Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73615 | Casa Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llorens | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | Casa que fa cantonada amb el carrer de Puigmoltó, de planta rectangular i que consta de planta baixa, tres pisos i amb la coberta de terrat pla. La planta baixa ha patit modificacions per adaptar-ho als usos comercials presents. Pel que fa la primer pis, destaca una balconada que ressegueix les dues façanes de l'edifici amb tres obertures a la façana del carrer de la Parellada i una al carrer de Puigmoltó, adintellades i amb porticons de llibret. En el segon i en el tercer nivell trobem una distribució idèntiques: tres balcons d'obertura única a la façana del carrer de la Parellada i un en el carrer de Puigmoltó. El coronament de la façana és amb una cornisa i barana del terrat. A la cantonada hi ha una cadena d'angle, espècie de pilastra fetes de peces de pedra quadrejades i posades una damunt de l'altra, alternant una de llarga i una de curta, formant una encaixada o lligada. | 08305-358 | Carrer de la Parellada, 25 | 41.3465100,1.6994300 | 391194 | 4578040 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73615-foto-08305-358-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73615-foto-08305-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73615-foto-08305-358-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 73616 | Casa Besolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-besoli | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici que fa cantonada amb el carrer Indústria, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La composició de les façanes és simètrica, si exceptuem la planta baixa que ha estat transformada per adaptar-la als nous usos comercials. Tant la façana del carrer de la Parellada com la del carrer Indústria, tenen tres eixos de verticalitat, separats per pilastres amb capitells i decoracions de tríglifs per sota el capitell. A l'eix central, trobem una gran obertura central i dues de molt estretes i de la mateixa alçada al costat. En els eixos laterals només hi ha l'obertura principal. La façana del carrer de la Parellada afegeix un petit eix format per una entrada a la planta baixa i una obertura a cada planta pis, totes adintellades i més estretes que les del costat. | 08305-359 | Carrer de la Parellada, 4 | 41.3467800,1.6986800 | 391131 | 4578071 | 1933 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73616-foto-08305-359-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73616-foto-08305-359-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73616-foto-08305-359-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 120|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 73617 | Casa Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carbo | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XVII-XVIII | Casa entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. Aquest terrat és el resultat d'una modificació moderna, ja que la coberta original d'aquest tipus de cases era de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Només disposa d'una obertura a cada nivell, adintellades i transformades recentment. El més destacable és el portal adovellat, d'arc escarser i la seva dovella central, esculturada que sembla representar un Sant Jordi dret matant el drac amb l'escut a la mà esquerra i la llança a la dreta. Està molt erosionat. | 08305-360 | Carrer de Graupera, 33 | 41.3481000,1.6989400 | 391155 | 4578217 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73617-foto-08305-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73617-foto-08305-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73617-foto-08305-360-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 73618 | Casa Josep Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-cerda | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. La simetria compositiva de la façana original ha estat interrompuda per les modificacions de la planta baixa en destinar-hi usos comercials. El primer element interessant és la balconada del primer pis, amb tres obertures d'arc escarser. En el segon pis, trobem tres balcons d'obertura única amb el mateix tipus d'arc. La única diferència és la prolongació decorativa en forma d'arc apuntat que hi ha damunt de cada balcó amb una estrella mostrejada al bell mig. Entre aquests arcs cecs hi ha obertures que permeten la circulació de l'aire dins l'espai del sostre mort. Tants els arcs cecs com aquestes obertures moren a la cornisa que corona la façana. Entre les obertures del primer pis i el sota dels balcons del segon pis, trobem una mena de frisos amb decoracions calades en forma de rombes. | 08305-361 | Plaça de la Vila, 2 | 41.3464300,1.6983200 | 391101 | 4578033 | 1893 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73618-foto-08305-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73618-foto-08305-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73618-foto-08305-361-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 73619 | Casa Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-castell | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XVIII | Casa que fa cantonada amb la plaça de Santa Maria; és de planta quadrangular i consta de planta baixa, dos pisos, golfes i coberta mixta, de teules àrabs i de terrat pla. Destaca la capelleta de fornícula del segle XVIII que té a la cantonada, a l'alçada del primer pis. També conserva algunes obertures amb els muntants i les llindes d'una sola peça i motllurades. L'escaire de la cas està fet amb una cadena d'angle de carreus escairats, alternant una filada llarga i una de curta. A la planta baixa i damunt les obertures de les dues façanes, hi ha esgrafiats geomètrics i florals. En el primer pis, trobem un balcó d'obertura única a cada façana i una obertura cega a la façana del carrer de Santa Maria. La mateixa disposició la trobem en el segon pis, però ara l'obertura no és cega. A l'alçada de les golfes, hi ha tres obertures quadrades a la façana del carrer de Santa Maria i una a la façana de la plaça de Santa Maria. A la façana de la plaça de Santa Maria destaquen tres petites obertures emmarcades amb pedra. Aquesta façana s'amplia per la dreta amb un cos afegit que té una disposició d'un únic eix sobre el que es distribueixen una finestra reixada a la planta baixa, dos nivells amb balcons i un altre nivell amb finestra. El coronament de les façanes és amb cornisa dentellada, excepte el cos de la dreta de la façana de la plaça de Santa Maria, on hi ha una balustrada per damunt de la cornisa que fa de barana del terrat. El parament és llis. | 08305-362 | Carrer de Santa Maria, 13 | 41.3467900,1.6974400 | 391028 | 4578074 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73619-foto-08305-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73619-foto-08305-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73619-foto-08305-362-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cadena d'angle, espècie de pilastra fetes de peces de pedra quadrejades i posades una damunt de l'altra, alternant una de llarga i una de curta, formant una encaixada o lligada. | 94|96 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 73620 | Premsa de vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-1 | XX | només es conserva el cargol i la pedra inferior | Premsa de vi giratòria a sang, col·locada ornamentalment a la plaça de la Verema. Només es conserva el cargol i la pedra inferior, on es pot apreciar les marques de fregament. | 08305-363 | Plaça de la verema, s/n | 41.3498300,1.6978500 | 391067 | 4578411 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73620-foto-08305-363-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73620-foto-08305-363-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 73621 | Trull de Serveis Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-serveis-penedes | XIX-XX | Almàssera o trull d'oli complet amb tots els mecanismes per fer-lo funcionar amb motor, que ha estat traslladat del seu lloc original i tornat a muntar a l'espai d'una benzinera. Es tracta d'un trull mogut per energia elèctrica. Primerament, ens trobem amb el braç metàl·lic que recull les olives per dipositar-les a la base del molí, la solera, on tres moles còniques fan la primera premsada. La pasta resultant es posa a la batedora, on s'escalfa al bany maria per després posar-ho als esportins, on es fa una segona premsada. Es conserva el motor, totes les corrioles, el radiador per escalfar l'aigua de la batedora en molt bon estat de conservació. | 08305-364 | Carrer d'Igualada, cantonada amb el carrer de Sant Sadurní d'Anoia. | La família Vives a iniciativa d'en Ton va comprar aquest trull a la fàbrica Peris dels Monjos a l'any 2004. Després de comprar-lo van decidir tornar-lo a muntar de manera que pogués tornar a funcionar. Des de llavors, un parell de cops l'any, per la fira del gall (el desembre) i per la fira de l'oli, fan demostracions obertes a la gent. | 41.3506600,1.7054700 | 391706 | 4578493 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73621-foto-08305-364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73621-foto-08305-364-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 73622 | Monument Espai per habitar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-espai-per-habitar | AJUNTAMENT DE VILAFRANCA (2002) Vilafranca estrena una escultura al carrer de Torrelles de Foix. Nota de premsa. Inèdita. | XXI | Monòlit de pedra calcària de Calatorao (Terol), simulant l'extrem d'un còdol pla amb els costats arrodonits i polimentat exceptuant la part inferior, que sembla a mig fer. Té un tall vertical a la part meitat dreta que acaba amb un cercle a una mica menys de mitja alçada. Forma part d'una sèrie titulada 'Domus' i pretén aportar una presència sòlida que divideix l'espai, sense separar-los, entre la plaça de la Verema i el passeig del carrer Torrelles de Foix. La peça és de color gris metàl·lic, té un pes aproximat de set tones i fa 3'8 metres d'amplada, 0'60 metres de fondària i 2 metres d'alçada. | 08305-365 | Carrer de Torrelles de Foix, cantonada carrer de Sant Jaume | Es tracta de l'obra guanyadora del Primer concurs d'Escultura en Espai Públic Vilafranca del Penedès. La inauguració va ser el dijous 18 de juliol de l'any 2002. La convocatòria del 1r Concurs es va fer per l'octubre de l'any 2001, i s'hi van presentar 38 obres. L'autor de l'obra guanyadora, Luís Colomo, és nascut a Larreaga (Navarra), l'any 1951, i resident a Catalunya des de l'any 1975. Té altres obres instal·lades a Vilassar de Mar, Sant Celoni, Pineda de Mar i al Parc natural del Montseny. | 41.3500600,1.6974000 | 391030 | 4578437 | 2002 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73622-foto-08305-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73622-foto-08305-365-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Luís Colomo Rodríguez | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 73623 | Casa del carrer de la Parellada, número 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-parellada-numero-49 | XIX | Casa que fa cantonada amb el carrer del Pou de la Pina; és de planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de terrat. La façana té una distribució simètrica, però la planta baixa ha estat remodelada per adaptar-la als nous usos comercials. Destaca la tribuna de la primera planta, centrada i amb vidriera. Hi ha un balcó a cada costat de la tribuna, d'obertura única, adintellades i porticons de llibret. En el segon pis, per damunt la vidriera hi ha un balcó amb la mateixa forma que la tribuna que el sosté. Als laterals hi ha balcons, seguint l'eix vertical. El tercer pis marca les diferències, ja que hi trobem una balconada amb tres obertures adintellades. La façana del carrer del Pou de la Pina també té una distribució simètrica. En el primer i tercer pis, hi ha una balconada amb triple obertura adintellades. En el segon pis, hi ha tres balcons d'obertura única, també adintellada. El coronament de la façana és amb una cornisa i una barana de ferro del terrat entre pilastres d'obra. El parament és llis excepte el de la planta baixa que és de plaques de marbre brillant. | 08305-366 | Carrer de la Parellada, 49 | 41.3462300,1.7004300 | 391277 | 4578008 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73623-foto-08305-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73623-foto-08305-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73623-foto-08305-366-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 73624 | Magatzems Fèlix Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzems-felix-via | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Dues naus de planta rectangular amb les cobertes de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana del carrer del Comerç. La primera nau ha estat restaurada mantenint les obertures originals i fent un ull de bou romboïdal. La porta principal és de punt rodó i les dues laterals d'arc de mig punt. Totes amb dovelles pintades de blanc. El capcer és amb ondulacions. La segona nau, té la mateixa distribució, però l'ull de bou és rodó i les portes laterals són més altes. No ha estat restaurada i a la façana lateral té un seguit d'obertures tapiades. | 08305-367 | Carrer del Comerç, 26 i 27 | 41.3442800,1.7037800 | 391554 | 4577787 | 1881 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73624-foto-08305-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73624-foto-08305-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73624-foto-08305-367-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Inglada i Estrada | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 73625 | Magatzem Isidre Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-isidre-figueras | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Nau de magatzem amb façana al carrer del Comerç, al carrer de Sarriera (actual accés principal) i carrer de la Mare Ràfols, fent forma de 'T'. Façana del carrer del Comerç sense obertures. El capcer és esglaonat amb un frontó central decorat i emmarcat a cada costat per gerros. La façana del carrer de la Mare Ràfols, és idèntica, però hi ha una porta d'accés de grans dimensions adintellada que no trenca la simetria del conjunt. La façana posterior és simètrica a la del carrer del Comerç, però s'hi afegeix una gran porta d'accés i una obertura cega al damunt. | 08305-368 | Carrer del Comerç, 39 | 41.3425800,1.7024300 | 391438 | 4577600 | 1919 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73625-foto-08305-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73625-foto-08305-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73625-foto-08305-368-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 73626 | Magatzem Devisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-devisa | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Nau de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana del carrer del Comerç. Façana caracteritzada pel coronament amb frontó circular amb el timpà sense decorar, i per la seva composició simètrica a partir de tres eixos verticals. L'eix central és el més ample i principal, encapçalat pel frontó i emmarcat per dues bandes verticals. Portal d'arc carpanell amb motllura llisa des de la meitat superior. Damunt de l'arc, hi ha un emmarcament esglaonat del que s'alcen dos pilars amb capitell que escapcen una gran obertura rectangular. Entre aquesta obertura i el frontó es dibuixa un arc cec tan ample com permet les bandes verticals que delimiten l'eix central. Els eixos laterals són més estrets i només tenen dues obertures rectangulars a diferent alçada. | 08305-369 | Carrer del Comerç, 41 | 41.3424300,1.7024200 | 391437 | 4577583 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73626-foto-08305-369-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73626-foto-08305-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73626-foto-08305-369-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | 105|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 73627 | Magatzem Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-montserrat | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Magatzem d'una nau de planta quadrangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que destaca pel capcer de pinyó (frontó punxegut que segueix la inclinació dels dos vessants de la teulada). La composició de la façana és simètrica. Porta principal centrada, d'arc escapçat amb emmarcament de maons amb motllura arrodonida. Hi ha dues obertures cegues als costats i una triple obertura en galeria, separada per pilastres de maons. Totes les obertures tenen emmarcament de maons vistos. | 08305-370 | Carrer del Comerç, 30 | 41.3435700,1.7031900 | 391503 | 4577709 | 1895 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73627-foto-08305-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73627-foto-08305-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73627-foto-08305-370-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santoago Güell i Grau | També coneguts com Magatzems Cortina y Compañía | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 73628 | La Torreta dels Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-dels-bous | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XVII-XVIII | Masia amb diverses dependències annexes, totes tancades per una closa que té l'entrada principal per migdia i la secundària per llevant. Està disposada esglaonadament, formant terrasses i aprofitant i adaptant-se al desnivell del sòl. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures de la façana principal són adintellades i no tenen cap element remarcable, excepte algun trencaaigües. A l'alçada del primer pis forma una terrassa ja que la planta baixa és més gran que la planta pis. Hi ha un pòrtic amb arcades en el centre d'aquesta terrassa que té les baranes de balustrades. Les façanes laterals, la de llevant i la de ponent, tenen el capcer esglaonat. Des de l'entrada de la closa a la porta d'entrada, hi ha una escalinata que salva el desnivell. | 08305-371 | Al nord del municipi | 41.3679100,1.6968900 | 391017 | 4580419 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73628-foto-08305-371-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73628-foto-08305-371-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73628-foto-08305-371-3.jpg | Legal | Modern|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|99 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 73629 | Nòria 1 de Santa Maria dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noria-1-de-santa-maria-dels-horts | XIX-XX | li manquen elements fonamentals. | Nòria que conserva les pedres d'ancoratge de la roda de la nòria que també es conserva i és de ferro. També es conserva l'inici de la canalització i l'emmarcament del mecanisme que s'eleva damunt un sòcol o podi de maó vist posat pla. No es conserva el mecanisme de subjecció de l'animal. La cisterna està tapiada per evitar el seu deteriorament. En aquest cas, per accedir al safareig es baixava per una escala, que hi ha justa al davant. Però l'actual propietari va posar una coberta de bigues i formigó per evitar el seu deteriorament i per motius de seguretat. | 08305-372 | Entre la Riera de Vallmoll i la de Sta. Maria dels Horts, davant la capella de Sta. Mª dels Horts | Sínia de sang, és a dir que utilitza animals com energia motor, que abastia d'aigua un safareig utilitzat per rentar la roba i regar. Només s'abastia d'aigua de pluja que anava a parar a una cisterna situada a sota mateix de la sínia. L'aigua passava al safareig a través d'una petita canalització. | 41.3423900,1.7214500 | 393029 | 4577555 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73629-foto-08305-372-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73629-foto-08305-372-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73629-foto-08305-372-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hem utilitzat el terme nòria, en lloc de sínia, perquè és el que utilitza la gent que s'ha consultat. | 98|119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 73630 | Nòria 2 de Santa Maria dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noria-2-de-santa-maria-dels-horts | XIX-XX | li manquen elements fonamentals. | Nòria que conserva les pedres d'ancoratge de la roda de la nòria que també es conserva i és de ferro. També es conserva l'inici de la canalització i l'emmarcament del mecanisme que s'eleva damunt un sòcol o podi de maó vist posat pla i el mecanisme de subjecció de l'animal. En aquest cas, també es conserva el safareig que s'utilitza per regar l'hort. La cisterna encara està en ús i l'aigua s'extreu per mecanismes de bombeig. | 08305-373 | Entre la Riera de Vallmoll i la de Sta. Maria dels Horts, darrera la capella de Sta. Mª dels Horts | Sínia de sang, és a dir que utilitza animals com energia motor, que abastia d'aigua un safareig utilitzat per rentar la roba i regar. Només s'abastia d'aigua de pluja que anava a parar a una cisterna situada a sota mateix de la sínia. L'aigua passava al safareig a través d'una petita canalització. | 41.3421700,1.7214300 | 393027 | 4577531 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73630-foto-08305-373-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73630-foto-08305-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73630-foto-08305-373-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hem utilitzat el terme nòria, en lloc de sínia, perquè és el que utilitza la gent que s'ha consultat. | 98|119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 73631 | Casa Orduña | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-orduna | ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Casa aïllada amb jardí al seu voltant ubicada a la cantonada del carrer Menéndez y Pelayo amb el carrer Ramon Freixes. L'estructura bàsica de la casa està formada per dos cossos, en forma de 'T', consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a tres aigües el cos longitudinal i a quatre aigües el cos transversal; acabades amb ràfec. De la coberta del cos longitudinal, sobresurt una llucana. Porta d'entrada principal protegida per una marquesina d'obra feta amb dos pilars i coberta de teules àrabs a tres aigües. A la façana del carrer de Ramon Freixes, hi ha una caseta que fa les funcions de garatge. Tota la finca està voltada per una tanca d'obra de la que sobresurten intercalant-se pilars de secció quadrada amb coronament piramidal. | 08305-374 | Carrer Menéndez y Pelayo, 16 | 41.3408700,1.6987000 | 391123 | 4577415 | 1925 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73631-foto-08305-374-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73631-foto-08305-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73631-foto-08305-374-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep M. Miró i Guibernau | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 73632 | Monument D.O.C | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-doc | AJUNTAMENT DE VILAFRANCA (2004) Dissabte s'inaugura l'obra guanyadora del 2n concurs d'escultura en espai públic Vilafranca del Penedès, Premi Brose. Nota de premsa. Inèdita. | XXI | Monument que es composa de dos murs de bronze de 4 metres de llargada per 1 metre d'alçada, situats en paral·lel. La part interior del mur està treballada amb u baix relleu que reprodueix un conjunt de mans com a símbol del treball. L'espai entre els murs té un paviment translúcid de formigó i ampolles de vi i cava, formant una passarel·la. Aquest paviment reposa en una caixa de formigó buida per permetre la il·luminació des de sota. L'escultora va voler que les mans dissenyades en els murs fossin reals, de persones que visquessin a la vora d'on havia d'anar instal·lada l'obra, en un procés participatiu de creació. | 08305-375 | Plaça de l'Espirall, s/n | Es tracta de l'obra guanyadora del segon concurs d'Escultura en Espai Públic Vilafranca del Penedès. En aquesta edició, a més de l'Ajuntament, s'hi ha adherit l'empresa de components automobilístics Brose. Aquest cop, s'hi van presentar 50 projectes. Es va inaugurar el dissabte 24 d'abril de l'any 2004. | 41.3516800,1.7045500 | 391631 | 4578608 | 2002 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73632-foto-08305-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73632-foto-08305-375-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Raquel Monje Alfaro | El títol de l'obra vol dir, Denominació d'Origen Qualificada. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 73633 | Catànies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/catanies | SOLER, Josep M.(2007) Cudié és l'única firma que pot fabricar bombons sota la denominació de catànies. www.rtvvilafranca.com. | XX | Una catània és un dolç típic de Vilafranca del Penedès, elaborat amb ametlles torrades (tipus marcona) caramel·litzades, recobert de pasta d'ametlla, avellana i llet, i després recobert de nou amb pols de cacau i sucre refinat. | 08305-376 | Vilafranca del Penedès | La família Cudié inicia la producció de bombons sota la denominació de catànies l'any 1946, però no és fins l'any 1989 que enregistra aquest nom. Al principi, Cudié, va batejar el producte com a 'ametlles cro-cream' i després la família Trens va registrar el nom de Catania. Als anys 80, però, aquesta marca va quedar lliure i Cudié va comprar-la per reconvertir-la més tard en 'Catànies'. L'empresa vilafranquina Cudié elabora 80 tipus de bombons, exporta el 15% de la seva producció principalment a Europa i Amèrica. L'any 2003 comença una lluita judicial per l'apropiació d'aquesta marca per part de l'empresa cat.vilafranca. Bombons Cudié S.A i l'agència de patents i marques J. Isern, presenten una demanda contra aquesta empresa. Després de més de dos anys de litigis, finalment la resolució judicial sentencia que bombons Cudié és l'única empresa que pot fabricar bombons sota la denominació 'Catànies', al desestimar una demanda en la que es sol·licitava la nul·litat o bé caducitat d'aquesta marca pel seu caràcter genèric. Bombons Cudié, SA és una empresa familiar i artesanal que es dedica a l'elaboració de diverses varietats de bombons de xocolata. Va ser fundada per Josep Cudié a mitjan anys quaranta en un petit obrador del qual van sortir els primers bombons de licor sense sucre afegit, tal com es coneixen avui, farcits de diferents sabors. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 1946 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73633-foto-08305-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73633-foto-08305-376-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Família Cudié | 98 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 73634 | Font del Casal 2000 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-casal-2000 | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Edimestre, S.L Barcelona, pp. 207-221. SOLÉ i BORDES, Joan (2004). Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport, La Principal. Llibre del centenari 1904-2004. Edita Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport La Principal. Vilafranca del Penedès. | XX | Font construïda per la Societat La Principal dins el complex lúdic esportiu construït en aquest paratge. La font és artificial i canalitzada. L'aixeta, metàl·lica i enllautonada està posada en un monòlit en forma de prisma de pedra. L'aigua es recull en una pica de base rectangular, també de pedra. Al costat hi ha tres grups de bancs de pedra de forma semicircular, deixant la font al mig. A l'altre costat, hi ha una pista pavimentada per a usos esportius o lúdics. Darrera els bancs hi ha diversos jocs infantils. | 08305-377 | Turó de Sant Jaume | Font ubicada en un espai a la falda de la muntanya de Sant Jaume, adquirit per la Societat La Principal l'any 1980. Aquests terrenys havien estat propietat de l'Hospital de Vilafranca. El nou projecte endegat per La Principal volia convertir aquest paratge en un espai lúdic, d'oci i sobretot, de natura. Es va inaugurar el 7 d'octubre de l'any 1984. | 41.3627500,1.6889000 | 390340 | 4579856 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73634-foto-08305-377-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73634-foto-08305-377-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 73635 | Font de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jordi-0 | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Edimestre, S.L Barcelona, pp. 207-221. | XX | no raja | Font artificial canalitzada des de la casa del Pegats (Pacs), propietat d'un dels administradors de l'Aplec de Sant Pau. Una aixeta metàl·lica ubicada en una paret fets de pedres irregulars sense treballar i unides amb morter. Una pica de pedra, suportada per un pilar, de base quadrada en recull l'aigua que raja mitjançant un polsador. Al costat de l'aixeta, escrit damunt el morter fresc, es pot llegir: Any 1979. A l'esquerra, fet amb el mateix sistema, s'hi pot llegir: 'Font de Sant Jordi' tot emmarcat per pedretes incrustades en el ciment fresc. | 08305-378 | Turó de Sant Pau, a 50 metres de l'ermita | En el seu moment es va creure oportú fer aquesta instal·lació a petició del rector de Santa Maria i el senyor Joan Anton Sadurní i Vallès, va connectar la font al seu subministrament d'aigua. | 41.3597100,1.6833100 | 389867 | 4579526 | 1970 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73635-foto-08305-378-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73635-foto-08305-378-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 73636 | Font de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-pau | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Edimestre, S.L Barcelona, pp. 207-221. | XIX-XX | rajoles malmeses | Font que agafa l'aigua de la població, dedicada a Sant Pau. El recinte que acull la font és absidal amb una volta de pedra de quart d'esfera, sobre unes parets laterals, molt gruixudes, en forma d'absis. La font està centrada i als costats hi ha un banc corregut. L'aixeta és un tub de ferro, damunt del qual hi ha un polsador. A sobre de la font hi ha un plafó de rajoles amb la imatge de Sant Pau, molt deteriorada. Al davant, hi ha taules i bancs de formigó; i a sota hi havia un espai preparat per fer-hi barbacoes que els nous temps han fet treure. | 08305-379 | Turó de Sant Pau, al costat de l'ermita | La va construir el senyor Blanc, paleta de Vilafranca. | 41.3587800,1.6822600 | 389778 | 4579424 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73636-foto-08305-379-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73636-foto-08305-379-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 73637 | Molí de Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-1 | XIX | alguns elements deteriorats | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis; la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Està orientada a ponent. La façana principal té un portal d'entrada d'arc escarser amb els muntants de pedra. Al seu damunt, destaca un balcó d'obertura única. Destaca la façana de llevant per la galeria porticada del primer pis de sis arcs el·líptics; suportada per pilars i amb reixes de ferro entre pilar i pilar. | 08305-380 | A prop de La Granada | 41.3683400,1.7220900 | 393125 | 4580435 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73637-foto-08305-380-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73637-foto-08305-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73637-foto-08305-380-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La línea C4 de rodalies passa pel costat de la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 73638 | Casa Pladellorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pladellorens | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | alguns sectors semblen bastant deixats | Finca que conté diversos elements d'interès: la casa senyorial (Villa Mercedes), una capella, una torre d'aigua, font, jardins i masoveria. Tota la finca està encerclada per un mur de pedra amb dues entrades: una a llevant i una altra septentrional. L'edifici més destacat és el residencial, de planta rectangular; consta de planta baixa, dos pisos i golfes amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, acabada en un ràfec i el carener perpendicular a la façana principal. La façana té una composició simètrica a partir de tres eixos verticals. Per accedir al a porta principal cal pujar per una àmplia escalinata de quatre esglaons. Es tracta d'una entrada porxada emmarcada per dos pilars. Al seu damunt hi ha un balcó corregut que s'eixample a la part central i fa de coberta al pòrtic d'entrada. La barana de la balconada és de pedra amb ornaments calats. La capella és d'una sola nau, de planta rectangular i coberta de teules àrabs a dues aigües. El campanar està ala part davantera esquerra i les parets són de maons vistos. És d'estil historicista amb elements neogòtics i pràctiques modernisytes, com l'ús del maó vist. La torre d'aigua també és de maons vistos. Del jardí, destaquen els cedres, els cupresos i el pi blanc; sobretot per l'alçada d'alguns exemplars. També hi ha palmeres. | 08305-381 | Al costat de l'estació de tren de La Granada | 41.3705600,1.7231400 | 393217 | 4580681 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73638-foto-08305-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73638-foto-08305-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73638-foto-08305-381-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|102 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 73639 | Olivera de Serveis Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-serveis-penedes | Es tracta d'un arbre d'uns tres a quatre metres d'alçada, dels quasi bé vuit que pot fer plantat a terra, en un camp. Si bé es un arbre cultivat per obtenir-ne el seu fruit, l'oliva o el seu principal derivat, l'oli, també és molt apreciat plantat en solitari, en rocalles i jardins. Així, aquest exemplar, fa uns anys fou trasplantat i col·locat en una jardinera feta de pedra al costat de la premsa d'oli, amb una funció bàsicament decorativa. És un faneròfit. Pot viure i produir durant centenars d'anys. Aquesta olivera, podria tenir uns cinc-cents anys, tot i que el seu propietari manifesta que en té vuit-cents. El seu tronc és doncs gruixut i tortuós amb un diàmetre de .... tres metres i mig ?. La seva escorça s'ha anat enfosquint amb el pas dels anys. La capçada és arrodonida i atapeïda Les tiges són de tipus llenyós. Les fulles són rígides, enters, lanceolades i verdes tot l'any. El seu anvers és d'un color verd grisenc, i el revers d'un color esblanquït. | 08305-382 | Carrer d'Igualada, cantonada amb el carrer de Sant Sadurní d'Anoia. | L'olivera es considerat un arbre sagrat per moltes cultures, principalment en la mitologia grega i romana . Segons Plutarc, els morts es recobrien amb branques d'olivera . A Europa l'olivera simbolitzava la pau i la victòria .A la Grècia clàssica els guanyadors dels jocs olímpics rebien corones d'olivera. Dins de la tradició màgica medieval és suposava que el fum de la combustió dels ossos de l'oliva apropava els homes a les dones. Entre els cristians l'olivera és un arbre molt important, Jesús va resar al mont de les oliveres i són constants les referències a aquests arbre a la Bíblia . De l'oliva s'extreu l'oli . En medicina s'utilitzen les fulles i l'escorça en infusió per rentar tota mena de nafres. També tenen aquestes propietats hipotensores i febrífugues. Per altra banda, l'oli és un laxant natural quan es pren en dejuni i també s'utilitza per pal·liar els efectes dels còlics nefrítics i hepàtics. En dermatologia s'utilitza en el tractament d'èczemes, psoriasi, cremades. Les olives es consideren aperitives i tòniques. La fusta d'olivera és menys densa que el boix , de color més bru i extraordinàriament vetada. El dibuix tant marcat de les vetes és una de les característiques que la fan tan apreciada. | 41.3506800,1.7054200 | 391702 | 4578495 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73639-foto-08305-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73639-foto-08305-382-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 73640 | Ametllers de la Residència Mare Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametllers-de-la-residencia-mare-rafols | Tres ametllers ( Prunas amygdalus L.) amb un perímetre d'uns 2 metres de mitja i una edat de 200 a 250 anys. L'ametller és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies d'origen oriental que assoleix una alçada entre els 4 i 10 m, tot i que aquests tenen entre 10 i 12 metres d'alçada. El tronc és clivellat i la capçada força densa. Del vol de canó, a un metre i mig en surten quatre branques enormes. Les fulles són lanceolades i finament serrades i de punta poc aguda. Les fulles joves són plegades per nervi principal i planes. Floreix a l'hivern, i el primer arbre en florir. Ho fa quan el termòmetre assoleix al voltant dels 6º C . Les flors de color blanc o rosades, es mantenen a l'arbre entre 20 i 30 dies. Apareixent abans que les fulles. El fruit és l'ametlló molt apreciat. Aquest arbre és cultivat i a vegades apareix espontani. Aquests arbres es troben plantats a la part del darrera de la Residència Mare Ràfols, en uns parterres que segueixen l'alineació del mur nord. | 08305-383 | Residència Mare Ràfols | L'ametller és un arbre originari de l'Àsia i cultivat a les zones càlides de la Mediterrània, tot i pot aparèixer espontàniament. En els camps plantats de vinya se'l pot observar sovint vora dels marges o creant franges de separació entre varietats de ceps. La llavor o ametlló és comestible i molt apreciada com a fruit sec. L'ametlla s'utilitza per fer torrons i altres especialitats pastisseres. En medicina natural, l'ametlla s'utilitza per fer una mena d'orxata contra la tos . Aquesta orxata es preparava amb 50 ametlles dolces i sis d'amargues amb 2 o tres cullerades de sucre . Malauradament, no es pot abusar d'aquesta orxata ja que les ametlles amargues contenen 1/6 del seu pes en àcid cianhídric , substància que és molt tòxica. | 41.3380800,1.7094500 | 392018 | 4577092 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 73641 | Fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-spal | GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antonio (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1991-2001. Diputació de Barcelona, pp. 161-171 i 225-232. LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pp. 1016-1088. | XX | L'antic servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL, conserva un important volum documental fruit de les seves intervencions en diferents edificis del municipi, des dels anys 20 fins els anys 70 del segle passat. S'hi poden consultar plànols, plantes, alçats, croquis, seccions, detalls i planimetria diversa d'edificis tan importants com la Casa de la Vila, la Biblioterra Torras i Bages, el Palau Reial, l'església de Sant Joan, la Basílica de Santa Maria o la Capella de Sant Pelegrí. A més a més, hi podem trobar els projectes arquitectònics de reforma, memòries d'actuació, epistolari, pressupostos, factures i forces fotografies en blanc i negre. Els arquitectes protagonistes d'aquesta ingent documentació són en Jeroni Martorell i en Camil Pallàs. | 08305-384 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978) i des de l'any 1981, Antoni González i Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 73642 | Col·lecció local de la biblioteca Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-local-de-la-biblioteca-torras-i-bages | XX | La biblioteca pública Torras i Bages disposa en el seu fons de la col·lecció local referent a Vilafranca del Penedès i la comarca. Conté tots els fons publicats relacionats amb el municipi: monografies, estudis, publicacions periòdiques, diaris i també produccions audiovisuals. Destaquen les publicacions de l'Institut d'Estudis Penedesencs i del Museu de Vilafranca, actual Fundació VINSEUM. | 08305-385 | Plaça de l'Oli, 20 | Origen gòtic. S'aixeca dins l'antic recinte emmurallat de la ciutat i molt a prop del castell dels jueus. Fou la casa pairal del Bisbe Torras i Bages (1846-1916). L'any 1947 s'obra al públic la biblioteca, però a l'any 1971 s'ha de traslladar per manca de seguretat. L'any 1980 s'adequa segons projecte de l'arquitecte Jordi Querol i Piera per part dels Serveis Tècnics de la Diputació de Barcelona. | 41.3475300,1.6956800 | 390882 | 4578158 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73642-foto-08305-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73642-foto-08305-385-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 57 | 3.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 73643 | Fira del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-gall | http://www.vilafranca.org/firagall/ | XX | Antic mercat d'aviram que se celebra el cap de setmana abans de Nadal i que ofereix la possibilitat de poder admirar i comprar els exemplars més vistosos d'animal de ploma criats de la manera tradicional. Hi ha un servei gratuït d'escorxador i plomatge pels que compren l'animal viu. També hi ha una Mostra Gastronòmica i tast de vins negres de la DO Penedès. A més a més s'hi pot trobar venda de productes naturals del Penedès, una fira d'artesania, una mostra de Bestiari Festiu, una fira de dibuix i pintura. | 08305-386 | Rambla de Sant Francesc | La Fira del Gall de Vilafranca és de tradició molt antiga. Abans hi havia dues fires d'aviram, la de Sant Tomàs, el 21 de desembre, que es segueix celebrant i una altra el mes d'agost, quan s'havien acabat les feines de la sega i batuda dels cereals i com a pòrtic de les festes de la celebració de la collita. Sense tenir en compte que la pagesia de la comarca participava en altres fires d'aviram, com la de Barcelona, amb les seves aus autòctones i els ous rossos vilafranquins. A partir de la dècada dels anys 60 del segle XX, es produeix un moment de decadència que s'allarga fins els anys 80, on cada cop tenen menys importància les aus en qüestió i la seva qualitat gastronòmica. Les races autòctones, el Gall del Penedès i l'Ànec Mut del Penedès, gairebé queden extingides. El punt d'inflexió d'aquesta situació és quan el Patronat Municipal de Comerç i Turisme agafa la responsabilitat de revitalitzar la Fira. La resposta és gairebé immediata i constant. Any rera any, la Fira del Gall no para de créixer en parades, activitats i visitants. Les places de Santa Maria i de Jaume I, on es feien les fires queden petites i es desplaça a la Rambla de Sant Francesc, on actualment pateix del mateix mal. | 41.3451400,1.6981700 | 391086 | 4577889 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 73644 | Muntanya de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-de-sant-pau | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Vilafranca té 1.985,2 ha i únicament 28,4 ha de bosc. La poca superfície de bosc i la seva importància en el paisatge local, ja que coincideix amb les zones més visibles topogràficament, són elements suficients per protegir aquestes petites àrees, tal i com preveu el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Els dos espais forestals de Vilafranca són la muntanya de Sant Pau i la Serreta. El turó de Sant Pau s'alça al nord-oest de Vilafranca del Penedès, just en el límit del seu terme municipal i el de Pacs del Penedès. És un mirador privilegiat que ofereix una vista panoràmica de Vilafranca i els seus voltants. Al cim i a el vessant nord, (ja dins del terme municipal de Pacs), hi trobem una brolla calcícola arbrada. En l'estrat arbori hi domina el pi blanc, amb algunes alzines i ullastres. Al vessant sud, en canvi, hi trobem una comunitat arbustiva baixa amb pocs arbres i dominada pel garric. Al sotabosc, hi podem trobar romaní, farigola, marfull, arítjol, bruc d'hivern, galzeran i gatosa, entre d'altres. A Sant Pau podem trobar-hi ocells com el tallarol de casquet, el tallarol de garriga, el botxí o garsa groguera, la mallerenga cuallarga, el passerell comú, el tord, el pit-roig o el raspinell comú. També podem trobar-hi petits mamífers com el ratolí de bosc, la mussaranya comuna, el ratolí mediterrani o el conill. | 08305-387 | Al nord-oest del terme municipal | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73644-foto-08305-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73644-foto-08305-387-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 73645 | Les Clotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-clotes-0 | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | La zona de les Clotes és una àrea compresa entre la muntanya de Sant Pau i la carretera a Pacs emprada pel cultiu de la vinya. Es tracta de l'activitat agrària més representativa de Vilafranca del Penedès. La bona conservació de les vinyes i l'alta ocupació dels sòls agrícoles constitueixen el principal element de conservació paisatgística i d'identitat de les àrees rurals i de la relació entre la vila i el seu territori. Els conreus també són sistemes naturals. Les vinyes són poblacions monoespecífiques d'arbusts millorades amb els anys per treure'n el màxim rendiment i benefici. A més dels ceps, però, altres plantes espontànies aprofiten aquest hàbitat. Són les anomenades 'males herbes', com la ravenissa, la canyota, la corretjola o el gram. També hi ha animals que viuen o s'alimenten a les vinyes. Dels ocells, cal destacar el pinsà comú, l'estornell, el pardal, el passerell, l'alosa o la perdiu. També hi trobem alguns mamífers (ratolins, mussaranyes, conills, talpons, etc.) i rèptils (dragó comú, sargantana cendrosa o escurçó ibèric, entre d'altres). | 08305-388 | Al nord del municipi | 41.3551200,1.6880300 | 390254 | 4579010 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73645-foto-08305-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73645-foto-08305-388-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 73646 | La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Vilafranca té 1.985,2 ha i únicament 28,4 ha de bosc. La poca superfície de bosc i la seva importància en el paisatge local, ja que coincideix amb les zones més visibles topogràficament, són elements suficients per protegir aquestes petites àrees, tal i com preveu el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Els dos espais forestals de Vilafranca són la muntanya de Sant Pau i la Serreta. La Serreta es troba al sud-est de Vilafranca del Penedès, just en el límit del seu terme municipal i el d'Olèrdola. Es troba a la serralada litoral, a les estriballes del massís del Garraf. Des de la Serreta, també podem gaudir de la vista panoràmica de Vilafranca i els seus voltants. La vegetació i la fauna és molt similar a la que podem trobar en el turó de Sant Pau. Cal destacar les nombroses alzines que creixen sota els pins, així com el pi de la serreta, un pi blanc (Pinus halepensis), d'importants dimensions. Pel que fa a fauna, hi podem trobar ocells com el tallarol de casquet, el tallarol de garriga, el botxí o garsa groguera, la mallerenga cuallarga, el passerell comú, el tord, el pit-roig o el raspinell comú. També podem trobar-hi petits mamífers com el ratolí de bosc, la mussaranya comuna, el ratolí mediterrani o el conill. | 08305-389 | Al sud-est del municipi | 41.3335200,1.7158600 | 392547 | 4576577 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73646-foto-08305-389-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73646-foto-08305-389-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 73647 | Riera de Llitrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-llitra | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Necessita netejar-se | Les rieres de major entitat de Vilafranca del Penedès són la riera de Llitrà i riera de l'Adoberia. La riera de Llitrà discorre al llarg de 3,4 km pel terme municipal de Vilafranca del Penedès, on manté encara un important valor natural i paisatgístic. Forma part de la conca del riu Foix i hi desemboca en el seu pas pel terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. A la part baixa de la riera, a la confluència amb el Foix, s'hi incorporen les aigües residuals de l'EDAR de Vilafranca, que doblen en magnitud el cabal que baixa per la riera. Al voltant de les rieres, es desenvolupa el bosc de ribera, amb arbres com l'om, l'àlber, el plataner, la robínia, el freixe o el lledoner. També podem trobar-hi lianes com l'heura o la vidalba, i altres plantes com la canya, el canyís, el jonc, l'esbarzer o la falguera. Les espècies que formen part d'aquesta comunitat gaudeixen, localment, d'aigua més o menys abundant i d'una certa frescor ambiental. Els voltants de les rieres són espais típicament aprofitats per al cultiu de l'horta, ja que són terrenys on fàcilment es pot disposar d'aigua. | 08305-390 | A l'oest del municipi | 41.3445700,1.6791100 | 389490 | 4577850 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73647-foto-08305-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73647-foto-08305-390-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 73648 | Riera de l'Adoberia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-ladoberia | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Les rieres de major entitat de Vilafranca del Penedès són la riera de Llitrà i riera de l'Adoberia.La riera de l'Adoberia travessa el terme municipal en un recorregut d'uns 3,5 km. El bosc de ribera és força discontinu, però hi trobem alguns punts d'especial interès natural. A la riera de l'Adoberia, hi desemboquen altres rieres de menor cabal com la riera de Santa Maria dels Horts o la riera de Porroig. Al voltant de les rieres, es desenvolupa el bosc de ribera, amb arbres com l'om, l'àlber, el plataner, la robínia, el freixe o el lledoner. També podem trobar-hi lianes com l'heura o la vidalba, i altres plantes com la canya, el canyís, el jonc, l'esbarzer o la falguera. Les espècies que formen part d'aquesta comunitat gaudeixen, localment, d'aigua més o menys abundant i d'una certa frescor ambiental. Els voltants de les rieres són espais típicament aprofitats per al cultiu de l'horta, ja que són terrenys on fàcilment es pot disposar d'aigua. | 08305-391 | A l'est del municipi | 41.3526000,1.7131700 | 392353 | 4578699 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73648-foto-08305-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73648-foto-08305-391-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 73650 | Camí de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-pau-0 | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | El camí de Sant Pau té una llarga tradició ja que comunica el casc urbà amb la muntanya de Sant Pau i Sant Jaume, per tant amb l'antic eremitori. Creua de manera rectilínia les vinyes de la zona de Les Clotes, per donar primer accés al Celler cooperatiu i altres instal·lacions properes i després a un recorregut al peu de Sant Pau. Un cop s'arriba a Sant Pau, s'obtenen les millors panoràmiques de la ciutat. | 08305-393 | Al nord oest del municipi | 41.3528300,1.6869800 | 390163 | 4578757 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73650-foto-08305-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73650-foto-08305-393-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 73651 | Camí a les Cabanyes i de la Pelegrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-a-les-cabanyes-i-de-la-pelegrina | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | En realitat es tracta de dos camins: el que va de Vilafranca a Les Cabanyes i el camí de la Pelegrina, que és la prolongació de l'anterior, partint de la carretera de Les Cabanyes. El camí de Les Cabanyes parteix de molt aprop del camí de Sant Pau. El primer tram el comparteix amb el camí a Pacs, que després va paral·lel amb el de Sant Pau. A partir del Camp Gran es desvia en direcció nord-est i travessa la vinya de Les Clotes i de La Sort. A partir d'aquest punt la pendent és més pronunciada fins arribar a la carretera de Les Cabanyes, on s'enllaça amb el camí de La Pelegrina travessant perpendicularment la vall del torrent de la Torreta, en un recorregut força pla, fins arribar a la carretera d'Igualada. | 08305-394 | al nord del municipi | 41.3573800,1.6944800 | 390798 | 4579253 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73651-foto-08305-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73651-foto-08305-394-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 73652 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-22 | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Camí que dóna accés a les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume des de la carretera de Vilafranca del Penedès a Les Cabanyes. És un camí de mitja vessant que s'enfila per la muntanya fins arribar al coll, on pren direcció a Pacs, ja dins el seu terme municipal. | 08305-395 | al nord del municipi | 41.3628800,1.6917200 | 390576 | 4579867 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73652-foto-08305-395-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 99283 | Dolmen de Pedra Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-pedra-arca | <p>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p><span><span><span><span>FONT COT, J.O., (2003), Memòria de la prospecció de Puig Rodó, Roca d'en Toni, Puig Ses Lloses, Puig Ses Pedres, Pedra Arca, La Cabana del Moro, Memòria núm. 4928.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONREAL i AGUSTÍ, Lluís, (1962), 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares. Barcelona: Vilalba Sasserra', dins Ampurias, vol. XXIV, pp.309-310.</span></span></span></span></p> | s.XXII-XVIII aC | <p><span><span>Monument de tipus megalític format per tres pedres en format llosa. De planta rectangular situat en un pla i al costat d'un antic camí. Està format per dues lloses laterals i una que feia de coberta. S’hi poden apreciar uns gravats en forma de cassoletes circulars, concretament se’n comptabilitzen dinou, que són contemporànies a la construcció del megàlit. Actualment es troba enderrocat i amb una protecció al seu entorn format per una tanca de fusta. </span></span></p> | 08306-1 | Carrer Via Augusta, 35, 08455 Vilalba Sasserra | <p><span lang='CA'><span>El dolmen va ser estudiat per Cels Gomis a principis del segle XX. Ja llavors en va fer una descripció: 'es compon d'un cròmlec o cercle de pedres rústiques, el qual té de circumferència 31m i el formen 11 menhirs que només treuen la part superior del terra. Possiblement era més gran però està enterrat.' Antigament també era conegut com a Can Adrià, sobretot en la documentació més antiga. Qui en va fer un estudi més exhaustiu va ser sens dubte Lluís Monreal i Agustí, el qual en va poder recuperar algunes peces de sílex, ceràmica a mà, un fragment de molí i un de petit morter. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Pedra Arca pot tenir una datació aproximada entre el 3000-2000 aC. i proporciona informació suficient per creure que en aquell moment l'àrea de Vilalba ja estava ocupada. La seva funcionalitat es fonamenta a efectes funeraris. Durant la guerra civil es va deterior el jaciment amb el trencament de la pedra de la part superior. En l'actualitat s'ha netejat l'espai, s'ha redreçat la pedra gran i s'ha col·locat una tanca de fusta en el seu entorn.</span></span></p> | 41.6517980,2.4351454 | 452966 | 4611271 | 2200-1800 aC | 08306 | Vilalba Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99283-img2696.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99283-img2698.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99283-img2699.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99283-1983.jpeg | Legal i física | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic/Cultural | BCIL | 2025-08-05 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconegut | Degut al mal estat de conservació que es trobava, es va fer una intervenció d'urgència entre desembre de 1992 i gener de 1993, amb la que es van documentar diverses pedres que havien configurat el túmul i es va delimitar la cambra formada per lloses. | 76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 99344 | Pi de Pedra Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-pedra-arca | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | <p>Pi de grans dimensions que es troba ubicat al costat del Dolmen de Pedra Alta. La copa és ben definida i arrodonida. La seva presència destaca de la resta de vegetació existent al seu entorn. Es troba en bones condicions de conservació.</p> | 08306-2 | Camí de Can Jané | 41.6516652,2.4351069 | 452963 | 4611257 | 08306 | Vilalba Sasserra | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic/Cultural | 2025-08-05 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 99345 | Menhir de can Freginals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-can-freginals | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | <p>Es conserva la part posterior del monument megalític que és una pedra de gran dimensions. La resta de parts del monument no es troben al voltant i per tant s'haurien perdut.</p> | 08306-3 | Can Freginals sn | <p>No es tenen dades sobre cap excavació arqueològica que hagi estudiat el monument. Podria tenir una relació directa amb el monument megalític de Pedra Arca. El monument adopta el nom de Can Freginals, un mas del seu entorn.</p> | 41.6321240,2.4584699 | 454894 | 4609074 | 08306 | Vilalba Sasserra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99345-2.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconeguda | 76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 99346 | Dolmen del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-trull | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> <p>PARDO, Jordi, (2001), 'Josep Estrada, arqueòleg i historiador', dins Lauro-revista del Museu de Granollers, nº22-23, Granollers.</p> | XXI ac | <p>Monument megalític del qual només es conserven dues pedres principals. La part posterior i un lateral. També és conegut a la zona com a Menhir del Trull i les Lloses del Trull. La tipologia de la pedra és de granit, de la qual en destaca una llosa de grans dimensions amb restes de ser una pedra treballada i feta per ser la coberta del monument megalític. Al seu voltant es troben sis pedres de grans dimensions que podrien formar part del conjunt megalític. Les dimensions de la possible cambra podrien ser de 1,70m de longitud, 1,40m d'amplada i 1m d'alçada.</p> | 08306-4 | Can Trull sn i es troba dins el Parc dle Montnegre i el Corredor | <p>Dolmen datat entre els anys 2200 ac/1800ac corresponent al període Calcolític. Era un monument de caràcter funerari, del qual no s'han trobat restes d'enterraments ni materials de l'època. El dolmen del Trull va ser descobert per l'arqueòleg de Granollers, Josep Estrada i Garriga l'any 1946. Posteriorment va ser estudiat pel Museu de Mataró entre els anys 2001-2004 en un projecte sobre el poblament prehistòric entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental, uns treballs realitzats per Imma Bassols.</p> | 41.6455399,2.4759049 | 456355 | 4610555 | 2200 ac / 1800 ac | 08306 | Vilalba Sasserra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99346-2.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 99347 | Església vella de Santa Maria de Vilalba Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-vella-de-santa-maria-de-vilalba-sasserra | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> <p>A.A.V.V. (1991), Catalunya Romànica, Vallès Occidental i Vallès Oriental, vol.XVIII, p.437-438, Barcelona.</p> <p>VALL, Ramon-MASVIDAL, Agustí, (1983), El romànic del Vallès, ed Ausa, Sabadell.</p> | s.XI-XVII | <p>L’església parroquial de Vilalba Sasserra és un edifici romànic reformat en diferents èpoques. És de planta de creu llatina amb una sola nau coberta per una volta de canó lleugerament apuntada i amb absis semicircular amb un arc triomfal. La porta d'entrada es troba a ponent, amb llinda i uns esglaons pel seu accés a l'edifici. Al costat del cor hi ha un arc toral apuntat. Al seu interior hi ha dues capelles, una del segle XVI i una segona del segle XVII. Segons dades històriques el creuer i el presbiteri es van construir l'any 1609. El campanar quadrat amb quatre obertures laterals coronat amb merlets i tancat per una construcció de forma piramidal. Al costat de l'església es troba en cementiri municipal.</p> <p>Elements i béns mobles que van formar de l'ornamentació de l'església i que actualment es troben desaperaguts, en destaquen tres. La pila baptismal segurament d'època romànica es va trobar a l'exterior de l'església, a les dependències del cementiri en molt mal estat fins que va ser substreta. Només es té una fotografia antiga, de la qual mostra el seu malestat de conservació i no s'hi observen elements decoratius. Un segon conjunt ornamental de primer ordre i que s'ha perdut és l'antic retaule gòtic de l'església. Es tenen unes imatges fetes per Antoni Gallardo i Garriga i formen part de la Col·lecció del Catàleg Monumental del SCCM (CAT AGDB R 157147). Finalment destacar l'altar major del barroc català del segle XVIII. També es té una imatge antiga, ja que va ser cremat durant la guerra civil del 1936. </p> | 08306-5 | Església Vella de Santa Maria de Vilalba Sasserra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>'La primitiva església romànica està documentada el 1034. Un document de 1041 indica que va ser donada a la canònica de la seu de Barcelona. Va rebre diverses denominacions al llarg del temps; així, els documents més antics del s. XI li donen el nom de Santa Maria de 'Vulpiliariis o Vullpayeriis', però també el de Sant Maria 'de Serta'. El 1130, en l'acta de consagració de l'església de Collsabadell, hi consta com a dependent d'aquesta, a la qual estigué unida fins a mitjans del s. XV. Se sap que l'any 1609 es va donar permís per ampliar l'església. El 1446 estava unida a la de Sant Andreu de Vallgorguina'</span></span></span></span></span>. (Fitxa 29627 IPAC).</span></span></span></p> <p>Es conserven fotografies de principis del segle XX al fons fotogràfic de la Diputació de Barcelona-Servei de Monuments.</p> | 41.6444761,2.4513486 | 454310 | 4610450 | 1034 | 08306 | Vilalba Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99347-img2715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99347-img2710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99347-img2716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99347-ico901206611img1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99347-ico901206639img1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99347-img2709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99347-ico901206628img1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99347-ico901206615img.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99347-ico901157157img1.jpg | Inexistent | Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-08-05 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconegut | 96|92 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 99348 | Església nova de Vilalba Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-vilalba-sasserra | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | s.XX | <p>Església construïda de bellnou per substituir l'església vella de Santa Maria de Vilalba. La seva construcció fou projectada per l'arquitecte Josep Maria Pericas l'any 1927. Consta d'una nau coberta amb teulada de doble vessant amb un absis de forma semicircular. L'entrada té al davant un pòrtic amb columnes, de les quals dues tenen capitells de tipus neoromànic. El seu accés és a través d'uns esglaons que condueixen a la portalada principal. El campanar es troba a la part oriental de l'edifici i coronada a doble vessant amb teulada i unes petites obertures on s'hi troben les campanes. Una de les campanes data del segle XVII. Pel que fa al seu interior es poden destacar alguns elements artístics com una imatge de Sant Sebastià i una de la Mare de Déu de Montserrat, a més del sagrari. A l'altar major a la paret del fons hi ha un mural elaborat per Marià Fàbregues i Navarro i actualment també en cal destacar el nou retaule de la Mare de Déu, recuperat pel rector Ernest Zaragoza i cedit per les Dominiques de l'Anunciata.</p> | 08306-6 | Plaça de la Vila sn | <p>L'Església nova de Vilalba Sasserra va ser construïda a finals dels anys 20 del segle XX, finalitzada el 1927, per substituir l'església vella de Santa Maria de Vilalba. La seva nova ubicació es troba a la zona anomenada dels Trentapasses, al costat de l'antiga casa de la família Centelles. L'arquitecte Josep Maria Pericas projectà l'edifici. Més endavant es van afegir altres obres i es van dur a terme treballs relacionats amb la millora de l'ornamentació de l'edifici. Concretament el 1956 es va construir un vitrall dedicat a l'Assumpció i fet per Carles Alavedra Oriach. Al llarg dels anys s'hi han dut a terme algunes obres de reforma i adeqüació de l'edifici que li han donat la imatge actual. L'edifici es troba al centre de la població al costat de la Plaça de la Vila i del nou edifici de l'Ajuntament.</p> | 41.6529240,2.4416096 | 453505 | 4611392 | 1927 | 08306 | Vilalba Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99348-img2688.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99348-img2691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99348-img2689.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99348-img2692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99348-img2694.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99348-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99348-anc13534622025995.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-08-05 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Josep Maria Pericas | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 99349 | Cementiri de l'església vella de Santa Maria de Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-lesglesia-vella-de-santa-maria-de-vilalba | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> <p>GALLARDO, Antoni, (1938), Del Mogent al Pla de la Calma, Barcelona.</p> <p> </p> | s.XIII-s.XVII | <p>Cementiri que es troba al costat de l'edifici de l'església vella de Santa Maria de Vilalba i que en forma part de tot el conjunt arquitectònic. Hi ha la distribució habitual dels habitacles pels nínxols i manté un bon estat de conservació. En destaca l'escultura feta per l'escultora olotina Rosa Serra i que es troba en un indret preeminent del cementiri. Existeix un croquis elaborat per Antoni Gallardo al fons fotogràfic de la Diputació de Barcelona-Servei de Monuments.</p> | 08306-7 | Església vella de Santa Maria al bosc de Can Gol | <p>El cementiri forma part del conjunt arquitectònic de l'Església vella i per tant la seva cronologia es remunta a part de la història de l'edifici. De totes maneres actualment hi ha tombes i nínxols dels segles XX-XXI.</p> | 41.6446192,2.4512685 | 454303 | 4610465 | 08306 | Vilalba Sasserra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99349-img2711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99349-img2712.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 99350 | Creu d'en Catafau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-den-catafau | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | s.XVIII | <p>Creu de ferro amb ornamentació de forja. Té una base de pedra i la part inferior de la creu també té unes ramificacions de quatre cantons amb forja. El seu estat de conservació és delicat i es troba molt afectat pel procés de rovellament de la peça.</p> | 08306-8 | Parc Natural del Montnegre i el Corredor | <p>La base de la història sobre l'origen de la Creu d'en Catafau sembla que és en honor a un llenyataire que va morir a causa d'un accident amb el carro carregat de llenya i fusta vària. El carro era tirat per cavalls i era un treballador del bosc.</p> | 41.6405635,2.4543446 | 454556 | 4610013 | 08306 | Vilalba Sasserra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99350-img2767.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99350-img2768.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconegut | 94 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 99351 | Creu de Terme de Vilalba Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-vilalba-sasserra | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | s.XV | <p>Creu situada davant la nova església de Vilalba Sasserra, al peu de la carretera. És una creu de terme de pedra, sobre una base de planta hexagonal i un fust de secció quadrada que són d'època contemporània. La part superior de la creu té una base amb una sanefa amb personatges entrellaçats entre ells i al damunt la creu de pedra pròpiament dita amb un quadrat sobreposat i la creu amb la crucifixió de Jesús representada. Sembla de factoria senzilla i amb les puntes de la creu amb uns acabats arrodonits degut a l'erosió.</p> | 08306-9 | Carretera Vella de Sant Celoni, sn | <p>D'època medieval se'n desconeix l'autoria. </p> | 41.6525157,2.4416691 | 453510 | 4611348 | 08306 | Vilalba Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99351-img2804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99351-img2805.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-08-05 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconegut | 85 | 51 | 2.1 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 99352 | Font del Duc o Font de can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-duc-o-font-de-can-gol | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | s.XIX | <p>Font amb obra segurament del segle XIX. Hi ha una petita bassa i la dificultat de la vegetació no permet veure la resta de l'estructura de la font. Hi ha uns petits esglaons que permeten accedir a la plataforma de la font.</p> | 08306-10 | Disseminat Can Gol, 15 | <p>La seva construcció prové de la voluntat de tenir una font i un espai d'esbarjo per les masies del voltant, sobretot la de can Gol. A les imatges antigues recuperades es pot veure una construcció d'una font amb ornamentació i un seguit de bancs al seu entorn. L'ornamentació de la font tenia dues columnes laterals amb una borla a la prta superior. El frontal de la font en forma triangular.</p> | 41.6506339,2.4451929 | 453801 | 4611136 | 08306 | Vilalba Sasserra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99352-img2754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99352-img2755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99352-img2756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99352-2.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Inexistent | 2025-08-05 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconegut | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 99353 | Can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gol-1 | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | s.XIV | <p>El conjunt arquitectònic es compon d’una masia principal, una masoveria, un habitatge annex del segle XIX i diverses construccions auxiliars, tot integrat dins un clos perimetral tancat. La masia i la masoveria, datades entre els segles XVII i XVIII, presenten planta rectangular, coberta a dues aigües i desenvolupament en diverses alçades. Destaquen els portals d’accés adovellats i les obertures emmarcades en pedra, elements típics de l’arquitectura rural catalana d’època moderna. A la façana nord de la masia s’hi adossa un cos de volumetria més senzilla, rematat per una torre-mirador de planta quadrada amb coronament emmerletat, que aporta un element vertical singular al conjunt.</p> <p>L’estat de conservació general de les edificacions és bo, tot i que es detecten algunes alteracions menors derivades del pas del temps i possibles reformes no documentades. L’entorn immediat conserva el caràcter rural original, amb espais agrícoles i vegetació espontània que reforcen el valor paisatgístic i patrimonial del conjunt.</p> | 08306-11 | Disseminat Can Gol, 1 | <p>La primera referència documental de can Gol és de l'any 1364. Concretament fa referència a un primer edifici de Can Gol que es situava al costat de l'església vella de Santa Maria, però que va ser cremada durant la Guerra del Francès. Formava part dels dominis de la família Centelles i en una de les façanes es llegeix la data de 1703, segurament recol·locada. Una de les famílies importants que hi van residir van ser els Gual, els quals apareixen documentats ja l'any 1464, que ja tenien sepultura pròpia situada al peu de l'altar major. Gual pren la contracció del diftong acabant en Gol.</p> | 41.6500280,2.4434710 | 453658 | 4611070 | 1364 | 08306 | Vilalba Sasserra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99353-img6815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99353-1.jpeg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-08-05 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconegut | 85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 99355 | Font de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lilla | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | s.XIX | <p>Actualment es troba plena de vegetació i no té sortida d'aigua.</p> | 08306-13 | Costat del Mas Illa de Vilalba Sasserra | <p>Segurament es relaciona amb l'ús que en podia tenir la masia de Can Illa de Vilalba. No es tenen dades al respecte.</p> | 41.6367909,2.4590814 | 454948 | 4609592 | 08306 | Vilalba Sasserra | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Sense ús | 2025-05-23 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconegut | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 99362 | Pedrera de can Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-can-gol | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | <p>Pedrera que és visible des del camí que es troba al costat del mas Can Gol. Es tracta d'una paret de pedra on es poden veure les extraccions de pedres, segurament utilitzades per a la construcció de les masies de l'entorn.</p> | 08306-14 | Disseminat Can Gol, 1 | <p>No es tenen dades històriques de la pedrera de Can Gol, però segurament tindria la funció de proveïr de pedra i material petri per a la construcció de les masies i els edificis de la zona. </p> | 41.6482843,2.4460673 | 453873 | 4610875 | 08306 | Vilalba Sasserra | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99362-pedrera-de-can-gol.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconeguda | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.