trullas | XIX-XX | <p>A la façana principal de la casa, entre el primer i el segon pis, hi trobem un rellotge de sol de construcció molt senzilla, fet a partir d'una capa de guix de forma circular. No presenta decoració ni inscripcions de cap tipus.</p> | 08277-203 | Mas can Trullàs, pista forestal Mura-Talamanca, 08279 Talamanca | 41.7167300,1.9670400 | 414074 | 4618841 | 08277 | Talamanca | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 67855 | Columnes de l'ara de l'Altar Major de Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columnes-de-lara-de-laltar-major-de-sant-marti-de-mura | <p>AA.DD (1984). El Bages a Catalunya Romànica Vol. XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CORTÉS Elia, Maria del Agua (2007). Inventari del Patrimoni Local de Mura. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Mura.</p> | XII | <p>L'ara de l'altar major es troba sostinguda sobre quatre fusts de bases i capitells idèntics. Presenten una alçada aproximada d'uns 80 cm, i sense cap tipus de decoració. Alguna de les peces respon a reproduccions contemporànies, mentre que les altres són les originals.</p> | 08277-204 | Altar major de l'església de Sant Martí de Mura, 08278 Mura | <p>Alguns dels capitells i bases dels fusts són peces originals d'un altar romànic provinent de l'església de Santa Maria de Talamanca i que hom havia desmuntat fa anys. JUNYENT, MAZCUÑAN (1984:328)</p> | 41.7381700,1.9770400 | 414934 | 4621212 | 08277 | Talamanca | Restringit | Bo | Inexistent | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 92 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67856 | Creu de Lleonard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lleonard | <p>http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/03/la-creu-de-lleonard-lescena-del-crim.html</p> | XX | <p>Creu de ferro que recorda l'emplaçament on fou assassinat Francesc Lleonard i Casas en el marc de la Guerra Civil (1936-39). Trobem una placa de ferro que du la següent inscripció: AQUI MURIO FRANCISCO LLEONAR Y CASAS A LA EDAD DE 29 ANOS EL DIA 28 DE ENERO DE 1939 NATURAL DE ROCAFOR (Q. E. P. D) La creu presenta unes mesures d'uns 80 cm d'alt per uns 50 d'ample.</p> | 08277-205 | Terrenys agrícoles del mas Can Trullàs, 08279 Talamanca | <p>Els fets tingueren lloc en el marc de la Guerra Civil (1936-39). Francesc Lleonard, masover del mas Can Trullàs, fou assassinat en els terrenys agrícoles que resten propers a la casa, avui una zona boscosa.</p> | 41.7193300,1.9645700 | 413872 | 4619132 | 1939 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67856-foto-08277-205-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67857 | Balma de les Panses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-panses | <p>Font: ESCODA I PRATS, JOAN (2008). www.percaminsdelbages.blogspot.com/2008_06_01</p> | XIX | <p>Es tracta d'una balma obrada que conserva encara un mur de parament irregular aixecat amb carreus de pedra escantonats units sense morter seguint la tècnica constructiva de la pedra seca. L'estructura de la balma forma un angle recte aprofitant el sostre de pedra natural i el fons de la balma. Encara conserva la porta de fusta de l'entrada. Al no haver-hi camí es fa difícil el seu accés.</p> | 08277-206 | Paratge de la Soleia i Can Mas | <p>Sembla tractar-se d'una balma destinada a guardar ramats i estris agrícoles. En temps de la guerra civil (1936-39) va servir d'amagatall. Actualment es troba totalment desocupada.</p> | 41.7162500,1.9548800 | 413062 | 4618800 | 08277 | Talamanca | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67857-foto-08277-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67857-foto-08277-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà i Manau | Segons la informació apuntada per Joan Escoda al lloc web esmentat a la Bibliografia, tenim que les coordenades geogràfiques de la Balma de les Panses són les següents: latitud 41.42.809, longitud 1.57.173 | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67858 | Tines de ca n'Escaiola (grup 2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ca-nescaiola-grup-2 | <p>AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet.</p> | XVIII-XIX | Les tines han perdut completament la coberta i part del parament. La runa s'acumula a l'interior. | <p>A ca n'Escaiola hi ha dos grups de tines, un al costat del camí i altre proper a la casa, amb un total de quatre tines i una barraca. El segon grup se situa al nord, a prop de la casa i és constituït per dues tines. Ambdues tenen el dipòsit quadrat i formen un sol cos rectangular de 5,50 m per 3,15 m. La part inferior de la construcció és construïda amb pedra amorterada, i s'ha perdut la part superior dels murs i la totalitat de la coberta. No es pot determinar si l'accés era únic per a les dues tines o bé independent; sí podem dir, però, que molt probablement estava situat al parament sud-est. L'interior dels dipòsits és revestit amb peces ceràmiques envernissades, tot i que estan deteriorades i algunes filades han caigut. Els dipòsits són plens de runa i vegetació. Els brocs es localitzen al parament nord-oest i la pedra que els conforma sobresurt del mur. L'estat de conservació en el qual es troben és força deteriorat. AAVV (2005:212-213)</p> | 08277-207 | Mas Escaiola, km 28,7 carretera BV1221 Terrassa-Navarcles, 08279 Talamanca | <p>El recipient fonamental per a l'elaboració del vi al Bages a partir del segle XVII era la tina. A l'edat mitjana la verema era xafada en un recipient de fusta que es coneixia amb el nom de follador i el most s'abocava després en un cup de fusta on es fermentava. L'evolució va portar a la construcció de cups o tines de pedra. Eren rodones o quadrades, fetes amb pedra i morter de calç i impermeabilitzades amb cairons o grans rajoles envernissades de color rogenc. Les tines enmig de les vinyes són la mostra més viva del passat vitivinícola de la comarca del Bages. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, fet que farà proliferar la construcció d'aquest tipus d'estructures de tipus rural. La dificultat de transportar la verema per camins de bast, és a dir, per camins on només passava un animal, i la mateixa escassetat d'animals, determinà la localització de les tines. Tenir la tina a casa era l'opció més lògica en els pobles del pla, on les distàncies eren petites i els camins més bons permetien transportar la verema fins a casa. La problemàtica es presentava en llocs com el terme de Talamanca, d'orografia accidentada, d'hàbitat dispers, i amb camins dolents i enfilats que feien la distància entre la vinya i la casa més llarga. Una opció davant d'això doncs, consistia a construir la tina a tocar del mas principal, mentre que l'altre opció fou construir la tina a la mateixa vinya, de manera que, quan es veremava el raïm, anava directe a la tina. Amb la fil·loxera i el progressiu abandonament del camp a principis del segle XX, aquestes tines entren en desús. BALLBÈ (1993:7) Les tines enmig de les vinyes responen a un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau. Cap altra comarca vitícola de Catalunya gaudeix d'aquest tret específic.</p> | 41.7335600,1.9317300 | 411160 | 4620746 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67858-foto-08277-207-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 69031 | Castell de Taradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-taradell | <p>CABALLÉ, A.; OLLICH, I. (1989). Memòria i estudi arqueològic del Castell de Taradell. Direcció General del Patrimoni Cultural. CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell.</p> | IX-XX | Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes es troben consolidades. | <p>Les restes del castell de Taradell estan situades sobre una gran balma. S'hi conserva un mur perimetral del segle XIV de notable alçada, així com algun tram amb opus spicatum datable del segle X. També s'identifiquen les restes d'una torre circular situada al sector de mestral, feta de carreus i datada entre els segles X- XI. Aquesta presumiblement protegia el portal d'entrada, que fou reconstruït amb una llinda localitzada entre la runa del mateix castell. Una de les estructures conservades ha estat identificada com la capella de la Santa Creu del Castell, documentada des del segle XII.</p> | 08278-1 | Turó del Castell | <p>La primera notícia documental del castell de Taradell és de l'any 893, quan consta dins la venta d'un terreny al lloc de Socarrats. El castell i el seu terme seran novament esmentats en diversos documents anteriors al segle XI. L'any 1033 ja trobem documentat a Bermon de Taradell, primer castlà conegut, una descendenta del qual, Tiburgeta de Taradell, es casaria amb Pere de Vilademany al segle XII. Al segle XIV els límits del castell foren conflicte entre la universitat de Vic i els Vilademany, tot i que s'acabà resolent a favor dels segons per ordre del rei Jaume II. A finals del segle XIV i fins al segle XV el castell fou reconstruït, si bé poc després començà el seu abandonament. A finals del segle XVI hi van residir masovers, la darrera coneguda Nofra Sabates del Castell. Al segle XVII pertanyia al vescompte de Joc, junt amb el castell de Sau i de Viladrau. Després de molts anys en estat ruïnos, el Centre Excursionista de Taradell, l'Ajuntament de Taradell i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en van promoure una intervenció, entre els anys 1984 i 1992, amb l'objectiu de consolidar-ne les restes.</p> | 41.8654300,2.3102600 | 442757 | 4635065 | 08278 | Taradell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69031-foto-08278-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69031-foto-08278-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69031-foto-08278-1-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | També es coneix com el Castell d'en Boix. La titularitat del castell està condicionada al compliment del conveni de 18/03/02. | 85|98|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||
| 69032 | Torre de Don Carles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-don-carles | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI | <p>La Torre de Don Carles està situada al nucli antic de Taradell, on queda oculta entre les cases que l'envolten. És una torre defensiva del segle XVI des d'on sortia una muralla de la qual només se'n va fer el començament. És de planta quadrangular i té quatre nivells d'alçat, coronada amb una terrassa transitable que està delimitada amb merlets quadrangulars. S'hi accedeix per un portal situat al primer pis, d'arc de mig punt adovellat, amb una estructura metàl·lica moderna i escales que permeten ascendir-hi. Sota d'aquest, a nivell de carrer hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada, que donava accés a la presó, coberta amb volta de canó de pedra. Les altres façanes presenten una espitllera i una petita finestra, que com totes les obertures són de pedra vermella, juntament amb els carreus de les cantonades. El parament dels murs és de pedra irregular disposada en filades. A l'interior, s'han refet els forjats dels pisos superiors i s'ha construït una escala que permet anar fins al terrat. De la cantonada de mestral en surt un mur perpendicular de certa amplada però sense continuïtat que acaba a la part posterior d'una casa. Aquest ha estat obert modernament amb una porta de mig punt ceràmica per facilitat el pas de persones d'un costat a l'altre de la torre.</p> | 08278-2 | Passatge de la Torre de Don Carles | <p>Va ser construïda l'any 1439 per ordre del senyor de Taradell, Don Carles de Cruïlles i Vilademany, tot i que poc després, en el context de la guerra dels remences, va ser incendiada pels partidaris de Bernat Guillem d'Altarriba. A mitjans del segle XVI fou construïda de nou, tot i que inicialment estava previst que fos part d'una fortificació de majors dimensions que no s'arribà a construir.</p> | 41.8760600,2.2871800 | 440851 | 4636261 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69032-foto-08278-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69032-foto-08278-2-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 69033 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-13 | <p>ADELL, J.A. (2015). Estudi preliminar per una implantació hotelera al conjunt patrimonial del 'Mas el Puig' a Taradell. S.E. Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell.</p> | XI-XX | Es troba en estat ruïnós. | <p>El Puig és una masia d'origen medieval que va ser reformada als segles XVI, XVIII i XIX. La part primitiva s'identifica en el volum central, que manté l'estructura d'una torre quadrangular, amb vestigis significatius tals com les restes d'una finestra geminada i una altra de mig punt de tradició romànica. En època moderna i contemporània es van reformar alguns espais interiors i s'hi van adossar sengles volums als laterals, dels quals alguns han estat enderrocats a causa del seu mal estat estructural. El volum principal de la masia es correspon amb una torre de planta quadrangular i tres nivells d'alçat, coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra reformada que havia estat biforada de tradició gòtica. També al primer pis, situada a la cara nord, s'hi va trobar una finestra d'arc de mig punt de tradició romànica, que va quedar tapada quan es va adossar un volum en aquest costat de la torre. Aquest és de dos nivells d'alçat i té la coberta a dos vessants. Presenta poques obertures, d'arc pla de pedra carejada, d'arc pla arrebossat o amb llinda de fusta. A la part de migdia s'hi adossa un altre volum que havia estat una masoveria, actualment en estat ruïnós. Un darrer cos s'adossa a la part posterior, constat de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a un vessant. En aquest hi ha diverses obertures d'arc pla de pedra carejada. A l'interior s'hi conserven elements destacats com la sala de la torre -a la qual s'accedeix a través d'un portal doble d'arc de mig punt adovellat-, els paviments, sostres, obertures, etc. El parament dels murs de la torre és en alguns trams amb carreus escairats, de majors dimensions a les cantonades, i en altres trams de pedra lligada amb morter. Als volums adossats el parament és en algunes parts de tàpia i en d'altres de pedra lligada amb morter, amb restes d'arrebossat força deteriorat.</p> | 08278-3 | Serra del Puig | <p>Està documentada des del segle XI. És probable que originalment formés part d'una xarxa de torres de guàrdia des d'on s'avisava al castell en cas d'atac. Al segle XIV era una possessió dels Vilademany, senyors del castell de Taradell. Fou fill d'aquests casa Francesc Puig un dels principals capitostes remences de la comarca. La trobem documentada als fogatges de 1497, 1515 i 1553. A l'amirallament de 1854 hi consta Mariano de Bujons de Vic com a propietari.</p> | 41.8764700,2.2713800 | 439541 | 4636318 | 08278 | Taradell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69033-foto-08278-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69033-foto-08278-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69033-foto-08278-3-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 69034 | Torre de l'Enclusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lenclusa | <p>PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell.</p> | Pràcticament no se'n conserven vestigis. | <p>Les restes de la torre de l'Enclusa estan situades al cim del turó, i són pràcticament inexistents a nivell de superfície. S'observen algunes restes de fonamentació, que apunten a una estructura de planta quadrangular, i pedres disperses. S'hi ha construït un punt geodèsic.</p> | 08278-4 | Turó de l'Enclusa | <p>La torre de l'Enclusa formava part d'una xarxa de torres de guàrdia des d'on s'avisava al castell en cas d'atac.</p> | 41.8714300,2.3209600 | 443650 | 4635724 | 08278 | Taradell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69034-foto-08278-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69034-foto-08278-4-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 69035 | Creu de Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-can-figueres | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Revista Taradell de maig de 1981. | XIX | El pilar de pedra es troba força erosionat. | Creu de pedró situada en el jardí de Can Figueres. És una creu llatina metàl·lica, que està fixada en un pilar quadrangular de pedra, rematat a la part superior a mode de capitell motllurat. En un costat hi ha una inscripció erosionada on consta 'ERIGIT PER D.JUAN BUSQUÉ Y ESPOSA Dª C. CARBÓ / LAUS DEO 1897'. | 08278-5 | Avda. del Montseny, 19 | A causa del creixement urbà del poble de Taradell, la benedicció del terme que es feia en una creu va canviar en diverses ocasions. Quan a finals del segle XIX es va habilitar en residència d'estiueig l'antiga masia de Can Figueres, s'hi va instal·lar la creu definitiva. El dia de Lledànies de l'Ascenció s'hi beneïa el terme, tradició que es va mantenir almenys fins a la dècada de 1980. Aleshores, el seu nou propietari Bernat Serdà va encarregar uns goigs a Mn. Joan Vilacís en honor a la creu. | 41.8692700,2.2892000 | 441013 | 4635506 | 1897 | 08278 | Taradell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69035-foto-08278-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69035-foto-08278-5-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 69036 | Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI | Santa Llúcia és una capella construïda vers el segle XVI dins l'entramat urbà, sobre la que no s'han fet reformes significatives. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular amb absis poligonal. La nau consta de dos trams coberts amb volta de creueria i presenta una petita capella en un lateral. El presbiteri està presidit per la imatge de Santa Llúcia i l'altar i queda elevat de la resta de la nau per un graó. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb volta rebaixada i delimitat amb barana de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través d'una finestra d'arc de mig punt de pedra situada en un lateral i sengles finestres d'arc pla de pedra de l'absis i el cor. Les parets i els nervis i les claus de volta estan pintats amb motius florals. A nivell exterior presenta una portalada amb pilastres que sostenen una cornisa motllurada on hi ha una incripció difícil de desxifrar i coronada per una creu. El frontis està rematat per un campanar de cadireta de dos ulls. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, que es troba arrebossat, i amb carreus escairats a les cantonades i a l'entorn del portal. | 08278-6 | Pl. de Santa Llúcia | La construcció de la capella data entre els anys 1574 i 1561. Durant els segles XVII i XVIII s'hi reunia el gremi de paraires i teixidors, que tenien a Santa Llúcia, junt amb Sant Sebastià, com a patrona. | 41.8753700,2.2878200 | 440904 | 4636184 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69036-foto-08278-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69036-foto-08278-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69036-foto-08278-6-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 95|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 69037 | Sant Genís de Taradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-taradell | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell. | XI-XX | L'església de Sant Genís de Taradell està situada al nucli de la població. És un edifici d'estil barroc construït sobre una antiga església romànica, de la qual només en queda una part del campanar. Va ser reformada entre els segles XVI i XVII, tot i que bona part de l'estructura actual va ser feta de nou al segle XVIII. Al segle XIX s'hi va afegit la capella del Santíssim. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Es composa d'una sola nau coberta amb volta de canó, dividida en trams per arcs torals amb llunetes intercalades que descansen sobre pilastres. Als laterals hi ha les capelles, quatre a cada costat, que comuniquen entre sí. El presbiteri és ovalat i es troba elevat per mitjà d'uns graons, i està presidit per la imatge del Sant fixat a la paret amb pintures de motius neoclàssics. En un costat del presbiteri hi ha la sagristia, que comunica amb la rectoria a través d'un pontet exterior, i a l'altre la capella neoclàssica del Santíssim. Aquesta està coberta amb volta de canó amb llunetes intercalades i una cúpula esfèrica, amb un petit altar i una fornícula. Als peus del temple hi ha el cor, d'arc rebaixat idelimitat per una barana metàl·lica. La il·luminació de la nau es fa mitjançant la rosassa, situada sobre el cor, així com les petites finestres sota les llunetes. L'accés a l'església es fa a través d'una portalada barrroca d'arc escarser, sobre la qual hi ha una orla on hi consta 'PARROQUIAL DE SANT GENIS DE TARADELL'. Presideix la portalada una fornícula amb la imatge del Sant, que enllaça amb la rossassa a través d'uns motius esgrafiats, presents també a les finestres d'arc escarser de pedra que hi ha als costats de la façana. El frontis està coronat amb un capcer sinuós als extrems i triangular a la part superior. A la part posterior, adossat a l'altar, hi trobem el campanar, de planta quadrangular. La part superior de les façanes laterals estan reforçades amb contraforts. A la façana de llevant s'hi va obrir un portal nou, amb una llinda reaprofitada, i s'hi va col·locar una clau de volta. L'acabat exterior és arrebossat, amb els carreus de les cantonades i el campanar de pedra vista. | 08278-7 | C. de l'Església | L'església de Sant Genís està documentada des del segle X, tot i que al segle XI fou refeta i consagrada de nou. Va ser saquejada pels francesos durant la Guerra dels Segadors, motiu pel qual va ser refeta al segel XVIII. En la seva reconstrucció hi van contribuir els vigatans pagesos, i s'encarrregaren de l'obra els mestres d'obres Josep i Jacint Morató. L'any 1904 va patir un incendi, que va malmetre bona part de l'edifici i el retaule del taller dels Ral. Fou restaurada i consagrada de nou l'any 1910. | 41.8757600,2.2856100 | 440721 | 4636229 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69037-foto-08278-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69037-foto-08278-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69037-foto-08278-7-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Barroc|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 94|98|96|92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 69038 | Sant Quirze de Subiradells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-quirze-de-subiradells | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell. | XI | Sant Quirze de Subiradells és una ermita romànica construïda vers el segle XI, sobre la que no s'han fet reformes significatives. És un edifici de planta rectangular amb l'absis semicircular. S'hi accedeix per un portal situat al mur de migdia, d'arc de mig punt adovellat de doble arquivolta. La nau consta de dos trams separats per un arc presbiteral i està coberta amb volta