Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 71131 | Safareig de la Font Xaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-xaleta | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX-XX | El safareig es va quedar tapat amb deixalles i vegetació. | Safareig públic ubicat al mateix poble de Vallcebre, entre les primeres cases de la banda nord-est dell nucli del poble i els horts i camps. | 08293-249 | Vallcebre | El safareig de la Font Xaleta és un dels safareigs públics més antics del poble. Hi cabien tres persones, dues a una banda, i una al costat, i s'havia de rentar agenollat. S'alimentava el safareig amb aigua de la Font Xaleta, una font acondicionada amb trossos de teula i de morter per servir com un dipòsit d'aigua. Quan les primeres maquines rentadores van apareixer al poble, el safareig va caure en desús. No es coneix la data de construcció del safareig, però sembla ser de la primera meitat del segle XX. Fonts orals de la gent gran de Vallcebre. | 42.2043200,1.8191700 | 402519 | 4673137 | 08293 | Vallcebre | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71131-foto-08293-249-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 71132 | Safareig de Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-cal-teixidor | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XX | Safareig públic que es troba al mateix poble de Vallcebre, al la sortida sud del nucli, entre les ultimes cases i els primers camps i horts. Accés fàcil des de la Plaça de l'Església direcció sud. El 2015 va ser restaurat per l'Ajuntament de Vallcebre | 08293-250 | Vallcebre | El safareig de Cal Teixidor és el safareig més gran i més recent del poble. Per solucionar la falta d'aigua al poble, l'aigua de la font de Castellnou era conduïda fins al nucli. Amb el sobrant d'aquesta aigua, es va fer el projecte del safareig de Cal Teixidor. L'Ajuntament va comprar el terreny al 1963, i les obres del safareig van acabar l'abril de 1964. Les dones rentaven la roba al safareig un cop la setmana. Feien servir de sabó, en pastilles o petites escames, un massó de fusta per picar la roba, i una 'rentadora' que era una fusta amb un gravat ondulat per rascar-hi la roba. Les dones que rentaven roba al torrent, a una bassa o al safareig de la Font Xaleta portaven també una caixa de fusta per no embrutir la seva roba. Fonts orals de la gent gran de Vallcebre. | 42.2031200,1.8191300 | 402514 | 4673004 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71132-foto-08293-250-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 71133 | Font Xaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-xaleta | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Consolidat 2015 | Font i dipòsit d'aigua. Al límit del nucli del poble de Vallcebre a la banda est, al costat dels primers horts i camps. | 08293-251 | Vallcebre | Se sap poc de la història de la font. Basicament es tracta d'una surgencia que sovint s'eixuga. Aprofitant la penya, s'havia acondicionat la font amb una construcció de pedra calcària, pedra tosca, trossos de teula i morter. Es va aconseguir així un dipòsit d'aigua, protegit del sol i evitant l'evaporació. A la pedra grossa que forma part de la paret de davant, hi ha dos forats, un de més gran arran de terra i un de més petit a mig alçada. El forat gran podia ser tapat per permetre que el dipòsit s'ompli. El forat petit funcionava com un sobreexidor. Al davant de la font es va construir un safareig petit per rentar roba. Fonts orals de la gent gran del poble de Vallcebre. | 42.2043200,1.8191700 | 402519 | 4673137 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71133-foto-08293-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71133-foto-08293-251-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 71134 | Aixart de Cal Ceguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixart-de-cal-ceguet | Manel Martínez (2010). Arquitectura Rural. Un patrimoni cultural oblidat (l'exemple de la Conca de Barberà). Edicions Cossetània. Col·leció El Bagul, 11. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XX | Aixart al mig d'una feixa. Zona de feixes petites, antigament conreades, al costat d'un torrent sec. D'accés fàcil a peu des de la carretera B400 Collet a Saldes, per una pista de terra que puja a Cal Ceguet al quilòmetre 8,500. | 08293-252 | Costa Llumar | Els aixarts o eixarts semblen murs de pedra seca. De vegades tenen una funció com ara marcar terrenys i propietats, i de vegades són nomès amuntegaments de pedres que sortien al llaurar el terreny. Es poden trobar al mig d'un tros, com és el cas del aixart de Cal Ceguet, o en una vora. Aquestes construccions són abundants a Vallcebre en indrets molt pedregosos. | 42.2218800,1.8042200 | 401312 | 4675104 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71134-foto-08293-252-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 71135 | Aixart la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixart-la-llacuna | Martinez, M. (2010). Arquitectura Rural. Un patrimoni cultural oblidat (l'exemple de la Conca de Barberà). Edicions Cossetània. Col·leció El Bagul, 11. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XX | Un aixart de grans dimensions que serveix per marcar el límit entre parcelles (parcelles 281 i 277 del cadastre). Camps de conreu, parcialment invadits de pins petits i altre vegetació. Accés fàcil a peu per una pista i un camí de camp des de la casa La Carrera, la Coma d'Arnau. Servia per despedregar el terreny i marcar propietat delimitant parcel·les. | 08293-253 | La Llacuna | Els aixarts o eixarts semblen murs de pedra seca. De vegades tenen una funció com ara marcar terrenys i propietats, com és el cas d'aquest aixart, i de vegades són nomès amuntegaments de pedres que sortien al llaurar el terreny. Es poden trobar al mig d'un tros, o en una vora. Aquestes construccions són abundants a Vallcebre en indrets molt pedregosos. En fer mapes a partir d'imatges de satel·lite, els aixarts es confonen de vegades amb camins i pistes - com en el cas d'aquest aixart. | 42.2042300,1.8326400 | 403631 | 4673112 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71135-foto-08293-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71135-foto-08293-253-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 71136 | Aixopluc Font de la Clavellina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-font-de-la-clavellina | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Hi ha molta vegetació a l'entorn del aixopluc. | Una bauma natural proveïda d'una paret frontal de pedra seca. La bauma te la mateixa funció que la d'una barraca i fou utilitzada com a aixopluc. És difícil endivinar la forma de la construcció per l'espessor de la vegetació al voltant. Hi ha una sèrie de marges de pedra seca a prop de la bauma i uns clapers (despedregaments del terreny) al coll a 1,480 metres a l'oest. La bauma es troba a la base de la vessant sud d'una cresta de roca calcària del Paleocé (Danià), a 1,450 metres d'altitud. Antigament fou una zona de conreu i de pastura. Hi ha una font, la Font de la Clavellina, a 80 m al nord de la bauma. | 08293-254 | La Barceloneta | Les baumes de Vallcebre han tingut la mateixa funció que la de les barraques i els tancats per al bestiar. Es tracta d'un element natural on s'hi feia construccions complementàries realitzades amb pedra seca per tal de aixoplugar-se. Els aixoplucs es troben sovint en indrets lluny de les cases més properes i/o en terrenys marginals. | 42.2166000,1.7952000 | 400560 | 4674528 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71136-foto-08293-254-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 71137 | Aixopluc Roca de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-roca-de-castellar | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Martinez, M (2010). Arquitectura Rural. Un patrimoni cultural oblidat (l'exemple de la Conca de Barberà). Edicions Cossetània. Col·leció El Bagul, 11. | Aixopluc que aprofita el sostre d'una baume. S'ha construït una paret de pedra seca en forma de 'L'. L'aixopluc te una llargada de 260 cm i una amplada de 130cm a l'entrada. La paret a l'entrada te una alçada de 100cm i està feta amb blocs grans. Zona de baumes al costat de feixes de conreu abandonades a 1,325m d'altitud. Les baumes es troben al peu d'una paret de roca calcària de les fàcies del Garumnià (Paleocé). Accés relativament fàcil a peu des de la pista de Vallcebre a Maçaners per la Barceloneta, entre la casa de Cal Tiet i la Collada. | 08293-255 | La Roca del Castellar | L'aixopluc te la mateixa funció que la de la barraca. Aquí es tracta de una zona de feixes conreades fins fa relativament poc - els Camps de Castellar - però les feixes són lluny de les cases més properes. El camí antic de Vallcebre a la casa Cal Benetó (Saldes) passa per aquí. | 42.2195300,1.8036700 | 401263 | 4674844 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71137-foto-08293-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71137-foto-08293-255-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||
| 71138 | Trumferes Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-cal-xic | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX-XX | La trumfera tallada al fer la pista nova s'ha consolidat per ús interpretativa. | Dues trumferes adossades al marge. Una trumfera és intacta, l'altre mig destruïda al fer una pista nova. La trumfera intacta te una entrada baixa i estreta de només 40cm d'amplada. La forma de les trumferes és arrodonida, tancant-se a d'alt i amb una llosa que tapa el forat per on entraven les patates. Llinda plana. Zona de camps cultivats i de marges abandonats prop del raval El Divinal. Marge al costat d'un camí de camp. Accés fàcil a peu des del Divinal, pujant per la pista entre Cal Pau i Cal Xic | 08293-256 | El Divinal | La trumfera és una construcció de pedra seca, de diferents mides i formes però gairebé sempre amb un forat en la part superior per entrar les patates i una porta baixa i petita orientada al nord per treure-les. Les trumferes es troben en tot el municipi tant al costat de les cases com en indrets lluny de les cases més properes. El conreu de la patata s'inicia a Vallcebre als finals del segle XVIII. | 42.2004100,1.8285100 | 403284 | 4672692 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71138-foto-08293-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71138-foto-08293-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 71139 | Passarel·la Torrent de Bosoms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passarella-torrent-de-bosoms | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | No queda res de la passarel·la, només el forat del suport. | Passarel·la per creuar el torrent. La passarel·la va desaparèixer fa molt de temps. Queda només un forat d'uns 30cm quadrat excavat en la roca al mig del torrent. Llera rocosa del Torrent de Bosoms a menys de 200m abans del aiguabarreig amb el Riu de Saldes, a l'extrem est del Serrat de Pujal. De relativament fàcil accés a peu, per un camí abandonat que surt del camí ral de Guardiola de Berguedà a Gósol, a prop de Cal Griera. S'hi arriba per la carretera B400 Collet a Saldes, per un trencall a quilòmetre 3,100. | 08293-257 | Roca de Griera | Un dels camins antics per anar a peu de Vallcebre a Gisclareny passava per Cal Griera, baixava al Torrent de Bosoms per sota de la casa El Castellot, creuava el torrent en un indret on la llera és àmplìa, per seguir fins gairebé la confluència del Torrent de Bosoms amb el Riu de Saldes. En aquest punt, el camí gira cap a l'oest per creuar el Riu de Saldes un 100m riu amunt (404636/4675236ETRS89). Diversos trams del camí segueixen sent fàcil de trobar, mentre alguns trams han quedat tapats. | 42.2227300,1.8452800 | 404702 | 4675152 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71139-foto-08293-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71139-foto-08293-257-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 71140 | Camí miner Forat Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-miner-forat-negre | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Camí picat en la roca del cingle a la banda dreta del Torrent del Forat Negre abans de la primera cascada. Hi ha una perforació en la roca, per passar a l'altre banda d'una cresta del cingle. Roca calcària del cingle l'Empalomar al punt on el Torrent del Forat Negre aprofita una diàclasi de la barrera calcària per travessar-la de oest a est. Aquest camí originalment era una drecera per als miners que treballaven en les mines de La Muntanya, actualment és un punt de sortida i d'anclatge per fer barranquisme. | 08293-258 | Forat Negre | Els miners que treballaven en les mines de carbó de la zona de la Muntanya intentaven fer una drecera per pujar i baixar al poble. Van picar la roca a la dreta del Forat Negre, i van perforar una cresta del cingle, però no van aconseguir mai acabar el camí fins al poble. Pels miners, era bastant normal fer camins per la muntanya amb l'ajuda de dinamita - el pas El Grauet al Cingles de Conangle, per exemple, per on passava els cables de llum de la mina Esquirol. En aquest cas, no van poder aconseguir prou dinamita per acabar la feina. Fonts orals de la gent de Vallcebre. | 42.2004800,1.8057200 | 401403 | 4672726 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71140-foto-08293-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71140-foto-08293-258-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 71141 | Camí del Grau de la Llosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-grau-de-la-llosa | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Mapa minutes1927 ICGC | camí mig abandonat i invadit de pins i altre vegetació | Pas en la roca, anomenat el Grau de Llosa per la forma de la roca en aquest indret. El camí antic de Maçaners a Figols passa per aquest punt. En el tram del Grau de la Llosa, es tracta d'un camí treballat i esglaonat. Zona de bosc i cingles de roca calcària del Paleocè (Danià) a 1350m d'altitud. Accés fàcil a peu des de la pista de Vallcebre a Maçaners per la Barceloneta, al nivell de la Collada, a l'oest de Cal Tiet. | 08293-259 | La Barceloneta | El camí antic entre Figols i Maçaners passava pel Coll de Fumanya, el Grau de Vallcebre i el Grau de la Llosa, un traçat molt directe una vegada al Coll de Fumanya. | 42.2135200,1.8004600 | 400989 | 4674180 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71141-foto-08293-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71141-foto-08293-259-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 71142 | Casita de Papel Coll de Pradell (antigues oficines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casita-de-papel-coll-de-pradell-antigues-oficines | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | queda només suports de formigó per a la caseta de fusta | La Casita de Papel era una construcció de fusta que encabia les oficines, una cuina menjador per als propietaris de la mina i unes lliteres per als encarregats. Per tant, concentrava la part administrativa i les oficines de la mina, per això el seu nom, el lloc on es guardaven els papers. Després de l'abandonament de la mina, durant els anys 80, l'antic edifici de fusta va ser desmantellat per veïns de la zona, que en van aprofitar les fustes i altres elements constructius. Actualment només en resten els pilars que en feien de fonaments. Existeixen diverses fotografies antigues de l'exterior i l'interior de “la Casita de Papel”. | 08293-260 | Coll de Pradell | La Casita de Papel era una construcció de fusta que encabia les oficines, una cuina menjador per als propietaris de les mines de Coll de Pradell i unes lliteres per als encarregats. Els fusters Solsona de Gironella van construïr la caseta. L'empresa Carbones Mari, S.A. explotà les mines de Coll de Pradell entre 1932 i 1962. | 42.2014600,1.7789000 | 399190 | 4672866 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71142-foto-08293-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71142-foto-08293-260-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 71143 | Mina Enriqueta, Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-enriqueta-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | L'entrada de la Mina Enriqueta es troba parcialment ensorrada, tot i que queda una part de la volta de formigó de la boca mina. En els seus inicis la boca mina era de fusta (1931-1932), però donat que els donava problemes, la van fer després de formigó. L'ensorrament parcial a l'entrada, succeïts anys després del seu tancament, li donen el seu estat característic actual, gairebé amagada entre la runa i la vegetació. El seu estat de conservació fa recomanable una actuació d'apuntalament i consolidació de les estructures existents per evitar-ne la seva desaparició total. La mina Enriqueta va estar en funcionament des de principis del segle XX fins els anys 50. | 08293-261 | Coll de Pradell | L'empresa Carbones Mari, S.A. va començar una explotació a la Mina Enriqueta a principis dels anys1930. Es van construir tremuges, vies de tren, tallers, magatzems i barraques prop de la mina. Al tancar les mines de Coll de Pradell al 1962, la zona va quedar abandonada. | 42.2003000,1.7755900 | 398915 | 4672741 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71143-foto-08293-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71143-foto-08293-261-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 71144 | Tremuges velles, Mina Enriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tremuges-velles-mina-enriqueta | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | la zona ha quedat abandonada | Sobre el talús es conserven algunes restes de punts de descàrrega i de les tremuges dels anys 1930. El carbó es portava de la boca mina a les tremuges amb vagonetes, on buidaven el carregament de carbó, que era recollit per camions en una plaça situada a uns 90 metres per sota. Queden restes d'un antic edifici de pedra amb algunes obertures a la façana, però que no conserva la teulada i alguns murs de tancament. L'estat de conservació és deficitari. | 08293-262 | Coll de Pradell | Es va construir un ferrocarril per portar el carbó de la mina Enriqueta a unes tremuges a la mateixa banda del Torrent del Coll de Pradell que la mina. Hi havia una plaça de carrega per sota de les tremuges. Degut els problemes del terreny, van haver de construïr tremuges més a prop de la boca mina, a l'altre banda del torrent. L'explotació del carbó va tancar el 1962 i la zona ha quedat abandonada. | 42.1997600,1.7778400 | 399100 | 4672679 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71144-foto-08293-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71144-foto-08293-262-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Zona de bosc a 1675m d'altitud. Antic explotació de carbó de les capes de carbo entre les calcàries marines del Cretaci superior i les calcàries de Vallcebre del Paleocé.Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 71145 | Barraques mineres de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-mineres-de-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | Es troben enrunades | Als voltants de les instal·lacions mineres, hi ha les restes d'antigues barraques mineres que utilitzaven els treballadors de les mines com a habitatge durant el temps en què hi treballaven. La majoria d'elles són fetes amb pedra seca, i les tècniques constructives i acabats varien molt d'una barraca a l'altra, depenent de la traça o mestria dels seus constructors. Hi ha localitzades més d'una trentena de restes de barraques a la zona de coll de Pradell, tan al voltant de la mina Enriqueta com de la mina Nova, donant una idea aproximada de la quantitat de persones que hi treballaven i habitaven la zona, aproximadament 250 persones. La majoria d'elles eren persones immigrants provinents de l'estat espanyol, tot i que també les utilitzaven temporalment persones que venien d'arreu del Berguedà i de la resta de Catalunya. La majoria eren de pedra seca amb coberta de teula, i només resten arrencades de murs i es troben cobertes de vegetació. Les coordenades corresponen a algunes de les que s'han localitzat. | 08293-263 | Coll de Pradell | Les mines de Coll de Pradell estaven lluny del poble de Vallcebre i els miners van haver to pujar i baixar a peu. Molts dels miners eren de fora i no tenien casa al poble. Per solucionar els problemes de habitatge i de transport, especialment dur a l'hivern, els mateixos miners van construïr barraques de pedra prop de la Mina Enriqueta en la banda nord de la pista que anava de Vallcebre a Saldes per Coll de Pradell. | 42.2013500,1.7757300 | 398928 | 4672858 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71145-foto-08293-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71145-foto-08293-263-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | S'han identificat algunes restes de barraques de les que posem aquí les UTM:X: 399070, Y: 4672757 X: 399065, Y: 4672751X: 398928, Y: 4672858 X: 398897, Y: 4672817 X: 398930, Y: 4672819 X: 398906, Y: 4672806 X: 398918, Y: 4672856 X: 398932, Y: 4672852 X: 398937, Y: 4672800Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 71146 | Polvorí de les mines de Col de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/polvori-de-les-mines-de-col-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | Es troba enrunat | Restes d'una caseta de pedra amb l'obertura de l'entrada feta amb maons, i que tenia la coberta de teula àrab. Està datada als anys 30. Era l'antic edifici on es guardava la pólvora que s'utilitzava a la mina. L'estat de conservació és deficient ja que la teulada està totalment ensorrada, així com la llinda de la porta, tot i que els murs es conserven bé. Recomanacions de conservació: consolidar les parets i la llinda de l'entrada, netejar l'interior. | 08293-264 | Coll de Pradell | L'explotació de carbó (lignit) a Coll de Pradell es va iniciar als principis dels anys 1930 amb la perforació de la mina Enriqueta. A Coll de Pradell hi havia tremuges, un taller, barraques i oficines. Es va construïr el polvorí a certa distància d'aquestes infraestructures. Hi havia una caseta de metxes a 35-40 metres del polvorí. | 42.2013800,1.7768600 | 399022 | 4672860 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71146-foto-08293-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71146-foto-08293-264-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 71147 | La caseta de metxes de les mines de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-metxes-de-les-mines-de-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | Es troba enrunada | D'aquesta antiga caseta queda algun fragment de paret de maons, molta runa, fustes i formigó. La Caseta de les metxes estava apartada del polvorí per motius de seguretat, i l'accés als dos edificis estava molt controlat i limitat. | 08293-265 | Coll de Pradell | L'explotació del carbó a Coll de Pradell es va iniciar al principi dels anys 1930 amb la perforació de la mina Enriqueta. La pòlvora es va guardar al polvorí a uns 35-40 metres al oest de la caseta de metxes. La metxa lenta és un cordó que conté pólvora per on es transmet el foc fins al detonador. | 42.2016600,1.7770900 | 399041 | 4672891 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71147-foto-08293-265-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 71148 | Trumferes Cal Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-cal-pau | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Una de les trumferes està ensorrada, l'altre intacta. | Dues trumferes, una al costat de l'altre. Una de les trumferes és intacta, l'altre ensorrada. De forma cònica, planta rodona, amb una entrada estreta de 34cm d'amplada. Zona de camps cultivats i marges abandonats. Marge al costat de camí de camp, prop Cal Pau Divinal. Accés fàcil a peu des de la carretera que ve del nucli del poble al raval El Divinal. El camí surt entre Cal Pau i Cal Xic. | 08293-266 | El Divinal | La trumfera és una construcció de pedra seca, de diferents mides i formes però gairebé sempre amb un forat en la part superior per entrar les patates i una porta baixa i petita orientada al nord per treure-les. Les trumferes es troben en tot el municipi tant al costat de les cases com en indrets lluny de les cases més properes. El conreu de la patata s'inicia a Vallcebre als finals del segle XVIII. Aquestes dues trumferes es troben molt a prop de la casa del propietari. | 42.2000500,1.8269000 | 403151 | 4672654 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71148-foto-08293-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71148-foto-08293-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 71149 | Tremuges Noves Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tremuges-noves-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | Les tremuges noves de la mina Nova es troben al peu de la carretera B-401. Queden les restes d'una construcció de planta rectangular feta de pedra i formigó, amb les cantoneres i obertures de maó. Es conserva una alçada de murs d'uns 4 per la cara sud, on s'hi poden veure tres obertures a la part superior. Aprofita el desnivell del terreny, de forma que per la cara nord, arribaven les vagonetes des de la mina i aquestes abocaven el carbó a les tremuges per la part superior. Després, per buidar el material es feia utilitzant les petites obertures quadrades, des de les que es tornava a carregar el carbó en camions o al telefèric que el transportava fins a Guardiola de Berguedà on era carregat al tren fins al seu destí, les indústries del Llobregat i Barcelona. Aquest edifici està en molt mal estat de conservació, i la plaça que hi havia davant de les tremuges ja no existeix degut a una esllavissada que va destruir el camí de Vallcebre a Saldes per Coll de Pradell, quan es va fer la pista nova que passa per davant de les tremuges no es va mantenir Ia plaça ja que havia deixat de tenir utilitat. | 08293-267 | Coll de Pradell | L'explotació de carbó a Coll de Pradell es va iniciar al principi dels anys 1930 amb la perforació de la mina Enriqueta. Al 1947 s'inicien els treballs de perforació de la Mina Nova. L'accés dels camions al carregador de la Mina Nova era problematic, especialment a l'hivern i per aquest motiu es va construïr una estació de carrega nova. Per arribar-hi amb el carbó, el 1949 es va perforar la paret de roca de la muntanya per fer un túnel de 50m i es va perllongar el traçat ferroviaria en més de 400m. Al fer la pista nova per anar de Vallcebre a Saldes per Coll de Pradell, desprès de la gran esllavissada a la tardor de 1991, la plaça de carrega davant de les tremuges es va quedar destrossada. | 42.2008600,1.7789800 | 399196 | 4672799 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71149-foto-08293-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71149-foto-08293-267-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi.L'Associació Trens Miners Turístics està consolidant aquesta zona per complementar el recorregut del tren turístic ja establert des de la boca mina de la Mina Nova fins a la carretera de Vallcebre a Saldes per Coll de Pradell. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 71150 | Dutxes dels encarregats de la Mina Nova de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dutxes-dels-encarregats-de-la-mina-nova-de-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | L'edifici resta intacte | Resta una edificació de planta rectangular, molt petit, fet de maons, bigues de formigó i sostre de volta catalana, amb porta de fusta i una finestra amb reixa. Aquest edifici acollia la dutxa dels encarregats. Hi havia unes dutxes molt bàsiques i senzilles amb aigua freda reservades només pels encarregats de la mina. | 08293-268 | Coll de Pradell | L'empresa Carbones Mari S.A. explotà carbó a Coll de Pradell entre 1936 i 1962, arribant a tenir treballant unes 200 persones, algunes que havien optat per fer el servei militar a la mina. L'explotació Enriqueta es va explotar entre 1936 i 1955, i la Mina nova entre 1949 i 1962. Els anys 1970 va començar la davallada en l'explotació del carbó a la zona, que va acabar amb el tancament de les mines de Vallcebre i Fígols, i finalment l'any 2005 amb el tancament de l'explotació de Carbones Pedraforca S.A. Que va ser la darrera mina en funcionament a la comarca. | 42.2009100,1.7827000 | 399503 | 4672801 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71150-foto-08293-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71150-foto-08293-268-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 71151 | Taller i instal·lacions de la Mina Enriqueta de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-i-installacions-de-la-mina-enriqueta-de-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | Resten pocs vestigis | Es trobava entre les dues mines, en una zona on hi havia altres infraestructures importants (cantina, barraques, oficina, dispensari....), al costat de l'actual carretera B-401. El taller de les mines pràcticament van desaparèixer amb la construcció de la carretera nova. Tot i que es mantenen alguns trams dels antics murs, fets amb maó. La fisonomia d'aquesta instal·lació es pot apreciar gràcies a algunes fotos antigues. | 08293-269 | Coll de Pradell | La mina Enriqueta, explotada per la societat Carbones Mari S.A., fou una de les mines més importants de Vallcebre. Iniciada als principis dels anys 1930, hi treballaven molta gent jove de la comarca per estalviar-se el servei militar. Al voltant de la mina hi havia el taller, el dispensari, el magatzem, una cantina, i una barraca general amb lliteres. | 42.2008300,1.7770300 | 399035 | 4672798 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71151-foto-08293-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71151-foto-08293-269-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 71152 | Tremuges noves de la Mina Enriqueta de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tremuges-noves-de-la-mina-enriqueta-de-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | Es troba en runa | Davant la dificultat de mantenir el camí que creuava el torrent de coll de Pradell cap a les antigues tremuges, a finals dels anys 50 es van construir les tremuges noves, a l'altra vessant del torrent. Servien per carregar el carbó als camions. Queden restes d'un antic edifici de pedra amb alguna obertura a la façana, però que no conserva la teulada i alguns murs de tancament. L'estat de conservació és deficitari. | 08293-270 | Coll de Pradell | L'explotació de la Mina Enriqueta s'iniciava al principi dels any 1930. Les primeres tremuges se situaven a la mateixa banda del Torrent del Coll de Pradell que la mina, a uns 250 metres de la boca mina, i portaven el carbó a les tremuges amb vagonetes. Degut els problemes que hi havia per arribar a la plaça de carrega, especialment a l'hivern, es va construir una nova estació més a prop de la boca mina. | 42.2002800,1.7771000 | 399040 | 4672737 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71152-foto-08293-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71152-foto-08293-270-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 71153 | Caseta o barraca de ventilació de la mina Nova de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-o-barraca-de-ventilacio-de-la-mina-nova-de-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | Es troba sobre la bocamina de la Mina Nova. És una estructura d'una planta, de maons i rajoles, bigues de formigó, sostre de volta catalana, tot i que en origen era de doble vessant, tal i com es veu a fotografies antigues. A l'interior es conserva la maquinària del sistema de ventilació, que era un sistema de ventilació revolucionari per a l'època, amb un sistema de sortides dins la galeria que provocava una ventilació natural de l'aire, a més del sistema mecànic de ventilació gràcies a la maquinària que es conserva en aquest espai. | 08293-271 | Coll de Pradell | L'empresa Carbones Mari S.A. explotà carbó a Coll de Pradell entre 1936 i 1962, arribant a tenir treballant unes 200 persones, algunes que havien optat per fer el servei militar a la mina. L'explotació Enriqueta es va explotar entre 1936 i 1955, i la Mina nova entre 1949 i 1962. Els anys 1970 va començar la davallada en l'explotació del carbó a la zona, que va acabar amb el tancament de les mines de Vallcebre i Fígols, i finalment l'any 2005 amb el tancament de l'explotació de Carbones Pedraforca S.A. Que va ser la darrera mina en funcionament a la comarca. | 42.2001700,1.7794700 | 399235 | 4672722 | 08293 | Vallcebre | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71153-foto-08293-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71153-foto-08293-271-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||
| 71154 | Antic traçat ferroviari de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-ferroviari-de-coll-de-pradell | <p>ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona.</p> | XX | <p>Des de l'any 1997 l'Associació Trens Miners Turístics ha estat treballant en la restauració i posada en funcionament de l'antic tram del trenet de la mina nova de Coll de Pradell. Aquest era l'antic traçat del ferrocarril de la mina, del que s'han recuperat 400m gràcies a aquesta actuació. Davant la mina hi ha una esplanada plana i bastant ample, punt on també s'hi realitzaven els canvis de vies. El recorregut que es pot fer amb el trenet és de quasi mig quilòmetre, arribant fins a l'entrada de la bocamina, passant per un túnel d'uns 200 metres de llargada aproximadament.</p> | 08293-272 | Coll de Pradell | <p>L'empresa Carbones Mari S.A. explotà carbó a Coll de Pradell entre 1936 i 1962, arribant a tenir treballant unes 200 persones, algunes que havien optat per fer el servei militar a la mina. L'explotació Enriqueta es va explotar entre 1936 i 1955, i la Mina nova entre 1949 i 1962. Els anys 1970 va començar la davallada en l'explotació del carbó a la zona, que va acabar amb el tancament de les mines de Vallcebre i Fígols, i finalment l'any 2005 amb el tancament de l'explotació de Carbones Pedraforca S.A. Que va ser la darrera mina en funcionament a la comarca.</p> | 42.2012700,1.7835200 | 399571 | 4672840 | 08293 | Vallcebre | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71154-foto-08293-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71154-foto-08293-272-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | BCIL | 2024-11-19 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Boca est del túnel: X: 399446, Y: 4672760. Boca oest del túnel: X: 399392, Y: 4672741. Actualment les instal·lacions les manté l'associació 'Tren Miner Turístic'. | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||
| 71155 | Tren i altres maquinària de les mines de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tren-i-altres-maquinaria-de-les-mines-de-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | Diversos elements que estàn relacionats amb l'antiga explotació de carbó de la zona. El trenet està format per la màquina i diversos vagons que eren els que s'utilitzaven pel transport dels miners a l'interior de la mina i diverses vagonetes que servien per extreure el mineral. El de personal procedeixen de la mina de Carbons Pedraforca de Saldes. També es conserva altra maquinària específica com la pala carregadora. Les vagonetes es mantenen a l'exterior, mentre que la màquina es conserva dins uns contenidors instal·lats a l'inici de la via per a aquesta finalitat. | 08293-273 | Coll de Pradell | L'empresa Carbones Mari S.A. explotà carbó a Coll de Pradell entre 1936 i 1962, arribant a tenir treballant unes 200 persones, algunes que havien optat per fer el servei militar a la mina. L'explotació Enriqueta es va explotar entre 1936 i 1955, i la Mina nova entre 1949 i 1962. Els anys 1970 va començar la davallada en l'explotació del carbó a la zona, que va acabar amb el tancament de les mines de Vallcebre i Fígols, i finalment l'any 2005 amb el tancament de l'explotació de Carbones Pedraforca S.A. Que va ser la darrera mina en funcionament a la comarca. | 42.2012800,1.7835600 | 399575 | 4672841 | 08293 | Vallcebre | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71155-foto-08293-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71155-foto-08293-273-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Actualment les instal·lacions les manté l'associació 'Tren Miner Turístic'. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 71156 | Font de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-antoni-2 | Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | Es troba a uns 60 metres de la bocamina de la Mina Nova, després de creuar el torrent per una passarel·la de fusta. Es troba al bell mig de la cruïlla de camins dels 2 itineraris senyalitzats (mines coll de Pradell i coll de Pradell), i és l'única font existent en aquesta zona. La font té un com o abeurador de fusta que està molt malmès tot i que es va fer una actuació de rehabiliació fa poc temps i es va reconstruir la coberta sobre l'abeurador. | 08293-274 | Coll de Pradell | 42.2001000,1.7798100 | 399263 | 4672714 | 08293 | Vallcebre | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||||
| 71157 | Escombrera de la mina Enriqueta de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escombrera-de-la-mina-enriqueta-de-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | L'escombrera o terrera era el lloc on s'acumulava el material sobrant de l'explotació del carbó. Es troba al costat de la bocamina Enriqueta. És un punt interessant a nivell geològic, ja que hi trobem restes de carbó i dels diferents tipus de minerals existents dins l'antiga mina. També a nivell paisatgístic, ja que representa un clar exemple dels processos a partir dels quals diferents espècies vegetals s'adapten i creixen en espais inerts, i acaben generant una restauració natural de l'indret, amb el creixement d'unes espècies arbustives i herbàcies determinades, l'enriquiment del sòl, i el posteriorment creixement del substrat arbori. | 08293-275 | Coll de Pradell | L'empresa Carbones Mari S.A. explotà carbó a Coll de Pradell entre 1936 i 1962, arribant a tenir treballant unes 200 persones, algunes que havien optat per fer el servei militar a la mina. L'explotació Enriqueta es va explotar entre 1936 i 1955, i la Mina nova entre 1949 i 1962. Els anys 1970 va començar la davallada en l'explotació del carbó a la zona, que va acabar amb el tancament de les mines de Vallcebre i Fígols, i finalment l'any 2005 amb el tancament de l'explotació de Carbones Pedraforca S.A. Que va ser la darrera mina en funcionament a la comarca. | 42.2003000,1.7755900 | 398915 | 4672741 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||||
| 71158 | Mines del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-del-clot | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. | XX | Dues boca mines, parets i zona de descarregar i carrega de carbó. Zona de bosc amb pendent a banda i banda del Torrent de Cal Clot. Zona inestable de margues garumnianes que es troben entre les calcàries marines del Cretaci superior i les calcàries de Vallcebre del Paleocé. Accés fàcil a peu des de Sant Julià de Freixens. | 08293-276 | Sant Julià de Freixens | Les dues mines del Clot, a la dreta i a la esquerra del Torrent de Cal Clot, foren explotades entre els anys 1940 i 1952. El propietari fou Ventura Compaño i Calvés. Hi treballaven sis persones per relleu. El carbó el treien amb vagonetes i el venien a buscar amb camions des de Terrassa. Hi havia una cantina a Sant Julià de Freixens. | 42.2254700,1.8217700 | 402766 | 4675482 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71158-foto-08293-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71158-foto-08293-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 71159 | Mines dels l'Hostalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-dels-lhostalets | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. | XX | Boca mines, barraques mineres i zones de carrega i descarrega de carbó. Els elements retratats són les mines Vulcano de Dalt i Vulcano de Baix. Les coordenades UTM es refereixen a aquestes mines. Zona de camps i feixes en gran part abandonades. Antic explotació de carbó (lignit) de les capes de carbo que es troben en margues garumnianes del Cretaci superior. Accés fàcil a l'Hostalet des de la carretera B400 Collet a Saldes, per la pista de Cal Griera a Cal Coix que surt a quilòmetre 3,100. Accés a les instal·lacions difícil per culpa del pendent i la vegetació. | 08293-277 | L'Hostalet | Aquesta zona fou explorada en una etapa primerenca de l'explotació del carbó a Vallcebre. L'explotació es va iniciar l'any 1914 al la Mina del Racó i a les dues Mines del Jaumet, i l'any 1915 a la Mina Conangla de Baix. Es va tornar a buscar carbó durant la Guerra Civil, tant per l'escassetat de carbó com per estalviar els nois del municipi la seva incorporació al front de la guerra. A la dreta del Torrent de Bosoms hi havia la Mina del Racó o Mina X, explotada entre 1914 i 1918 quan baixaven el carbó amb animals fins a Guardiola, i posteriorment entre 1937 i 1939 quan baixaven el carbó amb camions. A l'esquerra del torrent hi havia la Mina Conangla de Baix (1915-1931 i 1937-1946), la Mina Conangla de Dalt (1937-1945), les dues Mines del Jaumet (1914-16), la Mina Vulcano de Baix (1955-1963) i la Mina Vulcano de Dalt (1948-1953). En la Mina Vulcano de Baix hi treballaven 60 homes en tres relleus. Es veu encara una gran quantitat de material de construcció prop de la boca mina. A la Mina Vulcano de Dalt, hi havia una sèrie de propietaris. Molts volien fer-se rics treient el mineral, però tots van acabar perdent diners. | 42.2227800,1.8301800 | 403456 | 4675174 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71159-foto-08293-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71159-foto-08293-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Les instal·lacions a la dreta del Torrent de Bosoms ja no existeixen. Les instal·lacions a la banda de Cal Coix estan ensorrades. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 71160 | Guerra Carlina 'Graus de Vallcebre' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guerra-carlina-graus-de-vallcebre | Fonts orals - la gent gran del poble de Vallcebre. El Pensamiento Español, Año XIII, Num. 3,862 de Martes 24 de Setiembre 1872, pagina 2, Sublevació Carlista. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX | Escenari d'una acció militar de la tercera guerra carlina, 1872-1876. Es van trobar alguns ossos a la zona. Cinglera de roca calcària del Paleocé, tallada per la carretera B-401, al nivell del Grau de Sant Julià. Accés relativament fàcil a peu des de la carretera B-401 al nivell del Mirador de Cap Deig en direcció La Batalla. | 08293-278 | Cap Deig | La tradició oral diu que hi va haver una gran batalla a l'entorn de la casa La Batalla, a la vessant llevant del Cingle de Cap Deig. El 12 de setembre de 1872, va tenir lloc una acció militar coneguda com dels 'Graus de Vallcebre,' que enfrontà una columna governamental, comandada pel coronel Macias, i una partida carlina, al càrrec del general Joan Castells. Les forces carlines estaven situades a Soldevila, per defensar el Grau de Sant Climents (anomenat Grau de Soldevila en el diari El Pensamiento Español). Després del primer enfrontament al Grau de Sant Climents, el general Castells va enviar una partida al Grau de Sant Julià i ell mateix va occupar un altre grau a 300 metres d'aquest. Les tropes del coronel Macias, 'haciendo un supremo esfuerzo,' va atacar la primera posició al Grau de Sant Julià i va forçar la retirada dels carlins. El resultat de l'acció foren 19 morts i una quarantena de ferits en la banda governmental, i sis ferits en la banda carlista. Segons el diari, les tropes del coronel Macias van trobar tres d'aquests ferits i els van matar 'a bayonetazos.' La tradició oral diu que els morts es van enterrar prop de l'indret de la batalla. La tradició oral diu també que als anys 1950 al començar les obres de la carretera nova B-401 es varen trobar ossos. La trobada de dues tíbies humanes al 2015 en el mateix indret del Grau de Sant Julià podria se una coincidència però al mateix temps podria donar suport als informes d'aquesta acció militar de l'època de la tercera guerra carlina al Berguedà (1872-1876). | 42.2181300,1.8222700 | 402796 | 4674667 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71160-foto-08293-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71160-foto-08293-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 71161 | Camps de Tabac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-de-tabac | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XX | Molta vegetació | Feixes estretes situades al cap de la carena del Cingle de l'Empalomar, pel conreu de tabac durant la primera meitat del segle XX. Es tracta d'una zona de difícil accés, apartada del poble i amagada de les autoritats. Accés a peu pel Camí dels Camps de Tabac. El camí surt de l'aparcament a Pla de la Barraca. Vessant llevant d'una cinglera de roca calcària a 1,450 metres d'altidud. Zona invaïda de pins i boixos. | 08293-279 | L'Empalomar | El cultiu de tabac no estava prohibit en Espanya, però n'era obligatòria l'entrega de tota la producció per tal que l'estat n'exercís el monopoli sobre la gestió, la fabricació, la importació i el comerç majorista. L'instarauciò del monopoli estatal del tabac a Espanya data a l'any 1634. La plantació de tabac en zones apartades o amagades, es feia per aconseguir uns ingresos extres per ajudar a la subsistència de les famílies i habitants de la zona. El tabac resultant d'aquest cultiu podia ser usat per l'autoconsum, tot i que la majoria de la collita anava destinada al comerç 'd'estraperlo', en els bars i les cafeteries del poble. | 42.1978300,1.8065800 | 401470 | 4672431 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71161-foto-08293-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71161-foto-08293-279-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 71162 | Trumferes La Carrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-la-carrera | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX-XX | de les trumferes està intacta però tapada amb vegetació. L'altre trumfera està ensorrada | Dues trumferes, una ensorrada, l'altre gairebé intacta, de forma cònica. Aèria aïllada. Bosc petit en zona de camps cultivats entre dos camins de camp. Antigament hi havia més camps cultivats en aquesta zona. Accés fàcil a peu des de la casa La Carrera. S'arriba a La Carrera per la pista asfaltada que ve del poble de Vallcebre al raval El Comellar. | 08293-280 | La Coma d'Arnau | La trumfera és una construcció de pedra seca, de diferents mides i formes però gairebé sempre amb un forat en la part superior per entrar les patates i una porta baixa i petita orientada al nord per treure-les. Les trumferes es troben en tot el municipi tant al costat de les cases com en indrets lluny de les cases més properes. El conreu de la patata s'inicia a Vallcebre als finals del segle XVIII. | 42.2041400,1.8276600 | 403220 | 4673107 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71162-foto-08293-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71162-foto-08293-280-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 71163 | Mas 'A' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-a | Felipó, R. I Perea, M.P. (2014) Notes biogràfiques de Marià Grandia i Soler i la seva Monografía lingüística de Vallcebre. Ediciones de La Tempestad S.L., Barcelona. Bolòs, J. Un mas medieval pirinenc: el mas B de Vilosiu (Cercs, Berguedà). Estudi dels edificis i dels materials trobats durant les excavacions (1984-1986). Fonts orals (Josep Oriola). Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Enrunat | Les ruïnes d'una casa antiga. Es tracta d'una construcció de pedra calcària i morter, adossada a la penya de la carena. La presencia de trossos de teula indica un cobert de fusta i teules. Hi ha una segona construcció a pocs metres de la primera. Es tracta d'una construcció rectangular i de dimensions importants, igualment de pedra calcària i morter i adossada a la roca a la vessant nord de la carena. La vegetació va impedir la recollida de dades. | 08293-281 | La Barceloneta | No se sap el nom d'aquesta casa. El nom Cal Planas apareix en el mapa excursionista Moixeró La Tosa d'Alpina (edició 2011-2012) i en el registre de cases de Vallcebre de 1899, però ni en el 'mapa minutes' de 1927 del ICGC ni en el cens de 1932. Al principi es pensava que les ruïnes trobades aquí eren les ruïnes de Cal Planas però segons el mapa d'Alpina, la casa se situa més a prop de la Roca de Castellar en un indret relativament pla. De totes maneres això deixa aquesta casa sense nom. El que és interessant es que te l'aparença d'una construcció de l'època medieval. J.Bolòs, en un estudi dels edificis de l'època medieval trobats a Vilosiu, Cercs, deia que 'cal tenir ben present que, en relació amb les construccions anteriors (masos com els de Vilosiu), l'existencia d'una roca on recolzar les tres parets restants i la coberta fou molt important.' Al principi del segle XX Marià Grandia i Soler, quan parlava de les cases de Vallcebre, deia que 'cada uno ha hecho su casa junto a sus campos y aqui ha buscado la mejor orientació colocando su casita de cara a mediodia y de espaldas a una roca, sierra o altozano que lo resguarden de los helados cierzos o tramontanas de invierno.' La tradició oral diu que hi havia una església per aquí. | 42.2171100,1.8102800 | 401805 | 4674567 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71163-foto-08293-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71163-foto-08293-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71163-foto-08293-281-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Zona de bosc i de pastura de vaques a 1,285 metres d'altitud. Es tracta d'una carena rocosa, de roca calcària del Garumnià roig superior (Paleocé). Accés relativament fàcil a peu des de la pista de terra de Vallcebre a Maçaners per la Barceloneta al nivell de Cal Tiet.Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 71164 | Tancat i barraca el Cap del Portet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tancat-i-barraca-el-cap-del-portet | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX-XX | La barraca no te sostre. | Tancat de pedra seca per a les ovelles. Es tracta d'un tancat de forma rectangular amb parets gruixudes i amb una barraca adossada. La barraca és de pedra seca llevat a l'entrada on s'ha fet servir de morter. La barraca és de planta rectangular de 130 cm x 200 cm, amb una entrada de 60 cm d'amplada. Bosc de pi i marges de pedra abandonades entre 1,250 metres i 1,350 metres d'altitud a la vessant nord del Serrat de Sant Joan. Es tracta d'un serrat de roca calcària (calcàries amb microcòdium del Danià, Paleocé. Accés a peu per un camí costerut des de la pista asfaltada del nucli de Vallcebre al raval Les Comes. El camí surt entre Cal Nis i Cal Gravat. | 08293-282 | Les Comes | Hi ha molts tancats i parets de pedra seca al Serrat de Sant Joan. Hi ha poc gruix de terra sobre la roca calcària que forma el serrat. Es fa pensar que en el passat tot el Serrat de Sant Joan fou un àrea important per al pasturatge d'ovelles. | 42.1951100,1.8333600 | 403677 | 4672098 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71164-foto-08293-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71164-foto-08293-282-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||
| 71165 | Trumfera Cal Carot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-cal-carot | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Trumfera intacta construïda en el marge. Entrada baixa, estreta i allargada orientada al nord. Zona de camps grans cultivats i de feixes petites en gran part abandonades. Accés fàcil a peu des de la pista que puja de la Creu de Collell a la casa Cal Carot. | 08293-283 | Belians | La trumfera és una construcció de pedra seca, de diferents mides i formes però gairebé sempre amb un forat en la part superior per entrar les patates i una porta baixa i petita orientada al nord per treure-les. Les trumferes es troben en tot el municipi tant al costat de les cases com en indrets lluny de les cases més properes. El conreu de la patata s'inicia a Vallcebre als finals del segle XVIII. | 42.1939000,1.8187100 | 402465 | 4671980 | 08293 | Vallcebre | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71165-foto-08293-283-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 71166 | Terrers De Cal Jep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-de-cal-jep | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió dels terrers és constant. | Badlands - roques toves argiloses i margoses - entre les cases de Cal Jep, Les Rotes, Ca la Victoria i Cal Isard. Probable font de guix i argila. Periode - principis Paleogen, sèrie - Paleocé, estatge - Danià, facies-Garumnià, unitat - roig superior. | 08293-284 | Terrers De Cal Jep | Els terrers de Vallcebre són del final del Cretaci i principi del Paleogen, fa entre 71 millions i 62 millions d'anys. Això correspon als estatges Maastrichtià (Cretaci Superior) i Danià (Paleocé). Els badlands de Vallcebre pertanyen al Garumnià, nom donat als sediments que es van accumular en llacs pocs profunds i planes pantanoses. | 42.1951800,1.8244800 | 402944 | 4672116 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71166-foto-08293-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71166-foto-08293-284-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Zona conreada i arbrada a 1,130 -1,150m d'altitud, tallada per un torrent i amb zona de erosió important a la dreta del torrent. Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 71167 | Grau de Sant Climents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-de-sant-climents | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió dels terrers és constant. | Àrea de badlands desenvolupats en lutites carbonatades i margues del Paleocé. Zona d'erosió important, de margues axaragallades sobre una cinglera, els Cingles de Vallcebre, de roca calcària. Hi ha camps de conreu i feixes abandonades als voltants. Accés fàcil des de la pista de terra entre les cases Creudevella i Cal Menut. | 08293-285 | Grau de Sant Climents | Els badlands o terrers de Vallcebre pertanyen a les roques del Garumnià, nom donat als sediments desenvolupats en llacs pocs profunds i planes pantanoses del Cretaci superior i del Paleocé. Aquestes roques, situades directament damunt de roques del cretaci superior d'origin marí, s'han dividit en quatre unitats de baix a dalt: el garumnià gris, el garumnià roig inferior, el nivel de calcàries de Vallcebre i el garumnià roig superior. Els badlands del Grau de Sant Climents pertanyen al garumnià roig superior. | 42.2032300,1.8520900 | 405235 | 4672979 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71167-foto-08293-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71167-foto-08293-285-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 71168 | Cova del Relleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-relleix | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Valles, Jordi (2009). Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol. 3. | Cova natural. Es tracta d'una petita boca que s'obre al fons d'una bauma. La boca dóna pas a una galeria recta descendent amb un desnivell de 10 metres i un recorregut de 23 metres. Relleix a la paret d'una cinglera de roca calcària d'una alçada de entre 40 i 50 metres. El relleix es situa per sobre de la carretera B-400 de Collet a Saldes, prop del pont de Bosoms a la Foradada, a punt quilomètric 4,500. L'accés és per un caminet que s'inicia en el quilòmetre 4,400 tot just passar el torrent de Bosoms, per després enfilar-se per un corriol penjat sobre la carretera. Accés difícil. | 08293-286 | La Foradada | La cova fou explorada per membres de l'Espeleo Club de Gràcia i del Grup Espeleleològic de Badalona el 21 de desembre del 2008. | 42.2148600,1.8287000 | 403322 | 4674296 | 08293 | Vallcebre | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71168-foto-08293-286-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||
| 71169 | K/T límit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/kt-limit | Bernat Vila, Begoña Poza, Josep Marmi, Àngel Galobart i Oriol Oms (2006). La recerca paleontològica al sinclinal de Vallcebre (Berguedà). Institut Català de Paleontologia i Dep. Geologia, Fac. De Ciencies Universitat Autonoma de Barcelona. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió de sediments és constant en aquest indret. | Capes de roca sedimentària de l'anomenat límit K/T que marca el canvi d'Era entre el Mezozoic i el Cenozoic. Es tracta d'un indret on les calcàries de la cinglera es troben gairebé verticals per causa del fort plegament que es van patir quan les plaques continentals ibérica i europea van xocar durant l'orogènia alpina, creant el Pirineu i el Prepirineu. 1,360 metres d'altitude. Accés fàcil al primer túnel del mirador de Vallcebre, per la pista asfaltada de Vallcebre a Coll de Pradell. | 08293-287 | Forat Negre | L' expressió K/T límit prové de l'abreviatura del nom Cretaci (Kreide en alemany, guix en Català) i del nom Terciari (Tertiär en alemany). Fa referència al canvi d'Era entre el Mesozoic i el Cenozoic, fa 65 milions d'anys, més específicament entre els períodes Cretaci del Mesozoic i Paleogen del Cenozoic. El límit K/T es troba en forma de capes de roca sedimentària i s'ha localitzat en diferents indrets arreu del mon. A Vallcebre el límit K/T es troba entre les dues unitats de gresos amb rèptils i les calcàries de Vallcebre que formen l'anomenat cingles de Vallcebre. Són calcàries de gra fi, micrítiques (formades per la consolidació d'un fang calcari), amb restes de caròfits i ostracodes, i presència local de nòduls de sílex. Tot fa pensar que es van dipositar en un medi lacustre. La unitat de gres representa un medi fluvial. Es pot veure el límit K/T a la franja de terra situada a l'esquerra i a sota de les roques calcàries on comença el primer túnel del mirador del Telefèric. El Mesozoic era l'Era de grans desenvolupaments, de plantes i dinosaures, i que va acabar amb l'extinció dels dinosaures. El Cenozoic era l'Era de nous animals desprès de l'extinció dels dinosaures. Els treballs de recerca paleontològica i geològica fets els últims anys a l'àrea del sinclinal de Vallcebre han permès obtenir un important nombre de dades sobre l'evolució dels ambients fins al moment de l'extinció del dinosaures. | 42.2010000,1.8052300 | 401363 | 4672784 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71169-foto-08293-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71169-foto-08293-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71169-foto-08293-287-3.jpg | Inexistent | Cenozoic|Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 123|122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 71170 | Terrers Torrent de l'Hostalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-torrent-de-lhostalet | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió en aquest indret és constant | Terrers o badlands formats de capes de roca sedimentària del Cretaci Superior (Maastrichtià, fàcies Garumnià). Es tracta de capes de calcàries, lutites i margocalcàries. Zona de bosc de pi, tallada nord-oest a sud-est per torrents petits. 900 a 950 metres d'altitud. Accés fàcil a peu des de la carretera B-400 de Collet a Saldes i a continuació per la pista de l'Hostalet al quilòmetre 3,200. Hi ha un corriol que surt en direcció oest, davant de l'Hostalet. | 08293-288 | Torrent de l'Hostalet | Els terrers de Vallcebre daten al final del Cretaci i principi del Paleogen, fa entre 71 millions i 62 millions d'anys. Això correspon als estatges Maastrichtià (Cretaci superior) i Danià (Paleocé). Els badlands de Vallcebre pertanyen al Garumnià, nom donat als sediments que es van accumular en llacs pocs profunds i planes pantanoses, més específicament el Garumnià roig inferior i el Garumnià roig superior. | 42.2209000,1.8283800 | 403305 | 4674967 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71170-foto-08293-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71170-foto-08293-288-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 71171 | Terrers El Purgatori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-el-purgatori | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió en aquest indret és contínua. | Badlands o terrers desenvolupats en lutites carbonatades i margues del Paleocé, amb dipòsits importants de guix. Zona de bosc de pi, conreada en el passat, entre 1,200 i 1,350m d'altitud. Hi ha camps conreats fins fa relativament poc als voltants. Torrents de diferents dimensions tallen la zona de l'oest a l'est. | 08293-289 | Belians | Els badlands o terrers de Vallcebre pertanyen al les roques del Garumnià. Aquestes roques són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del Cretaci superior i el Paleocé. A Vallcebre les roques garumnianes són situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior d'origin marí. Hi ha quatre unitats principals del Garumnià: el garumnià gris, el garumnià roig inferior, les calcàries de Vallcebre i el garumnià roig superior. Els terrers del Purgatori pertanyen al garumnià roig superior. | 42.1901200,1.8124200 | 401940 | 4671568 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71171-foto-08293-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71171-foto-08293-289-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 71172 | Terrers La Barrumba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-la-barrumba | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió del terreny és contínua | Badlands o terrers desenvolupats en lutites roges amb una intercalació calcària intermèdia, d'origin lacustre, del Paleocé. Antiga zona de pastura a 1,260-1,275m d'altitud, prop d'una cinglera de roca calcària, els Cingles de Vallcebre. Lloc de pas dels camins antics de Figols i de Sant Corneli al nucli del poble de Vallcebre. Accés per pista asfaltada des de Vallcebre pel raval El Divinal, i de pista de terra en males condicions a partir del trencall de Cal Martidents. | 08293-290 | La Collada | Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris i el garumnià roig inferior del Cretaci superior, i les calcàries de Vallcebre i el garumnià rog superior del Paleocé. | 42.1895900,1.8373600 | 403999 | 4671481 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||
| 71173 | Terrers de La Barceloneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-de-la-barceloneta | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió del terreny és contínua | Badlands o terrers desenvolupats en lutites carbonatades i margues d'origin lacustre, del Paleocé. Zona de bosc, poc conreada a 1,300m d'altitud, amb camps i feixes conreats o de pastura al voltant. Accés relativament fàcil des de la pista de Vallcebre a Maçaners per la Barceloneta, al nivell de Cal Pauló i Cal Xandri. | 08293-291 | La Barceloneta | Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris i el garumnià roig inferior del Cretaci superior, i les calcàries de Vallcebre i el garumnià rog superior del Paleocé. | 42.2095100,1.8089400 | 401683 | 4673725 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71173-foto-08293-291-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 71174 | Terrers de Cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-de-cal-tiet | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió del terreny és contínua | Badlands o terrers desenvolupats en lutites roges amb una intercalació calcària intermèdia, d'origin lacustre, del Paleocé. Zona de bosc i de pastura tallada per torrents petits però profunds. | 08293-292 | La Barceloneta | Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris i el garumnià roig inferior del Cretaci superior, i les calcàries de Vallcebre i el garumnià rog superior del Paleocé. | 42.2149200,1.8030400 | 401204 | 4674332 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71174-foto-08293-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71174-foto-08293-292-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 71175 | Terrers del Torrent de l' Esdabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-del-torrent-de-l-esdabella | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió del terreny és contínua. | Badlands o terrers desenvolupats en lutites amb intercalacions de gresos, formades en un ambient fluvial, del garumnià roig inferior. Torrent prop d'una cinglera de roca calcària, els Cingles de Serra Matarodona, amb bosc i feixes abandonades al voltant. Prop de l'antiga explotació de carbó a cel obert El Tumí. Accés relativament fàcil per la pista antiga de Vallcebre a Saldes per Coll de Pradell. | 08293-293 | La Muntanya | Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris, el garumnià roig inferior, les calcàries de Vallcebre i el garumnià rog superior. Al 1991, un episodi de pluges fortes va provocar una gran esllavissada en aquest indret, que va destruir la pista antiga de Vallcebre a Saldes per Coll de Pradell. El moviment de terres va produir una deforestació important. | 42.2053500,1.7873500 | 399894 | 4673288 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | |||||||||||
| 71176 | Terrers La Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-la-soleia | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'èrosió del terreny és contínua | Badlands o terrers desenvolupats en lutites carbonatades i margues d'origin lacustre, del final del Cretaci Superior i principi del Paleogen. Bosc amb feixes abandonades, i camps petits que s'utilizen per pasturar vaques, a 1,400 m d'altitud. Un torrent profund talla la zona de l'oest a l'est. Accés per pista de terra en direcció Prats de la Font, i a peu per l'antic camí de Figols a Maçaners per Grau de la Llosa. | 08293-294 | La Soleia | Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris, el garumnià roig inferior, les calcàries de Vallcebre i el garumnià rog superior. | 42.2122100,1.7979400 | 400779 | 4674037 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71176-foto-08293-294-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 71177 | Terrers Cal Carot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-cal-carot | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'èrosio del terreny és constant | Badlands o terrers desenvolupats en lutites carbonatades i margues d'origin lacustre, del Paleocé, amb dipòsits importants de guix. Torrent profund que talla de l'oest a l'est una zona de camps i bosc. Al voltant hi ha feixes abandonades. Accés fàcil a peu des de la pista de terra de Vallcebre a Collell, Belians. | 08293-295 | Belians | Els afloraments de guix s'han aprofitat en el passat recent per produir guix al nivell artesanal i per ús personal. Prop dels terrers de Cal Carot hi ha les restes de dos petits forns de guix. Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris i el garumnià roig inferior del Cretaci superior, i les calcàries de Vallcebre i el garumnià roig superior del Paleocé.. | 42.1942900,1.8153100 | 402185 | 4672028 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71177-foto-08293-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71177-foto-08293-295-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 71178 | Terrers Cal Menut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrers-cal-menut | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | L'erosió del terreny és constant | Badlands o terrers desenvolupats en lutites carbonatades i margues d'origin lacustre, del Paleocé, situades directament damunt de la roca calcària dels Cingles de Vallcebre. Es tracta de la vessant sud d'un serrat de roca calcària. És una zona de feixes abandonades i terres mogudes per una excavadora als anys 2009 i 2010 a 1,220 a 1,2270m d'altitud. Accés fàcil per la pista de terra de Cal Menut. | 08293-296 | Cal Menut/Cingles de Vallcebre | El procés d'erosió que va deixar els badlands de Cal Menut ben visibles va començar molt abans de l'any 1976, quan la pluja àcida de la tèrmica de Cercs va començar a matar la vegeteció d'aquesta zona. Al ortomapa de 1946 del ICGC, es veu molt bé les feixes als voltants dels terrers. Els badlands o terrers de Vallcebre són zones axaragallades de roques del Garumnià. Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses del final del Cretaci i principi del Paleogen. Hi ha una successió de roques, situades directament damunt de roques calcàries del Cretaci superior. S'ha dividit aquesta successió en quatre unitats principals de baix a dalt: el garumnià gris i el garumnià roig inferior del Cretaci superior, i les calcàries de Vallcebre i el garumnià roig superior del Paleocé. | 42.1943900,1.8484000 | 404917 | 4672001 | 08293 | Vallcebre | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71178-foto-08293-296-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||||
| 71179 | Barraca de cal Sells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-sells | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al nord-est. La planta és circular, amb la coberta de falsa cúpula i una porta d'accés rectangular amb la llinda plana. Compta també amb petites finestres rectangulars. No ha estat restaurada.</p> | 08295-1 | Casetes Montané - Can Rovira | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. La barraca té construccions annexes al voltant bastides amb ciment. Era propietat del flabiolaire valliranenc Pere Sells.</p> | 41.3817600,1.9216100 | 409830 | 4581698 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71179-foto-08295-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71179-foto-08295-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71179-foto-08295-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 4731) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV016). | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 | ||||||||
| 71180 | Barraca codi 6031 - BV001 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-codi-6031-bv001 | <p>OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).</p> | XIX-XX | Ha estat restaurada per la Societat de Caçadors de Vallirana. | <p>Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada orientada a l'est. La planta és circular i presenta una porta d'accés rectangular amb la llinda plana. Hi ha un cocó l'interior. A l'exterior compta amb dos paravents laterals i un banc adossat al frontal esquerre.</p> | 08295-2 | Fondo de la Vall d'Arús - Can Bogunyà | <p>A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.</p> | 41.3599900,1.9402600 | 411360 | 4579262 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71180-foto-08295-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71180-foto-08295-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71180-foto-08295-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 6031) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV001). | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 08:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/