Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79490 | Sot de les Unces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-les-unces | FERRANDO, Antoni (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt - Serra de l'Obac). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 172 | Sot o forat artificial situat en un marge del costat nord, vora mateix del camí ral de Manresa a Barcelona, just al punt en què el camí ha entrat al terme de Vacarisses, provinent de Matadepera. Es tracta d'una cavitat en forma de sitja excavada a la roca. L'interior té un farciment de terra i pedres, però sembla que no faci gaire que ha estat emplenat. Desconeixem la funcionalitat d'aquesta sitja que, ben segur, deuria estar relacionada amb el trànsit del camí ral. El nom popular de 'sot de les unces' suggereix que hagi pogut utilitzar-se per amagar-hi diners, tal vegada fruit de l'acció dels bandolers. | 08291-129 | Zona de l'Obac, a l'extrem nord-est del terme | 41.6392900,1.9740100 | 414551 | 4610237 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||||||
| 79491 | Font del Lladre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lladre | FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 70-71 FAURA, Josep M. (1993). Història de la Serra de l'Obac. Ed. L'Avenç, col·lecció d'història local, núm. 2, Barcelona. FERRANDO, Antoni (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt - Serra de l'Obac). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 175-176 GRAU, Edmon (1992). Camins i fonts del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. | Font situada a l'interior d'una balma, en un racó amagat i sorprenent sota el camí ral de Manresa a Barcelona. La balma, força profunda i de grans dimensions, constitueix un dels millors aixoplucs del camí i un perfecte refugi per als antics bandolers. La font està adequada amb un petit tub per on brolla d'aigua cap a un receptacle situat al terra. Atesa la gran altitud en què es troba, en moltes èpoques de l'any està seca. El corriol que baixa cap a la font des del camí ral té uns graons foradats a la roca. | 08291-130 | A la zona de l'Obac, a l'extrem nord-est del terme. | La font ja es coneixia amb aquest nom al final del segle XVI. El seu emplaçament en una zona de màxim perill del camí ral devia fer-la freqüentada pels bandolers. El 4 de maig de 1570 hi ha la notícia de l'assalt a un argenter de Barcelona per part de sis lladres armats amb pedrenyals que va tenir lloc a les proximitats d'aquesta font. | 41.6427600,1.9569700 | 413137 | 4610639 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79491-foto-08291-130-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La font es troba al límit del terme municipal de Vacarisses amb Rellinars | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||
| 79492 | Roure de tres branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-tres-branques | http://www.vacarisses.cat/lavila/historiapatrimoni/Inventari.htm | Roure de grans dimensions, situat al darrera de l'estació de ferrocarril de Torreblanca. Té una alçada considerable i, des de l'inici del tronc, es divideix en tres branques. | 08291-131 | Urbanització de Torreblanca | 41.5863600,1.9170600 | 409734 | 4604418 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79492-foto-08291-131-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Forma part de l'inventari de patrimoni natural impulsat per la Regidoria de Medi Ambient i consultable des de la web de l'Ajuntament. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||||
| 79493 | Roure de can Torrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-torrella | http://www.vacarisses.cat/lavila/historiapatrimoni/Inventari.htm | Roure de grans dimensions situat al costat d'un camp, prop de la masia de can Torrella. Té una capçada de forma arrodonida i no és excessivament alt. | 08291-132 | Sector sud del terme, prop de la masia de can Torrella | 41.5833200,1.9053600 | 408755 | 4604093 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79493-foto-08291-132-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Forma part de l'inventari de patrimoni natural impulsat per la Regidoria de Medi Ambient i consultable des de la web de l'Ajuntament.Accés restringit a vehicles motoritzats | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||||
| 79494 | Alzina del Mimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-mimo | HERNÁNDEZ, Àngel Manuel (2009). Pàgines vacarissanes, p. 137 | Alzina de grans dimenions situada al pati de la masia del Mimó. Segons Àngel Hernández, podria tenir uns 200 anys d'edat, els mateixos que la casa. Té un forat a la base del tronc en el qual, segons sembla, durant la Guerra Civil s'hi havia amagat una monja. | 08291-133 | Masia del Mimó, al sector sud del terme | 41.5766100,1.9141500 | 409478 | 4603339 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||||||
| 79495 | Font de l'Orpina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lorpina | FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 88-89 FARRÉS, Josep M. (1999). Retrats de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 204-206 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble SOLÀ COROMINAS, Joan (1929). Història de Sant Salvador de les Espases, Terrassa. Vacarisses, balcó de Montserrat, núm. 289 | Al peu d'un marge hi ha emplaçada aquesta font, que és de les més populars a Vacarisses. La font és senzilla, amb un tub de sortida lliure fixat a una petita construcció de pedres i ciment. A prop hi ha adequada una petita àrea de pícnic. Una mica més avall el camí passa per un túnel sota la via del tren. La construcció de la via ha creat un salt d'aigua que configura un espai natural interessant, en el qual s'hi poden trobar algunes plantes aquàtiques, orquídies de primavera, falgueres, molses i líquens. Anys enrere, en aquest torrent hi vivia el cranc de riu autòcton, fet que denota la bona qualitat de l'aigua. | 08291-134 | Urbanització de can Serra | És una de les fonts més populars de Vacarisses. Fins no fa gaire encara molta gent baixava del tren amb garrafes per omplir-les a la font. També era l'emplaçament dels dinars populars que tenien lloc quan els romeus tornaven de l'aplec a Sant Salvador de les Espases. | 41.5931600,1.9007700 | 408386 | 4605190 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79495-foto-08291-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al salt d'aigua al costat del pas sota la via del tren hi ha un plafó informatiu, associat a un itinerari senyalitzat per la zona. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||
| 79496 | L'Hospici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhospici-1 | FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 14 | En ruïnes. Entorn totalment cobert per la vegetació. | Ruïnes d'una casa de pagès, de dimensions més aviat modestes, que podrien correspondre a un refugi o hostal. Es troben situades a la part alta de la carena d'una de les estribacions de la serra de l'Hospici. La construcció està totalment envaïda per la vegetació. Se'n conserven restes de murs, fins a una alçada d'un metre aproximadament, que configuren almenys dues cambres, amb possibles coberts a la part posterior. La casa tenia una entrada per la banda sud-est, al costat mateix d'una estructura semi-circular adossada, amb cúpula de maó mig enderrocada que corresponia a un forn. | 08291-135 | Serra de l'Hospici, prop de la urbanització de can Serra | No es coneixen notícies documentals sobre aquesta casa. El fet de trobar-se a la serra de l'Hospici, prop de la font també anomenada de l'Hospici, fa pensar que es podria tractar d'un hostal o refugi relacionat amb el camí vell d'Olesa. El camí vell d'Olesa, que possiblement deriva d'un antic camí romà. Als segles XVIII i XIX el camí venia del pla del Fideuer, on es bifurcava entre el camí que continuava pel coll de Bram i la serra de l'Hospici en direcció al Palà (una cruïlla de camins i punt estratègic on hi havia un hostal), Castellbell i Manresa, d'una banda, i un trencall que es dirigia en direcció nord-est cap a Vacarisses, passant pel coll de la Pedra de la Bossa. Tanmateix, aquest camí transcorria per la serra de l'Hospici a una cota més baixa, a l'alçada de les primeres cases de la urbanització de can Serra, mentre que la situació de la casa gairebé al cim del turó no té gaire sentit. | 41.5897900,1.8880100 | 407318 | 4604830 | 08291 | Vacarisses | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79496-foto-08291-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79496-foto-08291-135-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 79497 | La Vaca Xula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vaca-xula | 'Colla gegantera de Vacarisses' (dossier informatiu) | XX | Figura de la imatgeria popular de Vacarisses, inspirada en l'emblema de l'escut de la població, que representa una vaca. El seu nom és 'la Xula', i està fabricada amb una estructura de fusta i, exteriorment, cartró-pedra. Té una llargada de 2,80 metres i una alçada de 1,80, i pesa 25 kg. La vaca té una esquella penjada al coll i du una mena d'albarda al llom amb l'escut de Vacarisses. En els cercaviles la Vaca va acompanyada de les Vaquetes: caps de vaques petites portades per nens. | 08291-136 | Magatzem municipal a la 'Fàbrica'. Ctra. de la Bauma, 1 | La Colla Gegantera de Vacarisses va iniciar-se l'any 1985, quan va estrenar-se la parella de gegants, inspirats en la figura històrica del Virrei Amat i la seva esposa. Més endavant, la Colla gegantera incorporà un nou element de la imatgeria popular del poble: la 'Vaca Xula', inspirada en l'emblema del municipi. Fou construïda al taller 'El drac Petit', de Terrassa, i està 'casada' amb el Bou del Vendrell. A l'entorn de la figura de la vaca l'any 2008 es va crear la festa de la Baixada de la Vaca, per tal de dinamitzar la celebració de sant Felip Neri, festa major petita de Vacarisses. Com a punt de partida, i en col·laboració de la Colla gegantera, es va crear una llegenda situada al segle XVIII. Aquesta llegenda, suposadament descoberta per un historiador a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, relata que a principis del segle XVIII, durant un període de gran penúria, un noi del poble es va posar davant del castell i va entonar la següent cançó: 'Quan vindrà el dia en que l'home / valgui més que pous i cases, / més que les terres més bones, / més que les plantes i els arbres. / Quan vindrà el dia en què a l'home / no se'l pesi amb les balances'. En sentir aquest cant, el senyor del castell, Llopis Amat, va contreure una gran tristesa fins al punt que va estar-se trenta-sis llunes plenes sense sortir del castell. Després va reunir tot el poble i va fer la promesa que tant ell com els seus successors donarien una vaca al poble per tal de reparar tot el mal causat fins aleshores. I des d'aquest moment cada any es baixava una vaca des del castell de Vacarisses fins al poble per commemorar el fet i recordar així el triomf del poble sobre el senyor. La imatgeria de Vacarisses també compta amb el gegantó Peret Seró, inspirat en un personatge popular del poble. Els gegants de Vacarisses surten habitualment per la Festa Major i la festa de Sant Felip Neri. Durant aquesta última té lloc la Baixada de la Vaca, entre torxes, des del castell fins al poble. La Colla Gegantera també participa en moltes altres trobades i aplecs que es fan al llarg de l'any. Habitualment els acompanyen els Grallers, amb una formació de tres gralles seques, tres gralles dolces i un tabal. | 41.6065100,1.9180300 | 409843 | 4606654 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79497-foto-08291-136-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 79498 | Peret Seró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peret-sero | FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 149-150 'Colla gegantera de Vacarisses' (dossier informatiu) | XX | Gegantó de Vacarisses inspirat en un personatge popular del poble. Porta una gorra i fuma amb pipa. Va vestit amb jaqueta marró i armilla, i porta un bastó a la mà. Té una alçada de 2,30 metres i pesa 18 kg. És fabricat amb cartó-pedra i fibra, sobre una estructura de fusta. | 08291-137 | Magatzem municipal a la 'Fàbrica'. Ctra. de la Bauma, 1 | La Colla Gegantera de Vacarisses va iniciar-se l'any 1985, quan va estrenar-se la parella de gegants, inspirats en la figura històrica del Virrei Amat i la seva esposa. Més endavant, la Colla gegantera incorporà un nou element de la imatgeria popular del poble: la 'Vaca Xula', inspirada en l'emblema del municipi. La imatgeria de Vacarisses també compta amb el gegantó inspirat en el personatge del Peret Seró. Fou un vacarissenc que vivia al carrer d'Alfons Sala. Un personatge singular que solia escridassar tots els vailets que li feien la punyeta i rondinava per qualsevol cosa. Tenia el peculiar costum de fer parlaments al carrer des del balcó de casa seva. Els gegants de Vacarisses surten habitualment per la Festa Major i la festa de Sant Felip Neri. La Colla Gegantera també participa en moltes altres trobades i aplecs que es fan al llarg de l'any. Habitualment els acompanyen els Grallers, amb una formació de tres gralles seques, tres gralles dolces i un tabal. | 41.6065100,1.9180300 | 409843 | 4606654 | 08291 | Vacarisses | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79498-foto-08291-137-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 79499 | Sant Salvador de les Espases i coll de Bram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-les-espases-i-coll-de-bram | <p>FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 142-143 SOLÀ COROMINAS, Joan (1929). Història de Sant Salvador de les Espases, Terrassa, Tallers Gràfics Morral, p. 22-23 SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 99-100</p> | <p>En època alt-medieval al turó de Sant Salvador de les Espases (que actualment fa de partió entre els termes de Vacarisses, Esparreguera i Olesa) hi havia un dels castells estratègics que defensaven la frontera amb els sarraïns, situada al riu Llobregat. La fundació de l'ermita de Sant Salvador de les Espases, i el seu nom, s'expliquen, segons la tradició, per un miracle que va tenir lloc amb motiu d'una gran batalla que al segle X va enfrontar en aquest indret el comte de Barcelona Ramon Borrell contra els sarraïns. Diu la llegenda que, trobant-se les tropes cristianes acorralades, el comte va alçar els ulls al cel demanant clemència i aleshores se li va aparèixer el Salvador, que li prometé el seu ajut. Bon punt començava la batalla caigué del cel una abundant pluja d'espases de foc, que corrien en totes direccions vers els enemics. En memòria d'aquest fet s'aixecà alguns segles després l'ermita, situada en terme d'Esparreguera (SOLÀ 1929: 22-23). També es diu que els vacarissencs van participar en aquella batalla. Atraparen un escamot de moros al collet de Sant Salvador, els acorralaren i els mataren sota el coll de Bram, que prengué aquest nom dels brams i gemecs que llançaven els sarraïns (FLOTATS 1979: 142-143).</p> | 08291-138 | Sector sud-oest del terme | 41.5790500,1.8844700 | 407007 | 4603641 | 08291 | Vacarisses | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||||||
| 79500 | El Xic de Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xic-de-vacarisses | <p>CODINA, Sebastià (1996). 'El nen de Vacarisses', Vacarisses, balcó de Montserrat, núm. 336 (agost) GRAU, Jan (1995). Fabulari Amades. Tarragona, Edicions del Mèdol, p. 31, 117 MASPONS, Francesc (1952). Tradicions del Vallès, p. 20-23. SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 105-106</p> | <p>El Xic de Vacarisses, també conegut pel Nen de Vacarisses, era un gegant valent, contemporani d'un altre gegant del Vallès, el Fort Farell. Era un home fort, alegre i pacífic que no es ficava mai amb ningú mentre no li toquessin la terra que tant estimava. Segons es diu, tenia un peu al cim del Puigmal i l'altre a la punta del Matagalls, al massís del Montseny. Tenia fama de menjar molt, i eren set els que li donaven menjar amb unes enormes forques de ventar i tot i així mai quedava tip. Segons sembla, era capaç de cruspir-se qualsevol cosa que fos comestible. Es feia les feines al mig de la plana de Vic, i per això les terres d'Osona són les més fèrtils de Catalunya. En la tradició popular es conserva la frase 'sembles el Nen de Vacarisses', que es diu als que mai no estan tips i no paren de menjar.</p> | 08291-139 | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||||||
| 79501 | Pintura de sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-de-sant-antoni-de-padua | Anònim (1816). Francisco Torras 1832 -1878. Barcelona, Ajuntament Constitucional de Terrassa, p. 15, làmina 3. CARDÚS, Salvador (1962). Historial de la Guerra Napoleònica a Terrassa: heroic sacrifici d'un patriota exemplar, Terrassa, p. 114-115. FERRANDO, Antoni (1983). El parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac: història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, El Pot Cooperativa, p. 341 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 83 FONTBONA, Francesc (2005). Francesc Torras i Armengol 1832 - 1878, Barcelona, Caixa de Terrassa i Lunwerg Editores, p. 40-41 Merlet (publicació del Museu de Terrassa), núm. 33 | XIX | Pintura conservada al Museu de Terrassa, obra del pintor del segle XIX Francesc Torras Armengol, que representa la crema de la casa vella de l'Obac durant la Guerra del Francès. Es tracta d'un quadre amb dues escenes: al pla celestial (superior) apareix Sant Antoni de Pàdua de genolls amb el Nen Jesús. El Sant du hàbit i atributs com ara un lliri blanc i un llibre al costat del peu dret. Al darrera d'aquests dos personatges, en una boira, apareix la Mare de Déu i altres figures celestials. A baix, al plà terrenal, apareix en petit la representació de l'assalt per part de les tropes napoleòniques de la casa vella de l'Obac. Es tracta d'una pintura d'oli sobre tela, d'unes dimensions de 250 x 18,5 cm (amb marc). | 08291-140 | Museu de Terrassa. Carrer dels Gavatxons, núm. 9. Terrassa. | L'any 1811 les tropes napoleòniques s'apoderaren de la muntanya de Montserrat. Les tropes de la resistència hagueren de fugir, perseguits pels francesos, i sembla que hi hagué una gran batalla entre Monistrol i Vacarisses. Al seu pas per la masia de l'Obac vell, el dia 27 o 28 de juliol tant la casa vella com la casa nova i la capella foren saquejades i destruïdes com a càstig per haver acollit la nit anterior els cabdills rebels: el baró d'Eroles i el militar Josep Manso. Més tard, la casa vella de l'Obac es reconstruí, però el 1812 la família deixà el mas a càrrec de masovers i s'establí a la Casa Nova. Durant les Guerres Carlines, quan els propietaris s'havien refugiat a Terrassa, l'any 1836 els carlins cremaren la Casa Vella, que quedà definitivament en ruïnes. Francesc Torras Armengol va néixer a Terrassa l'any 1832. Fou pintor, escultor i gravador, i va estudiar al París de l'època de Delacroix i a Madrid, on inicià una carrera notable d'artista i docent. Practicà una pintura històrica i religiosa elegant, en la tradició romàntica. La pintura sobre el saqueig napoleònic, datada de l'any 1864, fou donada per la família Ubac al Museu de Terrassa. | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 1864 | 08291 | Vacarisses | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79501-foto-08291-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79501-foto-08291-140-2.jpg | Física | Romàntic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Francesc Torras Armengol | Número d'inventari del Museu: 39 | 101|98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||
| 79502 | Barraca de cal Jepó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-jepo | La coberta s'ha començat a erosionar | Barraca de pedra seca, prop de la casa de pagès de cal Jepó. És de planta circular amb coberta de falsa cúpula, coberta per un túmul de terra. | 08291-141 | Prop de la urbanització El Fresno | 41.6130500,1.8945600 | 407897 | 4607405 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79502-foto-08291-141-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||
| 79503 | Barraca del Roure de can Torrella 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-roure-de-can-torrella-2 | <p>Barraca de pedra seca de planta quadrada. Té una porta rectangular amb llinda de pedra. La coberta és formada per una falsa cúpula de pedra, amb diverses lloses allargades a la part superior.</p> | 08291-142 | A l'Obaga negra, prop de la masia de can Torrella | 41.5828200,1.9035800 | 408606 | 4604039 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79503-foto-08291-142-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 79504 | Molí del Torrent del Sellarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-torrent-del-sellares | En estat semi-derruït | Petit molí hidràulic situat al costat del torrent del Sellarès. Consta del rec, una petita bassa, la construcció principal i una altra d'adossada semi-soterrada. El rec és una canalització estreta, de secció rectangular i feta amb maó que capta l'aigua més amunt del torrent, però se'n perd el rastre a pocs metres a causa de l'estat de la vegetació. El rec conduïa l'aigua cap a una petita bassa que sembla força moderna. És de forma rectangular, feta amb maó i arrebossada de ciment. La base, però, és de pedra i podria ser més antiga. La construcció principal, de planta rectangular i d'un sol pis, és semi-derruïda. Li falta la coberta i part d'un mur. Està feta amb paredat i els emmarcaments de les obertures amb maó. La porta d'accés, amb una reixa de ferro, és a la part del mur de llevant. L'interior conserva restes d'una pilastra de maó i l'estructura que devia acollir la mola, que no s'ha conservat. També té dues canonades per on entrava l'aigua des de la bassa. Una de terrissa, situada a un nivell superior, i una altra de plom, més avall. Al costat nord hi ha una estructura semi-soterrada, amb una cambra estreta coberta amb volta de maó, que devia correspondre al carcabà. També s'hi observen, en aquest sector, els fonaments de murs que podrien correspondre a una edificació més alta de la que s'ha conservat. L'aigua sortia de la sala de la mola per un forat rodó i era conduïda cap al carcabà per un forat actualment cobert. El mur de ponent té un arc de maó tapiat, que podria correspondre a una altra sortida d'aigua. | 08291-143 | Al torrent del Sellarès, prop de la Rectoria Vella | No tenim cap notícia històrica d'aquest molí. Per les seves característiques constructives no sembla excessivament antic. Probablement és del segle XIX, tot i que no es pot descartar un origen anterior. | 41.6064300,1.9105500 | 409220 | 4606653 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79504-foto-08291-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79504-foto-08291-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 79505 | Pou del Viveret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-viveret | FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 24 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 79-80 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 21-23 | XX | La construcció es troba totalment envaïda per la vegetació i és de difícil accés | Construcció senzilla, de planta quadrada i coberta a dues vessants, amb les parets arrebossades de ciment, que acull el pou del Viveret. Aquest pou, que es troba al peu d'un torrent que, a pocs metres, conflueix amb el del Sellarès, fou el primer a subministrar aigua corrent a Vacarisses durant la dècada de 1930. | 08291-144 | Prop de la Rectoria Vella | Els primers passos per a la instal·lació del servei d'aigua corrent a Vacarisses es feren l'any 1932 amb motiu d'haver-se perdut, en part, la deu de les Fonts del Sastre. L'any 1937 un grup de veïns, i gràcies a l'aportació econòmica particular, construïren un dipòsit acumulador, que fou alimentat per l'aigua del pou del Viveret per mitjà d'una bomba i una xarxa de conduccions i escomeses que distribuïen a un sector del poble. L'any 1952 es procedí a la captació d'aigües de can Còdol, cosa que va permetre un abastament més general. Més tard, amb l'increment de la població flotant, la captació d'aigües s'amplià amb les deus de can Serra i de l'Orpina. | 41.6051200,1.9127000 | 409397 | 4606506 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||
| 79506 | Molí de can Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-codol | <p>FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 169 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 79-80 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 40-41 VALLS i PUEYO, Joan (1994). 'Còdol, un topònim vacarissenc (I)', Balcó de Montserrat, núm. 308 (abril)</p> | XVII-XVIII | Entorn envaït per la vegetació. Pintades amb grafits a l'interior del molí. | <p>Molí fariner situat al costat de la riera de can Còdol o de Sanana, a uns 200 m de la masia de can Còdol. Consta de gairebé tots els elements característics. A la part posterior té la bassa: una construcció de planta quadrada amb una cavitat interior de secció circular, d'una gran profunditat. La part superior és revestida amb carreus ben escairats. El molí pròpiament és una construcció de tamany mitjà, de planta més o menys quadrada. Té una entrada lateral amb arc adovellat. A la cambra interior, que està coberta amb una magnífica volta de canó, queden vestigis del mecanisme del molí: un bancal on hi ha col·locada la pedra inferior de la mola, mentre que la superior ha desaparegut. A un nivell soterrani, s'observa l'arc del forat de sortida del carcabà, el qual ha quedat parcialment cobert de terra i pràcticament tapat. No s'aprecien vestigis del rec, que havia de conduir l'aigua des de la resclosa que hi ha uns 100 m més amunt fins a la bassa.</p> | 08291-145 | A prop de la masia de can Còdol, al sector nord del terme | <p>La masia de can Còdol està documentada des del segle XVI. En la capbrevació de 1727 el seu propietari, Josep Còdol, declarava que tenia un molí fariner 'de molt temps constituït', que estava situat a la part de ponent de dit mas i 'distant de aquell algun tir de bala, poch més o manco'. Es tracta d'aquest molí, que degué reformar-se, almenys les estructures del mecanisme interior, l'any 1778, segons indica la incripció que hi ha al bancal. Una mica abans s'havia construït un segon molí, aigües avall, ja que Isidre Còdol, successor de Josep, va aconseguir l'any 1766 un establiment del marquès de Castellbell amb la facultat de construir un altre molí fariner aprofitant 'el agua del otro molino y de la fuente de dicho Còdol' (VALLS i PUEYO: 1994). El cens que havia de pagar l'amo del nou molí era una 'gallina grossa'. Els molins amb bassa rodona són més rars que els de bassa rectangular, i solen més més antics, del segle XVII o anteriors.</p> | 41.6198500,1.9086700 | 409082 | 4608145 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79506-foto-08291-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79506-foto-08291-145-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en el bancal de suport de la mola: '1778' Situat en terrenys del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||
| 79507 | Molí de can Còdol 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-codol-2 | FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 169 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 79-80 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 40-41 VALLS i PUEYO, Joan (1994). 'Còdol, un topònim vacarissenc (I)', Balcó de Montserrat, núm. 308 (abril) | XVIII | Zona totalment envaïda per la vegetació | Molí fariner, situat al costat de la riera de can Còdol o de Sanana, uns 300 metres aigües avall del primer molí de can Còdol, i just al punt de confluència amb un altre torrent. L'estat actual d'aquest indret, totalment envaït per la vegetació, dificulta la inspecció d'aquest element. Tan sols s'hi pot observar un mur de gran alçada, reforçat amb contraforts, que devia correspondre a la bassa del molí. La cosntrucció, bastant espectacular, sembla que es conserva força integrament. Uns 30 metres aigües amunt de la riera, hi ha un mur de contenció, també de grans dimensions. Tot i que la seva funcionalitat no és gens clara, podria tractar-se d'algun tipus de construcció amb funcions de resclosa. | 08291-146 | Prop de can Còdol, al sector nord del terme | La masia de can Còdol està documentada des del segle XVI. En la capbrevació de 1727 el seu propietari, Josep Còdol, declarava que tenia un molí fariner 'de molt temps constituït', que estava situat a la part de ponent de dit mas i 'distant de aquell algun tir de bala, poch més o manco'. Es tracta del molí que hi ha aigües amunt de la riera. Uns anys més tard es construí aquest segon molí, aigües avall, ja que Isidre Còdol, successor de Josep, va aconseguir l'any 1766 un establiment del marquès de Castellbell amb la facultat de construir un altre molí fariner aprofitant 'el agua del otro molino y de la fuente de dicho Còdol' (VALLS i PUEYO: 1994). El cens que havia de pagar l'amo del nou molí era una 'gallina grossa'. | 41.6220900,1.9063600 | 408893 | 4608396 | 1766 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79507-foto-08291-146-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Element situat dins del territori del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.Per anar-hi cal seguir el camí que surt de can Còdol en direcció S-W i després N-W uns 600 m. Després cal baixar uns 60 m, fins a la riera. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||
| 79508 | La Segarra va matar la Puça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-segarra-va-matar-la-puca | <p>FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 152-153. SUADES, Jordi; SANZ, David (2000). Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell, Sant Vicenç de Castellet, p. 43-44</p> | <p>La frase 'la Segarra va matar la Puça' es féu molt popular a Vacarisses per un fet que transcorregué fa molts anys. Es deia que hi havia dues cases veïnes, la dels Segarra i la de la Puça. A la dels Segarra passaven una mala època, ja que tots els fills que neixien es morien, i van acudir a la consulta d'una endevina, que els va dir que tot era provocat pels maleficis que els enviava la Puça. Enfurismada, la Segarra va agafar una ganiveta de tallar pa i va degollar la seva veïna. La Segarra fou jutjada a Terrassa i traslladada a la presó de Barcelona per complir la pena. Segons sembla, va ser a la presó que va níeixer l fill tan esperat pel qual havia comès el crim. Més tard, la mare i el fill retornaren a Vacarisses.</p> | 08291-147 | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||||||
| 79509 | Cova de la riera de can Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-riera-de-can-codol | Entorn cobert per la vegetació | Petita cova situada al congost de la riera que baixa al nord de la masia de can Còdol i s'ajunta amb la riera de Sanana. En una cinglera de pedra tosca, pràcticament sota la masia, la cavitat s'endinsa uns 3 0 4 metres sota la roca. Conserva algunes restes d'estalactites. Actualment es troba totalment coberta per la vegetació. | 08291-148 | Prop de la masia de can Còdol, al sector nord del terme | 41.6210700,1.9107000 | 409253 | 4608278 | 08291 | Vacarisses | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||||||
| 79510 | Font de Sanana i safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sanana-i-safareig | FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 114-115 Vacarisses, balcó de Montserrat, núm. 303 | Teulada destruïda, entorn deixat i envaït per la vegetació | Font situada prop de la riera de can Còdol, per la banda nord, a l'alçada de la masia de can Còdol. Consta d'una petita construcció de pedra i maó que aixopluga la font. Es tracta d'una mena de porxo, amb diversos arcs, actualment sense coberta. L'aigua de la font brolla per un tub de ferro. Als costats té un banc encimentat i i una petita construcció en forma de pica. Adossada a la caseta hi ha una bassa-safareig força gran, de forma rectangular. Un dels murs de la bassa té les lloses inclinades característiques d'un safareig. En aquesta part hi ha uns pilars de maó que devien sostenir un cobert que protegia el safareig. Per accedir a la font hi ha unes escales de pedra, i unes altres a la part del safareig. | 08291-149 | Prop de la masia de Sanana, al sector nord del terme | Anys enrere la bassa servia per regar els horts d'aquesta zona, avui completament abandonats. El safareig era utilitzat per la masia de Sanana, que es troba a dalt del turó, a l'altra banda de la riera. La font estava molt ben adequada amb una taula i bancs per fer-hi la típica fontada. Recentment ha estat objecte d'actes vandàlics, que han comportat la destrucció de la teulada i, durant un temps, el tall en la deu d'aigua. | 41.6219500,1.9029800 | 408611 | 4608384 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79510-foto-08291-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79510-foto-08291-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79510-foto-08291-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 79511 | Cobert de Sanana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-sanana | Coberta en procés de degradació, esquerdes. | Construcció corresponent a un cobert, possiblement amb funcions de corral, en una situació aïllada enmig del camp. Es tracta d'una construcció de pedra, de planta quadrada, amb coberta a una vessant. Consta de dues cambres. A la de l'oest s'hi accedeix per sengles obertures en forma d'arc emmarcats amb maó, a les parets dels dos costats. A la cambra de l'est, s'hi accedeix per una sola obertura, també amb arc. Pel costat de migdia es cosnerva una interessant obra en pedra seca de canalització d'un torrent. | 08291-150 | Prop de la masia de Sanana, al sector nord del terme | 41.6225800,1.9021500 | 408543 | 4608455 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79511-foto-08291-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79511-foto-08291-150-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||
| 79512 | Barraca de cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-jan | <p>Barraca de pedra seca de planta quadrada, de tipologia semblant a l'element núm. 142</p> | 08291-151 | 41.6163100,1.8658200 | 405507 | 4607798 | 08291 | Vacarisses | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||||||
| 79513 | Barraco del Corto Pio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraco-del-corto-pio | <p>Barraca de pedra seca de planta circular, de tipologia semblant a l'element núm. 141</p> | 08291-152 | 41.6275700,1.9226400 | 410257 | 4608988 | 08291 | Vacarisses | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||||||
| 79514 | Barraca del Corto Pio 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-corto-pio-2 | <p>Barraca de pedra seca de planta circular, de tipologia semblant a l'element núm. 141</p> | 08291-153 | 41.6218700,1.9210800 | 410119 | 4608356 | 08291 | Vacarisses | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||||||
| 79515 | Barraca de la plana de Torrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-plana-de-torrella | Li falta la coberta. | <p>Barraca de pedra seca de planta circular, de tipologia semblant a l'element núm. 141.</p> | 08291-154 | 41.5960800,1.9116000 | 409293 | 4605503 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Regular | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-05-16 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||||
| 79516 | Barraca del roure de can Torrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-roure-de-can-torrella | <p>Barraca de pedra seca de planta quadrada, de tipologia semblant a l'element núm. 142.</p> | 08291-155 | 41.5833000,1.9050300 | 408727 | 4604091 | 08291 | Vacarisses | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||||||
| 79517 | Barraca de can Torrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-torrella | <p>Barraca de pedra seca semi-derruïda, de tipologia semblant a l'element núm. 141.</p> | 08291-156 | 41.5864600,1.9099600 | 409143 | 4604437 | 08291 | Vacarisses | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||||||
| 79518 | Barraca del Racó de can Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-raco-de-can-codol | <p>Barraca de pedra seca de planta circular, de tipologia semblant a l'element núm. 141.</p> | 08291-157 | 41.6241000,1.9056100 | 408833 | 4608620 | 08291 | Vacarisses | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||||||
| 79519 | Riera de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-jaume-0 | <p>Jaciment paleontològic situat al sector de la riera de Sant Jaume que inclou una part del terme de Vacarisses; concretament al sector de la serra de Collcardús i Puigventós, ja al límit sud-est del terme municipal. L'any 2009 s'hi va realitzar una prospecció en la qual es va determinar que hi havia zones amb un gran potencial fossilifer en terrenys datats com a Triasic Inferior - Mitjà (uns 240-230 millions d'anys). A la zona de Vacarisses es troben dos tipus de fàcies, unes anomenades de tipus Buntsandstein (uns gresos i conglomerats de color mes vermellós) i unes altres anomenades Muschelkalk (de tipus mes blanquinos i calcari). És possible que aquest jaciment pugui conservar restes fòssils de vertebrats d'edat triàsica.</p> | 08291-158 | Serra de Collcardús i Puigventós (al sector sud-est del terme) | <p>L'any 2009 s'hi va portar a terme la recerca dirigida per Josep Fortuny Terricabras, investigador de l'Institut Català de Paleontologia (IPC).</p> | 41.5813200,1.9562800 | 412997 | 4603818 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||||||
| 79708 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-15 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. | XIX | El cementiri municipal es troba situat a l'extrem oest del nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici és de planta quadrangular amb una orientació d'est a oest i amb l'accés situat a l'est. Està format per dues galeries porxades una ubicada al nord i l'altra al sud i al centre hi ha un espai enjardinat amb una petita capella al fons desplaçada lleugerament a la dreta per deixar pas a l'ampliació que es va dur a terme l'any 2004 a la part posterior del recinte. La galeria porxada sud està formada per 12 arcs a diferència de la galeria nord que en té 14. Els pilars són de base quadrada amb les arestes escairades i els arcs de mig punt descansen sobre capitells esgraonats i les cobertes són a una vessant abocant les aigües cap a l'interior del recinte. A l'interior de les galeries es disposa de quatre nivells de nínxols. Les parets es troben revestides amb morter i pintades de blanc i rosa. La capella, construïda l'any 1906, té una volta de canó de guix i la coberta és a dues vessants de teula àrab. L'accés es troba situat a la façana est amb un portal de mig punt franquejada per dues columnes de nínxols a cada banda. La porta d'accés està formada per un portal allindanat i una reixa de barrots de ferro. Sobre el portal hi ha una reixa de ferro amb la data de la inauguració, 1859. | 08292-1 | Camí del cementiri, s/n. Nucli urbà | Antigament, el cementiri de Vallbona d'Anoia estava ubicat en un espai annex a l'antiga parròquia de Sant Bartomeu fins l'any 1859. Sembla ser, que l'any 1845 el bisbe Pedro Martínez de Sant Martín en una visita pastoral va fer referència aquesta situació. L'any 1852 l'alcalde de Vallbona i diversos prohoms van manifestar la seva preocupació per motius de salut i higiene. El 4 de maig de 1853, el rector de Sant Bartomeu cedia el turonet conegut com el 'Pujolet'. L'arquitecte Sebastià Cabot i el cirurgià Lluís Malvés van certificar la idoneïtat d'aquests terrenys el 6 de maig de 1853. El 7 de maig, l'alcalde de Vallbona va convocar els econòmics per dur a terme la seva construcció, proposant com a font de finançament els donatius dels vallbonencs. Tot i així, les obres no es van iniciar immediatament, com ho demostra que durant la visita pastoral realitzada el 17 d'agost de 1858 estaven a punt d'iniciar-se. El nou cementiri fou sotmès a diferents ampliacions i reformes des de llavors. La primera fou de 1894.El 1906 es va construir la capella que ocupa el seu espai central i que antigament suposava el tancament fins a les darreres ampliacions. En context de la Guerra Civil de 1936-1939, el cementiri parroquial fou confiscat el juliol de 1936 i foren enderrocades totes les creus. Així ho comunicava al bisbat Francesc de P. Pujol, llavors rector de la parròquia de Sant Bartomeu. Finalitzada la guerra fou restituït a l'administració parroquial. La saturació del cementiri era clara a inicis de la dècada de 1990. Com a resultat d'això es va procedir a una important ampliació el 1993. El 2004 es va procedir a una nova fase amb forma de ferradura amb 56 nínxols. | 41.5174700,1.7036500 | 391831 | 4597015 | 1859 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79708-foto-08292-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79708-foto-08292-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79708-foto-08292-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 05.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 79709 | Església parroquial de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-bartomeu | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. OLLÉ, F. (1963): La parroquia de Sant Bartomeu de Vallbona. Barcelona. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. https://www.yumpu.com/es/document/view/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona | XX | L'actual església parroquial de Sant Bartomeu fou edificada entre els anys 1948 i 1952. L'edifici és d'una sola nau, de planta basilical amb cinc capelles a la paret de tramuntana i quatre capelles més a la paret de migjorn, on també s'hi ubica la porta d'accés. Cada capella està separada de la nau principal per un arc de mig punt sostinguts per pilars. La primera capella de tramuntana acull la pica baptismal de marbre i datada de l'any 2002. Les tres capelles següents estan dedicades al Crist Crucificat, a Sant Isidre (inaugurat l'any 1958) i a la Verge del Roser finançada per la família Prat Llobera respectivament. Les capelles de migjorn estan dedicades a Sant Bartomeu i a la Verge de Guadalupe, imatge de l'any 1955 i portada de Mèxic. A la part superior, sobre cada capella hi ha unes petites obertures circulars amb vitralls que representen els dotze apòstols. El sostre és pla i està decorat amb cassetons pintats i recolzat sobre arcs faixons, dividit en sis trams i l'altar sense absis. En el primer tram s'hi troba el cor des del qual s'accedeix al campanar. L'altar major té un retaule fet de fusta i guix amb la imatge central de Sant Bartomeu i la imatge de Sant Miquel i Santa Anna als laterals. Damunt hi ha la imatge de la Mare de Déu d'Assumpció i l'Esperit Sant i a les parets laterals hi ha pintures que representen els àngels i el Bon Pastor. L'accés a l'interior de l'església es des de la façana de migjorn, a través de sis graons. La porta està coberta per un porxo amb dos arcs revestits de pedra de turo. La façana interior està arrebossada imitant carreus ben escairats i la porta d'accés esgrafiada. Adossat a la façana de ponent hi ha el campanar, de planta quadrada amb tres obertures i un rellotge que s'havia instal·lat a l'antiga parròquia l'any 1924. El campanar està coronat per una petits torre amb una obertura en arc de mig punt a cada costat recolzat sobre impostes motllurades. | 08292-2 | Lloc: Plaça de l'Església, 1. Nucli urbà | Hi ha constància de l'església de Vallbona des de l'any 1184 quan aquesta era sufragània de Piera, i els seus dominis pertanyien al castell d'aquesta mateixa població juntament amb el terme de Cabrera. A finals del segle XIII va passar a dependre del castell de Cabrera, independent del municipi de Piera. No obstant, l'any 1320 el senyor de Cabrera, Asbert Mediona, va vendre la quadra de Vallbona a Berenguer de Banyoles formant-se així el terme independent; tot i que posteriorment va tornar a dependre de Cabrera. L'any 1508 el rector de Cabrera va anar a viure a Vallbona per aquesta raó, la parròquia de Cabrera va passar a ser la sufragània fins que a l'any 1868 es va produir la divisió definitiva de les dues parròquies cadascuna d'elles amb el seu rector. L'antiga parròquia de Sant Bartomeu tenia tres naus. Les dues naus laterals hi havia diverses capelles amb altars dedicats a Sant Isidre, Sant Sebastià, la Verge del Carme, l'altar dedicat al Sant Crist i a la Verge dels Dolors, l'altar de la Mare de Déu del Roser i per últim a Sant Francesc de Paula. L'altar major estava consagrat a Sant Bartomeu amb les imatges de Sant Josep i Sant Joan una a cada lateral i al damunt la imatge de Santa Llúcia. El 22 de juliol de l'any 1936, durant la guerra civil, l'església fou cremada i posteriorment destruïda i les pedres van ser utilitzades per bastir part de l'actual parròquia. Segons un informe de Vallbona, es van perdre peces tant significatives com una creu d'estil barroc i una casulla morada molt antiga | 41.5188300,1.7077500 | 392175 | 4597161 | 1948 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79709-foto-08292-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79709-foto-08292-2-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Joaquim Ros de Ramis | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 06.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||
| 79710 | Safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-3 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | El safareig públic fou construït l'any 1913 i a inicis del segle XXI s'hi va construir una coberta metàl·lica per protegir-lo. Es tracta d'una bassa de planta quadrada de 3,5 m de longitud per 3 m d'amplada i 0,72 m d'alçada construït amb formigó armat. S'hi accedeix mitjançant cinc graons atès que es troba situat en un espai enfonsat respecte la cota del carrer. Els murs que l'envolten estan construïts amb grans carreus de pedra de travertí i, en el mur nord-oest s'hi troba una petita fornícula. L'aigua del safareig prové d'una galeria subterrània coberta amb volta de ceràmica. | 08292-3 | Passeig de Joan Vila. Nucli urbà. | L'actual safareig públic ocupa l'espai tradicionalment dedicat a una de les fonts de Vallbona que proporcionava aigua abans de l'arribada de l'aigua corrent. En documentació d'inicis de la dècada de 1960 es diu que era 'Lavadero y Fuente, desde tiempos inmemoriales'. Aquesta font era coneguda com a 'Font Vella'. Així ho testimonien les afrontacions de Cal Rita, propietat de Pere Viñas, recollides al registre d'hipoteques i datades el 6 d'abril de 1857 on es parla que limita amb 'un callejón que conduce a la Fuente Vieja y Nueva'. En documentació d'aquella mateixa època es parla de 'calle de la Fuente'. La font i el safareig estaven a tocar de Cal Mata, casa que feia cantonada amb el carrer Major. La font pública fou objecte d'importants inversions a inicis del segle XX. El 1913 es va començar a parlar de la millora de les fonts públiques i el gener de 1914 ja es van donar per finalitzades. L'any 1932 el safareig fou sotmès a una important reforma com evidència la documentació de l'inventari de béns de titularitat municipal d'inicis de la dècada de 1960. Aquests espai fou urbanitzat a inicis del segle XXI. | 41.5195800,1.7080700 | 392203 | 4597244 | 1913 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79710-foto-08292-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79710-foto-08292-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 07.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 79711 | Cal Sabaté | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabate | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XVI-XX | Façana posterior ha perdut part de l'arrebossat. | Cal Sabaté és un edifici possiblement d'origen medieval, situat a l'inici del carrer Major. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular amb un jardí situat al costat sud que arriba fins el carrer Pius XII. Consta de planta baixa, primer pis i golfes amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, orientada a llevant, té un gran portal adovellat i dues finestres al costat dret, una emmarcada amb pedra de turo i una segona, de dimensions més reduïdes, amb llinda de fusta. A nivell del primer pis s'obren dos balcons emmarcats amb peces d'obra ceràmica, amb volada de pedra amb les cantonades arrodonides i barana de ferro forjat. A l'extrem de migjorn s'obra una finestra amb arc d mig punt emmarcada també amb peces d'obra ceràmica. Entre les dues balconades hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Bartomeu. La fornícula està feta amb pedra de turo i emmarcada amb un esgrafiat amb motius florals. A l'alçada de les golfes hi ha una obertura, actualment tapiada, d'arc rebaixat. A la façana de tramuntada, a l'alçada del primer pis, s'hi obra una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra de turo. La façana de ponent, té una porta d'arc rebaixat a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra de turo a nivell del primer pis i una petita obertura, tipus espitllera a l'alçada de les golfes. Posteriorment, aquesta façana s'hi adossà un cos annexa amb un portal d'arc rebaixat emmarcat amb peces d'obra ceràmica amb la coberta a una vessant. Les façanes estan revestides amb morter de calç amb les cantonades són de carreus de turo ben escairats. Al costat del portal hi ha un contrafort construït amb pedra de turo ben escairada i arrebossat. | 08292-4 | Carrer Major, 2. Nucli urbà | Cal Sabaté, l'any 1514 era propietat de Bartomeu Sabater, que habitava a Sant Jaume de Sesoliveres, va arrendar la finca i els terrenys a Andreu Ortal i Gabriel Badorc. A finals del segle XVI n'era propietat Nicolau Sabater, pagès de Sant Jaume de Sesoliveres, qui va deixar les seves propietats al seu fill Melcior. Al llarg d'aquest segle, Cal Sabater ha estat sotmès a reiterades reformes com deixava ben clar Mossèn Joan Avinyó a inicis del segle XX quan afirmava que 'La casa de Can Sabater reformada y modernisada encara subsisteix a Vallbona'. Tomàs Sabater i Mora, nascut el 1620 va continuar amb aquest patrimoni familiar després de la mort del seu pare. Tomàs es va casar amb Margarida Valls. La següent generació de Cal Sabater va estar encapçalada per Josep Sabater i Valls, nascut el 1676. L'any 1658 Isidre Sabater va ocupar la Rectoria de Vallbona i Cabrera fins a la seva mort, l'any 1687. La família Sabater van anar acumulant un notable patrimoni. Durant l'expansió vitivinícola del segles XVII i XVIII van realitzar freqüents cessions de terres per plantar vinya. L'actitud dels propietaris de Cal Sabater es va anar convertint en creixement rendista. Antoni Sabater Tarafa casat amb Eulàlia Ferrer va fer hereu seu en el seu testament de 1840 al seu nét Josep Sabater Giró, nascut el 1817. Josep Sabater Giró es va casar amb Josefa Mora Jorba. Segons el padró de 1880, el matrimoni Sabater Mora vivia a Cal Sabater junt a quatre dels seus fills. En l'actualitat, el propietari és Ramon Sisquella Company. | 41.5182200,1.7051600 | 391958 | 4597096 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79711-foto-08292-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79711-foto-08292-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79711-foto-08292-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 79712 | Cal Respall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-respall | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XVI-XX | Cal Respall és un edifici situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. La casa, de planta rectangular, consta de planta baixa, primer pis i golfes. Està organitzada amb tres crugies perpendiculars a la façana principal. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i revestida amb teula àrab. Sota la coberta hi ha la cornisa treballada amb pedra blanca. La façana, orientada a migjorn, s'obra el portal d'arc de mig punt adovellat amb porxo i vestíbul. A la dovella central hi ha esculpit un l'escut dels Raspall que consta de tres ferradures i l'any 1578. El portal a banda i banda té una finestra protegida per reixes ferro forjat. A la primera planta s'obren tres finestres amb escopidors de pedra de turo. A nivell de les golfes hi ha una finestra central, d'arc de mig punt i emmarcada per peces d'obra ceràmica i una petita finestra al costat esquerra. A l'interior, a la zona del vestíbul, es conserva una premsa de vi situada al mur de càrrega de la casa i un cup de vi de planta quadrada ubicat a la part posterior. A la banda de llevant és conserva el primer tram de l'escala original que comunicava amb la primera planta. La resta d'escala es trobaria ubicada a la finca número 11 segregada posteriorment. La façana està arrebossada amb morter de calç excepte les cantonades que són de pedra de turo bes escairades i col·locades a mode de cadena cantonera. En destaca un contrafort situat al vèrtex sud-oest de pedra. | 08292-5 | Carrer Major, 9. Nucli urbà | Cal Respall, conegut des d'antic com Cal Mora, està relacionat amb una de les branques de la família Mora del castell de Cabrera. El nom de Cal Mora es va conservar fins a inicis del segle XIX quan una pubilla es va casar amb l'hereu de Cal Respall dels Horts de Terrassola. Lúltima propietària que conservava el cognom Mora fou Maria Mora Alsina, filla de Magí Mora Feixas i Bonaventura. Aquesta es va casar amb Josep Respall Figueras, qui en fou l'hereu segons testament escriptural l'any 1845 La casa va quedar a càrrec de la família Subirana, masovers de la finca ja que la família Respall no hi residia. L'any 1880, segons el padró, la casa estava habitada per Lluís Subirana Rodó. A mitjans del segle XX, la casa fou adquirida per Eulalia Rodés Bagant qui encara era propietària a finals de la dècada de 1970. A mitjans de la primera dècada del segle XXI fou adquirida per Eduardo Fernández Quirós y Montse Muñoz Cervera. | 41.5184300,1.7054300 | 391981 | 4597119 | 1578 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79712-foto-08292-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79712-foto-08292-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79712-foto-08292-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Antigament la casa del carrer Major 11, havia format part de Cal Raspall però posteriorment es va segregar.Altres noms: Cal RaspaelLa fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 79713 | Ca l'Adelaida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-ladelaida | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. | XVIII-XX | Ca l'Adelaida és un habitatge entre mitgeres situat al nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia edificat l'any 1720 segons la data gravada ala dovella central de la porta d'accés. Es un edifici de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i recoberta amb teula àrab. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. El frontis, orientat a migjorn, té la porta d'accés adovellada d'arc de mig punt amb la data gravada de 1720 a la dovella central. Al costat esquerra s'hi obra una altra porta de llinda recta que correspon a l'actual porta d'accés a l'edifici. A l'alçada del primer pis s'hi obra una finestra i a l'alçada del segon pis s'hi obren dues finestres més. La façana principal està arrebossada i sense pintar. | 08292-6 | Carrer Major, 13-15. Nucli urbà | Aquest edifici era propietat de Cal Pons. L'any 1864 constava la residència de Joan Bayona, la seva dona Francesca i la seva filla Josefa. Segons el padró de 1880 era propietat de Pere Ferrer Pons. Segons el Registre Fiscal de 1918 era propietat de Pere Ferrer Ferrer. Durant la segona meitat de la dècada de 1920 encara constava com a propietari Josep Ferrer Alemany, fill de l'anterior. Segons el padró de 1924, els residents al carrer Major 13-15 eren Antoni Freixas Ferrer, la seva dona Remei Solé Serra i els quatre fills. Entre els seus fills hi havia Adelaida Freixas Solé. I possiblement d'aquí ve el nom amb que actualment es coneguda. A la dècada de 1960 fou adquirida per Josep Vilaseca Vives. | 41.5185300,1.7056100 | 391996 | 4597130 | 1720 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79713-foto-08292-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79713-foto-08292-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79713-foto-08292-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 79714 | Cal Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valles-0 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el coó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XV-XX | Cal Vallès es un edifici situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici fa cantonada amb el carrer del Raval tot i que la façana principal es troba ubicada al carrer Major. La façana posterior dona a l'esplanada on antigament s'hi ubicava l'església parroquial de Sant Bartomeu. La casa, de planta rectangular ocupa una superfície de 267 m2. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i revestida amb teula àrab. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. El frontis, orientat a migjorn, té la porta d'accés adovellada d'arc de mig punt i una segona porta amb llinda plana de fusta. A nivell de la planta baixa s'hi obren cinc finestres, totes elles amb llinda de fusta. A l'alçada del primer pis s'hi obren cinc finestres respectivament totes elles amb llinda de fusta i amb escopidors de pedra. A nivell del segon pis també s'hi obren cinc finestres, més grans, i reforçades amb maons, fet que indica que són posteriors a les ubicades al primer pis. La façana de que dona al carrer del Raval només s'hi obre una finestra de petites dimensions amb llinda de fusta al nivell del primer pis. En el cas de la façana posteriors s'hi obren sis finestres, una d'elles de reduïdes dimensions, a nivell de la primera planta i dues de més grans a l'alçada del segon pis. D'aquesta façana en destaquen tres contraforts realitzats amb maons. L'any 1909 va ser restaurada i possiblement es quan es va afegir el segon pis. Totes les façanes es troben revestides amb morter gris sense pintar. | 08292-7 | Carrer Major, 17. Nucli urbà | L'edifici de Cal Vallès es troba situada a l'antic camí ral que comunicava Barcelona amb Aragó. La casa era propietat de la família Jaume, que per la mort d'Antoni Jaume, quedà pubilla de la casa la seva filla Marinna Jaume, la qual l'any 1660 es va casà amb Gabriel Vallès, donant origen a la casa que actualment s'anomena Cal Vallès. Segons assenyala també Mn. Avinyó la casa de Cal Vallès es va anar ampliant ja que apunta que 'a causa de les modernes construccions de Can Vallés' es va reduir l'espai de la plaça situada davant l'església. La família Vallès fou una de les famílies més importants del municipi de Vallbona. Un exemple és Joan Vallès que la dècade de 1710 formava part del Consell local i el 1722 i 1744 era batlle de Vallbona. Al llarg del segle XIX la preeminència de la família Vallès era una de les grans propietàries juntament amb la família de Cal Sabaté i de Cal Pons. A inicis del segle XX continuava tenen una posició privilegiada en la propietat de la terra, principalment en el cultiu de la vinya. | 41.5186300,1.7058000 | 392012 | 4597141 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79714-foto-08292-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79714-foto-08292-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79714-foto-08292-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.04.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 79715 | Cal Fló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-flo | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el coó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. | XVII | No es pot accedir a l'interior i la façana està apuntalada. | Cal Fló es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici fa cantonada amb el carrer Sant Bartomeu tot i que la façana principal es troba ubicada al carrer Major. L'habitatge és de planta quadrangular amb la coberta plana. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. El frontis, orientat a tramuntana, hi ha dos portals i dues finestres. A l'alçada del primer pis hi ha quatre grans obertures tot i que antigament, n'hi havia una cinquena que actualment està tapiat. Aquestes donen pas a una gran balconada i a un balcó individual, ambdós amb baranes de ferro colat. Totes les obertures conserven el guardapols. A la segona planta s'hi obren quatre finestres situades sobre els eixos dels balcons. La façana és de pedra i maons i majoritàriament està arrebossada amb morter sense pintar. De la façana cal destacar una dovella fora de context on hi ha esculpit un porró o setrill amb la data 1671. Aquesta iconografia s'ha de relacionar amb el treball del vidre, per tant, aquesta pedra recorda que en aquest lloc hi havia hagut un antic forn de vidre. La façana està coronada amb una cornisa sostinguda per mènsules i un gran acroteri que fa de barana de la coberta plana. | 08292-8 | Carrer Major, 22-24. Nucli urbà | Segons la dovella de la façana principal Cal Fló dataria de 1671 tot i que s'hi dugueren a terme reformes significatives durant el segle XIX i inicis del segle XX. Segons el Mn Joan Avinyó la família Fló estava establerta aVallbona d'Anoia ja a la segona meitat del segle XVII.Pau Flo es va fer càrrec de forma provisional del forn de vidre de la família Gralla a inicis de la dècada de 1670. La importància social de la família Fló i Escudé a la Vallbona d'inicis del segle XX ve avalada per la tomba del cementiri de Vallbona, molt propera a la capella. Possiblement d'aquella època és la darrera reforma integral de Cal Fló. Cal Fló fou apropiada pel Comitè Antifeixista de Vallbona durant els primers temps del període revolucionari dels inicis de la guerra civil. La família Fló va vendre Cal Fló al tombant de les dècades de 1960 i 1970 a Rosa López Rodríguez. En l'actualitat és propietat compartida de diferents dels seus descendents. | 41.5186300,1.7058900 | 392020 | 4597141 | 1671 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79715-foto-08292-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79715-foto-08292-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79715-foto-08292-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.05.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||
| 79716 | Cal Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rius | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVII-XX | Cal Rius es troba situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici fa cantonada amb el carrer del Raval tot i que la façana principal es troba ubicada al carrer Major. L'habitatge és de planta irregular i consta de diverses alçades. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. El frontis, orientat a migjorn, hi ha un portal adovellat, reformat l'any 2000, amb una finestra emmarcada amb pedra de turo. A l'alçada del primer pis s'hi obre una petita finestra i a nivell de golfes una finestra que ocupa tota l'allargada de façana. La façana es troba arrebossada i sense pintar. A la planta baixa es conserva l'espai de l'antic celler tot i que actualment té usos domèstics. | 08292-9 | Carrer Major, 25. Nucli urbà | La família Rius juntament amb les famílies Gralla, Badorc i Tarafa es dedicaven a la fabricació del vidre des de finals del segle XVII. La primera certesa és que el padró de 1880 atorga la propietat d'aquesta casa a Pere Torres Vilarrubí, pagès de professió, i casat amb Maria Tomàs Palet. Aquell any residien a Cal Rius el matrimoni Torres Tomàs i els seus 9 fills. El Registre Fiscal de 1906 situaria com a propietari de Cal Rius a Pere Torres. El Butlletí parroquial d'1 d'octubre de 1911 deixava clara aquesta adscripció al parlar dels 'germans Modest y Emili Torras Tomás, de Cal Rius'. Pere Torres Vilarrubí, 'l'avi Rius', va morir el novembre de 1913. En Registre Fiscal de 1918 consta a nom de Jaume Torres Tomàs. El 1924 hi vivia el propi Jaume amb les seves dues filles (Dolors i Maria). La documentació de la contribució urbana confirma aquesta propietat. A inicis de la dècada de 1970 encara continuava com a propietat de Dolors Torres Vivé. | 41.5187300,1.7060600 | 392034 | 4597152 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79716-foto-08292-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79716-foto-08292-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79716-foto-08292-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Antigament tenia una casa adossada per la banda oest però aquesta va ser ensorrada per eixamplar el carrer del Raval. La fitxa s'ha omplert amb dades estretes íntegrament de la fitxa 08.06.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 79717 | Cal Canoli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canoli | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVII-XX | Cal Canoli es troba situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici és de planta rectangular i consta de planta baixa, primer pis i terrassa. La façana, orientada a migjorn, s'hi obra una porta adovellada, reformada a la dècada de 1990, i una petita finestra amb llinda de fusta. A nivell del primer pis s'hi obren dues finestres amb llinda de fusta i amb barana de ferro. Sobre aquestes hi ha una petita cornisa de teules per protegir-les de la zona de la terrassa. A l'interior es conserva el celler de coberta plana amb bigues de fusta. A la part posterior hi ha un segon cos afegit amb garatge, primer pis i golfes amb façana al carrer del Raval. La façana està arrebossada i sense pintar. | 08292-10 | Carrer Major, 27. Nucli urbà | A finals del segle XIX era propietat de la família Mata Ollé. No obstant, a inicis del segle XX el seu propietari era Josep Ferrer Sabaté. L'any 1942 n'adquirí la propietat Carme Cugat Suñé, d'aquí prové el sobrenom de Cal Fatarella. A la dècada de 1970 va ser adquirida per Rosa López , també propietària de Cal Flo. A finals de la mateixa dècada era propietat d'Òscar Jornet qui l'any 1998 la va vendre a Òscar Labraña, actual propietari. | 41.5187300,1.7061200 | 392039 | 4597152 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79717-foto-08292-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79717-foto-08292-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79717-foto-08292-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Cal FatarellaLa fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.07.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 79718 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-8 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | L'antic ajuntament es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i primer pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lela a la façana principal. L'interior està organitzat amb tres crugies paral·leles a la façana principal. A la crugia central s'hi troben les escales d'accés al primer pis de volta tradicional de tres trams. En el frontis, orientat a tramuntana, s'hi obra la porta d'accés en arc de mig punt adovellat i a cada costat una finestra rectangular amb reixes de ferro forjat i emmarcades amb pedra. A l'alçada del primer pis s'hi bren tres balcons emmarcats amb pedra amb baranes de ferro forjat i amb escopidors de pedra. La façana està coronada per un frontó de pedra, corbat i simètric que cobreix la coberta i es troba revestida amb morter i pintada de blanc | 08292-11 | Carrer Major, 36. Nucli urbà | L'edifici que ocupa actualment el consultori mèdic i correus fou enderrocat i tornat a edificar l'any 1910. El nou projecte consistia en la construcció d'un nou edifici per albergar a la planta baixa les escoles i al primer pis l'ajuntament. La construcció va anar a càrrec de Joan Farrés. Les obres van finalitzat l'any 1911. L'edifici també va albergar la biblioteca promoguda pel mestre Josep Masclans i Pascual i, la qual fou destruïda l'any 1939 en entrar l'exercit franquista a Vallbona d'Anoia. A la dècada de 1990 l'ajuntament es va traslladar a un nou edifici situat al carrer Major, 110 i des de llavors l'antic ajuntament acull el consultori mèdic i correus. | 41.5187300,1.7065000 | 392071 | 4597151 | 1910 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79718-foto-08292-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79718-foto-08292-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.09.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 79719 | Cal Pitxaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pitxaro | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el cotó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. | XVIII-XXI | Rehabilitada 2001 | Cal Pitxaró es una casa entre mitgeres situada a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta rectangular, consta de planta baixa i dues plantes pis. El frontis, orientada a migjorn, s'hi obra la porta d'accés amb un finestral a la banda esquerra. A nivell de primer pis hi ha dues gran finestres amb sortida a un balcó corregut amb volada amb les cantonades arrodonides i amb una barana de ferro forjat. Al costat esquerra s'hi obra una petita fornícula amb una verge de reduïdes dimensions i a l'alçada del segon pis hi ha un petit balcó amb barana de ferro que s'hi accedeix a partir d'una terrassa. La façana està arrebossada i totes les obertures estan emmarcades amb rajols col·locats a mode de cadena. L'any 2001 va ser rehabilitada modificant en gran mesura la façana original. Durant les obres de rehabilitació a la coberta és va identificar una teula gravada amb la data 1735. | 08292-12 | Carrer Major, 41. Nucli urbà | Cal Pitxaró era propietat de la família Tarafa. El Tarafa van heretar el negoci vidrier de la família Gralla quan Francesc Tarafa, vidrier de Mataró, l'any 1673 es va casar amb Magdalena Gralla, filla d'Antoni Gralla. Aquest mateix any, Francesc Tarafa es va associar amb el seu cunyat Mateu Gralla. Poc temps després Francesc Tarafa es va totalment amb la propietat del forn de vidre. El va succeir el seu fill, Antoni Tarafa i Gralla casat amb Magdalena Ricart l'any 1716. El seu successor fou el seu fill Antoni Trafa i Ricard. Els seus descendents van continuar amb aquesta activitat fins a inicis del segle XIX. Des del segle XVIII els Tarafa també es van dedicar a la pagesia. Durant la primera meitat del segle gran part de les propietats van ser administrades per Josep Tarafa i Bosch i posteriorment per Josep Tarafa i Rius. L'any 1890 consta la propietat a la viuda de Josep Tarafa. A inicis del segle XX una de les persones més importants de Vallbona era Josep Tarafa i Forns, de Cal Pitxaró, qui l'any 1915 dirigia la Unió Agrícola i Industrial, creada aquell mateix any. Aquest va vendre la casa on hi havia hagut el forn de vidre a Mateu Vilarrubí, qui hi va establir una barberia. | 41.5187700,1.7066200 | 392081 | 4597156 | 1735 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79719-foto-08292-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79719-foto-08292-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79719-foto-08292-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.11.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||
| 79720 | Cal Pere Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-mata | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. | XVIII-XX | Cal Pere Mata es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i consta de planta baixa, primer pis, golfes i un pati interior amb cobert. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i revestida amb teula àrab. Des de l'entrada, encara pavimentada amb lloses de pedra, s'accedeix al celler i al pati interior a través d'una volta de pedra amb un pilar central. El celler encara conserva la coberta amb volta de pedra de turó. Al pati es conserva una menjadora de pedra, fet que indica que l'estable estava situat el costat del celler i a pocs metres i adossat a la façana posterior un cup de planta circular, d'aproximadament 2 m de diàmetre, amb els cairons vidriats i cobert amb volta de maons. La façana, orientada a tramuntana, està revestida amb morter i sense pintar. A la planta baixa s'hi obra un portal adovellat de pedra de turó amb la data 1792 gravada a la dovella central i una finestra al costat dret amb reixa de ferro. A l'alçada del primer pis hi ha una finestra i un balcó amb volada i barana de ferro i a nivell de golfes dues finestres de dimensions més petites. | 08292-13 | Carrer Major, 46. Nucli urbà | Cal Pere Mata formaria part de les edificacions construïdes al voltant del camí Ral a partir de la segona meitat del segle XVIII. Els Mata estan documentats al municipi de Vallbona d'Anoia des de mitjans del segle XVII. A inicis del segle XVIII es documenta com a prohom de Vallbona a Fèlix Mata, qui tenia arrendada la venda de pesca salada. A la segona meitat del segle XVIII es documenta a Pere Mata, pagès, casat amb Maria Rius. Segons el registre l'any 1906 Cal Pere Mata, situada al carrer Major 34, constava com a propietat de 'Hereus d'Agustí Casanovas'. En l'actualitat, els propietaris de la finca són Mª Teresa i Josefina Vives Cinca. | 41.5188300,1.7069900 | 392112 | 4597162 | 1792 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79720-foto-08292-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79720-foto-08292-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79720-foto-08292-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.12.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 79721 | Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pons-4 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. AAVV. (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Volum 7. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada. SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XV-XXI | Cal Pons es troba situat a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. És un edifici entre mitgeres amb un accés al carrer Major i un altre al passatge de Jaume Farré. La casa, de planta rectangular, ocupa un una superfície de 589 m2 i consta de planta baixa, primer pis i golfes amb dos cellers i dos patis interiors. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i revestida amb teula àrab. Aquest edifici fou objecte d'ampliacions i modificacions al llarg dels segles tal i com es constata en la pròpia façana. El cos situat més a la dreta, tocant a la finca número 57, fou afegit posteriorment atès que el límit inicial de la finca es trobava a tocar del portal d'accés tal i com queda marcat per la presència de l'antiga línia cantonera de carreus ben escairats. La façana, orientada a Migjorn, està revestida amb morter de calç blanc excepte les cantoneres i les obertures que es troben totes emmarcades amb pedres de turo ben escairades col·locades a mode de cadena cantonera i el sòcol també de pedra. A nivell de la planta baixa s'hi obren dues finestres i dos portals adovellats. L'un amb arc rebaixat i l'altre amb un arc de mig punt. A la planta primera hi ha quatre obertures. Les dues obertures situades més a l'esquerra estan decorades amb arcs conopials de taló de pedra amb mènsules esculpides amb caparrons i una d'elles fou convertida posteriorment en balcó. Les dues obertures de la dreta són balconeres amb volada amb les cantonades arrodonides. Totes les balconeres tenen barana de ferro forjat i en la situada més a l'esquerra hi consta la data de 1862. Al centre de la façana s'identifica un rellotge de sol esgrafiat de l'any 2005. En aquest cas, cal destacar l'interior d'aquest edifici. Tant la planta baixa com el primer pis conserva, en lo possible, la seva estructura original. La planta baixa destaca el vestíbul amb el paviment de lloses grans, l'antiga cuina amb el foc de rotllo i una gran xemeneia i els dos cellers. Un celler d'època moderna cobert amb voltes catalanes de ceràmica i amb dos cups de planta circular amb l'accés des d'un dels patis interiors. El celler gòtic, actualment buit, és amb volta de canó de turo. Del segon patí interior en destaca una fresquera, excavada a la roca, en forma de 'L'. La primera planta està destinada a les habitacions, algunes amb portes emmarcades i decorades amb àngels i motius vegetals i a una gran sala, que posteriorment fou reduïda amb la construcció de dues habitacions més. L'any 2005 es dugué a terme la rehabilitació de la façana i la coberta | 08292-14 | Carrer Major, 53-55. Nucli urbà | L'actual edifici de Cal Pons correspon a l'antic hostal que rebia el nom de Cal Modolell, cognom dels antics propietaris fins l'any 1667 que passar anomenar-se Cal Pons La família Modolell provenia del Modolell de Capellades, una de les famílies més riques de la vila. El primer Modolell que es va establir a Vallbona Miquel Modolell, fill de Joan i germà d'Antoni. Els tres van ser signants de la pau en el conflicte amb els Súria el juny de l'any 1480. Aquesta informació es contrària a la de Mossèn Joan Avinyó, qui documenta com a primer Modolell de Vallbona a Gabriel i a Bartomeu el seu fill, qui va ser-ne batlle. Després de quatre generacions el patrimoni dels Modolell va quedar en mans de Francesca Modolell qui l'any 1667 es va casar amb segones núpcies amb Joan Pons, pagès de Pierola. L'hereu fou Jaume Pons i Modolell. L'any 1741, la seva néta, Francisca Pons i Modolell es va casar amb Ramon Ferrer i Batlle unint així, les dues famílies més poderoses de la vila. El matrimoni va fixar la seva residencia a Cal Pons. A partir d'aquí, els Ferrer de Cal Pons van anar emparentant-se via matrimonial amb famílies amb un gran patrimoni. | 41.5189200,1.7071700 | 392127 | 4597172 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79721-foto-08292-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79721-foto-08292-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79721-foto-08292-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.16.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 79722 | Ca la Senyora Ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-ramona | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Ca la Senyora Ramona es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. És un edifici entre mitgeres amb un accés al carrer Major i un altre al carrer del Corraló. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 252 m2. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis. La façana, orientada a tramuntana, està revestida amb un estucat de tonalitat ocre i totes les obertures estan emmarcades amb un marc de tonalitat blanquinosa. A la planta baixa s'hi obra la porta d'accés i una finestra a la banda esquerra. Al primer pis s'hi obren dos finestrals amb una gran balconada correguda amb volada amb les cantonades arrodonides i recolzat sobre quatre mènsules amb decoració vegetal. A l'alçada del segon pis s'hi obren dos balcons amb volada amb les cantonades arrodonides. Tots els balcons tenen una barana de ferro colat treballat. Al costat dret de la finca hi ha una parcel·la amb les mateixes dimensions sense edificar, actualment ocupada per una zona enjardinada. | 08292-15 | Carrer Major, 54. Nucli urbà | Aquesta finca fou edificada en terrenys de Cal Pons i formava part d'un seguit d'edificacions realitzades pels fills del matrimoni de Pere Ferrer Pons i Manuela Ferrer del Coll Parellada, propietaris de Cal Pons a finals del segle XIX. La construcció de l'actual edifici dataria de 1940 juntament amb Ca la Juanita, segons fonts orals. Els seus constructors foren Emili Ferrer Bastida i la seva esposa Juana Marsal Prat. A finals de la dècada de 1960 la casa la van comprar Josefina Ferrer Martí i el seu marit Venanci Sabaté Ollé, propietaris de Cal Pons. L'actual propietària és Josefina Sabaté Ferrer, filla dels anteriors. | 41.5188800,1.7073400 | 392141 | 4597167 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79722-foto-08292-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79722-foto-08292-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Cal MatosesLa fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.17.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 79723 | Ca la Senyora Juanita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-juanita | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | Ca la Senyora Juanita es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici fa cantonada amb el carrer Major, el carrer de l'església i amb al carrer del Corraló. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 248 m2. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, situada al carrer Major. Les façanes estan revestida amb un estucat amb un sòcol de pedra. Tant la façana del carrer Major com la façana del carrer de l'església presenten tres eixos molt ben definits. A la façana principal, orientada a tramuntana, s'hi obra un portal allindanat a la planta baixa. A nivell del primer pis hi ha una balconada correguda amb volandera amb les cantonades arrodonides i amb barana de ferro colat que s'hi accedeix mitjançant dos finestrals d'arc de mig punt. El balcó està recolzat sobre tres mènsules de ferro forjat i al centre hi destaca un mainell de forja decorat. Al segon pis s'hi obren quatre finestres de petites dimensions d'arc de mig punt. La façana de migjorn mostra una terrassa amb pilars de maons i una porta d'accés a la planta baixa d'arc de mig punt. A la façana de llevant, a l'alçada de la planta baixa, s'hi obren cinc finestres, les dues dels extrems d'arc de mig punt i dues de reduïdes dimensions, tipus espitllera. Totes elles presenten una reixa de ferro. Al primer pis hi ha quatre finestres d'arc de mig punt i al segon pis una. | 08292-16 | Carrer Major, 56. Nucli urbà | Aquesta finca fou edificada en terrenys de Cal Pons i formava part d'un seguit d'edificacions realitzades pels fills del matrimoni de Pere Ferrer Pons i Manuela Ferrer del Coll Parellada, propietaris de Cal Pons a finals del segle XIX. La construcció de l'actual edifici dataria de 1945 juntament amb Ca la Ramona, segons fonts orals. Els seus constructors foren Emili Ferrer Bastida i la seva esposa Juana Marsal Prat. Emili Ferrer Bastida va morir l'any 1960 i també era conegut com 'El Lluent'. Després de l'entrada de les tropes franquistes fou el primer alcalde franquista de Vallbona. A finals de la dècada de 1960 la casa la van comprar Josefina Ferrer Martí i el seu marit Venanci Sabaté Ollé, propietaris de Cal Pons. L'actual propietària és Josefina Sabaté Ferrer, filla dels anteriors. | 41.5188400,1.7074300 | 392149 | 4597162 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79723-foto-08292-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79723-foto-08292-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Cal LluentLa fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.18.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 79724 | Ca la Florindeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-florindeta | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVIII | Ca la Florindeta és una casa entre mitgeres situada a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 285 m2. Consta de planta baixa, primer i segon pis i un petit soterrani amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana esta revestida amb morter de calç i pintada de color groc amb un sòcol de pedra. A la façana principal, orientada a migjorn, s'hi obra un portal i una finestra a la banda dreta i dues finestres de reduïdes dimensions, una a cada costat. A l'alçada del primer pis hi ha una finestra i un balcó amb volada de pedra i barana de ferro i a nivell del segon pis dues finestres. Totes les obertures presenten una llinda de fusta, tot i que antigament el portal era d'arc de mig punt adovellat. La planta baixa està formada per dues crugies i al mur central hi ha la base i els laterals de pedra ben escairada per col·locar una premsa de vi. També es conserven dos arcs de mig punt de pedra de turo, un a l'entrada i un segon a la part posterior, on antigament hi havia hagut un cup. A la planta semisoterrada hi ah el celler cobert amb un forjat de bigues de fusta i revoltons de guix encofrat. | 08292-17 | Carrer Major, 65. Nucli urbà | Segons el registre de la propietat data de 1780, però possiblement sigui anterior. Ca la Florindeta està vinculada al cognom Rius des de mitjans del segle XIX amb Teresa Rius. L'any 1880 era propietat de Bartomeu Rius Jorba, pagès i casat amb Anna Almuní Calaf. Segons el Registre Fiscal d'Edificacions de 1918, Ca la Florindeta era propietat de Tomàs Rius Almuni, pagès de professió. La va heretar la seva filla Florinda Rius Rovira qui n'era propietària encara a inicis de la dècada de 1970. Amb posterioritat la va adquirir Remei García Jové. Els seus actuals propietaris són Jordi Cervelló i Esther Vicens que la van comprar el 2000. Els nous propietaris la van sotmetre a importants obres de reforma. | 41.5190000,1.7076800 | 392170 | 4597180 | 1780 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79724-foto-08292-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79724-foto-08292-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79724-foto-08292-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment també l'anomenen Ca l'Ester de la pujada.La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.21.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 79725 | Cal Pau Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-boter | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XIX | La façana presenta un mal estat de conservació de la pintura | Cal Pau Boter es un edifici situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana està organitzada en dos eixos amb dos portals i un balcó amb volada i barana de ferro forjat i dos balcons més amb volada amb les cantonades arrodonides i barana de ferro forjat tant a nivell de primer pis com de segon pis. Totes les obertures es troben emmarcades amb un marc de pedra. La façana està revestida amb morter de calç amb un estucat imitant una obra de fàbrica de carreus ben escairats. Un dels portals té gravat l'any 1854 i conserva vitralls de colors. | 08292-18 | Carrer Major, 66. Nucli urbà | Aquesta edificació te el seu origen en un establiment realitzat el 1849 per Bartomeu Rius Jorba i Teresa, la seva mare, en benefici de Pau Alemany, fuster de professió. Segons la inscripció de la portalada, la construcció fou el 1854. Els fusters de Vallbona, atesa la seva forta base vitivinícola, encara ben entrat el segle XX també es dedicaven a l'elaboració de botes de vi i portadores. L'activitat de fusteria la va continuar desenvolupant Josep Alemany Rius, fill de Pau. Segons el padró de 1924 l'ocupaven Miquel Alemany Sabaté (nascut el 1894) i Benita Mora Ferrer (nascuda el 1897). Miquel Alemany era també fuster. | 41.5191200,1.7081100 | 392206 | 4597193 | 1854 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79725-foto-08292-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79725-foto-08292-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Antigament hi havia hagut un taller de botes d'un tal senyor Pau, que va donar lloc al nom de la casa.La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.22.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||
| 79726 | Cal Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rita | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. GUITIÉRREZ I POCH, MIQUEL. (2006): Entre el cep i el cotó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936) a Micellanea Aqualatensia-12. Ajuntament d'Igualada i Centre d'estudis Comarcals d'Igualada. Igualada. | XIX | Ca la Rita es troba situatada a la banda nord del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. És una finca aïllada entre els dos passatges que donen al carrer del Raval amb una part de la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i amb una part de terrassa. L'edifici està dividit en tres habitatges cadascun d'ells amb un accés independent i amb un nucli d'escala. Cada habitatge consta de planta semisoterrània, planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana principal està organitzada mitjançant tres eixos ben definits per una motllura i està revestida amb morter de calç i pintada d'un color beix. A la planta baixa s'obren tres portals amb llinda de pedra. Al porta central hi ha la inscripció 'AN 1846 PV'. A nivell del primer i segon pis hi ha tres balcons amb volandera amb barana de ferro colat i emmarcats amb marcs ressaltats. La façana està coronada amb una cornisa molt treballada, amb pilastres amb florons i una barana de ferro. La façana posterior a nivell de planta baixa s'hi obra una porta que s'hi accedeix mitjançant graons i una finestra. A nivell del primer pis hi ha una balconada correguda on s'hi obren tres finestrals i un balcó simple tots amb barana de ferro forjat i a l'alçada del segon pis dues petites finestres. A les façanes laterals compten amb diverses finestres i una porta a cada lateral. Tant la façana posterior com les dues laterals també estan arrebossades però amb més mal estat de conservació. A la planta semisoterrada hi ha un celler cobert per unes grans voltes de pedra de turo. Antigament també havia tingut un cup que l'ajuntament el ca expropiar per tal d'ampliar el carrer del Raval i crear una petita plaça. | 08292-19 | Carrer Major, 69-73. Nucli urbà | La finca de Cal Rita fou construïda l'any 1846 i pertanyia a Pere Viñas, coneguts com els de Cal Bota. Pere Viñas, juntament amb el seu germà Josep estan vinculats a l'aparició i desenvolupament del nucli de filatura de Vallbona- Cabrera. L'any 1841 van constituir la societat Bonet, Pedro Viñas y Cª amb l'objectiu de fabricar filats de cotó. La seu era a casa de Josep Viñas, on hi havia molí fariner i un batà de llana que amb la riuada de 1842 quedà tot destruït. La nova fàbrica estava dotada amb 8 màquines de filatura i una roda per accionar-les. El director de la fàbrica fou Pere Viñas. El moli fariner també fou reconstruït sota Cabrera i la ubicació original l'ocupà la fabrica de filatura. L'any 1840 tenia 60 treballadors i el 1850 arribava els 93. L'any 1858 Pere Viñas va invertir en una fàbrica de filatura de cotó de Subirats i es va allunyar de la gestió de la fàbrica de Cabrera. Després de la mort de Pere Viñas, Cal Rita va anar a parar a mans de la seva filla Eulàlia Viñas Mata. A inicis del segle XX constava al registre fiscal com a propietat d'Antònia Serra Artigas qui estava o havia estat casada amb Josep Viñas. L'any 1905 Cal Rita ja no era propietat d'Antònia Serra. El 1910 fou comprada per Amèlia Sala Torres a Ramon Sánchez, successor d'Antònia Serra. A inicis de la dècada de 1920 fou adquirida per Pelegrí Rita qui va morir l'any 1942. La casa va arribar a propietat de Marià Ricart Fontanet, germà de la dona de Pelegrí Rita, qui va morir l'any 1950 i va llegar la casa a Maria Vilarrubí Martí, que la va vendre a la seva neboda Antònia Mestre i Vilarrubí. En l'actualitat és propietat d'Amadeu Serch Mestre, fill d'Antònia Mestre Vilarrubí. | 41.5191500,1.7078600 | 392185 | 4597196 | 1846 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79726-foto-08292-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79726-foto-08292-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.24.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 79727 | Cal Quimet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quimet | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Cal Quimet es troba situat a la banda nord del carrer Major, a la cantonada amb el passeig de Joan Vila, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. L'edifici, de planta rectangular, ocupa una superfície de 544m2. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lela a la façana principal i revestida amb teula àrab. Consta de planta baixa, primer i segon pis. A la façana principal hi ha tres portes, una d'elles d'arc rebaixat amb dovelles de pedra i a la dovella central hi ha la inscripció de 1792 emmarcada i amb una bola a cada cantonada. A nivell de la primera planta s'hi obra un balcó amb barana de ferro i una petita finestra i al segon pis una finestra sobre del balcó. La façana lateral de llevant hi ha quatre finestres a la planta baixa, tres al primer pis i una al segon pis. A la façana posterior se li adossa un cos de pedra i maons sense revestir amb la cantonada arrodonida entre el passeig Joan Vila i el carrer del Raval. Les façanes estan revestides amb morter de calç i les cantonades estan reforçades amb carreus de pedra ben escairats. La façana principal està coronada amb una cornisa de peces ceràmiques. | 08292-20 | Carrer Major, 77. Nucli urbà | Cal Quimet data de 1792 segons la dovella central de la porta adovellada. A inicis de la dècada de 1860 hi residien membres de la família Vilaseca. A inicis del segle XX era propietat de Josep Vilaseca i Bas, propietari de ferreteries de Barcelona. L'any 1914 era propietat d'Antoni Vilarrubi Sabaté. Des de finals del segle XIX fins després de la guerra civil, Cal Quimet va estar ocupat parcialment en règim d'arrendament per Joaquim Esteve Cots 'Quimet', antic forner. | 41.5191700,1.7081100 | 392206 | 4597198 | 1792 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79727-foto-08292-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79727-foto-08292-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79727-foto-08292-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.25.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/