de canó de pedra. Al presbiteri hi ha un altar de pedra i una imatge moderna. Com a úniques obertures de l'edifici trobem una finestra irregular als peus del temple i una espitllera a l'absis. El campanar és de cadireta amb dos ulls i està situat al mur de ponent, des d'on s'observa un recreixement del mur, que es va fer quan es va refer la teulada, que està feta amb lloses de pedra. El parament dels murs és de carreus irregulars de petites dimensions disposats en filades. | 08278-8 | Pl. de Sant Quirze. Urb.la Roca | Està documentada des de l'any 989, tot i que fou refeta el 1095 per ordre del bisbe de Vic a Guillem de Taradell. Al segle XIII tenia un sacerdot beneficiat i tenia com a patrons els amos de la Madriguera. Va ser profanada durant la Guerra Civil, quedant sense culte fins a la restauració de l'any 1967. | 41.8804900,2.2986800 | 441810 | 4636745 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69038-foto-08278-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69038-foto-08278-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69038-foto-08278-8-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 85|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 69039 | Sant Joan del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-del-prat | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell. | XI-XVIII | La volta presenta humitats. | Sant Joan del Prat és una ermita romànica construïda vers el segle XI, sobre la qual s'hi va fer una reforma al segle XVIII, en què es va obrir un nou portal a la façana de ponent i es va refer l'interior. És un edifici construït sobre un petit promontori, que fa que s'hi hagi d'accedir per unes escales i que tingui una bona visibilitat. És de planta rectangular amb l'absis semicircular. S'hi accedeix per un portal situat al mur de ponent, d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita: '1752' amb el monograma 'IHS' intercalat. La nau està coberta amb volta de canó dividida per dos arcs torals, que descansen sobre uns cornisa motllurada sostinguda per pilastres amb capitells cornitis. El presibteri està definit per un retaule barroc, a la part posterior del qual hi ha una petita sagristia coberta amb volta d'aresta. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb un enteixinat senzill i separat de la resta de la nau per un cancell. Com a úniques obertures de la capella tenim un òcul amb vitrall sobre el portal i una petita espitllera amb esplandit en un costat de l'absis, tot i que s'observen restes d'una finestra de doble esqueixada a l'absis i del portal original d'arc de mig punt al mur de migdia. El campanar és de cadireta amb dos ulls i està situat al mur de ponent. La coberta està feta amb teula àrab. El mur de tramuntana es troba reforçat amb tres contraforts. El parament dels murs és de carreus irregulars de petites dimensions disposats en filades, i es troben revestits amb morter de calç. | 08278-9 | Camí del Colomer | La primera referència documental de la capella la trobem en la seva acta de consagració, datada de principi del segle XI. Tot i així, sembla que es tracta d'un document falsificat del segle XII. Sí que està ben documentat que el dia 23 de gener de 1099 la capella fou cedida per Damlau Icla, junt amb tots els seus béns, a la pabordia de Sant Tomàs de Riudeperes, que en mantindria la tutela fins al segle XVI. Al segle XII funcionava com una capella rural on assistien habitants dels nombrosos masos documentats a la zona, no arribant a ser mai una parròquia. Al segle XIII el mas Colomer ja n'era benefactor, i la propietat seguia essent del monestir. L'any 1329 Berenguer sa Masó, prepòsit de Sant Tomàs, va encomanar a Mn. Pere Serra a cuidar-se també de la capella de Sant Joan del Prat, a banda de la de Santa Maria de Mont-rodon. Després de la pesta negra, en tenia cura Maria, vídua d'Arnau Vilaseca. El culte a la capella es va mantenir al llarg dels segles, i hi trobem diversos llegats en els testaments dels feligresos. En la visita pastoral de 1686 consta que es troba en mal estat de conservació, tot manant que els habitants dels masos Colomer, Tosell, Om i Gorombau que en tenien cura la reparació de la volta i el cor de l'edifici. Des de 1877 pertany a la parròquia de Tona. Durant la Guerra Civil fou saquejada i profanada, tot i que va poder salvar-se el retaule del taller dels Ral de Vic. | 41.8684100,2.2477300 | 437570 | 4635440 | 08278 | Taradell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69039-foto-08278-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69039-foto-08278-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69039-foto-08278-9-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | També es coneix com a Sant Joan del Colomer. | 92|85|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 69040 | Antiga casa dels paraires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-dels-paraires | PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell. | XVIII-XX | L'antiga casa dels paraires és un edifici del segle XVIII sobre el qual s'han fet diverses reformes entre els segles XIX i XX. Està construït aprofitant el desnivell natural del terreny, de manera que la roca natural sobre la que es recolza és visible des de l'interior. És de planta quadrangular i té la coberta plana habilitada a la part superior com a terrassa transitable. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, sobre el qual hi ha una fornícula d'arc de mig punt de pedra carejada, dins la qual hi ha una imatge de Sant Sebastià que abans estava situada a Can Xec. Tant a la façana lateral com a la lateral i posterior hi ha diverses obertures d'arc pla de pedra carejada, algunes d'elles tapiades. La part superior està acabada amb una barana de maó. El tractament exterior dels murs és la pedra vista. L'interior és un espai diàfan, amb un pilar central de maó i el sostre fet de revoltons ceràmics. | 08278-10 | Font Gran. C. de la Font | Segons Antoni Pladevall (1995:528), l'edifici del Tint de Taradell es va construir entre els anys 1721 i 1723, com a Casa del Gremi de paraires, que fins aleshores s'havia reunit a Santa Llúcia. | 41.8770900,2.2868000 | 440821 | 4636376 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69040-foto-08278-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69040-foto-08278-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69040-foto-08278-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 69041 | Villa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-maria-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | La Villa Maria és una casa modernista construïda a principi del segle XX. És un edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes i la coberta a diferents nivells. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, dels quals el principal és de major alçada. Consta d'un portal d'arc escarser amb l'intradós motllurat, sobre el qual comencen la decoració vegetal i les mènsules que sostenen una cornisa que es prolonga per tota la façana i que sobressurt formant la base dels balcons del primer pis. A la planta baixa del segons eix hi ha una finestra triforada amb columnets salomònique samb capitells vegetals. Els dos balcons del pis estan delimitats per baranes de forja profusament decorades amb motius vegetals, als quals s'hi accedeix per dos finestrals d'arc rebaixat amb l'extradós motllurat i coronat amb acroteris. Sobre el balcó de l'eix principal hi trobem inscrit 'VILLA MARIA' i un òcul, tot custodiat per sengles columnes salomòniques, des d'on arrenquen dues motllures prominents a mode de guardapols, coronat amb motius vegetals i l'any '1911'. Cadascun dels eixos està rematat per un capcer: el principal és més alt i és escalonat amb la part central semicircular i un òcul; el segon està decorat amb un acroteri; tots dos resseguits per una cornisa motllurada. A nivell de coberta hi ha dos cossos que es corresponen amb les golfes i que es troben enretirats de la línia de la façana. El tractament dels murs és amb carreus encoixinats a la planta baixa i a la part central dels pisos superiors, i la resta arrebossat i pintat. A l'interior s'hi conserva la distribució, elements arquitectònics, els paviments i els sostres decorats originals. | 08278-11 | C. de Sant Sebastià, 35 | La casa va ser construïda entre els anys 1911 i 1912 per encàrrec de Don Pablo Dulochs al mestre d'obres Joan Riera i Pallàs. Hi estiuejava la família Llorenç. | 41.8740600,2.2879900 | 440917 | 4636038 | 1911 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69041-foto-08278-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69041-foto-08278-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69041-foto-08278-11-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | Joan Riera i Pallàs | 98|105 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 69042 | Can Brussosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brussosa | XX | Can Brussosa és una casa modernista construïda a principi del segle XX en el lloc d'una casa més antiga de la qual se'n conserva la llinda. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, excepte a les golfes, on hi ha una galeria horitzontal amb vuit petits pòrtics d'arc de mig punt. Les quatre obertures de pla planta baixa i el pis són de tipus neogòtic, totes elles amb guardapols motllurats. El portal és d'arc deprimit còncau amb impostes amb rosetes i una llinda inscrita: 'AVE MARIA PURISSIMA SIN PECADO CONCEBIDA ANY 1788'. Al costat el finestral és biforat amb traceria i columneta central i al pis els finestrals són d'arc carpanell amb arquets, amb sortida a balcons de baranes forjades. Entre les dues hi ha una fornícula d'inspiració gòtica sense imatge. A la façana posterior presenta dues galeries horitzontals amb tres pòrtics cadascuna; d'arc lobulat els inferiors i arc primitiu esgraonat al pis. Des de la primera galeria es pot accedir al pati, on hi ha un pou i un safareig, a través d'una escalinata d'obra perpendicular a la façana. Entre les galeries hi ha pilastres d'obra decorades amb mosaic. El tractament exterior dels murs és arrebossat imitant carreus a la façana principal i d'obra vista a la part posterior. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08278-12 | C. de la Vila, 54 | 41.8740200,2.2872200 | 440853 | 4636035 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69042-foto-08278-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69042-foto-08278-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69042-foto-08278-12-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 69043 | Can Prunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prunet | XVI | La coberta es troba en estat deficient. | Can Prunet és una casa entre mitgeres construïda al segle XVI. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat on hi consta 'IHS / PERE PRUNET/ 1587' en relleu dins un camper. Originalment es tractava d'un portal doble, amb un portal més petit d'arc pla de pedra carejada en un costat, actualment tapiat. A la planta baixa hi ha un altre portal amb llinda de fusta i brancals de pedra i una finestra d'arc pla de pedra carejada, tots dos de factura moderna. A nivell del pis hi ha tres finestrals d'arc pla de pedra carejada, amb l'intradós motllurat i guardapols dentat. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. El tractament del murs és arrebossat i pintat. | 08278-13 | Pl. Santa Llúcia, 12 | 41.8751700,2.2880400 | 440922 | 4636162 | 08278 | Taradell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69043-foto-08278-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69043-foto-08278-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69043-foto-08278-13-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 69044 | Can Pallàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pallas-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Can Pallàs és una casa modernista construïda durant el primer terç del segle XX. És un edifici cantoner compost de dos cossos diferenciats. L'element central del frontis està situat a la cantonada de l'edifici, amb una finestra biforada des d'on arrenquen les mènsules que sostenen un balcó d'obra amb una columna salomònica central. Aquesta es prolonga sobre una petita coberta amb una bola on hi consta inscrit 'ANY 1917'. El balcó està decorat amb mosaics i elements de forja i s'hi accedeix per un portal amb un esgrafiat on hi consta 'L'home resolt fa'l que vol'. El portal d'accés està en un costat i és d'arc escarser de pedra amb una orla decorativa a la llinda. Sobre el seu eix hi ha una finestra amb un relleu superior a mode de guardapols amb una voluta decorativa central. Aquesta mateixa tipologia de finestra es repeteix al pis del segon cos, mentre que a la plana baixa són d'arc mixtilini amb la llinda biforada. A nivell de les golfes presenta dos grans pòrtics d'arc escarser ceràmic. Des de la part superior d'aquest cos es pot accedir a la terrassa transitable que corona el primer cos, delimitada amb una barana sinuosa d'obra vista. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb un sòcol de pedra imitant carreus que enllaça les obertures de la planta baixa. | 08278-14 | C. de la Font, 1 | La casa va ser construïda pel promotor Josep Pallàs i Sala, qui va fer diverses cases a Taradell i del cremallera de Núria i de qui en rep el nom. Segons tradició popular, la durada de la construcció de la casa era un tema força comentat entre els habitants de Taradell. En acabar les obres, Pallàs va fer-hi inscriure en resposta: 'l'home resolt fa el que vol'. | 41.8762500,2.2866600 | 440808 | 4636283 | 1917 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69044-foto-08278-14-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | Josep Pallàs i Sala | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml