Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41776 | Finestres de Can Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-de-can-pineda | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIV-XVII | Casa rústica, que destaca per la presència d'un parell de finestres gòtiques, cap de les quals són originals de la casa, sinó que provenen de l'enderroc d'una masia de fora del terme. En primer terme la casa compta amb un finestral gòtic polilobulat, amb 7 arcs, que destaca per la decoració de les impostes, a base d'elements florals. L'ampit també està decorat amb una motllura. La segona finestra és gòtica d'arc conopial, amb arabescos, també amb decoració a les impostes on trobem roses i motius heràldics. | 08029-23 | Carrer de Sant Joan, núm. 37 | Els elements més ressenyables de la casa no es troben en el seu emplaçament original, sinó que provenen d'un enderroc d'una masia barcelonina, a la zona del Carrer Guipúscoa (Rovira 2006). | 41.5294500,2.3915000 | 449236 | 4597712 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41776-foto-08029-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41776-foto-08029-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41776-foto-08029-23-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 41777 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 177. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Interessant cas de masia de dos cossos en contraposició a l'estàndard més habitual de construir en base a tres. L'edifici primigeni de la masia ha crescut pel cantó dret, amb la construcció no d'un tercer cos, sinó d'un nou edifici annexe, la masoveria. El mas original presenta dues alçades, planta baixa i planta pis, amb frontó a la façana derivat del sostre a dues aigües amb el carener perpendicular. El portal de la façana és rodó i dovellat i les finestres emmarcades per pedres d'una sola peça, ja siguin llindes o brancals. La porta de la masoveria és un arc rebaixat carpenell. Cal anotar la presència d'un pi blanc a la finca de la masia (Rovira i vinyals 2005). | 08029-24 | C/ Sant Joan, 3 | La referència documental més antiga cal anar a buscar-la a inicis del segle XV, a l'any 1414 (Modolell 1993). | 41.5285600,2.3919900 | 449276 | 4597613 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41777-foto-08029-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41777-foto-08029-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41777-foto-08029-24-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També ha estat anomenada El Barral de Cal Fuster o Cal Fuster.A la façana s'hi troba un rellotge de sol, que està incorporat a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4695. Es tracta d'un rellotge pintat, de forma rectangular i de tipus vertical, i destaca pel seu lema. Tal i com diu la fitxa de l'inventari, 'de marc rectangular pintat en color ocre, no hi ha línies horàries ni números'. El seu lema diu: Jo sense sol i tu sense fe no valem rè. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 41778 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig | Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 231-232. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 187-188. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Masia de tres cossos, amb el teulat a dues aigües, i el carener paral·lel a la façana, pel que el frontó no es troba ubicat a la façana principal. L'edifici té tres alçades, planta baixa, planta pis i golfes. Aquesta darrera planta està caracteritzada per un seguit de finestres rectangulars de mòdul més petit que les de la planta baixa i pis. Les finestres del primer pis són rectangulars, sense que se n'observin ni les llindes ni els brancals de pedra, sinó que estan esboçats en el morter. Les dues finestres dels cossos laterals de la planat baixa són d'arcs rebaixats, en sintonia amb la porta principal. Per altra banda cal destacar que la porta no és d'arc de mig punt ni dovellada, sinó que ens trobem davant d'una entrada d'arc carpanell. A la porta s'hi accedeix per una llargs graons. De la façana sobresurt el balcó del cos central, a l'alçada del primer pis, decorat amb esgrafiats a banda i banda per motius al·legòrics i heràldics. Un d'aquests motius, similar al seu simètric, és un rellotge de sol. Al cantó esquerre de l'edifici s'hi ha annexat un cos de doble alçada amb galeria porticada a l'alçada del primer pis. Destaca també el celler, amb paviments, arcs torals i voltes de mocador originals, que encara conserva el cup i les premses. Cal destacar alguns exemplars de l'arbrat, encapçalats per la palmera de Canàries centenària i el xiprer, un dels més alts de les cases del poble, que a nivell paisatgístic li confereixen un valor afegit. Cal sumar al conjunt l'alzina, que no presenta tronc únic, sinó quatre troncs que surten del sòl (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-25 | Camí Santa Elena, 14 | La primera menció documental que tenim de l'indret cal que l'anem a buscar a inicis del segle XIV, i a la relació dels qui compren la Casa de Cabrera de l'any 1387 a Francesc de Sant Vicenç, apareixen també els Puig (Modolell 1993). En el fogatge de 1497 apareix en Barthomeu Puig associat a aquesta propietat, tal vegada el mateix Bartomeu Puig de can Puig d'Agell que comprarà la Casa de Cabrera l'any 1531, juntament amb el Castell de Burriac, per a la Universitat (Modolell 1993). En el fogatge de 1553 es torna a esmentar el cognom. Cal ressenyar l'anècdota que recull Modolell (Coll i Modolell 1999: 231-232), en la que expliquen que a la casa hi havia 'l'habitació del pecat' on no s'hi deixava entrar ningú. Segons explica era el lloc que utilitzava la reina Isabel II en les seves visites a Barcelona per trobar-se amb els seus amants. | 41.5335400,2.4033000 | 450223 | 4598160 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41778-foto-08029-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41778-foto-08029-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41778-foto-08029-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A la façana s'hi troba un rellotge de sol, que està incorporat a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2910. Es tracta d'un rellotge pintat, de motiu circular similar a l'esgrafiat a l'altre costat del balcó, i de tipus vertical declinant. Tal i com diu la seva corresponent fitxa, és un rellotge 'molt decorat al voltant, d'orientació sud-oest, línies horàries i xifres esborrades, i en el que possiblement hi havia un sol al pol'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 41779 | Can Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-1 | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 96-97. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 194. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Masia de tres cossos i tres alçades (planta baixa, planta pis i golfes). El teulat és de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la planta baixa hi trobem ben centrada el portal rodó dovellat amb sengles finestres rectangulars als cossos laterals, amb llinda i brancals de pedra, cada un d'ells d'una sola peça. A la planta pis destaca la finestra central, rectangular però de factura gòtica, on destaca la nervadura central apuntada i les motllures, a part de trets figurats simètrics a la zona de contacte entre la llinda i els brancals; les dues finestres dels cossos laterals són similars a les de la planta inferior. A les golfes, just sota el frontó, destaca la triple obertura central de capitells llisos i coronament arrodonit, i dues petites finestres rectangulars als cossos laterals. Un element que també sobresurt és el jardí, amb un cuidat ordre, d'estil racionalista. Cal destacar la presència de diferents elements botànics, entre els que s'hi compten les alzines, una figuera, el garrofer, la lagerstroèmia, el magnolier, el nesprer, la noguera, els pins pinyoners o els xiprers (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-26 | C/ Argentona, 58 | La primera referència coneguda que tenim de l'indret cal que l'anem a buscar a inicis del segle XIV, i a la relació dels qui compren la Casa de Cabrera de l'any 1387 a Francesc de Sant Vicenç, on apareixen, entre d'altres, també els Pujol (Modolell 1993). També s'ha publicat, sense esmentar la publicació de referència, que l'origen del mas seria del segle XII (Escura 2007). Cal ressenyar que aquest cognom és absent entre el veïnat d'Agell en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.5266300,2.4065800 | 450492 | 4597391 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41779-foto-08029-26-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La casa compta amb dos rellotges de sol, un a la façana principal, entre el primer pis i les golfes, així com un altre al cos perpendicular adossat a la façana pel cantó dret. Ambdós rellotges estan incorporats a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4956 i 4957. El primer es tracta d'un rellotge pintat de forma rectangular del tipus verttical declinant. Com diu la seva fitxa 'Presenta una orientació sud-est amb les línies horàries de 5 a 3 i xifres aràbigues. Presenta corbes de declinació solar i calendari zodiacal. També presenta un sol al pol, gnòmon de vareta'. El rellotge destaca per presentar un tema a la part superior: Jo sense sol tu sense fe no valem res. El segon rellotge és més original, respecte dels rellotges de Cabrera: és del tipus habitual vertical declinant, però té una forma de quart de circumferència i una forçada orientació oest. Tal i com diu a la seva fitxa 'les línies horàries de 12 a 7, traços més curts per a les mitges hores, amb xifres aràbigues. Sol al pol, gnòmon de vareta'. Presenta una inscripció de la seva data: Dia 13 de mayo Año de 1859.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 41780 | Cal Rectoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rectoret | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 96. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Conjunt de diferents edificacions de les que en destaca la masia principal, que presenta un volum de tres crugies disposats perpendicularment a la façana principal pel que fa a la planta baixa, i dos cossos per la planta pis i golfes pel cos central, i planta baixa i planta pis pel que fa als cossos laterals. Presenta el carener perpendicular a la façana, i teulada a dues aigües, conformant el frontó a la façana principal, i aiguavessos paral·lels a aquesta. | 08029-27 | Camí Santa Elena, 3 | 41.5305500,2.4054600 | 450401 | 4597826 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41780-foto-08029-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41780-foto-08029-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41780-foto-08029-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||
| 41781 | Can Rodon de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodon-de-lhort | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 98-99. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 194. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | En origen l'edifici presentava una estructura de tres cossos, als que posteriorment se n'hi afegiren dos més en els seus laterals, però amb la característica que segueixen la línia marcada per la projecció de la línia descendent del sostre, configurant un aspecte d'edifici sòlid i auster, sense volums afegits (amb excepció d'un porxo a la planta baixa del lateral de ponent). La masia presenta dues alçades, planta baixa i planta pis, amb un sostre a dos vessants. El carener és perpendicular a la façana principal, amb un ampli frontó, alliberat de les obertures de les golfes. La porta principal, centrada i protegida per dos pedrissos, és d'arc rodó dovellat, i en aquesta mateixa planta en trobem una altra, en un dels cossos laterals, però en aquesta ocasió d'arc carpanell, amb data inscrita de 1758. A la planta pis, trobem les tres finestres que corresponen als tres cossos, tot i que d'una mida menor de l'habitual. Totes són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra, però en sobresurt una que presenta una finestra gòtica del segle XVI. | 08029-28 | C/ La Riera | La primera menció a l'indret cal buscar-la l'any 1300 (Modolell 1993). En el fogatge de 1497 trobem la menció a Angelina Redona, esmentada com a vilatana pobra del poble. Ja a mitjans dels s. XVI, en el cens de 1553, es torna a fer menció a l'indret sota el cognom de Rodon. Juntament amb Can Català, Can Mateu, Can Carbonell, Can Serra i Ca l'Arnau, la masia formava part de les agrupacions de cases o quadres que es protegien entre elles. | 41.5268800,2.3926700 | 449331 | 4597426 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41781-foto-08029-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41781-foto-08029-28-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat a la masia hi ha un local de restauració. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 41782 | Les Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ribes | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 372-374, ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 192. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Edifici de tres cossos, on el cos central és més ample i més alt que els laterals. Pel que fa als sostres, el del cos central presenta un sostre a dues aigües, però amb el carener paral·lel a la façana principal, mentre que el teulat dels cossos laterals té l'aiguavés en sentit oposat. El cos central presenta tres alçades: planta baixa, planta pis i golfes, mentre que els cossos laterals només assoleixen dues alçades. L'accés principal no es troba a la façana principal, en la que trobem una porxada, sinó que la porta es troba a un dels laterals de l'edifici. Les finestres són rectangulars amb la llinda plana. Aquesta estructura complexa queda una mica amagada pel tret que justament caracteritza aquesta masia, que és la façana barroca ondulada, fruit d'una reforma posterior. De l'edifici, avui sense ús, en destaquen a l'exterior els elements ceràmics vidrats que decoren les façanes barroques en els seus punts emblemàtics. Repartits en diferents indrets de la finca destaquen alguns arbres, com l'acàcia, les lagerstroèmies, els lledoners, el magnolier, l'olivera, o el xiprer, però potser el què confereix al conjunt un valor estilístic i paisatgístic és la centenària palmera de Canàries, amb un regust a l'època dels indianos (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-29 | Camí del Mig, 17 | La primera menció clara al mas ens remet a l'any 1545 (Modolell 1993). Val a dir que si ens atenem a la informació proporcionada pels antics fogatges, en el de 1497 trobem a la població a un Johan Riba, cognom que es repeteix en el cens de mitjan segle XVI, tot i que el nom del mas Ribes contraposat al cognom de Riba podrien ser diferents. Aquesta masia, juntament amb les de Can Peric, Batlle, Molí de Sants i Falions, integraven una agrupació a redòs de la capella de Santa Margarida (desapareguda). | 41.5276200,2.4168200 | 451347 | 4597495 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41782-foto-08029-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41782-foto-08029-29-2.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Ballescà o Vallescà | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 41783 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-2 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 196. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Edifici format per tres cossos, amb dues alçades (planta baixa i planta pis). La teulada és de dues aigües, però amb el carener paral·lel a la façana principal, fet pel qual trobem els frontons a les façanes laterals. A la façana principal trobem la porta, rectangular i de llinda recta, morfologia comparable amb les finestres, que presenten llinda i brancals de pedra. Es conserva bé l'espai de l'era davant de l'edifici. Cal ressenyar la presència de nombrosos espècimens botànics, dels que sobresurten la palmera de Canàries, segurament centenària, i que li confereix un valor paisatgístic assimilable a les masies d'indianos. També són destacables els pebrers bords, el castanyer, el cedre de l'Atles, el magnolier i el conjunt de xiprers (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-30 | Passatge els Tarongers, 12 | La primera referència documental que tenim de Can Serra és de l'any 1380 (Modolell 1993). Juntament amb Can Català, Can Mateu, Can Carbonell, Can Rodon de l'Hort i Ca l'Arnau, la masia formava part de les agrupacions de cases o quadres que es protegien entre elles. | 41.5273000,2.3897500 | 449088 | 4597475 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41783-foto-08029-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41783-foto-08029-30-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 41784 | Can Tatai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tatai | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 99, ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 186. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Edifici de tres cossos construït en dues alçades (planta baixa i planta pis). Posteriorment se n'hi afegí un cos al lateral dret, però amb la característica que segueix la línia marcada per la projecció de la línia descendent del sostre, configurant un aspecte d'edifici sòlid i auster, sense volums afegits, similar al perfil de Can Rodon de l'Hort. La masia presenta dues alçades, planta baixa i planta pis, amb un sostre a dos vessants. El carener és perpendicular a la façana principal, amb un ampli frontó, alliberat de les obertures de les golfes. La porta principal és d'arc de mig punt, amb unes dovelles de mides formidables, que li confereixen un aspecte singular (0,95m. de llargada cada una, que formen un arc d'onze carreus). A la planta pis, trobem les tres finestres que corresponen als tres cossos. Cal ressenyar que les llindes i brancals de pedra estan motllurats tot i que d'una mida menor de l'habitual. Totes són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra, però en sobresurt una que presenta una finestra gòtica del segle XVI. | 08029-31 | C/ Corredor, 8 | De les masies ressenyables de la població, aquesta és de les poques de les que no es disposa d'informació antiga. Normalment es fa servir el buidatge de Josep Maria Modolell de documentació o referències als fogatges de 1497 i 1553. | 41.5335100,2.4002900 | 449972 | 4598158 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41784-foto-08029-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41784-foto-08029-31-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Suari. Fou l'any 1913 quan Manuel Tatay Nogueres adquirí la propietat de Can Suari, i a partir d'aquí es començà a coneixer la masia pel nou nom en referència al nou propietari.Cal ressenyar la presència d'un rellotge de sol a la façana, que està incorporat a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4700. Es tracta d'un rellotge de rajoles de ceràmica, de forma rectangular i del tipus vertical declinant. Tal i com diu a la fitxa correponent, és un rellotge 'emmarcat, que declina cap el sud-est, amb línies horàries de 6 a 5, amb marques a les hores i les mitges hores, de numeració romana, amb gnòmon de vareta i sol al pol'.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 41785 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-1 | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 96, MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVII-XX | Masia de tres cossos, amb el sostre a dues vessants, i el carener disposat perpendicularment a la façana, fet que dóna lloc que el frontó es disposi en la façana principal i posterior. El cos central presenta tres alçades (planta baixa, planta pis i golfes), mentre que els cossos laterals estan construïts només amb planta baixa i pis. Cal destacar que el balcó central del primer pis de la façana ha malmès el portal rodó característic de les masies. | 08029-32 | Camí Santa Elena, 2 | No hi ha testimonis documentals de l'antiguitat d'aquesta construcció. Sí que cal destacar l'agrupació de masos en una quadra en aquesta zona d'Agell, format per Can Valls, Cal Rectoret, Can Basora, Can Miralpeix. | 41.5308300,2.4054800 | 450403 | 4597858 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||
| 41786 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 196. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVII-XX | El conjunt del Castell està format per la masia, dues edificacions rurals i el magatzem. La masia presenta una tipologia canònica amb un volum de tres cossos, que desenvolupen planta baixa i pis. La coberta té una teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, fet que allibera la façana principal dels timpans, que es troben a les façanes laterals. Destaquen els elements característics, com la porta dovellada d'arc de mig punt, un portal amb gran llinda i les finestres rectangulars remarcats amb llindes i brancals de pedra. Al cos central es conserva un rellotge de sol rectangular, amb gnòmon de vareta. | 08029-33 | Camí Santa Elena, 24 | La informació més evident, a nivell cronològic, ens l'aporta un parell de dates gravades a la mateixa masia, ja que no tenim evidència documental de l'antiguitat d'aquesta edificació. Sobre la dovella que fa de clau del portal rodó hi trobem la inscripció JOA PAV RAMO 1708 (Joan Pau Ramon 1708). També hi ha una inscripció un pèl anterior, en una biga d'una premsa a l'interior, amb la data de 1691. El Castell forma part del nucli d'Agell, a redòs de l'ermita de Santa Elena, juntament amb el masos de Ca l'Aimeric, Can Mallol, Can Tatay, Can Sagrera, Can Puig, Can Casals, Cals Frares i Can Cassadó. | 41.5347500,2.4033400 | 450228 | 4598294 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41786-foto-08029-33-1.jpg | Legal | Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Català d'Agell. | 96|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 41787 | Mas Terrillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-terrillo | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 198-199. | XIX-XX | Malgrat el nom faci referència a un mas o masia l'aparença actual de l'edifici l'allunya d'aquesta realitat. En l'actualitat el Mas Terrillo és un casal de cinc cossos perpendiculars a la façana principal, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Destaca principalment pels esgrafiats d'estil clàssic de la façana, realitzats entre els anys 1943-45. S'hi representen columnes jòniques, garlandes i hídries. La teulada és de doble vessant, amb aiguavessos a la façana principal i posterior. L'edifici presenta un cos adossat a l'est en planta baixa, així com una galeria porxada a l'alçada del primer pis. | 08029-34 | C/ Xaloc, 8 | De l'antic petit mas no en queda res. La propietat fou adquirida el 1860 per la família Pérez-Capdevila, i a mitjan segle XX es feu una gran reforma que en configurà l'aspecte actual, obra de l'aquitecte Agustí Borrell Sensat, executada entre els anys 1943-1945. El 1947 es construí la capella de Sant Marçal al costat de la casa, en commemoració del besavi Marcial que n'adquirí la propietat (1860). | 41.5225100,2.3960300 | 449608 | 4596939 | s. XX | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41787-foto-08029-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41787-foto-08029-34-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Agustí Borrell Sensat (reforma) | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||
| 41788 | Carrer Anselm Clavé, núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-1 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Aquesta casa es troba emplaçada en el xamfrà que conformen els carrers Anselm Clavé i l'avinguda Pare Jaume Català, fet que conforma una característica façana contínua, sense trencaments angulosos a la cantonada. La seva distribució contempla la planta baixa a la que cal sumar-li dues plantes-pis. En destaca la distribució de les finestres, i un característic frontó arrodonit o acroteri, a la part superior de la façana, amaganat la configuració del sostre amb teulat a dues vessants. | 08029-35 | Carrer Anselm Clavé, núm. 1 | És interessant ressenyar que l'any 1879, en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' aquest edifici no hi consta (Rovira 2006). No obstant, 15 anys més tard, ja la trobem referenciada al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, ubicant-la 'Bajo la Plaza', on s'hi troba un conjunt de 8 cases. | 41.5281900,2.3933700 | 449391 | 4597571 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41788-foto-08029-35-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 41789 | Torre de Ca n'Orriols d'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-ca-norriols-dagell | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Torre de construcció contemporània (1981) que destaca per la senzillesa de les seves línies. Les façanes estan formades per dos murs paral·lels d'obra vista. La coberta és en pendent i està formada per una estructura de fusta de Flandes, sobre les que reposen les teules de formigó combinades amb algunes de vidre Redland amarronades. El paviment exterior i el del garatge és de rajoles col·locades a sardinell. | 08029-47 | C/ Argentona, 82 | 41.5283300,2.4075700 | 450576 | 4597579 | 1981 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cristian Cirici | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||||
| 41790 | Ermita de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-sebastia | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 135. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI | Restaurada l'any 2001 | Capella de reduïdes dimensions, amb una planta rectangular. La teulada és a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta façana està marcada per la completa simetria dels seus elements. La porta és d'arc de mig punt, dovellada. A cada cantó s'hi presenten petites finestres horitzontals emmarcades per blocs de pedra, d'aparença molt similar al temple de Santa Elene d'Agell. En el frontó trobem una finestra neogòtica a manera de rosassa. El campanar és del tipus d'espadanya, ubicat sobre l'accés al temple. La volta de la capella és de canó rebaixat. Destaquen les finestres d'estil barroc rematades amb una creu dels murs laterals i del posterior. El valor pasisatgístic de l'indret es veu reforçat per la presència d'un exemplar de pi pinyoner, a la placeta al costat de l'ermita. | 08029-48 | Camí d'Agell, davant del cementiri. | La capella fou construïda l'any 1507, en motiu de l'acció de gràcies després d'un episodi d'epidèmies de la pesta. Fou cremada durant la Guerra Civil. Restaurada l'any 2001. | 41.5296400,2.3995300 | 449906 | 4597729 | 1507 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41790-foto-08029-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41790-foto-08029-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41790-foto-08029-48-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|96|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||
| 41791 | Santa Elena d'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-elena-dagell | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 135. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona, pàg. 122-124. | XVI | Petit temple que artísticament cal adscriurte al gòtic tardà. El temple presenta una sola nau de forma rectangular, amb un teulat a dues aigües amb el carener disposat perpendicularment de la façana. La façana principal està dominada per la completa simetria dels seus elements. Trobem al punt central una porta d'arc de mig punt dovellada, i a cada lateral una finestra horitzontal emmarcada per blocs de pedra, d'aparença molt similar a la Capella de Sant Sebastià. En comptes de finestra hi trobem un petit òcul, i sobre el frontó trobem un petit campanar d'espadanya. La volta és de creueria ogival amb voltes quatripartites en els dos primers trams i de cinc parts a l'absis. L'absis és poligonal. A les dues parets laterlas hi trobem tres contraforts a cadascuna de les parets. | 08029-49 | Camí de Santa Elena | Tot i que el terme d'Agell ja es documenta en època altmedieval (950), cal esperar per trobar la primera menció documental del temple, l'any 1236, tot i que un uns primers moments l'advocació del temple no era a Santa Elena sinó a Santa Maria. L'aspecte primigeni del temple s'ha perdut ja que sabem que es reedificà l'any 1576, en part sobre les restes del temple anterior (Modolell 1993: 122). Aquest mateix autor comenta que al temple hi havia hagut un retaule de Jaume Serra i Pere Serra (ca. 1387) que ell va localitzar a la Fundació Amatller. | 41.5343100,2.4043600 | 450312 | 4598245 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41791-foto-08029-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41791-foto-08029-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41791-foto-08029-49-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El temple està inclòs en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA 8362), però l'antiguitat de les primeres mencions al terme d'Agell (s.X) i la construcció del primer temple (s.XIII) han fet que també aparegui en en l'Inventari de Patrimoni Arqueològic (CCAA 18021). Modolell (1993:123) comenta que prop del temple s'hi ha localitzat material ceràmic i enterraments propis del s. III dC. | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 41792 | Església de Sant Feliu i Parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-feliu-i-parroquia | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 129-133 MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona, pàg. 221-243. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI | Edifici d'estil gòtic tardà amb teulada a doble vessant, amb un campanar de torre quadrada. Actualment la planta és de tipus basilical, tot i que en origen només presentava un espai únic. L'absis és poligonal i cobert amb volta ogival de cinc parts. La nau central està dividida en quatre trams, coberts amb volta de creueria ogival quatripartita. En el primer tram, suportat per una volta rebaixada quatripartida trobem el cor amb un orgue. Pel que fa a la façana destaquem la portalada principal, que com la de la façana lateral, destaca per la presència d'arquivoltes i fullatges, i el baixrelleu de Fèlix Albages que decora el timpà de la porta d'accés principal. També és molt interessant els matacans conservats, un que protegeix la porta principal, i un segon matacans a la façana lateral. Molt posterior (1965) és ela col·locació d'unes vidrieres a la façana lateral, que trenquen en bona mesura l'harmonia del temple neogòtic. El conjunt es veu reforçat a nivell paisatgístic amb la presència de quatre plataners a la façana principal, conferint certa personalitat a l'espai de la plaça. | 08029-50 | Plaça de l'Església | La primera menció documental de l'església és de l'any 1025, en un document en el que el comte Berenguer Ramon I la ven, juntament amb altres propietats. No queda cap element reconeixeble del primer temple romànic. Entorn església s'han documentat enterraments d'època baix-medieval o moderna. L'any 1540 el batlle Bernat Sagrera encarrega la renovació del vell temple als mestres d'obra Antoni Mateu, de Barcelona, i Joan Vives, de Sant Genís de Vilassar. En aquest document, de gran interés, especifica fins el detall les característiques que haurien de tenir la nova església. | 41.5279600,2.3924000 | 449310 | 4597547 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41792-foto-08029-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41792-foto-08029-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41792-foto-08029-50-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Al temple hi havia hagut el retaule de Sant Joan Baptista, obra de Bernat Martorell, realitzat entre ela anys 1425-1430. És probable que aquest retaule estigués a la desapareguda capella de Sant Joan, de la mateixa advocació que el retaule. Als anys 20 del segle XX estava en molt mal estat de conservació i el rector decidí treslladar-lo a la Pia Almoina per tal que es restaurés, on encara roman com a fons del Museu Diocesà de Barcelona. Es tracta d'un tríptic pintat al tremp sobre fusta de 147x153 centímetres. | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 41793 | Capella de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-vicenc | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Estat ruïnos. Falta tot el sostre. | Les runes de Sant Vicenç poden recordar-nos per la forma a una antiga capella. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb un cos annexat al lateral. L'accés a l'edifici és mitjançant un portal rodó ample, i sobre del sostre, que havia tingut un teulat a dues aigües, s'hi troba una petita torreta, a manera de campanar. La morfologia i l'estat ruinós poden fer-nos pensar que estem davant un temple, tot i que la realitat és que són les cotxeres de la propera Torre Ametller. | 08029-51 | Torre Ametller | Construïda en el primer terç del segle XX (Rovira 2006). | 41.5357300,2.4032800 | 450223 | 4598403 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41793-foto-08029-51-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 41794 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 200-202. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XX | Edifici d'estil historicista, tot i que bastant eclèctic, inspirat en l'ordre i estructura d'una masia. Presenta tres cossos, amb el cos central lleugerament més elevat que els altres, tot i tenir els tres cossos planta baixa i dos pisos. A la planta baixa s'hi accedeix per un porxo amb tres obertures a la façana, d'igual foma que la finestra principal del primer pis, que dóna a un balcó de barana metàl·lica. A la planta superior, tal i com si es tractés d'unes golfes, trobem les característiques finestres més petites, destacnt les tres centrals, que són arrodonides. A sobre, al frontó, i trobem un rellotge circular, sota un coronament d'inspiració barroc. El teulat és a dues aigües. En aquest cos hi ha les dependències de l'Ajuntament: alcaldia, despatxos, sala de juntes, etc. També trobem de dos cossos laterals, d'una sola planta, on hi ha els locals de les antigues Escoles Municipals. Al cos lateral de ponent hi ha un mural amb elements al·legòrics que simbolitzen el coneixement, la ciència i el progrés. El mural s'ha atribuït a Agustí Vendrell, i reprodueix un mapa de Catalunya amb un noi que viatja amb maleta. De l'exterior cal destcar l'aliniació de cinc plataners de talla mitjana que confereixen personalitat a la plaça de la façana principal de l'Ajuntament, al que cal sumar un cinquè exemplar a l'antic pati de l'Escola Nacional. | 08029-52 | Plaça de l'Ajuntament | Hi ha constància que ja l'any 1889, quaranta anys abans de la construcció de l'actual ajuntament, ja se n'havia palesat la necessitat de la construcció d'una nova Casa Consistorial, degut a les mancances de l'anterior, tal i com recull un ple municipal d'aquell any. No fou fins l'any 1903 que es dugué a terme el projecte arquitectònic a mans de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó, tot i que no s'executà fins els anys 1928-1930. El pagament del nou edifici va concloure l'any 1956. | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 1928 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41794-foto-08029-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41794-foto-08029-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41794-foto-08029-52-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Bonaventura Bassegoda | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||
| 41795 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-1 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 204-205. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XIX | El recinte del Cementiri Municipal té el valor de l'estructura mateixa, així com d'alguns mausoleus presents. L'accés principal es fa a través d'una portalada amb volta d'arc carpenell motllurat. Al costat oest d'aquest accés hi trobem la façana posterior d'un espai cobert amb volta catalana, dotant al conjunt de reminiscències neoclàssiques. Un dels panteons, concretament el de la família Ordeig, és obra de l'arquitecte Bassegoda i Amigó, l'any 1917. També intervingué l'arquitecte Josep Domènech Estapa, arquitecte, en la construcció, possiblement, del mausoleu en el que s'hi troba enterrat. D'aquesta construcció destaca el fet d'haver-se realitzat amb llambordes, amb pilastres a les cantonades i coberta de cúpula cònica graonada. El primer mausoleu que trobem tot just entrar correspon al de la família Sala, construcció historicista de principis del segle XX. Destaquen del conjunt els dos pins pinyoners que flanquegen l'accés principal. A nivell botànic també cal ressenyar la vintena de xiprers que trobem dins el recinte, | 08029-53 | Camí d'Agell i Carrer de Sant Sebastià | L'any 1863, en un ple municipal, van sortir a subhasta pública les tasques d'excavació i trasllat de les restes de l'antic cementiri a una fossa comú del nou espai. Però no seria fins l'any 1870-71 en que el cementiri començava a estar operatiu, amb el primer registre ja l'any 1871. | 41.5301000,2.3993500 | 449891 | 4597780 | 1871 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41795-foto-08029-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41795-foto-08029-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41795-foto-08029-53-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 99|105|116|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 41796 | Torre Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ametller | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 197-198. ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Edifici de tres plantes d'estil noucentista, que manté les característiques originals des de la seva construcció. Reconeixible des de lluny per les dues torres acabades (de tres i quatre plantes) amb un sostre acabat en punxa. Cal destacar les façanes que estan arrebossades i decorades amb esgrafiats. També conserva el porxo semicircular que dóna accés a l'entrada, caracteritzat per la presència de sis columnes amb capitells d'ordre jònic. Sobre els capitells hi reposa un terrat descobert a l'alçada del primer pis, amb balaustrada, també de forma semicircular. A la façana oposada s'hi troba una altra terrassa coberta sobre un porxo amb arcada. En aquest indret, sobre la dovella central, hi trobem el relleu d'un ametller, emblema de la família. Cal destacar també el banc adossat en un dels murs laterals, que es troba decorat amb un enrajolat de ceràmica amb sanefes i motius florals, una escena bucòlica i l'omnipresent ametller. Adossat a la torre noucentista trobem un conjunt modern d'ordre racionalista. La torre es troba envoltada per un gran i elegant jardí, que malgrat no tenir-ne evidències documentals, sembla que fou projectat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. | 08029-54 | Camí de Santa Elena, núm. 34 | La finca, coneguda amb el nom de Torre Ametller, pertanyia a la família dels Amatller, concretament a Teresa Amatller i Cros, filla del fabricant de xocolata Antoni Amatller, i fou construïda els anys 20 del segle XX. Durant la Guerra Civil la Torre va servir per allotjar-hi refugiats. Posteriorment la propietària es veié forçada a cedir la casa al règim, que l'habilità per la Secció Femenina de l'Auxili Social, i fou administrada per monges fins l'any 1977. Posteriorment seria orfenat i finalment adquirida per la Generalitat de Catalunya. | 41.5352800,2.4033500 | 450229 | 4598353 | 1920 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41796-foto-08029-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41796-foto-08029-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41796-foto-08029-54-3.jpg | Legal | Noucentisme|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Lluís Bonet Garí | En l'actualitat és un alberg de la Generalitat de Catalunya, amb número de registre DGJ8 i capacitat de 167 places. | 106|120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 41797 | Molí de l'Horta Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lhorta-pi | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | L'estructura inferior és sòlida, però la part àèria de ferro està malmesa pel desús. | Es tracta d'un molí amb finalitat agrícola, pensat per bombar aigua per poder regar els camps. Tipològicament és d'eix horitzontal i s'orientava buscant el vent amb un penell incorporat. La construcció és de tipus cilíndric amb la coberta amb cúpula de quart d'esfera del qual en surt l'estructura metàl·lica. La finalitat del cilindre és per a protegir tots els mecanismes i engranatges que possibiliten l'extracció d'aigua del subsòl. Molí del tipus multipala caracteritzat per tenir un bon nombre de pales situades de forma guerxa per tal d'obtenir l'efecte d'hèlix. Actualment el molí es troba en desús i desprovist de les pales i penell. | 08029-55 | Horta del Pi, Carrer Argentona, 16 | 41.5227100,2.4208100 | 451676 | 4596947 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41797-foto-08029-55-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 41798 | Pedrera d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-den-serra | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Activitat econòmica exhaurida. Queden molt poques restes visibles de l'activitat. | Explotació en la que s'extreia pedra de granit per la construcció o per extracció d'àrids. A nivell patrimonial, més enllà de testimoniar aquesta activitat econòmica, queda alguna presència industrial. En aquest sentit queda l'obra d'una trituradora i una torba que consta d'un circuit amb fort pendent construït per fer baixar la pedra per ser carregada als camions. Un sistema de crives permetia que la pedra o graves fossin classificades segons els tamanys requerits. El descarregador de la trituradora, fet de llambordes de la mateixa pedrera i ciment armat, es construí als anys 60 del segle XX. | 08029-56 | Indret de la Pedrera d'en Serra, Polígon 2 Parcela 177 | Inicialment, a principis del segle XX, s'hi extreien blocs per voreres i per fer adoquins per a la ciutat de Barcelona i Mataró. Posteriorment s'hi afegirà l'extracció de grava. La pedrera d'en Serra és la concreció de difrents petites explotacions mineres disperses que s'anaven comunicant les unes amb les altres, fins concentrar-se en una sola explotació (Rovira 2006). | 41.5362500,2.3922400 | 449303 | 4598467 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41798-foto-08029-56-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | S'ha conegut sota diferents noms, com la Pedrera d'en Serra, Pedrera Anita o Pedrera d'en Cisco.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||
| 41799 | Arxiu municipal de Cabrera de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-cabrera-de-mar | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-cabrera-de-mar | XVIII-XX | L'arxiu municipal de Cabrera de Mar conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. | 08029-57 | Plaça de l'Ajuntament | La documentació més antiga data del segle XVIII, però la major part de la documentació és del segle XX. L'arxiu forma part de la Xarxa d'Arxius Locals des de l'any 2009. | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41799-foto-08029-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41799-foto-08029-57-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Informació extreta de la Xarxa d'Arxius Locals de la Diputació de Barcelona | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 41800 | Aqüeducte i Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-i-sant-domenec | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 199. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVIII | Es conserva un tram de l'aqüeducte que probablement conduïa l'aigua a la font del poble. Aquest tram construït amb pedra a mode d'aparell de reble, aprofitant pedra i obra ceràmica, presenta un arc de mig punt amb volta de sardinell de mitjanes. Aquest arc, que sustenta l'aqüeducte, s'ha aprofitat per esdevenir el portal d'accés a la finca. Destaca la presència sobre l'arc d'una fornícula que és una capelleta on hi ha una imatge de Sant Domènec. | 08029-58 | Camí de la Font Picant, núm. 2 | Modolell (1993) explica la possibilitat que aquest aqüeducte proveís d'aigua a la Font de la Plaça del poble, que conduiria l'aigua des de la zona del Rocar d'en Lladó, salvant el torrent de cal Coix. | 41.5306200,2.3896600 | 449083 | 4597843 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41800-foto-08029-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41800-foto-08029-58-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 41801 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 199. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVIII-XX | Funcional, la font encara està en ús. | Sota la plaça del poble s'obre una volta d'arc rebaixat carpenell, voltat de dovelles de pedra. Presenta una estructura graonada, i està integralment decorat amb rajoles ceràmiques vidrades, amb alternació de motius triangulars de color groc i verd fosc. L'aigua brolla del cap d'un lleó esculpit en pedra, amb broc metàl·lic a la boca del felí. L'aigua devalla sobre un pedrís. A la part frontal s'hi troba una placa commemorativa de l'any 1987 que esmenta que la font és de l'any 1741. Fins fa poc temps la font també estava decorada amb una placa oval ceràmica amb el paisatge de la muntanya de Burriac i el castell, amb una cabra al front, element avui desaparegut. | 08029-59 | Carrer d'Anselm clavé, sota la Plaça del Poble | Tal i com resa la inscripció l'aigua començà a brollar a la font l'any 1741. Sembla que l'aigua venia de l'aqüeducte de Sant Domènec, que conduiria l'aigua des de la zona del Rocar d'en Lladó, salvant el torrent de cal Coix. | 41.5281300,2.3929200 | 449353 | 4597565 | 1741 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41801-foto-08029-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41801-foto-08029-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41801-foto-08029-59-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||
| 41802 | Can Carles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carles | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XIV-XVII | En el marc d'una construcció de planta quadrada, similar a una torre, trobem uns interessants elements arquitectònics. Aquesta torre té planta quadrada i es distribueix en planta baixa més dues plantes pis. La façana, que té un coronament barroc, amaga el teulat, que és de doble vessant. La portalada és rectangular, i sobre d'aquesta hi trobem les tres portes dels balcons d'aquesta façana i que són fetes de carreus reaprofitats amb llindes de finestrals gòtics molt rebaixats amb arquets (sis d'interiors i quatre d'exteriors) i arabescos, i amb interessants figures esculpides en les impostes o en els suports dels guardapols. Reprodueixen figures antropomorfes de mig cos de factura molt simple en una porta i imagineria zoomorfa en una altra amb una cabra en una de les impostes. Aquestes portes gòtiques són tipològicament poc comunes. A nivell dels arbres de la finca destaquen un plàtan, però sobretot la presència d'una palmera de Canàries, que confereix un valor paisatgístic per l'associació de l'arbre i la casa, tant característic de la moda introduïda pels indianos a cavall del segle XIX i XX (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-60 | Horta de Can Carles (Avinguda Onze de Setembre) | Aquesta torre tipològicament es podria adscriure al que es coneix coma 'mas Torre', característic dels segles XII-XIII al XV. | 41.5241300,2.3989000 | 449849 | 4597118 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41802-foto-08029-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41802-foto-08029-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41802-foto-08029-60-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 41803 | Hortes de Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-de-can-puig | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Malgrat encara hi ha conreu, alguns dels marges es troben entre la malesa | En aquesta zona de conreu es troben uns camps que degut al pendent existent estan aterrassats amb diverses feixes. Són interessants els nombrosos marges d'obra que contenen les terres producte de l'aterrassament. La fàbrica d'aquest conjunt de murs combina la pedra sense lligar, en sec, majoritàriament de granit, tot i que reformes posteriors els han substituït per murs de formigó. Són remarcables alguns trams amb alçades entorn els cinc metres, així com una llarga escala que comunica dues feixes, separades per una gran alçada.Ofereix un bon record del paisatge dels indrets productius agrícoles, que degut als pendents s'aterrassaven per guanyar espai de conreu. | 08029-61 | Veïnat d'Agell, Hortes de Can Puig | 41.5328500,2.4029300 | 450192 | 4598083 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41803-foto-08029-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41803-foto-08029-61-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 41804 | Barraca de pagès del poblat ibèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pages-del-poblat-iberic | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Malgrat l'estructura està conservada integralment, l'estat d'abnadonament i el bandalisme han malmès especialment la porta d'accés i l'interior. | Cabana de pagès de dimensions modestes i planta rectangular. Està construïda al vessant del turó, aprofitant l'aixopluc del pendent. Presenta una porta rectangular a la façana i una petita finestra al frontó arrodonit. Destaca pel fet de tenir una coberta de volta catalana obrada amb rajols. És interessant ressenyar que la cabana presenta un sistema de recollida d'aigua de pluja. Aquesta aigua es recollia de la volta del sostre on als laterals s'hi trobaven sengles embornals que mitjançant dues conduccions portaven l'aigua pluvial a l'interior d'una cisterna. La cisterna es troba emplaçada a una de les parets laterals i té forma rectangular. | 08029-62 | Bosc darrera de Can Borràs | És l'única barraca de pagès conservada al terme. Aquests construccions d'aixopluc i magatzem no eren comuns al Maresme (Rovira 2006). | 41.5345200,2.3858600 | 448769 | 4598279 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41804-foto-08029-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41804-foto-08029-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41804-foto-08029-62-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Molt similar a la Barraca del Camí de la Mina o la Barraca del Carrer Melis, ambdues de Cabrils. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||
| 41805 | El Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Petita capella que es veu passant per la carretera de Vilassar a Argentona. S'hi accedeix mitjançant una graonada que dóna al portal rodó de la capella. Té planta quadrada coberta amb cúpula hemiesfèrica feta de rajol i ceràmica. Façana feta tota d'obra vista amb un interessant ràfec. | 08029-63 | Carretera BV-502, amb l'encreuament amb el camí de Santa Elena | Construïda a mitjan segle XX, aquestes capelles que es localitzen en els camins i són oratoris destinats a pregar-hi en els trajectes que es feien entre els pobles. Moltes d'aquestes capelles, associades a la imatge o al Crist que s'hi venera, han esdevingut veritables punts de devoció, tal i com ho demostren les flors que els ornamenten. | 41.5307900,2.4059200 | 450440 | 4597853 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41805-foto-08029-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41805-foto-08029-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41805-foto-08029-63-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Capelletes com aquesta encara se'n conserven al camí de Vilassar a Cabrils; a la carretera de Vilassar a Argentona, en passar per Agell, i l'altra, a l'entrada d'Argentona; a Canet, situada a la carretera general, anant cap a Calella. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 41806 | El Crist Mujal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-crist-mujal | <p>ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 137. GUARDIOLA, Ll. (1954): Vilassar de Mar. Oikos.Tau, Vilassar de Mar.</p> | XVIII-XX | Restaurat l'any 2005 | <p>Capelleta dedicada al Sant Crist ubicada en el camí del mig en el límit dels termes municipals de Vilassar de Mar, Cabrera i Cabrils. Planta quadrada amb la coberta a quatre vessants; amb els tremujals de rajoles de color blau i blanc fent ziga-zagues. Coronament amb una creu de ferro. Porta de reixa de ferro i vidre. Paret d'obra arrebossada i pintada de blanc. L'entorn s'ha condicionat amb el sòl de pissarra, un fanal i un banc de pedra al costat</p> | 08029-64 | Antic Camí del Mig i Carrer de la Mina | <p>L'antiga llinda de la porta duia la inscripció de 1788. Hi ha documentació de l'any 1777 que parlen que la capella substituiria una antiga creu emplaçada en aquest mateix lloc. L'oratori estava mig abandonat i davant els plans d'urbanització de l'entorn, una sèrie de veïns de Vilassar de Mar van endegar una campanya per a la rehabilitació d'aquesta capella i fer-la extensiva als ajuntaments de Cabrils i Cabrera. Es tracta d'una cruïlla de camins que afecta per igual les tres poblacions. La restauració va concloure el 8 de maig de 2005, inaugurant la remodelació del Crist del Mujal amb una festa en la que van participar les autoritats civils i eclesiàstiques dels tres pobles; amb una xocolatada la participació dels bastoners de St. Quintí de Mediona. Com a informació complementària dir que Mujal ve de mujada. És a dir, parcel·la de terra que poden llaurar un parell de bous en una jornada. El nom de Mujal també pot tenir el significat de fita o demarcació d'una propietat.</p> | 41.5164400,2.3919400 | 449262 | 4596268 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41806-foto-08029-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41806-foto-08029-64-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2026-01-20 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 41807 | Cases de cos del Carrer Ramon Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-carrer-ramon-pla | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | En el casc antic trobem aquest conjunt format per quatre cases de cos, arrenglerades i amb la façana compartida. Estan distribuïdes en planta baixa i planta pis. La teulada és de doble vessant, amb el carener disposat perpendicularment a la façana, pel que trobem el frontó en les façanes laterals. La façana principal està rematada amb una mena de cornisa. Cada cos presenta la mateixa distribució: a la planta baixa porta d'accés d'arc carpenell i finestra rectangular; a la planta pis una única finestra rectangular (en un únic cas substituïda per un balcó). Aquests elements estan emmarcats per elements decoratius com trencaigües i ampits. Tot el conjunt destaca pels seus trets arquitectònics que confereixen un aspecte de l'arquitectura tradicional de les cases de cos. | 08029-65 | Carrer Ramon Pla, núms. 1 a 5. | El carrer i construccions no consten en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5282300,2.3940200 | 449445 | 4597576 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41807-foto-08029-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41807-foto-08029-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41807-foto-08029-65-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut per Pere Pastor de Dalt | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 41808 | Cases de cos del Carrer Pere Pastor núms. 8-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-carrer-pere-pastor-nums-8-14 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Molt a prop d'un altre conjunt de cases de cos trobem aquesta aliniació d'habitatges. Es tracta d'una agrupació de quatre cases de cos amb la façana compartida. Estan distribuïdes en planta baixa i planta pis. La teulada és de doble vessant, amb el carener disposat perpendicularment a la façana, pel que trobem el frontó en les façanes laterals. La façana principal està rematada amb una mena de cornisa, separada per la façana amb una motllura. Cada cos presenta la mateixa distribució: a la planta baixa porta d'accés d'arc rebaixat i finestra rectangular; a la planta pis una única finestra rectangular (en un únic cas substituïda per un balcó). Aquests elements estan emmarcats per elements decoratius com trencaigües i ampits. Tot el conjunt destaca pels seus trets arquitectònics que confereixen un aspecte de l'arquitectura tradicional de les cases de cos. | 08029-66 | Carrer Pere Pastor, núms. 8-14 | Es pot identificar aquest conjunt de cases amb el permís que es demanà a l'Ajuntament de Cabrera l'any 1907 per fer noves construccions al carrer 'Pere Pastó' anom d'Esteve Roldós i Francesc Pallés (Rovira 2006). | 41.5280100,2.3939400 | 449438 | 4597551 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41808-foto-08029-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41808-foto-08029-66-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 41809 | Carrer Baixada de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Conjunt de cases del casc antic, que com el nom indica es van construir a redòs de l'església. El conjunt té un interès del paisatge arquitectònic que conforma, tot i que moltes cases ja han estat tractades individualment a nivell patrimonial. Es tracta de les cases del carrer amb els portals 6-8, 10, 12 i 14. Ara s'afegeix al conjunt el pou que es troba davant de les cases dels posrtals 12 i 14. | 08029-67 | Carrer Baixada de l'Església | 41.5278700,2.3920300 | 449279 | 4597537 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41809-foto-08029-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41809-foto-08029-67-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98|93 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||
| 41810 | Camí dels Contrabandistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-contrabandistes | ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Local (ENIL). Camins de Cabrera de Mar. | Aquest camí s'inicia a mig camí de la pista que comunica l'encreuament entre el ramal que du a la Creu de l'Abella i el del Coll de Burriac. És un sender que té un pendent acusat, entre el rocam, tot i que la zona anomenada 'l'ombra dels contrabandistes', ofereix una part més esplanada, caracteritzada per un alzinar prou tupit, del qual en deriva el nom. El camí, sempre amb acusat pendent, continua fins sota les penyes, on cal grimpar per assolir la part superior de la cinglera. En aquest punt el camí esdevé ara més suau, esdevenint un magnífic mirador sobre la vall de Cabrera. En aquest punt es combina en el paisatge les grans roques amb la vegetació. El camí finalitza a la zona del Turó dels Cirers, i estem a tocar del vessant de Cabrils. | 08029-68 | Encreuament camí de la creu de l'Avellà i el del coll de Burriac | 41.5370100,2.3807500 | 448345 | 4598558 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||||||
| 41811 | Camí de Santa Elena d'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-elena-dagell | Camí que mena cap a l'església de Santa Elena d'Agell. Es tracta de la pista que s'ha emprat tradicionalment per pujar al veïnat d'Agell. Avui en dia es troba en bona part asfaltat. Inicialment sortia des del casc antic de Cabrera, arribant fins el el camí de Vilassar a Argentona i va ascendint fins assolir la concentració de cases d'Agell. En aquest punt el camí trenca a mà dreta per arribar al temple. El camí transcendia d'aquest punt i es podia continuar fins a Argentona. | 08029-69 | Veïnat d'Agell | 41.5305300,2.4057400 | 450425 | 4597824 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||||||||
| 41812 | Riera de la Font Picant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-picant | El torrent de la Font Picant recull les aigües dels vessant oriental del Turó de Burriac i del vessant de llevant de Can Tolrà. A l'inici de la riera és on hi ha la surgència de la Font homònima que de fet dóna nom a la Riera. En l'actualitat el recorregut de la riera es perd en deixar terrenys de bosc i entrar a la part urbanitzada del municipi, en un carrer que curiosament hereta el nom del torrent, això és, el carrer de la Riera. Hi havia un camí tradicional que sortia del centre del poble de Cabrera i s'enfilava seguint en bona mesura el traçat de la riera de la Font Picant. Aquest camí continuava més amunt de l'inici de la Riera, i era també conegut pel nom de Camí d'Argentona, població a la que es dirigia, entrant en aquesta població pel veïnat de Lladó. | 08029-70 | Camí de Cabrera a la Font Picant | 41.5340400,2.3833900 | 448563 | 4598227 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41812-foto-08029-70-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||||||
| 41813 | Rocam d'en Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocam-den-llado | Indret d'interès paisatgístic per les afloracions de roca que s'hi troben. Es tracta d'un lloc escarpat entre els boscos de pins i alzines. Hi ha un camí que mena cap aquest indret, i que comunica el camí de la Creu de l'Avellà cap al turó de Burriac. En un punt intermig surt un ramal que es dirigeix cap el camí del Senglar, a la banda nord del municipi i al'oest de Burriac. Aquest tram és el que circula pel paratge del Rocam d'en Lladó. | 08029-71 | Zona del Rocar Més Alt | 41.5388700,2.3797300 | 448261 | 4598765 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41813-foto-08029-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41813-foto-08029-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||||||
| 41814 | Torrent de Can Boba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-boba | ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Local. ENIL. Boscos, parcs i jardins de Cabrera de Mar. | Tram d'una torrentera que es troba en la divisòria dels termes de Cabrera de Mar i Argentona. Aquest tram es troba en bon estat de conservació i és marc d'un ric ecosistema on hi proliferen diverses espècies animals i botàniques. L'element més singular del torrent de Can Boba és un eix d'alzines de tamany, port i longevitat considerables. El torrent fa de límit entre els termes d'Argentona i de Cabrera de Mar. Les característiques paisatgístiques de la mateixa i el seu valor paisatgístic fan d'aquesta riera un element característic de Cabrera de Mar. | 08029-72 | Carretera B-502, km. 4 | 41.5347000,2.4105100 | 450826 | 4598284 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41814-foto-08029-72-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel Torrent de Can Bartrina. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||||
| 41815 | Ca l'Arnau-Can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau-can-mateu | MARTIN, A.. 'El conjunt arqueològic de Ca l'Arnau (Cabrera de Mar, el Maresme) : un assentament romono-republicà'. A: Tribuna d'Arqueologia 1998-1999. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, 2002. MARTÍN, A. (2004): 'Intervencions arqueològiques a Ca l'Arnau i Can Mateu (Cabrera de Mar) 1997-1998', Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia, La Garriga, 2001, vol. 2, pàgs. 376-408. MARTÍN, A.. 'Las termas republicanas de Cabrera de Mar (Maresme, Barcelona)'. II Coloquio Internacional de Arqueología de Gijón. Termas romanas en el occidente del imperio. p.157-162. MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. ROVIRA, J.M; MARTÍN, A.. 'Ca l'Arnau, noves aportacions al procés de romanització de la Laietània'. A: Històries de Cabrera. Cabrera de Mar, 1998. p.54-60. | II-I aC | Jaciment que de fet correspon a dos jaciments superposats: un assentament d'època republicana, amb un conjunt termal, i un centre terrissaire de fabricació d'àmfores vinàries que té una extensió de poc més de 1.000 m2. L'establiment d'època republicana (les termes), tenen una superfície d'uns 450 m2. La seva construcció data del s. II aC i foren utilitzades fins el s. I aC. Aquesta antiga cronologia i l'estat de conservació de l'edifici fan de Ca l'Arnau un complex arqueològic excepcional i amb molts pocs paral·lels. L'edifici original constava només de les tres sales essencials (apoditerium, tepidarium i caldarium), les quals presenten uns trets constructius similars i un paviment comú. A aquests espais s'hi afegí més tard un laconicum i una sala en el cantó sud, d'ús indeterminat. En la construcció de les parets no es va utilitzar morter, el qual pel contrari, fou fonamental en la construcció dels revestiments hidràulics, els paviments, els hipocaustes i sobretot, els sostres. Els sostres corresponents als dos àmbits que disposen de calefacció estaven construïts amb una tècnica basada en la utilització d'elements ceràmics coneguts amb el nom de tubuli afusats. Les peces s'inserien unes dins de les altres i s'ensamblaven per grups mitjançant varetes de ferro, que es recobrien amb morter. La troballa de tubs de plom de diversos gruixos, que segurament formaven part del servei d'alimentació d'aigua per a un labrum o de les entrades generals d'aigua d'una sala de banys, permet demostrar el grau de perfeccionament tècnic que s'havia aconseguit en aquestes instal·lacions. L'aspecte general exterior del complex termal devia de ser imponent, destacant els dos sostres amb superfícies corbes i emblanquinats que reflectirien la llum solar. El centre productor d'àmfores es composa d'un forn i alguns abocadors d'àmfores en les rodalies. La cronologia global del jaciment és de 175-150 aC a 25 dC. El forn està situat dins d'un ampli recinte delimitat per dos llargs murs perpendiculars. Es de planta rectangular, delimitat pels seus quatre costats per una paret de pedra, que agafa tant el laboratori, que té una superfície útil de 14,5 m2, com el praefurnium. Conserva quasi bé tota la graella in situ. Les dimensions totals de l'estructura són d'uns 45 m2, a excepció de l'espai de treball situat davant de la porta del praefurnium. Els treballs d'excavació d'aquest sector han permès documentar que en aquest complex terrissaire es varen produir àmfores de les formes Dressel 1, Laietania 1 i Pascual. A més també es van fabricar materials constructius, ceràmica comuna i vasos de parets fines. La construcció d'aquest forn va amortitzar estructures més antigues, corresponents a l'assentament d'època republicana, com per exemple unes habitacions situades davant la porta del praefurnium i un forn metal·lúrgic situat a l'altre cantó. La cronologia inicial del complex terrissaire és per ara problemàtica. Durant l'excavació es varen trobar fragments de vores d'àmfora local pertanyents als tipus grecoitàlica i Dressel 1A, de cronologia anterior als tipus Dressel 1 que es troben en els abocadors d'aquesta instal·lació. Datats entre el 2n 1/4 del s. I aC, i el 1r quart del s. I dC, moment en que s'abandona definitivament el centre productor i tot el jaciment. Pel que fa a l'assentament d'època republicana (sector de Can Mateu), es tracta d'un assentament d'estructura allargada, de nord a sud, que sembla resseguir el traçat que en aquella època tenia la riera, segurament més ampla i ondulada que avui dia. Les estructures d'hàbitat que s'han documentat en aquest sector formen dos grups arquitectònics amb orientacions diferents, que tampoc són coincidents amb l'orientació que presenta el conjunt termal. | 08029-73 | Clos de Ca l'Arnau-Can Mateu | El complexe de Ca l'Arnau-Can Mateu va ser descobert l'any 1997 degut a un projecte d'urbanització de la zona. Li deu el nom a la proximitat del jaciment amb les masies de Can Mateu i Ca l'Arnau. Les troballes prèvies realitzades i la seva possible desaparició motivaren la mobilització per part de la comunitat científico-cultural del Maresme. El dia 22 de setembre es va signar, a Can Martinet, un manifest pels membres de l'Equip de Recerca Arqueològica de Territori. El 12 d'octubre va tenir lloc una taula rodona centrada en la problemàtica de Ca l'Arnau i l'arqueologia a Cabrera de Mar. A partir d'aquí es va constituir una coordinadora oberta i formada pel Grup d'Arqueologia de Cabrera (GAC), la Societat Catalana d'Arqueologia, l'Associació d'Estudis Científics i Culturals (AECC) de Premià de Mar, el Grup d'Història del Casal de Mataró, la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt, el Grup d'Arqueologia de Premià de Dalt (GAPD), el Grup d'Amics de l'Art. | 41.5263500,2.3922400 | 449295 | 4597368 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41815-foto-08029-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41815-foto-08029-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41815-foto-08029-73-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Actualment gran part del jaciment resta descobert i a l'espera de ser excavat de manera sistemàtica.(CONTINUACIÓ DESCRIPCIÓ):L'espai s'organitza a partir d'àmbits o habitacions de planta rectangular, on les parets del cantó oest, són en realitat murs de contenció de terres. En general els murs presenten paraments irregulars i estan construïts amb pedres poc treballades lligades amb fang.Només es va documentar una llar, de planta quadrada, en una de les habitacions, i una possible zona de circulació davant de les dues habitacions millor conservades. S'ha de destacar també la troballa d'una canalització feta amb la inserció de dues àmfores púniques centre-mediterrànies, que desguassava a la riera. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 41816 | Ca l'Angusto - Can Ricard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langusto-can-ricard | <p>VIÑALS, J.. 'Notícia sobre una sitja ibèrica trobada a Ca l'Angusto (Cabrera de Mar)'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1995. Patronat Municipal de Cultura.</p> | IV-II aC | Desaparegut | <p>En el marc del Turó dels Dos Pins han aparegut nombroses restes arqueològiques, al marge de la més coneguda necròpolis homònima. La zona considerada com a 'extramurs de l'oppidum de Burriac' ocupa l'anomenat turó dels Dos Pins; el cim i els vessants est i sud. Can Ricard: el lloc en qüestió és davant de Can Ricard, que s'aixeca al sud-oest de Burriac, entre la riera de Cabrera i el torrent del Castell, en un lloc amb bastant pendent. Es coneix que en data indeterminada, en aquest lloc, s'hi van excavar restes d'unes habitacions ibèriques, que no han estat publicades i de les quals s'ignora qualsevol detall. Can Borràs: és ubicat al vessant est del turó dels Dos Pins, en un terreny força pendent. Segons Pujol i García (1982-83), el grup de col·laboradors de Cabrera del Museu Arqueològic de Barcelona van excavar unes habitacions ibèriques en aquest punt. S'ignoren els detalls d'aspecte físic i cronologia. Ca l'Angusto: s'hi arriba per un trencall que es troba a mà esquerra, al final del Camí de Can Segarra. És tracta d'una zona d'un cert pendent, al vessant dret del torrent del Castell on, a finals de març del 1973, en construir-se un pou sec dins la propietat, aparegué una sitja que fou excavada per Josep López i Viñals i Josep Viñals i Cortés. Tot i que contenia materials antics, com una ceràmica àtica de figures roges, les peces més recents indicaren una amortització poc anterior al 100 aC. Torre i establiment ibèric del turó dels Dos Pins: el descobriment del conjunt edilici ubicat a la carena sud fou fortuït, arrel de l'espoliació per part de clandestins el 1986. Per aquest motiu, entre el 1992 i el 1995 s'hi excavà de forma programada. Fruit d'aquestes intervencions es pogué establir que es tracta d'un conjunt format per dos habitacles separats per una canalització, al costat d'una torre que tallava la canalització. La canalització, d'1'3 m d'amplada per 1 m de fons, estava tallada a la roca i devia tenir una sèrie de forats de pal en relació. Un dels habitacles es subdivideix en tres compartiments construïts en fases diferents. Fora de l'habitacle, una canalització més petita envoltava un del murs. S'hi van distingir fins a cinc fases: La primera, de la segona meitat del segle IV a.C., de quan es data la construcció dels habitatges, amb murs de sòcol de pedra i part alta de tovots, amb sòl de terra trepitjada i llar de foc. La segona, de la qual es documenta una remodelació dels dos habitacles a final del segle IV o primera meitat del III a.C. En aquesta etapa es construí la canalització, possiblement. La tercera és de mitjans segle III a.C., quan s'adossà una nova vivenda al primer habitacle. També es construí la potent torre de planta rectangular, dins d'una trinxera de fonamentació excavada a la roca, d'entre 1'8 i 2'2 m d'amplada i en alguns llocs 2 m. d'altura. El parament és de grans carreus treballats, calçats per altres de més petits, lligats amb calç. Per sobre del sòcol de pedres s'ha conservat part de l'alçat de la torre, d'una barreja de fang i petites pedres a manera de morter. Bona part de la segona vivenda quedà destruïda amb aquesta obra. La torre, que sembla exempta, està situada en un punt des del qual domina visualment la riera de Cabrera, des de l'embocadura fins més amunt del turó dels Dos Pins, probable camí de penetració des del mar. Això fa que els seus excavadors la interpretessin com un punt de guaita i control del territori. La quarta fase, de finals del segle III a.C., suposà la remodelació del primer habitatge. Finalment al primer quart del segle II a.C. s'abandonà el primer habitatge i segurament també es desmantellà la torre. El sector no fou novament ocupat. Un altre lloc on s'efectuaren troballes és sobre el turó dels Dos Pins. Segons informa Josep Viñals, en aquest punt del turó, s'hi va excavar un angle d'una habitació ibèrica, cap a finals dels anys 60, per part de Josep Viñals i Josep López.</p> | 08029-74 | Zona del Turó dels Dos Pins | 41.5321700,2.3869900 | 448862 | 4598017 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||
| 41817 | Can Bartrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartrina | IIaC-IIdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | No coneixem exactament les característiques estructurals del jaciment, que es coneix bàsicament per la recollida de material ceràmic romà en superfície, prospecció efectuada amb motiu del traçat de la futura autopista C-32. En concret el material localitzat fou ceràmica ibèrica a torn i a mà, àmfora itàlica i ceràmica nord-africana. En prospeccions posteriors per part de l'arqueòleg municipal A. Martín, s'hi trobaren àmfora bètica, TS hispànica, ceràmica ibèrica a torn, ceràmica comuna romana, àmfora itàlica, una vora de dolium i ceràmica a mà. El 1991, es dugué a terme una intervenció arqueològica basada en l'obertura de sondejos per tal de determinar si hi havia restes arqueològiques en el seu subsòl, amb resultats negatius, almenys en el traçat de l'autopista. Donades les característiques de les troballes, sense cap mena d'estructura documentada, es fa impossible establir el tipus de jaciment. La cronologia del mateix, en relació als materials ceràmics apareguts, queda emmarcada entre els segles II a.C. i II d.C. | 08029-75 | Zona boscosa al sud de Can Mora | 41.5312400,2.4131700 | 451045 | 4597899 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||||
| 41818 | Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet | GARí, R.I.. 'Troballes a Can Benet (Cabrera de Mar)'. Laietània. 2-3, p.287. MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. | II-I aC | Les restes arqueològiques de Can Benet tenen relació amb la construcció del complex esportiu l'any 1999. Es documentaren un seguit d'estructures d'hàbitat corresponents a 4 fases d'ocupació, datables entre el darrer quart del segle II a.C. (entre els anys 135-125 a.C) i el primer quart del segle I a.C. (80-70 a.C) Aquest conjunt habitacional, que el director de l'excavació de l'any1999-2000 relaciona amb Ca l'Arnau, està format per una part senyorial, amb mosaics de gran qualitat que continuen sota del camí asfaltat al sud del jaciment, i una part de servei, que pateix algunes reformes, destinat a l'ús com a magatzem o cuina. La primera fase correspon a un nivell d'ús i tot un seguit de cubetes excavades al terra verge, plenes de cendra, a més d'un canal que travessava el jaciment de nord a sud. Aquest seguit d'estructures s'interpretaren com una mena d'assentament metal·lúrgic del darrer quart del segle II a.C. A la segona fase corresponen un seguit de parets que s'articulen a partir del mur que tanca tot el recinte i que dóna directament a la riera. Són murs de granit que articulen l'assentament en terrasses. És possible que funcionessin a la mateixa vegada que les estructures de la primera fase. A les fases de fonamentació d'aquests murs s'ha trobat molt material ceràmic. Es pot datar aquesta segona fase del darrer quart del segle II a.C. La tercera fase correspon a tot un seguit de parets d'esquist que amortitzen les estructures de la primera fase i que es recolzen en els murs de la segona fase. Es troben algunes llars relacionades amb aquestes estructures i un enterrament infantil sota el paviment d'una de les habitacions. La manca de material associat a aquestes estructures no permet concloure una datació aproximada per aquesta fase. La quarta fase correspon a les estructures pertanyents a una domus romana que talla les estructures de la segona i de la tercera fase. Es constaten murs fets amb grans pedres i dos paviments d'opus signinum teselatum. Sembla que la datació seria del voltant del primer quart del segle I a.C. A part d'aquestes quatre fases, cal destacar una paret circular que s'assenta sobre els nivells d'abandonament del jaciment. Desprès del 1999-2000 es va excavar successivament el 2002 i el 2013. Aconseguint-se en aquestes dues campanyes l'excavació de la domus d'època republicana, de les darreries del darrer quart del segle IIaC. Aquesta domus constava d'un conjunt de nou àmbits dels quals sis estaven pavimentats amb opus signinum tessel·lat i un amb opus signinum sense decorar. La cronologia d'abandó del conjunt coincideix amb la de les estructures republicanes de Ca l'Arnau-Can Mateu. La domus va ser tapada definitivament l'any 2013 en ser impossible en aquell moment mantenir-la al descobert. | 08029-76 | Zona esportiva de Cabrera de Mar | 41.5249400,2.3936200 | 449409 | 4597211 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Actualment, les estructures estan consolidades i museïtzades. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 41819 | La Bòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-boria | IIaC-IdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | No coneixem les característiques estructurals del jaciment degut a que es coneix essencialment per prospecció superficial. La cronologia derivada de l'estudi del material comprèn els segle II aC i I dC. El jaciment queda ubicat en els marges d'uns camps, tocant al camí que surt del Camí del Mig, a la vora de la Riera de Cabrera, i va fins a la N-II, a la vora del torrent de Meniu, en la plana de Cabrera. Devem el coneixement del jaciment als treballs de Marta Prevosti arran de la troballa de material ceràmic en superfície. Concretament hi trobà ceràmiques ibèriques comunes abundants, algun fragment fet a mà, un fragment d'àmfora itàlica i quatre fragments de tegulae. Més al sud, prop la propietat Florispania, hi recollí gran quantitat de ceràmica ibèrica comuna, algun fragment d'àmfora tarraconense, un fragment de tegula i un d'àmfora itàlica. Els camps situats al nord-oest d'aquest darrer indret estan ocupats per naus que no es poden prospectar, i per tant no se sap si el jaciment continua. | 08029-77 | Camps de conreu entre el torrent de Meniu i la riera de Cabrera | 41.5177100,2.4069600 | 450517 | 4596400 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||||
| 41820 | Camí de Bardina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-bardina | DDAA. 'El jaciment del Camí de la Mina (Cabrils, el Maresme). Un establiment ibèric de plana del segle IV aC'. A: XII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1996. | IV-I aC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Jaciment del que no es coneixen les característiques estructurals del mateix. És curiós el fet que el jaciment es documentà indirectament, ja que es feu per F. Bayés arrel de la troballa de materials ceràmics ibèrics en uns pilots de terra, l'any 1995. Es descobrí que les terres provenien d'unes extraccions vinculades la construcció de dues cases a la cantonada del carrer S. Ollero i el camí de la Mina. En conseqüència s'efectuà un garbellat dels sediments a fi de recopilar dades relacionades amb un possible jaciment a la zona. El material que es recuperà estava format per una vora de kylix àtic, una altra de copa , fragments d'àmfora feno-púnica procedent de l'estret de Gibraltar, àmfora púnica, àmfora ebusitana, àmfora massaliota, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de tipus emporità, ceràmica ibèrica comuna oxidant i terrissa ibèrica a mà. Pel que fa als materials constructius, possiblement indicadors de la presència d'un establiment rural, es van poder documentar 6 fragments de tàpia, caracteritzats per una barreja de sorra, argila i pedres de petites dimensions, juntament amb 38 fragments de tovot, 6 fragments de paviment de fang trepitjat i un fragment de llar de foc de composició argilenca. Una breu prospecció visual realitzada el 1995 per tots els camps va confirmar que per tot arreu es podien recollir ceràmiques iberoromanes escampades en superfície que presentaven característiques similars. Donades les característiques de les troballes es pot establir l'existència d'un establiment ibèric de plana amb materials que indiquen una presència més o menys estable, com són les restes de tovot, tàpia, paviment i llar de foc. La cronologia del jaciment quedaria establerta, en relació als materials apareguts, entre els segles IV i I aC. | 08029-78 | Camps al sud del camí de Bardina | 41.5197400,2.3907500 | 449166 | 4596635 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||
| 41821 | Can Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borras | <p>MIRÓ,J., PUJOL, J. I GARCIA, J. (1988): 'El dipòsit del sector occidental del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, El Maresme)', Laietania, núm. 4, Mataró. ZAMORA, D. (2006-07): 'L'Oppidum de Burriac. Centre de poder polític de la Laietània ibèrica', Laietania, núm. 17, Mataró.</p> | II-I aC | Diferents estructures no conservades o colgades | <p>Indret de troballa de diferents estructures arqueològiques relacionables amb el poblat ibèric de Burriac, malgrat ser aquesta una zona fora muralles. Un dels elements més destacats és la localització i excavació l'any 1983, del dipòsit del sector occidental del poblat ibèric de Burriac. Aquesta intervenció va venir motiva pels treballs furtius que s'hi havia anat succeint. L'excavació estratigràfica va permetre documentar una interessant seriació cronològica que abarcava des de l'any 100 aC fins el 40 aC.</p> | 08029-79 | Zona de Can Borràs | 41.5338500,2.3867000 | 448839 | 4598204 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | L'excavació de la cisterna no va comportar l'excavació completa de l'estructura, de la que se n'excavà un quadre de 5x5 metres, calculant un volum de 50 metres cúbics de terra extreta. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||
| 41822 | Can Carbonellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonellet | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.197. | IIaC-IdC | Desaparegut | Jaciment que es troba desaparegut en l'actualitat. Devem el seu coneixement a Marià Ribas, que documentà parets, trossos de paviment d''opus signinum' i un lacus amb les parets recobertes d''opus signinum'. També trobà diverses peces de 'suspensurae', fet que portà a hipotetitzar Ribas sobre l'existència d'un hipocaust. Juntament amb tot això s'hi van trobar restes de plaques de pissarra, i ceràmica romana comuna, terra sigil·lada, campaniana i un fons amb quatre palmetes. Segons algunes notes del mateix Ribas el 1940 s'hi descobriren més parets, paviments i ceràmica, però tot fou destruït. | 08029-80 | Carretera Vilassar-Argentona, p.k. 3 | 41.5270300,2.4063400 | 450472 | 4597435 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||||
| 41823 | Mas Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-catala-0 | PEREZ-SALA, M.; GARCÍA, J.. 'El jaciment arqueològic del Mas Català. Un assentament rural d'època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar'. Laietània. 13. | III-I aC | Desaparegut per les construccions posteriors | La construcció d'una sèrie d'habitatges va comportar el descobriment d'aquest jaciment, l'any 1993. Es documentaren set sitges, amortitzades a final del segle III a.C. o inici del II a.C. També es va poder excavar una edificació de parets de pedres lligades amb morter i arrebossades interiorment amb calç, amb una sèrie de forats oberts al sòl, que s'interpretaren com bases per a sostenir àmfores interpretant aquest espai com un magatzem. La seva construcció es datà en la segona meitat del segle II a.C. Es tractava d'una construcció de tècnica romana, amb l'arrebossat esmentat i amb coberta de tègules. En el marge de llevant, límit de l'excavació i de l'obra, s'apreciava que les restes continuaven en aquella direcció. Per tant cal considerar àrea arqueològica un bon tros més de terreny, per excavar en el futur, en el camp sobre els pisos. | 08029-81 | Entre els masos de Can Rodon i Mas Català | 41.5270400,2.3939300 | 449437 | 4597443 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41823-foto-08029-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41823-foto-08029-81-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Fotografia extreta de: PEREZ-SALA, M.; GARCÍA, J.. 'El jaciment arqueològic del Mas Català. Un assentament rural d'època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar'. Laietània. 13. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | ||||||||
| 41824 | Cementiri de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-cabrera | ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.201-202. RIBAS, M.. 'La necròpolis de Vilassar de Mar'. La Paraula Cristiana. 4. RIBAS, M.. 'La Romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.93. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Baetulo-Blandae'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.53. | IaC-IIIdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Les notícies que es tenen d'aquest jaciment són bastant antigues i es remunten als treballs de Serra Ràfols (1928) arrel de la troballa d'àmfores i altra terrissa romana més fina a la zona del cementiri. Malauradament no es pot esbrinar exactament quina entitat i característiques exactes tenia l'assentament. Posteriorment M. Ribas (1932) hi documentà l'existència d'àmfores de grans dimensions, un paviment opus testaceum, terrissa, alguns enterraments de teules i urnes cineràries. El mateix autor localitzà un camí empedrat que anava del cementiri a la riera (costat de llevant) i que sembla que tenia característiques romanes. Donades les característiques de les troballes és possible relacionar aquests elements amb un establiment rural romà tipus villae. | 08029-82 | Terreny erm sobre el cementiri de Cabrera | La conservació del jaciment s'ha certificat que estava en bona mesura alterada. Els treballs de Ruestes l'any 2000 així ho confirmen, a excepció d'un tram petit del camí empedrat. Se sap que el 1976, en ampliar el cementiri, part d'aquest camí fou destruït. | 41.5305500,2.3991600 | 449876 | 4597830 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 | |||||||||
| 41825 | Cova de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-encantades | COLL I MONTEAGUDO, R. ; CAZORLA CARRERA, F. ; BAYÉS I COLOMER, F.. 'Una cova-santuari ibèrica en el Maresme : la Cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar). Consideracions preliminars.'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1992. (Sessió d'Estudis Mataronins; IX). Patronat Municipal de Cultura. COLL, R. ; CAZORLA, F.; BAYÉS, F.. 'EL santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme). Estudi preliminar'. A: Laietània. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1994. (Laietània; 9). RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | divers | Acció de furtius i bandalisme ocasional | Jaciment emblemàtic pel que fa als llocs de culte en la cultura ibèrica. La cova de les Encantades del Montcabrer es pot inscriure entre les anomenades cova-santuari ibèriques, tant per les seves característiques; una cova que, simbòlicament, és en moltes religions de caràcter fecundant, com per la seva ubicació; a la muntanya com centre del món, i pels materials ofrenats; bàsicament petits vasets, tots ells trencats que no es troben gaire allunyats de la cova. És remarcable la possible presència de favissae, o fosses rituals davant la cova. Atenent-se als materials, el moment àlgid de culte comprendria la segona meitat del segle II aC. i la primera meitat del segle següent, mentre que s'observa una progressiva davallada cap el canvi d'Era, essent factibles accions d'ofrena més o menys aïllades a posteriori. La notícia més antiga la devem a Marià Ribas arrel de la troballa d'una sèrie de destrals, trossos de sílex, puntes de sagetes i fragments ceràmics grollers sense decoració. L'acció dels furtius ha esta constant i l'any 1981 es recolliren gran quantitat de materials arqueològics al davant de l'esmentada cavitat, escampats en una àrea relativament reduïda. Posteriorment, després de recuperar gran part d'aquests materials, un estudi efectuat per R. Coll va permetre dividir-lo en 2 grups: en primer lloc, d'època prehistòrica hi havia una petita mostra de ceràmica de l'edat del bronze; en destacaven les vores de grans vasos pithoi lleugerament exvasades de superfícies llises o espatulades, fragments de tasses carenades amb la superfície polida, fragments ceràmics amb decoració de cordons aplicats, incisos i alguns pseudo-acanalats, un fragment de ganivet de quars i diverses ascles en quars i sílex. D'època iberoromana es recuperaren més de 30.000 fragments de vasos en total; hi havien ceràmiques campanianes de vernís negre A i B, terra sigil·lada itàlica, àmfores púniques, ceràmica de parets fines i comunes itàliques i ibèriques. Cal remarcar la presència de dos terracotes que representaven la deesa Dèmeter. El 1993 s'efectuà una intervenció arqueològica davant la cova basada en una prospecció superficial i l'excavació de diverses cales al vessant de la muntanya. Fruit de l'excavació es recolliren més materials ceràmics i es constatà la continuada agressió que havia patit el jaciment per l'actuació de furtius. | 08029-83 | A la part alta del vessant de migdia del Montcabrer | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Regular | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 80|81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml