Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41111 | Escultura de Josep Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-josep-pla | XX | <p>Escultura en bronze que representa l'escriptor català, Josep Pla, assegut en un banc de pedra de Sant Miquel del Fai, amb boina i fumant una cigarreta.</p> | 08023-54 | Sant Miquel del Fai | 41.7142000,2.1880100 | 432453 | 4618363 | 2002 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41111-foto-08023-54-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tomàs Atienza | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||
| 41112 | Marededeu del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-del-fai | <p>CASANOVA i QUEROL, Elisenda (1993): Fitxa número 102 de l'inventari del Museu Maricel de Sitges. Inèdit.</p> <p>PLADEVALL i FONT, Antoni (1991): Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> | XXI (original s.XIV) | La peça es troba en molt bon estat de conservació. | <p>Còpia de la Marededéu gòtica d'alabastre esculpit amb el Nen Jesús.</p> <p>Mare de Déu asseguda sobre un setial amb el Nen Jesús a la falda. El cap està coronat amb una corona daurada d'acabaments florals, porta una túnica de coll rodó cenyida sota el pit mitjançant un cinturó, un llarg mantell amb ribet daurat que li cau a banda i banda de la cara, deixant entreveure bona part dels rínxols de la cabellera. Sobre el pit, es veu un fermall de tipus floral per subjectar el mantell. Rostre ovalat de faccions dolces i serenes, amb els ulls ametllats, la boca petita i el mentó apuntat. És representada amb els atributs que la devoció mariana evoca: com a reina del cel, amb la bola del món a la mà dreta, i com a mare del creador, amb el seu fill a l'altre costat. El Nen Jesús mostra una postura més rígida i forçada, amb el cap més alçat mirant fix al cel. Està dret sobre el genoll esquerre de la mare, vesteix una túnica fins els peus. Té els dits de la mà dreta malmesos i a l'esquerre hi duu un ocell. Aquesta representació respon a una tipologia comunes del segle XIV, seguint models francesos.</p> <p>La peça està treballada per totes bandes, el què indueix a pensar que era una figura exempta que podria ser contemplada per davant i per darrera.</p> <p>En l'obra destaca la seva delicades i elegància, el tractament acurat de les teles i l'anatomia dels cossos, on s'aprecia certa desproporció en els cànons aplicats a l'hora de realitzar, per exemple, les mans. La interrelació entre la figura de la Mare i del fill no està gaire ben resolta per l'artista, es denota certa influència arcaïtzant.</p> <p>A la banda posterior dreta té una inscripció 'A. Masalles. R. 2002'.</p> | 08023-55 | Dins l'església de Sant Miquel del Fai (la peça és una còpia de l'original dipositat al Museu Maricel de Sitges). | <p>Segons consta a l'inventari del Museu Maricel de Sitges, que és on està ubicada aquesta Marededéu, en va fer donació el Dr. Pérez-Rosales, l'any 1975.</p> <p>Es desconeix l'autoria de l'obra, però, es vincula a l'escola escultòrica de la província de Lleida degut a les semblances i similituds amb peces fetes per autors d'aquella zona.</p> | 41.7162700,2.1903700 | 432651 | 4618591 | 2002 (original 1330-1340) | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41112-img20250121115241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41112-20250121105104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41112-20250121105013.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Àlex Masalles (restaurador i escultor) | La peça original es conserva al Museu Maricel de Sitges amb el número d'inventari 102. La còpia es va realitzar l'any 2002. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||
| 41113 | Barra d'or del Mas Viaplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barra-dor-del-mas-viaplana | Segons ens han informat oralment, es deia que al Mas Viaplana hi ha enterrada una barra d'or. L'hereu del Mas Viaplana és el protagonista de la llegenda de la dona d'aigua, i les pintes o objectes d'or que són entregats a protagonistes de llegendes són molt freqüents i volen explicar la bona fortuna d'una heretat. | 08023-56 | Mas Viaplana | 41.6997600,2.1982300 | 433288 | 4616752 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Abel Camp | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||||||||
| 41114 | Sarcòfag de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-lesglesia-de-sant-pere | <p>COMAS, Carme (1985): Sarcòfag a l'església de Sant Pere de Bigues. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | La tapa està trencada | <p>Sarcòfag buit, de pedra llisa, amb tapa triangular, trencada per un costat. Porta tres escuts gravats per cinc línies horitzontals a la tapa i a la base. En els costats hi ha una creu. Totes les decoracions estan fetes per incisió, amb punxó. Morfològicament sembla un sarcòfag baix medieval.</p> | 08023-57 | Església de Sant Pere de Bigues | <p>Ningú n'ha sabut donar explicacions de la seva presència. De fet, es troba en un racó a l'entrada de l'església. Segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, feta per Carme Comas, el sarcòfag va ser trobat enterrat en un dels laterals de l'església, sense poder definir quan va passar. Els motius heràldics no aporten gaire informació ja que són molt corrents dins l'heràldica catalana.</p> | 41.6776800,2.2221000 | 435252 | 4614283 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41114-foto-08023-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41114-foto-08023-57-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||
| 41115 | Pintures de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-sant-marti | <p>AA.VV Catalunya Romànica. Vol. XVIII, Vallès occidental i Vallès oriental, pàgs. 297-307. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> | XIV | Ubicació desconeguda | <p>Les pintures originals de l'església de Sant Martí es troben innaccessibles al públic, ja que formen part d'una col·lecció privada, la única referència de la qual sabem que és de Barcelona. Sabem com són gràcies a les còpies i a Mn. Pladevall. Però la l'ermita es poden contemplar unes còpies promogudes per l'actual propietat de Sant Miquel del Fai. Segons Pladevall (1991), a la part superior hi havia els símbols dels evangelistes (només hi ha la còpia d'un d'ells), que envoltaven un gran Crist o Pantocràtor desaparegut. A la part mitja, una sèrie d'escenes referents a la vida del patró de l'ermita, sant Martí. Finalment, un gran sòcol a la part baixa en forma de cortinatge. Es tracta d'unes pintures del segle XIV del conegut com estil gòtic lineal que tenen gran interès per les poques mostres d'aquesta època a Catalunya. No sabem del cert si es troben en una col·lecció o es troben repartides amb dues propietats.</p> | 08023-58 | Barcelona | <p>En motiu d'unes remodelacions, l'any 1967, van aparèixer unes pintures murals del segle XIV. Van ser arrencades per Pere Puntí, artista i restaurador vigatà, i adquirides per l'arquitecte Sr. Camil Pallàs. Suposem que ha estat ell o els seus descendents, ja que l'actual gerència de Sant Miquel del Fai no ens ho ha volgut confirmar, qui van deixar fer les còpies que es mostren actualment a la capella.</p> | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41115-foto-08023-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41115-foto-08023-58-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal fer incís en que la fitxa correspon a les pintures originals que pertanyen a una col·lecció particular i no a les còpies que es van fer per restituir a l'ermita de Sant Martí, que les hem classificat com elements no inventariats. Tot i així, les fotografies que posem són de les còpies que estan a l'ermita de Sant Martí. | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||
| 41116 | Teier de Can Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teier-de-can-bori | Al costat de la llar de foc del mas de Can Bori hi van trobar, encastada a la paret, una olleta amb la boca posada a plom amb la paret. Segons ens han explicat els propietaris del mas, aquest element servia per guardar-hi les teies per encendre el foc de la llar. Les teies les treien del cor del tió, on la fusta era més oliosa i, per tant, més fàcil d'encendre. Actualment, amb els sistemes moderns per encendre les llars de foc el teier ha quedat com element curiós i ornamental; per guardar-hi caixes de mistos... | 08023-59 | Can Bori | 41.6904900,2.2265300 | 435633 | 4615702 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41116-foto-08023-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41116-foto-08023-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41116-foto-08023-59-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||||||
| 41118 | Col·lecció de Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-sant-miquel-del-fai | <p>COMAS, Carme (1985): Làpida del monjo Arbizu de l'església-cova de Sant Miquel del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. COMAS, Carme (1985): Làpida sepulcral de Guillem ('església-cova de Sant Miquel del Fai). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991): Sant Miquel del Fai, a Catalunya Romànica, Vol. XVIII El Vallès occidental i Vallès oriental. Barcelona, pàgs. 302. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> | <p>Dins el recinte de Sant Miquel del Fai hi ha un espai tancat, a mode de gran vitrina, on s'hi exposen objectes trobats heterogèniament in situ. Bàsicament són fòssils, fragments d'estalactites i alguns basaments de columnes i capitells. Però en aquesta fitxa hi volem afegir altres elements més destacables que es troben a l'ermita troglodítica de Sant Miquel, que d'una manera o altra també es troben exposats. Un dels elements més destacats és un atuell ceràmic d'estil àrab en el que s'hi van trobar 'relíquies' a l'interior. També hi ha una làpida sepulcral que s'atribueix a la tomba de Guillem Berenguer, fill del comte Berenguer Ramon I (1018-1035). El text de la inscripció diu: Aquí jeus, oh Guillem, semblant a Paris i Aquil·les, ja que no fores menor ni en llinatge ni en valentia. La parca envejosa t'arrabassà abans de temps la teva noblesa, la teva valentia i la teva glòria. És just, doncs, d'oferir pietosos sufragis en el túmul on estàs sepultat, oh joves, dels qui fou la glòria i la lloança'. Finalment incloem en aquesta col·lecció, la sepultura del monjo Andreu Arbizu. Làpida de marbre encastada a la paret, sense data. Presenta un relleu policromat, a dos àngels que sostenen un escut rodó on hi ha dos animals, bous, situats un damunt de l'altre, i que té repartida als costats una inscripció: ací jeu fra Andreu d'Arbizu, monjo d'aquesta casa. Us prego d'orar per ell'. Sota la làpida es veu un sarcòfag amb senyals d'haver estat profanat.</p> | 08023-61 | Sant Miquel del Fai | <p>La làpida se suposa trobada l'any 1790 i es guardava encastada en la part davantera del mur que divideix els dos darrers altars laterals de l'església, però ara ha estat col·locada en una petita vitrina. La tomba del monjo Andreu va ser datada pel canonge Ripoll del segle XI. Les notícies documentals d'aquest monjo es situen en el segle XVI, era un personatge acomodat i de família noble. Es conserva un capbreu de 1588 que ens parla d'ell. La gerra de ceràmica vidrada àrab es va trobar amb motiu de les obres de restauració fetes al monestir l'any 1991, en desmuntar l'altar, es pot situar cronològicament als segles XI o XII.</p> | 41.7162000,2.1897700 | 432601 | 4618584 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41118-foto-08023-61-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||
| 41119 | Fons del Museu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-diocesa-de-barcelona | <p>- DALMASES, N. (1986). Catàleg <em>Thesaurus, l'Art als Bisbats de Catalunya 1000-1800</em>, Fundació Caixa de pensions, Barcelona, 1986, pp. 95-97.</p> <p>- DURAN-PORTA, Joan. <em>La orfebreria en la Cataluña del románico: ausencias, noticias, rastros</em>. Románico Digital.</p> <p>- DURAN- PORTA, Joan (2015). <span><span><em>L'orfebreria romànica a Catalunya (950-1250)</em>, tesi doctoral.</span></span></p> <p>- GUDIOL I CUNILL, J. 'Exposició de creus' 1913.</p> <p><span><span><span><span><span><span>- GUDIOL I CUNILL, J. (1920). “Les creus d’argenteria a Catalunya”, Separata de l’<em>Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans</em>, p. 274 i ss.</span></span></span></span></span></span></p> <p>- PLADEVALL i FONT, Antoni (1991). Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> <p>- SAURA TARRÉS, Jordi (1991): Sant Vicenç de Riells del Fai, a <em>Catalunya Romànica</em>, Vol. XVIII El Vallès occidental i Vallès oriental. Barcelona, pp. 299 i 305.</p> | XII-XIII | <p>En el Museu Diocesà de Barcelona es troben dues peces procedents de Bigues-Riells: la Creu de Sant Vicenç de Riells i la Creu de Sant Miquel del Fai.</p> <p>La creu de Sant Miquel del Fai és una creu molt apreciada pels historiadors de l'art per tractar-se d'una peça poc comuna. Consta d'una ànima de fusta, revestida per una capa de plata repussada i cisellada, però sembla que antigament estava completament daurada. És del tipus de creu llatina, amb el peu més allargat i els braços, amb medallons circulars, eixamplats en la seva part final. En la cara frontal hi ha la imatge de Crist crucificat sobre medalló central i en actitud hieràtica. En el medalló del braç alt hi ha un àngel, amb un cristall al damunt. Entre l'àngel i Crist hi ha la inscripció en columna: IHS.NAZARE-SUN-REX-IVD-EOR-VM. En els medallons laterals hi ha les imatges de la Mare de Déu i Sant Joan, en posició horitzontal. En el medalló inferior hi ha la imatge de Abraham. La figura central del revers és l'Agnus Dei i en els extrems, l'àliga de Sant Joan, el bou de Sant Lluc, el lleó de Sant Marc i l'àngel de Sant Mateu. Cada símbol té el nom llatí amb caràcters epigràfics.</p> <p>La creu de Sant Vicenç de Riells té una ànima de fusta i recoberta per una làmina de plata. Fa 22 cm d'alçada, 11 cm d'amplada i 1,5 cm de gruix i pesa 130 grams. Decoració repussada als dos costats amb dos motius zoomòrfics i un de geomètric; enquadrats per una doble línia de punts. En el revers de la creu hi ha una relíquia de la Veracreu. Els animals representats recorden lleons i dracs o galls. Per la forma que presenta i per la decoració es pot datar a la segona meitat del segle XII i principis del XIII.</p> | 08023-62 | Pla de la Seu, 7. Pia Almoina 08002 Barcelona | <p>Entre aquestes dues creus hi hagut certa confusió en alguns moments perquè la creu de Sant Miquel del Fai va estar durant algun temps a la parròquia de Riells. Actualment es troben les dues en el Museu Diocesà de Barcelona; la creu de Sant Miquel del Fai és el número 100 de l'inventari del museu i la creu de Sant Vicenç de Riells és el número 101 de l'inventari del museu.</p> <p>La creu de Sant Vicenç (núm. 101) ingressà l'any 1916 gràcies a una donació del rector Mn. Manuel Soler. L'1 de juny de 1980 es va restaurar amb l'objectiu de consolidar el suport.</p> | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41119-foto-08023-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41119-foto-08023-62-2.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2025-08-01 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'església del monestir de Sant Miquel del Fai es presenta una reproducció de la creu de Riells feta als anys 90 per encàrrec del Museu Diocesà de Barcelona a l'artesà José Barbero, actualment propietat de la Diputació de Barcelona. | 92|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||
| 41120 | Fons del Museu de Sant Feliu de Codines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-sant-feliu-de-codines | BUSTAMANTTE, Martí i GARRIGA, Martí (1988) Materials i jaciments arqueològics del Museu de Sant Feliu de Codines. Museu Arqueològic. Sant Feliu de Codines. | El Museu de Sant Feliu de Codines exposa una gran quantitat de materials arqueològics procedents de jaciments pertanyents a Bigues i Riells, fruit de recerques i excavacions dels anys 60 i 70. Dels jaciments documentats amb materials en aquest museu són: Can Garriga (paleolític), Puig Alt del Viver (iber), Can Barri (romà), El Margarit I i II (romà), Can Parera (romà), La Madella, Puig Alt de Santa Creu (iber), el Xalet Blau (romà), Can Maynou i un fons de cabana de les Vinyes de Can Margarit. També hi ha un conjunt de ceràmica ibèrica procedent dels forns de Can Badell, donats pel grup del museu de Bigues com intercanvi 'perquè ells en tenien molts del mateix tipus'. També hi ha, entre aquest material, una vora de dolia amb una marca. També hi ha objectes donats per particulars (Ferran Capdevila i família Maspons i Anglasell). Però a banda d'aquest material arqueològic, també hem pogut documentar l'existència de material paleontològic. En concret es tracta de fòssils procedents de dos indrets diferents: del Xalet Blau i de la zona de l'Ullà, sense poder especificar més. Els fòssils del Xalet Blau es coneixen amb el nom de Vidàlia gerundensis i els de l'Ullà, Almirathirys Sampelayoi. | 08023-63 | Parc Xifreda s/n 08182 Sant Feliu de Codines | Museu fruit de l'esforç d'una sèrie de persones interessades per les pròpies arrels en una època de força protagonisme del que es coneix com a 'societat civil'. Particularment remarcable és l'impuls donat per senyor Martí Garriga i les troballes fetes pel 'Grup Talp', que van esdevenir municipals des de l'any 1988 i que es van ubicar en una torre d'estil eclèctic, finals del segle XIX i que recorda els edificis de la Ciutadella per a l'exposició Universal de 1888. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41120-foto-08023-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41120-foto-08023-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41120-foto-08023-63-3.jpg | Legal i física | Paleolític|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Horari de visites: diumenges d'11 a 14 hores. | 77|80|81|83|76 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||||
| 41121 | La Polvoreria (tradició) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-polvoreria-tradicio | Mas de Bigues del que es diu que té una mina que el comunica amb el castell de Montbui. Es tracta de la mateixa tradició que la de La Torre. També encara es diu que aquest nom li ve perquè els moros en feien pólvora en aquest indret. | 08023-64 | La Polvoreria | 41.6768500,2.2073500 | 434023 | 4614202 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41121-foto-08023-64-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Abel Camp. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||||||||
| 41122 | Fons del Museu de Granolllers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-granolllers | El museu de Granollers conserva material arqueològic procedent del terme municipal de Bigues i Riells a partir de dues línies d'actuació: el fons de l'antic museu i excavacions més o menys programades a partir dels anys vuitanta. De la primera opció, trobem materials de Can Quintanes (ibèric), Cova de les Madrigueres (calcolític), Vinyes de Can Pou (calcolític), Turó del Rull (ibèric i romà), Can Noguera (romà), Camí camp d'en Garriga (ibèric), Can Badell, Can Parera i Les Barbotes (ibèric i romà), Vallderrós (ibèric), Can Carrera (romà), Cova del Duc (ibèric), Forn de Can Lledó (romà), Can Mainou (ibèric), Cal Pastor (ibèric), Can Roca (romà), Cal Sidret Vell (ibèric), Torrent prop de can Guilla (romà) i Can Garriga (taller de sílex). De les excavacions se n'han fet les següents: 1981.- Can Garriga (programada; Jordi Rovira) i Can Badell (Elvira Mata). 1982.- Can Garriga (programada; Jordi Rovira) i Can Badell. 1983.- Can Garriga (programada; Jordi Rovira) i Can Badell (Giordano Marquès). 1984.- Can Badell (programada). 1985.- Can Garriga (programada) i Can Badell (programada). 1986.- Can Badell (urgència; M. Panosa, M. Hernéndez Yllán i P. Giordano Marquès). | 08023-65 | c. Josep Anselm Clavé, 40-42 de Granollers | L'any 1932 es crea una Comissió Organitzadora del Museu de Granollers i del Vallès Oriental, encarregada de recollir i inventariar les peces. La secció d'arqueologia s'encarregà de fer 'prospeccions' per tota la comarca. Un dels principals protagonistes fou J. Estrada. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | Legal i física | Paleolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 77|79|80|81|83 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||||||
| 41123 | Aplec de Sant Bartomeu de Mont-ras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu-de-mont-ras | Conegut popularment com Festa Major de Sant Bartomeu de Mont-ras, que es celebra el segon cap de setmana d'agost. S'hi fa un sopar popular i ball, el dissabte a la nit. El diumenge es fa una excursió, Missa i sopar de fi de festa. El diumenge també es fan jocs per la mainada, xocolatada i concurs de dibuix infantil. Una constant durant aquests anys ha estat obtenir finançament per l'execució del projecte de restauració i recuperació, per això cada anys s'hi ha fet una venda de rajols, teules, o el que toqués aquell any. | 08023-66 | Ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras | Festa recuperada durant els anys vuitanta (1987), arrel de trobar-se l'ermita en molt mal estat per l'abandonament i el vandalisme. Un grup d'amics van decidir endegar un projecte de recuperació de l'ermita. L'encarregat de realitzar el projecte fou l'arquitecte Pere Mariages. Actualment es troba en la tercera fase. Hi ha previstos cinc anys més de treball, que inclou una recerca històrica. Ho porten els membres de l'Associació Amics de Sant Bartomeu. | 41.6952800,2.2348700 | 436332 | 4616227 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41123-foto-08023-66-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquesta ermita durant uns anys es va celebrar un aplec paral·lel on es concentraven usuaris de motos Vespa, en clara referència al fet que el juliol de l'any 1936 un eixam de vespes havia impedit que el lloc fos saquejat. Aquest esdeveniment va ser promogut pel poeta Carles Sindreu cap als anys 50. Per aquest motiu l'ermita també es coneix amb el nom de Sant Bartomeu de les Vespes. Aquest fet l'hem incorporat en el llistat d'elements no inventariats. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||||||
| 41124 | Sardana La Baronia de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-baronia-de-montbui | XX | Sardana feta pel Mestre Josep Solà en motiu de la recuperació de l'ermita del castell de Montbui. | 08023-67 | Baronia de Montbui | Estrenada el 4 d'octubre de l'any 1992 a l'aplec del Castell de Montbui. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 1992 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41124-foto-08023-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41124-foto-08023-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mestre Josep Solà | 98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||
| 41125 | Plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-les-bruixes | La plaça de les bruixes és un sortint arrodonit dels cingles, molt proper al Turó de les 11 hores i de l'escenari de la llegenda de la Dona d'aigua, on diuen que es reuneixen les bruixes. Pere Brossa m'explicava que la seva àvia havia vist ballar-hi les bruixes al so del flabiol i que si s'adonaven que algú les observava sortien volant. | 08023-68 | Al NE del nucli de Riells; a la Vall Blanca. | 41.7069700,2.2069800 | 434023 | 4617546 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41125-foto-08023-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41125-foto-08023-68-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació oral | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||||||||
| 41126 | Aplec del Castell de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-castell-de-montbui | DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes. | XX | No vigent | Es feia el primer diumenge d'octubre, es va començar l'any 1991 amb l'objectiu de restaurar l'ermita. Es feia missa, sardanes, dinar de germanor. L'any 1992 s'hi va estrenar la sardana del mestre Solà 'La baronia de Montbui'. | 08023-69 | Castell de Montbui | Organitzat pels ajuntaments de l'antiga baronia, entitats excursionistes i els Amics del Museu de Bigues. | 41.6640300,2.1766700 | 431456 | 4612802 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||||||
| 41127 | Aplec de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel | XX | No vigent | Es feia el dilluns de la segona Pasqua. Pujava gent de Bigues, Riells, Lliçà, Les Franqueses, l'Ametlla... La gent hi anava a peu i en carro, feien un dinar i fins l'any 1967 es feia un ball de bastons. També s'hi havia fet sardanes i ball rodó. | 08023-70 | Sant Miquel del Fai | L'any 1994 es va voler recuperar però sense èxit. | 41.7146400,2.1887800 | 432517 | 4618412 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||||||
| 41128 | Plàtan de la Font de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-font-de-la-pineda | Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona. | Plàtan (Platanus x hispanica) de grans dimensions situat al davant de la Font de la Pineda, concretament al mig del camí de la Pineda (que va a Sant Miquel del Fai), on a l'alçada d'aquest arbre el camí es bifurca en dos i el plàtan queda al mig del camí dins d'un test de pedra. Dimensions: Perímetre: 4,72 m , DBH: 1,51 m. | 08023-71 | Font de la Pineda | 41.7033500,2.1904400 | 432643 | 4617157 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||||||||
| 41129 | Lledoner de Can Badell - les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-badell-les-escoles | La part baixa del tronc de l'arbre està corcada i té forats. | Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat dins del jardí de can Badell (davant de les escoles). A causa de la seva edat, té l'escorça fisurada i el tronc buit per dintre. | 08023-72 | Can Badell, camí de can Badell | 41.6759100,2.2142800 | 434599 | 4614092 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41129-foto-08023-72-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||||||||
| 41130 | Espai d'Interès Natural dels Cingles de Bertí (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-dels-cingles-de-berti-pein | <p>CARCELLER, Xavier (Coordinador) 2002. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí. Departament de Medi Ambient i Habitatge. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona.</p> | Els incendis són el principal element de degradació de l'espai, els més recents són:-Incendi forestal de l'any 1994: 1415 ha (88% de l'espai)-Incendi forestal de l'any 1982: 250 ha (16% de l'espai)-Incendi forestal de l'any 1976: 210 ha (13% de l'espai) | <p>Els Cingles de Bertí estan situats en els termes municipals de Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells. Aquest últim, té un 10,2% del territori municipal dins d'aquest espai natural (unes 285,2 ha). Es relacionen els elements d'interès que han propiciat la protecció d'aquest espai (extret del Pla especial): 1. Elements geològics d'interès A) Afloraments geològics: Una de les zones millor estudiades del Paleogen del NE d'Espanya, reposa sobre una seqüència paleozoica (era primària) i triàsica (inici de l'era secundària) força completa. L'interès rau en el fet que resumeixen bona part de la història geològica de Catalunya. B) Singularitat geomorfològica: Relleu acinglerat originat a partir de l'acció dels processos geològics externs sobre les diferents litologies presents a l'espai, on la incidència de la xarxa hidrogràfica s'adapta i ressalta amb més intensitat la disposició dels diferents tipus de roques. Per exemple les cingleres del Perer i del Bertí; els cursos fluvials del Tenes, el del torrent Rossinyol, el de l'Ullar, el del Traver, els quals configuren les valls fluvials, com la de Riells o la del Llòbrega. Les gorges, les balmes, els salts d'aigua, les coves i els dipòsits de travertins. C) Cursos hídrics i règim hidrogeològic: La xarxa hidrogràfica i el funcionament de l'aigua subterrània modelen el substrat rocós i configuren tot un seguit d'elements geològics destacats. Acullen hàbitats considerats d'interès comunitari per la Directiva 92/43/UE. Destaquen les zones engorjades dels principals cursos d'aigua, el riu Tenes, la riera de Rossinyol i el riu Llòbrega, i els salts d'aigua que es produeixen en diferents punts d'aquests cursos, en especial el salt d'aigua del Tenes i el del Rossinyol en el seu aiguabarreig a l'alçada del Santuari de Sant Miquel del Fai. 2. Elements biòtics d'interès A) Presència d'hàbitats d'interès comunitari: Especialment els hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme. Directiva 92/43/UE. B) Presència de l'àliga cuabarrada i d'altres espècies protegides: També són protegides per llei, el falcó pelegrí i el duc. A més, la diversitat d'ambients, sobretot les cingleres, és important per un gran nombre d'espècies protegides. C) Interès dels sistemes naturals rupícoles: Espai caracteritzat per l'elevada presència dels ambients rupícoles, amb espècies de flora adaptades a unes condicions molt específiques. També per a determinades espècies de la fauna, aus rupícoles i fauna cavernícola. D) Interès biogeogràfic: Gran diversitat biològica quant a ambients biogeogràfics. Zona de transició entre la regió mediterrània i la regió eurosiberiana, amb presència de comunitats naturals de tipus submediterrani. E) Interès de la coberta vegetal: Malgrat els incendis forestals, en general té un bon recobriment vegetal, principalment per comunitats herbàcies; apareixen comunitats arbustives o boscos de rebrot en regeneració. Es conserven algunes comunitats boscoses. 3. Elements socioeconòmics d'interès A) Santuari de Sant Miquel del Fai: És situat en un entorn acinglerat i emmarcat per dos grans salts d'aigua, li confereix un interès especial des del punt de vista paisatgístic. Alguns del seus elements arquitectònics tenen força interès i han estat catalogats com a béns culturals d'interès nacional (BCIN). B) Patrimoni arquitectònic i arqueològic: Cal assenyalar Sant Pere de Bertí i alguns elements arqueològics inventariats. C) Model d'implantació: El baix grau d'implantació d'edificacions a l'espai, les quals es concentren a l'entorn d'algunes àrees agrícoles, ha permès preservar grans superfícies deshabitades . D) Tradició excursionista: L'espai ha estat utilitzat i és utilitzat per a l'activitat excursionista i el passeig. Àmbit és creuat per un sender de gran recorregut, GR 5, de Sitges a Canet de Mar (per Montserrat i el Montseny) i per un sender de petit recorregut, PR-C 33, de la Garriga.</p> | 08023-73 | Cingles de Bertí | <p>El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí es formula en desenvolupament del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. El Pla d'espais d'interès natural (en endavant, PEIN) té caràcter de pla territorial sectorial i va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant Llei 12/1985) i la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. El PEIN estableix un sistema de 144 espais del territori català considerats pel seu interès natural i representatius dels sistemes naturals presents a Catalunya, als quals dota d'un règim de protecció bàsic. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí fa referència a un d'aquests espais. La memòria del PEIN destaca l'interès biogeogràfic d'aquest espai i la seva singularitat geomorfològica, ecològica i paisatgística.</p> | 41.7146400,2.1887800 | 432517 | 4618412 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41130-foto-08023-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41130-foto-08023-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Informació complementària dels elements d'interès que han propiciat la protecció d'aquest espai (extret del Pla especial): En relació a la presència d'hàbitats d'interès comunitari, cal tenir presents la Directiva 92/43/UE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (en endavant Directiva 92/43/UE) i el Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i de la flora silvestres, el PEIN es caracteritza per la presència d'hàbitats d'interès comunitari. En particular, es tracta dels hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures (codi 54.12) i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme (codi 65). La nomenclatura i la numeració coincideix amb les utilitzades en ambdós textos legals. Pel que fa a l'àliga cuabarrada, aquesta nidifica a l'espai. És una au que pateix greus problemes de conservació en els sectors més septentrionals de la serralada Prelitoral. La Directiva del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (79/409/CEE), inclou al seu annex I l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). D'acord amb aquesta directiva, aquesta espècie ha de ser objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat, amb la fi d'assegurar la seva supervivència i reproducció en la seva àrea de distribució. També s'inclou aquesta espècie a l'Annex 2 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, sobre espècies protegides de la fauna salvatge autòctona. El falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo), també són espècies protegides i es troben incloses en l'annex I de la Directiva 79/409/UE. El Santuari de Sant Miquel del Fai, és un enclavament amb un elevat atractiu paisatgístic que fa que sigui un punt important d'afluència turística. La visita al recinte ofereix diversitat d'activitats culturals, lúdiques i recreatives: l'església de Sant Miquel, les coves o els salts d'aigua del Rossinyol i del Tenes, l'itinerari fins a l'ermita de Sant Martí del Fai, una àrea de pícnic, un petit museu i l'antiga casa pairal reconvertida en restaurant. En relació al model d'implantació, la majoria dels masos, rehabilitats com a habitatge, tenen sistemes autònoms de generació d'energia o d'aigua potable, la qual cosa ha evitat la proliferació d'infrastructures lineals. Tanmateix, atesa la seva localització a la concentració urbana de Barcelona l'existència d'activitats agrícoles a l'espai, pot esdevenir un factor d'interès en relació amb el fet d'evitar alguns problemes derivats de la freqüentació per a usos recreatius, el manteniment d'espais oberts i la conservació d'infrastructures viàries per a situacions d'emergència. | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||
| 41131 | Bosc de la Baga de l'Arbocer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-baga-de-larbocer | Aquesta zona és una de les poques que es va salvar del foc de l'any 1994. | Zona situada a la vessant nord del turó de l'Arbocer, al lloc conegut com la Baga de l'Arbocer. L'estrat arbori està format principalment per alzines (Quercus ilex ssp ilex), tot i que també hi apareixen roures (Quercus humilis i Quercus x cerrioides) i carrasques (Quercus ilex ssp ballota). A l'estrat arbustiu, herbaci i lianoide hi ha lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), cirerer d'arboç (Arbutus unedo), arítjol (Smilax aspera), estepa negra (Cistus mospeliensis), heura (Hedera helix), bruc bol (Erica arborea), etc., de tal manera que conforma una de les arbredes més diverses del terme de Bigues i Riells. | 08023-74 | Obaga del turó de l'Arbocer | 41.6923200,2.2354100 | 436374 | 4615898 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41131-foto-08023-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41131-foto-08023-74-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alzinar (codi 9340) és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||||||
| 41132 | Olivera de can Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-bori | IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona. | Malgrat tot, aquesta olivera té molts anys i presenta problemes d'esquerdament i fissures al tronc. | Olivera (Olea europaea var. europaea) monumental situada prop de can Cabot, als marges dels camps del camí de can Bori. Consta de dos troncs de grans dimensions que, si bé poden semblar dos individus diferents, per la seva proximitat i estructura sembla que sigui un sol individu que s'ha ramificat a nivell de terra. | 08023-75 | Camí de Can Bori, a l'alçada de can Tàpies | 41.6881000,2.2233900 | 435370 | 4615439 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41132-foto-08023-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41132-foto-08023-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||||||
| 41133 | Centàurea intibàcia (Centaurea intybacea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centaurea-intibacia-centaurea-intybacea | BOLOS, O i VIGO, J. (1995). Flora dels Països Catalans, Volum III. Ed. Barcino. CARCELLER, Xavier (Coordinador) 2002. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí. Departament de Medi Ambient i Habitatge. | La centàurea intibàcia (Centaurea intybacea) és una espècie vegetal de la família de les compostes que té una distribució raríssima als PPCC i ha estat citada a les cingleres de Sant Miquel del Fai. | 08023-76 | Roquissars de Sant Miquel del Fai | 41.7125200,2.1920800 | 432789 | 4618174 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Aquesta centàurea és una mata laxa que fa entre 40 i 90 cm i te les tiges rígides i poc folioses; les fulles tenen entre 5 i 10 cm, les inferiors són lanceolades i dentades, mentre que les caulinars mitjanes són pinnatipartides o pinnatisectes amb els segments lanceolats o linears, i les caulinars superiors són lanceolato-linears. L'involucre és ovoide, de 12-20 x 10-15 mm, molt contret a la part superior; les bràctees tenen nervis paral·lels; l'apèndix és pàl·lid i fa entre 1-3 mm; les flors són purpúries. El fruit, l'aqueni, fa entre 4 i 5 mm, el papus és de longitud semblant a la de l'aqueni. Floreix entre l'abril i l'octubre. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||||||||
| 41134 | Teix del torrent del Salt de la Núvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-del-torrent-del-salt-de-la-nuvia | BOLOS, O i VIGO, J. (1984). Flora dels Països Catalans, Volum I. Ed. Barcino. Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya | Teix (Taxus baccata) que creix al torrent del Salt de la Núvia, a l'alçada de ca n'Adzet, entre uns pollancres. El teix és un arbre dioic (amb peus masculins i peus femenins), l'exemplar indicat és un peu masculí, per tant no fa fruits, ja que només els fan els peus femenins. Aquests fruits, anomenats arils, es poden veure a l'estiu, són rogencs i són comestibles però només la part carnosa, la resta és tòxica. Dimensions: Perímetre: 0,97 m , DBH: 0,31 m. | 08023-77 | Torrent del Salt de la Núvia, ca n'Adzet o el veïnat | 41.6792300,2.2202100 | 435096 | 4614456 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41134-foto-08023-77-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||||||
| 41135 | Cova del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-moro | DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. | Tot i que l'accés és difícil, l'entrada de la cova és totalment lliure i l'excés de visitants malmeten algunes de les formacions càrstiques del sòl. Caldria emprendre mesures per evitar això mitjançant una tanca. | Cova càrstica situada prop del salt de Vallderrós. Té una longitud aproximada d'uns 12 m. La part més exterior hi circula poca aigua i està formada per estalactites grosses i arrodonides recobertes de molses i falgueres- principalment per la fàlzia (Adiantum capillus-veneris)-. Mentre que la part interior l'aigua hi és molt present en forma de múltiples degotalls que formen multitud de formes càrstiques tant al sostre com al terra, destaca també un petit llac d'aigua al fons de la cova. | 08023-89 | Vallderrós, torrent de Vallderrós | 41.7071200,2.2141300 | 434618 | 4617557 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41135-foto-08023-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41135-foto-08023-89-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Les coves no explotades pel turisme (codi Corine 8310) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||||||
| 41136 | Costes del Traver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costes-del-traver | Les costes del Traver formen part dels Cingles de Bertí, però per acollir diferents elements d'interès natural s'han diferenciat d'aquest. Els element més interessants són els següents: El grau del Traver és un pas localitzat a les costes del Traver. Té un desnivell d'uns 130 m amb una longitud d'uns 600m, però només els primers 100m tenen un desnivell d'uns 50m. El camí fa ziga-zaga per salvar aquest fort desnivell, està en bones condicions i en els trams de més pendent hi ha escaletes fetes amb pedra i troncs per facilitar el recorregut. La Balma del Traver és una balma de grans dimensions situada a la part superior de les costes del Traver, a l'alçada del grau del Traver. Té unes dimensions aproximades de 100 m de llargada per 10 de fondària, tot i que aquesta fondària és molt variable. Tot i estar en bon estat de conservació, cal assenyalar que hi ha problemes d'esllavissament o despreniments de roques de les parts superiors o del sostre de la Balma. La cova de la Guilla és una cova càrstica situada a les costes del Traver, prop del grau del Traver i de la balma del Traver. Tot i que l'entrada és de dimensions força reduïdes (uns 1,7 x 0,8 m), té una longitud de més de 200m. Per accedir a l'entrada d'aquesta cova s'ha d'anar pel grau del Traver, i just per sota de la balma del Traver hi ha un sender que es separa del grau i surt cap a l'oest no baixant de cota. Al cap d'uns pocs metres s'ha de baixar de cota i finalment es torna a seguir un tram horitzontal desplomat que porta a l'entrada de la cova. Des del punt que comencem a perdre cota, hi ha una corda que ajuda a baixar i a no caure al tram desplomat. | 08023-90 | Baumes/Costes del Traver | 41.7084100,2.2065900 | 433992 | 4617706 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41136-foto-08023-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41136-foto-08023-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||||||||
| 41137 | Patrimoni natural de Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patrimoni-natural-de-sant-miquel-del-fai | Tot i estar en bon estat de conservació, algunes de les coves pateixen sobrefreqüentació i algun acte vandàlic. | <p>L'espai de Sant Miquel del Fai es troba dins la unitat geològica dels cingles de Bertí. Això fa que gaudeixi d'espectaculars formacions hidrogeològiques que són explotades comercialment per una empresa privada. Els elements més singulars són els següents:</p> <p>- Cascada o salt de Sant Miquel: espectacular salt d'aigua del riu Tenes</p> <p>- Cascada o salt del Rossinyol: salt d'aigua del riu Rossinyol que passa pel costat de l'església i va a parar a l'estany artificial per posteriorment davallar cap a buscar el Tenes.</p> <p>- Cova de Sant Miquel: descoberta l'any 1847, aquestes cova es troben entre el salt de Sant Miquel i el del Rossinyol. Per accedir-hi s'han de baixar unes escales que surten a nivell del l'església i porten a una cova que te uns 65 m de profunditat (actualment tancat al públic).</p> <p>- Cova de la Cascada: aquesta cova, d'uns 25m, permet anar pel darrera de la cascada del Tenes.</p> <p>- Cova de les Tosques o de Sant Martí: situada a sota l'església de Sant Martí, té una longitud d'uns 20m de galeries, permet tenir unes bones vistes de la vall del Tenes i a l'interior es veuen diferents formacions de travertí o tosca (actualment tancada al públic).</p> <p>- Cova del Tenes: situada per sota de l'anterior, a tocar del riu Tenes, té un recorregut d'uns 10 m.</p> | 08023-91 | Sant Miquel del Fai | 41.7146400,2.1887800 | 432517 | 4618412 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41137-foto-08023-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41137-foto-08023-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||||||
| 41138 | Lledoner de Can Ribafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-ribafort | Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat al davant de la masia de can Ribafort, just al talús que hi ha entre el pati del davant de la masia i els camps. Té un tronc molt gruixut del qual, a uns 2 m del terra, en surten nombroses branques molt altes que formen una gran capçada. El fet d'estar a un talús, fa que la part del tronc que està a la part inferior s'hi vegin arrels i petits rebrots. El tronc de l'arbre per dins està força buit i això fa que presenti alguna esquerda. Dimensions: Perímetre: 4,72 m, DBH: 1,51 m. | 08023-92 | Can Ribafort | 41.6674700,2.2309600 | 435979 | 4613143 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41138-foto-08023-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41138-foto-08023-92-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||||||||
| 41139 | Pollancre de la font del Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-la-font-del-bou | L'escorça està força envellida, el tronc principal presenta zones mortes i l'arbre te poques branques. | Pollancre (Populus nigra) situat a la font del Bou. Té un gran tronc, amb l'escorça força envellida i fisurada, i colonitzada per heura. D'aquest tronc en surten bàsicament dues grans branques que formen una capçada irregular ja que només ocupa una quart de tota la possible capçada. Al llarg del torrent que baixa de la font del Bou, hi ha diferents pollancres també de grans dimensions, tot i que el de la font del Bou és el més gran. Dimensions: Perímetre: 3,68 m, DBH: 1,18 m. | 08023-93 | Font del Bou | 41.6600300,2.2104800 | 434267 | 4612332 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41139-foto-08023-93-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||||||||
| 41140 | Pins de Can Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-can-viver | Tot i estar en bona vitalitat, la zona on es troben hi ha abocaments de restes vegetals i deixalles. El que es troba més proper a can Vives està relativament inclinat i la base una mica descalçada. | Parella de pins pinyers (Pinus pinea) situats al marge inferior del carrer de can Carreras, a l'alçada de can Viver. Tenen un gran tronc principal que forma una gran capçada esfèrica a un 10 m d'alçada. Dimensions: Perímetre: 3,03 i 2,80m, DBH: 0,97 i 0,90 m. | 08023-94 | Prop de Can Viver | 41.6674700,2.1920500 | 432740 | 4613172 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41140-foto-08023-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||||||||
| 41141 | Pi de Ca n'Ainé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-ca-naine | Pi pinyer (Pinus pinea) situat entre ca n'Ainé i l'avinguda Prat de la Riba. Tot i no tenir unes dimensions excepcionals, està situat en un lloc molt concorregut i te unes dimensions relativament notables que fa que sigui conegut per molta gent. Com tots els pins pinyers, té un tronc força alt que no es ramifica fins al capdamunt de tot on forma una gran capçada esfèrica. Dimensions: Perímetre: 2,65 m, DBH: 0,85 m. | 08023-95 | Ca n'Ainé | 41.6735500,2.2140700 | 434579 | 4613830 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La zona on està situat el pi de ca n'Ainé s'aprofita com a aparcament de cotxes. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||||||||
| 41142 | Espais d'Interès Geològic: St Miquel del Fai, Encavalcaments de la vall del Tenes i Cingles de Bertí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espais-dinteres-geologic-st-miquel-del-fai-encavalcaments-de-la-vall-del-tenes-i-cingles-de | Dept. de Medi Ambient (2001). Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. | Malgrat tot, l'increment de la superfície urbanitzada afecta alguna de les panoràmiques d'aquests elements singulars. | Les zones de Sant Miquel del Fai, els encavalcaments de la vall del Tenes i els Cingles de Bertí són Espais d'Interès Geològic i formen part de l'inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Es considera Patrimoni Geològic el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l'evolució de la història de la Terra i els processos que l'han modelada. La selecció d'espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya s'ha realitzat de forma consensuada entre un equip de geòlegs de diferents disciplines i en base a la següent estratègia: 1. Representativitat: ser un notable exemple d'estadi evolutiu de la història geològica de Catalunya, constituir un bon registre dels processos i/o esdeveniments geològics que hi han tingut lloc en el que ara conforma aquest territori. 2. Excepcionalitat (singularitat o raresa): constituir un registre de fenòmens geològics superlatius, contenir formacions o elements que proporcionen informació fonamental sobre alguna de les diferents disciplines de la geologia, o d'excepcional bellesa i importància estètica. 3. Diversitat: que el conjunt e les localitats escollides sigui representatiu i de la varietat de registres geològics a Catalunya. | 08023-96 | Sant Miquel del Fai, vall del Tenes i Cingles de Bertí | 41.7108800,2.1914000 | 432731 | 4617992 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41142-foto-08023-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41142-foto-08023-96-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Pel que fa als Cingles de Bertí, 325. Cingles de Bertí, la catalogació d'aquesta zona és justificada pel seu elevat interès didàctic. Hi afloren roques metamòrfiques i ígnies hipabissals i, sobretot, roques sedimentàries. Els materials sedimentaris estan poc o gens deformats, amb cabussaments molt suaus, | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||||||
| 41143 | Lledoner de Can Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-torruella | Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat al darrera de la masia de can Torruella. Té un gran tronc buit per l'interior i amb forats a l'escorça. La capçada està molt ramificada amb branques fines i part de l'arbre està colonitzat per heura. Dimensions: Perímetre: 4,70 m, DBH: 1,50 m. | 08023-97 | Can Torruella | 41.6921700,2.2200800 | 435098 | 4615893 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41143-foto-08023-97-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||||||||
| 41144 | Gorgs del Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-del-tenes | Tot i estar ben conservats, cal mencionar els nombrosos abocaments de deixalles que hi ha a les vores de molts gorgs i de l'erosió que tenen alguns marges a causa de la freqüentació. | La part alta del riu Tenes, al terme municipal de Bigues i Riells, entre la masia de la Pineda i Sant Miquel del Fai, el riu forma un seguit de gorgs de diferents dimensions de gran bellesa. Molts d'ells són refugi de fauna i flora d'interès i són usats recreativament. El relatiu aïllament d'aquest tram, allunyat d'urbanitzacions i carreters, fa que sigui un entorn poc alterat i on és fàcil veure espècies lligades d'ocells (bernat pescaire, esplugabous, ...), amfibis (salamandra, reineta, ...) o de flora (Zannichellia palustris, Chara vulgaris,...). Alguns d'ells tenen nom propi i són molt visitats, com el gorg d'en Geroni, que és un gorg de grans dimensions situat a l'alçada de la Madella, on el riu Tenes salva un desnivell d'uns 2 metres mitjançant un petit salt d'aigua i al marge esquerre del riu hi ha una gran balma. | 08023-98 | Riu Tenes entre Sant Miquel del Fai i la Pineda | 41.7076700,2.1898800 | 432601 | 4617637 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41144-foto-08023-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41144-foto-08023-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||||||||
| 41145 | Col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/col-vera-brassica-oleracea-ssp-robertiana | BOLOS, O i VIGO, J. (1990). Flora dels Països Catalans, Volum II. Ed. Barcino. FONT, X. (12-02-2005). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html. | La col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) és una espècie força rara als Països Catalans, on sòl fer-se a llocs rocosos de les contrades marítimes. Les cites actuals d'aquesta espècie comprenen la costa litoral septentrional catalana i dos localitats d'interior (el Pasteral i al Ripollès). Aportem una cita d'una nova localitat de col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) situada a les cingleres de Vallderós (Cingles de Bertí), al terme municipal de Bigues i Riells. Aquesta cita, a banda de ser una nova localitat no descrita, té l'interès de ser la més meridional i interior dels Països Catalans. | 08023-99 | Vallderrós | 41.7059900,2.2134700 | 434562 | 4617432 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41145-foto-08023-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41145-foto-08023-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) pertany a la família de les crucíferes, és una planta glabra, amb la tija llenyosa i coberta de cicatrius foliars, les fulles inferiors solen fer una roseta més o menys densa a la part superior de la tija i les fulles són lirato-pinnatipartides amb el segment terminal sovint pinnatífid. Els sèpals fan entre 6 i 11 mm, la silíqua (fruit) 4,5-12,5 x 0,2-0,3 cm i té un bec d'entre 5-22 mm.Aquesta espècie genèticament és el parent més proper de les cols, bròquils, col-i-flors, cols de Brussel·les, etc., de tal manera que l'home antigament va seleccionar aquesta espècie per obtenir-ne aquestes varietats. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||||||
| 41146 | Alzinar del Villar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-villar | Aquesta zona és una de les poques que es va salvar del foc de l'any 1994. | <p>Alzinar situat a la part alta de l'obaga del torrent del Villar. És una de les masses boscoses més ben constituïdes i riques del terme de Bigues i Riells. Així, és un alzinar dens però pobre amb sotabosc, de tal manera que l'estrat arbori està dominat principalment per alzines (Quercus ilex ssp ilex) i l'estrat arbustiu, herbaci i lianoide és força pobre, havent-hi arítjol (Smilax aspera), heura (Hedera helix) o polipodi (Polypodium vulgare) on afloren les roques.</p> | 08023-100 | Obaga del Villar | 41.6810100,2.1711600 | 431015 | 4614692 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41146-foto-08023-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-28 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alzinar (codi 9340) és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||||||
| 41147 | Roques de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-la-pineda | Afloraments singulars de conglomerats vermells del Paleocè de formes diverses que hi ha a l'extrem sud dels cingles de la Pineda, per sota el Pla de Pregona. Per la seva singularitat, algunes d'elles reben noms: roca Rodona, roca del Migdia, roca Alta o roc del Belloter. | 08023-101 | Cingles de la Pineda | 41.6962700,2.1886000 | 432483 | 4616372 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41147-foto-08023-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41147-foto-08023-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||||||||
| 41148 | Vegetació de ribera del Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-ribera-del-tenes | Exceptuant petites zones, la vegetació de ribera del riu Tenes està molt degradada i fragmentada per tales, plantacions forestals, abocaments, etc. | Vegetació de ribera que apareix fragmentàriament ací i allà a la riba del riu Tenes. A causa de l'incendi de l'any 1994, de les plantacions i de la degradació i tala d'aquests boscos de ribera, actualment només apareixen petits retalls en aquells trams menys degradats o alterats. Tal és el cas de la part alta, entre la Pineda i la Central, on abunden els àlbers (Populus alba), gatells (Salix cinerea ssp oleifolia), salzes blancs (Salix alba), oms (Ulmus minor) i saulics (Salix purpurea). | 08023-102 | Riu Tenes | 41.7045700,2.1900400 | 432611 | 4617293 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41148-foto-08023-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41148-foto-08023-102-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Les salzedes de salze blanc, alberedes, gatelledes, salzedes arbustives i omedes són hàbitats d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||||||
| 41149 | Jaciment de Can Quintanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-quintanes | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | Els camps on es troba es troven coberts d'espesa vegetació. | Indret proper a la Casa de Can Quintanes on s'hi localitzen fragments de terrissa ibèrica a mà i a torn i tegulae romanes. No hi ha cap estructura. Les troballes es realitzen a les feixes de cultius situades al vessant sud de la cinglera i pels voltants de la casa. La major concentració de material es constata entre la tercera i quarta feixes (ceràmica ibèrica a torn, àmfora i teules). També es troben escassos fragments de terra sigillata africana. Els propietaris de la finca també han realitzat troballes de ceràmica que han dipositat al Museu de la població. Segons han informat, la masia primitiva de Can Quintanes data del segle XIII. El subsòl de la casa no ha proporcionat restes més antigues perquè es fonamenta directament sobre la roca. La situació topogràfica és molt adequada pel control i la defensa. | 08023-103 | Documentat per J. Estrada | 41.7008100,2.2155100 | 434727 | 4616856 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41149-foto-08023-103-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 81|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||||
| 41150 | Sota el Turó de les onze hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sota-el-turo-de-les-onze-hores | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | Es tracta d'una zona amb forta pendent i erosió. | Troballes disperses de fragments de ceràmica ibèrica a torn i a mà entre Vallderrós i Can Quintana, per sota la cinglera. Però no s'ha trobat cap estructura. És una zona de bosc amb antigues parets de vinya i molt sotabosc que impedeix observar restes en superfície. | 08023-104 | Documentat per J. Estrada el 20 d'octubre de l'any 1946. | 41.7023700,2.2130100 | 434520 | 4617031 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-07-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. Per bé que hi ha material superficial, no s'ha localitzat cap estructura. Es molt probable que el material provingui del jaciment que es troba sobre el Turó de les Onze Hores, però aquest ja es troba dins el terme municipal de Sant Quirze de Safaja. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||||
| 41151 | Turó de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-garriga | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. BARBERA, José. Notas arqueológicas inéditas de Riells del Fay. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | La densa vegetació del turó impossibilita el seu accés i observació. | Segons unes notes de finals dels anys 40, Josep Estrada i Garriga localitzà les restes d'hàbitats ibèrics en el Turó de Can Garriga. Aquesta catalogació del jaciment, segons els autors de la CC.AA. Respondria a dos factors: 1. La troballa de ceràmica ibèrica en superfície (comuna, àmfora, a mà, ...). 2. Restes de parets seques, probablement de vinya. Però en alguns poblats ibèrics hem pogut comprovar com algunes parets de vinya aprofiten o es fonamenten damunt de parets ibèriques. | 08023-105 | Documentat per J. Estrada. | 41.6815300,2.1866200 | 432303 | 4614737 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41151-foto-08023-105-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni la vegetació del turó era molt espessa, cosa que feia impossible l'accés al jaciment. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||||
| 41152 | Jaciment de Sant Martí del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-marti-del-fai | <p>GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José . Notas arqueológicas inéditas del Vallès Oriental. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona.</p> | Es tracta d'una zona molt modificada. | <p>Segons Josep Estrada pels voltants de Sant Martí del Fai es trobà ceràmica ibèrica. J. Estrada l'interpretà en el seu moment com un establiment iber de darrera fase.</p> | 08023-106 | 41.7108300,2.1864800 | 432322 | 4617991 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41152-foto-08023-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41152-foto-08023-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41152-foto-08023-106-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||
| 41153 | Vallderrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallderros | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. | La urbanització de la zona pot haver destruït el jaciment. | Troballes superficials de terrissa ibèrica (torn, àmfora,...) en un lloc situat a pocs metres del torrent de Vallderrós. En el moment de fer la CCAA no hi havia restes d'estructures i la ceràmica en superfície era escassa. Josep Estrada associà aquest jaciment al poblat de Puiggraciós, situat a 2,5 km i definí aquest jaciment com a petits habitatges. | 08023-107 | La Vall Blanca | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41153-foto-08023-107-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||||
| 41154 | Jaciment de Can Vedell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-vedell | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. HERNÁNDEZ YLLAN, Manuel (1983). Yacimiento ibérico Can Badell: Bigues-Riells del Fay. Bigues i Riells: Comisión Gestora del Museo Arqueológico, 3 vol. HERNÁNDEZ YLLAN, Manuel (1987). Yacimiento ibérico Can Badell: Bigues-Riells del Fay: Formas cerámicas. Bigues i Riells: Comisión Gestora del Museo Arqueológico, 3 vol. | La urbanització de la zona ha afectat parcialment el jaciment. | Les diverses campanyes d'excavació que s'hi ha realitzat han permès documentar un complex de forns ceràmics, sitges, escombreres d'època ibèrica ss III-I aC. També s'ha trobat un paviment poligonal incomplet, aïllat de qualsevol altra estructura, que no es va poder datar, i dos forns que no presentaven una cronologia ibèrica. | 08023-108 | Carrer Camí de Can Badell | Documentat per J. Estrada el 3 d'octubre de l'any 1973 Sembla que el jaciment fou 'redescobert' l'any 1978 per Mossèn Dídac Faig, en anivellar l'accés a la masia de Can Vedell, segons s'explica a la Carta Arqueològica. S'han fet diverses excavacions: I.P.A els anys 1981 i 1982 dirigides per Elvira Mata i Manuel Hernández. L'any 1984 una excavació d'urgència dirigida per Ricard Pascual, Manuel Hernández i Pedro Giordano. L'any 1986 una altra excavació d'urgència dirigida per Manuel Hernández, Isabel Panosa i Pedro Giordano. Els anys 1985 i 1986 es denega un permís d'excavació a Pedro Giordano Marqués. El juny - juliol del 2003 es realitza una excavació preventiva dirigida per Imma Mestres. | 41.6753200,2.2131100 | 434501 | 4614027 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41154-foto-08023-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41154-foto-08023-108-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Segons la fitxa de la Carta Arqueològica la forma 'Can Badell' és incorrecte. Els plànols confirmen aquesta hipòtesi. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||
| 41155 | Jaciment de Can Maspons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-maspons | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. | L'espesa vegetació dificulta observar el terreny. | Troballes en superfície pels voltants de Can Maspons de ceràmica d'època romana (dolium, tegulae, TSClara A i comuna africana) sense restes d'estructures, cosa que no impedeix Josep Estrada d'interpretar el jaciment com una vil·la romana. En el moment de realitzar-se la CC.AA. ja no eren visibles els fragments ceràmics en superfície. | 08023-109 | Masia de Can Maspons | Documentat per J. Estrada. | 41.6697900,2.2104500 | 434274 | 4613416 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41155-foto-08023-109-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||
| 41156 | Turó Arbocer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-arbocer | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. MARCET, R i PETIT, M.A. (1985). 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès. Del Neolític al Bronze Final', a Estudios de la Antigüedad, núm. 2 , pp. 93-113. PETIT, M.A. (1990). 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', a Limes, núm. 0. | La urbanització de la zona ha destruït completament el jaciment. Malgrat tot no es descarta que hi restin encara testimonis. | Troballes de restes ceràmics fets a mà i sílex treballats en una esplanada del turó on segons J. Estrada hi havia restes de parets. Les restes de materials sortien a l'esplanada situada a l'est del turó, i del qual es troba actualment separada per un carrer asfaltat de la zona urbanitzada de les rodalies. | 08023-110 | Esplanada a l'est del turó, al límit amb una urbanització de l'Ametlla del Vallès | Materials recollits per J. Estrada i Emili Ramon de Granollers. | 41.6917300,2.2377100 | 436565 | 4615831 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41156-foto-08023-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41156-foto-08023-110-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||
| 41157 | Església parroquial de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere | <p>GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona.</p> | <p>Segons la descripció de la CC.AA es podia veure empotrat a la paret de l'església que mira a la placeta de l'entrada fragments de paviment romà. Darrera de l'església es podien trobar restes de tegulae i en diverses ocasions es van localitzar enterraments de tegula. A l'interior de l'església hi ha dues sitges excavades al sauló que es connecten entre elles.</p> | 08023-111 | Parròquia Sant Pere de Bigues. Camí Sagrament / Carrer Padró | <p>Documentat per J. Estrada el 8 de desembre de l'any 1946.</p> | 41.6776800,2.2217700 | 435224 | 4614283 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41157-foto-08023-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41157-foto-08023-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41157-foto-08023-111-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es s'observen aquests elements empotrats a la façana. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | |||||||
| 41158 | Puig Alt del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-alt-del-viver | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. GARRIGA, Martín (1965). Actividades arqueológicas de los sanfeliuenses, a Vallés (setmanari). Granollers, 30 de gener de 1965, pàg. No consta. HERNÁNDEZ YLLÁN, M (1984). Turó de Can Viver, Silo. Treball inèdit. MONTES DE PASCUAL, Ana i SALA, Leodegario (1962). Elementos para la arqueología del valle medio de la Riera de Caldas de Montbuy (Barcelona); a Actes del VII Congreso Nacional de Arqueología. Barcelona, 1960 - Zaragoza, 1962; pp 102-109. SANMARTÍ, J (1993). Els jaciments ibèrics de la vall mitjana de la Riera de Caldes. Gala, 2, 1993, pàgs. 190-204. | La urbanització de la zona i les actuacions furtives han destruït gran part del jaciment. | Poblat iber ubicat dalt del Puig Alt Viver. Tot i la urbanització de la zona fins fa poc encara es podien localitzar sitges i restes de parets. El coneixement sobre el poblat es basa en el material aparegut a les sitges, moltes d'elles excavades furtivament. Per tant no es coneix el seu urbanisme, les seves fases, etc. S'han documentat conjunts ceràmics ibèrics formats per ceràmica feta a mà, a torn, àmfora, campaniana A, boletes de pasta de vidre, fitxes, fíbules, bronzes, ferros i escòries. Els materials es troben al Museu de Sant Feliu de Codines, però molts han desapareguts a mans de clandestins. Actualment l'àrea del poblat es troba urbanitzada. | 08023-112 | Urbanització Castell de Montbui | Prospectat per J. Estrada i la colla d'afeccionats de Sant Feliu de Codines (TALP). Materials al Museu de Sant Feliu de Codines. També hi ha una fíbula anular al Museu de Caldes de Montbui. | 41.6629600,2.1838800 | 432055 | 4612678 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41158-foto-08023-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41158-foto-08023-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41158-foto-08023-112-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni es localitzaren 10 sitges de grans dimensions excavades furtivament. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||
| 41159 | Jaciment de La Madella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-madella | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. GARRIGA, M; GRAU, J; PETIT, A; ROVIRA, JORDI. Nous jaciments neolítics en l'àrea de Bigues-Riells del Fai (Vallès Oriental), a Informació Arqueològica, nº31, setembre-desembre, 1979, pàgs. 199-201. MARTÍN COLLIGA, Araceli (1985). 'De la cultura de los Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallès'; a Estudios de la Antigüedad, núm. 2, pp 2-57. | Destruït | En eixamplar el camí d'accés a Sant Miquel del Fai, a l'alçada de la Masia de La Madella, i en rebaixar el desnivell del terreny, aparegueren en el marge les restes d'un sepulcre de fosa excavat a uns 60 cm. Era de planta ovalada de 117 cm de diàmetre màxim i una amplada de 90 cm, orientada nord-sud. Les restes humanes estaven en connexió anatòmica, l'individu reposava sobre el costat esquerre, mirant a l'est. La part superior del cos es va seccionar en construir la carretera. No es trobaren materials arqueològics associats a l'enterrament. | 08023-113 | Antic Camí de Sant Miquel | Aparegué en construir-se la carretera d'accés a Sant Miquel del Fai. | 41.7059100,2.1910000 | 432693 | 4617441 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41159-foto-08023-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41159-foto-08023-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41159-foto-08023-113-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||
| 41160 | Jaciment de Can Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-noguera | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | La modificació dels terrenys han afectat notablement el jaciment. | Josep Estrada deia que era una vil·la imperial. Troballes de Terra Sigillata Hispànica, Terra Sigillata Clara, àmfora, tegulae, dolium, picadís de paviment, ceràmica comuna, ... Però no es veu cap estructura. Segons J. Estrada, la vil·la romana (molt propera a la de Can Perera) estaria ubicada sota Can Noguera. Durant la prospecció realitzada l'octubre de l'any 1992 amb motiu de la revisió de la CC.AA. No es va poder confirmar que aquest jaciment sigui una vil·la degut a la manca d'estructures. El propietari va informar als arqueòlegs de la troballa de ceràmica de figures roges en construir un pou en els camps de conreu de la finca. | 08023-114 | Can Noguera | Materials recollits per J. Estrada i Emili Ramon. | 41.6812600,2.2056900 | 433890 | 4614693 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41160-foto-08023-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41160-foto-08023-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41160-foto-08023-114-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 | ||||||||
| 41161 | Jaciment de Can Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-granada | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | La urbanització de la zona han afectat notablement el jaciment. | Troballa casual de set sepultures orientades en direcció E-W fetes amb grans lloses de gres. Es va trobar al fer rebaixos del terreny per a construir unes dependències de Can Granada (en el marge Oest). Actualment no en queda cap rastre. Però E. Ramon (àrea d'arqueologia del Museu de Granollers) recorda que els esquelets, un cop descoberts, es van abandonar in situ i que el carrer asfaltat els cobreix. | 08023-115 | Urbanització de Can Granada, Carrer Camí de Can Ribes, nº 29. | Documentat per E. Ramón i Valls i Jordi Pardo Rodríguez, el maig de l'any 1975. | 41.6690900,2.2077800 | 434051 | 4613340 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Jordi Argemí assegura que fins i tot encara pot haver-hi restes d'aquests individus sota l'asfalt. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-23 07:57 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml